L’EDAT MITJANA

10 segles: (476) Caiguda Imperi Romà

(1453) Turcs ocupen Constantinoble.

Pobles germànics invasors, amb llengua i cultura

llatina i religió cristiana.

(814)Carlemany: unifica Europa: emperador

de la cristiandad.

Alta EM del X al XII: ROMÀNIC

Baixa EM del XIII al XV GÒTIC

L’EDAT MITJANA

Jerarquia social

Vassallatge

Fidelitat

Protecció

Poder església

Déu /ciència

EL SISTEMA FEUDAL

LA LLENGUA V-VIII: llengües romàniques:

813: concili de Tours predicar en romanç

Llatí: idioma universal durant tota l’EM

Monestirs: centres de saber

Analfabetisme

Públic oient: força en el discurs oral

XII: Forum Iudicum i Homilies d’Organyà

LA MARCA HISPÀNICA

711: invasió àrabs

Els francs els fan recular: Marca Hispànica

Carles el Calb reparteix territori entre els nobles:

8 comtats.

Nobles: senyors absoluts

Catalunya depèn de l’Arquebisbat de Narbona

S.X: Borrell II→→independència de Catalunya

RAMON LLULL 1232-1315S. XIII

“Vida coetània”Etapes:Cortesana: família, amors irregulars poesia trobadoresca.Conversió: +30 anys, esdevé un “joglar de Déu”

Formació: (10 anys) “Art abreujada d’atrobar veritat”

Viatges:Universitat de la Sorbona “Mestre en Arts”RomaTerra Santa Terres bizantines o mahometanes

Mor probablement a Tunis “1315”

RAMON LLULL convertir els infidels

Triple missió: escriure llibres fundar escoles i monestirs missioners

(àrab) Creació de l’ART: demostrar la FE i DÉU amb raons necessàries

VIATGEs

RAMON LLULLEXEMPLES

La fe de Crist

RAMON LLULL: EL CATALÀ LITERARI Primer europeu llengua romànica filosofia

NO llatí ciència i teologia

oracions coordinades o subordinades Sintaxi: prosa acurada

frase culta i llatinitzant + prosa viva i espontània

llatinismes: privació, ignorar, cogitació Lèxic: mots ni llatins ni catalans: bo>bondat,

bonesa, bonitat, bonificar, bonificable

ÉS EL CREADOR DEL CATALÀ LITERARI.

LA CANCELLERIA REIAL Creada per Jaume I a mitjan s. XIII

1344 Pere III el Cerimoniós la restableix

Organisme burocràtic/administratiu.

Català, l’aragonès i el llatí. (2a. meitat del s.XIV

predomini del català)

Models de la prosa llatina (Ars dictandi).

2a. meitat del s. XIV: s’escriu en català amb una

prosa flexible, natural i elegant.

Esdevé un model de llengua, estàndard i

uniforme.

LES CRÒNIQUES Funció propagandística

Segona meitat del s. XIII i s. XIV

Recitades o llegides en públic Textos històrics

en català funcionaris de la Cancelleria Reial participació dels reis

Importància: El temps que abracen Recullen la memòria política i nacional Importància: Varietat d’estils (narratiu, epistolar, dialogat...)

Expansió pel Mediterrà

LES CRÒNIQUES

Precedent: La cançó de gesta POESIA ÈPICA

Joglars: Els “recontadors de noves” Els “narradors de gestes antigues”

Les cròniques llengua vulgar les gestes, epopeies i les croades

que havien estat redactades en llatí o s’havien transmès oralment.

LES CRÒNIQUES Jaume I, “El llibre dels feyts” Ell la revisa: “NÓS”

Engendrament de Jaume, conquestes de Mallorca i València

Ramon Muntaner: “què us diré?” C. Menorca i expedició a Orient de Roger de Flor (1302) “bell catalanesc”

Pere III, El Cerimoniós dictada pel rei Es justifica Revoltes dels nobles de València

Bernat Desclot (1283 i 1288) Bernat Escrivà Lloança de Pere II el Gran: heroi Patriotisme de l’almirall Roger de Llúria (Sicília)