L'astronomia sudamericana

17
L’ASTRONOMIA SUD- AMERICANA

Transcript of L'astronomia sudamericana

Page 1: L'astronomia sudamericana

L’ASTRONOMIA SUD-AMERICANA

Page 2: L'astronomia sudamericana

ELS ASTEQUES

Page 3: L'astronomia sudamericana

IMPERI ASTECA

Durant l’imperi asteca (creat al 1325, juntament amb Mèxic, Tenochtitlan) tot era control territorial, polític i econòmic. Estaven situats a la central de Mesomèrica, abans de la Conquista Espanyola. Es van expandir fins al centre de Mèxic. El fi de l’imperi asteca va passar el 13 d’agost del 1521, quan els espanyols van derrotar la resistència mexica de Tenochtitlan.

Page 4: L'astronomia sudamericana

Els asteques no només van desenvolupar l’astronomia i el calendari, també desenvolupaven i estudiaven la meteorologia per millorar la agricultura i que el menjar estigués en bones condicions. La mitologia estava definida principalment per sols. El primer Sol era anomenat Jaguar. La mitologia diu que estava habitat per gegants, i que va ser destruït per jaguars. El segon Sol era anomenat Nahui-Ehécati (Vent), i es diu que va ser destruït per un huracà. El tercer Sol, Nahuiquiahuitl, per una pluja de foc. El quart Sol, Nahui-Ati (aigua), per un diluvi. I finalment, el cinquè, Nahui-Ollin (moviment), està destinat a desaparèixer pels moviments de la Terra.

ASTRONOMIA ASTECA(1/2)

Page 5: L'astronomia sudamericana

ASTRONOMIA ASTECA(2/2)

El calendari asteca, es creu que va ser esculpit el 1479. Es tracta d’un molí circular amb quatre cercles concèntrics. Al centre s’hi troba Tonatiuh (Déu Sol), sostenint un ganivet a la boca. Els cercles estan representats per figures quadrades que flanquegen al cinquè Sol, al centre. El cercle exterior té 20 àrees que representen els 18 mesos que tenia el calendari asteca. El dia i la nit s’explicava per les constants lluites entre els astres principals. Durant el dia, pensaven que el Sol derrotava a la Lluna i a les estrelles. Per ells l’astronomia era molt important, ja que es relacionava amb la religió. Agrupaven les estrelles brillants en constel·lacions. Els cometes van ser nominats amb «les estrelles que fumegen».

Page 6: L'astronomia sudamericana

MITOLOGIA

Van existir desees del Sol i antics cultes, i els asteques van adquirir el seu rostre. Al fer això, van canviar els seus propis Déus. Van elevar els seus Déus patrons, Huitzilopochtli i Tláloc, al nivell de Quetzalcóatl, Tláloc i Tezcatlipoa. Hi van haver molts més déus i moltes llegendes que no es van desxifrar, però l’astronomia sempre va ser com la religió per els asteques.

Page 7: L'astronomia sudamericana

ELS INQUES

Page 8: L'astronomia sudamericana

EMPERADORS INQUES

La llista de governants de l'Imperi inca és anomenada capaccuac.

S'ha especulat algunes vegades que van existir més governants dels que aquesta accepta i que diversos van ser esborrats de la història oficial de l'Imperi per diferents motius, però aquestes tesis no estan prou contrastades.

En total, els Inques "oficials", és a dir, els que van ser proclamats pel summe sacerdot o huillaq uma i aquest els va cenyir la diadema o mascaipacha van ser 12, agrupats en dues dinasties.

Page 9: L'astronomia sudamericana

MITOLOGIA

Localitzada al Cusco, al Perú, la mitologia inca estava formada per una sèrie de llegendes i mites de la religió politeista de l'Imperi inca.

Als seus déus, el poble inca els retia culte i sacrificis, de la mateixa manera que en altres mitologies. Alguns noms de déus es repetien o es deien igual a diferents províncies del poble inca. Més endavant, tots aquests noms s'unificaren i formaren el que s'anomena panteó inca de divinitats.

Els inques feien servir la ciència de la cosmologia juntament amb els seus rituals i, pel que s'ha descobert, havien desenvolupat mètodes molt avançats d'observació de les estrelles, períodes temporals, etc.

Page 10: L'astronomia sudamericana

PRINCIPALS DÉUS INQUES

Viracochocha : Déu creador.

Inti : Déu del sol.

Mama Quilla: Deessa de la Lluna, protectora de les dones.

Pacha Mama : Deessa de la terra i de la fertilitat agrícola.

Mama Sara : Deessa de l'aliment.

Pachacamac : Déu creador a la costa.

Mama Cocha : Deessa del mar.

Illapa : Déu del llamp i el llampec.

Page 11: L'astronomia sudamericana

PRIMERS FUNDADORS INQUES

Manco Cápac és el primer sobirà mític del poble inca, segons la seva pròpia tradició.

En el mite fundacional de Manco Cápac, aquest i Mama Ocllo són la primera parella de pobladors sagrats de la terra, els primers inques que s'hi estableixen.

Page 12: L'astronomia sudamericana

CURIOSITATS

Kon-Tiki

Nom del déu del Sol en els inques va ser una embarcació, construïda sota la direcció de l'antropòleg noruec Thor Heyerdahl l'any 1947, seguint els models originals dels antics pobles indígenes d'Amèrica del Sud. Amb ella, Thor Heyerdhal i cinc homes més emprengueren el viatge des de la costa del Perú fins a la Polinèsia.

Durant la travessia els sis homes sobrevisqueren només del que pescaven i bevent només de l'aigua de la pluja que podien recuperar.

Page 13: L'astronomia sudamericana

ELS MAIES

Page 14: L'astronomia sudamericana

Els maies calculaven el cicle de les estacions amb un error de només 17 segons. També coneixien perfectament el cicle de les fases de la Lluna, i eren capaços de preveure els eclipsis amb tota precisió.

Com altres cultures, els maies consideraven déus els principals astres. Per als maies, Venus era Xac ek. Es representava amb un aspecte ferotge.

El primer dia que Venus es veia sobre l’horitzó, cada 10 mesos, era considerat un dia molt especial. Calia rendir honors a Xac ek i fer-li ofrenes, perquè fos benèvol durant el període que començava. Calia, també, evitar qualsevol acció que pogués ser desfavoridora per al déu, com, per exemple, iniciar una guerra

ASTRONOMIA MAIA (1/2)

Page 15: L'astronomia sudamericana

. Al continent americà, molt abans del descobriment de Colom, el planeta més apreciat i reverenciat de tots era Venus.

Un dels impulsos de l’astronomia ha estat la necessitat de mesurar el temps: coneixent les posicions dels astres, es pot deduir el dia i l’hora en què ens trobem. Per les civilitzacions antigues, el millor calendari i el millor rellotge eren escrits al firmament.

Tots els pobles van elaborar alguna mena de calendari sobre la base dels moviments del Sol i de la Lluna. Tots, excepte els maies.

El calendari maia, centre de la vida civil i religiosa d’aquella cultura, combinava els cicles del Sol amb els cicles de Venus. Va arribar a tenir un error de només dues hores cada 481 anys, una precisió no superada per l’astronomia europea fins a l’any 1582, quan es va aplicar la reforma gregoriana del calendari

ASRONOMIA MAIA (2/2)

Page 16: L'astronomia sudamericana

AQUESTA FOTOGRAFIA ES

DE UN CALENDARI

MAIA.

Page 17: L'astronomia sudamericana

MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!

• Jan Oliva• Lucia Sánchez• Núria Vàzquez• Marc Morros • Martina Riba