L’ASSETJAMENT SEXUAL A LA FEINA

Bloc 2

EL BANC SABADELL:

UNA EMPRESA DE RISC

L’ASSETJAMENT SEXUAL A LA FEINA

Diferents estudis s’han centrat a discriminar "factors i ambients de risc" per poder actuar d’una manera preventiva davant l’assetjament sexual (AS). El primer i més important factor de risc que s’identifica és el desinterès per part de l’empresa a abordar el tema, la falta d’una cultura contrària i de mesures i directrius clares per eradicar-lo. Això és especialment greu i irresponsable en una empresa que reuneix la majoria de factors de risc reconeguts i en la que, a més a més, s’imposa el deixar fer, el mirar cap a una altra banda amb la pretensió que no hi ha problema o que pertany a l’àmbit personal dels implicats.

Tots els factors que relacionem a continuació indiquen que sí existeix el problema i que és necessari fer coses per evitar-lo.


ENTORNS I FACTORS DE RISC

Amb una plantilla del voltant de 10.000 persones, repartida quasi al 50% en homes i dones, en el nostre sector i en aquesta empresa hi ha una gran distribució de grups de persones de molt diferent composició, procedència, ubicació geogràfica, cultural, situació contractual, edats, responsabilitat laboral, etc. Aquesta heterogeneïtat fa que, sense una cultura contrària a la discriminació de gènere i l’assetjament sexual, apareguin potenciats tots els factors de risc que s’han identificat i

que enumerem a continuació.

L’ASSETJAMENT SEXUAL A LA FEINA FACTORS DE RISC (1)

GRUP DE PERSONES Majoria de dones i pocs homes. Amb l’home com a cap,

hi poden haver intents de xantatge sexual (o assetjament sexual d’intercanvi).

Majoria d’homes i poques dones. Pot sorgir el sexisme (comentaris, acudits, insinuacions...), fet que augmenta la tolerància a l’AS.

Entorn mixt, amb un nombre semblant d’homes i dones. És el que menys riscos ofereix, però, juntament amb altres factors, tampoc és descartable l’AS.


SITUACIÓ CONTRACTUAL A més precarietat contractual de la dona, més

augmenta la seva vulnerabilitat a ser víctima d’AS. En aquest sentit, no solament incideix la contractació directa en precari, sinó també la subcontractació a altres empreses i ETTs. Totes les modalitats són al banc.

També les dones contractades indefinides pateixen AS, sobretot si coincideix amb altres factors de risc.


ESTAT CIVIL Les dones amb més risc són les

separades o divorciades i les vídues. A distància, però també víctimes d’AS,

segueixen les solteres i, finalment, les casades.


TIPUS DE TASQUES Hi ha un determinat tipus de tasques en les quals es

produeixen més casos d’AS. Servir cafès, fer encàrrecs personals, situacions amb responsabilitat en què els límits no són clars, la confusió entre el laboral i el privat, la disponibilitat d’horari... són tots altres factors de risc.

Qualsevol feina que degradi la dona, entorns de poc respecte, on se la minusvalori o no es cregui en la seva paraula, posen la dona en una situació d’inferioritat respecte l’home i augmenta el risc d’AS.


DIFERÈNCIES D’ESTATUS

Estructura jeràrquica on dominin els

homes.

L’ASSETJAMENT SEXUAL A LA FEINA FACTORS DE RISC (6 )

CREENCES SEGONS EL TIPUS DE COL·LECTIU Col·lectiu amb un discurs tradicional masclista, que culpa la dona i

desconfia de qualsevol mesura contra l’AS. Té una concepció tradicional del paper social i laboral de les dones, concebudes majoritàriament com a subjectes dèbils, amb la principal funció de ser mare i esposa i que, econòmicament parlant, tendeixen a aportar un complement al sou de l’espòs.

Col·lectiu acostumat a un entorn de bromes i acudits, amb tolerància a l’AS.

Col·lectiu de joves, que veuen el tema aliè a la seva experiència i consideren que no hi ha discriminació cap a les dones; ignoren el problema i el consideren estrany al seu món.


Tots els factors enunciats i les seves possibles combinacions són en aquesta empresa.

Com més factors coincideixin, més augmenta la probabilitat d’AS.

És necessari expressar, clarament i amb determinació, per part de l’empresa, la voluntat de no admetre cap cas d’AS i adoptar, realment, totes les mesures per combatre’l.


MÉS FACTORS DE RISC: EL PREJUDICI

A més de tot l’anterior, hi ha tota una sèrie de tòpics, prejudicis i creences sobre l’AS que ajuden a que augmenti la tolerància i es propiciïn situacions que poden acabar en un AS. En els diversos estudis s’han identificat, entre altres, els prejudicis següents:

L’ASSETJAMENT SEXUAL A LA FEINA TÒPICS, CREENCES I PREJUDICIS (1)


“L’AS és un fet aïllat”

Res més lluny de la realitat: l’estudi que hem fet servir com a referència* detecta un 18,3% de dones en Espanya víctimes d’AS, pràcticament 2 de cada 10 dones, i altres estudis donen percentatges més amplis.

*El acoso sexual en el trabajo en España, fet per Fea 21, S.L; Begoña Pernas, Josefina

Olza i Marta Román i editat per la Secretaría Confederal de la Mujer de CC.OO(,2000)

“L’AS és propi d’empreses antiquades”

Tampoc és cert. L’AS apareix en tot tipus d’empreses. El que és veritablement determinant per a la seva existència és l’absència de formació sobre el tema, de protecció de les víctimes, de criteris clars contra l’AS i de tolerància zero a les empreses.


“L’AS només afecta les treballadores més vulnerables”

Fals. L’AS afecta qualsevol treballadora. És un entramat de circumstàncies que acaben posant la dona, qualsevol dona, entre l’espasa i la paret i davant no poques contradiccions respecte a com actuar i fins i tot què pensar de tot el que li passa.


"8 h: entro a l’oficina. M’he comprat un vestit nou, m’agrada i, pel que diu el meu marit, m’escau bé. El "de torn" ja està amb les seves ximpleries. Em xiula diverses vegades; em diu que han caigut uns papers sota la taula, per veure si m’ajupo a recollir-los. Es pensa que sóc estúpida? Es pren la llibertat de dir-me que, amb aquest vestit, aquesta nit el meu marit "no perdona". Mira que és imbècil! Els seus comentaris em resulten grollers i humiliants davant uns companys que, desgraciadament, coregen les seves gràcies amb la mirada d’alguna clienta atònita. ¿Que potser jo em comporto de la mateixa manera quan algú d’ells estrena corbata?" (Of. 12345)



“L’AS es produeix quasi sempre entre un superior i una subordinada”

Fals novament. L’AS és una relació de

poder d’un home cap a una dona, per la

qual cosa no és necessària una situació de

superioritat jeràrquica a l’empresa.

“L’assetjador té unes característiques determinades: obsés, vell verd, desagradable…”

Altra falsedat molt estesa. Qualsevol home pot ser un assetjador, fins i tot aquell que és considerat en el seu entorn com una persona agradable, simpàtica, divertida, culta, de bona presència... A més a més, la majoria de situacions d’AS no es donen en públic, sinó en moments i llocs controlats, protegits per a l’assetjador, que pot així preservar la seva imatge i portar-lo tot a l’extrem, si fos necessari, d’haver de decidir entre la seva paraula o la de la seva víctima.


“No hi ha AS, és quelcom entre un home i una dona”

Si fos així estaríem parlant d’una situació recíproca i equitativa. Però del que parlem és de la imposició de la voluntat d’un home sobre la d’una dona. Per desgràcia, massa persones neguen, encara avui, que una dona pugui, mereixi tenir criteri, voluntat, capacitat de decisió. A més a més, altre efecte d’aquest prejudici és que relega l’AS a l’àmbit del privat, com es pretén a moltes empreses, limitant amb això les alternatives de la víctima.


“L’AS és un arma que utilitzen algunes dones per venjar-se”

Amb aquest prejudici es culpa la dona, sense més, i s’absol l’home, que esdevé la víctima de la situació.


“L’AS és una exageració d’algunes dones que no entenen les bromes”

O que són unes frustrades, o... Segons aquest tòpic i l’anterior, tampoc hi ha AS, sinó dones rares (per no dir quelcom pitjor). Es tracta d’una nova simplificació, de relegar l’AS a l’àmbit de l’anormalitat. Tanmateix, la realitat és que les víctimes són dones normals, que entenent les bromes i que es relacionen amb tothom, igual que els homes que assetgen.


“El millor és una campanya agressiva i taxativa, exigint conductes clares per part de les dones per acabar amb

el problema” Compte! Que les víctimes siguin, majoritàriament, les dones no vol dir que sigui únicament el seu problema. L’AS el fan homes i són ells els que han de controlar les seves conductes. També les empreses (parlem d’un problema que es produeix en l’àmbit laboral) tenen el deure d’actuar, formant, sensibilitzant i establint criteris clars de no-permisivitat respecte a l’AS i la discriminació i protocols consensuats d’actuació davant el problema. Demanar, exigir de les dones que ho facin tot sense donar-los els mitjans no és sinó una alta manera d’eludir responsabilitats i no afrontar el problema.


Els que us hem mostrat són alguns dels tòpics més freqüents, creences molt esteses i arrelades que tots fem servir sense qüestionar-nos la seva veracitat o falsedat, construint i creient una realitat fictícia que té com a conseqüència minimitzar el problema, qüestionar l’AS i la importància de la situació, amb el que, en definitiva, s’està qüestionant les víctimes i justificant l’assetjador.


En un cas d’AS, l’entorn, homes i dones, desconfia de la víctima, ja que vivim en una societat amb normes, maneres d’actuar i de pensar masculines, amb explicacions del que passa masculines. Fins i tot la pròpia víctima es qüestiona a si mateixa, en un principi, preguntant-se si en realitat passa el que creu, el que està vivint, o si no estarà interpretant-lo erròniament; o minimitzant el que li succeeix, passant per alt conductes amb una intenció molt concreta, fins que és massa tard.


TÒPICS, CREENCES I PREJUDICIS (13)

Fins aquí aquest segon bloc, en el que hem intentat mostrar dos dels aspectes més determinants que propicien l’AS en el nostre entorn laboral:

L’ASSETJAMENT SEXUAL A LA FEINA CONCLUSIÓ

La configuració dels grups, espai, tipologia social, edat, jerarquia, etc. en els que s’estableix la interacció personal a la nostra feina.

La nostra manera de pensar, influïda per creences i prejudicis establerts al llarg del temps i fortament arrelats per la nostra tradició cultural masclista i poc igualitària.

L’ASSETJAMENT SEXUAL A LA FEINA

Documents

Transcript of L’ASSETJAMENT SEXUAL A LA FEINA