LENSENYAMENT DE LESGLSIA A LA CIUTAT

DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADSTIC.

TESI DOCTORAL

VOLUM II

MANUEL GARCA GARGALLO

DIRECTOR DE TESI: BUENAVENTURA DELGADO CRIADO

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE HISTORIA

DEPARTAMENT DHISTRIA CONTEMPORNIA PROGRAMA DE DOCTORAT

EL MON CONTEMPORANI. ESPAI EUROPEU I ATLNTIC (1997-1999)

284

4-CENTRES MASCULINS CLASSIFICATS PER BARRIS BARRI GTIC Convent de la Mare de Du de la Merc (1218-1835). Plaa de la Merc - Ample

- Sim Oller - Passeig de Colom - Boltres. Mercedaris. Convent sense collegi ni ensenyament. En 1835 lEsglsia fou convertida en Parrquia, el Convent convertit en Capitania General i posteriorment reconstrut del tot. Des de 1265 el Convent va ser dplice, albergant tamb la comunitat de Monges Mercedries. Escola gratuta del Convent de la Mare de Du de la Merc (1816?-1821?).

Plaa de la Merc - Ample - Sim Oller - Passeig de Colom - Boltres. Mercedaris. Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Mercedaris, que fins llavors mai havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran VII dobrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del Trienni Liberal. Convent de Santa Caterina (1219-1835). Plaa de Santa Caterina - Freixures -

Sant Pere ms Baix - Mestres Casals i Martorell (abans Claveguera) - Fonollar - Gombau - Giralt el Pellisser - Colomines. Dominics.

Convent de grans dimensions, sense collegi ni ensenyament. Establerts des de 1223 en aquest emplaament, fou acabat de construir cap a 1268. En 1835 el convent fou incendiat i poc desprs totalment enderrocat. Part de la finca fou utilitzada per traar diversos carrers, i la resta locupa lactual Mercat de Santa Caterina. Escola gratuta del Convent de Santa Caterina (1816?-1821?). Plaa de Santa

Caterina - Freixures - Sant Pere ms Baix - Mestres Casals i Martorell (abans Claveguera) - Fonollar - Gombau - Giralt el Pellisser - Colomines. Dominics.

Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Dominics, que fins llavors mai havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran VII dobrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del Trienni Liberal. Convent de Sant Francesc (1567-1835). Plaa Portal de la Pau - Josep Anselm

Clav (abans Dormitori de Sant Francesc) - Passatge Dormitori de Sant Francesc - Passeig de Colom (abans Muralla de Mar). Franciscans Observants.

Convent fundat en 1229 pels Franciscans Conventuals, en 1567 fou entregat als Observants. Escola gratuta del Convent de Sant Francesc (1816?-1821?). Plaa Portal de

la Pau - Josep Anselm Clav (abans Dormitori de Sant Francesc) - Passatge Dormitori de Sant Francesc - Passeig de Colom (abans Muralla de Mar). Franciscans Observants.

Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Franciscans, que fins llavors mai havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran VII dobrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del Trienni Liberal. Convent de la Santssima Trinitat (1529-1835). Ferran - Trinitat - Lleona - Beat

Sim. Trinitaris.

285

Convent sense collegi ni ensenyament. Originat en una Esglsia oberta en 1394 i ocupat desprs per altres religioses, en 1529 fou ocupat pels Trinitaris. En 1835 lEsglsia es convert en lactual Parrquia de Sant Jaume, el Convent en Caserna de la Gurdia Civil i posteriorment enderrocat. Escola gratuta del Convent de la Santssima Trinitat (1816?-1821?). Ferran -

Trinitat - Lleona - Beat Sim. Trinitaris. Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Trinitaris, que fins llavors mai havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran VII dobrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del Trienni Liberal. Convent de Sant Francesc de Paula (1573-1835). Jonqueres - Ramon Mas - Sant

Francesc de Paola - Sant Pere ms Alt - Hort den Fav (desapareguda) - Muralla (ara Plaa Urquinaona - Trafalgar). Mnims.

Convent de clausura, on no havia inicialment cap ensenyament. Establerts a Sant Beltran (1573) passaren en 1589 a ladrea esmentada. Amb lExclaustraci de 1835 els religiosos sn expulsats, el Convent convertit en fbrica (actualment hi ha el Palau de la Msica) i lEsglsia convertida en parrquia. Escola gratuta de Sant Francesc de Paula (1816?-1821?). Jonqueres - Ramon

Mas - Sant Francesc de Paola - Sant Pere ms Alt - Hort den Fav (desapareguda) - Muralla (ara Plaa Urquinaona - Trafalgar). Mnims.

Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Mnims, que fins llavors mai havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran VII dobrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del Trienni Liberal. Convent de lEsperit Sant (1685-1719). Adrea desconeguda. Caracciolins. Primer emplaament dels Caracciolins a Barcelona. Segons sembla, van tenir ms duna casa durant aquest periode. La manca de dades daquesta Orde impedeix precisar ms. No tenien ensenyament. Convent de Sant Sebasti (1719-1835). Plaa Antonio Lpez (abans Plaa de

Sant Sebasti - Consolat del Mar - Campmany - Passeig dIsabel II). Caracciolins.

Trasllat de lemplaament anterior, igualment sense ensenyament. Primerament va existir lEsglsia del mateix nom (1507-09), i dos segles desprs els Caracciolins sen van fer crrec dElla (1719), i construren el seu Convent annexe. Dedicats noms a la seva vida de comunitat, durant el Segle XVIII van voler obrir una escola gratuta per fills de militars, que finalment no va produir-se. En 1835 tant lEsglsia com el Convent sn comprats per la Junta de Comer de Catalunya, fins el seu enderrocament amb lapertura de la Via Laietana. Escola gratuta del Convent de Sant Sebasti (1816?-1820). Plaa Antonio

Lpez (abans Plaa de Sant Sebasti - Consolat del Mar - Campmany - Passeig dIsabel II). Caracciolins.

Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Caracciolins, que fins llavors mai havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran VII dobrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer amb linici del Trienni Liberal. Escola de la Junta de Damas (1872-1873). Beates, 2 2. Fills Sagrada Famlia.

286

Escola gratuta, finanada per aquesta entitat de dones i portada pels religiosos. A finals de 1873, a causa de linestabilitat del moment i enfermetat dels religiosos, abandonen lempresa i abandonen la ciutat. No tornen fins 1876. Escola de Sant Josep de les Conferencias de San Vicente de Pal (1879-1884).

Pont de la Parra, 3 bis. La Salle. La primera escola fundada per La Salle a Barcelona, gratuta i patrocinada per lassociaci del mateix nom. Constava duna casa particular de 2 pisos i terrat i la regentaven tres germans. Desapareix als pocs anys. Collegi Comercial de Sant Josep (1880-1880). Pont de la Parra, 4. La Salle. Per poder sostenir les fundacions abans dites es funda un Collegi Externat de pagament enfront de lescola gratuta de Pont de la Parra. Des dAbril fins Octubre estigu en aquesta casa. 1 ensenyana i Comer. Amb 150 alumnes. dem (1880-1890). Montcada, 19. La Salle. Trasllat de la casa anterior. dem - Collegi Comtal (1890-1906). Comtal, 35. La Salle. Per poder sostenir les fundacions abans dites es funda un Collegi Externat de pagament enfront de lescola gratuta de Pont de la Parra. Des dAbril fins Octubre estigu en aquesta casa, on just abans havien estat les Religioses del Servei Domstic. 1 ensenyana i Comer. Amb 150 alumnes. dem - La Salle Comtal (1906). Amadeu Vives, 6-8 (abans Passatge Cameros,

s/n). La Salle. En 1905 sadquir una parcella per construir de nova planta un nou collegi que va ser acabat en 1906. Ara simparteix la 1 i 2 ensenyana, i estudis de Comer. No apareix cap escola gratuta. Alumnes: 550 (1908); 384 (1909); 480 (1910); 802 (1928). Religiosos: 30 (1927); 34 (1928). Escoles de la Asociacin de Catlicos de Barcelona (1887-1889). Lled, 4. Fills

Sagrada Famlia. Escoles gratutes portades per lassociaci del mateix nom. Molt aviat es trasllad a Riera Alta, 21 en el Raval. Casa dEnsenyana (1889-1890?). Canuda, 31. Fills Sagrada Famlia. Segurament es tracta de lemplaament inicial de la casa segent. Casa densenyana (1890-1901). Sant Pere Ms Baix, 55. Fills Sagrada Famlia. Possible trasllat de la casa anterior. Escola Pia Calassncia (abans Centre Calassanci) (1893). Ample, 28 (abans

Ancha / General Primo de Rivera). Escolapis. Collegi-escola Externat gratut i de pagament, establert al antic Palau Sessa-Larrard (1772-78). 1, 2 ensenyana, i Comercial. Establert a una antiga finca senyorial que fou llogada Fou obert com a sucursal del Collegi de Sant Antoni, per limpossibilitat de donar cabuda a tots els externs a un sol edifici. En aquest cas, els alumnes de pagament superaven en proporci als de pagament. En 1899 deix de dependre de

287

Sant Antoni i va passar a ser un centre Escolapi ms. Alumnes: 338 (1908); 380 (1909). Religiosos: 14 (1927). Secci Filial n 1 de lInstitut Mil i Fontanals- Collegi Calassanci (1969?-

1974). General Primo de Rivera, 28. Escolapis. Casa (-1895?-). Comtal. Hospitalaris Sant Joan de Du. Hospital-escola de nens, sucursal de la casa de Les Corts. Nombrada una nica vegada, no hi han ms detalls. Collegi de Sant Miquel (1895-1898). Duran i Bas, 9 (abans Gobernador).

Missioners del Sagrat Cor. Establiment obert en 1868 per un sacerdot francs, Miquel Clergue. No depenia de cap Orde religiosa. Collegi de pagament de 1 i 2 ensenyana, tant per interns com externs. Cap a 1892 mor el seu fundador i el seu successor, veient-se incapa de continuar, ho posa en venda. Es llavors quan, en 1895, els Missioners del Sagrat Cor el compren i inaguren la seva dedicaci a lensenyament. Als pocs anys decideixen traslladar-ho a ledifici que servia de Seminari, propi (aqust emplaament era de lloguer), ms ampli i retirat a Rossell, 175 en lEsquera de lEixample. Escolania de lEsglsia de la Merc (1897-1904). Ample. Fills Sagrada Famlia. Escolania per a nens amb ensenyament de msica. Ams, ensenyana elemental gratuta a crrec dels religiosos a la mateixa Escolania. 70 alumnes de 5 a 12 anys. Escoles Parroquials de Santa Maria del Mar (1897-?). Argenteria, 65 (abans

Plateria). Pis. La Salle. Escola gratuta de nois, oberta grcies a Dorotea de Chopitea per regentada ja anteriorment per seglars. 1 ensenyana des de 6 anys. Alumnes: 150 (1900). Adrea esmentada en 1901. En 1914 els religiosos deixen lescola, encara que es segueix anomenant fins 1922. dem (?-1901?). Mirallers, 9 pral. La Salle. Trasllat de la casa anterior. Adrea esmentada des de 1908, quan el trasllat ja shavia produt. dem (1901?-1907). Basea, 41 (ara Plaa Jacint Revents - Argenteria). La Salle. Trasllat de la casa anterior. dem (1907-1914). Montcada, 18. La Salle. Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 115 (1908); 128 (1910). Acadmia Champagnat (1904-1905). Rambla Caputxins, 7. Pis. Germans

Maristes. Ensenyament dIdiomes i Comer, amb documentaci acreditativa de la seva apertura en 1904. Per manca despai es trasllada immediatament. Escoles del Crculo Obrero de San Pedro Apstol (1907-1924). Trafalgar, 48.

Germans Maristes. Fundat en 1891, la seva secci escolar no apareix esmentada fins 1908 amb escoles gratutes per a nens, nenes i prvul. Els Maristes sencarregaren de la secci de nens

288

en 1910 amb 1 ensenyana. La seva comunitat depn de Llria, 38. Des de 1920 tamb hi ha ensenyament de comer. En data indefinida el Centre es trasllada. Alumnes: 90 (1910); 100 (1914). Religiosos: 2 (1936). dem (1924-1936). Sant Pere ms Alt, 25. Germans Maristes. Trasllat de la casa anterior. Escola Parroquial de Sant Pere Apstol (1913-1915?). Llus el Piats, 1 - Plaa

de Sant Pere. Pis. Germans Maristes. Escola Parroquial gratuta de nens. Vinculada a la Parrquia de Sant Pere de les Puelles, en el pis duna finca propera a lEsglsia. 1 ensenyana. Alumnes: 130 (1914). Va durar molt poc, perqu lescola apareix nombrada fins 1920 per des de 1915 no sesmenta als Maristes com a encarregats. Escola de loratori (1966-1979). Plaa Sant Felip Neri, 6 (abans 2). Felipons. Fundada en 1966 annexa a lOratori, en 1979 els Felipons es van desvincular de lEscola, i aquesta ha seguit funcionant fins lactualitat. Amb Parvulari i EGB. El Barri Gtic s la primera zona de la ciutat en ser atesa per les Ordes i Congregacions masculines, pel fet obvi de ser el primer nucli urb nascut de la ciutat actual; apart, els nuclis urbans posteriorment absorvits tenien molt poca importncia. Per tant, durant segles ha tingut un pes demogrfic evident. Lestabliment de comunitats masculines a la ciutat es va donar des del Segle IX. Els primers en arribar van ser Canonges Regulars: els Aquisgranesos (878-1592), i molt ms tard els del Sant Sepulcre (1141-1421), i Agustinians o Lateranencs (1155-1423). No fou fins el Segle XII que van arribar altres comunitats diferents: lOrde militar dels Templers (1134-1312) i lhospitaler dels Santjoanistes (1205-1699). Totes aquestes comunitats van desaparixer al cap duns segles, i mai van dur a terme cap activitat docent. A principis del Segle XIII hi ha un canvi. Des de llavors hi ha un domini gaireb total de les Ordes mendicants, que serien les que desenvoluparien fonamentalment la tasca docent a posteriori. Aix van aparixer els Mercedaris (1218, inicialment Orde militar), Dominics (1219), i Franciscans (1229). Totes elles van fundar Collegis-Convent durant el Segle XVII. Apart dels Frares del Sac (1260-74), que foren molt breus. Els Segles XIV i XV sn gaireb indits, arribant tant sols els Celestins (1408-50) i els Antonians (1434-1787), que mai van tenir cap ensenyament. Al Segle XVI comena una nova etapa dimplantacions: els Trinitaris (1529), Mnims (1573), Caputxins (1578), Agustins Recollectes (1618) i Trinitaris Descalos (1632), i Caracciolins (1685). La seva aportaci posterior a lensenyament va ser molt minsa i puntual. Llavors tamb va arribar lnic Orde monstic al barri, els Cistercencs (1670), per traslladant-se des del Raval on eren des del Segle XIV. Com a Ordes religioses de concepci ms novedosa trobem els Teatins (1632), i els Camils (1662). Des de llavors, fins lExclaustraci de 1835 no va haver cap ms implantaci al Barri Gtic. Les implantacions de convents al Barri Gtic havien sigut constants fins al Segle XVII; per poc a poc el Raval va anar guanyant importncia. No noms amb els Collegis-Convent, on el Raval va tenir un domini absolut, sin tamb amb els

289

Convents sense tasca educativa. Amb el pas del temps, la manca despai per construir nous convents va dificultar molt aquesta activitat. Desprs de les Guerres napoleniques (1808-14), tots els Convents de la ciutat tornaren a la seva vida normal, i no va haver cap comunitat que desaparegus totalment de la ciutat durant aquesta etapa. Llavors es va donar un fet que va canviar totalment lactitud de les Ordes a la ciutat: un Reial Decret de Ferran VII (Novembre de 1815), demanant lapertura descoles gratutes de nois a tots els convents del Regne. El Decret no obligava, sin que convidava o insinuava la seva creaci com fora positiva. Per tant, cada Orde (i incls cada Convent, per separat) la podia interpretar a la seva manera, com aix va ser. Daquesta manera van sorgir algunes escoles a diversos convents del Barri Gtic, fins llavors totalment tancats a la vida exterior: els Mercedaris, Dominics, Franciscans, Trinitaris, Mnims, i Caracciolins van obrir escoles. En canvi, no en van fer cas els Cistercencs, Jernims, Caputxins, Agustins Recollectes, Trinitaris Descalos, Teatins, i Camils. Per tant, el seguiment fou de poc menys de la meitat: de les 13 comunitats ubicades al barri, 6 ho van fer, i 7 no. Aix van sorgir cap a 1816, per primera vegada a la histria de la ciutat, tot un entramat descoles gratutes per tot el casc urb (ms cinc al Raval, i els seus sis Collegis-Convent), aparentment sense cap discriminaci de categoria social. Per amb larribada del rgim liberal (1820), es va arribar a una sopressi legal de totes les Ordes masculines (excepte els Escolapis), afectant aix a tots els Convents, i per tant a les joves escoles obertes, que van tenir que desaparixer. En 1820 tot va ser arrasat. En 1823 va tornar la normalitat legal per totes les comunitats masculines, que tornen als seus convents. Novament, totes van sobreviure i cap Orde va desaparixer de la ciutat. LExclaustraci de 1835 va ser mortal per totes els Ordes religiosos masculines. Tots els Convents van desaparixer, el seu personal dispersat, i els seus bns expropiats. Noms es van salvar els Escolapis al Raval, grcies a la seva dedicaci a lensenyana gratuta per a tothom, sent aquesta lnica casa densenyament per nois que hagu en la ciutat durant dcades, situaci que es va mantenir fins 1871 quan els Claretians fundaren a Grcia. I fins 1875 no sorg cap ms dintre de lantic recinte emmurallat de Barcelona. Durant 40 anys lactivitat fou nulla. No fou fins 1860 que van comenar a arribar algunes comunitats: Claretians (1860), i Hospitalaris de Sant Joan de Du (1867); per no al Barri Gtic. No va ser fins larribada dels Fills de la Sagrada Famlia (1872), que van fundar una escola al Barri Gtic (1872), res ms arribar; per van abandonar la ciutat a lany segent. Finalment, la Restauraci Borbnica va suposar una llarga etapa destabilitat en qu tot tipus de comunitats religioses sestabliren al Barri Gtic. En un primer moment noms van ser els Germans de La Salle, amb una escola (1879-84). Ms tard retornaren els Fills de la Sagrada Famlia, amb tres escoles gratutes (1887-89, 1889-1901, 1897-1904). Cap delles eren prpiament fundacions, sin escoles ja existents, en mans dassociacions catliques que posaven en mans de religiosos la seva secci escolar. Totes van ser molt breus.

290

Apart de les escoles gratutes tamb van sorgir diversos collegis, que van ser les cases densenyament ms representatives al barri, i a la vegada les ms perdurables: el Collegis de La Salle (1880), fou el primer. El dels Escolapis (1893) era, en realitat, una sucursal de Sant Antoni, al Raval, que desprs esdevingu autnoma. Amb aquests dos Collegis ja quedava consolidat el panorama educatiu de pagament al Barri Gtic, que sha mantingut inamovible fins els nostres dies. Posteriorment una nova comunitat, els Missioners del Sagrat Cor, van tenir el seu Collegi (1895-98), per poc desprs el van traslladar a lEsquerra de lEixample. Tamb els Germans Maristes van fundar una Acadmia (1904-05), igualment traslladada, a la Dreta de lEixample, lany segent. Aquests fets anunciaven la clara perdua de pes especfic del barri en favor del nou Eixample (i que es va fer molt ms patent en la vessant femenina). Des de 1895 les fundacions sn noms escoles gratutes. Els Germans de La Salle sen fan crrec de lEscola Parroquial de Santa Maria del Mar (1897-1914). Desprs els Germans Maristes sen fan crrec duna Escola de Patronat (1907-36), que va ser lnica casa gratuta que va aconseguir certa llarga durada al barri; i tamb sen van fer crrec de lEscola Parroquial de Sant Pere (1913-15?). Tamb destacar una Escola-Hospital (-1895?-), a crrec dels Hospitalaris de Sant Joan de Du, de molt curta vida. A partir de 1915 lactivitat fundacional va cessar totalment. Noms sobrevivien els dos Collegis de pagament de La Salle i Escolapis, i lEscola de Patronat dels Maristes. Amb la Guerra Civil va ser destrut el Patronat, quedant tan sols els Collegis en peu. Aix ha sigut durant dcades en qu el Barri Gtic ha quedat postergat com lloc de dest per totes les comunitats masculines. Noms en 1966 es funda una Escola a crrec dels Oratorians (1966-79), annexa al seu Oratori. Per als pocs anys els religiosos la van deixar. Lestancament s patent, i fins ara en cap moment han hagut indicis de redreament. Daquestes dades es desprn que el Barri Gtic va ser secularment un territori molt poc propici per fundacions de tipus docent, ja que el Raval sempre va ser un lloc preferit per aquesta activitat durant segles, primer amb els Collegis-Convent, i desprs amb els Escolapis. No va haver cap, fins lapertura de les escoles gratutes en 1816-20; per no es va aconseguir apropar-se al nivell del Raval, que encara el doblava. Malgrat una certa llunyania del barri, el Raval donava un servei suficient en funci de la demanda existent que feia innecesries fundacions noves al mateix Barri Gtic. Quan el Raval ja no donava ms de s, des de 1860 aproximadament el relleu ho va prendre el naixent Eixample. En aquest cas no soferia noms un ampli espai, sin que va acabar per convertir-se en el nou centre neurlgic de la ciutat, desbancant al Barri Gtic. Finalment, a finals de Segle XIX, la zona alta (Sarri, Sant Gervasi) va acabar de substraure al Barri Gtic lalumnat potencial. Amb aquestes circumstncies, els Collegis de La Salle i Escolapis van ser ms que suficients per capitalitzar lalumnat disponible. Per tenint en compte el pes demogrfic i social de la zona, sn molt poques. Tanmateix, les escoles gratutes eren molt precries, i prcticament noms el Patronat dels Maristes va tenir un paper important. Tampoc les Escoles parroquials van durar massa. El barri perdia lideratge i dinamisme en el conjunt de la la ciutat, per encara tenia un pes especfic propi i les classes populars no tenien la predominncia que tenien en el Raval. Noms en el periode 1895-1900, fou momentniament el barri amb ms cases densenyament de

291

tota la ciutat, amb cinc cases. Des de llavors es va estancar, mentres altres barris creixien, ligualaven, i incls el superaven. RAVAL Collegi de Betlem i Cordelles - Imperial i Reial Seminari de Nobles (1553-

1767). Xucl - Plaa Bonsuccs - Bonsuccs - Les Rambles, 107-119 (abans Rambla dels Estudis) - Carme, 2. Jesutes.

Els Jesutes fundaren el Collegi de Betlem per primeres lletres (1553) i posteriorment van afegir-ne Cordelles, Instituci promoguda per la famlia del mateix nom en 1530 com Collegi per nobles, que funcionava en un gran edifici annex a Betlem, i que en 1635 va ser posada sota la direcci dels Jesutes. Daquesta menera es va afegir la 2 ensenyana, per mantenint-se noms per nobles. Ms tard (1662), tot el conjunt dedificacions passaren a ser propietat legal de la Companyia, formant un nic Collegi. Posteriorment es va construir lEsglsia (1681-1729), lunic edifici que queda de tot el conjunt. Desprs de lexpulsi en 1767, Cordelles es convert en Seminari Dioces (1771-1868) i posteriorment fou enderrocat. Mai fou recuperat, malgrat el seu retorn en 1815. Actualment noms queda lEsglsia de Betlem, com a Parrquia des de 1835. Betlem fou la primera escola de nens fundada per una comunitat religiosa masculina. Collegi-Convent de Sant Guillem dAquitnia (1587-1835). Elisabets, 10-14.

Agustins. Collegi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Era de petites dimensions, i es trobava adosat a les dependncies de la Casa Municipal de Misericrdia. Durant locupaci napolenica, la comunitat va fugir (1808-14). Degut a la seva petitesa, no va sofrir desperfectes durant la Crema de Convents de 1835; tamb la proximitat a la Casa de Misericrdia ho va impedir. S fou afectat per lExclaustraci i la Desamortitzaci, quedant buit fins ser integrat en 1844 a les dependncies de la Casa de Misericrdia. Poc desprs es va ubicar la Casa-Hospital dInfants Orfes, a crrec de les Filles de la Caritat (1846-75), i posteriorment de les Carmelites de la Caritat (1875). Collegi-Convent del Sant ngel Mrtir (1593-1835). Rambles, 43 (abans

Rambla de Caputxins, 24). Carmelites Calats. Collegi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Installats inicialment a la Capella de Montserrat (Portaferrissa), molt poc temps desprs es traslladaren a aquest emplaament on construiren el seu Collegi-convent en 1593. Al costat es va construir el Collegi-Convent dels Franciscans, amb el qual compartirien una rivalitat acadmica constant. Pel seu estat ruins i per obrir el Carrer Nou de la Rambla fou enderrocat i refet del tot, a la vegada que salineava amb el nou traat de les Rambles (1790). Durant locupaci napolenica el Collegi fou desallotjat cap a 1809-10, funcionant com oficines, fonda, i cavallerissa, passant la comunitat al Convent del Carme. Reocupat en 1814, amb el Trienni Liberal fou desallotjat de nou (1821-24) funcionant com Caserna de batallons, Acadmia, i Collegi de Farmecutics. La Crema de Convents de 1835 no el va afectar perqu al costat es trobava lantic Collegi-Convent de Franciscans, que des de 1834 era Cuartell de Policia; per lExclaustraci i la Desamortitzaci el van suprimir. Desprs de diversos usos, des de 1844 va funcionar com a Cuartell de la Guardia Civil. Excepcionalment ledifici no

292

ha sigut enderrocat i encara subsisteix actualment com a Cuartell, ara de la Gurdia Urbana. Collegi-Convent de Sant Bonaventura (1628-1834). Rambles, 45 (abans

Rambla Caputxins, 22) - Uni. Franciscans Observants. Collegi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Dintre dels Collegis-Convent de lpoca, el dels Franciscans gaudia duna gran reputaci a la ciutat com a centre intellectualment molt selecte, ams de ser de gran tamany; i amb certa rivalitat acadmica amb el dels Carmelites Calats, establert abans al mateix costat. Fou ampliat en 1799 amb motiu de la rectificaci del traat de les Rambles. Durant locupaci napolenica van ser expulsats (1810-14). En 1821 els religiosos van ser expulsats, i es van unir a la comunitat del Convent de Sant Francesc. Ledifici fou enderrocat en 1823, i amb la Restauraci els religiosos el van reconstruir (1824). Finalment, van ser expulsats definitivament en 1834 per establir un Cuartell de Policia: aix el va salvar de la Crema de Convents a lany segent. Desprs es va establir el Caf Orient, fins ser enderrocat. Collegi-Convent de Sant Pere Nolasc (1668-1825). Les Rambles, 25 (abans

Rambla de Santa Mnica, 2) - Arc del Teatre (abans Trentaclaus). Mercedaris. Collegi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Fou utilitzat com a Comissaria de Policia durant locupaci napolenica (1808-14) i durant el Trienni Liberal (1820-23), passant la comunitat a residir al Convent de la Merc durant aquests periodes. El Collegi fou retornat en ambdues ocasions; per la segona vegada (1824), possiblement pel mal estat de ledifici, els Religiosos van decidir traslladar el Collegi a Tarragona. Poc desprs ledifici fou enderrocat (1827), i la mateixa Orde va construir-hi cases al solar que desprs va vendre. Collegi-Convent de Sant Vicen i Sant Raimn (1668-1758). Tallers - Plaa

Universitat. Dominics. Collegi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Establert a unes cases cedides als dominics per una vdua, properes a la muralla. dem (1758-1835). Sant Pau, 74 - Cadena. Dominics. Trasllat de la casa anterior, establert en unes dependncies prou modestes i redudes comparat amb la resta de Collegis-convent contemporanis. Durant locupaci napolenica fou desallotjat en data imprecisa, i reocupat en 1814. En 1835, durant la Crema de Convents fou incendiat, la comunitat exclaustrada, i la propietat desamortitzada. Desprs de diversos usos i quedar buit, fou habilitat en 1845 com Convent per les Agustines-Penedides, fins ser enderrocat definitivament en 1868. Monestir de Sant Pau del Camp (914-1808; 1814-1820; 1823-1835). Sant Pau,

101. Benedictins. Fundat en 914, no est clar si seguia la Regla Benedictina, fet molt probable, ja que en aquella poca la fundaci de monestirs a Catalunya seguien ntegrament aquesta Regla. Desprs va desaparixer (segurament en 985, amb la rzzia dAlmanzor que va destruir Barcelona), i refet posteriorment. En 1117 ja hi ha constncia documental de la seva presncia. Collegi del Monestir de Sant Pau del Camp (1672-1808; 1814-1820; 1824-

1833). Sant Pau, 101. Benedictins.

293

Convent fundat en 914 i refet en 1117. Molt desprs va incorporar Noviciat i Collegi, que havien sigut fundats en 1592 a Lleida i ms tard traslladats a Cervera, i que es traslladaren definitivament a Sant Pau en 1672. Entre 1808-14 tot el Convent fou utilitzat com a Hospital Militar, i fou evacuat de nou durant el Trienni Liberal (1820-23). Ja retornats, el Collegi no va obrir fins 1824 perqu funcionava com a Caserna de les Tropes reialistes. En 1833 el Collegi tanc, i poc desprs els Benedictins tamb van abandonar el Convent a causa de lExclaustraci. Des de 1842 els edificis de lantic Collegi foren utilitzats com a escoles, i des de 1845 fins 1890 com a Casernes. Ms tard sels va voler tornar a donar una funci educativa, per el seu mal estat va aconsellar la seva demolici en 1927 per construir el Grup Escolar Collasso i Gil. Derrut tamb el Convent, actualment noms queda lEsglsia a mode de Parrquia. Collegi-Convent de la Santssima Trinitat (1675-1835). ngels, 1 - Peu de la

Creu. Trinitaris. Collegi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Es va establir en una modesta casa amb hortet, que un particular va llegar en testament als Trinitaris en propietat en 1660; per no en usufructe, motiu que va retardar lapertura del Collegi fins la mort de lusufructuria en 1674. Habilitat en 1675 per la comunitat Trinitria, diverses dificultats van impedir lapertura com a Collegi fins 1685. Durant el Trieni Liberal la casa va ser expropiada (1821). Retornada en 1824, lExclaustraci i la Desamortitzaci va acabar definitivament amb el Collegi-Convent. Llogat i venut posteriorment a propietaris particulars (1844), el seu lloc locupa actualment el Grup Escolar Mil i Fontanals, bastit en 1929. Escola Pia de Sant Antoni (1815). Ronda de Sant Pau, 70-72 (abans 54-60).

Escolapis. Collegi-escola gratut i de pagament. El Convent de Sant Antoni Abat fou fundat en 1157 per lOrde dels Antonians. Degut a lextinci daquesta Orde fou traspassat als Escolapis en 1806, per les circumstncies poltiques van impedir el perms de les autoritats pertinents i ni tan sols van poder prendre possessi. Per fi, el perms es produ en 1815 i a finals dany ja comenaren les classes. Des de bon principi la casa va funcionar com a Escola Externat gratuta i Internat de pagament, per fou en 1827 quan lInternat sestabl com a tal amb un funcionament separat. Funcion aqu fins 1894, que es trasllad a la sucursal construda a Sarri. En 1846-47 senderroc lantic Convent i es constru un nou edifici, ampliat en 1862 aprofitant lenderrocament de les muralles de la ciutat. Basats en lensenyament gratut, els Interns noms pagaven la pensi. En 1849 ya figura la 2 ensenyana. Per manca despai sobre una sucursal de lExternat al carrer Ample (1893), i una altra per lInternat a Sarri (1894). Incendiat i destrut en 1909, es reconstru totalment i fou reobert en Abril de 1910, malgrat que la reconstrucci encara dur uns anys. En 1914 encara sn gratuts 2/3 parts del total dels alumnes. Alumnes: 700 (1836 i 1840); 800 (1842); 963 (1908); 207 (1910); 1038 (1914). Religiosos: 20 (1914); 19 (1927). Convent del Carme (1292-1835). Carme - ngels - Elisabets. Carmelites Calats. Primer convent dels Carmelites a la ciutat, sense ensenyament. Fou destrut durant la Crema de Convents de 1835.

294

Escola gratuta del Convent del Carme (1816?-1821?). Carme - ngels - Elisabets. Carmelites Calats.

Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Carmelites Calats, que fins llavors mai havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran VII dobrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del Trienni Liberal. Convent de Sant Agust (1309-1835). Plaa de Sant Agust (abans de la Igualtat)

- Arc de Sant Agust - Sant Pau - Robador - Hospital. Agustins. Convent sense collegi ni ensenyament. Fundat en 1309, el Convent va tenir diversos emplaaments fins que sestabliren aqu en 1728, acabant-se de construir en 1750. En 1835 fou incendiat, lEsglsia convertida en Parrquia, i el Convent derrut per construir-hi cases. Escola gratuta del Convent de Sant Agust (1816?-1821?). Plaa de Sant

Agust (abans de la Igualtat) - Arc de Sant Agust - Sant Pau - Robador - Hospital. Agustins.

Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Agustins, que fins llavors mai havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran VII dobrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del Trienni Liberal. Convent del Bonsuccs (1576-1835). Plaa Bonsuccs - Plaa Vicen Martorell.

Servites. Convent sense collegi ni ensenyament. Establerts definitivament en aquest edifici en 1636 desprs de diversos establiments provisionals, i tampc propis. Amb lExclaustraci de 1835 els religiosos sn expulsats i el Convent convertit en Caserna militar. Ja no han tornat a la ciutat. Escola gratuta del Convent del Bonsuccs (1816?-1821?). Plaa Bonsuccs -

Plaa Vicen Martorell. Servites. Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Servites, que fins llavors mai havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran VII dobrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del Trienni Liberal. Convent de Sant Josep (1586-1835). Rambla Sant Josep, 101 - Passatge Colom -

Jerusalem - Passatge de la Virrena. Carmelites Descalos. Convent sense ensenyana. En 1835 tant lEsglsia com el Convent foren incendiats i posteriorment enderrocats, situant-se lactual Mercat de la Boqueria. Escola gratuta del Convent de Sant Josep (1816?-1821?). Rambla Sant Josep,

101 - Passatge Colom - Jerusalem - Passatge de la Virrena. Carmelites Descalos. Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Carmelites Descalos, que fins llavors mai havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran VII dobrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del Trienni Liberal. Escoles de la Junta Diocesana de Enseanza (1876-1880). Ponent ,18 1 (ara

Joaqun Costa). Fills Sagrada Famlia. Retornats a la ciutat, els religiosos tornen a fer-se crrec dunes Escoles finanades per una associaci caritativa.

295

Escola de Sant Josep de la Asociacin de Catlicos de Barcelona (1880-1887).

Ferlandina, 45. La Salle. Escola gratuta muntada com a secci escolar de la associaci obrera del mateix nom. Arrib a tenir fins 500 alumnes. Escola Catlica de Sant Josep de la Juventud Catlica de Barcelona (1881-

1901?). Nou de la Rambla, 69 (abans Conde del Asalto). Fills Sagrada Famlia. Escola gratuta finanada per lassociaci caritativa del mateix nom, fundada en 1869 i fent-se crrec els Religiosos de la seva gesti des de 1881. Escola Catlica de Sant Josep de la Juventud Catlica de Barcelona (1881-

1901?). Sant Oleguer, 17 1. Fills Sagrada Famlia. Escola gratuta de carcter similar i mateixes caracterstiques. Escola Catlica de Sant Josep de la Juventud Catlica de Barcelona (1901?-

1909). Riereta, 28. Fills Sagrada Famlia. Escola gratuta de nens, i part de pagament. Escola oberta com a resultat de la reunificaci de les dues escoles anteriors. Dirna i nocturna. Alumnes: 255 dirns i 95 nocturns (1901). Lescola desapareix en 1909, per segons algunes fonts sembla que els religiosos mantenen la casa fins els anys 20. Escoles de la Asociacin de Catlicos de Barcelona (1887-1889). Ferlandina, 45.

Fills Sagrada Famlia. Escoles gratutes portades per la Congregaci del mateix nom i els GG. de La Salle fins 1887, que passa a ser portada pels Fills de la Sagrada Famlia. Es trasllada a Riera Alta, 21. Escoles de la Asociacin de Catlicos de Barcelona (1889-1906). Riera Alta, 21.

Fills Sagrada Famlia. Escoles gratutes, dirnes i dominicals. Obertes en 1889, es tracta del trasllat de la casa anterior (i la de Lled, 4 del Barri Gtic) a un local molt ms espais, ara portades amb ajuda de Las Conferencias de San Vicente de Pal. Nens obrers de 3-14 anys. Alumnes: 294 dirns (1898). Religiosos: 3 (1901). Igualment desapareguda amb la Setmana Trgica. dem (1906-1909). Sant Gil, 3 1. Fills Sagrada Famlia. Trasllat de la casa anterior, i s probable que des de 1907 tamb absorvs la casa de Riereta, 28. En tot cas, tot va desaparixer amb la Setmana Trgica. Fins 1912 tamb apareix com pertanyent als PP. Religiosos de la Caritat Cristiana (Orde illocalitzada), per es pot tractar duna transcripci errnia de la Congregaci. Tamb surt una escola dominical de la Asociacin de los Amigos de los Pobres des de 1907 i fins 1915 com a mnim, per potser fossin entitats diferents a la mateixa finca. Alumnes: 50 (1914). Escola Parroquial de Sant Raimn de Penyafort (1904-1906). Sant Pau.

Tercera Orde Seglar dels Dominics. Escoles regentades pels Terciaris Dominics, a lempar de la propera Esglsia parroquial que els Dominics tenien al seu crrec des de 1889, malgrat que la residncia dels religiosos corresponia a Bailn, 10. Elemental nocturna per nens.

296

Alumnes: 70-80 (1914). No foren incendiades en 1909. Nomenades en 1914, 1920 i 1922. dem (1906-1910?). Gurdia. Tercera Orde Seglar dels Dominics. Trasllat de la casa anterior. Cap a 1910 es trasllada a Rambles, 22 en el Barri Gtic, fins desaparixer cap a 1922. dem - Esglsia de Sant Josep i Santa Mnica (1910?-1922?). Les Rambles, 9

(abans Rambla Santa Mnica, 22). Tercera Orde Seglar dels Dominics. Trasllat de la casa anterior, ara establerta a les dependncies de la Parrquia de Sant Josep i Santa Mnica, regentada pels Dominics. Des de 1922 ja no hi ha referncia alguna a lescola. Religiosos: 12 (1927). Escoles del Centro Obrero Calasancio (1905-1914?). Ronda de Sant Antoni, 2-4.

Escolapis. Al costat de Sant Antoni sinstalla lensenyana nocturna dobrers des de 12 anys. Alumnes: 200 (1914). No hi han ms noticies des de 1914. Possiblement desaparegu amb la Setmana Trgica. Escoles del Patronato Obrero de San Jos (1906-1936). Sant Oleguer, 10.

Germans Maristes. Funcionant des de 1879, el Patronato no pose escoles gratutes de 1 ensenyana fins 1906. La de nens s regentada pels Maristes, la de nenes i prvuls no sespecifiquen. Alumnes: 390 (1908); 470 (1910); 250 dirns i 100 nocturns (1914). Oscilaci en torn als 400 alumnes. Religiosos: 6 (1936). Sembla que lescola va crixer fins formar local i residncia prpia, ja que els religiosos vivien al costat de lescola: el nou Collegi de Sant Olegari. El collegi s saquejat en 1936 per no cremat, per no propagar el foc a vivendes collindants. Malgrat aix, no tornen. Casa dEnsenyana (1909-12?). Sant Gil, s/n. Escolapis. Casa densenyament, possible substitutria temporal del Collegi de Sant Antoni, incendiat en 1909 i temporalment inhbil. Ocupa una finca abandonada pels Fills de la Sagrada Famlia arran dels mateixos fets. Alumnes: 300 (1909). Escola Sant Joaquim - Escoles Parroquials del Carme (1928-1936). Carme -

Passatge del Bisbe Laguarda. La Salle. Desapareguda amb la Guerra Civil, en 1941 es van intentar reobrir per no va reeixir. El Raval va ser, durant segles, un gran descampat buit proper al casc urb de la ciutat, per que aviat va tenir un paper destacat en lubicaci de diverses comunitats, buscant un lloc ms ampli i a la vegada ms enretirat del casc urb. Tamb fou clau pel creixement de la ciutat enfora de les muralles, fins al punt qu en 1775 va quedar totalment annexionat a la ciutat, al ser englobat dintre del recinte emmurallat. Les primeres comunitats ubicades al Raval van fonamentalment Ordes monstics: els Benedictins (1117), la primera Orde ubicada a la ciutat desprs dels Canonges Aquisgranesos; i ms tard els Cistercencs (1311), que van completar el panorama dOrdes monacals al barri. Des de finals del Segle XIII el domini de les Ordes mendicants fou gaireb absolut: els Carmelites (1292), Agustins (1309), Trinitaris

297

(1529), Servites (1576), Carmelites Descalos (1586), i Trinitaris Descalos (1632). Cap delles es va dedicar a lensenyament inicialment en aquests convents. Totes elles van desaparixer amb lExclaustraci de 1835, i malgrat que gaireb totes van retornar desprs a la ciutat, ja no ho van fer al mateix Raval. Respecte al Barri Gtic, es pot veure que hi ha una progressiva equiparaci entre ambdues zones al llarg dels segles. Amb el pas del temps, el Raval va anar guanyant pes respecte al Barri Gtic com lloc predilecte per fundar qualsevol tipus de casa religiosa, per ser aprop i a la vegada prou lluny del bullici del nucli urb, i sobretot pels amplis espais buits que encara quedaven a la seva rea. Al Segle XVI ja va haver una igualaci, i finalment al Segle XVII hi ha un domini major del Raval, bsicament grcies als Collegis-Convent que van ser patrimoni exclusiu daquest barri. Un fet decisiu va ser larribada dels Jesutes a la ciutat (1545), que poc desprs van fundar un Collegi (1553). Va ser el primer establiment educatiu per nois obert a la ciutat, i que a llarg termini fou un model per la resta dOrdes. Per diverses circumstncies, les principals Ordes de la ciutat van fundar Collegis-Convent, tots ubicats al Raval: en una primera etapa van fundar els Agustins (1587), Carmelites Calats (1593), i Franciscans (1628). En una segona etapa, molt ms breu, van ser els Dominics (1668), Mercedaris (1668), Benedictins (1672), i Trinitaris (1675) qui en van fundar. Excepte en el cas dels Benedictins, tots els Collegis eren convents nous. I tots, sense excepci, van nixer al Raval. El Segle XVIII ofereix molta menys activitat. Noms arriben els Pals (1704-1833), que mai shan dedicat a lensenyament. Per important s la desaparici del Collegi dels Jesutes (1767), arran de la seva expulsi de tot el Regne. Amb la marxa dels Jesutes, el seu Collegi tamb va acabar desapareixent. Desprs de les Guerres napoleniques (1808-14), tots els Convents de la ciutat tornen a la seva vida normal, sense que cap comunitat desaparegus totalment. Ams, va arribar una Orde totalment nova: els Escolapis, que van obrir una Escola (1815). La seva concepci terica de lensenyament era ms propera als Jesutes que no pas als Collegis-Convent vigents, ja que per ells lensenyament tenia un paper primordial, i amb una major versatilitat de matries; per a la vegada van obrir-se a tots els estaments socials, imposant la gratutat, sent aquest un tret distintiu nic respecte a tots. Llavors es va donar un altre fet que va canviar totalment lactitud de les Ordes a la ciutat: un Reial Decret de Ferran VII (Novembre de 1815), demanant lapertura descoles gratutes de nois a tots els convents del Regne. El Decret no obligava, sin que convidava o insinuava la seva creaci com fora positiva. Per tant, cada Orde (i incls cada Convent, per separat) la podia interpretar a la seva manera, com aix va ser. Al igual que al Barri Gtic, linterpretaci va ser desigual. En van fer cas els Carmelites Calats, Agustins, Servites, i Carmelites Descalos. En canvi, no ho van fer els Trinitaris Calats, Trinitaris Descalos, i Pals. Dels set convents del Raval sense cap tasca docent quatre ho adoptaren, i tres no: ms que al Barri Gtic, on ho van fer menys de la meitat. Per altra banda totes es van obrir als Convents, mentres els Collegis-Convent van seguir funcionant amb el seu format anterior, sense obrir cap escola annexa a cadascun dels Collegis. Daquesta manera va sorgir cap a 1816, per primera vegada a la histria de la ciutat, tot un entramat descoles gratutes per tot el Raval (ms cinc al Barri Gtic), aparentment sense cap discriminaci de categoria social.

298

Amb el nou rgim liberal a Espanya (1820), es va arribar a una sopressi legal de totes les Ordes masculines (excepte els Escolapis), afectant aix a tots els Convents, i per tant a les joves escoles obertes, que van tenir que desaparixer. En 1820 tot va desaparixer, tant els Collegis-Convent, com les escoles. En 1823 la situaci va tornar la normalitat legal a totes les Ordes, recuperant la seva activitat, i tampoc va haver cap Orde que desapareixs del Raval arran del Trienni Liberal. Per tots els fets adversos viscuts durant el Segle XIX havien fet que algunes Ordes quedessin molt malmeses, redunt la seva presncia a la ciutat. Totes van preferir mantenir els Convents, en detriment dels Collegis-Convent: aix van desaparixer els Collegis-Convent dels Mercedaris (1825), dels Benedictins (1833), i dels Franciscans (1834). LExclaustraci de 1835 va ser mortal per totes els Ordes religiosos masculines. Tots els Convents i Collegis-Convent van desaparixer, el seu personal dispersat, i els seus bns expropiats. Noms es van salvar els Escolapis ubicats al Raval, grcies a la seva dedicaci a lensenyana gratuta per a tothom, sent aquesta lnica casa densenyament per nois que hagu en la ciutat durant dcades, situaci que es va mantenir fins 1871 quan els Claretians fundaren a Grcia. I fins 1875 no sorg cap ms dintre de lantic recinte emmurallat de Barcelona. Durant 40 anys lactivitat fou nulla. No fou fins 1860 que van comenar a arribar algunes comunitats: els Claretians (1860), els Hospitalaris de Sant Joan de Du (1867), i els Fills de la Sagrada Famlia (1872-73) que van abandonar la ciutat a lany segent. Amb la Restauraci Borbnica sinicia una llarga etapa destabilitat caracteritzada per lapertura dun gran nombre de cases densenyament, totes gratutes, a crrec de poques comunitats, i generalment molt breus. La comunitat ms activa va ser els Fills de la sagrada Famlia, que arriben al barri (i a la ciutat) en 1876, fent-se crrec de fins a sis escoles dassociacions catliques (1876-80, 1881-1901?, 1881-1901?, 1887-89, 1889-1909, 1901?-09). Totes eren seccions escolars de diverses associacions catliques. Malgrat linestabilitat general dels assentaments, el Raval augmenta lentament les seves cases densenyament fins arribar a 6 en 1909. Tamb van estar presents breument els Germans de La Salle amb una Escola (1880-1887), igualment duna associaci catlica. A principis del Segle XX partir de 1900 sacceleraren les implantacions. Arribaren els Terciaris Dominics, obrint lEscola Parroquial de Sant Raimon de Penyafort (1904-1922?). Els Escolapis obren una Escola dobrers, annexa al seu Col-legi de Sant Antoni (1905-1914?). Els Germans Maristes sen fan crrec duna Escola de Patronat (1906-1936), convertint-se en lnica escola mnimament estable del barri apart dels Escolapis de Sant Antoni. En 1906 el Raval tenia 6 escoles, i pot dir-se que la presncia de religiosos al barri era fora alta, amb possibilitats de seguir augmentant. El fluxe de fundacions, malgrat que en bona part eren cases breus, mostrava un gran dinamisme. Per amb la Setmana Trgica (1909) es va tallar aquest lent augment, arribant-se a una etapa destancament total. Van desaparixer les dues escoles dels Fills de la Sagrada Famlia, que van marxar del barri. Tamb ho van fer lEscola per obrers dels Escolapis cap a 1914, i lEscola Parroquial dels Terciaris Dominics cap a 1922. Al Raval noms quedaven els Escolapis i els Maristes, amb un Collegi i una Escola de Patronat respectivament. Noms es va obrir una casa ms, a crrec dels Germans de La Salle que tornaven al barri: les Escoles Parroquials del Carme (1928-36).

299

La Guerra Civil fou fatal pel barri, ja que van desaparixer que va veure com desapareixien les cases dels Germans Maristes, i de nou els Germans de La Salle. Des de llavors el Collegi dels Escolapis ha sigut lnica casa densenyament del barri, i no ha hagut cap ms fundaci nova. Com en el Barri Gtic, en cap moment ha hagut cap indici de redreament en el teixit educatiu del barri. Laband s total. El Raval ha tingut dos moments clarament diferenciats: abans i desprs de lExclaustraci de 1835. Fins llavors, la zona havia estat escassament urbanitzada i possea les condicions idnies per ubicar qualsevol tipus de casa religiosa: amplitud, tranquilitat, i escassa distncia respecte a la ciutat. Aix, diverses Ordes van decidir establir-se directament al Raval; per totes, sense excepci, el van escollir per obrir els seus Collegis-Convent. Destaquen els Jesutes, que van obrir la primera casa densenyament a crrec duna comunitat religiosa masculina a la ciutat (1553). Els Collegis-Convent van deixar de sorgir en 1675, i com no es van fundar de nous a cap altra zona de la ciutat pot dir-se que les necessitats del moment quedaven prou cobertes, i que el deturament no es devia a una prdua de qualitat de la zona. Quan el Raval va incloures dins el recinte emmurallat (1775), quedava clar que el seu nivell durbanitzaci ja era fora alt, i per tant les seves avantatges shavien perdut en gran part. Laparici dels Escolapis (1815) fou un fet allat, per fonamental per la ciutat malgrat trobar-se a un extrem del Raval, i molt lluny del casc urb. Les tres escoles gratutes obertes entre 1816 i 1820 sembla que van ser suficients per atendre al barri, comparades amb les cinc del Barri Gtic, i tenint en compte la diferent densitat poblacional dambdues zones. En tot cas, es pot dir que el Raval va tenir en escoles una atenci similar que el Barri Gtic. LExclaustraci va crear un barri nou, elliminant tots els Collegis-Convent. Va mantenir els Escolapis, i ams era lnica Escola de la ciutat; per el seu carcter, creixentment dens i obrer, ja no era el dabans ni tan propici, i generava unes altres necessitats molt diferents. Quan en 1875 comena una nova etapa de fundacions a la ciutat, el Raval va rebre cases totalment diferents: escoles gratutes, petites, i generalment de curta vida. No va crear-se cap Collegi. Aquesta etapa fora activa es va trencar totalment amb la Setmana Trgica. Des de llavors, el Raval ha quedat abandonat, amb un marginament que ha durat fins lactualitat. Com ha sigut des de fa dos segles, noms li queda el Collegi dels Escolapis; per fa temps que aquest Collegi mira ms cap a altres barris, desprs de la desaparici de lantiga muralla i haver-se urbanitzat tota la zona immediatament exterior. BARCELONETA Escoles de la Junta Diocesana de Enseanza (1876-1880). Sant Ferran, 33 1

(ara de la Maquinista). Fills Sagrada Famlia. Retornats a la ciutat, els religiosos tornen a fer-se crrec dunes Escoles finanades per una associaci caritativa. Escola de Sant Josep (1890-1936). Mediterrani, 1 (abans Hernn Corts). La

Salle. Escola gratuta de nens, oberta grcies a Dorotea de Chopitea. 1 ensenyana des dels 6 anys. Des de 1914 acull tamb els prvuls sortints de lAsil de Sant Joan Baptista de

300

les Filles de la Caritat, en la Barceloneta. Alumnes: 215 (1900); 250 (1908); 240 (1910); 225 (1914); 200 (1928). Religiosos: 3 (1927); 5 (1928). La Salle-Barceloneta (1957). Balboa, 18-20. La Salle. Secci Filial n 2 de lInstitut Ausias March- La Salle-Barceloneta (1961-

85). Balboa, 18-20. Barceloneta. El barri de la Barceloneta fou creat des de 1753 per donar cabuda als barcelonins desallotjats de part del barri de la Ribera, enderrocat totalment desprs de la Guerra de Successi en 1718, per construir la fortalesa militar de la Ciutadella. La prdua de poblaci que pat la ciutat arran del conflicte bllic no va fer imprescindible ni urgent la seva construcci, per el posterior creixement demogrfic va rescatar el pla fins fer-lo realitat tal com avui el coneixem. Els primers religiosos en arribar a la Barceloneta van ser els Fills de la Sagrada Famlia (1876), que es van fer crrec de lescola duna associaci catlica; no va durar gaire, tancant-se en 1880. Posteriorment van arribar els Germans de La Salle, en dues etapes diferents. Primer van fundar una Escola gratuta (1890), que funcion fins ser destruda en 1936 amb la Guerra Civil. El segon periode sinici en 1957, quan van fundar una nova casa densenyana al mateix emplaament de lanterior. Desprs no han hagut ms incorporacions ni novetats. Per tant, els Germans de La Salle han monopolitzat lensenyament mascul del barri mariner durant dcades, sense cap ms competncia. BESS Escola Pia Mina-Pekn. Castell de les Quatre Torres. Camp de la Bota (1963-

1972). Bess. Escola situada al Camp de la Bota, en concret al barri coster i marginal de Pekn. En 1972 van-se traslladar al barri de la Mina, a la mateixa zona per al terme municipal de Sant Adri del Bess, dedicats especialment a la promoci del mn Gitano. Collegi Sant Gabriel (1969). Gran Via, 1196 - Bernat Metge, 5 (abans s/n).

Gabrielistes. El Bess s un polgon residencial construt fonamentalment entre 1959 i 1960 per allotjar la poblaci immigrada (gaireb tots del Sud dEspanya), basat en grans blocs dhabitatges, i mancat des del principi dels serveis ms elementals, entre ells els educatius. Dintre de la seva rea tamb sinclou el barri del Maresme, construt abans (1956), per de dimensions ms petites i annex al barri del Bess. Tamb queda incls lantic barri de barraques del Camp de la Bota (tamb dit Somorrostro i antigament barri de Pekn), existent des de principis del Segle XX i actualment desaparegut.

301

La primera presncia al barri del Bess va ser dels Escolapis, que es van installar al Camp de la Bota en 1963. En 1972 es va traslladar dins la mateixa zona, per dintre del terme municipal de Sant Adri del Bess, i ms centrats en el nou polgon residencial de la Mina. La segona casa fundada al barri ha sigut la dels Gabrielistes (1969), que van establir un Collegi en ple cor del polgon residencial del Bess i ha acabat per ser el Collegi ms important del barri. Per tant, els Gabrielistes sn el principal centre docent de tot el barri (tant Bess com Maresme), per van arribar desprs de gaireb deu anys sense cap altre casa densenyament al barri. BON PASTOR Escola lEsperana (-1970?-). Quito, 1. Gabrielistes. Escola situada al polgon de Bar de Viver, depenent del Patronat Parroquial de Nostra Senyora de lEsperana. Sembla que els Gabrielistes van tenir una vinculaci molt breu i potser de simples promotors. Sembla que els Gabrielistes van tenir una vinculaci molt breu i potser de simples promotors: noms hi ha una referncia i pot ser errnia. Collegi Parroquial del Bon Pastor (1970?-77). Sant Adri, 134. Marianistes. El Bon Pastor va ser un barri construt entre 1927 i 1929 per acollir els barraquistes expulsats de Montjuc, reurbanitzat amb motiu de lExposici Universal de 1929. Posteriorment va continuar creixent a costa de limmigraci. Noms ha hagut una casa densenyament de religiosos: lEscola Parroquial del Bon Pastor, que durant una anys va estar dirigida pels Marianistes (1970?-77). Apart, tamb hi ha una Escola a crrec dels Gabrielistes (-1970?-) a la mateixa poca, per que duraria molt poc temps. Van passar 40 anys perqu arribs alguna comunitat al barri, i fes front a les necessitats educatives del barri. En conjunt, totes dues incursiona (Marianistes i Gabrielistes) ha sigut molt breus. Apart daix, lEscola Parroquial va continuar funcionant sense ells. CAMP DE LARPA Escola Professional de Sant Josep de Calassan (1963-1969). Sant Quint, 5.

Camp de lArpa. Escola annexa a la Parrquia del mateix nom, regida pels Escolapis des de 1953 i sota la qual nasqu aquesta casa. dem (1969-1980). Indstria, 268 6 2. Escolapis. Trasllat de la casa anterior.

302

El Camp de lArpa va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents barriades de poblaci obrera nascuda a lantic terme municipal de Sant Mart de Provenals, amb motiu de la seva creixent industrialitzaci. Lnica presncia al barri ha sigut molt breu i tardana: una Escola professional dels Escolapis (1963-80), annexa a la parrquia del barri (que els mateixos Escolapis han regit sempre) dacord amb el carcter obrer i empleat del barri. Va acabar desapareixent alguns anys desprs. El barri no ha tingut cap ms presncia de religiosos durant el seu segle i mig dexistncia. CLOT Escola Tcnica Professional del Clot (abans Centro de Nuestra Seora del

Carmen i San Pedro Claver) (1899-1932; 1940). Valncia, 680 (abans Carretera del Clot, 210). Jesutes.

Trasllat del centre de Valncia-Passeig de Sant Joan, fundat en 1891. Establert al Clot en 1893 rep el nou nom de Centro de Nuestra Seora del Carmen i San Pedro Claver. Dut per la Congregacin de la Inmaculada i San Luis Gonzaga, des de 1899 ja fou dirigit pels Jesutes que finalment el poseiran des de 1930. Simpartia 1 ensenyana de nens i ensenyament tcnic, motiu que la va fer coneguda tamb com a Escuela de Aprendices. Incendiat en 1909, fou reobert a lAgost del mateix any i les classes comenaren en Septembre amb normalitat. Requisat en 1932. Reobert en 1948, des de 1955 comen a dir-se amb el nom actual. Alumnes: 321 (1908); 380 (1909); 325, 82 gratuts (1951). Secci Filial n 3 de lInstitut Ausias March- ETP Clot (1961). Valncia,

680. Jesutes. Incorporaci de la 2 ensenyanca a la casa abans citada. El Clot tamb va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents barriades de poblaci obrera nascuda a lantic terme municipal de Sant Mart de Provenals, amb motiu de la seva creixent industrialitzaci. El barri ha tingut una nica presncia, i des de molt aviat. Es tracta duna Escola professional dels Jesutes (1899), dedicada a lensenyana darts i oficis, dacord amb el carcter proletari del barri. Per resulta lextraordinria duraci que ha tingut el centre: per una part, els Jesutes exigien una espartana disciplina i el compliment estricte de totes les prctiques religioses, tant de lalumnat com dels pares en nombroses ocasions. Emmotllar-se al seu estricte pensament era condici indispensable per rebre el seu ensenyament. Per altra banda, el Clot era un barri obrer, inestable, i on les idees anticlericals havien calat molt. El centre fou destrut en la Setmana Trgica, per es va refer. No sofr danys en 1936 grcies a lexpulsi dels Jesutes dEspanya anys abans. Des de 1940 ha funcionat fins lactualitat. No shan fundat ms cases al barri. Resulta de difcil explicaci la pervivncia duna casa de pensament tan estricte en un ambient tan poc propici, malgrat lexistncia de sectors adeptes que eren, en tot cas, molt minoritaris.

303

CONGRS La Salle-Congrs (1959-1960). Felip II, s/n. La Salle. Casa oberta amb motiu de la construcci del nou barri del Congrs, construt a un costat del centre del nou barri, la Parrquia de Pius X. dem (1960). Cardenal Tedeschini, 50. La Salle. Trasllat de la casa anterior. Com el seu nom indica, el barri fou construt ntegrament a principis dels anys 50 amb motiu del Congrs Eucarstic Internacional (1953), fet que oblig a desallotjar multitud de barraquistes de Diagonal-Pedralbes, zona on succeien els principals events, i allotjar-los al nou barri. Lnica casa densenyament que ha hagut al barri s un Collegi dels Germans de La Salle (1959), que ha durat fins lactualitat. No ha hagut cap ms novetat des de llavors. DRETA EIXAMPLE Collegi del Sagrat Cor de Jess - Casp (1881-1932; 1939). Llria, 13 (abans

21) - Caspe, 25 - Pau Clars, 18 (abans 22). Jesutes. Col. legi Externat de pagament amb 1 i 2 enseana, i estudis de Comer. Retornats a Barcelona en 1876, ben aviat els Jesutes miraren de tenir una casa prpia a la ciutat on poguessin treballar amb amplitud. Escollits els terrenys, es van comprar a tres propietaris diferents (1879-80), i ledifici es va financiar grcies als generosos crdits del banquer Manuel Girona i a una donaci igualment cuantiosa de Dorotea Chopitea. Primer sacab ledifici del costat de Llria (1880-81), acabant-se posteriorment el costat de Pau Clars, i finalment lEsglsia cap a 1887. No fou incendiat en 1909. Fou requisat en 1932 i convertit en Grup Escolar per la Repblica, evitant-se aix danys en 1936. Des de 1939 funciona amb normalitat, i incls dins seu es va originar lEscola de Sant Estanislau de Kostka. Alumnes: 420 (1908); 390 (1910?), dels quals 50 eren gratuts (1914). Religiosos: 61 (1927). Collegi de la Immaculada (1900-1900). Plaa Urquinaona, 2 pral. Germans

Maristes. La primera fundaci escolar a Barcelona dels Maristes: Sant Andreu quedava molt lluny, i possiblement encara no donaven classes. La docncia era al principi molt heterognia, per aviat predomina la 1 ensenyana. Noms dur de Mar a Septembre, que es trasllad. dem (1900-1936). Roger de Llria, 38-40. Germans Maristes. Trasllat de la casa anterior. Collegi Externat de pagament, per nens. Amb 1 i 2 ensenyana. Inicialment sestabl noms al nmero 38; per tal fou lxit que el Collegi adquireix cap a 1906 la finca collindant (nmero 40) del mateix carrer. Ms tard afegeix Comer, i per manca despai torna a ampliar-se i trasllad Secundria i

304

Indstria a Llria, 58. La casa tenia la seva escola gratuta vinculada a la Parrquia de la Concepci. Durant la guerra sorganitz una altra escola en ledifici. Fou saquejat, i encara que no fou incendiat els Maristes ja no van tornar en 1939. Alumnes: 293 (1909); 340 (1910). Religiosos: 17 (1909); 20 (1910); 23 (1927); 11 (1936). Collegi de la Immaculada - Sucursal (1919-1936; 1939-1946). Roger de Llria,

58. Germans Maristes. En 1909 la seu provincial ocupa un pis daquesta finca fins 1919, en qu els Maristes ocupen tota la finca traslladant la 2 ensenyana i Indstria des de Llria, 38. Edifici amb Capella, menjador, Biblioteca i museus, per sense Esglsia. Fou saquejat en 1936, per no pas incendiat perqu en la planta baixa havien tendes i fou requisat per la Generalitat. Aix ledifici es va conservar en condicions. Religiosos: 15 (1927); 14 (1936). En 1939 fou residncia i escola de 1 ensenyana i Comer, per aviat es pens en un trasllat a un altre edifici ms espais. Abandonat definitivament en 1946 al traslladar-se a Valncia, 370 (Sagrada Famlia). Escola Parroquial de la Concepci (1901-1909). Claustres de lEsglsia.

Germans Maristes. Escolas parroquials fundades en 1882 pel Rector. En 1901 els Maristes sencarreguen della com a sucursal gratuta del Collegi de Llria, 38. Alumnes: 75 (1901). Des dels 6 anys. Per manca de lloc sn traslladats a un altre local. dem (1909-1914). Carrer del Mercat. Germans Maristes. Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 140 (1910). dem (1914-1936). Passatge de lEsglsia, 2. Germans Maristes. Trasllat a un local ms espais. Va desaparixer amb la Guerra Civil. Alumnes: 160 (1914). Religiosos: 3 (1936). Acadmia Champagnat (1905-1916). Rambla Catalunya, 63-65 - Arag.

Germans Maristes. Trasllat de la casa fundada a la Rambla Caputxins, 7 (1904), per ara afegeix la 1 ensenyana. Desprs no hi han ms notcies i la casa apareix com a residncia marista entre 1909 fins 1915, sense aclarir-ne ls. Noms en 1915 apareix explcitament com establiment densenyament i aquest any deixa desmentar-se. En 1916 es trasllada a Arag, 268 (al mateix barri) i canvia el seu nom per Escola Sant Josep. Escola Sant Josep / Residncia (1912?-1916). Diputaci, 274. Germans

Maristes. Esmentada entre 1912 i 1914 com casa dels Maristes, sense especificar-ne s. Podria tractar-se de la residncia dels religiosos de la Acadmia Champagnat, i no sembla clar que tingus activitat docent. Va tancar en 1916 integrant-se en la casa segent. Escola Sant Josep (1916-1925). Arag, 268. Germans Maristes. Trasllat de lAcadmia Champagnat amb un nom diferent, rebent a la vegada a la Residncia de Diputaci, 274. Esmentada explcitament des de 1917, a la vegada que es deixen desmentar les dues cases precedents. Desapareix en 1925, i segurament la comunitat va tenir continuitat amb lEscola Parroquial de Sant Josep Oriol de Villarroel, 91 a lEsquerra de lEixample.

305

Escola Pia de Nostra Senyora (1909-1910). Passeig de Grcia, 7. Escolapis. Obert com allotjament provisional de lalumnat del Collegi de Sant Antoni, cremat i destrut en la Setmana Trgica. Alumnes: 300 (1910). A lany segent es trasllada a una finca definitiva, ja com a Collegi nou i independent de Sant Antoni. dem (1910). Diputaci, 277. Escolapis. Trasllat de la casa anterior. Nombrada des de 1913. La 2 ensenyana i Comer ja sn nombrats en 1920. En 1915 encara apareix com a sucursal de Sant Antoni. Religiosos: 22 (1927). Collegi Claret (1909-1912). Passeig de Sant Joan, 82. Claretians. Trasllat provisional del Collegi de Sant Antoni Maria Claret, 45-49 del barri de Grcia incendiat i destrut durant la Setmana Trgica. En 1912 van retornar al seu lloc dorigen. Acadmia Lourdes - Capella Francesa (1908-1974). Bruc, 94. Pares Maristes. Nascuda en 1908, aquesta casa reuneix als refugiats de les cases de Grcia i Diputaci de la mateixa Congregaci a causa de la seva destrucci en 1909. Des de 1915 apareix com a centre de 1 ensenyana, sense especificar ms. En 1918 i 1922 sespecifica com a centre de 2 ensenyana: la Academia Lourdes dIdiomes, especialment el francs, llenga verncula dels religiosos. Des de llavors noms apareixen com capella per la colnia francesa resident a Barcelona, tasca que segurament portaren a terme des de bon principi. Es trasllad a Sarri en 1974. Collegi de Nostra Senyora del Carme i Sant Joan de la Creu (1921-1971).

Roger de Llria, 151-153. Carmelites Descalos. Va nixer com a Escolania pels escolans de lEsglsia del Convent dels Carmelites (situat a Av. Diagonal 424, molt aprop de ledifici), i desprs es va ampliar com a collegi per un alumnat ms extens. Malgrat el que diuen algunes fonts, no fou Escola Parroquial. Va tancar i fou enderrocat. Institut Comercial de la Immaculada (1927-1932; 1939-1952). Rossell, 223-

225. Jesutes. Centre densenyament destudis superiors de Comer. Escola de Sant Estanislau de Kostka (SEK) (1939-1984). Roger de Llria, 13-

15 4. Jesutes. Escola fundada pels escolans i cantors de lEsglsia del Sagrat Cor del Collegi de Casp, a mode dEscolania. Se situ en el mateix edifici Collegi de Casp, per apart del Collegi. Alumnes: 40, tots gratuts (1951). Arrib a tenir 320 alumnes. A principis dels 60 el Concili Vatic II propici que els escolans i cantors ja no fossin imprescindibles, fent que lEscola-Escolania perds sentit. No obstant, es manten fins 1984 en que es trasllad a Antequera, 2 (Vallcarca). Per amb una vinculaci amb els Jesutes ja molt indirecta. Collegi Sagrats Cors (1940-1975). Diputaci, 250. Pis. Sagrats Cors. Collegi Externat. 1 i 2 ensenyana. Establert en un gran pis Principal. En 1961 la 2 ensenyana es trasllad a la nova casa de lAvinguda de Vallvidrera, 8-10 en Sarri.

306

Tancat el Collegi en 1975, encara va fer-ne s una comunitat fins marxar definitivament en 1981. Alumnes: 170 (1940); 300 (1960); 200 (1970); 120 (1974); 70 (1975). Religiosos: 7-8 (1960); 3-4 (1970). Collegi Sagrada Famlia (1955-1965). Avinguda Diagonal, 351. Sagrada

Famlia de Belley. Trasllat de la casa de Crsega, 335 en el barri de Grcia. A principis de 1953 es va comprar un antic Hotel abandonat, comenant les obres a finals de lany. Ledifici fou prcticament refet, afegint varis pisos. En 1954-55, i mentres duraven les obres, es va fer el trasllat progressiu de les classes consumant-se el trasllat aquell mateix curs. Aqu funcion el Collegi durant 10 anys. Amb 1 i 2 ensenyana. Novament, per manca despai fou clausurat i totes les seves dependncies foren traslladades al Collegi de Peris Mencheta, 26-46 (Horta), nascut com a sucursal i que ara es convertia en casa central dels religiosos a la ciutat. Alumnes: 500 (1955); 600 (1965). La Dreta de lEixample forma part de la quadrcula planificada per Ildefons Cerd (1860), com a ampliaci de la ciutat antiga ja lliure de les muralles que havien impedit el seu creixement durant segles. Poc a poc, la zona que avui es coneix com la Dreta va anar diferenciant-se de la resta del nou Eixample, convertint-se progressivament en el nou centre neurlgic de la ciutat i concentrant les capes altes i mitges de la societat barcelonina que deixaven lantic casc urb buscant un mbit de residncia molt ms nou i ampli. Aix tamb es va notar dintre del camp educatiu, ja que la Dreta es va poblar de nombroses cases densenyament especficament dedicades a aquests selectes estrats socials que el poblaven. La primera comunitat en installar-se al barri sn els Jesutes (1881), amb un Collegi Externat. Tamb tenien ensenyament gratut, per separat de la resta. La segent presncia al barri fou dels Germans Maristes, que a la llarga van ser la comunitat masculina ms activa al barri fins la Guerra Civil. Primer van obrir un Collegi Externat (1900-46), poc desprs es van encarregar de lEscola Parroquial de la Concepci (1901-36), ms tard van obrir una Acadmia (1905-25), i finalment van habilitar una sucursal del Collegi Externat (1919-36). Van ser els ms actius en aquest barri, cobrint tots els tipus densenyament, i oferint una alternativa als Jesutes. Tamb van mantenir les diferncies segons pagament o gratutat, en aquest cas en ubicacions diferents. En total, la metat de les fundacions docents de la zona sn seves. Posteriorment arriben els Pares Maristes, que van obrir circumstancialment una Acadmia didiomes (1908-22?). El seu paper s molt redut, durant pocs anys, i supeditat a la seva tasca de ministeris per la colnia francesa del barri. Els Escolapis es van installar arran dels incidents de la Setmana Trgica (1909), que els va obligar a traslladar el Collegi de Sant Antoni (Raval), de manera provisional, a aquest barri. sn dels ltims en arribar. Va prosperar, i finalment es va mantenir com a Collegi independent. Desprs duna dcada sense activitat (1910-1920), sestableixen els Carmelites Calats amb una Escolania que desprs es va reconvertir en Collegi (1921-71), i que van ser la darrera comunitat docent establerta al barri abans de la Guerra Civil.

307

Ams, els Jesutes van fundar una altra casa: lInstitut Comercial (1927-52), i daquesta manera tenien dues cases al barri, sent les ms prestigioses i cotitzades del barri. Com a contrapartida, als anys 20 desapareixien les dues acadmies del barri, primer la dels Pares Maristes (cap a 1922), i desprs la dels Germans Maristes (1925). En total, el barri mantenia 7 cases densenyament en 1930 i era (juntament amb Grcia) el barri millor ats de la ciutat, amb gran diferncia sobre la resta (cap no tenia ms de tres). Llavors, la supressi dels Jesutes (1932) fou un fet trascendental: va suposar el confiscament de les dues cases que tenien al barri, i que van ser transformades en escoles pbliques. En principi, lstatus quo escolar no havia de canviar; per lalumnat va canviar substncialment, ja que molts pares van refusar la nova situaci, retirant als seus fills, i portant-los a acadmies que regiren els Jesutes sota una frmula exteriorment laica. Per tant, la supressi fou un aconteixement que va trasbalsar substncialment al barri. La Guerra Civil va afectar sobretot als Maristes, que van perdre lEscola Parroquial i una de les dues finques del seu Collegi; laltra finca va acabar deixant-se en 1946 i fou traslladada al barri de la Sagrada Famlia, per tocant al barri de la Dreta. Els Jesutes van recuperar les dues cases expropiades en 1932, i ams van obrir una Escola-Escolania al mateix Collegi de Casp (1939-84), diversificant encara ms lensenyament ofert a la zona. Els Escolapis tamb van obrir sense problemes. Als anys 40 i 50 la zona seguia sent molt atractiva per fer noves fundacions, i aix van arribar noves comunitats: arribaren als religiosos dels Sagrats Cors amb un Collegi (1940-75), i els Germans de la Sagrada Famlia de Belley amb un altre (1955-65). Com a contrapartida, la ja dita desaparici dels Germans Maristes (1946), i el tancament de lInstitut Comercial dels Jesutes (1952). La Dreta de lEixample es va estabilitzar amb un mxim de 6 cases densenyament durant un temps, fins que des de 1965 comenaren a desaparixer la majoria de cases: Sagrada Famlia de Belley (1965), Carmelites Calats (1971), Sagrats Cors (1975), i lEscola dels Jesutes (1984), que fou traslladada a un altre barri. Des de llavors tan sols han quedat dos collegis, els dels Jesutes i Escolapis. A priori podria semblar que la Dreta de lEixample, com a zona paradigmtica de les classes mitjanes i altes de la ciutat i nou centre emergent de la ciutat, hauria tingut un gran nombre de fundacions: s aix, per no des dun principi. El barri s un dels que ms fundacions va tenir, per va trigar bastant en marcar aquestes distncies. En principi la diferncia fou, principalment, qualitativa: les cases fundades no eren moltes i en general no eren de grans dimensions, per suficients pel barri i que feien innecesries noves apertures. En el seu conjunt gaireb totes eren cases de pagament, demostrant una clara homogenetat. Posteriorment la diferencia ja fou tant quantitativa com qualitativa, i llavors s va ser abrumadorament superior a altres barris, com a priori cabria esperar. Durant tot el Segle XX el barri mostra prou regularitat en el seu procs de creixement, amb fundacions espaiades i generalment duraderes. Igualment, el decreixement ha sigut fora paulat, i sense arribar a ser catastrfic pel barri. Aix, curiosament en 1900 noms havia un Collegi a tot el barri, malgrat que bona part del barri de la Dreta ja estava prou urbanitzat, i lxode social des del Barri Gtic ja feia temps que shavia iniciat. Aix podria explicar-se pel pes que manteniren durant cert temps els dos collegis externats del Barri Gtic a crrec dels Germans de

308

La Salle i els Escolapis, i en menor grau per la naixent competncia dels Internats de la zona alta (Sarri i Sant Gervasi). Per en 1909 el panorama ja era totalment diferent: ja havien tres collegis (Jesutes, Germans Maristes, Escolapis), dues acadmies (Germans i Pares Maristes), i una escola gratuta (Germans Maristes). Excepte els Jesutes, els edificis no eran de gran tamany, i les acadmies es reduen a un simple pis. En tot cas, sembla clar que foren els Jesutes els que van capitalitzar gran part de la demanda escolar molt aviat i amb grans mitjans, deixant pocs resquicis a les comunitats segents. Lensenyana gratuta era molt minoritria, dacord amb la composici social del barri, i est convenientement separada de la de pagament. A partir de 1920 i fins els anys 50 es va entrar en una etapa de creixement i a la vegada de substituci, fent-se fundacions de major tamany a la vegada que desapareixen les cases ms petites (principalment les acadmies i lEscola Parroquial). Finalment, des dels anys 60 es va entrar en un procs de contracci constant, causat per una redistribuci general dels recursos educatius destinant-los a barris de la ciutat molt ms mancats, per la creixent manca de recursos humans de cadascuna de les comunitats, i perqu el barri tenia una demanda descendent a causa del descens de la natalitat. Des dels anys 80 el barri sha estabilitzat amb noms dos collegis, sense que hagi cap indici de cap desaparici ms. ESQUERRA EIXAMPLE Asil de la Immaculada Concepci (1867-1881). Rossell, 175. Hospitalaris Sant

Joan de Du. Hospital-escola infantil. Installats en una caseta al xamfr, van fer una ampliaci de ledifici que va concloure en 1875. Ja dedicats a guarir i educar als nens ingressats. Buscant un lloc ms ampli i retirat, es traslladen a Les Corts i van vendre la finca als Missioners del Sagrat Cor. Collegi de Sant Miquel (1898). Rossell, 175 (abans 45). Missioners Sagrat

Cor. Convent, Esglsia i Internat de pagament. En 1882 fou comprat aquest Hospital als Hospitalaris de Sant Joan de Du per utilitzar-lo com a Residncia i Seminari de formaci de religiosos; per sense cap activitat docent. Ja en 1887 apareix referit per primera vegada en aquesta direcci com a convent, sense assenyalar cap tipus densenyament. En el costat de Muntaner sinstalla el Collegi, mentres al costat de Rossell sinstallen les dependncies dels religiosos. Al xamfr havia lEsglsia. En 1901 gaireb desapareix per manca dalumnat degut al seu trasllat, per pocs anys desprs arriba als 200 alumnes. Es mantenen els ensenyaments abans impartits, i des de 1918 aproximadament ja apareixen estudis de Comer. Fou incendiat en 1909 i destrut en 1936, reconstruint-se tal com avui el coneixem. No est clara com fou la transici de lInternat al Externat. Alumnes: 218 (1910); 500 (1930); 1000 (1959). Religiosos: 14 (1927). Collegi Comercial (1905-1918). Provena, 187-193. La Salle. Ja exist un collegi de noies a la mateixa adrea, documentat de 1902 a 1905. Ledifici fou inagurat en 1905 com a Colegio Comercial, segons els documents

309

dapertura. Apart de Comer, des de 1906 simparteix 1 ensenyana per nens externs. Alumnes: 220 (1908); 234 (1910). No hi ha escola gratuta. Escoles de Nostra Senyora del Roser de lAssociaci de Nostra Senyora de

Pompeia (1915-1920). Aribau, 62. Caputxins. Escoles de nois, noies i obrers que funcionven des de 1912 a Grcia. Des de 1915 la secci femenina lescola de noies se separa de la resta, i es situa en aquesta adrea. No sesmenta la participaci directa dels Caputxins en les actividats docents: en aquest cas, sen feien crrec une senyoretes integrants de lAssociaci. No tornen a esmentar-se des-de 1920. Escola Parroquial de Sant Josep Oriol (1925-1936). Villarroel, 83 (abans 91).

Germans Maristes. Escola Parroquial de nens. Tamb sesmenta una Esglsia i collegi, que deu ser el mateix. 1 ensenyana. No saclareix la seva gratutat. Religiosos: 17 (1936). Escoles Antonianes (1940-1944). Mallorca, 154 1 2. Franciscans Conventuals. Trasllat de la residncia de Trafalgar, 58 en el Barri Gtic, per que ara incorpora lensenyament. Establert en un pis de lloguer. Als pocs anys es trasllada a Elisa 19-21, en el barri de Sant Gervasi. Alumnes: 18 (1940); 180 (1943). Patronat Social Obrer de Les Corts - Escola nocturna (1951-1955). Entena,

206. La Salle. Escola nocturna per obrers originada en lassociaci del mateix nom, formada per antics alumnes de La Salle i amb seu en el Collegi de Les Corts. Fundada en 1905, va ser una activitat complementria daquest collegi durant anys fins el seu trasllat a aquests locals. Documentat des de 1951, segurament ja hi era abans; com a mnim, des de la desaparici del Collegi (1948). Collegi Parroquial de Sant Josep Oriol (1953-1976) Villarroel, 83.

Gabrielistes. El Collegi continu funcionant en 1976, malgrat que els Gabrielistes el deixessin. LEsquerra de lEixample forma part de la quadrcula planificada per Ildefons Cerd (1860), com a ampliaci de la ciutat antiga ja lliure de les muralles que havien impedit el seu creixement durant segles. Progressivament, la zona actualment coneguda com a Esquerra va anar adquirint un carcter social mitj-baix, urbanitzant-se lentament i duna manera poc ordenada. Degut al carcter social bsicament menestral i modest que lanava poblant, i a la vegada al seu creixement dispers, lEsquerra va rebre una atenci educativa fora reduda. La primera comunitat en arribar al barri ho va fer molt aviat: van ser els Hospitalaris de Sant Joan de Du, amb una Escola-Hospital de nens (1867), que en 1881 va ser traslladada a Les Corts buscant un millor emplaament. Fou una casa planificada per funcionar lluny de la ciutat, quan la zona estava prcticament buida. Quan aix comenava a canviar, es mudaren. La segent comunitat en arribar van ser els Missioners del Sagrat Cor, que van portar a lEsquerra un Collegi Internat (1898), provinent del Barri Gtic. Ha sigut lnica casa densenyament de gran durada al barri, i que encara es mant.

310

Posteriorment, els Germans de La Salle va fundar un Collegi Comercial (1905), per de vida molt breu, ja que va desaparixer en 1918. Finalment, van arribar els Germans Maristes, fent-se crrec de lEscola Parroquial de Sant Josep Oriol (1925-36). La Guerra Civil va suposar la desaparici de lEscola Parroquial dels Maristes. A comenaments dels anys 50 van haver noves fundacions: els Franciscans Conventuals, amb una Escola (1940-44); els Germans de La Salle, amb una Escola Nocturna per obrers (1951-55); i els Gabrielistes, amb lEscola Parroquial de Sant Josep Oriol (1953-76). Totes aquestes cases van tenir, novament, una durada molt breu (exceptuant lEscola Parroquial, que va aguantar uns anys ms), i lEsquerra es va tornar a quedar amb la casa de sempre: el Collegi dels Missioners del Sagrat Cor. Malgrat que han hagut fins a 7 fundacions al llarg de gaireb un Segle, lEsquerra de lEixample ha sigut un barri profundament desats. Mai ha tingut ms duna o dues cases funcionant simultniament (excepte entre 1953-55); per pot dir-se que, a la prctica, al barri noms ha funcionat un Internat fundat en 1898, posteriorment convertit en Externat, i una Escola Parroquial entre dues poques. LEscola-Hospital inicial (1867-81) duia a terme tasques ms sanitries que no pas docents, i com a tal tenir un funcionament tancat. Desprs lInternat (1898), com a tal, tamb havia de tenir un funcionament allat i recollit, i per aix tampoc va repercutir positivament al seu entorn ms immediat. El Collegi Comercial (1905-18) estava especficament destinat a estudis de Comer, i com a tal no estava destinat a altres estudis ms bsics. I tamb va durar molt poc. Per tant, no fou fins lapertura de lEscola Parroquial (1925), que va nixer una casa densenyament realment activa dins el barri, intentant paliar una carncia total; per va desaparixer amb la Guerra Civil, quedant de nou el barri totalment abandonat. LEscola franciscana (1940-44), i lEscola per obrers (1951-55) van ser testimonials i sense una mnima rellevncia. Refeta lEscola Parroquial (1953), de nou van oferir un servei que ning ms hi donava fins la seva desaparici en 1976. Llavors, el panorama educatiu ja havia canviat fora i no era tan precari. Ams, lantic Internat ja shavia transformat en Externat, i per tant la seva aportaci al barri era molt ms destacada. FORT PIUS El Fort Pius forma part de la quadrcula planificada per Ildefons Cerd (1860), com a ampliaci de la ciutat antiga ja lliure de les muralles que havien impedit el seu creixement durant segles. Es trobava a la zona compresa entre la Dreta de lEixample, la Ciutadella, i el barri obrer del Poblenou. Com a tal, es va anar urbanitzant molt lentament, sense cap nucli poblacional definit, i rebent una poblaci bsicament obrera i menestral. Mai cap comunitat masculina ha fundat cap casa en aquest barri. GRCIA

311

Collegi Claret (abans Collegi i Escoles del Cor de Maria) (1871-1909; 1912). Npols, 344-350 - Sant Antoni Maria Claret, 45-49 (abans Coello, 255) - Siclia, 323-333. Claretians.

Collegi de pagament i Escola gratuta amb classes dirnes i nocturnes. En 1860 els Claretians fundaren lanomenat Convent Nou a un modest edifici rodejat de conreus a les afores de la llavors Vila de Grcia; per no fou fins 1871 que comenaren les activitats educatives. Aquest edifici inicial es trobava a la cantonada de Claret-Npols, per malgrat no estar alineat amb lEixample Cerd (que fou aprovat en el mateix 1860), casualment en coincidia i aix el va salvar fora anys. Sembla que lEscola gratuta fou establerta algun temps a Travessera de Grcia, 260-264 en un antic Collegi Politcnic (1895-1909 aproximadament), i devia ser un annexe molt proper a ledifici. En 1904 fou construda lactual Esglsia al Carrer Claret i que es convert posteriorment en leix central del complexe educatiu. Incendiat en 1909, es traslladaren provisionalment fins que ledifici de Npols fou reconstrut totalment en 1912 (i ja coincidint totalment amb la quadrcula Cerd). Degut a la demanda, es constru un nou edifici (1926-29) a la cantonada Claret-Siclia, quedant lEsglsia centrada entre els dos edificis del Collegi. Amb 1 ensenyana, cap a 1920 ja apareixen la 2 ensenyana i Comer. En 1936 lEsglsia fou incendiada, i encara que el Collegi no ho fou va ser saquejat i va quedar inservible. Torn a obrir-se en 1940. En 1960, i amb motiu del centenari de la fundaci safegiren nous pisos i les installacions esportives. Finalment, en 1997 senderroca ledifici de Claret-Npols (edificat en 1909-12, i ja molt malms), i es substitu per un de nou. Alumnes: 165, 65 gratuts (1910); 140, 40 gratuts (1914). Religiosos: 20 (1914); 30 (1927). Casa Municipal de Correcci - Escola de Reforma (1884-1890). Travessera de

Grcia, costat mar (abans Travesera Solar, 91). Sant Pere ad Vncula. La Casa de Correcci Municipal fou inagurada en el Convent de las Agustines-Beates Magdalenas del Carrer de Jonqueres, en 1834. Va ser habilitada per lensenyana i correcci dhomes i dones de menys de 20 anys, per separats internament. Fou enderrocat en 1854 durant el bienni progresista, i al acabar es va plantejar la seva restauraci. Aix, en 1856 es reobr en lantic Convent de les Mnimes (Carme, 44) fins que en 1875 retornaren les monges i la Casa fou recollocada en una antiga fbrica de fundici de metalls a Grcia. Com els reclusos augmentaven, la secci femenina es separ en 1880 entregant-la a les Religioses del Bon Pastor. En 1883 havien 93 reclusos i en 1887 ja eren 141: urgia trobar un nou local. En 1884 es confi la seva direcci als RR. de Sant Pere ad Vncula, Orde especialitzada en la gesti destabliments de correcci de la juventud. La titularitat de la casa seguia sent de lAjuntament, que es reservava una quota dassignaci dingressats, per poc a poc els Religiosos es van fer amb tot. Van reduir ledat dingrs de 8 a 15 anys, per encara no donaven abast. Ingresaven joves per desig patern, que pagaven la seva plaa. Escola de Sant Joan Baptista de La Salle (1892-1936). Esglsia, 2-4. La Salle. Escola gratuta de nens. 1 ensenyana des dels 6 anys. Alumnes: 212 (1900 i 1914); 150 (1908); 200 (1910); 270 (1928). Religiosos: 3 (1927); 6 (1928). Incendiat en 1936.

312

Collegi La Salle-Grcia (1940-1971). Sant Salvador, 44. La Salle. Continuaci de la casa anterior en un emplaament diferent, per molt proper. En 1967 va rebre lalumnat de La Salle-Josepets (1912-67), dintre del mateix barri. dem (1971). Plaa del Nord, 14 (abans 6, s/n). La Salle. Continuaci de la casa anterior, juntament amb les dues seccions filials. Secci Filial n 3 de lInstitut Menndez Pelayo- La Salle-Grcia (1963).

Sant Salvador, 36-50. La Salle. Secci Filial n 4 de lInstitut Menndez Pelayo- La Salle-Grcia (1966).

Sant Salvador, 44. La Salle. Escola Pia Balmes (1899-1912). Passeig de Grcia, 114. Escolapis. Collegi Externat de pagament. Originat en lAcadmia Balmes de 2 ensenyana, fundada per un Mossn, Francesc Gal. En 1899 els Escolapis sen fan crrec de lAcadmia, incorporant la 1 ensenyana. Primer centre escolapi sense ensenyament gratut. Alumnes: 230 (1900); 300 (1908); 400 (1909). En 1912 es trasllada, encara que es continua esmenant aquesta adrea fins 1918. dem (1912-1930). Crsega, 327. Escolapis. Trasllat de la casa anterior. Es mantenen la 1 i 2 ensenyana. dem (1930). Balmes, 208 (abans 230-232). Escolapis. Trasllat de la casa anterior. Escola de Sant Josep del Centro Moral Instructivo de Gracia (1903-1914). Ros

de Olano, 7-9 (abans Las Gracias). La Salle. El Centro Moral, fundat en 1869, t entre altres la seva secci escolar per obrers. Escoles gratutes, dirnes per nens i nocturnes per adults. Des de 1903 els GG. de La Salle sen encarreguen de la dirna, de 1 ensenyana. Alumnes: 200 (1899); 300 (1908); 200 (1909); 60 (1910); 200 (1914). Fins 1922 segueixen esmentant-se les escoles, per sense La Salle. Escoles de Nostra Senyora del Roser de lAssociaci de Nostra Senyora de

Pompeia (1912-1912). Avinguda Diagonal, 450. Caputxins. Dintre del Convent de la Mare de Du del Roser de Pompeia, inagurat en 1908, es va promoure la creaci de lAssociaci de Nostra Senyora de Pompeia en 1910, amb diversos serveis socials per a la poblaci de Grcia. Entre aquests es trobava lorganitzaci dunes Escoles Gratutes. Els Caputxins van tenir una intervenci directa, malgrat no ser la seva finalitat principal. Dirnes per a nois i noies, nocturnes per obrers, i dominicals per serventes. Van comenar a funcionar en 1912 i es van organitzar al mateix convent, per per manca despai aviat es va decicir traslladar-les a un nou local ms ampli el mateix any. dem (1912-1926). Travessera de Grcia, 8 prop Gran de Grcia- Antic Teatre

Coliseu. Caputxins. Trasllat de les escoles a un local ms ampli, en lAntic Teatre Coliseu i amb dues finques collindants. En 1911 tenen 127 alumnes; en 1914 tenen 273 nens i 140 nenes dirns, i 460 obrers nocturns. En 1915 la secci femenina es trasllada a Aribau, 62.

313

dem (1926-1972). Riera de Sant Miquel, 1 bis. Caputxins. Trasllat de la casa anterior a un nou edifici ms espais, construt en terrenys annexes al Convent dels Caputxins. La Salle-Josepets (abans Collegi de Nostra Senyora de Grcia) (1912-1967).

Marqus de Santa Anna, 5-7 (abans Santa Ana). La Salle. Anomenat de dues formes: Colegio de Nuestra Seora de Gracia (1913), o Colegio de San Juan Bautista de La Salle (1920). Fundat al costat de lEsglsia dels Josepets de Grcia en 1912, possiblement va substituir a unes Escoles Parroquials annexes a lEsglsia dels Josepets (1909-12) al nmero 3 del mateix carrer. Es tracta dun Collegi perqu no hi ha referncia alguna a carcter benfic o caritatiu. 1 ensenyana. Religiosos: 10 (1927). Collegi del Sagrat Cor de Jess (1925-1932; 1939-1984). Torrent de les Flors -

Encarnaci, 49. Jesutes. Continuaci de lempesa anterior, per amb majors objectius. Ara es tracta duna Escola, igualment portada per la Congregacin del Apostolado de la Oracin del Sagrado Corazn de Jess, i vinculada a la Companyia. En aquest cas la participaci dels Jesutes sembla que fou molt escassa, fet que la permet sobreviure a la dissoluci de 1932 i funcionar fins 1936. Desprs de 1939 limplicaci dels Jesutes fou major. En 1948 el centre pateix una profunda reforma i ampliaci i incorpor una Escola Professional Textil, per la perd en 1961. Poc desprs afeg la 2 ensenyana. En 1984 va desaparixer. Alumnes: 50 (1939). Escola de la Santssima Trinitat (1928-1965). Torrent den Vidalet, 1-3.

Trinitaris. Escola pels escolanets de lEsglsia dels Trinitaris, fundada entre 10 i 15 anys abans de la gue