L’Edat Mitjana

Sistema econòmic: Feudalisme, basat en l’agricultura

Importància de l’esglèsia.

Naixament de les llengües romàniques

Naixament de Catalunya

Situació cronològica i trets més importants:

Relació que es donava en totes les capes socials: ◦ el pagès era vassall del marquès◦ el marquès era vassall del compte◦ el compte era vassall del rei

Societat jeràrquica i piramidal

La relació senyor-vassall:

Llatí: llengua de l’Imperi Romà

La gent del poble, a poc a poc, va anar adaptant el llatí a la seva manera de parlar i així va néixer el Llatí vulgar.

Després de la caiguda de l’imperi romà, el llatí que es parlava (llatí vulgar) va anar desapareixent, i va derivar en altres llengües: les llengües romàniques

Context cultural i lingüístic:

El llatí només era la llengua de l’administració, dels papers notarials, de l'església... I només la practicava el clergat i els alts estaments.

Tot i així el llatí clàssic va continuar sent una llengua culte a Europa durant molts segles, fins al punt que tot i que actualment no hi ha parlants nadius del llatí, encara es considera llengua viva perquè és l'idioma oficial de l'estat del Vaticà, i per això, no es pot considerar una llengua completament morta

Eix vertebrador: imperi franc (emperador Carlemany)

Església: estament molt influent en tots els àmbits

Contacte permanent amb l'Islam

Economia: basada en l’agricultura (3r sector)

Societat: feudal:

El Senyor tenia feus (terres) i els serfs (camperols) treballaven la terra a canvi de:

Protecció militar

Quedar-se una part de la producció

El Feudalime:

Naixement del català: finals del VIII – principis del IX. (Prova: Concili de Tours, 813)

Del llatí al català:

El substrat preromà: s. X a IV aC Definició: llengua d’un territori que és substituïda per una altra llengua (per

conquesta o colonització), però que influeix en la nova, aportant-hi alguns trets lingüístics

El substrat del català prové de: ◦ L’indoeuropeu: pobles que arriben aquí entre els s. X i V aC◦ El fenici: arriben al VII aC (el 645 funden Eivissa)◦ El grec: arriben al s. VII aC. a Empúries◦ L’Iberobasc: arriben cap al VI – V aC. (íbers i bascs eren diferents)

Trets que ha deixat el nostre substrat: ◦ Fonètics: palatització de la L inicial: luna lluna conversió del grup consonàntic –ps- en –x-: capseale queixal ◦ Lèxics:

La romanització: s. III aC a V dC Els romans conquereixen mig continent i hi implanten el llatí, que amb el

temps esdevé llatí vulgar.

Aquesta zona s’anomena Romània, i la van convertir en una unitat lingüística. A Catalunya desembarquen l’any 218 a Empúries.

L'evolució del llatí dóna lloc a les llengües romàniques a partir del s. III dC La Romània

Les llengues romàniques formen una família lingüística i comparteixen molts elements: estructura, trets morfològics, etc.

Pel que fa al lèxic, comparteixen més de 500 paraules d’ús corrent.

Similitud lèxica entre llengues romàniques

LLATÍ CATALÀ

CASTELLÀ

FRANCÈS

ITALIÀ GALAICOP-PORT

ROMANÈS

DENTE Dent Diente Dent Dente Dente DinteFLORE Flor Flor Fleur Fiore Flor FloraeLACTE Llet Leche Lait Latte Leite LapteUNGULA Ungla Uña Ongle Unghia Unha UnghieVENTUS Vent Viento Vent Vento Vento vânt

La intensitat de la romanització

La romanització no va ser uniforme en tot el territori.

Com més intensa va ser la romanització en una zona determinada, menys influència hi va poder tenir el substrat

El superstrat Definició: llengua que s’introdueix en la zona d’una altra però no arriba a

substituir-la, tot i que hi deixa trets lingüístics.

La llengua catalana té 2 superstrats importants

El superstrat germànic: s V – VII dC Els germànics van iniciar la ocupació de l'Imperi romà al segle V, però no

van imposar la seva llengua.

Van deixar-nos la influència de diferents camps semàntics (com alguns colors), lèxic comú, lèxic militar, noms propis…

El superstrat àrab: s VIII dC Els àrabs entraren a la península l'any 711, durant el període de formació de

les llengües romàniques. No van trobar resistència

A la Catalunya Vella la influència àrab durà un segle, però a la Catalunya Nova va durar 4 segles, i a València i les Illes, 5 segles i mig.

Van deixar-nos la influència de diferents camps semàntics (relacionats amb la llar, amb el comerç, amb la navegació...), lèxic comú, noms propis…

Catalunya nova – Catalunya vella

Límits: rius Llobregat, Segre i Cardener

L’adstrat: sempre Definició: influència entre dues llengües que, després de conviure un temps en

un mateix territori, viuen separades en dos territori veïns, cadascuna amb la seva pròpia llengua.

Al llarg de la història, totes les llengües reben influències de les llengües veïnes.

La morfologia i el lèxic del catalàA banda de la influència del

◦ Substrat◦ La intensitat de la romanització◦ El superstrat

Hi ha una evolució lingüística a nivell morfològic: apareixen els articles a partir dels demostratius llatins

illa tabla la taula apareixen les preposicions, que substitueixen les declinacions

rosae (datiu) a la rosa

EL lèxic prové majoritàriament del llatí vulgar. Però també tenim lèxicque prové directament del llatí:

Paraules Patrimonials: les que han anat evolucionant a poc a poc des del llatí: AURICULA AURICLA AURELLA ORELLA

Cultismes: les que provenen directament del llatí (per manca d’ús o de necessitat): AURÍCULA: cadascuna de les cavitats superior del cor

Tot i que el català oral apareix al s VIII, el primers testimonis escrits no apareixen fins el s. X- XI. Són notes al marge a un llibre del Monestir de Ripoll del s. X que diu: Magister meus no vol que me miras, novell)

El primers textos que podem considerar escrits en català daten de la 2a meitat del s. XII

◦ Forum Iudicum (codi de lleis visigòtic traduït al català):

Els primers textos en llengua catalana:

La voluntat del defunt scrita depòs que fo mort, enfre sis meses sie publica[da]. Volontat d’aqel o d’aqela qe testa en sa vida, depòs sa mort, ans que sis meses sien passats, sie publicada e manifestada e per escriptura davant qualqe sacerdot o davant tests. E si alcun cela et amaga aquela voluntat del defunt, tant compona de so propri aver ad aqel[s] a cui fon testat, quant pogren conquerre o aver, per auctoritat de la scriptura, de la res del defunt. Si aquele qui fez la escriptura és mort, can sia sabut qe él la fezés. Totes escriptures, si tot el faitor (?) qui...

◦ Homilies d’Organyà (apunts d’un sermó de missa fet per un mossèn))

Primers textos literaris: poesia

Poesia: s. XII culta trobadoresca, però en provençal s. XV: en català

A la fi del segle XI neix al sud de França la primera manifestació literària culta en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en provençal. Des de mitjan segle XII, el provençal és la llengua utilitzada a Catalunya per a la lírica culta. Les causes que expliquen que els poetes utilitzin el provençal són diverses: la proximitat geogràfica els lligams polítics que hi havia entre Catalunya i Provença la semblança de totes dues llengües el prestigi de la lírica trobadoresca.

Primers textos literaris: prosa

Prosa: s. XIII escrita en català des dels seus inicis:

- El primer gran prosista en català va ser Ramon Llull (s. XIII)

- Les 4 grans cròniques (s. XIII-XIV)

- Bernat Metge (s. XIV)

Els grans canvis dels segles XIII i XIV (I)

Canvis polítics:

◦ Comença l’expansió de la Corona catalanoaragonesa per la Mediterrània: Jaume I conquereix les Illes Balears, el País Valencià, la ciutat de l’Alguer, l’illa de Sardenya, etc. Sicilià

també s'incorpora a la Corona.

◦ S'estableixen consolats a més de 50 ciutats de tot el món.

◦ La centralitat política rau en la Cancelleria Reial, a la ciutat de Barcelona

Els grans canvis dels segles XIII i XIV (II)

Canvis socials:

◦ Fruit de l’expansió territorial, apareix el comerç.

◦ Apareixen grans ciutats i punts neuràlgics comercials

◦ Apareix la burgesia

◦ L'església comença a fer petits moviments de reforma

Els grans canvis dels segles XIII i XIV (i III)

Canvis culturals:◦ L’esplendor i l’expansió política porta a l’expansió de la llengua i la cultura

catalanes: El català és una llengua de país poderós

◦ La cultura surt de l'església i la burgesia comença a interessar-se’n

◦ Ramon Llull escriu en català sense complexos i per primera vegada es parla de temàtica mística, religiosa, científica o filosòfica en català

◦ Les quatres grans cròniques recullen les heroïcitats dels reis catalans i les seves conquestes

◦ Al s. XIV es produeix una revolució en el camp artístic i ideològic, superant els models medievals i recuperant la cultura clàssica: és l’HUMANISME

L’Humanisme del s. XIV

Moviment ideològic de renovació cultural que va néixer a Itàlia al s. XIV i de seguida es va expandir per Europa. Donarà lloc al Renaixement.

L’Home esdevé el centre de totes les coses, i no Déu: Antropocentrisme en contraposició al teocentrisme

Comporta una recuperació dels clàssics grecollatins

Pere III El Cerimoniós (s. XIV) va ser l’impulsor de l’Humanisme a la Corona catalanoaragonesa fent una reforma a fons de la Cancelleria Reial

Encarregada de redactar la documentació de la Corona i de traduir els autors clàssics al català, la qual cosa va provocar que es donés a conèixer la cultura grecollatina

Els escrivents de la Cancelleria eren homes cultes que havien de dominar perfectament les tres llengües oficials de la Corona catalanoaragonesa: el llatí, el català i l'aragonès. Feien sortides freqüents a l'estranger i importaven les noves tendències culturals.

Bernat Metge va ser l’escriptor més important de la Cancelleria Reial

La consolidació de la llengua catalana

El català de la Cancelleria Reial a poc a poc esdevé llengua estàndard, i deixa de banda la sintaxi i el lèxic llatí per anar utilitzant la seva pròpia estructura.

Poc temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos perseguidors e envejosos sa- bessen contra mi (segons que despuis clarament a llur vergonya s’és demostrat), mas per sola iniquitat que m’havien o per ventura per algun secret juí de Déu, un di vendres, entorn mija nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat estar, la qual és testimoni de les mies cogitacions

...

La Corona d’Aragó al s. XV (I) Context polític:

◦ Mor Martí l’Humà (1410) sense descendència: finalitza la dinastia catalana

◦ La crisi política es resol amb el Compromís de Casp (1412): Hi havia diferents candidats, entre ells Jaume d’Urgell i Ferran d’Antequera. Després de 2 anys

d’enfrontaments, incerteses i jocs d’interessos, finalment triomfen els interessos de Castella amb el nomenament de Ferran d'Antequera, de la dinastia Trastàmara.

Amb aquest rei s'introdueix a la corona una dinastia forastera per primera vegada, propiciada pel moment d’expansió que vivia aleshores Castella.

La dinastia dels Trastàmares significa una pèrdua del protagonisme de Catalunya. Els Trastàmara van afavorir la presència cortesana del castellà, ja que era la seva llengua materna i la llengua que es parlava a la Cort.

A partir d’aquí, tots els successors van ser també castellanoparlants (Alfons el Magnànim, Joan II i Ferran el Catòlic)

◦ Les revoltes socials i la davallada de protagonisme de Barcelona com a centre comercial de la Mediterrània fa que València esdevingui el nou epicentre de la cultura i l’economia de la Corona d’Aragó

La Corona d’Aragó al s. XV (II) Context cultural:

◦ Amb el nou protagonisme de València com a capital econòmica i cultural, la literatura catalana viu una època daurada amb poetes provinents de València.

◦ La qualitat de la llengua, juntament amb la petjada de l’humanisme, fan que es presenti una dama i un cavaller més reals i humans, lluny de les dones distants i deïficades d’altres literatures

◦ La Poesia: La poesia, fins aleshores escrita en provençal, s’aprofita de la consolidació de la llengua catalana i passa

a ser escrita en català amb un alt grau de perfeccionament. Tot plegat fa que la poesia en llengua catalana esdevingui model per altres literatures Autors: Ausiàs March, Joan Roís de Corella

◦ La Narrativa: Autors: Joanot Martorell (Tirant lo Blanc), Anònim (Curial e Güelfa)

EL SEGLE XV ÉS CONSIDERAT EL SEGLE D’OR DE LES LLETRES CATALANES