Les metamorfosis · a l’entorn de La metamorfosi de Franz Kafka. En el tercer apartat ( Franz...

SEMINARI“El gust per la lectura”

2001-2002

Direcció General d’Ordenació i Innovació EducativesServei d’Ensenyament del Català

Les metamorfosis(“La salamandra” de Mercè Rodoreda,

Les Metamorfosis d’Ovidi,La metamorfosi de Franz Kafka)

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

SEMINARI“El gust per la lectura”

2001-2002

Direcció General d’Ordenació i Innovació EducativaServei d’Ensenyament del Català

Les metamorfosis(“La salamandra” de Mercè Rodoreda,

Les Metamorfosis d’Ovidi,La metamorfosi de Franz Kafka)

VICENT SANZ ARNAU

MARIA JOSEP SIMÓ I PERALTA

ÍNDEX

Introducció . . . . . . . . . 5

Orientacions per al professorat . . . . . . 7

1. Objectius . . . . . . . . 72. Continguts . . . . . . . . 73. Orientacions didàctiques . . . . . . 9

I. “La salamandra” de Mercè Rodoreda . . . . . 11

1. Abans de llegir: a la recerca d’informació . . . . 132. Llegir a pams “La salamandra” . . . . . 173. Després de llegir: taller d’escriptura . . . . . 22

3.1. Abans de començar . . . . . . 223.2. Per escriure . . . . . . . 24

II. Les Metamorfosis d’Ovidi . . . . . . 27

1. Abans de llegir: conèixer el món d’Ovidi . . . . 292. Llegint Les Metamorfosis . . . . . . 313. Després de llegir: l’edició de Les Metamorfosis . . . 39

III. Franz Kafka, escriptor . . . . . . . 43

1. L’entorn de Franz Kafka . . . . . . 452. L’expressionisme . . . . . . . 48

IV. La metamorfosi, novel·la de transformació . . . . 51

1. Estructura narrativa . . . . . . . 531.1. Argument . . . . . . . 531.2. Capítol 1 . . . . . . . . 541.3. Capítol 2 . . . . . . . . 551.4. Capítol 3 . . . . . . . . 57

2. Els personatges . . . . . . . 603. Aspectes tècnics . . . . . . . 634. L’estètica . . . . . . . . 66

V. El món, vist per Franz Kafka . . . . . . 69

1. Relacions familiars . . . . . . 712. L’individu davant la societat . . . . . . 743. Culpa i condemna . . . . . . . 774. Allò kafkià . . . . . . . . 80

Bibliografia . . . . . . . . . 83

Annexos . . . . . . . . . 87

1. “La salamandra” de Mercè Rodoreda . . . . . 892. Fragment de Les Metamorfosis d’Ovidi . . . . 943. Eines informàtiques . . . . . . . 964. Solucionari . . . . . . . . 98

5

INTRODUCCIÓ

La tradició literària és una immensa teranyina d’històries, motius i personatges, querecorren els segles, a través d’adaptacions, mutacions i mestissatges, entre els qualss’estableixen relacions de parentesc més o menys declarades, però sempre evidents.

D’aquest enorme entramat, en volem oferir una mostra, que presenta el motiu de latransformació a través de Les Metamorfosis de Publi Ovidi Nasó, «La salamandra» deMercè Rodoreda i La metamorfosi de Franz Kafka, obra analitzada més extensament, queocupa un lloc central en aquest dossier. D’aquesta manera, hem volgut relacionar l’obra del’escriptor txec amb la tradició literària llatina clàssica i la tradició catalana contemporània.

L’objectiu de les propostes didàctiques d’aquest dossier, adreçades a l’alumnatd’Ensenyament Secundari Obligatori i Postobligatori, és desenvolupar la competèncialiterària de l’alumnat, que engloba les estratègies i els recursos implicats en la comprensiólectora, els coneixements literaris i el gaudi per la lectura; és a dir, les habilitats, elsconeixements i els valors que intervenen en la recepció de textos. Aquestes propostess’articulen seguint els eixos vertebradors següents:

• El treball per projectes, pla de treball l’objectiu del qual és elaborar un producte osolucionar un problema. Es tracta, doncs, d’un mètode que incentiva la participacióactiva i l’autonomia dels nois i les noies, que es veuen involucrats en una situaciósignificativa d’aprenentatge.

• El procés lector, aspecte fonamental en la recepció de textos i, en conseqüència, deldesenvolupament de la competència literària, a través del qual s’interrelaciona lalectura amb l’actualització i l’elaboració dels coneixements dels aprenents.

• La producció de textos funcional i de creació, plantejament didàctic que, a través depropostes pràctiques, possibilita l’optimització dels recursos i les estratègiesimplicades en la composició escrita. Així mateix, permet que els aprenentsexperimentin el fet literari des d’una perspectiva creativa.

• L’ ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines de treball,per tal de garantir situacions d’aprenentatge que incentivin l’optimització de leshabilitats de la competència bàsica en les Tecnologies de la Informació i laComunicació (TIC).

A partir d’aquests eixos vertebradors s’han elaborat els diferents apartats que componen eldossier:

— El primer apartat, «La salamandra» de Mercè Rodoreda, presenta una proposta,pensada per a l’alumnat de segon cicle d’ESO per optimitzar la comprensió lectora, através del comentari oral de l’obra, i incentivar l’escriptura creativa. Així mateix,inclou la introducció en la cerca d’informació electrònica.

— En el segon apartat, Les Metamorfosis d’Ovidi , a partir d’exercicis pràctics esplantegen activitats de caràcter col·laboratiu, adreçades a l’alumnat de segon cicle

6

d’ESO, per incidir en els diferents estadis del procés lector i en la producció de textoscreatius, utilitzant diferents eines informàtiques.

— Els tres darrers apartats formen un bloc unitari, dissenyat per a l’alumnat de Batxillerat,a l’entorn de La metamorfosi de Franz Kafka. En el tercer apartat (Franz Kafka,escriptor) s’analitza l’entorn cultural i literari coetani de l’autor. En els dos darrersapartats (La metamorfosi, novel·la de transformació i El món, vist per FranzKafka ) s’hi inclouen propostes pràctiques que permeten analitzar exhaustivamentdiferents aspectes de l’obra (estructura, personatges, temes, aspectes estilístics i elstemes principals d’aquesta obra).

En l’apartat d’annexos hem inclòs els quadres d’ajut per facilitar la tasca amb les einesinformàtiques i un solucionari de les propostes didàctiques de solució tancada, per tal defacilitar la tasca del professorat. Així mateix, hi trobareu la narració mitològica de Dafne,extreta de l’obra d’Ovidi, i el conte de Mercè Rodoreda.

Totes les citacions de La metamorfosi de F. Kafka són extretes de l’edició, consignada a labibliografia, publicada per Proa, el 1985.

7

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

Aquest dossier ofereix propostes per utilitzar en els crèdits variables d’EnsenyamentSecundari Obligatori i Postobligatori.

1. Objectius

Els nois i les noies en acabar de treballar el dossier han de ser capaços de:

1. Extreure informació de diferents fonts documentals (llibres, enciclopèdies idocumentació electrònica).

2. Emprar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per cercar,localitzar, avaluar i recuperar informació.

3. Relacionar el text i el context de les obres de Franz Kafka, Ovidi i Mercè Rodoredatreballades a l’aula.

4. Comentar i valorar les obres llegides a partir de l’anàlisi dels aspectes narratius iestilístics dels temes i els tòpics.

5. Adoptar una actitud crítica sobre els continguts ideològics de les obres llegides.

6. Valorar la lectura d’obres literàries com a mitjà de maduració personal.

7. Produir textos amb claredat, coherència, cohesió, adequació i correcció lingüística.

8. Crear textos amb intenció literària (la narració breu), a partir dels models treballats,utilitzant les diferents estratègies implicades en el procés de la composició escrita(planificar, redactar i revisar).

9. Enriquir el procés de treball intel·lectual i la creativitat amb l’ajut de les TIC.

10. Utilitzar les TIC per realitzar el tractament de les dades i presentar els resultats endiferents formats.

11. Produir un projecte participant en un grup de treball.

2. Continguts

Procediments

1. Utilització de diferents fonts per cercar informació en diferents suports.

2. Ús de diferents tècniques i estratègies en la cerca d’informació electrònica.

3. Comprensió, interpretació i comentari de textos literaris: contextualització de cadaautor i la seva obra.

8

4. Observació de tòpics en les obres analitzades.

5. Comparació de les obres llegides.

6. Producció de textos observant les diferents estratègies del procés de composició.

7. Correcció dels textos personals d’acord amb les normes ortogràfiques, morfolò-giques i sintàctiques, i lèxiques.

8. Reescriptura i elaboració de textos literaris a partir dels models analitzats.

9. Organització, anàlisi i síntesi de la informació en gràfics.

10. Redacció, revisió o edició de documents utilitzant la informació obtinguda dediverses fonts electròniques.

11. Presentació i difusió dels documents o treballs mitjançant les TIC.

12. Elaboració d’un projecte de treball de manera col·laborativa.

Continguts

1. Els diferents tipus de fonts per a la cerca d’informació.

2. Els mecanismes de cerca en cercadors de la xarxa.

3. L’entorn cultural i literari de l’època de Franz Kafka.

4. Els eixos narratius de La metamorfosi: la trama, els temes i els subtemes, elspersonatges i l’estil.

5. Els recursos narratius bàsics: la caracterització dels personatges i la construcció dela trama.

6. Les habilitats de la composició escrita: planificar, redactar i revisar.

7. Les eines i les tècniques per a la selecció i el tractament de la informació amb elsuport de les TIC.

8. Estratègies facilitadores per desenvolupar-se en un grup de treball.

Valors, actituds i normes

1. Valoració de la validesa i l’actualitat de la informació localitzada.

2. Valoració dels avantatges i els inconvenients dels diferents suports informacionals.

3. Valoració de la informació recollida de manera crítica i responsable.

9

4. Respecte per les fonts d’autoria de la informació manipulada.

5. Participació en l’elaboració d’idees i interpretacions.

6. Millora en la dimensió comprensiva dels llenguatge literari.

7. Comprensió de les aportacions universals de les diferents tradicions literàries.

8. Valoració de les estratègies i els recursos emprats en els processos d’elaboració detextos per millorar el producte final.

9. Avaluació de l’aprofitament de les eines de les TIC per a la producció dedocuments.

10. Valoració del treball personal i grupal per autorregular el procés d’aprenentatge.

Orientacions didàctiques

Per a l’ensenyament/aprenentatge

A partir de les activitats presentades en aquest dossier, es poden organitzar diferents tipusde recorreguts, a criteri del professor o la professora, que decidirà els objectius didàcticsper proposar al grup classe. Aquests objectius es decidiran en funció de les necessitats idels interessos dels nois i les noies.

Les propostes sobre La metamorfosi de F. Kafka, Les Metamorfosis d’Ovidi i el conte deMercè Rodoreda «La salamandra» poden plantejar-se de manera específica. Així mateix, apartir de les propostes encetades és possible encetar una comparació entre les diferentsobres en què s’evidenciïn els punts de contacte i les divergències existents.

Per a aquest enfocament es poden incloure altres obres on el motiu de la transformació éspresent. Així, per exemple, L’ase d’or d’Apuleu, obra de referència imprescindible ja queconté el relat «Cupido i Psique», del qual sorgeix el mite de la bella i la bèstia adaptat enversions diverses a través dels segles; El somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare,alguns contes d’Àngela Carter, alguns relats del gènere de terror i, sobretot, tantes i tantesrondalles.

Així, doncs, els diferents apartats del dossier es poden utilitzar de maneres diverses senseque la coherència de les propostes que s’hi presenten es vegi minvada.

Per a l’avaluació

La tasca d’avaluació ha de ser una tasca compartida entre l’aprenent i el professorat.D’aquesta manera, els nois i les noies s’hi impliquen i es responsabilitzen del seu procésd’aprenentatge. Per facilitar la participació de l’alumnat, és aconsellable que l’ensenyantelabori diferents activitats d’avaluació. En aquestes activitats, que es poden concretar enpautes autocorrectives, es valoraran els continguts conceptuals i procedimentals que

10

s’hagin treballat. En iniciar una seqüència d’activitats, el grup classe ha de conèixer elscriteris d’avaluació, perquè els nois i les noies siguin capaços d’autorregular autònoma-ment el seu procés d’aprenentatge.

En l’avaluació distingirem tres moments. D’una banda, l’avaluació inicial, en la qual esvaloraran els coneixements de l’alumnat sobre el tema. Aquesta avaluació es pot concretaren un test autocorrectiu, en el cas dels continguts conceptuals que facin referència alcontext històric i social de l’autor, o bé en un text, en el cas dels continguts conceptuals iprocedimentals implicats en la producció escrita. A partir d’aquests exercicis podremidentificar els coneixements previs i, alhora, els aspectes sobre els quals caldrà fer especialatenció en la seqüència d’exercicis que hem d’encetar.

D’altra banda, al llarg del desenvolupament de la seqüència que hàgim dissenyat, hauremde proposar activitats breus que permetin valorar el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Apartir dels resultats d’aquestes activitats, que constitueixen l’avaluació formativa, es potreplantejar amb noves propostes.

A l’últim, l’ avaluació final ha de valorar, a partir d’activitats similars a les desenvolupadesal llarg de la seqüència i dels criteris exposats en iniciar-la, els aprenentatges de caràcterconceptual i procedimental realitzats per l’aprenent.

I. “LA SALAMANDRA” DE MERCÈ RODOREDA

13

1. ABANS DE LLEGIR: A LA RECERCA D’INFORMACIÓ

Les noves tecnologies ofereixen molts recursos que permeten buscar i processarinformació. Amb les activitats que es proposen en aquest apartat, aprendreu a cercarinformació i imatges a la Web.

1. La Web és un immensa biblioteca virtual on podeu trobar informació sobre qualsevoltema. Comproveu-ho! Consulteu les adreces següents per contestar correctament el test:1

Lloc web Adreça

Hyperenciclopèdia http://www.grec.net/home/cel/main.HTM

Lletra http://www.uoc.es/lletra/

AELC http://www.partal.com/aelc/autors/

1) Mercè Rodoreda nasqué a Barcelona...� el 1980.� el 1908.� el 1809.

2) A vint anys...� emigrà a Buenos Aires.� es casà amb el seu oncle.� tingué un fill.

3) Entre 1933 i 1935 treballa com a...� actriu.� dissenyadora gràfica.� periodista.

4) La vida i la carrera de l’autora sofriren un canvi radical a causa de...� la Guerra del Francès.� la primera Guerra Mundial.� la Guerra Civil.

5) Mercè Rodoreda s’exilià i durant molt anys visqué a diverses ciutats...� europees.� australianes.� africanes.

6) L’escriptora retornà a Catalunya...� a la dècada dels seixanta.� a l’inici del segle passat.� a la dècada dels setanta.

1 Comproveu les respostes del test al solucionari (a l’annex 4).

14

7) La primera obra que publicà durant l’exili fou...� Mirall trencat.� La plaça del Diamant.� Vint-i-dos contes.

8) El pas del realisme cap la narració fantàstica de l’obra rodorediana s’evidencia a...� El carrer de les Camèlies.� Sóc una dona honrada?� La meva Cristina i altres contes.

9) L’autora rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes...� el 1809.� el 1980.� el 1908.

2. Cerqueu la informació per elaborar una bibliografia actualitzada de l’obra de M.Rodoreda. Completeu el quadre següent amb la informació que extraureu de la pàgina webde l’Agència Espanyola de l’ISBN (http://www.mcu.es/bases/spa/isbn/ISBN.html):

Títol Lloc depublicació

Editorial Any Nom i númerode la col·lecció

Aloma

Vint-i-dos contes

La plaça del Diamant

El carrer de les Camèlies

La meva Cristina i altres contes

Mirall trencat

Semblava de seda i altres contes

Viatges i flors

Quanta, quanta guerra

La mort i la primavera

3. Amb el processador de textos, elaboreu la bibliografia de l’obra de Mercè Rodoredautilitzant la informació recollida en l’exercici anterior. Referiu la informació tal commostra l’exemple emprant les convencions gràfiques indicades:

Exemple: OVIDI . Les Metamorfosis I-VI. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1998.(L’Esparver Clàssic; 8)

15

• Nom de l’autor o de l’autora: en versaleta. S’escriu primer el cognom iposteriorment, després d’una coma, la inicial del nom seguit d’un punt.

• Títol de l’obra : en cursiva. El títol va seguit d’un punt.

• Lloc i any de publicació, i editorial: en rodona. Primer s’escriu el lloc depublicació. Posteriorment, després de dos punts, l’editorial que se separa del’any d’edició amb una coma.

• Col·lecció: entre parèntesis. El número de la col·lecció se separa del títol ambpunt i coma.

4. En els exercicis anteriors, heu buscat informació a la Web a partir d’unes adrecesindicades. Quan no disposeu d’un itinerari previ, haureu d’utilitzar els cercadors o motorsde cerca per trobar informació a la xarxa. Consulteu els cercadors proposats i valoreu-neels aspectes següents:

a) És fàcil utilitzar el cercador?

b) Conté indicacions per a la cerca avançada?

c) Quins cercadors es poden consultar en català?

http://www.google.com/intl/ca/http://www.grec.net/cgibin/cercador.pgm

http://www.alltheweb.com/ http://vilaweb.com/nosaltres/

http://www.hotbot.lycos.es/ http://www.altavista.com/

16

5. Busqueu informació sobre un dels protagonistes del conte de Mercè Rodoreda, quellegireu posteriorment. Introduïu el terme salamandra en els diferents cercadors i indiqueuel nombre de resultats:

Cercador Resultats

Google

Cercador.com

AlltheWeb

Nosaltres.com

HotBot

Altavista

6. Per optimitzar el procés de recerca, cal utilitzar els operadors booleans. Aquestsoperadors (OR, NOT, AND) permeten ampliar o restringir el camp de cerca. Introduïu lescombinacions indicades en un cercador i apunteu el nombre de resultats:

Combinació de cerca Resultats

amfibi

salamandra AND amfibi

salamandra AND salamandrids

salamandra AND amfibi AND salamandra salamandra

salamandra AND salamandrids AND salamandra salamandra

7. En el procés de cerca d’informació a la Web, és aconsellable desar les pàgines webtrobades per poder-les utilitzar posteriorment. Deseu algunes de les pàgines consultades enels exercicis anteriors.2

8. Consulteu aquestes adreces i valoreu la informació i les imatges que hi apareixen.Utilitzeu la sèrie numèrica del zero (-) al cinc (+):

Portal Adreça Informació Imatges

FAUNA IBÉRICA http://faunaiberica.org/

ESPAIS NATURALS http://www.ddgi.es/espais/#fauna

POISONOUS PLANTSAND ANIMALS

http://library.thinkquest.org/C007974/2_2sal.htm

2 Si necessiteu algunes indicacions per guiar la vostra tasca, consulteu el quadre d’ajut inclòs a l’annex 3.

17

ATLASHERPÉTOLOGIQUE

http://mrw.wallonie.be/dgrne/ong/rainne/nouvelles2001/main.htm#sommaire

ARAGÓN http://www.aragonesasi.com/

PICOS DE EUROPAhttp://www1.ceit.es/Asignaturas/Ecologia/EspNaturales/Picos/

LA FACU http://www.lafacu.com/apuntes/biologia/anfibios/

9. Seleccioneu les imatges que us resultin més atractives i deseu-les.3

2. LLEGIR A PAMS “LA SALAMANDRA” 4

La lectura és un procés a través del qual elaborem una interpretació del text. En aquestprocés intervenen diferents components: els coneixements previs que tenim sobre el tema,el text i l’autor, la descodificació que realitzem dels elements textuals i lingüístics que ensaporta el text i la nostra resposta com a lectors o lectores.

1. Llegiu de manera seqüenciada el conte de Mercè Rodoreda «La salamandra»5 i, amesura que aneu llegint, contesteu les preguntes de cada apartat. Contrasteu les vostresrespostes amb un grup de companys i companyes6:

1.1. Llegiu el títol i contesteu les preguntes:

a) Qui penseu que protagonitzarà la narració?

b) Quins fets creieu que es relataran?

c) Quin tipus de narració creieu que llegireu?

d) Qui explicarà la història?

1.2. Llegiu el primer paràgraf i responeu les preguntes:

a) Qui narra la història? A partir de quins indicis heu definit la personalitat delnarrador?

b) En quin moment històric transcorre l’acció? Amb quins elements l’heu deduït?

c) Què fa la dona a la vora de l’estany? Com la definiríeu?

3 Si necessiteu indicacions per desenvolupar aquesta tasca, consulteu el quadre d’ajut inclòs a l’annex 3.4 Aquesta activitat pot desenvolupar-se oralment per construir de manera col·laborativa la interpretació deltext entre tota la classe.5 Trobareu aquest text a l’annex 1.6 Podeu completar aquesta activitat amb els exercicis l’anàlisi del conte inclòs a CORRIUS, M.; VILÀ , C.Contes. Mercè Rodoreda, que trobareu a http://www.xtec.es/sedec/mrod.htm.

18

d) Quina relació manté la dona amb els animals i l’entorn natural?

e) De quina manera s’enceta el contacte entre l’home i la dona? Qui l’inicia? Quin roljuga cada personatge?

1.3. Llegiu el segon paràgraf i contesteu les preguntes:

a) Interpreteu el fragment següent. Què està passant? Quina relació s’estableix entre elsfets, la dona i la natura?

Em va tornar a abraçar contra la soca del salze i em va posar la mà plana damuntdels ulls. I tot d’una em va semblar que m’adormia i que les fulles em deien cosesque jo no comprenia, i que me les anaven dient cada vegada més baix i més a poc apoc.

b) Qui és la dona de la trena rossa? Què fa?

c) De què titlla la dona de la trena rossa a la dona de l’estany? En quin sentit utilitza laparaula amb què la denomina?

d) Quins altres usos coneixeu de la paraula bruixa?

e) Com acaba l’escena?

1.4. Llegiu el tercer paràgraf i responeu les preguntes:

a) Després dels fets esdevinguts a l’estany, quina és la reacció del poble?

b) La reacció de la gent del poble està justificada o és fruit de la superstició? Raoneu lavostra resposta.

c) Per quin motiu la gent del poble titlla la dona de bruixa? Amb quin sentit utilitzaaquest terme?

d) Què es troba la dona penjat a la porta de casa seva?

e) Com penseu que se sent la dona davant de la reacció del poble?

1.5. Llegiu el quart paràgraf i contesteu les preguntes:

a) Quines altres bèsties mortes pengen a la porta de la casa de la dona?

b) Per què s’espanta el gat de la processó? Per la situació o perquè la dona és unabruixa? Raoneu la vostra resposta.

c) Després de la processó la dona torna a veure l’home? Per què?

d) Quins són els sentiments de la dona?

19

e) Què expliquen dos homes sobre la mare de la protagonista? Penseu que els fets queexpliquen són reals?

f) Com imagineu la vida de la dona i la seva mare al poble?

g) Valoreu el tracte que el poble ha donat a aquestes dues dones.

1.6. Llegiu el cinquè paràgraf i responeu les preguntes:

a) Com interpreteu el fragment i em deixaven amb el meu mal, que no era pas el queells m’haurien volgut fer?

b) Per quins motius volen cremar la dona?

c) Per què la castiguen amb la foguera?

d) Hi ha algun fet en el relat que justifiqui la decisió del poble?

1.7. Llegiu el sisè paràgraf i contesteu les preguntes:

a) Com col·loquen la dona a la foguera?

b) Quina cançó canten els nens? Per què la canten?

c) Per quins motius creu la gent que la foguera no s’encén? És una creençafonamentada?

d) Entre la gent del poble hi ha una dona amb aparença de bruixa? Qui és? Què fa?

e) La dona de la foguera és una bruixa? És víctima de la mala interpretació del fets?Raoneu la vostra resposta a partir dels indicis trobats en el text.

f) Quins sentiments experimenta la gent del poble mentre cremen la dona? Quèdemostren aquests sentiments?

1.8. Llegiu el setè paràgraf i responeu les preguntes:

a) En què es transforma la dona?

b) Per què creieu que s’ha convertit en aquest animal i no en un altre?

c) Aquesta metamorfosi demostra que la dona és una bruixa? Contrasteu la vostraresposta amb la que heu concretat a l’apartat anterior.

d) Qui narra la història? Contrasteu la vostra resposta amb la que hàgiu donada al’apartat 1.1. d’aquest exercici.

1.9. Llegiu del vuitè al desè paràgraf i contesteu les preguntes:

20

a) Quines són les sensacions físiques que experimenta amb la transformació?

b) Cap a on va la salamandra en primer lloc? Per què hi va?

c) La nit que retorna al poble on entra?

d) Què fa amb la cendra de la llar? Per què?

1.10. Llegiu l’onzè paràgraf i contesteu les preguntes:

a) Què fa la salamandra quan entra la lluna per la finestra? Perquè ho fa?

b) Quina reacció us provoca com a lectors l’escena descrita en aquest paràgraf?

c) Què continua essent igual per a la dona convertida en salamandra?

1.11. Llegiu el dotzè paràgraf i contesteu les preguntes:

a) Com foragita la dona de la trena rossa la salamandra?

b) Què passa a l’abeurador dels cavalls?

c) Com acaba l’anècdota de l’abeurador?

1.12. Llegiu del tretzè al catorzè paràgraf i contesteu les preguntes:

a) Cap a on va la salamandra amb la pota trencada?

b) Quin incident s’esdevé amb les anguiles?

c) Què pot estar passant a la salamandra mentre sent les sensacions que descriu elfragment següent? Raoneu la vostra resposta.

I no sé per què tot d’una vaig veure el camí de les pedres, les aranyes de casa meva,les cames penjades al costat del llit; blanques i blaves, com si ells dos estiguessinasseguts damunt de l’aigua, però buides; com una bugada estesa, que l’anar i venirde l’aigua feia gronxar. I jo em veia sota de la creu feta d’ombra, damunt d’un focde colors que s’alçava xisclant i que no em cremava...

d) Com interpreteu l’el·lipsi del final del conte?

Fins que les anguiles es van cansar l’ombra va xuclar la maneta... una ombra morta,que estenia a poc a poc la pols de l’aigua, dies i dies i dies, en aquell racó de llot,entre arrels d’herba i de salze que tenien set i bevien allà des de sempre.

e) Qui és el narrador de la història? Quin és el seu estat? Contrasteu la vostra respostaamb la que heu donada a l’apartat 1.1. d’aquest exercici.

21

f) El conte narra una història similar a la que us esperàveu en llegir el títol?Argumenteu la vostra resposta.

g) Quina reacció us ha provocat la narració? Us ha inspirat tendresa? Us ha fetreflexionar? Us ha resultat avorrida? Raoneu la vostra resposta.

3. Completeu la carta següent incloent-hi una síntesi dels fets principals del conte «Lasalamandra» i la vostra opinió personal:

Begur, 30 d’agost de 2001

Estimada Marta,

Aquest any la colla no estava gaire animada i he ap rofitat per nedar

molt i prendre el sol. M’he passat els dies estesa com una sargantana;

una sargantana que s’avorria com una soca fins que va decidir fer-se

un tip de llegir. Quan les meves reserves s’han esg otat, la Laia, la

set-ciències del grup, m’ha deixat per a mi soleta tota la seva

biblioteca. Allí hi he trobat un recull de contes d e Mercè Rodoreda.

D’entre tots els contes que n’he llegit el que més recordo és “La

salamandra”, un conte que explica

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

Des del meu punt de vista és un conte

.................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

22

.............................................................................................................................................

Una abraçada,

3. DESPRÉS DE LLEGIR: TALLER D’ESCRIPTURA

En la tradició literària el motiu de la transformació ha estat utilitzat de manera recurrent.Cada nova versió reinterpreta el motiu i hi introdueix nous matisos. Exploreu les vostrespossibilitats com a escriptors i escriptores elaborant un text de creació literària seguint elprocés de creació proposat.

3.1. Abans de començar

1. Quines sensacions us provoca cadascun d’aquests animals? Escriviu-ne dues. Posterior-ment, valoreu si aquestes sensacions estan associades a algunes de les sevescaracterístiques físiques. Raoneu la vostra resposta.

a) .............................................................. a) ..............................................................

b) .............................................................. b) ..............................................................

a) .............................................................. a) ..............................................................

b) .............................................................. b) ..............................................................

23

a) .............................................................. a) ..............................................................

b)............................................................. b) ..............................................................

2. La tradició cultural ha associat trets propis de l’ésser humà a alguns animals.Identifiqueu tres característiques humanes que es relacionin amb a cadascun d’aquests

animals.

a) .............................................................. a) ..............................................................

b) .............................................................. b) ..............................................................

c) .............................................................. c) ..............................................................

a) .............................................................. a) ..............................................................

b) .............................................................. b) ..............................................................

c) .............................................................. c) ..............................................................

24

a) .............................................................. a) ..............................................................

b) .............................................................. b) ..............................................................

c) .............................................................. c) ..............................................................

3.2. Per escriure

1. Completeu el quadre amb el nom d’un dels animals dels exercicis dels apartats anteriors.Seleccioneu el que us provoqui angúnia o rebuig i escriviu-ne el nom. Després introduïu-hiles parts del cos més característiques. Finalment, completeu els quadres amb quatreadjectius que les descriguin.

Part del cos

..............Part del cos

..............Part del cos

.............Part del cos

.............Part del cos

.............

(Nom de l'animal)

................................

3. Encercleu en l’exercici anterior les característiques físiques que us resultin mésdesagradables de l’animal.

4. Llegiu els textos següents (extrets de «La salamandra» de Mercè Rodoreda i de Lametamorfosi de Franz Kafka) i analitzeu com es descriuen els canvis físics i les sensacionsque experimenten els protagonistes:

Text 1

25

I aleshores va passar una cosa que em va fer estrènyer les dents: els braços i lescames se m’anaven escurçant com les banyes d’un cargol que una vegada haviatocat amb el dit, i sota del cap, allà on el coll s’ajunta amb les espatlles, sentia queuna cosa s’estirava i em burxava. [...] I em vaig posar a caminar per damunt de lesbrases, molt a poc a poc, perquè la cua em pesava.

Tenia la cara arran de terra i caminava amb les mans i amb els peus. [...] Emvaig acostar al pedrís, vaig travessar la casa per entre flames i brases, de pressa,cap al salze, cap als créixens, i [...] em vaig posar a caminar pel fang i pels bassals, ia les manetes els agradava enfonsar-se en aquella pasta flonja, però els peus, aldarrera, es cansaven de tant quedar-se enganxats. [...]

A la matinada, no sé si l’endemà o un altre dia, vaig sortir a poc a poc i vaigveure les muntanyes altes sota un cel tacat de núvols. Vaig córrer pels créixens i emvaig aturar a la soca del salze. Les primeres fulles encara eren a dins dels brots,però els brots ja verdejaven. No sabia cap on tirar; si em distreia, els brins d’herbaem burxaven els ulls —i entre els brins em vaig adormir fins que el sol va ser alt.Quan em vaig despertar vaig caçar un mosquit molt petit i després vaig buscar cucsper entre l’herba.

M. Rodoreda, Tots els contes (p. 240-241)

Text 2

Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es vatrobar al llit transformat en un insecte monstruós. Jeia damunt l’esquena dura,talment com una closca i, si aixecava una mica el cap, veia la panxa bruna,segmentada per estreps arquejats, com un voltam, i tan prominent que el cobrellit, apunt de relliscar del tot, a penes s’aguantava. Les cames, molt nombroses i doloro-sament primes en comparació amb el gruix que tenien abans, s’agitaven indefensesdavant dels seus ulls. [...]

De primer va creure que podria sortir del llit començant per la part inferiordel cos, però aquesta part —que, d’altra banda, encara no havia vist, i de la qual noes podia fer cap idea precisa— va resultar molt difícil de moure. Tot va anar molt apoc a poc. I quan, finalment, gairebé furiós, va reunir totes les forces i va agafarimpuls cap endavant sense miraments, va equivocar la direcció, es va donar un copmolt fort contra els peus del llit, i la coïssor que va sentir li demostrà que precisa-ment la part inferior del seu cos potser també era, en aquell moment, la méssensible.

Va provar, doncs, de treure primer la part superior del cos, i va girar el cap,amb precaució, cap a l’espona. Ho va aconseguir fàcilment i, malgrat l’amplada i lapesantor, la massa del seu cos va començar a seguir, lentament, el moviment delcap. Però quan, per fi, el cap li va penjar en l’aire, fora del llit, va tenir por decontinuar amb aquell mètode perquè, si es deixava caure així, seria ben bé unmiracle que no es fes mal al cap. [...] I es va posar a bellugar tota l’estesa del cosrítmicament, amb la intenció de balancejar-se per sortir del llit. Si es deixava caured’aquesta manera, el cap, que mantindria vigorosament alçat en el moment decaure, quedaria probablement indemne. L’esquena semblava molt dura; segur queno es ressentiria del cop contra l’estora. El que més el preocupava era pensar en elterrabastall que originaria i que, possiblement, provocaria inquietud, si no angoixa,darrera totes les portes. Però s’havia d’exposar a aquest risc.

26

Quan Gregor ja tenia mig cos fora del llit —el nou mètode era més un jocque un esforç, només calia anar-se gronxant cap endarrera— se li va acudir que totseria molt fàcil si algú venia a ajudar-lo. [...]

Ja s’havia desplaçat tant, que aviat perdria l’equilibri si continuava aquellbalanceig, i no podia trigar gaire a prendre una decisió definitiva, [...] Gregor esllançà amb totes les seves forces de dalt a baix del llit. Es va sentir un cop sec, peròno va ser, pròpiament, un terrabastall. L’estora va amorosir una mica la caiguda, itambé l’esquena era més elàstica del que Gregor havia pensat; per això es produíaquell soroll sord, no massa perceptible. Però no havia tingut prou cura a mantenirel cap dret, i s’hi va fer mal; el girava i el fregava a l’estora amb ràbia i dolor.

F. Kafka, La metamorfosi (p. 35-45)

4. Elaboreu un text, que inquieti el lector o la lectora, en què es descrigui la transformaciód’un ésser humà en l’animal descrit anteriorment. Potencieu les característiques físiquesque heu encerclat en l’esquema de l’exercici 2 d’aquest apartat i utilitzeu alguns delsrecursos dels textos de l’exercici anterior.

5. Per comprovar l’efectivitat del vostre text demaneu a un grup de companys i companyesque el llegeixin. Introduïu-hi les modificacions necessàries a partir dels suggeriments queus hagin proposat. Per recollir-los utilitzeu la pauta següent:

27

QUÈ US HA AGRADAT MÉS DEL TEXT?

.....................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

QUÈ NO US HA AGRADAT?

.....................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

HI INCLOURÍEU MÉS INFORMACIÓ? QUINA?

.....................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

QUINS DETALLS DEL TEXT ELIMINARÍEU?

.....................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

FEU ALGUN SUGGERIMENT PER MILLORAR EL TEXT.

.....................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

6. A l’últim, reviseu l’ortografia i la puntuació. Introduïu les modificacions que siguinnecessàries en el vostre escrit.

II. LES METAMORFOSIS D’OVIDI

31

1. ABANS DE LLEGIR: CONÈIXER EL MÓN D’OVIDI

Publi Ovidi Nasó és un dels poetes llatins clàssic de més renom. La seva obra, que gaudíd’una gran popularitat, s’insereix en la tradició i l’entorn cultural de l’Imperi romà.

1. Per familiaritzar-vos amb el món d’Ovidi, abans d’encetar la lectura de LesMetamorfosis, organitzeu una exposició a classe. Per elaborar-la, organitzeu-vos per grups,cadascun dels quals desenvoluparà un aspecte específic de la mostra. Decidiu en quin grupus voleu incorporar, tenint en compte la tasca assignada:

a) Les tasques del grup de disseny són:

• Dissenyar el cartell de l’exposició, que consistirà en un collage en quès’utilitzarà una selecció d’imatges extretes de la Web.

• Seleccionar les imatges que il·lustraran els textos explicatius de l’exposició.

• Elaborar la presentació de tot el muntatge de l’exposició.

b) Les tasques del grup d’història són:

• Definir el títol de l’exposició.

• Produir els textos explicatius del muntatge.

c) Les tasques del grup de periodisme són:

• Elaborar una enquesta per valorar els coneixements dels companys i lescompanyes sobre cultura i història de l’Imperi Romà.

• Enquestar com a mínim 30 persones.

• Elaborar i valorar un gràfic que els reflecteixi.

2. Un cop s’ha distribuït la classe en grups, organitzeu el vostre pla de treball tenint encompte les indicacions següents:7

a) Grup de disseny:

• Consulteu els llocs i les pàgines web següents:

Lloc web Adreça

The Forum Romanum http://library.thinkquest.org/11402/

The Roman Empire http://www.roman-empire.net/

Roman Art and Architecture http://harpy.uccs.edu/roman/html/

Museu Arqueològic de Tarragonahttp://www.mnat.es/

• Deseu les pàgines web que us hagin resultat més interessants.

7 Si necessiteu algunes indicacions per desenvolupar cadascuna de les tasques, consulteu els quadres d’ajutinclosos a l’annex 3.

32

• Recupereu les pàgines desades i escolliu les il·lustracions que us agradin més.Després, deseu-les.

• Elaboreu el collage amb el Word per al cartell inserint les imatgesseleccionades.

• Un cop acabat el cartell, seleccioneu les imatges per il·lustrar l’exposició.

• Incloeu en el cartell el títol que el grup d’historiadors hagi definit.

b) Grup d’historiadors:

• Consulteu les pàgines web següents:

Lloc web Adreça

The Forum Romanum http://library.thinkquest.org/11402/

Maps of the Roman World http://www.centuryone.com/rmnwrd.html

Roma http://www.mclink.it/n/citrag/roma/eng_home.htm

De Imperatoribus Romanishttp://salve5.salve.edu/%7eromanemp/test.htm

• Deseu les pàgines web que us han resultat més interessants.

• Recupereu les pàgines desades i desenvolupeu els aspectes següents:

1) Un text breu en què s’indiquin els esdeveniments més importants d’una breuhistòria del món romà (des dels inicis fins a la caiguda de l’Imperi). Perfacilitar-ne la comprensió, incloeu un esquema temporal.

2) Un mapa en què es presenti la situació de l’Imperi Romà en temps d’Ovidi,acompanyat d’una breu explicació.

3) Una biografia breu dels emperadors August i Tiberi, contemporanis d’Ovidi.

• Elaboreu els textos explicatius per a l’exposició utilitzant el processador detextos.

• Inseriu-hi les imatges seleccionades pel grup de disseny.

• Finalment, definiu un títol per a l’exposició.

c) Grup de periodisme:

• Consulteu els llocs web seleccionats pels altres dos grups de treball.

• Deseu les pàgines web que us hagin resultat més interessants.

• Elaboreu una enquesta d’opció múltiple per verificar els coneixements quetenen els companys i les companyes de la vostra classe o d’una altra sobre lahistòria, els costums i l’art de l’Imperi Romà. Seguiu l’exemple per definir elsdiferents blocs de l’enquesta:

33

1) Quin era el passatemps preferit dels romans?� Les carreres de quadrigues.� Les lluites de gladiadors.� Els jocs de cartes.

2) A quina edat es casaven les noies?� Entre els 10 i els 12 anys.� Entre els 12 i els 14 anys.� Entre els 14 i els 16 anys.

• Enquesteu un grup de 30 companys i companyes seleccionats aleatòriament.

• Posteriorment, reflectiu els resultats en un gràfic, que elaborareu amb el Word, ivaloreu-los.

2. LLEGINT LES METAMORFOSIS

A les narracions incloses a Les Metamorfosis descobrireu històries fantàstiques, cruels iapassionants, que a través dels segles han estat reescrites per autors de tradicions culturalsdiverses.

1. Llegiu l’inici de Les Metamorfosis d’Ovidi i contesteu les preguntes proposades acontinuació:

És el meu desig parlar de cossos transformats en formes noves. Oh déus, jaque vosaltres també vau prendre part en aquestes transformacions, inspireu la tascaque he començat i guieu el poema sense interrupció des dels orígens del món fins alsnostres dies.

[Orígens del món]

Abans que existís el mar, les terres i el cel que tot ho cobreix, l’aspecte de lanatura era el mateix en tot l’univers. És el que ha estat anomenat Caos, una massainforme i desordenada, no res més que un pes inert i una acumulació confusa de lesllavors de les coses, encara no estructurades. El Sol encara no il·luminava el món niFebe8 feia reaparèixer unes noves banyes en cada creixent. Tampoc la terra no estrobava suspesa enmig de l’aire, envoltada per aquest i en equilibri pel seu propipes, ni Amfitrite9 havia estès els seus braços tot al llarg dels límits de la terra ferma.Allí on hi havia terra, hi havia també mar i aire barrejats i, d’aquesta manera, laterra no era sòlida, l’aigua era innavegable i l’aire no tenia llum. Cap cos no teniauna forma estable i uns elements eren obstacle per als altres, perquè en un mateixcos els freds lluitaven amb els calents, els humits amb els secs, els tous amb els durs,i els pesants amb els mancats de pes.

(Ovidi, Les Metamorfosis I-VI, p. 19-20)

8 La lluna.9 Personificació del mar. En realitat és l’esposa de Neptú, que esdevindrà déu del mar.

34

a) De quin tipus d’obra es tracta?1) Científica.2) Literària.3) Filosòfica.

b) Quin període de temps abasta tota l’obra?4) Des de l’inici dels temps fins a l’actualitat.5) Des dels orígens del món fins a la deïficació de Cèsar.6) Des de la creació fins a la invasió romana.

c) Quines fonts documentals s’hi utilitzen?7) Bíbliques.8) Científiques.9) Mitològiques.

2. Llegiu aquests textos extrets de Les Metamorfosis i contesteu les qüestions plantejadestot seguit:

[Rapte d’Europa]

El nét d’Atlas10 [...] abandona les terres que porten el nom de Pal·las i tornaal cel, fent bategar les seves ales. El seu pare el crida a part i li diu, sense confessar-li que és l’amor el que el mou: «Fill meu tu que sempre compleixes fidelment lesmeves ordres, no perdis temps i torna a baixar ràpidament, com fas sempre. Hasd’anar a un país que mira la teva mare des de l’esquerra i que és anomenat la terrade Sidó pels seus habitants;11 has d’agafar el ramat reial, que veus pasturar lluny, al’herba de la muntanya, i portar-lo cap a la platja».

Això va dir, i, tot seguit, els vedells, foragitats de la muntanya, van començara atansar-se a la platja, seguint les ordres, al lloc on la filla del poderós rei soliajugar, acompanyada de les donzelles de Tir. No compaginen bé ni van plegades lamajestat i l’amor; així és que, deixant de banda el ceptre, símbol del seu poder, elpare i rector dels déus, que branda en la seva mà dreta el llamp de tres puntes i queamb un moviment del seu cap sacseja el món, pren l’aparença d’un toro i es posa abraolar enmig dels vedells i a anar d’una banda a l’altra, magnífic d’aspecte,damunt l’herba tendra. El seu color, certament, és el de la neu en què cap peu no hadeixat la seva empremta ni ha començat a fondre el plujós Austre. La musculaturadel coll és ferma, la papada li penja per davant; les banyes són petites, això ésveritat, però qualsevol diria que han estat treballades a mà, i són més lluents queuna pedra preciosa sense taca. Res d’amenaçador no hi ha en el seu front, ni res quecausi espant en la seva mirada; una expressió de pau inunda el seu rostre. La fillad’Agènor queda admirada en veure que és tan bell, que no amenaça atacar-la. Debon principi, tot i veure’l tan dòcil, té por de tocar-lo; aviat, però, s’hi acosta i liposa flors a la boca blanca. A l’amant li agrada i, mentre no arriba l’esperatmoment de satisfer el seu desig, li fa petons a les mans; amb prou feines ja, ambprou feines pot deixar per a més endavant la resta. Tan aviat guimba i fa saltirons en

10 Mercuri.11 La mare de Mercuri, Maia, va ser convertida en estel. El país és Fenícia, situat a l’est de Grècia i al’esquerra si es compara amb la posició de Maia en el cel. Sidó i Tir eren ciutats importants de Fenícia.

35

l’herba verda com frega el seu llom de neu en la sorra roja; i després de treure-li apoc a poc la por, ofereix el pit a la noia perquè li faci copets amb la mà, o les banyesperquè les envolti amb garlandes de flors fresques. La princesa va atrevir-se fins itot, ignorant qui tenia a sota, a seure damunt l’esquena del toro; i aleshores el déu, apoc a poc, va començar a allunyar-se de la terra i del litoral sec; primer posa elsseus peus falsos en l’aigua, després continua endins i s’emporta la seva presa a altamar. La noia té por i es gira a mirar la costa que ha deixat enrere en ser raptada;amb la mà dreta s’agafa ben fort a una banya, l’altra la té posada damunt el llom;els seus vestits, tremolosos, ondulen al vent.


a) Qui suposeu que és el pare rector dels déus? En què es transforma?

b) Digueu quin és el significat del fragment següent:

A l’amant li agrada i, mentre no arriba l’esperat moment de satisfer el seu desig, lifa petons a les mans; amb prou feines ja, amb prou feines pot deixar per a mésendavant la resta.

c) Amb quina finalitat es transforma?

d) Quin paper juga la seva transformació en el desenvolupament de la història?

e) La narració mitològica del rapte d’Europa explica algun fet de la realitat? Raoneu lavostra resposta.

[Eco]

Un dia, mentre [Narcís] empaitava cap a les xarxes cérvols espantats, el vaveure la nimfa de veu sonora, qui no ha après a callar quan li parlen ni a parlar laprimera, Eco, la del ressò. Eco aleshores encara tenia cos i no era només una veu;però, tanmateix, tot i que era molt xerraire, la boca només li servia, com ara, perrepetir de tot el que li deien les darreres paraules. Era així per voluntat de Juno,perquè, sempre que podia sorprendre les nimfes en braços del seu Júpiter a lamuntanya, cosa que passava sovint, ella, amb astúcia, l’entretenia amb una conversainterminable i donava a les nimfes temps de fugir. Quan la filla de Saturn va adonar-se’n, li va dir: «Perdràs el control d’aquesta llengua amb què m’has enganyat ifaràs un ús molt limitat de la veu». El que va passar va confirmar l’amenaça; Economés repeteix les darreres paraules i reprodueix els mots que sent.

Així, doncs, quan va veure Narcís vagarejant pels camps solitaris i es vasentir encesa d’amor, va començar a seguir els seus passos d’amagat; com més elsegueix, més propera sent la flama que l’abrusa; igual que quan s’inflama el sofreque recobreix els extrems de les torxes en ser-li apropada unaa flama. Quantesvegades va voler abordar-lo amb paraules afectuoses i adreçar-li dolces súpliques!Però la seva natura li ho impedeix i no li permet prendre la iniciativa; tanmateix,està disposada a fer el que pot: esperar sons als quals pugui respondre amb les sevesparaules.


36

f) Qui és la protagonista de la narració?

g) Quina transformació sofreix? Qui la provoca? Per què?

h) La transformació d’Eco intervé en el desenvolupament de la narració?

i) La narració mitològica explica algun fenomen de la natura? Quin?

3. La metamorfosi és un motiu que ha perdurat en la tradició literària i s’ha convertit en unrecurs narratiu recurrent. Llegiu el text i contesteu les qüestions que es plantegen tot seguit:

El mirallet de la serp

Una vegada era un pare que tenia tres filles, i va haver d’anar a bateig, i elsva dir:

—¿Què voleu que us porti?La més gran va dir:—Un vestit.La mitjana:—Unes arracades.I la més petita:—Una rosa.Se’n va anar i va comprar el vestit i les arracades, però es va descuidar la

rosa.Passa per un jardí i va pensar:—Per una rosa no em diran res.Hi entra i cull la més bonica que va veure. Encara no la va haver collida, li

surt una serp; diu:—¿Per a qui és, aquesta rosa?Diu:—Per a la meva noia petita, que me l’ha encomanada.Diu:—Si no em portes la noia, et prendré la rosa i te’n recordaràs.El pare, si us plau o per força, li va haver de portar la noia, i quan la serp la

va tenir li va demanar per casar-se amb ella.La noia, que no, que no s’hi volia casar; però la serp tant va perfidiar, que a

l’últim li va dir que sí.La noia li va demanar que la deixés anar a casa seva a despedir-se, i la serp

li va dir que ja hi podia anar, però que no trigués gaire. Li va dar un mirallet; diu:—Té, quan vulguis saber lo que faig, mira el mirallet.Se’n va i entre unes coses i unes altres hi va estar una setmana, sense

recordar-se de mirar el mirallet, que ni sabia on era; però el va trobar, va mirar i vaveure que la serp s’acabava de morir. Corrents se n’hi torna, i la serp li va dir:

—Si no ens casem de seguida, jo em moriré.I es van casar llavores; i es va girar la noia i veu que la serp era un príncep,

i van viure feliços.

P. Bertran i Bros, El rondallari català (p. 63-64)

37

a) Quin tipus de narració és aquest text? A quin públic s’adreça? Raoneu la vostraresposta.

b) Quin personatge es transforma? Per què? Aquesta transformació té un valorsimbòlic?

c) Coneixeu versions literàries o cinematogràfiques d’aquesta història. Quines? Quinessimilituds i quines diferències hi ha entre les dues històries?

4. La transformació és un element fonamental de la novel·la La metamorfosi de F. Kafka.Si l’heu llegida, valoreu de quina manera s’utilitza en el desenvolupament del relat.

5. Després de llegir alguns fragments de Les Metamorfosis, participeu en un debat perexposar la vostra opinió com a lectors i lectores sobre l’obra. Prepareu la vostra intervencióamb el qüestionari següent:12

a. Valoracions generals:13

a. 1. Què us ha agradat de Les Metamorfosis?

• Què us ha cridat més l’atenció?

• Us agradaria llegir una altra obra similar?

a. 2. Què no us ha agradat?• Us heu avorrit llegint algun passatge? Quin?• Us n’heu saltat alguna part? Quina?• Heu deixat de llegir? Quan? Per què ?

a. 3. Hi ha hagut alguna cosa que us hagi sobtat?• Què us ha semblat inusual de l’obra?• Què us ha sorprès?

b. Valoracions específiques:

b.1. Abans de començar a llegir, què pensàveu de l’obra?• Quin tipus de text esperàveu? Per què?• L’obra ha complert les vostres expectatives?

b.2. Heu llegit altres obres com aquesta?• Quins són els punts de contacte amb l’obra que acabeu de llegir?• Quines són les diferències?

12 El qüestionari proposat és un material de suport per preparar o bé per desenvolupar un debat oral. Cal,però, considerar-lo com una eina per incentivar el pensament, el contrast de les idees i la participació; és adir, com una eina per fomentar la reelaboració de coneixements i el desenvolupament del pensament crític.No es tracta, doncs, d’un test en què s’han de completar les respostes. Les preguntes indicades en cursiva sónles preguntes principals sobre les quals s’ofereixen possibilitats de variació.13 Aquest qüestionari ha estat adaptat d’A. Chambers, Tell me. Children reading and talk.

38

b.3. Havíeu llegit l’obra abans? Si l’havíeu llegida, què hi heu trobat de diferentaquesta vegada?

• Us ha agradat menys que la primera vegada?• Algun aspecte del text us ha semblat diferent?• Rellegint-lo us ha agradat més i el recomanaríeu?

b.4. Si fóssiu escriptor o escriptora, modificaríeu l’obra?• Quines parts rescriuríeu? Com ho faríeu?• Quins elements nous introduiríeu?

b.5. Coneixeu alguns fets de la vida real similars als fets que es narren en l’obra?• Quines són les coincidències entre els fets reals i els de la ficció?• La lectura de l’obra us ha fet repensar la perspectiva dels fets reals?

b.6. Mentre llegíeu podíeu visualitzar, com si fos una pel·lícula, la història en lavostra imaginació?

• Quins fragments han facilitat aquesta visualització?• Quins passatges recordeu més nítidament?

b.7. Què comentaríeu a un amic o una amiga sobre el text?• No li donaríeu gaires detalls per no influir en la seva lectura de l’obra?• Coneixeu alguna persona a qui penseu que li agradaria l’obra?• Per a quin tipus de públic és recomanable aquesta obra? Públic juvenil?

Públic general? Lletraferits?

b.8. Després d’escoltar el punt de vista de la resta de la classe sobre el text, heumodificat l’opinió que en teníeu?

• Les opinions dels companys i les companyes eren molt diferents a lesvostres?

• Us han sorprès alguns dels punts de vista que s’han expressat al llarg deldebat?

• Us han aportat noves dimensions del text les lectures de la resta de laclasse?

• Després d’haver llegit i d’haver contrastat la vostra lectura amb elscompanys i les companyes, què us sembla més significatiu del text?

b.9. Coneixeu altres informacions sobre l’obra?• Sabeu qui és l’escriptor o l’escriptora?• Coneixeu les circumstàncies en què va ser escrit el text?• Quan i on es va escriure?

6. Llegiu les històries dels personatges indicats i completeu els quadres:

39

Nom del personatge Dafne14

Relacions de parentesc

Transformació que sofreix

Síntesi de la narració

Nom del personatge Cal·listo15




Nom del personatge Narcís16




14 Trobareu la narració de Dafne (inclosa al llibre I) a l’annex 2.15 Narració inclosa al llibre II .16 Narració inclosa al llibre III .

40

Noms dels personatges Cadme i Harmonia17




Nom dels personatges Píram i Tisbe18




Nom del personatge Atlas19




17 Narració inclosa al llibre III .18 Narració inclosa al llibre IV .19 Narració inclosa al llibre IV .

41

Nom del personatge Aracne20




3. DESPRÉS DE LLEGIR: L’EDICIÓ DE LES METAMORFOSIS

Imagineu que treballeu en una editorial. Us han encarregat que elaboreu una antologia deles narracions incloses a Les Metamorfosis d’Ovidi per a una col·lecció juvenil. Per fer elstextos més llegibles a l’audiència a qui s’adrecen, s’han de reescriure seguint lesindicacions que us especifiquem en aquest apartat.

1. Seleccioneu alguns fragments de Les Metamorfosis d’Ovidi. Escolliu preferentmentaquelles narracions on es produeix una transformació.

2. Reescriviu els fragments seleccionats. Per a l’elaboració dels textos seguiu lesindicacions detallades després de l’exemple, que és una adaptació de la narració deDafne:21

El primer amor d’Apol·lo fou Dafne. Aquest amorno fou producte de la casualitat; el provocà Cupido ,que aïrat per la fatxenderia d’Apol·lo, decidícastigar-lo.

Tot començà, quan Apol·lo, després d’haver mortla serpent Pitó, es trobà amb Cupido. Apol·lo sesentia orgullós i potser per això, en veure Cupidotensant el seu arc, es vantà del seu triomf i digué :«¿Què fas, noi juganer, amb aquest arc que not’escau? Aquesta arma és més adequada per a mi quefereixo els meus enemics i mato les feres, tal comacabo de fer amb Pitó».

Cupido, enrabiat per les paraules d’Apol·lo,contestà: «El teu arc pot travessar el que vulgui,però el meu et travessarà a tu». I tot seguit,

20 Narració inclosa al llibre V.21 Trobareu la narració de Dafne a l’annex 2.

42

s’envolà fins al cim del Parnàs on cometé la sevavenjança. Amb una fletxa, l’efecte de la qual eraprovocar l’amor, travessà Apol·lo; i amb una altrafletxa, l’efecte de la qual era espantar-lo, Dafne.De sobte Apol·lo emmalaltí d’amor. Dafne fugí albosc per evitar-lo.

Apol·lo, malalt d’amor, en veure Dafne, se sentíassedegat pel desig. Anhelà pentinar els cabells dela nimfa. En cobejà els ulls, el dits i les mans. E sdelí pels seus braços mig nus. Però Dafne s’escapàlleugera sense escoltar les paraules d’Apol·lo quecridava: «Nimfa, t’ho suplico, espera’m! Per mal not’empaito. Nimfa, espera’m! És per amor que etsegueixo».

Les súpliques d’Apol·lo no serviren de res;Dafne continuava fugint. Apol·lo, decidit aaconseguir-la, volgué impressionar-la dient que erafill de Júpiter. Però tampoc obtingué cap resposta.Llavors Apol·lo intentà convèncer-la explicant-lique era el déu de la medicina, oracle i guerrer.Aquests arguments tampoc aturaren Dafne, quecontinuava corrent aterrida.

Apol·lo, que començava a impacientar-se, seguiales petjades de Dafne i se li apropà. La nimfatenint-lo a frec s’escapolí. Però el déu, ajudat pe rles ales de l’amor, no es permetia cap moment derepòs i, finalment, encalçà la fugitiva. Ella,sentint-se vençuda, implorà les aigües del Peneudient: «Ajuda’m, pare, si és veritat que els riusteniu poder diví. Transforma el meu aspecte queresulta massa agradable».

Tot just acabada la pregària, Dafne sentí queles cames i els braços li pesaven. Els seus pitscomençaren a envoltar-se d’una fina escorça. Elsseus cabells es transformaren en fulles; els seusbraços, en branques. El cap es convertí en una copad’arbre. I els peus arrelaren a terra.

Però Apol·lo, que continuava estimant-la, lidigué: «Si no puc fer-te la meva companya, et faréel meu arbre, i, així, et tindran a la vora, ohllorer, els meus cabells, i també el buirac i lalira». I encara afegí: «I com els llargs cabells de l

43

meu cap, que sempre són joves i poblats, tu tambélluiràs sempre verdes les fulles».

Quan Apol·lo acabà el seu parlament, el llorerassentí amb les branques novelles i semblà que havi aagitat la copa com si fos un cap.

Criteris per adaptar els textos:

• Identifiqueu els protagonistes de la narració. Únicament heu de desenvolupar lahistòria principal en què aquests personatges es veuen implicats.

• Seleccioneu els fets més importants de la trama. Eviteu, doncs, les digressionsdescriptives que no hi aporten cap element essencial ni ajuden a desenvolupar lanarració.

• A partir de la informació extreta, reconstruïu la narració. Verifiqueu que realmentn’heu desenvolupat els aspectes més importants.

• Avalueu el vostre escrit. Verifiqueu que hàgiu utilitzat paràgrafs breus i unllenguatge entenedor i clar que augmentin la llegibilitat del text. Si cal, realitzeu elscanvis pertinents.

• Reviseu la correcció ortogràfica del text utilitzant el diccionari i el corrector delprocessador de textos. Reviseu, també, la puntuació.

3. Introduïu el text en un document de Word realitzant les modificacions que cregueunecessàries (marges, tipus de paràgraf, interlineat, tipus de lletra i lletra capital).

4. Finalment, per il·lustrar la narració, incloeu una imatge que podeu extreure dels llocsweb indicats tot seguit: 22

Lloc web Adreça

Mythology http://www.princeton.edu/%7erhwebb/images/imagesindex.html

The Book of Gods http://www.cybercomm.net/~grandpa/

Bulfinch’s Mythology http://www.webcom.com/shownet/bulfinch/fables/

El resultat final ha de tenir un aspecte similar al de l’exemple:

22 Si necessiteu indicacions per inserir imatges, consulteu el quadre d’ajut inclòs a l’annex 3.

44

afne fou el primeramor d’Apol·lo .Aquest amor no fouproducte de lacasualitat; el

provocà Cupido, que,aïrat per la fatxenderiad’Apol·lo, decidícastigar-lo.

Tot començà quanApol·lo, després d’havermort la serpent Pitó, estrobà amb Cupido. Apol·lose sentia orgullós ipotser per això, en veure Cupido tensant elseu arc, es vantà del seu triomf i digué:«¿Què fas noi juganer amb aquesta arc que not’escau? Aquesta arma és més adequada per ami que fereixo els meus enemics i mato lesferes, tal com acabo de fer amb Pitó». [...]

D

III. , ESCRIPTOR

47

1. L’ENTORN DE FRANZ KAFKA

1. Llegiu aquest text i contesteu les qüestions que hi ha a continuació:

Tres vegades vaig estar a Txecoslovàquia recorrent l’escenari real d’aquellavida misteriosa de Franz Kafka. [...]

Doncs bé, després d’aquests contactes, em va semblar arribar a la conclusióque Kafka havia transformat tant la seva pròpia vida a través de la lenta construcciód’una escriptura, que només se’l podia recordar com un personatge de ficció, apenes real. És a dir, que el procés de la història l’havia fos amb la seva escriptura (ino solament amb els seus personatges) fins el punt que fer memòria d’ell quasiequival avui a recordar situacions que tant podrien ser reals de la seva vida, comreals dels seus llibres, dels seus herois quasi imperceptibles. O potser és a lainversa: Kafka va fer del seu cos un text llegible en comptes de fer-ne allò que se’nsol fer: una persona, una màscara, un retrat, un caràcter, una «psicologia».

J. Llovet, «La transformació de Franz Kafka» (p. 18-21)

a) Quina imatge de Kafka va fer-se l’autor del text a partir de les seves visites al seupaís natal?

b) Quina relació estableix Jordi Llovet entre el record pòstum de Kafka i el fet d’haverestat escriptor?

c) El text suggereix una de les línies crítiques que han analitzat La metamorfosi. Si elrelat és la història d’una transformació, en què es transforma Franz Kafka a partir dela seva escriptura?

2. Alguns crítics literaris han interpretat La metamorfosi en clau autobiogràfica, en el sentitque hi ha molts paral·lelismes entre la vida real de l’escriptor i la ficció narrativa. Per tal defer una aproximació a la vida i l’entorn de Franz Kafka, elaboreu un àlbum de fotografies(entre deu i quinze) que sigui un recull significatiu d’un o més aspectes de la seva vida: laseva família, els amics, les dones amb qui va mantenir relacions amoroses... Per elaboraraquest àlbum, seguiu les instruccions següents:

a) Seleccioneu les fonts que us serviran per a recollir les imatges. Consulteu labibliografia i els enllaços d’Internet.

b) Decidiu quins criteris fareu servir per a la vostra selecció.

c) Recolliu les imatges i escriviu un peu de foto per a cadascuna. La recollida d’imatgeshauria de fer-se aplicant els mitjans informàtics (escàner, tractament d’imatges,captura d’imatges a Internet...).

d) Componeu l’àlbum i imprimiu-lo.

3. Existeix una indubtable relació entre Kafka i la ciutat txeca de Praga, tal com explica elmateix autor i pot llegir-se en aquest text:

48

A Praga, des de la torre de la plaça de la Staré Mesto, hom pot veure aquellcercle urbà on, segons ell mateix, quedava tancada la vida de l’escriptor i empleat ala Companyia Assicurazioni Generali: l’oficina a la Plaça St. Wenceslau, lessuccessives cases familiars, totes al barri vell, l’Institut i la Universitat. Diu el seuamic Thieberger: «Quan, una vegada, miràvem per una finestra la Ringplatz, va dir(Kafka) assenyalant els edificis: “Aquí hi havia l’Institut; allà, en aquell edifici quesobresurt, la Universitat, i una mica més a l’esquerra, l’oficina. En aquest petitcercle —i dibuixà amb la mà dos cercles petits— queda tancada tota la meva vida”».

J. Llovet, «La transformació de Franz Kafka» (p. 18)

a) Quant temps va viure Kafka a Praga, al llarg de la seva vida? Per quines raons vamarxar de la ciutat?

b) Busqueu, en una guia de viatge o en algun dels enllaços d’Internet que apareixen a labibliografia, un plànol de Praga i situeu-hi el barri d’Staré Mesto, la Plaça de SantWenceslau i la Universitat Carles.

4. La majoria dels referents històrics de la ciutat lligats amb l’escriptor són avui motiusd’interès turístic. Seguint l’esquema de l’activitat 2, elaboreu un àlbum de fotos (entre deui quinze) de Praga. Es tracta de fer una aproximació a la ciutat actual des de la perspectivaque ens proporciona l’existència de Franz Kafka.

5. Un dels aspectes més esmentats amb relació a Franz Kafka és el de la seva pertinençasocial, que implica una adscripció política (o més aviat una no adscripció política) moltespecífica del lloc i l’època en què va viure. Jordi Llovet ho ha recollit en aquests termes:

Bohèmia va ser poc amable amb Franz Kafka; no fou amable amb cap jueu[...]. S’ha parlat sovint de les tres menes d’anorreament de què fou objecte FranzKafka: parlava alemany entre txecs, era jueu entre alemanys i txecs, era txec enmigde l’Estat austro-hongarès: una pura il·lusió política.


Per tal de conèixer millor aquest aspecte de la personalitat kafkiana, resumiu la informaciód’una enciclopèdia corresponent a les entrades següents:

• Bohèmia:

• Jueu:

• Asquenasita:

49

• Sionisme:

• Jiddisch:

• Imperi austrohongarès:

• Txecoslovàquia:

• Anarquisme:

6. Franz Kafka va viure entre 1883 i 1924. En aquests 41 anys, Europa va viureesdeveniments transcendentals que havien de determinar el futur del continent. Cerqueuinformació i elaboreu una cronologia en què s’esmentin els esdeveniments d’abast europeumés importants d’aquesta època.

7. Llegiu amb atenció aquests textos sobre l’actitud de Kafka respecte del món quel’envoltava i contesteu les qüestions que hi ha a continuació:

Text 1

Kafka és aquell que no posseeix cap territori propi. A Kafka no l’afecta eldeliri imperialista i colonialista dels decennis anteriors a la primera guerramundial. Mentre Anglaterra, França, Rússia, Alemanya i l’imperi austro-hongarèsporten a terme una política d’expansió imperial; mentre aquests diferents imperismalden per dur una mica més enllà uns límits i fronteres territorials; mentre elsgrans Estats autocràtics del segle XIX delimiten territoris i instauren un sistema devigilància i defensa militar d’aquests espais geogràfics; mentre tot això succeeix alseu entorn, Franz Kafka no es clou ni tanca la seva literatura en un camp de sentitlimitat, sinó que fa tot el contrari: dissemina, escampa enmig de l’Estat políticpetites illes que en representen espais discontinus d’extra-territorialitat.

És el tema de l’«exili intern» en el camp literari. En aquest sentit, la sevaliteratura constitueix l’enemic més perillós per a la unitat territorial de l’Estat delDanubi. Contra la conservació de les fronteres de l’Imperi, Kafka instal·la en lageografia cultural i política del seu moment una mostra neguitejant de dispersió, deterreny no-mesurat.


50

Text 2

Anys després, enfrontat a un entorn social i urbà, [Kafka] adoptaria davantd’aquest món, que li feia l’efecte de ser un ens massa poderós, l’actitud (per motiusestratègics) del «mort en vida»: els sofriments que li inflingia el seu entorn elscompensava apartant-se del món dels vius, del món vital.

De fet, la seva aversió pel món dels vius es va anar fent més i més gran i vaacabar convertint-se en una actitud de rebuig davant la «vida activa» de la societatburgesa: un escut que protegia la seva activitat com a escriptor.

E. Barjau, «Propostes de treball», dins F. Kafka, La metamorfosi i altres contes (p. 6)23

Text 3

Sovint he pensat que la millor manera de viure, en el meu cas, consistiria arecloure’m amb un llum portàtil i tots els elements necessaris per escriure en el racómés profund d’un ampli soterrani tancat. Em portarien el menjar des de fora i eldeixarien lluny, darrere la porta més externa del soterrani. Anar a buscar aquestmenjar, vestit només amb una bata, a través dels passadissos del soterrani, seria elmeu únic passeig. Després tornaria al costat de la meva taula, menjaria a poc a poc,reflexivament, i en acabat tornaria a escriure. I quina mena de coses escriuriaaleshores! De quins abisme les arrencaria.


a) Quines idees comunes podem trobar en els tres textos? Identifiqueu-les i, després decomparar-les, redacteu-ne una síntesi.

b) Quina significació personal té, per a Franz Kafka, el fet d’escriure? I quin valor hiatorga en la seva relació com a individu davant la societat a què pertanyia?

c) Expresseu la vostra opinió personal sobre l’actitud de Kafka davant la vida i davantla seva condició d’escriptor.

2. L’EXPRESSIONISME

Encara que Franz Kakfa va renunciar expressament a incloure’s en cap grup o cercleartístic, molts trets de la seva estètica s’aproximen a aquest moviment de les primeresavantguardes artístiques i literàries, que es va desenvolupar en l’àmbit cultural germànicentre 1905 i 1933.

1. Relacioneu cada una de les característiques amb l’avantguarda històrica quecorrespongui:

• Revolta contra les concepcions generals de lacultura i contra la situació social

• Futurisme

23 Extret de J. Unseld, Franz Kafka. Una vida de escritor.24 Extret de F. Kafka, Cartes a Felice (citat per E. Canetti, El otro proceso de Franz Kafka).

51

• Deformació per a expressar tensió idinamisme interns

• Surrealisme

• Exaltació de les innovacions mecàniques • Expressionisme

• Automatisme psíquic basat en el món delssomnis i el subconscient

• Dadaisme

2. D’entre les parelles de conceptes següents, destrieu aquells que corresponen a l’estèticaexpressionista:

racional / irracional seguretat / temor objectivisme / subjectivisme

refinat / grotesc equilibri / tensió optimisme / pessimisme

bonic / lleig esperança / desesperació seny / follia

perfecció / deformació conformisme / rebel·lió vida / mort

3. Llegiu aquest text d’Ernst Gombrich sobre l’expressionisme i contesteu les preguntesque hi ha a continuació:

Els experiments de l’expressionisme potser són els més fàcils d’explicar ambparaules. El terme en si potser no és gaire feliç, perquè sabem que tots ensexpressem en tot allò que fem o deixem de fer, però la paraula va arribar a ser unaetiqueta convenient pel contrast fàcilment recordable amb l’impressionisme, i com aetiqueta és prou útil. En una carta, Van Gogh havia explicat com s’havia posat apintar el retrat d’un amic que estimava molt. La semblança convencional era nomésla primera fase. Un cop va tenir un retrat «correcte», va procedir a canviar elscolors i l’entorn:

Exagero el color ros dels cabells, amb taronja, crom i llimona, i darrere el cap nopinto la paret trivial de l’habitació sinó l’infinit. Faig un fons senzill amb el blau mésintens i ric que em pot donar la paleta. El cap lluminós ros es destaca misteriosamenten aquest fons blau com una estrella en el firmament. Ai, amic estimat, el públic noveurà res més que una caricatura en aquesta exageració, però què ens importa, anosaltres?

Van Gogh tenia raó quan deia que el mètode que havia escollit es podiacomparar al del caricaturista. La caricatura sempre havia estat «expressionista»,perquè el caricaturista juga amb la semblança de la víctima i la distorsiona perexpressar exactament què pensa del seu semblant. Quan aquestes distorsions de lanaturalesa es feien en nom de l’humor, ningú no semblava trobar-les difícilsd’entendre. L’art humorístic era un camp en què es permetia tot, perquè la gent nos’hi apropava amb els prejudicis que reserva a l’Art amb majúscula. Però la idea dela caricatura seriosa, d’un art que canviava deliberadament l’aparença de les cosesno per expressar un sentit de superioritat, sinó potser d’amor, d’admiració o detemor, va resultar un escull com el que havia predit Van Gogh. Tanmateix, no té resd’incoherent, perquè la sòbria veritat és que els nostres sentiments sobre les coses

52

donen color a la manera en què les veiem, i, més encara, a les formes en què lesrecordem. Tothom ha experimentat algun cop que diferent que pot semblar el mateixlloc quan ens sentim feliços o quan estem tristos. [...]

El que el públic trobava empipador de l’art expressionista potser no era tantel fet que distorsionés la naturalesa com que el resultat s’allunyava de la bellesa.S’admetia que el caricaturista podia mostrar la lletjor de l’home: era la seva feina.Però no es podia acceptar de cap manera que els homes que manifestaven serartistes seriosos s’oblidessin que, si volien canviar l’aparença de les coses, havia deser per idealitzar-les i no per enlletgir-les.

E. Gombrich, Història de l’art (p. 563-566)

a) Quin procés creatiu segueix el pintor Van Gogh? Amb quin objectiu?

b) En què es basa el mètode caricaturesc? Quina finalitat persegueix?

c) Què diferencia l’expressionisme del caricaturisme tradicional?

d) En què es basa l’originalitat de la sensibilitat expressionista, segons Ernst Gombrich?

e) Per quines raons l’expressionisme va xocar amb la sensibilitat i la concepció de l’Artque hi havia a la seva època?

4. Edvard Munch (Loten, 1863 – Oslo, 1944) va pintar El crit el 1893. Tant aquesta obracom el seu creador han estat considerats precursors de l’expressionisme de principis delsegle XX . Baixeu d’Internet la imatge d’El crit (http://sunsite.dk/cgfa/munch/index.html),visualitzeu-la i, després, feu aquestes activitats:

a) Escriviu una descripció detallada del que veieu.

b) Exposeu la sensació que us causa la contemplació d’aquesta imatge.

c) Intenteu formular una hipòtesi del significat d’aquesta obra tenint en compte el queheu treballat en els exercicis anteriors d’aquest mateix apartat.

d) Valoreu fins a quin punt la hipòtesi que heu formulat respon o no al que diuGombrich en el text de l’exercici anterior.

IV. LA METAMORFOSI, NOVEL·LA DE TRANSFORMACIÓ

55

1. ESTRUCTURA NARRATIVA

1.1. Argument

1. Ordeneu les accions següents segons l’ordre d’aparició en la narració:

Grete i la mare traslladen els mobles de l’habitació de Gregor perquè aquests’hi pugui moure millor.

Davant el convenciment que tant Grete com el pare el consideren un destorbamb qui és impossible entendre’s, Gregor mor.

Gregor intenta aixecar-se del llit com cada dia, però s’adona que no ho potfer perquè ara té una altra constitució física.

Després d’un son feixuc, Gregor es desperta i en avançar cap a la portas’adona que li han preparat menjar.

En el tren que els porta de passeig als afores de la ciutat, els senyors Samsas’adonen de l’exuberància creixent de la seva filla i que ja ha arribat elmoment de buscar-li un home com cal.

Després de despertar-se d’uns somnis neguitosos, el protagonista es troba alllit transformat en un insecte monstruós.

El pare llança a Gregor una poma, que queda incrustada en la seva closca.

Quan sent a parlar els seus familiars de la necessitat de tornar a treballar,Gregor es tira damunt el sofà, encès de vergonya i tristesa.

Després de perseguir-lo per la sala, el pare fa entrar Gregor a la sevahabitació amb una trompada i tanca la porta amb el bastó que s’havia deixatel gerent.

En obrir Gregor la porta de la seva habitació, el gerent el veu i, espaordit, esretira lentament cap a l’escala i fuig.

2. Delimiteu quines accions de l’exercici anterior corresponen a cada un dels capítols de Lametamorfosi:

Capítol 1: accions ___ a ___; capítol 2: accions ___ a ___; capítol 3: accions ___ a ___.

3. A partir dels dos exercicis anteriors, escriviu un resum de cada capítol:

Capítol Resum

1

2

3

56

1.2. Capítol 1

1. La narració s’inicia amb una situació característica de la narrativa de Franz Kafka: elprotagonista es desperta convertit en «un insecte monstruós».

a) Quines són les primeres sensacions i reaccions del protagonista davant la sevasituació?

b) Relacioneu aquesta situació amb l’afirmació de Franz Kafka segons la qual «elmoment de despertar-se és el més arriscat del dia».

2. Contràriament al que podria esperar-se, el protagonista, encara dins al llit, no pensa demoment en la seva nova situació, sinó en altres coses.

a) Quines coses el preocupen?

b) Quina és la seva situació professional i familiar?

c) La situació en què es troba el protagonista és versemblant? Justifiqueu la vostraresposta.

3. De bon principi, Gregor ha notat una sèrie de transformacions en el seu cos. Però quansa mare truca a la seva porta, i ell respon, s’adona que no tan sols es tracta detransformacions físiques.

a) Feu una descripció de com imagineu l’aspecte físic del protagonista.

b) Quina altra transformació s’ha produït? Quin significat pot tenir aquesta transfor-mació en el conjunt de la narració? En aquell moment, amb què la relaciona elprotagonista?

4. El fet que Gregor encara no s’hagi aixecat del llit fa aparèixer els seus familiars.

a) Com actuen aquests personatges envers Gregor?

b) Quina manera de comportar-se solia posar en pràctica el protagonista davant lamanera d’actuar dels seus familiars?

c) Quin significat simbòlic poden tenir les portes a través de les quals es comuniquenels personatges en aqueixa situació?

5. Davant l’actitud dels seus familiars, Gregor decideix llevar-se.

a) Amb quines dificultats es troba per portar a terme aquesta acció? Assenyaleu-nealmenys dues.

b) Resulta lògica l’arribada del gerent de l’empresa on treballava Gregor per assabentar-se del que li estava passant? Raoneu la vostra resposta.

57

6. La presència del gerent fa que Gregor es vegi obligat a donar explicacions a través de laporta, primer, i que es decideixi a obrir-la, després.

a) Llegiu atentament les explicacions que Gregor dóna a crits i justifiqueu si elcontingut del que diu és coherent o no.

b) Quina actitud pren el gerent davant aquestes explicacions? I els pares?

c) Quan Gregor ja era a terra intentant enfilar-se al bagul, el narrador ens diu el següent:

Sentia curiositat per saber què dirien en el moment de veure’l aquells que elreclamaven tant. Si s’espantaven, Gregor no assumia cap responsabilitat, i podiaestar tranquil. I si, al contrari, s’ho prenien tot amb serenitat, aleshores tampoc notenia cap raó per excitar-se, i així, si s’espavilava, podria realment ésser a l’estacióa les vuit.

F. Kafka, La metamorfosi (p. 49)

Podria afirmar-se que Gregor ha comprès quina és la seva nova situació derivada dela transformació que ha patit? Raoneu la vostra resposta.

7. Finalment i no sense un esforç per damunt de la seva capacitat, Gregor obre la porta.Fins en aquest punt, la narració ha anat accentuant una tensió creixent que es desfermaquan els pares i el gerent veuen amb els seus ulls en què s’ha transformat el protagonista.Compareu la reacció d’aquests tres personatges davant la visió de Gregor.

8. Malgrat l’actitud dels altres personatges, Gregor manté la calma i intenta comunicar-s’hi. Podria dir-se que, davant la transformació patida per ell, els altres personatges tambépateixen una transformació del seu comportament.

a) Poden considerar-se satisfactoris els intents de Gregor per donar a entendre la sevasituació al gerent? Per què? Quins canvis experimenta l’actitud d’aquest personatge?

b) Com reacciona el pare? Compareu-ho amb la seva manera de ser habitual

c) El pare pren el bastó que s’ha deixat el gerent i el fa servir contra Gregor. Llegiu eldarrer paràgraf del capítol i citeu les frases en què apareix aquest objecte. Quin valorsimbòlic se li pot atribuir? Quina relació existeix entre el bastó i el pare?

1.3. Capítol 2

1. El començament del segon capítol és semblant al del primer ja que parteix de la mateixasituació inicial.

a) Assenyaleu en què consisteix aquesta situació inicial i comenteu el valor que té en elconjunt de la narració.

b) A més, s’ha produït una altra alteració referida a l’estat físic de Gregor. Assenyaleu-la i comenteu-ne el valor simbòlic.

58

2. A partir de les referències sobre les portes, es percep que la relació entre Gregor i la sevafamília s’ha invertit del tot.

a) Tenint en compte que hi continua havent una relació d’aïllament entre el protagonistai la resta dels personatges de la casa, expliqueu en què consisteix concretamentaquesta transformació.

b) Què pensa Gregor de la vida familiar que havia existit fins aleshores? Com pensa quepot ser en el futur?

3. La germana Grete és l’única que es relaciona directament amb Gregor, sobretot a l’horade proporcionar-li menjar.

a) Quina actitud pren la família davant el problema que se li ha plantejat? El tracta deseguida com un monstre o més aviat com un malalt? Exemplifiqueu-ho amb algunacitació del setè paràgraf d’aquest capítol 2.

b) L’alimentació que Grete proporciona a Gregor també evoluciona al llarg d’aquestcapítol. Feu la llista del que li ofereix inicialment per menjar i expliqueu quinsacaben sent els hàbits de Gregor en aquest sentit.

4. De seguida que la família pren consciència de la situació econòmica en què es troba, elpare exposa quina és i què convé fer des d’aquell moment.

a) Quina relació econòmica existia entre Gregor i la seva família? Gregor era conscientde la realitat econòmica de la família? Com se n’assabenta?

b) Quin sentiment experimenta Gregor quan s’adona que la seva transformació obligaels altres components de la família a treballar?

c) Com s’explica que la preocupació principal de la família de Gregor sigui la sevasituació econòmica i no pas l’estat en què es troba ell?

5. Tot al llarg del capítol, hi apareixen dades que ens informen de l’adaptació de Gregor ala seva nova vida. En aquest sentit, continua l’acumulació d’alteracions físiques, entre lesquals ja hem assenyalat la ferida derivada del final del primer capítol i els canvis en lespreferències de l’alimentació.

a) A més d’aquests, assenyaleu tots els altres canvis de l’«insecte monstruós» durant elprimer mes. Exemplifiqueu-los amb citacions del text.

b) Assenyaleu les manifestacions de trets humans en el comportament de Gregor durantaquest segon capítol. Exemplifiqueu-los amb citacions del text.

6. Grete, que al primer capítol no intervé gaire, adquireix ara un protagonisme especial,sobretot pel que fa al contacte de Gregor amb el seu entorn.

59

a) Quina actitud adopta Grete davant el seu germà? Feu-ne una valoració amb tots elsmatisos que calgui.

b) Com reacciona Gregor davant l’actitud de Grete? Quina valoració se’n pot fer ambrelació al caràcter del personatge?

7. Més per conveniència dels propis propòsits que per complaure-la, Grete demana a lamare que l’ajudi a retirar els mobles de l’habitació de Gregor sota el pretext que d’aquellamanera tindria més espai per recórrer lliurement.

a) Quina és la intenció veritable de Grete en treure els mobles de l’habitació de Gregor?

b) Quina interpretació en fa, la mare, d’aquest trasllat de mobles?

c) Això suposa una diferència de sensibilitat entre Grete i la mare envers Gregor.Descriviu-la a partir de citacions del text.

8. Quan Gregor s’adona que efectivament li estan traient els mobles de l’habitació, surt delseu amagatall a fi d’oposar-s’hi. Això fa que la mare el vegi i tingui un desmai. En aquestpassatge torna a produir-se una tensió narrativa similar a la del final del primer capítol.

a) Per quines raons Gregor es nega que li treguin els mobles de l’habitació?

b) Quina actitud adopta Grete quan veu que Gregor s’ha enfilat a la paret i intentaresguardar amb el cos aquell quadre que tant li agradava? Transcriviu-ne la citaciódel text.

c) El desmai de la mare genera una inversió en el lloc «natural» dels personatges. Enquè consisteix aquesta inversió?

9. La part final d’aquest capítol reprodueix l’esquema del primer, ja que trobem el pareempaitant Gregor per fer-lo entrar a la seva habitació.

a) A ulls de Gregor, quins canvis ha experimentat l’aspecte exterior del pare?

b) El comportament del pare envers Gregor és ara més o menys agressiu que en el finaldel primer capítol? Raoneu la vostra resposta

1.4. Capítol 3

1. En aquest capítol poden distingir-se dues parts clarament delimitades per la mort deGregor. La primera part ve a ser la narració de la degeneració que afecta tota la família.

a) Hi ha un element simbòlic, que apareix sempre al començament dels capítols, quemarca l’extensió de la degeneració de Gregor al conjunt de la família. Assenyaleu-loi justifiqueu la vostra resposta.

b) Assenyaleu, tot citant el text, els canvis degeneratius de Gregor fins a la seva mort.

60

c) Assenyaleu també els darrers reflexos d'humanitat que va experimentar

d) Indiqueu ara els canvis que experimenta la família amb relació al tracte que dispensaa Gregor. Esmenteu-ne almenys dos.

e) Com s’exterioritza el deteriorament de les relacions entre els membres de la família?Exemplifiqueu-ho amb citacions del text.

2. En aquesta part de la narració, apareixen nous personatges.

a) Quina relació s’estableix entre la nova dona de fer feines i Gregor?

b) Com incideix l’arribada dels dispesers en les condicions de vida de la família Samsa?Com s’hi veu afectat Gregor?

3. El passatge en què Gregor torna a sortir al menjador atret per la música de Grete,reprodueix l’esquema narratiu dels capítols anteriors, ja que coincideix un altre cop ambl’augment —culminant en aquest cas— de la tensió narrativa.

a) Quins són els pensaments que ocupen l’atenció de Gregor davant la seva germana?

b) Quina actitud adopta el pare, ara, davant l’aparició de Gregor a ulls dels dispesers?En què es diferencia de la seva actitud envers Gregor en capítols anteriors?

c) Com reaccionen els dispesers davant la situació creada?

4. Amb el trasbals originat per la sortida de Gregor, esclata el conflicte entre els familiars.Grete ocupa ara el lloc d’antagonista de Gregor, que en capítols anteriors ha ocupat el pare,i precipita el desenllaç de la narració.

a) Què proposa Grete als pares sobre la situació de la família?

b) Abans de tornar a entrar per darrer cop a la seva habitació, Gregor dirigeix unamirada a un dels personatges. A quin? En quin estat es troba aquest personatge, enaquell moment?

5. Quins sentiments experimenten els integrants de la família Samsa davant la mort deGregor?

6. Com a conclusió d’aquesta primera part del capítol tercer, els dispesers són expulsats del’habitatge i el senyor Samsa està disposat a despatxar la dona de fer feines. Per què?

7. La segona part d’aquest tercer capítol, que arranca amb la mort de Gregor, podriaconsiderar-se un epíleg de tot el relat, especialment el darrer paràgraf.

a) Aquesta part final del relat contrasta vivament amb les constants mantingudes al llargde la narració. Assenyaleu els elements en què el lector pot constatar aquests canvis.

b) Quin personatge focalitza l’interès en aquest darrer paràgraf? Per què?

61

c) Podria parlar-se d’un final feliç? Quines transformacions ha experimentat la famíliaSamsa d’ençà de la mort de Gregor?

d) El destí sembla somriure finalment a la família Samsa. Quina consideració us mereixaquesta situació si la relacioneu amb el destí de Gregor?

8. Hem pogut constatar com l’estructura narrativa de La metamorfosi queda definida per unesquema narratiu que va repetint-se en els seus trets bàsics en cadascun dels capítols.Completeu el disseny d’aquest esquema, en què apareguin els elements estructurals inarratius següents:

Inici de caràcter oníric, narració d’alteracions / narració de la degradació, Gregor surt del’habitació, clímax narratiu, intervenció del pare, Gregor torna a l’habitació, mort deGregor, restabliment de l’ordre / renaixement familiar.

Capítol 1 Capítol 2 Capítol 3

Inici de caràcter oníric

Narració de la degradació

Mort de Gregor

62

2. ELS PERSONATGES

Tal com es pot constatar en el subapartat anterior, el nombre de personatges que intervenenen l’acció és limitat. La seva trajectòria, i la implicació que cadascun d’ells té en lanarració, queda igualment prou dibuixada. Per tant, ens fixarem aquí en l’anàlisi de la sevacaracterització i acabarem de subratllar algunes relacions que hi ha entre ells.

1. Gregor Samsa és el personatge que centralitza la progressió narrativa de Lametamorfosi. Pràcticament, com ja hem vist, la narració acaba poc després de la seva mort,quan la família s’ha alliberat definitivament de la seva presència.

a) Feu una descripció detallada de l’aspecte que us imagineu que tenia Gregor Samsaabans de la transformació.

b) A l’activitat 3. a de la part d’aquest dossier dedicada al capítol 1 ja heu fet unadescripció de l’aspecte físic de Gregor després de la transformació. Però, com elveuen els altres personatges? Coincideix la seva visió amb la vostra descripció?Assenyaleu-ne les diferències.

2. Llegiu aquest text, en què es descriu un vessant interessant de la caracterització deGregor Samsa. Després, responeu les preguntes que hi ha a continuació:

[Kafka a l’editorial Kurt Wolff]

Van escriure’m vostès darrerament que Ottomar Starke realitzarà la il·lustració pera la coberta de La metamorfosi. Ara bé, pel que conec aquest artista [...], m’hasobrevingut un petit ensurt, probablement més que innecessari. Resulta que se m’haocorregut, atès que Starke serà realment l’il·lustrador, que potser estigui en el seudesig voler dibuixar l’insecte mateix. Això no, si us plau! No voldria reduir el seupoder d’influència, sinó tan sols exposar un desig, a causa del meu palès millorconeixement de la història. L’insecte mateix no pot ser dibuixat. Ni tan sols pot sermostrat de lluny estant. En cas que no existeixi tal intenció, la meva petició resultaridícula; millor. Els estaria molt agraït per la mediació i el suport al prec. Si jomateix pogués proposar algun tema per a la il·lustració, escolliria temes com ara:els pares i el gerent davant la porta tancada, o millor, encara: els pares i lagermana a l’habitació fortament il·luminada, mentre la porta cap a l’ombrívolahabitació contigua resta oberta.

F. Kafka, Escritos sobre sus escritos (p. 64) [traducció de Vicent Sanz]

a) Quines possibles raons hi ha perquè l’autor no vulgui que l’«insecte» no apareguidibuixat? Quin objectiu pretén assolir deixant-lo sense visualitzar?

b) Quina relació hi pot haver entre aquesta intenció i el fet que, el dia de latransformació, Gregor Samsa es desperti d’uns somnis neguitosos?

c) Quina rellevància temàtica té que el mateix autor proposi, com a il·lustració, escenesalternatives en què apareixen els pares i l’apoderat o el pare i la germana?

63

d) En quin plànol de la narració vol l’autor que quedi el «monstre» respecte del lector?Justifiqueu la vostra resposta.

3. La característica definitòria del personatge Gregor Samsa és la combinació de tretshumans i monstruosos.

a) Elaboreu dues llistes: una de les facultats humanes i una altra dels trets animals queté el personatge.

Facultats humanes Trets animals

b) Des de la transformació fins a la mort hi ha un procés de degradació sensorial imaterial del personatge. Acabeu de completar, amb ordre cronològic, aquesta llistade canvis:

1. Transformació en un insecte monstruós.2. Canvi de la veu.3. ...

4. Ja hem fet menció del caràcter autoritari del pare i de les implicacions autobiogràfiquesdel personatge. Per completar la seva caracterització, elegiu d’entre les parelles d’atributsaquells que cregueu que s’adapten millor al personatge. Després justifiqueu la vostra tria.

vigorós / decrèpit pacífic / agressiu

egoista / comprensiu indulgent / inflexible

treballador / indolent sensible / mesell

sincer / hipòcrita modest / arrogant

5. El pare del protagonista representa el poder en l’estructura social familiar que apareix aLa metamorfosi. Això no obstant, no és el personatge que acaba decidint la sort del seu fill.Com expliqueu que això sigui així? Quina actitud adopta en la situació plantejada dedilucidar el destí de Gregor? Feu-ne una exposició raonada.

6. Complementàriament, la mare és segurament el personatge més patètic de la família.Seleccioneu i citeu un passatge de cada capítol en què es vegi clarament aquestacaracterística.

64

7. En altres activitats s’ha fet una aproximació a les relacions entre el protagonista i la sevamare.

a) Quina relació global existeix entre aquests dos personatges?

b) Quines diferències poden establir-se respecte de l’actitud que adopten els altresintegrants de la família? A què es pot deure aquest fet? Justifiqueu la vostra resposta.

8. Com hem vist, Grete és un personatge que manté una relació especial amb elprotagonista. De totes maneres, aquesta relació pateix canvis força considerables al llarg dela narració. Llegiu aquest fragment i contesteu les activitats que hi ha a continuació:

Mentre enraonaven d’aquestes coses, el senyor i la senyora Samsa van adonar-sequasi simultàniament, en veure l’exuberància creixent de la seva filla, que,darrerament, malgrat els neguits que li havien esblanqueït les galtes, havia crescutfins fer-se una noia bonica i ufanosa. Sense dir-se res i entenent-se quasiinconscientment amb la mirada, van pensar que ja s’acostava el moment de buscar-liun home com cal. I quan, al final del trajecte, la noia es va aixecar la primera i vadesplegar el cos juvenil, allò va ser per al pares com una confirmació dels seus nousdesigs i de les seves bones intencions.


a) Feu una descripció de l’evolució que experimenta el personatge en la seva manera deser al llarg de la narració. Podeu guiar-vos per l’estructura narrativa en tres capítols,però no oblideu el paràgraf final.

b) Feu una descripció de l’aspecte físic de Grete tenint en compte la seva evolució delconjunt del relat.

c) Comenteu breument la transcendència d’aquest passatge del final de la narració pelque fa a les implicacions eròtiques del personatge.

d) També a partir del fragment, especifiqueu, en quin sentit últim, Grete exerceix com aantagonista de Gregor.

9. Un dels personatges de fora de l’àmbit familiar és el gerent, el valor representatiu delqual també s’ha treballat. Fixeu-vos en aquest fragment en què el personatge, davant laporta tancada de l’habitació de Gregor, s’adreça a la mare, i responeu les preguntes que seus proposen a continuació:

«[...] nosaltres, els homes de negocis, per sort o per desgràcia, segons com es miri,sovint hem d’ignorar qualsevol petita indisposició, car els negocis reclamen lanostra atenció d’una manera prioritària».


a) Quina manera de ser i pensar pot deduir-se de les opinions d’aquest personatge?

65

b) Com us imagineu l’aparença física d’aquest personatge? Feu-ne una breu descripcióa partir de la seva manera de comportar-se i del que diu.

10. Els dispesers resulten uns personatges especialment estranys en el context del tercercapítol. Rellegiu aquesta part del text i aplegueu els trets de caràcter i d’aspecte físic queels defineixen i feu-ne una síntesi.

11. La dona de fer feines apareix al tercer capítol amb la finalitat d’evitar que sigui la marequi s’ocupi directament de Gregor.

a) Comenteu la relació que s’estableix entre aquest personatge i Gregor.

b) Com s’explica l’actitud d’aquest personatge en la seva darrera aparició, quan Gregorja és mort? Rellegiu el passatge (a la pàgina 114) abans de contestar aquesta pregunta

c) Del mateix passatge, assenyaleu-ne els aspectes còmics que contribueixen a fer quela situació sigui «kafkiana».

12. El gerent i els dispesers no tenen nom.

a) Quins personatges tenen nom propi? A què es pot deure aquest fet?

b) Quins personatges només tenen cognom? Com se’ls designa en gairebé tota lanarració? Amb quin tema pot estar relacionat aquest fet i què pot simbolitzar?

c) Pel que fa al cognom familiar, quina relació podríem establir entre Kafka i Samsa?Justifiqueu la vostra resposta

3. ASPECTES TÈCNICS

1. Potser la principal característica de la tècnica narrativa de La metamorfosi es concreta enla veu del narrador. De fet, tot el relat està definit pel punt de vista des del qual està narrat.

a) En quina persona gramatical conta la història el narrador? Aquesta personagramatical implica objectivitat o subjectivitat de la veu narrativa? Justifiqueu lesvostres respostes.

b) L’interès narratiu està repartit entre tots els personatges de la família o bé estàfocalitzat en el personatge principal?

c) Existeix un paral·lelisme entre la focalització narrativa i l’espai de la novel·la.Situant-nos dins del pis on es desenvolupa l’acció, des de quin lloc podríem dir queel narrador ens fa veure com passa la història? Raoneu la vostra resposta.

2. Tot al llarg del text, el narrador recorre a l’estil indirecte lliure.

a) Enumereu les característiques tècniques d’aquest estil.

66

b) Poseu almenys dos exemples del primer capítol en què es vegin clarament reflectidesles característiques apuntades a l’apartat anterior.

c) Amb relació al grau d’objectivitat que implica la persona gramatical en què estànarrada la novel·la, quina conseqüència cabdal té l’ús de l’estil indirecte lliure per allector? Justifiqueu la vostra resposta.

3. El tractament del temps és un dels mecanismes que Franz Kafka fa servir de maneraeficaç per aconseguir crear les sensacions que es desprenen de la lectura del text. Vegem-ne alguns aspectes generals:

a) Especifiqueu quant temps transcorre en cada un dels capítols. Es tracta d’unadistribució equilibrada del temps total que abasta el relat? Per què?

b) Cada capítol té lloc en una estació diferent de l’any. Especifiqueu en quina iassenyaleu aquells passatges en què se n’incloguin referències.

c) Un altre aspecte significatiu és el temps meteorològic que acompanya cadascun delscapítols, especialment el primer i l’últim. Especifiqueu el temps de cadascund’aquests capítols i comenteu-ne el valor simbòlic que té amb relació a la progressióde la narració.

4. Al començament de la narració i fins que Gregor aconsegueix obrir la porta, lesal·lusions al pas del temps són constants.

a) Quina funció tenen aquestes al·lusions amb relació a la situació del personatge?

b) Quina sensació generen en el lector?

5. Pel que fa a l’espai, tot el relat s’esdevé en el clos delimitat del pis que habita la famíliaSamsa.

a) Assenyaleu les connotacions que té aquest espai pel que fa a l’ambient en què esdesenvolupa l’acció.

b) El final de la narració ja no té lloc dins del pis. Assenyaleu on es desenvolupa iindiqueu-ne les connotacions tot contraposant aquest espai final al de la resta de lanarració.

c) Pel que fa al pis, ja hem vist la relació existent entre la focalització de la veunarrativa i l’espai central de La metamorfosi. En conjunt, quins espais concrets delpis tenen rellevància pel que fa al desenvolupament de la narració?

6. Fixeu-vos en aquesta distribució possible del pis de la família Samsa. Ompliu els buitsde les fletxes amb el número de l’espai o element corresponent:

67

1. Rebedor2. Cuina3. Habitació dels pares4. Habitació de Grete5. Habitació de Gregor6. Menjador

7. Llegiu aquests fragments corresponents al primer capítol i contesteu les preguntes que hiha a continuació:

Mentre aquests pensaments se succeïen ràpidament en el seu cap sense quees pogués resoldre a sortir del llit —acabaven de tocar tres quarts de set— algú vapicar suaument a la porta, al costat del capçal del llit. «Gregor», va dir la veu —erala mare—, «són tres quarts de set. Que no havies de sortir de viatge?» [...] Peròaquesta petita conversa havia fet que els altres membres de la famílias’assabentessin que Gregor, contràriament al que creien, encara era a casa; i totseguit el pare va picar a una de les portes, suaument però amb el puny. «Gregor,Gregor», va dir, «què passa?». Immediatament, amb una veu més greu, va tornar afer: «Gregor! Gregor!» En canvi, a l’altra porta, la germana es planyia en veubaixa: «Gregor, que no et trobes bé? Vols alguna cosa?»

F. Kafka, La metamorfosi (p. 39-40)

68

a) Quantes portes té l’habitació de Gregor? Assenyaleu-les sobre l’esquema gràfic del’exercici anterior.

b) Quin efecte produeix sobre el protagonista que se li adrecin des de totes les portes?

c) A més, a la novel·la també es parla de dues finestres. Assenyaleu-les també sobrel’esquema gràfic.

d) Quin paisatge es veu des de la finestra de l’habitació de Gregor? Quinesconnotacions poden tenir aquestes finestres, especialment la de l’habitació deGregor?

4. L’ESTÈTICA

L’estètica kafkiana està determinada per factors diferents que conflueixen en l’expressióliterària d’una visió original del món i de la vida. En apartats anteriors, hem abordataspectes com ara l’expressionisme o el concepte d’allò kafkià. En definitiva, aquestsfactors de l’obra kafkiana repercuteixen en una caracterització estètica que ha d’incidir enel tractament novel·lístic de la versemblança.

1. Un dels elements que apropen La metamorfosi a l’expressionisme és la distorsió de larealitat que l’autor porta a terme mitjançant el recurs de la hipèrbole. El resultat ésl’aparició de trets grotescos, repugnants, i de conductes exagerades.

a) Assenyaleu fets i episodis tot al llarg de la novel·la que puguin considerar-se clara-ment expressionistes.

b) Assenyaleu quins personatges es comporten de manera cada cop més distorsionadaenvers la problemàtica que es tracta a la novel·la.

2. Un altre element característic d’allò kafkià i de l’estètica que en resulta és la comicitat,un element que també és producte de la distorsió de la realitat.

a) Llegiu a partir de Tot i que la porta restà un bon tros oberta (pàgina 56, al capítol 1).Indiqueu quines situacions humorístiques s’hi produeixen i quins elements hicontribueixen.

b) Assenyaleu una altra situació humorística de cadascun dels altres dos capítols ijustifiqueu la vostra tria.

3. Un comentari del detallisme descriptiu que es pot trobar a La metamorfosi podemtrobar-lo en el text següent:

Per què aquesta exactitud del gest? La mare, esparverada davant la visió deGregor, amb els braços oberts i els dits de les mans estesos; el pare, llançant elbarret damunt del sofà, i el barret dibuixant en l’aire —mentre travessa la cambra—una corba parabòlica...

69

La insòlita exactitud del gest; com si Kafka no estigués escrivint, sinó fentuna pel·lícula de cine mut, on l’absència dels mots s’ha de suplir amb l’expressivitatdel gest, de la mirada, del tacte.


a) Segons el text, quin paral·lelisme pot establir-se entre la narrativa kafkiana i elcinema mut de la seva època?

b) Cerqueu i citeu un passatge del capítol 2 en què es vegi clarament aquest detallismegestual.

4. Tal com hem vist en apartats anteriors, un dels aspectes més característics de l’estèticakafkiana és la transgressió de la versemblança que l’autor porta a terme en les sevesnovel·les i concretament en La metamorfosi. Aquesta transgressió té un doble vessant: eldel la fantasia i el de l’absurditat.

a) Indiqueu quins elements fantàstics apareixen a La metamorfosi.

b) Al llarg del segon capítol es produeix una situació especialment absurda, que esclatadefinitivament al tercer, amb la presència dels tres llogaters. Expliqueu en quèconsisteix exactament aquesta situació i per què és absurda.

5. Amb relació a la inversemblança com a element propi de l’estètica kafkiana, ja hem vistcom l’autor estableix una connexió clara entre fantasia i somni. Llegiu el text següent icontesteu les preguntes que hi ha a continuació.

André Breton en el seu Manifest del surrealisme es mostra sever envers l’artde la novel·la. Li retreu d’estar incurablement farcida de mediocritat, de banalitat,de tot el que és contrari a la poesia. Es burla de les seves descripcions, com tambéde la seva psicologia avorrida. A aquesta crítica de la novel·la segueiximmediatament l’elogi dels somnis. Tot seguit, resumeix: «Crec en la resoluciófutura d’aquests dos estats, en aparença tan contradictoris, que són el somni i larealitat, en una mena de realitat absoluta, de surrealitat, si és que se’n por dir així.»

Paradoxa: aquesta «resolució del somni i de la realitat», que els surrealisteshan proclamat sense saber-la realitzar realment en una gran obra literària, ja haviatingut lloc i precisament en aquest gènere que ells descrivien: en les novel·les deKafka escrites durant el decenni anterior.

M. Kundera, Els testaments traïts (p. 53)

a) Quina relació estableix Franz Kafka entre la realitat i el somni?

b) Com es manifesta aquesta relació en la seva novel·la La metamorfosi?

c) Des d’aquest punt de vista i segons el text, podria afirmar-se que Franz Kafka és unprecursor del surrealisme? Justifiqueu la vostra resposta tenint en compte la definicióde surrealisme que ja hem treballat (el surrealisme com automatisme psíquic basat enel món dels somnis i el subconscient).

6. Llegiu, per acabar, aquests altres textos i, després, feu les activitats proposades:

70

Text 1

Recordo una conversa, ja fa vint anys, amb Gabriel García Márquez, que em digué:«És Kafka qui em va fer comprendre que es pot escriure altrament.» Altrament, aixòvolia dir: franquejant la frontera del versemblant. No pas per evadir-se del món real(a l’estil dels romàntics), sinó per copsar-lo millor.

M. Kundera, Els testaments traïts (p. 55)

Text 2

Què és exactament això de ser escriptor? Escriure és una dolça i meravellosarecompensa, però recompensa de què? [...] Aquest davallament als poders obscurs,aquest alliberament d’esperits lligats per naturalesa, aquestes abraçades dubtoses itot el que es pugui produir allà baix, que aquí a dalt desconeixem quan escrivimhistòries sota la llum del sol.


a) Quin era l’objectiu de Franz Kafka en fondre realitat i fantasia en la seva narrativa?Justifiqueu la vostra resposta

b) Quina funció tenen per a Franz Kafka l’escriptura i la literatura? Per què?

25 Extret de F. Kafka, carta a Max Brod, dins K. Wagenbach, Franz Kafka.

V. EL MÓN, VIST PER FRANZ KAFKA

73

1. Relacions familiars

La família té un pes específic en la vida de Franz Kafka i en l’estructura narrativa de Lametamorfosi. De fet, bona part de la crítica literària que ha estudiat l’obra kafkiana s’habasat en els paral·lelismes existents entre els textos literaris i la trajectòria vital de l’autor.Això ha estat possible gràcies, sobretot, a les cartes i diaris que va escriure Kafka. Senseobviar aquesta part tan substancial de la seva escriptura i retornant a alguns dels punts jatreballats, ara ens detindrem en la rellevància que el tema familiar té en La metamorfosi.

1. Llegiu aquests textos i contesteu les qüestions que hi ha a continuació:

Text 1

El pare de Kafka no va oblidar mai el seu origen modest; és possible que la duresade cor d’aquest home, així com el menyspreu que sempre va sentir per l’activitatliterària del seu fill, s’expliquin en part per l’esforç que va haver de fer durant totala vida per millorar econòmicament i ascendir en l’escala social. El negoci familiarabsorbia totalment el matrimoni Kafka, fins al punt que el petit Franz va passar totala seva infància rodejat de criades i institutrius.

E. Barjau, Introducció a F. Kafka, La metamorfosi i altres contes (p. XI)

Text 2

De petit, tot el que m’insinuaves era manament del cel, no me n’oblidava i me’nservia com del mitjà més important per jutjar les coses, jutjar-te a tu també. [...]l’home decisiu i normatiu per a mi, no observaves els manaments que m’imposaves.Per això se’m dividí el món en tres parts: a la primera hi vivia jo, l’esclau, sotmès alleis inventades exclusivament per a mi, lleis que, tampoc no sabia per què, mai noarribaria a observar; després un segon món infinitament lluny del meu, on vivies tu,ocupat a governar, a promulgar lleis i a irritar-te quan eren conculcades; ifinalment un tercer món habitat per la resta de la gent, la qual vivia feliç i lliure demanaments i d’obediència. Contínuament em sentia avergonyit; o bé complia elsteus manaments i això era una vergonya, ja que només eren vigents per a mi, o bédesobeïa, i això també era una vergonya, perquè, com podies ésser desobeït?, o béera incapaç d’observar-los, no tenint ni la teva força ni el teu bon apetit ni la tevahabilitat; tu, però, me n’exigies el compliment com la cosa més natural del món, iaquesta era indubtablement la vergonya més gran. Així s’anaven obrint pas elssentiments, si encara no les reflexions, a l’interior de l’infant que jo era.


Text 3

Érem tan diferents tu i jo, tan perillosament diferents, que si algú hagués volgutpreveure i calcular com ens comportaríem més endavant, jo, l’infant de lentaevolució, i tu, l’home fet i acabat, hauria arribat a la conclusió que tu m’esclafaries,que de mi no en restaria ben res.


26 Extret de F. Kafka, Carta al pare.

74

a) Com es pot explicar l’actitud de Herman Kafka envers el seu fill?

b) Quina visió s’havia format Franz Kafka del seu pare? Quins sentiments tenia enversell?

c) Només per les paraules del propi autor, ja queda clar que entre el seu pare i ell hihavia un antagonisme personal. Aquest antagonisme de la vida real també apareix aLa metamorfosi? Es manté al llarg de la narració? Justifiqueu les vostres respostes iciteu passatges textuals que les confirmin.

2. Heu pogut veure quina era la relació personal entre Fafka i son pare. Llegiu el text quehi ha a continuació, centrat en la mare, i responeu les preguntes que el segueixen:

Si volia fugir de tu, calia que també fugís de la família, de la mare i tot. Ella ensprotegia sempre, és veritat, però només de tu. T’estimava massa, se’t consagravaamb massa fidelitat i no podia representar en les lluites de l’infant una forçaespiritual independent. L’instint infantil ho endevinava més que no ho sabia, ja queamb els anys ella s’anà lligant més i més a tu; mentre que en les seves cosesguardava una independència de petites fronteres, delicada i dolça, sense maimortificar-se greument, amb el pas dels anys va anar adoptant cegament,completament, més amb el cor que amb el cap, els teus judicis i els teus prejudicissobre els fills [...]. Val a dir que s’ha de tenir tothora present com era d’incòmoda id’esgotadora la posició de la mare a casa. Es desvivia pel negoci i per la feina decasa, passava dues vegades totes les malalties de la família, però el súmmum de totera el que havia de patir en la seva posició intermèdia entre tu i nosaltres.


a) Quina relació entre mare i fills es descriu en aquest text? Quina posició ocupava lamare en el si de la família Kafka? Com va evolucionar?

b) Pel que fa a les relacions descrites i a la posició de la mare en el si de la família,podria dir-se que existeix una diferència remarcable entre la mare de l’autor i la marede Gregor Samsa? Justifiqueu la vostra resposta.

3. L’altre familiar a La metamorfosi és la germana Grete. Llegiu aquests textos sobre larelació entre germà i germana abans de respondre a les preguntes corresponents:

Text 1

El 12 de setembre de 1912, Kafka escriu al Diari: «L’amor entre germà i germana —la repetició de l’amor entre mare i pare». Dos mesos més tard, Kafka escriu un relaton un home, transformat de la nit al dia en un insecte monstruós, sofreix laindiferència de tota la família, tret de la germana («La germana sí que li vaconservar sempre l’estimació», Cap. II).


27 Extret de F. Kafka, Carta al pare.28 Extret de F. Kafka, Carta al pare.

75

Text 2

Kafka, que anomena «mare» a Milena [Jesenská] i «àvia» a la seva germanapetita Ottla, gairebé sembla que sospiti el caràcter incestuós dels seus afectes i, enconseqüència, la veritable naturalesa de la seva incapacitat. [...] també coneixia lateoria freudiana que explicaria el seu cas, i l’arriba a admetre fins a cert punt quanafirma que «totes aquestes suposades malalties» són «arrels [...] en qui sap quin sòlmatern».


a) En què consisteix l’incest?

b) Quina relació existeix entre els germans Franz i Ottla Kafka, a la vista del que es diuen els textos anteriors?

c) Quines coincidències poden descriure’s entre la germana de Gregor Samsa i OttlaKafka?

d) Al capítol 3 hi ha un passatge en què queda explícitament reflectida la relaciósentimental de caràcter incestuós entre Gregor Samsa i sa germana. Localitzeu-lo illegiu-lo amb atenció en el context de la situació narrativa en què apareix. En aquellmoment, pot dir-se que la relació incestuosa entre el «monstre» i sa germana ésrecíproca, tal com es descriu en el text 1? Per quins motius?

e) Segons el text 1, quina és la reacció general de la família davant la transformació deGregor Samsa? Com pot explicar-se aquesta manera d’actuar?

4. Al llarg dels capítols 1 i 2 va desvetllant-se el lloc que Gregor havia ocupat en el si de lafamília. Expliqueu quines funcions hi desenvolupava el personatge abans de latransformació.

5. Una de les pautes bàsiques de comportament de Gregor amb relació a la seva famíliahavia estat l’aïllament, tal com hem pogut constatar.

a) A quins motius pot respondre aquesta actitud? Justifiqueu la vostra resposta.

b) Podria establir-se cap relació entre la transformació de Gregor i la necessitatd’assumir responsabilitats en el si de la seva família? Justifiqueu la vostra respostatot relacionant-la amb l’actitud d’aïllament de Gregor.

6. Tot referint-se a l’agrimensor K., protagonista de la novel·la kafkiana El castell,l’escriptor txec Milan Kundera diu: Allò que obsedeix Kafka no és la maledicció de lasolitud, sinó la solitud violada!30

a) Com es manifesta, a La metamorfosi, aquesta obsessió per la solitud violada?

29 Extret de M. Robert, Franz Kafka o la soledad.30 M. Kundera, L’art de la novel·la (p. 141).

76

b) En treballar l’estructura narrativa, s’ha tractat el valor simbòlic de les portes ques’obren i es tanquen contínuament al llarg de la narració. Relacioneu aquest símbolamb el tema de fons de la solitud violada. Es pot parlar de rerefons autobiogràfic?Justifiqueu la vostra resposta.

7. Llegiu aquesta citació, reflexioneu sobre el que diu tenint en compte la lectura de Lametamorfosi i les activitats treballades en aquest mateix apartat. Després contesteu lespreguntes que acompanyen la citació:

Sovint ens preguntem si les novel·les de Kafka són projecció dels conflictesmés personals i privats de l’autor o bé la descripció objectiva de la «maquinàriasocial».

M. Kundera, L’art de la novel·la (p. 141)

a) Quina opinió teniu al respecte? Exposeu-la breument i de manera argumentada.

b) Quina rellevància té la família en l’estructura de qualsevol societat humana?

c) Estaríeu d’acord que, en un relat com La metamorfosi, les fronteres entre el que éspúblic i el que és privat no existeixen? Justifiqueu-ho amb referències concretes delrelat.

2. L’INDIVIDU DAVANT LA SOCIETAT

1. La família de Gregor Samsa reprodueix els esquemes de funcionament i els valors de lasocietat. El protagonista hi està atrapat.

a) En quins moments de la narració l’exercici del poder autoritari contra el protagonistaes posa de manifest? Qui de la família l’exerceix?

b) Quin efecte causa l’exercici d’aquest poder autoritari en el protagonista? Justifiqueula vostra resposta.

c) Quins són els valors socials que reprodueix la família Samsa? Els comparteixplenament el protagonista? Per què?

2. De la mateixa manera que està atrapat per la família, també la feina té capficat GregorSamsa, cosa que denota una pressió social que més endavant afecta tota la seva família.

a) Quin valor atorga el protagonista a la seva feina? Consulteu el capítol 1 i argumenteula vostra resposta.

b) Quin paper juga en la narració la vinguda del gerent de l’empresa on treballa Gregoraixí que l’han trobat a faltar a la feina? Com s’explica que vulgui entrar fins i tot a laseva habitació?

77

3. Quan la família Samsa s’ha adaptat a la situació absurda d’haver de suportar Gregor is’ha hagut de posar a treballar, ha agafat uns llogaters a dispesa. La presència d’aquestsdispesers suposa una accentuació de l’absurditat de la situació.

a) Quina relació hi ha entre aquests dispesers i la família Samsa, tenint en compte quedesprés de la mort de Gregor són expulsats pel pare?

b) Com s’explica que tant aquests personatges com el gerent no tinguin nom? Quinasignificació simbòlica pot tenir aquest fet a la vista de les relacions entre individu isocietat que apareixen en el relat?

4. No hi ha dubte que La metamorfosi, com moltes altres novel·les de Franz Kafka,presenta un entorn social alienant que, com hem vist al començament, no era gens estranya la vida de l’autor i a algunes de les tendències estètiques de l’època.

a) Podria considerar-se que Gregor Samsa és un inadaptat en la societat que l’envolta?Per què?

b) Podria interpretar-se la seva transformació com una forma de rebel·lia individualdavant la pressió social a què està sotmès? Justifiqueu la vostra resposta.

c) En el context de la ficció narrativa, quines raons hi ha perquè, un bon dia, un viatjantde comerç com era Gregor Samsa es transformi en un insecte monstruós?

5. Llegiu aquest text interpretatiu de la transformació de Gregor Samsa i contesteu lesqüestions que hi ha després:

Kafka s’aferra a l’escriptura per defensar-se de la família, i àdhuc perdefensar-se de tot allò que li recordi l’ordre familiar: especialment Felice Bauer, laberlinesa de dents ferotges —segons l’escriptor— a qui s’acostava una vegada i unaaltra amb el mateix impuls amb què després se’n separava. Kafka s’aferra al’escriptura i rebutja els altres. Així, l’escriptura esdevé de seguida sinònim desolitud. Diari, 21 de juliol de 1913: «He d’estar sol sempre que pugui. Tot el que hefet fins ara, només ha estat un èxit de l’estar-sol.» No està sol, molt sol en la foscadel terra de la seva cambra, aquest escarabat repugnant per a tothom menys per a simateix? Està sol, i progressivament oblidat pels altres. De primer, oblidat pels«altres» llunyans: el director, el gerent, els companys de feina, el saltataulells del’establiment. Després, oblidat pels «altres» més pròxims: el pare, la mare —finalment, també la germana. Però tot això no l’amoïna massa: Gregor continuaviatjant incansablement per la seva cambra: s’hi arrossega per terra, per les parets iel sostre: té el seu món, construeix el seu món imaginari. I, curiosament, perd lafacultat de parlar, però no la d’oir: els altres no l’entenen, però ell està a l’aguait detot el que passa més enllà de la seva cambra. Com una possible conclusió: no seràLa transformació la petita història veritable, i molt familiar, de la transformació deKafka-fill/germà, en Kafka-escriptor?


78

a) Reflexioneu sobre la pregunta final del text i argumenteu la vostra opinió al respecte.Tingueu en compte que al final, Gregor Samsa mor i va a parar al cubell de lesescombraries.

b) Quin paral·lelisme queda explicitat entre el Samsa «monstre» i el Kafka escriptor?

6. Llegiu aquest text i contesteu les qüestions que hi ha a continuació:

Un meu oncle a qui agradava de fer burles acabà agafant-me el full de paper que josostenia feblement, [...] hi va fer una llambregada, me’l tornà sense fer la més petitabefa, i es limità a dir als qui ho havien seguit amb l’esguard: «Les mateixesximpleries de sempre». A mi no m’adreçà cap mot; em vaig quedar assegut, sí, i emvaig inclinar com abans sobre aquell full que ara era una pura inutilitat, però de fetm’havien expulsat de la societat d’una revolada; el judici de l’oncle era com un ecodins meu que cada cop es feia més real, i, encara que només fos en el clos delssentiments familiars, vaig poder besllumar la fredor del nostre món, una fredor queem calia escalfar amb un foc que de primer hauria de cercar.


a) Segons el que hem llegit en aquest text i en el de la pregunta anterior, què deviasentir el Kafka artista per la societat de la seva època a partir del tractament queaquesta li dispensava com a tal?

b) Es podria dir, com fa Kafka d’ell mateix, que Gregor Samsa és expulsat de lasocietat? En quin moment de la narració?

7. La metamorfosi està contada des de la perspectiva individual del personatge central,cosa que reforça la contraposició entre individu i societat. Al capdavall, aquest individu,mena d’antiheroi narratiu, acaba morint gairebé per pròpia voluntat.

a) Aquesta solució final suposa un alliberament per al personatge o bé representa unavictimització portada fins a les darreres conseqüències? Raoneu la vostra resposta.

b) I per a la família, què suposa la mort de Gregor? Argumenteu la vostra resposta.

8. Per descriure l’estètica de Franz Kafka, Milan Kundera ha definit el poder com unlaberint fins a perdre’s de vista. Enfront d’aquest laberint, l’individu es troba comdesemparat. Encara que és veritat que aquesta comparació del poder respon més alcontingut d’obres com ara El procés, també pot resseguir-se a La metamorfosi.

a) Tenint en compte els personatges que, d’una manera o altra representen el poder al’habitatge dels Samsa, amplieu aquesta definició afegint-hi característiques quepuguin deduir-se de la lectura de la narració. Feu atenció al simbolisme de les portesque s’obren i es tanquen contínuament al llarg de la novel·la.

31 F. Kafka, Diari , citat per K. Wagenbach, Franz Kafka.

79

b) El resultat final d’aquest sistema és la despersonalització de l’individu a partir d’unasèrie de mecanismes de funcionament social. Expliqueu de manera resumida com esnarra aquest procés de despersonalització a La metamorfosi.

3. CULPA I CONDEMNA

1. Segurament, un dels temes centrals, per no dir el més important, de les novel·les deKafka és el de la culpabilització. A la qüestió 7 de l’apartat anterior ha aparegut elconcepte de victimització aplicat a Gregor Samsa com a conseqüència de la sevatransformació.

a) Consulteu al diccionari les accepcions següents i recolliu els significats diferents quepot contenir cadascuna de les paraules:

• Víctima:

• Culpabilització:

• Culpa:

• Condemna:

• Condemnar:

• Expiar:

b) La victimització de Gregor Samsa es produeix gràcies a la culpabilització que el seuentorn exerceix sobre ell. Però de què se’l pot culpabilitzar? I qui el culpabilitza?Raoneu la vostra resposta.

c) Quins elements concrets marquen la culpabilització progressiva de Gregor? Citeu-neels passatges concrets de la narració.

80

d) Gràcies a la polisèmia, algunes de les paraules treballades a l’activitat a tenen mésd’un sentit. D’entre aquestes paraules, trieu el sentit que millor s’ajusta al personatgecentral de La metamorfosi.

2. Llegiu aquests textos i contesteu les qüestions de comentari que hi ha a continuació:

Text 1

A l’època de la humanitat preil·lustrada —la minoria d’edat de l’home,emprant la formulació de Kant—, l’home creia que depenia d’algun ésser superioramb qui tenia un seguit d’obligacions. La culpa era un deute moral que es contreiaamb algú que havia donat unes lleis i en podia exigir el compliment, castigar-ne lainfracció, exigir-ne l’expiació o perdonar-la. En el món postil·lustrat, aquell en elqual l’home, en qualitat d’autor únic del seu destí, és responsable només davantd’ell mateix, aquella expiació, o aquell perdó, no són possibles.

E. Barjau, Introducció a F. Kafka, La metamorfosi i altres contes (p. XVI )

Text 2

Només hi ha un mètode per comprendre les novel·les de Kafka. Llegir-lescom es llegeixen les novel·les. En comptes de buscar en el personatge de K.[protagonista d’El procés] el retrat de l’autor i en les paraules de K. un misteriósmissatge xifrat, seguir atentament el comportament dels personatges, les sevesparaules, el seu pensament, i mirar d’imaginar-les davant dels ulls. Si llegim així Elprocés, des del començament, estem intrigats per l’estranya reacció de K. al’acusació: sense haver fet res de mal (o sense saber què ha fet de mal), K. començaa comportar-se com si fos culpable. Se sent culpable. Se l’ha fet culpable. Se l’haculpabilitzat.

Abans, entre «ser culpable» i «sentir-se culpable» només s’hi veia unarelació molt simple: se sent culpable qui és culpable. La paraula «culpabilitzar», enefecte, és relativament recent; en francès va ser utilitzada per primera vegada el1966 gràcies a la psicoanàlisi i a les seves innovacions terminològiques; elsubstantiu derivat d’aquest verb («culpabilització») es creà dos anys més tard, el1968. Molt temps abans, la situació fins llavors inexplorada de la culpabilització vaser exposada, descrita, desenvolupada en la novel·la de Kafka.

M. Kundera, Els testaments traïts (p. 197-198)

a) Segons el text 1, quina diferència hi ha entre l’home modern i el medieval pel que faal sentiment de culpa?

b) Quina influència pot jugar, en el cas de Franz Kafka, la seva religió jueva pel que faa la concepció de la culpa? Quines conseqüències comporta la culpa en la moraljueva? Consulteu en una enciclopèdia l’entrada «judaisme» per contestar aquestesqüestions.

c) Tenint en compte el primer paràgraf del text 2, podria establir-se un paral·lelismeentre K., el protagonista d’El procés i Gregor Samsa? Per quines raons?

81

d) En què consisteix la psicoanàlisi? Després de consultar una enciclopèdia, formuleu-ne una definició.

3. Tal com ja hem pogut constatar a la pregunta anterior, a Els testaments traïts, MilanKundera fa una descripció del procés de culpabilització que pateix K. a la novel·lajustament titulada El procés. D’una manera més abstracta, aquest mateix procés deculpabilització ja apareix a La metamorfosi.

a) A continuació, hi ha una selecció de citacions que pertanyen a Els testaments traïts icorresponen a les diferents fases del procés de culpabilització d’El procés, però estandesordenades. Completeu la columna 1 del quadre que hi ha a continuació fentcorrespondre cada citació amb una fase:

A. El procés és d’allò més secret, clandestí, diríem, i això no obstant, tothom n’estàal corrent.

B. Finalment arriben al seu destí; els senyors es preparen per degollar-lo i enaquest moment una idea [...] travessa el cap de K.: «El seu deure hauria estatd’agafar ell mateix aquest ganivet (...) i enfonsar-se’l al cos.»

C. En un llarg discurs, fustiga la incompetència del tribunal. Encoratjat pelsaplaudiments, se sent fort [...] i desafia els jutges.

D. Un home absurdament acusat i que encara no dubta de la seva innocència sesent incòmode de veure que es comporta com si fos culpable.

E. No es tracta de criticar-se [...], es tracta de trobar la pròpia falta per poderajudar l’acusador, per poder acceptar i aprovar l’acusació.

Fases del procés de culpabilització 1) Els testaments traïts2) La metamorfosi

1. Lluita vana per la dignitat perduda.

2. Prova de força.

3. Socialització del procés.

4. Autocrítica.

5. Identificació de la víctima amb el seu botxí.

b) Repetiu el mateix procediment amb aquestes citacions de La metamorfosi icompleteu la columna 2:

A. [Gregor al gerent.] Vostè també sap prou bé que el viatjant, com que es passagairebé tot l’any fora de les oficines, esdevé fàcilment víctima de xerrameques,enraonaments fortuïts i acusacions infundades, contra les quals li és impossibledefensar-se perquè, generalment, no n’arriba a saber res fins al moment quetorna a casa esgotat pel viatge, i només aleshores pateix, en la pròpia pell, lesgreus conseqüències d’una cosa que ja no pot esbrinar-se.

B. Pensava en la família amb entendriment i amor. Si això era possible, encaraestava més fermament convençut que no ho estava la germana, que ell havia dedesaparèixer.

82

C. Per què havia d’estar condemnat a treballar en una empresa on la més petitanegligència despertava immediatament el recel més gran? És que tots i cada undels treballadors havien de ser uns dròpols?

D. Gregor comprenia molt bé que ell no era l’únic impediment per aquest trasllat[...]; allò que veritablement privava la família de canviar-se de pis, era sobretotla completa desesperació i el pensament d’haver estat colpits per una desgràciacom mai havia succeït a ningú del cercle familiar i d’amistats.

E. Quant a la minyona —no era gens clar què sabia de tot plegat, ni si en sabiamolt o poc— tot just el primer dia havia pregat de genolls que la marel’acomiadés de seguida, i quan se’n va anar, al cap d’un quart d’hora, va agrairamb llàgrimes als ulls que l’haguessin despatxada, com si amb això li fessin elfavor més gran del món; i sense que ningú li ho hagués demanat, va fer eljurament solemne que no diria absolutament res a ningú.

4. Finalment es produeix la condemna. Gregor Samsa s’ha transformat en un monstre (talcom el qualifica Grete), per tant ha de desaparèixer, ha de morir.

a) Quin «tribunal» el condemna? Quin personatge formula la sentència?

b) Quins sentiments expressen els integrants del «tribunal» davant la mort de Gregor?

c) Resulten lògics aquests sentiments davant l’actitud que han mantingut envers Gregordes del començament de la narració? Raoneu la vostra resposta.

4. ALLÒ KAFKIÀ

1. La situació kafkiana és un concepte que arrenca justament de la descripció que en va ferFranz Kafka mitjançant la seva narrativa, encara que el terme kafkià potser ha acabatdevaluant-se perquè s’ha aplicat a situacions que no responen a la seva caracteritzacióestricta. A La metamorfosi, podem resseguir-ne alguns trets.

a) A L’art de la novel·la (p. 125) Milan Kundera fa una descripció dels aspectes que, alseu entendre, té el concepte d’allò kafkià, que poden resumir-se en els quatreenunciats que hi ha a continuació. Expliqueu breument com apareix cadascund’aquests aspectes a la narració:

1. El poder és un laberint fins a perdre’s de vista.2. Davant del poder, l’individu pateix despersonalització.3. El condemnat no coneix la causa i busca la falta.4. La situació kafkiana és intrínsecament còmica.

b) Les situacions kafkianes se situen sempre en un àmbit d’intimitat. Com es pot veureaquest plantejament a La metamorfosi?

2. Si convenim que el funcionament dels mecanismes psicològics com ara la culpabi-lització són els mateixos en la privacitat que en la vida pública, s’arriba a la conclusió queaquests mecanismes operen tant en situacions íntimes com en grans esdevenimentshistòrics.

83

a) Escriviu un resum d’una experiència personal pròpia que s’aproximi a la qualificacióde kafkiana segons els trets apuntats a la pregunta anterior.

b) Assenyaleu almenys tres esdeveniments històrics del segle XX que puguin qualificar-se de kafkians.

3) Un dels àmbits kafkians per excel·lència, com ja hem vist, és el de la família. El segonàmbit d’allò kafkià és el de l’oficina, eminentment funcionarial, un espai que l’escriptor dePraga coneix de primera mà i que està dominat per la burocratització.

a) Com apareix aquest àmbit funcionarial a La metamorfosi?

b) Assenyaleu professions (no cal que siguin reconegudes com a pròpies de funcionaris)que responguin a una o més d’aquestes característiques:

1. Sense iniciativa ni llibertat d’acció.2. Obediència com a única pauta de comportament.3. Actuació sense coneixement dels objectius4. Relació amb desconeguts i/o expedients.

4. A mode de conclusió d’aquest apartat, redacteu un text (d’entre quinze i vint línies) enquè exposeu de manera raonada la vostra opinió al voltant de la temàtica que tracta Lametamorfosi.

85

BIBLIOGRAFIA

1. Didàctica de la literatura

CHAMBERS, A. Tell me. Children reading and talking. York: Stenhouse Publishers, 1996.

COLOMER, T. «L’adquisició de la competència literària». Articles [Barcelona] (juliol 1994),núm.1.

COLOMER, T. «La didáctica de la literatura: temas y líneas de investigación e innovación».A: LOMAS, C. [coord.] La educación lingüística y literaria en la enseñanzasecundaria. Barcelona: ICE/Horsori, 1996.

COLOMER, T. «La evolución de la enseñanza literaria». A: CASSANY, D. et al. Aspectosdidácticos de lengua y literatura 8. Zaragoza: ICE de la Universidad de Zaragoza,1996.

COLOMER, T. «L’ensenyament de la literatura». A: CAMPS, A. i COLOMER, T. [coord.]L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i la literatura en l’educaciósecundària. Barcelona: ICE/Horsori, 1998.

COLOMER, T. La formació del lector literari. Barcelona: Barcanova, 1998.

LOMAS, C; OSORO, A. «Enseñar lengua y literatura en la educación secundaria». A:LOMAS, C. [coord.] La educación lingüística y literaria en la enseñanzasecundaria. Barcelona: ICE/Hosori, 1996.

SIMÓ, M. J. «Lectura competent»:http://cv.uoc.es/~tossal/index.html

2. Ensenyament de la composició escrita

CAMPS, A. L’ensenyament de la composició escrita. Barcelona: Barcanova, 1994.

CASSANY, D. Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure. Barcelona: Empúries, 1988.

CERDÀ, M. I.; SIMÓ, M. J. Per escrit. Recursos per treballar l’expressió escrita. Barcelona:Edicions de la Magrana, 1996.

FLOWER, L. Problem-Solving Strategies for Writing. Orlando: Harcourt Brace Janovich, 1989.

WYRICK, J. Steps to Writing Well. Orlando: Harcourt Brace College Publishers, 1996.

3. Franz Kafka

AVANT-GARDE. Franz Kafka:http://www.franzkafka.cz/anglicky/index.htm

BARJAU, E. «Introducció» i «Propostes de treball», dins KAFKA , F. La metamorfosi i altrescontes. Barcelona: Vicens Vives, 1997.

CANETTI, E. El otro proceso de Kafka. Barcelona: Muchnik, 1976.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. La ciutat de K.: Franz Kafka i Praga. Barcelona: Diputació deBarcelona, 1999.

86

ECKEL, Y. Franz Kafka Photo Album:http://www.cs.technion.ac.il/~eckel/Kafka/kafka.html

HORNEK, D. Franz Kafka Pictures Photo Album:http://www.kafka-franz.com/

KAFKA , F. Escritos sobre sus escritos. Barcelona: Anagrama, 1983.

KUNDERA, M. Els testaments traïts. Barcelona: Destino, 1994.

KUNDERA, M. L'art de la novel·la. Barcelona: Destino, 1987.

LLOVET, J. «La transformació de Franz Kafka», dins KAFKA , F. La metamorfosi.Barcelona: Proa, 1985, p. 9-32.

NERVI; M. The Kafka Project:http://www.kafka.org

PRAŽSKA INFORMAČNI SLUŽBA :http://www.pis.cz/c/

RHEINISCHE FRIEDRICH-WILHELMS-UNIVERSITÄT. Franz Kafka Website:http://www.geo.uni-bonn.de/members/pullmann/kafka/index.shtml

ROBERT, M. Franz Kafka o la soledad. Mèxic: FCE, 1982.

UNSELD, J. Franz Kafka. Una vida de escritor. Barcelona: Anagrama, 1989.

WAGENBACH, K. Franz Kafka. Barcelona: Edicions 62, 1991.

4. Tutorials per a la recerca d’informació a Internet

Fiding Information on the Internet:http://www.lib.berkeley.edu/TeachingLib/Guides/Internet/FindInfo.html

Web Searching, Sleuting and Sifting:http://www.thelearningsite.net/cyberlibrarian/searching/ismain.html

TYNER, R. Sink or Swim:http://www.ouc.bc.ca/libr/connect96/search.htm

5. Altres

BERTRAN I BROS, P. El rondallari català. Barcelona: Altafulla, 1989.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. La ciutat de K.: Franz Kafka i Praga. Barcelona: Diputació deBarcelona, 1999.

GOMBRICH, E. Història de l’art. Barcelona: Columna, 1999.

OVIDI . Les Metamorfosis I-VI. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1998. (L’EsparverClàssic; 8)

OVIDI , P. Les metamorfosis. Barcelona: Quaderns Crema, 1996.

RODOREDA, M. «La salamandra» (de l’obra La meva Cristina i altres contes), dins Tots elscontes. Barcelona: Edicions 62 & «la Caixa», 1979. (Les millors obres de laliteratura catalana; 18)

87

6. Obres de Franz Kafka traduïdes en llengua catalana

KAFKA , F. La metamorfosi. Barcelona: Proa, 1985.

— Carta al pare. Vic: Eumo, 1989.

— Carta al pare. Alzira: Germania, 1995.

— Diaris de viatge. Barcelona: Edicions 62, 1995.

— Un metge rural. Barcelona: Quaderns Crema, 1995.

— La metamorfosi i altres contes. Barcelona: Vicens Vives, 1997.

— Amèrica. Barcelona: Proa, 1999.

— El fill. Barcelona: Proa, 1999.

— El procés. Barcelona: Proa, 1999.

— El castell. Barcelona: Proa, 2000.

— Narracions. Barcelona: Quaderns Crema, 2000.

— La transformació, La metamorfosi. Barcelona: Proa, 2000.

ANNEXOS

91

Annex 1. “La salamandra” de Mercè Rodoreda

10

20

30

40

Vaig passar per sota del salze, vaig arribar a l’estesa dels créixens i em vaigagenollar ran de l’estany. Tenia, com sempre, les granotes al meu voltant. Sortienquan jo arribava, s’acostaven botent i, de seguida que començava a pentinar-me, lesmés dolentes em tocaven la faldilla vermella guarnida amb cinc trenetes om’estiraven el fistó dels enagos plens de farbalans i de sacsons. I l’aigua s’anava fenttrista i els arbres que s’enfilaven cap dalt del al turó es tornaven negres a poc a poc.Però aquell dia les granotes es van ficar a l’aigua d’un bot i el mirall de l’estany vafer-se miques i quan l’aigua va tornar a ser llisa vaig veure la cara d’ell al costat de lameva com si des de l’altra banda dues ombres m’estiguessin mirant. I perquè nosemblés que estava espantada, em vaig alçar sense dir res, em vaig posar a caminarper l’herba amb molta calma i així que vaig sentir que em seguia vaig mirar enrera iem vaig aturar. Tot estava quiet i el cel ja tenia una vora esquitxada d’estrelles. Ells’havia aturat una mica lluny i jo no sabia què fer, però tot d’una em va venir por ivaig arrencar a córrer i quan em vaig adonar que m’aconseguia em vaig quedar sotadel salze, d’esquena a la soca, i ell es va plantar al meu davant amb els braços estesosa banda i banda perquè no pogués fugir. I aleshores, mirant-me als ulls, em va anarestrenyent contra el salze, i jo, amb els cabells desfets, entre el salze i ell, vaigmossegar-me els llavis per no cridar pel mal que tenia en el pit amb tots els ossos comsi estiguessin a punt de trencar-se. Em va posar la boca al coll i allà on va posar-lavaig sentir una cremada.

L’endemà, quan va venir, els arbres del turó ja eren negres però l’herba encaraera tèbia de sol. Em va tornar a abraçar contra la soca del salze i em va posar la màplana damunt els ulls. I tot d’una em va semblar que m’adormia i que les fulles emdeien coses que tenien sentit però que jo no comprenia, i que me les anaven dientcada vegada més baix i més a poc a poc. I quan ja no vaig sentir-les, amb la llenguagelada per l’angúnia, li vaig preguntar: i la teva dona? I ell em va dir: la meva donaets tu; només tu. Amb l’esquena aixafava aquella herba que quan anava pentinar-me apenses gosava trepitjar —tot just una mica, per sentir-li l’olor ferida. Només tu.Després, quan vaig obrir els ulls, vaig veure la trena rossa penjant, i ella estava totadecantada mirant-nos amb el ulls buits. I quan es va adonar que l’havia vista em vaagafar pels cabells i em va dir: bruixa. Baixet. Però em va deixar de seguida i el vaagafar a ell pel coll de la camisa. Au, au, au, li anava dient. I se’l va endur,empenyent-lo.

No vam tornar més a l’estany. Ens trobàvem pels estables, als pallers, al boscde les arrels. Però des d’aquell dia que la seva dona se l’havia endut, la gent del pobleem mirava com si no em mirés i n’hi havia que quan jo passava es senyaven una micad’amagat. Al cap d’un quant temps, quan em veien venir es ficaven dintre de les casesi tancaven les portes. Vaig començar a sentir una paraula que em seguia pertot arreu,com si la xiulés l’aire o vingués de la llum i de la fosca. Bruixa, bruixa, bruixa. Lesportes es tancaven; jo anava pels carrers d’un poble mort i quan veia uns ulls per entreles escletxes d’unes cortines sempre eren uns ulls glaçats. Un matí em va costar moltobrir la porta de casa —una porta de fusta vella, clivellada pel sol—; al mig, m’hihavia penjat un cap de bou amb dues branquetes tendres clavades al ulls. El vaigdespenjar, que pesava molt, i el vaig deixar a terra perquè no sabia què fer-ne, i elsbranquillons es van anar assecant i, mentre s’assecaven, el cap s’anava podrint, i totala part del coll, a la banda tallada, era una bellugadissa de cucs de color de llet.

92

50

60

70

80

90

Un altre dia vaig trobar un colom sense cap i amb el pit vermell de sang, i unaltre, una ovella nascuda morta abans d’hora i dues orelles de rata. I quan van acabarde penjar-me bèsties mortes a la porta van començar a tirar pedres. Petaven de nitcontra les finestres, contra les teules, grosses com el puny... Després van fer laprocessó. Va ser a començaments d’hivern. Era un dia de vent, amb núvols quecorrien, i la processó anava molt a poc a poc, tota blanca i morada de flors de paper.Jo la mirava per la gatera, estirada a terra, i quan ja la tenia gairebé davant la porta,amb el vent, la santa i els pendons, el gat, espantat per les atxes i els cants, va volerentrar i així que em va veure va fer un gran marrameu amb l’esquena enlaire coml’arcada del pont. I la processó va aturar-se, i el capellà beneïa i beneïa, i els esco-lanets cantaven, i el vent torçava les flames de les atxes, i el sagristà anava amunt iavall, i tot era una voleiadissa de fulles blanques i viola de les flors de paper. Al’últim la processó se’n va anar, i quan l’aigua beneita a penes s’havia assecat a laparet vaig anar a buscar-lo i no el vaig trobar enlloc. El vaig buscar pels estables, pelspallers, al bosc de les arrels —me’l sabia de memòria—; m’asseia sempre damuntl’arrel més vella, que era blanca i polida com un os. I aquella nit, quan em vaigasseure, em vaig adonar tot d’una que ja no esperava res; vivia tota ficada enrera ambell a dintre meu com una arrel dins la terra. L’endemà van escriure bruixa a la mevaporta, amb un tros de carbó, i a la nit, sota la meva finestra, dos homes van dir ben altperquè pogués sentir-ho, que m’havien d’haver cremat de petita, junt amb la mevamare que fugia enlaire amb ales d’aligot quan tothom dormia. Que m’havien d’havercremat quan encara no em necessitaven per arrencar alls i lligar el blat i l’alfals icollir el raïm de les vinyes pobres.

Un vespre em va semblar que el veia a l’entrada del bosc de les arrels peròquan m’hi vaig acostar va fugir i no vaig poder saber si era ell o el desig que jo teniad’ell o la seva ombra que em buscava perduda entre els arbres, com jo, amunt i avall.Bruixa deien: i em deixaven amb el meu mal, que no era pas el que ells m’haurienvolgut fer. I pensava en l’estany, i en els créixens i en les branques primes del salze...L’hivern era fosc i pla i sense fulles; només amb gel i gebre i lluna glaçada. No empodia moure, perquè caminar a l’hivern és caminar davant de tothom i jo no volia queem veiessin. I quan va arribar la primavera, amb les fulles petites i alegres, vanpreparar el foc al mig de la plaça, amb llenya seca, ben tallada.

Em van venir a buscar quatre homes del poble; els més vells. Jo no voliaseguir-los, els ho vaig dir des de dins, i aleshores en van venir de joves, amb les mansgrosses i vermelles, i van enfonsar la porta a cops de destral. I jo cridava, perquè emtreien de la meva casa, i a un el vaig mossegar i em va donar un cop de puny al migdel cap, i em van agafar pels braços i per les cames i em van tirar com una branca mésdamunt la pila, i em van lligar els peus i els braços i allà em van deixar amb la faldillaarromangada. Vaig girar el cap. La plaça era plena de gent, els joves davant dels vellsi les criatures a un costat amb una branqueta d’olivera a la mà i el davantal nou dediumenge. I, mirant les criatures, em vaig adonar d’ell: estava al costat de la sevadona, que anava vestida de fosc, amb la trena rossa, i li passava el braç per damunt del’espatlla. Vaig girar el cap i vaig tancar el ulls. Quan els vaig tornar a obrir, dos vellses van acostar amb teies enceses i els nens es van posar a cantar la cançó de la bruixacremada. Era una cançó molt llarga i quan la van haver acabada els vells van dir queno podien encendre el foc, que jo no el deixava encendre, i aleshores el capellà es vaacostar als nens amb una bacina plena d’aigua beneita i els va fer mullar lesbranquetes d’olivera i els les va fer tirar al meu damunt i aviat vaig estar coberta debranquetes d’olivera, totes amb la fulla tendra. I una vella menuda, geperuda i

93

100

110

120

130

140

esdentegada es posar a riure i se’n va anar i al cap d’una estona va tornar amb doscabassos plens de branquillons molt secs de bruc de bou i va dir als vells que elsescampessin pels quatre costats de la foguera, i ella va ajudar-los, i aleshores el foc vaagafar. Pujaven quatre arbres de fum i quan les flames van enfilar-se em va semblarque del pit de tota aquella gent sortia un gran respir de pau. Les flames pujavenempaitant el fum i ho veia tot darrera d’un torrent d’aigua vermella —i, darrerad’aquella aigua, cada home, cada dona i cada criatura era com una ombra feliç perquèjo cremava.

El baix de la faldilla se m’havia tornat negre, sentia el foc als ronyons i, detant en tant, una flama em mossegava el genoll. Em va semblar que les cordes que emlligaven ja estaven cremades. I aleshores va passar una cosa que em va fer estrènyerles dents: els braços i les cames se m’anaven escurçant com les banyes d’un cargolque una vegada havia tocat amb el dit, i a sota del cap, allà on el coll s’ajunta amb lesespatlles, sentia que una cosa s’estirava i em burxava. I el foc xisclava i la resinabullia... Vaig veure que alguns dels que em miraven alçaven els braços i que altrescorrien i topaven amb els que encara estaven aturats, i tot un costat de la foguera es vaenfonsar amb una gran esquitxada d’espurnes, i quan el foc va tornar a cremar lallenya ajaguda, em va semblar que algú deia: és una salamandra. I em vaig posar acaminar per damunt de les brases, molt a poc a poc, perquè la cua em pesava.

Tenia la cara arran de terra i caminava amb les mans i amb els peus. Anavacap al salze, fregant la paret, però quan vaig arribar al cantell em vaig decantar unamica i d’un tros lluny vaig veure la meva casa que semblava una teia encesa. Al carrerno hi havia ningú. Em vaig acostar al pedrís, vaig travessar la casa per entre flames ibrases, de pressa, cap al salze, cap als créixens, i quan vaig tornar a ser fora em vaiggirar perquè volia veure com la teulada cremava. Mentre me l’estava mirant va caurela primera gota, una gota d’aquelles grosses i calentes que fan néixer gripaus, i deseguida en van caure d’altres, de primer a poc a poc i després de pressa, i aviat total’aigua de dalt va saltar cap a baix i el foc es va anar apagant amb una gran fumera. Jom’estava quieta i quan ja no vaig veure res, perquè s’havia fet de nit i la nit era negrai espessa, em vaig posar a caminar pel fang i pels bassals, i a les manetes els agradavaenfonsar-se en aquella pasta flonja, però els peus, al darrera, es cansaven de tantquedar-se enganxats. Hauria volgut córrer, però no podia. Un tro em va deixarclavada al mig del camí; després va fer un llampec i per entre les pedres vaig veure elsalze. Vaig respirar de pressa i em vaig acostar a l’estany; i quan després del fang,que és fet amb la pols de la terra, vaig trobar el llot, que és la pols ajaguda de l’aigua,em vaig arraconar, mig colgada, entre dues arrels. I aleshores van venir les tresanguiles petites.

A la matinada, no sé si l’endemà o un altre dia, vaig sortir a poc a poc i vaigveure les muntanyes altes sota un cel tacat de núvols. Vaig córrer pels créixens i emvaig aturar a la soca del salze. Les primeres fulles encara eren a dins dels brots. Peròels brots ja verdejaven. No sabia cap on tirar; si em distreia, els brins d’herba emburxaven els ulls —i entre els brins em vaig adormir fins que el sol va ser alt. Quanem vaig despertar vaig caçar un mosquit molt petit i després vaig buscar cucs perentre l’herba. A l’últim vaig tornar al llot i vaig fer com si dormís perquè de seguidavan venir les tres anguiles, molt enjogassades.

La nit que vaig decidir anar al poble hi havia molta lluna. L’aire era ple d’olori les fulles tremolaven a totes les branques. Hi vaig anar pel camí de les pedres, ambmolt de compte, perquè les coses petites em feien por. Quan vaig arribar davant decasa, vaig reposar: només es veien runes i ortigues, amb aranyes teixint i teixint. Vaig

94

150

160

170

180

190

fer la volta pel darrera i em vaig aturar davant el seu hort. Al costat de les malva-rosesels gira-sols s’enfilaven a punt de decantar les seves flors rodones. Vaig passar per latanca d’esbarzers sense pensar gens per què ho feia, com si algú m’anés dient: fesaixò, fes allò; i vaig entrar per sota de la porta. La cendra de la llar encara era tèbia:m’hi vaig estirar una estona i després de córrer una mica pertot arreu em vaig ficar asota del llit. Tan cansada que em vaig adormir i no vaig veure com es feia de dia.

Quan em vaig despertar hi havia ombres per terra, perquè ja tornava a ser denit i la seva dona anava amunt i avall amb una espelma encesa. Li veia els peus i untros de les cames, primes de baix, inflades més enlaire, amb les mitges blanques.Després vaig veure els peus d’ell, grossos, amb els mitjons blaus caiguts a sobre delsturmells. I vaig veure baixar la roba de tots dos, i vaig sentir com s’asseien al llit, i elspeus els penjaven, els d’ell al costat dels d’ella, i un peu d’ell se’n va anar cap amunt iva caure un mitjó, i ella es va treure les mitges estirant-les amb les dues mans, idesprés vaig sentir el frec que feien els llençols quan es tapaven. Enraonaven baixet, ial cap de molta estona, quan ja m’havia avesat a la fosca, va entrar la lluna per lafinestra, una finestra de quatre vidres separats per dos llistons que s’encreuaven, i jovaig caminar fins a la claror i em vaig posar ben bé a sota de la creu i vaig començar aresar per mi perquè a dintre meu, tot i que no era morta, no hi havia res que fos viudel tot, i resava fort perquè no sabia si encara era persona o si només era una bestiola,o si era mig persona i mig bestiola, i també resava per saber on era, perquè hi haviaestones que em semblava que era a sota de l’aigua, i quan era a sota de l’aigua emsemblava que era damunt la terra i no podia saber mai on era de debò. Quan la llunase’n va anar van despertar-se, i jo vaig tornar al meu amagatall de sota el llit, i ambmiques de borra vaig començar a fer-me una mica de niu. I vaig passar moltes nitsentre la borra i la creu. De vegades sortia i me n’anava a la vora del salze. Quan erasota del llit, escoltava. Tot era igual. Només tu, deia ell. I una nit que el llençolarrossegava per terra em vaig enfilar llençol amunt, arrapada als plecs, i em vaig ficara dins del llit, vora una cama d’ell. I estava quieta com un mort. Es va girar una mica ila cama em feia pes al damunt. No em podia moure. Vaig respirar fort perquèm’ofegava i li vaig fregar la galta per la cama, amb molt de compte que no esdespertés.

Però un matí ell va fer neteja. Vaig veure les mitges blanques i l’escombraescabellada i, quan menys m’ho pensava, un tros de trena rossa va penjar fins a terra il’escombra es va ficar a sota del llit. Vaig haver de fugir perquè semblava quel’escombra em busqués, i tot d’una vaig sentir un xiscle i vaig veure els peus d’ellaque corrien cap a la porta. Va tornar amb una teia encesa i va entaforar mig cos a sotadel llit i em volia cremar el ulls. I, jo, tan feixuga no sabia per on fugir, i anavaencegada i topava pertot arreu: amb els peus del llit, amb les parets, amb les potes deles cadires... Fins que, no sé com, em vaig trobar a fora i vaig anar cap al toll d’aiguade sota l’abeurador dels cavalls i l’aigua em va cobrir, però dos nois em van veure ivan anar a buscar canyes i em van començar a burxar. Me’ls vaig girar de cara, ambtot el cap fora de l’aigua, i els vaig mirar de fit a fit, i aleshores vam llençar les canyesi van fugir, però van tornar de seguida amb sis o set de més grans i em tiraven pedresi grapats de pols. Una pedra em va tocar una maneta i me la va trencar, i per entrepedres mal tirades i amb molt d’esglai vaig poder fugir i em vaig ficar a dintre del’estable. I ella va venir a trobar-m’hi amb l’escombra, amb les criatures ques’esperaven al portal i que no paraven de cridar, i em burxava i em volia fer sortir delmeu racó de palla i jo tornava a anar encegada i topava amb les galledes, amb elscabassos, amb els sacs de garrofes, amb les potes dels cavalls, i un cavall va

95

200

210

220

230

encabritar-se perquè vaig topar amb una de les seves potes i m’hi vaig arrapar. Uncop d’escombra em va tocar la maneta trencada i gairebé me la va arrencar; d’uncostat de la boca em va caure un fil de bava negra. Però encara vaig poder fugir peruna escletxa i, mentre m’escapava, sentia l’escombra burxa que burxa.

A negra nit vaig anar al bosc de les arrels. Vaig sortir de sota d’uns matollsquan brillava la lluna creixent. Anava perduda. La maneta trencada no em feia mal,però em penjava d’un nervi i havia d’alçar el braç perquè no m’arrossegués massa.Caminava una mica torta, ara per damunt d’una arrel, ara per damunt d’una pedra,fins que vaig arribar a l’arrel on de vegades m’asseia abans que em duguessin a lafoguera de la plaça, i no vaig poder passar a l’altra banda perquè relliscava. I apa, apa,apa, cap al salze, i cap als créixens i a la meva casa del llot de dintre l’aigua. El ventmovia les herbes i feia volar trossets de fulla seca i s’enduia un fils curts i lluents deles flors de la vora del camí. Em vaig fregar un costat del cap a una soca i, a poc apoc, vaig anar fins a l’estany i m’hi vaig ficar aguantant el braç enlaire, tan cansat,amb la maneta trencada.

Per entre l’aigua ratllada de lluna vaig veure venir les tres anguiles. Les veiauna mica esborrades; es cargolaven les unes amb les altres, es lligaven pel mig i estornaven a deslligar i feien nusos que s’escorrien, fins que la més petita se’m vaacostar i em va mossegar la maneta trencada. Del puny sortia una mica de suc, queallà dintre de l’aigua semblava una mica de fum, i l’anguila no deixava anar la manetai estirava a poc a poc i, mentre estirava, m’anava mirant. I quan li semblava que joestava distreta donava una o dues batzegades, tossuda. I les altres jugaven a cargolar-se com si fessin una corda, i la que em mossegava la maneta va estirar amb fúria, i elnervi ja devia estar segat perquè se la va endur i quan la va tenir em va mirar com sivolgués dir: ja la tinc. Vaig tancar els ulls una estona i quan els vaig obrir l’anguilaencara era allà, entre l’ombra i les miques de llum que tremolaven, amb la maneta a laboca: un feixet d’ossos encaixats, coberts d’una mica de pell negra. I no sé per què totd’una vaig veure el camí de les pedres, les aranyes de casa meva, les cames penjadesal costat del llit; blanques i blaves, com si ells dos estiguessin asseguts damunt del’aigua, però buides; com una bugada estesa, que l’anar i venir de l’aigua feiagronxar. I jo em veia sota de la creu feta d’ombra, damunt d’un foc de colors ques’alçava xisclant i que no em cremava... I mentre veia totes aquestes coses lesanguiles jugaven amb aquell tros de mi i el deixaven i el tornaven a agafar, i lamaneta anava d’una anguila a l’altra, giravoltant com una fulla petita, amb tots elsdits separats. I jo era a totes dues bandes: entre el llot, amb les anguiles, i una mica enaquell món de no sé on... Fins que les anguiles es van cansar l’ombra va xuclar lamaneta... una ombra morta, que estenia a poc a poc la pols de l’aigua, dies i dies idies, en aquell racó de llot, entre arrels d’herba i de salze que tenien set i bevien allàdes de sempre.

M. Rodoreda, Tots els contes (p. 237-243)

96

Annex 2. Fragment de Les Metamorfosis d’Ovidi

[Dafne]

El primer amor de Febos32 va ser Dafne, filla de Peneu;33 no va ser causat per un atzarcec, sinó per la ira cruel de Cupido.34 El Deli35, tot just després d’haver vençut el serpent,l’havia vist mentre corbava, tot tensant la corda, els extrems del seu arc i li havia dit: «¿Què fastu, nen juganer, amb armes d’homes? Portar aquesta mena de càrrega a les espatlles m’escau ami, que sóc capaç de donar cops infal·libles a una fera o a un enemic, i que fa poc he abatutamb fletxes innombrables Pitó, que cobria tanta extensió de terreny amb el seu ventre carregatde verí. Tu acontenta’t d’encendre amb la teva flama no sé quina mena d’amors, i no vulguisaspirar a una glòria que a mi em pertoca». El fill de Venus li va respondre: «El teu arc pottravessar tot el que vulgui, però el meu et travessarà a tu; en la mateixa mesura en què tots elsanimals són inferiors a un déu, la teva glòria és menor que la meva». Això va dir i, trencantl’aire amb el moviment de les seves ales, va col·locar-se, veloç, en el cim ombrívol del Parnàs;del seu buirac carregat de sagetes va treure dues fletxes amb efectes ben diversos; l’una fa fugirl’amor, l’altra el produeix. La que el produeix és d’or i té una punta afilada i lluent; la que el fafugir és roma i té plom sota la canya. Aquesta última va clavar-la el déu a la nimfa, filla dePeneu; amb l’altra fa ferir Apol·lo, travessant els seus ossos fins al moll. Tot d’una ell quedaenamorat; ella fuig, fins i tot, de la paraula «amant»; gaudeix només en els amagatalls delsboscos i amb les despulles de les feres que captura, imitant, així, la virginal Febe.36 Una cintalligava els seus cabells deixats anar en desordre. Molts van ser els seus pretendents; però ella,desdenyant-los tots, sense poder suportar la idea de prendre marit, recorre els paratges amagatsdels boscos, sense preocupar-se de saber què és l’himeneu,37 ni què és l’amor, ni què el matri-moni. El pare li ha dit sovint: «Has de donar-me un gendre, filla». El pare li ha dit sovint:«Filla meva, has de donar-me néts». Ella, que odiava com un crim les torxes conjugals, s’aver-gonyia i mostrava el seu bell rostre envaït de rubor, i, envoltant del coll del seu pare amb elsseus braços afalagadors, va dir-li: «Atorga’m, pare estimadíssim, de poder gaudir d’una virgi-nitat perpètua. El seu pare la va concedir abans a Diana». Ell hi accedeix; però a tu, Dafne, lateva mateixa bellesa t’impedeix d’aconseguir el que desitges, i la teva aparença no s’adiu gensal teu vot. Febos l’estima; ha vist Dafne i desitja unir-se a ella. Espera aconseguir allò quedesitja i els seus propis oracles l’enganyen.38 Com es cremen les palles lleugeres un copllevades les espigues, com es cremen les tanques amb les torxes que un vianant sense adonar-se ha apropat massa o ha deixat abandonades amb l’arribada del dia, així el déu es consumeixen flames, així es crema fins al fons del seu cor, i nodreix amb esperances un amor estèril.Mira els cabells d’ella que cauen en desordre pel seu coll i es demana: «¿Com serien si elspentinés?». Veu els seus ulls que brillen com estrelles, veu els seus llavis i no té prou d’haver-los vist; lloa els dits, les mans, els canells i els braços nus fins més amunt del colze. Les partsque no veu les imagina millors encara. Ella, però, fuig més veloç que la brisa lleugera i no esdetura en sentir aquestes paraules que la criden: «Nimfa, t’ho suplico, filla de Peneu, atura’t;no et persegueixo amb males intencions; nimfa, atura’t. Així fuig l’ovella del llop, la cérvola 32 Apol·lo.33 Riu principal de Tessàlia.34 Déu de l’amor, fill de Venus.35 Sobrenom d’Apol·lo, anomenat així perquè va néixer a l’illa de Delos.36 Diana, germana bessona de Febos Apol·lo i deessa dels boscos i de la cacera.37 El casament. Himeneu era un déu fill d’Apol·lo i una nimfa, o de Venus i Bacus segons una altra tradició,encarregat de presidir les cerimònies nupcials i d’encendre torxes que eren portades a la processó nupcial.38 Apol·lo coneix el futur i el transmet als homes per mitjà d’oracles. Hauria de saber, doncs, quina és la sortque espera al seu amor.

97

del lleó, així fugen amb ales tremoloses les colomes de l’àliga, cadascuna dels seus enemics; joet segueixo perquè t’estimo. Pobre de mi! vés en compte de no caure de boca a terra. Que lesteves cames, que no ho mereixen, no sentin les ferides dels esbarzers i que jo no et sigui unacausa de dolor. Els terrenys per on t’apresses són abruptes; no corris tant, t’ho prego, i deixa defugir; jo mateix et seguiré més a poc a poc. Sàpigues, tanmateix, qui has enamorat; jo no sócpas un habitant de les muntanyes, no sóc un pastor, ni un d’aquells homes rudes que guardenper aquí bestiar i ramats. No saps, no saps, inconscient, de qui fuges i per això fuges. A mim’obeeixen la terra de Delos, Claros i Tènedos, i la residència reial de Pàtara;39 Júpiter és elmeu pare; per a mi es revela el que serà, el que ha estat i el que és; per a mi els cantss’acompanyen dels sons de les cordes; la meva fletxa és infal·lible, tot i que n’hi ha una mésinfal·lible que la meva, la que ha ferit el meu cor, abans lliure de cuites. La medicina ha estatuna de les meves invencions, sóc anomenat auxiliador pertot arreu, i controlo el poder de lesherbes. Ai de mi! El mal d’amor no pot ser guarit amb cap mena d’herbes i les arts que sónútils a tothom de res no serveixen al seu senyor».

Tenia intencions de continuar parlant, però la filla de Peneu va fugir amb la seva cursaesporuguida i va deixar-lo a ell i al seu discurs inacabat. També aleshores li va semblar bella;els vents li descobrien les formes dels cos, l’aire de cara li agitava els vestits mentre corria, i labrisa li tirava enrere els cabells; la fugida augmentava la seva bellesa. Però el jove déu no potsuportar més perdre el temps amb paraules afectuoses i, empès per l’amor, segueix les sevespetjades amb passos freturosos. Com quan un gos de les Gàl·lies ha vist una llebre en campobert i, amb les seves potes, l’un cerca d’aconseguir la presa i l’altra la salvació; l’un semblaque l’agafa, espera d’engrapar-la d’un moment a l’altre i frega les petjades amb el musellestirat; l’altra té la incertesa de si serà atrapada, escapa per un pèl de les mossegades mateixes iesquiva la boca que ja la tocava; així corrien el déu i la donzella, ell mogut per l’esperança, ellaper la por. El perseguidor, tanmateix, ajudat per les ales de l’amor, és més ràpid i no es permetun moment de repòs; encalça l’esquena de la fugitiva i llança el seu alè sobre els cabells es-campats pel seu coll. Ella va empal·lidir esgotada i, vençuda per l’esforç de la vertiginosa fugi-da, va dir, tot contemplant les aigües del Peneu: «Ajuda’m, pare, si és veritat que els rius teniupoder diví; destrueix, transformant-la, aquesta figura meva que m’ha fet ser massa desitjada».

Tot just acabada la pregària, un pesat entorpiment li envaeix els membres, els seus pitsdelicats comencen a ser envoltats per una fina escorça, els seus cabells creixen transformant-seen fulles, els seus braços en branques; el peus, suara tan àgils, queden fixats a terra, convertitsen arrels immòbils, el seu cap esdevé una copa d’arbre. Només queda d’ella la seva bellesaresplendent. Febos, tanmateix, continua estimant-la; posa la mà dreta en el tronc i sent combatega encara el seu cor sota la nova escorça; estreny amb els seus braços les branques com sifossin membres i omple la gusta de besos; la fusta, però, refusa els petons. El déu li digué: «Jaque no pots ésser la meva esposa, seràs, no ho dubtis, el meu arbre; ornaràs per sempre, llorer,els meus cabells, la meva lira, el meu buirac; acompanyaràs els cabdills romans quan veusalegres cantin el seu triomf i el Capitoli sigui testimoni de les llargues desfilades. També tu etdreçaràs, com a guardiana fidelíssima davant les portes d’August i protegiràs la corona d’alzinasituada enmig;40 igual que el meu cap es conserva sempre jove i els meus cabells no són maitallats, rep també tu l’honor de tenir un fullatge perenne». Peà41 havia acabat de parlar; el llorerva assentir amb les branques novelles i va semblar que havia agitat la copa com si fos un cap.

Ovidi, Les Metamorfosis I-VI (p. 40-45)

39 Santuaris famosos d’Apol·lo; Delfos a la Grècia continental, Claros i Pàtara a Àsia Menor, i Tènedos al’illa del mateix, prop de Troia.40 Per un privilegi del senat, August gaudia de l’honor de tenir un llorer a cada costat de la porta del seu pa-lau, i, damunt de la porta, una corona d’alzina que li havia estat concedida per ser «salvador dels ciutadans».41 Sobrenom d’Apol·lo. Era originàriament un déu de la medicina després assimilat a Apol·lo.

98

Annex 3: Eines informàtiques

Com desar un lloc web o una pàgina web a Preferits?

a) Sense estar connectats, obriu el Netscape Communicator. Feu clicsobre l’opció Preferits de la barra de menú.

b) Seleccioneu Editar marcadors i, després, Arxiu i Nova Carpeta.Assigneu-li un nom que us permeti localitzar la informaciófàcilment; per exemple Ovidi .

c) Engegueu el Netscape Communicator i busqueu les pàgines que uspuguin ésser útils per a la vostra tasca. Quan hàgiu descarregat unade les pàgines, feu clic a Agregar marcador. Comproveu que deseula pàgina a la carpeta creada anteriorment, Ovidi .

d) Repetiu el procés per a cada pàgina que vulgueu desar.

Com desar una imatge d’una pàgina web?

a) Amb el cursor sobre la imatge, feu clic sobre el botó dret del ratolí.Escolliu l’opció Desar imatge del menú desplegable activat. Ésconvenient que modifiqueu el nom de l’arxiu, per exemple, August1 (si es tracta d’una imatge de l’emperador romà), per poderlocalitzar-lo amb facilitat.

b) Comproveu que heu desat la imatge utilitzant un d’aquests formats:.GIF o .JPG. Així mateix, comproveu que heu desat l’arxiu utilitzantlletres minúscules, ja que els arxius desats amb majúscules poden nofuncionar correctament.

c) Repetiu el procés per a cada imatge que vulgueu conservar, ja ques’han de desar individualment.

99

Com inserir una imatge en un document de Word?

a) Obriu una pàgina en blanc de Word o el document que estigueuelaborant.

b) Escolliu l’opció Inserir ; i, després, Imatge. En aquesta opció usapareixerà un menú on s’indiquen les diferents possibilitats perobtenir una imatge.

c) Seleccioneu l’opció Arxiu i busqueu la carpeta on heu desat lesimatges que heu capturat anteriorment en la vostra cerca de la Web.

d) Un cop heu inserit la imatge, podeu modificar-ne la mida i eldisseny. Si voleu modificar algun d’aquests aspectes, feu clic aFormat. Seleccioneu Imatge i s’activarà una carpeta amb diferentspestanyes.

e) Fent clic a Disseny, podeu modificar l’alineació del text al voltant dela imatge.

f) Fent clic a Mida , podeu canviar l’alçada i l’amplada de la imatge.

Com elaborar un gràfic amb el Word?

a) Buideu els diferents blocs de les enquestes realitzades (coneixementssobre la història, coneixements sobre els costums i coneixementssobre l’art).

b) Elaboreu amb el Word una taula per a cadascuna d’aquestescategories considerant tres tipus de valors per a les respostes(excel·lent, suficient, cal que llegeixis). Introduïu-hi els percentatges.

c) Seleccioneu una de les taules i escolliu l’opció Inserir de la barra demenú; i, després, Imatge i Gràfic . S’activarà l’aplicació MicrosoftGraph mostrant el gràfic i el full de dades.

d) Feu clic sobre l’àrea del gràfic i escolliu el tipus de gràfic, a través dela icona de la barra d’eines Estàndard o a través de l’opció Gràfic iTipus de gràfic.

100

ANNEX 4. Solucionari

I. “LA SALAMANDRA” DE MERCÈ RODOREDA

1. ABANS DE LLEGIR: A LA RECERCA D’INFORMACIÓ

1.

1) Mercè Rodoreda nasqué a Barcelona...� el 1980.� el 1908.� el 1809.

2) A vint anys...� emigrà a Buenos Aires.� es casà amb el seu oncle.� tingué un fill.

3) Entre 1933 i 1935 treballa com a...� actriu.� dissenyadora gràfica.� periodista.

4) La vida i la carrera de l’autora sofriren un canvi radical a causa de...� la Guerra del Francès.� la primera Guerra Mundial.� la Guerra Civil.

5) Mercè Rodoreda s’exilià i durant molt anys visqué a diverses ciutats...� europees.� australianes.� africanes.

6) L’escriptora retornà a Catalunya...� a la dècada dels seixanta.� a l’inici del segle passat.� a la dècada dels setanta.

7) La primera obra que publicà durant l’exili fou...� Mirall trencat.� La plaça del Diamant.� Vint-i-dos contes.

8) El pas del realisme cap la narració fantàstica de l’obra rodorediana s’evidencia a...� El carrer de les Camèlies.� Sóc una dona honrada?� La meva Cristina i altres contes.

9) L’autora rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes...� el 1809.� el 1980.� el 1908.

III. FRANZ KAFKA, ESCRIPTOR

1. L’ENTORN DE FRANZ KAFKA

1. a) La imatge de l’autor es confon amb la dels personatges dels seus relats.

1. b) Només se’l pot recordar com si es tractés d’un personatge de ficció que ell mateix hagués creat.

1. c) En escriptor, en pura literatura.

101

3. a) Franz Kafka viu a Praga des del seu naixement, el 3 de juliol de 1883, fins al 1923, any en què coneixDora Dymant, amb qui es trasllada a viure a Berlín.

3. b)

• Bohèmia: Regió més important de Txèquia. Des de 1526 fins a 1918 restà adscrita als territoris de lamonarquia dels Habsburg, de la dinastia de l’Imperi austrohongarès.

• Jueu: Individu d’una comunitat religiosa originària de Palestina i dispersa arreu del món. L’antijudaismepropi del cristianisme medieval va transformar-se en antisemitisme ètnic. Tot i això, els jueus van anaradquirint els mateixos drets que els altres ciutadans, van patir l’Holocaust durant la II Guerra Mundial ivan culminar el seu renaixement com a poble amb la creació de l’estat d’Israel.

• Asquenasita: Individu de les famílies jueves alemanyes, que es dispersaren pel sud i l’est d’Europa i alsEUA. Constituïren el gruix de la comunitat jueva i patiren l’Holocaust nazi.

• Sionisme: Moviment jueu encaminat a la reconstrucció de Palestina com a pàtria jueva que acollís totsels jueus del món que ho volguessin. Va aconseguir el seu objectiu amb la fundació de l’estat d’Israel el1948, després de l’Holocaust nazi. Per la pressió exercida posteriorment sobre els palestins, ha estatcondemnat per l’ONU com a racista.

• Jiddisch: Llengua dels jueus asquenasites; és en realitat un dialecte de l’alt alemany amb influènciesdiverses entre les quals predomina la de l’hebreu.

• Imperi austrohongarès: Entitat política basada en la unió reial o monarquia dual de l’imperi d’Àustria i elregne d’Hongria. Va ser vigent entre 1867 i 1918, any en què restà dissolta com a conseqüència de ladesfeta soferta en la I Guerra Mundial.

• Txecoslovàquia: Estat vigent entre 1918-39 i 1946-92, format pels pobles txec i eslovac que compreniaBohèmia, Moràvia i Eslovàquia. Després d’un moviment nacionalista que en reivindicava l’existència,va fundar-se arran de la desmembració de l’Imperi austrohongarès.

• Anarquisme: Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de la persona humana i ladesaparició de l’estat i de la propietat privada per mitjà de la revolució social. Com a moviment, va servigent durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX .

6. [Com a exemple.]

1883 Primers gratacels a Nova York.1884 Repartiment colonial d’Àfrica.1885 Expansió mundial del colonialisme.

Construcció del primer automòbil.1887 A Chicago (EUA) execució d’un grup d’obrers anarquistes l’1 de maig, data que adquireix un

significat simbòlic per al moviment obrer.1888 Abolició de l’esclavatge a Cuba.1889 Fundació de la II Internacional. Primera legislació, a Alemanya, d’assegurances per a la vellesa.

L’empresa farmacèutica Bayer fabrica l’aspirina.1890 A Alemanya, Guillem II destitueix Bismark.

Inici del Modernisme.1891 Lleó XIII publica l’encíclica Reurm Novarum, que condemna el socialisme.1892 Es funda a Atlanta (EUA) la Coca-Cola Company.1894 Guerra entre el Japó i la Xina. Afer Dreyfrus a França: un oficial jueu és condemnat per un suposat

delicte de traïció.1895 Inici de la guerra d’independència de Cuba.

El psiquiatre austríac Sigmund Freud desenvolupa la psicoanàlisi.Els germans Lumière presenten el cinematògraf.

1896 Guglielmo Marconi posa en funcionament la telegrafia sense fils.Primers jocs.olímpics de l’era moderna a Atenes (Grècia).Instauració dels premis Nobel.

1897 Celebració del primer congrés mundial sionista a Basilea (Suïssa).1898 Crisi espanyola arran de la pèrdua de les restes de l’imperi colonial.

Pierre i Marie Curie descobreixen el radi radioactiu en l’urani.1899 Guerra angloboer a Sud-Àfrica.

Creació del Tribunal Internacional de l’Haia.1900 A Alemanya, duplicació de la flota de guerra.

Karl Auer von Welssbach inventa la bombeta incandescent.Creació del partit laborista a Anglaterra.

102

1901 Fundació del partit social revolucionari a Rússia.1902 Tractat de defensa mútua entre Anglaterra i França.1903 Estats Units adquireix el control perpetu del canal de Panamà.1904 Guerra entre Rússia i el Japó.1905 Situació revolucionària a Rússia després de la seva derrota a la guerra amb el Japó.

Primera exposició dels pintors francesos anomenats fauves.1906 La CGT de França treu la Carta d’Amiens, document base de l’anarcosindicalisme.1907 Neix el cubisme, amb Pablo Picasso com a figura destacada.1908 Àustria-Hongria s’annexiona Bòsnia i Herzegovina.1909 Marinetti publica el Manifest futurista.

El moviment dels Joves Turcs deposa el soldà Abdülh Hamit II.1910 Revolució i República a Portugal.1911 A la Xina, Sun Yazen derroca la dinastia manxú i proclama la República.1912 Guerra dels Balcans, amb Bulgària, Sèrbia i Grècia enfrontades a Turquia.

Wassily Kandinsky publica De l’espiritual en l’art, base teòrica de l’art abstracte.1913 Charles Chaplin debuta als EUA amb la seva primera pel·lícula El vampir.

Segona guerra dels Balcans que enfronta Sèrbia, Grècia, Romania i Turquia contra Bulgària.1914 Assassinat l’arxiduc Ferran hereu del tron austríac, a Sarajevo (Bòsnia), Àustria-Hongria declara la

guerra a Sèrbia i es desencadena la I Guerra Mundial.1915 Continuació de la I Guerra Mundial.1916 Successió de batalles acarnissades, Alemanya contra França i Anglaterra, milions de morts.1917 Revolució Russa.

Els Estats Units declaren la guerra a Alemanya.1918 Guerra civil a Rússia.

Desmembració de l’imperi austrohongarès. Txecs, hongaresos, croats i eslovens es declarenindependents.Revolució a Alemanya.Fi de la I Guerra Mundial amb el Tractat de Versalles, que condemna Alemanya a quantiosesreparacions de guerra.Tristan Tzara publica el Manifest dadà.

1919 Mussolini funda el moviment feixista italià.Fundació de la III Internacional a Moscou.Fundació de la Societat de Nacions per a la preservació de la pau.Tractat de Versalles, condemna Alemanya a pagar fortes reparacions de guerra.Tractat de Saint Germain, Àustria reconeix la independència de Txecoslovàquia, Polònia, Iugoslàviai Hongria.Triomf de l’Exèrcit Roig a la guerra civil russa.Robert Wiene dirigeix El gabinet del Dr. Caligari, exponent del cinema expressionista.

1920 Gandhi inicia a l’Índia la campanya de desobediència civil.1921 Naixement de la República d’Irlanda.

Inici de la inflació a Alemanya.1922 Marxa feixista sobre Roma. Mussolini, primer ministre.

Mustafà Kemal Atatur inicia la modernització de Turquia.Constitució de la URSS.

1923 A Espanya, dictadura de Miguel Primo de Rivera.Assassinat del revolucionari mexicà Pancho Villa.

1924 Stalin esdevé el màxim mandatari soviètic.Reconeixement internacional de la URSS.André Breton publica el Manifest del surrealisme.

7. a) El primer text fa servir els conceptes d’extraterritorialitat i d’exili interior; el segon parla de mort envida; el mateix Franz Kafka ho expressa amb la idea de la reclusió al soterrani com a millor manera de viure.Tots tres textos coincideixen en la introspecció com a ideal i pràctica vital de l’autor.

7. b) Davant una societat burgesa entestada en l’imperialisme, Franz Kafka es refugia en l’escriptura com amanera de viure i esdevé un element subversiu per a l’ordre moral establert.

103

2. L’EXPRESSIONISME

1.

• Revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social: dadaisme• Deformació per a expressar tensió i dinamisme interns: expressionisme• Exaltació de les innovacions mecàniques: futurisme• Automatisme psíquic basat en el món dels somnis i el subconscient: surrealisme

2. Irracional, grotesc, lleig, deformació, temor, tensió, desesperació, rebel·lió, subjectivisme, pessimisme,follia, mort.

3. a) En una primera fase realitza una representació convencional del motiu que té per reproduir. Llavors, endeforma els colors i la lluminositat perquè l’obra guanyi expressivitat.

3. b) En la distorsió de la semblança del personatge representat, a fi d’expressar què es pensa sobre aquellasemblança o sobre aquell personatge.

3. c) La intencionalitat. El caricaturisme tradicional té una intenció humorística, satírica o burlesca.L’expressionisme no té aquesta intenció humorística, sinó que busca l’expressió de sentiments com aral’amor, l’admiració o el temor, d’acord amb la tensió i el dinamisme interns que li són propis.

3. d) En el fet que aquest caricaturisme seriós donava com a resultat un allunyament de la bellesa, quearribava a empipar el públic.

3. e) La concepció artística de principis del segle XX tenia encara en la idealització un dels seus postulats mésassumits. Aquesta idealització s’entenia com un embelliment del referent representat. La deformaciócaricaturesca que comporta l’expressionisme dóna lloc a un efecte estètic completament contrari, consistenten l’enlletgiment del referent representat.

4. a) (Cal fer referència, sobretot, a les imatges i als colors que apareixen en el quadre.)

4. c) Amb aquest quadre, Munch vol expressar la manera com una inquietud sobtada transforma totes lesnostres impressions sensibles. Totes les línies semblen portar cap al centre del quadre: el cap que crida.Sembla com si tot el paisatge compartís l’angoixa i excitació d’aquest crit. Els ulls ben oberts i les galtesbegudes recorden el cap d’un mort. Deu haver passat alguna cosa terrible, i el quadre se’ns fa encara méspertorbador perquè no sabrem mai què significava el crit. (Adaptat d’E. Gombrich, Història de l’art.)

IV. LA METAMORFOSI, NOVEL·LA DE TRANSFORMACIÓ

1. ESTRUCTURA NARRATIVA

1.1. Argument

1.

Grete i la mare traslladen els mobles de l’habitació de Gregor perquè aquest s’hi pugui mouremillor.

7

Davant el convenciment que tant Grete com el pare el consideren un destorb amb qui ésimpossible entendre’s, Gregor mor.

9

Gregor intenta aixecar-se del llit com cada dia, però s’adona que no ho pot fer perquè ara té unaaltra constitució física.

2

Després d’un son feixuc, Gregor es desperta i en avançar cap a la porta s’adona que li hanpreparat menjar.

5

104

En el tren que els porta de passeig als afores de la ciutat, els senyors Samsa s’adonen del’exuberància creixent de la seva filla i que ja ha arribat el moment de buscar-li un home com cal.

10

Després de despertar-se d’uns somnis neguitosos, el protagonista es troba al llit transformat en uninsecte monstruós

1

El pare llança a Gregor una poma, que queda incrustada a la seva closca. 8

Quan sent a parlar els seus familiars de la necessitat de tornar a treballar, Gregor es tira damuntdel sofà, encès de vergonya i tristesa.

6

Després de perseguir-lo per la sala, el pare fa entrar Gregor a la seva habitació amb una trompadai tanca la porta amb el bastó que s’havia deixat el gerent.

4

En obrir Gregor la porta de la seva habitació, el gerent el veu i, espaordit, es retira lentament capa l’escala i fuig.

3

2. Capítol 1: accions 1 a 4; capítol 2: accions 5 a 8; capítol 3: accions 9 i 10.

3.• Capítol 1: Un dia Gregor Samsa es desperta convertit en un insecte monstruós. El gerent de la seva

empresa es presenta a casa seva per esbrinar les causes del seu retard a la feina. En veure’l convertit eninsecte, fuig. El pare de Gregor el fa tornar a entrar a la seva habitació.

• Capítol 2: La família Samsa ha d’adaptar-se a la situació creada per la transformació de Gregor.Decideixen tornar a treballar mentre la situació de Gregor va degradant-se. Un dia que Grete (la sevagermana) i la mare decideixen canviar els mobles de l’habitació de Gregor, aquest s’escapa i el pare hade tornar a fer-lo entrar a l’habitació.

• Capítol 3: Per sortir endavant, la família Samsa ha rellogat una habitació a tres llogaters, que elshumilien amb el seu comportament. Un dia que Grete fa una actuació de violí per a ells, Gregor surt dela seva habitació i provoca que els llogaters abandonin la casa. Davant la situació i el rebuig creixent dela família, Gregor mor. La família Samsa recupera la seva felicitat.

1.2. Capítol 1

1. a) Nota que té l’esquena dura i moltes cames primes que li causen dolor. Tanmateix, no reacciona ambestupor sinó que sent melangia en veure per la finestra que està plovent.

1. b) L’afirmació de Kafka fa referència al fet que, després de dormir i somniar, no es poden controlar lessensacions que es tenen en despertar-se. Gregor Samsa no controla el que li passa. S’ha convertit en uninsecte monstruós com si es tractés d’un somni, però ell ja està despert.

2. a) El preocupen la feina i les complicacions que comporta, i també té una preocupació immediata: aixecar-se d’hora per poder agafar el tren de les cinc.

2. b) Gregor Samsa és viatjant de comerç, encara que treballa en una empresa amb unes pautes molt estrictes.Viu amb els seus pares, amb qui té contret un deute que espera pagar en cinc o sis anys. Quan el tingui pagat,té pensat acomiadar-se de la seva actual empresa.

2. c) No resulta versemblant ja que, havent-se convertit en un insecte monstruós, continua pensant en els seusmaldecaps d’humà.

3. b) La transformació de la veu. En el conjunt de la narració, aquesta transformació marca l’inici d’un procésprogressiu d’animalització del protagonista. Inicialment, Gregor pensa que el canvi de veu és només elprimer símptoma d’un refredat sever, una malaltia pròpia dels viatjants.

4. a) Tots piquen a les portes de la seva habitació per saber què li passa i perquè s’aixequi del llit.

105

4. b) Tanca tots els panys amb clau, per tal d’aïllar-se de la presència dels altres.

4. c) Proporcionen una sensació de laberint i marquen la separació i les dificultats de comunicació entreGregor i els altres personatges de la seva família.

5. a) La seva extraordinària amplada li impedeix moure’s amb agilitat; les nombroses i petites cames no liresponen; la pesantor general del cos.

5. b) L’arribada del gerent és del tot absurda, ja que suposa una reacció absolutament desproporcionada a unsimple retard. De totes maneres, tal com es demostra en apartats posteriors, la presència del gerent respon a laperfecció a la lògica pròpia de les situacions característicament kafkianes.

6. a) No és coherent, ja que conté diverses contradiccions, per exemple: «Ahir al vespre em trobava la mar debé, els meus pares ja ho saben. O, millor dit, ahir al vespre ja vaig tenir un petit pressentiment. Segur quese’m deuria notar». A més, diu que ha patit una lleugera indisposició quan en realitat s’ha transformat en uninsecte monstruós.

6. b) El gerent queda estupefacte pel que acaba de sentir; d’una banda no ha entès res del que ha dit Gregor isospita que potser el vol enredar, de l’altra l’ha sorprès el canvi de veu de Gregor.La mare de Gregor creu que està malalt. Ella i el pare es posen a cridar Grete i la minyona perquè vagincorrents a buscar el metge i el manyà.

6. c) No l’ha entès en absolut, ja que encara té esperances d’agafar el tren de les vuit quan en realitat s’haconvertit en un insecte monstruós que no es pot mostrar en públic. Continua pensant com un humà quan ja hapatit una transformació de la qual no s’adona.

7. Es tracta de tres reaccions diferents. El gerent, que havia vingut per fer valer la seva actitud autoritària,pateix un espant que el fa retrocedir lentament cap a la porta. La mare pateix un defalliment. El pare adoptauna actitud amenaçant, però de seguida es veu superat per la situació i comença a plorar entre sanglots.

8. a) Les explicacions donades al gerent, més que donar a entendre la seva situació provoquen un astoramentencara més considerable al gerent, perquè són justificacions d’un humà que ha patit una transformació iapareix com un monstre davant els ulls dels altres personatges. Així, el gerent, garratibat per la por,retrocedeix fins al rebedor.

8. b) Agafa el bastó que ha abandonat el gerent i un diari, i comença a empaitar Gregor agressivament a fi defer-lo entrar un altre cop a la seva cambra. Es tracta d’una reacció vigorosa i agressiva comparada amb laseva manera de ser habitual, caracteritzada per la indolència i la decrepitud.

8. c) [...] va agafar amb la mà dreta el bastó que el gerent havia oblidat damunt una cadira amb el barret il’abric [...] es va posar a empaitar Gregor picant de paus i batent el diari i el bastó [...] el bastó que el parebrandava era en tot moment l’amenaça d’un cop mortal al cap o a l’esquena. [...] fins i tot es posà a dirigiradesiara l’oració, de lluny, amb la punta del bastó. [...] La porta fou tancada amb el bastó, i es va fer,finalment, el silenci. El bastó del gerent, que el pare fa servir contra Gregor, simbolitza el poder per alsotmetiment de l’individu. Dins de la família Samsa, és el pare qui exerceix aquest poder, per això el batcontra Gregor.

1.3. Capítol 2

1. a) Els dos capítols comencen amb el protagonista despertant-se de dormir. Això té el valor de situar ladimensió dels somnis immediatament abans del començament de l’acció i, en certa manera, estableix unaconnexió clara entre l’inconscient i la ficció de La metamorfosi.

1. b) Una de les potes ha estat ferida i l’arrossega sense vida. És una mostra de l’agressió soferta al final delcapítol anterior i marca el començament de la degradació física del protagonista

2. a) Si fins aleshores la família havia depès de Gregor, és ell qui a partir del moment de la seva transfor-mació depèn de la família, a causa del seu estat.

106

2. b) Creu que ha estat una vida molt tranquil·la, caracteritzada per la calma, el benestar i la felicitat. Tem queen el futur tot això s’acabi en estralls a causa del seu estat.

3. a) La família no reacciona proporcionadament a la magnitud de la transformació de Gregor. De fet, s’hoagafa amb tranquil·litat, com si el problema de Gregor fos una malaltia que cal suportar perquè s’hi ha deconviure. Però com si es penedís del seu comportament, va tornar a obrir la porta tot seguit i va entrar depuntetes, com si es trobés davant un malalt greu o un estrany.

3. b) La llista: una escudella de llet amb sucre, llegums sobrants mig podrits, ossos amb una salsa blancaquallada, dues panses i ametlles, formatge que Gregor detestava, pa sec, llesques de pa amb mantega i sal,una escudella d’aigua. Gregor va acabar rebent menjar, generalment sobres, en un paper de diari, dos cops aldia, al matí i després de dinar. Els familiars li van atorgar els hàbits alimentaris d’un animal domèstic.

4. a) Gregor portava el pes econòmic de la casa. Lliurava els diners que guanyava a la família per al seusosteniment. Aquesta manera de fer estava determinada pel fracàs econòmic de l’empresa paterna, queGregor havia maldat per fer oblidar amb les seves aportacions. De totes maneres, el pare encara conservavaun petit cabal que havia anat creixent amb els interessos i els estalvis de les aportacions de Gregor. Ells’assabenta de la seva existència tot escoltant les converses dels seus familiars de darrere les portes de la sevacambra.

4. b) Vergonya i tristesa.

4. c) Respon a la lògica de les situacions característicament kafkianes. Es conviu amb la desgràcia amb lamés perfecta indiferència, com si no passés res. Això respon al caràcter estrictament egoista dels personatges.

5. a)

• Minva de la sensibilitat: «Potser ara sóc menys sensible?» va pensar.• Minva de la capacitat de visió: [...] cada dia distingia amb menys claredat les coses només una mica

allunyades.• Creixement de la capacitat de comprensió de les coses: [...] amb el temps Gregor s’adonava de totes les

coses amb més penetració.• Costum d’arrossegar-se: [...] va prendre el costum d’arrossegar-se d’un costat a l’altre, amunt i avall,

per les parets i el sostre de la cambra.• Domini del propi cos: [...] Gregor tenia ara un domini sobre el seu cos molt diferent del d’abans, i no es

feia mal quan es donava una trompada així.

5. b)

• Reflexió: «Doncs quina vida més tranquil·la ha tingut, la família», es va dir Gregor; [...] tenia, doncs,prou temps per reflexionar.

• Sentiments: [...] va sentir-se molt orgullós d’haver procurat als pares i la germana una vida així,...;aquella cambra alta i espaiosa [...] li feia una por que no sabia explicar-se; [...] no sense sentir certavergonya, va córrer cap a sota el sofà [...]; es tirava al damunt del fresc sofà de cuir que tenia a la vora,encès de vergonya i de tristesa; [...] i prenien tot el que estimava [..]; temia que el pare no es prenguéscom una dolenteria malintencionada qualsevol fugida.

• Curiositat: [...] tenia una curiositat extrema per saber què li portaria en lloc de la llet; [...] de vegades,de pur cansament, ja no podia continuar escoltant.

• Capacitat d’entendre els altres: [...] ningú no va imaginar-se [...] que ell podia entendre els altres; [...]s’adonava de totes les coses amb més penetració.

• Patiment: Si Gregor hagués pogut parlar amb al germana i agrair-li tot el que feia per ell, hauriasuportat sense tant pena els seus serveis; però patia perquè no era així.

• Desig: El desig de Gregor de veure la mare no va trigar a satisfer-se; [...] no podia explicar-se que maihagués desitjat seriosament que li buidessin la cambra.

• Voluntat: Gregor també volia col·laborar.

6. a) Va evolucionant. Al començament, intenta dissimular la molèstia que li causa haver d’endreçar-lil’habitació i portar-li el menjar, encara que en realitat no pot suportar la presència de Gregor. Hi ha unacontradicció entre la voluntat d’ocupar-se’n en exclusiva i l’actitud amenaçant que adopta quan Gregor volimpedir que se li enduguin el quadre de l’habitació.

107

6. b) Intenta causar-li el mínim de molèsties, per això s’amaga sota el sofà quan ella ha d’entrar a l’habitació.És una actitud coherent amb la manera de ser del personatge i amb la relació de caràcter incestuós ques’estableix entre ambdós personatges.

7. a) Traient-li els mobles, Grete espera apartar encara més la mare de la cura de Gregor, i convertir-se enl’única persona de la família capaç d’accedir a l’habitació de parets buides. Es tracta de ser encara amés útil aGregor.

7. b) Té el remordiment que retirant-li els mobles, es dóna a entendre a Gregor que la família renuncia atractar-lo com un malalt i que ja no té remei. [...] i no semblarà, llavors, que retirant els mobles volem fer-lientendre que renunciem a tota esperança de millorament i que el deixem tot sol sense consideració?.

7. c) Bàsicament a partir del fragment citat a l’apartat anterior, es veu que la mare no vol deixar de confiar enla recuperació de Gregor, no vol deixar-lo desemparat. Per la seva banda, Grete tan sols pensa, en el fons, afer-lo objecte del seu domini, tal com pot constatar-se a hi jugava el temperament esbojarrat d’una joveneta,que busca qualsevol oportunitat per manifestar-se, i que ara havia temptat Grete a exagerar l’adversitat dela situació de Gregor, per tal de poder-li ser encara més útil que fins aquell moment. Car ningú, fora deGrete, no s’atreviria a entrar en una estança on Gregor dominés, ell tot sol, les parets buides.

8. a) A banda del terrabastall que li suposa el trasllat, veu que li prenen les seves pertinences, a les qualsatorga un valor sentimental.

8. b) És una actitud amenaçant: «Ja n’hi ha prou, Gregor!», va cridar la germana amb el puny enlaire i lamirada penetrant.

8. c) La mare cau desmaiada dins l’habitació de Gregor, Grete surt corrents a buscar un remei, es deixa laporta oberta i Gregor la segueix. Quan se n’adona, Grete, torna a l’habitació de Gregor i tanca la porta perquèell no entri a molestar-les. Així Gregor es queda al menjador mentre les dones són tancades dins a la sevahabitació.

9. a) Ha passat de jeure abaltit i seure al sofà en bata a anar garratibat i amb uniforme de botons daurats. Té lamirada fresca i atenta, i d’anar despentinat ha passat a portar una ratlla acuradament exacta i brillant. Semblacom si hagués experimentat un rejoveniment ja que ha adquirit una vigorositat que abans no tenia.

9. b) Es manté igual ja que Gregor sabia prou bé, des del primer dia de la seva nova existència, que el pareconsiderava les mesures més severes contra ell com les més adequades. De totes maneres, el fet d’entaforar-li una poma a l’esquena, per la càrrega de degradació que suposa, pot interpretar-se com el resultat d’unaagressivitat més accentuada per part del pare.

1.4. Capítol 3

1. a) Les portes. Al començament d’aquests capítols els familiars obren la porta de l’habitació de Gregor cadadia, una estona cap al tard. D’aquesta manera comencen a rebre la influència de l’interior de l’habitació.

1. b) [...] la poma es va quedat encastada en la carn [...] havia perdut molta agilitat [...] Gregor ja nomenjava gairebé gens ni mica. [...] a causa de la brutícia que s’havia acumulat en la seva cambra i delsnúvols de pols que s’alçaven amb el moviment més petit, ell també anava cobert de pols de dalt a baix; [...]traginava al damunt, a l’esquena i pels costats, fils, cabells i restes de menjar. Aviat va constatar que nopodia bellugar-se ni poc ni gens. [...] li feia mal tot el cos [...] De la poma podrida encastada a l’esquena i lacoïssor per tota la perifèria, completament coberta d’un polsim blanquinós, a penes se’n sentia.

1. c) Pensava en la família amb entendriment i amor.

1. d) Obren la porta de l’habitació, una estona cada vespre. Grete s’ocupa del menjar i de l’endreç de l’habita-ció de Gregor amb despreocupació. Durant el passatge en què Grete toca el violí per als dispesers, pràctica-ment s’obliden de la seva presència. Arriben a la conclusió que el millor és desfer-se de Gregor.

108

1. e) Es barallen entre ells arran de la neteja que la mare ha fet de l’habitació de Gregor. [...] el pare, a ladreta, feia retrets a la mare per no haver reservat a la germana la neteja de la cambra de Gregor; al’esquerra, per contra, cridava a la germana prohibint-li per sempre més de netejar la cambra de Gregor;mentrestant la mare intentava arrossegar el pare, foll d’excitació, cap al dormitori; la germana sacsejadapels plors, colpejava la taula amb els seus punys petits.

2. a) Tracta Gregor com si aquest fos un animal domèstic.

2. b) Suposa un empitjorament. Ocupen l’habitació de Grete i ella ha de dormir al menjador. També ocupenaquest espai per menjar i llavors la família Samsa ha de recloure’s a la cuina, com abans feia la minyona.L’habitació de Gregor queda transformada en cambra de mals endreços on van acumulant-se trastos inútils irampoines.

3. a) Volia que la germana anés a la seva habitació a tocar el violí per a ell, no la deixaria sortir més i liconfessaria que havia tingut la intenció d’enviar-la al Conservatori. Després li faria petons al coll nu.

3. b) Intenta empènyer-los cap a la seva habitació tot privant-los de veure Gregor. La diferència respecte desituacions anteriors és que, en lloc de reaccionar contra Gregor, ara el pare reacciona contra els dispesers, quesón elements estranys a la família.

3. c) Inicialment no semblen espantats, però es molesten per l’actitud del pare i per assabentar-se que havientingut Gregor com a veí. Exigeixen aclariments al pare i finalment manifesten la seva voluntat d’abandonar laseva habitació.

4. a) Desfer-se de Gregor.

4. b) A la mare, que ha patit un atac de tos i un defalliment. Quan la mira ella ja s’ha adormit.

5. Pena, tristesa i melangia convencionals com si es tractés de la mort d’un familiar que ja fa temps que sesap que havia de morir.

6. Ja no necessiten la presència d’aquests personatges. Mort Gregor, el seu desig de traslladar-se d’habitatgeesdevé realitzable.

7. a) Han desaparegut les tensions entre els membres de la família Samsa i han estat substituïdes per unatranquil·litat sense remordiments. L’acció canvia de lloc i així la narració abandona l’ombra de l’habitatgeper la lluminositat dels afores de la ciutat.

7. b) Grete, perquè ha esdevingut una noia bonica i ufanosa, en contrast amb el destí de Gregor.

7. c) Per a la família Samsa sí. Es tracta d’un final sarcàsticament feliç. Bàsicament s’ha deslliurat de lacàrrega tortuosa que li suposava la presència de Gregor. S’ha esvaït la seva pròpia transformació en éssersmesquins i ha guanyat en solidaritat entre els seus membres.

8.• Capítol 1: Inici de caràcter oníric; narració d’alteracions; Gregor surt de l’habitació; clímax narratiu;

intervenció del pare; Gregor torna a l’habitació; restabliment de l’ordre.• Capítol 2: La mateixa estructura del capítol 1• Capítol 3: Narració de la degradació; Gregor surt de l’habitació; clímax narratiu; intervenció del pare;

Gregor torna a la seva habitació; mort de Gregor; renaixement familiar.

2. ELS PERSONATGES

1. b) Hi ha visions diferents, que s’expliciten o es poden deduir del text:• El gerent percep la veu de Gregor com la d’un animal, i en veure’l reacciona amb espant. El veu com un

animal temible• La mare és el personatge que, des d’un principi, considera Gregor com un malalt. Això no obstant,

veure’l li produeix una por que la fa defallir.

109

• El pare és el personatge que es fa una imatge més negativa de Gregor. El contacte entre ells dos esredueix a les agressions del final dels capítols 1 i 2. El pare és partidari de tractar-lo amb molta mà dura,com si es tractés d’un culpable a qui cal castigar, com un enemic.

• La visió de Grete és la més complexa. Al principi el tracta com un malalt i continua dispensant-li laconsideració de germà. Encara el veu com un integrant de la família, a qui es té afecte. Amb el temps,l’aspecte de Gregor va fer-se-li insuportable i, al final, va acabar per proposar-ne la desaparició. Acabaveient-lo, doncs, com un impediment insalvable per a la seva pròpia realització i per a la tranquil·litat dela família.

• Encara crida l’atenció la visió que en té la dona de la neteja, que el veu com un animal domèstic digned’escarni primer, i com una deixalla que cal llençar a les escombraries, un cop ha mort.

2. a) El fet de mantenir a l’ombra la imatge de l’«insecte» respon a la intenció de generar una ambigüitatcalculada entre el component humà del personatge i la seva part resultant de la transformació. Així, Gregor ésun insecte als ulls dels altres personatges però protagonitza la narració com a humà.

2. b) Hi ha un clar paral·lelisme entre l’ambigüitat del personatge i l’anul·lació de límits entre les dimensionsconscient i inconscient que Kafka crea. La transformació podria senzillament un somni, un malson. QuanGregor s’adona que la transformació és real, l’autor està apuntant que potser l’existència conscient és tambéun malson.

2. c) Es tractaria de focalitzar el tema de la narració no tant en la transformació mateixa sinó en la percepcióque en tenen els altres personatges, que són els qui exerceixen la pressió social de l’entorn sobre l’individuGregor Samsa.

2. d) En el plànol de la indefinició, tal com hem vist a l’activitat a, cosa que potencia la llibertat d’imaginaciói d’interpretació del lector. Així, l’autor arrossega el lector cap al terreny de l’inversemblant i del somni.

3. a) Trets humans: parla i visió que van perdent-se amb el temps; comprensió del que diuen els altrespersonatges; curiositat pel que passa al seu voltant; capacitat de reflexió; afectivitat.Trets animals: aspecte d’insecte monstruós, penós i repulsiu; hàbits alimentaris d’animal domèstic; tendènciaa enfilar-se per les parets i amagar-se de la presència dels humans.

3. b)1. Transformació en un insecte monstruós.2. Canvi de la veu.3. Ferides al costat esquerre i una pota.4. Canvi dels hàbits alimentaris.5. Pèrdua de sensibilitat.6. Pèrdua de la capacitat de visió.7. Pèrdua de la capacitat de parlar.8. Torbament de la raó.9. Ferida d’un resquill de vidre a la cara i d’un corrosiu per tot el cos.

10. Ferida causada per una poma entaforada a l’esquena.11. Empitjorament de la seva agilitat.12. Insomni.13. Embrutiment de l’entorn i del cos.14. Pèrdua de la gana.15. Pèrdua de la capacitat de moure’s.16. Dolor a tot el cos.17. Mort.

4. Decrèpit, egoista, indolent, hipòcrita, agressiu, inflexible, mesell, arrogant. Excepte en allò referent a ladecrepitud, pot dir-se que els altres característiques es mantenen al llarg de la narració. Com a representaciódel poder en el si de la família, el pare se’ns apareix amb el filtre de la visió que en té Gregor i de la relació,plenament negativa, entre els dos personatges. Respecte a la decrepitud, evoluciona d’aquest estat cap a lavigorositat com a conseqüència de la seva necessitat de treballar.

5. Hi ha l’altre personatge, la germana Grete. Entre ella i Gregor hi ha una relació de fons de caràcterincestuós. Sens dubte, implica una motivació més irracional, més inconscient que la del poder representat pel

110

pare. El fet que Grete acabi traint el seu germà emfasitza encara més el caràcter de la relació de fons existententre ells dos. Quan Grete planteja la desaparició de Gregor, el pare ho accepta sense gaires remordiments.No havia considerat mai la condició de fill seu que tenia Gregor i el deixa morir.

6. Capítol 1: paràgraf 26, final del paràgraf 30; capítol 2: final del darrer paràgraf; capítol 3: paràgraf 14.

7. a) Entra dins de la lògica marcada pel complex d’Èdip que subjau al llarg de la narració. A més, lapresència de Gregor causa a la mare estats compulsius i alteracions greus de la seva conducta. És unpersonatge que, quan veu el seu fill, defalleix. Això no obstant, és el comprèn millor la situació de Gregor iintercedeix per ell davant el pare, sobretot al final del capítol 2.

7. b) L’actitud del pare i la Grete del capítol 3 és despietada, mentre que la mare sent una compassió perGregor que, tanmateix, no li impedeix sumar-se a les decisions dels altres dos i fer-ho sense més tribulacions.

8. a) Al començament de la narració, apareix com una noia fràgil, que es plany en veu baixa del que puguipassar a Gregor, que encara té una manera de ser infantil. Sense abandonar aquesta component infantil i amesura que adquireix protagonisme pel fet d’ocupar-se personalment de Gregor, va avesant-se a un noupaper dins de la família. L’afecte que sentia abans per Gregor va transformant-se en incomoditat fins que lavisió del seu germà se li fa insuportable. Després de passar per l’enfrontament amb sa mare arran de la curade Gregor, acaba convertint-se en la seva principal antagonista. És ella qui acaba condemnant-lo a ladesaparició, entre altres coses pressionada pel fet d’haver hagut d’assumir-ne la càrrega des de latransformació. Finalment, amb Gregor mort, la noia de caràcter infantil esdevé una dona que ja treballa i queté tot el que ha de tenir per casar-se.

8. c) En primer lloc, hi ha una connexió amb el caràcter incestuós de la relació existent entre Gregor i Grete.En segon lloc, es tracta d’una confirmació del triomf final del personatge pel que fa al desenllaç de lanovel·la.

8. d) La vida plasmada en la plenitud sexual del personatge s’acaba imposant, sarcàsticament, a la mortcausada per la transformació de Gregor. Ell mor; en canvi Grete no tan sols viu sinó que assoleix la sevaplenitud femenina.

9. a) Representa clarament la manera de ser i d’actuar d’un cap d’oficina, que té en l’obediència i ladisciplina els principis per a una actuació que passa per damunt de les necessitats i la dignitat humanes simolt convé. És un buròcrata.

10. Són tres homes amb barba i jaqueta deslluïda, que porten barret i bastó. Són seriosos i partidaris d’unordre escrupolós. Es posen neguitosos per la més simple contrarietat tot i que riuen quan veuen Gregor. Totstres actuen maquinalment, a voluntat del que sempre ocupa la posició central, com si es tractés d’un únicpersonatge reproduït o d’un grup de personatges sense una personalitat diferenciada entre ells.

11. a) La dona de fer feines no sent repulsió per Gregor, si bé sol espiar-lo per curiositat, com si es tractésd’un animal domèstic reclòs en una habitació. Parla amb ell en aquests mateixos termes: «Vine aquí, cucacaganera!». Gregor intenta ignorar-la però quan reacciona intentant fer veure que l’ataca, ella es mostradisposada a agredir-lo.

11. b) Es tracta d’una actitud còmica, que serveix per contextualitzar, encara que no es digui directament, ladesaparició del cadàver de Gregor, llençat a les escombraries.

11. c) Porta una petita ploma d’estruç al barret que es gronxa en totes direccions quan parla. Mentre ho fa, nopot reprimir-se el riure. Quan no la deixen parlar, canvia radicalment d’actitud i surt donant uns cops de portaferotges.

12. a) Gregor i Grete. L’autor només dóna nom propi als protagonistes principals, per dotar-los d’unaidentitat reconeguda enfront dels altres, que no assoleixen aquest estadi de caracterització.

12. b) El senyor i la senyora Samsa. Al llarg de la novel·la se’ls designa com a pare i mare per emfasitzar larelació familiar existent amb el protagonista. Només quan ja és mort, el narrador passa a esmentar-los com asenyor i senyora Samsa.

111

12. c) Pot pensar-se que es tracta d’una transposició literària del cognom real de l’escriptor, coherentmentamb la base autobiogràfica de molts dels seus relats, entre els quals ocupa un lloc destacat La metamorfosi.(Samsa, a més, s’assembla formalment al cognom de l’escriptor —Samsa s’obté de Kafka només canviant kper s i f per m.) També podria pensar-se en una transposició semblant en el cas del protagonista d’El procés,designat amb l’abreviatura K., una abreviatura que Kafka feia servir en els seus diaris per referir-se a simateix.

3. ASPECTES TÈCNICS

1. a) En tercera persona. Implica objectivitat, en contraposició a la primera persona. Això és així perquè, enparlar la veu narrativa en tercera persona, se situa fora de l’acció i del món de ficció que relata.

1. b) Està focalitzat en el personatge principal. Tota la narració, fins a la seva mort, gira al voltant seu.

1. c) L’espai principal de desenvolupament de l’acció és l’habitació de Gregor. Tot el que passa és vist pellector des de la posició d’aquest personatge. De fet, Gregor i la seva habitació són els referents narratiu a quèes dedica més atenció.

2. a) Una veu narrativa en tercera persona, que projecta la narració a partir de la perspectiva d’un narradorextern a l’acció, és abans de res l’expressió del pensament i de la perspectiva pròpia del personatgeprotagonista. El resultat és la confusió entre objectivitat i subjectivitat, i l’expressió viva i immediata del móninterior dels personatges.

2. b)

• Paràgraf 6: Potser no havia sonat el despertador? Es podia veure des del llit que el despertador estavacorrectament posat a les quatre. Segur que havia sonat. Sí, però, era possible haver continuat dormintcom si res, després d’aquell soroll que arribava a sacsejar els mobles?

• Paràgraf 16: A Gregor li bastà copsar el primer mot de salutació del visitant per saber qui era: el gerenten persona. Per què havia d’estar condemnat a treballar en una empresa on la més petita negligènciadespertava immediatament el recel més gran?

• Paràgraf 19: Per què la germana no es reunia amb els altres? De fet, s’acabava de llevar i encara nohavia començat a vestir-se. Però, per què plorava?

• Paràgraf 22: Certament, volia obrir la porta, deixar-se veure i parlar amb el gerent. Sentia curiositat persaber què dirien en el moment de veure’l aquells que el reclamaven. Si s’espantaven, Gregor no assumiacap responsabilitat, i podia estar tranquil.

2. c) La confusió d’objectivitat i subjectivitat, l’expressió de la subjectivitat de Gregor amb aquesta aparençad’objectivitat fa que el lector adopti, sense adonar-se’n de manera palesa, la perspectiva del personatge queha patit la transformació. Així, l’autor atreu el lector al punt de vista del personatge i, doncs, el lector llegeixla narració com si ell mateix, d’alguna manera, compartís amb el personatge la seva transformació. Kafkasitua el lector en el lloc de Gregor Samsa.

3. a)

• El capítol 1 es limita a un matí. El capítol 2 ocupa uns dos mesos, ja que es parla de quan ja havia passatun mes llarg d’ençà de la transformació (paràgraf 18), i més endavant del temps que havia passat alllarg d’aquells dos mesos (paràgraf 22). El capítol 3 també dura aproximadament uns dos mesos; alcomençament del capítol es diu que la ferida causada per la poma el va afectar durant un mes llarg(paràgraf 1). Es parla de la primavera com d’un temps proper: una pluja forta colpejava els vidres,potser un signe que ja s’acostava la primavera (paràgraf 8); del Nadal com una data passada: així,doncs, ja havien passat les festes de Nadal? (paràgraf 13). Al final d’aquest capítol, la mort de Gregorcoincideix amb l’inici de la primavera: Malgrat l’hora matinal, l’aire fred ja començava a barrejar-seamb una certa tebior. I és que ja eren els finals de març. (paràgraf 31)

• Hi ha un desequilibri entre el matí estricte del primer capítol i els dos mesos que ocupa cadascun delsaltres. En aquest primer capítol el temps passa molt lentament, d’acord amb la progressiva constatació dela transformació física de Gregor.

112

3. b)• El primer capítol es desenvolupa en un únic matí de tardor: se sentia com repicaven les gotes de pluja

contra l’ampit de zinc de la finestra (paràgraf 2). Mentrestant havia clarejat [...]. Encara plovia, peròara queien unes gotes grosses (paràgraf 27). Darrera el pare, la mare havia esbatanat una finestramalgrat que fresquejava (paràgraf 31).

• L’acció del segon capítol se situa a l’hivern: [...] obria precipitadament la finestra de bat a bat [...], fins itot quan encara feia tant fred (paràgraf 17).

• Al tercer capítol, l’hivern dóna pas a la primavera, tal com s’especifica a la resposta anterior.

3. c) El primer capítol, situat a la tardor o al principi de l’hivern, presenta un dia gris i plujós. El final de lanarració té lloc amb un temps clar i assolellat, pròpiament primaveral. El valor simbòlic rau en elparal·lelisme entre la grisor del temps i la mediocritat existencial del personatge que desemboca en latransformació; i en el paral·lelisme entre el renaixement primaveral i l’alliberament de l’angoixa després de lamort de Gregor.

4. a) Posen en evidència l’angoixa que sent el personatge davant el que li està passant i davant la pressió queel seu entorn, del qual no s’ha pogut deslliurar, continua exercint sobre ell.

4. b) Generen una sensació de lentitud en la progressió narrativa. La desesperació del personatge es tradueixen inquietud del lector.

5. a) És un espai opressiu i angoixant, que genera un ambient enrarit i irreal, de malson.

5. b) El final té lloc als afores de la ciutat i al camp. És un espai obert i de contacte amb la natura que remarcal’alliberament final de la família i el renaixement que suposa haver-se desempallegat de Gregor.

5. c) Els espais que apareixen són: l’habitació de Gregor, la de Grete i la dels pares, el menjador, la cuina i elrebedor.

6. D’esquerra a dreta: 3, 4, 5, 6, 2, 1.

7. a) Tres. Cada familiar pica a una porta diferent. La mare el crida des de la porta que dóna a la capçalera delseu llit. El pare, des de la porta de l’esquerra, que dóna al menjador. Finalment, a la dreta, una portacomunica directament amb l’habitació de Grete.

7. b) Li causa una sensació d’assetjament i de pressió.

7. d) L’altra banda del carrer, ocupada per un hospital, un edifici molt llarg de color fosc i amb les finestressimètriques que tallen la monotonia de la façana. Les finestres de l’habitatge dels Samsa, especialment la del’habitació de Gregor són punts oberts a l’exterior de l’ambient tancat i enrarit del pis. Al paràgraf 16 delcapítol 2 es parla de la sensació d’alliberament que sempre li havia causat mirar per la finestra.

4. L’ESTÈTICA

1. a) La mateixa transformació de Gregor en un insecte monstruós, els atacs del pare, la situació de viure ambuna poma entaforada a la crosta, l’habitació cada cop més bruta i destarotada, l’abandó progressiu del mateixpersonatge, arrossegant brutícia, el fet de ser llençat a les escombraries després de morir.

1.b) Grete i el pare.

2. a)• La reacció (d’una contrarietat patètica) dels personatges davant la primera visió de Gregor.• L’actuació del mateix Gregor, que encara vol sortir de viatge. Es tracta d’una situació del tot irracional.• La fugida del gerent, espantat per la presència de Gregor. Abans s’havia comportat amb els atributs del

poder i ara fuig espaordit.• La caiguda de la mare damunt la taula parada amb l’esmorzar. Es tracta d’una combinació del més

quotidià amb una situació absurda.• La persecució salvatge del pare, embogit per moments, fins a foragitar Gregor dins la seva habitació a

cops de peu.

113

2. b) [Com a exemples.] Al capítol 2, quan Gregor s’enfila al sostre del menjador i cau damunt la taulamentre la mare ha tingut un defalliment dins a la seva habitació; o bé, al final del capítol, quan la mare surtcorrent per intercedir per la vida de Gregor i perd els enagos. Al capítol 3, les baralles entre els familiars;l’actuació de Grete, fent els llits a tota pressa mentre el pare fa retirar els dispesers; l’actitud de la dona de ferfeines quan ha de comunicar que ha llençat Gregor a les escombraries.

3. a) Kafka practica un detallisme que resulta ser un paral·lel de l’expressionisme gestual del cinema mut. Sien el cinema de l’època s’havia de suplir l’absència de llenguatge verbal amb el llenguatge gestual, Kafka,que no admet el més mínim tret de psicologisme, ha de transmetre la manera de ser dels personatgesmitjançant la descripció d’una gestualitat igualment expressiva.

3. b) [Com a exemples.]• [...] una ampolleta li va caure a terra i es va trencar; un resquill de vidre es clavà a la cara de Gregor, i

una mena de medecina corrosiva el va ruixar de cap a peus. (paràgraf 27)• Gregor va separar el cap de la porta i el va aixecar cap al pare. (paràgraf 29)• [...] i després la mare que corria cap al pare mentre li relliscaven pel camí els enagos deslligats, i va

veure com ensopegava amb els enagos fins anar a topar amb el pare i tot abraçant-lo i estrenyent-lo,unida totalment a ell. (paràgraf 29)

4. a) Es limiten a la transformació de Gregor en un insecte monstruós. La resta de la narració es desenvolupadins de la més estricta quotidianitat.

4. b) Es tracta del fet que els familiars no interrompen la seva vida quotidiana a causa de la transformació deGregor i que conviuen amb l’insecte monstruós tancat en una habitació que cada vegada acumula mésbrutícia com si fos la cosa més normal del món, quan en realitat es tracta d’una situació del tot irreal.

5. a) Tal com es diu en el text, resol la separació del somni i la realitat esborrant els límits que els separen.

5. b) La transformació de Gregor Samsa es produeix després d’uns somnis neguitosos i, de fet, tota lanovel·la podria ser perfectament un somni.

5. c) No s’adapta a la definició de surrealisme, però sens dubte respon als principis programàtics del manifestsurrealista, tal com es pot constatar amb la transformació de Gregor Samsa

6. a) Segons els textos, l’objectiu de Kafka consistia a arribar a conèixer millor el món que l’envoltava,aprofundit en els seus secrets més insondables.

6. b) Segons aquests textos, la literatura seria per a Kafka un mitjà de coneixement característicament artístic,destinat a copsar aquella part de l’home que escapa a la seva manera racional de pensar.

V. EL MÓN, VIST PER FRANZ KAFKA

1. RELACIONS FAMILIARS

1. a) Pel seu origen modest i per l’esforç que va haver de fer sempre per millorar econòmicament i ascendirsocialment.

1. b) És una visió molt pessimista, ja que el considera un dictador arbitrari respecte del qual només sentvergonya i frustració.

1. c) Sí que es manté, bé que atenuat al tercer capítol pel protagonisme que adquireix Grete. El pare actuacom a repressor agressiu de Gregor després de la transformació. Hi ha passatges diversos que poden servird’exemple. Aquests en són una mostra:• Capítol 1: [El pare] va agafar amb la mà dreta el bastó que el gerent havia oblidat damunt una cadira

amb el barret i l’abric, i amb l’esquerra va abastar un diari voluminós que hi havia sobre la taula, i esva posar a empaitar Gregor picant de peus i batent el diari i el bastó, per tal de fer-lo entrar de nou a laseva cambra.

114

• Capítol 2: Gregor va comprendre que el pare havia interpretat malament les notícies massa precipitadesde Grete i havia entès que ell havia estat el causant d’algun acte de violència.

• Capítol 3: «Si almenys ens entengués», va repetir el pare, i tancà els ulls com si indiqués que compartiala convicció de la germana sobre la impossibilitat d’això.

2. a) La mare protegia els fills del pare i, per tant, ocupava una posició intermèdia força incòmoda, per bé queamb els anys va anar adaptant-se als prejudicis del pare pel que fa a les relacions amb els fills.

2. b) Hi ha semblances. Al final del segon capítol, la mare s’interposa entre el pare i Gregor tot suplicant perla vida d’aquest.

3. a) Relació sexual entre germans o ascendents i descendents directes. L’incest, considerat delicte per laquasi totalitat de codis, és un fet la punibilitat del qual ha estat molt discutida. Quant a les relacionsincestuoses, l’únic tabú veritablement universal ha estat el que prohibeix la unió mare-fill.

3. b) Es tracta d’una relació ambigua. Ottla és la germana preferida de Franz, però aquesta preferència semblaamagar un sentiment incestuós inconscient o amagat.

3. c) En tots dos casos es tracta de la germana petita. La proximitat sentimental entre tots dos germans éstambé una semblança. A més, Franz Kafka havia tingut la idea, que no va portar a la pràctica, de fer estudiarmúsica a Ottla, de la mateixa manera que Gregor Samsa.

3. d) No és recíproca en absolut, ja que Grete està a punt de convertir-se en antagonista frontal de Gregor, aqui anomena monstre. Farta d’ocupar-se d’ell, plantejarà als pares la necessitat que Gregor desapareguiperquè la família recuperi la tranquil·litat.

4. Gregor era l’única persona de la família que treballava. Lliurava gairebé tot el seu sou i extres a la família.De fet pagava un deute adquirit pel seu pare, que havia tingut un fracàs empresarial. Això ho feia sense saberque el pare havia guardat un capital que, juntament amb estalvis de les aportacions de Gregor a la família,hauria permès saldar el deute, cosa que hauria permès a Gregor canviar de feina.

5. a) És una mesura per prevenir la pressió que l’entorn familiar exerceix sobre el personatge, tal comdemostra la reacció dels familiars així que Gregor no actua com cada dia. Pe altra banda, és un costumadquirit als viatges.

5. b) La transformació, de fet, és una metàfora de la inhibició que el personatge, inconscientment, vol assumirrespecte de les seves responsabilitats. Un viatjant que no canvia de feina perquè ha de pagar un deute isostenir la família acaba trobant la sortida inversemblant de transformar-se en un insecte monstruós a fid’eludir les càrregues que li venen imposades, respecte de les quals busca com sigui d’allunyar-se. Encaraque sigui inconscientment

6. a) En la intromissió sistemàtica de tots els altres personatges en la intimitat de Gregor Samsa, simbolitzadaen l’espai de la seva habitació, que al principi roman tancada per desig exprés del protagonista.

6. b) Les portes són les vàlvules de regulació d’aquesta intimitat i les vàlvules de violació d’aquesta intimitat.Alhora, el soroll en obrir-se i tancar-se té el rerefons autobiogràfic de l’habitatge familiar de Franz Kafka, onl’escriptor patia intentant concentrar-se en l’escriptura mentre a l’altra banda de les portes ningú norespectava la seva dedicació.

7. a) (Resposta oberta, però se sol entendre que maquinària social fa referència als mecanismes desocialització de l’individu i les limitacions de la llibertat individual davant el sistema social i el seufuncionament.)

7. b) Antropològicament parlant, la família és l’estructura bàsica d’organització de qualsevol societat.

7. c) A la novel·la, els límits entre el que és públic i el que és privat no existeixen i qualsevol intrús estàlegitimat per arribar fins al llit del protagonista a fi de fer notar la seva autoritat, tal com fa el gerent.

115

2. L’INDIVIDU DAVANT LA SOCIETAT

1. a) Sobretot al final del primer i del segon capítol, quan Gregor surt de la seva habitació. El pare.

1. b) Les lesions físiques causades pel pare provoquen la degradació de Gregor, l’anorreament de la sevadignitat. Ell no s’hi rebel·la perquè la seva consciència humana encara participa de l’adhesió a la ideologiadel grup familiar.

1. c) Són uns valors burgesos: el benestar familiar i una tranquil·litat material que se sustenta sobre el treballde Gregor, una formalitat hipòcrita, que es fa patent amb els dispesers; i tradicionals: la valoració delmilitarisme (pel quadre de Gregor vestit de militar que hi ha al menjador), i del matrimoni com a transacciósocial (en referència al paràgraf final).

2. a) Considera que és un ofici esgotador, carregat de preocupacions per assumptes irrellevants i sense caliuhumà, tal com pensa al tercer paràgraf del capítol 1. La vida de viatjant de comerç implica aixecar-se molt dematí, viatjar molt, menjar malament i no poder arribar mai a tenir relacions humanes mínimament cordials. Sipogués, plegaria. La considera, doncs, del tot negativa per a la seva persona.

2. b) És la concreció de l’absoluta manca d’intimitat del personatge i la personificació d’un poder estrany al’individu que té legitimitat fins i tot per accedir a la seva pròpia habitació a plantejar-li retrets de tipusprofessional. És una imatge metafòrica del totalitarisme com a pauta de funcionament social.

3. a) Es tracta d’una relació estrictament contractual. Els dispesers reben uns serveis de la família Samsa i elsSamsa cobren per això. Pel caràcter d’uns i altres les relacions són força distants. Als Samsa els convé tenirels dispesers perquè els suposa una aportació econòmica en la seva situació. Quan ja no els necessiten,senzillament els foragiten de casa.

3. b) L’autor no dóna nom a aquests personatges i els esmenta sempre pel que són amb la finalitat deremarcar-ne el caràcter estrany i, en certa manera, caricaturitzar-los mitjançant aquesta manca d’individualit-zació, que suposa la limitació dels personatges a un estereotip grotesc. Són el símbol de la força impersonalde la societat que pressiona l’individu erosionant-li la llibertat i la integritat.

4. a) Gregor Samsa és un inadaptat perquè, encara que no s’ho proposi conscientment, abomina el seu propientorn humà, ja que aquest entorn li impedeix realitzar-se com a individu. Ara bé, d’una primera lectura de lanovel·la no necessàriament se’n poden treure aquestes conclusions.

4. b) És una rebel·lió basada en el no-compromís individual. De fet, el personatge no està integrat dinsl’empresa on treballa, no té amics i s’aïlla dels seus familiars. Podria parlar-se d’actitud socialmentrefractària ja que es tracta d’un sol individu davant tot el que l’envolta.

4. c) És com si el personatge ja no pogués més amb la vida que porta i que, com no troba cap altra sortida,s’acaba transformant en un monstre. Es tracta d’un procés del qual ni el mateix protagonista és conscient.Davant la mediocritat abassegadora que l’envolta, el viatjant de comerç pateix una transformació que implicarebuig i autoexclusió.

5. b) El personatge pateix una transformació que el fa diferent de la resta de gent del seu entorn més pròxim ial final és eliminat i tractat com una deixalla. Kafka acaba morint de tuberculosi, una malaltia que per a ell vasuposar la possibilitat d’abandonar la seva feina i dedicar-se a l’escriptura.

6. a) D’entrada, pateix la displicència i la manca de reconeixement de la seva condició d’artista. Per tant nopodia menys que sentir-se rebutjat com a escriptor. Aquest fet, d’una banda, està en consonància amb el seucaràcter personal esquerp i, d’una altra, explica la seva marginació voluntària respecte dels moviments icercles literaris coetanis.

6. b) Sí, quan els altres s’adonen de la seva transformació i el reclouen a la seva habitació. Definitivamentquan Grete proposa als pares la desaparició de Gregor.

116

7. a) Representa les darreres conseqüències d’un procés de victimització. Gregor no és responsable de la sevapròpia transformació i per tant el tractament que li dispensen els altres personatges és injust fins a la causar-ne la desaparició material.

7. b) Suposa un alliberament perquè ja no han de suportar aquella càrrega que els resultava tan pesada ipoden recuperar la tranquil·litat perduda i la pràctica d’unes formes de vida més d’acord amb la seva moralbenestant.

8. a) El poder no admet discussió, és agressiu i ha de ser total; és a dir, ha de poder accedir a tots els raconsde la individualitat. Per això, tot i que Gregor és tancat a l’habitació, els altres poden accedir-hi quan vulguin.De fet, Gregor no controla l’accés a la seva habitació després d ela transformació; en canvi, els altresdominen l’accessibilitat de les portes de la casa. Gregor no sap més que anar al menjador, però li ésimpossible sortir del laberint.

8. b) Gregor acaba supeditant-se als desigs dels altres personatges. Els comprèn i això encara hi incideix més.Al final acaba morint tal com havia proposat sa germana.

3. CULPA I CONDEMNA

1. b) Se’l culpabilitza de la seva pròpia transformació, de condemnar la família a haver de suportar-lo i asostenir-se econòmicament, és a dir, la transformació obliga els familiars a treballar. Finalment, se’lculpabilitza literalment de perseguir els familiars, de foragitar els dispesers i d’intentar apropiar-se de tota lacasa per fer-ne fora els familiars. La culpabilització és compartida per tots els familiars. Primer és el pare ifinalment Grete. La mare manté una connivència tàcita amb la postura dels altres, si bé s’interposa al final delsegon capítol en defensa de Gregor.

1. c) El fet de no aixecar-se a hora per anar a treballar; la visualització del seu aspecte per part dels altrespersonatges, el tractament de malalt que li dispensen; el canvi que amb relació al tractament suposa que liretirin els mobles de l’habitació; l’entrebanc que implica la seva existència perquè la família canviï de casa;les baralles entre els familiars a causa de la neteja de l’habitació de Gregor; la transformació de la sevahabitació en cambra de mals endreços; la seva presència davant els dispesers.

1. d)

• Víctima: Persona o animal que sofreix algun dany, especialment la mort, a causa d’una violència o unesdeveniment malaurat.

• Culpabilització: Acció de fer sentir culpable algú.

• Culpa: Falta més o menys greu comesa voluntàriament.

• Condemna: Classe i extensió d’una pena.

• Condemnar: Forçar a alguna cosa penible.

• Expiar: Reparar un crim, una falta, etc., per la pena que hom sofreix, que li ha estat imposada.

2. a) L’home medieval entenia la culpa com un deute moral amb un ésser superior que podia determinar-nel’expiació o el perdó. L’home modern no disposa d’ésser superior perquè ell és l’únic responsable del seupropi destí, i per tant la culpa no té ni expiació ni perdó possibles.

2. b) Per al judaisme l’home, dotat d’ànima immortal, està creat a imatge de Déu i per tant és lliure. Aquestallibertat implica la responsabilitat dels seus propis actes. El premi o càstig que l’home rep pels seus actestenen lloc en la vida futura i també en la terrenal. Des d’aquest punt de vista, la transformació de Gregorimplica un càstig que es materialitza amb la seva pròpia mort.

2. c) Sí, perquè Gregor Samsa, sense saber per què ha patit aquella transformació, comença a comportar-secom si en fos el responsable.

2. d) Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per S. Freud el 1896 i basat enfenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric

117

3.

Fases del procés de culpabilització 1) Els testaments traïts2) La metamorfosi

1. Lluita vana per la dignitat perduda. D C

2. Prova de força. C A

3. Socialització del procés. A E

4. Autocrítica. E D

5. Identificació de la víctima amb el seu botxí. B B

4. a) La seva pròpia família, concretament el pare i la germana, que és qui formula la sentència.

4. b) Senten pena, tristesa i llàstima. Sobretot ho verbalitza Grete.

4. ALLÒ KAFKIÀ

1. a)

1. La idea del poder com a laberint que es perd de vista apareix, de manera força abstracta, metaforitzadamitjançant les portes que s’obren i es tanquen, al llarg de la narració. El mateix pis on viu la famíliaSamsa esdevé un laberint per a Gregor. Un laberint del qual no arribarà a sortir. (capítol 1, paràgraf 8)2. El procés de degradació de Gregor, així com la mateixa transformació poden interpretar-se en termesde despersonalització. «L’has sentit, ara, com parlava?» «Era una veu d’animal», digué el gerent en unaveu sorprenentment fluixa comparada amb els crits de la mare. (capítol 1, paràgraf 25)3. Gregor no sap per què s’ha transformat en un insecte monstruós. «Què m’ha passat?» (capítol 1,paràgraf 2) i es pregunta què ha pogut fer malament per arribar a aquella situació: en els seus pensamentstornaven a aparèixer, després de molt de temps, el director i el gerent, els empleats i els aprenents, aquellnoi dels encàrrecs tan curt de gambals, dos o tres amics d’altres establiments, la cambres d’un hotel deprovíncies —un record fugisser d’amor—, la caixera d’una botiga de barrets, a qui havia fet la cortseriosament però amb massa poca insistència... Tots apareixien barrejats amb cares de gent estranya ooblidada, però en comptes d’ajudar-lo a ell i a la seva família, eren del tot inassequibles; i Gregor estavacontent quan s’esfumaven. (capítol 3)4. Hi ha unes quantes situacions còmiques, sobretot quan Gregor surt del seu empresonament i els altrespersonatges actuen de manera patètica. N’és un bon exemple la seva primera aparició. (capítol 1, paràgraf31) Tota l’acció es desenvolupa dins de l’habitatge de la família Samsa i especialment a l’habitació deGregor.

2. b) [Com a exemples.] L’Holocaust nazi, la pràctica de l’esterilització de 50.000 dones a Suècia per raonsarbitràries, després de la II Guerra Mundial; l’existència dels règims polítics anomenats del socialisme real,que exercien un poder molt burocratitzat sobre pobles innocents i subvertien els principis que proclamaven;el règim franquista espanyol.

3. a) A través del que es diu sobre la professió de viatjant de Gregor.

3. b) [Com a exemples.] Conserge, zelador/a, dependent/a de grans magatzems, repartidor/a, missatger/a,passant, representant comercial, oficinista.

Les metamorfosis · a l’entorn de La metamorfosi de Franz Kafka. En el tercer apartat ( Franz...

Documents

Transcript of Les metamorfosis · a l’entorn de La metamorfosi de Franz Kafka. En el tercer apartat ( Franz...