Les animetes*

L’Albert advertí a Marieta:

Si et veig alguna volta agafar el bastidor fes-te el compte de que t’has barallat amb mi per sempre, -no brodaré, ni cosiré, ni filaré encara que ja saps que m’agrada molt!

I li va adreçar el somriure mes enlleurador de sa vida.

Un bon dia Albert va preguntar a Marieta:

-Marieta jo t’estime moltisim i no m’agradaria que te passara res filant.

Però he de preguntar-te una cosa. Com que t’agrada tant filar, m’agradaria que em feres una camisa, amb un cor, per a demostrar-me tot el que em vols. Tu tranquila Marieta que si no vols no passa res. Jo mateix te vaig dir una volta que no filares més. Així que tu dessidixes.

-Clar que si amor meu-li va contestar.

Però Marieta no sabia en l’embolic que s’havia ficat.

I li va demanar ajuda a Casilda, però Casilda li va contestar que era millor que no fera la camisa i li diguera la veritat.

Marieta no s’havia com dir-le a Albert que no savia cosir.

A l’hora de sopar Albert li va preguntar a Marieta:

-¿Marieta, quan estarà la meu camisa? Marieta estava molt nerviosa però li va dir.

-Albert no sé cosir, la camisa nupcial te la van cosir les animetes.

Albert sorprés li va contestar:-¡Marieta! A mi em dona igual que no sàpies cosir. Encara no se perque no me l’has dit abans. Tranquila jo sempre et compren.

-Gràcies Albert eres el millor.

Patricia M. S.

1 ºB