LES BONES PRÀCTIQUES DE LES ASSOCIACIONS DE L ...l’entitat amb el seu entorn més immediat,...

LES BONES PRÀCTIQUES DE

LES ASSOCIACIONS DE L’HOSPITALET

memòria del Procés ParticiPatiuaNY 2006

2

LES BONES PRÀCTIQUES DE LES ASSOCIACIONS DE L’HOSPITALET

3

ÍNDEX

05 INTRODUCCIó

06 CAPÍTOL 1 06 Presentació 07 D’on prové? Antecedents del projecte 09 El projecte 10 El projecte pas a pas 10 Presentació pública 1 1 Convocatòria 12 Reunions als districtes 13 Recollida de bones pràctiques 13 Els butlletins 14 Jornada de clausura 17 La devolució 17 …i després? 18 L’avaluació 19 Les entitats participants

21 CAPÍTOL 2 21 El resultat de la dinàmica de treball. La priorització de les bones pràctiques

26 ANNEX 26 La nova classificació de les bones pràctiques

30 PREMI BAULA 2007


4


5

Us podeu imaginar com seria L’Hospitalet sense les seves entitats?

Per començar, tots trobaríem a faltar activitats i propostes en els àmbits més diversos. La ciutat perdria vida, ja que deixarien d’oferir-se molts cursos, conferències, jornades, tallers… Sense la feina de les entitats, hi hauria molts col·lectius (infants, joves, dones, persones discapacitades, gent gran, etc.) que deixarien de gaudir dels serveis de proxi-mitat que avui els ajuden a millorar dia a dia la seva qualitat de vida.

A més a l’Ajuntament li costaria saber quines són les preocupacions i demandes dels veïns i de les veïnes de la ciutat. I ens seria més difícil identificar les propostes que cal impulsar en el futur en camps com l’esport, la cultura, els serveis a les persones, la immigració, la convivència o l’urbanisme.

Probablement, si no existissin les entitats, la nostra ciutat i els nostres barris serien diferents, ja que la constància i la tenacitat dels veïns i de les veïnes, organitzats en entitats, han impulsat moltes de les millores que s’hi han fet.

La ciutat deixaria, en definitiva, de tenir una gran “universitat de la democràcia”. I és que segurament l’aportació més important de totes les que el teixit associatiu fa a la ciutat és la de formar ciutadania de ple dret: ciutadans i ciutadanes que tenen opinió, que participen, que proposen i que demanen comptes. En altres paraules, ciutadanes i ciutadans compromesos amb el seu entorn.

Per això, sense la feina que fa el teixit associatiu, L’Hospitalet no seria avui la ciutat que és. El moviment associatiu ha estat des de fa moltes dècades un sector fonamental a l’hora de definir la ciutat que volíem, i ha estat decisiva a l’hora d’avançar en el terreny social.

Avui les associacions de L’Hospitalet treballeu per millorar la qualitat del vostre entorn, però també sou capaces de mirar cap al futur i plantejar ambiciosos projectes per fer encara més fort, més dinàmic i més democràtic el moviment associatiu de la ciutat, com el manual Les bones pràctiques de les associacions de L’Hospitalet.

Us animo a desenvolupar el procés per implantar les bones pràctiques que recull aquest llibre realitzat a partir de les vostres aportacions. Però, sobretot, us vull donar les gràcies per la feina que heu fet, que feu i que, de ben segur, continuareu fent, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida a la nostra ciutat.

Moltes gràcies i bona feina.

Celestino Corbacho i Chaves Alcalde de L’Hospitalet

INTRODUCCIÓLES BONES PRÀCTIQUES DE LES ASSOCIACIONS DE L’HOSPITALET

6

PRESENTACIó*

LES BONES PRÀCTIQUES COm A APORTACIó DE L’ASSOCIACIONISmE A LA SOCIETAT

L’associacionisme va sorgir oficialment al nostre país a mitjan segle XIX, i ho va fer amb una clara vocació de servei a la comunitat. D’aquesta manera, moltes de les mancances de la societat que no quedaven cobertes per l’Adminis-tració pública eren resoltes per l’acció col·lectiva i de treball voluntari.

A L’Hospitalet, segons consta en els arxius oficials, el 21 de desembre de 1881 ja es va legalitzar la primera agrupació de voluntats en forma associativa (la Mútua Mare de Déu dels Dolors) que incidia en l’ajuda mútua com a element per fer front a les necessitats del col·lectiu, mitjançant l’aportació individual.

Les organitzacions socials no es limitaven a compartir les diferents aportacions individuals ni tampoc a oferir ser-veis com a finalitat, sinó que en la majoria dels casos constituïen una veritable transmissió de valors a la població. Amb el temps, va continuar amb organitzacions diferents i accions diverses: des de la reivindicació de serveis que encapçalaven les associacions veïnals, fins a les accions en favor de la cultura popular i tradicional, objectiu d’altres associacions.

L’Administració pública, com a representant legal de la ciutadania, destina recursos per afavorir les iniciatives popu-lars, oferir equipaments i economia per al desenvolupament associatiu.

La gent i les situacions canvien i els mètodes es renoven, quan ens constituïm en una associació. Quan destinem temps del nostre lleure a la millora de la societat estem exercint un dret. I ho fem, primer perquè podem, però també perquè volem.

I si les coses les fem perquè volem, cal fer-les de la millor manera possible: amb les millors bones pràctiques de què siguem capaços. Altrament, només ens enganyaríem a nosaltres mateixos.

L’associacionisme de L’Hospitalet —com a la resta del nostre país, que ha estat i és una veritable escola de democrà-cia social— ha afrontat, com a repte per incrementar el seu compromís amb la societat i amb el municipi, la revisió d’aquells aspectes que cal millorar, després de prendre’n consciència a cada associació.

Cada acció que millorem en la nostra tasca quotidiana, cada bona pràctica que portem a terme, incidiran directa-ment en una millora per al nostre municipi. I és que l’associacionisme és un indicador de la vitalitat d’una ciutat, de l’aportació de la societat civil a la mateixa societat civil i, per tant, un model de referència per als diferents sectors que configuren la societat.

I un model sempre ha de ser el més excel·lent possible.

José Conde PérezTinent d’alcalde de l’Àrea de Civisme, Participació Ciutadana i Activitats Reglades

* Text de presentació inclòs en la convocatòria del procés de participació

CAPÍTOL 1. PRESENTACIÓLES BONES PRÀCTIQUES DE LES ASSOCIACIONS DE L’HOSPITALET

7

CAPÍTOL 1. D’ON PROVÉ? ANTECEDENTS DEL PROJECTELES BONES PRÀCTIQUES DE LES ASSOCIACIONS DE L’HOSPITALET

D’ON PROvé? ANTECEDENTS DEL PROjECTEL’any 2005 l’Ajuntament va organitzar una jornada formativa que culminava en una sessió pràctica entorn de l’ètica, els valors i les bones pràctiques associatives.

La sessió, que es va fer en tres dates distintes, va arribar a un total de setanta persones de quaranta-dues associacions diferents, i, fruit del seu treball, es va elaborar un primer recull de les bones pràctiques de les associacions.

L’interès que va tenir aquest taller i el debat generat entre les organitzacions assistents han estat la motivació principal per aprofundir encara més en aquest camp.

PROPOSTA A LES ASSOCIACIONS PER CONTINUAR

L’interès mostrat per diverses associacions respecte a la feina feta va motivar que l’Àrea de Civisme, Participació Ciuta-dana i Activitats Reglades de l’Ajuntament fes una proposta per continuar en la mateixa direcció de la feina feta fins a aquell moment i per aprofundir-hi.

Així, l’Ajuntament va preguntar a les entitats que havien participat en les sessions de formació si trobaven interessant continuar aquest projecte.

En concret, es va enviar un dossier de presentació de la nova proposta de treball a les quaranta-dues associacions que havien participat en les sessions de formació, i a continuació es va fer un seguiment telefònic durant els mesos de juny i juliol de 2006.

Pràcticament totes les associacions van trobar interessant continuar desenvolupant aquesta línia de treball, i vint-i-tres d’aquestes li van voler donar suport explícit.

8

Portada del dossier de presentació Relació d’entitats que van donar suport al projecte

AV del barri de SanfeliuAV de la Remunta - Famades-SolanasAsociación de Amigos del Camino de SantiagoAssociació CatalandaoudAssociació Ciclista BellvitgeAssociació Cultural Poètica Luz de LunaAsociación Deportiva TrotaplanasAsociación de Familiares de Enfermos MentalesAssociació La Florida de Gent GranAssociació M3 Serveis SocialsAssociació per a l’Ajuda als Malalts MentalsAssociació Sociocultural Lacho-BajiAssociació Solidària La LlumenetaBipol·artCatratxhos, Associació de Cooperació amb HonduresCentro Castellano-LeonésCentro Extremeño Muñoz TorreroClub d’Aeromodelisme DeltaColla Infantil de Diablons i TabalersComissió organitzativa dels Actes de la Mare de Déu dels DesemparatsCoordinadora de Teatre Amateur de L’HospitaletSilo, Camí pel desenvolupament dels nens de Guinea BissauSomnis, Associació Catalana de TeatreAmigos de la música de Bellvitge


9


EL PROjECTEUn cop constatat el suport de vint-i-tres entitats envers un nou projecte de bones pràctiques, l’Ajuntament va començar a dissenyar les accions concretes que s’havien de desenvolupar durant l’últim trimestre de 2006.

OBJECTIUS gENERALS · Reconèixer el valor ètic que tenen les entitats, l’aportació que fan a la societat amb la seva feina i el paper que hi tenen com a escola de ciutadania activa.

· Situar els valors com elements fonamentals de l’entitat i que es vegin reflectits en els objectius i en la manera de treballar.

· Fomentar la cultura del diàleg, de la col·laboració i del reconeixement en el sector associatiu.

OBJECTIUS ESPECíFICS · Fer una guia de bones pràctiques que permeti a les associacions millorar la qualitat de la seva gestió associativa.

· Que, al final del procés, el concepte bones pràctiques formi part de la cultura col·lectiva del sector associatiu.

· Indirectament, donar a conèixer al conjunt de la ciutadania els valors que sustenten les entitats.

PLA DE TREBALL DEL PROCéSPartint de la base que les bones pràctiques són l’expressió d’una determinada manera de treballar i del compromís de l’entitat amb el seu entorn més immediat, s’entén que només les associacions poden arribar a definir quina activitat és una bona pràctica.

Si amb la jornada del 2005 es va poder fer una primera definició i, alhora, identificar algunes bones pràctiques, aquest nou projecte feia un pas més enllà: es volien ampliar les bones pràctiques amb la recollida de propostes en altres àmbits d’actuació i que en el projecte participessin totes les associacions de L’Hospitalet. Propostes que, amb l’ajut de tothom, es convertirien en idees i recursos per treballar i difondre el valor de la feina associativa. Per aconseguir-ho, es va pro-posar que se seguís el procés següent:

1. Recollir propostes de bones pràctiques entre totes les associacions de L’Hospitalet.

2. Debatre-les i ordenar-les durant una sessió de treball, el dissabte 16 de desembre.

3. Obtenir, com a resultat final, una relació de possibles bones pràctiques que es poguessin aplicar en la gestió i la dinamització diària de l’entitat.

RESUm DEL CALENDARI DE LES FASES DEL PROJECTE. ANy 2006

De juliol a setembre: Proposta inicial del nou pla de treball a totes les entitats participants en la sessió de formació.

Octubre: Difusió de la proposta de treball a totes les organitzacions de L’Hospitalet.

16 d’octubre: Presentació pública del procés de treball a totes les associacions presents a L’Hospitalet en què es va recordar què és una bona pràctica associativa i es va animar a participar-hi.

Octubre i novembre: Reunions de treball per districtes.

Del 16 d’octubre al 5 de desembre: Recollida de les propostes de bones pràctiques que han fet arribar les associacions, ordenar-les per eixos i fer-ne la valoració.

Desembre: Jornada de treball conjunt

16 de desembre: Validació de les bones pràctiques recollides i ordenació de manera que siguin fàcilment consultables. Aquest procés es duu a terme entre totes les organitzacions de la ciutat durant el matí del dissabte.

10

EL PROjECTE PAS A PAS

PRESENTACIó PúBLICA DEL PROCéS DE TREBALL A TOTES LES ASSOCIACIONS PRESENTS A L’HOSPITALET(16 D’OCTUBRE DE 2006)

OBJECTIUS

· Presentar la proposta de treball elaborada per l’Ajuntament i validada per les associacions que l’any anterior havien participat en les sessions de formació.

· Presentar el calendari de treball, les vies de participació, les persones responsables del seu desenvolupament i els materials de difusió.

· Fer la convocatòria formal de les sessions en els districtes.

· Iniciar formalment la recollida de noves propostes per incloure-les en la llista de bones pràctiques de les associacions de L’Hospitalet.

CONvOCATòRIA A TOTES LES ASSOCIACIONS DE L’HOSPITALET

· Tramesa a més de cinc-centes associacions registrades.

· Trucada telefònica a les associacions que havien participat en la sessió de formació del 2005.

INTERvENCIONS· José Conde Pérez, tinent d’alcalde de l’Àrea de Civisme, Participació Ciutadana i Activitats Reglades

· Fernando Pindado, subdirector general de Foment de la Participació Ciutadana de la generalitat de Catalunya

· Lara Cáceres, directora d’Espai Públic i coordinadora tècnica del projecte

Un total de vint-i-sis entitats van assistir a la presentació inicial del projecte.

CAPÍTOL 1. EL PROJECTE PAS A PASLES BONES PRÀCTIQUES DE LES ASSOCIACIONS DE L’HOSPITALET

11


CONvOCATòRIA A LA TOTALITAT DE LES ASSOCIACIONSDE L’HOSPITALET

Tramesa a més de cinc-centes associacions inscrites oficialment en el registre.

LA TRAmESA CONSTAvA DE:

· La carta del regidor

· El fullet de difusió del procés

· La butlleta per a la inscripció i presentació de propostes

vIES COmPLEmENTÀRIES DE CONvOCATòRIA

A més, i a fi de fer la convocatòria de les sessions de presentació en el territori, es va enviar un missatge electrònic a totes les associacions que disposaven d’adreça electrònica, i es va trucar a les entitats el número de telèfon de les quals coneixiem.

12

REUNIONS DE TREBALL PER DISTRICTES(OCTUBRE I NOvEMBRE DE 2006)

A fi de difondre el projecte i promoure-hi la participació, es va realitzar una sessió de presentació en cadascun dels sis districtes de la ciutat.

En cada reunió es va fer una convocatòria per carta i un recordatori per via telefònica, utilitzant sempre les dades dispo-nibles en el Registre Municipal d’Associacions de L’Hospitalet.

OBJECTIUS DE LA SESSIó

· Presentació del projecte, de les fases i de com participar-hi

· Explicació de què entenem com a bona pràctica

· Recollida de propostes in situ

· Resolució de dubtes

CALENDARI I PARTICIPACIó

DisTRicTes BaRRis DaTa De Reunió equiPamenTs

Districte 4 La Florida i les Planes 26-10-2006 La Bòbila

Districte 6 Bellvitge i el Gornal 02-11-2006 Regidoria de Districte

Districte 3 Santa Eulàlia i Gran Via 2 09-11-2006 Centre Cultural Santa Eulàlia

Districte 1 Centre, Sant Josep i Sant Feliu 16-11-2006 Regidoria del Centre

Districte 2 Collblanc i la Torrassa 23-11-2006 Regidoria de Districte

Districte 5 Pubilla Cases i Can Serra 30-11-2006 La Bòbila

En total, van assistir a les reunions de presentació en el territori 142 persones, en representació de 130 associacions diferents.


13


RECOLLIDA DE BONES PRÀCTIQUESTotes les associacions de L’Hospitalet van disposar de pràcticament dos mesos per presentar la seva proposta de bona pràctica associativa. A fi de facilitar-ne la presentació, es va elaborar una butlleta estàndard en el revers de la qual s’inclo-ïen alguns exemples. Les vies per fer arribar aquestes bones pràctiques eren:

· Per telèfon · Per fax

· Per correu electrònic · Lliurant-les a les sessions de presentació dels districtes

En total es van recollir 100 propostes diferents, de les quals vuitanta-tres es van lliurar abans del 5 de desembre, cinc fora de termini però abans de la jornada i dotze durant la jornada.

ELS BUTLLETINSPer difondre el procés i alhora facilitar-hi la relació i la comunicació, es va editar un butlletí del qual es van fer tres edi-cions diferents.

CALENDARI

Primera edició del butlletí: l’1 de novembre

Segon edició del butlletí: l’1 de desembre

Tercera edició del butlletí: el 6 de gener

DISTRIBUCIó

El butlletí es va enviar per correu postal a totes les associacions que hi ha a la ciutat, i per correu electrònic a les associ-acions l’adreça electrònica de les quals coneixiem.

14

jORNADA DE CLAUSURA (16 DE DESEMBRE DE 2006)La jornada de clausura, celebrada el 16 de desembre a l’Auditori Barradas, va durar cinc hores (de 9 a 14 h), estructura-des en un plenari inicial, tres grups de treball i una sessió de clausura. A la jornada hi van assistir un total de noranta-sis persones en representació de seixanta-quatre entitats diferents.

PROgRAmA DE LA JORNADA DE CLAUSURA

De 9.30 a 10 h PLENARI DE BENvINgUDA · Salutació a càrrec del Sr. José Conde Pérez, tinent d’alcalde de l’Àrea de Civisme, Participació Ciutadana i Activitats Reglades · Presentació del procés i dels seus objectius · Presentació de la feina feta · Presentació dels objectius i de la metodologia de treball de la jornada

De 10 a 10.45 h TALLERS (1a part) · Presentació de les bones pràctiques · Priorització personal i en grup

De 10.45 a 11.15 h ESmORzAR AL vESTíBUL DE L’AUDITORI BARRADAS

De 11.15 a 13 h TALLERS (2a part) · Posada en comú en grups “creuats” · Votació · Pluja d’idees de futur

De 13 a 13.45 h PLENARI DE TANCAmENT · Clownclusions (grup de pallassos) · Presentació de la priorització feta a cada grup · Clausura a càrrec del Sr. Celestino Corbacho i Chaves, alcalde de L’Hospitalet

De 13.45 a 14.15 h COPA DE CAvA I FOTO DE gRUP


15


gRUPS DE TREBALL

Per tal d’aprofitar al màxim el temps de treball, se’n van fer tres grups ubicats en tres espais diferents, ja que amb un únic grup no s’hauria obtingut el rendiment ni l’intercanvi d’opinions que es volia.

Cadascun dels grups va tractar una part de les bones pràctiques que l’organització havia distribuït en tres grans eixos. Aquests tres grups van ser:

· grup A (Auditori): Impuls de la conscienciació de pertinença al sector no lucratiu.

· grup B (sala d’estudis): Impuls dels drets i de la democràcia, en sentit ampli, entre la ciutadania.

· grup C (Regidoria del Centre): Impuls d’accions de transparència i bon ús dels recursos.

LA DINÀmICA DE gRUP

En cada grup, d’entre vint i trenta persones, es va fer una primera presentació de les persones i entitats assistents (nom de la persona i entitat).

PRImER SUBgRUP DE TREBALLPosteriorment, es va dividir el gran grup en sis subgrups de cinc o sis persones cadascun, tot utilitzant targetes nume-rades. Cadascun d’aquests subgrups va disposar de cinc minuts més per presentar-se àmpliament. A continuació, cada participant havia d’escollir individualment quina bona pràctica considerava més important, quina era la més fàcil de fer i, finalment, quina els agradava més. Un cop seleccionades les bones pràctiques, els grups disposaven de trenta minuts per posar-les en comú, sumar-ne els vots i veure si, en termes generals, estaven d’acord amb la proposta grupal.

SEgON SUBgRUP DE TREBALLSeguint la tècnica de la dinàmica Philips 66, després del descans de trenta minuts, els membres del grup es distribuïen de nou, de manera que cada nou subgrup estigués format per un membre de cadascun dels subgrups de la primera part. Així, tothom tenia la informació de tots els debats que s’havien fet en la primera part.

L’objectiu d’aquesta segona part era valorar el grau de coincidència entre els grups, compartir les reflexions dels altres i, finalment, formar-se una opinió pròpia fonamentada en tot el procés de debat.

PRESA DE POSICIó PERSONAL

Un cop acabat el treball, cada membre havia de votar, de manera personal i pensant en la seva entitat, quines tres pràctiques escolliria a partir dels criteris exposats a continuació. Per fer aquesta votació de manera ràpida es va utilitzar un mural amb totes les propostes en què cada membre indicava el seu vot amb un gomet d’un color diferent.

LES méS ImPORTANTS:(gomet n: els punts + importants): Les bones pràctiques que per si soles tenen una capacitat més gran de modificar i millorar el funcionament de les associacions. Les bones pràctiques que causarien un impacte més gran, amb indepen-dència de la complexitat per portar-les a terme.

16

LES méS FÀCILS: (gomet u: els punts + fàcils): Les bones pràctiques més fàcils i ràpides de portar a terme.

LES méS xules:(gomet l: els punts + xulos): Les bones pràctiques que més ens han agradat, amb independència de l’impacte que finalment puguin tenir o de la complexitat que pugui comportar dur-les a la pràctica.(Els resultats de les votacions són recollits en el capítol 2 d’aquest llibre.)

PLUJA D’IDEESPer últim, es van distribuir cartolines i es va demanar a totes les persones participants que proposessin què s’havia de fer a partir d’aquell moment amb les bones pràctiques recollides (propostes de futur entorn de la divulgació, formació, aprofundiment, etcètera).

EL PLENARI DE TANCAmENT

La sessió plenària va permetre compartir els debats de cada grup amb la resta de participants de la jornada i donar a conèi-xer als responsables polítics quines eren les bones pràctiques més ben valorades en cadascun dels tres grups de treball.

En primer terme, i amb l’objectiu de descansar després d’un matí intens de treball, el grup de pallassos Clownclusions va fer una paròdia de la feina feta durant tot el dia. En segon lloc, es van exposar els resultats de cadascun dels grups al conjunt d’assistents al plenari. Finalment, l’alcalde de la ciutat va tancar l’acte i va recollir les propostes que havien sorgit durant la jornada de treball. A fi de poder avaluar la jornada, abans que s’acabés el plenari es va demanar a les persones participants que emplenessin una enquesta amb la seva opinió sobre la feina feta. L’enquesta es va recollir a la sortida. (Els resultats de l’enquesta són inclosos al final d’aquest capítol.)


17


LA DEvOLUCIó (gENER DE 2007)Durant el mes de gener es va fer arribar a totes les associacions de la ciutat un dossier amb tota la informació generada durant la jornada. En aquest dosier es recollia:

· Una breu descripció del procés.

· Les bones pràctiques rebudes i les més votades.

· Altres bones pràctiques rebudes fora del termini estipulat.

· Les bones pràctiques recollides durant la sessió de clausura.

· Les entitats i persones participants en el procés.

· Els resultats de l’avaluació de la jornada.

· Els resultats de la pluja d’idees entorn de què fer amb les bones pràctiques amb vista al futur.

…I DESPRéS?En conjunt, s’entén que aquest procés ha permès que la pràctica totalitat de les associacions del municipi reflexionin sobre els conceptes ètica i bones pràctiques. I que, més enllà de l’aplicació pràctica de les propostes recollides, aquest procés ha estat essencial per consolidar el valor ètic de l’associacionisme i el seu paper clau en la construcció de la nostra societat. I és que, segurament, l’aportació més destacable ha estat el reconeixement dels valors que dia a dia defensen i transmeten les associacions.

A partir d’aquesta premissa s’ha volgut continuar treballant entorn de les bones pràctiques, però aquest cop des d’un vessant més pràctic i aplicable al dia a dia de l’entitat.

El primer obstacle que s’havia de salvar per aconseguir-ho era el volum notable de bones pràctiques recollides i la gran varietat d’aspectes que tractaven, fet que dificultava el tractament conjunt. És per això que es va decidir classificar-les en tres àmbits diferents i desenvolupar-les per separat:

1. Funcionament ordinari de l’entitat

2. Relació entre entitats o amb l’Administració

3. Projectes singulars de cada entitat

Per tal de desenvolupar les bones pràctiques que fan referència al funcionament ordinari de l’entitat, s’ha ideat un manual útil en què cada entitat podrà autoavaluar-se, decidir sobre quins aspectes vol i pot aprofundir-hi, i recollir idees per fer-ho.

18

L’AvALUACIóAbans que s’acabés el plenari de tancament es va demanar a les persones participants que emplenessin una enquesta expressant la seva opinió entorn de la feina feta, enquesta que es va recollir a la sortida. Aquest qüestionari el van res-pondre vuitanta-una persones (el 84%) de les noranta-sis que s’hi havien inscrit.

BAREm DE PUNTUACIó

1 2 3 4 5

mOLT POC POC NORmAL BASTANT mOLT

a B c Total

Respecte a la difusió del procés: les sessions prèvies, les convocatòries, els butlletins...

Han estat adequades, les convocatòries de les sessions prèvies? 3,4

Ha estat correcta, la difusió general del procés? 3,6

Respecte a la sessió d’avui

Han estat interessants, les sessions del plenari? (inauguració i clausura) 4,1

Ha estat correcte, el temps dedicat a les sessions del plenari? 3,3

M’ha agradat, el mètode utilitzat en els grups de treball? (jocs, presentacions, etcètera) 4,1

M’ha agradat, l’equip de persones que dirigia els grups? 4,4 4,2 4,4 4,3

Ha estat el correcte, el temps que s’ha dedicat al treball en grup? 3,1 3,4 3 3,2

En general

El material lliurat és suficient i de qualitat? 3,9

L’horari de la jornada ha estat l’adequat? 3,4

Els espais utilitzats han estat els adequats? 4 4,4 3,7 4

La jornada ha fet possible la relació amb altres entitats? 3,9

Has trobat que els continguts treballats eren aplicables a la teva entitat? 3,9

Durant la jornada, s’han complert les teves expectatives? 3,5


19


LES ENTITATS PARTICIPANTSCom ja s’ha comentat, va ser a partir de les jornades de treball que durant l’any 2005 es van fer a L’Hospitalet que es va despertar l’interès entre les associacions entorn de les bones pràctiques associatives.

Des d’aquell moment es va comptar amb un grup d’entitats col·laboradores que van donar suport a la iniciativa municipal. El 16 d’octubre de 2006 es va realitzar la presentació oficial del que es volia fer a la jornada de treball, i entre els mesos d’octu-bre i desembre, amb periodicitat setmanal, es va fer una convocatòria/trobada en cadascun dels districtes que conformen la ciutat per tal d’explicar els tres bàsics del projecte i animar les associacions a participar i dir-hi la seva.

Es van convocar les entitats telefònicament a la sessió informativa i a la jornada de treball. Abans, però, se’ls havia enviat per correu ordinari i electrònic el tríptic informatiu de la jornada i la targeta de convocatòria. Durant aquest llarg procés hi han participat 131 entitats.

A continuació teniu els seus noms.

1. AV de Sanfeliu 2. AV de Bellvitge 3. AV de Can Serra4. AV del Centre5. AV de Pubilla Cases 6. AV de la Remunta - Famades-Solanas 7. AV de Sant Josep8. ACA Casa de Fuente Obejuna en Catalunya 9. AEC Collblanc-la Torrassa 10. Agrupació Esportiva Santa Eulàlia 11. Amics de la Natura i del Medi Ambient 12. Amics de l’Òpera de L’Hospitalet13. Amigos de la Música de Bellvitge 14. AMPA del CEIP Bernat Desclot 15. AMPA del CEIP Estel-Can Bori16. AMPA del CEIP La Carpa 17. AMPA del CEIP Màrius Torres (nova etapa)18. AMPA del CEIP Pau Vila 19. AMPA del Centre d’Estudis Joan XXIII 20. AMPA del Colegio San Jaime 21. AMPA del Colegio Tecla Sala22. AMPA de l’Escola Canigó23. AMPA de l’IES Margarida Xirgu 24. AMPA de l’IES Santa Eulàlia 25. Asociación de Amigos del Camino de Santiago 26. Associació Catalandaoud27. Associació Ciclista Bellvitge 28. Asociación Cultural Andaluza de L’Hospitalet (ACA)29. Associació Cultural Poètica Luz de Luna 30. Asociación Deportiva Trotaplanas 31. Asociación de Disminuidos Físicos de L’Hospitalet 32. Asociación de Personas Mayores de Santa Eulàlia33. Asociación Sociocultural Vivencias 34. Asociación Solidaria Montse Bernat 35. Associació Wafae36. Asociación Alto al Mobbing37. Asociación Camino per a la Gent Gran 38. Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia39. Associació Catalana de Ferroviaris Esperantistes40. Associació de Clubs de Petanca de L’Hospitalet41. Associació de Comerciants de la Florida

42. Associació Cultural Tretze 43. Associació Sociocultural Lacho-Baji44. Associació Cultural Mediterrània 45. Associació Cultural Santa Eulàlia 200246. Associació d’Acció Social Bellvitge-Gornal 47. Associació d’Art Bellvitge 48. Associació de Diables Kabra de L’Hospitalet49. Associació de Diabètics de L’Hospitalet i Baix Llobregat50. Associació Educativa Ítaca 51. Associació Egípcia52. Associació Esportiva Esport a Punt 53. Associació Foscor i Claror Pigad 54. Associació La Florida de Gent Gran55. Associació M3 Serveis Socials 56. Associació de Malalts de Parkinson de L’Hospitalet i Baix Llobregat 57. Associació pels Avis del carrer de Tarragona58. Associació per a les Nacions Unides a Espanya 59. Associació per a les Necessitats Educatives i de Lleure 60. Associació per l’Ajuda als Malalts Mentals61. Associació Pont de la Llibertat - L’Hospitalet Antifranquista62. Associació de Serveis Educatius Pegasus 63. Associació Solidària La Llumeneta 64. Ateneu Cultural Catalònia 65. Ateneu de Cultura Popular66. Bipol·art67. Casal de Can Serra 68. Catratxhos, Associació de Cooperació amb Hondures69. Centro Cultural Andaluz Blas Infante 70. Centre Cultural Recreatiu Bellvitge Est71. CEE Collblanc-la Torrassa 72. Centre Catòlic73. Centro Castellano-Leonés74. Centro Extremeño Muñoz Torrero 75. Colla Infantil de Diablons i Tabalers76. Club de Bolos El Negrillón 77. Club d’Aeromodelisme Delta78. Club de Gimnàstica Artística de L’Hospitalet 79. Club Infantil i Juvenil Sanfeliu - Sant Ildefons80. Club Kihon 81. Club Natació L’Hospitalet

20


82. Club de Tennis Taula L’Hospitalet 83. Club de Trasplantats Hepàtics 84. Club Twirling L’Hospitalet 85. Colla de Diables Folcat Diabòlic86. Comissió de Cultura de Can Serra 87. Comissió de Festes del barri de Sanfeliu88. Comissió de Festes de Bellvitge - Marina89. Comissió de Festes de Collblanc-la Torrassa 90. Comissió de Festes Mare de Déu de la Mercè 91. Comissió de Festes de Sant Josep92. Comissió de Festes de Santa Eulàlia 93. Comissió organitzativa dels actes de la Mare de Déu dels Desemparats 94. Cooperacció 95. Coordinadora Sardanista de L’Hospitalet96. Coordinadora de Teatre Amateur de L’Hospitalet 97. Dones de Sant Josep98. Dones del Centre99. Escacs de Bellvitge 100. Eduvic101. Esbart Sant Isidre Grup Folklòric102. Espíritu de Santa Cruz de la Sierra 103. Familiares de Enfermos Mentales104. Fundació Joan XXIII 105. Fundació Privada Santa Eulàlia 106. Fundació Adra (Agència adventista...)107. Global Centre d’Esplai 108. Grup de Dones de Can Serra 109. Grup de Dones de Santa Eulàlia 110. Grup de Botigues del Centre i Sant Josep111. Grup de Festes de Can Serra 112. Grup Sardanista Tot Bellvitge 113. Hospitalet Patín Club 114. Jaguars Moto Club Europa 115. Jubilados y Pensionistas de Can Serra 116. Jubilados y Pensionistas Pubilla Casas La Chaparrita 117. Mijac Santa Eulàlia 118. Òmnium Cultural119. Penya Barcelonista L’Hospitalet120. Penya de Petanca Parc de la Marquesa 121. Penya de Petanca Terra Alta 122. Peña Cultural Antonio Mairena 123. Peña Taurina Ángel Leria de Zarza Capilla 124. Ràdio Florida 125. Silo, Camí pel desenvolupament dels nens de Guinea Bissau 126. Solidaritat amb el Senegal 127. Somnis, Associació Catalana de Teatre 128. Tertulia Flamenca de L’Hospitalet 129. Tres Quarts per Cinc Quarts130. Unió de Botiguers de L’Hospitalet131. Unión Deportiva Gornal

21

CAPÍTOL 2. EL RESULTAT DE LA DINÀMICA DE TREBALL. LA PRIORITZACIÓ DE LES BONES PRÀCTIQUESLES BONES PRÀCTIQUES DE LES ASSOCIACIONS DE L’HOSPITALET

CAPÍTOL 2EL RESULTAT DE LA DINÀMICA DE TREBALL. LA PRIORITzACIó DE LES BONES PRÀCTIQUESLa jornada de clausura celebrada el 16 de desembre a l’Auditori Barradas va durar cinc hores (de 9 a 14 h), estructurades en un plenari inicial, tres grups de treball i una sessió de clausura.

Per tal d’aprofitar al màxim el temps de treball se’n van fer tres grups ubicats en tres espais diferents, ja que amb un únic grup no s’hauria obtingut el rendiment ni l’intercanvi que es volia:

grup A (Auditori): Impuls de la conscienciació de pertinença al sector no lucratiu

grup B (sala d’estudis): Impuls dels drets i de la democràcia, en sentit ampli, entre la ciutadania

grup C (Regidoria del Centre): Impuls d’accions de transparència i bon ús dels recursos

LES méS ImPORTANTS: (gomet n: els punts + importants): Les bones pràctiques que per si soles tenen una capacitat més gran per modificar i millorar el funcionament de les associacions. Les bones pràctiques que causarien un impacte més gran, amb indepen-dència de la complexitat per portar-les a terme.

LES méS FÀCILS: (gomet u: els punts + fàcils): Les bones pràctiques més fàcils i ràpides de portar a terme.

LES méS xules: (gomet l: els punts + xulos): Les bones pràctiques que més ens han agradat, amb independència de l’impacte que finalment puguin tenir o de la complexitat que pugui comportar dur-les a la pràctica.

GRuP a: imPuls De la conscienciació De PeRTinença al secToR no lucRaTiu

Intercanviar experiències entre associacions seguint el model del banc del temps. llllllllllllllnnnu

Unificar esforços i fer un treball de difusió entre entitats no lucratives, intentant motivar i integrar-hi la joventut. nnnnnnnnnnnnnnnnnnl

Fer targetes de visita sense noms propis de manera que serveixin a totes les persones membres de la junta. uuuuuuuuuuul

Crear una escola de formació associativa per ajudar les associacions a desenvolupar projectes, portar la comptabilitat, etcètera. uuulllnn

Fer un intercanvi cultural entre entitats, sense afany de lucre. uuuuuuu

Fer una campanya ciutadana per fomentar l’associacionisme a L’Hospitalet. L’Ajuntament pot finançar-ne els materials, i les associa-cions hi posen el treball voluntari.

nnnlllu

Compartir materials, espais i experiències entre associacions d’un ma-teix àmbit temàtic. lluun

Crear un òrgan de difusió conjunt per donar a conèixer a la ciutadania les activitats de les associacions. nnl

Donar suport econòmic a entitats del barri des de les agrupacions de botiguers com a actitud de bon veïnatge. ul

22

Unificar esforços entre diferents associacions per intentar evitar l’assetjament laboral i poder col·laborar amb organitzacions socials, polí-tiques i sanitàries de Catalunya en general, i de L’Hospitalet en particular.

u

Crear la figura del guia associatiu voluntari que doni a conèixer el barri a altres persones de L’Hospitalet. l

Compartir materials, coneixements i informació. n

Crear una plataforma de L’H com a espai de debat. l

Crear circuits de solidaritat per ajudar a desenvolupar altres iniciatives solidàries. l

Fundar un banc de recursos associatius d’allò que disposen les mateixes associacions i que estan disposades a compartir. l

Incorporar a l’associació de comerciants els comerços d’immigrants per facilitar-los formació i assessorament.

Cedir instal·lacions i oferir suport tècnic a entitats de reinserció social perquè puguin actuar.

Rifar els treballs manuals que s’han elaborat durant l’any a partir dels tallers. Els diners recaptats es lliurarien a altres organitzacions socials que treballen a L’Hospitalet.

Establir espais de coordinació en un marc de competència sana.

Promoure mútuament actes complementaris.

Compartir materials amb altres associacions.

Crear un banc de voluntariat entre associacions.

GRuP B: imPuls Dels DReTs i De la DemocRàcia, en senTiT amPli, enTRe la ciuTaDania

Crear una bústia de suggeriments perquè les persones associades hi puguin fer aportacions. uuuuuuuuuuuuuuuuul

Mantenir espais de diàleg i relació amb les persones que representen les administracions i procurar-hi tenir sempre diversos interlocutors o interlocutores.

nnnnnnnnnnnlllllll

Utilitzar l’associació per transmetre valors. nnnnnnnnnnnnnnuuu

Organitzar viatges culturals per conèixer la història i la cultura de Catalunya. llllllllllluuu

Integrar les persones immigrants i fomentar-hi la convivència i la inter-culturalitat. nnnnnnnnllllu

Promoure la relació intergeneracional en l’entitat. nnnnnnllu

Donar a conèixer els drets i deures a tothom. uuuuuuuu

Organitzar activitats (festival) per recaptar diners per a la Maratóde TV3. llllllu

Fer que la gent gran faci un treball voluntari per a la gent gran. Ajudem i ens mantenim vius. uuuul

Fomentar campanyes per rebaixar els preus dels llibres. llllu


gomet n: els + importants gomet u: els + fàcils gomet l: els + xulos

23


Organitzar trobades interculturals, d’oci i culinàries en el marc de l’escola per a l’enriquiment cultural mutu. lll

Crear un espai d’acollida la nit dels divendres amb tallers de formació i lúdics per a la convivència entre persones autòctones i immigrades. lll

Ensenyar als infants de L’Hospitalet les diverses formes de lacultura popular. nn

Treballar contra l’assetjament laboral. nn

Facilitar gratuïtament coneixements d’esperanto com a llengua internacional. ul

Trametre l’acta de les reunions de la junta a totes les persones associa-des per tal que sàpiguen què es debat en aquestes reunions. uu

Acceptar suggeriments i crítiques com a elements de millora de l’associació. ll

Atendre personalment les persones grans o les que pateixen alguna malaltia o discapacitat que dificulta la seva mobilitat i lliurar-los ali-ments a domicili.

ul

Fer un seguiment educatiu dels infants que participen en l’activitat de reforç escolar i implicar-hi tots els agents que participen en la seva educació. nn

Establir vies de relació i comunicació entre comissions i vocalies. uu

Vigilar de no caure en actituds paternalistes en tractar amb població amb risc de marginalitat i fer-los partícips del projecte com a persones actives. n

Facilitar la rotació en els càrrecs de representació, de manera que l’entitat visqui un clima democràtic i no s’identifiqui l’associació amb només dues o tres persones. Limitar el nombre de períodes de mandat.

n

Facilitar l’accés de les persones associades a les reunions de junta. u

Organitzar activitats culturals d’oci en què el pagament per assistir-hi consisteixi a aportar aliments que després es reparteixin entre la po-blació menys afavorida.

l

Donar suport a la millora de l’educació dels nostres infants i joves, més enllà de l’àmbit escolar, amb la transmissió de valors i de lluita contra la discriminació.

n

Comunicar les reunions de junta a totes les persones associades. u

Promoure la iniciativa i el canvi com a vies de millora. l

Organitzar concursos literaris i de dibuix per promoure i fomentar valors en la societat.

Democratitzar l’associació.

Compartir espais per a l’intercanvi cultural i el foment del teatre.

Fomentar activitats ecoturístiques.

Renovar les juntes per evitar la rutina.

Garantir el respecte permanent a les opinions dels altres i el respecte a la majoria.

Avançar en la paritat de gènere en els òrgans de l’associació.

24

Mantenir informada la gent que ha deixat de venir a l’associació.

Fer sempre contractacions legals i informar els treballadors i treballadores dels seus drets.

GRuP c: imPuls D’accions De TRansPaRència i Bon ús Dels RecuRsos

Instal·lar un tauler informatiu amb la informació més destacada que ar-riba a l’associació. uuuuuuuuuuuuuuu

Fer accessibles els llibres de comptabilitat, d’actes, etcètera, a totes les persones associades. Col·locar en el tauler d’anuncis els projectes, els balanços i tot allò que pugui ser d’interès.

nnnnnnnuuuuul

Col·laborar amb altres associacions en un mateix àmbit temàtic per poder oferir serveis a preus més reduïts. nnnnnnnnnnlu

Col·laborar amb empresariat jubilat per obtenir assessorament, a partir del seu treball voluntari, respecte d’aquells projectes nous que l’associació vol emprendre.

lllllllnnu

Posar en pràctica processos de planificació estratègica per determinar-ne el futur i optimitzar recursos. nnnnnuuull

Establir uns estatuts i un pressupost públic i assequible. nnnnnnnnnnn

Fer un reconeixement a la gent que participa i treballa a l’associació. uuuuulllnn

Fer auditories internes o externes que permetin avaluar-ne la gestió econòmica. lllllnnnuu

Tenir autonomia financera respecte de l’Administració. llllllll

Crear un laboratori tecnològic d’aprenentatge que es posi al servei de totes les escoles de la ciutat. llllnnnu

Crear un banc de persones promotores culturals (artistes, conferen-ciants, músics, grups de teatre, etcètera) de manera que s’arribin a acords per establir preus més assequibles per a les associacions que els vulguin contractar per a les seves festes o activitats.

uuuulll

Fer intercanvis culturals entre associacions de manera que les persones associades puguin assistir a preu reduït a les activitats d’una altra associació.

llllluu

Disposar d’una llista d’empreses d’economia social que ofereixin su-ports culturals o socials a les associacions, tot procurant contractar aquestes empreses en lloc de les constituïdes amb afany de lucre.

lllllln

Treballar per objectius. uuulll

Analitzar i revisar periòdicament les despeses que fem. uuuuuu

Potenciar una política de donacions. nnnlll

Limitar el possible finançament associatiu per part d’aquelles empreses o entitats amb problemes de “transparència”. nnnnn

Fer campanyes de captació de socis i sòcies. uuul

Procurar que l’entitat tingui superàvit per reinvertir-lo en la mateixa associació. nnl

Posar fi a la pràctica de la remuneració encoberta dels monitors i moni-tores i del personal tècnic que col·laboren amb les associacions. uu


gomet n: els + importants gomet u: els + fàcils gomet l: els + xulos

25


Compartir alguns professionals tècnics entre diferents entitats perquè els ajudin en les tasques administratives i reduir així els serveis profes-sionals.

u

Facilitar entrades per a les activitats de les associacions a aquells comer-ços del barri que els donen suport econòmic.

Dur a terme, amb suport municipal, un pla estratègic de les associacions de L’Hospitalet per avançar conjuntament cap al futur a mig termini.

Crear la figura del censor o censora de comptes en l’associació, de manera que sempre que vulgui pugui consultar l’estat de comptes de l’associació. El censor o censora serà elegit en l’assemblea general.

No demanar hores “associatives” a l’equip tècnic.

ALTRES BONES PRÀCTIQUES REBUDES FORA DEL TERmINI ESTIPULAT

1. Pintem, fugim de la rutina, descobrim i desenvolupem qualitats i activitats que abans no podíem fer. Som persones que hem finalitzat la nostra activitat laboral.

2. Seleccionem roba per enviar-la a països necessitats. Empaquetem i distribuïm menjar a gent necessitada.

3. Consolidem i ampliem la cultura de les persones interessades.

4. Sensibilitzem en relació amb el potencial de les dones, el reivindiquem i el desenvolupem.

5. Proporcionem un pis d’acollida per als familiars de trasplantats que no poden pagar-se una pensió o un hotel. Posem a disposició dels trasplantats o de les persones en llista d’espera personal voluntari que els ajudi i els fomenti l’autoestima.

BONES PRÀCTIQUES RECOLLIDES DURANT LA SESSIó DE CLAUSURA

1. Col·laborar —Administració i associacions— a fi de mantenir una societat més tolerant.

2. Conscienciar els socis i les sòcies de la importància de l’assemblea general perquè s’adonin que no hi pot assistir només la presidenta, la vicepresidenta i el secretari de manera vitalícia, i que cal que hi hagi renovació.

3. Editar una relació exhaustiva de totes les entitats de L’Hospitalet (en paper, Internet, etcètera). Si ja n’hi ha una, que és possible, difondre-la i actualitzar-la.

4. Col·laborar —entitats i institucions locals— en l’organització d’actes culturals i esportius.

5. Fer viatges guiats per conèixer els aspectes més importants de Catalunya. Som emigrats.

6. Fer conferències entorn de la salut, la cultura, el civisme i altres aspectes socials.

7. Dur a terme cicles audiovisuals en què es mostri a la ciutadania la feina de les associacions, i fer-li arribar la tasca que desenvolupen.

8. Anotar les adreces de les associacions que hi han participat i enviar-hi les resolucions que s’hi han adoptat.

9. Contractar els serveis que necessiti l’entitat (sense deixar-nos portar tant per l’aspecte econòmic o altres motius) a persones o entitats que treballen amb persones en procés d’integració social (dones maltractades, extoxicòmans, disminuïts, etcètera).

10. Difondre un espai publicitari gratuït per a les associacions a través de la televisió de L’Hospitalet.

11. Fer intercanvis entre associacions. marató = somnis = fibromiàlgia. Convidar la presidenta de l‘associació de fibromiàlgia al festival.

12. Ser crítics amb l’Administració municipal. Si no hi ha diners, per què es regalen bolígrafs, bosses i esmorzars pagats per la ciutadania? No seria millor repartir aquests diners entre les entitats?

26

ANNEX LA NOvA CLASSIfICACIó DE LES BONES PRÀCTIQUESTal com s’explica en l’apartat “El projecte pas a pas” del capítol 1, s’ha fet una nova classificació del conjunt de bones pràctiques recollides per tal de facilitar-ne l’aplicació en el funcionament de l’entitat. Concretament, les bones pràcti-ques s’han classificat així:

1. Funcionament ordinari de l’entitat

2. Relació entre entitats o amb l’Administració

3. Projectes singulars de cada entitat

FUNCIONAmENT ORDINARI DE L’ENTITAT

1. Fer targetes de visita sense noms propis perquè serveixin per a totes les persones de la junta.

2. Disposar d’una bústia de suggeriments perquè les persones associades puguin fer-hi aportacions.

3. Mantenir espais de diàleg i relació amb les persones que representen les administracions i disposar sempre de diver-sos interlocutors o interlocutores.

4. Utilitzar l’associació per transmetre valors.

5. Integrar les persones immigrants i fomentar-hi la convivència i la interculturalitat.

6. Promoure una relació intergeneracional en l’entitat.

7. Donar a conèixer els drets i deures a tothom.

8. Trametre l’acta de les reunions de junta a totes les persones associades per tal que sàpiguen què es debat en aquestes reunions.

9. Acceptar suggeriments i crítiques com a elements de millora de l’associació.

10. Establir vies de relació i comunicació entre comissions i vocalies.

11. Evitar caure en actituds paternalistes en tractar amb població amb risc de marginalitat. Cal fer-los partícips del pro-jecte com a persones actives.

12. Facilitar la rotació en els càrrecs de representació perquè l’entitat visqui un clima democràtic i no s’identifiqui l’asso-ciació amb només dues o tres persones. Limitar el nombre de períodes de mandat.

13. Facilitar l’accés de les persones associades a les reunions de junta.

14. Comunicar les reunions de junta a totes les persones associades.

15. Promoure la iniciativa i el canvi com a vies de millora.

16. Democratitzar l’associació.

17. Renovar les juntes per evitar la rutina.

18. Garantir el respecte permanent a les opinions dels altres i el respecte a la majoria.

19. Avançar en la paritat de gènere en els òrgans de l’associació.

20. Mantenir informada la gent que ha deixat de venir a l’associació.

21. Fer sempre contractacions legals i informar els treballadors i treballadores dels seus drets.

22. Col·locar un tauler informatiu amb la informació més destacada que arriba a l’associació.

23. Fer accessibles els llibres de comptabilitat, d’actes, etcètera, a totes les persones associades. Col·locar en el tauler d’anuncis els projectes, els balanços i tot allò que pugui ser d’interès.

24. Posar en pràctica els processos de planificació estratègica per determinar-ne el futur i optimitzar recursos.

25. Establir uns estatuts i un pressupost públic i assequible.

26. Fer un reconeixement a la gent que participa i treballa en l’associació.

27. Fer auditories internes o externes que permetin avaluar la gestió econòmica de l’associació.

ANNEX: LA NOVA CLASSIFICACIÓ DE LES BONES PRÀCTIQUESLES BONES PRÀCTIQUES DE LES ASSOCIACIONS DE L’HOSPITALET

27


28. Tenir autonomia financera respecte de l’Administració.

29. Treballar per objectius.

30. Analitzar i revisar periòdicament les despeses que fem.

31. Potenciar una política de donacions.

32. Limitar el possible finançament associatiu per part d’aquelles empreses o entitats amb problemes de “transparència”.

33. Fer campanyes de captació de socis i sòcies.

34. Procurar que l’entitat tingui superàvit per reinvertir-lo en la mateixa associació.

35. Posar fi a la pràctica de la remuneració encoberta dels monitors i monitores i personal tècnic que col·laboren amb les associacions.

36. Facilitar entrades per a les activitats de les associacions a aquells comerços del barri que els donen suport econòmic.

37. Crear la figura del censor o censora de comptes en l’associació perquè qui vulgui pugui consultar l’estat de comptes de l’associació. El censor o censora serà elegit en l’assemblea general.

38. Evitar la demanda d’hores “associatives” a l’equip tècnic.

39. Consolidar i ampliar la cultura de les persones interessades.

40. Reivindicar el desenvolupament del potencial de les dones i ser sensibles respecte d’aquests aspectes.

41. Conscienciar els socis i les sòcies de la importància de l’assemblea general per tal que s’adonin que no hi pot assistir només la presidenta, la vicepresidenta i el secretari de manera vitalícia, i que cal que hi hagi renovació.

RELACIó ENTRE ENTITATS O AmB L’ADmINISTRACIó

1. Intercanviar experiències entre associacions seguint el model del banc del temps.

2. Unificar esforços i treball de difusió sense lucre entre entitats i motivar la joventut perquè s’hi integri.

3. Crear una escola de formació associativa per ajudar les associacions a desenvolupar projectes, portar la comptabilitat, etcètera.

4. Afavorir un intercanvi cultural entre entitats, sense afany de lucre.

5. Promoure una campanya ciutadana per fomentar l’associacionisme a L’Hospitalet. L’Ajuntament pot finançar-ne els materials i les associacions hi posen el treball voluntari.

6. Compartir materials, espais i experiències entre associacions d’un mateix àmbit temàtic.

7. Crear un òrgan de difusió conjunt per donar a conèixer a la ciutadania les activitats de les associacions.

8. Unificar esforços entre diferents associacions per evitar l’assetjament laboral i per col·laborar amb organitzacions socials, polítiques i sanitàries de Catalunya en general, i de L’Hospitalet en particular.

9. Crear la figura del guia associatiu voluntari que doni a conèixer el barri a altres persones de L’Hospitalet.

10. Compartir materials, coneixements i informació.

11. Crear una plataforma de L’H com a espai de debat.

12. Crear circuits de solidaritat per ajudar a desenvolupar altres iniciatives solidàries.

13. Crear un banc de recursos associatius d’allò que disposen les mateixes associacions i que estan disposades a compartir.

14. Incorporar a l’associació de comerciants els comerços d’immigrants per facilitar-los formació i assessorament.

15. Cedir instal·lacions i oferir suport tècnic a entitats de reinserció social perquè puguin actuar.

16. Rifar els treballs manuals que s’han elaborat durant l’any a partir dels tallers. Els diners recaptats es destinaran a altres organitzacions socials que treballen a L’Hospitalet.

17. Establir espais de coordinació en un marc de competència sana.

18. Promoure mútuament actes complementaris.

19. Compartir materials amb altres associacions.

20. Crear un banc de voluntariat entre associacions.

21. Col·laborar entre associacions d’un mateix àmbit temàtic per oferir serveis a preu reduït.

28

22. Crear un banc de promotors i promotores culturals (artistes, conferenciants, músics, grups de teatre, etcètera) per arribar a acords en l’establiment de preus més assequibles per a les associacions que els vulguin contractar per a festes o activitats.

23. Fer intercanvis culturals entre associacions perquè les persones associades d’una associació puguin assistir a les activitats d’una altra a preu reduït.

24. Disposar d’una llista d’empreses d’economia social que ofereixin suports culturals o socials a les associacions i con-tractar-les, en comptes de contractar empreses lucratives.

25. Compartir entre diferents entitats alguns professionals tècnics que ajudin en les tasques administratives a fi de reduir els serveis professionals.

26. Fer un pla estratègic de les associacions de L’Hospitalet, amb suport municipal, per avançar conjuntament cap al futur a mig termini.

27. Col·laborar —Administració i associacions— a mantenir una societat més tolerant.

28. Editar una relació exhaustiva de totes les entitats de L’Hospitalet (en paper, Internet, etcètera). Si ja hi és, que és possible, fomentar-la i actualitzar-la.

29. Col·laborar —entitats i institucions locals— en l’organització d’actes culturals i esportius.

30. Contractar per a alguns serveis que necessiti l’entitat (sense deixar-nos portar tant per l’aspecte econòmic o altres motius) persones o entitats que treballen amb persones en procés d’integració social (dones maltractades, extoxicò-mans, disminuïts, etcètera).

31. Difondre un espai publicitari gratuït per a les associacions a través de la televisió de L’Hospitalet.

32. Fer intercanvis entre associacions. Marató = somnis = fibromiàlgia. Convidar la presidenta de l’associació de fibro-miàlgia al festival.

33. Ser crítics amb l’Administració municipal. Si no hi ha diners, per què es regalen bolígrafs, bosses, esmorzars… pagats per la ciutadania? No seria millor repartir aquests diners entre les entitats?

PROJECTES SINgULARS DE CADA ENTITAT

1. Donar suport econòmic a les entitats del barri des de les agrupacions de botiguers com a actitud de bon veïnatge.

2. Organitzar viatges culturals per conèixer la història i la cultura de Catalunya.

3. Organitzar activitats (festival) per recaptar diners destinats a la Marató de TV3.

4. Fer que la gent gran faci un treball voluntari per a la gent gran. Ajudem i ens mantenim vius.

5. Fomentar campanyes per a la rebaixa del preu dels llibres.

6. Organitzar trobades interculturals, d’oci i culinàries, en el marc de l’escola, per a l’enriquiment cultural mutu.

7. Crear un espai d’acollida la nit dels divendres, amb tallers de formació i lúdics, per a la convivència entre persones autòctones i immigrades.

8. Ensenyar les diverses formes de la cultura popular als infants de L’Hospitalet.

9. Treballar contra l’assetjament laboral.

10. Facilitar gratuïtament coneixements d’esperanto com a llengua internacional.

11. Proporcionar atenció personal a domicili a persones grans o que pateixen alguna mena de malaltia o discapacitació que en dificulti la mobilitat.

12. Fer el seguiment educatiu dels infants que participen en l’activitat de reforç escolar i implicar-hi tots els agents que participen en la seva educació.

13. Organitzar activitats culturals d’oci en què el pagament per assistir-hi consisteixi a aportar aliments que després es reparteixin entre la població menys afavorida.

14. Donar suport a la millora de l’educació dels nostres infants i joves, més enllà de l’àmbit escolar, amb la transmissió de valors i de lluita contra la discriminació.

15. Organitzar concursos literaris i de dibuix per promoure valors en la societat.


29


16. Compartir espais per a l’intercanvi cultural i el foment del teatre.

17. Fomentar activitats ecoturístiques.

18. Col·laborar amb l’empresariat jubilat per obtenir assessorament, a partir del seu treball voluntari, respecte d’aquells projectes nous que l’associació vol emprendre.

19. Crear un laboratori tecnològic d’aprenentatge que es posi al servei de totes les escoles de la ciutat.

20. Pintem, fugim de la rutina, descobrim i desenvolupem qualitats i activitats que abans no podíem fer. Som persones que hem finalitzat la nostra activitat laboral.

21. Seleccionar roba per enviar-la a països necessitats. Empaquetar menjar i distribuir-lo entre gent necessitada.

22. Posar un pis d’acollida a disposició dels familiars de persones amb trasplantaments que no poden pagar-se una pensió o un hotel. Que el voluntariat ajudi els trasplantats o els que estan en llista d’espera i els fomenti l’autoestima.

23. Organitzar viatges guiats per conèixer els apectes més importants de Catalunya. Som emigrats.

24. Fer conferències sobre temes diversos: salut, cultura, civisme i altres.

25. Realitzar cicles audiovisuals perquè la ciutadania conegui com treballen les associacions, i fer-li arribar la tasca que desenvolupen.

ALTRES

1. Recollir les adreces de les associacions participants per enviar-hi les resolucions que s’hi han pres.

30

PREMI BAULA 2007LES BONES PRÀCTIQUES DE LES ASSOCIACIONS DE L’HOSPITALET

Premi Baula 2007a experiències participatives per a les bones pràctiquesde les associacions de L’Hospitalet.

El projecte de Les bones pràctiques de les associacions, presentat per l’Ajuntament de L’Hospitalet, ha estat guardonat amb el premi Baula 2007 que atorga l’Ajuntament de Lleida a les experiències participatives més innovadores.

L’enhorabona a totes les entitats que vau participar en aquest procés, perquè aquest premi és, sobretot, el reconeixe-ment a la vostra feina i les vostres aportacions.

31

PREMI BAULA 2007LES BONES PRÀCTIQUES DE LES ASSOCIACIONS DE L’HOSPITALET

El projecte de bones pràctiques de les associacions de L’Hospitalet ha estat una iniciativa de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat.

En la realització d’aquest projecte ha estat essencial la col·laboració de les sis regidories de districte de la ciutat i l’interès i la participació de 131 entitats que hi han aportat experiència i coneixements.

PRODUCCIó

Espai Públic, SL

AmB EL SUPORT DE

Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya

Diputació de Barcelona - Xarxa de municipis

LES BONES PRÀCTIQUES DE

LES ASSOCIACIONS DE L’HOSPITALET

memòria del Procés ParticiPatiuaNY 2006

LES BONES PRÀCTIQUES DE LES ASSOCIACIONS DE L ...l’entitat amb el seu entorn més immediat,...

Documents

Transcript of LES BONES PRÀCTIQUES DE LES ASSOCIACIONS DE L ...l’entitat amb el seu entorn més immediat,...