CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ART GREC

ANTROPOCENTRISME: És un art humanitzat, fet a la mesura de l’home, deixant de banda el monumentalisme i el colossalisme dels estils orientals anteriors.

BELLESA: És un art estètic que busca aconseguir la bellesa màxima a partir de l’harmonia, l’equilibri i la proporcionalitat. L’art s’allunya de la funció màgica, o d’exaltació del poder d’èpoques anteriors.

RACIONALITAT: L’equilibri i l’harmonia amb la que aconsegueixen la bellesa i la perfecció en les obres tenen com a base el càlcul matemàtic (ús del cànon).

NATURALISME: En l’escultura és un art naturalista que busca la representació de la natura i de l’ésser humà, però de forma idealitzada.

Model i referència per moltes de LES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES OCCIDENTALS posteriors: Des de l’art romà, passant per les creacions artístiques del Renaixement i el Barroc fins el neoclassicisme de l’últim terç del segle XVIII.

PERIODES ART GREC

L’ÈPOCA ARCAICA (S.VIII - 499 a.C.)

Denominem arcaic el període que hi ha entre l’establiment dels pobles grecs a la península dels Balcans i les guerres mèdiques.

L’ÈPOCA CLÀSSICA ( 575 – 323a.C)

És l’època de major esplendor tant econòmic com polític. Destaquen dues grans polis enfrontades entre elles: Atenes i Esparta. Atenes va ser “la polis”ciutat més representativa d’aquesta època; és desenvolupa la democràcia. El personatge més representatiu d’aquesta etapa és Pèricles. Durant el seu mandat les arts i les ciències van assolir un gran esplendor en la que destaquen gran artistes com Miró, Policlet o Fídies, de filòsofs com Sòcrates, o científics com Hipòcrates que fundà l’escola de la medicina científica.

L’ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323 - 146 a.C.)

L’imperi d’Alexandre el Gran va suposar una gran influència del món oriental en el món grec. L’Art abandona l’idealisme de l’època clàssica s’endinsa per nous camins a la recerca d’un major realisme mostrant una gran diversitat temàtica, un major dinamisme i teatralitat.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA

Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals.

Cerca l’harmonia visual. Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i es classifica en ordres: Els materials més usats són la pedra i el marbre. Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis.

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Edifici: Partenó.

Autors: Ictinos i Cal·lícrates. Fídies va ser el supervisor.

Cronologia: S. V.

Tipologia: Temple.

Materials: Marbre i fusta.

Estil: Grec clàssic.

Sistema constructiu: Arquitravat.

Localització: Acròpoli d'Atenes (Grècia).

Dimensions: Antropocèntriques

BIOGRAFÍA DELS AUTORS

Els arquitectes del Partenó van ser ICTINOS i CAL·LÍCRATES, i van tenir com a supervisor a l'escultor FÍDIES. Dels cuals no s'ha conservat quasi informació històrica excepte que van treballar a l'època esplendorosa de Pèricles durant el Segle V a.C.

ICTINOS però va ser també l'arquitecte del temple d'Apol·lo a Bassae i CAL·LÍCRATES va ser-ho del temple d'Atena Niké a la pròpia Acròpoli d'Atenes.

DESCRIPCIÓ FORMAL

El Partenó es troba damunt de tres esglaons (estereòbat i estilòbat) sobre els cuals hi ha les columnes dòriques. És un temple octàstil perquè té vuit columnes a la façana principal; amb dos pòrtics hexàstils perquè hi ha una segona filera de sis columnes al interior i perípter perquè tot el perímetre del edifici es troba envoltat de columnes.

El fust està format per tambors superposats decorats amb aresta viva. Entre el fust i el capitell hi ha el collarí. L'entaulament consta del arquitrau llis i sense ornamenta, el fris amb tríglifs i mètopes i la cornisa decorada amb acroteris. Damunt la cornisa hi ha una coberta de dos aiguavessos que es tancava amb un frontó decorat amb escultures de relats dels déus.

El Partenó és un temple dòric. L'interior del temple es divideix en la naos i l'opistòdom, separades per un mur. A la naos s'accedia a través de l'entrada oriental passant per la pronaos on es guardava l'estàtua d'Atena feta de Or i Vori, obra de FÍDIES. Al opistòdom s'accedia per l'entrada occidental, i és on es guardava el tresor del temple.

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

El Partenó forma part de l'Acròpoli d'Atenes. La façana principal esta orientada a l'est com era habitual antigament ja que per allà surt el sol i per tant dona l'esquena a l'entrada del recinte. Està ubicada al punt més alt del turó.

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

El Partenó és el temple que es va oferir a la deessa Atena després de derrotar els perses. El temple va ser l'inici de la reconstrucció de l'Acròpoli d'Atenes que va quedar destruïda després de les guerres mèdiques. Al Segle VI es converteix en temple cristià i es consagra la saviesa divina.

La decoració escultòrica ocupava els frontons en els cuals es representaven episodis de la vida de la deessa Atena. A les mètopes que decoraven el fris s'hi veien representades les lluites mitològiques d'Atena. A l'interior de la naos s'hi guardava la gran escultura de la deessa.

El Partenó és un exemple de la recerca de les matemàtiques en l'arquitectura. En aquest sentit hi destaquen les correccions òptiques per tal d'aconseguir la perfecció visual de les línies. Les més importants són la corbatura de l'entaulament i l'estilòbat, el fust de les columnes i la separació de les columnes dels extrems.

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Edifici: Erectèon

Autor: Mnèsicles

Cronologia: s. V a.C.

Materials: Marbre

Estil: Crec Clàssic

Sistema constructiu: Arquitravat

Localització: Acròpolis d’ Atenes

Tipologia: Temple

Dimensions: Antropocèntriques

BIOGRAFÍA DELS AUTORS

Mnèsicles fou l'arquitecte dels Propileus de l'acròpoli, obra que li va ocupar cinc anys (vers el 437 aC al 433 aC). Es diu que durant l'obra va caure del sostre i se'l va donar per mort, però es va curar mercès a una herba que la deessa Atena va mostrar a Pèricles en un somni. Plini el Vell relata la mateix història sobre un esclau (verna) de Pèricles, del qual Estipax va fer una estàtua coneguda com a Splanchnoptes.

DESCRIPCIÓ FORMAL

El Erectèon consta de quatre façanes, a la façana nord, hi ha quatre columnes frontals i dues als costats; a la façana oest, hi ha quatre columnes adossades; a la façana sud hi ha localitzades les sis cariàtides i a la façana est hi ha sis columnes jòniques (hexàstil) i és la façana principal.

Els elements de suport són les columnes jòniques caracteritzades per les dues volutes inspirades en el cabell de les dones situades a la part superior del fust, el fust és més esvelt i acanalat amb arestes planes, considerat així, el capitell de la columna. També suporten els murs i les 6 cariàtides del pòrtic sud.

Els elements suportats són l’arquitrau, el fris de caràcter llis, la cornisa i el frontó amb els dos aiguavessos.

El espai exterior consta de les quatre façanes amb les respectives columnes jòniques i l’espai interior és cadascuna de les sales dedicades a les diferents deïtats.

El Erectèon es considerat un dels temples més complexos i refinats. Té un tamany reduït respecte al Partenó i un caràcter poc unitari degut al desnivell del terreny, fet que provoca que s’hagi de construir en fins a tres nivells diferents.

Les cariàtides representen sis dones joves que aguanten sobre el cap l'arquitrau i la cornisa d'una tribuna petita de la part meridional del temple. Segons la tradició, representen les dones dels caris que van ser portades a Atenes com a represàlia per les aliances que havien fet els seus marits amb els enemics d'Atenes, els perses.

L’ Erectèon fou edificat per donar un lloc a la pràctica de vells cultes, que després de la construcció del Partenó havien quedat sense santuari. Per tant és un edifici religiós.

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Nom: Nike Àptera o Atena NikeTipus: TempleEmplaçament: Acròpolis d’Atenes (Grècia)Cronologia: 421 AcAutor: L’arquitecte fou Cal·lícrates, qui també construí el Partenó.Materials: El material utilitzat va ser el marbre blanc del Pentèlic.Dimensions: 4,18 m x 3,78 m

ANÀLISI FORMAL

L’estil artístic d’aquesta obra és el grec clàssic. L’edifici va contribuir al programa constructiu de l’Acròpolis. La seva construcció va ser acordada per commemorar el tractat de pau firmat per Càl·lies amb els perses.

Elements que sostenen i elements sostinguts

Aquest edifici se sosté en murs i en columnes jòniques de 4m d’alçada, les quals es caracteritzen pel fet de tenir base; el fust esvelt i un capitell decorat amb volutes que imiten el caient dels cabells arrissats i s’enrotllen suaument sobre el fust.Els elements sostinguts són l’arquitrau, que consta de tres franges que augmenten de grandària a mesura que se superposen l’una damunt de l’altra; el fris, amb relleus continus i sense les mètopes i els tríglifs de l’ordre dòric: i la cornisa, damunt de la qual s’alçava el frontó i els acroteris.

Espai exterior i espai interior

El Nike Àptera és un temple jònic de planta rectangular amfipròstil (amb pòrtic de columnes en dues façanes) i tetràstil (amb quatre columnes al davant). S’orienta cap a l’est: per on surt el sol, símbol diví. Quan s’entra a l’Acròpolis aquest és el primer edifici que es veu. Les dimensions reduïdes són producte del caràcter antropocèntric de la cultura grega.

Conclusió

El caràcter jònic s’aprecia a les columnes, en el sistema arquitravat i en el rebuig del colossalisme, que converteix aquest edifici en un de proporcions humanes.Els alts relleus del fris revelen una gran varietats d’estils, malgrat que el projecte decoratiu sembla que era d’un sol artista. El fris exhibeix una sèrie de figures de la deessa Victòria en unes accions i unes postures diverses.

Funció

El temple de Nike Àptera era bàsicament la llar de la deessa Victòria. No calia que fos gaire gran, perquè les cerimònies litúrgiques de masses se celebraven a l’aire lliure.

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Construcció: El teatre d’Epidaure

Tipus: Teatre

Estil artístic: Grec clàssic i hel•lenístic es basa en una sèrie de càlculs matemàtics precisos.

Emplaçament: Epidaure (Peloponès)

Cronologia: s. IV a.C. (350 a.C.)

Context històric:

El teatre d’Epidaure se’l situa a finals del període clàssic i al inici de l’hel•lenístic. Durant les guerres mèdiques l'acròpoli d’Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. Després s'inicien les guerres del Peloponès, que era l’enfrontament de diferents polis (ciutats) greques en contra de la supremacia d’Atenes. Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Felip (338a.C.), pare d’Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.

Autor: Policlet el Jove.

Segons d'historiador grec Pausànies, l’arquitecte del teatre d’Epidaure va ser Policlet el Jove, potser fill o net del famós escultor Policlet el Vell. Va estudiar a l’escola d’aquest i es va distingir com a autor de diverses estàtues d’atletes guanyadors olímpics.

Va néixer a Argos al segle V a.C. Se sap molt poc de la seva vida. Com a escultor fou eclipsat per la fama de Policlet el Vell. Fou més conegut com a arquitecte, ja que fou també creador del temple circular d’Epidaure, admirat per les seves innovadores columnes corínties, a més del famós teatre.

ANÀLISI FORMAL

Materials: Pedra.

Dimensions: Antropocèntric 120m de diàmetre.

Sistema constructiu: Arquitravat (línees verticals i horitzontals).

Elements que sostenen: Aprofitaven els vessants de la muntanya per les graderies dels teatres. A Epidaure, degut a les grans dimensions, van construir uns murs laterals de contenció del terreny.

Elements sostinguts: Les graderies que són sostingudes per les muntanyes.

Espai interior: L’escena es va utilitzar la seva façana com a decoració per l’obra de teatre però també es va utilitzar de magatzem o inclús vestuari per els actors.

Espai exterior: El teatre grec estava organitzat al voltant de l’orquestra (que té una forma circular però en alguns teatres la meitat del cercle de la orquestra hi ha cadires per a la gent amb més prestigi, això és més comú en els teatres romans), la càvea (que envolta dues terceres parts de la orquestra).

La part de l’escena (estructura on hi havia els decorats de les obres) no s’ha conservat però, s’ha afirmat de que es tractava d’un pòrtic d’ordre jònic que feia 4m d’alçada i 2m de fondària. Tampoc es sap amb certesa si el prosceni (estructura on actuaven e interpretaven les obres teatrals gregues) va ser afegit posteriorment.

En un principi el teatre tenia 30 graderies però se li van afegir 20 més i les van separar de les primeres amb un ampli corredor.

INTERPRETACIÓ

Funció: El teatre d’Epidaure té varies funcions: la principal és la de l’oci ja que els grecs eren uns grans admiradors del teatre i, la segona va ser clarament religiosa ja que es va construir per a Dionís (déu del vi i la festa) i en una part de la orquestra hi havia un petit altar en el seu honor.

Encàrrec: La ciutat d’Epidaure es va fer famosa perquè hi havia un santuari d’Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts. Per tant, molts malalts anaven a Epidaure per ser sanats. Per això, s’hi va construir el teatre més gran de Grècia.

Documentació general

Nom: L’Altar de Zeus a PèrgamTipus: AltarEmplaçament: Original:Pèrgam (Actual Bergaman, Turquia)

Actual: Pregamonmuseum (Berlín)Cronologia: 188 aC.

Estil artístic: Grec hel·lenístic

Autor desconegut

Anàlisi formal

Tipus de material utilitzat: Marbre

Dimensions: Monumental (36,44m x 34,29m)

Elements que sostenen: L’altar estava construït sobre un podi, que parcialment estava decorada amb frisos de mida pràcticament humana, respectant així l’antropocentrisme vigent a l’època. Els frisos explicaven una de les batalles més importants de la mitologia grega, la Gigantomàquia. Per a sostenir l’entaulament, els grecs feien ús de les columnes i les parets.

Elements sostinguts: Sobre les columnes hi trobem l’arquitrau, a sobre del qual hi ha la cornisa. L’edifici té una teulada plana, encara que està decorada decorada amb acroteris, que representaven diferents animals o éssers mitològics.

Espai exterior i interior: L’altar constava de pues parts: les escales i l’entrada a l’altar, que a cada extrem tenia dos extrems apuntant cap a fora, i l’altar mateix, que tenia una forma quadrada. Tot l’edifici en conjunt tenia una forma triangular, que era una de les característiques de l’estil al que pertanyia, que era l’estil jònic. El pati interior estava buit, ja que servia per a fer els sacrificis.Conclusió: La forma rectangular i la característica forma dels capitells ens mostren que aquest altar pertany a l’estil jònic. A més, les columnes eren més primes i sovint més altes, i en tot l’edifici es respectava l’antropocentrisme. La bellesa i el balanç són presents en els frisos, que mostren també el tema principal de l’art grec: la mitologia.Interpretació

Funció: Encara que la funció exacta de l’altar continua sent un misteri, els historiadors creuen que era un altar per als sacrificis. Els altars es construïen davant del temple al que pertanyien, i es creu que aquest altar pertanyia al temple d’Atena que hi havia a la terrassa just al darrere. Aquesta hipòtesi també es recolza en que els historiadors pensaven que sovint Atenza i Zeus es veneraven alhora.