launiversitat42

UN

IVE

RS

ITAT

DE

BA

RC

ELO

NA

gen

er -

ma

rç d

e 20

08A

ny X

II •

2,4

€

ww

w.u

b.e

du42

la Universitat

Josep M. Bricall

«No m’he dedicat a la política perquè

m’impediria dir sempre el que penso»

Calendaris. La cultura del temps Pequín 2008: La Xina entra en joc Homenatge a

Antoni M. Badia Margarit Nou progrés de la vacuna més avançada del món contra la malària

Osmosi inversa d’última

generació

Gaudiu de la tecnologia més avançada en el tractament d’aigua per a la vostra llar.

tractaments d’aigua

Descompte especial: 10 %

Protegiu de la calç la vostra caldera, calefacció i electrodomèstics a la vostra llar.

Oblideu-vos de les ampolles d’aigua! Beveu i cuineu amb aigua pura i saludable d’alta qualitat.

Obteniu uns cabells sedosos i una pell molt més suau per a tota la vostra família.

Descobriu un gran estalvi en energia i productes de neteja, amb aigua descalcificada.

Atenció al client: 902 232 444

www.aquaprojects.es

EDITORIAL �

sentants universitaris que mai s’hi hagi aplegat. La Universitat de Barcelona, representant en aquesta ocasió totes les universitats cata-lanes, va ser escollida per la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE) en rebre aquest ens la invitació d’organitzar la reu-nió de primavera per part del president de l’EUA Georg Winckler.

Sota el títol genèric «La governança de les universitats europees més enllà del 2010» es parlarà de la necessitat de realçar al principi del segle XXI, en ple procés de globalització econòmica i del coneixement, la missió i les funcions de la universitat europea. Les universitats euro-pees responen, així, amb voluntat d’adaptació i flexibilitat, als canvis de la societat i a les noves demandes de l’educació superior en la cons-trucció europea del coneixement. Volen en aquesta ocasió avançar en el discurs de responsabilitat social a partir de l’optimització de l’eficàcia i l’eficiència de les institucions d’educació superior.

A més, es presentaran les millors pràctiques de connexió entre el paper local o regional de l’educació superior amb les prioritats nacionals o europees.

Desitjant, atesa la seva importància, la màxima participació i impli-cació de les administracions i de la societat catalana i espanyola, convido tota la comunitat universitària a donar la benvinguda als que seran durant tres dies els nostres hostes.

Màrius RubiraltaRector

EditorialBarcelona, capital de l’Europa universitària

PA

PER ECOLÒGIC

Imprès en paper ecològic

El proper 27 de març es reuniran a Barcelona representants d’unes 300 universitats europe-es i de les conferencies nacio-nals de rectors, en el marc de la Conferència de Primavera de Barcelona promoguda per l’As-sociació d’Universitats Europees (EUA). Serà, doncs, una bona oportunitat per situar el nostre sistema universitari en el mapa europeu de l’ensenyament supe-rior i per mostrar alhora el paper prioritari que assumeix el conei-xement en la construcció de la Catalunya del segle XXI.

El Paranimf de la UB esde-vindrà el centre de gravetat de la Conferència de l’EUA, i els espais de l’Edifici Històric el marc d’aco-llida del major nombre de repre-

la Universitat Revista de la Universitat de Barcelona

Consell Editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de Comunicació.

Editada pel Gabinet de Premsa. Direcció: Ester Colominas; Sotsdirecció: Núria Quintana; Redacció: Jordi Homs, Rosa Martínez, Patrícia Lainz, Marta Casellas i Bibiana Bonmatí. Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Administració: Montserrat Cenzano. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544. Fax: 934 035 357. A/e: [email protected]

Amb la col·laboració de: Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·laboració del fotògraf: J. M. Rué.

Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060. Tiratge: 17.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97.

Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat

4

Sumari 6 Josep Maria Bricall: «No m’he dedicat a la política perquè m’impediria dir sempre el que penso» 14 Calendaris. La cultura del temps 22 Diàleg: Pequín 2008: la Xina entra en joc

�2 El microbiòleg Roland Benz, l’hebraista Eduard Feliu i el cuiner Ferran Adrià, honoris causa per la UB �4 La UB homenatja Antoni Maria Badia Margarit 40 Nou progrés de la vacuna més avançada del

món contra la malària 50 Publicacions 51 Agenda 52 Som UB

Qualsevol moment seria bo per dedicar la portada al lingüista que va establir la normativa del català que avui parlem i escrivim. Enguany, però, es tractaria d’una entrevista especialment oportuna: es compleix el 75è aniversari de l’aprovació del primer Estatut d’autonomia de la UB, que va esdevenir durant uns anys la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, i justament Pompeu Fabra va viu-re intensament aquella època a la Universitat. La modernització que va suposar per a la Universitat aquell període, també pel que fa a la política de professorat, va permetre que la UB contractés Fabra com a professor de llengua catalana que, de fet, havia estu-diat Ciències a la UB i s’havia titu-lat com a enginyer industrial. L’in-signe lingüista va ser, fins i tot, el president del Patronat de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona. La victòria del bàndol franquista va acabar amb la Universitat Autò-noma de Barcelona, que s’havia creat en el context de la Segona República, i també va estroncar la carrera acadèmica a la UB de Fabra, que va exiliar-se del país.

A propòsit de

És evident, però, que a Fa-bra no li preguntaríem només per l’etapa de la UB com a Uni-versitat Autònoma de Barcelona. També voldríem parlar amb ell sobre la situació del català i la convivència a Catalunya de llen-gües de diversos indrets, i tam-bé que opinés sobre el fet que la cultura catalana hagi estat la convidada d’honor en la darrera edició de la Fira del Llibre de Frankfurt o que l’ONU hagi pro-clamat el 2008 l’Any Interna-cional de les Llengües.

Hauria pogut ser portada Pompeu Fabra

Bill Gates destaca la UB en la lluita contra la malària

SUmARI

«No hi ha amenaça més gran per al futur de la malària que l’energia i la intel· ligència de les persones que hi són avui aquí» va dir Bill Gates, fundador i president del gegant informàtic Microsoft, durant el fòrum inter-nacional contra la malària que va tenir lloc a Seatlle (Estats Units) el darrer mes d’octubre. Davant de més de 300 científics, polítics i empresaris, l’home més ric del planeta segons la revista Forbes parlava d’optimisme i de compromís internacional en la lluita contra la malària, que afec-ta entre 300 i 500 milions de persones al món.

«Mai a la història de la malà-ria s’han fet servir tantes aproxi-macions científiques a la recerca de noves vacunes,» explicava Gates a una audiència entre la qual hi havia la secretària d’Estat de Cooperació Internacional

d’Espanya, Leire Pajín. Coinci-dint amb el fòrum, la revista The Lancet publicava els esperança-dors resultats sobre l’efectivitat en nadons africans de la vacuna contra la malària de GlaxoSmit-hKline (RST, S/ASO2D). L’estudi de fase II va ser desenvolupat des del Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM) de Mo-çambic per científics de la UB i de l’Hospital Clínic de Barcelona i del Ministeri de Salut de Mo-çambic. «Melinda i jo mateix vol-dríem reconèixer els diferents grups que han treballat de ma-nera conjunta en aquest estudi: el govern i la població de Mo-çambic, l’Hospital Clínic i la Uni-versitat de Barcelona, l’Agència Espanyola de Cooperació Inter-nacional, la PATH Malaria Vac-cine Initiative i GlaxoSmithKline Biologicals», va destacar Bill Gates durant el discurs.

ES CAT-AGHUB EP/FABRA i POCH, Pompeu. Fotografia frontal inclosa a la fitxa de l’expedient professional de la Universitat de Barcelona, [193-?]. 1f. Arxiu General i Històric de la Universitat de Barcelona.

5

Sumari 6 Josep Maria Bricall: «No m’he dedicat a la política perquè m’impediria dir sempre el que penso» 14 Calendaris. La cultura del temps 22 Diàleg: Pequín 2008: la Xina entra en joc

�2 El microbiòleg Roland Benz, l’hebraista Eduard Feliu i el cuiner Ferran Adrià, honoris causa per la UB �4 La UB homenatja Antoni Maria Badia Margarit 40 Nou progrés de la vacuna més avançada del

món contra la malària 50 Publicacions 51 Agenda 52 Som UB

A propòsit de Una imatge

Mig miler de persones van assistir a la Jornada d’acollida i exposició dels trets diferencials de la UB per a les famílies dels nous estudiants, que va tenir lloc el passat 23 d’octubre al Paranimf. La proposta ha pretès facilitar que l’entorn familiar del nou alumnat tingui la possibilitat de conèixer de prop la Universitat on es cursen els estudis superiors i s’apropi al món universitari. L’acte va incloure una visita a l’Edifici Històric i la projecció d’un vídeo institucional.

És evident que en una societat que tendeix a simplificar els valors i a classificar les coses mitjançant uns pocs paràmetres, l’aparició dels rànquings universitaris és un fenomen inevitable, ens agradi o no. Davant d’aquest fet, les opini-ons poden anar des del rebuig total a la seva existència, per tro-bar-ho conceptualment erroni, fins a posicions més pragmàtiques que incideixen en la dificultat de comparar universitats de dimen-sions, orientacions, recursos i fun-cions socials molt diferents.

En aquest sentit, s’ha co-mençat a treballar amb classifi-cacions multidimensionals en què es valoren diferents aspec-tes de les universitats, com una eina per ajudar l’estudiant a es-collir la universitat que millor s’adapti a les seves necessitats. Aquest és el cas d’una iniciativa de la Conferència de Rectors d’Alemanya, per tal de valorar les universitats segons un conjunt

d’indicadors que el mateix estu-diant pot personalitzar per definir el perfil d’universitat que més s’adiu a les seves necessitats.

Tornant als rànquings numè-rics, tot i ser una simplificació de tot el que representa la universitat, és cert que poden proporcionar indicis de quina és la percepció externa que té una institució en comparació amb institucions simi-lars. Així, si observem el resultat global obtingut per les universitats italianes i franceses, segurament podrem extreure algunes conclu-sions de l’estat dels sistema uni-versitari d’ambdós països. Per tant, malgrat el reduccionisme que presenten, els rànquings ens apor-ten informacions que no podem menystenir, atès l’efecte que tenen tant en l’entorn universitari mundial com en la nostra societat local.

Josep Samitiervicerector d’Innovació i Programes Internacionals de Recerca

Els rànquings universitaris

SUmARI

ENTREVISTA: JOSEP m. BRICALL6

«No m’he dedicat a la política perquè m’impediria dir sempre el que penso»

Josep M. Bricall

Text:

Ester Colominas Jordi Homs

Fotografies:

J. M. Rué

«A mi parlar en públic no m’agrada gens, em poso molt nerviós». D’això, se’n va adonar el president Tarrade-llas: «En Bricall al principi és horro-rós —deia—, passats dos minuts, comença a funcionar». No és horro-rós, només es pren un cert temps per situar-se, per situar-nos. A poc a poc, tots, ell inclòs, estem prou còmodes. La UB, de la qual ha estat docent fins fa ben poc i rector del 1986 al 1994; Catalunya, del Govern de la qual va ser secretari general de Pre-

sidència i conseller de Governació en temps de Tarradellas, i Europa, on ha presidit la Conferència de Rec-tors, centren la llarga conversa. Per acomiadar-nos també es pren un cert temps. Cadascun dels objectes que ens ensenya pel camí té la seva prò-pia significació i Bricall ens l’explica amb profusió de detalls, com un pas educat cap a la porta. Al llindar hi ha un bastó, protagonista d’un epi-sodi recent que rememora per a nosaltres al més pur estil Hitchcock.

Josep M. Bricall (Barcelona, 19�6)

ENTREVISTA: JOSEP m. BRICALL �

Josep M. Bricall

Vostè, que d’etapes universitàries n’ha viscudes unes quantes, quin record té de l’època d’estudiant? El meu pare era agent de borsa, i també el meu avi, i el meu oncle, i jo havia de fer d’agent de borsa. En aquella època això no es discutia. La carrera d’Econòmiques es feia a Madrid, però el meu pare va saber que l’any següent es faria a Barcelona i em va dir que comencés fent Dret, per no perdre el temps. El meu pare va morir aquell curs. Jo feia primer de Dret, tenia 16 anys. Hi havia un parell de professors bastant durs, entre els quals, el de Dret Romà, Ángel Latorre. Un cop vaig aprovar primer de Dret em va saber greu deixar-ho i vaig continuar fent totes dues coses, Dret i Econòmiques. No vaig perdre cap curs, però no em vaig aclaparar estudiant. Els anys d’universitat per a mi van ser molt interessants. Van ser els anys del Paranimf, el gran canvi, quan ens pensàvem que la dictadura s’acabava perquè se li havi-en acabat els dòlars, i aquest és un element important perquè s’acabi una dictadura. Però llavors va venir el govern de l’Opus, i la dictadura va durar encara uns anys més. A part del Dr. Sureda, amb qui després vaig continuar, tinc un gran record del Dr. Ballbé, de Dret Administratiu. D’Econòmiques, el Dr. Vicens Vives i les poques classes que ens va fer el Dr. Sardà. La resta passons, que dirien els francesos...

El Bricall docent ha estat com qualsevol altra persona o com qualsevol altre professor universitari?[Riu.] Això ho va dir un italià! Quan jo sortia del meu despatx després que haguéssim

redactat la Magna Charta Universitatum, el professor Romanzi, antic rector de Gènova i anteriorment president de la Conferència de Rectors d’Europa —el primer llatí que va exercir-ne la presidència, jo vaig ser-ne el segon— em va dir: «tu sai, caro Josep, el pro-fessor universitari és un home com els altres, però ell no ho sap». La vaig trobar molt bona, aquesta frase! Per a mi, és una feina com la d’altres ciutadans. He impartit classes a la Facultat de Dret a la UB, a la d’Econòmiques de l’Autònoma, i després, a Grenoble, un any; dos mesos a Itàlia, a París, un seminari, i em sembla que aviat hauré de tornar a Milà. Si expliques el que has d’explicar i t’ho prepares, els estudiants col·laboren. A mi m’agrada molt que els estudiants participin i de vegades això és difícil, els has de provocar una mica.

Quan rebia els participants a la Conferència de Rectors Europeus l’any 1993 els va dir que no respondre adequadament a la demanda creixent de formació és el pitjor servei a la població i a l’economia. Hi afegiria alguna cosa ara que els representants de les universitats europees estan a punt de trobarse novament a la UB?Això és veritat, però hi ha altres coses. Pen-so si la universitat no es deu estar allunyant massa del que havia estat històricament. Hi ha un aspecte de formació, professional, això que els estudiants que van cridant pel carrer en diuen la privatització i que bàsicament és trobar feina en acabar la carrera, que és molt diferent. La segona cosa és el fet que la uni-versitat fa investigació, de la qual una part important és recerca aplicada, que té possi-bilitats de rendiments econòmics immediats.

I el tercer punt important és la funció que fa sobre l’ésser humà a partir de la mateixa racionalitat de la universitat i que pot definir la universitat d’Europa; aquesta és la propor-ció que pot estar en perill. I d’això tothom en té culpa, que quedi clar, no només els uni-versitaris.

Per què costa tant la convergència amb Europa? Per què provoca rebuig entre l’alumnat?No n’ha provocat gaire. A Europa es temia molt més i no, no n’ha provocat. Per exem-ple, a França, que és un país hiperexcitat, on no es poden fer les coses fàcilment, perquè a la que et despistes...

Hi ha una vaga…Doncs sí, però ja fa dos anys que l’estan apli-cant. Aquí tot es fa tard, i malament. No sé pas... Per exemple, això de començar amb els màsters abans de resoldre el problema dels graus. Començar la casa per la teulada està bé si hi ha la tècnica adequada; si no en tens cap, no pots fer-ho. Sí que hi ha hagut un rebuig de tant en tant i crec que no s’ha explicat prou bé, tot i que jo no hi crec gaire en les explicacions, perquè la gent mai no entén allò que no vol entendre. Una cosa és evident: en aquests moments no té cap sen-tit que els estudis es regulin des de cada territori concret. La idea fonamental del Pla de Bolonya és que els sistemes universitaris s’entenguin d’un país a un altre i per això hi ha d’haver una pauta comuna. Es va optar pel model anglosaxó perquè és pràctic i per-met diferents graons del sistema universitari i escurçar el sistema de grau, cosa que no

«Penso si la universitat no es deu estar allunyant massa del que havia estat històricament»


«L’estudiant té tot el dret de, en acabar, tenir feina. Aquí o a l’estranger»

s’ha fet a Espanya, on fins i tot alguns han augmentat. Això és Bolonya. La gent dirà que s’adapta a les necessitats de les empre-ses. Sí!, com abans! Té la mateixa llargada! Que ara les coses es parcel·len? És cert, però en el sistema universitari anterior també ens feien coses rares. Cada canvi té un cost, evi-dent, però l’important és el saldo. En aquests moments hi ha molta gent que va a la univer-sitat i té tot el dret de, en acabar, tenir feina. I si no la té aquí, que la tingui a l’estranger. Quan Jospin era ministre d’Educació —jo era rector—, va organitzar a França les États Généraux de l’Université, unes reunions que es feien pels diferents districtes universitaris. El rector de Perpinyà, a qui coneixia per la Conferència de Rectors, no pas per dèries d’aquestes una mica fantasioses que tenen alguns en aquest país, em va convidar a una d’aquestes reunions a Montpeller. Finalment hi vaig, faig la meva intervenció i en el moment del diàleg s’aixeca un senyor i diu: «Per què ha vingut un estranger avui?». Naturalment, em vaig sentir al·ludit i li vaig dir: «Vostè creu que

als estudiants de la seva Universitat no els interessa saber que poden tenir una oportuni-tat de treball a Barcelona, que els cau a la vora?». Tothom va aplaudir. Aquesta és la rea-litat. Per què hi van els de Barcelona allà? Paï-sos Catalans? Bajanades! I, els quatre milions d’habitants a l’entorn de Barcelona no li inte-ressen a cap francès estudiant de química?

Per què és tan francòfil? Per allò que va dir un cop, que pobles amb sintaxis semblants s’assemblen?Sí que vaig dir-ho a algú això de la sintaxi... No sé, se’m va acudir... [Riu.] A veure... França té moltes coses positives, entre d’al-tres, el menjar.

O sigui, que és una qüestió de sintaxi i de gastronomia...No ho digui així, que el menjar és una cosa molt important! Miri aquests plats que fan ara: una cosa petita, esquitxen pel voltant i et fan pagar l’oro i el moro. En canvi, França té menjars de bistrot molt bons. A més, per

a la nostra generació el viatge a París era «respirar». I a França hi ha hagut molta immi-gració espanyola, molts exiliats catalans. També és veritat que jo, normalment, en les relacions internacionals m’he fet molt amic de francesos, concrets i específics. Fa cosa de tres o quatre anys em van no-menar al Comité National d’Évaluation de l’Enseignement Supérieur; el Comitè l’han dissolt i m’han demanat que continuï a l’AE-RES, l’Agence d’Évaluation de la Recherche et l’Enseignement Supérieur. A França m’hi sento molt ben acollit.

La seva trajectòria política des del 1977 fins que és escollit rector el 1986...La meva trajectòria política va ser del 77 fins al 80.

Però després de les primeres eleccions va ser diputat al Parlament...Un any i mig, independent, i de veritat perquè votava pel meu compte. «Va home —em deien quan havíem de votar— vés al lavabo.»

Les desconegudes memòries polítiques d’un període ignorat

En aquest llibre (Rosa dels Vents, 2003) Bricall repassa les seves vivèn-cies com a integrant del Govern de la Generalitat restablerta de Josep Tar-radellas, primer com a secretari general de la Presidència i després com a conseller de Governació. No es tracta només d’un llibre de memò-ries, sinó sobretot d’un assaig polític. L’obra, que va ser publicada fa ben poc —i l’autor fa notar que ha passat ben desapercebuda, qui sap si inten-cionadament—, és una reflexió al voltant d’una acció de govern mal coneguda per la pràctica totalitat dels catalans i una defensa a ultrança de la figura i el pensament polític del president Tarradellas. Sobre aquest aspecte, l’autor defensa que els par-tits no van aprofitar les lliçons del vell polític republicà, «sobretot, la creació d’una escola d’alts funcionaris, a semblança de França, que hauria for-nit la Generalitat de magnífics nego-

ciadors davant l’aparell estatal espa-nyol. Les conseqüències d’aquest fet, ara, les paga tot el país», conclou.

ENTREVISTA: JOSEP m. BRICALL 9

[Riu.] «No tinc ganes d’anar al lavabo!» els deia. Compti una mica abans del 77, des que el dictador va morir, jo em vaig implicar molt en el retorn del president...

Hi ha la sensació que després d’aquesta participació en primera línia, vostè es distancia. També dels seus informes, entre els més coneguts, l’Informe Universitat 2000, es diu que són molt lúcids, molt crítics, i que s’apliquen poc.Forma part de la meva vida. Quan el PSUC va fer una moció de censura a Pujol, Gutiérrez Díaz em va demanar de convèncer en Raven-tós perquè anés amb nosaltres a la votació, «Sé que tu hi tens influència», em va dir. Li vaig respondre: «Hi tinc influència perquè no l’exerceixo». Li poso també l’exemple de l’in-forme del Consell de les Arts. Faig l’informe el millor que puc, que vol dir dedicar-hi hores, i el president Maragall em diu: «Hauries de fer de president d’aquest Consell». Li vaig dir que no. El distanciament hi és perquè conec les meves limitacions que en aquests moments

són molt clares: vull dedicar-me a fer algunes coses que al llarg de la meva vida no he pogut fer. Però la pregunta que em fa té més profunditat, com diuen ara. Jo no m’he dedicat a la política perquè crec que m’impediria dir sem-pre el que penso i això, a partir de certa edat, no es pot canviar. Quan vaig tenir projecció política, amb el retorn de Tarradellas, jo tenia 38 o 39 anys. Quan vaig plegar de la Genera-litat 41 o 42. Vaig tenir propostes per seguir de gairebé tothom, menys de qui després va sortir elegit. En aquella època vaig plantejar-m’ho, li ho dic amb claredat. I el meu plante-jament va ser el següent: si ara dic que sí, al cap de quatre anys, què? No puc tornar a les classes després d’anys de no fer-ne; per con-tinuar, hauré d’estar en una llista i dir el que penso a un partit. Vaig agafar un bitllet i me’n vaig anar amb la dona a Londres uns mesos. Quan vam tornar, tot això ja havia passat. A mi m’agrada anar per lliure i amb el president Tarradellas ho podia fer, perquè també era molt independent i respectava les opinions. A més, la vida política té unes servituds que jo

no vull pagar, com la manca de privacitat. No m’agrada que m’assenyalin amb el dit pel car-rer, ni m’agrada veure’m retratat, em posa molt nerviós. És diferent quan trobes un estudiant que encara recorda les teves clas-ses, això sí que em satisfà. [S’atura i respira fons.] A mi m’ha agradat sempre aïllar-me, prendre distància. Els jesuïtes em van ense-nyar a vèncer temptacions, però si aquesta la vencés, estic segur que no en sortiria sen-cer. El meu sistema psíquic esclataria. Hi ha qui té problemes seriosos amb la soledat. Jo les depressions les tinc quan tinc massa gent al davant. No és que tingui opinions negatives sobre el gènere humà. Tots plegats, em sem-bla, que som com som [Silenci absolut] escolti, això sembla al psiquiatre, oi?

En finalitzar el seu mandat com a rector va manifestar que havia estat un homenatge al govern Tarradellas. Creu que els principals partits del país han valorat prou el llegat polític del president Tarradellas?

«Tot ciutadà d’aquest país té els mateixos drets, perquè és un ciutadà, no un súbdit»


Jo crec que el senyor Pujol, el president Pujol, tenia un problema amb el president Tarradellas —que no sé ben bé quin era— i, per tant, el va ignorar una mica. No és el cas del president Maragall, i menys encara del president Mon-tilla perquè s’hi ha referit en tres o quatre oca-sions. El president Tarradellas tenia una idea molt clara de Catalunya. Primer, que tot ciuta-dà d’aquest país té els mateixos drets, perquè no és un súbdit, és un ciutadà, i com a ciutadà, vostè, encara que es digui Puigdellívol i Rafe-ques, és el mateix que un senyor que es digui Garcia no sé què i de no sé on, i perquè en aquella època encara no hi havia Abduls... El que forma la nació són els ciutadans. La sego-na idea de Tarradellas és que els països es realitzen governant-se i, per tant, l’element decisiu és fer una estructura de l’Estat d’acord amb les lleis. «Quan tinguem l’autonomia —deia— el primer problema serà disposar de

500 funcionaris bons. On els trobem a Catalunya?». Aquest era el problema! Què s’ha fet durant aquest temps? Aquest nacionalisme tronat, que li vaig sentir dir al Dr. Margalef una vegada. En un dels discursos d’aquests dies deien «la Catalunya plena». Què vol dir la Catalunya plena? Com la lluna plena? Miri vos-tè com era Catalunya l’any vuitanta i miri-la ara, culturalment, econòmicament i socialment. Barcelona era una ciutat de referència a tot Espanya en temes culturals. On han anat les discogràfiques?, on han anat les televisions? Tot això era aquí! I amb l’economia, què ha passat? De què ens planyem? Del que no s’ha fet durant 25 anys? Per què no hi ha trens? Perquè en comptes d’anar a veure al senyor Aznar i preguntar-li per què no hi havia trens, li explicava què era Catalunya. Però si ja ho sabia el senyor Aznar què era Catalunya! Tots els espanyols saben perfectament què és

Catalunya, som nosaltres els que no sabem què és Espanya! I encara anem pel món dient que volem l’Estat federal. Però, és que no ho sabem que ells no el volen? Vostè ha vist mai cap anglès que pregoni la seva identitat?

Ara potser amb la independència d’Escòcia s’ho comencin a plantejar...Perdoni, no! Perquè no estan plantejant-ho com si fos un problema de pèsols i de sucre. L’altre dia parlava amb un anglès que ja fa temps que viu aquí sobre el País Basc i em recordava que el problema d’Irlanda al final s’ha resolt per la intervenció americana. Si hi ha un problema, s’ha de resoldre, i si vostè no el vol o no el sap resoldre, busqui algú altre que li resolgui. Això del País Basc és la bogeria organitzada. Al president del Govern el volen portar a la presó perquè s’ha entrevistat amb un senyor que es passeja pel carrer! És realment espectacular!

Josep Maria Bricall és, primer de tot, un amic que sempre he tingut a prop quan ha fet falta. En ell conflueixen el rigor intel·lectual i l’exigència, d’una banda, i el prag-matisme i la capacitat per generar consensos, de l’altra.

És evident que de Josep M. Bricall cal destacar el seu magis-teri en el terreny de l’economia i la seva contribució al pensament econòmic d’aquest país. Però no puc deixar de subratllar també aquells aspectes del seu magis-teri que transcendeixen l’àmbit estrictament econòmic i que consisteixen en allò que podríem anomenar “lliçons de conducta”

Josep M. Bricall ens ha ense-nyat a pensar per nosaltres matei-xos, és a dir, a no témer tenir idees pròpies, i també a obrir la nostra ment i no conformar-nos amb els camins fàcils i trillats de la como-ditat que ens ofereix l’experiència coneguda. Amb ell, també hem

après a actuar amb rigor i pro-fessionalitat. No n’hi ha prou amb tenir bones intencions, tot i que són molt necessàries, sinó que cal fer les coses «d’una certa mane-ra»: subjecte, verb i predicat, com ha recordat ell tantes vegades. I ens ha ensenyat també una certa idea de Catalunya i de la impor-tància de les institucions, que són la garantia última de la continuïtat del país. Aquesta idea, sempre subjacent, que el que és important és «allò que queda», sobretot quan ens referim a les institucions.

Aquest és el llegat, que molts compartim, de Josep M. Bricall. Hem de donar-li les gràcies per tot el que ens ha donat i per tot el que ens donarà.

Antoni CastellsConseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya

(*) Text elaborat a partir de la intervenció rea-litzada en l’acte d’homenatge a Josep M. Bricall, organitzat per la UB el dia 19 de juny de 2007.

Josep Maria Bricall, company, mestre i amic

ENTREVISTA: JOSEP m. BRICALL 11

Un país d’insensats! En aquest món el que mana no és el que té dret a manar sinó el que sap manar, que és ben diferent.

Vostè no creu gaire en les fórmules estatutàries. No va estar d’acord amb l’Estatut del 79 ni tampoc amb l’actual...En l’Estatut del 79 vam perdre uns quants llençols, que diem en català, i en aquest n’hem perdut uns quants més.

Què opina vostè de l’encaix CatalunyaEspanya?Veu, això mateix de l’encaix no ho entenc. El que encaixa les coses és la vida. Jo he vis-cut molts anys amb la meva dona, i no hem seguit cap norma. Ens hem anat adaptant. També he fumat en pipa fins fa poc. Al prin-cipi se m’apagava a cada moment. Al cap d’uns anys l’agafava, la deixava, la tornava a

agafar i no se m’apagava mai! No sé com es fa. Es fa! Doncs això és semblant. Si ens dedi-quéssim a fer les coses d’una certa manera, és a dir raonant-les i no fent bestieses, ja esta-ríem encaixats! No sé si m’explico...

És el destí de Catalunya estar «encaixada» amb Espanya?En les condicions actuals, sí. Sap què vol dir ser independent? Miri els països que ho han aconseguit: quan al país d’origen hi ha hagut una gran crisi ―n’hi ha hagut cap aquí?, s’ha perdut una guerra? o creant una guerrilla. Quina de les dues maneres està disposada a utilitzar Catalunya? Em dirà: «I Eslovàquia i la República Txeca?». Els txecs són molt dife-rents! Una vegada a Praga, un vicerector em comentava: «Ha sentit avui a la televisió, els eslovacs?, tornen a plantejar no sé què. Que ens deixin tranquils! Que siguin independents

d’una vegada!». Així són els txecs. Quants en trobarà d’aquests de l’Ebre cap avall? Diran «prou!», i aquí tots callats. Fa cosa de dos anys van dir que no consumirien productes catalans. Quina reacció va haver-hi aquí? Cap. Tots callats. Si això és així, i em sembla molt correcte, hem de ser conseqüents. Vostè es pensa que ser independent és beure un vas d’aigua? El vas d’aigua aquest no hi és! I si no hi és, com se’l vol beure! Siguem realistes! Em dirà: «Què se sent més, català o espanyol?». Suposo que ja ho sap, no cal que m’ho pre-gunti. Com entre una palmera i una col, la diferència. Per tant, poca broma; ser catala-nista no vol dir ser burro.

Ara es parla de crisi del catalanisme i de refundacions…Aquestes coses són una pèrdua de temps. Els francesos diuen «de dues coses una», o

Horitzó 2020

El projecte Horitzó 2020 té com a objectiu convertir la UB en una universitat de referència global i una de les institucions més reco-negudes en l’àmbit europeu, tant pel nivell científic com pel caràcter innovador. Els seus objectius estratègics, a llarg termini, se cen-tren en l’ensenyament, la recerca, els recursos humans i l’organitza-ció, i el finançament, la governan-ça i el retiment de comptes.

Josep M. Bricall s’hi va incor-porar el març de 2007 per tal de facilitar la transversalització i la redacció del document marc. «Em dóna feina —manifesta—. Vaig revisar el text intermedi de dalt a baix. Hi havia tres o quatre treballs parcel·lats, de molt bon nivell, però que calia lligar. Tots els meus suggeriments van ser acceptats i és un treball que pot quedar força bé. He intentat que no es veiés gaire la meva mà.»


bé es vol perdre el temps, o bé no se sap que s’està perdent el temps, que no sé que és pitjor. Prat de la Riba no tenia Estatut i vostè en aquests moments encara viu en gran part per Prat de la Riba: l’Escola Industrial, l’Institut del Teatre, la Biblioteca de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Escola del Treball... Qui-na altra cosa hi ha a Catalunya que no sigui això? El catalanisme està en crisi? Catalunya està en crisi? No està en crisi, és que l’han fotuda a la nevera, és normal que esternudi! Aquest és el meu plantejament, com vostè comprendrà, inútil, a ningú no li interessa. Ja veurem dintre d’unes quantes generacions què passarà... Potser no hem sabut fer-ho, potser no n’estem prou convençuts. Tampoc no ens adonem del que ha representat la dic-tadura per a aquest país. Amb la creació de l’Institut Nacional d’Indústria va destruir una part molt important de les tendències incipi-ents de l’economia catalana cap a sectors que no eren el tèxtil. Hauríem pogut fer alguna cosa per rectificar-ho. Quan discutíem l’Esta-tut, per què no vam pensar la part que podia correspondre a Catalunya de les empreses públiques? Jo en aquell moment sí que ho pensava això, i vaig dir que no era partidari del concert, però d’això, sí. Però com que es va

fer sense consultar amb la Generalitat, va sor-tir el bunyol que va sortir.

Durant els anys vuitanta va funcionar el club d’opinió Emprius. Es va desfer perquè no va aconseguir llançarlo a la presidència de la Generalitat?Jo? Vostè em veu a mi de president de la Generalitat? Va molt errat. Es va dissoldre, li diré clarament, perquè va morir en Romà Planas, que n’era l’ànima. Que hi hagués algú que volgués fer-ho? Això és una altra història, però s’ha de comptar amb mi, no? I jo mai no m’hi vaig presentar. El grup es va formar perquè consideràvem que l’elecció de Pujol no era el que en aquell moment conve-nia, però va fallar la deliqüescència de l’opo-sició, i que la gent no s’adona que dedicar-se a la política és una cosa molt forta. El club d’opinió de referència va ser el Jean Moulin, que a França va propiciar —sobretot en el període Mitterrand— que molta gent ocupés llocs rellevants. A l’Emprius potser hi havia algú que pensava així, però la immensa majoria el que feia era establir uns criteris.

Entre els seus membres hi havia l’actual conseller d’Economia Antoni Castells

i Albert Boadella, autor del llibre Adiós Cataluña, dos homes ben distants ara.El que ells diuen [es refereix a Boadella i al Partit dels Ciutadans] que a Catalunya no hi ha llibertat, és un disbarat. La gent que afir-ma més del que cal, fa un flac servei a la raó. El que sí que poden dir és que el país ha estat sectàriament dirigit. I això es manifesta encara a la premsa i a l’opinió pública. La frase del president Tarradellas «Catalunya té una dictadura blanca», és molt bona, perquè hi havia coses que no apareixien. Ara a la televisió surten manifestacions i vagues, i en aquella època no sortien, era una bassa d’oli això. Cada dia s’inauguraven crisantems! I escolti, això es paga. La crítica, en les soci-etats modernes, és fonamental. La crítica intel·ligent, s’entén. Perquè si la crítica són només totes aquestes bestieses que ha fet el PP sobre l’11-M... Això no és crítica, això és d’idiotes, perillosos, per cert. La crítica raonable, discutir «això no és així per això i per això...», s’ha perdut. Catalunya també tenia una tradició humorística brutal abans de la guerra. Ja m’explicarà quin humor hi troba ara. Bé, aquests del Polònia… tot es concentra allà! I no pot ser, hauria d’estar a la vida quotidiana, l’humor, oi?

La feina fetaEl proper mes de gener es compliran deu anys de la signatura, a París, de l’acord entre França, Itàlia, Alemanya i la Gran Bretanya per a la creació d’un espai universitari comú de la UE, preàmbul de Bolonya. Quan li van demanar al ministre Claude Allègre per què no s’hi havia convidat cap representant espanyol va respondre: «No és cert, aquí hi ha el president dels rectors, que a més par-la català». Es referia a Josep M. Bricall, que feia quatre anys que havia deixat el Rectorat de la UB i quasi els mateixos que presidia la Conferència de Rectors Europeus (CRE).

Aquell mateix any 1998, els rectors espanyols li van encomanar la redacció d’un informe sobre la universitat, a l’estil del que Ron Dearing havia fet a la Gran Bretanya. Però aquí, la manca de consens va enterrar la iniciativa. Ni la Generalitat ni el Ministeri van voler debatre l’Informe Bri-call i el van desar en un calaix.

Si les recomanacions teòriques de Bricall sobre el futur universitari no van prosperar, les intervencions pràctiques, les que va dur a ter-

me com a rector de la UB, van marcar una època. En el moment del seu comiat, vaig escriure sobre les quatre claus del bricallisme: l’expansió de la Fundació Bosch i Gim-pera (la connexió amb l’empresa, la formació continuada); la projecció internacional (el crei-xement del nombre d’erasmus, els acords amb centres estrangers); la consolidació de les infraestructures (el campus de la Vall d’Hebron, l’aulari Josep Carner, les Heures, les primeres passes al Raval), i la promoció de la recerca. No sempre va rebre el suport de la Generalitat i alguns projectes es van haver de dur a terme amb crèdits a través de la discu-tida Fundació Bosch i Gimpera, amb imagi-nació i amb algun cop de puny damunt la tau-la. Però va demostrar que hi havia també «una certa manera de fer política universitària».

Josep PlayàPeriodista

«Dir que a Catalunya no hi ha llibertat és un disbarat»

REPORTATGE: CALENDARIS. LA CULTURA DEL TEmPS14

Text:

Bibiana BonmatíMarta CasellasPatrícia Lainz

Calendaris. La cultura del temps

L’any 2008 és alhora també el 5�68, o el 1429, i encara podríem trobar-ne algun més. De fet, arreu del món han existit tants calendaris com cultures. Tot i això, el calendari gregorià és el que s’ha establert com a norma internacional per a les activitats civils. La construcció d’un calendari es basa en els moviments dels astres, però també està ple de convencions que depenen de les diferents cultures i està molt influïda per les creences de cadascuna d’aquestes. La història dels calendaris aplega un munt d’anècdotes i curiositats, i el tema ha despertat l’in-terès d’emperadors, papes, astrònoms i escriptors.

Els calendaris són construccions culturals que reflecteixen l’esforç dels homes al llarg de la història per controlar el temps. Això obeeix a diferents motivacions i necessitats, la primera seria la d’entendre els cicles i els ritmes de la natura assenyalats principalment pels moviments dels astres i el pas de les estacions.

Ficció fotogràfica amb imatges de: BB / SOHO (ESA-NASA) / Luc Viatour.

REPORTATGE: CALENDARIS. LA CULTURA DEL TEmPS 15

Calendaris. La cultura del temps

La base dels calendaris rau en els moviments principalment del Sol i la Lluna, però també el moviment nocturn de les estre-lles ha estat decisiu en el disseny. El més evident és el recorregut diari del Sol en el cel, a causa de la rotació de la Terra sobre si mateixa. La divisió del dia en 24 hores té a veure, d’una banda, amb el moviment nocturn dels estels que els babilonis van divi-dir en 12 grups i que, per analo-gia, van fer també amb el dia. D’altra banda, la divisió horària que ha arribat fins als nostres

dies té els orígens en el sistema sexagesimal utilitzat pels babilo-nis i, de fet, encara el fem servir en la mesura dels angles en graus, minuts i segons. El que determina l’inici del dia és una convenció que dependrà de les diferents cultures i, així, mentre que en el calendari estàndard el dia comença a mitjanit, en el musulmà, per exemple, s’inicia a l’ocàs. Seguint amb els astres, la divisió setmanal en set dies té l’origen en la divisió del mes lunar en intervals entre les seves qua-tre fases.

La major part dels calenda-ris es poden classificar en un d’aquests tres tipus: lunar, solar i lunisolar. Els solars, com el nostre, estan construïts de manera que s’han d’ajustar a l’any tròpic o solar que té una durada de 365,24 dies (aquests 0,24 dies de més de l’any solar són els que donen lloc als anys bixestos). L’any 1582 el papa Gregori XIII va instaurar aquest calendari, en substitució del calendari anterior, el julià, que va elaborar l’astrònom Sosígens d’Alexandria i que i va introduir

Els calendaris reflecteixen l’esforç dels homes al llarg de la història per controlar el temps


Juli Cèsar cap al 46 aC. En aquest calendari l’any tenia 365 dies i cada quatre anys s’hi afe-gia un dia, cosa que donava lloc als anys bixests, o de traspàs (tots els que són divisibles per quatre) de 366 dies. Amb aquest calendari es produïa una dife-rència entre l’any civil i l’any tròpic de 0,0078 dies. Aquesta petita diferència amb el pas dels segles va provocar un desfasa-ment de deu dies que va afectar la data de la Pasqua. Per aques-ta raó Gregori XIII va iniciar la reforma del calendari i per fer-ho va crear una comissió que finalment va determinar que el dia 5 d’octubre passés a ser el 15 d’octubre; d’aquesta manera

Dones de la minoria ètnica Miao amb el vestit tradicional del dia de l´Any Nou xinès. Foto: AP Photo / Xinhua, Yang Junjiang.

L’any zero i els càlculs de DionísDionís l’Exigu (anomenat així per la seva petita alçada) va rebre el 525 dC l’encàrrec de confeccionar unes taules per calcular la data de Pasqua. Per fer-ho, el monjo i astrònom originari d’Es-cítia —l’actual Ucraïna— va calcular la data del naixement de Crist i va establir-la l’any 754 a.u.c. (ab urbe condita, l’any de la fundació de Roma). D’aquesta manera s’establia que aquell era el primer any del senyor (Anno Domini) com a punt de partença de l’origen de temps per calcular els anys. No va ser fins més tard que es va introduir la nomenclatura d’abans i de després de Crist. En aquest càlcul cap enrere es va passar directament de l’any 1 dC a l’1 aC obviant el que hauria d’haver estat l’any zero. Així, els segles comencen l’any 1 i finalitzen el 100 (i no del 0 al 99 com hauria d’haver estat).

l’any següent l’equinocci de pri-mavera va tornar a coincidir el 21 de març com en els primers anys del calendari julià. En la reforma gregoriana, per evitar el desfasament es va determinar que pel que fa als anys finalit-zats en dos zeros, en la nova reforma només fossin bixests aquells divisibles per quatre-cents, per exemple, el 1600 i el 2000 han estat bisexts, però no el 1800 o el 1900. Amb aquest canvi es va aconseguir reduir la diferència entre els anys tròpics i els anys civils en 0,0003 dies, per tant, només s’acumulava un dia de diferència cada 3.300 anys. Així va quedar configurat el calendari gregorià, també

REPORTATGE: CALENDARIS. LA CULTURA DEL TEmPS 1�

conegut com a calendari occidental.

Un altre tipus de calendari és el lunar que es basa en el mes lunar o sinòdic, que té una durada de 29,5 dies. «Parlar d’un any lunar no té sentit, com tampoc no en té un mes solar, perquè no es corresponen a res», comenta el professor Juli Samsó, del Departament de Fi-lologia Semítica, «d’altra banda, —continua l’investigador— els calendaris solars tenen sentit en cultures agrícoles en què el cicle estacional és de gran impor-tància; en canvi, els calendaris lunars estan vinculats a cultures ramaderes, en què les estacions no són tan importants». Un bon

exemple de calendari lunar és el musulmà format per anys de 6 mesos de 30 dies i 6 de 29. L’inici del mes el marca el co-mençament de la lluna creixent, després de la fase de lluna nova. Aquest fet determina un fort

El dia universal El 1884 va tenir lloc una con-ferència internacional a Was-hington «amb el propòsit de fixar el meridià principal i el dia universal». En el decurs de la trobada es va determinar que aquest meridià principal seria el que passés per Greenwich i que el dia universal hauria de començar a la mitjanit de Green-wich. D’altra banda, es va defi-nir l’anomenada línia del dia universal, una línia imaginària que va des del pol Nord fins al pol Sud i dista 180º del meri-dià de Greenwich. És a dir, que els habitants d’aquesta línia comencen un nou dia just 12 hores abans que el dia uni-versal comenci a Greenwich oficialment. De fet, l’existència d’aquesta línia és el recurs que va utilitzar Jules Verne en la seva obra La volta al món en vuitanta dies, per fer que el protagonista arribés a temps de guanyar la juguesca.

Els calendaris solars tenen sentit en cultures agrícoles i els lunars estan vinculats a cultures ramaderes

Jueus ultraortodoxos al carrer del barri Mea Shearim de Jerusalem el dia de la celebració del Purim. Aquest dia es commemora el miracle relatat en el Llibre d´Ester, que explica el moment en què es van salvar de ser aniquilats sota el mandat del rei persa Asuero. Foto: AP Photo / Emilio Morenatti.

Calendari republicàUn dels canvis que es van introduir a França després de la Revo-lució va ser la introducció d’un nou calendari, el 1792, anomenat calendari de la República Francesa i que va ser oficial durant tretze anys. Els mesos es van batejar amb noms referents a la meteorologia corresponent a l’estació; així, per exemple, els mesos d’hivern eren: nuvolós, plujós i ventós.

component local en aquest tipus de calendari. En aquest sentit, el professor Samsó recorda un breu conte àrab segons el qual a una persona li demanen: «Perdo-ni en quin dia del mes estem?», i contesta: «No ho sé, no sóc

d’aquest poble». Per decidir quan començava el mes es disposava d’observadors que verificaven l’aparició de la lluna. Per aquest motiu no sempre es podia obser-var aquesta aparició simultània-ment arreu del món. Actualment

SibèriaAlaska

mar de Bering

Oceà Pacífic

Illes Hawai

Illes marshall

Illes Solomon

Tuvalu

Fiji

Samoa

Sidney

mar de Corall

NovaZelanda

�5º

60º

45º

�0º

15º

0º

15º

�0º

45º

Diari àrab on apareixen les dates segons el calendari occidental i el calendari musulmà.


Existeix alguna cultura sense calendari?No, totes les cultures tenen calendari. No podem pensar només en el nostre calendari, de caràcter més matemàtic. El con-cepte d’abans i de després, de la unitat: el dia, és en totes les cultures del món.

Així, no hi ha cap calendari que no mesuri el pas dels temps?No. El que pot haver-hi és un calendari que no serveixi per mesurar el pas del temps, sinó la característica del moment: podrí-em dir que hi ha calendaris que no mesuren la quantitat del temps, sinó la qualitat. Això sí, actualment aquests tipus de calendaris con-viurien amb altres que indiquen en quin moment ens trobem, perquè tots el pobles tenen activitats que cal coordinar.

Un exemple...El calendari balinès està molt estu-diat perquè és un calendari de permutació, que no segueix una línia temporal de menys a més. És molt complex en sentit matemàtic, perquè està fet de cicles de dies. Consisteix en deu cicles que es van repetint, encara que els més

comuns són els de cinc, sis i set dies, que es van combinant i, per tant, hi ha dies que tenen dos noms o tres, ja que coincideix l’ini-ci de cadascun d’aquests cicles. El dies binominals o trinominals tenen unes característiques especials per als balinesos per les seves qualitats místiques o religioses. El calendari de permutació envaeix la vida diària pel que fa a les combi-nacions de noms dels dies, ja que hi ha dies dolents o bons per construir una casa o començar un viatge, per exemple. No indica l’edat d’una persona però sí deter-mina si aquella persona viurà molt, si serà feliç, pobra, rica o desafor-tunada... Abans del casament, s’estudia si la conjunció dels dies de naixement de la parella és favo-rable, si no, no hi haurà boda. Així, amb aquest calendari no es poden planificar cites, però no es viu en el caos, perquè també tenen el calendari lunisolar i estan dintre d’un Estat modern (Indonèsia) on predomina el calendari gregorià.

El temps, doncs, segueix el ritme dels països més rics?Tot el món es regeix pel mateix sistema horari que permet la nave-gació aèria i on hi ha el meridià de

Greenwich, al qual s’han adaptat tots els països. El calendari occi-dental és el que predomina a les agendes de tot el món, però no per una qüestió d’imposició dels països rics sobre la resta, sinó per un motiu de coordinació, de necessitat humana. No pots viure fora del món amb el teu propi i únic calendari, perquè vulguem o no, estem tots interconnectats. Aquest calendari no n’ha extingit d’altres que conviuen amb ell, però en ocasions ha produït situacions molt absurdes, com ara que en països de l’hemisferi sud se celebri el Nadal amb el banyador posat. I també ha perjudicat algunes comunitats, com, per exemple, quan els missioners van arribar a poblacions esquimals i van impo-sar el nostre calendari, segons el qual diumenge no es treballa. Això va ser perjudicial per a aquesta comunitat perquè vivien de la caça i si el diumenge passava per allà una balena i no la podien capturar potser no en tornaria a passar cap més durant molts dies.

Quin paper té la intuïció humana en tot això?En algunes cultures més primiti-ves predominen els calendaris

d’impressió sensible, que es ba-sen en la percepció del nostre cos, en els nostres sentits: «estem en un moment o en un altre per-què el gel està més o menys gla-çat, migren determinades aus o ha canviat la direcció del vent». En alguns pobles també es tenen en compte elements vegetals per establir durades: «això dura tant com el tros que triga una canya a fer un nus» o «el temps que triga una font a regar un camp».

L’obsessió pel pas del temps és cosa nostra?A Cabília (Argèlia), al rellotge li deien «el molí del dimoni», perquè creava obsessió. En aquella cultu-ra quedar a una hora exacta és de mala educació; preveure el futur és ostentós i dir que unes gallines pondran tants ous és desafiar l’es-devenir. L’obsessió pel temps està lligada a la historia del desenvolu-pament del capitalisme industrial, que va provocar la domesticació del temps. Quan neixen les fàbri-ques, amb la necessitat de fer torns per tal que s’aturin les màqui-nes, es quan es comença a impo-sar el rellotge i es domestica el temps. No guanyes per treball fet, sinó per hores treballades.

«Hi ha calendaris que no mesuren la quantitat del temps, sinó la qualitat»

Eliseu CarbonellÉs llicenciat en Geografia i Història i doctor en Antro-pologia a la Universitat de Barcelona. Ha escrit les obres Debates acerca de la antropología del tiempo, editat per Publicacions i Edicions de la UB, i Josep Pla: el temps, la gent i el paisatge, publicat per Edi-cions de 1984. Actualment és consultor d’etnografia a la UOC i professor tutor a la UNED.

els astrònoms continuen estu-diant el problema de la visibilitat i el calendari és encara motiu de congressos.

El tercer tipus de calendari és el lunisolar emprat en la cultu-ra jueva i en la xinesa. És una adaptació del calendari lunar a l’any solar. Tal com explica la pro-fessora de la Universitat de Bar-celona M. Josep Estanyol, en el seu llibre Judaisme a Catalunya, avui, un any comú consta de 12 mesos, cinc dels quals tenen 29 dies i els altres cinc, 30 dies. A banda hi ha dos mesos que

tenen 29 o 30 dies. És a dir, que els anys poden tenir 353, 354 o 355 dies. Per arribar a l’any solar, periòdicament s’ha d’afegir un mes extra de 29 dies. L’any de tretze mesos rep el nom d’embolismal. La data de referència d’aquest calendari és la festivitat de la Pasqua (Pésakh en hebreu), que se celebra sempre el 15 de nissan (el primer mes del calen-dari hebreu), que coincideix entre els mesos de març i abril, i que marca l’inici de l’any religiós.

Com hem vist fins ara, plas-mar el moviment dels astres en

REPORTATGE: CALENDARIS. LA CULTURA DEL TEmPS 19

un calendari no és una tasca fàcil. D’altra banda, com dèiem, els calendaris són propis de cada cultura, la qual cosa de-termina tot un seguit de parà-metres, com ara, en quin mo-ment es comencen a comptar els anys. En aquest sentit, el calendari gregorià comença l’any del naixement de Crist, el musulmà s’inicia a partir de l’hègira, és a dir, l’emigració de Mahoma des de la Meca, fins a l’actual Medina (fet que va tenir lloc l’any 622 del calendari julià). Per al calendari jueu, en l’anti-

El calendari jueu té en compte totes les generacions dels patriarques bíblics per calcular l’any d’inici del món

Plaça Jmna El Fna a Marràqueix quan el sol ja ha desaparegut. Durant el mes de dejuni o ramadà, els musulmans han d’abstenir-se de menjar, beure, fumar i tenir rela-cions sexuals, entre altres coses, durant les hores diürnes, fins que el sol es pon. Foto: Marta Casellas.

guitat es va calcular la data de la creació del món per determi-nar en quin any estaven. Per fer-ho, es van tenir en compte totes les generacions dels patri-

ConversionsPer convertir un any d’un calendari a un altre, s’ha de tenir en compte que si tots dos són solars, només cal fer una suma. Però per passar d’un calendari solar a un de lunar (o viceversa) la fórmula és molt més complexa.

Any jueu = any gregorià + 3.760Any musulmà = any gregorià – 622 +

any gregorià – 622

32

La processó de Setmana Santa és una de les celebracions més tradicionals del nostre calendari. Foto: Marta Casellas.


Mosaic del calendari jueu en una sinagoga a Beit Alfa, Israel. Els signes del zodíac rodegen la carrossa del sol, que està en el centre.

El jesuïta, matemàtic i astrònom Christopher Clavius (1538-1612) va ser un dels membres més destacats de la comissió del calendari, que va promoure lélaboració del calendari gregorià.

Mosaic romà de les quatre estacions de lántiga ciutat romana de Complutum, on avui dia se situa la localitat madrilenya dÁlcalá de Henares.

professor Samsó «atès que en els calendaris lunars el concepte d’any no té sentit, en el calendari musulmà no té gaire importància celebrar el principi d’any, però, per contra, sí que en té el comen-çament del ramadà, una de les dues grans festes o la festa del sacrifici, que se celebra quan els peregrins arriben a la Meca». L’any xinès celebra l’any nou en la segona lluna nova després del solstici d’hivern, en el calendari hebreu l’any s’inicia el mes de

tixrí, entre els mesos de setembre i octubre.

També podríem trobar altres diferències, com ara, en relació amb els dies festius de la setma-na, el divendres en el calendari musulmà, el sàbat (‘dissabte’) en l’hebreu o el diumenge en el gregorià. En definitiva, podríem trobar per a cada dia i per a ca-da cultura una història diferent que marca les tradicions que s’han forjat amb el pas dels dies, dels anys i dels segles.

La data d’inici d’any, no té la mateixa importància en tots els calendaris

arques bíblics. Un altre cas és el calendari xinès que es regeix amb cicles de 60 anys formats per cinc cicles de 12 anys que es corresponen a diferents constel-lacions xineses. Segons aquest calendari, el 2008 s’inicia un dels cicles de cinc anys i és l’any de la rata.

Una altra convenció és la data d’inici d’any, pel que fa a la qual, cal tenir en compte que no té la mateixa importància en tots els calendaris. Com explica el

Bibliografia

CARBONELL CAMÓS, E. Debates acerca de l’antropología del tiempo. Barcelona: Publicacions i Edicions UB, 2005.

ESTANYOL I FUENTES, M.J. Judaisme a Catalunya, avui. Barcelona: Editorial Pòrtic, 2002.

LIPPINCOTT, K. El tiempo a través del Tiempo. Barcelona: Grijalbo Mondadori S.A., 2000.

PALAU, M. La pintoresca història del calendari. Barcelona: Editorial Millà, 1973.

«La pela és la pela»El comerç internacional no té en compte l’exis-tència de diferents calendaris de les diverses cultures o religions. Totes les transaccions eco-nòmiques a escala mundial es fan utilitzant únicament el calendari occidental com a refe-rència. És una norma no escrita. «Fins i tot en operacions entre països que tenen altres calen-daris, com per exemple els països musulmans, s’utilitza el calendari cristià», assegura Joaquín Turmo, professor del Departament de Teoria Econòmica, expert en comerç internacional, integració econòmica i Organització Mundial del Comerç (OMC). Com explica Turmo, «quan se signa un contracte i es fixa el termini de lliu-rament i de pagament d’una mercaderia es té

en compte només el calendari occidental. Pro-bablement, això té l’origen en el pas de les transaccions basades en el compromís oral a les transaccions basades en contractes escrits, quan ja eren hegemòniques les economies occidentals». En relació amb els festius, ni tan sols compta el calendari occidental. Quan s’ha de lliurar una mercaderia en una data concreta, no es té en compte si en el país de destí aquell dia és laboral o festiu. Tant hi fa que sigui diu-menge o sàbat —setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès—. Aquestes dates perden tot el sentit quan entren en joc les rela-cions econòmiques a escala mundial.

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

DIàLEGS: PEqUíN 2008: LA XINA ENTRA EN JOC22

És catedràtic del Departament d’Economia Política i Hisenda Pú-blica de la Universitat de Barcelona. Va cursar els estudis de Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona, i va ampliar-los posteri-orment a París en temes de planifi-cació i recursos humans. A banda de la docència, en l’activitat de re-

cerca s’ha centrat especialment en aspectes econòmics de l’edu-cació i el treball. En relació amb la Xina, a partir d’un interès des dels primers inicis professionals que el va a portar, entre altres coses, a cursar estudis de llengua xinesa, durant els últims anys ha pogut dedicar-se amb més intensitat a l’estudi i la difusió del procés de desenvolupament d’aquest país, amb publicacions, cursos i confe-rències sobre aquests aspectes.

Tomàs Moltó

Manel Ollé, Tomàs Moltó i Cesáreo Rodríguez-Aguilera

És investigador de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives i pro-fessor d’història de la Xina i de cinema i literatura xinesa contemporània en el màster d’Història del Món i en la llicen-ciatura d’Estudis d’Àsia Oriental de la Universitat Pompeu Fabra. Exerceix com a professor també en el màster d’Estudis Àsia i Pacífic i en el màster

d’Història de les Religions de la Universitat de Barcelona. És autor de les obres La empresa de China: de la Armada Invencible al Galeón de Manila (Acantilado, 2002) i Made in China: despertar político, social y cultural de China (Destino, 2005). Ha publicat dos llibres de poesia: De bandera Liberiana (Columna, 1994) i Mirall negre (Proa, 2002, Premi Ciutat de Palma), i practica la critica literària en diferents mitjans de comunicació. Ha traduït del xinès Pu Songling i Gao Xingjiang.

Manel Ollé

Pequín 2008: la Xina entra en joc

Els Jocs Olímpics que començaran el proper agost (el 8, del 8, de 2008) faran que la Xina sigui protagonista destacada aquest any en els mitjans de comunicació. Però entre la remor de les moltes notícies que sentirem no ens serà fàcil copsar la realitat complexa del país més poblat del món (més de 1.�00 milions d’habitants). Els majors contrastos i paradoxes entren en joc en els més de 9.�00 km2 del territori xinès: una proverbial cultura mil·lenària que alhora va viure l’intent de fer tabula rassa de la tradició amb la revolució cultural; unes zones costaneres cada cop més modernitzades, al costat d’un interior amb greus problemes socials; un règim comunista però amb sanitat de pagament; el conegut creixement de l’economia (que posseeix la major reserva mundial de dòlars en el planeta) junt amb un sistema polític seguit de prop per Amnistia Internacional a causa de les nombroses violacions dels drets humans de què se l’acusa. El politòleg Cesáreo Rodríguez-Aguilera, l’economista Tomàs moltó i el sinòleg manel Ollé, ens apropen en aquest diàleg a totes aquestes qüestions.

Text:

Núria Quintana

Fotografies:

Marta Casellas

Emblema oficial dels Jocs Olímpics de Pequín 2008. Foto: AP Photo / Ng Han Guan.

DIàLEGS: PEqUíN 2008: LA XINA ENTRA EN JOC 2�

Els Jocs Olímpics

Manel Ollé (MO): Els Jocs Olímpics que tindran lloc a Pequín l’any vinent crec que per a la Xina són sobretot una operació de pro-jecció internacional: donar la imatge de país modern, capaç d’organitzar un gran esde-veniment internacional. L’impacte sobre la ciutat, però, és petit si tenim en compte les grans dimensions de Pequín. Ha representat la urbanització d’una zona perifèrica, però no ha estat substancial per a la ciutat.

Tomàs Moltó (TM): La incidència de l’actua-ció feta a Pequín per als Jocs Olímpics no té comparació possible amb la incidència que va tenir a Barcelona perquè el dinamisme de les obres d’infraestructura és enorme i ve de lluny.

MO: Les Olimpíades sí que seran substan-cials des del punt de vista d’imatge del país. I en aquest sentit, els mitjans de comunicació internacionals seran els que furgaran en temes que no seran plaents per als governants impli-

cats. Amb vista als Jocs, no hi ha una pers-pectiva de dissidència interna, però sí que hi ha moviments que ja han emprat algun cop mitjans mediàtics per fer lesseves denúncies.

Cesáreo Rodríguez Aguilera (CRA): Amb els mitjans d’avui, amb els mòbils dotats de càmeres fotogràfiques, amb Internet, és dificilíssim que el règim controli tot al cent per cent. Ara bé, és evident que en-fortiran la vigilància al màxim, i en principi, jo crec que gairebé no es produiran inci-dents; no són totalment descartables pe-rò ho trobo francament difícil. La imatge que el règim intentarà donar és la d’esta-bilitat, de progrés, de cohesió social, mos-trar els Jocs com un gran aparador del que s’ha fet i del que encara es farà.

L’èxit del creixement econòmic

TM: Tot el model de creixement xinès es basa en la demanda externa: en les exporta-

Manel Ollé, Tomàs Moltó i Cesáreo Rodríguez-Aguilera

Pequín 2008: la Xina entra en joc

Cesáreo Rodríguez-Aguilera de Prat és catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, doctor en Dret i llicenciat en Història Contemporània.Entre els seus llibres principals destaquen: Gramsci y la vía nacional al socialismo. Madrid: Akal, 1984. Temas de ciencia política. Barcelona: PPU, 1987. Nacionalismos y autonomías. Barcelona: PPU, 1993. La crisis del Estado socialista. China y la Unión Soviética durante los años ochenta. Barcelona: PPU, 1994. El cambio político en

Italia y la Liga Norte. Madrid: CIS, 1999. Sistemas de gobierno, partidos y territorio. Madrid: Tecnos, 2000. Problemas políticos y conflictos mundiales de los años noven-ta. Barcelona: ANUE, 2000. Partidos y estrategias nacionalistas en Cataluña, Escocia y Flandes. València: Tirant lo Blanch, 2002. La teoría bolchevique del Estado socia-lista. Madrid: Tecnos, 2005. El proceso electoral federal mexicano de 2 de julio de 2006. Barcelona: CIDOB, 2007. També és autor de capítols específics sobre qüestions diverses de ciència política inclosos en 18 obres col·lectives publicades.

Cesáreo Rodríguez-Aguilera

cions i el que anomenem globalització. Aquest model potser ha esgotat una mica els seus lí-mits. A més hi ha el problema dels recursos: hi ha aqüífers totalment esgotats, els rius estan molt contaminats… El que passa és que d’ai-xò, ja en són conscients, i, de fet, un dels trets que marquen el lideratge de Hu Jintao és pren-dre consciència d’aquests temes. L’alternativa és recentrar una mica el model sobre la de-manda interna. Això no és fàcil. Es tracta de crear una capacitat adquisitiva, unes condi-cions que ara no existeixen.

Nosaltres veiem sobretot la cara positiva del creixement: l’europeïtzació de la costa, però també hi ha la persistència de situacions «africanes» a l’interior. La sanitat és molt pre-cària, l’ensenyament també… L’Estat s’ha reti-rat molt d’aquests serveis. Ara bé, jo crec que hi ha precedents que permenten sostenir la visió que la Xina té recursos per sortir-se’n, d’aquests problemes, almenys potencialment.

CRA: Sobre la qüestió sanitària, una cosa que em sobta moltíssim és que en

Cartell amb el símbol del Partit Comunista de la Xina.Foto: AP Photo / Eugene Hoshiko.


l’època maoista hi havia una assistència sanitària mínima gratuïta. Ara resulta que la sanitat és de pagament, fins i tot a les zones pobres. Per a les famílies pobres això és una ruïna o gairebé inaccessible. Per a un país que teòricament s’anomena socialista, és la cosa més antisocialista del món. Això, de quan arrenca?

MO: De la reforma de Deng Xiao Ping, als anys vuitanta.

TM: Abans, al camp hi havia personal sa-nitari que sabia posar vacunes, derivar la gent als hospitals i això es traduïa en unes xifres sanitàries excel·lents.

CRA: I era gratuït.

TM: Era gratuït perquè, per exemple, aquests «metges descalços» cobraven en punts de treball, en el marc dels equips de pro-ducció i els hospitals comunals es finançaven col·lectivament. A les ciutats cada unitat de producció o empresa, creava o tenia accés a un conjunt d’institucions pròpies de l’Estat del benestar. Això s’ha anat privatitzant. Una de les errades grosses que han fet a la Xina ha estat copiar el sistema americà, basat en el paga-ment per l’usuari. Curiosament a Taiwan, no: allà fa aproximadament quinze anys que van

establir un sistema similar a l’europeu univer-sal, que funciona perfectament.

A més, el sistema de la Xina té perversions importants. Una anècdota: el govern xinès va proporcionar gratuïtament medicació contra la sida i els hospitals l’havien d’administrar. Què van fer alguns hospitals? La medicina és gra-tuïta, però primer has de fer unes proves.

CRA: Que es paguen.

TM: I d’això, se’n poden explicar històries i històries. Respecte a la sanitat, a la Xina han de fer un canvi radical. El sistema americà té problemes seriosos tot i ser un país molt ric i a la Xina ha provocat situacions desastroses.

MO: Un dels factors d’insostenibilitat del model actual de creixement, a banda del te-ma dels recursos, seria també el de la tensió social que la polarització progressiva de la societat està provocant i de la qual en són conscients els dirigents. Per això han fet, de moment en un pla més retòric que real, el discurs de l’harmonia social. En general, més de la meitat de la població ha perdut prerro-gatives socials, pel que fa a sanitat, educa-ció… però també quant a l’aparició de taxes de tota mena. Això esclata en conflictes lo-cals, aïllats, que el manteniment d’un règim de control de la informació fa que no es ve-

Cesáreo Rodríguez-Aguilera:

«Crec que el règim experimentarà políticament, però més endavant»

DIàLEGS: PEqUíN 2008: LA XINA ENTRA EN JOC 25

hiculin, però que preocupen realment el po-der. És un factor d’incertesa.

Obertura política?

CRA: La Xina ha iniciat, des de l’any 1978, un procés de doble reforma: la re-forma econòmica i l’obertura internacio-nal. Això ni s’ha tocat ni es tocarà. Aques-ta transició ha donat pas a un sistema híbrid: és un sistema de socialisme real clàssic, sense espais de pluralisme veri-table. I, en canvi, en l’àmbit socioeconò-mic l’obertura ha estat espectacular de manera que l’antiga economia estatalit-zada ha canviat de soca-rel.

El partit el que necessitava era una ins-titucionalització de les successions. Les successions a la Xina havien estat normal-ment bastant traumàtiques. Jo crec que ha estat la quarta generació, com ells l’ano-menen, la que ha arribat al poder amb Hu Jintao, la que finalment ha arribat a un acord institucional intern. Tinc la intuïció que a mitjà i a llarg termini el partit comu-nista xinès podria esdevenir quelcom sem-blant a l’antic PRI mexicà. És a dir, un partit amb una ideologia baixa, que ho arreplega tot, nacional, patriòtic, popular… que pot tolerar una oposició domesticada. Això el

règim ho té bastant fàcil, perquè sobre el paper ja hi ha els anomenats vuit partits patriòtics. Les eleccions no són competiti-ves però hi ha una minúscula fracció a l’As-semblea Nacional Popular en la qual són presents aquests partits que procedeixen de la resistència antijaponesa i són quel-com absolutament simbòlic. Si el règim volgués, podria donar una mica més d’es-pai a aquests «micropartits». Això més en-davant podria preparar fins i tot el terreny cap a una evolució més democràtica. Hu Jintao ja ha insinuat alguna cosa en aques-ta línia. Ja hi ha una experiència, que és Hong Kong. I per apropar-se a Taiwan de manera pacífica, no té més remei que mo-dificar les estructures tan rígides del siste-ma polític. Crec que el règim experimenta-rà políticament però més endavant.

MO: En l’últim Congrés, de fet es parla de dues tendències, dues faccions dins el partit: una és la populista, o socialdemòcrata, i l’al-tra l’elitista o neoliberal. El procés de succes-sió no queda clar, no està del tot tancat. Sembla que Jiang Zemin, que era represen-tant del clan de Xangai, del sector proper al model basat en el creixement com a prioritat, no ha perdut del tot el Congrés. Ens trobem en aquesta situació típicament xinesa d’un cert equilibri de forces. Pel que fa a les pers-

Tomàs Moltó:

«La Xina té les reserves més grans de dòlars del món: un bilió i mig»

pectives, el que sembla és que en les últimes dècades quan s’ha parlat de reforma s’ha buscat sempre dotar de contingut polític les institucions, i sobretot crear un «sistema le-gal». Per mi això seria un prerequisit perquè s’anés cap a un altre escenari.

TM: Els xinesos són molt conscients del que passa al seu entorn i jo crec que han canviat la perspectiva. Un dels punts de re-flexió és el que ha passat a Rússia, i una de les coses que tenen clara, jo crec, és que la unió entre Estat i partit que hi havia a Rússia era un element que impedia que poguessin evolucionar de manera viable. El que estan fent és avançar cap a la separació entre par-tit i Estat, i entre l’acció política i la gestió. Per exemple, ara les empreses públiques depe-nen d’una organització específica que les gestiona i que respon al Consell d’Estat, però que no és el Consell d’Estat.

CRA: La legalitat de la qual parlava Ma-nel Ollé és fonamental. Perquè si no els inversors estrangers no se’n refien. I la corrupció. Són dos elements catastròfics per al desenvolupament de la Xina.

MO: Per mi el tema de la corrupció és el que podria provocar una tensió social forta. És el que més desprestigia el govern.

Un treballador xinès comptant bitllets de dòlar americans i de iuan xinesos en un banc de Xangai. Foto: Associated Press.


La Xina al món

CRA: La Xina és un Estat absolutament obert pel que fa a la relació amb altres països. El tancament absolut que es va produir en l’època maoista està totalment superat. L’obertura social és molt més limitada, tot i que ja comença a haver-hi una classe mitjana. Crec que uns 200, 300 milions d’habitants del país ja tenen un estàndard de vida relativament bo, i uns trenta milions ja viuen bastant bé. És un embrió d’una classe mitjana que ja co-mença a obrir-se al món.

La Xina té relacions diplomàtiques amb tothom, i comercials amb gairebé tot el món. Els dirigents xinesos el que fan és di-versificar, per exemple, des del punt de vista econòmic, les relacions. La Xina és un gran consumidor energètic i compra petro-li a molts països, des de l’Iran a Nigèria, a Veneçuela. Influència de la Xina a altres països del món? I tant. La Xina ja està fent algunes inversions en alguns països afri-cans i, fins i tot, llatinoamericans. Influència política? És més limitada, només en alguns països de l’entorn, però existeix. La Xina és ja una potència regional asiàtica.

TM: La Xina ha promogut el grup de Xangai, que és un element important, que li confereix un estatus de potència regional. Hi ha un aspecte que és molt important. La Xina té les reserves més grans de dòlars del món, té un bilió i mig de dòlars. Amb això poden fer inversions a tot

arreu, i ja ho estan fent. Les inversions de Xina són molt fortes i estan creixent, perquè de pro-blemes de liquiditat, no en tenen.

MO: D’altra banda, tot i que no viatgin gai-re, la recepció de cultures i formes interna-cionals de vida han estat importantíssimes des dels vuitanta: hi ha l’impacte intel·lectual de totes les traduccions que es comencen a fer als anys vuitanta en totes les branques del saber. L’aparició d’Internet, malgrat tots els controls que es vulguin fer, ha estat una revolució informativa. Entre el país real i el país oficial hi ha una certa distància. I en les elits urbanes, sobretot entre la gent jove, hi ha un coneixement del món i dels referents culturals. No és un lloc tancat. A la Xina un dels discursos dominants els últims temps és el nacionalisme, el patriotisme. Però això no impedeix que alhora en l’escena interna-cional sigui un país que tendeix a jugar en les institucions, i a fer, fins i tot, un ús relativa-ment responsable de la seva presència en el Consell de Seguretat de l’ONU. No és un país que jugui constantment amb el veto.

TM: De fet la Xina té forces pacificadores a Haití, i al Líban.

MO: I en l’àmbit asiàtic està assumint un paper de lideratge però sempre intentant no fer el paper de prepotent. Per tant, penso que mantenir la Xina en el joc internacional és necessari i alhora promoure una dinàmi-ca, que paral·lelament a aquest nacionalis-

La UB a la Xina El govern xinès està prioritzant de manera molt significativa el desenvolupament de l’educació superior, un àmbit al qual està destinant importants inversions. És en aquest context que la Universitat de Barcelona va participar l’octubre passat a l’European Higher Education Fair Beijing-China (EHEF) 2007, que va tenir lloc a Pequín, i al II Fòrum de Rectors Hispanoxinès, a Xangai.

L’educació superior s’ofereix a la Xina a través de les gairebé 4.500 institucions pú-bliques i privades d’educació superior exis-tents, i l’accés a les universitats públiques —aproximadament, 2.000— és altament competitiu. L’any 2005, el nombre total d’es-tudiants matriculats a les universitats i als colleges públics va ser de 15.617.000 d’estu-diants, cinc milions dels quals es van matri-cular per primera vegada als cursos de grau, mentre que 364.831 ho van fer als cursos de postgrau.D’aquests, 54.794 s’adreçaven a l’obtenció d’una titulació de doctorat i la res-ta s’incorporava als màsters. El 2006, el nombre d’estudiants xinesos que feien un període d’estudis a l’estranger era de 134.000, un 12 % més que l’any anterior. De fet, el govern xinès està adoptant importants mesures per promoure la internacionalització a l’educació superior, i actualment es comp-tabilitzen prop de 100.000 estudiants xinesos que estan cursant períodes d’estudis a l’es-tranger cada any, 75.000 dels quals opten per les universitats europees.

A l’EHEF 2007, organitzada per la Comis-sió Europea per tal de promoure els sistemes d’educació europeus en aquest país, van par-ticipar-hi més de 200 universitats (entre les quals, 17 d’espanyoles) dels 27 estats mem-bres de la Unió Europea. La UB hi va ser pre-sent, per primera vegada, amb un estand. Aquesta fira tenia lloc en el marc més ampli de la China Education Expo 2007 que cada any organitzen el Ministeri d’Educació xinès i la China Education Association for Internatio-nal Exchange (CEAIE). Al Fòrum de Rectors Hispanoxinès a la Universitat d’Estudis Inter-nacionals de Xangai, es van debatre temes com ara l’educació superior a la Xina i a Es-panya, la influència del reconeixement mutu dels títols, i les polítiques de captació d’estu-diants estrangers a tots dos estats. Paral-lelament a la celebració d’aquests actes, la Universitat de Barcelona va dur a terme diver-ses visites i reunions amb algunes de les uni-versitats més prestigioses de la Xina amb l’objectiu d’analitzar les possibilitats de coo-peració en els àmbits, principalment, d’inter-canvi d’estudiants i de col·laboració en els postgraus i la recerca.

Continua a la pàgina 31 >>

CJ0712004 revistas uni tr.fh11 Fri Dec 21 14:48:44 2007 Página 1

Composición

C M Y CM MY CY CMY K

octu

bre

dl

dm

dc

dj

dv

ds

dg

12

34

5

67

89

1011

12

1314

1516

1718

19

2021

2223

2425

26

2728

2930

31

nove

mb

red

ld

md

cd

jd

vd

sd

g1

2

34

56

78

9

1011

1213

1415

16

1718

1920

2122

23

2425

2627

2829

30

des

emb

red

ld

md

cd

jd

vd

sd

g1

23

45

67

89

1011

1213

14

1516

1718

1920

21

2223

2425

2627

28

2930

31

julio

ld

ld

md

cd

jd

vd

sd

g1

23

45

6

78

910

1112

13

1415

1617

1819

20

2122

2324

2526

27

2829

3031

ag

ost

dl

dm

dc

dj

dv

ds

dg

12

3

45

67

89

10

1112

1314

1516

17

1819

2021

2223

24

2526

2728

2930

31

sete

mb

red

ld

md

cd

jd

vd

sd

g1

23

45

67

89

1011

1213

14

1516

1718

1920

21

2223

2425

2627

28

2930

ab

ril

dl

dm

dc

dj

dv

ds

dg

12

34

56

78

910

1112

13

1415

1617

1819

20

2122

2324

2526

27

2829

30

ma

igd

ld

md

cd

jd

vd

sd

g1

23

4

56

78

910

11

1213

1415

1617

18

1920

2122

2324

25

2627

2829

3031

juny d

ld

md

cd

jd

vd

sd

g1

23

45

67

8

910

1112

1314

15

1617

1819

2021

22

2324

2526

2728

29

30

gen

erd

ld

md

cd

jd

vd

sd

g1

23

45

6

78

910

1112

13

1415

1617

1819

20

2122

2324

2526

27

2829

3031

feb

rer

dl

dm

dc

dj

dv

ds

dg

12

3

45

67

89

10

1112

1314

1516

17

1819

2021

2223

24

2526

2728

29

ma

rçd

ld

md

cd

jd

vd

sd

g1

2

34

56

78

9

1011

1213

1415

16

1718

1920

2122

23

2425

2627

2829

30

31

2: acaba el 1r semestre

del curs 2OO7-2OO8

Comença el curs 2OO8-2OO9

Del 2 al 6: Estudia. Saló de

l’Ensenyament

Del 4 al 15: comença el 2n semestre

del curs 2OO7-2OO8

24: Primavera de la llengua. Hi ha activitats

altres dies al voltant d’aquesta data

Setmana de la Ciència

BU

NIV

ER

SITA

T D

E B

AR

CE

LO

NA

U

Del 3O de juny al 25 de juliol: Els Juliols de la UB

El re

llotg

e de l

’Edi

fici H

istòr

ic de

la U

B m

arca

les h

ores

a la

pla

ça U

nive

rsita

t.L’A

tri S

olar a

les f

acul

tats

de F

ísica

i Quí

mica

ha e

stat o

bjecte

d’an

àlisi

rece

ntm

ent e

n pub

licac

ions c

om ar

a On d

iseño

(núm

. 284

) i L

a nue

va se

nsib

ilida

d am

bien

tal e

n la a

rqui

tectu

ra es

paño

la 20

00-0

6. Aq

uest

equi

pam

ent u

nive

rsita

ri pr

odue

ix 58

.110 k

ilowa

tts pe

r hor

a, ca

da an

y, gr

àcies

a l’e

nerg

ia so

lar.

Un re

gistr

e com

el d

e la i

mat

ge, q

ue es

cons

erva

a la

Fac

ulta

t de F

ísica

, dei

xa te

stim

oni d

els ca

nvis

en la

pre

ssió

atm

osfè

rica.

Re

gistr

es co

m a

ques

t esta

n es

deve

nint

estri

s del

pass

at i

ara s

ón su

bstit

uïts

pels

ordi

nado

rs.

Una p

art d

els 55

5 any

s d’h

istòr

ia d

e la U

B ha

n tra

nsco

rreg

ut a

l’Edi

fici H

istòr

ic, in

augu

rat f

a més

d’u

n se

gle,

i on

el pa

s del

temps

ha d

eixa

t l’em

prem

ta en

les l

lam

bord

es d

el ve

stíbu

l.

2008

DIàLEGS: PEqUíN 2008: LA XINA ENTRA EN JOC �1

me xinès, ha estat d’internacionalització, universalització, d’aparició de la modernitat a la Xina.

CRA: S’ha de dir que la Xina és un país molt gelós de la seva sobirania nacional, que té una concepció, diguem-ne, molt clàssica de la sobirania nacional. Qualse-vol cosa que pugui ser percebuda com a ingerència serà automàticament rebutja-da. Històricament la Xina ha sofert molt la presència de l’imperialisme occidental.

Occident ha d’evitar la imatge de pre-potència, d’imperialisme, donar lliçons de democràcia. Hi ha mitjans més subtils: diplomàtics i d’intercanvis culturals, de viatges (molts estudiants xinesos van a països occidentals…). Aquesta és una opció magnífica: és molt interessant que molts xinesos viatgin fora, especialment a països occidentals, per veure quins sis-temes polítics tenim, amb tots els nostres defectes, però Occident té el valor del pluralisme públic molt arrelat i això és sorprenent per a la gent que viu allà.

Ara, també és veritat que en alguns ca-sos s’ha de protestar. La Xina és el país que més afusella al món, però amb diferència. És el que més aplica la pena de mort. El 65 % crec, segons les dades d’Amnistia

Interncional, de penes de mort que s’apli-quen al món corresponen a la Xina.

Cultura mil·lenària/societat moderna

TM: Hi ha una voluntat de promoció de la cultura xinesa, del que és un exemple l’institut Confuci. S’ha establert un examen a escala mundial de coneixement de xinès, el HSK que és un element de projecció in-ternacional.

CRA: Serà la primera llengua a Internet en menys d’una dècada.

MO: Prèviament a l’occidentalització va haver-hi una mena de tabula rassa que va ser la revolució cultural en què es va in-tentar esborrar tot rastre de tradició. La rea-parició de la tradició és una mica confusa i fantasmal. A vegades s’ha parlat de l’anòmia, és a dir, una societat sense valors, sense referents clars. També hi ha una mena de folklorització de les minories «integrades». És complex, perquè és una tradició interrompu-da o reinventada. És una societat amb mol-tes «lògiques» paral·leles. En els casos com ara Taiwan o Hong Kong, on no hi ha hagut aquesta fractura de la continuïtat de la tra-dició, és més evident la pervivència de les religions, dels costums…

TM: La Xina és una societat molt antiga. Un d’aquests llibres dels quals se’n parla molt però que es llegeix poc: La riqueza de las naciones, d’Adam Smith, en parla molt, molt de la Xina, perquè Adam Smith era conscient que era una societat mercantil molt abans que nosaltres.

La Xina i la societat del coneixement

TM: La Xina té una massa universitària enorme, el que passa és que és encara una porció molt petita de la població. Un dels programes de l’onzè Pla era estendre l’ense-nyament gratuït fins a nou anys d’escolarit-zació, cosa que encara no s’ha completat.

MO: El que busca la universitat xinesa des dels vuitanta és internacionalitzar-se, enviar el màxim nombre d’estudiants a l’estranger, molts dels quals tornen al país: hi ha un índex de retorn bastant alt. Un dels mecanismes per començar a superar el model de producció de mà d’obra barata és començar a generar valor afegit, disseny. No només estan copiant.

TM: Fan recerca bàsica, però més aplicada.

MO: A més això lliga amb la seva tradició de pragmàtics, d’aplicació de coneixement, i tecnologia.

Manel Ollé:

«Cal promoure una dinàmica, que paral·lelament al nacionalisme xinès, sigui d’internacionalització, d’aparició de la modernitat a la Xina.»

<< Ve de la pàgina 26

Dues dones camí dels camps d´arròs a un poble a la província xinesa de Guangxi. Foto: AP Photo / Greg Baker.

NOTíCIES�2

Roland Benz (Singen [Hohentwiel], 1943), catedràtic de Biotecnologia a la Universitat Bavaresa Julius Maximilian de Würzburg (Alemanya) des del 1986, és expert en el camp d’estudi de les porines bacteria-nes i els canals de penetració dels antibiòtics. Reconegut amb el Premi Gay-Lussac/Humboldt concedit pels ministeris de Ciència de França i d’Alemanya, Roland Benz va dirigir la seva trajectòria cientí-fica a l’estudi dels fenòmens relacionats amb la fisiologia de les mem-branes aportant una visió integradora fisicoquímica i biològica fins a desenvolupar un seguit de tècniques que s’han estès a la majoria dels laboratoris de microbiologia del món. Destaquen els estudis dedicats a les proteïnes porines, l’aplicació en el camp de les neurociències de mètodes inicialment pensats per estudiar proteïnes bacterianes, l’estructura de membrana dels micobacteris, i la patogènia i resistèn-cia als antimicrobians. Els estudis sobre formació de canals també han tingut efectes sobre la definició de polítiques antibiòtiques i la diagnosi de malalties relacionades amb el teixit muscular.

El microbiòleg Roland Benz i l’hebraista Eduard Feliu, investits doctors honoris causa

L’hebraista Eduard Feliu i el microbiòleg Roland Benz van ser investits doctors honoris causa el 6 de novembre en un acte presidit pel rector màrius Rubiralta al Paranimf de la UB. El catedràtic miquel Viñas del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de les facultats d’Odontologia i de medicina, i Tessa Calders i Artís, professora del Departament de Filologia Semítica de la Facultat de Filologia, van ser, respectivament, els padrins en la cerimònia.

Eduard Feliu i Mabres (Sant Feliu de Llobregat, 1938) és expert en l’estudi de la vida i la cultura hebrees de la Catalunya medieval i va estudiar pel seu compte hebreu i llengua i literatura catalanes de l’edat mitjana i moderna. Va ingressar al monestir de Montserrat on va residir durant dos anys (1964-66) perfeccionant els seus estudis i orientant-los cap a les llengües clàs-siques. L’any 1967, després de la Guerra dels Sis Dies, va traslladar-se a Israel on va cursar estudis a la Universitat Hebrea de Jerusalem amb els reconeguts lingüistes Hayim Rabin, Zeev Ben-Hayim i Hayim Rosén, amb els quals va estudiar, respectivament, hebreu bíblic, hebreu mixnaic i lin-güística general. Quan va tornar a Catalunya el 1971, va prendre el relleu de la generació estroncada pel franquisme, i va iniciar un rigorós estudi de la llengua hebrea i de la història medieval. L’any 1985 va participar, a Tàrrega, en la fundació de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català (ADEJUC). L’any 1995 va participar en la creació d’una comissió consti-tuent —amb el professorat d’hebreu de la UB i els hebraistes principals de Catalunya— que va aconseguir que l’Institut d’Estudis Catalans acceptés la fundació de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics (SCEHB).

NOTíCIES ��

El Comitè d’experts de l’Associa-ció d’Universitats Europees (EUA) encarregat d’avaluar la Universitat de Barcelona va presentar públi-cament les conclusions d’aques-ta avaluació, que es va dur a ter-me durant un any, en un acte públic que va tenir lloc a l’Edifici Històric el passat mes d’octubre.

L’argumentació de les conclu-sions del Comitè es va dividir en quatre parts: una descripció de les riqueses de la UB; una identi-ficació de les causes que han conduït la UB a ser on és; una descripció d’un conjunt de situa-cions negatives observades en el transcurs de la visita, i finalment, un conjunt de recomanacions.

Entre les recomanacions, es va fer esment de l’oportunitat de la Universitat de Barcelona de mantenir un esperit ambiciós, deixant de banda una certa po-sició acomplexada i una passivi-tat en les reaccions. Es va re-marcar, així mateix, la importàn-cia de conservar l’esperit de defensa de l’autonomia universi-tària com un dels valors sobre el qual s’ha de construir la nova universitat, actuar com a institu-ció de referència influint sobre les idees, i assumir la funció de força tractora dels canvis univer-sitaris. A més, el Comitè es va referir a bastament al paper del triangle governança-organitza-

ció-participació com un dels reptes de l’organització per mi-llorar-ne la gestió i augmentar-ne l’eficàcia i l’eficiència.

El Comitè dels EUA està presidit per la professora Hélè-ne Lamicq, exrectora de la Uni-versitat de París XII, i en formen part Julio Pedrosa, exrector por-tuguès i antic ministre d’Edu-cació de Portugal; Winfried Mü-ller, exrector de la Universitat de Klagenfurt (Àustria); Bastian Bauman, en representació dels estudiants i que actua com a secretari, i Lewis Purser, res-ponsable de la gestió de pro-grames de l’EUA i cap d’oficina dels EUA a Ginebra.

El Comitè de l’Associació d’Universitats Europees encarregat d’avaluar la UB presenta les seves conclusions

La UB acull la conferència de l’EUA

La UB acollirà el proper mes de març la conferència de l’Associació d’Universitats Eu-ropees (EUA), que en cada edició té lloc en una ciutat eu-ropea diferent. Sota el títol «El govern de les universitats eu-ropees post 2010: incremen-tar les missions i els perfils institucionals», la trobada se centrarà en la millora de les missions i els perfils instituci-onals i en la concepció d’uni-formitat o de diversitat com a tret distintiu d’un sistema uni-versitari com l’europeu.

Tal com va dir Claudi Mans du-rant el seu parlament, «Ferran Adrià és vist com a artista cien-tífic, ja que utilitza la ciència com a font d’idees i de creacions ar-tístiques». La creativitat, la cièn-cia, la raó, la passió i la cuina són termes que figuren en el discurs que va pronunciar Mans, que ha destacat «la notable co-herència d’Adrià en l’enfocament de la seva tasca, la metodologia rigorosa basada en la documen-tació prèvia, la investigació sis-tèmatica, la innovació constant, el treball en equip i la publicació de resultats».

El públic assistent va poder accedir a dos discursos de Ferran Adrià: el del llibret pro-tocol·lari tradicional en aquests actes i el que va improvisar el xef des del púlpit. Pel que fa al se-

gon, Adrià va agrair «el gest va-lent de la UB, no per haver-me escollit a mi, sinó per haver triat un cuiner». Durant el seu parla-

ment, el cuiner va afirmar: «he lluitat tota la meva carrera per-què la cuina sigui cultura». D’al-tra banda, va explicar que el

món de la ciència i la química és apassionant i creatiu. En parau-les d’Adrià: «Tot és química, la vida és química, i arribarem a veure la cuina a la universitat com una disciplina més».

En el seu discurs, el rector Màrius Rubiralta va destacar l’impacte econòmic del món de la gastronomia i l’alimentació i va explicar que la UB ha apostat des de fa temps pels àmbits vin-culats amb aquest sector, amb els centres adscrits CESNID i CETT i amb estudis relacionats amb les facultats de Medicina, Química i Farmàcia. Va destacar, a més, que investigadors de la UB han col·laborat en el projec-te Fundació Alícia, i que des de la UB s’ha engegat també el projecte dels Campus de l’Ali-mentació a Torribera.

Ferran Adrià, doctor honoris causa per la UBFerran Adrià, un dels restauradors de més prestigi internacional, va ser investit doctor honoris causa el 1� de desembre al Paranimf de l’Edifici Històric. Les seves aportacions a la ciència i a la química dels ali-ments i la projecció del seu treball a escala mundial, entre altres raons, han estat determinants a l’hora de concedir a Adrià aquesta distinció. El padrí de la cerimònia, presidida pel rector màrius Rubiralta, va ser el catedràtic del Departament d’Enginyeria química de la UB, Claudi mans.

NOTíCIES�4

El Claustre dóna suport unàni-me al rector per negociar un Pla de viabilitat per a la UBEls 155 membres del Claustre de la Universitat de Barcelona pre-sents en la reunió de dimarts 11 de desembre en sessió ordinària, van donar suport unànime al rec-tor Màrius Rubiralta amb vista a la negociació d’un pla de viabili-tat per a la Universitat i en la de-fensa del model d’universitat pública que el mateix rector va proposar durant la seva interven-ció. El Claustre també va aprovar l’Informe d’activitats i de gestió de l’any 2007 amb 84 vots a fa-vor, 18 en contra i 21 en blanc.

El rector Rubiralta va iniciar la seva intervenció amb l’exposició d’un conjunt de valoracions so-bre l’actual model de finança-ment que considera «esgotat» i sobre «la manca d’una definició clara del paper que actualment ha de tenir una universitat de les dimensions de la UB com a uni-versitat pública». Màrius Rubiral-ta va demanar el suport de la comunitat universitària, represen-tada pels claustrals, amb vista a

la propera negociació d’un pla de viabilitat «just per a la UB». Així mateix va demanar aquest suport per defensar el model d’universitat pública amb volun-tat social que adopti un model d’educació superior modern i de qualitat, i que actuï com a institu-ció de caràcter fortament intensiu en recerca, amb un clar compro-mís en la transferència i la difusió de coneixement a la societat.

Pel que fa al Pla de viabilitat de la UB 2008-2013, el rector va anunciar que els elements princi-pals ja estan a punt de ser presen-tats oficialment. Després de co-mentar l’actual situació desequili-brada entre ingressos i despeses i les mesures de contenció de la despesa per tal d’aconseguir un major equilibri, el rector Rubiralta va assenyalar que la UB té avui un fort dèficit acumulat. Rubiralta va assenyalar que la UB té avui un fort dèficit acumulat que només es pot resoldre amb accions de cor-recció externes i internes.

Homenatge a Antoni Maria Badia MargaritLa UB va homenatjar Antoni Maria Badia Margarit, el primer rector de la Universitat de Bar-celona en l’etapa democràtica, amb un acte que va tenir lloc el dijous 13 de desembre a l’Edifici Històric, presidit pel rector Màrius Rubiralta i en el qual va interve-nir el ministre d’Interior Alfredo Pérez Rubalcaba, i hi va assis-tir el director general de Recerca de la Generalitat Ramon Moreno. Així mateix, els catedràtics de la UB Ramon Torrent, Joan Veny i Carles Miralles van glossar la tra-jectòria de l’homenatjat i, respec-tivament, van parlar de Badia Margarit com a rector, lingüista i en el seu vessant més personal. Paral·lelament a aquest acte, el

vestíbul de l’Edifici Històric va acollir la mostra «El rectorat Ba-dia i la transició a la Universitat de Barcelona», en què es recor-den les lluites i reivindicacions que van fer possible la democra-tització de la universitat i el paper rellevant que va assumir en aquest procés la figura de Badia Margarit.

Antoni Maria Badia i Margarit va exercir com a catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i de Llengua Catalana. Va ser rector de la UB del 1978 al 1986. Ha fet recerca en lingüística històrica i dialectologia. Així ma-teix, és autor, entre altres obres, de Gramática histórica catalana (1951, traduïda al català el 1981),

Jornades sobre l’Estatut d’autonomia de CatalunyaEn les Jornades sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya or-ganitzades per la Universitat de Barcelona, la Universitat Pom-peu Fabra, l’Institut d’Estudis Autonòmics i el Centre d’Estu-dis Polítics i Constitucionals de Madrid durant el passat mes de novembre, es van analitzar les qüestions que han suscitat més polèmica d’aquesta norma

institucional bàsica, referenda-da per la ciutadania catalana el juny del 2006.

En la fotografia, un moment de la inauguració, a la qual van assistir la ministra d’Administra-cions Públiques Elena Salgado, la consellera de Justícia Mont-serrat Tura, i els rectors de la UB i la UPF Màrius Rubiralta i Josep Joan Moreso, respectivament.

Gramática catalana (1962), Llengua i cultura als Països Catalans (1964), La llengua dels barcelonins (1969), Gramàtica de la llengua catalana (1994) i Les regles d’esquivar vocables i la «qüestió de la llengua» (1999). Ha rebut els

premis d’honor de la Fundació Jaume I (1995) i de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003).

Alfredo Pérez Rubalcaba, que treballava en el Ministeri d’Educació quan Antoni Maria Badia Margarit era rector de la UB, va voler ser a l’acte d’homenatge.

NOTíCIES �5

Premis del Consell Social

Premi Claustre de Doctors a la millor tesi doctoral

cions cognitives com ara la me-mòria i l’atenció en l’adquisició de regles del llenguatge.

Manuel Alejandro Fernández ha descobert en l’article premiat el paper essencial de la proteïna caveolina-1 en un procés fona-mental per a la cura del fetge després d’una lessió o un tras-plantament. Els resultats també revelen que existeixen mecanis-mes cel·lulars a través del quals l’acumulació excessiva de greix al fetge representa un factor de risc per a l’aparició de tumors hepàtics. L’investigador afirma que el Premi Ramon Margalef ha

tingut per a ell un «valor espe-cial» atès que no és de Barcelo-na i el premi el referma en la idea que els vuit anys que va estar for-mant-se i investigant en aquesta ciutat van ser «com estar a casa». De moment continuarà a Austrà-lia «intentant descobrir quines altres funcions té la caveolina-1». Entre els seus plans de futur hi ha el de tornar a Espanya d’aquí a uns anys. «La situació laboral i la valoració dels investigadors a Espanya, malgrat que ha millorat molt en els darrers anys, encara té un llarg camí per recórrer», assegura.

Ruth de Diego i Manuel Alejan-dro Fernández han estat els guanyadors de la tercera edició dels Premis del Consell Social. D’una banda, Ruth de Diego, investigadora del Laboratori de Neuropsicologia Intervencionista de la Facultat de Medicina de la Universitat de París XII (Créteil, França), ha aconseguit el Premi José Manuel Blecua, que desta-ca el millor article publicat en una revista reconeguda en l’àm-bit de les humanitats i les cièn-cies socials, per l’article «Mor-phological processing in early bilinguals: an ERP study of regu-lar and irregular verb proces-sing», publicat a la revista Cognitive Brain Research. D’altra banda, el Premi Ramon Marga-lef, amb què es distingeix el mi-llor article publicat en una revista reconeguda en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut, l’ha guanyat Manuel Ale-jandro Fernández Rojo, investi-gador de l’Institut de Biociència

Molecular de la Universitat de Queensland (Austràlia), per l’ar-ticle «Caveolin-1 is essential for liver regeneration», publicat a la revista Science.

Ruth de Diego ha guanyat el premi amb una recerca cen-trada en les diferències en la forma en què el cervell humà emmagatzema, d’una banda, les paraules, i de l’altra, les re-gles gramaticals que permeten combinar i modificar aquestes paraules. Concretament, el tre-ball guardonat estudia aquest procés en persones bilingües que han adquirit les dues llen-gües des de la infància. La in-vestigadora afirma que per a ella el premi ha estat un reco-neixement i «un cop d’energia per continuar treballant». Actu-alment s’acaba d’incorporar com a investigadora ICREA jú-nior al Departament de Psicolo-gia Bàsica de la UB. La seva lí-nia de recerca actual tracta de la interacció entre altres fun-

Donar a conèixer i comparar experiències sobre polítiques públiques destinades a la re-cuperació de la memòria histò-rica en països que han patit dictadures, guerres o perse-cucions va ser l’objectiu del I Col·loqui Internacional Memo-rial Democràtic: Polítiques Pú-bliques de la Memòria, orga-nitzat per la Generalitat de Catalunya i que va tenir lloc el passat mes d’octubre a la Fa-cultat de Geografia i Història de la UB. En la sessió inaugu-ral hi van intervenir el presi-dent de la Generalitat José

Montilla; el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Partici-pació Joan Saura; Isabel Allen-de Bussi, filla de Salvador Allen-de, i l’historiador Josep Fontana. Durant la sessió de clausura, a càrrec de la periodista i directo-ra del Museu de la Memòria del govern de Xile, Marcia Scant-lebury; del vicerector de Rela-cions Institucionals, Comuni-cació i Política Lingüística de la UB Jordi Matas, i del conseller Joan Saura, es va emetre un missatge del director del Museu de l’Holocaust de Jerusalem, Avner Shalev.

David Pineda Tomàs ha gua-nyat l’onzena edició del Premi Claustre de Doctors amb la tesi doctoral Aïllament i caracterització funcional dels elements Paxo i sineoculis com a component de la xarxa gènica implicada en la regeneració dels ulls a planàries, dirigida per Emili Saló Boix. El jurat del Claustre de Doctors ha decidit, així mateix, atorgar un accèssit a la tesi El poblament del primer ferro a les terres del riu Sènia. Els assentaments de la Moleta del Remei, Sant Jaume, la Ferradura i la Cogula durant els segles VI i VII de David

García i Rubert, que ha dirigit Francesc Gràcia Alonso.

Dins el marc de les activi-tats del Claustre de Doctors, el Premi, creat l’any 1997, ha pre-tès donar a conèixer i potenci-ar els treballs dels joves doc-torats per la Universitat de Barcelona i col·laborar, així, en la difusió del valor social del títols de doctor, màxim grau acadèmic que pot assolir l’alumnat format en el si de la institució universitària.

Geografia i Història acull el primer col·loqui sobre memòria democràtica

Podeu trobar més informació a:

www.ub.es/cdub/premis.htm

Manuel Alejandro Fernández i Ruth de Diego en l’acte de lliurament dels Premis.

NOTíCIES�6

El rector de la UB, vicepresident primer de la CRUE

L’Assemblea General de la Con-ferència de Rectors de les Uni-versitats Espanyoles (CRUE) ha elegit com a nou president el rector de la Universitat Autòno-ma de Madrid, Ángel Gabilon-do, en substitució del fins ara president Juan Vázquez, rector de la Universitat d’Oviedo. Ga-bilondo va ser l’únic candidat que es va presentar a les elec-cions i va rebre el suport de 58 vots dels 62 assistents. El nou equip directiu de la CRUE l’inte-gren també dos vicepresidents, el rector de la UB, Màrius Ru-biralta, i el de la Universitat de

Cantàbria, Federico Gutiérrez-Solana.

Així mateix, han estat ele-gits vocals els rectors Senén Barro, de la Universitat de San-tiago de Compostel·la; Adelai-da de la Calle, de la Universitat de Màlaga; Montserrat Casas, de la Universitat de les Illes Ba-lears, i Esther Giménez-Sali-nas, de la Universitat Ramon Llull. La CRUE està integrada per les universitats espanyoles públiques i privades. Tal com s’especif ica en el preàmbul dels seus Estatuts, es proposa de promoure la reflexió sobre

les finalitats i els problemes universitaris, amb criteris que van més enllà dels interessos de sectors o grups particulars, respectant al màxim l’autono-mia universitària, en el marc dels principis que emanen de la Constitució espanyola, i d’acord amb els continguts de la Carta Magna de la Universi-tat. Es pretén que sigui un procés àgil, efectiu i represen-tatiu de les institucions espa-nyoles i que, alhora, faciliti la cooperació mútua i amb altres conferències de rectors euro-pees.

La figura de defensor universi-tari ja funciona en 53 centres d’educació superior de l’Estat espanyol públics i privats. Actu-alment assumeix el càrrec de síndic de greuges de la UB el catedràtic de Dret Civil Antoni Mirambell, que vetlla pel res-pecte als drets i les llibertats del professorat, l’alumnat i el per-sonal d’administració i serveis davant de les actuacions dels diferents òrgans i serveis uni-versitaris, de manera que la seva actuació s’adreça a millo-rar la qualitat universitària en tots els àmbits. Així, d’una ban-da, ha de comprovar la legalitat de totes les decisions i propici-ar bones pràctiques personals i professionals, basades en els principis fonamentals de l’ètica, la bona fe i l’equitat, i de l’altra, ha d’exercir una activitat infor-mativa global sobre el funciona-ment de la Universitat, a mane-

Antoni Mirambell, síndic de greuges de la UB:

«La funció del defensor comporta exigència, col·laboració i mediació»

Espai web sobre igualtat de gènere

La Universitat de Barcelona ha posat en funcionament un espai web d’igualtat de gè-nere, que neix amb la volun-tat d’adoptar polítiques adre-çades a eradicar la discrimi-nació en aquest àmbit. Aquest espai virtual vol apropar a la comunitat universitària mate-rials i recursos, i alhora esde-venir un catàleg d’activitats i estudis. Així, a través dels apartats del web, es poden consultar diverses informaci-ons en l’àmbit de gènere: Indicadors i estadístiques de la UB; Activitats de docència, de recerca i de difusió que es duen a terme a la UB, i Mate-rials i enllaços.

els defensors, l’Administració i la comunitat universitària. La CEDU substitueix, doncs, la Comissió Permanent existent fins ara i ja se n’han redactat els esborranys de l’acta fundacio-

ra d’auditoria permanent. En paraules de Mirambell, «resulta difícil establir quines són les principals qualitats o habilitats que s’han de tenir per ser un bon defensor, a part d’una molt bona predisposició. Alguna ve-gada s’ha dit que tot defensor ha d’exercir el càrrec amb paci-ència, cordialitat i bon humor, però, evidentment, des d’un punt de vista més objectiu, la funció del defensor comporta també exigència, col·laboració i mediació».

En la desena trobada de defensors de les universitats espanyoles, que va tenir lloc els dies 24, 25 i 26 d’octubre, hi van participar més de cent sín-dics i exsíndics de greuges uni-versitaris. En la reunió es va acordar la creació de la Confe-rència Estatal de Defensors Universitaris (CEDU) com a ca-nal de comunicació àgil entre

nal i dels Estatuts. El síndic de greuges de la URV, Francisco Zapater, ha estat nomenat vo-cal de la Comissió Executiva, que consta de deu membres i té un mandat de dos anys.

NOTíCIES ��

Primera escola de negocis en línia en llengua espanyola

�Màster de primer nivell sobre dret i relacions econòmiques internacionals

L’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona IL3-UB i el Grup Planeta han creat l’Online Business School, la primera escola de negocis en línia en llengua espanyola. La iniciativa és el resultat d’un acord entre ambdues institu-cions subscrit el passat mes de novembre pel rector de la UB, Màrius Rubiralta, i el pre-sident del Grupo Planeta, José Manuel Lara.

L’Online Business School es proposa, com a objectiu principal, formar directius i pro-fessionals i ofereix programes de formació de postgrau en l’àrea de gestió empresarial (Executive MBA, programes en direcció general i màsters es-pecialitzats en diversos àmbits de la direcció funcional), disse-nyats d’acord amb les direc-trius del nou espai europeu d’educació superior.

�Formació pionera en lideratge i gestió de la ciència

Barcelona serà la seu d’un màster en Dret i Relacions Econòmiques Internacionals que se situarà, entre els primers en aquesta matèria, al nivell de màsters com ara el del World Trade Institute (Suïssa) o el de la Universitat de Georgetown (Estats Units). Hi participaran do-cents de diversos països, procedents d’universitats tan prestigioses com ara Harvard, Stanford, Colúmbia, Adelaide i la London School of Economics, entre d’altres.

El màster, dirigit pel catedràtic de la UB Ramon Torrent (director de la Càtedra Internacional OMC - Integració Regional), serà una ti-tulació de la Universitat de Barcelona en el marc de l’Institut de For-mació Contínua IL3-UB. El màster s’inscriu en el projecte de la UB Barcelona - Dret i Relacions Econòmiques Internacionals - Internati-onal Economic Law and Policy (BCN-DREI/IELPO), amb l’objectiu d’enfortir aquesta àrea de coneixement dins el Grup UB.

Les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Pompeu Fabra promouran conjuntament la formació dels professionals que han de liderar i gestionar les institucions d’on sorgiran els avenços científics i tecnològics que transformaran la nostra societat al segle XXI. Fruit d’aquesta iniciativa conjunta és el màster en Lideratge i Gestió de la Ciència, una proposta acadèmica interuniversitària en què col·labora l’Obra Social de Caixa Catalunya.

NOTíCIES�8

Per celebrar aquest aniversari, el passat mes de novembre va tenir lloc un programa d’actes que es va iniciar amb la confe-rència «El impacto de la biolo-gía molecular en el siglo XXI» a càrrec de Ginés Morata, profes-sor de recerca del Centre de Biologia Molecular del CSIC-UAM i Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècni-ca 2007 per la seva contribució en l’àmbit de la biologia i la ge-nètica del desenvolupament. També es van dur a terme di-verses conferències i un acte commemoratiu, en el marc del qual es va presentar el llibre Experimentació i coneixement de Ramon Parés, catedràtic emèrit de la UB.

La Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona va crear-se el 1974 de manera pio-nera a l’Estat espanyol, arran de la divisió de la ll icenciatura de Ciències Naturals en dues noves carreres, Biologia i Geo-logia (1952). Des del 1982, les funcions bàsiques de la Facul-tat —docència, recerca i re-lacions amb la societat— es

Facultat de Biologia: 25 anys al Campus de la Diagonal Portal del Coneixement

La Facultat de Biologia commemora aquest curs el 25è aniversari de la construcció de la seu actual, que va edifi-car-se el 1982 coincidint amb el centenari de la mort del naturalista Charles Darwin.

duen a terme als espais ubicats al Campus de Diagonal Portal del Coneixement. El projecte de la seu de la Facultat de Bio-logia —l’edifici Ramon Marga-lef— és dels arquitectes J. Ba-llesteros, J. C. Cardenal i F. de la Guàrdia. Tot l’exterior de l’edifici és obra vista de maó i presenta una singular solució de volums, tant en els prismà-tics reculats que corresponen als departaments i permeten una bona il·luminació, com en els cossos corbats en quart de cercle a la façana, que allotgen les aules. A la Facultat, s’hi va adoptar una solució de planta concentrada i un desenrotlla-ment del complex programa en una altura de cinc plantes. La planta baixa queda definida per un gran pati central, bàsica-ment quadrat, que es perllonga cap amunt i està cobert per una claraboia. La primera plan-ta adopta una disposició que es repetirà, gairebé sense vari-ació, fins a la cinquena. Les aules presenten la solució d’amfiteatre desenrotllat se-gons un quart de cercle, amb

doble accés, per la part alta i bai-xa. Les necessitats de la Facultat van obligar a construir-hi un pri-mer pavelló annex, de planta rec-tangular (arquitecte J. M. García-Valdecasas Salgado), que se-gueix el mateix criteri en la cons-trucció i els acabats. A més, el

1997 van iniciar-se els treballs d’ampliació de la Facultat de Bio-logia, amb un edifici de 19.000 m2 (arquitecte Víctor Rahola) desti-nat a ubicar-hi espais departa-mentals i una biblioteca, un cop enllestides les obres encara en procés de construcció.

Quaranta anys de Geografia a la UBEl darrer 29 de novembre es va celebrar a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història el 40è aniversari de la creació del primer Departament de Ge-ografia a la Universitat de Bar-celona. L’acte va ser inaugurat per la degana de la Facultat M. Ángeles del Rincón, i presentat per les directores dels departa-ments de Geografia Física i Anàlisi Física Regional, Mont-serrat Jardí i de Geografia Hu-mana, M. Àngels Alió. Posteri-orment, el catedràtic emèrit de Geografia Joan Vidal i Valentí va impartir la conferència «Els

inicis del primer Departament de Geografia a la Universitat de Barcelona». Tot seguit va tenir lloc la ponència a càrrec de la catedràtica emèrita Maria de Bolòs i el catedràtic Tomàs Vidal «Visions des de les prime-res experiències docents». També van intervenir-hi Pere Salvà i Joana Petrus de la UIB; Josep Oliveras i Santiago Ro-quer de la URV, i Joan Ganau de la UdL, que van tractar les aportacions des de les anti-gues delegacions de la UB. Va cloure l’acte la vicerectora de Professorat Victòria Girona.

NOTíCIES �9

El metge, aventurer i diplomàtic Josep A. Pujante va guanyar la tercera edició del Premi Euros-tars Hotels de Narrativa de Viat-ges, que organitzen el Grup Hotusa, RBA Libros i la UB, amb el conjunt de relats Rumbo a las siete islas.

És la narració d’un repte personal que l’autor es va pro-posar després de coronar les set muntanyes més elevades dels cinc continents i les dues zones polars: l’escalada als cims de les set illes més grans del món. El llibre se centra en tres de les seves ascensions més emocionants, dutes a ter-me a Madagascar, Nova Guinea i Groenlàndia.

En la seva trajectòria profes-sional com a metge, Pujante ha ocupat el càrrec de secretari general de l’Institut Català de la

Salut, la direcció de l’Hospital Vall d’Hebron i, des de fa poc, la direcció general de la Coope-ració Sanitària Internacional. A més, des del 1997 és diputat del Parlament Internacional, en qualitat d’ambaixador per a l’Orient Mitjà

Vam entrevistar-lo just des-prés que tornés d’una expedició a les fonts del Nil Blau, al mont Gishe, a Etiòpia.

D’on sorgeix l’impuls humà per pujar muntanyes?És una crida ancestral. La majoria de les cultures i religions tenen interès a descobrir si les divinitats vivien als cims de les muntanyes. L’Olimp, on moraven els déus dels grecs, el Sinaí, on Moisès va recollir les taules de la llei, són muntanyes. L’home sempre s’ha sentit atret per l’enigma, pel mis-

teri que representen els cims de les muntanyes.

Llegint el seu currículum fa la impressió de ser hiperactiu. Què busca?El coneixement. Vivim en aquest planeta una temporada. Molts pocs anys, malauradament. Hi ha qui arriba a vell i pot acumular coneixements i experiències. Jo crec que no es pot desaprofitar el temps que se’ns ha donat. Ens hem d’enriquir moralment, culturalment, intel·lectualment. Potser podem fer moltes coses, però una d’aquestes de ben se-gur que no és perdre el temps.

És clar, aquesta és una opció de vida, estar en constant moviment. Però hi ha gent que fa vida contemplativa i també viu intensament...

Segurament, segurament. És molt saludable. Dins els meus viatges també hi ha moments dedicats a la meditació. Conec de molt a prop la cultura orien-tal. He estat a l’Himàlaia, i la meva vida no està exempta de temps per a la meditació.

Aquest propotipus d’home aventurer que vostè representa pertany a un model molt occidental. Hi ha algun equivalent en la cultura oriental?Potser no és tan habitual. La curiositat és universal, però des de Marco Polo, és veritat que Occident ho ha publicitat molt més. Però no és menys cert que a l’antiga Xina o al Japó també va haver-hi grans nave-gants. Es diu que van descobrir Amèrica molt abans que Colom, per exemple.

Josep A. Pujante:

«No hem vingut al món a perdre el temps»

Carmen i Gervasio Posadas guanyen el premi Sent Soví Els germans Posadas —Gervasio i, la més coneguda, Carmen— van guanyar el passat mes d’oc-tubre el premi Sent Soví 2007 de Literatura Gastronòmica que atorguen cada any la UB, Freixenet i RBA. El jurat, constituït per Ra-fael Aracil (portaveu); Narcís Co-madira; Oriol Castanys; Carmen Alborch; Carme Casas; Jordi Tei-xidor de Ventós, i Rosa Regàs, va decidir atorgar el premi al ma-nuscrit que duia per títol La vida es como un suflé presentada so-ta el pseudònim d’Hermanos Martín, la plica del qual correspo-

nia als germans Carmen i Gerva-sio Posadas.

RBA Libros serà l’editorial en-carregada de publicar l’obra gua-nyadora. Oriol Castanys, conseller delegat d’RBA Libros i membre del jurat Sent Soví, va anunciar, a més, el compromís per part de l’editorial de publicar l’obra finalis-ta d’aquesta convocatòria, atesa la gran qualitat literària que pre-senta Mazapanes amargos, de Sylvia Lagarda-Mata.

Així mateix, el jurat del premi Juan Mari Arzak, que atorguen Freixenet i la UB, format per Gon-

zalo Sol (portaveu); Cristino Ál-varez; Joan Tàpia (secretari); Concha García Campoy; Jesús Contreras; Jesús Ruiz Mantilla, i Màrius Carol, un cop estudiats els millors 43 treballs de premsa i cinc de ràdio, va acordar unà-nimement concedir el premi al periodista Pau Arenós per la sè-rie de quatre articles titulats «La Cuina Tecnoemocional», publi-cada entre el juliol i l’agost pas-sats al diari El Periódico de Catalunya. En aquests escrits, a través de les converses amb quatre grans «caps» espanyols

de la cuina actual, Arenós acon-segueix transmetre de manera intel·ligent el que aquesta culi-nària és i representa.

40 APUNTS DE CIèNCIA

El primer estudi per testar l’efec-tivitat i tolerància de la vacuna contra la malària de GlaxoSmith-Kline (RST, S/ASO2D) en nadons africans ha demostrat que té una bona tolerabilitat i seguretat. La vacuna redueix en un 65 % les noves infeccions en nadons pro-vocades pel paràsit causant de la malària, el Plasmodium falciparum, i en un 35 % els casos de malària clínica, d’acord amb un article publicat a la revista The Lancet l’octubre últim.

«Hem demostrat per primera vegada que la vacuna pot redu-ir els riscos d’infecció per malà-ria en nadons africans exposats a una transmissió intensa de Plasmodium falciparum», explica

Nou progrés de la vacuna més avançada del món contra la malària

Pedro Alonso, professor del De-partament de Salut Pública de la UB i director del Centre d’Inves-tigació en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), capdavan-ter a tot l’Estat espanyol i que té com a nucli principal l’equip del Centre de Salut Internacional de la UB-Hospital Clínic de Barce-lona. «Aquests resultats sense precedents enforteixen la visió que la vacuna podria contribuir a reduir el pes intolerable de la malaltia i de les morts per malà-ria», afirma Pedro Alonso, inves-tigador principal i autor sènior de l’estudi.

L’eficàcia observada és co-herent amb el que es va observar en un estudi en nens de Moçam-

bic d’1 a 4 anys, en els quals les noves infeccions van reduir-se en un 45 % (dades del 2004), i les complicacions clíniques en un 58 % (dades del 2005). L’ob-jectiu principal de la investigació era valorar si l’RTS, S podria ser administrada amb seguretat a individus del grup d’edat més vulnerable enfront de complica-cions greus i mort per malària. Aquest estudi de fase II, en el qual van participar 214 nadons, d’entre 10 i 18 setmanes d’edat, ha estat desenvolupat des del Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM) de Moçambic per científics de la Universitat de Barcelona i l’Hospital Clínic de Barcelona i del Ministeri de Salut

de Moçambic. Així mateix, la PATH Malaria Vaccine Initiative, que ha liderat les aportacions tecnològiques i econòmiques en el desenvolupament clínic de l’RTS, S, va finançar l’estudi mit-jançant un donatiu de la Funda-ció Bill & Melinda Gates. L’RTS, S la van inventar i desenvolupar inicialment científics de la farma-cèutica GlaxoSmithKline (GSK) l’any 1987. Si els resultats conti-nuen sent esperançadors, l’as-saig s’orientarà cap a un estudi de fase III, que es duria a terme la segona meitat del 2008. Un assaig de fase III reeixit podria significar la presentació de la vacuna a les autoritats compe-tents l’any 2011.

L’Institut Catalunya Àfrica es proposa potenciar la formació en aquest continent

L’Institut Catalunya Àfrica, que té com a objectiu potenciar activitats vinculades principalment a la docèn-cia i la formació a l’Àfrica per mitjà del treball de col·laboració entre uni-versitats europees i africanes, va presentar-se públicament en un ac-te a la UB l’octubre passat.

En el decurs de l’acte va tenir lloc la conferència «Avenços en la lluita contra la malària» a càrrec de Pedro Luis Alonso, professor del Departament de Salut Pública de la UB, director del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) de la UB i l’Hospital Clínic de Barcelona, i membre del Comitè d’Honor de l’Institut Catalunya Àfrica.

L’Institut es proposa reforçar la tasca de cooperació universitària que s’ha emprès entre centres cata-lans i africans, i crear una plataforma social de debat i d’anàlisi sobre l’Àfrica i Catalunya per tal de socia-litzar els diferents estudis i experièn-

cies que s’han dut a terme en la comunitat universitària. Amb aquest objectiu, per una banda, es prom-ouran convenis, primerament entre universitats catalanes i, posterior-ment, espanyoles i europees, amb universitats africanes per completar estudis i impartir postgraus. Així ma-teix, s’aportaran equips humans i materials. D’altra banda, també es crearan beques per tal que universi-taris africans puguin cursar estudis de postgrau en universitats europe-es. Mitjançant la tasca interuniver-sitària, l’Institut també fomentarà els grups mixtos de recerca entre equips catalans i africans.

L´investigador Pedro Alonso. Atenció sanitària al Centre d´Investigació en Salut de Manhiça (CISM) a Moçambic.Fotografies: Àrea de Comunicació Cooperació Sanitària Clínic IDIBAPS.

41APUNTS DE CIèNCIA

El campament del mític procòn-sul Publi Corneli Escipió Africà, conqueridor de Cartago Nova (Cartagena) durant la Segona Guerra Púnica, ha esta trobat en una terrassa del riu Ebre, dins el terme municipal de l’Aldea, a la comarca el Baix Ebre. Es tracta de les restes més antigues d’un campament romà descobertes a la península Ibèrica. L’artífex de la troballa ha estat el profes-sor associat del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Ar-queologia, i membre del Grup de Recerca d’Arqueologia Clàs-sica, Protohistòrica i Egípcia (GRACPE) Jaume Noguera.

El campament, que va ser descobert al principi del 2006 i en el qual ja s’han dut a terme dues intervencions arqueològi-ques, pertany a la Segona Guer-ra Púnica (218-202 aC), data d’entre el 217 aC i el 209 aC, i segons el professor Noguera «es tracta sens dubte d’un dels campaments de Publi Corneli Escipió Africà, però que segura-ment havia estat aixecat pel seu pare i el seu oncle, derrotats i morts pels cartaginesos el 211 aC». L’espai acotat d’excavació ocupa a hores d’ara aproxima-dament 7 ha, però el campa-ment arribava segurament a les 30 ha. «Es tracta d’un campa-ment de grans dimensions, on Escipió va aplegar l’any 209 aC un potent exèrcit de 25.000 ho-mes (quatre legions) amb les quals, en un ràpid cop de mà, va conquerir Cartago Nova (Car-tagena).» Estava situat en un

La investigadora del Departa-ment de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Rocío Da Riva va trobar al principi de se-tembre a la localitat de Shir as-Sanam, situada al nord del Líban, un relleu amb la imatge del rei Nabucodonosor II (605-562 aC), el mític constructor d’una de les meravelles de l’an-tiguitat, els jardins penjants de Babilònia. Es tracta de les úni-ques representacions icono-gràfiques conegudes de l’em-perador neobabilònic i, tot i que arqueòlegs alemanys ja havien descobert imatges semblants al final del segle XIX (a Nahr el-Kalb, Wadi Brissa i Wadi as-Sa-ba, també al Líban), no havien estat traduïdes totalment, i havi-en caigut en oblit des de feia cent anys. A més, la descoberta de la professora Da Riva a Shir as-Sanam, desenvolupada dins un projecte de col·laboració en-tre el Grup de Recerca en Ar-queologia Protohistòrica de la

UB i la Direcció General d’Anti-guitats de la República del Líban, és totalment inèdita.

El relleu, que es troba a 1.600 metres d’altitud, en una escarpa-da paret de roca, presenta un perfil retallat de l’emperador al costat d’unes inscripcions en es-criptura cuneïforme, formades per deu columnes de 70 línies cadascuna, escrites en babiloni literari del primer mil·lenni, en què s’exalta la figura de Nabucodo-nosor com a constructor de Ba-bilònia i com a pacificador del país i protector dels seus habi-tants enfront d’Egipte, el gran enemic de Babilònia. El text tam-bé explica el propòsit del rei: la fusta dels cedres, tan necessària per a la seva política constructo-ra de palaus i temples a Babilò-nia. I és que, tal com explica Da Riva «el Líban és, des de temps molt remots, un subministrador cabdal de fusta de cedre, un ma-terial molt apreciat i necessari per a la construcció».

Campament d’Escipió Africà a l’Ebre

S’han trobat al Líban relleus únics al món amb la imatge de Nabucodonosor

Rocío Da Riva (Madrid, 1972) va estudiar Orientalística Antiga a la Universitat de Würzburg (Baviera, Alemanya) i actualment és in-vestigadora Ramón y Cajal a la UB des del 2003. A hores d’ara està preparant una trilogia sobre els tres reis neobabilònics (Nabopolassar, Nabucodonosor II i Neriglissar), de la qual ja ha aparegut un primer volum introductori The NeoBabylonian Royal Inscriptions. An Introduction, publicat en anglès per l’editorial ale-manya Ugarit-Verlag.

Jaume Noguera (Barcelona, 1966) és professor associat del Departament de Prehistò-ria, Història Antiga i Arqueolo-gia de la UB. Va doctorar-se amb una tesi sobre el pobla-ment ibèric al curs inferior de l’Ebre i s’ha especialitzat en arqueologia ibèrica i el món militar romanorepublicà.

Tedracma, moneda de plata encunyada a Egipte per Ptolomeu I Soter a principi del segle III aC.

enclavament d’alt valor estratè-gic, als peus de l’antiga Via Hera-klea (que més tard es va trans-formar en la Via Augusta, que recorria des de temps protohis-tòrics el corredor mediterrani) i vigilant el trànsit fluvial.

Tal com indica el professor Noguera «es tracta d’un campa-ment de campanya relacionat amb un conflicte, segurament de-fensat amb un fossat i una palis-sada de troncs sobre un talús. És a dir, materials peribles. Lògica-ment, després de més de dos mil anys ni s’han trobat ni és probable que es trobin restes de l’estructu-ra del campament. El que sí que s’hi ha trobat són tots els atuells i pertinences dels militars que l’ha-bitaven: àmfores, monedes, res-tes d’armament, etc.»

Les diferents fases del pro-jecte han estat finançades grà-cies a l’Ajuntament de Tarragona; l’Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR); l’Institut Ramon Muntaner; l’Ajuntament de Tivissa; el Departament de Cultura de la Generalitat de Ca-talunya, i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE).

Relleu al jaciment de Wadi as-Saba.


Un estudi analitza l’evolució del genoma de la mosca Drosophila durant prop de 100 milions d’anys

Més de cent institucions d’arreu del món han participat en una anàlisi exhaustiva, publicada a la revista Nature, del genoma com-plet de dotze espècies de mos-ca Drosophila. Aquest estudi és fonamental per establir de ma-nera aprofundida els patrons i els processos que han governat l’evolució biològica d’aquest grup d’insectes al llarg de quasi 100 milions d’anys.

Així doncs, l’anàlisi comparati-va d’aquestes dotze seqüències genòmiques ha permès de co-mençar a conèixer les característi-ques dels gens i genomes impli-cats en la diversificació de les es-pècies, així com en l’adaptació a nous hàbitats mitjançant modifica-cions en el comportament, la fisi-ologia o morfologia dels individus.

La contribució de la UB, lide-rada pels professors del Depar-

tament de Genètica Montserrat Aguadé, Montserrat Papaceit, Julio Rozas i Carmen Segarra, ha estat tant la realització d’ex-periments que han conduït a l’acoblament de la seqüència genòmica d’algunes espècies, com l’anàlisi de l’impacte de la selecció natural adaptativa en l’evolució de les diferents espè-cies, i l’estudi comparatiu d’una família de gens del sistema olfac-tiu de Drosophila.

D’altra banda, en la investi-gació també hi han intervingut grups de la Universitat Pompeu Fabra, del Centre de Regulació Genòmica; de la Universitat Au-tònoma de Barcelona; del Cen-tre de Biologia Molecular Seve-ro Ochoa del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i de la Universitat Autònoma de Madrid.

L’erupció del cometa Holmes vista des de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM)

http://www.montsec.info/pam

El 24 d’octubre, el cometa 17/P Holmes, situat a Perseu, va augmentar la brillantor 60.000 vegades. L’esdeveniment va ser observat a través del telescopi Joan Oró de l’OAdM

per David Fernández, col·labo-rador del Departament d’As-tronomia i Meteorologia de la UB. En les imatges obtingudes s’hi aprecia una doble estruc-tura de la coma, el núvol de

gas i pols que expel· leix el nuc l i d’un cometa i que l’envolta. Mentre la feble regió externa estava centrada en el nucli del cometa, la part int-erna de la coma presentava

una asimetria que en despla-çava el centre del nucli, en direcció sud-oest.

4�APUNTS DE CIèNCIA

Nou cas d’especiació en el petrell de tempesta de Madeira

Un estudi científic publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) descriu un nou cas de generació de noves espècies sense cap barrera física que separi les po-blacions (especiació simpàtrica) en el petrell de tempesta de Ma-deira (Oceanodroma castro) per un nou mecanisme d’aïllament reproductiu de poblacions: la se-paració temporal de l’època de cria o alocronia.

En l’estudi internacional, dut a terme per equips del Canadà, el Regne Unit, Portugal i Espa-nya, hi han participat Jacob González-Solís i Elena Gòmez del Departament de Biologia Animal de la UB. El primer pas per originar noves espècies és l’aïllament reproductiu entre po-blacions per barreres geogràfi-ques (especiació al·lopàtrica) o bé sense cap procés de separa-ció geogràfica (especiació sim-pàtrica). L’article del PNAS té un interès especial en el món de la biologia animal «perquè l’espe-ciació simpàtrica és molt difícil de demostrar, i de fet només hi ha dos casos descrits entre els tetràpodes (amfibis, rèptils, mamífers i aus), i tots dos són

força controvertits», explica Ja-cob González-Solís, investigador Ramón y Cajal a la UB i respon-sable al nostre país d’aquesta investigació.

El petrell de tempesta de Madeira és una petita au marina que nidifica als arxipèlags del nord-oest de l’Atlàntic, des de Cap Verd fins a les Açores, i també a les Galápagos i al Japó. En aquestes localitats, aquesta és l’única espècie que cria tant a l’hivern com a l’estiu, a dife-rència d’altres aus. Tot i així, les anàlisis genètiques de microsa-tèl·lits i d’ADN mitocondrial de les diferents poblacions de pe-trell de tempesta de Madeira d’estiu i hivern demostren que s’està produint un procés de diferenciació genètica entre les poblacions d’estiu i d’hivern en cinc arxipèlags i de manera si-multània. A les illes Açores, aquest procés sembla haver originat diferències prou impor-tants pel que fa a genètica, morfologia, ecologia, compor-tament i fenologia, com per con-siderar la població d’estiu i la d’hivern com dues espècies di-ferents de petrells de tempesta de Madeira.

Un estudi revela que l’excés de cadenes de glucosa (glicogen) en els teixits indueix la mort neu-ronal i és la causa de la malaltia de Lafora, un tipus d’epilèpsia mortal que afecta els adoles-cents. Aquest mecanisme, des-conegut fins ara i que podria ser clau per entendre altres patologi-es neurodegeneratives, ha estat la conclusió d’un estudi liderat per Joan J. Guinovart, director de d’Institut de Recerca Biomè-dica (IRB Barcelona) i catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB), i Santiago Rodríguez de Córdoba, professor de recerca del Consell Superior d’Investiga-cions Científiques (CSIC). També hi ha participat l’equip d’Eduardo Soriano, catedràtic de la UB i in-vestigador de l‘IRB Barcelona.

Per dur a terme aquest tre-ball, publicat a la revista Nature Neuroscience, s’ha estudiat la malaltia de Lafora, una patologia poc freqüent que provoca una neurodegeneració irreversible en adolescents, generalment d’en-tre 10 i 17 anys, que es manifes-ta en forma de crisis epilèptiques

i que evoluciona amb una dege-neració progressiva del sistema nerviós. La seva transmissió, he-reditària, està relacionada amb els gens laforina i malina, que també s’estudien en aquest tre-ball. Aquesta malaltia es carac-teritza per l’acumulació a les neurones d’uns dipòsits anor-mals, que han estat anomenats cossos de Lafora, l’origen dels quals s’ha descrit en la investi-gació, en què també s’ha identi-ficat l’origen del procés neuro-degeneratiu de la malaltia.

Segons l’estudi, els dos gens actuen de manera conjun-ta com a guardians del nivell de glicogen a les neurones, per es-timular així la degradació de les proteïnes responsables de l’acu-mulació de glucosa. Quan falla qualsevol dels dos gens, el gli-cogen s’acumula i les neurones es deterioren i indueixen el mecanisme d’apoptosi (mort cel·lular). En qualsevol cas, els resultats de l’estudi obren noves expectatives per trobar una es-tratègia per al tractament de la malaltia de Lafora.

Un excés de sucre a les neurones podria ser l’origen d’algunes malalties neurodegeneratives

Imatge obtinguda per microscòpia confocal en la qual s’observa l’acumula-ció de glicogen (groc i vermell) a les neurones, que provoca que es deteriorin i indueixin el mecanisme de mort cel·lular.

Foto

: IR

B Ba

rcel

ona.

Una de les localitats de cria de l’espècie.


La Unió Europea accepta una pauta de treball per a plantes incineradores desenvolupada pel Centre de Projecció Tèrmica

La xarxa Performance, Reliability and Emissions Reduction in Waste Incinerators (PREWIN) de la Unió Europea ha acceptat una proposta de treball en el sector de les plantes incineradores desenvolupada pel Centre de Projecció Tèrmica (CPT), ubicat a la Facultat de Química. L’àmbit

d’aplicació d’aquesta directriu, iniciada durant el 2007, són les instal·lacions de les plantes inci-neradores de residus sòlids ur-bans. L’objectiu del treball, en-capçalat pels investigadors del CPT, Joan-Ramon Miguel i Jo-sep M. Guilemany, és ajudar els operadors de planta i les empre-

ses dedicades a la projecció tèrmica en l’obtenció de capes que protegeixin adequadament els components de la caldera incineradora per tal d’evitar la corrosió i l’erosió. La proposta de treball defineix les condicions per a la preparació de superfí-cies i estableix criteris i procedi-

ments d’aplicació i manteniment del recobriment al llarg de la se-va durada.

Per ampliarne la informació, consulteu els webs següents:Centre de Projecció Tèrmica

(CPT): www.cptub.comXarxa PREWIN: prewin.jrc.nl

El cervell és capaç d’aprendre regles en un llenguatge desconegut

Es desenvolupa una placa electrònica centimètrica capaç de controlar un microrobot

Per ampliarne la informació, consulteu:

http://cordis.europa.eu/ marketplace/es/home.html

En l’aprenentatge de noves llen-gües, el cervell memoritza ràpida-ment les paraules i extreu regles que les paraules tenen en comú de manera diferenciada. Aquesta és una de les conclusions de l’es-tudi publicat a la revista PLoS ONE, dut a terme pels investiga-dors Ruth de Diego Balaguer, in-vestigadora ICREA Júnior del Dept. de Psicologia Bàsica de la UB i de l’INSERM U841 a la Univer-sitat de París XII; Antoni Rodrí-guez Fornells, investigador ICREA del Dept. de Psicologia Bàsica de la UB; Juan Manuel Toro, de la Scuola Internazionale Superiore di Studi Avanzati (Itàlia), i Anne-Cat-herine Bachoud-Lévi, de l’Hospital Henri Mondor a Créteil (França).

En l’estudi s’han mesurat di-rectament les modulacions de l’activitat elèctrica cerebral durant el procés d’aprenentatge d’una nova llengua. A partir d’aquestes

dades s’ha pogut comprovar que hi ha respostes cerebrals ben diferenciades que es relacionen, d’una banda, amb la memoritza-ció progressiva de les paraules noves i, de l’altra, amb l’extracció de les regles que aquestes pa-raules tenen en comú.

Tanmateix, la resposta obtin-guda per l’aprenentatge de re-gles suggereix que l’atenció pot tenir un paper important per po-der passar d’un tipus d’aprenen-tatge de paraules a un altre que permet descobrir què tenen en comú les diferents paraules d’un llenguatge. Aquest resultat és especialment rellevant per enten-dre el procés d’adquisició del llenguatge en els infants i les per-sones bilingües, i com les pato-logies relacionades amb l’atenció en el desenvolupament poden afectar l’aprenentatge d’aspectes gramaticals del llenguatge.

L’equip de Manel Puig, del De-partament d’Electrònica de la UB, ha desenvolupat una placa d’un centímetre cúbic amb la informació electrònica neces-sària per controlar microrobots capaços de manipular «objec-tes», fins i tot cèl·lules, amb precisió nanomètrica (és a dir, d’una milionèsima part d’un mil-límetre). Aquest mòdul s’ha desenvolupat en el marc del projecte MICRON, finançat per la UE i en el qual col·labora el professor Puig i que s’havia proposat com a objectiu el des-envolupament d’una nanofac-toria que permetés de dur a terme tasques automàtiques d’acoblament i manipulació a escala de micròmetres i nanò-

metres. Es tracta d’un sistema multirobot basat en un grup de robots autònoms, cadascun dels quals ha d’anar equipat amb els sistemes electrònics i mecànics de control i comuni-cació de mida mínima. Aquest mòdul electrònic, que és el que s’ha desenvolupat des de la UB, ha estat inclòs en el Technology Market Place, un servei de la UE on es poden trobar resultats de recerca i desenvo-lupament tecnològic com tam-bé oportunitats de negoci en l’àmbit de les tecnologies emergents.

Pols abans de ser sotmesa al procés de projecció tèrmica.

Imatge del feix de pols. Recobriment fet amb aquesta tècnica.

45NOTíCIES

Nova seu a Física de la Fundació LACELa nova ubicació de la Funda-ció LACE, un laboratori d’anàlisi de components electrònics, és a la Facultat de Física. Aquest nou emplaçament és fruit d’un acord de col·laboració entre la UB, la Fundació Bosch i Gim-pera i la Fundació LACE, que ha permès d’establir un labora-tori mixt FUNLACE-UB, com a

element clau que possibilitarà una millor connexió entre el sector empresarial i la universi-tat. D’altra banda, aquesta nova ubicació constituirà una plata-forma per al desenvolupament i la innovació que unirà conei-xement i mitjans tècnics.

L ACE és un laborator i d’anàlisi de components elec-

trònics que reuneix l’equip humà i instrumental necessa-ri per dur a terme una àmplia gamma d’assajos, i es propo-sa principalment cobrir la ne-cessitat específica d’un ser-vei conf idencial i ef icaç de suport tecnològic als mem-bres associats, especialment en l’àmbit de la certif icació i

la precertificació. L’entitat rep e l supor t de la Fundac ió Bosch i Gimpera i la Universi-tat de Barcelona, i també del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, del Departament d’Innovació, Univers i tats i Empresa, com també d’em-preses rellevants del sector electrònic.

Els doctorands Joan Ballester i Anna Font van assistir el darrer mes de juliol, a la Bergen Sum-mer School, al curs Transfera-ble and professional challenges in cross-scientific global climate research. Tots dos formen part del grup de recerca que dirigeix l’investigador Xavier Rodó al Laboratori de Recerca del Cli-ma (LRC) del Parc Científic de Barcelona. Rodó és un dels vuit autors espanyols i l’únic català que ha participat en l’elaboració de l’últim informe del Grup In-tergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en anglès), l’organisme interna-cional que, de manera conjunta amb l’exvicepresident dels EUA Al Gore, ha estat guardonat aquest any amb el Premi Nobel de la Pau.

Com va ser la vostra experiència a Bergen?Interactiva, sobretot. Comuni-cativa, profitosa, vam aprendre un munt de coses. El curs va re-unir un seguit molt competent d’especialistes multidisciplinaris sobre canvi climàtic. Hi havia cli-matòlegs, oceanògrafs, econo-mistes i, fins i tot, filòsofs. Tots tenien prohibit utilitzar vocabula-

ri tècnic. Havíem de fer un esforç per comunicar-nos i entendre’ns tots. L’objectiu era crear sinergies entre especialistes, sense tecni-cismes, comprensible.

Quin és el vostre àmbit de recerca a la UB?Joan Ballester: El canvi climà-tic sobre extrems de temperatu-ra, i la millora de la predictibilitat climàtica (no s’ha confondre amb la meteorològica) al Medi-terrani.

Anna Font: Les mesures de de-tecció del diòxid de carboni a l’Ebre. El CO2 és el principal fac-tor del canvi climàtic i hi ha regi-ons que n’absorbeixen més que d’altres.

Quina és la vostra opinió sobre l’impacte mediàtic que té el canvi climàtic?Quan un tema es popularitza, es perd. La gent no sap diferenciar el temps (meteorologia) del cli-ma. Per exemple, la pel·lícula d’Al Gore no és exacta científi-cament. Tenim les nostres re-serves que pugui constituir-se en un referent educatiu, és més una opció política per a l’actual govern.

La inexorabilitat del canvi

L’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) conclou que l’escalfament global de la Ter-ra és un fet «inequívoc», que pot atribuir-se —amb un grau de certesa superior al 90 %— a l’acció de l’ésser humà. Els autors, uns 1.200 en total, són experts proposats pels governs i per or-ganitzacions internacionals, o bé investigadors seleccionats pel reconegut prestigi en la seva especialitat. A més dels autors, cen-tenars d’experts d’arreu del món participen en el procés de revi-sió. Xavier Rodó ha centrat la seva aportació en l’estudi de l’im-pacte del canvi climàtic en la incidència de malalties infeccioses transmeses a través de l’aigua i els aliments. Pel que fa a l’àmbit català, hi ha també deu revisors, tres dels quals són de la UB: Ileana Bladé (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Fa-cultat de Física), Javier Martín Vide (Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Facultat de Geografia i Història) i M. del Carmen Llasat (Departament d’Astronomia i Me-teorologia de la Facultat de Física).

Recerca sobre el canvi climàtic Dos doctorands de la UB participen a l’Escola d’Estiu del Grup de Coïmbra a Bergen (Noruega)

Foto

: Mar

ta C

asel

las

46 NOTíCIES

‘Metges catalans a l’exili’

Jornada Crea! Empresa

La UB té una trajectòria reco-neguda en la creació d’em-preses derivades (spinoff ) creades al voltant del conei-xement i la tecnologia desen-volupada a la universitat, com ara Thera, Meteosim, Advan-cell, Enantia o Oryzon Geno-mics. Per aquesta raó, la Fundació Bosch i Gimpera, amb la col·laboració de la Càtedra d’Emprenedoria de la UB, han organitzat la Jorna-da Crea! Empresa, amb l’ob-jectiu d’ensenyar com transfe-rir els resultats de la recerca a la societat mitjançant la crea-ció d’empreses de base tec-nològica. La primera edició d’aquesta trobada s’organitza per primer cop el primer tri-mestre de 2008.

Sobre aquesta jornada, el vicerector d’Innovació i Pro-grames Internacionals de Re-cerca, Josep Samitier, desta-ca que «la Universitat ha d’afavorir la possibilitat que sorgeixin aquestes noves em-preses, a partir d’un servei d’orientació i també amb la possibilitat de situar-les en espais protegits (incubació) en l’entorn dels campus uni-versitaris, com per exemple, el PCB». D’altra banda, Manuel Reina, professor de biologia i soci cofundador d’Advancell, comenta que «crear una em-presa no es fàcil, però té di-verses satisfaccions, una de les quals és veure com les teves idees prenen cos en un projecte en el qual creuen la societat, els inversors, les ins-titucions i els professionals que són membres del teu equip». Carme Verdaguer, di-rectora de la Fundació Bosch i Gimpera apunta que «la Fun-dació té com a objectius prin-cipals promoure la cultura emprenedora en els diferents àmbits de la comunitat uni-versitària i la Jornada Crea! Empresa concorda plena-ment amb aquest objectiu».

L’exposició «Metges catalans a l’exili», que es va poder visitar el mes de desembre a la Facultat de Medicina, és una mirada a un període fonamental de la medici-na catalana contemporània: el primer terç del segle XX, i sobre el significat de la fi de la Guerra Ci-vil per a un conjunt de professio-nals que es van veure forçats a l’exili. L’exposició és el resultat d’un treball de recerca d’informa-ció dut a terme pel Museu d’His-tòria de la Medicina de Catalunya, amb el suport del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i de la

Una nova empresa assessorada per la UB guanya el premi Emprenedors de Caixa Manresa

Endor Nanotechnologies, una nova empresa dedicada al des-envolupament de projectes en nanomedicina, ha guanyat el premi Emprenedors de Caixa Manresa 2007. L’activitat d’aques-ta nova empresa consisteix a millorar propietats decisives de fàrmacs i teràpies existents o desenvolupar noves teràpies.

Actualment estan duent a ter-me projectes de recerca en les àrees de sistema nerviós cen-tral, nous nanomaterials i me-dicina cosmètica. Els produc-tes desenvolupats es troben en fase de sol·licitud de patent i s’ha previst començar a co-mercialitzar-los l’any 2008. La Fundació Bosch Gimpera ha

assessorat aquesta entitat en l’elaboració del pla d’empresa i en la sol·licitud dels primers ajuts per a empreses de base tecnològica de nova creació que atorga el Centre d’Innova-ció i Desenvolupament Empre-sarial (CIDEM) i el Centro para el Desarrollo Tecnológico In-dustrial (CDTI).

Facultat de Medicina de la UB, com també del Memorial Demo-cràtic del Departament de Rela-cions Institucionals de la Genera-litat. En la imatge es pot veure el pati de la casa del Dr. Camille Soula a Tolosa de Llenguadoc a la primavera de 1939, tot just abans de la marxa dels Pi i Sunyer cap a Veneçuela. Drets, a l’esquerra, el Dr. Camille Soula i el Dr. August Pi i Sunyer, catedrà-tics de Fisiologia. Al seu costat,

el jove Joan Casanovas. A conti-nuació Louis Bugnard, professor de Farmacologia a Tolosa; un per-sonatge desconegut; i, a la dreta, Pere Pi-Sunyer i Bayo. Assegu-da, la primera per l’esquerra, Carme Bayo, dona del Dr. August Pi i Sunyer; la dona del Dr. Soula; un nen; Maria, la dona de Joan Casanovas i Maristany, aleshores expresident del Parlament de Catalunya per ERC, i la dona de Louis Bugnard.

El novembre passat es va presen-tar oficialment l’Institut de Bio-enginyeria de Catalunya (IBEC), un centre de recerca interdiscipli-nària que té com a objectiu dur a terme investigació de qualitat en l’àmbit de la bioenginyeria i la na-nomedicina al més alt nivell inter-nacional per tal de millorar la salut i la qualitat de vida de les perso-nes i contribuir alhora a la ge-neració de riquesa del país mit-jançant la generació de coneixe-

ment. La presentació es va em-marcar dins del Bioengineering and Nanomedicine Symposium 2007, el primer simposi científic internacional organitzat per l’IBEC, que va tenir lloc al Parc Científic de Barcelona (PCB).

Aquest centre de recerca va ser constituït al final de l’any 2005 per l’antic Departament d’Univer-sitats, Recerca i Societat de la In-formació (DURSI); el Departament de Salut de la Generalitat de Cata-

lunya; la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i s’ubica al Parc Científic de Barcelona. El nucli ini-cial d’aquesta entitat va ser el Centre de Referència de Bioengi-nyeria de Catalunya (CREBEC), un organisme impulsat per la Ge-neralitat de Catalunya, que va néixer l’any 2003 amb l’objectiu de coordinar les activitats de re-cerca multidisciplinària en engi-nyeria biomèdica a Catalunya.

Presentació de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya

A4 catala trazado.FH11 Thu Nov 22 10:48:39 2007 Página 1

Composición

NOTíCIES48

El testimoni del genocidi de Rwanda a la UB Aquesta va ser una de les múltiples activitats de la Tardor Solidària

El rwandès Safari Aimé Kayina-mura va impartir, en el marc de la Tardor Solidària de la UB, la con-ferència «Visites del Sud. Drets en situació de crisi». Kayinamura és assessor per a la governabilitat local i els drets humans a les regi-ons est i sud d’Àfrica. Durant la conferència, va exposar la situa-ció actual a Rwanda, que en

paraules textuals «està vivint uns moments d’esperança perquè s’estan duent a terme moltes ini-ciatives positives, tant per part del Govern com de la societat civil». També va analitzar les seqüeles que han de superar els supervi-vents de genocidi: famílies que han perdut la casa, dones viola-des i amb fills no desitjats, nens orfes que s’han convertit en caps de família, etc.

Durant la Tardor Solidària, entre el 8 d’octubre i el 5 de de-sembre, Solidaritat UB va progra-mar moltes altres activitats: la participació de la Universitat a la Setmana d’acció global contra el deute extern i les institucions financeres internacionals; expo-sicions com ara «Gentrificació», que fa un recorregut als canvis socials del Raval; «Walata: la ciu-tat de les caravanes», sobre la riquesa i la complexitat de les tra-dicions culturals d’aquesta pobla-ció de Mauritània, i «Drets en cri-sis humanitàries», que recull el testimoni esfereïdor de persones que viuen en zones de conflicte armat. Finalment, la presentació dels llibres El futuro imposible del capitalismo. Ensayos en memoria de José María Vidal Villa i Cuba: ¿Hacia dónde? Transformación política, económica y social en los noventa. Escenarios de futuro, i la sortida de la Caravana Solidària a l’Àfrica Occidental també han for-mat part de la Tardor Solidària.

S’ha editat la Guia de conversa universitària catalàcastellanoaranéseuskaragalego, elabo-rada pels Serveis Lingüístics de la UB. L’objectiu de l’obra és proporcionar recursos per a la comunicació universitària i afa-vorir la mobilitat d’estudiants en l’àmbit estatal. Així, al llarg de 21 capítols es presenten les frases i els mots més habituals de situ-acions comunicatives o espais concrets universitaris, com ara la matriculació, l’allotjament, la biblioteca, el servei d’esports o l’aula d’informàtica. A més, l’obra inclou un vocabulari en les cinc llengües amb els mots més necessaris per sobreviure als campus. El llibre, que vol ser un reconeixement del plurilin-güisme de l’Estat espanyol, for-ma part de la col·lecció de guies de conversa universitària, al cos-

Fòrum de l’aigua a la població marro-quina de Figuig

La gestió de l’aigua a l’oasi de Figuig i la possibilitat de crear una comunitat d’usua-ris d’aigua van ser els dos temes més destacats del Fòrum de l’aigua, coorganit-zat per Solidaritat UB que es va dur a terme a la població marroquina de Figuig, en què experts de la UB parti-cipen des de fa aproximada-ment vuit anys per millorar-ne el sistema hidrològic. A més, es va signar un conve-ni de col·laboració entre la Fundació Solidaritat UB, la Fundació Món-3, el Consell Municipal de Figuig i la Comunitat d’Usuaris d’Ai-gües del Delta del Riu Llobregat amb la finalitat de contribuir a preservar el medi ambient de l’oasi.

Centenars d’estudiants universitaris participen en la Festa means party 2007

Per ampliarne la informació, visiteu:

www.plataformallengua.cat/festameansparty2007

Prop de 500 estudiants han participat en la campanya d’aco-llida Festa means party, adreça-da a l’alumnat universitari d’al-tres països que fa una estada a Catalunya. Així mateix, gairebé 1.500 persones van assistir a l’acte festiu que va esdevenir l’eix central de la campanya. La Plataforma per la Llengua impul-sa cada octubre la Festa means party, que enguany han coorga-nitzat també nou universitats del Principat.

La campanya Festa means party va incloure representaci-ons teatrals, xerrades d’escrip-tors, i diferents visites culturals. La festa central va aplegar actu-acions musicals d’estils molt diversos, com també exhibi-cions de folklore popular català.

Festa means party es proposa, entre altres objectius, que els universitaris d’arreu del món que estudien a les nostres universi-tats coneguin la realitat social, cultural i lingüística del país que els acollirà durant uns mesos, i els ofereix informació útil sobre la nostra societat. Alhora, també es pretén treballar per una uni-versitat catalana que faci com-patible l’arribada d’un nombre important d’estudiants nouvin-guts amb un ús majoritari de la llengua pròpia del país.

tat de les versions publicades en alemany, amazic, anglès, àrab, castellà, francès, italià, neerlan-dès, polonès, portuguès i rus. A banda de la versió electrònica d’aquestes publicacions, que es pot consultar en línia (http://inter-cat.cesca.es/guia), els exemplars en paper es distribueixen gratuï-tament entre l’alumnat de mobi-litat internacional, amb el suport del Comissionat per a Universi-tats i Recerca.

Guia de conversa universitària en les cinc llengües de l’Estat

49SABíEU qUE...?

Sabíeu que...? > Les universitats de la Xarxa Vives, que van exhibir les seves millors publicacions en la Fira del Llibre de Frankfurt, han deci-dit que aquestes obres romanguessin a la ciutat alemanya i n’han fet donació a l’Institut de Llengües i Literatura Romàniques de la Universitat de Frankfurt. Es tracta d’una donació de més d’una quarantena de llibres feta a petició de l’Institut i que ha significat l’inici d’una relació de col·laboració amb aquesta universitat alemanya. La Xarxa Vives està integrada per institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord i Andorra.

> S’ha enregistrat el so emès per un pop en perill. Les imatges mostren com un pop que està sent assetjat per un nero, s’escapa i es refugia en un camp de posidònia. Tot seguit, deixa anar un so, similar a un tret de pistola, acompanyat de l’emissió d’una llum blanca i vermella. Un grup d’investigadors, entre els quals, Jordi Martinell, professor del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB, han determinat que físicament aquests dos fenòmens es podrien explicar per cavitació, un fenomen hidrodinàmic segons el qual un can-vi brusc de pressió fa que es produeixin petites bombolles d’aire que, en tornar a la pressió habitual, generen una pertorbació en forma de so. Una altra de les conclusions és que el so podria ser un mecanisme de defensa del pop en casos extrems. Fins ara només hi havia constància de dos casos de la família dels cefalòpodes que haguessin emès algun tipus de so, però estaven relacionats amb calamars, i aquesta és el primer cop que s’enregistra el so produït per un pop.

> Tot indica que els neandertals podrien tenir el cabell entre ros i pèl-roig i la pell clara, segons un article publicat a Science. Les conclusions es basen en la recuperació en neandertals d’un gen —l’MC1R o receptor 1 de la melanocortina— que és un ele-ment clau en la determinació del color del cabell i de la pell. Els autors principals de l’estudi són Carles Lalueza Fox (Departament de Biologia Animal UB) i Holger Römpler (Universitat de Leipzig) i hi han participat també Javier Fortea i Marco de la Rasilla (Universitat d’Oviedo), Antonio Rosas (Museu Nacional de Ciències Naturals [MNCN-CSIC]), Jaume Bertranpetit de la Unitat de Biologia Evolu-tiva (CEXS-UPF), i altres experts de l’Institut Max Planck de Leipzig i de les universitats de Siena i de Florència, entre d’altres.

> En el web Polemos (www.polemos.org/), dedicat a l’estudi i la difusió del patrimoni bèl·lic, podeu trobar informació sobre camps de batalla, i elements tecnològics i maquinaris vinculats amb la guerra, com també l’anàlisi de batalles concretes de totes les èpoques, entre d’altres, la batalla d’Ilerda que va lliurar Juli Cèsar durant la guerra civil romana, la batalla d’Almenar durant la Guerra de Successió, o la batalla de Muret.

Polemos és una iniciativa del Grup de Recerca Consolidat de Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnolo-gies (GRC-DIDPATRI) dirigit pel catedràtic Francesc Xavier Hernández Cardona i el professor Joan Santacana, del Departament de Didàc-tica de les Ciències Socials de la Facultat de Formació del Professo-rat de la UB. El web neix de la necessitat d’impulsar la recerca en l’entorn patrimonial de la història de la guerra, amb la voluntat de dissenyar instruments que incorporin les darreres tecnologies i meto-dologies a l’abast de l’investigador (arqueologia, arxivística, didàctica del patrimoni, etc.), tant pel que fa als processos de recerca com als de difusió i comunicació dels treballs duts a terme.

>�Consultar la producció científica de Santiago Ramón y Cajal és més fàcil després de la nova col·lecció especial dedicada a aquest premi Nobel que es pot trobar al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la UB (CRAI). La col·lecció aplega materials de gran interès, com ara la col·lecció com-pleta (1901-1987) de la revista que va editar Ramón y Cajal amb el títol Trabajos del Laboratorio de Investigaciones Biológicas de la Universidad de Madrid (1901-1942), o bé Histologie du système nerveux de l’homme et des vertébrés, la seva obra magna. El fons ha estat impulsat per Mercè Durfort, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular, amb la col·laboració de la biblioteca de la Facultat de Biologia, i s’ha constituït amb la integració de les obres donades per la catedràtica Durfort a la resta d’obres ja existents a la UB sobre Ramón y Cajal, en especial, les que es trobaven a les biblioteques de les facultats de Biologia i Medicina. La col·lecció inclou també docu-ments que fan referència a l’investigador i la seva obra científica.

>� Els joves associen la felicitat en primer lloc amb la satis-facció per la situació econòmica, i en segon, amb les relacions de parella, seguit de la feina, i en menor grau, amb el físic. Aquestes són algunes conclusions de l’estudi monogràfic Benestar i Felicitat de la Joventut Espanyola coordinat per Federico Javaloy, catedràtic de Psicologia Social de la UB, i publicat per l’Institut de la Joventut (INJUVE). En el treball s’elabora un barem per mesurar la felicitat i per dur-lo a terme s’han aplicat diferents escales, acceptades interna-cionalment, i s’han inclòs altres qüestions de tipus personal sobre relacions socials, temps de lleure o els valors. El treball també recull una comparació amb la joventut d’altres països. En l’informe també hi han participat els investigadors de la UB José Manuel Cornejo, Álvaro Rodríguez, Sergi Valera, Esteve Espelt, Darío Páez i Nekane Besabe de la Universitat del País Basc.

Foto

: X. M

artin

ell

PUBLICACIONS50

PUBL

ICA

CIO

NS

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Col·leccionistes, col·leccions i museus. Episodis de la història del patrimoni artístic de CatalunyaBonaventura Bassegoda Hugas

Tot i que la història del col·leccionisme d’art a Catalunya i dels museus encara no s’ha escrit d’una manera sistemàtica i completa, aquest llibre suposa un exercici de reflexió sobre alguns dels problemes i dels episodis singulars d’aquesta trajectòria, en què les valuoses iniciatives individuals han hagut de resoldre, sovint precàriament, les mancances i indefinicions de les institucions polítiques, entre les quals destaca el govern de l’Estat.

Les concòrdies dels apotecaris de Barcelona del segle XVI (3 facsímils + 1 annex)Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

Les tres concòrdies barcelonines conegudes, publicades el segle XVI, formen un corpus de gran valor farmacèutic, que es troba en els orígens del saber de l’art de curar a casa nostra i aporta una base sòlida sobre la qual es basa el prestigi de l’apotecari, que rebia una formació acurada per mitjà de l’organització gremial, i del farmacèutic format a les aules de la nostra Universitat, d’on ha sorgit un nombre considerable de persones que han liderat la difusió de tot allò que la farmàcia ha donat i està donant a la nostra societat fins a aquest nou segle.

Anatomía quirúrgica del plexo braquial y nervios periféricos/Surgical anatomy of brachial plexus and peripheral nerves (Llibre+DVD)Manuel Llusá Pérez / Santos Palazzi Coll / Anna Carrera Burgaya / Pau Forcada Calvet

Aquesta obra permet un apropament dinàmic a l’estudi i el coneixement dels fonaments anatòmics per a la cirurgia del plexe braquial i els nervis perifèrics. En l’obra apareixen les principals referències morfològiques, les vies d’accés i les tècniques de dissecció anatomicoquirúrgiques per explorar el plexe braquial, supra i infraclavicular i els nervis perifèrics de les extremitats superior i inferior en les zones anatòmiques de major interès clínic.

Diccionari multimèdia que treballa amb el llenguatge de signes de sords a Catalunya i sorgeix, en l’àmbit de l’educació especial, com a suport per a l’alumnat que presenta dificultats importants de parla i comunicació. Els sistemes augmentatius de comunicació (com ara els sistemes de signes manuals que utilitzen les persones sordes i altres sistemes pictogràfics) són una eina imprescindible per treballar amb aquests alumnes amb l’objectiu que puguin comunicar-se i que, alhora, es vagi estructurant el seu pensament.

El reporter Jaume Vilalta explica en aquest llibre tots els trucs i recursos per crear notícies i documentals per a televisió, des de la selecció del material fins a la nota de premsa final. En l’obra, l’autor planteja i dóna resposta a qüestions com aquestes: què fer per no quedar-se en blanc quan un pe-riodista ha de presentar una notícia?, què s’ha d’enregistrar i què no?, com s’ha de reaccionar davant un imprevist?, com escriure de manera clara i atractiva per a la televisió? Si l’anterior títol d’aquesta col·lecció, El espíritu del reportaje, també signat per Vilalta, era eminentment teòric, aquest és un llibre pràctic. L’obra, a més, reflexiona sobre qüestions ètiques que sorgeixen en el dia a dia del periodista.

El reportero en acción. Noticia, reportaje y documental en televisiónJaume Vilalta i Casas

Mira què dic: Diccionari interactiu multimèdia (Llibre + DVD)Montserrat Quijo i Cortada / Pilar Viana Gorriz

Europa Unida. Orígenes de un malentendido conscienteVíctor Gavín Munté

Davant d’aquells que opinen que actualment s’ha perdut l’esperit europeista dels orígens del projecte d’una Europa unida, aquesta obra demostra que l’inici no va ser tal. Un treball exhaustiu en diferents arxius europeus i nord-americans demostra que els objectius del projecte europeu que arriba fins als nostres dies es van establir durant els primers quatre anys d’existència i que no coincideixen amb els conceptes que es van expressar aleshores en públic i, en canvi, sí que concorden amb els que pronuncien alguns dirigents actuals. Tal com s’analitza en el llibre, sorprenentment només els Estats Units defensaven una genuïna unió del continent europeu que supera les fronteres estatals.

AGENDA 51

ABRILDijous 24

Primavera de la llengua. S’or-ganitzen un gran nombre d’activi-tats en diversos centres de la UB a més de la celebració de Sant Jordi

Durant tot el curs 2007-2008: Exposició «L’or-dre dels elements abans i després de Mendeléiev», a la Biblioteca de Física i Química (Diagonal, 647)

FEBRERDivendres 29 i dissabte 1 de març

ELSA Moot Court Competition. Competició universitària de debat sobre dret a l’OMC1. Aula Magna de l’Edifici Històric.

mARÇDel dilluns 3 al dijous 6

Reunió del comitè de planificació anual del projecte internacional Integrated Ocean Drilling. Més informació a: www.ecord.org

Del dimarts 25 al dissabte 29 de març

Conferència de l’Associació d’Universitats Europea (més

informació a la pàgina 33 d’aques-

ta revista)

AGENDASi esteu organtizant alguna activitat a la UB que tin-drà lloc entre abril i juny, feu-nos-ho saber. Ho anun-ciarem en aquesta secció d’agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l’activitat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 9�4 0�5 �5�.

Saló de l’EnsenyamentDel 2 al 6 d’abril, a la Fira de Barcelona, al recinte de Montjuïc tindrà lloc Estudia. Saló de l’Ensenyament. La Universitat de Barce-lona i les institucions del Grup UB hi presen-taran l’oferta educativa.

GENER

Divendres 25 i dissabte 26 Fòrum Social Català. A l’Edifici

Històric. Més informació a:

www.forumsocialcatala.cat

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

SOm UB52

Notícies Som UB

Bicicletes en préstec gratuït Tauler virtual de permutes del PAS funcionari

Col·laboració amb La Vanguardia

Des del passat 16 d’octubre, els estudiants de la UB poden sol·li-citar una de les 200 bicicletes en préstec gratuït que s’oferei-xen en el marc de la campanya BiciCampus. La sol·licitud s’ha de fer a través d’un formulari habilitat a la pàgina web www.bicicampus.cat.

Per poder accedir a aquest servei cal estar matriculat com a mínim de 15 crèdits (10 crè-dits en el cas de doctorat) du-

rant el segon semestre del curs 2007-2008 en qualsevol diplomatura, llicenciatura, en-ginyeria, màster o doctorat de la UB o la UPC que s’impartei-xi a Barcelona. Aquesta inicia-tiva s’impulsa des de l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient de la UB (OSSMA) i s’emmarca en la campanya BiciCampus organitzada pel Bicicleta Club de Catalunya (BACC).

La UB s’adhereix a un pla de pensions La UB, juntament amb les altres universitats públiques de Cata-lunya, s’ha adherit recentment al Pla de pensions d’ocupació de la Generalitat de Catalunya. Mitjançant aquest Pla, la Uni-versitat efectua una aportació

anual en el Pla de pensions a favor de cada membre tant del PDI a temps complet com del PAS que hi participi.

D’aquesta manera, el personal de la UB disposa, a partir d’ara, d’un nou benefici social amb què com-

Avisos per mòbil

Antics UB estrenarà enguany un sistema d’avís per telèfon mòbil adreçat als titulars d’aquest carnet. Al comença-ment del 2008 es començarà a posar en funcionament aquest sistema, amb el qual, per exemple, a través d’SMS es podrà avisar els nous socis quan estigui a punt el seu carnet d’Antic UB. Progressivament s’aniran ampliant les aplicacions d’aques-ta forma d’avís.

Més de 3.500 carnets d’Antics UBEl nombre de carnets d’antics alumnes de la UB supera ja els 3.500. En el gràfic d’aquesta pà-gina podem veure com la xifra s’ha triplicat amb escreix en set anys.

La major part dels titulars del car-net, un 38 %, tenen entre 25 i 35 anys; seguits d’un 30 % que tenen més de 45 anys; un 29 % que es troben entre els 36 i 45 anys, i fi-nalment un 3 % que tenen menys de 25 anys. Pel que fa al gènere, la major part de titulars del carnet són dones (un 65 %).

Acords amb mitjans de comunicació

L’alumnat de la UB pot accedir des dels seus centres a la revis-ta gratuïta Oxígeno, gràcies a l’acord signat entre la UB, Acción Media i Indoor Media Comunicación.

Oxígeno és un magazín especi-alitzat en informacions d’oci i tendències.

En aquesta mateixa línia, ha estat renovat l’acord amb Metro News per a la distribució del diari en els expositors dels centres de la UB.

Mitjançant la signatura d’aquests convenis, la Universitat disposarà d’espais publicitaris sense cost a les dues publicacions per difon-dre els seus serveis i activitats.

La UB i La Vanguardia han reno-vat l’acord de col·laboració per difondre les activitats i els serveis de la UB en aquest mitjà.

D’acord amb aquest conveni signat pel rector de la UB, Màrius Rubiralta, i el director general de La Vanguardia, Pere Caba, La Vanguardia cedirà es-pais publicitaris en el diari, finan-çarà la publicació dels tríptics d’Antics UB i editarà un suple-ment amb l’oferta formativa, els serveis i les activitats de la UB

que s’encartarà en l’edició de Catalunya. Mitjançant aquest acord, La Vanguardia continua sent mecenes de la UB.

El conveni entre les dues entitats s’ampliarà amb possibles noves vies de col·laboració en projectes que puguin ser d’interès comú.

El Reglament de permutes, acordat entre la Gerència i la Junta del PAS, ha obert la possibilitat al PAS funcionari d’obtenir una destinació nova dins la UB per permuta entre dos llocs de treball. Com a eina per tal de facilitar que el personal funcionari interessat a permutar els llocs de treball es posi en contacte, s’ha ha-bilitat la pàgina web de Per-

mutes que, a més de la infor-mació, la normativa i el proce-diment relacionats, també disposa d’un tauler virtual que permet de consultar les ofer-tes efectuades i d’incorporar-ne de noves mitjançant un formulari.

Podeu accedirhi des d’In-foPAS > Treballar a la UB > Permutes

plementa la pensió de jubilació i que, alhora, li proporciona una protecció complementària enfront d’una incapacitat o defunció. El Pla també permet de fer-hi apor-tacions voluntàries amb els matei-xos avantatges fiscals del Pla i de

disposar de productes financers amb condicions preferents per als partícips i els beneficiaris.

Per a més informació: InfoPAS/EspaiPDI > Treballar a la UB > Pla de pensions

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

878

1.539

2.022 2.268 2.382

2.965 3.166

3.582

Evolució dels carnets d’Antics UB

SOm UB 5�

El carnet Som UB permet d’accedir a un interessant Pla d’avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i Som UB de Societat. Bene-ficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB.

CAIXA I ASSEGURANCES

Caixa CatalunyaCaixa Catalunya, entitat protec-tora Som UB, ofereix avantatges en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l’enti-tat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.). Col·lectius: estudiants i personal UB

Santander Central HispanoProtector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis fi-nancers (crèdits per al finança-ment de la matrícula i per a la compra d’equipaments informà-tics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalitzat. Col·lectius: estudiants i personal UB

La CaixaOfereix múltiples productes fi-nancers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella

Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etc. Col·lectius: estudiants i personal UB

Regal AutoRegal Auto, mitjançant Liberty Seguros, ofereix un 10 % de descompte, a més d’un regal molt especial: un joc d’accesso-ris USB. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estudiants UB i Grup UB i Antics UB

LLEURE I VIATGES

CosmoCaixaDescompte del 30 % en la visi-ta general al museu, com també en les activitats de divulgació científica que ofereix: conferèn-cies, cursos itineraris, tallers, etc., i en exposicions temporals o permanents (amb visita guia-da gratuïta inclosa). Col·lectiu: estudiants

Caixa Fòrum50 % de descompte en les seves activitats (cicles de conferències, jornades, tallers educatius infan-tils, etc.) i visites guiades gra-

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web: www.ub.edu/somub

Pla d’avantatges Som UB

tuïtes a les exposicions i a l’edi-fici modernista de Josep Puig i Cadafalch (divendres, de 16 a 17 h, amb inscripció prèvia). Collectius: personal UB, estudiants UB i Grup UB

3XTRESTeatre Poliorama: 50 % de des-compte en funcions programa-des de dimarts a dijous que no coincideixin amb el dia de l’es-pectador. Teatre Victòria: 25 % de descompte en funcions pro-gramades de dimarts a dijous que no coincideixin amb el dia de l’espectador. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estudiants UB i Grup UB

Meridià Viatges

El Club Català de Viatges ofereix viatges a diferents destinacions europees, i ara, també d’arreu del món, amb un 7 % de descompte en la programació del Club Cata-là de Viatges i un 5 % en progra-mació de majoristes. Col·lectius: personal UB i Grup, estudiants UB, Antics UB i Societat

Futbol Club Barcelona

El FCB ofereix diferents promoci-ons i descomptes en partits de bàsquet, hoquei, handbol i futbol sala per a la temporada vinent. Consulteu la pàgina web per veu-re de quin tipus de descompte podeu gaudir. També teniu preu reduït a la pista de gel del FCB. Col·lectius: estudiants UB

Grup Balañá

Preu del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a di-vendres a les sales de cinema del

Grup Balañá. Consulteu les sales a www.grupbalana.com. Collectius: personal UB i Grup, estudiants UB i Grup UB, Antics UB

Boí Taüll Resort

Ofereix a l’esquiador la cota més alta del Pirineu (2.751 m) i tot el necessari per gaudir d’unes instal·lacions d’alt nivell. Des-comptes especials entre setma-na als hotels del Resort. Col·lectiu: estudiants, PAS/PDI, i Antics

Membres del PAS aprenen anglès a la Universitat de Bristol

Una quinzena de membres del PAS van fer una estada de quatre setmanes aquest estiu a la Universitat de Bris-tol, convocada per la UB per a l’aprenentatge de l’anglès. Durant el matí assistien a classes i a la tarda continua-ven estudiant o bé, segons el grup d’alumnes, participa-ven en activitats com ara cinema en anglès, turisme guiat o xerrades en un pub. Gemma Marta Martínez, dels Serveis Cientificotècnics de la UB, afirma que va treballar intensament, «sobretot en el projecte que havíem de fer durant el curs i que consistia en una exposició oral al final». «No és que passés de cop a dominar l’anglès, però sí que vaig perdre la vergonya a l’hora de parlar-lo, i vaig co-mençar a interioritzar algunes expressions», continua. «Les classes tenien molt de con-tingut; potenciar l’oralitat era l’objectiu principal», explica Esther Acereda, de la Biblio-teca de Lletres de la UB, que considera molt positiu que la Universitat prengui conscièn-cia de la importància del co-neixement de l’anglès entre el PAS «tenint en compte tots els canvis que s’estan produ-int en el món de l’ensenya-ment universitari europeu». En el seu lloc de treball a la Biblioteca de Lletres, atén nombrosos estudiants d’al-tres països i que utilitzen l’an-glès; d’altra banda, l’anglès és la llengua més emprada en bases de dades, revistes especialitzades i llibres de crítica literària. Gemma Marta Martínez coincideix que ne-cessita l’anglès en el lloc de treball, per exemple, perquè la bibliografia que usa és en anglès i també empra aques-ta llengua a l’hora d’atendre alguns usuaris.

SOm UB54

Fes-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o bé personalment. Rebràs en el teu domicili el carnet Antics UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual: 27 euros. Inclou la subscripció a la revista La Universitat.

Entitat: ............................................................................................................................. Oficina: ..................................................................................... Dígit de control: ..........................................................

Núm. de compte corrent: .............................................................................

DADES BANCÀRIES

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

Demaneu el vostre carnet Antics UB

Nom de l’empresa: .......................................................................................................................................................................................................... Càrrec: .................................................................................

Adreça: .............................................................................................................................. CP: ........................................................................................... Població: ...........................................................................

Província: ......................................................................................................................... Telèfon: ................................................................................. Fax: .........................................................................................

Adreça electrònica: ...............................................................................................

DADES LABORALS

Suma’t a Som UB

Cognoms: .............................................................................................................................................................................................................................................. Nom: ........................................................................

DNI: .............................................................................................. Data de naixement (dd/mm/aaaa): ................................................................ Sexe (h/d): ..........................................................

Adreça: ..................................................................................... Població: .................................................................................................................................. CP: .............................................................................

Província: ............................................................................... Adreça electrònica: ........................................................................................................ Telèfon: ..................................................................

Estudis: .................................................................................... Any: ...................

DADES PERSONALS

Com t’has assabentat de com fer-te soci d’Antics UB?

Revista Web Un amic

Un soci Diari D’altres

Marca si vols aparèixer al directori electrònic d’Antics UB

porten la desgravació fiscal corresponent.

El Pla d’avantatges permet a les empreses d’oferir avantat-ges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estu-diants, docents i investiga-dors, personal d’administra-ció i serveis, antics alumnes, societat, etcètera.

El programa de sinergies possibilita fer intercanvis en espècies —de recursos— entre la UB i les organitza-cions, sense un cost extra-ordinari.

Totes aquelles persones, em-preses i institucions que vul-guin compartir els objectius comuns de millora del conei-xement, conservació del pa-trimoni públic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat poden sumar-se al projecte Som UB de cinc ma-neres diferents:

Patrocini d’algun dels pro-jectes amb causa. En fun-ció de la quantia anual aportada, es determinen les categories de col·la-boradors i les diferents contraprestacions asso-ciades.

Serveis de màrqueting UB. Canals per dur a terme les seves accions de màrqueting: promocions i publicitat als centres, mitjans de comuni-cació interns, presentacions a estudiants i borsa de tre-ball, etc.

Mitjançant la quota corpora-tiva:

— Oferta per fer membre de Som UB tot el personal de l’empresa, com a benefici ex-traordinari, per tal que gau-deixi del Pla d’avantatges associat i participi en el pro-jecte de causa que decideixi. L’empresa passarà a formar

part de les empreses patroci-nadores de Som UB.

— Oferir al personal de l’empre-sa la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gaudir dels avantatges asso-ciats. L’empresa passarà a formar part del col·lectiu d’em-preses ciutadanes.

Donacions: les empreses, persones i institucions inte-ressades a col·laborar amb els projectes Som UB també es poden afegir a la iniciativa fent una donació en línia, mit-jançant la pàgina web de Som UB (www.ub.edu/somub). Aquestes aportacions com-

Antics UBUniversitat de BarcelonaFidelització - Antics UBBalmes, 21, principal - 08007 BarcelonaTel. 934 024 290 - Fax 934 035 [email protected] - www.ub.edu/anticsub

BUNIVERSITAT DE BARCELONA

U

La serà el centreBU

La UB serà l’escenari de la propera

edició de les conferències de

l’Associació Europea d’Universitats. Durant tres dies, les persones

encarregades de gestionar el dia

a dia i el futur de 791 universitats

de 46 països del nostre

continent, reflexionaran plegats

a Barcelona sobre com han

de ser aquestes institucions

i quin model han de tenir,

per superar els reptes

de la societat del

coneixement.

Amb el suport de:

Del 27 al 29 de març, representants de l’Associació Europea d’Universitats es trobaran a Barcelona

launiversitat42

Documents

Transcript of launiversitat42