L’ART GÒTICL’ART GÒTIC

L’art de les ciutats a la L’art de les ciutats a la

Baixa Edat MitjanaBaixa Edat Mitjana

Moviment artístic que es desenvolupa a l’Europa Occidental als segles XII, XIII, XIV i primera meitat del XV.

Es divideix en tres períodes: Període de formació (segona meitat s.XII): Es barregen trets

gòtics amb característiques romàniques. (=gòtic de transició) Període de plenitud (s.XIII i s.XIV): Màxim esplendor. Període final (s.XV): augmenta extraordinàriament

l'ornamentació (=gòtic flamíger)

Difusió: Va néixer a França, a l’Île-de-France, des d’on es va difondre

per Europa.

El nom prové de l’època del Renaixement (Giorgio Vasari). Estil que no seguia les normes de l’art de l’època clàssica, era considerat un art bàrbar (dels gods).

DIFUSIÓ DE L’ART GÒTICDIFUSIÓ DE L’ART GÒTIC

CARACTERÍSTIQUES GENERALSCARACTERÍSTIQUES GENERALS

És un art on es combinen temes religiosos i temes profans -civils i domèstics- .

Reflexa els valors de la classe social burgesa, que ajuda i rep el suport de la Monarquia, a les ciutats.

És un art essencialment urbà. Té una finalitat decorativa més que didàctica. Naturalisme: S’intenta representar la realitat d’una

manera proporcionada i realista. Obres de gran tamany; de dimensions monumentals.

L’ARQUITECTURAL’ARQUITECTURA

Les portalades:amplitud i grandària de la porta principal i aparició de dues portalades laterals, a banda i banda de la principal, que donen pas a les naus laterals. ús ocasional d’una rosassa (rosetó)amb vitralls, en lloc del timpà. ús d’una superfície triangular que corona l’arquivolta o el rosetói que rep el nom de gablet.

Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (II) (II)

Arc ogival

L’arc ogival també s’anomena apuntat o ametllatArc ogival

traceria

Estructura esquelètica formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcs ogivals que es creuen en diagonal, anomenats nervis. El punt on es creuen els nervis és la clau de volta.

Volta de creueria

pilars

clau de volta

arc ogival

Rosasses

Façana occidental

Façana meridional

absis i absidioles

Torre campanarVolta de creueria

pilar

transepte

creuer

Deambulatori o girola

Esquema d’una catedral gòticaEsquema d’una catedral gòtica

Voltes de Creuer

vitralls

ELEMENTS ARQUITECTÒNICSDEL

GÒTIC

trifori

claristori

Notre Dâme de ParisNotre Dâme de Paris, segle XIII, segle XIII

Vitralls de Vitralls de Notre DâmeNotre Dâme

Arcbotants de Notre Dame de París

Sainte Chapelle,Sainte Chapelle, París, segle XIII París, segle XIII

Catedral de Burgos Catedral de Burgos segle XIIIsegle XIII

Catedral de LleóCatedral de Lleó, segle XIII, segle XIII

Catedral de SevillaCatedral de Sevilla, segle XV, segle XV

LLOTJA DE VALÈNCIALLOTJA DE VALÈNCIA

Nom: Llotja de València o Llotja de la SedaArquitectes: Pere Comte i altresCronologia: 1482 a 1598Localització: ValènciaEstil: gòtic català i renaixementMaterials: pedra i fustaSistema constructiu: arquitravat i voltat

sala de contractació

sostre de la sala de contractació

Santa Maria del Mar, Barcelona

Catedral de València

L’ESCULTURAL’ESCULTURA

Lligada a la decoració dels edificis religiosos. Tendència cap al realisme:

Proporcions naturals, expressivitat i detallisme als rostres. Preocupació per mostrar el volum dels vestits i del cosos. Voluntat de donar un cert moviment a les figures a través de la gestualitat. Sentit narratiu en les figures, que perden l’estaticisme i comencen a

relacionar-se entre elles. A partir del segle XIII, l’escultura gòtica es va fent més naturalista

(realisme en les representacions, sensació de moviment i volum) i expressiva, trencant els esquemes de rigidesa i esquematisme del romànic (individualització dels rostres).

Continua depenent de l’Arquitectura, però a partir del segle XIV es fa més habitual l’escultura exempta, independent de la construcció, en els interiors dels temples –retaules- o en monuments de caràcter funerari.

França lidera l’evolució de l’escultura gòtica i és el model que s’imita a la resta d’Europa (excepte Itàlia)

Característiques de l’Escultura (I)Característiques de l’Escultura (I)

A partir del segle XIV, les obres escultòriques seran d’autor.

Materials: Pedra, marbre, bronze i fusta policromada

Tipus:Portalades

Púlpits, capitells i gàrgoles

Escultures exemptes

Característiques de l’Escultura (II)Característiques de l’Escultura (II)

1. Per als retaules de les esglésies

1. Monuments funeraris

Continua la temàtica religiosa.Judicis finals.Temes d’escenes bíbliques: Anunciació, Ascensió, Nativitat.Temes passionals.Escultura funerària.La mare de Déu i els apòstols

Representació de Reis i nobles. Creixent interès per la natura:

Vegetació i temes naturals. Animals Animals mitològics i fantàstics.

Característiques de l’Escultura (III)Característiques de l’Escultura (III)

Portada oest, porta esquerra, (1230-1260)

CATEDRAL DE REIMS

Escultura. PortaladesEscultura. Portalades

Timpà “el judici final” aNotre Dâme (París)

Timpà de Chartres

Brancal amb la Verge Blanca de la Catedral de Lleó

Abandonament de la pintura mural de frescos –excepte a Itàlia- i generalització de la pintura sobre fusta (retaules) i vitralls.

Miniatures. Temes religiosos ( vida de Jesús i la Verge Maria, episodis dels Evangelis

Apòcrifs) Introducció de la temàtica profana i el retrat. Major interés pel realisme. Definició del marc espacial amb arquitectures i paisatges, que substitueixen els

fons daurats. Captació de la llum i el color per al modelatge dels cossos. Desapareix la línia

negra que limitava les formes. Les figures es defineixen mitjançant proporcions més naturals. Es busca l’expressivitat a través dels gestos i dels rostres. Tècnica: pintura al tremp i el fresc (Itàlia), i pintura a l’oli (Flandes a partir del

segle XV). La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obres pictòriques i

els pintors es comencen a organitzar en gremis.

GIOTTO: Fugida a Egipte.

Resurrecció de Llàtzer

Pere Serra: Retaule de l’Esperit Sant, Manresa (1393-1394)

La taula central del banc és de Lluís Borrassà (1411)

Parts del retaule:• Carrer central• Carrers laterals• Àtic• Pedrel·la o bancal• Entrecarrers o muntants• Espigues o pinacles• Guardapols

Escola flamenca (segle XV)Escola flamenca (segle XV) Ubicada fonamentalment als Països Baixos i Flandes Deriva tècnicament del gòtic internacional El perfeccionament de la tècnica a l’oli permet representar la

realitat amb molt detall i obtenir lluminositats inassolides. Absència de moviment Simbolisme Barreja de temes religiosos i profans Perspectiva lineal Interès pel retrat Artistes: Jan van Eyck, Rogier van der Weyden,

i a la península Ibèrica, Fernando Gallego, Bartolomé Bermejo, Jaume Huguet i Lluís Dalmau.També cal destacar El Bosch.

Rogier van der Weyden (1399-1464):

Retrat d’una dona, 1435, oli sobre fusta, Staatlichen Museum (Berlin)

JAN VAN EYCK JAN VAN EYCK (1390-1441)(1390-1441)

El Matrimoni Arnolfini, 1434,Oli sobre fusta, 82 x 60 cm.National Gallery (Londres)

• Se li atribueix la invenció de la pintura a l’oli. Pintor de cort i d’encàrrecs de la burgesia.

• Colorisme, detallisme, simbolisme, perspectiva lineal, elegància de les figures.

• Hereu de la tècnica de les miniatures

• Influeix en la pintura flamenca del segle XV i XVI i a través de Lluís Dalmau en la pintura gòtica catalana.

Santa Margarida (pel drac), patrona dels naixements o Santa Marta (per l’escombra) patrona de la llar

Firma i data: “Johannes de Eyck fuit hic 1434”

Giovanna Cenami. Està embarassada (però no van tenir fills)

Gos, símbol de la fidelitat

Sabates. Caminar descalços és prova de la celebració d’una cerimònia religiosa. A més es creia que caminar descalços assegurava la fertilitat

Giovanni Arnolfini

Fruita de luxe, taronges

Rosari, regal habitual del nuvi a la núvia

Llum amb una sola espelma, símbol del’ull de Déu

Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols

Estacions del Via Crucis

Mirall convex. El quadre representa una cerimònia matrimonial que es podia celebrar sense la presència de un sacerdot. Bastava amb la presència de dos testimonis que es veuen reflectits en el mirall, a més a més dels contraents. Un dels testimonis va ser Jan Van Eyck segons diu a dalt.

Lluís Dalmau Lluís Dalmau (actiu entre 1428 i 1460)(actiu entre 1428 i 1460)

Mare de Déu dels Consellers, 1443-1445, oli i tremp sobrefusta, MNAC.

Treballà a la cort d’Alfons V d’Aragó.

Viatjà a Bruges on descubrí la pintura de l’escola flamenca i de Van Eyck.

Introdueix a la Corona d’Aragó aquest estil i la tècnica de la pintura a l’oli.

Estructura arquitectònica d’estil flamíger(trompe l’oeil)

Paviment alicatat

Primer pla

Segon pla

Tercer pla

Profunditat i perspectiva

Detallisme

Tècnica de les veladures

Vermells, verds i blaus.

Grisalles perl’arquitectura

Sant Andreu

Consellers, individualització de cadascun,mirades perdudes

Àngels cantors

Escut de Barcelona

Obra devocional.

Cinc consellers del Consell de Cent paguen un altar per a la capella de la Casa de la Ciutat, decorat amb aquest retaule

Santa Eulàlia,patrona de la ciutat

Mare de Déu amb el nen

Consellers

EL BOSCHEL BOSCH

• Hyeronimus van Aeken (1450-1516).

• Catòlic ortodox.

• Va gaudir d’una gran fama.

• Simbologia críptica i de difícil comprensió.

• Després de la seva mort Felip II va col·leccionar la seva obra.

• Hereu de l’escola flamenca

• Temàtica religiosa barrejada amb la cultura popular.

• Va tenir imitadors.

• Al segle XX el moviment surrealista el considerarà un dels

seus predecessors.

El Jardí de les Delícies

El Bosch: Tríptic d’El jardí de les delícies, 1500-1505, oli sobre taula,220 cm x 389 cm, Museo del Prado (Madrid)

Detall, Taula esquerra

Detall, taula central

Detall, taula central