LATLETISME

LATLETISMEs un esport que agrupa diverses disciplines; aquestes sn: ... curses ... salts i llanaments ... proves combinadess un esport que es practica arreu del mn.QU S?

Lorgen de latletisme s molt antic. s un esport considerat la forma organitzada ms antiga.L'atletisme s un dels pocs esports que es practiquen a tot el mn, tant en lmbit aficionat com en el de competici.

El mot atletisme prov de la paraula grega "athlon" que significa lluita, competncia, combat.

El primer registre que hi ha daquest esport data del segle VIII aC (any 776 aC) a Grcia, tot i que segurament ja es practicava amb anterioritat.

L'atletisme existeix des de fa milers d'anys enrere, es considera l'esport ms antic del planeta. A poc a poc l'atletisme va anar agafant protagonisme. El1912es va fundar la Federaci Internacional d'Atletisme Amateur (IAAF).L'atletisme existeix des dels primers humans fins ara, l'utilitzaven per: caar (llanaven llances ), per escapar dels animals (corrien)...

3

Antigament hi havia proves diferents de les actuals; unes delles eren: lalluita,la boxa,el pancraci(una combinaci de la lluita i boxa), les carreres dequadrigues Tamb es feien moltes altres proves com els llanaments, curses de velocitat,salts

Els Jocs Olmpics, amb latletisme com esport estrella, sn lesdeveniment internacional ms prestigis vist per tot el planeta.

4

LESTADILatletisme es practica en una pista ovalada descoberta formada per 8 carrils. De vegades tamb es duu a terme en una pista coberta de 6 carrils.

La longitud de la pista Les pistes datletisme solen ser de 400m. Algunes, per, sn de 200 o 300 metres.A cada carril la longitud s ms llarga, per exemple: el carril n1 es ms curt que el carril n8.

De quin material esta feta la pista datletisme La superfcie de les pistes s'anomenatarti s un material sinttic. S'acostuma a pintar de color vermell o en alguns casos blau. Algunes pistes no oficials o actualment en dess poden tenir el terra mineral, d'argila, de cendra o fins i tot d'herba.

LES DISCIPLINES1. LES CURSESDE MIG FONSDE FONSDE VELOCITATDOBSTACLESDE RELLEUS

Les curses sn les proves clssiques. Consisteixen en crrer una distncia determinada amb l'objectiu de completar-la amb el menor temps possible. Hi ha quatre tipus de curses: les curtes o de velocitat, les mitjanes o de mig fons, les llargues o de fons i les de relleu.

LES CURSES DE FONSSn proves atltiques de llarga distncia. La cursa de 5.000 metres se sol considerar com la ms curta de les curses de fons, passant per la de 10.000 metres, la mitja marat, la marat i altres curses ms llargues, tot i que sn inusuals. La marat (42km i 195 metres) s la prova que sempre clausura els Jocs Olmpics.En aquestes curses el ms important no s la velocitat punta, sin la resistncia fsica i la determinaci que es requereix per acabar. Els atletes intenten evitar tots els moviments necessaris, els genolls no es belluguen gaire i l'obertura de cames i fora menor que a les curses de mig-fons i de velocitat.

La marxa atltica s una modalitat de cursa de fons en la que s'han de realitzar passos continuats, sense perdre el contacte amb el terra. La cama que s'avana ha d'estar recta des del primer contacte amb el terra fins que arriba a una posici vertical.Les proves masculines sn: 20 km (en carretera), 30 km (pista), 50 km (pista), 50 km (en carretera) i les femenines: 5 km (pista), 10 km (pista), 20 km (pista), 20 km (en carretera).La marxa s una prova molt exigent on la resistncia, la coordinaci i l'agilitat juguen un important paper.

LES CURSES DE MIG FONSEn aquestescarreres l'atleta segueix una estratgia prviament estudiada accelerant i minorant la marxa per poder durar tota la distncia.En aquestes proves no es comena amb starting, sin de peu, i es colloquen en una lnia corba de la pista.

LES CURSES DE VELOCITATEn atletisme les curses ms curtes i explosives sn les curses de velocitat. En pista coberta es corren sobre distncies de 50 m i 60 m i a l'aire lliure sobre 100, 200 i 400 metres. Els atletes comencen la cursa ajupits als startings, que els ajudaran a guanyar impuls al principi de la cursa, que hi ha sobre la ratlla. Els blocs tan sols sutilitzen a les curses de velocitat i a les de relleu. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva, degut a la seva curta durada.La sortida falsa o nulla es produeix quan alg dels atletes inicia el moviment abans que el jutge hagi donat la sortida. A totes les curses de velocitat l'atleta ha de mantenir-se al mateix carrer pel que va comenar. La invasi del carrer ve s motiu de desqualificaci, amb l'excepci de si ho fa forat per altre corredor i sense obtenir cap avantatge.

LES CURSES DE TANQUES I OBSTACLESLes curses de tanques sn unes proves en les quals s'ha de recrrer una distncia determinada superant una srie d'elements denominats tanques (proves de velocitat ) o obstacles (proves de fons), en el mnim temps possible.

Les distncies que componen aquesta especialitat sn: -100m.t. i 400m.t. per la categoria de dones -110m.t., 400m.t. i 3000m. Obstacles per la categoria d homes.En totes les proves d'aquesta especialitat els atletes han de superar 10 tanques, que no poden trepitjar ni tombar intencionadament. L'alada de les tanques s de 1'06m per a la prova dels 110 metres i de 0'91 metres per a la prova dels 400 metres. La prova femenina de 100 metres t les tanques de 0'84 metres i els 400 de 0'76.

LES CURSES DE RELLEUSHi participen 4 atletes (100 o 400 metres cadascun) del mateix equip. Aquests recorren una distncia determinada i passen un tub rgid anomenat testimoni al segent del seu equip. Si durant la carrera a un atleta li cau el testimoni, aquest l'haur de recollir i no un altre del seu equip. A ms, a l'hora de recollir-lo no es pot entrar a un altrecarril si aix pot interferir en un atleta contrari.

LES DISCIPLINES2. ELS CONCURSOS2.1 ELS SALTSDE LLARGADADALADADE PERXATRIPLE SALT

EL SALT DALADAElsalt d'aladas unsalt tpicde latletismeon l'atleta tracta de superar elllist que indica una alada determinada impulsant-se amb un sol peu.L'atleta acaba la prova quan no supera una mida determinada desprs de tres assajos.

Actualment sutilitza el salt defosbury, on es fa la batuda amb un peu i es passa el llist d'esquena arquejant l'esquena.Tamb hi ha el salt de tisora que ja no s'usa en competicions professionals, per si en categories inferiors.

EL SALT DE LLARGADAElsalt de llargadas una provaatlticaque consisteix a agafar empenta corrent sobre un pla horitzontal, i saltar el mxim que puguis sense fer nul. S'ha de saltar sobre un banc de sorra. La distncia del salt es mesura des de la taula de batuda fins a la marca ms endarrerida sobre la sorra marcada pel cos de l'atleta.

EL SALT DE`PERXAS'aconsegueix amb l'ajuda de laperxa, una barraflexible, d'uns 5 metres feta de bamb (abans), fibra de vidre o de fibra de carboni (ara), que l'atletaduu a les mans i mitjanant unafora, velocitati habilitatsgimnstiquesespecials. L'atleta acaba la prova eliminat desprs del tercer intent fallit, igual que ensalt d'alada.

Elsalt de perxas unaespecialitat atlticaque consisteix a passar per sobre d'una barra horitzontal situada a gran alada (llist) sense fer-la caure.

EL TRIPLE SALTLobjectiu del triple salt s cobrir la major distncia horitzontal possible utilitzant tres salts consecutius.Cada atleta disposa de tres salts per a fer la mxima llargada. Un cop fets aquests 3 primers salts els 8 millors classificats opten a la millora, que consta de tres salts ms. El guanyador ser l'atleta que desprs dels 6 salts assoleixi un salt ms llarg. En cas d'empat es decideix el guanyador pel millor segon salt.

LES DISCIPLINES2. ELS CONCURSOS2.2 ELS LLANAMENTSDE PESDE DISCDE MARTELLDE JAVELINA

EL LLANAMENT DE PESEl llanament de pes s una prova d'atletisme, que consisteix a llanar una bola de metall a travs de l'aire a la mxima distncia. El pes de la bola s de 7,26 kg en homes i de 4 kg en dones per a categories adultes.Un llanament s nul quan un participant trepitja la lnia que hi hi al terra (de color blanc).Els atletes tenen tres intents per a fer el mxim llanament.El pes sempeny, no es llana.

EL LLANAMENT DE JAVELINAEl llanament de javelina es una disciplina d'atletisme en la que es llena una javelina (un objecte cilndric, llarg i prim) que pot estar feta de dos materials: de metall o de fibra de vidre.L'objectiu es llanar-la el ms lluny possible des dun passads de 4 metres damplada i 8 de llargada

Cada atleta t un minut per fer el llanament; cada atleta ttres intens per fer la mxima distncia.

EL LLANAMENT DE MARTELLEl llanament de martell es realitza des dun cercle de 2,135m, installat dintre duna gbia de seguretat, protegida amb xarxes. El martell s una bola de metall unida a una empunyadura mitjanant un cable. El pes de la totalitat del martell haur de ser com a mnim de 7,260 kg i com a mxim de 7,285 kg en la categoria masculina i un mnim de 4 kg i un mxim de 4,025 kg en la categoria femenina. La bola del martell ha de tenir un dimetre mnim d'11cm i mxim de 13cm en la categoria masculina i un mnim de 9,5cm i mxim d'11cm en la categoria femenina.Cada atleta te tres intents per fer el mxim llanament.

EL LLANAMENT DE DISCEl disc pesa 2 kg per la categoria de homes i 1 kg per la categoria de dones.Per fer el llanament, l'atleta ha d'iniciar la seva actuaci des d'una posici esttica. El disc ha de ser subjectat per la part superior dels dits, amb els tous de manera que no caigui a terra. L'atleta haur de posar-se a la part de darrere. Des d'aquesta part s'inicia el moviment fent un pas cap en darrere i donant una volta sobre el seu propi eix i llanant quedant davant del camp de llanament. Haur d'abandonar el cercle una vegada que el disc hagi caigut a terra.

Perqu sigui nulMotius:Tocar amb qualsevol part del cos la part superior de la vora metllica o fora del cercleSortir per la part de davant del cercleSortir abans que es produeixi la caiguda de l'artefacteCaure l'artefacte fora del sectorRetard en l'execuci

LES DISCIPLINES3. LES COMBINADESDECATL (Prova masculina)HEPTATL(Prova femenina)

DECATL (Prova masculina)En el decatl es realitzen les segents deu proves, repartides en dos dies:Primer dia: 100m llisos, salt de llargada, llanament de pes, salt d'alada, 400m llisos.Segon dia: 110m tanques, llanament de disc, salt amb perxa, llanament de javelina i 1500m. Aquesta prova noms s masculina.

HEPTATL (Prova femenina)En l'heptatl es realitzen les segents set proves, repartides en dos dies Primer dia: 100m tanques, salt d'alada, llanament de pes, 200m llisos.Segon dia: salt de llargada, llanament de javelina i 800 metres llisos. Aquesta prova noms s femenina.

PENTATL

El pentatl es una prova combinada atltica realitzada per un mateix atleta en 2 dies. Es una prova que la poden fer tant el sector mascul com el sector femen. Consisteix en aquestes 5 proves: 200 metres llisos, 1500 metres llisos, salt de llargada, llanament de javelina i llanament de disc.

http://www.ufecbloc.cat/atletisme-esport-antic-historia-ufecixcs/http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0081735.xmlhttp://blocs.xtec.cat/esports/jocs-i-esports/atletisme/https://ca.wikipedia.org/wiki/Atletismehttp://www.rio2016.com/es/los-juegos/deportes/olimpicosPots trobar ms informaci a:(https://youtu.be/AgQlqswHFbM)