Les ONG decooperacióen el punt de miraEls darrers marros quehan esclatat amenacend’esquitxar la resta delsorganismes que treba-llen en el món de lasolidaritat pàg. 08-09

ESTAT

La UE fa anysamb mésombres quellumsEls capitosts de la UnióEuropea celebren el 50aniversari del Tractat dela Unió enmig del des-contentament i la indi-ferència popularspàg. 07

INTERNACIONAL

Milers de personesclamen a Alacant per la III Repúblicapàg. 10

+ Notícies

CULTURES

Música en valencià 2.0. pàg. 20

20 D’ABRILPrimavera 2007

1,5 euroswww.lavanc.com

#125

Internet, el teletext il’SMS apropen el jocals menorspàg. 19

300 anys d’Almansa,12 de Partit Popular

ANIVERSARI ACTES DEL 25 D’ABRIL

J. F. Peris: “El tripartit és possible”Els Verds-PV ha estat una de les formacions polítiques que més ha treballat pel Compromís pel PaísValencià. Joan Francesc Peris serà probablement el proper diputat verd a les Corts. pàgines centrals

Fa 300 anys les tropes de Felip V sotmeteren el País Valencià a la “uniformitat de les lleisde Castella”. La Història continua amb la restauració borbònica i el govern del PP pàg. 11

02 L’Avanç informació, 20 d’abril de 2007

OPINIÓNOEL CLARASÓ

“Els humoristes i els filòsofs diuen moltes vegades favades,

però els filòsofs són més ingenus i les diuen sense voler”

EMILI OLMOS Professor i POETA

Vivim a la vora del rellotge, denun-ciem l'hora furtada cada marçperò ignorem el pas dels mil·len-

nis constants. Una destral de sang hamarcat aquest 25 d'abril el pas dels se-gles, la memòria històrica, la veritat queno cessa. D'altres parlen d'oblidar el pas-sat, potser perquè trauen profit de l'o-blit i temen perdre'l. Es pot pensar quesón ganes d'escorcollar, però la necro-fília que destil·la aquell passat no la po-den oblidar rius ni llacs. En una espla-nada de 5 quilòmetres s'enfronten20.000 austracistes -partidaris de l'Ar-xiduc Carles d'Àustria- i 30.000 borbò-nics -partidaris del nostre actual rei deles Espanyes-. Els austracistes haviencaminat 15 quilòmetres fins al camp debatalla aquell dia abrilenc, els borbònicsesperaven. Els tambors donaren l'eixi-da. Preparar un trabuc per disparar cos-tava un minut. 9.000 morts austracistesi 11.000 presoners. No hi ha arbres su-ficients en tot el regne per penjar elstraïdors digué Felip V. El Regne creatper Jaume I desapareixia el 29 de junydel 1707 amb el Decret de Nova Plantaque suprimí els furs, privilegis i actes deCorts. Es passà a governar amb institu-cions militaritzades: comandants i ca-pitans generals, es prohibí el color groc-maulet- o inclús als xiquets jugar a bo-tiflers i maulets, càstigs col·lectius, ciu-tats socarrades, persecució de maulets,fugida de molta població valenciana ales Illes i Catalunya primer, a Nàpols iSicília, Viena, Buda i Pest després. Undur exili d'on unes poques tornarien al1725 amb la Pau de Viena. Però Valèn-cia també tenia botiflers i botifleres quehavien ajudat al triomf borbònic. L'ad-vocat Josep Ortí i el jurat Pere LluísBlanquer prepararen la redacció d'undocument en nom de tota la botifleria

sol·licitant que es respectaren els fursa aquelles persones que havien lluitatdel costat filipista. Ambdós foren detin-guts i empresonats, molt possiblementamb total desconeixement per part deFrancisco Camps que inaugurava el 22de març del 2007 l'exposició sobre laBatalla d'Almansa a la capital de l'Hor-ta. Acomplisc així un somni, és moltemocionant com a president i com a va-lencià. Al 1707 l'antic Regne de Valèn-cia vivia en règim de senyorius i els llau-radors -maulets- recolzaren l'Arxiducamb l'esperança de veure's alliberatsdels impostos senyorials. Molts eclesiàs-tics foren empresonats a les Torres delsSerrans, doncs en aquella època no hihavia tele i els rectors tenien tant de po-der amb la paraula com ara la propagan-da. Fa 68 anys i algunes hores acabà unaguerra civil per aquestes latituds. S'haavançat des d'aleshores i un 60-70 %d'allò que perguérem s'ha recuperat,només falta jutjar Franco, liquidar la mo-narquia, fer la reforma agrària i religio-sa, i esperar d'Itàlia i Alemanya discul-pes públiques i compensacions econò-miques. És a dir, hem recuperat un 1%cada any, i per tant al 2039 serem la Re-pública que ens furtaren. Però el temad'Almansa és molt més greu, no hem re-cuperat ni el 50%, és a dir, un 0'15%anual. A aquest ritme al 2307 tindríemun país amb furs, llengua i govern pro-pis, i no l'estafa actual de botiflerismeintravenós que ultrapassa qualsevolprevisió. O per avançar un poc el reiborbònic hauria de demanar disculpes-la millor forma seria revocar els bene-ficis d'Almansa- i indemnitzar-nos dela seua butxaca. Però tot no és tan greu,Fernando Modrego -exconseller delMedi Ambient i diputat del PP- diu quela derogació del transvasament de l'E-

bre és una efemèride tan perjudicial itrista com la Batalla d'Almansa. I si tor-nem a les paraules d'En FranciscoCamps, es sent emocionat i és un som-ni inaugurar una exposició, feta pelsvencedors de la Batalla d'Almansa, és adir, irreal, absurda, completament lait,edulcorada i miserable. Per aquest mo-tiu no es parla de Baptista Basset al ví-deo i el quadre del general austracistaestà al final de l'exposició i d'esquenessegons entres. Per això no se li ha dedi-cat un pannell explicatiu. Per això lesescolars del prohibit País Valencià igno-ren aquest personatge que morí preso-ner i torturat per defensar el nostre fu-tur. Per això de cara al famós quadrede la Batalla d'Almansa es troba la Ge-perudeta, una important maredeuetavinguda de Viena. Per això s'ha censu-rat la senyera a l'exposició o apareix2'5 segons al vídeo. Sí, és una senyerade 4 barres, horror! Catalanistes! Ja sa-bem que molta gent renega del seu pas-sat i voldria posar-lo en un perol al foc.I l'última cosa que podria esperar l'Ar-xiduc és que coincidint amb el 300 ani-versari de la desfeta el President de to-tes les valencianes tancara el pas a TV3.Honorable senyor Camps, per ètica,com a mínim podria haver-se quedat acasa i no haver inaugurat l'exposició,perquè queda clarísssima la seua emo-ció desbocada davant la victòria botifle-ra del 25 d'abril, o la seua llengua de par-la habitual. Cada cop està més clar quecal lluitar pel futur no únicament perviure millor sinó per respecte a les ge-neracions no nascudes, el passat és in-transformable i la pèrdua de la batallad'Almansa o la darrera guerra civil hamarcat la vida de moltes persones desde fa 300 anys. Prompte Felip VI reg-narà. Merda i burla de cavall!

El triomf d’Almansa

COORDINACIÓ: Guillem Carreras REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay, Marc Peris.COL·LABORADORS: Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, ToniMestre, Laia Altarriba, David Sastre, Susanna Anglés, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló-Dossiers Crítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIÓ: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació Catalana de PublicacionsPeriòdiques (APPEC) i del Gremi d’Editors del País Valencià.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València · 96 333 93 68redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

El pròxim 25 d'abril es compleixen 300 anys de labatalla d'Almansa, en la qual les tropes austracistesamb les quals combatien els Maulets perdien davant

les borbonicas, obrint el camí dels absolutistas francesos al'antic Regne de València. Després de la batalla vindria lacrema de ciutats com Xàtiva i el decret de la Nova Plantapel qual, quedaven abolides totes les lleis i costums delRegne de València, quedant supeditat aquest regne al deCastella per real dret de conquesta. Els nostres Maulets,dirigits pel general Basset, van acudir a defensar l'últimbastió dels austries: Barcelona, on moririen defensant unaterra amb la qual compartien llengua, cultura i interessospolítics. D'aquesta batalla fa ja 3 segles que l'antic regne deValència no ha alçat el cap. Econòmicament desfetadesprés de l'expulsió de moriscs i jueus durant els seglesanteriors, la pèrdua dels seus furs (legislació, moneda isistema social propi) van significar el declivi definitiu d'unRegne que havia tingut presència en tot el mediterraneo ique havia arribat a coronar Papes. La batalla d'Almansa i la perduda dels Maulets a les mansdels Botiflers, va accelerar una decadència que s'haviainiciat durant els segles anteriors i va significar ladesaparició com a poble, la marginació de la llenguaautòctona i la paulatina espanyolització per la força detotes les seues estructures socials i polítiques. Nomésdurant la primera meitat del segle XX, es van produirveritables esforços per a recuperar la llengua, la cultura ifins i tot la política a la valenciana. Personatges com aConstantí Llombart o Vicent Marco van contribuirdecididament a la recuperació política i cultural d'aquellvell regne. Arribant aquest últim a ser diputat en les cortsde Madrid pel partit sobiranista Esquerra Valenciana. Totaquest intent de recuperació es va veure truncat amb eltriomf de les tropes feixistes dirigides per Franco, quedeplegaren de manera extraordinària el seu aparellrepressor al País Valencià. Centenars de milers de mortsper tota la nostra geografia ens recorden la magnitud de lacatastrofe produïda per un règim que es va emprar a fons acanviar un país, el valencià, per a transformar-lo en elllevant feliç d'avui dia. Els seus hereus que a hores d’ara governen les nostresinstitucions han aprofundit en les polítiques de repressió id'enfrontament entre valencians. I de valencians contra elsnostres antics aliats els catalans. Conscients com són queuna aliança entre valencians i catalans desestabilitzarial'Espanya central i centralista que defensen. I han pres lesnostres terres per a vendre-les al millor postor en forma dePAI’s, urbanitzacions de xalets i camps de golf. El pròxim 27 de maig se celebraran eleccionsautonòmiques i municipals en el nostre país i serà unaoportunitat privilegiada per a 300 anys després de la nostraderrota, comencem a construir els fonaments d'una novasocietat basada en la solidaritat, la democràcia i laparticipació de tots, sense exclusions i prenent comreferencia la nostra història, la dels perdedors, i no la delsnostres botxins. Hem de fer fora definitivament als botiflers i en aquest anyde celebracions seria el millor moment per a fer-lo.

Avui com ahir, el mateix combat

És necessari traure la República dels cementeris i dels docu-mentals de televisió, i no perquè no siguen justos i necessarisels homenatges i recordatoris que en ells es fan, si no perquè

quedar-se en això és exactament el que pareix: deixar la Repúblicaen clau de passat. En clau contrària, el Tren Republicà que ha reco-rregut el País Valencià i la multitudinària manifestació d'Alacant“Per la República” han sigut un èxit, a pesar de ser una mobilitzacióque es situa per damunt de la reivindicació tolerada a la que els in-formatius i el PSOE ens tenen acostumats. Les 800 persones que esvan pujar al tren i les milers de la manifestació s'ixen del circuitguiat, dissenyat per la socialdemocràcia monàrquica, amb què pre-tenen guanyar vots en les eleccions de torn.Diverses lectures es poden traure de la mobilització que va recórrerel País Valencià, per exemple: la gent d'esquerres es manifesta ennombre més gran per a reivindicar la República que per a homenat-jar-la, el futur sempre mobilitza i compromet més que el passat; ensegon lloc, és possible organitzar activitats massives sense el visti-plau de la socialde-mocràcia, això ja vaquedar demostrat en laexitosa manifestacióper la República de faun any a València; entercer lloc, la Coordina-dora del País Valenciàper la República –con-vocant de les mobilitza-cions- es demostra comun instrument útil pera l'avanç de la proposta republicana i per al treball unitari de l'es-querra valenciana.Els debats que sempre sorgeixen entorn a la República, per exem-ple el de les banderes, en el carrer estan superat. La gent no enténde querelles partidistes quan es tracta d'eixir al carrer, un mar debanderes –tricolors, cuadribarrades, estrelades, roges, amb blau...-ondegen sense problemes i els seus portadors conversen feliçmentsorpresos per trobar-se. Fins al mes ximple entén que amb la Repú-blica i el dret a l'autodeterminació serà el poble valencià qui decidis-ca què i com, amb la qüestió nacional però també amb la resta deqüestions. Els debats banderils queden per a obtusos de fòrumsd'internet , buròcrates caducats i policies infiltrats. Les banderes ialtres debats puerils només serveixen d'excusa per a no participaren un projecte, el de la República, que significa ruptura i que va mésenllà dels límits del sistema i per tant d'alguns.Les eleccions passaran el 27 de maig, però per a les formacions políti-ques d'esquerres –les de la coalició electoral del Compromís i les queno estan en ell- la proposta política de la República continuarà sent uncamp de treball en què forjar confiances, complicitats i acords fora deltan destructiu onatge electoral. En aquest sentit el treball que perso-nes de distintes organitzacions i comarques del País Valencià desenvo-lupen de forma conjunta en la Coordinadora pot arribar a ser una baseferma per a acords que a més de liquidar les relacions cainitas hui pre-dominants en l'esquerra valenciana facen avançar al nostre País percamins més democràtics, justos i sostenibles que els que la Constituciómonàrquica i l'Estatut ens reserven.Així que els republicans continuarem portant flors als nostres ante-cessors i documentant les seues gestes, però el més important ésque continuarem lluitant pels seus ideals i alçant les seues bande-res. Ells van lluitar, van patir i van morir no per a rebre els nostresaplaudiments sinó per la República que està per vindre i que el TrenRepublicà i la Manifestació d'Alacant han acostat un poc més.

TELEMADRID Baixem a la televisió autonòmica madrilenya pelpoc rigor informatiu, la manipulació i partidismedenunciats pels treballadors de l’ens públic, l’úl-tim exemple del qual ha estat un reportatge so-bre la persecució del castellà a Catalunya. Lapalla en l’ull aliè

OLEGUEREl futbolista del Barça torna a implicar-sepolíticament, en aquest cas s’ha solidarit-zat amb Núria Purtolas, a qui els mossosd’esquadra acusen de terrorisme per ferel seguiment informatiu de presos anar-quistes.

03OPINIÓL’Avanç informació, 20 d’abril de 2007

La República més a prop

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

Les eleccions passaran el 27 de maig, però per a les formacions polítiques d'esquerres –les de la coalició electoral del Compromísi les que no estan en ell- la proposta política de la República continuarà sent un camp de trball en què forjar confiances

Confessió permanent

GUILLEM FONT

MARINA ALBIOLCAP DE LLISTA DEL COMPROMÍS PER CASTELLÓ

La gent jove tenim molt a diren les properes eleccions.Som uns dels sectors que

més patim la nefasta política delPP. En aquests moments si volemadquirir una vivenda hem de des-tinar el 60% del nostre sou apagar la hipoteca. Lògicamentparlem d’habitatges de renta lliu-re, perquè les de protecció oficialson només un record llunyà en lamemòria. També som els quipatim les pitjors condicions labo-rals. El 70% dels i les joves estansotmesos a la precarietat mésmiserable. L’atur, la desqualifica-ció laboral, la inseguretat als llocsde feina i els contractes temporalss’encadenen sense solució de con-tinuïtat. Per això, i per una llista inacabablede greuges contra els menors de35 anys, estem convençuts queserem nosaltres els qui propicia-rem el canvi de polítiques al PaísValencià. Els mateixos joves quevam protagonitzar les multitudinà-ries manifestacions contra la gue-rra a l’Iraq, els que sortim cada 14d’abril amb banderes republicanesper a que els valors de la solidari-tat, la llibertat i la igualtat reem-placen a la corrupció. I també elsmateixos que, ara fa poc mes detres anys, vam fer fora a Aznar delgovern d’Espanya.I front a l’abandó de les nostresnecessitats, hem d’apostar pel vot

útil, que no és altre que el vot a lagent que garanteix polítiques d’es-querres i que té un compromísamb la ciutadania. El vot que asse-gura que l’administració estarà alservei de la ciutadania i no l’ordred’uns pocs. Lluny del que passaara, quan el president de laGeneralitat es dedica al mecenat-ge de pintors de la cort reial i de lajerarquia catòlica o a la subvencióde carreres de cotxe perquè elgendre d’Aznar té interessos con-crets en la Fórmula 1.Nosaltres estem convençuts queen la situació d’emergència políti-ca que vivim el vot al PSPV i al PPés un vot inútil. Inútil per als atu-rats i aturades, inútil per als cen-tenars de milers de joves quevolen emancipar-se i no poden,inútil per als precaris que han desobreviure amb salaris de misèria,inútils per als joves immigrantsque ni tan sols gaudeixen de cen-tre d’acollida i han de malviure alllit del riu,..I amb això no volem dir que el PPi el PSPV siguen el mateix, peròaquesta legislatura ens han donatbons exemples per concloure que,en allò substancial, comparteixenel mateix model. En primer lloc, icom a paradigma, l’Estatut de lavergonya on no s’incloïa cap avançsocial i, per contra, hem hagut desuportar un cop més que el seces-sionisme lingüístic es colara a la

legislació. El segon pacte entre lesdues forces va ser el dels residus.Una política que està convertintl’interior del País en un gran femeron s’imposen els interessos delsque fan negoci fins i tot amb elfem, per sobre de la sostenibilitat ila salut de la ciutadania. Durant molt de temps PP i PSPVtambé han coquetejar amb pactarla política urbanística. Un intentque van avortar els movimentssocials. I al final no va haver foto,però actuen de manera semblanta molts ajuntaments. Al sud,Rabassa on van coincidir votantconjuntament a l’Ajuntament iencara que desprès els socialistesvan rectificar tots hem pogutescoltar perfectament com Pla hadit que el projecte pot replantjar-se. Al nord tenim Mundo Ilusiónon els grups socialistes i popularsactuen igualment a l’ordre delsespeculadors,... Els exemplespodrien continuar fins a l’infinit:la Copa de l’Amèrica on es bara-llen per posar més diners des deles respectives administracions,l’AVE on tots dos comparteixen elmodel de trens per a rics i margi-nar el transport en rodalies delstreballadors i les treballadores,...En definitiva, cal canviar profun-dament les polítiques, perquèseria un error canviar els políticsper a que les coses continuarenigual.

No votes inútil

La Constitució de 1978 pro-clamà, després de quatredècades de nacionalcatolicis-

me, un Estat aconfessional. Però,com en tantes altres coses, l’ombrade Franco era perllongada. Elmateix article 16 obliga a tenir encompte “les creences religioses” i la“consegüent cooperació ambl’Església Catòlica”. A diferència dela Constitució europea, a l’espanyo-la sí aconseguiren aquest reconei-xement explícit. El Concordat ambel Vaticà, dubtosament constitucio-nal, els garantiria un tracte de pri-vilegi.La cooperació de les administra-cions públiques i els jerarquescatòlics des d’aleshores ha suposatel següent: aquelles paguen iaquests pontifiquen què hem de fer

i què no els ciutadans. S’han oposatal divorci, a l’avortament, a que elshomosexuals puguen contraurematrimoni i ara a que els xiquetss’eduquen per ser ciutadans. Hoconsideren adoctrinament! Ells,que fan catecisme a les aules públi-ques i concertades.Com a gratitud per tot el que fanper nosaltres els mantenim econò-micament. Curiosament, el governde Zapatero els ha garantit elfinançament per sempre més. Ambrecursos de tots, sostenim —mar-quem la casella a la Declaració ono— una jerarquia carpetovetònicaque creuen, ni més ni menys, queposseeixen la veritat i que vol limi-tar-nos les nostres llibertats.Però ací no acaba la història. Ambdiners de tots controlen una part

important del sistema educatiu i,ara ja, sanitari. I encara més, noparen de rebre regals materials:sòl públic, rehabilitacions milionà-ries de patrimoni a canvi de nores, etc. Per exemple, l’antigaEsglésia de Sant CarlesBorromeu, propietat de laDiputació de València. Giner laregala a l’Arquebisbat i Camps lareforma i els concedeix unaFacultat. D’aquesta manera singu-lar la Universidad Católica deValencia impartirà Medecina enple centre de València.I ja ens ho han dit: formaran met-ges en “defensa de la vida”, és dir,contra el dret de les dones i delsmalalts a decidir. Volen decidir pernosaltres i fer-ho amb els nostresdiners. Què guai, no?

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 20 d’abril de 2007

ALTRES VEUS

Mentre la televisió pública deMadrid - a través d’un reportat-ge demencial titulat Ciudadanos

de segunda - intenta disseminar lasement de l’odi, la mentida i la balcanit-zació, a casa nostra hi ha gent, en aquestcas una empresa com és Embotits Noëlde Sant Joan les Fonts (La Garrotxa ) ,

que treballa cívicament i sense fer soroll( ensenyant català als seus treballadorsimmigrants ) a favor de la cohesió socialde tots els éssers humans que actual-ment residim a Catalunya . Aquest exemple és molt pedagògic per talde fer veure a la ciutadania, en general,que Embotits Noël representaria la cara iTelemadrid la creu, de la convivència i laintegració. Sense cap mena de dubtes,

l’actitud agressiva i manipuladora deTelemadrid persegueix, per damunt detot, dos objectius. 1/. Promoure la substi-tució lingüística a Catalunya, és a dir, aju-dar a posar en marxa un procés de valen-cianització del Principat . 2/. Desprestigiarels rivals polítics mitjançant unes impos-tures, polítiques i lingüístiques, molt grui-xudes que actuen com a elements accele-radors de la polarització de la societat .

TelemadridJosep M. Loste

El passat diumenge 15 d’abril, con-vocada per la Coordinadora delPaís Valencià per la República, es

feu una manifestació a la ciutatd’Alacant, sota la pancarta general ““PPeerrllaa RReeppúúbblliiccaa””,, en la que hi anaren altrescol·lectius republicans de diferents sensi-bilitats polítiques que contemplen elrepublicanisme i entre els que participa-va la Plataforma Sobirania Valencianaque agrupa a varies entitats de cairevalencianista sobiranista, com ACValencianisme.com, ACR ConstantíLlombart, etc.Allí estavem gent de tot arreu, de dalta-baix del País, arribats si més no, amb elTren Republicà que va recorrer lescomarques de l’itinerari omplint-se degom a gom i entran a l’andana de RENFE-Alacant, on un millar de persones l’espe-raven i tots plegats, obrint pancartes ionejant senyeres, recorregueren les viesprincipals de la ciutat.Entre molta gentada hi forem pare, fill inet testimonialment

““PPeerr llaa RReeppúúbblliiccaa””L’acte reivindicatiu, anava commemorantl’aniversari (76é) de la II República al14.04 del 1931, tot i que actualment hi haplataformes reivindicatives de la 2ªRepública, però també de la III RepúblicaEspanyola i com no pot ser d’altra mane-ra, també hi anaren els valencians sobira-nistes per reivindicar una RepúblicaValenciana, lliure i sobirana. A la fi delque s’hi tractà, fou recuperar l’esperitpolític republicà, un marc malmés ambl’oportunitat Constitucional del 78 queimposà una Monarquia hereva de l’ante-rior règim feixista.Se’n parla als mitjans de comunicació dedos mil, altres de cinc mil i la veritat ésque si fa no fa, la quantitat no és repre-sentativa d’allò que personalment pensael poble valencià, encara agenollat, enca-ra acomplexat, encara aporegat i submíspel pes de la història, si fa no fa repetim,tres-cent anys, quan s’imposà per la forçala dinastia borbònica de la Coronad’Espanya.Els que diem el que pensem (pot ser nopensem el que diem?), estem reivindi-cant una República Valenciana en el con-text d’Europa, Sobirana i capacitada perparticipar en els centres internacionalsde poder polític i socio-econòmic. Els

sobiranistes valencians no desitgem per-tanyer a cap poder aliè que marque lesdirectrius del nostre futur i desenvolupa-ment, si no és des de la pròpia voluntat iindependència de pertinença. Aquest ésel camí i aquest és l’horitzó i per llunyanaque fos la destinació, cal entendre quetot camí comença rere del primer pas, delprimer moviment. Ahir, la SobiraniaValenciana inicià aquest camí cap a laRepública Valenciana i ara cal l’alé neces-sari per no aturar-se.Però, amb tot de possitiu que va tenir ladiada d’ahir a Alacant, com una mostrade la dinàmica sobiranista valenciana,ben cert és que encara no s’ha marcat,convenientment, ni el mapa, ni l’agendad’un projecte determinista, possible iengrescador per a tot un poble que viu

agenollat al centralisme espanyol. Enscalen líders, ens manquen ideòlegs,necessitem estructures i finançament.Tenim si fa no fa (de bell nou), la basesocial, esperant el “carro”, els mitjos, elpossibilisme polític i ideològic per a mou-re forces, il·lusions, esperances i volun-tats.Hem aprofitat, ara per ara, el republica-nisme espanyol sota la bandera tricolor,per encendre espurnes de republicanis-me valencià. Però no mai sortirà la flamavalencianista, mentre estem sota el focespanyolista. La tricolor fou l’ensenyadominant en la manifestació d’ahir, tot iser els valencianistes sobirans els méssorollosos i animadors del passacarrersamb senyeres supergrans i amb xirimitesi tabaleters que animaren a muntó. Peròno sols és això… Si fa no fa (ara cal l’ús),ens perjudicà l’efemèride que ahir escommemorava a Alcant. Els valencianis-tes sobiranistes anàrem a fer-li costat al’espanyolisme tricolor i a l’enyor d’algu-na cosa que no ens és pròpia, Anarem acalfar-li el cos a la III RepúblicaEspanyola.Els sobiranistes valencians, hem de sos-treure’ns del marc espanyolista i delmarc històric republicà, per crear el nos-tre futur republicà sobiranista i per tant,sense efemèride ni commemoració quecelebrar. De bell nou, “RepúblicaValenciana lliure i sobirana”, com deia lapancarta que obria el pas a l’agrupació devalencianistes, afegits a la convocatòriade la Plataforma Sobirania Valenciana. Ésen el marc polític del País Valencià, on calconfigurar el projecte republicà i sobira-nista de futur, despenjats de tota reivin-dicació aliena que no ens pertany. Pertant, la lluita republicana valenciana isobiranista, ha d’estar present en totareivindicació valencianista i no maiespanyolista, que és tot el contrari delque cal fer.Ara tindrem una nova oportunitat que nopodem desperdiciar, per reivindicar laRepública Valenciana, en la manifestaciódel 5 de maig (per la memòria de laBatalla d’Almansa), que organitza ACPVentre altres entitats valencianes i valen-cianistes. De bell nou la pancarta sobira-nista i republicana ha de sortir al carrer iencapçalar a una força social que té unaopció política de futur, amb força, ambil·lusió, amb esperança i amb convicció.Cal estar i estarem, clar que sí!.

Si fa no fa…Vicent Gisbert

Pedagogiacapitalista

DIEGO FERNÁNDEZ

PERIODISTA

El debat ja està instal·lat a la societat ino poden fer res per evitar-ho. Lesalarmes han sonat a la Zarzuela, però

també a la Moncloa i a la Borsa. Els mitjansdel règim s’afanyen a amagar la realitat. Lasuposada Llei de la Memòria s’escombra sotala catifa. I els milers d’homenatges, actes imanifestacions són silenciats com en elsmillors temps de la censura.La tricolor renaix sobre les cendres, i aixòsaben molt bé el que significa. El poble tornaa reivindicar el seu dret sobirà a triar enllibertat. Tal i com diu la vella cançó quefantasmagòricament recorria Europa, nocreiem ni en Deu ni en reis ni tampoc entribuns. Només viurem en justícia, igualtat ifraternitat quan ens autodeterminem, quanpugam triar realment sense amenaces nidictats. Fins ara no ho hem fet. I ha estat així perquèel que anomenem “transició democràtica” ésun obscè procés on després d’un colp d’estatfeixista, una guerra civil amb un milió demorts i una dictadura de quarta anys, per fi,els vencedors van perdonar als vençuts. Elsassassins van ser condescendents amb lesvíctimes per obligar-los a acceptar l’absolucióde Franco i dels seus successors.Quaranta anys de dictadura van sernecessaris per a que els successors deFranco governaren un poble obligat a oblidarla llibertat. Van haver de matar el millor de lanostra societat, soterrada en cunetes, iexpulsar, empresonar i atemorir als seus netsi netes. Perpetrar un genocidi per, finalment,convocar unes eleccions quan sabien que elpoble espanyol ja havia aprés a votarcorrectament.La “transició democràtica” va començar el 18de juliol de 1936, cinc mesos després de lavictòria electoral del Front Popular. Unepisodi més, dificultat per la resistènciademocràtica dels pobles, en l’afany delcapitalisme per ajustar la voluntat de laciutadania a la reproducció automàtica delsgrans interessos econòmics. Una minuciosa,versàtil i sagnant iniciativa pedagògicadestinada a ensenyar a votar “com Deumana”.És comprensible que un món on la“democràcia” envaeix països, bombardejaciutats i construeix camps de concentració,el sistema electorals ens semble només unatrampa fabricada pels poderosos. Peròoblidem que el dret al vot, que les dones vanconquerir recentment, va estar unaconquesta popular durament arrancada alsgovernants. Que la democràcia va ser unavictòria amb un altíssim cost de videshumanes. I que el capitalisme es limita amanipular-la mitjançant una estratègiapedagògica que no descarta cap mètode:propaganda, suborn i, arribat el cas,feixisme.Per això, quan els qui manen de veritat enssenten reivindicar la II República i reclamar-ne la III, saben que estem parlant del dret adecidir per nosaltres mateixa. Sense elmandat, sense la “pedagogia” del capitalisme.

PER L’ESQUERRA

Un dia abans del cap d’any de 2005, elgovern valencià presidit per Francis-co Camps va atorgar les freqüències

de la Televisió Digital Terrestre (TDT) als sec-tors de la dreta mediàtica espanyola més car-ca. Ara vol culminar l’operació de control me-diàtic i tancar la recepció via TDT de les emis-sions de TV3 i Canal 33. Està clar que el PPno és amic de la pluralitat televisiva i infor-mativa. El PP té una clar disseny per a aca-parar mas media addictes al règim que ja vacomençar Zaplana amb el grup Tabarca. I hoestan aconseguint. Ho poden aconseguir.Sorprén que en el món de la globalitat, la te-levisió sense fronteres, satèl·lits, i el youTu-be siga tan difícil obtenir la recepció dels ca-nals de TV3 al País Valencià. No és cosa no-més del PP, el PSOE també té la seua res-ponsabilitat. Ja l’any 90, el ministre socialis-ta Barrionuevo -sí, aquell que després seriacondemnat pels GAL- va intentar clausurarels repetidors instal.lats per ACPV per subs-cripció popular. Jo vaig dur una proposta deresolució al Parlament Europeu en el mo-ment que s’estava aprovant la directiva so-bre televisió sense fronteres. Tot això hoconte a un llibre que prompte voreu per lesllibreries i que edita Bromera. Vaja que elspreocupa, a tots dos, PSOE i PP, que es pugaarticular un espai de cooperació, intercanvii comunicació entre els que habitem este es-pai de l’arc mediterrani europeu. Bé tornema la qüestió. El PP vol tancar la recepció de

TV3 al PV i per això ha enviat un requeri-ment a ACPV, titular dels 3 repetidors. Nosuporten ni TV3, ni la nostra llengua, ni elBLOC -per això no baixen del burro amb labarrera- i volen acabar amb tot. Ara bé, se-gons ha afirmat Eliseu Climent en roda depremsa, hi ha un pacte verbal, -no escrit- en-tre el Ministeri d’Indústria competent en lamatèria -aleshores dirigit per Montilla- iACPV per a afavorir la instal.lació de la Sex-ta sobre el senyal de TV3 al País Valencià -s’havia de televisar el mundial de futbol- i acanvi que TV3 emetera en les freqüènciesde TDT del Ministeri. Vaja que el Montillaestà darrere d’una operació que priva el va-lencians de rebre TV3 en analògic -per cert,algú ens ha consultat a tots els que vam pa-gar bons?- i ara, si analitzem els fets, es ren-ta les mans en aquell pacte verbal. Vaja queMontilla ens ha situat la Sexta i ens ha fur-tat la TV3. FETS i NO PARAULES. I ara totsa la desesperada, a protestar. Algú ha pecatd’ingenu i altres han prioritzar la instal·lacióde la cadena guai del PSOE. I una vegadamés passant per damunt dels interessos delstelevidents valencians. Ací sabem qui és elPP, però amb el talante dels del PSOE no hiha prou. Que actue qui té el poder a Cata-lunya i al Govern Central. Els qui tenen laclau del govern d’allà dalt i només fan quecrits abrandats però estèrils i els que ja elsva bé visualitzar com a únics responsablesals del PP. Un PP que ací al nostre País pot

mantenir la majoria absoluta per la mínima,per pocs centenars de vots. Mireu què vapassar a Galícia.Ací hi ha una doble responsabilitat. Els únicsque no en tenim cap som els que vam pagari ens hem trobat amb este pastís. Ara és en-cara més evident la necessitat de canvi alnostre País, també per aconseguir un marcde comunicació per a la nostra llengua. Unmarc comunicatiu basat en acords de governestables, impulsats per la Generalitat Valen-ciana, no la de Camps, evidentment. Canvia-rem i millorarem Canal 9, Ràdio 9 i Punt 2, iemmarcarem per al futur i sense possibilitatd’alteracions, les recíproques recepcions deTV3-Canal 33 i el 3/24 ací, al nostre País, atot el País -ara no arriba a moltes zones- i deCanal 9 i Punt2 allà. Com és possible que lesnostres televisions no es sintonitzen al Prin-cipat?. Algú creu que els valencians hem deser inferiors en matèria d’intercanvis televi-sius. Algú em pot dir que la qualitat de Ca-nal 9 és pèssima, sí i què? No arriba a Cata-lunya Antena 3, la 5, la 6…i els salsa rosa iel tomate i tota la porqueria que vulgau?…Jan’hi ha prou! Els valencians no som un po-ble de segona, ni subordinat ni depenent deningú. També volem que les nostres televi-sions arriben des de Maó fins a Perpinyà, nique siga per incrementar els preu de la pu-blicitat de la RTVV. Des del BLOC treballa-rem per fer-ho realitat. Per canviar, tambéen matèria televisiva, el BLOC compta.

Per la TV3

ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 20 d’abril de 2007

La legalització delPCE i de la resta

VICENT ÀLVAREZ

CVC

Aquestos dies s’ha fet memòria decom fou legalitzat el PCE. Aquestaforça política va jugar un rellevant

paper durant la transició, li correspon elmèrit d’haver mantingut l’activitatantifranquista durant molts anys essent,per tant, víctima de la dura repressió. ElPCE , però no va estar l’ única organitzacióque va lluitar, també cal comptar amb altresopcions, i això sovint s’oblida.Al País Valencià en concret al 1977 hi haviaaltres organitzacions que venien lluitant itambé es definien com “comunistes”, això síamb menys efectius i de vegades ambconfusions ideològiques. Arran de la mortde Franco i amb la nova legislació feta pelgovern presidit per Suarez, i del que hieren membres antic franquistes, en eixemoment segon sn la terminologia delmoment “ evolucionistes”, es veia clar quecalia eixir a la llum i abandonar l’il·legalitat,per tal de poder gaudir de la llibertat. Fouaixí com tant el PCE com altres, el PSOEha va fer abans, passarem pel registre delMinistri de l’Interior.El PCE fou legalitzat, era un acte dejustícia i a la vegada una apostaintel.ligentl, puix abundava en línea decol·laboració entre el que ell representava iels “ evolucionistes”, amb aquesta decisiós’obria la via de la reforma pactada . El 15de juny el PCE , PCPV al nostre país, vaconcórrer amb normalitat, els altres “comunistes”, però, no van poder fer-ho, novan ser legals fins després de l’estiu, unavegada fetes les eleccions. Uns i altrestinguérem que buscar signatures, com araesta fent Batasuna, i anar a la confrontacióelectoral en situacions de majorprecarietat.Al nostre territori, recorde diversescoalicions d’agrupacions d’electors: el frontdemocràtic d´` esquerres, el front perl’unitat dels treballadors, el bloc perl’autonomia i el socialisme, dins d’aquest hiera el PSPV, i algunes llistes més que no heoblidat. Molta dispersió i moltes dificultats,al final els resultats van estar el que sa esconeix, augment del PSOE, victòria del’UCD, i un PCE amb resultats per baix dela seua real força. Sols a Euskadi i Canàriesvan eixir representats de l’esquerra quevolia un trencament democràtic.Aquestes circumstàncies ens van obligar afer una campanya per al legalització detots. Férem actes unitàries, i recorde ú queresultà prou curiós, una manifestació ambcotxes, la qual a al cap i casal va serinterceptada a la plaça d’Amèrica, ambquasi un centener de detencions, ensportaren a una comissaria molt gran i allí elcomissari en demana que ens agruparemper partits, això va estar una mena delegalització de fet. Cal dir una cosa, enaquesta campanya els “minoritaris” no vancomptar amb el suport i ajuda de la restade l’esquerra, ja no comptàvem, estàvemfora del parlament, en part, tanmateix, pelpoc que érem i la fragmentació.

ENRIC MORERASECRETARI GENERAL DEL BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ

Quan va començar la repressió en la pro-víncia de Neuquén (Argentina), tots sa-bien que una vegada més el model de

permissivitat i tolerància que intenta dur enda-vant el president Kirchner estava enfilant el to-bogan del desastre social. Així, sense més, vanassassinar en plena ruta, ja en retirada, al do-cent Carlos Fuentealba. No és la primera ve-gada i tampoc serà segurament l'última. El do-cent en qüestió havia estat votat en 2006 “do-cent de l’any”. La repressió no va mesurar lesconseqüències en enfrontar-se a treballadorsdocents neuquinos que cobren mensualment1.200 pesos, dels quals solament 57 pesos(menys de 20 dolars) formen el bàsic que escomputa per a indemnitzacions o jubilacions,la resta es cobra en negre. Els gremis i els or-ganismes de drets humans han estat cooptatspel govern, per la qual cosa no s'espera que pro-testen com antuvi enfront de la situació que esplanteja en aquests moments a Argentina.Aquest govern ha tingut les seues millors defi-nicions en matèria de drets humans i quant ales relacions internacionals. Però en l’econò-mic no es veu que vaja a produir cap canvi de:

es continua privilegiant el pagament de deuteextern a l’FMI (que continua sent creditor pri-vilegiat) i al Banc Mundial, això suposa que decada 100 pesos del nou creixement el 30% mésric de la població es queda amb 65 pesos i l'al-tre 70% viu amb els 35 pesos restants. Es creixperò sobre la base heretada dels governs ante-riors, la qual cosa suposa més postergació, mésfam, menys futur per a la generalitat dels ar-gentins. Quant a les privatitzacions que tant malvan causar en el teixit industrial i social del país,si bé es van congelar les tarifes i es nacionalit-zaren alguns espais privatitzats, això no va sig-nificar res perquè el pes es va depreciar i la mo-neda de referència continua sent el dòlar. Nonomés els docents protesten massivament avuia Argentina, també ho fan de forma menys or-ganitzada i segurament menys massiva altressectors. La situació econòmica ha deixat sen-se accés al treball a més del 40% de la poblaciói, encara que aconsegueixen feina, els treba-lladors saben avui que la precarietat i el treballen negre i mal pagat és l'única cosa que els es-pera. El govern no parla en cap moment de rein-dustrialitzar o redistribuir l'ingrés, mentre es faperemptori garantir un ingrés universal tant alstreballadors com als desocupats. Mentrestant

l'única cosa que prolifera són els plans “amos iames de la llar” que són pur asistencialisme queno arriba a pagar el lloguer d'una habitaciómodesta, i la criminalització de la protesta so-cial: hi ha al voltant de 3000 activistes gremia-les i socials processats per “violació de la pro-pietat privada” (o siga, entrar per força en lacasa de govern) o “interrompre ruta o comerç”(o siga, fer piquets de vaga). L'efecte buscatés generar por, crear caos i desorganització,però també un nivell d'enfrontament molt durquan es produïxen les mobilitzacions. El governargentí no pot desfer-se dels compromisos ad-quirits i tampoc se sap si ho desitja profunda-ment, el que segurament no desitja és l'en-frontament a l'estil Neuquen, la qual cosa hoposa en evidència enfront de si mateix. Peròningú està disposat a continuar esperant unapresa de consciència governamental que no sesap si arribarà o si arribarà a temps per a dete-nir la caiguda lliure a la qual està abocada avuien dia gran part de la societat argentina. Sen-se treballadors organitzats, sense projecte depaís vàlid, sense indústries que apunten a do-nar ocupació, sense educació i sense salut, laprotesta dels de baix és l'única cosa que que-da enfront de la repressió dels de dalt.

Ni redistribució ni reindustrialització…només repressió

Josefina JusteEX-PROFESSORA UNIV. MARES PL. DE MAIG

06 L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

HEDELBERTO LÓPEZ BLANCH

Com s'ha fet habitual, el presi-dent del Salvador Elías AntonioSaca s’ha llençat a complir les di-rectrius emanades des de la CasaBlanca pel seu homòleg George W.Bush, i ha confirmat que la seua ad-ministració treballa ja en un projec-te de llei per a regular la producciói ús de l’etanol.

Saca té entre els seus mèrits ha-ver dut endavant les polítiques ne-oliberal, de lliure comerç i de priva-titzacions exigides pels EstatsUnits, el Fons Monetari Internacio-nal (FMI) i el Banc Mundial (BM), amés de ser l'únic país llatinoamericàque manté un contingent militar al'Iraq, en suport a l'ocupació nord-americana.

Per no quedar ressagat en aques-ta nova obstinació de canviar ali-ments per la producció d'alcoholsper al funcionament de maquinàriesi equips nord-americans, el manda-tari va informar que estudia una

normativa d'arrendament de terresper a la sembra de canya de sucre,una vegada conclòs el projecte pilotsuggerit pel seu homòleg Bush.

La decisió del govern salvado-reny es produeix en moments queorganitzacions i gremis d'agricul-tors asseguren que el Tractat deLliure Comerç entre Centreamèri-ca, República Dominicana i EstatsUnits (TLCCA-RD), a gairebé unany de la seua entrada en vigor, hadeixat més pèrdues que guanys.

Miguel Alemán, representant dela Confederació de Cooperatives dela Reforma Agrària (CONFRAS), vadenunciar durant un fòrum en laUniversitat Luterana,que els pro-ductors solament han tingut pèr-dues, doncs els petits agricultors, alno tenir capacitat per a exportar di-rectament, vénen els seus produc-tes als grans exportadors, i va as-senyalar que l'agricultura salvado-renca aviat sucumbirà davant lesimportacions de productes provi-nents d'Estats Units.

”Dintre de tres anys, en el país so-lament es consumiran productesnord-americans i sectors produc-tors d'arròs, lactis i blat de moroblanc seran els primers a desa-parèixer”, va agregar.

El representant de CONFRAS vapuntualitzar que el 2006 els crèditsper a l’agricultura van arribar tot

just a 281 milions de dòlars, men-tre que el 1996 eren de mil milionsde dòlars. Així mateix, segons el De-partament d'Agricultura dels EstatsUnits, l'any passat solament va com-prar a El Salvador 156 milions de dò-lars en productes agrícoles per auna disminució de més del cent percent.

En referència a la producció ex-tensiva de l’etanol, Ricardo Navarro,president del Centre de TecnologiaAvançada d'El Salvador (CISTE-LLA), va criticar la idea de produirmassivament biocombustibles endetriment de les necessitats ali-mentàries i va advertir que instal·laraquestes plantes generarà greusproblemes socials perquè implicaràdeixar de produir aliments que granfalta li fa a la població.

El president salvadoreny ha ma-nifestat que seran sembrades mésde 600.000 pomes de canya de su-cre, com matèria primera per a la fa-bricació d'aquest alcohol que s'ex-treu de la fermentació de sucres odel midó de la biomassa del blat demoro, ordi, mill, sorgo, sègol i civa-da, així com deixalles agrícoles i fo-restals.

Organismes financers interna-cionals han donat suport immedia-tament a les orientacions emanadesde la Casa Blanca i el Banc Intera-mericà de Desenvolupament (BID)

ja va anunciar que va aprovar una lí-nia de crèdits a El Salvador per a lacapacitació en aquesta temàtica.

Aquest país, aliat incondicionald'Estats Units, servirà d'experimenta Centreamèrica per a després im-pulsar la producció del biocombus-tible en tota la regió, la qual cosa ge-nerarà diversos i greus problemes.

Segons experts, les companyiestransnacionals, emparades pelsTractats de Lliure Comerç, adquiri-ran grans extensions de terra per ala sembra de canya, el que dismi-nuirà les produccions nacionals d'a-liments (alguns dels quals tambés'utilitzaran en la fabricació de eta-nol). Amb la introducció de moder-nes maquinàries, no es crearan no-ves ocupacions sinó que s'utilitzaràmà d'obra temporal, mentre la famaugmentarà entre els camperolsque continuaran emigrant cap a lesciutats o a l'exterior.

Així mateix, la deforestació s'in-tensificarà per a poder disposar demajors quantitats de biomassa ve-getal en nom de major producció decombustible.

Però a aquests nous desafia-ments, se sumen dades gens afala-gadores.

El Programa de Nacions Unidesper al Desenvolupament (PNUD) vaindicar que el 42 % dels 8 milions desalvadorenys són pobres i el 43 %

de la població econòmicament acti-va es troba aturada, mentre laviolència social i la delinqüènciaproliferen amb terme mitjà de 8 ho-micidis diaris.

El mig milió de persones dedica-des a El Salvador a la producciód'arròs, blat de moro i ‘frijol’ està jagairebé arruïnt doncs des que va en-trar en vigor el TLC les companyiesnord-americanes venen 68.000 to-nes d'arròs amb rebaixes del 40% del'aranzel; 35 000 tones de blat demoro i altres tantes de ‘frijol’ sensepagar el 20% d'impostos.

Dolentes condicions per al cultiui camperols amb poques pomes deterra sense suport creditici, ja ha-vien provocat baixes en aquestestres línies que es van aprofundiramb l'arribada dels grans i cerealsprocedents d'Estats Units. Ara elslatifundistes nacionals i els consor-cis transnacionals acabaran d'en-senyorir-se de les terres per a pro-duir canya de sucre en grans quan-titats, les quals convertiran en elcombustible predilecte per als au-tomòbils que roden per les ciutatsnord-americanes.

Com va dir el president Elias An-tonio Saca quan va entrar en vigorel TLC, els salvadorenys haurien decontinuar tirant de la carreta... men-tre perdure la seua política neolibe-ral.

El conillet d’Índies de l’etanol

INTERNACIONAL

Estats Units utilitza a lanació centreamericanapara expandir lafabricació delbiocombustible endetriment dels aliments

ANÀLISI EL SALVADOR APROFUNDEIX LA SEUA CRISI AMB EL TRACTAT DE LLIURE COMERÇ

FFiiddeell aalliiaatt. El president de Banc Mundial, el neocon Paul Wolfowitz, saluda l’actual president d’El Salvador, Elías Antonio Saca.

07INTERNACIONALL’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

TESSA MARSMAN

Els líders de la Unió Europea (UE)han celebrat els guanys obtingutsdurant els cinquanta anys d'e-xistència de l'organisme i han apro-fitat la celebració dels faustes del 50aniversari de la signatura del Trac-tat de la Unió a Berlín, Alemanya,per debatre temes optimistes. Mal-grat això, la majoria dels ciutadanseuropeus considera que no tot el de-senvolupament ha estat positiu.

La gent comuna veu com els seusdrets socials estan desapareixent,el que reflecteix la poca trans-parència en el sistema burocràtic dela Unió.

Durant els seus cinquanta anys,la UE ha crescut fins a tenir 27 paï-sos incorporats. Va introduir l'euro,va eliminar les fronteres i tal vega-da el més important és que va ha-ver-hi un canvi en el seu objectiu, elqual va passar de basar-se en la uni-ficació a prendre més en compteallò relacionat amb la conciliacióeconòmica.

Per tant, els temes principals aresoldre actualment són aquellscom la independència energètica deRússia i l'alliberament del mercatdel treball, en comptes de l'enfron-tament en contra de la Unión So-viètica de la dècada dels 80.

Però, més enllà d'aquests assoli-ments i canvis, encara és necessaricrear una base popular.

Existeix molt descontentamententre els ciutadans europeus peldesconeixement sobre la funció i elpoder que té la UE i per la pocatransparència de la mateixa, en vir-tut que les decisions només són pre-ses en la seu principal a Brussel·les,Bèlgica.

Així mateix, hi ha la creença quel'individu no té comprensió ni in-

fluència en la presa de decisions. Encanvi, les empreses grans posseei-xen grups de pressió que exercei-xen gran influència en la política.

El descontentament dels ciuta-dans va ser evident amb els resul-tats obtinguts en el referèndum del2005 a França i Holanda. Els ciuta-dans havien de decidir entre ac-ceptar o rebutjar una llarga i com-plicada Constitució Europea, pelque van decidir rebutjar-la.

A més, les regles de Brussel·lescausen molta desconfiança. Unamesura a gran escala que podriacanviar tota la situació laboral és la

versió revisada del “lliure comerç deserveis”, conegut com la propostade Bolkestein.

Frits Bolkestein, polític holandèsliberal, proposava portar empleatsd'altres països amb els drets i sousque guanyen en els seus països d'o-rigen.

No obstant això, encara hi hagrans diferències entre drets socialsi guanys, el que provoca que els paï-sos rics contracten treballadorsamb baixos sous i amb condicionsde treball abominables, menysca-bant els drets dels treballadors aEuropa, els quals es veuen forçats a

acceptar els estàndards mínims.Per tant, el periòdic La Vanguar-

dia reporta que “entre els països co-munitaris no fundadors, només a Ir-landa no s'ha detectat un movimentanticomunitario important”.

Tranca constitucionalEls polítics europeus es troben im-pacients per dur endavant la seuapolítica d'unió, i no obstant això, hiha poques esperances de tenir unanova versió de la Constitució en elcurt termini. Abans de la celebració,líders de diversos països van ex-pressar el seu desig de revisar la pri-

mera versió per complet.“El govern holandès vol una ver-

sió curta, tècnica i reduïda”, va su-bratllar un portaveu del govern ho-landès en una nota de Euractiv, llocoficial de l’UE occidental.

Això va afectar Angela Merkel, lapresidenta conservadora d'Aleman-ya i actual presidenta rotativa de laUE, i a Tony Blair, primer ministredel Regne Unit, que volen passar laversió adaptada com més aviat mi-llor.

Força de l'EstEn el que es considera un experi-ment únic on els països no són con-quistats sinó absorbits voluntària-ment, les últimes adquisicions de laUE són els països d'Europa orien-tal, que van canviar radicalmentd'un sistema socialista a una eco-nomia de mercat obert després dela caiguda de la Unión Soviètica.

Mentre els primers països mem-bres de la UE lluiten pel reconeixe-ment dels seus ciutadans, les na-cions de l'est desitgen participar enel bloc econòmic fort amb l'espe-rança que la privilegiada posició dela Unió puga canviar les seues eco-nomies febles.

“Som un país en desenvolupa-ment. La gent busca una vida millor.Europa significa per a nosaltresprosperitat i llibertat», diu la euro-parlamentària liberal per Romania,Adina Valean.

Mentre, el parlamentari MichelRocard, també ex primer ministrede França, va dir al periòdic ho-landès NRC que “el capitalisme noés un sistema permanent i estabilit-zat. Està canviant tot el temps i avuidia no està evolucionant en unabona direcció”.

No obstant això, la conclusió deldiari La Vanguardia és que “si l'aï-llament té resultats particularmentnefasts per a tots els països, en elcas d'Espanya, seria suïcida”.

La Unió Europea compleix 50anys amb més ombres que llums

ANÀLISI EL MODEL EUROPEU EN CRISI

Els capitosts de la UnióEuropea celebren el 50aniversari enmig deldescontentament i laindiferència populars

El descontentament delsciutadans va ser evidentamb els resultatsobtinguts en elsreferèndums de 2005

La Unió Europea hapassat de tindre unsobjectius polítics abasar-se en criteriseconòmics

BBaarrrroossoo. El president de la Comissió Europea parla davant el Comitè de les Regions

08 L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

JOAN PALOMÈS

Una mena d’omertà s’ha estèsostensiblement sobre el món de lacooperació i les ONG. Cal esperar iles aigües tornaran al seu curs nor-mal: és la consigna. Els darrersescàndols que han agitat l’universsolidari de Madrid han colpit per laseva virulenta militància política,un camp de batalla que les ONGsempre havien evitat. A la denún-cia formulada per l’eurodiputat so-cialista Carlos Carnero contra elCentre d’Investigació, Promoció iCooperació Internacional (CIPIE),vinculat al PP, per falsificació defactures, la Comunitat de Madrid hiha respost sense tremolar obrintuna investigació al Moviment per laPau, el Desarmament i la Llibertat

(MPDL), presidit per la socialistaPaca Sauquillo, per “malversacióde 800.000 euros”. Ambdues for-maven part de la sempre protecto-ra Coordinadora d’ONG espanyola.

En el cas d’Anesvad i d’Intervi-da, hi ha importants matisos dife-renciadors: no pertanyien a cap fe-deració d’ONG ni gaudien de l’esti-ma dels seus col·legues solidaris.Anesvad, per exemple, ja fa algunsanys va rebre fortes crítiques delscol·lectius solidaris pels seus es-pots publicitaris -el leprós de no-toris monyons, la nena prostitu-

ta...- que vulneraven el codi ètic,però engreixaven la caixa de les do-nacions. Quant a Intervida, “esta-va cantat que això passés. Fins itot, hi ha un acord no escrit pel qualels donants -Ajuntament, Diputa-ció, Agència...- neguen les subven-cions a aquesta ONG”, ens comen-ta un cooperant que ha conegut di-versos projectes d’Intervida al’Amèrica del Sud.

Carles Casals porta vint anys tre-ballant per a diverses organitza-cions no governamentals i sap dequè parla: “Hi ha molt a silenciar.Si es parlés, moltes, però moltespetites i mitjanes ONG es veurienamb problemes. I és més: si s’efec-tués una comissió d’investigació, ala meitat d’organitzacions, grans ipetites, se’ls revocaria la subven-ció i haurien, teòricament, de re-tornar-la”.

MutacióEl món de la solidaritat ha patit unapoderosa mutació en els darrersanys i avui ha esdevingut un nego-ci de beneficis polítics i econòmicsconsiderables. I sense gaire risc. Itan espectacular com la seua trans-formació -professionalització, en

diuen des de dins- ho és el seu crei-xement any rere any. El Directori2006 de la Coordinadora estatald’ONG (CONGDE) ens informaque les organitzacions estatals handisposat de 420 milions d’eurosl’any 2005 per gestionar 5.300 pro-jectes i programes de desenvolu-pament en 126 països. Tot i que un90% dels fons se l’emporten 32ONG, de les 85 contemplades en elDirectori.

La cooperació, un ofici de nota-ble prestigi social, ha esdevingutun modus vivendi com qualsevol al-tre. Hi ha ONG que mouen pressu-postos força respectables: Inter-món Oxfam, per exemple, obté unsingressos -públics i privats- de gai-rebé 70 milions d’euros. Una pudo-rosa prudència, però, envolta lesONG quan se’ls demana la part des-tinada a mantenir l’estructura -sa-laris de personal, entre d’altres- ique, en algunes ocasions, pot su-perar un 50%.

Un excooperant de Save theChildren International ens comen-ta que a Banda Aceh, Timor, una deles zones afectades pel tsunami de2003 i que va rebre quantiosesaportaciones internacionals, “de

cada 10 dòlars que rebíem, 9 dòlarsservien per al manteniment de l’es-tructura i 1 dòlar va al damnificat”.

El director de l’Agència Catala-na de Cooperació, Andreu Felip,emfasitza els aspectes de “controli transparència” quan se li demanaper les mesures que disposen lesagències -l’ACCD o l’AECI, la coo-peració espanyola- per assegurar eldestí correcte dels diners públics iprivats. I, efectivament, els artifi-cis, encara que insuficients, són co-rrectes. Fins i tot, les auditories co-mencen a introduir-se amb natura-litat entre les ONG, especialmentles més poderoses econòmica-ment. Hi ha algun mecanisme,però, que mesure, més enllà de latransparència econòmica i el rigorcomptable, l’eficàcia de les inver-sions socials? “Tots coneixem co-munitats que han rebut cents demilers de dòlars al llarg d’un quin-quenni, i el resultat en benestar idesenvolupament no és gaire dife-rent del de qualsevol comunitat dela rodalia que no ha rebut un duro”,ens comenta Carles Casals. Doncssi la cooperació no serveix per pro-clamar la justícia social, per a quèserveix si no?

La solidaritat sota sospita

IInntteerrvviiddaa. Primera pedra d’un projecte de cooperació de la polèmica ONG ARXIU Simpatitzants d’Intervida atenen els visitants d'una fira ARXIU

El món de la solidaritatha patit una mutació elsdarrers anys i hi ha casoson ha esdevingut unnegoci econòmic i polític

Cal un control mésestricte de l'eficàcia ide l'impacte delsprojectes dedesenvolupament

Anesvad, Intervida, CIPIE,MPDL... són els darrersmarros que han esclatat ique amenacen d’esquit-xar la resta dels organis-mes que treballen en elmón de la solidaritat i eldesenvolupament

COOPERACIÓ ACUSEN DIVERSES ONG DE MALVERSACIÓ I FALSIFICACIÓ

ESTAT

DIONISIO GIMÉNEZ

No és difícil arribar a Huallhuayocc –eldifícil és pronuciar-ho bé. Pots fer-hoper Aereo Perú, o bé des del port delCallao, a Lima; però, si el que vols ésque el viatge resulte tan reconfortantcom siga possible, el millor és pujarfins a Arequipa perquè per aquest tra-jecte es creuarà per la vall de les As-sutzenes, un lloc que ni els nens, ambels seus llapis de colors, serien ca-paços de pintar en la seua aquarel·la.Doncs bé, d’aquesta ciutat colonial, ensurten cada dimarts i dijous autobu-sos que et deixaran en aquest lloga-ret, que, com Cotabamba, Illahuasi i“Puy” Centro, al districte d’Andarapa,conformen un dels paratges més bellsde la regió centre d’Apurímac, el DéuParlador peruà, compatible cada 4d’octubre amb el bonàs de sant Fran-cesc d’Assís, el patró de la zona.

Apurímac, és, diguem-ho d’una ve-gada: un centre turístic enclavat, llunydels parracs del Perú miserable del’extraradi de les grans ciutats del sud,fetes amb fang i llautons i unides ambl’argamassa de la misèria més rànciade l’Amèrica Llatina. Apurímac, esmire com es mire, és un punt verd i ricen el mapa andí, l’altra immensitat en

la pobríssima sequedat d’un altre Perúque queda lluny, fos pel sol.

Doncs bé, aquesta va ser la zonaque Intervida va triar per als seus pro-jectes docents, i singularment, per alque es deia «Famílies andines educa-dores: donant suport a l’assistència es-colar de nenes i nens». Intervida Es-panya en diu «Associació Salaris PerúSector Educació».

No obstant això, la realitat era unaaltra de ben diferent: «Vaig ser allí, aPerú i també a Guatemala, perquè lamajoria dels projectes educatius erencompartits en aquests països», em diuGalo Sánchez, extreballador d’aques-ta ONG. «Què vols què et diga?, doncsen una organització que projecta elseu treball amb l’objectiu principal decontribuir a la millora de les condi-cions de vida de les poblacions mésnecessitades, a la comunitat interna-cional menys afavorida i en les zonesde més pobresa, que una part del pro-jecte se n’anés per a l’ensenyamentprivat... Increïble! Em preguntava:“Com és possible que en països tan po-bres puga incentivar-se el privat?”. Elmateix passava amb El Roure Cons-truccions i amb altres empreses as-sociades a la Fundació Intervida. Totmolt bonic, habitatges socials i totaixò, però Intervida s’assignava els lo-cals comercials. Aquesta contradic-ció, entre la solidaritat i el que podrí-em dir-ne especulació, ha presidit l’ac-tivitat d’Intervida. No m’estranya,doncs, que ara haja sorgit l’escàndol.Era només una qüestió de temps».

Galo Sánchez va ser fins al 2003 capde premsa d’Intervida, any en què,com altres responsables de l’organit-zació, va ser destituït per les seues dis-

crepàncies amb la institució, espe-cialment amb el patronat que presi-deix el tàndem format per EduardoCastellón i Rafael Puertas: «Totes lesiniciatives per millorar una situacióque consideràvem de risc s’estavella-ven per l’hermetisme de Castellón i dePuertas».

Si tan evident era, per què no hodenunciaven? Al cap i a la fi, estemparlant d’una entitat humanitària.«Perquè t’acomiadaven, per això. I lagent no treballa on vol, sinó on pot. Enun període de cinc anys, Intervida hadespatxat més de 200 treballadors.Aquesta xifra et donarà una idea delclima que existia quan jo hi era. Par-lo del que conec.

I ara?«Pel que sé, les coses segueixen

igual. Però et diré que els treballadorsd’aquesta ONG són bona gent, no hodubtis.»

Són bona gent que tanca els ulls,que no diu ni piu, que no escolta…

«T’equivoques: els treballadors notenen accés als comptes, ni a la lletrapetita dels projectes que es realitzen;tot això està al marge d’ells: pots sos-pitar, no diré que no, però no pots de-nunciar sense proves. Si tu vols, és unaqüestió tècnica, però així són les co-ses. Hi ha molt secretisme. A més, noés veritat que els treballadors tinguenuna actitud passiva; això ho diràs tu…Mira, el 2003, la junta directiva d’In-tervida va ser acomiadada gairebé enple. Van fer fora el director General,Federico Aránega; el director deCompres, Vicente Sánchez; el direc-tor de Projectes, Paco del Campo; elcap de Comunicació, Xavier Crespo; iun servidor, que era cap de Premsa.

En uns quants anys han passat pel De-partament de Comunicació quatrepersones, entre elles, al marge de lesreferenciades, el que va ser directorde Comunicació de l’ONCE, i AlfonsoTorres. Això va passar el 2003, peròanys abans d’aquesta data, des del1998 fins al 2000, existia un gran ma-lestar entre molts treballadors d’In-tervida, ja que en els exercicis d’ava-luació de la Fundación Lealtad, aques-ta entitat va considerar que la nostra

ONG no va ser tan transparent comhauria d’haver estat en la informaciópública al donant ni reflectia altresqüestions relacionades amb la desti-nació dels fons a l’Amèrica Llatina. Enfi, totes aquestes persones que van seracomiadades coincidien, en major omenor compromís que l’activitat d’In-tervida havia de ser més transparent,amb els comptes més clars. Senseaquestes premisses, el conflicte haviad’esclatar un dia o altre».

09ESTAT L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

OONNGGSS EENN EELL PPUUNNTT DDEE MMIIRRAA

La cúpula d’Intervida va caurepel desacord amb el patronatEl conflicte entre el patro-nat de l’entitat i els seustreballadors va començardesprés que aquestaorganització no governa-mental rebutgés les audi-tories que havia de fer laFundación Lealtad

COMARQUES10 L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

LLUIS ADELL

La Coordinadora del País Valenciàper la República valora com unèxit la manifestació d’Alacant.Milers de persones, més de 5.000,han participat en la marxa.Durant el recorregut es van realit-zar parades a punts concrets de laciutat, per tal de recordar dife-rents moments en la història delrepublicanisme en la ciutat ala-cantina: Mercat Central on unbombardeig franquista va causarmés de 200 morts, Cine Ideal queva servir de presó política durantla dictadura, Plaça de l'Ajunta-ment on es va proclamar la Repú-blica en 1931 i el Port d'Alacant,últim reducte republicà en la Gue-rra Civil on milers de personesquedaren atrapades en no poderpujar als vaixells per fugir de lestropes feixistes.

La manifestació convocada perla Coordinadora Republicana hatingut un caràcter reivindicatiu ide futur. En el manifest final es vapresentar la república com aúnica alternativa democràtica a lamonarquia parlamentària herevade la dictadura.

La pancarta de capçalera –Perla República- era portada perrepresentants de col·lectius repu-blicans de diversos punts del PaísValencià. Els blocs del PartitComunista del País Valencià, Par-tit Comunista dels Pobles d’Es-panya i del Bloc NacionalistaValencià han estat els més nodritsde la manifestació, que ha comp-tat també amb la presència d’Es-querra Republicana del País Vale-nicà i sindicats com ara CGT. Alfinal de la manifestació s'han fetdiversos parlaments, entre ells lalectura d'un manifest reivindica-tiu que reclamava el trencament

amb la monarquia, el dret delsciutadans a decidir el model d’Es-tat i el dret d’autodeterminaciódels pobles.

La manifestació va transcorreramb normalitat llevat de l’aparicióinexplicable d’una grua de gransdimensions que tallava el normalrecorregut de la marxa a l’alturade la Rambla d'Alacant. El fet vamolestar als organitzadors, ja quevan haver de canviar el recorregutcomunicat a subdelegació deGovern i acusen a l’ajuntamentque dirigeix Díaz Alperi per nohaver-ho comunicat a l’organitza-ció.

Durant la marxa es van sentircrist contra la monarquia, com

també alusions a l’estat de benes-tar de la nombrosa família real.

La marxa comptava amb totesles banderes, des de la tricolor

republicana fins a la senyeraestrelada, passant per les quatri-barrades i senyeres del cap icasal.

La manifestació va acabar alport d’Alalacant amb la lectura demanifestos i un dinar col·lectiu detots els assistents.

El tren especial que la CPVRhavia llogat per al desplaçamentde republicans de tota la geografiadel País Valencià s'ha vist sobre-passat, en la parada de València–encara quedaven 10 paradesmés- els passatgers s'han hagutd'acomodar de peu per estar ocu-pats els 400 seients del comboi. AAlzira i a Xàtiva el tren va arrepl-gar una quarentena de manifes-tants més. Al final, la capacitattotal del tren, 800 persones, hasigut completada amb passatgersasseguts a terra i dempeus.

Caravana de cotxes a PaternaPer altra banda el passat dissabte14 d’abril va tindre lloc la tradicio-nal caravana de cotxes al cemen-teri de Paterna, organitzada per laPlataforma 14 d’abril per la IIIRepública. Aquesta caravana quese celebra tots els anys per tal deretre homenatge als afussellatspel règim fraquista ha comptatenguany amb la novetat d’afegiruna parada a la marxa: la delcementeri de València. On fa pocsmesos es van descobrir noves fos-ses comunes de represaliats pelfranquisme i que l’alcaldessa deValència, na Rita Barberà preteniadestruir amb l’excusa de fer unaampliació del cementeri i quefinalment va parar la justícia ainstàncies dels republicans.

COMARQUES

Capçalera de la manifestació.

EENN TTRREENN PROP DE 800 MANIFESTANTS HI ACUDIREN EN UN TREN LLOGAT PER L’ORGANITZACIO

Durant el recorregut esvan realitzar parades a punts concrets, per tal de recordar diferents moments en la història del republicanisme en la ciutat alacantina

El tren especial que la CPVR havia llogat per al desplaçament de republicans de tota la geografia del País Valencià s'ha vist sobrepassat

AV

MARBLAVA

El Tren Republicà que vaeixir de Castelló per areforçar la mobilització esva omplir per completamb 800 manifestants.El gruix principal de mani-festants es va donar al'estació de València apartir de la qual lesespectatives d'assistèn-cia ja van ser sobrepas-sades.

Republicana gegant. Un republicà homenantjava els Herois de Jaca.

Milers de persones clamen a Alacant per la III República

MARBLAVA

11COMARQUES L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

LLUIS ADELL

El 25 d'abril es compliran 300anys de la conquesta borbònica del'antic Regne de València i la seuaconversió en un simple territori delnou Estat felipista, subjecte a la"uniformitat de les lleis de Caste-lla". En poc més de set anys la res-ta dels territoris de l'antiga Coronad'Aragó serien definitivament ocu-pats per les tropes de Felip V, espromulgarien els decrets de NovaPlanta i s’iniciaria un procès d’assi-milació que dura fins els nostresdies. L’aniversari dels 300 anys d’a-quella primera derrota a la ciutatd’Almansa coincideix pràcticamentamb el temps amb un altre aniver-sari funest, el dels 12 anys de go-verns del Partit Popular a la Gene-ralitat valenciana (des de 1995),conseqüència directa de l’ocupa-ció borbònica representada actual-ment pel rei Joan Carles. No és gensestrany que les institucions valen-cianes hagen preferit passar gaire-bé de puntetes per damunt de l’e-femèride.

Amb les eleccions a la volta de lacantonada, pels actes que tradicio-nalment commemoren la batallad’Almansa correrà enguany la flai-re de la precampanya, i s’albira unade les manifestacions del 25 d’abrilamb més polítics per metre quadrat. Bona part de les commemoracionsseran dutes a terme per Acció Cul-tural, l'entitat presidida per EliseuCliment. Com cada any, l'associaciórecordarà la data amb una mani-festació, que s'ha traslladat al 5 demaig per no fer-la coincidir amb elpont del dia 1. En aquesta ocasió ellema triat serà "Ja n'hi ha prou". Ala nit tindrà lloc un concert on par-ticiparan Obrint Pas, que presenta-ran el seu nou “Benvingut al para-dís”, Miquel Gil, Feliu Ventura, L'-Ham de Foc i Al Tall, entre altresgrups. Els actes tindran un evidentcaràcter reivindicatiu, especial-ment reforçat després de l'amenaçade la Generalitat Valenciana de po-sar fi a les emissions de TV3.

Actes a AlmansaUna de les commemoracions mésoriginals està promovent-la l'Insti-tut d'Estudis de la Vall d'Albaida,que convida tots els valencians apujar als cims més representatiusdel país la nit del 24 al 25 amb llan-ternes i llums elèctrics -a la mun-tanya cal evitar el foc- a la manerade les alimares d'avís antigues.D'altra banda, a desenes de locali-tats s'estan organitzant al llarg detot el mes programes de conferèn-

cies a càrrec d'historiadors i debatsa propòsit de l'efemèride.

La nota més pintoresca la posal’ajuntament castellanomanxecd’Almansa, que sota el lema “Unien-do caminos” ha llençat la casa perla finestra per traure-li profit turís-tic al pricipal esdeveniment que lasitua en el mapa, organitzant unescommemoracions que, a una majorescala, podrien comparar-se ambels faustes de la Copa Amèrica.També hi ha eleccions a la vila d’Al-mansa...

En aquella ciutat s’hi reuniran, el28 d’abril, diverses organitzacionsde l’esquerra independentista percelebrar un Aplec Nacional (veurepàgina 20 d’aquesta edició). L’acteforma part de la campanya "300anys d'ocupació, 300 anys de re-sistència", que segons afirmen elsseus promotors “es desenvoluparàal llarg dels propers anys en tots elsfronts de lluita, als carrers, els llocsde treball, l'ensenyament, i als po-bles i ciutats d'arreu de la nació ca-talana”. Precisament, per conjurarel mal d’Almansa...

300 anys després, el màxim representant polític del poble valencià segueix fent-li honors als descendents de Felip V de Borbó.

300 anys de la desfeta d’AlmansaEl 25 d’abril d’enguany és una data especial. A banda de les tensions de l’actualitat immediata es commemoren els300 anys de la batalla per la qual Felip V s’annexionà l’antic Regne de València i, més endavant, la resta de laCorona d’Aragó. Un aniversari que coincideix amb els 12 anys del Partit Popular en la Generalitat valenciana

ANIVERSARI LES ELECCIONS, LA INDEPENDÈNCIA I TV3 CENTRARAN LA MANIFESTACIÓ DEL 25 D’ABRIL

LL.A.

Poca gent imaginava que quan un en-cantador de serps vingut de Múrciacom Eduardo Zaplana ocuparia el si-lló presidencial de la Generalitat va-lenciana l’any 1995, aguantarien ell iels seus tant de temps en el poder.Coincidint amb el 300 aniversari dela Batalla d’Almansa es compleixenuns 12 anys de Partit Popular en elpoder valencià. Per a uns un pas en-rere en els tímids i insuficientsavenços de la transició, per a d’altresla conseqüència lògica de la restau-ració borbònica i de les renúncies que

aleshores van fer els socialistes, ladotzena d’anys de la dreta espanyo-la governant el País Valencià ha po-sat de relleu que els decrets de NovaPlanta d’aquell 1707 permaneixen vi-gents en l’actualitat.

Vigents però transformats. Encompte d’una entitat administrativa

sobirana hi ha un règim d’autonomiaamb un estatut de segona. En comp-te de prohibir-se l’ús de la llengua seli posen traves a l’escola en valencià,a la seua difusió cultural i al seu ús enels mitjans de comunicació públics. Ise segueixen ofrenant noves glòriesa Espanya.

12 de Partit PopularA les propereseleccions del 27 demaig es compliran 12anys de governsvalencians controlatspels populars

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

DAVID FERNÀNDEZ

L'empresonament de Girona, ba-tejat ja per les assemblees de re-colzament com "segrestament pre-ventiu", ha entrat en una deriva po-lítica, social i mediàtica a Catalun-ya que es dirimeix jurídicament al'Audiència Nacional.

A finals de març, el jutge Juandel Olmo va decidir aixecar el se-cret de sumari i mantindre la pre-só preventiva per a Núria Pòrtulas,acusada ara d'un únic delicte genè-ric d'integració a banda armada.L'activista va ser detinguda en basea una triple ordre cursada pelsMossos d’Esquadra, no obstantaixò dues d'aquelles acusacions-entre elles, tinença d'explosius-s'esvaïren després de l'enregistra-ment del seu domicili. Dos mesosdesprés, el Departament d’Interiorno ha estat capaç de presentar pro-ves inculpatòries addicionals.Tampoc ha determinat la “bandaarmada” on Pòrtulas hi estaria in-tegrada, ni ha aclarit el confús de-licte de “terrorisme” que se li im-puta. I això malgrat disposar tam-bé de totes les trucades efectuadesdes del seu mòbil en els darrers dosmesos i haver clonat i rastrejat els

seus ordinadors. Paradoxalment,després de la petició retroactiva decontrol de les telefonades feta pelsMossos, ha quedat acreditat que elmòbil de Pòrtulas ja estava sent in-tervingut per la Guàrdia Civil desde feia tres meses, sense que la in-vestigació del cos desembocara encap acció penal.

Una llibreta blavaL'únic element emprat per l'Àread’Informació Interior de la policiacatalana com a indici en el primer iúnic informe remès a l'AudiènciaNacional, són les adreces postals detres administracions públiques,que tenia Pòrtulas i que els inves-tigadors dels Mossos considerenblanc de futures accions. Les tresadreces presentades com “objec-tius subjectes a vigilància” estavenrecollides en una llibreta personalblava, requisada a Pòrtulas en uncontrol de tràfic a Besalú (Girona)-de caràcter “rutinari” segons la po-licia autonòmica-, i que està sentemprada per mantenir-la empreso-nada. La resta és sabuda: aquestajove és una reconeguda activistasocial que va participar des de de-sembre passat fins la seua detencióen l'articulació de la campanya desolidaritat amb Juan Surroche, veídel seu poble detingut el 21 de di-ciembre i extraditat a Itàlia percomplir una condemna de presóper l'incendi d'un vagó de de Tre-nitalia en una protesta contra la de-portació d'immigrants

Per a una formació que durant25 anys s'ha posicionat reiterada-ment contra la legislació antiterro-rista, contra l'exempcionalitat pe-nal i contra la política de dispersió

penitenciària, la detenció de Pòr-tulas per la policia que està el seucomandament polític des del pas-sat novembre no ha passat inad-vertida, ni dins ni fora. A la sorpre-sa i malestar intern a les bases queja va generar l'assumpció de la mà-xima responsabilitat policial en elnou Govern tripartit -i que fonts co-neixedores de les negociacionsatribueixen a les pressions del PSCper frenar l'ascens electoral de laformació ecosocialista- cal afegir elmalestar suscitat pel ‘cas Pòrtulas’.Alguns dirigents d'ICV estan ne-gant la responsabilitat de la forma-ció en el cas, adduint -falsament-que todo és competència de l'Au-diència Nacional, i han titllat de“feixistes i radicals” el siliconat de

vuit seus.Mentre, les protestes setmanals

front a les seus d'ICV s'han extèsdes de Girona fins Barcelona, Vic oLleida. L'Ajuntament de Vilafrancadel Penedés tambén ha aprovat unamoció amb idèntica reivindicació.El darrer concert de Lluis Llachtambé va acollir la solidaritat: totsels seients dels 5.000 assistents dis-posaven del manifest unitari quereclama la seua llibertat, i en eltranscurs de l'actuació els familiarsde l'empresonada eixiren a l'esce-nari exigint-ne la llibertat.

Des de la presó de Soto del Real,Pòrtulas ha remès una carta d'a-graïment per l'àmplia solidaritat re-buda.

Manual policial contra ‘okupes’

El setmanari Directa ha fet pú-blica l'existència d'un manual es-pecífic contra el moviment sociald'okupacions realitzat pel SindicatAutònom de Policia (SAP), orga-nització present en els Mossosd’Esquadra i les policies locals ca-talanes. El manual, de 60 pàgines,amb nombroses faltas d'ortografiai en un to sovint groller, està espe-cialment dirigit també als agentsantidisturbis de la Brigada Mòbildel cos autonòmic. En ell, els poli-cies, a més de banalitzar i ridiculti-zar les denúncies per maltracta-ments, cataloga, criminalitza i ata-ca l'okupació i fins i tot hi inclou un‘kamasutra’ de les mobilitzacions,descrivint les postures adoptadespels manifestants.

LLLLIIBBEERRTTAATT CREIX LA SOLIDARITAT AMB L’ACTIVISTA

El jutge manté enpresó provisionalNúria PòrtulasLa detenció, incomunica-ció i empresonament deNúria Pòrtulas des del 7de febrer porta camí deconvertir- se en el primer‘escàndal repressiu’d'ICV, que dirigeix elDepartament d’Interior.

Des de l’empresonament de Pòrtulas, s’han succeït les protestes exigint la seua llibertat.

13COMARQUES L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

TRIBUNA.CAT*

El PP ja té llistes a les Corts va-lencianes. Finalment ha estat possi-ble que els populars valencians pre-senten candidatures per les cir-cumscripcions de Castelló, Valènciai Alacant sense que hagen quedatcadàvers estesos pel camí. Sí que hiha, en canvi, tot un seguit de mortspolítics, i, encara pitjor, s'ensuma ladefunció del moviment conegut coma zaplanisme.

L'última setmana va estar d'allòmés atrafegada: ha calgut que, se-guint les ordres del carrer de Géno-va, el PP ajornara l'aprovació de lesllistes valencianes fins el passat di-lluns 16 d'abril, dia de Sant Vicent.La resta de candidatures autonòmi-ques s'havien pogut acordar abansde la data límit marcada per la di-recció estatal: el 12 d'abril. Els dosbàndols enfrontats al País Valencià -val a dir que el fabrisme que contro-la la demarcació de Castelló semprefa els deures i pacta les decisions detranscendència sense massa soroll-,els campsistes i els zaplanistes, hanoferit una imatge de divisió impor-tant. La direcció provincial d'Ala-cant, controlada pels segons, va ferun viatge d'urgència a Madrid a fi defer entendre Mariano Rajoy que erafonamental que el seu pes estiguerarepresentat en les llistes del PP va-lencià. Aquest no hi era, i vav ser re-buts, breument, per Ángel Acebes,el qual els va remetre a FrancescCamps. José Joaquín Ripoll, líderdels zaplanistes, ja s'havia reunit ho-res abans i en dues ocasions, al Pa-lau de la Generalitat, amb Camps,sense obtenir cap compromís perpart del president.

La responsabilitat, doncs, requeiasobre el cap del Consell, i aquest s'halimitat a fer tres cessions: els tresconsellers zaplanistes que conviuenamb ell a l'executiu -Miguel Peralta,

Alicia de Miguel i Gema Amor- seranels tres únics seguidors de l'exmi-nistre que seran diputats en la legis-latura 2007-2011. A més, la llista mu-nicipal d'Alacant, que el comitè exe-cutiu provincial va enviar a Madridamb una total composició de zapla-nistes -tret del cap de llista, Luis DíazAlperi, que és la contraprestació per-què Ripoll continue al capdavant dela Diputació alacantina-, hi ha tornatsensiblement retocada: hi ha majo-ria campsista, i només tres zaplanis-tes amb plaça segura després del 27-M. Un colp d'autoritat de Camps comno es recorda, al País Valencià. Des-prés d'aquestes corredisses, d'a-questes reunions furtives i d'aquestsacords que no agraden ningú, el dra-ma pel PP rau a una quarantena demunicipis alacantins on encara no hi

ha una llista unitària. És el cas de mu-nicipis importants, de més de100.000 habitants -com ara Elx-, demés de 50.000 -com ara Benidorm,Oriola- i de més de 20.000 -com araElda, Novelda o Crevillent-. Enaquests casos, quan hi ha equilibri decampsistes i zaplanistes a l'agrupa-ció local, l'ordre marcada des deValència -que en aquesta lluita estàimposant clarament el seu criteri perdamunt de la capacitat que té la di-recció d'Alacant- és que hi haja ex-termini de zaplanistes, i que si do-minen els zaplanistes, almenys hihaja una forta presència de camp-sistses. Mà dura, per tant, contraaquells que han desestabilitzat els in-teressos de Camps des del 2003. Quèpot passar? Doncs de tot, pot passarqualsevol cosa. Als municipis en què

els fidels a Camps han monopolitzatles candidatures municipals, els za-planistes difícilment faran campan-ya. En alguns, fins i tot -com ja hapassat a llocs com Gandia o Ontin-yent-, es presentaran sota unes al-tres sigles. I viceversa: allà on els za-planistes s'hi han imposat i no ac-cepten la inclusió de campsistes -jaha passat a Dénia i podria passar allocs com Oriola o Pego, entre d'al-tres-, aquests també aniran per lliu-re. La traducció que aquesta dis-sidència tinga en les eleccions au-tonòmiques és, ara com ara, una deles grans incògnites dels comicis va-lencians del 27-M. Una incògnitasemblant, quant a la seua magnitud,a la del futur dels zaplanistes mésfanàtics... On anirà a parar l'encarapresident de les Corts, Julio de Es-

paña? Què s'hi farà d'Elvira Suanzes,boníssima amiga de l'expresidentcartaginer? Només sabem que l'ac-tual diputat per Alacant Manuel Gó-mez passa a presentar un informatiua Intereconomía TV. De zaplanistes,n'hi ha tants, que fins i tot plana elrumor que, a mitjà termini, podrienformar un partit independent. Dinsde l'àmbit de la rumorologia, de fet,hi ha qui assegura que la setmanapassada, veient el rumb que preniala negociació de les llistes al País Va-lencià, el propi Eduardo Zaplana vapresentar la seua dimissió a Rajoy, ique aquest li hauria demanat quecontinue, com ell, fins les propereseleccions espanyoles. Passadaaquesta cita, Déu proveirà.

La tasca exterminadora capitane-jada per Francesc Camps conté unaalta dosi de risc. Si els populars norevaliden la seua majoria absoluta ales Corts valencianes, les veus del za-planisme reviscolaran amb força iexigiran reprendre el control del par-tit: compte, en aquest sentit, al pe-nell que és Carlos Fabra, que va fercostat Zaplana amb el mateix ímpe-tu que ara defensa Camps, i que con-trola tota la delegació de Castelló. Siels conservadores continuen al po-der, difícilment serà amb més de 52diputats -la majoria absoluta en són50-: en aquest cas, els tres membreszaplanistes que perviuran a l'hemi-cicle representaran un llast enormeper a Camps. La seua absència fariael PP perdre votacions decisives.Fins i tot, qui sap si no estarien dis-posats -sobretot Peralta i Amor- apassat-se al Grup Mixt, posant fi a l'e-tapa de Camps al front de la Gene-railitat Valenciana. Tot just allò queanhela, i cada vegada somia amb mésfreqüència, el maquiavèlic portaveudel PP al Congrés dels Diputats.

+info:www.tribuna.cat

Extermini arriscatELECCIONS FRANCESC CAMPS ESBORRA ELS ZAPLANISTES DE LES LLISTES

Si el PP no revalida la seua majoria a les Corts, les veus zaplanistes reviscolaran amb força.

15ENTREVISTAL’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007L’ENTREVISTA14 L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

passen per canviar no solamentde polítics sinó de política. Unnou govern progressista per alPaís hauria de tancar en positiula transició inacabada i obrir no-ves estratègies econòmiques,socials, culturals i mediambien-tals des de la Generalitat. ElPSOE haurà de tancar definiti-vament la seua tendència al bi-partidisme amb reformes legalsconcretes i s'haurà de plantejarel pas del País a les autonomiesde primera.

CCoomm aattuurraarreeuu eell mmoonnssttrree ddeell’’uurrbbaanniissmmee aall nnoossttrree PPaaííss??Amb canvis legislatius atrevits,control des de la Generalitat del'urbanisme municipal i ambmesures fiscals afavoridores de

la inversió en altres sectorseconòmics i les noves tecnolo-gies més ecoeficients. Els dinersvan on són més rendibles i calreorientar la inversió valencia-na a l'agricultura, les manufac-tures històriques com el tèxtil,moble, calcer, joguines, el dis-

seny, les noves tecnologies, l'e-coturisme, els transports pú-blics i els sectors de l'economiaverda: energia solar, construc-ció bioclimàtica, etc...

DDeess ddeell vvoossttrree ppuunntt ddee vviissttaa eeccoo--llooggiissttaa,, qquuiinnaa vvaalloorraacciióó ffeeuu dd’’aa--qquueessttss aannyyss ddee ggoovveerrnn ddeell PPPP??Crec que és en la crisi ambien-tal que patim i els escàndols ur-banístics de molts municipis onmés s'ha pogut comprovarl'autèntica cara del que suposaque el PP governe el País.Aquest últim govern ni s'haatrevit a tenir Conselleria deMedi Ambient i ha amagat lescompetències en la matèria. Peral territori valencià, la LRAU,que no oblidem va estar apro-vada l'any 1994 encara gover-nant els socialistes, ha estat uninstrument devastador en mansdel PP i de les grans promoto-res urbanístiques i no ha millo-rat res la LUV o la nova LOT. Nos'ha avançat gens en les inver-sions reals en la conservaciódels parcs i paratges naturals ihi ha una absència total de po-lítiques forestals o de reformaagrària. En energia està tot perfer, sobretot un Pla Valenciàd'Estalvi Energètic i d'EnergiesRenovables i avui que ja ningúens pot dir que els ecologistessom uns exagerats en això delcanvi climàtic, és més que ur-gent reduir els gasos efecte hi-vernacle, sense oblidar el perillnuclear que suposa Cofrents.Tots els colors del verd potsersiguen els que més han patitamb els governs de la dreta va-lenciana.

QQuuèè eellss hhii ddiirriieess aallss ddeesseennccaann--ttaattss ddee llaa ppoollííttiiccaa ccaarraa aa llaa pprroo--ppeerraa cciittaa eelleeccttoorraall??Els diria que el nostre compro-mís verd, el compromís històricd'Els Verds del País Valenciàamb la societat valenciana en ladefensa dels valors ambientalsi socials, hem volgut sumar-lo ala coalició electoral Compromíspel País Valencià justament per-què ofereix una alternativa real,possible, mobilitzadora i en-grescadora per tota la gent queespera de la política valencianacanvi, frescor, atreviment, al-ternativa de model social ieconòmic, defensa del territori,de millor qualitat de vida... al-tres polítics, altres polítiques ialtra manera de fer la política.

“Un govern tripartités possible, s’ha de tenir paciència icapacitat de diàleg”

X.MARTÍNEZ // RR..FFEERRNNÀÀNNDDEEZZ VALÈNCIA

Peris apura els darrers diesde la legislatura com a re-gidor a l’Ajuntament de

Gandia mentre prepara la seuamés que probable tornada a lesCorts Valencianes, ja que ocupaun lloc d’eixida a la candidatu-ra del “Compromís pel País Va-lencià”. Hem volgut parlar ambell sobre l’aportació ecologista aa aquesta candidatura i d’altresqüestions de l’actualitat políti-ca valenciana.

QQuuee aappoorrttaa aa llaa ccaannddiiddaattuurraa ddeellCCoommpprroommííss llaa iinncclluussiióó dd’’EEllssVVeerrddss ii uunn lllloocc dd’’eeiixxiiddaa ppeerr aaJJooaann FFrraanncceesscc PPeerriiss ??La presència i el suport deciditdel partit més representatiu iamb més implantació de l'eco-logisme polític valencià en la co-alició electoral que més il·lusiótransmet a la ciutadania valen-ciana des de fa molts anys depolítica trista i avorrida.

PPeerr qquuèè nnoo ss’’hhaa ppoogguutt rreepprroodduuïïrreell CCoommpprroommííss aall llllaarrgg ii aammppllee ddeellPPaaííss VVaalleenncciiàà ??Juntar cinc forces polítiques,amb presència en molts Ajun-taments, on en cada localitat hiha una dinàmica política pròpiai diferent, és molt complicat.Potser que l'èxit electoral, i lamarxa posterior del grup parla-mentari del Compromís, podriagenerar un ambient afavoridorde pactes futurs més globals.

QQuuiinnaa vvaalloorraacciióó ffaass ddeellss ppaarrttiittss

qquuee hhaann ddeecciiddiitt qquueeddaarr--ssee ffoorraa??Respecte la seua decisió, enca-ra que no puga compartir-la.

JJaa vvaarreess sseerr ddiippuuttaatt eenn lleess lllliiss--tteess ddeell PPSSPPVV--PPSSOOEE ii ppoosstteerriioorr--mmeenntt aall GGrruupp MMiixxtt aammbb EEssqquuee--rrrraa VVeerrddaa,, qquuiinneess pprriioorriittaattss eettmmaarrqquueess eenn aaqquueessttaa nnoovvaa eettaappaaaa lleess CCoorrttss VVaalleenncciiaanneess??

Us recorde que era, PSOE-Pro-gressistes, i que la gent que re-presentàvem a Nova Esquerra,després de guanyar les primà-ries internes, érem la part "pro-gressista" de la llista. Les prio-ritats les marcarem conjunta-ment el Grup Parlamentari des-prés del 27 de maig, no siga quesumem 50 diputats/ades les es-querres i els ecologistes, i par-lem de programa de govern. Detota manera, les prioritats estanmarcades en els punts pro-

gramàtics de la coalició comsón: nova legislació urbanísticai ambiental (per exemple novallei de residus), impuls a la po-lítica de protecció forestal, im-puls de les energies renovables,foment de l'agricultura ecològi-ca i de la modernització del sec-tor...

AA ll’’AAjjuunnttaammeenntt ddee GGaannddiiaa eettssrreeggiiddoorr aa ll’’eeqquuiipp ddee GGoovveerrnn,, eennuunnaa eexxppeerriièènncciiaa ttrriippaarrttiittaa,, ccoommvvaalloorreess aaqquueessttss aannyyss ddee ggoovveerrnnmmuunniicciippaall??Sempre he dit que Gandia no se-ria la mateixa si els seus governshaveren estat de majories abso-lutes del PSOE. Hem aportatmolt des de l'esquerra ecologis-ta que a Gandia representemEls Verds avui i també ha estatmolt important la presència delBloc als governs municipals. Elgovern tripartit és possible, sen-se obviar que s'ha de tenir mol-ta paciència i capacitat de dià-leg permanent, i acaba éssentútil a la ciutadania i millorant laqualitat de vida de la majoria.Ha funcionat, encara que sem-pre penses que amb més regi-dors verds Gandia seria encaramillor.

DDeesspprrééss ddeell ccrreeuuaammeenntt dd’’aaccuu--ssaacciioonnssaallss mmiittjjaannss ddee ccoommuunnii--ccaacciióó ,,ffiinnaallmmeenntt eess rreepprroodduuïïrrààllaa ccooaalliicciióó EEssqquueerrrraa UUnniiddaa--EEllssVVeerrddss aa ll’’AAjjuunnttaammeenntt ddee VVaallèènn--cciiaa??Sí. Així ho va decidir l'Assem-blea de País de la nostra orga-nització, amb el consens també

dels delegats i delegades deValència ciutat, per intentar su-mar els vots ecologistes per alcanvi a l'Ajuntament de Valèn-cia des d'un programa munici-pal alternatiu, d'esquerres i onel component ecologista delprograma siga fonamental peraconseguir una València verda.

PPeerr qquuèè hhii hhaa ddooss ppaarrttiittss VVeerrddssaall CCoommpprroommííss?? NNoo hhii ttrroobbééss qquueehhii hhaa uunnaa aattoommiittzzaacciióó ddeell mmoovvii--mmeenntt vveerrdd ii eeccoollooggiissttaa aall PPaaííssVVaalleenncciiàà ?? EEss ppoott ccaammiinnaarr ccaapp aallaa uunniittaatt ??Avui l'atomització ja és menor.Després del congrés d'unitat denovembre de 2004 sumàrem ElsVerds, Esquerra Verda i Iz-quierda Alternativa de Buñol enuna organització conjunta i molt

representativa de ciutats i po-bles amb regidors verds comBuñol, Vall d'Uixó, Vinaròs,Oriola, Torrevella, Dénia, Silla oGandia, i mantenim la voluntatde ser la casa comuna de tots elsverds valencians, així que enpassar els processos electorals,de segur que seguim sumantpersones i grups al projecte eco-logista valencià. No és a nosal-tres als qui s'ha de preguntarper la voluntat d'unitat delsverds, la estem fent possible.

QQuuiinneess ssóónn lleess pprrooppoosstteess bbààssii--qquueess dd’’EEllss VVeerrddss ddeell PPaaííss VVaa--lleenncciiàà ppeerr aa llaa ggoovveerrnnaabbiilliittaatt eennuunn ffuuttuurriibbllee ggoovveerrnn pprrooggrreessssiiss--ttaa?? Són les que tenim acordades enla coalició i que, dit en general,

JOAN FRANCESC PPEERRIISSCANDIDAT DELS VERDS A LA GENERALITAT “

Els Verds del País Valencià ha estat una de les formacions polítiques quemés ha treballat per a la formació de la coalició electoral “Compromís pelPaís Valencià”, fins i tot en les darreres convocatòries electorals hanintentat fer confluir totes les sensibilitats de l’esquerra, el nacionalisme il’ecologisme per fer front les majories absolutes i el bipartidisme. JoanFrancesc Peris serà probablement el proper diputat verd a les Corts.

“No s’ha avançat gens enles inversions reals en laconservació dels parcs iparatges naturals i enpolítiques forestals”

“Hem volgut sumar el nostre compromís verd a la coalició electoralperquè ofereix una alternativa real”

“El PSOE haurà de trencardefinitivament la seuatendència al bipartidismeamb reformes legalsconcretes”

“La crisi mediambientalque patim i els escàndols urbanístics és on més s’ha pogut comprovarl’autèntica cara del PP’”

“Gandia no seria lamateixa si els seusgoverns haveren estatde majories absolutesdel partit socialista”

Avui l’atomització delsVerds és menor, desprésdel congrés d’unitat de2004 tenim la voluntat de ser la casa comuna”

Joan Francesc Peris va nàixerel 6 de setembre de 1957,està casat i té una filla.

Llicenciat en Història per laUniversitat de València. Pro-fessor de Geografia i Històriaen Ensenyament Secundari al'Institut Tirant lo Blanc deGandia. Ha estat Director del'Institut de Formació Profes-sional Alto Palancia de Se-gorb i Secretari d'Organitza-ció de la Federació d'Ensen-yament de Comissions Obre-res. del PaísValencià.

Ha estat fundador de la Coor-dinadora Cívica del País Va-lencià «A-7 sense peatge».

Va ser diputat a les Corts Va-

lencianes per Esquerra Verda– Iniciativa pel País Valenciàdurant la V legislatura, des-prés d’haver format part de lacandidatura PSOE-Progres-sistes en representació deNova Esquerra.

En l’actualitat és Tinent d'Al-calde de Medi Ambient de l'A-juntament de Gandia des del’any 1995. Regidor Coope-ració i Integració Social del’Ajuntament de Gandia de2003 fins ara. Tercer Tinentd’Alcalde de l’Ajuntament deGandia.

Co-Portaveu de Els Verds delPaís Valencià amb Toni Ro-deric.

UN ECOLOGISTA AMB LLARGA EXPERIÈNCIA

De prop

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

REDACCIÓ

Els dies 5, 6, 7 i 8 d’abril s’ha cele-brat a Cardedeu (Vallès Oriental),una nova edició de la Trobada d’Es-tudiants dels Països Catalans. Orga-nitzada per primer cop pel SEPC, as-sociació d’estudiants nascuda fa gai-rebé un any arran de la fusió de lesorganitzacions estudiantils Alterna-tiva Estel i la Coordinadora d’Estu-diants dels Països Catalans.

Al llarg de quatre dies més d’uncentenar d’estudiants vinguts de vi-les i ciutats dels Països Catalans handestinat part de les seves vacancesa participar de les diferents activi-tats (debats, xerrades i tallers) alvoltant de la reflexió de la situacióde l’ensenyament públic als PaïsosCatalans i els reptes del movimentestudiantil.

Treballar per la públicaLa denúncia de les flagrants agres-sions a la xarxa pública al País Va-lencià i el desplegament de la LOE,i en el camp universitari l’anàlisi del’actual construcció de l’Espai Euro-peu d’Educació Superior (EEES)van centrar el primer bloc de treball:l’eix de reivindicació d’un ensenya-ment públic.

Renovació pedagògica i el compromís polític de l’educacióLa necessitat de reivindicar i treba-llar per uns centres educatius arre-lats al territori, i per una pedagogiamés participativa, amb vocació crí-tica i transformadora, centrada ambels interessos de la pròpia persona iel treball comunitari, són les con-clusions de les diferents xerrades del’eix de reivindicació d’un ensenya-ment popular.

Llenguatge no sexistaLa constatació que la llengua cata-lana com moltes altres és plenad’expressions i vocabulari que evi-dencien un llenguatge de caire se-xista i discriminatori envers el gè-nere femení. Així es va veure ne-cessària una reflexió conjunta detots i totes per fer un gir en l’ús de lallengua i fer un pas més en la lluita il’assoliment d’una societat lliure iantipatriarcal com a conclusió de lesxerrades de l’eix antipatriarcal.

El decret Fillol a les Illes Balears i PitiüsesLa llengua va centrar, en aquestaedició, l’eix de reivindicació de la ca-talanitat de l’ensenyament. La ne-

cessitat d’impulsar moviments deresposta i d’oposició per evitar lamutilació cultural que de formaacientífica impulsa el Partit Populara les Balears i Pitiüses, i l’aproxima-ció a la realitat d’aquest territori pelsestudiants de fora d’aquest van cen-trar aquest eix de reivindicació.

Educació pública i de qualitatDes de la trobada, es va apostar, unavegada més, per una xarxa de cen-tres que sigui completament públi-ca com una de les necessitats quemés imperen ja que mentre això nosigui així, els i les estudiants que acu-deixen a l’escola pública viuran si-tuacions de precarietat i s’aguditzaràla fractura social. Els centres edu-catius i en general, l’ensenyament,ha de ser públic i de qualitat per po-der aconseguir una societat cohe-sionada, inclusiva i igualitària.

Moviment estudiantil i tallers de formacióLa constatació que el moviment es-tudiantil en el qual s’inscriu el SEPCés una lluita amb molta història imoltes experiències a partir de lesquals nodrir-nos també ha centrat laTrobada. A partir d’aquestes expe-riències hem treballat aspectes de lapsicologia revolucionària i la lluitacom una experiència agradable, lacomunicació amb la premsa, i laimatge corporativa com a sindicat.

Oci, cultura popular i participacióCom en les darrers edicions, un delspilars de la Trobada d’Estudiants haestat, de sempre, l’oci i la cultura po-pular. Així doncs durant tota la tro-bada es realitzaren diferents activi-tats, les més multitudinàries l’ac-tuació musical de grup ponentí Es-tel Roig de dijous, la nit de teatre dedivendres amb Swing SISestrelles, i

el concert de dissabte a la nit ambels grups Skafam, Safanòria i HighTimes que aplegar més de mig milerde persones a la Sala Sarau de Car-dedeu.

D’altra banda les diferents perso-nes inscrites van poder compartir unespai de convivència i participaciócol·lectiva, organitzant-se assuminttasques (àpats, neteja, torns...) de laIV Trobada d’Estudiants dels PaïsosCatalans al costat del teixit associa-tiu de Cardedeu que en tot momentva mostrar-se receptiu i col·labora-dor amb el projecte.

Valoració i nous reptesDes de l’organització estudiantil del’esquerra independentista es valo-ra de forma molt positiva aquestaquarta edició, les expectatives departicipació s’han complert sobretotqualitativament. La feina de base, aldia a dia i des dels centres d’ensen-yament, defugint la dependència aorganitzacions polítiques i corpora-cions sindicals dona els seus fruits.Amb aquesta edició es visualitza labona salut del fil conductor de l’Al-ternativa Estel i la Coodinadorad’Estudiants dels Països Catalans, ies demostra un cop més que els i lesjoves estudiants volem canviar lescoses i estem disposats a destinar-hitemps i esforç.

Un cop passada la pàgina de la IVTrobada d’Estudiants dels PaïsosCatalans, li toca el torn a una altradata important pel SEPC, el Congrésd’estudiants de Filologia Catalanaque enguany arriba a la sisena edi-ció; aquest es celebrarà els dies 25,26 i 27 d’abril a la Universitat deValència i ret homenatge a Joan Fus-ter.

+ info:www.sepc.cat

IINNDDEEPPEENNDDEENNTTIISSMMEE

IV Trobada d’Estudiantsdels Països Catalans

REDACCIÓ

Gairebé 600 plaques de l’anticMinisterio de la Vivienda, vigentdurant la dictadura franquista, hanestat extretes dels edificis i habi-tatges de 30 viles i ciutats durantla setmana santa

Joves de diferents edats hansortit pels carrers de tots els barrisi les viles on treballen les Assem-blees de Joves de la CAJEI, durantla nit, en ple dia o mitjançant cer-caviles i manifestacions, i segonsla presència policial al carrer i lescaracterístiques de cada localitat,s’han extret més de 500 plaques,representatives de l’etapa feixistai caracteritzades pel “Yugo y lasFlechas” que presidien tots els edi-ficis on estaven col·locades. Tan-mateix, encara hi ha moltes mésplaques que no han estat retiradesi que seran extretes durant les pro-peres setmanes. La CAJEI insta ala joventut dels pobles i viles on en-cara no tenim presència a organit-zar-se per netejar els seus carrers.

Tots els veïns i veïnes que viuenen un edifici (llogat o de propie-tat) afectat per l’acció reivindica-tiva de la CAJEI han rebut una car-ta explicant els motius que ens han

empès a retirar les plaques i a de-nunciar la presència de la simbo-logia feixista que encara persisteixal nostre país.

Tothom informatA més, els Ajuntaments, Districtesi Institucions Públiques locals ons’han retirat les plaques també hanrebut una carta (prèvia a l’acció)on s’explicitaven els motius de lamateixa i on s’instava l’autoritatpública a recolzar les Assembleesde Joves i la CAJEI de molt diver-ses maneres, a banda d’acabar de-finitivament amb tota la simbolo-gia feixista que encara hem de su-portar: noms de carrers, monu-ments, banderes onejant, etc.

Paral·lelament i per tal d’arro-donir l’acció, les 30 Assemblees deJoves de la CAJEI han dut a termeun acte de transformació de la sim-bologia imposada espanyola en lasimbologia de la llibertat. Al vol-tant de 250 bústies de “Correos yTelégrafos” han estat reconverti-des en la senyera estelada que re-presenta la lluita per la inde-pendència i pel socialisme als Paï-sos Catalans, dibuixada amb pin-tura roja sobre el fons groc de labústia.

Properament, la CAJEI infor-marà de la data en la qual totes lesplaques extretes (es calcula quepodrien ser entre un i dos milers)seran lliurades a l’autoritat públi-ca. Durant la jornada està previstorganitzar una manifestació juve-nil que denunciarà la presència dela simbologia feixista, espanyola imilitar als Països Catalans.

+ info:www.cajei.cat

PPOOBBLLEESS LA PLANA BAIXA, VALÈNCIA, MANRESA...

Extreuen del carrermés de mig miler deplaques franquistesGairebé 600 plaquesde l’antic Ministerio dela Vivienda, vigentdurant la dictadurafranquista, han estatextretes dels edificis ihabitatges de 30 viles iciutats durant lasetmana santa

La participacióvisualitza un movimentestudiantil compromès,i la consolidació delSindicat d’Estudiantsdels Països Catalans(SEPC)

17COMARQUES L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

REDACCIÓ

El Congrés d'Estudiants de Filo-logia Catalana és un projecte quenaix al si de l'Assemblea d'Estu-diants Nacionalistes (AEN) i que télloc per primera vegada el curs1998/99 a la Universitat de Valèn-cia. Després d'aquest I Congrésd'Estudiants de Filologia Catalanase'n succeïren quatre més, ja orga-nitzats per la Coordinadora d'Estu-diants dels Països Catalans(CEPC), a diferents universitatsdels Països Catalans en un períodede huit anys, que van retre home-natge a Pompeu Fabra, Enric Valor,Pere Capellà, Maria Aurèlia Cap-many i Maria Mercè Marçal.

Tot aquest bagatge ha donat alsi les membres del SEPC una expe-

riència excepcional. Per tant,aquest any, el Sindicat d'Estudiantsdels Països Catalans, continuant latasca encetada per les organitza-cions que els han precedit, el com-promís d’organitzar el VI Congrésd’Estudiants de Filologia Catalana.

Cal remarcar que aquests tipusde congressos sempre s’han plan-tejat com la realització d’unes jor-nades de formació alternatives icomplementàries al programa delsplans d’estudi de les nostres dife-rents universitats i, el més impor-tant, és un Congrés per a estudiantsde Filologia Catalana fet pels pro-pis estudiants d’aquesta àrea de co-neixement, ja que des del SEPCsempre han intentat oferir espaisoberts de debat perquè l’alumnatplantege els temes que li interessen

tractar en relació a la seua titulaciói que no contemplen els contingutsoficials dels nostres estudis.

Així doncs, els diferents con-gressos han anat assolint un alt graud’innovació i democratització delscontinguts a tractar. I per això, desdel sector estudiantil reivindiquemel perfil acadèmic que subjeu demanera evident en tots ells sensenecessitat d’estar coordinats percap professor o professora, tot rei-vindicant l’autonomia de l’estu-diant.

A més, des del SEPC s'ha fo-mentat la participació dels estu-

diants i les estudiantes, ja que pen-sen que aquest projecte és de totsi cadascun dels estudiants de Filo-logia Catalana en tant que amb elcongrés pretenem analitzar lesproblemàtiques actuals que envol-ten l'assignatura de Filologia Cata-lana i formar-nos en els coneixe-ments relacionats desatesos acadè-micament. S’ha de destacar ques’ha decidit realitzar un Congrésamb el format d’actes tancats i con-clusions contínues per tal que lestemàtiques de les xerrades no esqueden en simples conferènciessinó que amb la nostra capacitat crí-

tica siguem capaços de crear debati traure conclusions, proporcio-nant-nos així una major rendibili-tat.

Per tal que s'arribe a copsaraquesta idea de construcció i se-lecció del coneixement des de labase cal esmentar que aquestes jor-nades s'han organitzat intentant re-collir el màxim de propostes queens han fet arribar des de diferentsassemblees de filologia.

Cal afegir que han elegit JoanFuster i Ortells com a protagonistad'aquest congrés pel seu remarca-ble compromís amb els seus idealsi el seu poble, per ser un intel·lec-tual que va veure en l'assaig la me-todologia idònia mitjançant la qualexposar les seues conviccions so-bre una societat oberta, dinàmica iprofundament crítica, com enaquest cas volem que siga el nostreCongrés. En la mateixa línia, va re-definir els conceptes d'identitat na-cional, i va contribuir a crear unaconsciència unitària sobre la vidacultural i civil dels Països Catalans.La fervent ànsia d'anàlisi de Fusterel portà a ser considerat ja en el seumoment, no sols en l'àmbit social,sinó també en l'acadèmic, una deles grans figures de la cultura i la in-tel·lectualitat catalanes.

+ info:www.sepc.cat

RREEIIVVIINNDDIICCAACCIIÓÓ UNA LLICENCIATURA DISCRIMINADA

IV Congrésd'Estudiants deFilologia Catalanaa València

ÀLEX ROMAGUERA

Les noves tecnologies ho han fet totuniversal i proper alhora, i també elsjocs d’apostes. Una activitat de risc,com és el joc amb diners, que ha cre-at una patologia social greu i reco-neguda -la ludopatia o addicció aljoc-, fortament controlada per leslleis de la majoria dels països, ha tro-bat a Internet, en els missatges detelefonia mòbil i en altres formes decomunicació electrònica un territo-ri en el qual refugiar-se i un campper córrer lluny del control legal. Iamb una clara connivència dels mit-jans de comunicació.

La quinzena passada, l’Associa-ció Centre Català d’Addiccions So-cials (Acencas) presentava una de-núncia contra Antena 3 perquèaquest canal de televisió, en lesseues pàgines de teletext, ofereixun joc de bingo virtual en el qual esjuga amb diners tot i que els premisno són crematístics, sinó obsequisdiversos. Per concursar, cal fer-homitjançant l’enviament d’un SMSamb una clau concreta, i es desca-rrega al mòbil un cartró per jugar alsorteig. Segons destaca FrancescPerendreu, president d’Acencas,aquest cas és només un exemple,però el fenomen s’està estenent finsa tal punt que no donarien abast

amb les denúncies.Perendreu destaca que modali-

tats de joc com aquesta fan espe-cialment vulnerables els menorsd’edat (als quals la legislació prohi-beix participar en apostes amb di-ners) per un doble motiu: no hi hacap mena de mecanisme de controlde l’edat ni de la identitat de l’apos-tant i, d’altra banda, el fet que s’uti-litze com a esquer la telefonia mò-bil és un valor afegit per atreure eljovent, ja que l’addicció al telèfoncel·lular comença a ser un fenomenpreocupant entre els adolescents.

Segons un estudi de la Universi-tat de Granada de l’any passat, un40% dels joves espanyols estan en-ganxats a la telefonia i la missatge-ria del mòbil. I la proliferació de l’úsde noves tecnologies està creant no-ves formes de comportament com-pulsiu. Fa alguns mesos l’Hospitalde Mataró va presentar els resultatsd’una enquesta segons la qual un2% dels catalans és ludòpata, un 3%pateix addicció als videojocs, un 4%està enganxat a Internet, i un 5%, almòbil.

La combinació explosiva de joc inoves tecnologies pot crear, segonsAcencas, una nova forma més com-plexa d’addicció i fer miques el per-fil tradicional del jugador compul-

siu: majoritàriament, homes de 35 a45 anys. Però la mitjana d’edat estàbaixant en picat. El joc a Internet vacomençar a proliferar a Catalunyafa menys de tres anys i el boom haestat espectacular, sobretot gràciesa les pàgines dedicades a apostesesportives (Betandwin, Miapuesta icompanyia). No tant, amb els casi-nos virtuals, que fan més furor enpaïsos anglosaxons.

Segons l’Associació Espanyola

d’Apostadors Esportius per Inter-net, que s’acaba de crear, prop de 3milions de persones a l’Estat han ju-gat alguna vegada diners per Inter-net i, segons Acencas, el nombre deciberapostants habituals és de propde 100.000. L’any passat, el volumde despesa en apostes virtuals vaarribar a 255 milions d’euros a Es-panya.

Fora de la llei

La gran majoria dels qui habitual-ment aposten a Internet tenenmenys de 30 anys i són personesque normalment no visiten les salesde bingo, els salons recreatius o al-tres sales de joc presencial. Aquestfet, per a Perendreu, és especial-ment preocupant perquè suposa lacaptació de nous ludòpates enpotència.

L’any 2005 Acencas va presentaruna denúncia a la Fiscalia per tal dedemanar que s’il·legalitzaren les ac-tivitats de les apostes en línia a l’Es-tat. A Espanya aquesta activitat noestà regulada; per això totes les em-preses dedicades al negoci del jocvirtual tenen la seu (i els dominisd’Internet) en altres països: nomésals Estats Units hi ha radicades2.400 cases d’apostes virtuals.

Això fa que puguen eludir la le-gislació estatal i autonòmica pel quefa al joc. Per exemple, quant al con-trol d’entrada als menors d’edat i aaquelles persones amb ludopatiaque tenen vedada l’entrada als ca-sinos. Si bé molts llocs web seriososdedicats a apostes obliguen a donar-se d’alta per jugar-hi i demanen lesdades personals, i altres com Mia-puesta ofereixen la possibilitat d’au-toexcloure’s per als ludòpates, no hiha (com amb tot a Internet) un ve-ritable control de la identitat.

Un altre punt on eludeixen la le-gislació és amb la publicitat, moltrestringida a l’Estat (expressamentprohibida pel que fa a les màquinesescurabutxaques), però del tot to-lerada amb els jocs en línia, un sec-tor que l’any 2006 es va gastar33.000 euros en activitats promo-cionals.

Internet, el teletext i l’SMSapropen el joc als menors

JOC AUGMENTEN ELS BENEFICIS I ELS ADDICTES

Segons Acencas, unaentitat que agrupaaddictes al joc, les casesd’apostes virtuals actuenamb impunitat legal i sónun esquer per als mésjoves, ja que no es potverificar l’edat delsparticipants

La majoria de lespersones que apostenper internet tenen menysde 30 anys i no visitenles sales tradicionals

L’any passat tresmilions de persones vanjugar en línia a l’Estat is’hi van gastar uns 255milions

19L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

ECONOMIA

300 ANYS D’OCUPACIÓ 300 ANYS DE RESISTÈNCIA

El pròxim 25 d’abril es complirà el tres-cents aniversari dela batalla d’Almansa. Aquesta desfeta militar va suposarl’entrada dels exèrcits castellans de Felip de Borbó a les co-marques valencianes. En poc més de set anys els PaïsosCatalans eren definitivament ocupats, i això malgrat elsepisodis de resistència popular que es succeïren a molts in-drets del nostre país. El 28 d’abril, tres dies després del ter-cer centenari d’aquesta fatídica derrota i en el marc de lacampanya "300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència",persones vingudes d’arreu dels Països Catalans hi tornaranals camps d’Almansa. "Hi tornaran per deixar ben clar queaquests tres-cents anys d’ocupació no han aconseguit elseu propòsit d’exterminar-nos nacionalment, malgrat lesimposicions i les fragmentacions administratives i territo-rials". Segons afirmen des d'aquesta campanya, "tornarem aAlmansa per demostrar que tenim una cultura encara moltviva i que en la reivindicació de la nostra pròpia històriaestà la clau que ens obrirà les portes de la llibertat". L’AplecNacional de la campanya "300 anys d’ocupació, 300 anys deresistència" ha estat programat dins el calendari de les mo-bilitzacions nacionals d’aquesta campanya. Constarà d’acti-vitats relacionades amb la memòria històrica dels PaïsosCatalans, parlaments, actuacions musicals, la participaciódel Col·lectiu de Dolçainers/es i Tabaleters/eres per la Inde-pendència i la col·locació d’un memorial de l’acte i de lacampanya. Hi haurà servei de bar i entrepans per dinar. Elsactes començaran a les 12 del migdia a prop de l’autoviaAlacant-Albacete, junt la confluència amb l’autovia Valèn-cia-Albacete (eixida Casas del Campillo, junt a l’antena detelecomunicacions), a uns 10 quilòmetres de la mateixa Al-mansa. La previsió és que finalitze al voltant de les 5 de lavesprada. També eixiran autocars des de diferents ciutatsdel País Valencià.

+ info: www.300.cat

L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

REDACCIÓ

Fa un parell d’anys L’Avanç i Ende-rrock recollíem la proposta delCol·lectiu de Músics i Cantants en Va-lencià Ovidi Montllor (COM) de rea-litzar un àlbum recopilatori per tal defer més visible la presència de la mú-sica en valencià en la nostra societat.Ara, dos anys després, La revista En-derrock, el periòdic L’Avanç i la Fe-deració d’Escola Valenciana presen-ten el segon volum d’El Disc dels Mú-sics i Cantants en Valencià. Una ini-ciativa que compta amb la col·labora-ció del Col·lectiu de Músics OvidiMontllor (COM) i el suport del depar-tament de Cultura i Mitjans de Co-municació de la Generalitat de Cata-lunya.Enguany hem volgut sumar a aquestainiciativa l’esforç de la Federació Es-cola Valenciana per difondre la músi-ca en valencià amb el festival de mú-sica en valencià itinetant, La Gira2007, que ha arribat a la seua segonaedició.Després de l’èxit del primer festival,enguany La Gira torna a voltar permés pobles i ciutats que mai.

Aquest 2007 té parada a Xàtiva, elVerger, Sueca, Puçol, La Vall d’Uixó,Alacant, Sagunt, València, Benipa-rrell, Quatretonda, Catarroja, Cocen-taina, la Pobla de Vallbona, la VilaJoiosa i la Plana Alta. A més a més,aquest any La Gira dóna el salt alPrincipat de la mà d’Espai País Va-lencià, amb concerts a Barcelona iSallent, i fins i tot més enllà: a la ciu-tat de L’Alguer, gràcies a l’entitatAmics de l’Alguer. En total, el festivalcompta amb 19 concerts, 35 grups i51 actuacions, el que fa de La Gira2007 una de les principals propostesde música en valencià dels Països Ca-talans.

Si el primer volum d’El Disc dels Mú-sics i Cantants en Valencià, l’any2005, va gaudir d’una molt bona aco-llida, enguany Enderrock i L’Avançhan volgut repetir l’experiència. Mol-tes coses han canviat des de llavors:des del primer CD, les edicions demúsica popular en valencià s’hanmultiplicat per dos, arribant gairebéa les 80 referències. No només això,sinó que han crescut en qualitat ar-tística. Prova de tot plegat és que els

premis Enderrock, en les seves edi-cions de 2006 i 2007, ha reconegutartistes valencians com Miquel Gil,Obrint Pas o Feliu Ventura. Aquest segon volum inclou una se-lecció de 25 de les millors propostesmusicals aparegudes al País Valenciàdurant els darrers dos anys. Del popal rock, de l’ska al jazz, del reagge alfolk i el cant d’etil, el disc és una mos-tra més de la vitalitat artística i laqualitat de les propostes musicalssorgides al País Valencià. El Disc es presenta en la seua segonaedició amb un llibret de 32 pàginesamb la informació de tots els grupsque en prenen part. De tot això podreu gaudir des de laprimera quinzena del mes de maig,quan L’Avanç i l’Enderrock el regalenals seus lectors i lectores, concreta-ment des del divendres 4 a tots elsquioscs.

+ info:www.lagira.catwww.enderrock.catwww.lavanc.comwww.fev.orgwww.myspace.com/lagira2007

TORNA EL DISC DE LAMÚSICA EN VALENCIÀ

25 GRUPS FORMEN PART DEL SEGON DISC DELS MÚSICS I CANTANTS EN VALENCIÀ QUE VEURÀ LA LLUM EL PROER 4 DE MAIG

L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007 21

A DOS DE 30

L'any 2007 representa un emblemaper al poble valencià, ja que es com-plixen 300 anys de la Batalla d'Al-mansa i la victòria dels Borbons so-bre els Austries, el que va suposarla pèrdua dels Furs. Tan històricadata s'ha d'analitzar igualment enclau lúdica i tradicional. Perquè undels patrimonis més importants queels valencians i les valencianes hemheretat de la història és el joc de Pi-lota Valenciana. Ni Felip V, ni tota ladinastia borbònica amb el decret deNova Planta pogueren acabar ambun joc que, des de l'arribada de lestropes de Jaume I, omplia places icarreres de llauradors que s'afana-ven en colpejar una pilota a l'aire oal primer bot, de raspada o de man-ró. La Pilota Valenciana, com la nos-tra llengua, ens acompanya des detemps enllà i representa un dels pi-lars fonamentals per entendre el va-lencià com a poble. La Pilota Valen-ciana és tal i com som nosaltres, pelque estudiant-la i estimant-la es fael propi amb les valencianes i valen-cians. Mancats com estem de pecu-liaritats i trets que ens caracterit-

zen i més en aquestes dècades deglobalització, jugar a Pilota Valen-ciana representa, entre altres coses,la salvaguarda d'una tradició quasimil·lenària. Els nostres xiquets i xi-quetes juguen tal i com feia el poblea l'Edat Mitja, el Renaixement o laDictadura. Si Franco no pogué aca-bar amb el joc, res ens podrà aturarper guanyar el futur.Les exigències de la modernitat,que ens aboquen a l'homogeneïtza-ció i l'espectacularitat, fan que elsjocs es tornen esport i que la televi-sió controle el negoci d'uns pocs.Ha passat amb el futbol i està pas-sant amb moltes altres disciplines.La Pilota Valenciana, si més no, noés cap excepció i ja pateix les pres-sions d'aquesta modernitat. El ricpatrimoni lúdic, entés aquest coml'existència de diverses modalitats,peculiaritats normatives, contextsde joc variats, lèxic distint i una re-alitat flexible i per descobrir co-mença a mostrar poca adaptabilitatals nous temps. El moment és cru-cial per al joc, ja que els interessosexistents i allò modern ens aboquenal 'model basc'. La Pilota Valencianaque, històricament, ha derivat endiverses modalitats com la Galotxa,Les Llargues o el Raspall, i que haconservat el Frontó, el Frare o lesGalotxetes, a més de l'espectacularEscala i Corda, deuria mantindreaquesta idiosincràsia per damuntde tot. Les travesses i el públic din-

tre de la partida i, sobre tot, el joc alcarrer són herència directa del jocque ens portaren les tropes cristia-nes. Per antiguetat deuríen ésserdeclarades no ja Bé d'Interés Cultu-ral, sinó Patrimoni de la Humanitat.Nosaltres, valencianes i valencianshem d'entendre que la Pilota Valen-ciana ha evolucionat lentament du-rant segles, pel que no podem im-primir canvis fonamentals en unadècada. Els bascos ja no recorden eljoc directe, sols contra la paret, elpúblic roman fora de la canxa de joci l'excessiva esportivització ame-naça el llegat històric i tradicional.La Pilota Basca corre el perill de serun esport més.Aquest any 2007 els i les valencia-nes de la Pilota tenim una cita cru-cial: el II Congrés Mundial de Pilotaa Mà, que es celebrarà entre el 26 iel 28 d'Abril de 2007 al ComplexEsportiu de la Petxina de València.Allà, experts de la terra i de foraparlaran i jugaran a Pilota, i mostra-ran les diverses vessants que for-men la tradició dels jocs de Pilotaarreu del món, també a casa nostra.Allà tindrem una cita amb la Histò-ria, on reforçarem el nostre com-promís amb el joc i ens convence-rem que paga la pena seguir colpe-jant la vaqueta de volea o de carxot,que seguirem arruixant aquellaplanta silvestre que Llorenç Millo vafer tant simbòlica per a tots nosal-tres.

Aquests dies hem viscut la final del Circuit Jove, competi-ció que es considera com una de les portes d'entrada almón professional de l'escala i corda. Enguany les dues Ma-rines han acaparat la final amb representants diferents po-blacions on el joc a llargues és el dominant. Es demostraaixí que allò important, en el domini de les diferents moda-litats, és l'arrelament social, la vida al carrer del joc i la pro-moció des de les escoles, municipis i clubs feines aquestesmés que ben fetes a les Comarques Centrals.La partida es disputà a Benissa en un trinquet on no cabiaun ànima més, ple a gom de seguidors de del joves esportis-tes. S'imposaren Primi, Pere i Tomàs II a Àngel i Héctor 60per 45 en una partida molt i molt disputada fins l'empat a40, a partir d'aqueix moment la parella pot ser acusà el can-sament i el veure un trio compacte que no cedia fàcilmentni un quinze.

Tot seguit (dimecres 11 d'abril) comença un altre trofeu depromoció de les joves promeses com ho és la Lliga CaixaPopular

Mentrimentres continua el trofeu "El Corte Inglés" de Ga-lotxa on la tradicional superioritat de l'equip de Xeraco potveure's qüestionada per altres equips que enguany plantencara com ara el de Borbotó, Beniarrés, Rafelbunyol, Ador ola Valldigna.

Aquests dies de profusió de jornades festives és un bon mo-ment per acostar-se a contemplar una partida.Per altra banda s'ha disputat aquests dies el Trofeu Univer-sitat de València on Genovés II i Grau han superat Álvaro iSarasol II i per la seua part Víctor, Solaz i Oñate han derro-tat a Pedro, Dani i Canari. Qui puga acostar-se a la final aPelayo aquest dijous dia 5 que ho disfrute, i si vol que ensenvie la ressenya, vinga animeu-vos!

I les competicions notenen aturador...

TEXT: DANIEL MARTOS, EL GNOM SENSE NOM, PAU SERRANO

2007: II CONGRÉS MUNDIALDE PILOTA A MÀ A VALÈNCIA

Enguany València acollirà la segona edició del congrés mundial de pilota a mà amb infinitat d’activitats teòriques i lúdiques

La Pilota, com la nostrallengua, ens acompanya des de temps enllà irepresenta un dels nostrespilars com a poble

22 L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

LAURA CASTEL

Més enllà de la imatge de sol i deplatja que pareix que ser l’únicaque existeix, el territori valenciàes molt més. El País Valencià esun territori de contrastos quecada vegada es van fent més evi-dents: mentre que la costa arre-plega cada vegada més habitants,el seu interior s’empobreix enpoblació.

Ara, per primera vegada s’analitza el fenomen de l'emigra-ció i l'abandonament que han pa-tit nombrosos llogarets i poblesvalencians durant la segona mei-tat del segle XX, en el llibre Po-bles abandonats. Els paisatges del’oblit del periodista d'AlboraiaAgustí Hernández i el geògraf deTorrent J. Manuel Almerich. Elllibre es va presentar el passat 23de març en una conferència en laUniversitat CEU-Cardenal Herre-ra.

TTiippoollooggiieess dd’’aabbaannddoonnaammeennttAgustí Hernandez i José ManuelDolç sintetitzen les tipologiesd’abandonament en cinc gransblocs: l'abandonament provocatper l'emmigració rural; la cons-trucció d'embassaments; lescatàstrofes naturals (solsides,pantanades, riuades, terratrè-mols); l'expulsió dels moriscosl'any 1609; i també les restes dei-xades per la construcció de colò-nies agrícoles i industrials. Amés, també hi ha pobles o comar-ques on l’abandonament es deu aalguna fenomenologia concreta.

A partir de l’any 1910, quanl’interior valencià vivia el màximapogeu d’ocupació, es va produirel goteig d’emigració cap a les zo-nes industrialitzades, que es vaaccentuar de forma notable cap

als anys 60. Moltes comarquesvan veure com la seua poblacióes reduïa notablement, desta-cant-ne els fluxos migratoris decomarques com el Racó d’Ade-mús, l’Alcalatén, els Serrans, elsPorts, l’Alt Maestrat o l’Alt Mi-llars. Aquest procés ha compor-tat l'abandonament o desaparicióde molts nuclis de població i ma-sies incloses a municipis comVizcota (Alpont), Tóvedas (Cas-tielfabib) o Bibioj (Villahermosa

del Río).La construcció d’ embassa-

ments també va provocar l’emi-gració com en el cas de L’embas-sament de Benaixéver va obligaral trasllat del poble; el de Lori-guilla va provocar l'enderroca-ment i nova planta dels pobles deLoriguilla i Domeny; el pantàd'Arenós provocà la destruccióde Camps d'Arenós i altres in-drets; mentre que l'embassamentde Tous provocà el canvi d'ubica-

ció de Tous, amb el submergi-ment de l'antic nucli urbà. En elcas de Guadaséquies, es va haverd'enderrocar una part del pobleper la construcció d'un pantà.

Les catàstrofes naturals hansigut un fet que han provocat l’e-migració. Una riuada com la delTúria de 1957 va provocar la de-saparició de diverses barriades, ocom les de la Ribera, que provo-caren la desaparició de nombro-sos pobles. Marines Vell va patir

eixe mateix any una solsida depedres frïit de les intenses plu-ges, qe va obligar al trasllat de lapoblació a un nou emplaçament:Marines Nou, encara que moltagent va romandre al vell em-plaçament. Una altra catàstrofesón les pantanades, la de Tous enconcret. L'any 1982 es va trencarl'embassament de Tous i desprésde negar tota la Ribera, es vaplantejar el trasllat de dos nuclisafectats: Beneixida i Gavarda. Enel primer cas, es va enderrocartot el poble llevat de l'església, elcementeri i la font d'entrada, queencara avui es poden vore. En elcas de Gavarda, es va enderrocarpart de les vivendes del vell po-ble i en una muntanya pròximaes va construir un nou nucli.Elsterratrèmols històricament hanafectat les comarques del sud va-lencià i han obligat a reconstruirpobles sencers, és el cas deGuardamar del Segura o Engue-ra. La pujada del nivell freàtic ola mala evacuació d'aigües tambéhan provocat el canvi d’ubicaciód’alguns municipis.

Un fet que també ha influït enla història demogràfica valencia-na és l'expulsió dels moriscosl'any 1609. Entre una tercera iuna quarta part de la poblacióvalenciana d'aquell moment(unes 120.000 persones sobre400.000 veïns aproximadament)van ser expulsats i determinadeszones quedaren pràcticamentbuïdes, perdent unes altres granpart de la seua població. A llocscom la Serra d'Espadà, a Caste-lló, o ciutats com Xàtiva o Gan-dia, la pèrdua de població va sernotable

La construcció de colòniesagràries es va desenvolupar per acolonitzar àmplies zones de l'es-pai rural, amb dues lleis, una de1868 i una altra del 1907. Fruitd'elles es van donar incentius pera introduir nous cultius, transfor-mar secans en regadius, roturarboscos i sembrar l'espai resul-tant. En alguns d'aquests llocs,com la impressionant Colònia deSanta Eulàlia, es van aplicarprincipis basats en una mentali-tat benefactora, seguint l'exem-ple de diverses propostes de l'a-nomenat socialisme utòpic quees venia desenvolupant a altrespaïsos europeus. Les antiguesinstal·lacions d'aquestes fàbri-ques i les vivendes annexes en-cara es troben en peu. Les colò-nies industrials han donat la te-

Continua la despoblació de l’interior valencià

EL RACÓ D’ ADEMÚS, ELS PORTS, ELS SERRANS I L’ ALCALATÉN SÓN LES COMARQUES MÉS AFECTADES

Es calcula que hi ha més de 500 nuclis, masos o llogarets abandonats o deshabitats alconjunt de l'interior i la muntanya valenciana. Comarques com el Racó d'Ademús o elsPorts continuen perdent població i la seua densitat a penes passa dels 5 habitants perquilòmetre quadrat

Editat per el Consell Valencià de Cultura dins de lacol·lecció maior, el llibre analitza el fenòmen de l’inmigració que ha patit l’ interior valencià durantel segle XX. Els seus autors son el periodista i es-criptor Agustí Hernàndez Dolz (Alboraia, 1977)que té un parell de llibres publicats; i el geògraf iescriptor José Manuel Almerich (Torrent, 1963),que té una vintena de publicacions sobre el pari-

moni cultural i natural valencià. El llibre conté 200imatges que van realitzar els dos autors en un tre-ball de camp en que van obtindre més de 40.000 fo-tografies fent senderisme o practicant bicicleta demuntanya.A més d’ analitzar les causes del despoblament demolts llogarets i nuclis poblacionals del País Valen-cià el llibre dona també una visió del present en els

petits pobles i les noves iniciatives que es creen pera que revisquen aquests pobles. A més analitzant elpassat i el present intenta mirar com serà el futurque li espera als nuclis poblacionals de l’ interior delPaís Valencià.A finals de 2007 s’ inagurarà una exposició al Mu-seu Valencià d’ Etnologia amb les fotografies del lli-bre i totes les que no han pogut tindre cabuda.

PPoobblleess aabbaannddoonnaattss.. EEllss ppaaiissaattggeess ddee ll’’oobblliittEDITORIAL AFERS GEMMA SANGINÉS & ÀNGEL VELASCO EDITORS

L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007 23

rritori valencià, com a màxima ex-pressió, la Fàbrica Giner, a More-lla, avui reconvertida en albergrural. De vegades l'abandonamenttambé fa referència a llocs quefuncionaven com a nuclis de po-blació, encara que com a tal no hoforen. La desamortització de Men-dizábal (1835) va provocar el bui-

datge de molts convents, algunsdels quals encara avui es trobenen runa o estan sent restaurats(la Murta a Alzira o la Cartoixad'Ara Christi a Altura, entre d’ al-tres).

El resultat és que ara, en mésdel 50% del territori valencià viumenys del 5% de la població total.

L'envelliment i l'esgotamentbiològic, la inviabilitat econòmicaper la manca de rendiment de l'a-gricultura o la ramaderia, l'aïlla-ment i la manca de perspectives,continuen provocant, igual que faun segle, l'emigració. Per tot això,a comarques com l'Alcalatén, elsPorts o el Racó d'Ademús, encaraés massa freqüent vore desenesde masies buïdes, algunes d'ellesamb prou vivendes. Són i encaraper alguns anys seran, llocs on l'o-blit cau a la mateixa velocitat queavança la vegetació i es desmoro-nen cobertes i teulades.

De llavors ençà, s'està produintuna rehabilitació de molts llocs,bé com a zones de segona re-sidència o per part de personesamb una altra cultura, encara quela majoria de municipis continuenperdent població. Són les dues ca-res d’una mateixa moneda, hi hamoltes vivendes reformades, peròno hi viu gent regularment. Tam-bé es donen situacions curiosescom que molta gent s'empadronaa llocs on no viu pera conseguirincentius fiscals. D'aquesta formael municipi també pot demostrarque té una certa població estableper a reclamar a l'Administraciódeterminats serveis (escoles,atenció mèdica…).

El Mas del Rotgle pertany a l’aldea d’Araia ( municipi d’Alcora)

TTiippoollooggiieess dd’’aabbaannddoonnaammeennttPantanada: Xúquer, Gavarda,Beneixida (La Ribera Alta, València)

Riuades recents: es crearen grupsde vivendes com Fuensanta,Merced o La Paloma. TambéAlboraia, Algemesí, Almussafes,Bétera, Carlet, Manises oMontcada acolliren nous barris perals damnificas (barri dels ofegats aAlboraia)

Riuades històriques: bàsicament ala Ribera.

Abandonament rural als anys 60:Alberedes de Portell (Els ports,Castelló), Otonel (Cortes de Pallàs,València), Vizcota (Alpuente,València), Bibioj, Mas de la Costa,Rebate (Pilar de la Horadada, laVega Baja), Jinquer-Benitandús(Alcúdia de Veo, la Plana Baixa), Bel(Rossell, el Baix Maestrat), LaSalvassòria-La Llècua (Morella, elsPorts)

Abandonament rural s. XIX iprincipis s. XX: Benicalaf(Benavites, el Camp de Morvedre),Pujòl (Benimuslem, la Ribera Alta),Sant Bertomeu de Boi (Vistabelladel Maestrat, l'Alcalatén)

Colònies industrials: FàbricaGinerMorella (Morella, Els Ports),Colònia El Vapor (Énguera, la Canalde Navarrés)

Colònies agrícoles: Santa Eulàlia(Sax i Villena), Els Plans (Alcoi),Sierra de Salinas (Villena), ElMontgó (Dénia)

Construcció d’embassaments:Domeño (Domeño, La Serranía),Campos de Arenoso (Montanejos,l'Alt Millars) Loriguilla (Loriguilla, laSerrania), Tous(Tous, la Ribera Alta)

Allau pedres: Marines Vell

Terretrèmol: Guardamar del Segura

Allau: La Estrella

Solcides: Llombai de Gallinera

Corriment de terres: Desert de lesPalmes (trasllat)

Pujada nivell de la salina: Salinas(l’ Alt Vinalopó) (trasllat)

Despoblats per els moriscos ambrestes: L'Atzubieta, Paret de Cotes(Algemesí, la Ribera Alta), Paret dePardines (Algemesí), Suera Alta(Suera, la Plana Alta), L'Olla(Marines, el Camp de Túria),Beselga (Estivella, el Camp deMorvedre)

Convents en ruines o senseactivitat, reutilitzatsactualment:La Murta (Alzira, la Ribera Alta), AraChristi (Altura, el Alto Palencia),Santa Maria de la Valldigna (Simat,la Safor), Santa Maria de Benifassà(Pobla de Benifassar)

Instal·lacions militars: Base militarde La Salada (El Toro, el AltoPalancia), Runes del campamentmilitar de Cabrera, el Tigre delMaestrat, a Tales (la Plana Baixa)

Neorrurals: La Artejuela (Arañuel,l'Alt Millars), Cases del Carbo(Villahermosa, l'Alt Millars), Mas deVillar (Villahermosa), Bibioj(Villahermosa),Turballos. Comunitatcristiana (Muro d'Alcoi)

Classificació

L.C.Encara que la majoria de muni-cipis de l’ interior continuenperdent població, en els últimsanys estàn eixint noves iniciati-ves que porten una visió d’espe-rança a l’interior valencià.Moltes vivendes que abans ro-manien abandonades ara sónrestaurades pels fills dels pro-pietaris o comprades per gentque vol disfrutar de la natura,encara que aquestes cases sónsolament segones residències ino hi viuen regularment, portensobretot a l’ estiu nous habi-tanys al poble.En les últimes décades les ca-

ses de turisme rural han prolife-rat de manera espectacular enpetits pobles de l’interior valen-cià. Aquest fenomen del turis-me rural ha portat vida a moltspobles petits ja que solen donarfeina als veïns de la zona i res-tauren les cases on s’ instal·la elnegoci. La proliferació d’a-quests tipus de turisme ve uni-da en els darrers anys a la crea-ció de nous negocis al voltantde les cases rurals com rutes desenderisme, rutes d’exploracióde la flora i fauna i esports decontacte amb la natura com l’a-la delta, el parapent o el des-cens de riu en piraigües.

Un raig d’esperança

Avui en dia en més del 50 per cent delterritori valencià viumenys del 5 per cent de la població total

En algunes colòniesagrícoles com la deSanta Eulàlia s’hiaplicaren els principisdel socialisme utòpic

24 L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

REDACCIÓ

Enguany les dates són del di-marts 17 al diumenge 22 d’abril.Amb presentacions de llibres iprojectes diversos i amb l’expo-sició de material durant el capde setmana a la plaça del Car-me es dóna continuïtat a la tra-dicional tasca anarquista de di-fusió de la cultura i el pensa-ment llibertari. També es podràassistir a recitals i accions poè-tiques, tallers de maquetació,contacontes i altres activitatsparal·leles.Enguany entre les diverses pre-sentacions de llibres ressaltemalgunes amb relats molt prò-xims com ‘Cròniques del 6 i Al-

tres Retalls de la ClavegueraPolicial. Del Cinema Princesa al´Absolució dels Tres de Gràcia.(1996-2006)’ on es relaten les“peripècies” del grup VI de laBrigada Provincial d´Informaciódel Cos Nacional de Policia, es-pecialitzat en la repressió a ladissidència política i social. Otambé ‘Abriendo Puertas. Oku-paciones en Valencia (1988-2006)’ amb una visió del movi-ment d’okupació a Valènciaallunyada de les manipulacionsdels mitjans oficials.També trobem històries pròxi-mes a ‘Los Pies en la Tierra. Re-flexiones y Experiencias haciaun Movimiento Agroecológico’,llibre col·lectiu on ha participatgent que va viure en primera

persona la lluita en defensa dela pedania de La Punta.Destaquen també les publica-cions de dos dels grups promo-tors: ‘Cenestesia’, manuscritinèdit del reconegut cineastade l’Escola de Barcelona JoséMaría Nunes, editat per l’Atete-nu Llibertari Al Margen i ‘MiCuerpo es un Campo de Bata-lla’, on el grup de dones MaColère “ha decidit reapropiar-sede la seua ira per atrevir-se aredefinir el seu propi cos” edi-tat per La Burbuja (editorial dela Llibreria Associativa Sahiri)editora també d’’AbriendoPuertas”.

PER PRIMAVERA, LLIBRE ANARQUISTAUn any més, i ja en van set, coincidint amb el clímaxprimaverenc, arriba la Mostra del Llibre Anarquista deValència. Aquesta iniciativa, impulsada des de diferentscol·lectius llibertaris del cap i casal, es confirma, anyrere any, com una de les ofertes literàries,participatives i autogestionades, més interessants delpanorama valencià

L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007 25

PROGRAMACIÓ RÀDIO I TELEVISIÓ

DILLUNS

15.30. Programació de Vesprada

20.30. Ací Pintem Tots (Redifusió).

21.25. Europocket News.

21.30. L’Info. Amb Juli Esteve.

22.15. L’Oratge.

22.20 Animailades

22.25 L’Anàlisi. Amb Sequi Castellano

23.00 Els debats amb Ignasi Muñoz

00.10.Europocket News. (Redifusió)

00.15. L’Info (Redifusió)

01.00 La Nit d’Info TV

DIMARTS

15.30. Programació de Vesprada

19.50. L’Anàlisi (Redifusió)

20.25. Els Debats d’Info (Redifusió)

21.25. Europocket News

21.30. l’Info. Amb Juli Esteve

22.15. L’Oratge

22.18. Tenim Paraula.

22.20. Animailades

22.25. L’Anàlisi amb Ignasi Muñoz.

23.00. Watts. Clips Musicals.

23.30. Ací Pintem Tots (Redifusió)

00.30. Europocket News (Redifusió)

00.35. L’Info (Redifusió)

01.10. La Nit d’Info TV.

DIMECRES

15.30. Programació de Vesprada.

19.15. Ací Pintem Tots. (Redifusió).

20.15. L’Anàlisi. (Redifusió).

21.00. Watts. (Redifusió).

21.25. Europocket News.

21.30. L’Info amb Juli Esteve.

22.15. L’Oratge.

22.18. Tenim Paraula.

22.20. Animailades.

22.25. L’Anàlisi amb Anna Gimeno.

23.00. Els Especials d’Info TV.

23.25. Els Reportatges d’Info TV.

00.30. Europocket News. (Redifusió)

00.35. L’Info (Redifusió)

01.15. La Nit d’Info TV

DIJOUS

15.30. Programació de Vesprada.

19.45. Els Reportatges d’Info TV

20.30. L’Anàlisi amb Anna Gimeno.

21.30. L’Info amb Juli Esteve.

22.15. L’Oratge.

22.18. Tenim Paraula.

22.20. Animailades.

22.25. L’Anàlisi. Amb Salvador Enguix

23.00. Els Debtas d’Info TV.

00.15. Europocket News. (Redifusió)

00.20. L’Info (Redifusió)

01.00 La Nit d’Info TV.

DIVENDRES

15.30. Programació de Vesprada

19.50. L’Anàlisi (Redifusió)

20.20. Els Debats (Redifusió)

21.25. Europocket News.

21.30. L’Info. Amb Juli Esteve.

22.15. L’Oratge.

22.18. Tenim Paraula.

22.20. Animailades.

22.30. Ací Pintem Tots.(Redifusió)

23.55. Europocket News. (Redifusió).

00.00. L’Info. (Redifusió).

00.45. La Nit d’Info TV.

DISSABTE

16.00. Programació de Vesprada.

18.00. Els Anàlisi d’Info TV (Redifusió)

20.00. Els Debats (Redifusió).

22.30. Watts. Clips Musicals. (R)

23.00. Especial Festes: Quilapayun aPalau. Concert gravat a Barcelona.

00.45. La Nit d’Info TV.

DIUMENGE

16.00. Programació de Vesprada.

18.30. Corts Valencianes.

18.45. La Setmana. Noticiaris (R)

22.15. Especial Festes. “Envit aVares” Concert d’Al Tall.

01.00. La Nit d’Info TV.

NOTES

1.- Durant la resta del dia InfoTV emetels espais Les músiques d'InfoTV, Lesentrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperenels moments més interessants de laprogramació més recent. Entreprograma i programa sempre vaintercalat un capítol de TenimParaula.

2.- Info TV emet pel canal 42 aValència i l’àrea metropolitana. Encas de tindre a casa una antenacol·lectiva, s’hi ha de col·locar unmòdul amplificador. Consulteul’antenista. A La Safor i adeterminades àrees de La MarinaAlta i de La Ribera Alta, a alguneshores del dia, Info TV es pot vore através de Gandia TV. I a Ontinyent ipart de la Vall d’Albaida, a través dela Televisió d’Ontinyent.

3.- Durant el cap de setmana Info TVemet amb la col·laboració de GandiaTV els partits del Gandia Bàsquet.

4. Aquesta quinzena destaca lareincorporació a la nit dels dimarts dela tertúlia d’expolítics des del TeatreEl Micalet, presentada per IgnasiMunyoz amb Pere Mayor, JoaquímAzagra, Albert Taberner i José RafaelGarcía-Fuster.

5. Aquesta quinzena, destaca laprogramació especial de Nadal, ambconcerts i documentals d’altaqualitat, en lloc dels Anàlisis i elsDebats habituals, que es recuperarana partir del 8 de gener. Destaca elreportatge d’elaboració pròpia sobreel polèmic traçat de l’AVE a l’HortaNord.

++ iinnffoo:: www.infotelevisio.com

DILLUNS

06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)

13:30 - 14:30 Africania

16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro

19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)

20:00 - 22:00 Maldición de Malinche

22:00-22:30 El Vaivén

22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN

16:30 - 17:00 Radio Ciencia

19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo

20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc.

21:30 - 23:00 Argento

23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

16:00 - 18:00 Acció Directa/DonesLliures (Espai Sindical de la CGT)

21:00 - 22:30 La mujer Pajaro

DIJOUS 19

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Taller de Folk

17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre

19:00 - 20:00 La Vereda

20:00 - 22:00 Club amigos del crimen

22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Cajas Negras

20:30 - 21:30 La Caixa de Música

00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE

09:00 - 12:00 Comentarios y Música

12:00 - 13:30 Nautilus

16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE

20:00 - 22:00 Cinema Film obert

22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES

1. El Magazine diari Lliure Directe inclouentrevistes a personatges del’actualitat, espais d’opinió, elsinformatius Democracy Now, Red ConVoz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.

2.- La resta del dia Ràdio Klara emetredifussions dels programes mésinteressants de la seua graella.

++ iinnffoo:: www.radioklara.org

ACTUALITAT

Entrevista lidr Oaxaca,Conferència Chomsky...

ACTUALITAT VALÈNCIA

El cas stanic, EscolaValenciana, FerranTorrent, Xavi Castillo

CREACIÓ

Entrevista MíriamCíscar, Perles dePasqual Serrano...

ANIVERSARI VOT DONA

Por nosotras, Segle XXfemení, Vot femení

BARRIS

Barri del Crist, Cabanyal

VEUS CONTRA LAGLOBALITZACIÓ

Tots els capítols de lasèrie de TVE

CORRUPCIÓINMOBILIÀRIA

Informe Semanal,Compromís pel Territori

REPORTATGES DEPRODUCCIÓ PRÒPIA

Escàndol Urbanístic,Nou Mestalla, MemòriaHistòrica, Immigració

ARXIU DOCUMENTALS

A Tornallom, Ràdio Pica,SINTEl, Un mon perguanyar, Loose Change

EDICIONS ANTERIORS

Reportatges de lesedicions anteriors de lesproduccions de PluràliaTelevisió

Info Televisió emet al Canal 42 d’UHF

www.pluralia.tv

00 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 200526 L’Avanç Informació, 20 d’abril de 2007

REDACCIÓ VALÈNCIAL'Ajuntament de València mitjançantla Fundació Municipal de Parcs i Jar-dins, segons informen fonts de Calei-doscopi,associació cultural que orga-nitza la Fira Alternativa, intenta impe-dir la celebració d'aquest esdeveni-ment en les dates en les quals, històri-cament, ve celebrant-se. En contesta-ció a la sol·licitud efectuada per Cali-doscopi, la Fundació Municipal deParcs i Jardins informa que no és pos-sible la celebració de la Fira en les da-tes en què ho sol·licitem, del 9 al 13 demaig de 2007, tot indicant que es pre-veuen "activitats municipals" per a ei-xos dies. Aquesta però no és la primeravegada l'Ajuntament de València blo-queja aquest esdeveniment.Un esdeveniment, d'altra banda, ques'ha consolidat com a punt de trobadad'artesans d'arreu, amb èxit d'assistèn-cia de públic i una participació que encada edició supera l'anterior. La FiraAlternativa compta cada any amb lapresència i actuació en directe de mú-sics de renom i mostres de les músi-ques tradicionals valencianes. La parti-cipació d'associacions, moviments so-cials, col·lectius que són la veu de laciutadania i que s'apleguen any rereany per fer sentir les seues propostes:dones, veïns de diversos barris de laciutat, ecologistes i defensors de l'hor-ta i d'altres espais entre d'altres, fa quela Fira Alternativa siga un dels mo-ments i espais del calendari de la ciutatde València més reconeguts de partici-pació ciutadana.La mostra de productes i materials ar-tesans i menjars biològics i vegetarianstots els anys i així, s'ha aconseguittambé que el llit vell del Túria siga l'es-pai on poder trobar i conèixer tot tipusde menjars, tèxtils, peces de decora-

ció, eines, útils, roba, joguines, realit-zades de manera artesana amb produc-tes de qualitat i conèixer de primeramà les persones que les realitzen.

L'organització d'aquest esdevenimentes realitza d'any en any i a hores d'ara,la tramitació ja estava realitzada perles dates en les quals històricament esrealitza la Fira Alternativa. Les diver-ses contractes de neteja, d'abastimentde beguda, cartes d'invitació a partici-par, confirmació d'artesans, muntatge illoguer de carpes, etc. estaven previs-tes per les dates en les quals s'ha cele-brat tradicionalment la Fira Alternati-va.

Caleidoscopi afirma que les raons ad-duïdes per l'Ajuntament no són mésque una mala excusa per impedir la ce-lebració d'aquest esdeveniment, ons'apleguen alguns dels sectors mésvius i dinàmics de la nostra societat,pel fet que coincideix amb dates de lacampanya electoral a les municipals definals de maig. Aquesta arbitrarietat és

el reflex d'un govern municipal prepo-tent al qual desagrada profundamentqualsevol activitat que s'escape de laseua proposta de societat de ciment iplàstic buida d'altre interés que no sigaels diners. Societat sangonera de lacultura popular i el patrimoni natural.

Denuncien des de l’organització, unavegada més i ja porten vint anys, elmaltractament continu al qual esveuen sotmesos/es i l'innegable greugecomparatiu amb el tracte de favor quereben altres iniciatives amb moltmenys arrelament històric i social.

Enguany la temàtica de la XXena edi-ció de la Fira Alternativa serà les Llui-tes en Defensa del Territori per podercompartir experiències i guanyar noushoritzons malgrat els entrebancs de"l'autoritat".Per últim ens conviden a tots i a totes amanifestar, de la manera que conside-rem més escaient, la vostra/nostra pro-testa davant aquest nou arrabassamentdels drets col·lectius.

RITA NO VOL LA FIRA EN ELECCIONSLa vintena edició de la Fira Alternativa de València no es podrà celebrar en les dateshabituals. L’ajuntament del Cap-i-casal no la vol pel mig durant la campanya electoral

X.MARTÍNEZ VALÈNCIAL’escriptor Xativí Toni Cu-carella va guanyar fa unsmesos el III Premi Benvin-gut Oliver de Narrtiva Ju-venil de Catarroja amb lanove·la “Ulysses i el fantas-ma foraster”. En paraulesdel seu propi autor, la no-vel·la, tot i adreçada a unlector que s'inicia en laseua formació literària, in-tenta aportar un punt devista sobre alguns aspectesde la problemàtica de laimmigració. Però no amb laintenció de justificar-la,sinó de presentar-la com elque realment és: una de lespitjors tragèdies de la hu-manitat. La immigració alcapdavall és una forma d'exili. Només genera riquesa al capitalismecriminal que obliga les persones a abandonar casa seua per ser explo-tats en un altre país o per morir enmig de la mar... La immigració de-sestructura les societats d'origen i desestabilitza les d'arribada. Totemigrant somia tornar un dia a casa, i amb aquesta esperança treballai suporta l'explotació i el rebuig. Com diu l'Ulisses original, l'homèric:"al món no hi ha res més dolç que la pàtria d'un i els pares d'un, balda-ment s'habiti una casa rica, al lluny, en país estrany, separat dels seuspares..." Els cosmopolites no han entès ni entendran mai quins motiusempenyen Ulisses a regressar a la seua Ítaca natal, "la pàtria d'un i elspares d'un". Ells aspiren a viure en una societat clònica, homogeneït-zada i sense arrels. Huxley descriu aquesta sinistra societat "cosmopo-lita" a Un món feliç. Ulysses i el fantasma foraster explica, doncs, a tra-vés de personatges i situacions inspirats en l'obra d'Homer, una histò-ria d'amistat entre un home que tènia una Ítaca a la que volia tornar,ni que fóra com a esperit, i un rodamon sense pàtria ni destí a qui l'a-mistat potser li'n donarà una. Ulysses i el fantasma foraster és, en rea-litat, un conte. Com els d'Andersen o els germans Grimm. Fins i tot téun final emotiu, inspirat en La noieta dels llumins d'Andersen. Ambaquest llibre Cucarella es retira de la primera línia de l’escriptura, al-menys del que fa al negoci editorial, de moment, però obre una novaetapa a la xarxa d’internet amb un nou blog on ha començat a publicarrelats i altres texts amb els que podremcontinuar gaudint els seus lec-tors sense gastar més paper: L’adreça d’aquest nou blog anomenatToni Cucarella edicions és la següent:

hhttttpp::////bbllooccss..mmeessvviillaawweebb..ccaatt//ccuuccaarreellllaa

PUBLIQUEN L’ÚLTIM DE TONI CUCARELLA

X. MARTÍNEZ VALÈNCIABuscant, i trobant la seuapròpia sonoritat, l’Òscar Brizens regala 13 nous temes enaquest “Quart Creixent”, oncerca nous camins entre elpop i la cançò d’autor, conec-tant amb la seua experiènciaanglosaxonai les seus arrelsmediterrànies. Minimalista a

voltes, com la imatge gràficaque acompanya el disc, sen-zill altres, en definitiva sensearticificis ni produccionssupèrflues i amb les col·labo-racions de luxe dels músicsque millor el coneixen i quefan transcorre l’oïdor desdels terrenys del jazz méscontemporàni al nou folknordamericà, tot això si fac-turat des de La Ribera, ésclar. Un treball, aquest“Quart Creixent”, on es palpaque l’Òscar s’ha trobat moltagust amb ell, una sensacióque es trasmet des del pri-mer tall del disc, descobrint-nos un imprescindible de lanostra “novíssima” cançò.

QUART CREIXENT NOUDISC D’ÒSCAR BRIZ

ANNA COLL BURJASSOTLa vuitena edició dels premis Vi-cent Andrés Estellés que organit-zen l’Ajuntament de Burjassotamb la col·laboració de la Funda-ció Bancaixa, la Universitat deValència i l’editorial Bromera, handonat el salt enguany de la poesiaa la narrativa i narrativa científica.

Així l’edició del 2006, els pemishan estat per a Jordi Julià en lacategoria de poesia, que va rebrela sitja conmemorativa i els 18.000euros de l’import del premi demans de l’alcalde d’aquest munici-pi de l’Horta Nord, pel seu poema-ri Els ídols fràgils, el premi a novacategoria de narrativa va recaureen la periodista Esperança Camps,que també va rebre la sitja i els12.000 euros de l’import del pre-mi, per la seua obra Eclipsi, demans de Josep Maria Catalunya,vicepresident de Bancaixa i perúltim el rector de la Univeristat deValència Francisco Tomàs va ferentrega del premi de narrativacientífica dotat amb 6.000 euros aPere Puigdomenech per la seuaobra Andreadoria Tm.

Totes les obres guanyadores seran

publicades per l’editorial Brome-ra. Prèvia a l’entrega dels premisVicent Andrés Estellés, tingué llocl'actuació del grup valencià MariusAsensi & 21 grams, una formacióencapçalada per aquest anticmembre de Els Pavessos i comple-tada pels polifacètics Àlvar Carpi ,Josep Maravilla, Joansa Maravilla iNèstor Mont. El concert va donar pas a l'inici dela gal·la, el mestre de la qual decerimònies va ser Josep Ballester,escriptor i poeta i coordinador delPremi de Poesia VAE.

El marc d’aquests premis van ser-vir per presentar la Fundació Vi-cent Andrés Estellés per part d’a-quest municipi i l’anunci de l’ad-quisició de la bibiblioteca del poe-ta, que conta amb més de 20.000volums per al poble.

JULIÀ, CAMPS I PUIGDOMENECHGUANYEN ELS PREMIS ESTELLÉS