L’èmbol vegà (II). Quotes lleteres.La llet és un bon exemple de totes les barreres amb les què el sistema especista protegeix la indústria d’explotació animal. També és exemple de com el veganisme, com a instrument de lluita, ha d’assumir aquesta realitat i avançar al marge de les imposicions d’aquest sistema especista . 1

Ens mostra les seues febleses, els peus de fang del monstre que, quan sent que es va a quedar sense la seua medicina, quan pensa que pot perdre el suport de polítiques públiques, udola fort mentre li comencen a tremolar les cames. El programa de quotes lleteres de l’UE arribà a la seua fi el passat 31 de març. Ha estat una eina impulsada per l’Organització comú del sector lacti, constituïda el 1968 i, per tant, amb més de 40 anys abordant sense massa èxit el problema dels grans excedents lactis europeus. S’ha de tindre en compte que s’arribà al complet autoabastiment lleter el 1974, quan la CEE ja comptava amb 9 membres i adquirí capacitat per produir el 100% del consum intern. Després d’aquesta fita, el volum d’excedents lactis no ha parat de créixer.

La principal causa ha estat l’enorme increment de la productivitat lletera. La mecanització, amb les munyidores mecàniques com a element més visible, ha reduït els costos de producció i ha fet que les xicotetes explotacions siguen cada vegada menys competitives. Destaca encara més, però, el què el sistema d’explotació anomena “millora genètica”: en uns 40 anys, mitjançant la combinació dels encreuaments tradicionals amb la tecnologia genètica, han passat a extraure de les vaques Holstein el doble de llet que abans. Arriben sense problemes als 9.250 litres per vaca a l’any, 25 al dia, i no és difícil trobar explotacions que obtenen 30 litres diaris. Que puguen extraure la mateixa quantitat de llet amb la meitat de vaques es podria considerar com una millora per a les vaques si no fóra perquè es tracta d’un sistema d’explotació, d’acumulació, d’increments de producció i de guanys. Dins del sistema d’explotació especista, els animals ho són tot: força de treball, matèria primera (majoritàriament en el cas dels mascles) i

Animalisme CAT, 15/01/2013, L’èmbol vegà, http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/01/lembol-vega.html 1

Explotació lletera completament tecnificada.

reproductores, multiplicadores de la riquesa (majoritàriament en el cas de les femelles, com les vaques lleteres ). Així, més llet per vaca mai equival a menys vaques per a la mateixa llet, sinó a 2

molta més llet amb moltes més vaques per a obtindre molts més beneficis. A Europa, aquesta producció cada vegada major es refugià a les polítiques de la PAC , 3

regulacions i ajudes públiques què accentuaren la distància creixent entre la capacitat de produir llet i el consum intern i de l’exportació. Fa dècades que la UE sosté polítiques de foment de la demanda de lactis: es subvenciona l’ús de llet en pols per a l’alimentació animal, la mantega comercialitzada i la utilitzada com a matèria primera de pastisseria i gelateria o la producció de caseïna (proteïna predominant a la llet de vaca). També es subvenciona el consum de lactis a centres escolars o hospitals, per forces armades, etc. S’han d’afegir, a més, les campanyes publicitàries públiques dirigides tant als mercats interiors com als exteriors.

El 1969 arribà la primera campanya europea de incentius pel sacrifici de vaques lleteres. El 1977, s’inicià el primer programa per a la reconversió d’explotacions lleteres en càrnies. Després, vingueren les primes per no comercialitzar llet. La UE paga per a que es llance llet, de la mateixa manera que paga per a que es maten animals i es llance la seua carn amb la intenció d’intervindre l’oferta i evitar caigudes de preus que enfonsen les explotacions. El sistema especista arriba fins ací: dins de la bogeria capitalista, s’explota, s’esclavitza i es mata per a tirar allò que s’obté. Per que fa a la llet, aquestes campanyes d’eliminació de vaques lleteres han estat un fracàs rotund. Les explotacions aprofitaven per substituir les vaques per altres de més productives i, en poc temps, la producció tornava superava en volum la que hi havia abans de la campanya de torn.Finalment, i després de superar mil i una resistències, s’establiren les primeres penalitzacions a l’excés de producció. La primera mesura, en vigor des de 1981, fou l’establiment d’un xicotet impost anomenat taxa de corresponsabilitat. Després, en 1984, arribaren les quotes lleteres, un complex sistema per a gravar la producció per damunt d’eixes quotes amb l’objectiu que

no tinguera cap rendibilitat pel sector productiu. Des d’aleshores i fins ara, ha estat objecte de continus ajustos, reformulacions i, sobre tot, de suavitzacions favorables al sector.L’àmbit de les explotacions lleteres ha assumit l’eliminació de les quotes com a una batalla perduda d’una guerra que no ha acabat. Denuncien que no es pot renunciar a un “sistema que arbitre l’oferta i la demanda” per a evitar situacions com la viscuda a Canadà, on el propi sector demanà la fi de les quotes amb les vista posada al mercat dels EUA. Després, els de l’elaboració, distribució i comercialització feren amb les persones grangeres el mateix que aquestes fan amb les vaques i, amb la intenció d’apropiar-se dels beneficis, imposaren una forta caiguda dels preus. El resultat d’aquesta experiència fou que les quotes tornaren al Canadà.Quan parlen de “sistemes que arbitren l’oferta i la demanda”, per suposat, parlen de totes eixes ajudes que arriben, insistisc, fins a tirar llet o fins a la matança subvencionada de vaques. Parlen

Animalisme CAT, 08/11/2012, Llet, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/11/llet.html 2

Política Agrària Comuna. En funcionament des de l’1 de gener de 1958, ja que és un dels Tractats de Roma amb els 3

que es constituí la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

Escorxador.

de campanyes publicitàries, de subsidis per a la compra de lactis o d’intervencions del mercat pel sosteniment de preus a costa dels impostos de tothom, també de les persones veganes. Davant de tot això, el veganisme es fa encara més potent. Pel que fa a aquest cas en concret, llevant l’explotació animal de la nostra cistella de la compra neutralitzem, com si d’un joc de tombar fixes de domino es tractara, les maniobres de la distribució que ataquen els interessos de l’elaboració, que a la seua vegada havien atacat els de la producció que explota directament les vaques. I, a més neutralitzem, en la mesura de les nostres possibilitats i en exercici de la nostra llibertat, els efectes favorables a la cadena d’explotació generats amb els nostres propis impostos. Si el brick de llet es queda a la prestatgeria de la tenda, és un granet de sorra que, amb milions de granets més, arribarà a taponar tot aquest sistema.