Lectura en veu alta

Curs 2014-2015 1

Escola Josep Madrenys Curs: 5 Mestre/a: Nria Romags i Rut Puigvert rea: Coneixement del medi natural Tipologia textual: Text Expositiu Ttol Les aus rapinyaires

LES AUS RAPINYAIRES

Les aus rapinyaires tenen el bec ganxut i unes urpes ben fortes i desenvolupades amb les que caa. La seva alimentaci s carnvora. Tenen un ampli ventall de preses: insectes, mamfers, peix, carronya. Mengen rpid fent trossets, per s'ho empassen tot.

Quan han fet la digesti, expulsen per la boca una piloteta on treuen els ossos, els pls o les plomes que s'havien empassat. Sn les egagrpiles.

Bsicament, nhi ha de dos tipus, de nocturnes i de dirnes. Quan parlem de les nocturnes, a gaireb tothom li passa pel cap la imatge del mussol i, quan parlem de les dirnes, gaireb segur que senduen la palma les guiles. Malgrat tot, aquestes sn noms dues de les ms de 150 espcies nocturnes que hi ha i aproximadament el doble, unes tres-centes, de dirnes.

Els rapinyaires dirns sn excellents voladors i planadors. Posseeixen el sentit de la vista molt desenvolupat, cosa que fa que puguin distingir les preses a una gran distncia. En comparaci a la nostra visi direm que poden augmentar fins a 8 vegades ms. El seu hbitat de distribuci s mundial, excepte en terres polars i algunes illes oceniques. Tenen una alimentaci carnvora i, alguns dells, necrfaga. Del grup dels necrfags o carronyers en sn exemple els voltors, amb la cara i el coll desplomat, per evitar embrutar-se gaire quan posen el cap dins lanimal mort.

Per altra banda, els rapinyaires nocturns, tenen el cap ample, els ulls en posici frontal, el bec molt curt i el plomatge dens, cosa que els proporciona una silueta arrodonida i sense coll. Tenen els ulls adaptats a la visi nocturna i un sentit de l'oda molt desenvolupat, la qual cosa els permet localitzar la situaci de les seves preses: petits rosegadors i insectes grans. Una vegada han detectat la presa, inicien el vol de cacera que, a diferncia de les rapinyaires dirnes, s extremadament silencis. El seu hbitat s mundial, excepte a la regi Antrtida i algunes illes remotes. Lliba, el duc o el xot en sn representants, entre daltres.

En els darrers quinze o vint anys ha canviat la percepci que es tenia de les aus rapinyaires. De matar-les i exterminar-les sense cap tipus de mirament i amb tot tipus destris i verins, han passat a ser protegides i a gaudir dun cert carisma per a la majoria de la gent.

Les aus rapinyaires no noms contribueixen a mantenir el nombre dalgunes poblacions docells i evitar que creixin perillosament o netegen boscos i muntanyes de despulles animals, sin que, a ms, alguna espcie s utilitzada pels homes per al seu benefici. s el cas dels falcons que fa alguns anys que sutilitzen en alguns aeroports, com el del Prat, per foragitar de les pistes els ocells que podrien posar en perill lestabilitat dels avions, o que tamb sempren en algunes poblacions per reduir el nombre de coloms urbans, o, com en el cas de Manresa, que sestan utilitzant amb un xit rotund per eliminar la important colnia de gavines que shavia creat al voltant de labocador comarcal.

Lectura en veu alta

Curs 2014-2015 2

Preguntes literals

Qu sn les egagrpiles? Com s el vol de les aus rapinyaires nocturnes?

Per qu ha canviat la percepci que es tenia de les aus rapinyaires? Per qu tenen el bec ganxut les dirnes i el bec curt les nocturnes? Per qu creus que en terres polars no shi troben aus rapinyaires? Per qu es diu que ens afavoreixen a nivell ambiental les aus rapinyaires?

Preguntes crtiques i dopini

Creus que una persona que es dedica a la ramaderia pot tenir una visi negativa de les aus rapinyaires?

Qu hauries fet si thaguessis trobat una au rapinyaire ferida pel bosc?

Definici de paraules.

Hbitat Carisma Carronya Necrfag

s del diccionari

1. Hbitat: Conjunt de condicions ambientals en qu es desenvolupa la vida d'un sser viu.

2. Carisma: Capacitat que posseeixen certs individus de conduir els altres i d'inspirar-los sense emprar la coacci ni els incentius materials, virtut de menar una muni de persones noms per la fora de la personalitat.

3. Carronya: Cos d'un animal mort que resta abandonat i ja comena a podrir-se. 4. Necrfag: Que s'alimenta de cadvers.

Llenguatge figurat (locucions i frases fetes):

Endur-sen la palma: sser-ne les ms caracterstiques, representatives. Tenir vista dliga. Tenir ulls de mussol.

Preguntes interpretatives i de raonament.

Resum oral