Las pregu..

Les preguntes fonamentals de la filosofia

Les preguntes i els problemes filosòficsLes preguntes i els problemes filosòfics

Aprendre filosofia Aprendre a filosofarAprendre filosofia Aprendre a filosofar es aprendre: es aprendre:

* sobre l'essència propietats, causes i * a reflexionar efectes de les coses naturals

* a conèixer les preguntes fonamentals * a exposar idees sense de la filosofia valor sobre coses transcendentals * a reflexionar sobre algunes de les respostes filosòfiques

dóna lloc a preguntes: dóna lloc a preguntes:

* que contenen els problemes * referides al fet d’aprendre a filosòfics fonamentals pensar preguntes del contingut de la preguntes de l’activitat

filosòfica filosofia

Preguntes del contingut de la filosofiaPreguntes del contingut de la filosofia

Què són?Què són?

Són preguntes radicals: van a l’arrel de l’assumpte.

Per això:

a) Han donat lloc a diàlegs polèmics

b) Han transformat la manera de comprendre la realitat

Què mostren?Què mostren?

a) La curiositat per allò que ens envolta

b) L’interès de l’ésser humà per conèixer-se a si mateix.

c) L’ànsia per problemes concrets relacionats amb la pròpia manera de viure i/ o actuar amb nosaltres mateixos i amb els altres.

d) La reflexió argumentativa

Preguntes del contingut de la filosofiaPreguntes del contingut de la filosofia

2.. Preguntes de les ètiques 2.. Preguntes de les ètiques aplicadesaplicades

Què són?Què són?

Són preguntes que pretenen donar resposta a problemes quotidians tot responent a uns principis ètics.

Són preguntes com:

* Els dilemes ètics en l’àmbit de la medicina.

Ex. Quins criteris hauríem d’utilitzar per realitzar clonacions tot i que sigui de manera terapèutica?

* La injusta distribució de la riquesa.

Ex. És inevitable l'existència del binomi riquesa-pobresa?

1. Preguntes filosòfiques1. Preguntes filosòfiques

Què són?Què són?Són preguntes que busquen l’origen o l’arrel de la idea que es pretèn trobar tot i evitant la distracció d’idees secundàries.

Preguntes filosòfiques de caràcter teòric:

Descriuen qué o com és algún fenòmen.

Ex. Què és saber?

Preguntes filosòfiques de caràcter pràctic:

Indiquen que hem de fer o com hem d’actuar.

Ex. Quins són els drets i quins els deures dels éssers humans?

Preguntes de l’activitat filosòficaPreguntes de l’activitat filosòficaQuè són?Què són?

Són preguntes que pretenen ajudar-nos a donar resposta a les preguntes que formen part del contingut de la filsofia.

Quines característiques Quines característiques presenten?presenten?

Permeten:

a) Aprendre a pensar i a reflexionar

b) Donar definicions, argumentar, descubrir els criteris que utilitzem per defensar una posició o una altra, i a pensar en les conseqüències.

C) Ordenar el nostre raonament perque sigui coherent i sistemàtic.

En aquesta tasca de recerca de la saviesa, el diàleg filosòfic adquireix una especial importància. El diàleg és filosòfic si promou el raonament.

Segons Matthew Lipman recull hi ha una sèrie de preguntes que ajuden a que cadascun dels participants en aquest diàleg formuli els seus arguments de forma racional.

Són preguntes del tipus: Quines raons tens per dir això? o Com definiries el terme que acabes d'utilitzar?

Algunes preguntes filosòfiques Algunes preguntes filosòfiques

El cosmosEl cosmos

Què és el cosmos?Què és el cosmos?

Avui dia és sinònim d’univers, considerant l’ordre que aquest poseeix. En el seusentit més general, és un sistema ordenat o armoniós.

Què és la cosmologia?Què és la cosmologia?És la ciència que estudia l’origen i l’evolució del univers amb l’ajuda de les explicacions de l’astronomia, la física i les matemàtiques.

Algunes preguntes filosòfiquesAlgunes preguntes filosòfiques

L’origen de l’universL’origen de l’univers

Pensament històric

Dues perspectives segons:

* la tradició * el pensament grec

judeocristiana i la musulmana

concepció de l’origen de l’univers com a:

* creació de Déu * existència en un temps passat des de

sempre no molt llunyà

inqüestionable

V isió actual

L’origen de l’univers com a resultat del:

big bang o gran explosió

El moment en què del no res emergí tota la matèria, explotà generant la seva expansió en totes

les direccions i creà el que coneixem com el nostre univers.


El sentit de l’existènciaEl sentit de l’existència

Trobem diferents accepcions filosòfiques del terme “sentit” , com a:

1. Finalitat o direcció: Les acciones de l’ésser humà tenen sentit quan persegueixen una finalitat

2. Significació: Allò que significa quelcom té sentit

3. Valor: Té sentit allò que val la pena

La pregunta pel sentit de l’existència es un misteri ja que depassa l’àmbit d’allò que és problemàtic, donat a l’absència d’una resposta lògica i vàlida a aquesta incògnita. No obstant hi ha tres respostes bàsiques per a la pregunta del sentit:

a) No hi ha senit: No es pot donar sentit a la vida, ni tan sols té sentit tal pregunta

b) Hi ha un senit immanent: L’existència té sentit, però la mort és un límit absolut

c) Hi ha un sentit transcendent: La vida té sentit i està relacionada amb una altra vida futura , promesa de felicitat plena i definitiva


El sentit de l’existènciaEl sentit de l’existència

Religió

busca

un sentit per a la vida humana

interpretació com a:

Relligament Relació

L ’ésser humà està vinculat l´ésser humà està a les coses, al món i a Déu relacionat amb una

realitat d’ordre superior divina

dues dimensions

1.Encontre 2.Resposta

el diví surt a l’encontre l ’encontre amb el diví de la persona conferint impulsa l’ésser humà a significat a la vida humana transformar la seva vida


La mortLa mort

Diferents concepcions de la mortDiferents concepcions de la mort

* La mort és el cessament irreversible de les activitats vitals

* Plató, per exemple, entenia que la filosofia és una preparació per a la mort

* Epicur afirmà que no podem viure la nostra pròpia mort

* L’existencialisme exposa que: són els éssers humans, en forma individual, els que creen el significat i l'essència de les seves vides

* El pensador Martin Heidegger deia que els éssers humans són éssers per a la mort, que són finits i que l’existència és una propietat peculiar del mode humà d’existir

* L’existencialista Jen Paul Sartre deia que la finitud manifesta la llibertat radical de l’existir humà


La mortLa mortSignificació de la mort segons la manera de comprendre l’ésser humàSignificació de la mort segons la manera de comprendre l’ésser humà

Trobem dues posicions bàsiques:

1. Monisme: Doctrina filosòfica que defensa que no hi ha composició en la realitat humana.

Hi ha diversos tipus:

a) Panteisme: defensa que la mort és la dissolució de la individualitat en la universalitat del cosmos.

b) Monisme materialista: nega qualsevol dimensió no material per a l’existència humana i veu la mort com a límit absolut de l’existència.

2. Dualisme: Doctrina filosòfica que defensa que l’ésser humà està constituït per dos tipus de realitat:

1. La material: el cos 2. L’espiritual: l’ànima La mort és un accés a la transcendència


CiènciaCiència

Hi ha diferents concepcions de la ciència:Hi ha diferents concepcions de la ciència:

1. Inductivisme: Es basa en la inducció, fet que consisteix en obtenir conclusions

generals a partir de premisses que contenen dades particulars. Aquesta teoria presenta un problema, ja que no totes les lleis científiques han estat comprovades amb tots i cadascun dels casos possibles. Per tant, les lleis obtingudes a partir de la inducció, són probablement verdaderes. Per això la ciència no ens proporciona un coneixement totalment cert i fiable.

2. Falsacionisme: Critica l’inductivisme. Aquesta teoria salva el problema de l’inductivisme perquè de la

falsedat d’enunciats singulars es conclou deductivament la falsedat d‘enunciats universals, i no s’obtenen conclusions universals a partir de conclusions singulars.

3. “Tot val”: Paul Feyerabend deia que l’’única regla vàlida és la de “tot val”, perquè totes les metodologies

tenen limitacions. Renuncià a que la ciència fos una activitat racional. Deia que la ciència no té característiques especials i que en ocasions recorre a la subjectivitat.

4. La ciència és retòrica: Aquesta concepció de la ciència defensa que les hipòtesis i les teories científiques

pretenen facilitar la comprensió de la realitat i que són construccions retòriques o metafòriques.

Algunes preguntes filosòfiquesAlgunes preguntes filosòfiques El malEl mal

Tipus de mal Tipus de mal 1. Metafísic

* Limitació d'una o de vàries parts components del món natural

2. Físic

* Prové del funcionament de les lleis naturals

3. Moral

* Desviació de la voluntat humana de les regles de l'ordre moral i l'acció que resulta d'aquesta desviació

Un déu bo davant del malUn déu bo davant del mal

L’emanatisme diu: El mal es deu a una degradació inevitable que afecta els éssers sorgits de la divinitat.

El mal : una injustíciaEl mal : una injustícia

Trobem dues perspectives des de les que es contempla el problema del patiment de les persones justes.

1. Job , a la Bibía: Parla d’un déu més enllà de la lògica humana i que actua d’una manera inabastable per a l’ésser humà.

2. L’obra del filòsof Sèneca: Recorre a un lógos immament. El problema del mal es resol inmunitzant-se davant seu.

Un déu com a garant de justíciaUn déu com a garant de justícia

La raó humana sembla reclamar l’existència d’un déu que repara les injustícies comeses.

Segons la filosofia està a les nostres mans entendre allò que ens humanitza i les coses que ens deshumanitzen i superar el mal.


CiènciaCiència

Thomas S. Kuhn revolucionà la reflexió sobre la ciència. Considerà que a més dels aspectes lògics i empírics com pensaven els inductivistes i falsacionistes, els aspectes històrics i sociològics envolten la activitat científica .

Introdueix els següents conceptes:

Comunitat científica: Un grup interconnectat de científics que

comparteixen un paradigma, que no és únicament un conjunt d'hipòtesis

o teories científiques, sinó una forma de veure el món.

Ciència normal: El període en el qual existeix una comunitat de

científics que comparteix i accepta un paradigma. És un període d’estabilitat.

Revolució científica: Procés de substitució d’un paradigma per un altre.

És un període de canvi radical.


CiènciaCiènciaCondicionaments de la ciènciaCondicionaments de la ciència

* Epistemològics :

a) El 1r condicionament afirma: la ciència és un coneixement fal·lible.b) El 2n condicionament afirma: la nostra pròpia racionalitat és producte d’un desenvolupament evolutiu que pot haver estat diferent.

* Tecnològics : La ciència està condicionada per la tecnonogia. Ex. Seria impossible fer una fecundació in vitro sense els aparells tecnològics necessaris.

* Econòmics i polítics : Els avenços tecnològics, són cada dia més cars i depenen del poder econòmic d’indústries i governs.

* De l’abast del discurs científic : La ciència no és capaç de respondre a totes les preguntes ni de solucionar tots els problemes que es presentin en l’existència humana, hi ha problemes que estàn fora del seu abast.

* Ètics: La ciència és una activitat social per excel·lència i en el seu exercici es presenten nombroses Situacions en les quals s'han d'aplicar principis ètics. No només es tracta de complir amb les obligacions morals de l'home cap als altres sinó també de l'exercici del mètode científic, que té com a meta arribar a la veritat del coneixement, principi en què es basa la ciència mateixa.


UtopiaUtopiaQuè és?Què és?

La paraula “utopia” prové del grec i vol dir “no-lloc”, lloc irreal, no existent. És un pla, un projecte, una doctrina o un sistema optimista que apareix com a irrealitzable en el moment de la seva formulació. Té el seu origen en la insatisfacció amb la realitat ja existent. Es tracta del motor de transformació social.

CaracterístiquesCaracterístiques

origen condicions socials existents , cerca de solucions als problemes

fonamentació concepcions de la naturalesa humana i

del bé comú

funció crítica

objectiu arribar a una societat perfecta

metodologia experimentació mental de noves possibilitats

caràcter global descripcions de com funcionarien

aquests ideals si es realitzessin

Algunes preguntes filosòfiquesAlgunes preguntes filosòfiquesUtopiaUtopia

CrítiquesCrítiques Des del pla teòric:

1. Impossibilitat de la seva realització

2. La condemna al totalitarime

Des del nivell dels esdeveniments: 1. La utopia de la ciència i la tecnologia ens ha donat situacions indesitjables.

2. Intentar realitzar una societat igualitària , ha desembocat en el totalitarisme i en una forta burocràcia.

3. La ideologia del mercat es troba impotent davant situacions d’extrema pobresa i misèria absoluta.

4. Hi ha una disminució de la creativitat per fer front als problemes degut al control i la unificació de cultures, creences i tradicions produïda pels mitjans de comunicació, o la utopia informacional.

DefensaDefensa

Apropar-se a la utopia és possible quan:

* Entenem que allò real es pot millorar

* Quan es potencia la dimensió altruista i respectuosa enfront els canvis que ens porten a millorar

Crítca a aquesta actuació solidària:

* El realisme polític no creu en les possibilitats de millora d’allò ja existent. Confon la realitat amb els fets existents.

* El realisme polític únicament veu la cara egoista de la societat. Els canvis per a millorar no s’han de realitzar des d’un govern dictatorial o totalitari sinó desde la voluntat de les persones.

Algunes preguntes filosòfiquesAlgunes preguntes filosòfiquesUtopiaUtopia

Formes d’utopia en la històriaFormes d’utopia en la història

Populars Clàssiques Medievals Renaixentistes Populars Clàssiques Medievals Renaixentistes

*Pais imaginari * Societat justa *Principis cristians *Societat basada en: *Béns *Govern basat en la raó *És un ideal per a la - Saber*No sofriment * Jerarquia social ciutat terrenal - Avenços tècnics i científics*No vellesa *Béns per a governants *Jerarquia social planificada*No misèria i guerrers

Il·lustrades Socialistes Antiutopies LibertàriesIl·lustrades Socialistes Antiutopies Libertàries

* És pedagògica * Utòpics * Futur, una amenaça * Societat basada en: * Desenvolupa * Comunistes pel desenvolupament - Iniciativa privada la bondat de * Anarquistes de la tècnica: _ Mercat l’home guerres, pobresa... * Valor bàsic: la propietat


UtopiaUtopia

Una societat justaUna societat justa

ha de presentar

un nucli ètic universal el contingut utòpicun nucli ètic universal el contingut utòpic

ambdós es complementen per

ajudar-nos a superar allò existentajudar-nos a superar allò existent

Fonts d’informació:Fonts d’informació:* Llibre de text Filosofia i ciutadania 1r Batxillerat Ed. Projecte La Casa del Saber

* Wordreference

* Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?

http://carbonilla.files.wordpress.com/2009/12/kant.pdf

http://www.humanismointegral.com/DOCS_4_Documentacion/6_TEXTOS_BREVES/420_19_FilosofarGilso

n.html

* Preguntes de la filosofia

http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:n0Rhjh_IabAJ:departamentos.ieshernanperezdelpulgar.eu/de

partamentos/filosofia/Rosario/PREGUNTAS_FUNDAMENTALES_FILOSOFIA.pdf+preguntas+filosofica+bu

scan+la+raiz+del+asunto&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESj3RBAqgHJKEYp5GCTNWbQ2SGWES30t

LgoV53cbzm9me0hA2cRjmQ6uZj7C0oLkZbvo6z8gs1kvwuILIYwWY9uxQadlFViUWRGU_7MutezcVXulwjy

dUIXp46cCMi62sV7LfQMe&sig=AHIEtbTMIe2j3lhIrLD0glHz3c3Zce6ZSQ

* Big bang

http://www.astromia.com/astronomia/teoriabigbang.htm

* Sentit de la vida

http://www.slideshare.net/satprem/sentido-de-la-vida-presentation

*Religió i sentit

http://filosofia.laguia2000.com/filosofia-y-religion/el-sentido-religioso

* Tipus de mal

http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:pGkzsaTZPAEJ:ec.aciprensa.com/m/mal.htm+mal+metafisico&cd=2&hl=es&ct=clnk&gl=es&

client=firefox-a&source=www.google.es

* La pregunta per la ciència

http://www.monografias.com/trabajos11/thomkuhn/thomkuhn.shtml

Powerpoint de:Powerpoint de:

Judit Deig Ramos

1º Batxillerat 3C2

Filosofia

Las pregu..

Documents

Transcript of Las pregu..