L’AULA D’ACOLLIDA: ACCIÓ TUTORIAL PER A LA INTEGRACIÓ

Marta Prunés-Bosch mprunes5#xtec.cat

AbstractEn aquest article es recull una casuística tutorial que és el resultat del treball realitzat en aquest sentit en el marc de l’aula d’acollida d’un institut públic de la ciutat de Barcelona. L’article entaula una aproximació descriptiva al fenomen de la inclusió escolar de l’alumnat inmigrant a les escoles catalanes des de la perspectiva de la gestió tutorial que es realitza a les aules d’acollida. S’hi revisen primer aspectes contextuals relatius a la immigració i l’escola, a continuació es defineix l’Aula d’acollida com a recurs docent, amb la finalitat d’exposar, finalment, la naturalesa i les actuacions de la tasca tutorial que s’hi desenvolupa, estretament vinculada amb la integració de l’alumnat nouvingut i de les seves famílies al centre escolar, a la ciutat i a la nova cultura comuna.

1. Immigració i escola catalana.“La immigració a Catalunya ha estat un doll constant des de fa un segle”, va escriure el 1964 Francesc Candel a Els altres catalans. En paraules de l’escriptor barceloní d’origen aragonès: “Catalunya sempre ha estat un poble que ha absorbit corrents migratoris. (...) Als primers temps -darreries del segle passat-, van ésser els mallorquins i els valencians (...). En certa manera, tot quedava a casa. Després, a les primeries d’aquest segle, van ésser els aragonesos. Més tard, murcians i almeriencs. En realitat, aquests darrers són els qui anomenem “immigrants d’abans”. Van arribar a Catalunya amb la dictadura de Primo de Rivera. Per aquella època es calculava que cada any venia a Catalunya un exèrcit foraster de 25.000 a 30.000 persones.

El punt àlgid -entenent per àlgid culminant, és a dir, el màxim-, van ésser els anys 1921-27. Van acudir atrets per les esmentades obres de l’Exposició Universal a Montjuïc i la construcció dels metropolitans barcelonins, que els assegurava feina uns quants anys. Aquests anys, d’”uns quants”es van convertir en “per sempre”. Van cridar les seves famílies, i aquí es van quedar.” (Candel 2008: 58).

Aquestes fases migratòries han configurat el mosaic humà de la Catalunya contemporània, a les quals s’hi van afegir les onades migratòries de la dècada dels 60 i fins a la meitat de la dècada dels setanta, i la recent experiència migratòria dels darrers deu anys, que, a partir del 1998 i fins al 2007, ha arribat a Catalunya procedent de països estrangers, molts dels quals extracomunitaris, amb la qual cosa la població estrangera ha tornat a augmentar molt significativament, fet que ha dut a un consegüent creixement demogràfic. Davant aquests canvis de població, que en comporten de culturals i lingüístics, Catalunya està en l’actualitat implicada en un llarg procés d’adopció d’aquestes noves poblacions.

Si el 1998 la xifra de la població estrangera era de 121.361 habitants, el 2005, la població d’aquest moviment migratori havia pujat fins als 798.904 habitants (Vila 2006: 10). Tenint present que el gruix d’aquesta població ha comprès les edats dels 17 als 44 anys, i de resultes també del reagrupament familiar, a Catalunya s’ha donat el fet que la població estrangera en edat escolar (primària, secundària) ha arribat a tenir més pes relatiu que la població autòctona (Vila 2006: 14-15). A la ciutat de Barcelona, l’alumnat de nacionalitat estrangera ha augmentat des d’un 3,5 % del total de la població el 2000 fins al 17, 3 % al gener del 2008, xifra que suposa uns 25.000 alumnes en l’actualitat (Escobar 2008: 24).

1

Aquesta nova realitat demogràfica s’ha inserit en el nostre sistema educatiu que, recordem-ho, té com a objectiu prioritari que els alumnes que s’hi incorporen assoleixin el coneixement de les llengües oficials a Catalunya: la llengua catalana, que és la llengua pròpia del territori, i la castellana com a llengua compartida amb la resta de l’estat espanyol. D’acord amb la llei de Política Lingüística de 1998 en vigor “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament”; per tant, als centres docents “s’utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament no universitari.” (article 20.2). Així mateix en l’article 6 del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya referendat el 2006 llegim: “La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.” En aquest sentit, i amb l’objectiu de cohesionar socialment i lingüística les nostres escoles davant el nou creixement migratori, el curs 2003/2004 el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va impulsar el pla Llengua, Interculturalitat i Cohesió social (LIC) que va crear la xarxa d’Aules d’Acollida que hi ha arreu del país a escoles de primària i de secundària obligatòria.

2. L’Aula d’Acollida. Una aula d’acollida és un recurs transitori d’acolliment escolar, lingüístic i cultural ubicat als mateixos centres, tant de primària com de secundària. Com a recurs escolar, l’aula d’acollida tutoritza els alumnes nouvinguts i les seves famílies, i vetlla per la seva adaptació escolar i acadèmica. Com a recurs d’integració lingüísticocultural, l’aula d’acollida facilita la integració social dels nous alumnes proporcionant-los un coneixement inicial de la cultura catalana i de l’entorn -barri, ciutat i país-, i un nivell elemental de català que els permetrà d’assolir un coneixement satisfactori de la nostra llengua al final de l’etapa secundària obligatòria. Si tenim present que als Països Catalans només el 50 % de la població utilitza la llengua catalana com a inicial, la presència del català al sistema educatiu, impulsat per un recurs docent com són les aules d’acollida, en reforça un coneixement i un ús social d’abast comú i públic (Vila 2006: 77).

2.1. Objectius de l’Aula d’acollida.L’aula d’acollida, doncs, té unes característiques bàsiques inherents que són aquestes:- Aula oberta, que potencia l’aprenentatge i l’acollida de l’alumnat per facilitar-ne la interacció al centre, en una escola inclusiva.- Aula flexible, segons les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat nouvingut. L’adaptació a l’alumne flexibilitza el temps d’estada de l’alumne a l’aula d’acollida depenent del seu progrés d’aprenentatge.-Aula Dinàmica, inserida en l’acció educativa del centre.

Partint d’aquests trets propis, l’aula d’acollida és una estratègia organitzativa definida per objectius com els que segueixen:-Vetllar per la integració escolar i acadèmica de l’alumnat nouvingut des del moment de la seva arribada. L’agrupació de l’alumnat s’articula tant a l’aula d’acollida com al seu grup de companys de l’aula ordinària, que haurà de completar el procés d’integració de l’alumnat nouvingut al centre. -Proporcionar a l’alumnat les eines bàsiques perquè l’alumne pugui progressar en el seu procés d’aprenentatge.- Elaborar adaptacions curriculars individualitzades al nivell de l’alumne tot i afavorint alhora el treball cooperatiu.

2

-Ser recurs transitori per facilitar un aprenentatge accelerat de la llengua d’acollida (català).L’ensenyament realitzat a l’aula d’acollida és una etapa per a l’assoliment de l’objectiu que els alumnes puguin usar amb competència plena la llengua catalana a final de l’ESO.-Dinamitzar la integració cultural d’aquest alumnat.

2.2. Un procés integrador triple.L’aula d’acollida no està definida per un model únic. Els centres poden planificar unes estratègies organitzatives i metodològiques d’acord amb el projecte lingüístic de centre, segons el professorat i en relació amb l’alumnat que escolaritza. Amb tot, l’aula d’acollida té unes característiques bàsiques inherents i un funcionament cohesionat per al qual sigui dit que vetllen els assessors LIC del Departament d’Educació.

Podem afirmar que l’aula d’acollida vehicula, des de la tutoria i la docència, un triple procés integrador: l’escolar, el sociocultural i el lingüístic. Un procés integrador, els mínims i els màxims del qual vénen donats a la pràctica per les directrius dels centres i el grau d’implicació i dinamització que s’hi efectuï.

Pel que fa al primer dels tres aspectes, la integració escolar se sistematitza en un Pla d’acollida del centre, que estableix les responsabilitats de l’escola i els seus professionals en la recepció i acollida de l’alumnat nouvingut. Podem assenyalar tres línies d’actuació tutorial i docent amb la intenció d’integrar escolarment l’alumnat. D’entrada, el tutor de l’aula d’acollida ha d’establir una comunicació fluida amb les famílies dels alumnes. Paral.lelament, ha de dur a terme una gestió tutorial dels grups, en una educació en valors i cultural, i una altra d’acadèmica; també ha de vetllar per la integració acadèmica dels alumnes seguint-ne els processos avaluadors, aportant la informació necessària per a ajudar aquest alumnat, fornint estratègies adequades per a les adaptacions i el reforç acadèmic en col.laboració amb el tutor del grup de referència, la resta dels professorat, el coordinador lingüístic i els professionals especialistes (psicopedagogs i EAP), col.laborant en la coordinació metodològica necessària per a un ensenyament global lingüístic integrador d’aquest alumnat, d’acord amb l’objectiu de la cohesió, la qualitat i l’èxit acadèmics. En aquest sentit, val a dir que l’alumnat de les aules presenta una tipologia vària d’alumnes, fet pel qual la docència ha de tenir present aquesta diferència de perfils. Com a tercera línia d’actuació destacaríem que el tutor fa d’intermediari entre l’alumnat de l’aula d’acollida i l’equip docent, i que actua d’acord amb el projecte lingüístic de centre i per tant d’acord amb les actuacions consensuades en aquest sentit.

En segon lloc, la integració lingüística és l’objectiu de principi i de final de la tasca docent de l’aula d’acollida: fornir un ensenyament bàsic i elemental de la llengua catalana d’acord amb una programació de continguts establerta pel Departament d’Educació i que al seu torn segueix i adapta el MECR (Marc Europeu Comú de Referència) que estipula a escala europea el nivell d’aprenentatge de les llengües. Tot i això, una programació docent a l’aula d’acollida està oberta a una certa varietat curricular a criteri dels responsables, sempre amb la finalitat, compartida amb la resta d’assignatures, d’un aprenentatge transversal de la llengua que permeti els alumnes de seguir les assignatures del curs acadèmic.

Finalment, i d’acord amb el que acabem d’apuntar, a través de la tutoria de l’aula d’acollida es pot dur a terme una dinamització cultural integradora, col.laborant amb la coordinació LIC, amb els serveis educatius del districte i amb els tècnics del Pla Educatiu d’Entorn que organitzen activitats d’inserció lingüística i cultural al barri. La integració cultural, doncs, es pot gestionar a través de la tutoria de l’aula d’acollida, d’una banda organitzant activitats de coneixement de l’entorn i culturals, i canalitzant les activitats del pla d’entorn del

3

districte; d’altra banda, la programació de l’aula d’acollida pot incloure continguts culturals que es poden treballar a classe.

2.3.1. Actuacions de la tutoria de l’Aula d’acollida.La tutoria de l’aula d’acollida s’efectua a través d’actuacions com aquestes: 1.- Per tal de fer efectiu el dret al coneixement de la llengua catalana, s’ha d’impartir una adaptació curricular individualitzada dels currículums de català de l’ESO d’acord amb la impartició dels continguts establerts en la Programació de Llengua Catalana per a l’alumnat nouvingut del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i elaborar i dinamitzar els Plans Individuals Intensius dels alumnes junt amb l’equip docent.2.- Vetllar per la integració de l’alumne a l’entorn escolar i pel seu èxit acadèmic prenent les mesures necessàries per a la inclusió acadèmica dels alumnes.3.-Fer un seguiment tutorial del procés d’aprenentatge i d’avaluació dels alumnes junt amb el tutor de l’aula ordinària, establint les actuacions necessàries i impulsant els acords presos.4.-Propiciar l’ús de la llengua catalana.5.-Proporcionar als alumnes i a les famílies propostes d’activitats de socialització (casals, biblioteques de Barcelona, clubs esportius, etc.) al barri i a la ciutat per tal d’afavorir la seva inclusió social, i el seu desenvolupament ciutadà. Coordinació amb el Pla Educatiu d’Entorn.(Vegi’s Annex 1.)6.-Organització de sortides culturals per afavorir la integració i dins el marc d’una docència inclusiva per tal de fer efectiu el dret al coneixement de l’entorn (barri, ciutat, país) i de la cultura catalana. (Vegi’s Annex 2.)7.- Propiciar converses amb les famílies, informatives, de suport i d’intercanvi. Conèixer les seves expectatives i opinions sobre l’aprenentatge dels alumnes. Informar de la necessitat del coneixement del català. Informar-ne i dinamitzar-ne l’aprenentatge. Implicar les famílies nouvingudes a participar a l’AMPA (associació de mares i pares) de l’escola.8.-Adoptar una perspectiva multicultural a l’aula d’acollida.9.-Col.laborar en l’elaboració del projecte lingüístic de centre.

2.3.2 Cas d’actuació tutorial.A continuació triarem els punts 5 i 7 entre els esmentats en l’apartat precedent (# 2.3.1.)

per il.lustrar a tall d’exemple el desenvolupament d’un dels processos de l’acció tutorial a l’aula d’acollida. Quan els alumnes nouvinguts s’incorporen al centre i a l’aula d’acollida mantenim amb els pares una entrevista inicial que és un primer pas de coneixement mutu, en què adquirim informació bàsica sobre l’escolarització, el perfil d’alumne i família, dades que completem amb proves inicials establertes pel Departament d’Educació sobre el nivell d’alfabetització de l’alumnat i sobre les seves aptituds matemàtiques. Aquest és un primer contacte que ens permet la recepció i el coneixement inicial. Les informacions que n’obtenim ens faciliten d’encarar el suport a l’alumnat. En aquest estadi, presentem el centre a l’alumne i família o tutors, i donem a les famílies el contacte amb l’AMPA de l’escola. A posteriori, i en el transcurs del curs, mantindrem més trobades de suport i intercanvi en què la tutoria de l’aula d’acollida du a terme una intervenció vària: seguiment acadèmic en coordinació amb els tutors de l’aula orinària en la resolució de tota problemàtica escolar que afecti els alumnes nouvinguts, efectuar les intervencions de gestió escolar i docent necessàries que es plantegin, escoltar i conversar sobre aspectes relatius al procés d’integració i de coneixement de la nova societat, proporcionar propostes d’activitats de socialització al barri i a la ciutat per afavorir la seva integració ciutadana (vegi’s Annex 1). Pel que fa a aquest últim aspecte, ens coordinem amb les activitats

4

organitzades pel Pla Educatiu d’Entorn i fem de mitjancers entre aquest i els alumnes. És cabdal informar les famílies dels serveis del barri i d’activitats organitzades a la ciutat relacionades almenys amb les activitats de lleure i aprenentatge. Sempre també en el marc de les converses informem les famílies de les vies i de la necessitat de l’aprenentatge de la llengua catalana; per exemple el curs 2007-08 hem organitzat un curs de català per a la família i coneguts dels alumnes nouvinguts del nostre centre en col.aboració amb el Centre de normalització lingüística de Barcelona. Els resultats són favorables, perquè tant la integració a l’escola com a la ciutat, la llengua i la cultura s’acompleixen depenent del ritme i possibilitats reals d’adaptació d’alumnes i famílies, però val a dir que tenim èxit escolar i endaguem un procés inclusiu ampli. La porta d’una nova casa queda oberta, la majoria franquegen el llindar per romandre-hi encara que sigui de maneres diferents.

BIBLIOGRAFIA

AJUNTAMENT DE BARCELONA, Programa d’actuació municipal 2008-2011.CANDEL, F. (1964), Els altres catalans, Barcelona: Edicions 62, 2008.DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ, L’aula d’acollida, Col.l. Caixa d’eines 04, Llengua,

interculturalitat i cohesió social, Generalitat de Catalunya, 2006.ESCOBAR, M., “Alumnat estranger a Barcelona”, Barcelona educació, Institut d’Educació

de l’Ajuntament de Barcelona, nº 67, 2008.GENERALITAT DE CATALUNYA, ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA. Proposta sotmesa a referèndum el dia 18 de juny de 2006. -Llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística. -Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar,2003.PLATAFORMA PER LA LLENGUA, Guia pràctica d’acollida lingüística, 2007. VILA, I. et al. (2006), Llengua, escola i immigració: un debat obert. Barcelona: Ed. Graó.

Marta Prunés-BoschProfessora d’ensenyament secundari.IES municipal J. Serrat i Bonastre (Barcelona)

ANNEXOS

Annex 1 Informacions de tutoria per a les famílies.

IES J. SERRAT i BONASTRETUTORIA -AULA D’ACOLLIDA

www.bcn.cat(educació / temps de barri)

PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL-DISTRICTE DE GRÀCIAC/ Torrent de l’olla, 104; Tel.: 93 284 75 73

5

ESPLAI JOSEPETSPlaça Lesseps, 25

CENTRE CÍVIC CASA SAGNIER(cultura i lleure, espai de participació ciutadana) C/ Brusi, 51/Tel.: 93 414 01 95

LLUÏSOS DE GRÀCIA(cultura i lleure, espai de participació ciutadana) C/ Plaça del Nord, 7-10 /Tel.: 93 218 33 72

BIBLIOTECA JAUME FUSTERPlaça Lesseps, 20-22 /Tel.: 93 368 45 64

LECTURA FÀCILwww.lecturafacil.net

CURS DE CATALÀ ONLINE: www.parla.cat

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICACPNL Gràcia- Sarrià- Sant GervasiAv. Príncep d’Astúries, 54 /Tel.: 93 217 87 23

ÒMNIUM CULTURAL, PROGRAMA “QUEDEM ?” www.quedem.omnium.cat

INFORMACIÓ SOBRE LA NOVA CULTURA www.intercat.gencat.net/viureacatalunya/lingcat.htmlwww.intercat.gencat.net/emrelaciono/ajudam.html

Annex 2

Sortides i activitats de l’Aula d’Acollida organitzadesper la tutoria de l’AA i la coordinació LIC de l’IES J.Serrat i Bonastre.

Curs 2007-081ª avaluació

Activitat de recitació de contes “Tast literari i històries de veïnat”, Pla d’Entorn.Visita a la Pedrera.

2ª avaluacióFira de Santa Llúcia.Exposició de toponímia, “Mots amb arrels”, Biblioteca Vila de Gràcia.Museu d’Història de Catalunya.

6

Palau de la Virreina. Exposició del bestiari fantàstic en motiu de la festa de Santa Eulàlia.Teatre Regina, obra El geperut de Notre Dame.

3ª avaluacióExposició Les llengües, un gran tresor, Biblioteca Jaume Fuster.Museu Monestir de Pedralbes i barri de Sarrià, Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.Museu Casa Verdaguer i parc de Collserola, MHCB.

Curs 2008-091ª avaluació

Biblioteca Jaume Fuster. Anada al Mercat (carrer Verdi).Teatre Sant Andreu Teatre, obra “Oliver Twist”.

2ª avaluacióFira de Santa Llúcia.Museu d’Història de Catalunya.Activitat de recitació de contes “Tast literari i històries de veïnat”, Pla d’Entorn.Palau de la Virreina. Exposició del bestiari fantàstic en motiu de la festa de Santa Eulàlia.Visita a la Pedrera.

3ª avaluacióParc Güell, MHCB.Visita a l’Ajuntament de Gràcia, seu del districte.

7