PROPOSTA TÈCNICA PEL CONCURS DE PROJECTES PER A L’ADJUDICACIÓ DE DIFERENTS SERVEIS D’ARQUITECTURA RELACIONATS AMB EL PROJECTE DEL PARC DEL NORD DE SABADELL

LEMA_ CONNECTANTELNORD

1. ESTRUCTURA DEL PARC DEL NORD, CONNECTIVITAT ENTRE BARRIS I TRACTAMENT DE CORNISES DEL RIPOLL

Es crea un eix vertebrador en forma de passeigamb carril bici que recorre longitudinalment el parc i el defineixi, organitzant els espais i les circulacions. El nou eix va des de la plaça de la Primavera baixant pel parc al barri de la Plana del Pintor fins a la plaça del Forjador, passa per la Ronda de Navacerrada, va cap a la plaça d'Oscar Arnulfo passant per les praderies al barri del Torrent del Capellà, enllaça més avall del Pavelló Nord amb un parc continu que travessa la carretera de Prats cap al carrer Puig de la Creu i plaça del Primer de Maig en el barri de Can Puiggener per enllaçar finalment amb el parc de la Clota i el riu Ripoll.

Aquest eix vertebrador te diverses seccions en els diversos àmbits:

En l’àmbit 1a el passeig per vianants es situa al centre del parc, en els camins ja executats, ampliant la secció del camí central per encabir-hi nous usos com una guingueta amb serveis públics, un espai de joc esportiu a l’aire lliure, un parc d’esbarjo de mascotes i una nova zona de jocs infantils, mentre que el carril bici es situa paral·lel al carrer Feliu Elias, ampliant la vorera est.

En l’àmbit 1b el passeig i el carril bici s’insereixen en la nova urbanització de la ronda Navacerrada, que es proposa com a espai de prioritat invertida.

En l’àmbit 1c i 1d el passeig i carril bici transcorren en paral·lel, amb una secció de 7 m., amb un traçat sinuós que s’adapta a l’orografia del terreny.

En l’àmbit 3b el passeig es bifurca: cap al nord el passeig s’insereix en la vorera del carrer Puig de la Creu, que s’amplia, i cap al sud s’insereix el carril bici en la vorera de la carretera de Prats per connectar-lo amb la xarxa actual del carrer Maestrat i l’espai de vianants baixa pel sud del camp de futbol fins al carrer Empúries.

Es defineixen camins transversals que connecten l’espai del Parc del Nord amb les estructures de carrers i recorreguts existents en els barris de l’entorn.Es connecta amb un nou carril bici i espai de vianants els espais lliures esportius de Can Deu amb els camins cornisa miradors que comencen al nord de la Plana del Pintor. En els àmbits 1c i 1d (parc del nord) s’implanten nous camins transversals de traçat rectilini que s’adapten a la topografia per mitjà d’escales i rampes, i que connecten els principals vials i espais públics de l’entorn edificat.

El nou parc als àmbits 1c i 1d s’estructura en quatre franges: una franja d’accés, una franja urbana a l’oest, una franja naturalitzada central i una altra franja urbana a l’est. La primera franja és la d’accés i s’ubica en contacte a la Ronda Collsalarca. És la franja on s’hi assenten els equipaments del camp de futbol de Ca n’Oriac i el pavelló Nord i on s’hi ubiquen bosses d’aparcament en paral·lel a la ronda, reestructurant algunes deles existents. La segona franja s’estructura com una plataforma més urbana, pavimentada, que conté els usos i activitats més vinculats al parc. Es situa en continuïtat a la franja d’accés a l’oest i en continuïtat a la trama urbana a l’est. Les plantacions d’arbres són en alineació i retícula, per emfatitzar la condició més urbana de l’espai. L’última franja és la central, més naturalitzada, on s’hi ubica el passeig longitudinal del parc. S’hi implanten també els camins transversals que connecten les dues franges urbanes. En aquesta franja s’hi implanten diverses praderies d’usos múltiples i zones d’oci, estada i repòs, junt amb un espai de praderia inundable que funciona com a bassa de laminació.

La proposta busca connectar el Parc amb els recorreguts i els espais naturals de caràcter metropolità que l’envolten (Bosc de Can Deu, Parc Fluvial del Riu Ripoll...).La proposta te especial cura en la naturalització de l’espai per crear un corredor biològic que afavoreixi el retorn de la fauna.

L'ajuntament de Sabadell està estudiant la reordenació de l'Espai Obert en el sòl no urbanitzable i també, l'Espai Obert en el sòl urbà, pel que el projecte del parc del nord, que comunica ambdós classes de sòl, és una oportunitat per crear sinèrgies entre els espais lliures urbans i no urbanitzables i és una porta d'entrada i de sortida cap a l'Espai Obert del sòl no urbanitzable. És una oportunitat per permetre la penetració dels espais naturals a l’interior de la ciutat i crear recorreguts a través d’espais naturalitzats des dels entorns urbans cap al riu Ripoll, el bosc de Can Deu i el gran parc agrícola i forestal del Vallès.

Potenciar la connectivitat longitudinal a través de l’àmbit de la Ronda Navacerrada, configurant una zona de trànsit pacificat, on la matriu d’arbrat unifica l’espai i permet la connexió física i conceptual entre les parts del parc creant una nova àrea de centralitat. Aquesta ronda té una secció transversal a l'entorn dels 30 metres que permet compaginar el trànsit de vehicles amb voreres amples i la creació d'una llera de zones humides amb vegetació associada a les zones de bosc de ribera, permetent la creació d'aquest fil continu de parc que connecti l’espai ja urbanitzat al nord amb el Parc del Torrent del Capellà.

La simplificació i reducció del nus viari de la Carretera de Prats, permet la connexió a peu i en bicicleta entre els diferents àmbits del Parc i els equipaments existents. L’anul·lació de la gran rotonda existent entre la carretera de Prats i l’avinguda de l'Alcalde Moix allarga el Parc del Nord cap al barri de Can Puiggener i cap al parc de la Clota i el mateix riu Ripoll. En aquesta zona es crea un nou espai de praderia inundable que funciona com a bassa de laminació de les aigües d’escorrentia, amb zones d’oci i descans a l’ombra. Aquesta reducció de l’espai viari afavoreix el creuament de vianants i bicicletes.

Es crea una xarxa de camins de cornisa que permet recorreguts alternatius d’oci i panoràmics, implementant usos i serveis que acompanyin el recorregut.

Aquestes espais es conceben com a recorreguts de vianants i bicicletes que relliguen els diferents vials en cul de sac existents i que van, en un primer tram, des de les àrees esportives de Can Deu, els límits del barri de la Plana del Pintor, pel carrer Vosges i carrer Montnegre fins al jardí de Rosa Leveroni, ubicats al carrer Magnòlies. En un segon tram el camí mirador s’inicia en el nou parc, a la carretera de Prats, s’enfila pel nord de l’escola Joan Maragall, des d’on es divisa

Franja d’accés Franja urbana 

Franja naturalitzada Franja urbana 

en un mirador el conjunt patrimonial de sant Vicenç de Jonqueres, connecta amb la Ronda Maria Gispert fins a un mou espai mirador que permet divisar el parc de la Clota i tot el traçat del riu Ripoll, espais als quals es connecta a través dels espais ja urbanitzats.

Es reordena l’entorn del pavelló, eliminant el vial posterior i creant un joc de plataformes i rampes d’accés al parc.

S’aprofita la diferència de cota entre la carretera de Prats i el camp de futbol per ubicar un amfiteatre a l’aire lliure que incorpora recorreguts per a vianants que permeten l’accés a la part baixa de l’àmbit. Aquest espai incorpora en la seva urbanització la traça de la sèquia Monar, element patrimonial que caldrà respectar i posar en valor.

S’incorpora a l’àmbit l’espai del carrer d’Empúries, donant-li continuïtat per a vianants. S’urbanitza un camí amb escales que connecta amb el carrer del Maestrat i un espai de rampes al sud del camp de futbol que connecta amb l’amfiteatre i el carrer Puig de la Creu.

2. INFRAESTRUCTURA VERDA I PAISATGE: BIODIVERSITAT I FAUNA

El Parc del Nord s’entén com un corredor biològic que connecta el Bosc de Can Deu, i per extensió el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb el Parc Fluvial del Ripoll i els espais fluvials del riu Besòs i finalment el mar.

Dins el marc del Sistema d'Espais Lliures Naturals del Vallés occidental es determina la possibilitat d'una Via Verda anomenada "Via Verda Farell - Marina" que comprèn el territori situat entre la riera de Caldes i el Ripoll i des del Farell fins a la serra de Marina. Per potenciar aquesta Via Verda cal la creació d'aquests Espais Oberts Urbans que connecten amb el riu Ripoll.

Es prioritza un disseny del Parc el més naturalitzat possible, incorporant superfícies toves, vegetals i drenants. En l’espai de parc es proposa pavimentar únicament les franges més urbanes, mantenint com a espai naturalitzat la resta del parc, implantant noves masses arbòries i arbustives.

Es potencien les superfícies drenants per a recàrrega d’aqüífers i la creació de biodiversitat per gradients d’humitat del sòl.

El parc crea, en paral·lel al nou passeig central, tant en els àmbits de parc més naturalitzats com en els trams més urbans, mitjançant la implementació d’un nou torrent del Capellà, una llera de recollida d’aigües amb una arbreda de bosc de ribera associada. Permetrà recollir i aprofitar les aigües d’escorrenties del propi parc i dels equipaments i edificis públics que hi ha a l'entorn del Parc per a portar-hi les aigües pluvials.

Es garanteix l’abundància i continuïtat de l’arbrat estructurant, acompanyat del sotabosc corresponent sempre que sigui possible, per a que el conjunt del Parc funcioni com una estructura de pedres de toc (steppingstones) ecològiques que connecten espais de gran interès naturals ja recuperats i protegits.

S’aposta per plantar espècies autòctones pertanyents a la vegetació potencial corresponent a la zona bioclimàtica com a potenciador de la recolonització d’espècies de fauna i microfauna de l’entorn i l’ús d’aquestes com a corredor ecològic.

Es seleccionen espècies vegetals que serveixin com a refugi i recurs tròfic per a les espècies potencialment colonitzadores. Es reforça l’actuació amb la instal·lació de nius i refugis.

La proposta introdueix espais humits i d’aigua amb la seva vegetació associada per a potenciar la diversitat d'hàbitats.

Definició dels diferents estrats arboris i vegetals:

Bosc Mediterrani

Estrat arbori:Alzina Quercus ilex; Pi pinyoner Pinus pinea; Roure de fulla petita Quercus faginea; Xipresos Cupressus sempervirens

Estrat arbustiu:Llorer Laurus nobilis; Marfull Viburnum tinus; Aladern Rhamnus alaternus; Arboç Arbutus unedo; Llentiscle Pistacia lentiscus; Bruc boal Erica arborea; Matabou Bupleurum fructicosum; Ginestó Osyris alba; Lligabosc Lonicera implexa; Englantina Rosa sempervirens; Ridorta Clematis flammula; Arítjol Smilax aspera; Galzeran Ruscus aculeatus; Esparraguera Asparagus acutifolius; Rogeta Rubia peregrina

Estrat herbaci: Falzia negra Asplenium adiantumnigrum; Camedris Teucrium chamaedrys; Heura Hedera hélix; Viola boscana Viola alba; Càrex Carex halleriana; Molses Scleropodium purum

Bosc de ribera en galeria i salzeda

Estrat arbori:

Àlber Populus alba; Gatell Salix atrocinerea; Avellaner Corylus avellana; Trèmul Populus tremula; Pollancre Populus nigra; Freixe de fulla gran Fraxinus excelsior; Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia; Til·ler Tilia platyphyllos; Blada Acer opalus; Om Ulmus minor; Moixera Sorburaria; Auró blanc Acer campestre; Auró negre Acer Monspessulanum.

Estrat arbustiu:

Saulic Salix purpurea; Sarga Salix elaeagnos; Salze blanc Salix alba; Vern Alnus glutinosa; Soger Sambucus nigra; Esbarzer Rubus ulmifolius; Heura Hedera hélix; Sanguinyol Cornus sanguinea; Roser Rosa canica; Arç blanc Crataegus monogya; Aranyoner Prunus spinosa; Boix Buxus sempervirens; Roldor Coriaria myrtifolia;Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia;Llorer Laurus nobilis

Estrat herbaci:

Vinca Vinca diformis; Sarriassa Arum italicum; Romegueró Rubus caesius; Fenàs boscà Brachipodium sylvaticum; Lleteresa de bosc Euphorbia amygdaloides; Heura Hedera hélix; Vidalba Clematis vitalba; Herba sabonera Saponaria officinalis; Esbarzer Rubus ulmifolius; Llupol Humulus lupulus; Carbassina Bryonia dioica; Fenàs boscà Brachypodium sylvaticum; Menta borda Mentha rotundifolia; Dolçamara Solanum dulcamara; Lleteressa de bosc Euphorbia amygdaoides; Boga typha latifolia; Canyís Phragmites australis; Lliri grocIris pseudacorus; Boga de fulla estreta Typha angustifolia

Basses. Plantes aquàtiques microfites.

Canyís Phragmites australis; Boga Typha dominguesis; Jonca d’estany Schoenoplectus lacustris; Lliri groc Iris pseudacorus; Espunyidera de marjal Galium palustre; Plantatge d’aigua Alisma plantago-aquatica

Plantació ornamental

Retícues aparcaments: Pyrus calleryana

Retículesplaces i esparciment: Acer saccharirum

Alineació carrers i camins: Liquidambar styraciflua

Retícules pins: Pinus pinea

Retícules pollancres:Populusnigra

3. AIGUA, PERMEABILITAT I SOSTENIBILITAT

Des de la plaça de la primavera fins a la carretera de Prats el parc incorpora una llera de recollida d’aigües mitjançant la definició d’un nou traçat per l’antic Torrent del Capellà. Aquesta llera recull les aigües de pluja de les escorrenties del propi parc i els espais adjacents que s’urbanitzen, així com les aigües de pluja dels equipaments pròxims, i les condueix fins a una praderia inundable que funciona com a bassa de laminació que s’ubica al costat de la carretera de Prats. Les aigües es condueixen posteriorment a les llacunes de tractament natural de les aigües procedents de la depuradora de Can Roqueta, que es troba davant de Sant Vicenç de Jonqueres. La nova bassa acumula les aigües en períodes de fortes pluges, per evitar saturar la depuradora natural.

El nou torrent està format per una secció en V de 2 m. de fondària que conté petites preses per alentir i retenir l’aigua afavorint la infiltració. Aquesta retenció permet crear gradients d’humitat en el sòl, facilitant la implantació de vegetació de ribera i disminueix les necessitats de reg.

Es potencia l’ús de superfícies drenants naturals per a millorar la permeabilitat del sòl, evitar l'erosió i afavorir la recàrrega d'aqüífers.

S’incorpora un umbracle en forma de pèrgola de plaques fotovoltaiques a la plaça del Forjador, davant l’accés a l’estació dels FGC, que aporta singularitat a l’espai.

El projecte evita la deconstrucció d’elements existents i de recent implantació en la mesura del possible, per evitar generar despeses econòmiques i energètiques i generació de runes.

S’aposta per la reutilització dels residus petris procedents d'eventuals enderrocs en la creació de subbases i reblerts.

S’aposta per la millora de l’eficiència de les infraestructures de reg incorporant reg per degoteig allà on sigui possible.

El projecte no contempla grans moviments de terres, mantenint majoritàriament la topografia actual, evitant els costos econòmics i ecològics que comportaria una operació d’aquesta magnitud.

S’utilitzen materials constructius de baix impacte ambiental i que faciliten la deconstrucció i/o el seu reciclatge.

S’utilitza il·luminació d’alta eficiència energètica. Instal·lació de lluminàries LED de baix consum, amb cèl·lula fotoelèctrica d’encesa, detectors de presència i reguladors d’intensitat.

El sistema plantejat de recollida d’aigües i la tria adequada de la vegetació possibiliten reduir les necessites de reg.

Es plantegen sistemes de reaprofitament de la biomassa com a materials de protecció de superfície o abonament de la vegetació a través del compostatge.

S’utilitza mobiliari de baix impacte ambiental, fàcilment recuperable i/o reciclable que faciliti el contacte amb els elements naturals i l’entorn.

4. MOBILITAT SOSTENIBLE

Es reordenen i simplifiquen les circulacions a l’entorn i a través del parc, potenciant els connectors principals dels barris amb la resta del teixit urbà.

Es simplifica i redueix el nus viari de la Carretera de Prats. La substitució de l’enllaç viari actual per un nou enllaç de menors dimensions és possible ja que es preveu la desviació del trànsit de l’avinguda Alcalde Moix cap a la ronda Collsalarca o cap al carrer Maestrat, de tal manera que la nova rotonda només distribueix el trànsit de la carretera de Prats i del carrer del Puig de la Creu.

La carretera de Prats és una traça històrica supramunicipal que connecta Sabadell amb els municipis del nord, com són Castellar del Vallés, Sant Llorenç Savall, Monistrol de Calders ... Hi ha propostes municipals que enllacen la carretera de Castellar amb la ronda nord de Sabadell, fet que afavorirà la disminució del trànsit de pas per la carretera de Prats, afavorint la continuïtat delparc del nord cap al parc de la Clota i el riu Ripoll.

Es modifica l’enllaç del carrer de les Hortènsies amb la carretera de Prats. Es proposa girar el traçat del vial cap al nord i enllaçar-lo a la carretera amb un carril d’acceleració i desacceleració. Aquest gir crea una nova àrea connectada al parc on s’hi ubica una bossa d’aparcament que dona servei tant al parc com al barri del Torrent del Capellà.

Es proposa una nova secció per a la ronda Collsalarca, que és la principal via motoritzada d’accés al parc del nord. Per a aquesta via es proposa un canvi de secció, implantant una vorera més ampla a l’est, en contacte amb els equipaments i el parc. Així la secció de la Ronda Collsalarca, que és aproximadament de 27,5 metres, passaria a estar formada per una vorera de 10,5 m., que s’allarga fins a incorporar la primera alineació d’arbres de l’actual rambla central, i que contindrà el carril bici que l’Ajuntament ja preveu en el Pla Director de la Bicicleta de Sabadell, una calçada de 5,5 m. que s’ubica entre les dues alineacions d’arbres central, una mitjana arbrada de 2 m., que manté els arbres actuals, la calçada actual de 6 m. i la vorera oest actual de 3,5 m.

La secció proposada manté els elements arboris actuals.

 

Transversalment es potencien per al trànsit rodat els carrers Vinhamala, Corones i Clavells. Aquests vials permeten connectar els diversos barris de l’entorn del parc i es preveu que passin a ser els vials estructurants transversals. El vial que pateix una major transformació és el carrer Clavells, en el que es proposa un nou pont que permeti la continuïtat del parc per sota, segregant els recorreguts de vehicles dels recorreguts de vianants i bicicletes.

Aquests vials transversals es relacionen amb els carrers Urals, Magnòlies i Hortènsies, tancant la xarxa que estructura els barris i creant unitats urbanes constituïdes per la suma de diverses illes de cases pacificant el trànsitdels carrers, limitant el trànsit motoritzat i donant prioritat a la mobilitat sostenible i a l’espai compartit, verd i segur

S’ubiquen noves bosses d’aparcament en punts estratègics per tal de facilitar l’ús dels equipaments a nivell metropolità i afavorir la intermodalitat entre diversos mitjans de transport (cotxe, bicicleta i a peu) en l’accés al Parc del Nord.

Aquestes bosses d'aparcament es situen estratègicament al costat de les principals vies d’accés: carretera de Prats de Lluçanès i Ronda Collsalarca, i al costat dels grans equipaments: darrera la biblioteca del Nord, al costat de l’àrea d’equipaments esportius de Can Deu i al costat del camp de futbol de Can Puiggener.

Algunes de les bosses d’aparcament existents a la ronda Collsalarca es reestructuren per facilitar la permeabilitat entre parc i ciutat.

Es completa la xarxa de camins del Parc del Nord, especialment el Camí de Cornisa, per a connectar-los a recorreguts i camins existents, tant a nivell local com a nivell metropolità (GR-97, camins fluvials del Ripoll-Besòs, camí dels monjos a través de Matadepera).

L’Estudi previ del Pla Especial de Camins de Sabadell, en la seva proposta d'ordenacióestableix que cal tenir en compte els vials de cornisa que van des de la zona esportiva de Can Deu i el carrer dels Vosges baixant cap a la Llanera per anar a cercar els camins del riu Ripoll, així com el camí que des de la carretera de Prats de Lluçanès baixa cap el conjunt patrimonial de Sant Vicenç de Jonqueres i el camí que baixa seguint la traça de la sèquia Monar.

La proposta que es presenta preveu aquestes relacions, preveient l’enllaç de les baixades cap al riu des dels espais mirador de cornisa i ordenant els darreres del camp de futbol de Can Puiggener per permetre el pas dels vianants, recuperant i posant en valor les restes de la sèquia Monar.

Es connecta el carril bicicleta central vertebrador amb la xarxa existent o prevista de carrils del Pla Director de la Bicicleta de Sabadell.

El Pla Director de la Bicicleta de Sabadell per aquest sector proposa un carril bici a la carretera de Prats de Lluçanès cap a Castellar del Vallès per poder fer la connexió intermunicipal, un carril bici a la Ronda Collsalarca fins a l'avinguda Matadepera, un carril bici sortint de la Ronda Collsalarca pel carrer de Corones cap a la Ronda Navacerrada, carrer de l'Himàlaia bordejant el parc del Nord

i també un carril bici vorejant les vials cornisa, baixant pel carrer de les Magnòlies, carrer de les Hortènsies passant pel carrer del puig de la Creu i arribant a baix al riu Ripoll.

En la proposta la xarxa de bicicletes es concep amb una estructura en malla, relligant les diverses propostes de carril bici existents i proposats. La xarxa de carril bici a l’entorn del parc està formada per:

Carril bici longitudinal central: està integrat en l’espai central del parc i és continu des de la plaça de la Primavera fins al Parc de la Clota, enllaçant amb els camins a l’entorn del riu. Es proposa ubicar el carril bici de "l’àmbit 1a" paral·lel al carrer Feliu Elias, modificant la previsió del Pla Director de la Bicicleta de Sabadell, que l’emplaça al carrer Himàlaia. Aquest carril segueix el recorregut exposat en l’apartat 1 d’aquesta memòria.

Carril bici longitudinal per la ronda Collsalarca, integrat en la nova vorera est.

Carril bici transversal pel carrer Vinhamala, des de la ronda Collsalarca a la plaça del forjador.

Carril bici transversal pel carrer Corones, des de la ronda Collsalarcaal carrer Magnòlies, passant per la plaça Arnulfo Romero.

Carril bici transversal pel carrer Clavells, des de la ronda Collsalarca al carrer Hortènsies.

Carril transversal per la carretera de Prats, modificant el traçat per adaptar-lo a la nova plaça que es proposa crear en l’espai superior del camp de futbol de Can Puiggener.

5. PROGRAMA FUNCIONAL: USOS I EQUIPAMENTS.

El nou parc servirà per integrar el teixit dels diversos barris: Can Deu, la Plana del Pintor, el Torrent del Capellà, Can Puiggener, Ca n’Oriac, Sant Julià, Torregitart i la Roureda. Per aconseguir-ho el disseny del parc va associat a la implantació d’usos i activitats que el facin viu. Cal que el parc esdevingui el centre del seu entorn urbà. S’implanten a l’interior del parc espais de jocs infantils, zones d’esport informal, zones d'esbarjo per a mascotes, activitats ludico- esportives a l’aire lliure, zones pel descans, espais d’observació de la natura, espais de trobada a petita i gran escala i àrees d’oci i descans a l’ombra.

Caldria també potenciar la implantació d’activitats en el sòl privat de l’entorn del parc, per afavorir dinàmiques i sinèrgies de pas dels ciutadans. Aquesta operació és especialment necessària a la ronda Navacerrada, ja que és el vial urbà que dona continuïtat al parc del nord i actualment no hi ha pràcticament cap activitat en planta baixa.

La gran majoria dels equipaments que hi ha actualment a l’entorn del parc li estan donant l'esquena. És el cas del Pavelló del Nord, l'equipament del CIPO, el camp de futbol Ca n'Oriac, el camp de futbol La Planada-Can Deu, l’escola Sant Julià, l’escola Joan Maragall. Apostem per afavorir la relació dels equipaments amb el parc, en la majoria de casos és senzill crear nous accessos als equipaments des del parc ja que estan envoltats de tanques. Si l’accés als equipaments es troba davant del parc les interrelacions socials que es generen en l’equipament es realitzen al parc i el doten de vida.

En un punt central del parc hi queda l’espai polivalent del parc del nord, implantat a l’encreuament entre la ronda Navacerrada i el carrer Corones. Aquest equipament podria funcionar com a punt atractor per a reforçar el nou centre de barris format per l’eix estació de FGC - Biblioteca - Piscina - Espai Polivalent.

S’implementen nous usos fruit de les necessitats detectades per tots els agents implicats en el desenvolupament del Parc (administracions, veïns, col·lectius, etc.). Cal que a part de l'administració pública (Ajuntament, Diputació i Generalitat) hi hagi també una implicació de la ciutadania per tal que es produeixin les sinèrgies necessàries per lligar aquests espais desmembrats. Cal crear nous Subcentres de la ciutat a on hi hagi una aglomeració d'activitats i usos prou rica per tal que sigui un Centre atractiu.

S’integren els equipaments del Parc del Nord mitjançant la construcció de sòcols, afavorint la relació entre equipaments i parc. Aquests sòcols han de permetre desenvolupar usos i serveis vinculats alhora amb els equipaments i amb el parc, al mateix temps que permeten connectar físicament i conceptualment el parc amb el teixit urbà de l’entorn.

Es dota el Parc del Nord d’espais per a activitats d’oci especialitzades (jocs infantils, zones d’esport informal, zones d’esbarjo per a mascotes, activitats lúdico-esportives, etc.) per a residents i visitants.

Es dissenyen espais per al recés, el descans i l’observació de la natura i de l’entorn natural tan dins del parc, majoritàriament en l’espai de basses, com en el camí cornisa, on s’ubiquen els miradors que permeten observar l’entorn de la ciutat i el riu Ripoll.

Es creen espais de grans dimensions per a usos polivalents i activitats multitudinàries. Aquests usos es preveu que puguin desenvolupar-se en les praderies de l’àmbit 1c i 1d, així com en l’amfiteatre al sud de la carretera de Prats.

Es dota l’espai amb els serveis suficients i adequats, com guinguetes i serveis públics, punts d’aigua, espais d’ombra, espais de descans i mobiliari adequat per acompanyar l’ús i gaudí del parc. Aquests usos i serveis es van repetint al llarg del parc.

El parc funciona potencialment com a un punt de parada o etapa dins d’un recorregut de major escala a nivell metropolità, un espai on aturar-se i descansar sigui agradable.

6. DISSENY I SOSTENIBILITAT

Per tal de crear una imatge uniforme que permeti crear connectivitat en les diverses parts fragmentades que composen el Parc del Nord, s’utilitzen materials similars als ja utilitzats en les zones executades del parc.

Els murs de contenció de terres seran de gabions reomplerts de pedra, que pel tipus de construcció generen estalvi d’aigua i energia i son fàcilment deconstruibles i reciclables.

Els paviments seran de peces de formigó en les zones més urbanes, com són la ronda Navacerrada, la ronda Collsalarca, en la franja d’accés de l’àmbit 1c i 1d i en el passeig de cornisa.

En els espais intermedis entre les zones més urbanes i les zones naturalitzades i en els camins i recorreguts del parc s’utilitza el formigó raspallat, escollint àrids que s’allunyin dels tons grisos.

El formigó raspallat encinta altres materials que acullen les àrees d’activitats.S’utilitza sauló en espais de jocs infantils, en pistes de petanca..., el cautxú en estructures infantils, i asfalt colorejat en pistes esportives i en altres zones d’ús intens.

Pels pantalans ubicats en la bassa d’acumulació s’utilitza fusta tractada per a ambients humits, de procedència d’explotacions forestals sostenibles (FSC o PEFC).

S’utilitzamobiliari de baix impacte ambiental, fàcilment recuperable i fàcil manteniment, que faciliti el contacte amb els elements naturals i l’entorn.

S’utilitza il·luminació d’alta eficiència energètica. Instal·lació de lluminàries LED de baix consum, amb cèl·lula fotoelèctrica d’encesa, detectors de presència i reguladors d’intensitat.

G

H

CONNECTANTELNORD 02.03

PARC DEL NORD (ÀMBITS 1C – 1D).El parc s’estructura en quatre franges, una més d’accés que es troba en contacte amb la Ronda Collsalarca, on s’hi ubiquen bosses d’aparcament en paral.lel a la ronda, entre el camp de futbol i l’avinguda Alcalde Moix, una segona més urbana (ubicada a est i oest), pavimentada i on s’hi ubiquen els usos més urbans vinculats al parc: guinguetes(“quioscs de begudes”) amb serveis públics, parcs de jocs infantils, espais esportius a l’aire lliure (pistes de bàsquet 3x3, voleibol, skatepark...) i espais d’esbarjo per a mascotes; i una tercera central més naturalitzada on en la part baixa s’hi ubica un carril bici - camí de vianants amb un traçat que s’adapta a la topografia, que relaciona diverses praderies d’usos múltiples i les zones d’oci, estada i repòs. Interconnectant aquestes franges i els diferents teixits dels barris de l’entorn apareixen els camins i recorreguts del parc, com a recorreguts rectilinis que s’adapten a la topografia per mitjà d’escales i rampes.Al sud-est de l’espai central s’hi implanta una zona d’aigua amb espai d’oci i descans a l’ombra.

RONDA COLLSALARCA (ÀMBIT 2).Per a la ronda Collsalarca es proposa una nova secció que aprofita l’arbrat actual. Es proposa augmentar l’amplada de la vorera est fins a incorporar l’alineació més pròxima d’arbres de l’actual espai central, traslladar el transit del sentit nord on actualment hi ha la rambla, entre les dues fileres d’arbres, mantenir la filada d’arbres de l’oest integrant-la en un escocell continu que funcioni com una mitjana vegetal i mantenir la secció actual de l’espai oest (carrils sentit sud i vorera oest). Així la secció de la Ronda Collsalarca passaria a estar formada per: vorera de 10,50 m. –calçada de 5,5 m. – mitjana arbrada de 2 m. – calçada de 6 m. – vorera de 3,5 m.La nova vorera est incorpora el carril bici que l’Ajuntament ja preveu en el Pla Director de la Bicicleta de Sabadell.

VISTA ZONA AMFITATRE

PRAT INUNDABLE

F G H

3A

3B

CARRER DEL PUIG DE LA CREU I ESPAIS RESIDUALS AL COSTAT DEL CAMP DE FUTBOL (ÀMBIT 3B).El carril bici i camí de vianants central del parc es bifurca en aquest punt: o bé baixa pel carrer del Puig de la Creu fins al Parc de la Clota i connecta amb els camins existents al Parc Fluvial, o bé segueix per la carretera de Prats fins a connectar amb el carril bici del carrer Maestrat.S’aprofita la diferència de cota entre la carretera de Prats i el camp de futbol per ubicar un amfiteatre a l’aire lliure que incorpora recorreguts per a vianants que permeten l’accés a la part baixa de l’àmbit. Aquest espai incorpora en la seva urbanització la traça de la sèquia Monar, element patrimonial que caldrà respectar i posar en valor.S’incorpora també a l’àmbit l’espai del carrer d’Empúries, donant-li continuïtat per a vianants. S’urbanitza un camí amb escales que connecta amb el carrer del Maestrat i un espai de rampes al sud del camp de futbol que connecta amb l’amfiteatre i el carrer Puig de la Creu.

ROTONDA DE LA CARRETERA DE PRATS DE LLUÇANÈS (ÀMBIT 3A).L’enllaç viari es reestructura eliminant el traçat de l’avinguda Alcalde Moix entre la Ronda Collsalarca i la carretera de Prats, reconduint el trànsit pel carrer del Maestrat fins a la carretera de Prats. La nova rotonda, de 60 m. es situa a l’enllaç de la carretera de Prats amb el carrer del Puig de la Creu. Aquesta reestructura-ció permet una millor connexió del Parc del Nord cap al barri de Can Puiggener, el Parc de la Clota i el Parc fluvial del Ripoll.Aquest espai ha de configurar una nova porta d’entrada, tant al Parc del Nord com a la ciutat de Sabadell.

E:1/1500

1D

01.03

A

B

F

C

D

E

RONDA DE NAVACERRADA (ÀMBIT 1B).Nou centre de “barris”. Es converteix la ronda Navacerrada, l’entorn de la biblioteca i l’Espai Polivalent Parc del Nord en espai de prioritat per als vianants amb una secció de planer únic i reducció dels carrils destinats a vehicles. Aquesta distribució vol potenciar les noves mobilitats de vianants i bicicletes generades per la nova estació de FGC, actuant com a distribuïdor dels nous fluxos, i donar continuïtat al Parc del Nord. Es creen espais multi-usos com espais d’aparcament que poden acollir fires i mercats ambulants. Aquest canvi obliga a reordenar el trànsit de l’entorn de la ronda Navacerrada.A la plaça del forjador, davant la sortida de l’estació dels FGC, s’hi incorpora una pèrgola que singularitza l’espai, que genera zones d’ombra i que és fotovoltaica. La transformació de la Ronda en espai de vianants ha d’anar acompanyada de la demanda d’implantar usos no residencials en les plantes baixes de les noves edificacions que es desenvolupin, per afavorir un ús cívic de l’espai i crear noves sinèrgies, que acompanyin els usos d’equipament que es troben implantats en aquest eix.

CAMÍ DE CORNISA

EIX CENTRAL

A B C D E

CONNECTANTELNORD

CAMINS DE CORNISA (ÀMBIT 4A – 4B).El camí de cornisa s’urbanitza com a espai de passeig de vianants, amb convivència amb la bicicleta, amb miradors oberts cap al Ripoll i accés als camins existents de baixada cap al riu.S’incorpora a l’àmbit d’actuació, al nord, l’espai entre el carrer de les Palmeres i el carrer del Caucas per connectar els recorreguts generats amb el Parc del Nord i l’accés al Parc Agrari de Sabadell.S’incorpora també, a la part Sud, els camins que porten a la Masia de Can Jonqueres i a la zona de pícnic vora el Ripoll i l’entorn de la Baixada de Can Puiggener per tal de crear una xarxa de camins que tinguin continuïtat.

ÀREA DES DE LA PLAÇA DE LA PRIMAVERA FINS AL CARRER VINHAMALA (ÀMBIT 1A).Es manté la part del Parc del Nord ja urbanitzada incorporant una nova secció de vorera de passeig i carril bici al carrer Feliu Elias. Es proposa equipar el parc amb una guingueta (“quioscs de begudes”) amb serveis públics, un espai de joc esportiu a l’aire lliure, una nova zona de jocs infantils i un parc d’esbarjo de mascotes. Per ubicar tots aquests nous espais s’opta per ampliar el passeig central, reproduint la secció de l’espai on actualment hi ha els jocs infantils, portant aquest passeig fins a la plaça del forjador.

1A

4A-4B

1B

2

1C