LaRella 324

LaRella _324

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

22 | MARÇ | 2013

> LaRella CELEBRA 12 ANYS I 300 NÚMEROS///////////////////////////////////////> ENTREVISTA A LA NOVA DIRECCIÓ TÈCNICA DEL CONSORCI ////////////////////

L’ATURADA DEL CAP DE PRATS DE LLUÇANÈS, ELS EFECTES DE LA “CRISI” A LA COMARCA

> ARCADI OLIVERES PARLA DELS RESPONSABLES DE LA CRISI //////////////////> REPORTATGE: L’EVOLUCIÓ DE LA RAMADERIA A LA COMARCA /////////////////

NÚM.324

02 LaRella

NOTÍCIES ////

/// PASQUA ///

LES CARAMELLES, SENSE CARAMELLA?

“Imagineu-vos uns pastors que guar-den el ramat del senyor del Castell

de Beuda el matí del Dissabte Sant i els fereix de cop el toc de l’Al·leluia del veí monestir de Sous i així igualment els altres monestirs veïns. Al moment els pastors es posen a cantar, com les campanes i els ocells, moguts per aquella sobtosa alegria, i els passa pel cap d’anar a vessar-la a la porta de les cabanes i cases veïnes. Però quina cançó cantarem? Alcen els ulls enlaire com cercant inspiració i veuen al cim del turó el Santuari de la mare de Déu del Mont. Els seus Goigs senzillíssims i bonics vénen als llavis de tots i el toc del caramell o fl abiol i el cant dels ocells originen la festa.” Així de senzilla és la raó de ser que per Mossèn Cinto Verda-guer explica l’origen de les caramelles.

Certament, és una versió encisadora que, treta o no de la màniga, amb con-venciment la utilitzaria per reivindicar l’essència de les tradicions en la seva magnitud més bella. La importància de gaudir-les no rau en la necessitat d’es-tar segurs que no estem prenent part de cap celebració religiosa l’origen de la qual es troba en la més profunda fe d’unes creences que no estem segurs de compartir, o per contrari, en el fet d’estar segurs que realment estem practicant allò que els nostres prece-

dents en una espiritualitat determinada van establir.

Contra aquells punts de vista més displicents, probablement seria efectiva una visió antropològica que expliqués que el costum de recórrer les cases cantant caramelles és un reducte pro-fà sorgit de la tradició de demanar ali-ments –ous en especial– però que més tard fou contextualitzat dins la pràctica religiosa, la qual cosa la va convertir en una cantata de goigs a la Mare de Déu del Roser entre d’altres.

Tot i així, és evident que les carame-lles que per pasqua es cantaran a di-versos pobles del lluçanès han pres una altra dimensió que s’anirà transformant any rere any per a mantenir-se com a acte festiu, sigui per celebrar la re-dempció de la humanitat o sigui perquè un dia uns pastors avorrits varen decidir anar a cantar goigs amb una caramella per les cases, inspirats pel repic de les campanes. ///

Entre la festivitat i la religiositat

LLUÇANÈSPer_Miquel Casadevall

RIFA DELS OUS A SANT BARTOMEU> El consell parroquial ha tornat a organitzar un any més la rifa dels ous pel dia de pas-qua al migdia a Sant Bartomeu del Grau. Com cada any, es rifaran paneres amb ous i altres aliments mentre es canten caramelles a la plaça major. /// MC

Com cada any, el grup d’exposicions de la Torre, junt amb altres veïns

del poble, comencen a preparar-se pel Divendres Sant. Al llarg del carrer Mos-sèn Riba Pont (el carrer de dalt) hi haurà els tradicionals muntatges amb grillades. Aquest any, tots els altars tindran com a denominador comú la vida i obra de Frederic Soler, més conegut com a Se-rafí Pitarra (1839-1895). Aquest escriptor i poeta es considerat el primer autor de teatre en català. Tal com explica Joa-na Sabatés, del grup d’exposicions de la Torre, han triat aquesta temàtica per una situació anecdòtica que el relacionà amb el món religiós del poble. Resulta que la “vidua de Tornamira” havia tingut picabaralles amb el rector de l’època a causa d’un malentès econòmic. Davant d’aquesta situació, el Bisbe Morgades en persona va intervenir per calmar els ànims. En una trobada casual, la vidua de Tornamira va explicar-li aquesta història a Serafí Pitarra, el qual va emprar-la per escriure un poema en clau d’humor amb el títol “De la vídua de Tornamira el Rec-tor no se’n riurà”. /// JF

SERAFÍ PITARRA, TEMÀTICA DELS ALTARS

DE LA TORRE

22 | MARÇ | 2013

03LaRella

EDITA_ La Rella

Iniciatives socioculturals al Lluçanès

NOTÍCIES_ Aleix Cardona

CORRESPONSALS_

» St. Agustí de Lluçanès: Anna Dot

» Olost: Letícia Caballé - Pol Asensi

» St. Boi del Lluçanès: Marta Giravent

» La Torre d’Oristà: Jordi Freixa

» Santa Creu de Joglars: Montserrat Vila

» Merlès: Sandra Rusinyol

» Sobremunt: Estela Lopez

» Lluçà/Sta Eulàlia de Puig-oriol: Montse Surinyach

» Oristà: Vanessa Bruch

» Perafita: Paula Montañà

» St. Bartomeu del Grau: Miquel Casadevall

COL�LABORADORS_

El temps: Pere Cors, Pere Bruch, SMC-Perafita,

J. M. Muntanyà, Jordi Compte i David Morera

Esports: Pol Asensi, Redacció

Fotografia: Jordi Freixa, Josep Martínez Castro, Teresa

Parareda i Eva Freixa

CORRECCIÓ_ Aleix Cardona

ADMINISTRACIÓ_ Carme Mas

[email protected]

MUNTATGE_ Aleix Cardona

DISSENY_ Mercè Rocadembosc

PUBLICITAT_ Eva Freixa

93 850 82 81 [email protected]

IMPRESSIÓ_ Winihard gràfics S.L. (Moià)

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

Major, 51, baixos

08513 - Prats de Lluçanès (Lluçanès)

T. i F. 93 850 82 81

[email protected]

Blog: http:blocs.mesvilaweb.cat/larella

Foto portada: Les obres del CAP de Prats de Lluçanès

F.: Isaac Peraire

La fotografia de portada de LaRella 323 era de Joan Parera

i no de Pol Asensi, com deia erròniament.

La redacció de la revista de LaRella no comparteix necessàriament les opinions aparegudes en els articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

02 NOTÍCIES02 > Pasqua04 > Aturades les obres al CAP de Prats05 > Arcadi Oliveres al Lluçanès10 > Servies mancomunats al centre de dia d’Olost

06 REPORTATGE > La ramaderia al Lluçanès

12 ESPORTS

15 OPINIÓ

P_01 P_04 P_04

LaRella

NÚM.324

04 LaRella

NOTÍCIES ////

/// COMARCA ///

La plataforma El Lluçanès és comar-ca, que portava un llarg període de

pràctica inactivitat, ha decidit reprendre el camí cap a la reivindicació comarcal. Així, fa pocs dies que es va convocar una primera reunió amb la intenció de veure qui estava disposat a engegar aquesta nova etapa del moviment i qui-nes iniciatives es podrien tirar enda-vant. De moment, el col·lectiu ha nome-nat diferents responsables de tasques i preveu començar amb una campanya per refrescar la idea fonamental de la proposta: El Lluçanès és comarca, a tra-vés de difondre el lema amb milers d’ad-hesius. La plataforma es planteja altres iniciatives molt participatives. ///

LLUÇANÈSPer_Aleix Cardona

ATURADES LES OBRES DEL CAP DE PRATS

PRATS DE LLUÇANÈSPer_Meritxell Verdaguer

Fa dues setmanes que l’empresa RO-GASA va deixar de treballar en la

construcció del nou Centre d’Atenció Primària (CAP) de Prats de Lluçanès. Tot apunta que l’impagament de la Ge-neralitat de Catalunya ha fet que l’em-presa no pogués allargar més la situació d’avançament dels diners. “No sabem quan continuaran les obres, ningú sap quina és la situació exactament”, va ex-plicar l’alcalde de Prats, Lluís Vila.

L’empresa no va comunicar a l’ajun-tament que deixava les obres i va ser el mateix ajuntament que va avisar la Generalitat dels fets, ja que tampoc aquesta institució estava al corrent de que ROGASA, de Montmeló, havia aban-donat les obres. Segons va informar el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, de la mà de la Diputada Alba Vergés, del mateix partit: “L’empre-sa adjudicatària es troba en difi cultats econòmiques i ha hagut d’interrompre transitàriament l’execució dels treballs”.

Les obres del nou CAP de Prats de Lluçanès, ubicat on hi havia l’antiga ca-serna de la Guardia Civil, van comen-çar l’abril del 2012 amb un pressupot de 1.437.000 euros. En el concurs ad-judicatori de l’obra s’hi van presentar 78 empreses entre les quals va guanyar ROGASA. En aquest moment les obres es troben entre el 30 i el 40% d’execu-ció. ///

/// ECONOMIA I CRISI ///

ACCIÓ DE LA PLATAFORMA / F_ArxiuLaRella PORTADA DEL MAPA / F_ArxiuLaRella

L’Editorial Alpina i Geoestel han posat a la venda la nova edició del mapa

excursionista del Lluçanès, una edició llargament esperada després que fa uns anys es va exhaurir la primera edició i es va fer difícil trobar els fi nançaments adequats per reeditar la proposta.

El mapa, editat a escala 1:30.000, in-clou altres espais, com el Voltreganès o el parc fl uvial del Llobregat i ha incor-porat, després d’una feina acurada per part del Servei de Desenvolupament Rural del Consorci del Lluçanès, els camins ramaders del Lluçanès, amb la col·laboració de l’associació Solc. Pro-perament es preveu de fer un seguit de presentacions al territori. ///

LLUÇANÈSPer_Aleix Cardona

LA PLATAFORMA EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA

ES REACTIVA

PUBLIQUEN EL MAPA DEL LLUÇANÈS D’EDITORIAL

ALPINA

22 | MARÇ | 2013

05LaRella

//// NOTÍCIES

/// ECONOMIA I CRISI ///

PRATS DE LLUÇANÈSPer_Meritxell Verdaguer

L’Arcadi mou muntanyes”, algú va dir en arribar dimecres al vespre a

Cal Bach, a Prats de Lluçanès, en veu-re que la sala estava plena per escoltar l’economista i activista, Arcadi Oliveres. Durant gairebé una hora i mitja Oliveres va parlar dels motius que ens han portat a la crisi i va apuntar diferents sortides sentenciant: “Estem en mans de delin-qüents”, referint-se a polítics, banquers i grans empresaris. L’acte, organitzat per la revista LaRella, el va obrir la coordinadora dels cursos, Maria Faura, presentant el nou curs de la mateixa re-vista, “Què podem fer davant la crisi? Alternatives pràctiques per construir el present.”

“Hem entrat a la crisi perquè estem en mans d’una economia especulativa, no és una economia real”, així va co-mençar la primera part de la xerrada on es van explicar el motius de la crisi: “Els països estalviadors –Xina, Japó i Ale-manya, principalment- deixaven diners als bancs de països creditors – banca americana, irlandesa i espanyola - a un termini d’entre cinc o sis anys, i els bancs dels països creditors concedien hipoteques a 30 anys”. Les xifres ho expliquen per si soles, l’economia es va bloquejar i amb la situació de bloqueig els bancs van demanar ajuda al govern: “A Espanya el rescat de la banca va costar 250.000 euros i al món 4 bilions 600.000 dòlars. Segons la ONU amb aquesta xifra es podria aturar la fam al món 92 vegades.”

Arcadi Oliveres omple la sala Cal Bach a Prats de Lluçanès en la xerrada organitzada per LaRella

ARCADI OLIVERES DURANT L’ACTE CELEBRAT A PRATS DE LLUÇANÈS / F_Teresa Parareda

Els bancs van deixar de donar crèdit i amb això el problema fi nancer es va convertir en un problema econòmic. “Sense crèdit el venedor no pot vendre i el comprador no pot comprar, això és economia en crisi”, va aclarir l’econo-mista, i va continuar explicant que la crisi ha portat moltes empreses a fer un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). “Moltes empreses no han tingut altre remei, però altres empreses han fet un ERO malgrat tenir benefi cis. És el cas de Telefónica que va guanyar al 2012, 5.000 milions d’euros, o el cas de La Caixa”. Per a superar els sis milions d’aturats, Oliveres va proposar el repar-timent de la jornada laboral: “Si tenim ara més tecnologia i més productivitat, també hem de treballar menys hores i així perdre menys llocs de treball”.

Per a Oliveres la única solució és canviar el model de creixement que va qualifi car d’insostenible i va apuntar que caldria anul·lar també la despesa militar de l’Estat. “En els darrers 50 anys ens hem empassat el 70% de les reserves de petroli del planeta” i va afegir: “El creixement s’ha acabat, hem d’anar cap al decreixement, és la nostra obligació. Si els set mil milions de persones que viuen al planeta consumissin com no-saltres, necessitaríem quatre planetes”.

El curs presentat en el mateix acte: “Què podem fer davant la crisi? Alter-natives pràctiques per construir el pre-sent”, tindrà diferents sessions que am-pliaran els temes apuntats per Arcadi Oliveres i que són, les fi nances ètiques, les energies renovables, les cooperati-ves i el dret a l’habitatge. ///

“AMB MÉS TECNOLOGIA I MÉS PRODUCTIVITAT HEM DE TREBALLAR MENYS HORES I PERDRE MENYS LLOCS DE TREBALL”

NÚM.324

06 LaRella

REPORTATGE ////

Històricament el Lluçanès s’ha ca-racteritzat per ser un territori bà-

sicament rural, però, certament, ha ma-nifestat canvis evidents en l’últim segle. Canvis que de fet són propis del trans-curs del temps, del pas a la modernitat, canvis presents a qualsevol altre terri-tori rural del país i presents en molts àmbits que han afectat el funcionament polític, econòmic, i la realitat social dels seus habitants. En el cas de l’explotació ramadera evi-dentment ha estat lligada a les circums-tàncies contextuals que l’han acompanyat en cada moment, per tant és important fer un repàs de la seva història. Encara que l’origen d’aquesta activitat al lluçanès, duta a terme segurament per les primeres civilitzacions preromàniques, es remunti molts segles enrere, la seva consolidació com a activitat vinculada directament amb el territori es troba en la creació de les rutes de transhumància.

UN REPÀS: LA TRANSHUMÀNCIALa transhumància, de la qual també se n’han fet nombrosos estudis i documen-tacions (especialment a mans del Solc), és l’activitat consistent a conduir els ramats d’una zona a una altra en motiu de buscar pastura. És una pràctica que vingué dona-da per la tònica ambiental que feia que els monestirs i pobles de muntanya a l’hivern no poguessin alimentar llur bestiar per-què les pastures estaven cobertes de neu, mentre que els de la plana no els podien alimentar a l’estiu perquè els camps i les vinyes esdevenien objecte de conreu i per tant impossibles de pasturar, i les tem-peratures també eren més òptimes a la muntanya. En aquest sentit, l’altiplà del llu-çanès va esdevenir de seguida una zona freqüentada per aquestes rutes, ja que es

troba precisament entre la plana i la mun-tanya, de manera que és una de les co-marques transhumants per excel·lència. Els camins que seguien els transhumants es deien carrerades, i els conductors del bestiar, carreters (una dels seus trets ca-racterístics és que habitualment anaven amb el caliquenyo a la boca – d’aquí la dita “fumar com un carreter”).

La transhumància, però, no era una sim-ple activitat econòmica, sinó que de la seva execució implicava un signifi cat social. Joan Rovira escrigué al pròleg de

Camins Ramaders del Lluçanès que “en el transcurs de la historia trobem que la transhumància, a part d’ésser un efi cient model econòmic, també ha estat un im-portant element integrador, ja que ha afa-vorit l’intercanvi cultural i ha aportat a la societat respecte i tolerància”. Per tant, la transhumància no només va superar les fronteres físiques o ideolò-giques que es va anar trobant, sinó que de fet la vida social de les zones on més pes hi tenia es va anar organitzant al seu voltant; els animals i els pastors necessi-taven llocs on parar i passar les nits, de la mateixa manera que de les rutes de trans-humància se’n derivaven altres activitats secundàries, com els parires – és a dir, els que es dedicaven a treballar la llana – (la qual cosa segurament està directament relacionada amb l’etimologia del cognom Peraire, força comú a la comarca), la ven-da d’animals... Així sorgiren, en el cas que ens incum-

beix, tradicions com la fi ra de l’Hostal del Vilar o alguns dels nuclis de població que formen el Lluçanès, gran part dels quals van néixer al peu dels camins ramaders, com ara, Santa Eulàlia de Puig-oriol, San-ta Creu de Joglars, el Carrer de Beulaigua a Sant Martí d’Albars, el Carrer de Sant Adjutori a Olost, el Carrer de la Ruixeda a Oristà i el Carrer del Gafarró a Sant Fe-

De llibres i reportatges sobre la ramaderia a les nostres terres n’hi ha un bon munt. De fet, aquesta ha estat històricament una activitat puntal en termes de producció econòmica al Lluçanès, però també un fet social clau per entendre el tarannà cultural que ha anat entreteixint el fer d’aquesta terra i el viure de la seva gent. Som conscients, però, de la seva evolució? En quin context s’emmarca actualment la ramaderia al Lluçanès?

LA RAMADERIA AL LLUÇANÈS: DE LA TRANSHUMÀNCIA A LA PRODUCCIÓ INDUSTRIALITZADA (1)

Hi ha consciència d’aquesta evolució?

LLUÇANÈSPer_Miquel Casadevall

Tal com explica Lluís Vila a Aquest país tan rost, tan quiet, tan clar... “els dos encre-uaments de carrerades més importants eren Santa Creu de Joglars i l’Hostal del Vilar. A Santa Creu coincidien els camins que pujaven de la Plana de Vic, per Olost; els que venien del Moianès, per Oristà, i els que pujaven del Bages, per la vall de Merlès. Un cop a Santa Creu, els uns con-tinuaven per Lluçà i, per Salselles o Al-pens, pujaven cap al Berguedà (sobretot a Castellar de n’Hug); els altres, per Perafi ta, anaven a l’Hostal del Vilar, on es reunien amb els que venien de la plana, per Sant Boi i Sobremunt, o per Sant Bartomeu. Des de l’Hostal, el camí seguia per Sant Agustí i Sora cap al Ripollès i la Tossa d’Alp” / F_ Els camins ramaders del Lluçanès - Solc

Alguns nuclis de po-blació van néixer al peu dels camins ramaders

22 | MARÇ | 2013

07LaRella

//// REPORTATGE

liu Sasserra (la qual cosa explica la forma allargada que tenen alguns dels pobles).

CAP A UNA RAMADERIA MÉS PRODUCTIVA Tal com hem vist, les pràctiques transhu-mants constituïen doncs l’eix econòmic de la ramaderia al Lluçanès antigament. D’aquesta, se’n començaren a derivar in-gressos secundaris, com el dret de pas-tura o el dret de sojorn, i mica en mica el territori va esdevenir el bressol d’una població rural bàsicament bolcada a l’agri-cultura i la ramaderia. Així doncs, els municipis es va assentar al voltant d’aquesta activitat, i tradicio-nalment els pobles del lluçanès han estat formats per un gran nombre de masies i cases de pagès on es criava bestiar. Amb el transcurs del temps, però, tot va evolucionant, i tal com expliquen J.Cortès

i R.Serra a La Comarca del Lluçanès: estudi d’un espai, “a mitjan segle passat, comen-ça una industrialització de les activitats ramaderes arreu del país que afectarà també el Lluçanès, si bé amb un ritme i amb una intensitat diferent a la resta de Catalunya i, fi ns i tot, a les comarques més properes; la renovació va ser molt més tardana aquí que a la resta de la comarca agrària de Vic.”Per tant, a partir del segle XX podem par-lar d’una modernització del sector agríco-la i ramader que ha tingut evidentment un paper molt important en una transició de la manera de viure dels habitants del Llu-çanès, malgrat que aquest endarreriment del qual parlen Cortès i Serra va ser palès fi ns fa una o dues dècades, evidenciant fi ns aleshores una ramaderia Lluçanesa molt menys massiva que a la plana. Això ocasionà, a més, que el Lluçanès anés bastant a remolc de les directrius traça-

des des de Vic. Malgrat tot, el fenomen de l’estabulació s’escampà pel territori, hom diversifi cà les espècies animals i creà granges i explotacions que permetien una producció molt més efectiva. D’aquesta manera, la ramaderia va passar de ser una activitat gairebé popular a adoptar la dinàmica pròpia de la indústria i del model econòmic capitalista. Així doncs, cap a la segona meitat del segle passat algunes explotacions lluçaneses es van començar a desmarcar pel seu augment productiu i pel fet de constatar un progrés tant ràpid. J.Cortès i R.Serra ho refl ecteixen al seu llibre: “Comença la modernització i l’es-pecialització de les explotacions, amb in-versions molt fortes. Les administracions ajuden amb subvencions, sufi cients per a alguns, insufi cients per als altres; massa generoses segons unes opinions, mas-sa poc segons unes altres [...] Al costat d’aquestes explotacions modernes, per-sistien les unitats tradicionals, de caràcter familiar i de tecnologia molt endarrerida. La branca més representativa d’aquesta línea era la de la vaca de llet.”Paral·lelament, per tant, la diversitat ani-mal en la ramaderia de la comarca queda progressivament supeditada a diversos

factors – com la llei de la oferta i la de-manda i l’efi ciència en termes econòmics de cada espècie – d’una manera cada cop més rigorosa.

Així, la industrialització de la ramaderia contribueix a consolidar un petit conjunt d’espècies que es convertiran en l’eix de treball d’aquesta activitat. Es tracta del va-quí lleter (que en un principi era l’espècie més estesa del territori i l’objecte princi-pal de l’activitat ramadera a les explotaci-ons tradicionals, però més tard, tenint en compte els factors esmentats i en especi-al les polítiques d’integració de la UE, va perdre importància), el vaquí de carn (que s’explotaria tant en clau d’engreix com de criança), els ovins (que són ramats semi-estabulats, però s’han quedat també enre-re) i el porcí.La presència d’altres tipus de bestiar, com l’equí o l’aviram, es va anar convertint en quelcom poc habitual, almenys pel que fa a la ramaderia en tant que explotació per al consum alimentari. Segons el cens agrari del 1989, doncs, aquesta selecció es refl ectia en un 62% de producció porcina, un 32% de bovina, un 4% d’ovina i un 2% d’altres espècies. ///

RAMAT AL CARRER MAJOR DE SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL/ F_Arxiu Solc-GTTS

El Lluçanès va anar a remolc de les directrius traçades des de Vic

NÚM.324

08 LaRella

ENCANTS ////

/// BREUS ///

Fins al 17 d’abril es podran presentar els micropoemes per a participar al

5è concurs que el Grup d’Actors del Llu-çanès, GALL, organitza per Sant Jordi. El concurs és absolutament obert a tot-hom i les obres escrites, en català, han de ser inèdites. Cada autor pot presentar com a màxim una obra literària que no pot superar les 14 síl·labes i ha de tenir entre dos i vuit versos. En una primera selecció el jurat escollirà sis obres fi na-listes i la tria del poema guanyador serà popular, donat que els compradors de les roses podran escollir entre els sis poe-mes i el més triat, serà el fi nalista, qui rebrà un petit obsequi. Les obres literà-ries s’han d’enviar al correu electrònic [email protected]. ///

EL PASSAPORT CAP AL CEL ES FARÀ A L’ABRIL> El cicle artístic que organitza cada any Amb uns Altres Ulls al casal de Sant Bartomeu del Grau es farà aquest any tots els divendres l’abril. En l’última edició ja es va celebrar a la primavera, però aquest any s’ha retardat un mes per evitar la coincidència amb Setmana San-ta. Enguany, la programació compta amb una sessió de dansa contemporània, una representació teatral, una nit de jazz i un recital de poesia combinat amb un espec-tacle de percussió. /// MC

LES DONES D’ALPENS S’ORGANITZEN EL 8 DE MARÇ> Més de 80 dones van as-sistir als actes que per primer cop es van organitzar a Alpens. A la Fàbrica vella van participar en un “Drum circle”, una experiència col·lectiva de percussió corporal. La periodista Eugènia Riera va llegir un text sobre el dia de la dona, i Rosa Surinyach va llegir un text des de les Nacions Unides de Nova York es-pecial per a l’ocasió. Les activitats van acabar amb un massatge entre totes di-rigit per Ester Armengol. /// Redacció

EL GALL CONVOCA EL 5è CONCURS DE MICROPOE-

MES PER SANT JORDI

PRATS DE LLUÇANÈSPer_Redacció

/// CULTURA ///

Després del bon gust de boca que va deixar l’última trobada de geganters a

Olost, en la celebració del 25è aniversari dels gegants Perot i Mercè, el dissabte 6 d’abril torna la trobada geganera que reu-nirà 18 colles a més de la local.La cita serà a la tarda i començarà amb una cercavila i abans del ball de gegants es presentarà l’espai Perot Rocaguinar-da, el que és el Centre d’Interpretació del Bandolerisme, al centre cívic. Aquesta és una proposta que forma part del pro-jecte de dinamització econòmica, Boscos de Bruixes i Bandolers, en el que en for-men part, a més d’Olost, Sant Feliu Sas-serra, Viladrau i Sant Hilari Sacalm. El ball de gegants es podrà veure a les 8 del vespre i el seguirà un sopar popular que acabarà amb els concerts del cantautor local, El noi del pa, el grup barceloní, Tot ho sabem, i els osonencs Oques Grasses, que acaben de presentar disc. ///

CITA GEGANTERA A OLOST

OLOSTPer_Meritxell Verdaguer

22 | MARÇ | 2013

09LaRella

//// NOTÍCIES

La propera generació s’adonarà del desastre, però ja serà massa tard; moltes cases seran un munt de runa i llavors hi haurà grans lamentacions. O potser ni això. No dic noms, però de cases de pagès que cauen n’hi ha a cada poble, a cada municipi. Algunes són tan an-tigues que la seva memòria es perd en la foscor dels temps i van lliga-des als moments més signifi catius de la nostra història. D’altres te-nen un nom, una estructura o una situació que les fa úniques. De fet, totes les cases, com les persones, són úniques. Per això és una pèr-dua tan gran la seva desaparició. El procés és lent i inexorable, però a vegades pot ser rapidíssim: els masovers van marxar atrets per al-tres formes de vida, un dia un cop de vent va obrir una fi nestra que ningú es va cuidar de tancar, una teula es va moure, un degoter que ningú veia anava fent tic, tac, una esquerda es va obrir de dalt a baix, heura que creixia arrapada a una paret, salvatgines que esgarrapa-ven la porta, humitats que infl aven envans…algú amb permís o amb mala fe es va emportar la llinda, un altre les teules, un altre una escala sencera. Eixides, pous, portals de llissa, balcons, coberts, pallisses, pedrissos, festejadors, adéu patri-moni…

És cert que és molt costós avui dia mantenir o restaurar un casalot de grans dimensions. I també és veri-tat que els propietaris molt sovint no tenen mitjans ni tampoc ajudes, d’altres vegades, però, els propieta-ris simplement no tenen ganes de tocar res i a alguns sembla que ja els vagi bé treure’s de sobre una casa, un maldecap menys. Tot ple-gat és una pena. Una desgràcia pel patrimoni d’un país. Fa cent anys es va agafar consciència de salvar el romànic, avui caldria salvar les cases de pagès del nostre entorn. Potser ja no hi som a temps. ///

CASALOTS QUE S’ENSORREN

RAMONERRA

/// FOTONOTÍCIA ///

ACABA EL PRIMER CICLE DE XERRADES DEL CENTRE CÍVIC D’OLOST > Una lliçó de com estalviar energia elèctrica a casa va posar el punt fi nal a la primera proposta de xerrades sota el títol: “Dijous a debat, parlem-ne” al centre cívic. Durant tres dijous s’han fet ponències sobre l’energia i el canvi climàtic. La primera de les xerrades, i que es pot veure a la foto, va ser sobre la crisi energètica i les seves possibles solucions; la segona va ser sobre el fracking, afegint-se a les nombroses trobades que s’han fet per explicar aquest nociva tècnica d’extracció de gas i petroli del subsòl. L’assistència va ser notable i es preveuen nous cicles de xerrades al nou espai d’Olost. /// Red.

NÚM.324

10 LaRella

NOTÍCIES ////

/// SERVEIS SOCIALS ///

> DEMANDES

> OFERTES

> PASSEJAR GOSSOS

727 70 55 42 / 693 39 82 19 / 633 23 27 41 - Nenes jovenetes de Prats de Lluçanès. Preu econòmic. (RF/7-323).> NETEJA

693 39 82 19 - Noia, a Prats de Lluçanès. (RF/6-323).> QUALSEVOL FEINA

610 39 93 23 - Home. (RF/5-323).> PASSEJAR GOSSOS

630 59 39 71 - Auxiliar veterinari. Molt econòmic (RF/4-323).> NETEJA

630 59 39 71 - Noia jove amb experiència. Molt econòmic (RF/3-323).> QUALSEVOL REFORMA

620 90 31 80 - Parella d’autònoms. (RF/2-323)> CLASSES REPÀS I CANGUR

686 62 84 63 - Estudiant de batxillerat. (RF/1-323).> NETEJA

93 812 90 36 / 690 71 52 23 - Noia catalana, experiència i referències. Disp. tota la comarca. Preu econòmic. (RF/5-322).> QUALSEVOL FEINA

655 16 65 59 / 605 34 70 52 - Home de 46 anys, disp. horària, inclòs cap de setma-na i festius. Vehicle propi. (RF/4-322).> CLASSES DE REPÀS

616 76 44 51 - Particulars de matemà-tiques, física i química per alumnes d’ESO i batxillerat.(Sílvia). (RF/3-322).> QUALSEVOL FEINA

609 03 33 07 - Noi de 24 anys del Llu-çanès amb moltes ganes de treballar. (RF/2-322).> NETEJA A FONS

636 24 78 42 - Neteja de casa: rajoles, vidres, lavabos, cuines... Porto els pro-ductes i els estris. Em desplaço a tota la comarca, també dissabtes. Preu molt econòmic. (RF/1-322).

SERVEI GRATUÏTTel. 93 850 82 [email protected]

El racó de la feina

OLOST MANCOMUNA ELS SERVEIS DEL CENTRE DE DIA AMB QUATRE

MUNICIPIS MÉS D’OSONAEls usuaris paguen ara un preu més alt però és un

estalvi per a l’ajuntament

OLOSTPer_Meritxell Verdaguer

Des d’aquest gener els serveis que s’ofereixen al centre de dia d’Olost

els gestiona la Fundació Assistencial d’Osona (FADO). La mateixa fundació gestiona també el servei a Gurb, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Sant Quirze de Besora. Segons l’alcalde d’Olost, Josep Mª Freixenet, “és un clar exemple de mancomunar serveis” el qual s’anomena Xarxa d’en-velliment actiu d’Osona. El servei supo-sa ara una despesa menor per a l’Ajun-tament, però major pels usuaris.

El dia 25 de gener es va organitzar una jornada de portes obertes al centre i el mateix dia es va presentar la nova gestió que segueix, a Olost, dos eixos: l’envelliment i la promoció de l’autono-mia. Per als usuaris, en termes de ser-vei, no ha signifi cat cap canvi substanci-al: les tardes de dimarts i dijous es van activitats dirigides a persones grans au-tònomes, i el matins el centre és obert de 9 a 1 i es treballa la promoció de l’au-tonomia.

Pel què fa al preu pels serveis, un terç se’n fa càrrec la Generalitat de Catalu-

nya, un altre terç l’Ajuntament d’Olost i l’últim terç va a càrrec dels usuaris que paguen, per dos matins 55 euros, per tres matins 75 euros, quatre o cinc ma-tins, 100 euros, i els tallers de la tarda es paguen a 5 euros. Segons Freixenet: “L’increment de preu és petit. La llei d’estabilitat pressupostària obliga els ajuntaments a controlar la despesa i per això el ciutadà, si vol seguir tenint els mateixos serveis, ha de tenir una impli-cació una mica més gran en fi nançar-los”. La diferència recau en que abans, quan l’ajuntament gestionava el servei, el preu variava en funció de la pensió de l’usuari però ara el preu és igual per a tots. ///

USUARIS EN LA XERRADA INFORMATIVA SO-BRE ELS CANVIS / F_Pedra de toc

22 | MARÇ | 2013

11LaRella

//// AGENDA

/// 22.03.13 > 05.04.13 ///

Agenda

DIVENDRES, 22.03. SANT FELIU SAS-SERRA. CONTE. A les 6 de la tarda, a la biblioteca Sant Pere Almató, l’Hora del conte a càrrec de Marisol.

DIUMENGE, 24.03. SANT FELIU SAS-SERRA. SETMANA SANTA. A 2/4 d’11 del matí, a la capella de Santa Magdalena, be-nedicció dels rams i processó a l’església. A les 11, a l’església parroquial, missa.

DIUMENGE, 24.03. SANT FELIU SAS-SERRA. EXPOSICIÓ VEHICLES. D’11 a 1 del migdia, al Pas Nou, exposició de vehi-cles clàssics-CAR les Franqueses.

DILLUNS, 25.03. PRATS DE LLUÇANÈS. ESPLAI. Del 25 al 28, de 9 a 1, matins, al Centre de cultura, Esplai Paff.

DIMECRES, 27.03. OLOST. TALLER. De 4 a 6 de la tarda, 2n taller infantil de Mo-nes, al Centre cívic.

DIMECRES, 27.03. SANT FELIU SAS-SERRA. SETMANA SANTA. A les 8 del vespre, a l’església parroquial, celebració penitencial i confessions.

DIJOUS, 28.03. PRATS DE LLUÇANÈS. SANT TXUPITASSU 2013. A les 12 de la nit, Sala polivalent. Org., Colla gegantera..

DIJOUS, 28.03. SANT FELIU SASSER-RA. ACTES SETMANA SANTA. A les 8 del vespre, a l’església parroquial, missa de la Cena del Senyor.

DIVENDRES 29.03. LA TORRE D’ORIS-TÀ. EXPOSICIÓ I GRILLADES. Vida i obra de Frederic Soler “Serafí Pitarra”. Durant el dia exposicions i grillades al llarg del carrer Mn Riba Pont. A les 9 del matí, trobada de motos clàssiques. A les 11 del matí, Via Crucis al c/ Mn Riba Pont. 1 del migdia, aperitiu popular a la sala Polivalent.

DIVENDRES 29.03. SANT FELIU SAS-SERRA. CURSA. A 2/4 de 10 del matí, zona esportiva Sant Roc, cursa Sotabranques.

DIVENDRES, 29.03. SANT FELIU SAS-SERRA. SETMANA SANTA. A l’església, celebració de la Creu, a les 7 tarda. A les 9 vespre, processó del Via Crucis pels car-rers del poble.

DISSABTE, 30.03. SANT FELIU SASSER-RA. ACTES SETMANA SANTA. 9 del ves-pre, a l’església parroquial, Vetlla Pasqual.

DIUMENGE 31.03. LA TORRE D’ORIS-TÀ. BALL. A les 10 del vespre, a la sala polivalent, ball amb Jordi Bruch dins la programació de la Gresca.

DIUMENGE 31.03. OLOST. PROJECCIÓ. A les 5 de la tarda, al centre cívic, Monthy Phiton, La vida de Brian. 1979. Comissió centre cívic.

DIUMENGE 31.03. ORISTÀ. PASQUA 2013. A 2/4 de 12 de la nit, concert amb Tumbaos i Sherpah. Org. Com. de festes.

DIUMENGE 31.03. PRATS DE LLUÇA-NÈS. PASQUA. Ball de bastons pels car-rers del poble. A 2/4 d’1, a la plaça de l’Es-glésia. Sortint de missa de 12, a la plaça de l’Església, cantada de Caramelles pels alumnes de primària de les escoles locals. DIUMENGE 31.03. PRATS DE LLUÇA-NÈS. RUTA A PEU. Sortida al massís de Montsant. Unió Excursionista de Prats.

DIUMENGE, 31.03. SANT FELIU SAS-SERRA. CARAMELLES. A les 10 del

matí, davant la capella de Santa Magdale-na, primera cantada de Caramelles.

DIUMENGE, 31.03. SANT FELIU SAS-SERRA. SETMANA SANTA. A les 11 del matí, a l’església parroquial, missa solem-ne cantada per la Coral de St Feliu. Des-prés, Caramelles pels carrers del poble.

DIUMENGE 01.04. ORISTÀ. PASQUA 2013. A les 6 de la tarda, concert i ball amb orquestra Venus.. Org. Comissió de festes.

DILLUNS 01.03. PRATS DE LLUÇANÈS. PASQUA. Ball de bastons a les cases de pagès. Sortint de missa d’11, a St Andreu de Llanars, cantada de Caramelles pels alumnes de primària de les escoles locals. A 2/4 de 6 tarda, a St Andreu de Llanars, sardanes amb cobla Ciutat de Manresa. Berenar. Org., Ajuntament.

DILLUNS, 01.04. SANT FELIU SASSER-RA. ACTES SETMANA SANTA. A les 11 del matí, missa a la capella de Santa Mag-dalena.

DIVENDRES, 05.04. OLOST. LECTURA. Club de lectura la Fonda, a les 10 de la nit, a la fonda Sala, El fi ll de l’acordionista, de Bernardo Atxaga. Organitza, Servei de lectura públic.

DISSABTE, 06.04. OLOST. GEGANTS. Des de les 4 de la tarda, trobada gegante-ra amb plantada, cercavila, ballada, inau-guració de l’espai Rocaguinarda.

NÚM.324

12 LaRella

ESPORTS ////

LLUÇANÈSPer_Pol Asensi

/// FUTBOL ///

UNA QUINZENA AMB MOLTS GOLS

Els resultats de la darrera quinzena deixen importants acumulacions de

gols i dues golejades pel mateix resul-tat, 6-1, per part del Pradenc i de l’Olost. Per la seva banda, el Sant Bartomeu ha aconseguit capgirar la dinàmica de re-sultats amb un important triomf davant del Seva.

TERCERA CATALANA GRUP 5CF Sant Bartomeu del Grau La jornada 23 de tercera catalana de

futbol el Sant Bartomeu del Grau es va enfrontar contra el Moià. L’equip del Lluçanès, afectat per les nombroses baixes del l’equip, va patir una derrota injusta. Durant la primera part l’equip del Grau va fallar nombroses ocasions de gol i, ja a la segona part, l’equip de Moià en l’única vegada que es va apro-par a la porteria del Sant Bartomeu va marcar el gol que va fer perdre el partit al Sant Bartomeu.

A la següent jornada el rival va ser el Seva. Aquest partit va capgirar la tendència de les últimes jornades i el Sant Bartomeu va guanyar el partit per només un gol al minut 52 de Trulls. En aquest partit va destacar una gran actu-ació del porter Albert Solà.

QUARTA CATALANA GRUP 4FC PradencEl Pradenc va jugar a casa contra el

Sant Julià en la que va ser la jornada 21. El resultat fi nal va ser l’empat a 0 i el partit va ser marcat per les contínu-es interrupcions i l’efecte del vent que no va deixar jugar bé als equips. En la següent jornada, i també jugant a casa, el resultat va ser molt diferent. Contra el Viladrau, i jugant contra només deu

jugadors durant tot el partit el resultat fi nal va ser de 6 a 1. Tot i el domini del Pradenc, en l’única ocasió que l’equip visitant va arribar a la porteria contrà-ria, va encaixar el gol.

FC OlostJugant contra el Seva, l’equip olostenc

va dominar tot el partit. El resultat fi nal va ser 6 a 1, amb Muntadas, S. Palan-ques, Serrat (2) i R.Salvans com a gole-jadors. L’equip visitant es va marcar un gol al minut 47 i un altre a pròpia. La se-güent jornada però l’Olost va perdre 1-2 contra el Calldetenes en camp contrari. El primer gol de penal en mans del Ca-lldetenes va avançar el marcador, però G.Salvans va igualar-lo al minut 62. Tot i això, el Calldetenes en els últims minuts va marcar un últim gol que va fer perdre els tres punts als olostencs.

QUARTA CATALANA GRUP 3UE Sant Boi de Lluçanès El Sant Boi de Lluçanès va jugar a

casa contra la Gleva. Durant el partit es van veure fi ns a un total de 7 gols entre els dos equips. L’equip del Lluçanès va obrir al marcador però sense gairebé temps de reaccionar l’equip visitant va igualar el marcador. De seguida el Sant Boi es va tornar a avançar i la Gleva va tornar a igualar el marcador. Ja a la se-gona part, ara la Gleva es va avançar al marcador, però el Sant Boi va tornar a igualar a 3 gràcies a un gol de penal. Finalment, al minut 75, l’equip visitant va marcar el gol que va fer perdre els tres punts al Sant Boi i va deixar el marcador amb el resultat de 3 a 4. En la següent jornada el Sant Boi va guanyar contra el Vinyoles en camp contrari per un 2-3 en un partit dominat per els de Sant Boi tot i no avançar-se en el marcador. El partit es va resoldre tot a la segona part. ///

/// MOTOR ///

MEMBRADO ABANDONA AL PACHÁ-LA PINEDA> El pilot olostenc Josep M Membrado i i el copilot Josep R. Ribode-lla no van tenir el debut desitjat en el V Ral·li Pachá-La Pineda, prova inicial del Campionat de Catalunya de Ral·lis 2013. Membrado va tenir un problema mecà-nic al canvi, de manera que no podia en-trar ni la 3a ni la 4a velocita, fet que va comportar que al segon tram abandonés la competició. La propera cita en el ca-lendari d’asfalt, és el Ral·li de Cervera que es disputarà el dissabte 6 d’abril. El campió del català de ral·lis 2012, malgrat el resultat del primer ral·li puntuable, es va mostrar motivat: “No és el millor inici de campionat, però queden moltes proves per disputar i en conseqüència marge per recuperar els punt que no hem pogut su-mar en el Pachá” /// P.A.

FINAL DE LA 4a LLIGA DE CROS ESCO-LAR AMB ÈXITS LLUÇANESOS> El dia 10 de març va acabar la 4ª lliga comarcal de cros escolar de la comarca d’Osona del curs 2012-2013. En aquesta edició les curses dutes a terme al Lluçanès van ser 3, la primera a Olost, desprès a Prats i fi nalment a Sant Boi. Un cop fi nalitzat el cros a Folgueroles, les classifi cacions han col·locat en bones posicions a diferents corredors del Llu-çanès: •Aleví Femení: Laura Paracolls en 1a posició i Núria Boixadé en 4a posició, ambdues del ZER Alt Lluçanès.•Cadet Femení: Vinyet Coma en 3a po-sició, de l’Institut Castell del Quer.•Pre-Benjamí masculí: Yago Chica en 3a posició, de la Monjoia.•Benjamí Masculí: Aniol Clavell en 4a posició, del ZER Alt Lluçanès.•Aleví Masculí: Lluc Coma Macià en 4a posició, del ZER Alt Lluçanès. /// P.A.

/// CROSS ///

22 | MARÇ | 2013

13LaRella

//// ESPORTS

El Club Petanca i Bitlles Sant Feliu Sasserra, que es va constituir el

setembre passat amb motiu de l’estrena de les noves pistes, ha acabat la tem-porada 2012-2013 jugant a la 3a divisió de la lliga comarcal de la zona del Ba-ges i el Berguedà. La lliga va acabar al passat mes de gener, i el Club de Sant Feliu Sasserra va aconseguir la 7a po-sició entre 10 equips. Això signifi ca, que

ACABEN LA PRIMERA TEMPORADAClub Petanca i Bitlles Sant Feliu

/// PETANCA ///

l’equip de petanca va assolir el seu ob-jectiu, entrar a competir a la Copa Pre-sident, que es va celebrar a Navarcles el dia 6 de març.

Així doncs, la temporada 2012-2013 es dona per acabada, tot i que ara s’organit-zaran trobades i tornejos fora de compe-tició entre diferents equips de la zona, ja sigui de petanca o de bitlles catalanes. El Club Petanca valora positivament la seva primera lliga, i al setembre de l’any vinent tornarà a començar un nou campionat de lliga amb el grup consolidat. ///

/// POLIESPORTIU ///

SOCIATS 8è A LA MARATÓ DE BARCE-LONA> L’atleta de Sant Feliu Sasserra Just Sociats va córrer aquest diumenge la Marató de Barcelona. La seva partici-pació en aquesta popular cursa que va aplegar 18.652 participants va ser exi-tosa. Amb un temps de 2 hores i 23 mi-nuts l’atleta va aconseguir quedar 8è a la classifi cació general, i segon classifi cat català per darrere de Jaume Leiva . Des del Facebook ofi cial de Just Sociats, el corredor diu que no ha aconseguit el seu objectiu de temps, però es mostra molt satisfet pel resultat aconseguit. /// P.A.

LA SOTABRANQUES EL 29 DE MARÇ> El Club Excursionista Bandolers de Sant Feliu Sasserra prepara la cursa de mun-tanya Sotabranques que se celebrarà el dia 29 de març. El recorregut de 12.5 quilòmetres i amb un desnivell positiu de 450 metres transcorre gairebé en la seva totalitat per corriols, i passarà per el lloc emblemàtic del Serrat Llobater. Les inscripcions restaran obertes fi ns al 26 de març i comptarà amb l’atleta sasserrenc Just Sociats com a dorsal número 1. /// P.A.

/// BTT ///

SANT FELIU SASSERRAPer_Pol Asensi

ADRIÀ NOGUERA A LA COPA DEL MÓN> El pradenc Adrià Noguera va participar a la Andalucia Bike Race del 24 de febrer fi ns a l’ 1 de març, una prova que es dispu-ta per parelles, i que els dos components de l’equip han de recórrer els 6 dies de competició, entre 65 i 80 km cada dia. En total, 400km i més de 9.500 metres de desnivell positiu acumulat entre Córdoba i Jaen amb un terreny molt exigent sobre-

tot en aquesta ocasió per la pluja caiguda.. En aquesta edició hi van prendre part 650 corredors de 22 nacionalitats diferents. Adrià Noguera i el seu company Cristo-fer Bosque van ser molt regulars durant els 6 dies, i van acabar en la 15a posició scratch. Amb aquesta bona posició, No-guera comença la temporada amb els su-fi cients punts UCI, per poder participar a la propera copa del món. /// Red.

12h ESPORTIVES DE 4t D’ESO DE L’INS-TITUT CASTELL DEL QUER> Divendres 8 de març es va dur a terme una nova edició de les 12 hores esportives que organitzen els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer, l’institut co-marcal, per recaptar fons per al viatge de fi nal de curs, a Itàlia. En aquesta nova edició, gairebé 50 equips i 270 jugadors van competir des de la una del migdia fi ns a les dues de la matinada al pavelló poliesportiu de Prats de Lluçanès. Com ja es habitual es van practicar diferents especialitats esportives com voleibol, bàsquet i futbol en diferents categories segons l’edat i el sexe. /// P.A.

NÚM.324

14 LaRella

ENCANTS ////

1,5 DCI

> ES VEN VESTIT DE NÚVIA T.: 683 52 98 53. (R24/21)

2 CADIRES de disseny de Giorgio Cattelan, model Bella, d’acer negre i cuir amb petits desperfectes per l’ús. Preu noves: 595 euros. Preu actual, 155 euros, no negocia-bles. T.: 654 20 10 01. (R24/19)

SOLAR A OLOST Excel·lent situació i vistes al poble. T.: 667 76 15 24. (R24/18)

MAQUINÀRIA DE FUSTERIAindustrial, en molt bon estat, seminova. T.: 659 92 31 70. (R24/15).

TREN JUVENIL amb 3 llits, armari i 4 calai-xos. També, escriptori i 3 prestatges. Color cirerer, lila i taronja. Bon preu. El portem a domicili. T.: 636 24 78 42. (R24/12).

BICIPLEGABLE només 100 km. En perfec-te estat. Preu, 60 euros. T.: 620 30 53 79. (R24/8).

RELLOTGE DE PARET amb pèndol de peses. Preu a convenir. T.: 93 852 78 31. (R24/7).

DVD PORTÀTIL pràcticament nou, per cot-xe, marca Sony. Comandament a distància, carregador i bateria. Preu, 40 euros. T.: 620 30 53 79. (R24/6).

FURGONETA Hunday H1 blanca, de l’any 2003, amb 125.000km. Motor en molt bon estat. Distribució feta recentment. T.: 676 19 77 32. (R24/4).

PIS a Moià, dúplex, cèntric i tranquil, pàr-quing., 3 habs, menjador, cuina, 2 banys. Preu únic, 97.000 euros, amb plaça de pàrquing (es pot vendre per separat, pis i plaça de pàrquing). De particular a particu-lar. T.: 648 459 275. (R24/3).

LOCAL de 360m2 al centre de Prats de Lluçanès, per a qualsevol activitat. T.: 93 856 02 89 / 652 18 27 25. (R24/2).

CASA adosada a Olost. 4 habs., garatge 3/4 cotxes, 75m2 de jardí. Preu, 180.000 euros. T.: 630 66 85 00. (R24/1).

GRAN GEOGRAFIA COMARCAL de Catalunya, d’Enciclopèdia Catalana. 19

volums. Preu, 125 euros. T.: 648 45 92 75. (R23/14)

CASA a Lluçà de 120m2, 30m2 de terrassa, 1.400m2 de terreny, 3 habs. dobles, rebost, bany complet, possibilitat de lloguer amb opció de compra, preu, 160.000 euros negociables. T.: 696 68 50 58. (R23/11).

MOTXILLA i complements de patinatge. T.: 693 39 82 19. (R23/8).

SOLAR de 560m2 urbanitzat al passeig Pirineus, de Perafi ta. T.: 699 55 26 19. (R23/7).

BALES rodones d’herba seca. T.: 687 54 84 66. (R23/5).

PLAÇA DE PÀRQUING al carrer Raurell de Prats de Lluçanès -sota del Comer-cial- per 1 furgoneta o 2 cotxes petits. Porta automàtica. Entrada pròpia. T.: 660 58 65 86. (R23/4).

> ES LLOGA PIS 4 habitacions, moblat i amb plaça pàrquing, a Sant Feliu Sasserra. Preu, 350 euros. T.: 653 61 05 95. (24/20)

CASA UNIFAMILIAR a Olost, amb garatge gran i jardí.T.:659 92 31 70. (R24/14).

PIS A TERRASSA molt a prop C-58 (autopista de la UAB), cèntric a 5 min. de la Rambla (FFCC). 2 habs., menjador-cuina, moblat, elecrrodomèstics, parquet i cale-facció. Petit i nou.Preu, 500 euros. T.: 620 56 50 99. (R24/13).

MASIA RESTAURADA, amb jardí/hort a 150 metres de la plaça d’Olost. Preu, 475 euros. T.: 93 888 04 53. (R24/10).

CASA DE PAGÈS restaurada per veure-hi tot l’any a prop d’Olost. T.: 657 44 93 74. (R24/9)

CASA CAPS DE SETMANA a Sant Martí d’Albars, de 70m2, jardí de 120m2. Amb mobles, molt assolellat. T.: 93 853 01 94 -vespres. (R24/5).

PÀRQUING al carrer de Vic de Prats de Lluçanès. T.: 617 15 64 29. (R23/6).

PLAÇA DE PÀRQUING al carrer Raurell, 2 de Prats de Lluçanès. T.: 93 850 82 28. (R23/2).

PIS a la Costa Brava, a Sant Feliu de Guíxols, al centre. 2 habs., i totalment equipat. Preus a convenir. T.: 622 09 24 05. (R22/19).

PIS a Prats de Lluçanès. 2 habs. Gai-rebé nou. Parquet, calefacció, cuina-

menjador, bany, balcó i ascensor. Aire condicionat. T.: 617 68 53 95 / 93 822 33 76 -vespres. (R22/18).

> S’HA PERDUT

CLAUS DE COTXE amb una barretina en el clauer. T.: 649 16 40 38. (R22/14).

> ES COMPRA CAÇADOR JUBILAT compraria escopeta automàtica. Preu màxim, 40/50 euros. (R24/11).

CUBA d’aigua o de suc per al tractor. T.: 671 09 39 07. (R23/13).

COMPRO cotxes i tractors de pedals, infantils, de segona mà. T.: 605 18 62 74. (R23/10).

> ES BUSCA

GUILLOTINA de tallar paper (Podem intercanviar per llibres). T.: 93 850 82 81. (R24/17).

MASIA PER LLOGAR amb terreny. Parella jove amb fi lls. Possibilitat de fer de ma-sovers. T.: 650 18 13 05 / 667 77 02 06. (R24/16).

MASIA PER VIURE Som 2 parelles responsables i amb ganes de treballar la casa. T.: 635 48 07 83 / 93 856 88 47. (R23/15)

PARELLA busca masia pel Lluçanès. T.: 660 09 70 79. (R23/9).

CANTANT masculí per grup de versi-ons pop/rock actuals. T.: 629 12 83 08. (R23/1).

ANUNCIS GRATUÏTSCONTACTA’NS PER POSAR EL TEU ANUNCI

T. 93 850 82 [email protected]

22 | MARÇ | 2013

15LaRella

//// OPINIÓ

Piulades#Lluçanès

13/03/13 @montsebarniol

Ho heu sentit? Al temps d @tv3cat acabem

de DIR #lluçanès i #moianès ... Ja som co-

marca ofi cial?? #podem @gencat @joana-

ortega @Cons_Llucanes

13/03/13 @polasensi

Agafem el bus. L’Ins Castell del Quer eva-

cua #lluçanès #neu

13/03/13 _@pcasasp

Vaig a posar cadenes a les antenes. Que la

senyal no s’aturi. Internet per tot el #llu-

canes #guifi net #prionanet

13/03/13 @annapiu

“@revistalarella: Bon dia #Lluçanès ! La

comarca torna a tenir mapa, d’Ed Alpina

Una bona notícia” @editorialalpina

13/03/13 @Cons_Llucanes

Al #Lluçanès ens visita periodista del

mitjà Univers de Voyages per conèixer

recursos turístics bruixes i bandolers. pic.

twitter.com/vQQCbDGoe0

13/03/13 @ToniVerges

Carai tu! Quina nevada de cop i volta a

#PratsdeLluçanès #Lluçanès #fb

10/03/13 _@surfzone Un altre dels avantat-

ges del #lluçanes és que pots córrer (molt)

més que a l’autopista #atotdrap

9/03/13 _@MuntanyaLlibres Ahir en Josep

Mª de @editorialalpina ens va portar un

mapa del #lluçanès sense plegar. Ha que-

dat molt i molt bé! #bonafeina

8/03/13 _@isaacperaire Sortits de la reu-

nió de la Plataforma “EL #LLUÇANÈS ÉS

COMARCA”. La gent i el territori s’ho val.

#anemforts #aixòsortiràbé

6/03/13 @GegantsOlost TROBADA GE-

GANTERA 2013 Guardeu-vos el dia 6

d’Abril per venir a #Olost! #gegantsolost

#Lluçanès https://www.facebook.com/

events/484090074979041/?notif_t=plan_

user_joined …

5/03/13 _@polasensi Genial el nou web de

l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars #Llu-

çanès #SantMartídAlbars http://www.

santmartidalbars.cat

Refl exions...

Article d’_Isaac PeraireRegidor d’ERC. Prats de Lluçanès

Amenacen la pagesia, amenacen el Lluçanès

Bé és sabut que l’Estat espanyol i els seus governants fa temps que ens la tenen jurada, i com més avança el procés independentista més accentuen l’actitud de me-nyspreu cap als catalans. L’últim estirabot el va deixar anar la set-mana passada el Ministre d’Agri-cultura Arias Cañete dient que si Catalunya no compleix els objec-tius de dèfi cit marcats per l’Estat no es pagaria la part corresponent de la PAC als pagesos catalans.

Ja és patètica la situació viscuda fi ns ara, sabent que la producció agrària del Principat de Catalu-nya suposa el 19% de tot l’estat i en canvi rebem el 6% de les aju-des que reparteix, com per haver d’aguantar amenaces d’aquest tipus. I és la primera vegada que amenacen a un sector concret. El

millor que podem fer és, a part de repensar i apostar per enfortir el sector, gestionar-nos directament els recursos, tenint el propi Estat Català que ens defensi i treballi a favor nostre, no en contra.

El Lluçanès ja podria veure’s afectat per la nefasta idea -que en cas de tirar endavant no hauríem de voler acatar- del Ministre Mon-toro de reforma de l’administració local i supressió de municipis. Su-mant a que la pagesia és aquí com arreu del país un sector produc-tiu molt important per l’economia però també pel territori i l’entorn, Montoro i Arias Cañete emparats pel Partit Popular apunten amb les seves voluntats contra territo-ris com el Lluçanès.

A la nostra comarca, doncs, i al país en general, la pagesia en lloc de maltractar-la s’ha de cuidar; i els ajuntaments petits en comptes d’escanyar-los se’ls ha d’ajudar i buscar alternatives mancomuna-des.

No ens podem quedar de braços plegats i ho hem de fer saber. La pagesia i els municipis petits ja porten pagant massa penyores i maltractaments durant massa temps. Ara hem de dir PROU.

Dolors Crespi ha estat la guanyadora (50€ descompte en una pòlissa) del concurs d’ is assesorament i gestió, fi scal, comptable i asseguran-

ces, a la fi ra de Sant Bartomeu del Grau

NÚM.324

16 LaRella

EMPRESES DEL LLUÇANÈS

DIRECTORI

AGRICULTURA

ALIMENTACIÓ

CONTRACTACIÓ D’ANUNCIS

1/2 ANYPER 1 ANY

PER

93 850 82 81 [email protected]

CONTACTA’NS

LA RELLA-publicitat-

610 444 689

Durant el mes de març. per celebrar els

13 anys de LaRella entra al Directori

d’Empreses del Lluçanès per 1 any i et

regalem 2 mesos!

17LaRella

ALLOTJAMENT

ANIMALS

BARMÚSICAL

ASSEGURANCESCONSULTORIES

GESTORIES

BANCS I CAIXES

CONSTRUCCIÓ

EXCAVACIONSI

GRAVESLA RELLA-publicitat-

610 444 689


610 444 689


610 444 689


610 444 689


610 444 689


610 444 689


610 444 689

18 LaRella

FOTOGRAFIAVÍDEO


610 444 689


610 444 689

DIETÈTICA

ESTÈTICA

DIVERSOS

ESCURA-XEMENEIES

FLORS IJARDINS

FORNS DE PA

FORMACIÓIDIOMES

DIRARIS,LLIBRES,VÍDEOS


610 444 689


610 444 689


610 444 689

19LaRella

HOSTALSBARS

RESTAURANTSGASOLINERES

FUSTERIA MOBLES

INDÚSTRIA


610 444 689


610 444 689


610 444 689

20 LaRella


610 444 689

T. 93 850 82 81

ÒPTICA

SABATERIA

ROBA SALUT

PINTURES

PERRUQUERIA

INSTAL·LACIONS I

ELECTRO-DOMÈSTICS

PERFUMERIAMERCERIA

LEGAL


610 444 689

21LaRella


610 444 689


610 444 689


610 444 689


610 444 689

TALLERSMECÀNICS

SALUTDENTAL

SERVEISINFORMÀTICS

TREBALLSFORESTALS

VIATGES

TAXISSERVEIS

TRANSPORTS TINTORERIES

www.vilaweb.cat/llucanes

NÚM.324

22 LaRella

EL TEMPS ////

Aigua de març, herba als sembrats 04 de març del 2013

> 17 de març del 2013

/// EL TEMPS QUE HA FET ///

TEMPERATURA MÀXIMA graus

ORISTÀ7 de març

18,80

TEMPERATURA MÍNIMA graus

ORISTÀ15 de març

-6,70

TOTALS PLUJA REGISTRADA l/m2

SANT FELIU SASSERRA 32,2

LLUÇÀ 44,0

SANT BOI DE LLUÇANÈS --,-

OLOST 75,5

PRATS DE LLUÇANÈS 43,5

ORISTÀ 64,4

SANT BARTOMEU DEL GRAU --,-

PERAFITA 61,2

INFORMACIÓ FACILITADA PER_ Lluçà: Jordi Compte / Perafi ta: SMC / Olost: Pere Bruch / Prats de Lluçanès: Josep M. Muntanyà / Oristà: Pere Cors / Sant Feliu Sasserra: David Morera / Sant Bartomeu del Grau: Lluís Corominas.

OLOST ORISTÀ PERAFITA PRATS DE LLUÇANÈS

SANT FELIU SASSERRA

SANT BOI DE LLUÇANÈS LLUÇÀ SANT BARTOMEU

DEL GRAU

DIA Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2

4 12,7 -1,1 16 12,6 -3,2 Ip. 11,4 1,8 1,5 11,5 0 10,5 12,4 4,7 0,6 - - - 11,6 3,7 Ip. - - -

5 11,8 8,4 37,7 12 8,2 14 9,3 7 30,1 10 8 13 10,9 8,1 11 - - - 10,1 7,2 19 - - -

6 12,7 5,4 0,8 13,1 9,7 30 12,5 8 14,4 11,5 9 0,5 11,9 8,8 6,2 - - - 12,2 8,6 8,5 - - -

7 18,4 4,5 - 18,8 4,5 Ip. 15,9 6,9 0,2 16 5 0,4 17,4 7,7 - - - - 16,4 7,4 - - - -

8 18,1 6,7 0,2 18,4 7,7 - 16,3 5,5 0,1 16,5 6,5 - 17,1 6,7 - - - - 16,6 6,3 0,5 - - -

9 16 3,4 - 16,3 7,4 0,4 13,9 4,4 0,6 14,5 6 - 14,9 6,6 0,4 - - - 14,2 6,1 0,5 - - -

10 15,9 2,8 - 16,2 2,7 - 14,1 3,6 - 14,5 4 - 15,3 6 - - - - 14,2 4,6 - - - -

11 14,3 -0,2 - 14,7 -1,3 - 12,3 1,1 - 13 0,5 - 13,4 3,8 - - - - 12,7 2,2 - - - -

12 13,6 1,3 2,1 13,8 5,7 Ip. 11,4 1,3 1 11,5 4,5 5 12,4 4,9 - - - - 11,4 2,8 Ip. - - -

13 4 -1,1 10,7 3,3 0,5 18 2,9 -0,7 6,4 4 1,5 8 5,1 -0,3 12,4 - - - 3,7 0,2 9 - - -

14 7,9 -5,3 - 9,7 -6,5 - 5,4 -3,3 - 6,5 -4 - 6,8 -2,6 - - - - 6,9 -2,9 - - - -

15 12,2 -4,8 - 12,9 -6,7 - 10,3 -2,8 - 10,5 -3 - 11,8 -1,6 - - - - 10,7 -1,4 - - - -

16 10,8 -2,6 4 12 -3,8 0,5 9,2 -1,3 3,6 9 -1,5 3,1 10,3 1,3 1,6 - - - 8,9 3,5 3,5 - - -

17 11 5,4 4 11,7 5,5 1,5 8,8 4,1 3,3 9,5 5 3 - - - - - - 9,3 4,4 3 - - -

ARBRE CAIGUT PEL VENT A PERAFITA/ F_Pere Cors

23LaRella

LaRella 324

Documents

Transcript of LaRella 324