1

Ariadna Poblet Parcet

Literatura Catalana

Sílvia Caballeria Ferrer

Col·legi Sant Miquel dels Sants

2

ÍNDEX

Pàgina

Laura a la ciutat dels Sants 3

La publicació de la novel·la pels vigatans 4

La novel·la viscuda per la família protagonista 5

El rancor vigatà encara al cap d’uns anys? 8

I avui en dia, què en queda de tot allò? 11

3

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

“Laura a la ciutat dels Sants” és una novel·la publicada a l’any 1931 i escrita per Miquel Llor (Barcelona, 3 de maig de 1894-Tossa de Mar, 2 de maig de 1966). Sota el nom de Comarquinal l’autor reflecteix en aquesta novel·la la societat vigatana i fins i tot la manera de ser dels seus ciutadans. Tot i no pronunciar en cap moment del llibre el nom real de la ciutat, ni el nom de cap lloc en concret, ni el nom real de cap persona en concret, tots els vigatans van reconèixer aquella ciutat com la seva i fins i tot, van associar a cada un dels personatges una persona real. És per aquest motiu que la seva publicació va crear molt d’enrenou ja que es tractava d’una història fortament crítica amb els costums i la manera de ser de la gent de la ciutat. A part, també hi trobem la síntesi de les preocupacions i problemes de l’autor, com ara la repressió sexual, la hipocresia, l’idealisme, la sensibilitat i la bellesa.

En el següent fragment del llibre, es veu clarament el caràcter esquerp i “tradicional” propi dels ciutadans de pobles petits: “ I quan la Laura, commoguda, intenta agafar-la pel braç, la Teresa la rebutja amb polidesa; el somriure de Comquinal li ha tornat al llavi” (Pàg. 80, Laura a la ciutat dels Sants). Queda reflectit, per tant, l’oposició de caràcter i personalitat que mostra l’autor entre la Teresa, una dona de poble, reprimida i mestressa de casa, i la Laura, una barcelonina liberal i moderna. El caràcter vigatà no accepta tal soltura ja que trenca amb els esquemes del que suposava ser una dona i la responsabilitat que aquesta tenia per cuidar i fer-se càrrec de tota la família. En canvi, la Laura intenta tenir una bona relació amb la germana del seu marit, cosa que finalment li resulta impossible degut a l’estancament dels Muntanyola, la família protagonista.

Hi ha dos corrents d’opinió entorn de la novel·la: alguns estudiosos consideraven que

Miquel Llor

4

formava part del noucentisme, i aquests sobretot són els que veuen en Comarquinal el nom en clau de Vic. Altres, pensen que aquesta novel·la té profundes arrels modernistes i aleshores, la ciutat no vol ser tan sols el reflex de la nostra vila, sinó una imatge de la Catalunya rural oposada a la ciutadania.

En la novel·la, Comarquinal és presentat com una ciutat hipòcrita, xafardera i intolerant. L’aïllament de la ciutat en relació a la Catalunya exterior és mostrat com a causant de la hipocresia, dels recels, del xafardeig permanent, de la fantasia i del fanatisme religiós. És per aquests motius, que la novel·la es considera també una novel·la psicològica.

Aquest caràcter estancat es manifesta molt clarament amb el tema de la boira, un fenomen molt característic de la Plana de Vic, la qual és tractada com un personatge més i evoluciona també al llarg de la novel·la. En diverses ocasions, l’autor cita que la boira cau com un roc de pedra sobre la ciutat, el qual ens dona imatge de l’estancament general de la ciutat, la qual no admet noves tendències de fora de Barcelona o d’Europa, i també mostra les poques ganes d’expandir-se i de crear noves tendències. La boira, per tant, és un símbol d’aïllament de Comarquinal.

LA PUBLICACIÓ DE LA NOVEL·LA PELS VIGATANS

No és d’estranyar doncs que Vic patís un rebuig cap a aquest autor que havia creat una tan mala imatge d’ells. Sobretot les víctimes directes de l’escàndol, és a dir, aquelles persones amb les quals Llor es va inspirar per crear els seus personatges i que van ser fàcilment reconegudes pels vigatans, van ser els que en van patir més les conseqüències.

Tot i així, tothom va tenir molt clar que aquells personatges tan sols eren creats i per tant ficticis. Llor va utilitzar aquell trets més característics que li van

Mercè de Ventós i Mir (suposada Laura a la novel·la)

5

semblar útils per modelar els seus personatges, però hi ha molts aspectes, tan d’aspectes com de caràcter, que no coincideixen entre els personatges de la novel·la i aquelles persones reals.

Per exemple, el personatge de la Laura, la qual coneixem com una barcelonina que se’n va a viure a Comarquinal i és ofegada per aquella societat ja que no la deixen progressar ni ser feliç, va ser clarament reconeguda com Mercè de Ventós i Mir. La Laura finalment es veu sobrepassada per aquella societat que tant la jutja i finalment, és tanta l’angoixa que això li provoca, que decideix deixar aquella vida i retornar als seus orígens; a Barcelona. Així doncs, la Laura és presentada en tot moment com una dona “pobra”, el qual era un insult molt gran, i que aprofita l’oportunitat que li presenta en Tomàs, ja que li ofereix marit i una vida millor. Tot i així, coneixent una mica la biografia de Mercè de Ventós, queda clar que aquella dona no venia d’una família més humil. Això es veu clarament en la foto que es veu a la pàgina anterior, i tan sols cal veure que la vestimenta que portava en aquella època no és propi de persones que pertanyin a una classe social inferior, com es presenta la Laura. Per tant,

LA NOVEL·LA VISCUDA DINTRE LA FAMILIA PROTAGONSITA

Un familiar directe de la família Rocafiguera ens parla una mica de la relació que tenia Miquel Llor amb els seus avantpassats, i diu “Pel que em van explicar, Miquel Llor voltava molt per Vic, i com tota la ciutat, es coneixien molt bé uns amb els altres. Fins i tot havia sentit que tenien una relació bastant pròxima, però us asseguro que aquesta es va acabar després de la publicació del llibre. S’ha de tenir en compte que parlem dels anys 1980 i que ens situem en una ciutat petita que tenia aproximadament 15.000 habitants. Això feia que tothom conegués la història de tothom. Molts es pregunten quin és el motiu pel qual Llor va decidir inspirar-se amb aquesta família, i la resposta és molt simple; en la família Rocafiguera havia succeït una cosa que havia creat molt de safareig entre tots els vigatans, i que trencava amb el model de família que tenia tothom a l’època i fins i tot traspassava el límit de considerar-les un pecat, i és que hi havia hagut un divorci. Vic era una ciutat petita, tancada i molt conservadora, i aquest era un fet massa transcendent perquè pogués passar desapercebut tenint en compte la situació del moment. Per tant, Llor després d’escoltar tot el que havia succeït, va decidir crear una novel·la en base a aquests fets, i en el fons feia que el que tot Vic feia, safareig, però ell ho feia de qualitat i modificant segons com li convenia la realitat. Els personatges no tan sols els va crear en base a aquests reals, sinó que també hi ha molts components personals que van acabar de perfilar-los. Aquests mateix safareig que havia fet Llor i que tant havien criticat, va ser el que va fer relacionar cada un d’aquests personatges amb el real”. Tenint en compte el rebombori que va suposar, segons aquest parent, la reacció de la família i de tot Vic va ser “Està clar que a Vic no li va fer gaire gràcia que Miquel Llor parlés d’una forma tan despectiva sobre la ciutat, i és per això que li van fer un “boicot”.

6

aquest és l’exemple més clar on es veu que Miquell Llor tan sols es va inspirar en alguns trets d’aquelles persones, i per tant, es constata que “Laura a la ciutat dels Sants” no és una novel·la històrica ja que no explica fets reals, sinó que tan sols és una novel·la fictícia i literària.

En Tomàs, el marit de la Laura i un home de família noble que li agradava molt sortir amb els amics i treballar poc, va ser una imatge clara de Joaquim Rocafiguera i Vila.

El Mossèn Joan Serra o també conegut com Mossèn Ferro Vell, un dels capellans de Comarquinal i confessor de la Laura a part d’un gran amant de l’art i l’arqueologia es va associar a Josep Gudiol i Cunill.

Aquest personatge és l’únic que Miquel Llor el representa com un vigatà humil, i per tant, totalment oposat a aquella societat

La gent ni li feia males cares ni patia agressions ni físiques ni psicològiques, però tan sols ignoraven a aquell individu. Després de la polèmica, Miquel Llor va tenir pocs amics a Vic. Aquesta reacció generalitzada de la ciutat també és la que van tenir les persones més afectades. La família Rocafiguera mai va voler parlar del tema, ni excusar-se ni replicar sobre les accions de Llor, simplement feien com si mai res hagués passat. És per això que ara ens costa tant conèixer més coses sobre el que els hi va passar referent a aquesta polèmica, ja que ella mai en van voler parlar, i per suposat, el llibre de “Laura a la ciutat dels Sants” mai ha ocupat un lloc a dins de la llibreria dels Rocafiguera.”

Passat tot l’escàndol de “Laura a la ciutat dels Sants”, Miquel Llor va escriure un segon llibre en el qual volia fer les paus amb Vic i presentava Comarquinal ja no com una ciutat intolerant i hipòcrita. Segons això, el testimoni Rocafiguera també ens en dona el seu punt de vista i diu “La novel·la es va escriure al 1930 aproximadament, i si ens situem en el context històric, en aquella època hi havia la República. Això significava que totes les produccions literàries no estaven tant controlades com a altres èpoques, i no es vigilava tant el que es deia o es deixava de dir. Més tard, a Espanya va arribar Franco amb la dictadura, i tot aquest tema va canviar. Tenint en compte que tots els afectats, entre aquests la família Rocafiguera, eren de classe alta i en aquell moment són els que teníem el poder, el règim totalitari va obligar a Miquel Llor a escriure la segona novel·la, però jo crec que el motiu d’aquesta només va ser per ordres, no per reconciliar-se amb Vic ni res d’això. És obvi també, que aquesta segona novel·la no té ni la mateixa qualitat ni el mateix renom que la primera, però jo crec que per en Llor ja li va anar bé perquè només era un mètode per sortir del pas i per no ser castigat.”

Josep Gudiol

7

mediocre que rebel·la en tot moment. Josep Gudiol i Cunill també era molt ben vist a la Plana de Vic ja que entre altres coses va promoure la creació del Museu Episcopal.

I finalment, un altre personatge el qual es va identificar com Josp Gudiol i Ricart és en Pere Gifreda, aquell xicot notari que viatge molt, i que finalment s’enamora perdudament de la Laura, que serà la seva suposada amant.

Tenint en compte que “Laura a la ciutat dels Sants” no es pot entendre com un llibre que expliqui fets històrics i la realitat tal i com va ser, s’ha de suposar que alguns dels personatges que es tracten són totalment inventats. Per exemple, la Teresa és un personatge totalment fictici, ja que el suposat “Tomàs” no tenia cap germana. Aquest també és un altre exemple, a part del de la classe social de la Laura, on queda demostrat que Miquel Llor no pretén fer un retrat de la realitat.

Tot i així, no tothom va estar d’acord en que tan sols es tractava d’una novel·la històrica, sinó que hi va haver alguns diaris on van manifestar clarament el rebuig cap a aquesta publicació. Això es veu per exemple a la nota apareguda al setmanari “Ausetania”, periòdic catòlic, on a la secció “Espurnes” es deia “Sabem que a Vic està fent un gran enrrenou la novel·la de Miquel Llor titulada “Laura a la ciutat dels Sants”. Hom atribueix aquest èxit de lectura a que l’ambient i els personatges de la novel·la són arrencats de la nostra vida quotidiana. Nosaltres no ho sabem veure enlloc.” (Ausetania, 22 d’agost de 1931).

Està clar doncs, que al 1931 la seva publicació va crear un gran enrenou a Vic, però fins i tot a la resta de Catalunya. Tot i així, ni els propis afectats podien negar que es tractava d’una producció de qualitat que trencava amb tots els esquemes del que fins llavors es coneixia. Varis articles publicats al moment reflecteixen aquest sentiment com “Fins ara, sempre que havia llegit alguna cosa referent a Vich, era la repetició d’un mateix disc. Carrers foscos, cases humides i com a únics vianants un capellà, una vella i un gat. (…) Ací teniu

Imatges antigues de la Plaça de Vic

8

Miquel Llor. Ha escrit una novel·la digníssima. No parla pas de Vich, però sempre l’assenyala.”(Diari de Vich, 30-V-1931).

A part d’aquesta opinió tan positiva esta clar que hi va haver reaccions de tot tipus. En un altre article publicat a la Gazeta de Vic s’hi veu clarament també el sentiment de rancor cap a la novel·la, i també critica els premis Creixells, que J.Mª de Sagarra va fer en una conferència, per haver premiat “Laura a la ciutat dels Sants”. Un fragment de l’article diu “Ni és d’altre volta ni premiable. (…) Les altres figures no compten. La cunyada és una cosa guinyolesca de tan mesquina i avorrible que l’ha feta l’autor. (…) Però el que més revolta és l’ambient. De tant carregat que l’ha volgut fer, el medi ambient és una caricatura groguesa, en el qual hi entren només dos elements: la boira i la hipocresia. (…) I per mil indicis diversos l’autor us vol donar a entendre que la ciutat de Vic és això; i aquí està la monstruositat.” Finalment, l’autor de l’article confessa “Consti que no soc vigatà, però sostindré que Laura no és una novel·la seriosa ni té cap passatge artístic que valgui la pena, i encara que s’hagi endut el premi Creixell, no fa cap favor a la literatura catalana, abans el contrari. Si totes les produccions literàries de la nostra terra fossin d’aquest tarannà, seria preferible importar-les de fora, fer bones traduccions de bona novel·la estrangera.” (La Gazeta de Vic, 24-XI-1931).

EL RENCOR VIGATÀ ENCARA AL CAP D’UNS ANYS?

Ha passat ja molt de temps des de la publicació, i podríem pensar que ara tot el tema ja està tancat i que no queden rancúnies sobre el tema, però no és ben bé així. En l’entrevista amb el familiar dels

Rocafiguera, aquest també ens explica una anècdota al respecte i diu “La meva mare encara va patir un comentari en relació a tota la polèmica del llibre. Ella , que es deia Neus Rocafiguera, era de València i va venir a viure a Vic perquè es va casar amb el meu pare que era d’aquí. Quan la noticia ja es va fer oficial, una seva coneguda li va dir que vigilés, que a Vic probablement no la farien feliç”.

Un article del 9Nou publicat més endavant també ens parla de com es va viure a la ciutat protagonista tota la publicació de la novel·la “És evident que la publicació de la novel·la va provocar un refús violent, tant, que encara avui, al cap de més de 50 anys, us podeu trobar amb més d’una reacció intemperant i

Portada del llibre “El Somriure dels Sants”

9

agressiva si enceteu el tema segons amb qui. (…) Avui els testimonis són ben pocs. Però tenim el de la premsa. I pel que hi hem trobat cal pensar, en una deducció potser massa atrevida, que; si bé en les tertúlies i converses dins de casa es vituperava l’obre de Llor, i per dir-ho amb frase feta, tot Vic n’anava ple, la premsa no respirava obertament amb comentaris expressos, com si fos un tema intocable, encara que els periodistes en tinguessin ganes.” (El 9Nou, Divendres 4 de març de 1983).

Un altre article també publicat més endavant verifica el rebuig que va patir Llor a conseqüència de la novel·la i també el motiu de la seva segona publicació “Llor ja ho varem dir, va renyir amb el seu millor amic. Les discussions, sense violència, farien que Llor s’ho replantegés i decidís suavitzar les ferides amb una segona part “El somriure dels Sants”, escrita només per quedar bé, però que tampoc va servir com a gest de reconciliació.” (El 9Nou, Divendres 11 de març de 1983).

Més endavant, en aquest article ens explica el motiu per qual Llor va decidir escriure la novel·la basant-se en Vic. Una de les hipòtesis que més gent acceptava era que, Llor pretenia a una germana d’un seu amic i aquesta el va refusar. Aquest fracàs sentimental va inspirar a Llor a escriure sobre Vic, ja que coneixia molt bé la ciutat ja que tenia arrels vigatanes per part materna.

Més endavant, quan la situació ja estava més calmada, al 1983 es va crear la representació teatral de la novel·la a Vic. Al Febrer del 1983, es va estrenar l’obra al Teatre dels Trinitaris de Vic, presentada per el grup “la Gàbia” sota la direcció d’Iverre Vigatà. Un article publicat a l’època explica la intenció que tenia la companyia en representar-la “La nostra intenció ha estat sobretot, el món social en què es mou la novel·la, el conflicte que es produeix entre una persona que vé de fora –Laura -i la gent de la població. Volem plasmar aquesta societat molt característica d’allò que és parcialment Vic i comarca.” (El 9Nou, 25 de febrer de 1983)

Portadadelllibre“LauraalaciutatdelsSants”

10

En ell, els autors també afirmen que la seva màxima dificultat ha estat a l’hora de plasmar les descripcions que hi ha a la novel·la de Llor, que formen part del contingut i necessiten ser molt acurades.

Uns mesos després, havent passat l’estrena de l’obra, un altre article afirmava l’èxit que havia tingut l’obra de teatre i també es remarcava la bona representació dels actors “Les representacions es van haver de prorrogar successivament atesa l’extraordinària afluència de públic, fins a les 10 actuacions.” (El 9Nou, 7 de novembre de 1983).

article de l’estrena de l’obra de teatre de “Laura a la ciutat dels Sants”

11

I AVUI EN DIA, QUÈ EN QUEDA DE TOT ALLÒ?

I finalment, falta per conèixer el que en pensa actualment la societat vigatana. Per això, hem de saber l’opinió que en tenen varies persones que no estan directament relacionades amb la història, i que simplement n’han sentit a parlar. L’opinió general és que Vic actualment ha canviat molt, però moltes d’elles reconeixen que si de veritat Vic es va molestar per la novel·la, és segurament perquè s’hi van sentir realment identificats.

Algunes de les opinions són “Actualment, aquesta novel·la és tan sols una producció literària, la qual té molta qualitat, però no ens sentim identificats amb el model de societat que es presenta. Gràcies a Déu, Vic ha canviat molt. Tot i així, com diu el poema de la Maria Àngels Anglada, Vic sempre serà Vic, i per tant l’esperit vigatà mai morirà del tot”.

La societat vigatana va voler negar que de veritat Miquel Llor havia descrit com eren, però en el fons, el motiu de la seva molèstia va ser aquest. També s’ha de tenir en compte, que l’època en la que es va escriure molt poca gent podia llegir novel·la, només ho podien fer els intel·lectuals, i per tant, la majoria dels vigatans que ho van criticar tant va ser perquè no es van llegir la novel·la i només van fer cas del que se’n deia, però molts d’ells no van poder apreciar el treball de la llengua i l’expressió que va realitzar Miquel Llor. A part però, actualment ja no hi ha tant ressentiment, perquè un dels motius principals pels que es van sentir traïts, és que moltes d’ells coneixien personalment a Miquel Llor. Tot i així, corren les veus que degut a la seva dificultat física, sempre havia estat ja una persona força agre i que li costava de comunicar-se amb els altres. A més, en l’època va ser molt

portada del llibre “Laura a la ciutat dels Sants”

12

revolucionari perquè la Laura era una dona molt avançada, però actualment la seva forma de ser ja no escandalitza a ningú.

Tot i així, Llor va utilitzar una forma de producció literària que fins llavors no s’havia utilitzat molt, però que a partir de llavors es va convertir en un recurs molt predominant en la nostra literatura: i és l’arribada d’una persona diferent a una societat diferent a la qual li costa molt d’adaptar-s’hi.

Per tant, avui en dia, l’opinió majoritària és “Actualment Laura tan sols es pot veure com una gran producció literària molt rica, i a part de la societat, també descriu molts aspectes molt característics de la plana com és per exemple una nit d’hivern passejant pels carrers foscos i solitaris de Vic, on la boira sempre t’hi acompanya. Això Llor ho descriu molt bé, i és una de les parts que crec que són més precioses del llibre. Vic té un ressò molt especial, i a la novel·la s’hi retrata molt bé”.

En el seu moment, Laura era una dona molt avançada. Actualment no en té gaire ressò.

una escena de “Laura a la ciutat dels Sants” amb la presència de Manuel Gausa.

13

Avui en dia no és una de les novel·les més comprades. En aquell moment va ser molt revolucionari però actualment ja hi ha molta novel·la. Una dona que no està adaptada al seu moment sempre ha estat un tema molt important. A la gent vigatana li va tocar molt la fibra, i van considerar que ells no eren així. Tot i que sí que ho eren al igual que totes les ciutats petites. Però potser Vic, pel fet de ser tan religiosa amb molt capellans i el seminari (era més tancat que Barcelona) tenia un perfil que sajustava més al que Llor necessitava per fer la seva novel·la.

“Laura a la ciutat dels Sants” és un llibre que el trobaràs en totes les llibreries de la ciutat de Vic, ja que forma part de la seva cultura i de la seva història. En el moment de la seva publicació, va ser revolucionari perquè trencava amb tots els esquemes, i a causa d’això va encetar una gran polèmica i fins i tot va provocar el boicot de la ciutat vigatana cap a l’autor Miquel Llor. Tot i així, la ciutat s’hi va sentir tan dolguda ja que va retratar molt precisament i molt realistament els vigatans. Un cop passada la polèmica més forta, “Laura a la ciutat dels Sants” ja va ser representada en teatres i més tard en pel·lícules. En aquest moment, la majoria de la població ja tan sols valorava la qualitat literària de la novel·la. Actualment ja, aquesta majoria de la població ha passat a ser gairebé tota, i a Vic, aquesta novel·la ja no retrata la societat vigatana i per tant, Vic només veu “Laura a la ciutat dels Sants” com un bon llibre el qual ha d’estar present a totes les cases de Vic ja que forma part de la història de Vic.

Imatge antiga de la Plaça de Vic

14