LECTURA ACTIVA - barcanovainfantilijuvenil.cat · LECTURA ACTIVA LECTURA ACTIVA...

Dràcula

LECTURA ACTIVA

LECTURA ACTIVA

Literatura Juvenil - Antaviana Nova - Sèrie Clàssics

EINES PER TREBALLAR LA LECTURA A LES AULESMireia Cabutí Aran

ÍNDEX

2

Dràcula

L’OBRA I EL SEU ENTORN

Fitxa tècnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3L’autor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4L’argument . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Gènere, estil i context literari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Tema i subtemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Informació complementària sobre l’autor i la seva obra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

Abans de la lectura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Durant la lectura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Després de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

Reforç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74Ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

L’OPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORA

Opinions i valoracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

PROPOSTES LÚDIQUES

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

INTERDISCIPLINARIETAT

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

LITERATURA COMPARADA

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

SOLUCIONARI 90

Bram Stroke

3


Dràcula

FITXA TÈCNICA

Títol: Dràcula

Autor: Bram Stroke

Fotografia de la coberta: Ted Levine/Corbis/

Cordon Press

Editorial: Barcanova

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2004

(2a edició, desembre de 2010)

Col·lecció: «Antaviana Nova», Sèrie Clàssics», 170

Pàgines: 414

INTRODUCCIÓ

Dràcula és una novel·la clàssica l’argument de la qual coneix molta gent sigui perquè algú l’hiha explicat, sigui perquè n’ha vist alguna versió cinematogràfica, sigui perquè n’ha llegit al-guna versió original o adaptació o, senzillament, perquè en algun moment se n’ha imaginatl’argument.

L’editorial Barcanova ha publicat una traducció i adaptació del text adreçada tant a un públicjuvenil com adult. Es tracta d’una obra que, tot i la llargària i la quantitat de noms propis i es-cenaris que hi apareixen, és recomanada per a lectors a partir del segon cicle de l’ESO i queagradarà, especialment, a aquells nois i noies que hagin llegit clàssics i tinguin un bon nivell.El fet que sigui un text conegut pot facilitar-ne la lectura, tot i que també pot ser un inconve-nient, ja que els joves lectors poden creure que llegiran una història senzilla i no pas una his-tòria literària d’una qualitat excel·lent l’argument de la qual, en molts aspectes, desconeixen.

Tanmateix, també és una lectura recomanable per a aquells adults que prefereixen una traduc-ció-adaptació del text original al català.

A

N

T

A

V

I

A

N

A

N

O

V

A

C

L

À

S

S

I

C

S

4

L’AUTOR

Abraham Stoker va néixer a Irlanda el 8 de novembre de 1847 i vamorir a Anglaterra el 20 d’abril de 1912. Literàriament, signava lesobres amb el pseudònim Bram Stoker.

Era fill d’una família burgesa, però treballadora i austera, que te-nia com a única fortuna els llibres i la cultura. Va estudiar a casaamb professors particulars a causa de la seva precària salut, men-tre la seva mare li explicava històries de fantasmes i misteri que,evidentment, van influir en la seva obra.

Es va graduar en Matemàtiques i Ciència i va treballar com a fun-cionari en un castell. També va fer de crític teatral i va escriure di-verses obres de teatre que es van publicar en diferents diaris.

Les seves primeres intervencions en els relats de terror van ser en la revista Shamrock, en laqual l’any 1872 va publicar el relat de misteri The Crystal Cup. El 1876 es va traslladar a Lon-dres amb l’actor Henry Irving, que l’havia contractat com a representant, i el 1878 es va casaramb Florence Balcombe, amb qui va tenir un fill.

Tot i que és autor de diverses obres, Stoker és conegut sobretot per Dràcula, publicada l’any 1897,el protagonista del qual ha esdevingut un mite en la cultura del segle passat.

L’ARGUMENT

En Jonathan Harker és un jove advocat anglès que ha de viatjar a Transsilvània per enllestir lacompra que ha fet el comte Dràcula d’unes propietats a Londres i la rodalia. Durant la seva es-tada al castell del comte, aquest aprofita per demanar-li informació sobre la ciutat anglesa.

El que hauria de ser un viatge plàcid i breu s’acaba convertint en un malson. Durant l’últimapart del trajecte fins al castell del comte Dràcula, en Harker comença a intuir fets estranys i ac-tituds d’espant en la gent amb qui comparteix el viatge, i durant l’estada al castell del comteno triga a adonar-se que hi passen fets gairebé impossibles o inexplicables relacionats ambel noble: no coincideix mai amb ell durant el dia, no el veu mai menjar, no es reflecteix en elsmiralls, no té servents... Finalment, el comte acaba fent presoner el jove anglès, al qual unanit intenten seduir tres vampiresses i gairebé li xuclen la sang. Per sort, el comte en persona hoimpedeix.

Mentrestant, a Londres, la seva promesa, la Mina (Wilhemina Murray), comença a preocupar-seperquè triga a tornar i perquè n’ha rebut molt poques notícies.

El comte, que té en Jonathan presoner, decideix viatjar fins a Londres dins una caixa plena deterra, com si fos una protecció, ja que el viatge serà llarg.

El temps va passant i en Jonathan segueix reclòs al castell, mentre la seva promesa marxa unsdies a casa d’una amiga, la Lucy Westenra, a la costa d’Anglaterra, al poble de Whitby, on fi-nalment arribarà el comte. De cop, el rostre de la jove Lucy comença a canviar i la jove es tro-


Dràcula

L’OBRA I EL SEU ENTORNL’ARGUMENT

5

ba malament: està pàl·lida, té dos forats petits al coll que els metges associen a una estranyamalaltia... En realitat, la Lucy s’està convertint en una vampiressa, ja que el comte Dràcula lixucla la sang de mica en mica sense que ningú no ho sàpiga. Finalment la jove decideix tor-nar a Londres, encara que res no millora.

El promès de la Lucy, lord Arthur Holmwood (lord Godalming) i un amic seu, Quincey P. Mor-ris, decideixen demanar consell al doctor Seward (curiosament, tots tres s’havien declarat a laLucy). En Seward, metge prestigiós, és director d’un manicomi on hi ha tancat en Renfield, unboig que resultarà no ser-ho tant i que es troba sota la influència d’en Dràcula i que pateixzoofàgia.

El doctor Seward, que tampoc no sap com curar la Lucy, decideix demanar consell a l’Abrahamvan Helsing, un metge holandès que havia estat el seu professor i que és expert en malal-ties rares i misterioses. En Van Helsing, tot i que sap quin problema pateix la noia, ho ama-ga i li fa transfusions i tractaments diversos per salvar-la, encara que la Lucy finalment acabamorint.

Al cap d’uns dies, surten publicades en el diari unes quantes notícies sobre una «bonica senyo-ra» que mossega nens petits. El professor Van Helsing comença a sospitar que la Lucy s’haconvertit en una «no-morta» i explica les seves sospites als seus companys. Entre tots decidei-xen fer guàrdia davant la tomba de la noia per confirmar aquestes sospites, i una dia a mitja-nit obren la tomba i s’adonen que la Lucy no hi és. Quan arriba, la noia porta un nen i li estàxuclant la sang. Davant d’aquest fet, el professor li col·loca una hòstia consagrada i un cruci-fix al damunt per tal que no es pugui escapar i demana autorització a l’Arthur per matar defi-nitivament el monstre clavant-li una estaca al cor, decapitant-la i omplint-li la boca d’alls. Final-ment, la Lucy ha deixat de ser una vampiressa i pot descansar en pau.

Mentrestant, en Jonathan Harker aconsegueix escapar-se del castell. Unes monges el troben il’acullen, i és traslladat a l’hospital de Budapest. Des d’allà, localitzen la seva promesa, laMina, que el va a visitar. Després de veure’l i parlar-hi, decideixen casar-se allà mateix.

Quan tornen de Transsilvània, la Mina explica al professor Van Helsing tot el que ha patit elseu marit, que ha tingut cura de deixar-ho escrit en el seu diari. A partir de tota aquesta infor-mació, el doctor acaba deduint que el comte Dràcula és un vampir, i entre tots decideixen ma-tar-lo. Així doncs, fixen un pla que no sempre els surt bé: primer busquen a les seves propietatsde Londres i purifiquen els seus refugis —una sèrie de caixes on s’amaga i descansa—, peròno ho aconsegueixen del tot; a més, el comte s’adona que el persegueixen i el volen matar.Per defensar-se, xucla sang de la Mina, la qual caurà presa d’ell, encara que no del tot.

El comte fuig amb vaixell cap a Transsilvània i els cinc homes i la senyoreta Harker el seguei-xen per terra. Quan el comte desembarca a Gàlata, el grup se separa per abastar tres llocs di-ferents: dos d’ells segueixen el comte a cavall, dos més ho fan amb una barca pel riu, mentreque el professor i la Mina es dirigeixen a la zona del castell. Finalment, el professor aconse-gueix matar les vampiresses que habiten al castell i purificar tot el refugi del comte. Llavors,en Dràcula arriba dins d’una caixa transportada per zíngars. La resta de l’expedició els se-gueixen de ben a prop, i es produeix una baralla, però en Jonathan aconsegueix obrir la caixai tallar el coll del comte, mentre que en Morris travessa el cor del vampir amb una estaca, ambla qual cosa mata el comte, allibera la Mina i la cura.

Dràcula

TITOL

6

GÈNERE, ESTIL I CONTEXT LITERARI

Dràcula és una novel·la de misteri i terror ambientada al final del segle XIX, dins el movimentdel Romanticisme, ja que hi podem identificar aquests trets:

– El desig de recuperació de mites i llegendes del passat.

– L’interès per personatges marginats (vampirs), rebels i vençuts.

– La incorporació de la maldat, la lletjor (el bé i el mal).

– L’aparició d’atmosferes boiroses i fosques, com, per exemple, la nit, la lluna o la boira.

L’autor no recorre a un narrador per explicar la història, sinó que utilitza els diaris personals dequatre personatges: en Jonathan Harker, la Mina Murray, el doctor Seward i la Lucy Westenra.Cadascun d’ells explica les seves vivències, gràcies a les quals anem construint la història il’argument de l’obra. Es tracta de narradors interns, ja que intervenen totalment en la històriai es van alternant al llarg de la novel·la, tal com indiquen l’encapçalament i la data, característi-ca bàsica del diari personal. L’autor enriqueix el text intercalant informes, cartes (gènere epis-tolar), gravacions, retalls de diari, etc. Tota aquesta combinació dóna lloc a constants salts detemps —tal com reflecteixen les dates— i de lloc.

Finalment, la novel·la combina aquesta tècnica narrativa amb diàlegs i descripcions molt deta-llades d’ambients que aconsegueixen crear un aire inquietant i misteriós fins al final.

TEMA I SUBTEMES

El tema principal i gairebé central de la novel·la de Bram Stoker és el vampirisme. La novel·lagira entorn de la lluita entre el bé i el mal, a través del fenomen del vampirisme, una caracte-rística ben pròpia del moviment romàntic. Ja des de bon començament, en Jonathan Harker,que encarna el bé, s’enfronta a la seducció del vampir, el mal, tot i que quan arriba al castellencara no és conscient del que l’espera, tal com reflecteixen les paraules del comte de la pà-gina 26:

«Benvingut a casa meva. Entri lliurement i per la seva pròpia voluntat!»

Una mica més endavant, quan es comença a adonar de fets estranys, com ara que el comtedesapareix quan es fa de dia, que no es reflecteix en els miralls ni tampoc menja, s’adona queés el seu presoner i que no en pot fugir:

«[...] En cap lloc del castell, llevat de les finestres que s’obren als murs, no hi ha unasortida possible.

El castell és una autèntica presó i jo sóc un presoner!» (p. 37)

«En adornar-me que era presoner, m’he sentit completament desesperat.» (p. 38)

Dràcula


Dràcula

L’OBRA I EL SEU ENTORNTEMES I SUBTEMES

7

A partir d’aleshores en Harker i els seus amics lluiten contra aquesta força maligna, fins queaconsegueixen eliminar-la definitivament:

«[...] Vaig cridar en sentir el cop que li tallava el coll. Al mateix temps, el ganivet delsenyor Morris li travessava el cor.

Era un miracle. Davant nostre, i gairebé en el moment just de deixar anar un sospir, elcos sencer es va desintegrar i va desaparèixer completament.» (p. 412)

Els vampirs, i més concretament en Dràcula, presenten unes característiques força defini-tòries:

– Representen l’encarnació del mal.

– Són éssers nocturns que només poden atacar els humans durant la nit, ja que de dia dormen.

– Necessiten descansar en un taüt que contingui terra del seu país.

– El seu únic objectiu és aconseguir noves víctimes per xuclar-los la sang i, algun dia, dominarel món.

– Odien el gènere humà, ja que són les seves víctimes principals.

– Aconsegueixen l’obediència de rates, mosques, aranyes, ratpenats...

– Tenen telepatia o control mental amb les seves víctimes.

– Es poden convertir en animals o, fins i tot, en boira.

A banda d’aquest tema central, Dràcula planteja altres subtemes:

– La batalla entre la ciència i la religió, present en la literatura de final de segle XIX, i que enla novel·la també es pot considerar un tema paral·lel al vampirisme.

– La religió, relacionada amb el vampirisme, ja que per combatre en Dràcula cal combinar laciència i l’ús d’elements sagrats: el vampir s’assimila al diable i, per tant, a l’enemic de Crist.Aquest vampir sent repugnància per tot allò sagrat, com ara crucifixos, aigua beneïda o hòs-ties consagrades, ja que es tracta d’elements que el poden vèncer o redueixen els seus po-ders infernals.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA

A més de Dràcula, en Bram Stoker va publicar aquests altres títols:

– The Duties of Clerks of Petty Sessions in Ireland (1879)

– The Snake’s Pass (1890)

– Crooked Sands (1894)

– Miss Betty (1898)

– The Jewel of Seven Stars (1903)

Dràcula

8

– The Lady of the Shroud (1909)

– The Lair of the White Worm (1911)

Per saber més coses sobre l’autor i la seva obra, podeu consultar els webs següents:

www.cercle-v.org/Pdf/tema2pr.pdf

(Article d’en Dimitri Retalis i d’en Josep Fígols que parla sobre els orígens d’en Dràcula i delsvampirs.)

http://es.wikipedia.org/wiki/Drácula

(Pàgina web en castellà que conté informació sobre el Dràcula històric, la novel·la de BramStoker, indrets on transcorre la història, adaptacions, bibliografia, etc.)

www.lafinestradigital.com/2011/02/21/vampirs-el vampir-clàssic

(Hi podeu consultar versions i adaptacions teatrals, cinematogràfiques i per a la televisió delpersonatge de Dràcula.)

www.bramstoker.org/index.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Bram_Stoker

(Pàgines web sobre l’autor.)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Spohr

(Hi trobareu informació sobre el compositor Ludwig Spohr.)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llibre_d%27Henoc

(Pàgina web sobre el llibre d’Henoc, l’escrit apòcrif i anònim més important de la literaturaapocalíptica.)

Dràcula

L’OBRA I EL SEU ENTORNINFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA

9

http://es.wikipedia.org/wiki/Thor

http://es.wikipedia.org/wiki/Thor_%28c%C3%B3mic%29

www.thor-lapelicula.es/

(Hi trobareu informació sobre Thor, el déu del tro en la mitologia nòrdica i germànica.)

http://es.wikipedia.org/wiki/Gottfried_August_B%C3%BCrger

http://losotrosvampiros.blogspot.com/2011/03/gottfried-august-burger-poemas-de.html

(Pàgines web sobre Gottfried August Bürger, l’aportació del qual a la literatura vampírica haestat fonamental per establir les normes del gènere. També hi trobareu el poema Leonor, delmateix autor.)

Dràcula

L’OBRA I EL SEU ENTORNINFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA


10

ABANS DE LA LECTURA

1. Per familiaritzar-te amb la novel·la, completa aquesta informació:

Títol:

Autor:

Editorial:

Col·lecció:

Nombre de pàgines:

Altra informació que consideris important:

2. Escriu una biografia breu, però completa, sobre l’autor i indica-hi quins altres llibre va es-criure a més de Dràcula.

Dràcula

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORAABANS DE LA LECTURA

11

3. La història del comte Dràcula ha esdevingut un clàssic. Abans de llegir la versió original tra-duïda per Barcanova, escriu-ne l’argument —o la història— que coneixes o que t’han explicatalguna vegada.

4. La novel·la de Bram Stoker tracta dels vampirs. Busca informació sobre aquests personatgesi escriu-la a continuació.

Dràcula


12

DURANT LA LECTURA

1. La novel·la comença quan en Jonathan Harker emprèn un llarg viatge.

a) D’on surt?

b) Quan surt?

c) Cap on es dirigeix?

d) Quin recorregut fa des que inicia el viatge fins que arriba a la destinació final?

2. Després d’aquest llarg recorregut, en Jonathan Harker arriba finalment al castell del comteDràcula.

a) Digues on es troba situat el castell.

b) Calcula quants dies triga a arribar-hi amb l’ajut de les dates del diari i d’alguna altra refe-rència que hi ha en la novel·la.

c) Descriu com són els voltants del castell. Si cal, repassa la descripció que fa en Harker deltram final del trajecte fins al castell.

Dràcula

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORADURANT LA LECTURA

13

3. Torna a llegir la descripció que fa l’autor d’en Dràcula en les primeres pàgines i digues comés físicament. Afegeix-hi quatre trets psicològics sobre el personatge.

Dràcula


14

4. L’obra comença amb aquestes paraules:

«DIARI D’EN JONATHAN HARKER

(ESCRIT EN TAQUIGRAFIA)Bistrita, 3 de maig»

a) Què és la taquigrafia?

b) Encara s’utilitza? En quins casos?

c) Per quins aparells ha estat substituïda?

5. En la novel·la surten els noms de diversos indrets, com ara Transsilvània i Bistrita.

a) On és Transsilvània?

b) Quines quatre nacionalitats conviuen en aquest territori?

c) On és Bistrita? Què llegim en la novel·la sobre aquesta població?

Dràcula


15

6. En Jonathan Harker fa la primera parada del seu viatge a Klausenburg.

a) On és aquesta ciutat?

b) A quin hotel s’allotja?

c) Què menja per sopar?

d) I per esmorzar?

7. En la pàgina 15 llegim: «Jo era membre de l’església anglicana i sempre m’havien ensenyata considerar aquests objectes com una mena de fanatisme...»

a) Què és l’església anglicana?

b) Quines altres religions coneixes?

Dràcula


16

8. També en la pàgina 15 llegim aquesta referència a Sant Jordi:

«—[...] Però sap quin dia és?En dir-li que no l’entenia, va prosseguir:—És la vigília de Sant Jordi. No sap que aquesta nit, a les dotze en punt, es desvetlla-ran totes les forces diabòliques del món?»

Tanmateix, la data que encapçala el fragment del diari d’en Jonathan Harker correspon al 4 demaig.

a) Quin dia celebrem Sant Jordi a Catalunya?

b) Com celebrem aquest dia totes dues cultures?

9. Quan arriba al castell, el jove Harker escriu el següent:

«Tinc dubtes, por i penso en un munt de coses estrambòtiques que no m’atreveixo aconfessar-me a mi mateix. Que Déu em protegeixi, encara que només sigui per l’amord’aquells a qui estimo!» (p. 29)

Quins moments, quines paraules i quines situacions ha viscut o li han explicat perquè se sentienvoltat per aquesta atmosfera de por, temença i inseguretat?

Dràcula


17

10. Llegeix la pàgina 16 i respon aquestes preguntes:

a) Què volen dir aquestes paraules: Ordog, Pokol, Stregoica, Vrolok i Vlkoskak?

b) A quines llengües pertanyen els termes Vrolok i Vlkoslak?

11. Relaciona cadascuna d’aquestes paraules que surten durant el trajecte del jove Harker capal castell amb el seu significat:

a) Leiterwagon 1. el tron de Déu

b) Isten szek 2. pantalons de lli blanc

c) Mittel Land 3. aiguardent de pruna

d) Gotza 4. carro usat pels pagesos

e) Slivovitz 5. turons verds

Dràcula


18

12. Busca en el diccionari el significat de les paraules destacades en negreta que hi ha en cadafrase (entre parèntesis t’indiquem la pàgina en què surten). També en pots cercar sinònims in-tercanviables d’acord amb el context:

a) «[...] vaig adonar-me que tenien tendència a partir un desagradable goll.» (p. 18)

b) «[...] el cotxer s’inclinà cap endavant i els passatgers de cada banda van afanyar-se a esco-drinyar l’obscuritat.» (p. 19)

c) «Llavors, entre un cor de crits dels camperols i un persignar-se general, una calessa de qua-tre cavalls es col·locà a la nostra alçada.» (p. 20)

d) «En sentir el primer udol, els cavalls van encabritar-se i estirar la brida [...].» (p. 21)

e) «[...] mentre ells tornaven a encabritar-se enfollits i etzibaven guitzes [...].» (p. 22)

f) «[...] vaig adonar-me que el cotxer feia entrar els cavalls al pati d’un gran castell en ruïnes,els merlets enrunats del qual dibuixaven una línia esdentegada en el cel il·luminat per la llu-na.» (p. 24)

g) «Desitjo recórrer els carrers curulls de gent de la gran ciutat de Londres [...].» (p. 30)

h) «Aquí sóc un noble, un boiar, la gent em coneix, sóc l’amo.» (p. 31)

Dràcula


19

13. Al llarg de la novel·la, hi ha alguns detalls que presagien aspectes que podem intuir, si co-neixem l’argument de l’obra. A partir d’aquí, respon o comenta aquests elements i diguesquin valor creus que tenen:

a) «Escolti’ls..., els fills de la nit. Quina música fan!» (p. 29)

b) «No hi ha miralls en cap de les habitacions, ni tan sols no tinc un mirall en el meu lavabo [...].»(p. 30)

«He tingut un ensurt i una sorpresa, especialment pel fet de no haver-lo vist entrar malgratque el mirall captava tota l’habitació al meu darrere.» (p. 36)

«El mirall no el reflectia! Veia tota l’habitació rere meu, però no hi havia cap senyal d’home,tret de mi mateix. Era desconcertant [...].» (p. 36)

c) «En aquell moment he parat esment en el tall perquè sagnava una mica i la sang s’escolavacap a la barbeta. He deixat la navalla, mig girant-me per buscar un esparadrap. En veure’m lacara, els ulls del comte s’han encès amb una mena de fúria demoníaca [...].» (p. 36)

d) «He retrocedit i la seva mà ha tocat l’enfilall de grans que sostenia la creu. S’ha produïtun canvi instantani i la fúria ha desaparegut tan de pressa que a penes podia creure que haviaexistit.» (p. 36)

e) «Quin sentit té que m’oferissin un rosari, alls, una rosa silvestre i la cendra de la muntanya?Beneïda la bona, excel·lent dona que em penjà la creu al coll!» (p. 39)

Dràcula


20

14. En Jonathan Harker està molt preocupat per tot el que li està passant els primers diesd’estada al castell i decideix investigar sobre el comte. Per això, hi té una llarga conversa, du-rant la qual el comte li explica la seva història, la de la seva nissaga i la del seu país. Torna allegir les pàgines de la 39 a la 41 i resumeix tota aquesta informació.

15. En la pàgina 44 el comte fa aquest advertiment a en Jonathan Harker:

«Vull advertir-lo seriosament que si se li acut sortir d’aquestes habitacions no tindràl’oportunitat de dormir en cap altre lloc del castell. És antic i guarda vells records i hiha malsons per als qui són imprudents. Vagi amb compte!»

Malgrat l’advertiment, el jove advocat el desobeeix com a mínim dues vegades.

a) Què veu quan decideix sortir de l’habitació més tard?

b) A qui es troba la matinada del 16 de maig?

c) Com reaccionen?

Dràcula


21

16. Respon aquestes preguntes:

a) El comte reté en Jonathan Harker al castell i li demana que escrigui tres cartes. Què ha dedir en cadascuna?

b) Per la finestra veu uns gitanos (zíngars) i decideix fer-se’n amic i donar-los unes cartes per-què les enviïn. Com actuen aquests personatges?

c) Com reacciona el comte quan se n’assabenta?

17. En Jonathan Harker s’adona que no ha vist mai el comte durant el dia i es planteja la pos-sibilitat d’entrar a la seva habitació. Finalment, s’hi arrisca.

Resumeix què fa per entrar-hi i què hi troba.

Dràcula


22

18. Més endavant, el comte diu al jove advocat que pot tornar a Anglaterra, però que quanmarxi ell tampoc no hi serà. En Jonathan insisteix a marxar aquell mateix vespre i el comte nohi posa resistència.

a) Què es troba en Jonathan quan obre la porta del castell?

b) Quan decideix quedar-se, què sent a través de la porta de l’habitació?

19. La Mina Murray és la promesa d’en Jonathan. Tot i que sembla que hagi passat molt detemps sense rebre notícies d’ell, en realitat això no és cert.

a) Quants dies han passat fins que rep la primera carta?

b) Què hi diu?

c) Què pensa la Mina quan llegeix la carta?

20. Quina relació hi ha entre la Mina i la Lucy Westenra?

Dràcula


23

21. En un sol dia, a la Lucy se li declaren tres homes.

a) Qui són?

b) Com ho fa cadascun d’ells?

22. Llegeix aquests dos fragments de la pàgina 67:

a) «Mina, tu i jo ens hem contat els nostres secrets des que érem petites.»

b)«PD. No cal que et digui que es tracta d’un secret. Bona nit de nou.»

Escriu una redacció de 200 paraules aproximadament sobre què penses del fet de compartirsecrets.

Dràcula


24

23. En les anotacions que el doctor Seward fa en el seu diari personal, parla d’un fonògraf.

a) Explica què és un fonògraf.

b) Digues quins altres aparells s’utilitzaven antigament en lloc del fonògraf per enregistrarsons.

c) Enganxa una fotografia d’un fonògraf i d’algun dels altres aparells que has anotat enl’apartat anterior.

Dràcula


25

24. Busca en el diccionari el significat d’aquestes paraules (entre parèntesis hi ha la pàgina enquè surten). També en pots cercar sinònims intercanviables d’acord amb el context:

– obnubilació (p. 73):

– centrípeta (p. 73):

– pusil·lànimes (p. 77):

– miríada (p. 89):

– fendir (p. 91):

– plenamar (p. 91):

– goleta (p. 91):

– bocana (p. 92):

– estai (p. 92):

– faluga (p. 96):

– codast (p. 96):

– pern (p. 96):

– gitar (p. 98):

– albirar (p. 98):

– amura (p. 99):

– esgarip (p. 99):

Dràcula


26

25. Respon aquestes preguntes sobre un personatge de la novel·la:

a) Qui és el doctor Seward i a què es dedica?

b) Quin cas ens planteja? Explica-ho breument.

26. En la pàgina 84 el doctor Seward anomena el seu pacient «maníac zoòfag». Busca el ter-me zoòfag en el diccionari i digues per què el considera així.

27. Després que les dues amigues parlin diverses vegades, la Mina decideix anar a Whitby, onl’espera la Lucy, per passar uns dies totes dues juntes.

a) Com són Whitby i el seu entorn?

b) Quant temps fa que la Mina no té notícies d’en Jonathan? Com se sent?

c) Quin problema té la Lucy que preocupa la Mina?

Dràcula


27

28. La Mina enganxa un retall de premsa en el seu diari.

a) Resumeix-ne el contingut.

b) Relacionat amb el retall de la Mina, trobem el diari de bord del vaixell Demeter. Quines in-formacions importants conté aquest diari?

Dràcula


28

c) Després d’acabar la lectura del diari, a quina conclusió arribes? Quina finalitat creus que te-nen totes aquestes pàgines, que sembla que fugin temporalment de l’argument principal?

Dràcula


29

29. Després de l’aventura del vaixell, la Lucy veu com s’accentua el seu somnambulisme.

a) Què passa la nit que apareix al penya-segat? Què hi veu?

b) Què té la Lucy al coll l’endemà al matí?

c) Com evoluciona la Lucy en pocs dies?

Dràcula


30

30. Finalment, el 19 d’agost la Mina té notícies d’en Jonathan.

a) Qui les hi envia?

b) On es troba en Jonathan i què té?

c) Què decideix fer la Mina?

d) Què li dóna en Jonathan, a la Mina? I què en fa ella?

e) Segons la infermera, quins comentaris diu que fa el pacient?

31. El 19 d’agost el doctor Seward escriu en el seu diari sobre el seu pacient Renfield i diu ques’ha escapat en pijama. Quan l’ha trobat, el sentia que parlava amb algú i que deia:

«Sóc aquí, Amo, [...] disposat a acomplir els teus desitjos. Sóc el teu esclau [...] t’adorodes de lluny, ara ets més a la vora, mana’m.» (p. 118)

a) A qui adreça aquestes paraules?

b) Per què creus que de tan forçut que és sembla un animal salvatge?

Dràcula


31

32. L’Arthur, la parella de la Lucy, està preocupat perquè cada vegada la veu pitjor. Finalment,decideix escriure al doctor Seward, que li fa una revisió molt completa.

a) Què creu que li passa, a la Lucy?

b) A qui decideix demanar ajuda, el doctor?

c) Què fa el doctor quan rep la carta?

33. Sembla que la Lucy millora una mica, però de cop empitjora molt i el professor i el doctordecideixen actuar i tractar-la junts, tot i que inicialment amaguen informació al seu promès.

a) Quan entren a la seva habitació per visitar-la i aixequen la persiana, quin aspecte té la noia?

b) Què decideixen fer-li urgentment perquè no mori?

c) Com reacciona la noia?

d) Què descobreix el professor al coll de la Lucy?

Dràcula


32

34. La Lucy reacciona bé al tractament. La primera nit la vetlla el doctor i la segona, en teoriatambé, però té tanta son que acaba adormint-se a l’habitació del costat. L’endemà arriba elprofessor.

a) Com es troben la Lucy en entrar a l’habitació?

b) Què decideixen tornar a fer?

c) Qui la vetllarà la tercera nit?

35. El professor Van Helsing comença a estar segur del que li passa a la Lucy, però, de mo-ment, no en vol dir res a ningú, ni tan sols al doctor Seward.

a) Què es fa portar de l’estranger?

b) Què fa amb tot això?

b) Es queda algú a vetllar-la durant la nit?

36. L’endemà al matí arriben el professor i el doctor.

a) Què els explica la mare de la Lucy?

b) Té raó la mare de la Lucy quan els diu que aquest matí la seva filla es trobarà millor? Perquè?

Dràcula


33

37. Llegeix la reflexió que fa el doctor en la pàgina 152 abans d’entrar a l’habitació de la noiai digues què creus que vol dir amb aquestes paraules:

«Tant si són dimonis com si no, com si són tots els dimonis alhora, tant s’hi val, hem decontinuar lluitant.»

38. La Lucy està millor des que duu les flors d’all penjades al coll i ningú no les hi treu. Tanma-teix, comencen a passar fets estranys, com ara un llop que s’escapa del zoo pres pel nerviosis-me provocat per un home sospitós que el fa enfurismar o el pacient del doctor Seward, tam-bé furiós, que entra al seu despatx proveït d’un ganivet i li fa un petit tall. Tot seguit, el pa-cient comença a llepar, igual que un gos, la sang mentre va dient: «La sang és vida! La sang ésvida!» (p. 159)

Comenta aquests dos fets i també les darreres paraules.

39. Quins fets tenen lloc el 17 de setembre a la nit i que la Lucy deixa escrits en una nota?

Dràcula


34

40. Quan el doctor i el professor arriben a casa de la Lucy, ningú no els obre la porta. Final-ment, aconsegueixen entrar a la casa per una finestra.

a) Què es troben a l’habitació de la Lucy?

b) Qui és aquesta vegada l’encarregat de fer una transfusió a la Lucy?

c) Com respon la Lucy al tractament?

d) Com es troba ara la Lucy?

e) A qui decideixen avisar urgentment?

41. El dia 20 de setembre al matí el professor s’adona que les ferides del coll de la Lucy handesaparegut i tot seguit diu que la noia s’està morint. Quan la Lucy veu l’Arthur, que ha pujata l’habitació per acomiadar-se’n, li demana que la besi, però el professor Van Helsing no li hopermet d’una manera gairebé violenta.

a) Digues què hauria passat si en Van Helsing no ho hagués impedit.

b) Descriu com són els últims moments de la vida de la noia.

Dràcula


35

42. Llegeix aquest fragment de la pàgina 180 que pertany al diari del doctor Seward i queacaba amb unes paraules entre el doctor i el professor:

«Vaig posar-me al costat d’en Van Helsing i li vaig dir:—Bé, pobra noia, finalment està en pau. És el final!Girant-se cap a mi, va dir amb veu molt severa:—No! Ai! Per desgràcia no l’és. Solament és el principi!En preguntar-li què volia dir, va brandar el cap i exclamà:—Encara no podem fer res. Hem d’esperar i ja ho veurem.»

a) Què vol dir el professor Van Helsing amb aquestes paraules?

b) Què creus que passarà a partir d’ara?

43. La Lucy és morta i el professor Van Helsign vol fer-li l’autòpsia.

a) Què li vol fer exactament?

b) Com ho justifica al doctor Seward i què n’opina aquest?

Dràcula


36

44. Llegeix aquestes paraules que diu el professor en la pàgina 189:

«Tanmateix, no tot serà patiment, ni aquest serà el darrer patiment. Nosaltres i tambévostè, sobretot vostè, benvolgut jove, haurem de passar moments amargs fins que arri-bi la tranquil·litat. Hem de tenir coratge i generositat i fer el que ens cal [...].»

a) Per què creus que ho diu?

b) Què creus que els espera a partir d’ara?

45. Mentrestant, la Mina Harker, que és a Londres per a l’enterrament del cap d’en Jonathan,l’advocat Hawkins, no s’ha assabentat encara de la mort de la seva amiga Lucy.

a) Què li passa, a en Jonathan, mentre passeja per Hyde Park?

b) Després d’aquesta visió, què diu a la Mina?

46. Què decideix fer la Mina davant d’aquests fets?

Dràcula


37

47. Com s’assabenta la Mina de la mort de la Lucy?

48. Llegeix aquest fragment de la pàgina 192 i escriu un text de 250 paraules aproximada-ment en què expressis si hi estàs d’acord i per què:

«Després ha plorat fins a acabar rient, i reia i plorava, tot alhora, tal com fan les dones.Mirava de renyar-lo com es fa amb una dona en circumstàncies semblants, però noaconseguia cap resultat. Els homes i les dones són tan diferents en les manifestacionsde resistència o debilitat nervioses!»

Dràcula


38

49. Respon aquestes preguntes:

a) On estan enterrades la Lucy i la seva mare?

b) Quins fet tenen lloc al barri després del seu enterrament?

c) Quina relació tenen aquests fets amb la Lucy?

50. Malgrat que sembla que tot s’ha acabat, el professor llegeix el diari i la correspondènciaque la Lucy mantenia amb la Mina. Per això, encara que no la coneix decideix anar a fer una vi-sita a la senyora Harker.

a) Què es diuen l’un a l’altre?

b) Què dóna la Mina al professor Van Helsing?

c) A què es compromet el professor?

Dràcula


39

51. Davant dels fets que es van succeint, el doctor Seward torna a reprendre el seu diari i estroba novament amb el professor Van Helsing, el qual li mostra un fragment de diari que par-la dels nens extraviats al barri on està enterrada la Lucy.

a) Què tenen en comú els nens desapareguts i la Lucy?

b) Què en pensa, de tot plegat, el doctor Seward?

c) Què acaba confessant el professor al doctor Seward fruit de la desesperació?

d) Com reacciona el doctor davant d’aquesta confessió?

52. Explica breument què fa el professor per demostrar al doctor que tot el que diu és cert ique ha arribat l’hora d’acceptar-ho.

53. L’endemà, el professor torna a portar el doctor al cementiri per comprovar què hi ha aradins el taüt. A qui hi troben i en quin estat està?

Dràcula


40

Dràcula

54. Quina és la teoria que el professor Van Helsing explica al doctor Seward i què pretén fer ala Lucy per fer-la desaparèixer d’una vegada per totes?

55. Quan arriba la nit, el professor es queda al cementiri. Tanmateix, abans de marxar de l’hotelon s’allotja, hi ha deixat una carta per al doctor que aquest no acaba rebent. Explica en 150 pa-raules aproximadament el contingut de la carta.


41

56. L’endemà arriben l’Arthur i en Quincey Morris, i el professor els demana permís per dur aterme el que creu que s’ha de fer.

a) Com reacciona l’Arthur davant de tot plegat?

b) Què decideix finalment l’Arthur?

57. A la nit, els quatre homes van al cementiri per tal que l’Arthur es convenci que tot el queli han explicat és veritat i per poder tornar la pau a la Lucy.

a) Què passa quan aixequen la tapa del taüt?

b) Com segella en Van Helsing la tomba per tal que la Lucy no hi pugui entrar?

c) Què veuen mentre estan amagats pels voltants?

d) Quin aspecte té la Lucy?

e) Què proposa la Lucy al seu estimat Arthur?

f) Qui impedeix que l’Arthur caigui rendit als seus peus? Com ho aconsegueix?

g) Què fa finalment l’Arthur?

Dràcula


42

58. Abans de matar definitivament la Lucy, el professor explica als seus companys alguns as-pectes dels «no-morts».

a) Per què els no-morts s’anomenen així? Quines característiques tenen?

b) Qui és nosferatu? Quins altres noms s’utilitzen per referir-s’hi?

c) Com s’expandeixen?

d) Qui és el responsable de tot plegat?

Dràcula


43

59. Arriba el moment que la Lucy descansi en pau per sempre.

a) Qui és l’encarregat de clavar l’estaca? Per què no ho fa el professor?

b) Quin ritual segueix?

c) Com reacciona la noia?

d) Quin aspecte té la Lucy al final? Per què?

e) Finalment, en Quincey Morris i l’Arthur surten de la tomba, però el professor i el doctor hiresten una estona més. Què els fan, al cos de la noia i al taüt?

60. La feina encara no ha acabat, ja que cal eliminar el responsable de tot aquest mal. Quinspersonatges s’encarregaran de fer-ho?

Dràcula


44

61. Explica breument la relació que comença a intuir el doctor Seward entre en Renfield —el seupacient— i el comte.

62. El primer que fan el professor i els seus companys per seguir el rastre d’en Dràcula és lo-calitzar unes caixes que el comte havia d’enviar a la seva propietat de Londres.

a) Què descobreix en Jonathan Harker?

b) Quina informació li donen els homes que van descarregar les caixes?

c) Quin era el destí de les caixes? Quantes n’hi hauria d’haver?

Dràcula


45

63. Llegeix aquest fragment de la pàgina 258 i fes les activitats que hi ha a continuació:

«Oh la meravellosa senyora Mina! Té el cervell d’un home, d’un home superdotat, i elcor d’una dona. Cregui’m si li dic que el bon Déu la va crear per a alguna finalitat con-creta, en concedir-li una combinació tan meravellosa [...]. Nosaltres, els homes, estemdecidits a destruir el monstre, però no hi ha lloc per a una dona.»

a) Digues si estàs d’acord amb el comentari final i si creus que és vàlid al segle XXI. Justifica lesteves respostes.

b) Posa en comú les teves opinions amb les dels teus companys i companyes i feu un debat.

64. El professor Van Helsing descriu als seus companys l’enemic al qual s’hauran d’enfrontar.

a) Quins personatges són presents en aquesta reunió?

b) Què els explica?

c) Quins elements pot dirigir el comte Dràcula?

d) Sobre quins animals o éssers té poder?

Dràcula


46

65. Busca en el diccionari què vol dir el terme nigromància que surt en la pàgina 261 i escriu-hoa continuació.

66. Contesta aquestes preguntes amb la informació que dóna en Van Helsing als seus com-panys sobre un vampir:

a) On se l’ha conegut?

b) De què s’alimenta?

c) Amb el pas del temps, el seu cos envelleix i acaba morint?

d) Hi veu de nit?

Dràcula

47

67. Completa aquestes afirmacions amb la informació que dóna en Van Helsing sobre elsvampirs:

a) El nostre amic ____________________________ va conviure amb el comte i no el va veure mai_____________________.

b) Tampoc no té ___________________ ni es reflecteix en ___________________, tal com va poder

comprovar en _____________________.

c) Té la força de ___________________________________; ho va apreciar també en ________________

quan va tancar la ________________ davant els _______________.

d) Pot transformar-se en __________________, com sospiten que va fer per desembarcar a

__________________.

e) Pot convertir-se en ________________, tal com el van veure la senyora ________________ o en

________________ a la finestra de l’habitació de la senyoreta Lucy.

f) Es pot moure a través de la ________________ originada per ________________________.

g) És capaç de sorgir en forma de ________________ entre els raigs de ________________, tal com

van aparèixer les ________________ del castell d’en Dràcula davant d’en Jonathan.

68. Per lluitar contra en Dràcula són imprescindibles una sèrie d’objectes o elements.

a) Quins dos objectes l’afecten tant que anul·len el seu poder o el fan minvar?

b) Quins altres objectes o accions poden ajudar en Van Helsing i els seus companys per lluitarcontra el comte mentre el cerquen?

Dràcula


48

Dràcula


69. Quins són els orígens d’en Dràcula segons les informacions que el professor Arminius dela Universitat de Budapest ha proporcionat a en Van Helsing? Explica-ho de manera resumida.

70. Mentre el professor parla, se sent un soroll a fora que els espanta a tots.

a) Què ha passat?

b) Qui ha provocat aquest ensurt i quins motius dóna per justificar la seva acció?

c) Creus que és en Dràcula que els estava espiant? Justifica la resposta.

71. Quina és la primera acció urgent que decideixen portar a terme?

49

72. Abans d’emprendre la primera de les accions que duran a terme per capturar el comte,tots plegats van a veure el senyor Renfield, que ha experimentat un canvi d’actitud i vol que lidonin l’alta immediatament. Davant la negativa del doctor Seward, el pacient acaba el seu dis-curs amb aquestes paraules:

«No sap què fa, mantenint-me tancat aquí. Li parlo des del fons del meu cor, de lameva ànima. No sap a qui està perjudicant ni com. I jo no li ho puc dir. Pobre de mi!No puc parlar. Pel que sigui més sagrat per a vostè, pel que més estimi, per l’amor per-dut, per l’esperança que encara li queda, pel Totpoderós, tregui’m d’aquí i salvi la mevaànima de culpa!» (p. 271)

Quin sentit tenen les paraules d’en Renfield?

73. Quan entren a la casa del comte, busquen la capella.

a) Quina és la primera impressió desagradable que reben els homes?

b) Quantes caixes queden a la casa?

c) Què els sembla que veuen?

d) Quin incident provoca terror en els homes?

e) Com aconsegueixen fer-les desaparèixer?

Dràcula


50

74. Llegeix aquestes anotacions que escriu en Jonathan Harker en el seu diari quan torna deCarfax i puja a veure la seva dona:

«Vaig entrar de puntetes a la nostra habitació i vaig trobar la Mina adormida, respiranttan plàcidament que vaig haver d’acostar l’orella per sentir-la. Semblava més pàl·lidadel normal.» (p. 279)

«Fins i tot la Mina devia estar molt cansada perquè m’he despertat quan el sol era bas-tant alt i ella continuava dormint [...] m’ha observat amb una barreja de perplexitat iterror [...] s’ha queixat de sentir-se cansada [...].» (p. 280)

a) Què creus que li deu haver passat, a la Mina?

b) Creus que aquestes paraules anuncien algun fet futur? Justifica la resposta.

75. Resumeix el somni que té la Mina i digues si realment creus que es tracta d’un somni o pot-ser és que el comte també s’ha apoderat d’ella.

Dràcula


51

76. En Jonathan Harker és l’encarregat de trobar les altres caixes.

a) Com obté aquesta informació?

b) Què li diu?

c) Què pretenen fer amb totes les caixes un cop les hagin localitzades?

Dràcula


52

77. En Renfield ha tingut un accident i està molt greu.

a) Com el troben?

b) A qui fa avisar el doctor Seward?

c) Què vol dir el terme trepanar, que surt dues vegades entre les pàgines 304 i 305?

d) Abans de morir, en Renfield explica una història. Escriu-la de manera resumida.

e) Quin és el final d’en Renfield?

Dràcula


53

78. Tot seguit, se’n van a veure la senyora Harker, que és a la seva habitació.

a) Què troben quan entren a l’habitació?

b) Com reacciona el comte quan veu els homes?

c) Què fan els homes per defensar-se?

d) Com és que en Jonathan no s’assabenta de res i segueix dormint?

e) Com reacciona quan el desperten?

Dràcula


54

79. Els homes demanen a la Mina que els expliqui tot el que ha passat a l’habitació. Resumeixl’explicació que fa la senyora Harker.

80. Llegeix aquest fragment de les pàgines 316 i 317 i comenta’l:

«I vostè, l’ésser més preuat de tots ells, és carn de la meva carn, sang de la meva sang,família de la meva família, i la meva generosa premsa de vi durant un temps; més tardserà la meva companya i ajudant. [...] Però ha de ser castigada pel que ha fet. Ha con-tribuït a desfer els meus projectes, ara obeirà la meva crida. Quan el meu cervell dirà“Vine!”, creuarà terres i mars per complaure’m [...].»

Dràcula


55

Dràcula


81. La Mina està tan desesperada i enfonsada que es planteja suïcidar-se.

a) Què li respon el professor Van Helsing?

b) Què li contesta la Mina?

82. Ha arribat el moment d’entrar a les diferents cases del comte per tal d’inutilitzar les cai-xes. Abans de fer-ho, el professor prepara l’habitació de la Mina perquè el comte no s’hi pu-gui acostar i també per protegir-la.

a) Com prepara l’habitació?

b) I com prepara la senyora Harker?

c) Què li passa, a la Mina, quan el professor la prepara?

56

Dràcula


83. Els homes van a buscar les caixes del comte.

a) Quina és la primera casa on entren? Què hi troben?

b) Després van a la casa de Piccadilly. Com hi arriben i com aconsegueixen entrar-hi?

Quina impressió tenen quan hi entren?

c) Quantes caixes de les que buscaven hi troben finalment?

d) Què més troben a la casa que s’emporten i que els acabarà sent molt útil?

84. El professor torna a parlar d’en Dràcula, de la seva ment i de la seva vida. Resumeix-ne elsaspectes que consideris més importants.

57

Dràcula


85. En la pàgina 333, la Mina envia aquest telegrama als homes per avisar-los: «Vigilin en D.Ara mateix, les 12.45, va de Carfax amb molta pressa en direcció sud. Pot buscar-los. MINA.»Com ho pot saber, tot això, la Mina?

86. Finalment, arriben lord Godalming i en Quincey Morris. Quina és la primera notícia quedonen?

87. Tanmateix, no triguen a adonar-se que algú ha ficat la clau al pany, i que aquest algú és elcomte Dràcula. Gairebé no tenen temps de preparar cap atac, i, finalment, el comte entra.

Descriu la trobada entre el comte i el grup d’homes.

88. El doctor Seward escriu en el seu diari que és impossible descriure l’expressió d’odi i frus-tració maligna del comte. Així i tot, en descriu alguns trets. Què diu?

58

89. Al vespre, els homes tornen amb la Mina, li ho expliquen tot i li prepararen l’habitació. Aixíi tot, decideixen fer guàrdia al passadís. Ella es desperta un parell de cops i, finalment, dema-na al seu marit que vagi a buscar el professor.

a) Què demana la Mina al professor?

b) Accepta fer-ho, el professor?

c) Què li explica la Mina?

d) Els serà útil, als homes, aquesta informació? Per què?

90. En el diari gravat en el fonògraf del doctor, el professor Van Helsing hi enregistra un mis-satge per a en Jonathan Harker.

a) De què està molt convençut el professor?

b) Com arriba a aquesta conclusió?

Dràcula


59

91. Després d’arribar a aquesta conclusió, els homes fan gestions per confirmar la seva teoria.

a) Digues com es diu el vaixell en què s’ha embarcat el comte.

b) Explica en 200 paraules aproximadament com obtenen tota la informació que necessiten.

92. Contesta aquestes preguntes:

a) Cap on es dirigeix el vaixell i, per tant, el comte?

b) En quin tipus de vaixell navega?

c) Quants dies calculen que pot trigar a arribar al seu destí?

d) I ells, per terra, quants en trigaran?

e) On serà desembarcada la caixa que els interessa? A qui serà lliurada?

Dràcula



60

93. El doctor i el professor mantenen una conversa sobre la Mina en la qual s’adonen del pe-rill que corren si li expliquen els seus plans per atacar el comte. Tanmateix, s’emporten unasorpresa quan s’assabenten que la Mina ha pres la decisió de no assistir a les reunions ni devoler saber quins plans s’han acordat.

a) Quina justificació troben a tot plegat?

b) Què els preocupa de la senyora Harker?

94. De sobte, la Mina canvia d’opinió i vol acompanyar-los tant sí com no.

a) Quins arguments dóna al professor Van Helsing?

b) Què li respon, el professor?

95. Com afecten la sortida i la posta de sol en la Mina? Quina importància tenen per a ella?

Dràcula


61

96. Llegeix aquestes paraules de la Mina de la pàgina 363:

«Pensa, estimat, que hi ha hagut èpoques en les quals homes valents han hagut dematar les seves esposes i les dones de la seva família per tal d’evitar que caiguessina les mans dels seus enemics. Les seves mans no tremolaven quan elles imploraven queles matessin.»

a) Digues quins fets coneixes que siguin testimoni d’aquestes paraules. (En cas que no en co-neguis cap, consulta alguna font enciclopèdica.)

b) Ara llegeix aquestes altres de la Mina, també de la pàgina 363:

«És un deure que l’home té amb la dona que estima [...].»

Estàs d’acord amb aquesta afirmació des de l’òptica del segle XXI? Justifica la resposta.

97. Què fa prometre la Mina als seus companys, fins i tot al seu marit, i què responen ells?

Dràcula


62

98. Finalment, el grup emprèn el viatge fins a Varna. Tanmateix, no té notícies del vaixell onviatja el comte i la hipnosi a la Mina tampoc no funciona.

a) Quin dia inicien el viatge?

b) Quants dies triguen a tenir notícies?

c) Quina informació hipnòtica els dóna la Mina?

99. Els dies van passant i el grup està nerviós perquè el Czarina Catherine encara no ha arri-bat. Finalment, el dia 28 reben notícies:

a) On ha arribat el vaixell?

b) Com reaccionen els homes?

100. Tan bon punt s’assabenten de l’arribada del comte, es pregunten quin deu ser el primertren cap a Gàlata.

a) Qui respon de seguida?

b) Com ho pot saber?

Dràcula


63

101. Quina feina encarrega en Van Helsing a cadascun dels membres del grup per poder sor-tir l’endemà mateix?

102. El comte descobreix que l’estan esperant a Varna i decideix canviar el seu destí.

a) Com se n’assabenta?

b) Què creu el professor que està fent, el comte, amb la Mina?

103. La Mina explica al professor i al seu marit tot de pensaments i conclusions a les quals haarribat i que agraden molt a en Van Helsing. Resumeix-los a continuació.

Dràcula


64

104. Finalment el grup arriba a Gàlata i es dirigeix de dret al vaixell amb tots els permisos iautoritzacions en regla.

a) Com es diu el capità del Czarina Catherine?

b) Què els explica del viatge? Resumeix-ho en 250 paraules aproximadament.

c) Qui és en Petrov Skinsky? On el troben?

Dràcula


65

105. Sembla que tot està perdut, però l’informe que escriu la Mina i les seves deduccions en-coratgen el grup.

a) Què mira d’aconseguir lord Godalming i amb quina finalitat?

b) Què s’ofereix a fer el senyor Morris? Per què?

c) Qui anirà amb en Quincey? Per què?

d) Qui anirà amb lord Godalming?

e) Qui es quedarà amb la Mina? Per què?

f) On es dirigiran la Mina i el seu acompanyant?

106. Llegeix aquesta reflexió de la Mina de la pàgina 389 i comenta si hi estàs d’acord i perquè:

«I també m’he adonat del meravellós poder que tenen els diners! Quin munt de cosespoden solucionar si els usem de manera adient i quines altres si s’usen de maneraindigna!»

Dràcula


66

107. El professor fa un relat força real i commovedor del seu trajecte amb la Mina. Quins sen-timents té?

108. Finalment, albiren el castell i es fa de nit.

a) Què fa el professor per protegir la Mina?

b) I què fa per comprovar si el seu pla funciona?

109. Durant la nit, en Van Helsing té la impressió que els remolins de neu i els serrells de boiraes transformen en figures de dones amb vestits llargs.

a) Qui apareix a la nit entre la neu i la boira?

b) Què vol fer perquè no s’acostin a la Mina?

c) I què fa finalment per protegir el cercle sagrat dins el qual es troben ell i la Mina?

d) Fins quan dura aquesta situació?

Dràcula


67

110. L’endemà, el professor arriba al castell del comte.

a) Què hi fa un cop és allà?

b) Per qui se sent embruixat?

c) Què el fa tornar a la realitat?

d) Abans de marxar, què hi descobreix?

e) Què hi diposita?

f) Quina és la darrera tasca, i també la més dura, que porta a terme?

111. La tasca al castell ha acabat. Així doncs, la Mina i el professor recullen totes les seves co-ses i fugen d’aquell lloc fantasmagòric i tenebrós. Cansats, es refugien en una cova natural, iel professor s’enfila dalt d’una roca amb una ullera de llarga vista per inspeccionar una àmpliazona.

a) Què veu?

b) I, més enllà, qui els segueixen?

c) On són en Jonathan Harker i lord Godalming?

Dràcula


68

112. En més d’una ocasió, en la novel·la surt el terme Winchester. Explica què és aquest ob-jecte, esbrina si encara existeix i enganxa’n alguna fotografia o fes-ne un dibuix.

Dràcula


69

113. Explica en 300 paraules aproximadament el desenllaç final de la novel·la a partir del mo-ment que en Van Helsing veu des de damunt la roca el grup de gitanos que s’acosta.

114. Al final aconsegueixen matar el comte, però en Morris cau mortalment ferit. Tanmateix,abans de morir té temps de dir: «Sóc molt feliç d’haver-la pogut ajudar! Oh, Déu meu! [...] Valla pena morir per veure això! Observin!». A què s’està referint?

Dràcula


70

DESPRÉS DE LA LECTURA

1. Fes una llista dels personatges més importants de la novel·la, ordena’ls de més important amenys important i digues per què els has ordenat així.

2. Digues qui són els personatges femenins de l’obra i com els afecta la relació que manté ca-dascuna d’elles amb en Dràcula.

3. Quant de temps duren els fets que s’expliquen al llarg de la novel·la?

4. A quin segle i a quins territoris o espais més importants se situen els fets?

Dràcula

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORADESPRÉS DE LA LECTURA

71

5. Ara que ja has llegit Dràcula, digues quin és el tema principal de l’obra i què has après so-bre aquest tema amb l’ajut de les descripcions que llegim en la novel·la i les explicacions quedóna el professor Van Helsing.

6. Fer el resum de Dràcula és difícil, si tenim en compte que hi ha una sèrie de diaris perso-nals que, junts, configuren tota la història. Per aquest motiu, et demanem que facis quatre re-sums breus de la novel·la, un per a cadascuna d’aquestes propostes, en un full a part.

a) La història d’en Jonathan Harker.

b) La història del pacient del doctor Seward.

c) La història de la Lucy Westenra.

d) El desenllaç de l’obra.

Dràcula


72

AVALUACIÓ

1. L’autor no recorre a la figura del narrador per explicar-nos la història, sinó que se serveix deldiari personal de quatre personatges. Qui són aquests personatges?

2. Quines característiques defineixen els vampirs, segons la novel·la?

3. Digues on és situat el castell d’en Dràcula i descriu el castell i els seus voltants.

Dràcula

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORAAVALUACIÓ

73

4. Quins elements o situacions fan sospitar a en Jonathan Harker que és pres del comte Drà-cula?

5. Quins elements utilitza el professor Van Helsing per lluitar o prevenir-se del comte?

6. Digues quina importància té el cas del pacient Renfield al llarg de la novel·la i com acabamorint.

7. Digues què volen dir aquestes paraules que surten en la novel·la:

– taquigrafia (p. 11):

– fonògraf (p. 72):

– zoòfag (p. 84):

– no-mort (p. 221):

Dràcula


74

ACTIVITATS DE REFORÇ

1. Digues quina relació hi ha entre aquests personatges de la novel·la:

a) La senyoreta Mina Murray i la senyoreta Lucy Westenra.

b) El doctor Seward i el professor Van Helsing.

c) En Jonathan Harker i la Mina Murray.

d) L’Arthur Holmwood i la Lucy Westenra.

e) En Quincey Morris i l’Arthur Holmwood.

f) El doctor Seward i en Renfield.

Dràcula

PROPOSTES PER A LA DIVERSITATACTIVITATS DE REFORÇ

75

2. Digues qui és l’autor de Dràcula:

a) Edgar Allan Poe.

b) Àlex de la Iglesia.

c) Stephen King.

d) Bram Stoker.

3. Marca amb una creu els elements que protegeixen contra els vampirs que surten en la no-vel·la:

flors de lotus flors d’all

un braçalet flors de tomaquera

una creu roses i margarides

un collaret una hòstia consagrada

un mirall un crucifix

4. Escriu una breu descripció de cadascun d’aquests personatges de la novel·la en un full apart:

a) El comte Dràcula.

b) En Jonathan Harker.

c) El professor Van Helsing.

d) En R. M. Renfield.

5. Fixa’t que en la novel·la no hi ha un únic narrador, sinó que reconstruïm la història a partirdel diari personal que escriuen diferents personatges.

A continuació, et proposem que facis el teu diari personal a partir d’aquestes indicacions enun full a part:

– Tria un fet sorprenent, desconcertant, estrany o terrorífic.

– Explica quins sentiments t’ha despertat, quines vivències has tingut, quins records en tens,etc.

– Fes el seguiment d’aquest fet al llarg de set dies.

Dràcula


76

ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

1. Digues quina relació hi ha entre aquests personatges de Dràcula. Pots escriure un text breuper explicar la relació que hi ha entre ells o fer-ho en forma de quadre.

2. Investiga el personatge històric d’en Dràcula (els seus orígens, la seva nissaga, per què se’lconsidera un vampir, etc.) a partir de tota la informació que surt en la novel·la i la que puguisobtenir d’alguna font enciclopèdica.

Dràcula

Mina Murray – Lucy Westenra – doctor Seward – Jonathan Harker –Arthur Holmwood – professor Van Helsing – Quincey Morris

PROPOSTES PER A LA DIVERSITATACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

77

3. Dràcula és una novel·la del segle XIX que s’inscriu en el moviment romàntic. Busca informa-ció sobre aquest moviment, escriu-ne les característiques i posa’n exemples que surtin en lanovel·la.

Dràcula

PROPOSTES PER A LA DIVERSITATACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

78

4. Segueix les indicacions següents i escriu una història de por o de terror, en la qual no ne-cessàriament predominin els assassinats i la violència.

– Tria un títol suggeridor.

– Divideix la història en les parts bàsiques d’un text narratiu: presentació, nus i desenllaç.

– Utilitza adjectius i substantius adients per crear una atmosfera de misteri, de terror, d’in-triga...

– Para atenció a la puntuació i l’ortografia.

Dràcula


79

OPINIONS I VALORACIONS

1. Ara que ja has llegit la novel·la, et proposem que escriguis un comentari en què expliquisper quins motius recomanaries l’obra i per quins altres no ho faries i què opines dels perso-natges principals. També pots afegir-hi qualsevol altre aspecte o qüestió que consideris des-tacable.

En acabat, si el professor o la professora ho creu oportú, poseu en comú les vostres opinions,que de ben segur us ajudaran a completar la valoració que heu fet de l’obra.

Dràcula

L’OPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORAOPINIONS I VALORACIONS

80

2. Escriu una ressenya sobre la novel·la per a una pàgina web o una revista.

3. Per a quin tipus de públic recomanaries Dràcula: als teus companys, a un públic més jove oa un públic més adult? Justifica la resposta.

4. Puntua de l’1 al 10 la novel·la de Bram Stoker i escriu-ne un comentari final.

Dràcula

PROPOSTES LÚDIQUES

81

ACTIVITATS

1. Fes dos dibuixos: un de com t’imagines el comte Dràcula a partir de la seva descripció dela novel·la i l’altre del castell i els seus voltants. Després, feu una exposició a classe i escolliuels que reflecteixen millor la descripció que en fa l’autor o els de més qualitat artística.

2. Busca una fotografia que il·lustri cadascuna d’aquestes paraules que surten en la novel·ladurant el viatge que fa en Jonathan Harker al castell del comte Dràcula:

Dràcula

slivovitz – impletata – paprika hendl – leiterwagon – mamaliga

PROPOSTES LÚDIQUESACTIVITATS

82

3. Troba el nom d’aquests personatges de la novel·la en la sopa de lletres:

Dràcula

Doctor Seward – Mina Harker – Lucy Westenra – Jonathan Harker –comte Dràcula – Van Helsing

J

T O D O N Y L K O H N B V I

D C N V J A A Q C C G T O C

C T L A H O L E A A Q U I Y

W O P N T U U R K N M K W E

H R O H D H C B W H I F E T

K S U E S F A V S E N N O W

G E Y L R H R N E S A A N E

X W H S C A D J H N H W Q N

S A F I Y R E W W A A Q R A

Z R Q N M M T F U G R Z S R

M D I G T R M X S V K K Q U

Y C T L H Y O P D S E I E L

E V A N D L C O Z E R B U R

D A R N E T S E W Y C U L


83

LLENGUA CATALANA

1. Relaciona cadascun d’aquests animals que surt en la novel·la amb el crit que fa:

a) Llop 1. lladruc

b) Ovella 2. renill

c) Gos 3. udol

d) Cavall 4. bel

Ara afegeix tres animals més i escriu el crit que fa cadascun. Després, compara les teves res-postes amb les dels teus companys i companyes i afegeix tres exemples més als que haviesescrit.

LLATÍ

2. Escriu el significat d’aquestes expressions llatines que surten en la novel·la (entre parènte-sis t’indiquem la pàgina en què es troben):

– Omnia Romae vernalia sunt (p. 73):

– Mirabile dictu (p. 92):

– Cum grano (p. 95):

– Apropos (p. 109):

– Verbatim (p. 200):

– Non causae (p. 257):

– Ignoratio elenchi (p. 257):

– In manus tuas, Domine! (p. 275):

– Acherontia atropos (p. 307):

– Festina lente (p. 332):

– Nota bene (p. 334):

– Omne ignoto pro magnifico (p. 347):

– A particulari ad universale (p. 374):

Dràcula


84

MÚSICA

3. Escriu una petita biografia de Ludwig Sphor i Alexander Mackenzie, dos compositors musi-cals que surten en la novel·la, i digues quin tipus de música componien.

Dràcula


85

RELIGIÓ

4. Llegeix aquest fragment de la pàgina 296 i respon les preguntes que hi ha continuació:«[...] pel que fa a les coses purament terrenals, la meva actitud és una mica com la que Enocva adoptar espiritualment!»

Qui era Enoc? Busca informació sobre aquest personatge i mira de relacionar-la amb el con-tingut de l’obra.

5. Llegeix aquest altre fragment de la pàgina 237: «Però l’Arthur no dubtava. Era la viva imat-ge de Thor alçant el seu braç [...].»

Qui era Thor? Busca informació sobre aquest personatge i mira de relacionar-la amb el frag-ment que acabes de llegir.

Dràcula


86

ACTIVITATS

1. Llegeix les referències a l’obra Hamlet i al seu autor, William Shakespeare, que hi ha en lespàgines 41, 47, 295 i 298 i fes les activitats següents:

a) Escriu una petita biografia de William Shakespeare.

b) Digues a qui corresponen les paraules que diu Hamlet en la pàgina 47.

c) Digues a quina obra surt el personatge de Malvolio de la pàgina 295.

2. En la pàgina 41 llegim: «Aquest diari comença a assemblar-se al començament de Les mil iuna nits, tot queda tallat quan canta el gall [...].» Digues qui va escriure aquesta obra i de quètracta.

Dràcula

LITERATURA COMPARADAACTIVITATS

87

3. Bram Stoker va utilitzar diverses fonts per escriure Dràcula. De fet, en la pàgina 20 trobemuna referència a la balada Leonor de l’escriptor alemany Gottfried Bürger. Busca informaciótant de l’autor com de l’obra (si pots, llegeix-ne el poema sencer) i digues si hi ha cap simili-tud amb el contingut de l’obra de Bram Stoker.

Dràcula


88

4. De la novel·la Dràcula de Bram Stoker, se n’han fet moltes versions cinematogràfiques. Tan-mateix, les dues més conegudes són la de Tod Browning de l’any 1931 i la de Patrick Lussierde 2001.

a) Mira les dues pel·lícules i compara-les. Digues quina t’ha agradat més i quina és més fidel al’obra escrita original. Raona les respostes.

b) Una altra manera d’anomenar un vampir és nosferatu. Busca la versió cinematogràfica quees va fer sobre aquest mite l’any 1922 titulada Nosferatu, a symphony of horror, i comenta’n elsaspectes més importants.

Dràcula


89

5. Darrerament, el tema dels vampirs s’ha posat una altra vegada de moda gràcies a novel·les,pel·lícules i sèries de televisió adreçades sobretot a un públic juvenil.

a) Fes una llista de les novel·les actuals que tracten aquest tema. En cas que n’hagis llegit al-guna, compara com són els vampirs d’aquestes versions respecte del comte Dràcula de BramStoker.

b) Quines sèries sobre vampirs s’han posat de moda a la televisió? Creus que són creïbles ique segueixen les característiques del subgènere? Justifica les respostes.

c) Què opines de tot aquest fenomen? Creus que aquest tema ha d’evolucionar i adaptar-seals temps actuals o que, per contra, s’està allunyant massa del subgènere en el qual s’emmarcaDràcula? Justifica les respostes.

Dràcula

SOLUCIONARI

90

ABANS DE LA LECTURA

1. Títol: Dràcula; autor: Bram Stoker; editorial: Barcanova; col·lecció: Antaviana Nova Clàssics;nombre de pàgines: 414; altra informació que consideris important: resposta oberta.

2. Abraham Stoker va néixer a Irlanda el 8 de novembre de 1847 i va morir a Anglaterra el20 d’abril de 1912. Literàriament, signava les obres amb el pseudònim Bram Stoker.

Era fill d’una família burgesa, però treballadora i austera, que tenia com a única fortuna elsllibres i la cultura. Va estudiar a casa amb professors particulars a causa de la seva precà-ria salut, mentre la seva mare li explicava històries de fantasmes i misteri que, evident-ment, van influir en la seva obra.

Es va graduar en Matemàtiques i Ciència i va treballar com a funcionari en un castell. Tam-bé va fer de crític teatral i va escriure diverses obres de teatre que es van publicar en di-ferents diaris.

Les seves primeres intervencions en els relats de terror van ser en la revista Shamrock, enquè l’any 1872 va publicar el relat de misteri The Crystal Cup. El 1876 es va traslladar aLondres amb l’actor Henry Irving, que l’havia contractat com a representant, i el 1878 esva casar amb Florence Balcombe, amb qui va tenir un fill.

Stoker és conegut sobretot per Dràcula, publicada l’any 1897, el protagonista del qual haesdevingut un mite en la cultura del segle passat, tot i que és autor de diverses obres:

A més de Dràcula, Bram Stoker va publicar aquests altres títols:

– The Duties of Clerks of Petty Sessions in Ireland (1879)

– The Snake’s Pass (1890)

– Crooked Sands (1894)

– Miss Betty (1898)

– The Jewel of Seven Stars (1903)

– The Lady of the Shroud (1909)

– The Lair of the White Worm (1911)

3. Resposta oberta.

4. Els vampirs, i més concretament en Dràcula, presenten unes característiques força defini-tòries:


– Són éssers nocturns que només poden atacar els humans durant la nit, ja que de diadormen.

Dràcula

SOLUCIONARI

91


– El seu únic objectiu és aconseguir noves víctimes per xuclar-los la sang i, algun dia, do-minar el món.





DURANT LA LECTURA

1. a) Surt de Munic.

b) L’1 de maig a les 8.35 hores del vespre.

c) Es dirigeix al castell del comte Dràcula, a Bukovina, als Carpats.

d) Va de Munic a Viena. De d’allà es dirigeix a Klausenburg i l’endemà a Bistrita, situada jaals Carpats. Allà agafa una diligència que el porta a Bukovina, i al congost de Borgol’espera un cotxe que el porta fins al castell.

2. a) El castell és situat dalt d’una muntanya, després d’haver passat per Bukovina i el congostde Borgo, a Transsilvània, sobre els Carpats.

b) Triga quatre dies a arribar-hi, ja que surt de Munic l’1 de maig i arriba al castell el dia 5.

c) El castell és situat sobre un penya-segat, envoltat de muntanyes i boscos. Els voltantsdel castell són sinistres, foscos, frondosos, plens de llops i altres éssers.

3. El comte Dràcula és un home vell, alt, ben afaitat, amb un llarg bigoti blanc i va vestit denegre de cap a peus. Quan dóna la mà a en Jonathan Harker com a mostra de salutació,el jove s’adona que té una força increïble i que la mà és freda com el gel, fins al punt queli recorda més la mà d’un mort que no pas la d’un viu. El seu perfil és molt afilat, ambun pont pronunciat en el nas prim i uns narius arquejats. Té el front bombat i ample, lescelles espesses, la boca fina i dues dents blanques i esmolades que sobresurten dels lla-vis, les orelles pàl·lides i punxegudes, la barbeta ampla i forta i en general tot ell ésd’una pal·lidesa extrema. Les seves mans són rudes —amples, amb uns dits gruixuts—i té pèls al bell mig de les mans. Les ungles són llargues i primes i tallades en punta. Liput l’alè.

És un home culte, a qui agrada conversar i que està orgullós del passat del seu poble.Sembla un home cordial, però de vegades el seu somrís té una aparença maligna i taci-turna.

Dràcula

SOLUCIONARI

92

4. a) La taquigrafia és l’art d’escriure tan de pressa com es parla per mitjà de signes especialsi abreviatures.

b) Sí, en els judicis, en els debats parlamentaris i per a la transmissió en directe de progra-mes de televisió que necessiten ser subtitulats. També la utilitzen algunes secretàries iajudants d’administració per redactar cartes, escrits, informes, etc., que reben.

c) Ha estat substituïda per les gravadores, els ordinadors, etc.

5. a) Transsilvània és una regió formada per les àrees occidental i central de Romania. El 1918es va unificar amb Moldàvia i Valàquia, i van configurar així l’estat romanès. El territorique avui es coneix com a Transsilvània és format per setze comtats localitzats al centre ial nord-oest del país.

b) Els saxons al sud, que alhora s’entremesclen amb els valacs, els quals són descendentsdels dacis; els magiars a l’oest, i els szekler a l’est i al nord.

c) Bistrita és una ciutat situada a la regió de Transsilvània, a Romania. Es troba gairebé ala frontera, per la qual cosa la seva història sempre ha estat molt tempestuosa.

6. a) A Romania. És la capital del judet de Cluj, a Transsilvània, Romania, situada vora el riuSomes Mic.

b) A l’Hotel Royale.

c) Menja pollastre condimentat amb pebre vermell, anomenat paprika hendl, un plat típicdel país.

d) Per esmorzar torna a menjar paprika, una mena de blat de moro anomenat mamaliga ialbergínies farcides amb carn picada, un plat anomenat impletata.

7. a) És la doctrina dels cristians que viuen en comunió amb la seu de Canterbury. Tenen un sis-tema ideològic diferent tant del de l’Església de Roma com del de les esglésies protestants.

b) Resposta oberta. A tall d’exemple: el budisme, el cristianisme, el judaisme, l’hinduisme,l’islamisme, el xintoisme...

8. a) El 23 d’abril.

b) A Catalunya és tradició que els nois regalin una rosa a les noies en senyal d’amor, men-tre que les noies regalen llibres als nois. La presència del llibre és deguda al fet quela diada coincideix amb el Dia internacional del Llibre, que des de 1930 commemora lamort de Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

A Transsilvània, hi ha la tradició que durant la vigília de Sant Jordi, a les dotze en puntde la nit, es desvetllen totes les forces diabòliques del món. La gent es protegeix con-tra aquestes forces amb diferents objectes, com ara una creu.

Dràcula

SOLUCIONARI

93

9. Abans d’arribar al castell, els propietaris de la fonda li preguen, morts de por, que no vagial castell, li donen una creu i la hi pengen al coll. Durant el trajecte, la resta de passatgersestan aterrits i l’obsequien amb objectes estranys. A la nit, el paisatge és fantasmagòric,se senten els llops udolar, hi ha boira... També l’espanten les paraules del comte quanaquest li dóna la benvinguda.

10. a) Ordog vol dir «Satanàs»; Pokol, «infern»; Stregoica, «bruixa»; Vrolok i Vlkoslak volen direl mateix, una cosa semblant a «home llop» o «vampir».

b) Vrolok és una paraula eslovaca i Vlkoslak és sèrbia.

11. a) Leiterwagon, 4 carro usat pels pagesos; b) Isten szek, 1 el tron de Déu; c) Mittel Land,5 turons verds; d) Gotza, 2 pantalons de lli blanc; Slivovitz, 3 aiguardent de pruna.

12. a) Goll: inflor d’una glàndula de la tiroide.

b) Escodrinyar: examinar, explorar.

c) Persignar-se: senyar-se; calessa: carruatge.

d) Brida: peça de guarniment per als cavalls que es col·loca al cap i que serveix per guiari controlar l’animal.

e) Etzibaven: pegaven, clavaven.

f) Merlets: prismes d’obra que s’alçava per a la defensa.

g) Curulls: plens.

h) Boiar: persona important, reconeguda.

13. a) Es refereix als llops.

b) No hi ha miralls perquè el comte Dràcula no s’hi reflecteix.

c) El comte es fixa en la sang d’aquesta manera perquè és el seu aliment bàsic.

d) La creu és l’element religiós que actua contra els vampirs i els fa sentir repulsió.

e) Tots ells són elements que protegeixen contra els vampirs.

14. Els szekler se senten orgullosos que per les seves venes corri sang de moltes races valen-tes que van lluitar en el passat. La tribu dels úgrics va dur d’Islàndia l’esperit guerrer queels havien atorgat Thor i Odin. Quan van arribar a Transsilvània, es van trobar els huns, unaraça de conqueridors la fúria bèl·lica dels quals havia arrasat el món. Més endavant, unDràcula va vendre el seu poble als turcs i va dur la vergonya i l’esclavatge. Aquell Dràculano en va inspirar cap altre de la seva nissaga. Després de la batalla dels Mohács, els szekler

Dràcula

SOLUCIONARI

94

es van alliberar del jou hongarès, la nissaga Dràcula formava part dels qui manaven per-què el seu esperit no suportava la manca de llibertat. Reconeix que els temps de guerrahan acabat perquè la sang és un bé massa preuat en aquesta època de pau.

15. a) Veu que el comte surt per la finestra i repta per la paret en direcció al precipici, de capper avall.

b) En una habitació que no és la seva, es troba, de nit, tres dones joves.

c) Se’l miren i xiuxiuegen entre elles, ja que es tracta de vampiresses que pretenen xuclar-li la sang.

16. a) En una ha de dir que la seva feina ja està gairebé acabada i que no trigarà gaire a tor-nar; en una altra, ha de fer saber que sortirà l’endemà de la data de la carta, i en la ter-cera ha de comunicar que ja ha sortit del castell i que és a Bistrita.

b) Lliuren les cartes al comte.

c) Les obre i en posa una al costat de la flama per tal que es consumeixi i de l’altra diuque és un ultratge a l’hospitalitat i l’amistat. Finalment, marxa i tanca en Jonathan al’habitació.

17. Per arribar fins a l’habitació del comte, surt per la finestra, es treu les botes i s’enfila perles pedres de la façana. Finalment, aconsegueix entrar a l’habitació, que és buida i té pocsmobles, tots plens de pols, i objectes poc usats. En un racó, hi troba un munt d’or de totamena que té més 300 anys. Al fons de l’habitació troba una porta oberta i a través d’unpassadís de pedra arriba a una escala de caragol i hi baixa amb molt de compte i a les fos-ques. Al fons, un passadís en forma de túnel desprèn una fortíssima pudor. Finalment,obre una porta voluminosa i hi troba una capella antiga i enrunada. A dins hi ha dues es-calinates que baixen a les criptes. S’adona que no fa gaire que han excavat el terra i quehan omplert de terra unes grans caixes de fusta. No hi troba ningú. Després baixa a lescriptes: en dues només hi ha taüts, però en la tercera descobreix que hi ha 50 caixes i queen una, damunt la terra acabada d’excavar, hi ha el comte, però no sap si està mort oadormit. Al final, desfà el camí i torna a la seva habitació.

18. a) Hi troba llops que miren d’entrar al castell intentant ficar les potes per la porta entre-oberta.

b) Li sembla que sent la veu del comte que parla amb les tres joves vampiresses i els diuque l’endemà serà seu.

19. a) Passen sis dies, ja que ell marxa cap al castell el 3 de maig i comenta a la seva amiga queha rebut carta d’en Jonathan el dia 9.

Dràcula

SOLUCIONARI

95

b) En Jonathan li diu que està bé i que arribarà més o menys al cap d’una setmana.

c) Està convençuda que en Jonathan tornarà aviat i que deu ser meravellós viatjar aaquells països. Pensa que potser algun dia hi tornaran tots dos junts.

20. Són amigues íntimes i sempre, des que eren petites, s’han explicat tots els secrets i les in-timitats.

21. a) El primer és el doctor John Seward, el director de l’hospital mental; el segon, el senyorQuincey P. Morris, un americà de Texas, simpàtic, jove i ingenu, i el tercer, el que ella esti-ma de debò des de fa temps, l’Arthur Holmwood.

b) En John Seward va directament al gra i li diu que l’estima tot i que la coneix poc; li ex-plica com s’imagina que serà la seva vida junts ajudant-lo i animant-lo. En Quincey P.Morris arriba poc després d’haver dinat i li agafa les mans i li fa una declaració molt gra-ciosa. Finalment, l’Arthur Holmwood entra a l’habitació, l’agafa i la besa.

22. Resposta oberta.

23. a) Un fonògraf és un aparell que reprodueix mecànicament els sons enregistrats en un cilin-dre de cera.

b) El gramòfon, el tocadiscos i el casset.

c) Resposta oberta.

24. – Obnubilació (p. 73): trastorn mental consistent en l’enfosquiment i una particular lenti-tud de pensament.

– Centrípeta (p. 73): que tendeix cap al centre.

– Pusil·lànimes (p. 77): d’ànim feble i tímid.

– Miríada (p. 89): un nombre immens.

– Fendir (p. 91): dividir (una cosa) en dues o més parts trencant-la o tallant-la.

– Plenamar (p. 91): altura màxima assolida per la marea.

– Goleta (p. 91): vaixell de vela de dos o més pals a més del bauprès, els quals són dedues peces i aparellen, cadascun, una aurica i una escandalosa.

– Bocana (p. 92): boca d’un pou, d’un forn, d’un port, etc.

– Estai (p. 92): corda, filferro o cable d’acer que suporta longitudinalment i cap a proa lacaiguda dels pals.

– Faluga (p. 96): galiota d’un sol ordre de rems destinada a l’ús de personatges de cate-goria.

Dràcula

SOLUCIONARI

96

– Codast (p. 96): roda de popa, roda del darrere, on hi ha el timó.

– Pern (p. 96): peça metàl·lica, llarga i cilíndrica, que serveix per fixar l’una a l’altra duespeces de ferro.

– Gitar (p. 98): ajeure’s, ficar-se al llit.

– Albirar (p. 98): veure.

– Amura (p. 99): corda que es ferma a cadascun dels dos punys o angles inferiors d’unavela baixa de creu, que s’adreça cap a proa i que permet orientar-la.

– Esgarip (p. 99): xiscle.

25. a) El doctor Seward és un metge molt intel·ligent de vint-i-nou anys. És un noi decidit, peròtranquil, que sempre mira les persones als ulls, com si els volgués llegir el pensament. Ésdirector d’un gran centre psiquiàtric.

b) Planteja el cas d’un pacient que considera molt interessant. Es tracta de R. M. Renfield, decinquanta-nou anys, patològicament excitable, amb una gran força física i períodesde depressió que acaben en una idea fixa. Sembla un home perillós quan s’obsessionaper una cosa.

26. Un zoòfag és una persona que s’alimenta de matèries animals, d’insectes, etc. El doctordecideix anomenar-lo així, justament per això, perquè demana animalets i se’ls menja.

27. a) Whitby és un poble preciós. Hi ha un riu que discorre per una vall profunda, que és tra-vessada per un viaducte de pilastres. La vall és d’un verd preciós i molt abrupta. Lescases de la part antiga són de teulada roja. A la part alta del poble s’alcen les ruïnes del’abadia de Whitby, unes ruïnes grandioses, plenes de bellesa i detalls romàntics. En-tre l’abadia i el poble hi ha una altra església, la parroquial, voltada d’un cementiri. Per aella és l’indret més bonic de Whitby. El port és a baix.

b) Fa un mes. Se sent molt trista.

c) La Lucy és somnàmbula.

28. a) Es tracta de la notícia que escriu un corresponsal i que relata com es va formar una tem-pesta a mitjanit. Explica que les ones es van aixecar amb fúria creixent i el vent rugia comun tro, tant que van desallotjar la gent de l’espigó. Tot, a més, estava envoltat d’unaboira blanca que de tant en tant clarejava una mica. Les barques van aconseguir entrara port i llavors tot va ser una gran celebració. Fins que van descobrir una goleta amb lesveles desplegades (una que ja havien observat a la tarda). Entre el vaixell i el port hi haviauna gran distància. De cop, el vent canvià de direcció i la boira es va dispersar; llavors vaocórrer el miracle: la goleta va entrar a port sense cap problema. Amarrat a la roda deltimó hi havia un cadàver amb el cap gronxant-se. Després van saber que tenia les mans

Dràcula

SOLUCIONARI

97

lligades i que feia dos dies que era mort. En el moment que va parar la goleta, va sortirun gos enorme de la coberta, va saltar rabent a la sorra i seguí la costa, al capdamuntde la qual hi ha el cementiri. El gos es va perdre en la foscor.

b) El 6 de juliol van acabar d’embarcar la càrrega, sorra blanca i caixes de terra; van salparal migdia.

El 13 de juliol la tripulació estava descontenta per algun motiu, semblava espantada,però no volia parlar.

El 14 de juliol la tripulació estava intranquil·la; deien que hi havia alguna cosa i se se-nyaven.

El 16 de juliol el pilot l’informa al matí que falta un home de la tripulació; no sap què liha passat. Comenten que ja s’esperaven que passaria alguna cosa.

El 17 de juliol un dels homes li confessa, espantat, que li ha semblat que hi havia un es-trany a bord. Ha vist un home alt i prim, que no pertany a la tripulació.

El 22 de juliol fa dies que tenen mal temps i entretinguts amb el velam no pensen enla por.

El 24 de juliol sembla que el vaixell duu una maledicció. Ha desaparegut un altre home;no l’han tornat a veure des de la guàrdia. Tothom està espantat.

El 28 de juliol han tingut uns dies terribles enmig d’un remolí amb vents de tempesta.

El 29 de juliol una altra tragèdia: ha desaparegut el segon oficial. La tripulació està ater-rida.

El 30 de juliol estan arribant a Anglaterra. Però han desaparegut dos homes més; no-més queden dos mariners, el pilot i ell.

L’1 d’agost fa dos dies que hi ha boira i, com que els falta personal, s’han de deixar en-dur pel vent. El pilot és romanès.

El 2 d’agost encara hi ha boira; a mitjanit desapareix l’home que feia la guàrdia.

El 3 d’agost, quan va a rellevar l’home del timó, no el troba, però apareix al cap d’un mo-ment dient que ha vist un home mentre feia guàrdia: era alt, prim i extremament pàl·lid.El mariner sembla boig. Diu que li ha clavat una ganivetada, però que el ganivet ha pas-sat a través d’ell com si res. Creu que s’amaga a les caixes i que està disposat a obrir-lesuna per una fins a trobar-lo. Al cap de molta estona torna dient que ja ho sap tot i queel capità també s’hauria de salvar; ell, per fer-ho, es tira per la borda conscientment. Elcapità creu que ha estat ell qui ha anat matant tots els homes de la tripulació.

El 4 d’agost continua la boira, el capità està sol i no sap què pensar de tot plegat. De-cideix lligar-se les mans al timó perquè, si apareix el monstre o dimoni, no s’atrevirà atocar-lo del timó.

Aquí s’acaba el diari i, per tant, hi ha aspectes que no s’acaben d’aclarir.

c) S’intueix que és el comte qui va emprendre el viatge amb les seves caixes, que ell pro-voca aquesta boira i que és ell qui ha anat fent desaparèixer tota la tripulació, que quan

Dràcula

SOLUCIONARI

98

arriba a port pren la forma de gos i que per això desapareix i ningú no el torna a veuremés. Aquests retalls de diari no fugen de l’argument principal, sinó que són necessarisper poder entendre després tot el que passarà.

29. a) La Mina va al penya-segat a buscar la Lucy, que ha patit un altre atac de somnambulis-me. La veu asseguda en un banc, amb la camisa de dormir, i li sembla que al seu costathi ha una figura negra que s’inclina damunt d’ella, però no sap si és un home o un ani-mal. Quan s’hi acosta més i la crida, sí que pot veure una cara molt blanca i uns ulls rojosresplendents. Quan arriba al seu costat, la figura ja no hi és i la Lucy està sola, encaradorm, té els llavis entreoberts i respira amb esbufecs llargs.

b) Ja la mateixa nit creu que, quan li ha posat el xal al coll amb l’imperdible, l’ha punxa-da, perquè la Lucy es queixa de dolor al coll. Però no és fins l’endemà al migdia que litroba dos punts rojos petits al coll, com dues punxades, i a la cinta de la camisa de dor-mir hi ha una gota de sang. Creu que no li deixaran cap senyal, ja que ella segueix pen-sant que són per culpa de l’agulla que subjectava el xal.

c) En pocs dies comença a estar pàl·lida, cansada, dorm molt i cada dia està més dèbil.Segueix tenint els dos puntets, ara més grans, blancs i amb la part central roja.

30. a) Les hi envia una monja, la germana Agatha, de l’Hospital de Sant Josep i Santa Maria,de Budapest, tot i que li fa arribar la carta el senyor Hawkins.

b) Es troba en aquest hospital des de fa sis setmanes refent-se d’una encefalitis aguda.

c) Decideix anar-hi ràpidament i deixar la Lucy amb la seva mare. Un cop allà, junts, la Minai en Jonathan decideixen casar-se de seguida.

d) Li dóna el seu diari, però ella decideix guardar-se’l i no llegir-lo, de moment.

e) Diu que en els seus deliris parla de llops, verí i sang, espectres i dimonis i coses esgarri-foses que no s’atreveix a repetir.

31. a) Al comte Dràcula.

b) Perquè està pres pel comte, el qual li transmet la seva força i els seus poders, de ma-nera que està a les seves ordres.

32. a) Creu que no pateix cap trastorn funcional ni cap malaltia, tot i que el seu aspecte no ésbo. Li falta sang malgrat que no té els símptomes de patir anèmia i la qualitat de la sangés correcta. Arriba a la conclusió que pateix un problema mental.

b) Decideix escriure a un professor que havia tingut, l’Abraham van Helsing, d’Amsterdam,una autoritat en malalties estranyes. És filòsof i metafísic i un dels científics més avan-çats del seu temps i amb una mentalitat molt oberta.

c) Quan rep la carta decideix anar-hi de seguida per trobar-se amb el doctor Seward.

Dràcula

SOLUCIONARI

99

33. a) Té la pell blanca com la cera, està desmaiada, i fins i tot té els llavis blancs.

b) Primer li mullen els llavis amb conyac i li fan fregues als canells, als palmells de les mansi al cor. Després li fan una transfusió de sang.

c) Dorm tot el dia i quan es desperta es troba més bé i amb més forces.

d) A sobre mateix de la vena jugular descobreix dues perforacions, no gaire grosses, peròque no tenen gaire bon aspecte. No es veuen infectades, tot i que tenen les vores blan-ques i destrossades, com si estiguessin masegades.

34. a) La troben novament molt dèbil i pàl·lida.

b) Decideixen tornar-li a fer una transfusió.

c) El mateix professor Van Helsing.

35. a) Una capsa que conté un gran ram de flors blanques, que en realitat són flors d’all.

b) Les posa a la finestra, en fa una garlanda i la penja al coll de la Lucy per tal que dormi bé.

c) No, perquè el professor creu que, amb totes les flors que ha deixat pertot arreu, segurque no li pot passar res.

36. a) La mare de la Lucy els explica que durant la nit va entrar a l’habitació de la seva filla ique aquesta dormia profundament. Com que l’habitació estava molt carregada i feia unaflaire insuportable, va treure’n totes les flors d’all i va obrir la finestra perquè hi entrésuna mica d’aire.

b) No, perquè quan entren a l’habitació de la Lucy la troben tan pàl·lida com sempre, demanera que li han de fer una nova transfusió.

37. El professor té una idea força aproximada del que li passa a la Lucy. Ell creu en els vam-pirs i sap com actuen. Per això, encara que no ho ha explicat a ningú, està convençut quecal seguir lluitant contra tots els dimonis, diables o el que sigui, per tal de salvar la huma-nitat.

38. Els dos fets són provocats per en Dràcula, que té poders i molta força i que és capaç detransformar-se en llop, en ratpenat... Les paraules són evidents per a tots aquells que esconverteixen en preses del comte: la sang és la seva font d’aliment i el que els manté viusi els dóna força.

39. La nit del 17 de setembre la Lucy està sola. El professor envia un telegrama al doctor per-què vagi a veure-la, però l’hi lliuren massa tard. La noia és a l’habitació, però no pot dormir.

Dràcula

SOLUCIONARI

100

De cop sent sorolls, cops d’ales a la finestra, i quan mira, hi veu un gros ratpenat colpejantel vidre. Crida al passadís i acaba venint la seva mare, que es fica una estona al llit amb ella.Se segueixen sentint els sorolls a la finestra, fins que de cop els vidres es trenquen i entraun enorme llop gris a l’habitació. La mare crida espantada, arrenca la garlanda a la Lucy,cau a terra i mor. La Lucy també queda com hipnotitzada i durant una estona no és cons-cient de res. Quan recupera els sentits, és capaç de cridar les minyones, que l’ajuden aagafar el cos de la mare i posar-lo al llit. Després, els diu que baixin al menjador a beureuna mica, però com que no tornen, baixa a buscar-les i les troba estirades a terra, incons-cients: algú les ha drogat amb opi. Ella es queda tota sola a l’habitació, morta de por.

40. a) Es troben la Lucy i la seva mare estirades al llit. La mare és coberta amb un llençol i la Lucyestà pàl·lida i contreta. Les flors que duia penjades al coll són ara damunt el pit de laseva mare, i al coll de la noia s’hi veuen les dues petites ferides, però ara amb un aspec-te terriblement blanc i masegat.

b) En Quincey Morris, que just acaba d’arribar amb un telegrama de l’Art que demana no-tícies de la Lucy.

c) La Lucy no respon al tractament de la mateixa manera que en les altres ocasions.

d) Està molt dèbil, abatuda i pàl·lida. Té les genives pàl·lides, descarnades i les dents mésllargues i esmolades. L’aspecte dels ulls li ha canviat i cada vegada s’assembla més auna moribunda.

e) Decideixen avisar el seu promès, l’Arthur.

41. a) Si la Lucy hagués besat el seu promès, aquest s’hauria convertit en un vampir.

b) La Lucy pateix uns espasmes de fúria, prem les dents esmolades, tanca els ulls i respiraamb dificultat.

42. a) Com que el professor Van Helsing coneix com actuen els vampirs i què passa quan moren,sap que ara la Lucy es convertirà en una no-morta, en una vampiressa.

b) Resposta oberta.

43. a) El professor vol fer-li l’autòpsia, tallar-li el cap i extreure-li el cor.

b) El doctor li pregunta per què cal fer tot això i el professor li respon que són davant d’unsfets estranys i li demana una mica més de confiança, perquè ja li ho explicarà tot quansigui el moment.

44. a) Perquè sap tot el que els espera d’ara endavant si volen matar el comte Dràcula.

b) Resposta oberta.

Dràcula

SOLUCIONARI

101

45. a) Queda blanc perquè veu un home alt i prim, amb un bigoti negre i barba en punxa. Elseu rostre no té un aspecte agradable. És dur, cruel i sensual, i les seves dents grosses iblanques estan esmolades com les d’un animal i té els llavis rojos.

b) Li diu que és el comte, però rejovenit.

46. Decideix que ha arribat el moment d’obrir el paquet que conté el diari d’en Jonathan perconèixer els fets del seu viatge i tot el que va viure.

47. Se n’assabenta per un telegrama que li fa arribar el professor Van Helsing, a qui encara noconeix, i en el qual li comunica que la Lucy va morir fa cinc dies i que la seva mare tambéés morta.


49. a) En un panteó senyorívol d’un cementiri solitari, lluny del bullici de Londres, a Hampstead Hill.

b) En aquella zona, desapareixen alguns nens petits o bé no tornen a casa fins l’endemà,després d’haver anat a jugar al parc de Bruguerar. Quan els troben, tots coincideixen adir que eren amb una dona molt maca que els deia que anessin a passejar amb ella.

c) La Lucy ha passat a ser una no-morta i s’ha convertit en vampiressa. Per aquest motiu,necessita sang per alimentar-se, tal com demostren el petit senyal o ferida al coll quetenen els nens que han desaparegut.

50. a) El professor li explica que ha llegit les cartes que havia escrit a la senyoreta Lucy i la Minali diu que li deixarà llegir tots els fets que van tenir lloc a Whitby, ja que els va anar ano-tant a mesura que passaven.

b) Li dóna el seu diari i, després d’explicar-li tot el que li va passar al seu marit durant elviatge al castell del comte, també li lliura una còpia del diari d’en Jonathan.

c) A ajudar-los en tot el que pugui.

51. a) Les petites ferides al coll.

b) El doctor no sap què passa i només diu al professor que la Lucy va morir per culpa del’esgotament nerviós provocat per una pèrdua molt important de sang.

c) El professor li explica la seva teoria basada en estudis i li diu que les mossegades al colldels nens les ha fet la senyoreta Lucy.

d) Queda molt sorprès i li pregunta si realment creu que un ratpenat va mossegar la Lucyi que si aquest fet es pot produir a Londres al segle XIX.

Dràcula

SOLUCIONARI

102

52. Li proposa que passin la nit al cementiri on hi ha enterrada la Lucy. Com que en Van Hel-sing té la clau del panteó, tots dos hi van de nit, obren el taüt i el troben buit. El doctorqueda molt impressionat, però encara necessita més explicacions per creure-s’ho. Llavors,cadascun vigila una banda del cementiri fins que de sobte el doctor veu una figura blancaque es dirigeix de pressa cap a la tomba. Després, apareix el professor amb un nen petiten braços.

53. Troben la Lucy dins el taüt, més bonica que mai. Al doctor, li costa creure que sigui mor-ta, perquè té els llavis vermells i una vermellor delicada a les galtes. Tanmateix, té lesdents més esmolades que abans, ideals per mossegar els nens.

54. Li explica que hi ha una doble vida que surt de la normalitat, ja que mentre la Lucy esta-va en un estat de trànsit —somnàmbula—, el vampir la va mossegar i li va treure méssang. La Lucy va morir en estat de trànsit, de manera que ara és una no-morta en trànsittambé. Afegeix que el seu rostre no té res que sigui maligne i li insinua que el que ha defer és matar-la mentre dorm: li ha de tallar el cap, li ha d’omplir la boca d’alls i li ha de tra-vessar el cos amb una estaca.

55. Li diu que anirà sol al cementiri, que intentarà que la no-morta no surti al vespre perquèl’endemà estigui més delirosa i que hi col·locarà flors d’all i una creu i segellarà la portade la tomba. Afegeix que aquell que l’ha transformat en no-morta té poders per trobar latomba i buscar-hi protecció i que té la força de vint homes. Després, el convida a anar-hi,però el doctor finalment no rep la carta. Tanmateix, la carta també és una carta de comiatdel professor per si li passa alguna cosa. En aquest cas, dóna ordres al doctor sobre elque hauria de fer per acabar definitivament aquest assumpte.

56. a) L’Arthur s’indigna tant que no deixa acabar el professor, però aquest finalment li expli-ca que són davant d’una no-morta.

b) Decideix acompanyar el professor i observar tot el que passi.

57. a) Es troben que el taüt és buit.

b) En Van Helsing barreja una hòstia consagrada amb una pasta o massilla blanquino-sa. Després trosseja la galeta en bocins, els amassa i els col·loca a les esquerdes de latomba.

c) Veuen la figura blanca de l’altra nit caminant per una avinguda i carregant un infant.

d) Té un aspecte despietat, els llavis vermells de sang fresca i els ulls bruts i flamejants.

e) Li proposa que s’allunyi dels seus companys i que vagi amb ella, ja que els seus braçosl’enyoren. Està disposada a abraçar-lo i endur-se’l.

Dràcula

SOLUCIONARI

103

f) Ho impedeix el professor Van Helsing, que es planta al davant d’ells i s’interposa entreells dos amb un crucifix d’or.

g) L’Arthur diu al professor que faci el que hagi de fer.

58. a) Perquè quan es converteixen en no-morts, els arriba la maledicció de la immortalitat. Nopoden morir, sinó que continuen vivint segle rere segle, acumulant noves víctimes i mul-tiplicant els mals del món...

b) Nosferatu és el nom amb què designen els vampirs a l’Europa de l’Est. Altres noms perdesignar-lo són brucolaco, kuei-jin o kyuuketsuki (japonès), strigoï o strigoiul (romanèsmodern), upiór (polonès), vrolok (eslovè) i vampiry o vurdalak (rus modern).

c) Tots els qui moren víctimes dels no-morts es transformen en no-morts i busquen suporten els de la seva mena. D’aquesta manera es va eixamplant el cercle.

d) El culpable de tot plegat és en Dràcula.

59. a) L’encarregat és l’Arthur. Perquè és una manera de quedar en pau amb la Lucy i fer elmillor per a ella, encara que sigui dolorós.

b) Agafa l’estaca amb la mà esquerra i en col·loca la punta sobre el cor, mentre subjectael martell amb la mà dreta. Després, pica l’estaca amb el martell amb totes les sevesforces.

c) La Lucy es retorça i deixa anar un crit esgarrifós a través dels seus llavis rojos entre-oberts. El seu cos s’estremeix i es cargola. Les dents blanques i esmolades li peten finsa tallar-li els llavis i tenyir-li la boca d’escuma vermellosa. Després, les contorsions i lesconvulsions del cos es debiliten i tota ella deixa de tremolar.

d) La Lucy es mostra tal com l’havien coneguda en vida, amb el rostre ple de tendresa i in-nocència, perquè ja no és una no-morta del diable, sinó una morta de Déu.

e) El professor i el doctor serren la part superior de l’estaca i en deixen la punta dins elcos de la noia. Després, li tallen el cap i li omplen la boca d’alls. Finalment, soldenel taüt de plom i en collen la tapa.

60. El professor Van Helsing, el doctor Seward, l’Arthur, en Quincey Morris i el senyor i la se-nyora Harker (en Jonathan i la Mina).

61. El professor suggereix al doctor que visiti el seu pacient Renfield perquè, segons ell, haestat una mena d’indicador de les anades i vingudes del comte. Malgrat que no ho tédel tot clar, en Seward ho verifica comprovant les dates de les seves anotacions, i arribaa la conclusió que els seus rampells violents apareixen quan el comte és a prop.

Dràcula

SOLUCIONARI

104

62. a) Descobreix i reconeix una de les cartes que havia vist damunt la taula del comte, abansde conèixer els seus plans diabòlics. S’adona que ho havia planejat tot amb molta curai que ho havia executat amb molta precisió, fins al punt que havia previst qualsevol detallper tal d’esquivar possibles obstacles.

b) Li diuen que la casa on van dipositar les caixes era molt estranya i que semblava que fesun segle que no hi entrava ningú. Hi havia moltíssima pols i la capella feia basarda.

c) Van arribar a Whitby i van ser dipositades a Carfax. N’hi hauria d’haver cinquanta.

63. a) i b) Respostes obertes.

64. a) El professor Van Helsing, el doctor Seward, en Jonathan i la Mina Harker, lord Godalming(l’Arthur) i en Quincey Morris.

b) Els explica que els vampirs existeixen i que hi ha gent que, com ell, en té proves. Diuque nosferatu no mor com l’abella quan pica, sinó que es torna més fort i té més poderper fer mal, i que el comte Dràcula té la força de vint homes i és més llest que qualse-vol mortal.

c) Pot dirigir la tempesta, la boira i el tro.

d) Té poder sobre éssers inferiors, com la rata, l’òliba, el ratpenat, l’arna, la guineu i elllop.

65. La nigromància és l’art d’invocar els difunts per tal d’obtenir-ne el coneixement de les co-ses futures.

66. a) Se l’ha conegut en tots els indrets habitats per l’home, des de l’antiga Grècia i la vellaRoma fins a Alemanya, França, l’Índia i, fins i tot, la península del Quersonès i la Xina.Va seguir els bojos guerrers d’Islàndia, els endimoniats huns, els eslaus, els saxons i elsmagiars.

b) S’alimenta de la sang dels éssers vius.

c) No, sinó que millora cada cop que es nodreix amb la sang d’éssers vius.

d) Sí.

67. a) El nostre amic Jonathan Harker va conviure amb el comte i no el va veure mai menjar.

b) Tampoc no té ombra ni es reflecteix en el mirall, tal com va poder comprovar enJonathan.

c) Té la força de bastants homes a la mà; ho va apreciar també en Jonathan quan va tan-car la porta davant els llops.

Dràcula

SOLUCIONARI

105

d) Pot transformar-se en llop, com sospiten que va fer per desembarcar a Whitby.

e) Pot convertir-se en ratpenat, tal com el van veure la senyora Mina o en Quincey a la fi-nestra de l’habitació de la senyoreta Lucy.

f) Es pot moure a través de la boira originada per ell mateix.

g) És capaç de sorgir en forma de polsim entre els raigs de lluna, tal com van aparèixerles germanes del castell d’en Dràcula davant d’en Jonathan.

68. a) L’all i la creu.

b) També són útils la rosa silvestre damunt del taüt, ja que impedeix que en pugui sortir;una bala beneïda, que si se li dispara dins el taüt el mata i el converteix en un mort ve-ritable; l’estaca, que si li travessa el cos li torna la pau, i el fet de tallar-li el cap, que liatorga el descans.

69. Segons el professor Arminius, els Dràcula eren una nissaga noble i il·lustre, tot i que vantenir descendents dels quals els seus coetanis asseguraven que tractaven amb el dimoni.Van aprendre els secrets de l’acadèmia secreta de les ciències diabòliques.

70. a) Senten un tret que prové de l’exterior, el vidre de la finestra salta en bocins i una balarebota a l’ampit i va a parar a la paret de l’altra banda de l’habitació.

b) En Quincey Morris ha disparat contra un ratpenat enorme que havia vist a l’ampit de lafinestra.

c) Podria ser, ja que pot actuar d’aquesta manera i sap que el persegueixen.

71. Proposen anar primer, i ràpidament, a la casa d’en Dràcula, a Carfax, i seguir el rastre deles caixes que el comte va portar des de Transsilvània.

72. Resposta oberta. Tanmateix, són en certa manera un advertiment del que vindrà.

73. a) Senten un corrent d’aire pudent que surt de les escletxes. És una flaire de terra, comd’aire viciat d’emanacions, i hi fa una olor acre i punyent de la sang.

b) Només en queden 29.

c) Els sembla que veuen la lluentor del rostre malvat del comte, però només és un instant,de manera que no saben si realment ho és o només són ombres.

d) L’aparició de centenars de rates, que brollen de tot arreu.

e) Lord Godalming fa entrar tres gossos, que fan fugir les rates.

Dràcula

SOLUCIONARI

106

74. a) Resposta oberta.

b) Resposta oberta. Tanmateix, sí que anuncien algun fet futur, com ara que la Mina tam-bé s’ha convertit en una presa del comte Dràcula, tot i que no ho sabrem del cert finsuna mica més endavant.

75. En el somni, la Mina treu el cap per la finestra i veu una boira que avança per la gespa capa la casa lentament. Després, se’n torna al llit i nota que una letargia s’apodera d’ella. Estorna a aixecar i la boira es va escampant, i ja arriba a la casa. De fons, sent els crits d’enRenfield. Segons ella, no tenia gens de son, però es devia haver adormit...

La segona part de l’activitat és de resposta oberta. Tanmateix, tot i que sembla que estracta d’un somni, segurament és el que li ha passat.

76. a) Parla amb un encarregat, que li dóna la informació necessària a canvi de mitja corona.

b) Li diu que ha fet un parell de viatges a Carfax, a una casa de Piccadilly, i que hi ha tras-lladat d’una banda a l’altra nou caixes grosses i molt pesants en un carro.

c) Volen trobar-les per esterilitzar tota la terra importada entre la sortida i la posta de soli posar-hi els elements que poden anar contra els poders del comte per tal que no hipugui entrar mai més i, eliminar, d’aquesta manera, els seus refugis.

77. a) El troben greument ferit estès a terra, recolzat sobre el costat esquerre i enmig d’un tollde sang.

b) Al doctor Van Helsing.

c) Trepanar vol dir fer un forat amb un trepà, que és un instrument per foradar ossos, es-pecialment del crani, per mitjà d’una broca.

d) Explica que la nit que va suplicar al doctor que el deixés marxar, va sentir uns lladrucsde gossos darrere l’edifici i no pas on era el comte. Diu que aquest es va enfilar a lafinestra, enmig de la boira, i que els seus ulls eren ferotges com els d’un home irat.Reia amb la boca roja, i les dents esmolades i blanques brillaven a la llum de la lluna.En Renfield no va demanar-li que entrés, tot i saber que ho desitjava. El comte va co-mençar a prometre-li coses, fent-les realitat, com ara enviar-li mosques. Al cap d’unaestona, va parlar de centenars de rates i uns gossos van començar a udolar. El comteli va dir que s’acostés a la finestra i li va oferir les rates que corrien per la gespa, demanera que en Renfield va acabar cedint i va convidar el comte a entrar a la seva ha-bitació.

Després d’esperar-se tot el dia, el comte va entrar a l’habitació d’en Renfield sense queaquest el convidés a entrar i l’ignorés, la qual cosa va irritar enormement en Renfield.Finalment, quan la senyora Harker va entrar a la seva cel·la, es va adonar que el comteli estava xuclant la sang i que per això aquesta estava tan pàl·lida.

Dràcula

SOLUCIONARI

107

Quan el comte va entrar al vespre a la cel·la d’en Renfield, aquest s’hi va enfrontar, peròel comte el va acabar llançant contra el terra.

e) Acaba morint.

78. a) Troben en Jonathan Harker descansant en un llit i, agenollada vora el llit, que és propera la porta, la blanca figura de la seva esposa. Al seu costat, hi ha un home alt i prim, ves-tit de negre. És d’esquena als homes, però de seguida reconeixen el comte. Amb la màesquerra, agafa les dues mans de la senyora Harker, obligant-la a tenir els braços esti-rats. Amb la mà dreta, li subjecta la nuca, obligant-la a abaixar la cara damunt el pit. Lacamisa blanca de dormir de la senyora Harker és tacada de sang.

b) El comte es gira cap a ells, i una expressió demoníaca se li dibuixa al rostre i els seusulls vermells brillen amb una ferocitat diabòlica. Amb un moviment violent, llança laseva víctima damunt el llit, es gira i salta cap als homes.

c) El professor sosté al seu davant el sobre que conté la sagrada hòstia. Davant d’aquestaacció, el comte s’atura i recula.

d) Perquè es troba en un estat d’estupor que pot infondre un vampir.

e) Reacciona amb estupor, no sap què ha passat i està desesperat.

79. La Mina explica que s’ha pres el somnífer que li havien preparat, però ha trigat una micaa quedar-se adormida, i quan ha arribat en Jonathan, no s’ha despertat. Després, s’ha des-pertat i ha vist el seu marit dormint a l’habitació, però tot i que ho ha intentat no l’ha pogutdespertar. Dins l’habitació, hi havia la mateixa boira blanca que en altres ocasions. Ha tin-gut el mateix terror que altres vegades i la mateixa sensació d’una presència estranya. Lla-vors, com sortit de la boira, ha vist un home alt i prim, vestit de negre. De seguida l’hareconegut. L’home ha dit a la Mina que si feia soroll li faria miques el cervell i llavors liha col·locat els llavis sobre el coll i li ha començat a xuclar la sang. La Mina ha notat comles forces l’abandonaven i es desmaiava.

80. Vol dir que la senyora Harker s’ha convertit en la presa del comte Dràcula i que, per tant,també en el seu aliment. Però, a més, el comte també té poders sobre ella i s’hi pot co-municar mentalment, fins al punt que pot dirigir el seu pensament a distància. És evidentque en Dràcula la vol utilitzar per impedir que els homes el localitzin.

81. a) El professor li diu que hi ha persones que s’interposarien entre ella i la mort, que no ha demorir a les mans de ningú i encara menys per la seva pròpia voluntat. Li diu que fins que elcomte no sigui un mort real, ella no ha de morir, perquè si ell continua sent un no-mort, laseva mort la convertiria en el que és ell. Li acaba dient que ha de lluitar i esforçar-se per viure.

b) La Mina li contesta que si Déu li ho permet, lluitarà per no morir fins que s’hagi allibe-rat d’aquest horror.

Dràcula

SOLUCIONARI

108

82. a) Hi escampa objectes per evitar que el comte hi entri.

b) Li posa al front un tros d’hòstia consagrada.

c) Quan li posa el tros d’hòstia al front, aquesta la crema i li socarrima la carn, com si ha-gués estat cremada amb un ferro roent. Després, ella s’insulta a si mateixa dient-se «im-pura» i se sent humiliada.

83. a) La primera casa on entren és la de Carfax. No hi troben cap document ni res que elspugui ser útil. Les caixes de la vella capella continuen tal com les havien vist la darreravegada i les esterilitzen.

b) Hi arriben amb tren i busquen un manyà perquè els obri la porta.

Hi fa una pudor nauseabunda, la qual cosa és indici que el comte fa servir el cau habi-tualment.

c) Hi troben vuit de les nous caixes de terra que buscaven.

d) Hi troben l’escriptura de propietat de la casa de Piccadilly i de les cases de Mile End iBermondsey, paper de carta, sobres, ploma i tinta, i també un petit manyoc de claus detot tipus i mides que segurament pertanyen a les altres cases.

84. Diu que en vida va ser un home excepcional. Soldat, home d’estat i alquimista, la qualcosa era la màxima expressió del desenvolupament científic de la seva època. Posseïa unament privilegiada, un saber incomparable i un cor valent. Fins i tot va assistir a l’escolad’arts ocultes. Els seus poders mentals van sobreviure a la mort física, tot i que semblaque la seva memòria no és completa. En alguns aspectes el seu cervell era, i és encara, eld’un infant. Experimenta i encerta i seria capaç de convertir-se en el pare d’una nova es-pècie d’éssers, el camí dels quals conduiria a la mort i no pas a la vida.

85. Perquè té poders mentals que la lliguen al comte. Ell la controla, però ella també pot re-bre sensacions d’ell; tot i que de vegades la pot enganyar i pot manipular-li el pensament.

86. Diuen que han trobat els dos llocs, amb sis caixes en cada un, i que les han destruït totesper tal que el comte no hi pugui entrar més.

87. El comte, que ja venia preparat per a una sorpresa, es planta a l’habitació amb un salt in-humà que imita el moviment d’una pantera. Fa una ganyota de burla horrorosa que deixaels ullals al descobert, i el seu somrís diabòlic dóna pas a la mirada freda i de menyspreud’una fera. Els homes fan una passa endavant amb la sagrada hòstia i la creu a la mà, davantla qual el comte fa cara d’odi i frustració. Amb un gir, passa per sota el braç d’en Harker irecull un grapat de diners de terra, travessa l’habitació i es llança contra la finestra. Toti que trenca vidres i cau a terra, no es fa ni una sola rascada.

Dràcula

SOLUCIONARI

109

88. El color de cera de la seva cara s’ha transformat en un verd esgrogueït que contrastavaamb el foc dels seus ulls, i la cicatriu roja del front destacava en la pell pàl·lida com una fe-rida palpitant.

89. a) Li demana que la hipnotitzi abans de l’alba perquè és quan pot parlar lliurement.

b) Sí.

c) Primer li explica que no veu res perquè tot és fosc, però que percep xipolleig d’aigua,clapoteig i el colpejar d’onades petites. També sent el grinyol d’una cadena.

d) Sí, perquè dedueixen que el comte es troba en un vaixell i que s’ha emportat la darre-ra caixa i es dirigeix a algun lloc.

90. a) Està convençut que el comte ha tornat a Transsilvània, al seu castell.

b) Creu que es va endur els diners de la casa i va arrencar a córrer per tal que no l’enxam-pessin abans de la posta de sol i pogués trobar un vaixell i embarcar-s’hi.

91. a) Czarina Catherine.

b) L’obtenen de la Lloyd’s, que és on s’enregistren tots els vaixells que salpen. D’allà es di-rigeixen al moll Doolitlle, on un home els explica el recorregut que farà el Czarina Ca-therine i tot el que volen saber. Els diu que el dia abans, cap a les cinc, va arribar unhome alt, prim i pàl·lid, amb un nas gros, unes dents molt blanques i uns ulls que sem-blaven carbons encesos, amb molta pressa. Els va donar diners per saber quin vaixellsalpava cap al mar Negre i per on. No hi va pujar, sinó que es va quedar vora la planxa.Va portar una caixa i la va descarregar tot sol.

92. a) Es dirigeix cap a la desembocadura del Danubi.

b) Navega en un veler.

c) Calculen que trigarà tres setmanes a arribar a Varna.

d) Per terra, ells trigaran tres dies.

e) La caixa serà desembarcada a Varna i lliurada a un agent, de nom Ristics, que presen-tarà les seves credencials.

93. a) Creuen que ella és conscient del perill que suposa si va a les reunions, ja que potser elcomte pot accedir als seus pensaments; per tant, és millor que no en sàpiga res.

b) Els preocupa el canvi físic que està experimentant.

Dràcula

SOLUCIONARI

110

94. a) Diu que estarà més segura amb ells que no pas si es queda tota sola. A més, està con-vençuda que la poden seguir hipnotitzant i així podran saber coses sobre el comte queni ella tan sols coneix.

b) El professor li respon que té molt seny i accedeix que els acompanyi.

95. Són moments de llibertat per a ella, durant els quals pot manifestar-se sense que la con-troli cap força que la sotmeti i la cohibeixi o que la impulsi a actuar.

96. a) i b) Respostes obertes. Podeu demanar al professor o la professora d’història que elsexpliqui algun fet històric que tingui relació amb el fragment.

97. Els fa prometre que, quan arribi el moment, la mataran. En Quincey li jura que si arribael moment no tremolarà a l’hora de complir el deure que li demana; en Van Helsing ilord Godalming també li juren que ho faran.

98. a) El 15 d’octubre.

b) Nou dies. El primer telegrama és del 24 d’octubre.

c) Sempre la mateixa: xocar d’onades, aigua que corre i pals que espeteguen.

99. a) A Gàlata.

b) Tot i que ja esperaven l’arribada del comte, la notícia els ha trasbalsat. En Van Helsings’ha posat les mans al cap com recriminant el Totpoderós, però no ha dit res, i uns se-gons més tard s’ha aixecat amb un posat molt seriós; lord Godalming ha empal·lidit is’ha quedat assegut respirant amb dificultat, el doctor Seward ha quedat atordit, i enQuincey Morris s’ha ajustat el cinturó, preparant-se per a l’acció.

100. a) La Senyora Harker.

b) Perquè és una apassionada dels trens, i a casa acostumava a escriure els horaris delstrens per ajudar el seu marit. De resultes d’això, se’ls va aprendre de memòria.

101. L’Arthur ha d’anar a l’estació a treure els bitllets per poder sortir aquell matí. En Jonathanha d’anar a trobar l’agent del vaixell i li ha de demanar cartes de presentació per al deGàlata, amb autorització per fer el registre com havien previst. En Quincey Morris had’anar a veure el vicecònsol per demanar la seva ajuda davant el seu col·lega a Gàlata iperquè els faciliti tot el que els faci guanyar temps un cop siguin al Danubi. I en John esquedarà amb la Mina i el professor.

Dràcula

SOLUCIONARI

111

102. a) Perquè en el trànsit de fa tres dies, el comte va enviar a la Mina el seu esperit per lle-gir-li la ment.

b) Creu que en aquest moment no la necessita i que, quan la vulgui, ella acudirà a laseva crida. Ara l’aparta i li retira el seu poder perquè ella no s’hi acosti.

103. El comte és un criminal que pertany al tipus dels criminals que tenen una ment imperfec-ta. Quan es troba amb una dificultat, ha de recórrer al que li és conegut. Una vegada, enaltres temps, va tornar al seu país després d’abandonar la terra que havia intentat envair,però no va renunciar al seu objectiu i es dedicà a preparar una altra temptativa. Va tor-nar més equipat per aconseguir-ho i va vèncer. Amb la mateixa idea va anar a Londres aenvair un altre país. I ara ha fugit a través del mar cap a casa, tal com havia fugit abansa través del Danubi des de Turquia.

104. a) Donelson.

b) Els explica que no és gaire freqüent fer el viatge des de Londres fins al mar Negreamb vent de popa. Quan s’apropaven a algun vaixell o a port, els embolcallava unaboira que semblava viatjar amb ells i quan s’aclaria havia desaparegut tot, i si no fosque els van haver de donar el pas pels Dardanels, haurien arribat a Gàlata sense ha-ver vist res ni haver-se trobat ningú. Quan van travessar el Bòsfor, alguns mariners vancomençar a rondinar i van demanar que llancés la caixa que un vell havia embarcat aLondres. Van seguir navegant envoltants per la boira fins que van arribar a Gàlata, onun home amb una nota enviada des d’Anglaterra va recollir la caixa, que anava con-signada a nom de Dràcula.

c) És l’home que va recollir la caixa. Tractava amb els eslovacs que baixaven pel riu percomerciar a port. El troben mort rere la tanca del cementiri amb el coll destrossat.

105. a) Mira d’aconseguir una llanxa de vapor per seguir l’embarcació que transporta el comte.

b) El senyor Morris mirarà d’aconseguir cavalls per perseguir-lo per la riba en cas quedesembarqui.

c) En Quincey anirà amb el doctor Seward perquè estan acostumats a anar junts de ca-cera.

d) En Jonathan anirà amb lord Godalming.

e) La Mina es quedarà amb el professor Van Helsing perquè ell és gran i pot hipnotitzar-lai tenir-ne cura amb tots els mètodes que coneix.

f) Es dirigiran al castell del comte Dràcula i els seus voltants.


Dràcula

SOLUCIONARI

112

107. Està atemorit i, fins i tot, té por de pensar.

108. a) Dibuixa un cercle ampli al voltant de la Mina i hi passa pel voltant una hòstia mentrela va trencant a trossets ben petits.

b) Li demana que s’acosti al foc per veure què fa, i la Mina s’atura, paralitzada, i diu queno pot. En Van Helsing se n’alegra, perquè sap que si ella no pot fer-ho, els altrestampoc no podran entrar-hi.

109. a) Les tres vampiresses que van besar en Jonathan.

b) Intenta atiar el foc amb una mica de llenya, però la Mina li ho impedeix.

c) Agafa una brasa que té a prop, aixeca també un tros d’hòstia i avança cap al foc, laqual cosa fa recular les vampiresses de manera horrible.

d) Fins a la matinada, quan apareix la primera llum de dia.

110. a) Hi busca les tres sepultures de les tres dones.

b) Per una de les vampiresses.

c) Un crit de la Mina que ha reconegut.

d) Hi descobreix el sepulcre gegant amb el nom de Dràcula escrit.

e) Hi diposita fragments d’hòstia per desterrar-lo d’allà per sempre.

f) Clava l’estaca i fa el mateix ritual que va fer a la Lucy a les tres dones, però aquestavegada tot sol.

111. a) Veu que s’acosta un grup d’homes a cavall —són gitanos—, i que enmig d’ells avançaun carruatge. Damunt la carreta hi ha un cofre quadrat.

b) Els segueixen dos homes a cavall: el doctor Seward i el senyor Morris.

c) Al nord del grup de gitanos; s’hi acosten galopant. També van darrere del grup del carro.

112. És una arma creada el 1866 de la qual es coneixen models originals fins al 1932. Consis-tia en una escopeta de repetició amb acció de palanca, de manera que permetia disparardiverses vegades sense que calgués recarregar-la. Expulsava el casquet usat i el substi-tuïa per un de nou accionant una palanca que estava unida al guardamà.

113. En Jonathan i el senyor Morris criden «Alto!» als gitanos perquè s’aturin. El cap dels gi-tanos els fa senyals perquè reculin i ordena als seus companys que segueixin avançant.Però en Morris, en Jonathan, lord Godalming i en Seward els apunten amb les escopetes

Dràcula

SOLUCIONARI

113

i els obliguen a aturar-se. En aquell moment, el doctor Van Helsing i la Mina s’aixequende darrere la roca.

A continuació, cada gitano treu una arma i es disposa a atacar. El cap es col·loca al da-vant, però quan els quatre homes es dirigeixen corrents a la carreta, els gitanos correntambé cap a la carreta empenyent-se els uns als altres per intentar evitar-ho.

En Jonathan aconsegueix arribar fins a la carreta, aixeca la caixa i la tira a terra. Desprésde barallar-s’hi una estona, la tapa cedeix, i es veu el comte estirat a dintre amb la terraescampada pel damunt com a conseqüència de la caiguda. Sense aturar-se a pensar, enJonathan li clava el ganivet i li talla el coll, i en Morris li travessa el cor. Aleshores, el cossencer del comte es desintegra i desapareix. En veure tot això, els gitanos fugen espe-ritats empaitats pels llops, que fins aleshores s’havien mantingut a una certa distància.

114. Es refereix al fet d’haver pogut matar en Dràcula i, per tant, d’haver fet desaparèixer lamaledicció de la Mina.

DESPRÉS DE LA LECTURA

1. Resposta oberta. Mentre justifiquin l’ordre que han seguit, hi ha més d’una opció vàlida.A tall d’exemple: comte Dràcula – Jonathan Harker – Lucy Westenra – doctor Seward –professor Van Helsing – Mina Harker – R. M. Renfield – Arthur Holmwood (lord Godal-ming) – Quincey Morris.

2. Un dels personatges femenins és la Lucy, la primera víctima d’en Dràcula, la qual no po-drà sobreviure malgrat tots els esforços i totes les transfusions de sang que rep. Quanmor, es converteix en una no-morta i, per tant, en vampiressa, per la qual cosa necessitasang per alimentar-se, malgrat que està enterrada. Finalment, la maten clavant-li una es-taca al cor i tallant-li el cap i també protegint-la amb alls i segellant el seu taüt amb florsi una hòstia consagrada.

L’altre personatge femení és la Mina, que caurà presa del comte Dràcula més endavant.Ella tindrà més sort, ja que no li caldran transfusions i acabarà salvant-se. De fet, al llargde la novel·la els diferents personatges la presenten com un personatge fort i lluitador.

3. Mig any, ja que els fets comencen el 3 de maig i acaben el 6 de novembre.

4. Al segle XIX, al castell del comte Dràcula, a Transsilvània, a prop de Bistrista, i també a An-glaterra, i, més concretament a Londres i en alguns dels seus barris importants, com lazona de Piccadilly.

Dràcula

SOLUCIONARI

114

5. El tema principal i gairebé central de la novel·la de Bram Stoker és el vampirisme. La no-vel·la gira entorn de la lluita entre el bé i el mal, representada pel fenomen del vampiris-me, un tret propi del moviment romàntic. Ja des de bon començament, en Jonathan Har-ker, que encarna el bé, s’enfronta a la seducció del vampir, el mal, tot i que quan arriba alcastell encara no és conscient del que l’espera.

Una mica més endavant, quan es comença a adonar de fets estranys, com ara que el com-te desapareix quan es fa de dia, que no es reflecteix en els miralls ni tampoc menja, veuclarament que és el seu presoner i que no en pot fugir.

A partir d’aleshores en Harker i els seus amics lluiten contra aquesta força maligna, finsque aconsegueixen eliminar-la definitivament.

Els vampirs, i més concretament en Dràcula, presenten unes característiques força defini-tòries:


– Són éssers nocturns que només poden atacar els humans durant la nit, ja que de diadormen.


– El seu únic objectiu és aconseguir noves víctimes per xuclar-los la sang i, algun dia, do-minar el món.





6. Si ho creieu oportú, podeu demanar a alguns alumnes més avançats que facin el resumcomplet de la novel·la.

a) En Jonathan Harker és un jove advocat que tot just s’inicia en la professió desprésd’haver acabat la carrera. Tot i la seva poca experiència, en Hawkins —el seu cap—,l’envia a Transsilvània perquè resolgui un cas relacionat amb la compra d’una casa aLondres. En un principi, en Jonathan només havia de posar uns papers en ordre, però,quan arriba a Bistrita, moltes persones li preguen que no vagi al castell del comte Drà-cula i li donen objectes que al principi en Jonathan troba trivials i sense sentit, però queaccepta i que després li acaben sent molt útils. Finalment, arriba al castell i amb els diess’adona que el comte és una persona estranya, ja que, entre altres coses, no es reflec-teix en els miralls, té control sobre els llops i s’enfila per les parets. S’adona que estàatrapat i pres, i viu situacions difícils. Com que el comte ha de marxar, al final tambédeixa que se’n vagi. El jove queda molt marcat per aquesta experiència, però aconse-gueix arribar a Budapest, on és acollit per unes monges. Quan la seva promesa, laMina, rep notícies sobre en Jonathan, es dirigeix on hi ha el jove, i allà mateix decidei-xen casar-se, malgrat que a en Jonathan li han diagnosticat que pateix una encefalitis.

Dràcula

SOLUCIONARI

115

Després, en tornar a Anglaterra, s’assabenten que la Lucy Westenra és morta, i el pro-fessor Van Helsing es posa en contacte amb ells per esbrinar més coses sobre el cas.Així és com tots plegats lluiten fins al final per matar el comte.

b) El senyor Renfield és un dels pacients del doctor Seward que més li crida l’atenció. Észoòfag i presenta un comportament ben estrany. Es dedica a atrapar mosques, aranyesi altres animalons i després se’ls menja. El pacient mostra canvis de personalitat fre-qüents, fet que impulsa el doctor a estudiar-lo de més a prop. El seu caràcter començaa canviar amb l’arribada i la propera presència del comte. És llavors quan comença aparlar d’obeir el seu amo a canvi d’altres coses i s’escapa un parell de vegades a Car-fax, la casa d’en Dràcula. Protagonitza algun episodi violent, la qual cosa fa que el doc-tor i el professor comencin a sospitar que té una estreta relació amb el cas del comte.Finalment, apareix greument ferit per culpa d’en Dràcula i acaba morint.

c) La Lucy Westenra és la jove promesa de l’Arthur Holmwood. Amb la seva amiga Mina,va a passar uns dies a Whitby, una petita població de la costa. Després de l’arribadad’un vaixell molt estrany amb tota la tripulació morta i un gos que en salta i desapareix,una nit cau, de nou, en el somnambulisme i es dirigeix al cementiri, on té el primer con-tacte amb el comte. A partir de llavors, comença la seva transformació: pateix una pèr-dua considerable de sang, mostra una pal·lidesa extrema... Com que no millora, tornaa Londres, on la tracta el doctor Van Helsing, el qual comença a sospitar el motiud’aquesta estranya malaltia. Tanmateix, tot i esforçar-s’hi molt, no poden salvar-la i laLucy acaba morint, però és llavors que es converteix en una no-morta, que segrestanens per xuclar-los la sang i que es comporta com el comte, ja que s’ha convertit enuna vampiressa. Finalment, el doctor i els seus companys aconsegueixen alliberar persempre més la seva ànima clavant-li una estaca al cor i tallant-li el cap.

d) Gràcies al contacte que la Mina pot establir amb en Dràcula gràcies a la hipnosi, en VanHelsing, lord Godalming, en Morris, el doctor Seward, la Mina i en Jonathan identifi-quen el vaixell que transporta la caixa del comte cap a Transsilvània. Després d’un primeratac frustrat del grup contra en Dràcula, dos dels homes el segueixen en vaixell, peròel comte els enganya novament, ja que abandona el vaixell abans d’arribar a Varna. Unsaltres dos homes el segueixen a cavall, i la Mina i el professor Van Helsing es dirigeixendirectament al castell, on el professor entra i esterilitza tots els racons i acaba matantles vampiresses que hi habiten. Finalment, després de desembarcar, els gitanos carre-guen i traslladen la caixa on dorm el comte cap al castell, però els cinc homes i la Minaels sorprenen abans d’arribar-hi, aconsegueixen obrir la caixa i matar el comte, tallant-li el cap i clavant-li l’estaca al cor. Finalment, el comte es desintegra i es converteix enpols per sempre més.

AVALUACIÓ

1. En Jonathan Harker, la Mina Murray, la Lucy Westenra i el doctor Seward.

Dràcula

SOLUCIONARI

116

2. Els vampirs, anomenats a les terres de Transsilvània nosferatu, són éssers no-morts quepoden transformar-se en altres éssers com, per exemple, ratpenats o llops, i que xuclen lasang dels vius perquè és la seva manera d’alimentar-se. No poden sortir de dia, són moltpoderosos quan arriba el crepuscle i posseeixen la força de vint o més homes. També te-nen el control sobre éssers de la natura, com ara els llops. Durant el dia viuen tancats a laseva tomba o el seu taüt. La seva figura no projecta cap ombra i no es reflecteixen en elsmiralls. Físicament, destaquen per la seva extrema pal·lidesa, tenen els llavis i els ulls ver-mells, són alts, prims i tenen uns queixals llargs i esmolats.

3. El castell del comte Dràcula és situat dalt d’una muntanya a Transsilvània, sobre els Car-pats, i es troba molt apartat de qualsevol ciutat i poble. És un castell antic i lúgubre, querecorda els de l’edat mitjana. Diuen que a mitjanit, sobre aquells paisatges tenebrosos ifrondosos, apareixen unes llumetes blaves, i els llops i les vampiresses ronden pel voltant.El castell té poques finestres i el mobiliari és escàs. La majoria d’habitacions són tancadesi poc acollidores. La biblioteca i el menjador tenen un mobiliari pobre i objectes, com arala coberteria, clarament antics. En un racó hi ha monedes, totes antigues, que tenen mésde 300 anys. També hi ha una cripta, que és fosca i molt pudent, que conté només eltaüt del comte.

4. Primer s’adona que al castell no hi ha servei i que és el comte mateix qui fa el llit, qui parala taula i qui li porta el menjar. Finalment, també s’adona que el cotxer que el va portarfins al castell també era ell en persona. Més endavant, en Dràcula li fa escriure una cartadient que està bé i que tornarà al cap d’un mes, i, a més, no el deixa sortir de l’habitacióni passejar-se pel castell.

5. Fa servir flors d’all, creus, hòsties sagrades, crucifixos i altres elements religiosos.

6. Al principi sembla que no hi ha cap relació entre en Renfield i el comte Dràcula, però demica en mica el pacient experimenta un canvi d’actitud i acaba actuant sota la pressió i lainfluència del comte. Al final, s’enfronta a en Dràcula, que el deixa greument ferit, peròno aconsegueix sortir-se’n i acaba morint.

7. – Taquigrafia (p. 11): art d’escriure tan de pressa com es parla per mitjà de signes espe-cials i abreviatures.

– Fonògraf (p. 72): aparell que reprodueix mecànicament els sons enregistrats en un cilin-dre de cera.

– Zoòfag (p. 84): persona que s’alimenta de matèries animals, d’insectes, etc.

– No-mort (p. 221): persona que es converteix en vampir, per la qual cosa necessita sangper alimentar-se.

Dràcula

SOLUCIONARI

117

ACTIVITATS DE REFORÇ

1. a) Són amigues des de ben petites i passen temporades juntes a la casa que la Lucy té aWhitby, un poblet de la costa.

b) En Van Helsing havia estat el professor del doctor Seward, que el considera una graneminència i un gran coneixedor de malalties i fenòmens estranys.

c) Són promesos i es casen en un hospital de Budapest, on ell està ingressat desprésd’haver-se escapat del castell del comte Dràcula.

d) Són promesos, però no s’arriben a casar perquè ella cau malalta, presa d’en Dràcula, iacaba morint.

e) Són amics i fan parella quan van de cacera.

f) El primer és el doctor del segon. En Renfield és el pacient que li ocupa més temps i aqui dedica més atenció perquè vol veure com evoluciona, sobretot quan s’adona de lapossible relació que té amb el comte Dràcula.

2. d) Bram Stoker.

3. Una creu, flors d’all, una hòstia consagrada i un crucifix.

4. a) El comte Dràcula és un home vell, alt, ben afaitat, amb un llarg bigoti blanc i va vestit denegre de cap a peus. Quan dóna la mà a en Jonathan Harker com a mostra de salutació,el jove s’adona que té una força increïble i que la mà és freda com el gel, fins al puntque li recorda més la mà d’un mort que no pas la d’un viu. El seu perfil és molt afilat,amb un pont pronunciat en el nas prim i uns narius arquejats. Té el front bombat i ample,les celles espesses, la boca fina i dues dents blanques i esmolades que sobresurten delsllavis, les orelles pàl·lides i punxegudes, la barbeta ampla i forta i en general tot ell ésd’una pal·lidesa extrema.

b) En Jonathan Harker és un jove molt amable, té bon caràcter i una determinació en lamirada i una dignitat serena i creu en la confiança entre marit i muller. És un jove advo-cat que durant la seva estada al castell del comte Dràcula per temes de negocis rep unaimpressió horrible que li provoca una encefalitis aguda i pateix deliris.

c) El professor Van Helsing és un metge holandès que havia estat el professor del doctorSeward. És una autoritat en malalties estranyes. És filòsof i metafísic i un dels científicsmés avançats del seu temps i amb una mentalitat molt oberta. Té uns nervis d’acer, untemperament fred, una resolució indomable, un gran domini d’ell mateix, una gran to-lerància que eleva la virtut a la categoria de benedicció i, al mateix temps, el cor mésbondadós que existeix. El seu punt de vista és tan ampli com la seva compassió.

d) En R. M. Renfield té cinquanta-nou anys, és molt egoista, reservat i resolutiu. És pato-lògicament excitable i té una gran força física i períodes de depressió que acaben en

Dràcula

SOLUCIONARI

118

una idea fixa. Sembla un home perillós quan s’obsessiona per una cosa. Tot i que ini-cialment sembla que sent un gran amor pels animals i de vegades té cura de les bestio-les més insòlites, com ara mosques o aranyes, més endavant s’acaba descobrint que észoòfag.

5. Resposta oberta.

ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

1. La Mina Murray està compromesa amb en Jonathan Harker i s’hi acaba casant. Quan esconverteix en la muller d’en Jonathan canvia el cognom Murray pel de Harker.

La Lucy Westenra és la millor amiga de la Mina. El doctor Seward, en Quincey Morrisi l’Arthur Holmwood són els seus pretendents i tots tres se li declaren, però ella estimal’Arthur i acaba acceptant la seva proposició de matrimoni.

El doctor Seward és un dels pretendents de la Lucy. Té una gran amistat amb el professorVan Helsing, ja que havia estat el seu alumne, fins al punt que el crida quan la Lucy esposa malalta.

En Jonathan Harker primer és el promès de la Mina i després el seu marit. Visita el comteDràcula per un assumpte de negocis, ja que l’advocat del comte, el senyor Hawkins, no hipot anar.

L’Arthur Holmwood o lord Godalming és amic del doctor Seward i promès de la Lucy. Elli la Lucy no s’arriben a casar, perquè la noia mor abans. Tot i això, ell es considera el ma-rit de la Lucy.

El professor Van Helsing és un bon metge holandès, gran amic del doctor Seward, ja queva ser el seu professor. En Seward el crida quan la Lucy es posa tan malalta i no millora. Ellserà en certa manera qui dirigirà la investigació sobre el comte Dràcula i la manera de ma-tar-lo gràcies als coneixements que té sobre els vampirs.

En Quincey Morris és amic de l’Arthur i el seu company de cacera. Col·labora en tot elque pot a trobar i matar en Dràcula.

2. Podeu trobar-ne informació en aquesta pàgina web:

www.cercle-v.org/Pdf/tema2pr.pdf i http://es.wikipedia.org/wiki/Drácula

3. El Romanticisme és un moviment literari, i en general cultural, de la primera meitat del se-gle XIX, forjat sobre dues grans idees: la llibertat i el nacionalisme. És un fenomen complexi de realitzacions molt variades, sovint caracteritzat per l’individualisme, la insatisfacció,l’angoixa existencial, el rebuig al cànon, l’exageració, el predomini de la imaginació i lapassió en la creació artística.

Dràcula

SOLUCIONARI

119

Dràcula és una novel·la de misteri i terror ambientada al final del segle XIX, dins el movi-ment del Romanticisme, ja que hi podem identificar aquests aspectes:

– El desig de recuperació de mites i llegendes del passat.

– L’interès per personatges marginats (vampirs), rebels i vençuts.

– La incorporació de la maldat, la lletjor (el bé i el mal).

– L’aparició d’atmosferes boiroses i fosques, com, per exemple, la nit, la lluna o la boira.

La novel·la gira entorn de la lluita entre el bé i el mal, representada pel fenomen del vam-pirisme, un tret propi del moviment romàntic. Ja des de bon començament, en JonathanHarker, que encarna el bé, s’enfronta a la seducció del vampir, el mal, tot i que quan arri-ba al castell encara no és conscient del que l’espera, tal com reflecteixen les paraules delcomte de la pàgina 26:

«Benvingut a casa meva. Entri lliurement i per la seva pròpia voluntat!»

Una mica més endavant, quan es comença a adonar de fets estranys, com ara que el com-te desapareix quan es fa de dia, que no es reflecteix en els miralls ni tampoc menja,s’adona que és el seu presoner i que no en pot fugir:

«[...] En cap lloc del castell, llevat de les finestres que s’obren als murs, no hiha una sortida possible.

El castell és una autèntica presó i jo sóc un presoner!» (p. 37)

«En adornar-me que era presoner, m’he sentit completament desesperat.»(p. 38)

A partir d’aleshores en Harker i els seus amics lluiten contra aquesta força maligna, finsque aconsegueixen eliminar-la definitivament:

«[...] Vaig cridar en sentir el cop que li tallava el coll. Al mateix temps, el gani-vet del senyor Morris li travessava el cor.

Era un miracle. Davant nostre, i gairebé en el moment just de deixar anar unsospir, el cos sencer es va desintegrar i va desaparèixer completament.» (p. 412)

4. Resposta oberta.


1. Resposta oberta.

Dràcula

SOLUCIONARI

120

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

PROPOSTES LÚDIQUES

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3.

Dràcula

J

T O D O N Y L K O H N B V I

D C N V J A A Q C C G T O C

C T L A H O L E A A Q U I Y

W O P N T U U R K N M K W E

H R O H D H C B W H I F E T

K S U E S F A V S E N N O W

G E Y L R H R N E S A A N E

X W H S C A D J H N H W Q N

S A F I Y R E W W A A Q R A

Z R Q N M M T F U G R Z S R

M D I G T R M X S V K K Q U

Y C T L H Y O P D S E I E L

E V A N D L C O Z E R B U R

D A R N E T S E W Y C U L

SOLUCIONARI

121


1. a) Llop, 3. udol; b) ovella, 4. bel; c) gos, 1. lladruc; d) cavall, 2. renill.

La segona resposta és oberta. A tall d’exemple: granota: rauc; gat: miol; lleó: rugit; porc:gruny; bou: mugit, etc.

2. – Omnia Romae vernalia sunt (p. 73): A Roma tot estava en venda.

– Mirabile dictu (p. 92): meravella de les meravelles.

– Cum grano (p. 95): amb compte.

– Apropos (p. 109): tan poc adient.

– Verbatim (p. 200): literalment.

– Non causae (p. 257): no-raó.

– Ignoratio elenchi (p. 257): argumentació irrellevant.

– In manus tuas, Domine! (p. 275): A les teves mans, oh, Senyor!

– Acherontia atropos (p. 307): esfinx de la calavera.

– Festina lente (p. 332): a poc a poc, que tinc pressa.

– Nota bene (p. 334): vigila, vés amb compte.

– Omne ignoto pro magnifico (p. 347): tot allò que ens és desconegut sembla fantàstic.

– A particulari ad universale (p. 374): del particular a l’universal.

3. Ludwig Spohr va ser un compositor alemany que va néixer a Brunsvic el 5 d’abril de 1784i va morir a Kassel el 22 d’octubre de 1859.

Es destacà com a violinista i director d’orquestra i d’òpera (a Viena, entre 1812 i 1816, i aFrankfurt, entre 1817 i 1820). Recomanat per Weber, fou kapellmeister de la cort de Kasseld’ençà del 1822.

Actuà com a director d’orquestra a Europa, i fou probablement el primer que emprà una ba-tuta. Com a compositor deixà deu simfonies, una quinzena de concerts de violí, música decambra (quartets, un conegut octet, un nonet) i oratoris i òperes, com Faust (1816), una obramolt cèlebre, i Jessonda (1823), la més coneguda. Deixà una autobiografia molt interessant.

Alexander Mackenzie va néixer a Edimburg el 22 d’agost de 1847 i va morir a Londres el28 d’abril de 1935. Va ser director d’orquestra i compositor del Romanticisme. Era amic deHans von Bülow, Franz Liszt, Hubert Parry, Clara Schumann i Antonín Dvorák, entre d’altres.

4. El llibre d’Henoc o Enoc és un llibre apòcrif, el més important de la literatura apocalíptica,que forma part del cànon de l’Església ortodoxa etíop, però que no és acceptat com a ca-

Dràcula

SOLUCIONARI

122

nònic per les altres esglésies cristianes. Les úniques versions íntegres d’aquest llibre quees conserven són escrites en gueez, llengua litúrgica de l’Església etíop, però en són co-negudes diverses parts en grec, sirià, armeni, àrab i llatí, i n’han estat trobats diversosfragments en arameu i un en hebreu (4Q317), a Qumran. La tradició n’atribuïa l’autoria aHenoc, besavi de Noè. En l’actualitat, es creu que el text va ser redactat per diversos autorsjueus entre els segles III i I aC.

El llibre que avui coneixem, editat tal vegada en el primer segle de la nostra era, constade diverses parts escrites entre els segles III aC i I dC. Aquestes parts són les següents:

– Llibre del Judici.

– Llibre dels Vigilants o Caiguda dels àngels.

– Llibre de les paràboles o El messies i el regne.

– Llibre del canvi de les lluminàries celestials o Llibre astronòmic.

– Llibre dels somnis.

Alguns Pares de l’Església es refereixen al llibre i el citen en les seves obres. Un defensord’aquest llibre va ser el bisbe Priscilià, que curiosament va ser el primer cristià condemnata mort i executat per cristians per una suposada heretgia l’any 385.

El llibre d’Henoc descriu els viatges extraterrestres del patriarca Henoc (descendent deSet —segons el Gènesi— i entorn del qual nasqueren moltes llegendes) i exposa, en bocad’ell, el que li fou revelat sobre el futur.

5. Thor és una divinitat dels pobles germànics, anomenada també Donnar («tro»). Fill primo-gènit d’Odin i de Jord, era el defensor dels déus i dels homes contra adversaris monstruososi era simbolitzat pel seu martell Mjölnir. El seu culte fou molt difós, tal com ho testifiquennombrosos topònims teòfors (Thorvi, Thorsholf, Thorslunda, etc.), i era, sobretot, veneratpels víkings, que es consideraven el poble de Thor. Equival a l’Indra vèdica o a l’Hèracleshel·lènic; els romans l’identificaren amb Júpiter (del qual provenen els noms Thursday iDonnerstag en comptes del llatí dies Jovis conservat en les llengües romàniques). Fou eldéu que resistí més la influència del cristianisme.


1. a) William Shakespeare (Stratford-on-Avon, 23 d’abril de 1564-23 d’abril de 1616 del calendarijulià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià) va ser un dramaturg, poeta i actor anglès.

Les obres de Shakespeare han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obresdramàtiques continuen representant-se per tot el món. A més, moltes citacions i neolo-gismes de les seves obres han passat a formar part de l’ús quotidià, tant en anglès comen altres llengües. Amb el pas del temps, s’ha especulat molt sobre la seva vida, i s’haqüestionat la seva sexualitat, la seva afiliació religiosa i, fins i tot, l’autoria de les sevesobres. És autor de nombroses obres, com, per exemple, Hamlet, La comèdia dels errors,

Dràcula

SOLUCIONARI

123

Ricard III, Romeu i Julieta, Juli Cèsar, Molt soroll per no res, El mercader de Venècia,Macbeth, Otel·lo i Nit de Reis.

b) Són les paraules del fantasma del seu pare, que se li apareix i li diu que Claudi el va ma-tar abocant-li verí a l’oïda i li demana que vengi la seva mort, però sense injuriar la sevamare en cap sentit.

c) Malvolio és un criat molt estirat que surt en Nit de Reis.

2. Vol dir que en Les mil i una nits, a la matinada, quan cantava el gall, s’acabava la història icalia esperar la nit següent per sentir-ne una altra.

Les mil i una nits és el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tra-dició oral de l’Índia. L’estructura del llibre és una història que serveix de marc a totes lesaltres, un esquema molt comú en les antologies de relats breus fins al segle XX. La històriamarc és la següent: un soldà va sorprendre la seva dona quan l’enganyava amb un altrehome. Furiós, va decidir que cada dia es casaria amb una noia verge de la noblesa, hi con-viuria una nit i a la sortida del sol la mataria.

Xahrazad va acabar aquesta successió de morts gràcies al seu talent com a narradora;cada nit començava un conte que deixava inacabat fins a la nit següent. Així va aconsegu-ir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre.

Aquests relats sorgeixen l’un de l’altre, de manera que en explicar-ne un de sobte en sor-geix un altre i aquest altre en crea un altre fins que acaba el primer, com si fossin caixestancades en altres caixes.

3. Gottfried August Bürger (1747-1794) va ser un escriptor alemany del preromanticisme queva fer importants aportacions a la literatura de vampirs per establir les característiques bà-siques del gènere. Es dóna la coincidència que va néixer l’any que va ser compost el pri-mer poema de vampirs del Romanticisme, El vampir (Der vampir), de Heinrich AugustOssenfelder.

Un dels seus poemes més importants és Lenore, escrit l’any 1773, i que en la novel·la surtamb el títol Leonor.

El poema narra la tragèdia de Lenore, una jove que, abatuda per l’absència del seu pro-mès, que ha anat a la guerra dels Set Anys, renega de Déu. Una nit, un estrany cavaller laconvida a retrobar-se amb el seu estimat i junts travessen un camp ple de morts fins quearriben a un cementiri. Allí, el cavaller es rebel·la com un esperit de la mort, i els morts,que fins aleshores no havien estat importants, s’apoderen de la noia i la castiguen per ha-ver blasfemat i haver renegat de Déu.

4. Respostes obertes.

5. Respostes obertes.

Dràcula

LECTURA ACTIVA - barcanovainfantilijuvenil.cat · LECTURA ACTIVA LECTURA ACTIVA...

Documents

Transcript of LECTURA ACTIVA - barcanovainfantilijuvenil.cat · LECTURA ACTIVA LECTURA ACTIVA...