L’ELECTROCARDIOGRAMA EN LA

CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Els nutrients i oxígen necessaris pels miòcits són aportats per les artèries coronàries (perfussió coronària).

Quan la perfussió coronària és insuficient: isquèmia miocàrdica

Increment en la demanda miocàrdica, reducció O2 sanguini…

Reducció en l’aport sanguini coronari

La manifestació ECG de l’isquèmia pot ésser en forma d’isquèmia (ona T) o lesió (segment ST)

Isquèmia subendocardica i subepicàrdica

Lesió subendocàrdica i subepicàrdica

La lesió miocàrdia es produeix quan l’isquèmia es perllonga i s’altera la contractilitat dels miòcits i/o l’activitat elèctrica. En la lesió el teixit és viable (els miòcits es poden recuperar).

Quan l’isquèmia és més perllongada i no es reestableix l’aport metabòlic suficient als miòcits: mort cel·lular o necrosi

SCASEST:

Isquèmia subepicàrdica (ones T negatives)

Lesió subendocàrdica (descens segment ST)

Possibilitat d’ECG normal

SCAEST:

Isquèmia subendocàrdica (ones T picudes i

simètriques)

Lesió subepicàrdica (ascens segment ST)

La repolarització s’inicia

a l’endocardi (invers).

El teixit isquèmic genera

un vector que s’allunya

de l’àrea isquèmica i es

dirigeix cap a

l’endocardi.

ONES T NEGATIVES

SIMÈTRIQUES a les

derivacions de l’àrea

afectada

. Es genera un vector de lesió que es dirigeix cap a l’àrea lesionada, allunyant-se així de l’epicardi . INFRADESNIVELL DE SEGMENT ST

. Retràs en la repolarització . El teixit isquèmic genera un vector que s’allunya de l’àrea isquèmica i es dirigeix a l’epicardi . ECG : ONES T ALTES, PICUDES I SIMÈTRIQUES . Morfologia!!!

. Es genera un vector de lesió que es dirigeix cap a l’àrea lesionada, allunyant-se així del subendocardi . SUPRADESNIVELL DE SEGMENT ST . Imatge especular!!

. Implica mort cel·lular irreversible. . El teixit necrosat és elèctricament inactiu: no generarà el vector de despolarització . ONA Q PROFONA O COMPLEXE QS .Voltatge ona Q >25% el voltatge de l’ona R

. Amplitud > 1mm . Empastaments en la branca descendent

.Major profunditat ona Q: major és l’àrea de de necrosi .Ones R embrionàries

Descendent anterior: Septal: V1-V2 Anteroseptal: V1-V4 Ànterolateral extens: V1-V6, DI-aVL

Diagonal DI i aVL (cara lateral alta)

Circunflexa Inferior: DII, DIII i aVF ( SCAEST, ST elevat DII > DIII) Lateral (branca marginal): DI,aVL i V5-V6 Si és dominant: inferoposterior/inferoposterolateral

DII,DIII, aVF, descens V2-V4, V5-V6

Coronaria dreta Inferior: DII, DIII, aVF (SCAEST, ST elevat DIII>DII)

Posterior: descens ST V2-V4 Inferoposterior/inferoposerolateral

VD: ascens ST V3R i V4R

Posterior: descens ST V3-V4 o bé ascens V7-V8

Pericarditis aguda

Miocardiopatia hipertensiva

Miocardiopatía hipertròfica obstructiva

Enfisema pulmonar

Repolarització precoç