L'era digital i el cervell humáEou¡no PuNsst

La crisi de l'adolescéncia posa de manifest algunes de les conse-qüéncies del canvi d'época que suposa ia irrupciÓ de la revoluciÓ di-

Etal. L'adolescéncia ja era per si mateixa r;n perÍode de crisi, encaraque no es reconegLlés així, Al'ui hem comprovat transformacions in-sospitades d'ordre sociai, fisiológrc, mental i emocional

El primer canvi ocorregut ha estat l'allargament significatiu del perí-

ode de l'adolescéncia, ja que s'anticipa uns quatre anys 1a maduresa

sexual i es prolonga durant algn-rns anys l'etapa de la dependéncia fa-

miliar. S'ha generat temps més que suficient per a desenvolupar una

cultura i una manera de ser diferenciada de I'adolescéncia.

En segon l1oc, quan s'ha aprofr:ndlt en I'estudi de la plasticitat cerebrals'han descobert les conseqüéncies en I'adolescéncia de1 procés de-nominat poda cerebral, en virtut de1 qual Ia senyaLitzaciÓ inicial de les

futures estructures de I'adult provoca una vertadera hecatombe ce-

rebral, en ei curs de la qual desapareixen milions de connexions neu-

ronals per a deixar pas a les noves.

En tercer lloc, avui se sap que diferents experiéncies conductuals i el mateixaprenentatge desemboquen en estructures cerebrais diferents, Costa imagnnar

que diferents programaris alterin els maquinaris d'un ordinador. AixÓ és e1 que

ocorre, en canü, amb el cervell. L'aprenentatge o 1a transformaciÓ del record acurtissim termini en memória a llarg termini canüa I'estructura cerebral, encaraque per a aixó es requereixi, al contrari del que es pensava fins fa molt poc temps,

més disciplina, constdrtcia i I'acció de proterres determinades. La reorganitzaciÓ

cerebral ocorre ú¡icament quan l'organisme presta molta atenciÓ als rnpulssen-

sorials necessaris i a la tasca, Requereix molt de treball.

En quart lloc, a la vista de tot l'anterior, no estranyará ningú que eis cervells dels

denominats digtals nadius, els adolescents criats en la nova cultura digtal, siguin

diferents dels dels immigrants digtals, o siguin, els que hihan arribat recentmenti ja en 1'edat adulta.

Els primers esta¡ famüaritzats fins a extrems iasospitats amb Ia mecánlca dels vi-deojocs, amb la varietat, amb les imatges, amb ies interrelacions; Ies seves es-

tructures cognitives són paral leles. En el cas dels segons, no van saltant d'una

seqúéncia a una altra, 1'aprenentatge de 1'escriptura els ha frenat Ia familiaritat

amb les imatges üsuals; les seves estructures cognitlves sÓn seqüencials i el pen-

sament, lineal,

Els adolescents són "digitals nadius". Manegenels videojocs de manera intuitiva.

Les esftuctutes cognítives delsimmígrunts digitals són seqüen'cials, les dels digítals nadius sónparal'Ieles.

Heducació del futurl-objectiu de les reformes educatives en el futur consistirá a adequar-les a les necessitats dels "digitals nadius"; és adir, demandes de velocitat, facilitat i accessos aleatoris al coneixement disponible; prioritat del grafisme, necessitat de

conciliar entreteniment i coneixement. Els neurobiólegs moderns i els psicÓlegs socials estan d'acord que els cervells

canvien amb cada nou lnput. Els esforgos més avantguardistes en sectors obstinats a desenvolupar la creativitat dels"digitals nadius" estan recorrent ja a videojocs especialment dissenyats per a I'ordinador.

Cada vegada que analitzo els treballs fets per les ments més innovadores en aquest camp, penso que els esforqos

d'enginyers com Jeff Hawkins són paral.lels i que la fabricació d'ordinadors que funcionin com el cervell humá és una

cosa indispensable perqué els digitals nadius puguin realitzar-se sense les traves actuals.

EDUARD PUNSET ENTREVISTA

leff Hawkins

E. Purusrr: El dia que es tingui éxit produint el que tu suggerei-xes en aquest llibre sobre máquines intel ligents, possiblement,

será el dia més feliq de la meva vida, perqué ja estic cansat que

es digui que som els únics reis de I'univers i els que estem més

ben constrults. És a dir, per primera vegada, posarás fi a la si-

iuació en la qual els ordinadors són completament diferents dels

cervells, i construirás una máquina que, realment, funcioni com

un cervell,

El que estem fent és una neoescorQa; no estem intentant crear

humans, perqué els humans tenen moltes més coses: tenen el

cos físic, tenen emocions, aspiracions i moltes coses que van

més enllá de la neoescorqa. És la part del cervell que pensa, és

la part intel.ligent. Hem redactat una fórmula matemática per ex-

pressar el que la neoescorqa está fent.

Hem comenqat amb el sistema de visió, i tenim sistemes que

funcionen molt millor que qualsevol cosa que s'hagi fet abans,

i ho fa d'aquesta manera, ho fa de la manera en qué ho fa un

humá. Estem construint una eina de programari, o una série d'ei-

nes, que permeten reproduir la neoescorqa en programari. No és

un ordinador, sinó que és un algorisme que funciona en un or-

dinador, i ho captura tot igual que ho fa la neoescorqa. I podrem

construir máquines que seran intel ligents, encara que tu dirásque no són com els humans. No podrem seure i prendre un

café amb elles, peró podran pensar coses, comprendre i perce-

bre el món com ho fem tu ijo.

E. Punser: Perqué es comportaran de la mateixa manera que ho

fa la neoescorqa.

J. HnwxrNs: És com ella. Pot sentir coses i podrá dir: "Sé qué és

aixó"; i també iindrá expectatives de futur, i podrá predir: després

de dir "sé qué és aixó" fará una predicció del que passará.

E. PuNser: Tu dius dues coses increibles: primer, que no im-porta tant el sentit, sia la vista, I'oida o el tacte, ja que, al final,

en la neoescorqa tot es converteix en la mateixa cosa, els ma-

teixos senyals, iaixó m'ho explicarás; ila segona cosa que dius

és que per a ser intel.ligent has de ser capaq de predir, i aixó és

el que fa la neoescorga, ja que pot predir coses, perqué emma-gatzema el que tu denomines "patrons d'observació". És veritat

J. Hawxlt¡s: En realitat faig dues coses. La primera és com- Ho va proposar per primera vegada, fa vint-i-cinc anys, a An-

prendre com funciona el cervell, i no tot el glaterra, un senyor que es deia Mount-

cervell sinó solament la neoescorQa i al- F t castle: encara que la neoescorEa

gunes coses relacionades amó ella. I tstem fent una neoescotqa. És Ia I s'assembla a un gran tovalló, i les di-

Volemsaberquéfaicomhofa.Unave- I p*tdelcewellquepensatéslapart I ferents parts fan coses diferents (la

gada que sapiguem qué és el cervell i I intel'Iigent. Hem rcdactat una fót' I vista, o l'olda, o la música, o les mate-

com funciona podrem construir una má- | mula matemdtíca pet expressar el I mátiques), si s'analitzen les céllules i

quina que funcioni de manera similar, I qu" Ia neoescotga estd fent. I lu seva estructura són quasi idénti-

amb uns principis semblants. I ¡| ques en tot. El que Mountcastle va

proposar és que era idéntic en totes

que el cervell primer observa patrons, els emmagatzema i grá-

cies a I'emmagatzematge pot fer prediccions. I tu dius que si

pots fer prediccions ets intel.ligent.

J. H¡wxrNs: Si es fan de la forma conecta, sÍ. Peró anem a la pri-

mera part de la pregunta. El fet que la neoescorqa cerebral faci

tot el que fa utilitzant el mateix métode, el mateix algorisme, és

un descobriment increlble.

les parts, i encara que és difícil de creure, és així. He pregun-

tat a molts neurocientífics si creien en aixó o no; la meitat no

ho creu, i la meitat, sí. I si se'ls pregunta per qué no s'hocreuen, diuen que perqué és difícil de creure.

Peró és el descobriment més important fet sobre el cervell i

explica com funciona i que és tot igual. Si fossis un cervelli analitzessis els senyals que hi entren, entren per les fibresnervioses del cervell anomenades axons, les que entren pels

ulls són idéntiques a les que entren per les orelles o per la

pell. No hi ha cap so o visió o tacte que entri al cervell, ja quequan hi entren són tots uns patrons idéntics. La percepció del

món és molt diferent peró té a veure amb la naturalesa delpatró, no té res a veure amb el mecanisme en si, perqué és lamateixa.

leff Hawkins

Estats Units, 1957. Crea-

dor de I'agenda electró-

nica Palm@, és un dels

triomfadors de I'electró-nica de Silicon Valley.

Els fons obtinguts ambels seus invents li van

permetre fundar el Redwood Neuroscience Institute, on investiga la

seva gran passió: com funciona el cervell humá des de la pers-

pectiva d'un sistema informátic, no des del paradigma neurológictradicional. Es autor del llibre On intelligence.

J. Hewrcus: Les abelles no tenen escorQa ce-

i33Il;lll3T::';J:I#5,::l'",tr}ffJ: f :!' ::!:t'::?:!* ":::!Y :!!,:1 :,J;,:H:,:;:?;JJTill:$l:::nes, en et futur, funcionaran amb el mateix I i1,!:':?::'-o-g'2,-""::,-p-?-:t':-': I n". són més creatives que altres?

principi:no fará farta que tinsuin orerres i urrs, I ::::::?,:"iii¡i!to!J,f;#t?l:3, Isinó que podran funcionar amb qualsevol I lii--i"¿Jriir-i"iiiilZ;,----- | J. Hnwxrrus:Val,tothom és creatiu, i

tipus de sensor, coses simples com el sonar L -- 7-- ----- E--'------ ¡| hi ha persones que són més creati-

o el radar, i fins i tot sentits més exótics. ves que altres en certes árees. Es

E. PuNsrr: I llavors una pregunta em ve a la ment. Si aixó és

així, les máquines intel.ligents del futur no fará falta que infor-

min del que informen els sentits tradicionals humans; pot serque estiguin afinades per a informar d'altres coses, que no te-nen res a veure amb aquests sentits als quais estem acostu-

mats.

J. HRwxrr.rs: Exactameni. És un métode molt poderós, que ve a

dir: "Si em dónes qualsevol dada sensorial, construiré el modelque l'ha causat." Si estudiem els mamífers, i pensem en els hu-

mans, tenim vista, oida, olfacte, tacte i gust, perÓ també altres

sentits com el del propi cos, que en realitat, és de la posició del

cos; i altres animals, com els rosegadors, tenen els bigotis, que

en realitat és un sentit completament diferent que va a l'escorqa

cerebral, que el processa.

E. PuNser: I les abelles...

E. PuNsEr: Peró, Jeff, com ens comunicarÍem? Perqué si hi ha

diferents sentrts, com ens comunicarem amb aquestes máqui-nes que funcionen amb sentits diferents dels que coneixem?

J. HRwxrrls: No és molt difícil. lmagina't el següent: hi ha per-

sones que no tenen tots els sentits. Helen Keller és una donamolt coneguda i no podia ni veure-hi ni sentir, solament teniatacte, i a pesar d'aixó va construir un model del món que no és

molt diferent del teu o el meu. No tenia uns sentits diferents delsnostres; solament en tenia un i va aconseguir construir un modelque es podia comunicar amb nosaltres.

Nosaltres estem pensant en máquines que es construiran d'a-questa manera, i será molt fácil comunicar-s'hi, Evidentment no

tindrem una conversa com aquesta, no es tracta d'aixó, peró als

models, com per exemple el de la meteorologia, será possible

interrogar-los. Els podrem preguntar: "qué has descobert?" O:"en qué estás pensant?"

E. Puruser: Quan fas prediccions probablement uses la capaci-tat metafórica de relacionar una cosa amb I'altra i dir que aixó

em permet fer una predicció perqué ho he vist. És aixó creativi-

tat? O deixa'm que ho digui d'una altra manera: qué és la crea-

tivitat?

J. Hewxlxs: Les entrades al cervell sempre són noves, són úni-ques, ocorren una vegada i no es repeteixen mai més; em pots

veure cent vegades i cada vegada és un model diferent, perqué

m'he mogut una mica o perqué la llum ha canviat; és a dir, que

es fan prediccions sobre coses noves tot el temps; aquest és

un tros de paper nou que mai no he vist abans i tinc una pre-

dicció sobre ell.

Mai no he tocat aquesta cadira amb anterioritat i tinc predic-

cions, els espectadors estan sentint-me i veient-me i tenen pre-

diccions sobre el que diré. O sigui, que es fan noves prediccions

sobre situacions noves, i aquesta és I'esséncia de la creativitat,peró es fan a diferents nivells: no veiem aixó com a ésser crea-

tiu necessáriament. Jo no crec que estic sent increlblementcreatiu quan toco aquest full de paper, o quan anticipo el que

dirás, peró és el mateix: en I'escorqa cerebral fem aixó a nivells

inferiors i superiors. Els nivells superiors són aquells ens que

anomenem creativitat.

pot dir que jo sóc més creatiu que tu en certes tasques, i és

possible que tu ho siguis en unes altres. Jo crec que és part del

clássic debat naturalesa/entorn.

Clarament, una part és alló a qué s'ha estat exposat; si no he

estat exposat a una série de coses no sabré fer prediccions per

a aixó; si em poses davant d'un nou idioma al qual mai amb an-terioritat no he estat exposat, per a mi no tindrá cap sentit i no

seré capaq de fer prediccions del que s'está parlant, o el que es

dirá després, o el que fará algú. És a dir, que s'ha d'estar expo-

sat als models per a poder ser creatiu, i com més alts són els

nivells, més creatiu s'és: si he estat molts anys estudiant física,puc ser molt creatiu en física.

La segona cosa és que hi ha diferéncies entre els cervells hu-

mans; sabem que hi ha molta variabilitat en els cervells humans,

i les árees dedicades a tasques diferents canvien molt. Un fet in-

creible és que si prenem l'área visual del cervell humá, que és

l'área més gran de la neoescorqa, varia en un factor de 3 entre

diferents persones, és a dir, que és possible que una persona

tingui una área tres vegades més gran que una altra. Tots poden

veure, peró una tindrá una visió més exacta, pero aixó no se sap:jo no puc dir que tinc una visió més exacta que la teva, no ho

sé. I de la mateixa manera, hi ha persones que tenen un cervellque és millor per a unes tasques determinades.

rpunnp puNsET ENTREVISTA IEFF HAWIflNS

E. Puruser: És cert que si danyes I'escorqa cerebral d'una rata hi

ha coses que passaran de manera diferent, perÓ no moltes; no

obstant aixó, si es destrueix I'escorqa d'un humá es paralitza per

complet, no?

J. H¡wrcns: Aixó és perqué I'escorqa cerebral va comenqar re-

alment amb els mamÍfers; els no mamífers no tenen escorqa,

peró tots els mamífers en tenen. I en una rata és molt petita:

potserté la grandária d'un segell de correus o una cosa aixÍ, i no

té un paper dominani en la vida de la rata.

La rata té un cervell primitiu com el d'un réptil i una petita es-

corqa cerebral, és a dir, que és d'una certa ajuda perÓ no és do-

minant, i com tu has dit pots extirpar-la en una rata i ella

continua movent-se ité una aparenQa quasi normal En els hu-

mans la neoescorqa exerceix un paper molt dominant en la vida

i té una grandária enorme. I és molt important, o sigui, que si

s'extrau en un humá és possible que respiri i digereixin aliments,

peró res més.

J. HRwrcus: Té história: quan es va construir la máquina de vapor

se li tenia por; era com un miracle, una máquina que es mou

com un cos, i aixo fa por. Quan es va inventar I'ordinador, es va

pensar que sobrepassaria el comportament humá, i aixÓ no va

passar; la gent té la mateixa por de les máquines intel ligents,

creuen que seran igual que els humans.

És com de ciéncia ficció i com si fossin un robot, com R2-D2 en

Sfar wars o una cosa així. Creuen que será com un robot humá,

peró no será així: les máquines lntel ligents tenen una aparenEa

molt avonida i és possible que siguin com ordinadors, peró pot ser

que estiguin pensant o que sentin el món: tampoc no tindran

gana, ni voldran tenir sexe, ni es protegiran a si mateixes, ni vol-

dran reproduir-se a si mateixes, de la mateixa manera que els or-

dinadors no són així, ni les máquines de vapor tampoc no ho són.

E. PurusEr:Tornem a les máquines, I n gent té por de les mdquínes'l per a mi, el més interessant de construir neoes-a les máquines intelligents

.La gent I intá.ug"nti, creuen que serun | .or.". com res del cervell és que facin coses que

encara té por de les máquines I iguats que els humans. J els humans tenen problemes per a fer, com el

intel'ligents' Per qué? L - que hem parlat abans d'innovar en nous sensors.

La gent es posa nerviosa perqué s'está recreant la humanitat,

peró jo crec que és un error, i en realitat no tinc cap desig de fer-

ho; no obstant aixÓ, entendre com funciona el context i recrear-

lo crec que portará grans beneficis, que será molt bo.

E. Puuser: Com quin? Qué fan les máquines intel ligents? Tre-

ballen més rápidament que el cervell, aixó és segur'

J. Hnwrc¡ls: Treballen més rápidament que el cervell i poden ser

més grans i més intel ligents que el cervell. PerÓ deixa'm que

posi en dues categories el que poden fer les máquines intel li-

gents. La primera categoria és l'Óbvia perÓ una mica més avor-

rida. Les máquines poden fer el que fan els humans, es poden

construir máquines que condueixin cotxes, o que mirin les cá-

meres de seguretat per vigilar el que ocorre; es poden construir

máquines que facin traducció automática d'idiomes' coses que

poden fer els humans, perÓ que no són realment interessants.

Hi ha una série de coses que tradicionalment el món de laintel'ligéncia artificial ha intentat fer.

O, per exemple, els humans no són molt bons en física o en

matemáiiques, ens costa molt i necessitem molt temps per a

ser bons en aixó, i crec que podem construir máquines que pu-

guin ser realment excel'lents.

El que és interessant, i de fet és el que motiva tot el treball que

faig, és construir una máquina que ens ajudi a eniendre com

funciona tot el món, que respongui a grans preguntes com són

la naturalesa del temps i I'espai, o d'on ve I'univers i cap a on va.

Aquestes són per a mi preguntes molt interessants, i crec que

construint unes máquines molt intel'ligents que es concentrin

en aquests problemes -falten alguns anys perqué passi, perd

estic segur que passará- serem capaqos de tenir un enteniment

més gran del món i del que realment ocorre aquí, i eliminar al-

gunes de les creences falses.

> REFLEXIONA

1. A qui anomena I'autor "immigrants digitals" i "digitals nadius"?

Quines són les seves característiques?

2. Per qué es pot assimilar la intel'ligéncia a la capacitat de ferprediccions?

> ACTUA

3. Fes una enquesta en el teu entorn tractant d'identificar el

que els teus companys consideren com a trets d'intel ligén-

cia.

4. Creus que algun d'aquests trets es pot assignar també a

determinats animals?