Autors: 3r de l’escola Jacint Verdaguer de Castelldefels. Can Gili Nou de l’escola Pere IV de Barcelona. Prínceps i Princeses de l’escola Marinada de Barcelona.

Il·lustradors: Prínceps i princeses de l’ Escola Marinada de Barcelona

Hi havia una

vegada un avet

que va néixer als

Pirineus.

Va créixer i créixer i es va fer molt gran i molt bonic.

Un dia van arribar uns homes molt ben preparats i el van arrencar de la terra amb cordes i altres

eines, el van agafar i el van protegir amb unes bosses i el van ficar en un camió.

L’avet no entenia res i tenia por. Es va posar molt trist. On anava si ell allí era feliç?

Se’l van emportar a un grans magatzems per vendre’l pel Nadal.

Es va trobar amb altres, però tot i això se sentia molt sol.

L’endemà, una família, com s’apropaven les festes de Nadal, el va comprar molt il·lusionada, per plantar-lo al seu jardí, i així

decorar-lo pel Nadal.

L’arbre es va sentir estimat i salvat.

La nit de Nadal van venir uns lladres, perquè aquest arbre tenia uns decorats amb joies molt valuoses.

Feia temps que uns delinqüents buscaven una joia molt apreciada perquè aconseguia tots els desitjos i ells sabien que en aquest arbre hi estava penjada.

Per poder fer aquest robatori els lladres es van disfressar de Pare Noel i de follets.

Tenien una pistola làser amb la que van fer un forat a la porta del jardí i van poder entrar sense problemes fins on es trobava l’avet. Van agafar totes les joies i es van marxar corrents.

L’endemà de la nit del pare Noel, la família va sortir al jardí i no van trobar les joies a l’arbre.

L’arbre es trobava molt pansit. Tots els regals estaven al seu costat. La

família va recollir tots els regals.

El nen petit va sentir una veueta que sortia del tronc de l’avet que deia:

- Agafa aquest petit regal que jo et dono, porta a dins un objecte de molta utilitat.

Quan van entrar a casa, el fill petit ho va obrir ràpidament i quina sorpresa, a dins hi havia les instruccions d’aquest objecte que li havia donat l’avet. De seguida tota la família van anar a buscar els lladres per tot el poble. Justament, quan passaven per un carrer van sentir que el detector començava a xiular: - piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!

Aquí es van detenir i van explorar tota la zona fins que van trobar una palanca, la van tocar i va sortir un ascensor, van entrar, l’ascensor va baixar i van veure un puma.

El puma era de color marró i portava ulleres negres, la família es va enfilar al puma que corrent i saltant les trampes que havien posat els lladres els va portar a la casa dels lladres.

Els lladres

havien anat a

comprar, hi

havia uns

gossos que

vigilaven els

diamants, la

família va deixar carn al jardí i van entrar a la

casa on va trobar las joies.

La família va demanar un desig:

- Que els lladres siguin bones persones.

Es va tornar bons.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat Aquest conte, s’ha acabat.