L'arquitectura romana

45

description

Una vista molt ràpida a les aportacions de l'arquitectura romana a Hispania

Transcript of L'arquitectura romana

Page 1: L'arquitectura romana
Page 2: L'arquitectura romana

Ordres: toscà (dòric amb base, fust llis),

dòric, jònic, corinti, i compost.

GENERALITATSÉs un art sincrètic amb influències

gregues i etrusques. De caràcter

utilitari, funcional i pràctic.

Edificis sòlids i espaiosos. Es

construeix de manera ràpida:

pedra, totxo, morter, formigó.

S’utilitza l’arc i la volta. Es creen

grans cúpules.

Page 3: L'arquitectura romana

Les obres d’arquitectura romana civil més

interessants són les d’enginyeria:

calçades, ponts i aqüeductes. Obres

pròpiament arquitectòniques són els arcs de

triomf, basíliques, termes i els edificis

destinats als espectacles. Pel que fa a

l’àmbit religiós, els temples constituïen una

part molt important del paisatge urbà.

GENERALITATS

Page 4: L'arquitectura romana

CALÇADES ROMANES

Els romans crearen una vastíssima xarxa viària que unia elsdiferents nuclis de població entre ells i amb Roma, la qual cosafacilità tant el transport de mercaderies com l’infatigable avanç deles legions. En total, 34 vies, uns 11.000 km de recorregut.

Page 5: L'arquitectura romana

CALÇADA ROMANA

1.Statumen2.Rudus 3.Nucleus 4.Summa crusta5.Mili·liari6.Groma 7.Canals

Page 6: L'arquitectura romana

Sota August es produeix una notable millora de les comunicacions i de les obrespúbliques en general. La confluència de nombroses calçades va contribuir que EmeritaAugusta es convertís en una de les ciutats romanes més importants.

XARXA VIÀRIA

Page 7: L'arquitectura romana

VIA DE LA PLATA

Hi ha discussió sobre l'origen

d'aquest nom, encara que l'opinió

més acceptada és que deriva de la

paraula àrab balath, que significa

camí empedrat. Va ser construïda per

unir Asturica Augusta (Astorga)

amb Augusta Emerita . A l‘ empar

d'aquesta calçada es crearen diferents

colònies, campaments i ciutats, com

Caparra o Norba Caesarina. Entre

Mèrida i Càceres es trobava una

mansio (mansio Ad Sorores), molt a

prop de l'actual encreuament de Las

Herrerías.

Page 8: L'arquitectura romana

VIA AUGUSTA

1500 km de via per tot el litoral mediterrani conecten

Hispània amb Roma des dels Pirineus fins a Gades.

Page 9: L'arquitectura romana

El llarguíssim pont sobre el riu Guadiana de Mèrida és obra del segle I

a. C. Té una longitud de 792 ms. i 62 arcs . És una obra de màxima

importància per a la configuració urbana de la ciutat.

PONTS

Page 10: L'arquitectura romana

ALCÀNTARA (Càceres)

Page 11: L'arquitectura romana

SEGURA (Càceres)

Page 12: L'arquitectura romana

CÒRDOVA

Page 13: L'arquitectura romana

El millor aqüeducte que queda d’Hispània i una de les obres d’art i

enginyeria més important del món romà és l’aqüeducte de Segòvia,

construït probablement entre la segona meitat del s. I i principis del

II, en temps dels emperadors Vespasià i Trajà. Té una longitud de

728 metres i 28,29 d’alçada en el seu punt més alt. Consta de 167

arcs.

AQÜEDUCTES

Page 14: L'arquitectura romana
Page 15: L'arquitectura romana

LES FERRERES O PONT DEL DIABLE (Tarragona)

Page 16: L'arquitectura romana

ELS MIRACLES (Mèrida)

Page 17: L'arquitectura romana

PINEDA DE MAR

Page 18: L'arquitectura romana

ARCS DE TRIOMF

Page 19: L'arquitectura romana

BERÀ(Tarragona)

Page 20: L'arquitectura romana

MEDINACELI (Sòria)

Page 21: L'arquitectura romana

Es construïen

directament sobre el sòl

o amb estructura de

sustentació.

Primerament es feien

murs radials amb voltes

que conformaven

espais interiors buits,

més tard van utilitzar

galeries circulars també

amb voltes que a més

servien de passadissos,

i finalment es va utilitzar

una barreja d'aquests

dos sistemes.

Hi ha tres zones ben definides: la

scaena, la orchestra i les cavea

Page 22: L'arquitectura romana

TEATRES

Page 23: L'arquitectura romana

MÉRIDA

Page 24: L'arquitectura romana

SANTIPONCE (Sevilla)

ITALICA

Page 25: L'arquitectura romana

SAGUNT

Page 26: L'arquitectura romana

AMFITEATRES1. (H)ARENA: espai a on es

desenvolupen els combats.

Planta el·líptica.

2. FOSSA BESTIARIA: galeria

longitudinal que servia per al

tancament de les bèsties o el dipòsit

dels cadàvers dels gladiadors.

3. PODIUM: mur de tres o quatre metres

d’alçada, que servia com a barrera

defensiva per salvaguardar els

espectadors de les feres.

Page 27: L'arquitectura romana

TARRACO

Page 28: L'arquitectura romana

ITALICA

Santiponce (Sevilla)

Page 29: L'arquitectura romana

SEGOBRIGA

Saelices (Cuenca)

Page 30: L'arquitectura romana

AUGUSTA EMERITA

Mérida (Badajoz)

Page 31: L'arquitectura romana

CIRC

Edifici de planta rectangular,

amb els extrems corbats per

facilitar els girs dels carros.

Les cavea o grades s’eleven en tres pisos.

Les carceres o portes

de sortida estan

disposades en sentit

oblic per igualar en

possibilitats els

diferents corredors.

L’arena està

dividida per la

spina,

luxosament

adornada.

Page 32: L'arquitectura romana

MÈRIDA

Page 33: L'arquitectura romana

TARRACO

Page 34: L'arquitectura romana

TERMESI .- Frigidarium (sala freda) II.- Tepidarium (banys d’ aigua tèbia)III y VI- Hypocaustum(calefacció)IV.- Laconicum (sala calenta i seca)V.- Palaestra (pati per a la pràctica de gimnàstica, lluita i d’altres esports) VII.- Caldarium (banys d’ aigua calenta i de vapor)

Entrada

Page 35: L'arquitectura romana

CALDES DE MONTBUÍ

Page 36: L'arquitectura romana

Caldes de Malavella Caldes de Montbuí

TERMES A CATALUNYA

BadalonaSant Boi

Page 37: L'arquitectura romana

Fou construïda en el segle

I d. C., entre els regnats de

Neró i Vespasià. A la base es

va trobar una pedra votiva amb

la inscripció: MARTI

AUG.SACR C.SEVIVS LUPUS

ARCHTECTUS AEMINIENSIS

LVSITANVS.EX.VO. , és a dir,

“consagrat a Mart August, (la

va construir) l’arquitecte Gaius

Sevius Lupus, lusità d’ Emínia

(Coïmbra). De 68 m. d’alçada,

té el privilegi de ser l’únic far

romà i el més antic del món en

funcionament.

LA TORRE D’HÈRCULES

Page 38: L'arquitectura romana

El temple romà es

diferencia del grec

per l’elevat

podium que dóna

accés pel front

anterior, com en el

cas dels temples

etruscs. Es tracta

d’un temple

rodejat de

columnes

adossades a la

paret.

TEMPLES

Page 39: L'arquitectura romana

VIC

Page 40: L'arquitectura romana

CÒRDOVA

Page 41: L'arquitectura romana

MÉRIDA

Page 42: L'arquitectura romana

ÈVORA

Page 43: L'arquitectura romana

BARCINO

Page 44: L'arquitectura romana

L'antiga ciutat romana de Lucus Augusti, va ser fundada per Paule Fabi

Màxim en nom de l'emperador August l'any 13 abans de Crist, amb la

finalitat d'annexionar, definitivament, al nord-oest de la península Ibèrica

a l'Imperi romà.

Page 45: L'arquitectura romana

Va ser dotada d'una muralla de defensa que ha perdurat, amb escasses

reformes, fins a l'actualitat.

Amb una longitud de 2.266 metres, coronada per 85 poderoses torres,

delimita el casc històric de la urbs gallega.