L’ocupació a Catalunya, 2008 · 2009-06-16 · 6 Les dades de l’enquesta de població activa...

L’ocupació a Catalunya, 2008 Secretaria de Socioeconomia CCOO de Catalunya Direcció: Cristina Faciaben Lacorte Elaboració: Romina Garcia Inglés i Lara Castillo Abietar. Col·laboració: Alina Torres Garcia i Albert Ferrer Escrig Disseny gràfic: Miquel de Toro Difusió: Elena López López

Índex pàg. 1. Presentació 5 2. Metodologia 7 3. Anàlisi d’indicadors genèrics 9 3.1 Població activa de 16 a 64 anys 9 3.1.1 Població activa de 16 a 64 anys per sexe 10 3.1.2 Població activa de 16 a 64 anys per grups d’edat 11 3.1.3 Població activa de 16 a 64 anys per nivell d’estudis 13 3.1.4 Població activa de 16 a 64 anys per nacionalitat 14 3.2 Població ocupada de 16 a 64 anys 16 3.2.1 Població ocupada de 16 a 64 anys per sexe 17 3.2.2 Població ocupada de 16 a 64 anys per grups d’edat 18 3.2.3 Població ocupada de 16 a 64 anys per nacionalitat 19 3.2.4 Població ocupada de 16 a 64 anys per nivell d’estudis 20 3.2.5 Població ocupada de 16 a 64 anys per branques d’activitat 21 3.3 Població aturada de 16 a 64 anys 24 3.3.1. Població aturada de 16 a 64 anys per sexe 25 3.3.2 Població aturada de 16 a 64 anys per grups d’edat 26 3.3.3 Població aturada de 16 a 64 anys per nacionalitat 27 3.3.4 Població aturada de 16 a 64 anys per nivell d’estudis 29 3.3.5 Població aturada de 16 a 64 anys per branques d’activitat 30 4. La realitat laboral a Catalunya 33 4.1. Les persones ocupades 33 4.1.1. Ocupació per grups professionals 33 4.1.2. La qualificació dels llocs de treball 39 4.1.3. Subocupació i parcialitat 45 4.2. Les persones assalariades 49 4.2.1. Salarització 49 4.2.2. Temporalitat 53 5. Les noves persones aturades 73 5.1. Les persones aturades de l’últim any 73 5.2. Fluxos d’entrada i sortida del mercat de treball 78 5.3 Temps d’estada a l’atur de les persones desocupades i recerca de feina 88 6. Col·lectius més vulnerables enfront de l’atur 94 7. Grau de protecció davant la crisi 101 7.1. Situació de les prestacions econòmiques per atur 101 7.2. Persones beneficiàries de prestacions econòmiques per atur 108 7.3. Cobertura del sistema públic d’ocupació 123 8. El mercat de treball a nivell territorial 126 9. Síntesi-resum 147 10. Conclusions 151 11. Glossari 155 Annex 157

5

1. Presentació Com cada any, us presentem l’estudi “L’ocupació a Catalunya l’any 2008” que hem elaborat des de la Secretaria de Socioeconomia de CCOO de Catalunya. aquest és el sisè any consecutiu que elaborem aquest document que s’emmarca dins un projecte d’anàlisi i informació sobre el comportament del nostre mercat de treball, que considerem rellevant i necessari dins de les tasques que desenvolupem des de les Comissions Obreres de Catalunya. L’any 2008 ha estat un any especial. Durant els dotze mesos de l’any s’han començat a evidenciar les conseqüències d’un nou cicle econòmic mundial marcat per la crisi financera i de consum i per la contracció del creixement de la producció, amb la conseqüent destrucció d’ocupació. És per això que l’estudi d’enguany presenta algunes diferències respecte els estudis d’anys anteriors. L’actual conjuntura econòmica defineix una nova realitat que volíem analitzar mitjançant aquest treball. L’increment del nombre de persones desocupades al nostre país és preocupant en tant que aquestes corren el perill, que no s’havia produït en crisis anteriors, de veure’s abocats a situacions de marginalitat i exclusió social. Això pot venir donat pel fort endeutament que pateixen moltes de les famílies catalanes degut, principalment, als crèdits hipotecaris conseqüència d’un increment desorbitat del preu de l’habitatge. El desemparament d’aquestes persones, en el cas de quedar en situació de desprotecció econòmica, un cop esgotades les prestacions substitutives del salari, ens ha fet considerar especialment interessant conèixer quin és el nou perfil de les persones aturades a Catalunya, així com el nombre de persones beneficiàries de prestacions i subsidis per atur i la seva cobertura. Al mateix temps, hem reduït de forma important l’anàlisi de dades respecte el mercat de treball català, mantenint únicament aquelles que considerem imprescindibles per a conèixer la situació de l’activitat, l’ocupació, l’atur a Catalunya i les seves respectives taxes, creuades per sexe, edat, nacionalitat, branques d’activitat, nivell d’estudis, etcètera. A l’annex es poden trobar taules amb els principals indicadors del mercat de treball català. Hem pretès donar-li un caire més descriptiu i menys estadístic a l’estudi, tot i això, a la Secretaria de Socioeconomia, disposem de totes les dades d’explotació de l’Enquesta de Població Activa i de l’atur registrat i les posem a la vostra disposició, així com la resta d’informació sobre el mercat de treball de Catalunya. També ens ha semblat interessant conèixer la realitat laboral del nostre país, més enllà de quantes persones estan ocupades o aturades, sinó endinsant-nos en el coneixement sobre la distribució de l’ocupació per grups professionals o sobre la qualificació dels llocs de treball o altres aspectes relatius a les condicions laborals, com poden ser la subocupació, la salarització, la temporalitat o la parcialitat. Per últim, hem dedicat un apartat al mercat de treball català a nivell territorial.

6

Les dades de l’enquesta de població activa (EPA) corresponents al primer trimestre de 2009 evidencien que l’ocupació a Catalunya contínua en la mateixa tendència d’increment del nombre de persones aturades, el qual fa preveure que la sortida a la crisi està encara llunyana. Voldríem posar de manifest que l’anàlisi sobre el mercat de treball de Catalunya no s’acaba amb l’estudi anual d’ocupació, sinó que al llarg de l’any anirem elaborant estudis monogràfics sobre temes d’interès relacionats amb l’ocupació i el mercat de treball al nostre país. Continuarem treballant perquè aquest sigui un instrument d’utilitat. Cristina Faciaben Secretària de Socioeconomia CCOO de Catalunya

7

2. Metodologia La font principal per a l’elaboració de l’estudi “L’ocupació a Catalunya 2008” són les microdades de l’enquesta de població activa (EPA), tal i com ja s’ha fet en estudis anteriors. La mateixa Secretaria elabora les sèries estadístiques, fet que ens permet la llibertat de produir la informació que considerem rellevant en funció de les línies prioritàries de la nostra organització, sense dependre de les explotacions que facin altres institucions. Com a conseqüència d’un procés de revisió internacional de les classificacions econòmiques d’ús estadístic i a causa dels canvis que han experimentat les estructures econòmiques, la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques, la CNAE-93 s’ha actualitzat per tal de donar resposta a les noves realitats econòmiques (CNAE-09). Tot i que l’aplicació d’aquesta nova classificació no és obligatòria fins a l’any 2009, durant l’any 2008 l’enquesta de població activa ha recollit les dades referents a les branques d’activitat a partir de les dues classificacions, és a dir CNAE-93 i CNAE-09, per tal de facilitar les comparacions al període 2007-2008. En aquest estudi hem fet ús de l’antiga classificació d’activitats econòmiques, fet que ens ha permès establir les variacions que han experimentat les branques d’activitat al període estudiat. Tot i basar-nos principalment en l’enquesta de població activa, també hem recorregut a altres fonts d’informació com a complement per a treballar alguns indicadors concrets del mercat de treball. Aquestes fonts han sigut el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Trabajo e Inmigración i l’Instituto Nacional de Empleo Estatal (INEM). La base poblacional estudiada aquest any 2008, la continuem acotant entre 16 i 64 anys per a l’anàlisi de l’activitat, ocupació i atur ja que ens permet obtenir dades més reals del que està passant a Catalunya. Si incloguéssim les persones de més de 64 anys, els valors de les taxes sortirien esbiaixats ja que aquestes són majoritàriament inactives. En el cas de la salarització i la temporalitat, hem calculat els resultats sobre la població de 16 i més anys perquè ens interessa incloure a totes les persones que es troben en aquesta situació. Pel què fa al tractament de les dades, hem analitzat la diferència interanual entre el quart trimestre de 2007 i quart trimestre de 2008, per tal de veure quina ha estat la variació dels resultats obtinguts. Establir aquest període en el temps ens ha permès aïllar l’efecte distorsionador de l’estacionalitat de determinades activitats. A més, en alguns casos, ens hem centrat només en el quart trimestre de 2008 per tal de mostrar la realitat en un moment concret. En el present estudi continuem analitzant els indicadors genèrics del mercat de treball com ara la població activa, la població ocupada i la població aturada. Amb aquests indicadors hem fet els encreuaments de les variables sexe, edat, nivell d’estudis, nacionalitat, i branques d’activitat, aquesta última només en alguns casos. A més, hem analitzat amb més profunditat l’ocupació en relació amb els grups professionals, la qualificació dels llocs de treball, la parcialitat i la subocupació. Alhora, ens hem aproximat a la realitat de les persones assalariades centrant-nos en la salarització i la temporalitat que presenten. Tot això ens ha permès conèixer la situació dels col·lectius més

8

vulnerables davant l’actual crisi econòmica, com poden ser les dones, joves, immigrants i persones majors de 45 anys. Com a novetats i degut a l’actual situació econòmica hem introduït l’anàlisi del nou perfil de la persona aturada. A la vegada, hem tractat per primera vegada els diferents mecanismes d’entrada i sortida del mercat de treball, com poden ser els expedients de regulació d’ocupació, els acomiadaments individuals i les finalitzacions de contractes temporals. També hem vist adient apropar-nos al temps d’estada a l’atur de les persones desocupades i els recursos que aquestes empren per a la recerca de feina. Com a conseqüència de l’increment de l’atur tan acusat en aquest any 2008, s’ha fet necessari conèixer la protecció davant l’atur de les persones desocupades. És per això que hem tractat dades referents a les prestacions econòmiques per atur a Catalunya. Hem analitzat la situació de cada tipus de prestació, les persones beneficiàries d’aquestes i la cobertura del sistema públic d’ocupació. Finalment, hem elaborat un glossari que es troba al punt 11 d’aquest estudi, per tal d’aclarir conceptes i facilitar la lectura del mateix.

9

3. Anàlisi d’indicadors genèrics 3.1 Població activa de 16 a 64 anys La població activa de 16 a 64 anys a Catalunya per a l’últim trimestre de l’any 2008 ha estat de 3.828.655 persones. Si comparem aquesta xifra amb el nombre de persones actives del darrer trimestre de 2007, observem que en nombres absoluts han augmentat en 53.009 persones, el que significa un creixement interanual de l’1,4%. Si bé és cert que el nombre de persones actives pràcticament no ha deixat d’augmentar des de l’any 2002, aquests increments s’han anat reduint i han presentat any rere any creixements molt més moderats. Si l’augment del nombre d’actius i actives per al període del 2006 a 2007 va ser del 2,8%, el període posterior, ha experimentat l’increment més baix des de l’any 2002 amb un creixement de l’1,4%. Si fins ara la població activa a Catalunya augmentava cada trimestre, durant el període estudiat observem com la tendència varia al tercer trimestre de 2008, en què la xifra d’actius i actives decreix lleugerament en -8.610 persones. L’últim trimestre recupera tímidament el ritme de creixement recollit fins ara amb un augment de 14.443 persones actives i se situa en 3.828.655 persones. D’altra banda, les persones inactives a Catalunya disminueixen durant el 2008 i es registren 34.304 persones menys que el període anterior. Si ens fixem en la taxa d’activitat, és a dir, en la relació entre el nombre de persones actives que treballen o estan en recerca activa d’ocupació respecte al conjunt de població entre 16 i 64 anys, observem com aquesta taxa continua creixent. Assoleix així, pel darrer trimestre de 2008, un valor del 78,1%, concretament 0,8 punts percentuals més que per al mateix període de 2007. Tot i que aquest creixement és molt més reduït respecte als increments experimentats des de 2002, denota una certa reactivació de la taxa d’activitat catalana per aquest últim període, i arriba a registrar increments similars als de 2006 de 0,8 punts percentuals. Tal com havíem esmentat anteriorment, la taxa d’activitat a Catalunya ha experimentat un increment interanual entre el 2007 i el 2008 i reflecteix un increment progressiu en gairebé tots els trimestres. Si fem atenció al gràfic, com a excepció hi ha el tercer trimestre de 2008, que presenta un regressió en el valor de la seva taxa en 0,2 punts percentuals respecte al trimestre anterior. El nombre de persones actives a Catalunya augmenta lleugerament de forma més moderada que en anys anteriors, amb una disminució de les persones inactives. La taxa d’activitat no presenta canvis importants amb un creixement de menys d’1 punt percentual al 2008.

10

Gràfic 1. Evolució de la taxa d’activitat total de 16 a 64 anys (2007 i 2008)

Taxa d'activitat total

76

77

78

79

2007 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 2008 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). 3.1.1 Població activa de 16 a 64 anys per sexe Si fins ara el creixement, tant del nombre de persones actives com de les seves taxes d’activitat, estava protagonitzat per ambdós sexes, aquest any observem com són els homes els que veuen disminuïts els seus valors, tant en nombres absoluts com en taxes d’activitat, davant les dones que presenten increments en les seves xifres. El nombre de persones actives el quart trimestre de 2008 se situa en 1.694.184 dones i 2.134.471 homes. Aquests resultats indiquen que les dones actives han experimentat un increment interanual dels seus valors del 3,7%, 60.899 actives més, mentre que els homes han disminuït en un -0,4%. Per tant, l’increment de la població activa a Catalunya s’ha produït principalment, pel creixement de la població activa femenina. Tot i que la major part de l’augment interanual de l’activitat a Catalunya des del quart trimestre del 2007 al 2008 ha estat a causa del creixement de la població activa femenina, la inactivitat continua afectant molt més les dones que els homes, representant aquestes gairebé el 67% del total de la població inactiva.

11

Gràfic 2. Evolució de la taxa d’activitat de 16 a 64 anys per sexe (2007 i 2008)

Taxa d'activitat per sexe

65

70

75

80

85

90


Homes Dones

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Tal com s’observa al gràfic, durant l’any 2008 la taxa d’activitat femenina continua estant per sota de la masculina en més de 14 punts percentuals el quart trimestre del 2008, i assoleix una xifra del 70,1%. Com ja esmentàvem al començament d’aquest apartat, l’increment de l’activitat ha estat a causa de l’augment de les dones actives i això es reflecteix en el creixement de la seva taxa d’activitat que augmenta en gairebé 2 punts percentuals respecte al període anterior. En el cas dels homes, en canvi, s’observa com han disminuït la seva taxa d’activitat en -0,4 punts percentuals des del 2007 i han assolit un 86% el quart trimestre del 2008. Mentre que en períodes anteriors els homes augmentaven les seves taxes d’activitat, aquest 2008 observem com els seus valors decreixen. El nombre absolut de dones actives al 2008 augmenta, mentre que els homes disminueixen. El lleuger augment de la taxa d’activitat total a Catalunya, està produït per l’increment de la taxa d’activitat femenina tot i que presenten valors per sota dels masculins. El 67% de la població inactiva està constituïda per dones. 3.1.2 Població activa de 16 a 64 anys per grups d’edat El major nombre de persones actives a Catalunya es concentra en el tram d’edat comprès entre els 31 i 44 anys amb un valor de 1.535.938 persones, seguit del tram d’edat de 20 a 34 anys amb 921.103 persones i, en tercer lloc, el de 45 a 54 anys amb 825.425 persones.

12

Tot i que resulta lògic que el gran volum de persones actives es concentri en edats en què les persones es troben de ple dins del mercat de treball, ens crida l’atenció que els increments d’actius i actives se centrin en franges considerades menys actives, com són les de 45 a 64 anys. Per tant, l’augment més elevat es produeix en el tram d’edat de 55 a 64 anys amb un increment interanual del 4,3% de la població activa, seguit del tram de 45 a 54 anys amb un 4,1%. En canvi, el grup d’edat de 20 a 30 anys, que hauria d’incorporar-se amb força al mercat de treball català, presenta una disminució interanual del -0,8% el darrer trimestre de l’any 2008. La resta d’edats presenten augments molt més moderats i és molt lleu el de les persones actives de 31 a 44 anys amb un insignificant creixement del 0,7%. Taula 1. Evolució de la taxa d’activitat de 16 a 64 anys per grups d’edat (2007 i 2008) 16 a 19 20 a 30 31 a 44 45 a 54 55 a 64

2007 1r trim. 28,2 82,9 88,5 80,8 52,9

2n trim. 35,9 81,9 88,2 81,0 53,6

3r trim. 36,6 83,1 87,8 81,3 55,6

4t trim. 30,2 82,6 88,8 82,0 55,6

2008 1r trim. 30,2 82,0 89,5 82,9 55,6

2n trim. 31,1 82,4 89,2 82,9 57,7

3r trim. 35,1 83,2 88,0 82,3 57,4

4t trim. 31,0 83,7 88,7 83,6 57,2

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). A la taula, observem les taxes d’activitat relatives a cada grup d’edat i podem veure com els valors són prou elevats. Aquests valors es concentren en les franges d’edat considerades “més actives”, amb la xifra més elevada al tram de 31 a 44 anys, que registra una taxa d’activitat del 88,7%. Si amb els nombres absoluts observàvem que era el grup d’edat de 20 a 30 anys el que disminuïa el seu valor com a població activa, per contra, amb les taxes d’activitat és la franja de 31 a 44 anys la que presenta un decreixement interanual de -0,1 punts percentuals respecte el 2007. La resta d’edats presenten augments en les seves taxes respecte al darrer trimestre de 2008 i l’augment més significatiu és el que assoleixen les persones entre 45 a 54 anys i de 55 a 64 anys amb un augment interanual d’1,6 punts percentuals a cada grup. Si ho comparem amb les taxes d’activitat d’anys anteriors, observem un canvi de tendència respecte al període 2006-2007 en que decreixia la taxa d’activitat dels joves de 16 a 19 anys en edat d’incorporar-se al mercat de treball. Mentre que el darrer any ens mostra que són les persones de 31 a 44 anys les que redueixen els seus valors. La taxa d’activitat més elevada al 2008, la presenten les persones de 31 a 44 anys però el major increment s’ha produït en les persones de 45 a 64 anys. Tal i com comentàvem abans, els augments dels valors d’activitat els han experimentat les dones, per tant l’augment de l’activitat catalana al 2008 ha sigut protagonitzat per les dones de 45 a 64 anys.

13

3.1.3 Població activa de 16 a 64 anys per nivell d’estudis La taxa d’activitat per nivell d’estudis de l’any 2008, ens corrobora la tendència d’informes anteriors sobre la importància que té la formació a l’hora de poder accedir al món laboral. En aquest sentit, a més nivell d’estudis de la població, més predisposició té aquesta de ser activa i per tant, de poder treballar. Malgrat aquesta tendència, cal ressaltar que, en comparació amb l’any 2007, s’ha detectat un increment en la taxa d’activitat del nivell més baix de formació i, en canvi, un lleuger decreixement en la taxa d’activitat del nivell formatiu més alt. Concretament, la taxa d’activitat que més augmenta en l’anàlisi interanual és la del grup de persones que afirmen tenir una formació d’educació primària, que registra un augment de 2,4 punts percentuals i que se situa en gairebé un 63%. Tot i aquest augment, és el nivell d’estudis que presenta la taxa d’activitat més baixa d’entre tots els nivells. El nivell d’estudis superiors és el que, en canvi, ha experimentat un lleuger decreixement interanual respecte la taxa d’activitat. La taxa d’activitat d’aquest nivell d’estudis ha disminuït en -0,3 punts percentuals. Malgrat aquesta reducció, la població activa amb un nivell d’estudis superior, és la que presenta la taxa d’activitat més elevada, d’un 91,7%. L’enquesta distingeix quatre grans trams de nivells formatius: Les persones que afirmen tenir un nivell formatiu fins als estudis primaris, a finals de 2008

representen un 18,1% del total de persones actives entre 16 i 64 anys, concretament 693.258 persones en nombres absoluts. En nombre de persones és el segon nivell formatiu que augmenta, exactament 22.424 persones més que l’any anterior, fet que suposa un 42,3% de tot el creixement de persones actives de l’any 2008.

Un segon nivell de persones que manifesten tenir educació secundària de primera etapa, amb

una taxa d’activitat del 76,6% i un creixement interanual de 0,3 punts percentuals. Aquest grup aglutina gairebé el 25% de la població activa, és a dir 952.456 persones.

Un tercer nivell d’educació secundària de segona etapa. Aquest tram formatiu és l’únic que

presenta una disminució en nombres absoluts (-26.960 persones). No obstant això, continua sent el segon grup en importància en termes de taxa d’activitat, ja que aquesta taxa és d’un 78,6%. Aquest nivell està format per un total de 945.388 persones actives, un 24,7% del total.

Finalment, hi ha el grup amb educació superior que registra la taxa d’activitat més elevada, del

91,7%, i presenta el 32,3% del total de la població activa entre 16 i 64 anys.

14

Taula 2: Taxa d'activitat de 16 a 64 anys per nivell d'estudis (4t trim 2008) Nivell d'estudis Taxa d'activitat Nombres absoluts

Analfabets i educació primària 62,8 693.258

Educació secundària 1a. etapa 76,6 952.456

Educació secundària 2a. etapa 78,6 945.388

Educació superior 91,7 1.237.553

Total 78,1 3.828.655

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). L’anàlisi d’aquestes dades ens permet veure que hi ha elements que es repeteixen any rere any, com ara el fet que a més nivell formatiu la taxa d’activitat és més alta i amb diferència respecte la resta de grups i que també agrupa el major nombre de persones actives. Tot i així, cal destacar l’augment de la taxa d’activitat del tram formatiu d’estudis primaris, la disminució de la taxa d’activitat del tram d’estudis superiors i la important reducció, en nombres absoluts, de les persones que es troben en el tram d’educació secundària de segona etapa. Per tant, durant l’any 2008, la població activa que més ha augmentat, és la femenina, amb edats compreses entre els 55 i 64 anys i amb un nivell d’estudis primaris. 3.1.4 Població activa de 16 a 64 anys per nacionalitat De la mateixa manera que ens vam aproximar al fenomen migratori en l’estudi de l’any 2007, seguim considerant important conèixer la situació en el mercat de treball de les persones immigrades a Catalunya de l’any 2008. En aquest sentit, la població activa no espanyola de 16 a 64 anys té un pes del 19,4% del total de l’activitat. Com ja vam apuntar en l’estudi anterior, cal tenir present que el fet d’analitzar la població que es troba entre els trams d’edat de majors de 16 anys i menors de 65, fa que el pes de la població immigrant hi estigui sobrerepresentat respecte de la població de nacionalitat espanyola. Alhora, cal recordar que les persones procedents d’altres països presenten la característica de ser “molt actives”, ja que majoritàriament, el motiu principal pel qual emigren, en aquest cas a Catalunya, és bàsicament per treballar. Finalment, també cal destacar que la dificultat de localitzar les persones enquestades de l’EPA i altres factors fan que les enquestes es validin de forma diferent en funció si la persona és immigrada o de nacionalitat espanyola. Això significa que una enquesta feta a un persona immigrada representa a més persones immigrades que una enquesta feta a una persona de nacionalitat espanyola. Tornant a l’activitat per nacionalitat, recordem que el pes de les persones actives no espanyoles és d’un 19,4%. La tendència de la taxa d’activitat al llarg dels anys des de 2002 ha estat augmentar,

15

excepte l’any 2007, en què la població estrangera va veure com la seva taxa d’activitat es reduïa en -3,5 punts percentuals. En referència a les taxes d’activitat entre població activa espanyola i estrangera, podem dir que la població activa estrangera sempre ha presentat, des del 2002 com a mínim, unes taxes més elevades que les de la població espanyola, segurament pels factors exposats anteriorment. El darrer trimestre de l’any 2008, la taxa d’activitat de la població espanyola és d’un 77,8% i d’un 79,7% per a la població estrangera. La diferència percentual entre taxes és d’un 1,9. Aquest resultat, en comparació a l’obtingut l’any 2007, és més elevat. Respecte la taxa d’activitat de la població espanyola, podem dir que la tendència al llarg dels últims anys també ha estat creixent. Concretament respecte l’any 2007, la taxa d’activitat per a aquest col·lectiu ha augmentat 0,6 punts percentuals. Per tant, per a l’any 2008, si la taxa d’activitat total ha augmentat respecte l’any 2007 ha estat bàsicament, gràcies a l’increment de la taxa d’activitat de la població no espanyola. Gràfic 3: Evolució de la taxa d'activitat de 16 a 64 anys per nacionalitat (2007 i 2008)

Taxa d'activitat per nacionalitat

75,00

76,00

77,00

78,00

79,00

80,00

81,00

82,00


Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si ens centrem en els valors absoluts, el guany total de persones actives l’any 2008, és degut a un 68,5% de persones amb nacionalitat estrangera i a un 31,5% de persones de nacionalitat espanyola. És a dir, del total de població activa que ha augmentat (53.007 persones), 36.330 d’aquestes són persones immigrades. Aquest creixement destaca per ser més lleu en relació als últims anys i fa patent un retrocés de la població activa immigrant, que pot suposar una major debilitat de la seva posició davant del mercat de treball català.

16

3.2 Població ocupada de 16 a 64 anys L’any 2008 acaba amb una població ocupada total de 16 a 64 anys de 3.372.882 persones. Si tenim en compte la mateixa dada de l’últim trimestre de l’any 2007, podem dir que hi ha un decreixement interanual, en valors absoluts, de -151.377 persones, que significa una disminució interanual del -4,3%. Per tant, la tendència de creixement absolut que s’ha donat des de, com a mínim l’any 2002, ara canvia i decreix. Gràfic 4: Evolució de la taxa d'ocupació total de 16 a 64 anys (2007 i 2008)

Taxa d'ocupació total

67,00

68,00

69,00

70,00

71,00

72,00

73,00


Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). D’aquesta manera, podem dir que l’any 2008, el mercat de treball català no demostra tenir capacitat per generar ocupació i assumir l’augment de població activa. Cal remarcar, com es veurà més endavant en l’apartat referent a l’atur, que la pèrdua tan elevada de població ocupada i el lleu creixement de població activa, tindran efectes directes sobre la població aturada. La davallada de l’ocupació es pot veure en tots els trimestres de l’any 2008, excepte en el segon trimestre, en que augmenta la població ocupada en 18.725 persones. És el quart trimestre de 2008 el que recull els valors més negatius amb una pèrdua de -97.653 persones ocupades. Per altra banda, l’anàlisi de la taxa d’ocupació, que ens indica el pes de la població ocupada sobre el total de la població de 16 a 64 anys, també confirma la tendència decreixent de l’ocupació. El nombre de persones ocupades a finals de l’any 2008 és força inferior al de finals de 2007. El valor de la taxa d’ocupació per al quart trimestre del 2008 és de 68,8%, concretament -3,4 punts percentuals negatius respecte al quart trimestre de 2007. Com ens indica el gràfic, la tendència de la taxa d’ocupació des del quart trimestre del 2007 és de disminuir, excepte el segon trimestre del 2008, que experimenta un lleu augment de 0,3 punts percentuals. Els trimestres següents, presenten una tendència negativa bastant accentuada.

17

Com a dada a destacar, l’any 2008 presenta, per primera vegada des de l’any 2002, decreixements en la seva població ocupada. 3.2.1 Població ocupada de 16 a 64 anys per sexe L’anàlisi de l’ocupació per sexe ens mostra que al quart trimestre del 2008, tant homes com dones ocupats, presenten uns valors absoluts més reduïts que al quart trimestre del 2007. El mateix passa amb la taxa d’ocupació, ambdós sexes presenten taxes més baixes al 2008 que al 2007. El decreixement tan accentuat de població ocupada el protagonitzen bàsicament els homes, ja que de les 151.377 persones que deixen d’estar ocupades durant el 2008, 148.534 són homes. Això representa un 98,1% del total de persones que es perden com a ocupades. Per contra, només l’1,9% d’aquesta pèrdua d’ocupació és protagonitzada per dones. Respecte la població ocupada femenina, aquesta finalitza l’any 2008 amb -2.843 dones ocupades menys que al 2007. Si ens fixem per trimestres, podem veure com en nombres absoluts, les dones augmenten en nombre d’ocupades durant el primer i el segon trimestre de 2008. És a partir del tercer trimestre, quan la població ocupada femenina comença a decaure, ja que en aquest trimestre es perden -16.866 dones ocupades. Al quart trimestre, l’ocupació femenina pateix una pèrdua de quasi -33.000 dones. Si ens fixem en la taxa d’ocupació de les dones des de l’any 2006, podem dir que la tendència sempre ha estat la d’augmentar. El 2008, si bé la població ocupada total ha crescut en algun dels trimestres, ho ha fet només per l’augment de població ocupada femenina. Per tant, podem dir que l’augment de presència femenina al mercat de treball durant el 2008 ha pogut frenar en part la gran davallada de l’ocupació total. Gràfic 5: Evolució de la taxa d'ocupació de 16 a 64 anys per sexe (2007 i 2008)

Taxa d'ocupació per sexe

60,00

65,00

70,00

75,00

80,00

85,00


Homes Dones

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE).

18

Si ens centrem a analitzar els valors relatius de la taxa d’ocupació, com ens indica el gràfic, podem dir que en el cas dels homes, aquesta taxa disminueix interanualment en -6,1 punts percentuals i passa a tenir un valor de 75,4%. En el cas de les dones, la taxa d’ocupació per a l’any 2008 és d’un 62,1% i només disminueix 0,5 punts percentuals respecte al 2007. Per tant, les dones han continuat augmentant la seva presència al mercat de treball, fins als últims sis mesos del 2008 quan s’han vist arrossegades a la pèrdua d’ocupació, però no de manera tan accentuada com els homes. 3.2.2 Població ocupada de 16 a 64 anys per grups d’edat Per edats, entre el darrer trimestre del 2007 i el darrer trimestre del 2008, només augmenten la seva taxa d’ocupació les persones de 45 i més anys. En el cas dels joves de 20 a 30 anys, el descens en la taxa d’ocupació és el més accentuat, amb -7,9 punts percentuals i una pèrdua en nombres absoluts de 108.516 persones. Aquest grup d’edat finalitza l’any 2008 amb una taxa d’ocupació del 68,4%. Els grups d’edat de 45 a 54 anys i de 55 a 64, hem constatat que són els únics que han augmentat la seva taxa d’ocupació. Respectivament han incrementat en 0,4 i en 0,7 punts percentuals. Aquests grups d’edat acaben el quart trimestre del 2008 amb unes taxes del 76,8% i de 53,6% respectivament. Taula 3: Evolució de la taxa d'ocupació de 16 a 64 anys per grups d'edat (2007 i 2008)

16 a 19 20 a 30 31 a 44 45 a 54 55 a 64

2007 1r trim. 22,6 76,5 82,6 76,6 50,2

2n trim. 27 76,7 83,4 76,5 51,1

3r trim. 27,2 76,2 83 76,7 52,4

4t trim. 21,2 76,3 84,2 76,4 52,9

2008 1r trim. 21,6 73,6 83,7 77,7 52,9

2n trim. 21,1 73,8 83,5 77,9 55,1

3r trim. 23 72,1 81,2 77,4 54,7

4t trim. 17 68,4 79,8 76,8 53,6 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Malgrat aquests augments, la taxa d’ocupació per a l’any 2008 s’ha vist reduïda a un 68,8% i està marcada, com hem vist, per la forta davallada de la taxa d’ocupació de les persones ocupades d’entre 20 i 30 anys. La resta de trams d’edat han registrat uns descensos també força importants i a la vegada similars: En el cas dels joves de 16 a 19 anys, es redueix la seva taxa d’ocupació en -4,2 punts

percentuals respecte de l’any 2007. Això suposa, en valors absoluts, una pèrdua de -11.417 persones. Aquest grup d’edat presenta al darrer trimestre del 2008 una taxa d’ocupació de 16,9%.

19

El grup de persones d’entre 31 i 44 anys també disminueix la seva taxa d’ocupació en -4,4 punts percentuals, amb un total de -63.911 persones menys i una taxa d’ocupació en el darrer trimestre de 2008 de 79,7%. Malgrat aquesta reducció, aquest grup d’edat és el que presenta la taxa d’ocupació més elevada de tots els grups.

Per tant, podem dir que l’any 2008, l’increment de persones ocupades es centra en edats compreses entre els 45 i 64 anys. Si aquesta dada la relacionem amb l’ocupació per sexe, podem dir que la majoria de persones que han entrat al mercat de treball en aquest darrer any són dones d’edats avançades. 3.2.3 Població ocupada de 16 a 64 anys per nacionalitat L’enquesta de població activa recull que el pes de la població ocupada de nacionalitat no espanyola de 16 a 64 anys que treballa a Catalunya a finals del 2008 és del 17,5%, un total de 591.078 persones. Si ens fixem en l’evolució interanual d’aquest valor, hi observem una variació interanual decreixent de -5,2% i -32.465 persones ocupades menys que l’any 2007. El mateix valor per a les persones ocupades de nacionalitat espanyola reflecteix una disminució lleugerament inferior a la que presenten les persones estrangeres, del -4,1% i -118.914 persones espanyoles ocupades menys que l’any 2007. Pel què fa a la població immigrada, cal dir que és la primera vegada que disminueix la seva presència des dels últims 6 anys, en què sempre havia anat en augment. Per tant, l’any 2008 presenta un punt d’inflexió en la tendència general del fenomen migratori a Catalunya pel que fa a la seva participació al mercat de treball. Gràfic 6: Evolució de la taxa d'ocupació de 16 a 64 anys per nacionalitat (2007 i 2008)

Taxa d'ocupació per nacionalitat

62,00

64,00

66,00

68,00

70,00

72,00

74,00




20

Pel que fa a la taxa d’ocupació de 16 a 64 anys, podem veure que tant la població ocupada espanyola com la no espanyola redueixen les seves taxes a finals del 2008. En aquest sentit, la població espanyola, amb una variació interanual de -2,9 punts percentuals, presenta una taxa de 70,1% l’últim trimestre del 2008. La població immigrada té una taxa d’ocupació del 63,5% a finals del 2008 amb una reducció de -5,4 punts percentuals respecte al quart trimestre del 2007. Si a l’any 2006 la taxa d’ocupació de la població immigrada era lleugerament superior a la de la població espanyola, hem de dir que tant al 2007 com al 2008, aquesta situació es capgira. El 2007, la diferència entre taxes era de 4,1 punts percentuals, favorables a la població espanyola i a l’any 2008 aquesta distància ha augmentat en 6,6 punts percentuals també favorables a la població espanyola. En definitiva, durant l’any 2008 s’evidencia un retrocés en termes d’ocupació tant de la població estrangera com de la població espanyola, fet que deixa entreveure que el mercat de treball català no ha creat els llocs de treball suficients per compensar el creixement de població activa de 16 a 64 anys. Aquesta situació ja permet intuir quin serà l’efecte entre la població aturada a Catalunya i que malauradament tindrà conseqüències molt negatives. 3.2.4 Població ocupada de 16 a 64 anys per nivell d’estudis L’anàlisi de les taxes d’ocupació per nivell d’estudis de l’any 2008 corrobora, com ja hem comentat anteriorment, la importància de la formació a l’hora d’inserir-se i mantenir-se al mercat de treball. Durant el quart trimestre de 2008, només ha augmentat el nombre d’ocupats que diuen tenir estudis superiors, i ha augmentat en 34.007 persones més que al quart trimestre del 2007. Tant el nivell d’estudis primaris com secundaris de primera i segona etapa, han perdut ocupació respecte de l’any 2007. Taula 4: Diferència internanual en punts percentuals de la taxa d'ocupació per nivell d'estudis (2007 i 2008) Nivell d'estudis Dif. en nombres

absoluts Dif. Interanual de la taxa en

p.percentuals

Analfabets i educació primària -31.552 -2,6

Educació secundària 1a. etapa -69.882 -5,8

Educació secundària 2a. etapa -83.952 -4,6

Educació superior 34.007 -1,4

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si ens fixem en les taxes d’ocupació, l’últim trimestre del 2008 tots els nivells d’estudis han vist reduïda la seva taxa. És el nivell d’educació secundària de primera etapa el que pateix una reducció més forta, amb 5,8 punts percentuals menys respecte al mateix trimestre de l’any 2007. El primer grup que ofereix l’enquesta, nivell d’estudis primaris o analfabets, perd -31.552 persones respecte de l’any 2007 i presenta una taxa d’ocupació de 51,5%. Aquest nivell d’estudis varia la seva taxa d’ocupació en el saldo interanual 2007-2008 amb una reducció de -2,6 punts percentuals.

21

El segon nivell d’estudis, els secundaris de primera etapa, han patit, el quart trimestre del 2008, una pèrdua de -69.882 persones respecte al mateix trimestre del 2007, això suposa una variació interanual de -5,8 punts percentuals. Aquesta variació és la més elevada de tots els nivells d’estudis que ofereix l’enquesta. Aquest grup presenta una taxa d’ocupació del 64,9%. El tercer grup de l’enquesta, el que recull el nivell d’estudis secundaris de segona etapa, pateix una pèrdua de -83.952 persones, el quart trimestre del 2008, i redueix la seva taxa en -4,6 punts percentuals. Aquesta reducció en nombres absoluts és la més elevada d’entre els diferents grups d’edat. La taxa d’ocupació per aquest nivell d’estudis és, per a l’últim trimestre de 2008 d’un 68,8%. El quart i darrer grup que ofereix l’enquesta és el que recull les persones amb un nivell d’estudis superiors. El darrer trimestre del 2008 aquest grup veu com augmenta l’ocupació en 34.007 persones. Malgrat aquest augment en nombres absoluts, la taxa d’ocupació de les persones que diuen tenir estudis superiors disminueix en -1,4 punts percentuals respecte al darrer trimestre del 2007. Tot i així, aquest nivell d’estudis és el que presenta la taxa d’ocupació més elevada, com ja hem comentat anteriorment, fent evident la importància de la formació a l’hora de poder accedir i mantenir-se al mercat de treball. Aquest nivell recull 1.170.461 persones al tancament de l’any 2008, que representen un 34,7% del total de persones ocupades. Per tant, l’enquesta evidencia que el grup més nombrós de persones que treballen a Catalunya té una formació superior, deixant veure que la formació és un factor clau a l’hora de poder accedir al mercat de treball i mantenir-se en ell. Una altra qüestió que analitzem al llarg d’aquest estudi, és si la feina que desenvolupen aquestes persones es correspon o no amb la qualificació o formació que han adquirit. 3.2.5 Població ocupada de 16 a 64 anys per branques d’activitat En aquest apartat ens centrem a veure en quines branques d’activitat treballa la població ocupada a Catalunya. Com s’ha esmentat en l’apartat de metodologia d’aquest estudi, tot i que a l’any 2008 ja s’ha començat a utilitzar la nova CNAE-09 (Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques) en la recollida de les dades de l’EPA, també s’han seguit recopilant les mateixes dades amb la CNAE-93. En aquest estudi hem fet ús d’aquesta última classificació d’activitats econòmiques, fet que ens ha permès establir comparacions entre el període 2007-2008. Farem ús de la desagregació de la CNAE a dos dígits, que distingeix aproximadament unes 60 activitats. La desagregació, que fa referència al nivell d’especificitat o detall del conjunt d’activitats econòmiques, ens permet conèixer força de prop la situació del teixit productiu català pel que fa a l’ocupació. Primerament, podem veure que hi ha sis grans branques d’activitat que destaquen per aglutinar més de 180.000 persones ocupades cadascuna d’elles. Aquestes activitats reuneixen gairebé el 48% del total de la població ocupada a Catalunya. Per ordre de pes sobre el total d’ocupació aquestes branques són: construcció, altres activitats empresarials, comerç al detall, activitats sanitàries i veterinàries; serveis socials, hostaleria i, finalment, educació.

22

Segons el pes sobre el total d’ocupació, hem de dir que cap d’aquestes branques supera el 15% del total, només la construcció supera el 10% del total. Aquests resultats ens indiquen, com ja es feia palès en l’estudi de l’any anterior, que el mercat de treball català presenta un alt nivell de diversificació en relació a l’ocupació i, per tant, una reduïda dependència sectorial. Tot i aquesta diversificació, cal dir que la construcció aglutina el 10,7% del total de persones ocupades. En nombres absoluts estem parlant de 360.503 persones, l’any 2008, que són 51.712 persones més que l’ocupació que trobem en segon lloc: altres activitats empresarials. Cal tenir en compte que la construcció, branca d’activitat on treballa més població ocupada, ha estat en els últims anys el sector en el qual s’han basat gran part dels creixements d’ocupació i que per primera vegada, a finals de 2008, aquest creixement ha parat, ha decaigut i ha suposat la pèrdua de -85.697 llocs de treball al tancament de l’any. A continuació detallem l’anàlisi de les principals branques d’activitat i la seva evolució en termes d’ocupació, des del darrer trimestre de 2007 fins al darrer trimestre del 2008. Les branques que han guanyat en nombre d’ocupats el darrer trimestre del 2008, són: activitats sanitàries i veterinàries; serveis socials, amb 20.461 persones ocupades més que el darrer trimestre del 2007; educació, amb 14.689 persones ocupades més; activitats de sanejament públic, amb 6.132 persones ocupades més que al 2007; i activitats diverses de serveis personals, amb 5.914 persones ocupades més. A més, cal destacar el fet que l’activitat que correspon a organismes extraterritorials, el darrer trimestre del 2008, ha recollit 550 persones ocupades, quan a l’any 2007 el nombre era zero. Aquests creixements de població ocupada són molt significatius si tenim en compte que l’any 2008, l’ocupació a Catalunya s’ha reduït en -151.383 persones. Per tant, cal considerar aquests sectors d’ocupació com els sectors menys afectats per la crisi i per l’increment de persones aturades que ha patit Catalunya al llarg de 2008. A l’apartat que fa referència a l’atur de la població activa es constataran aquests resultats. Si ens fixem en les branques d’activitat que han perdut nombre d’ocupats en relació amb el 2007, cal destacar-ne, sobretot, la construcció, amb una pèrdua de 85.697 persones ocupades; el comerç al detall, amb -16.700 persones menys; les llars que ocupen personal domèstic, amb una reducció de -11.870 persones ocupades; i altres productes minerals no metàl·lics amb -10.845 persones ocupades. Amb els resultats obtinguts a través de l’enquesta, ja des de 2007 es detectava un canvi de cicle caracteritzat per la pèrdua de pes del sector de la construcció que deixa de ser un dels principals responsables del creixement de l’ocupació i de l’activitat econòmica catalana. Aquest canvi de cicle es fa palès a finals del 2008, quan el sector de la construcció perd més de -85.000 llocs de treball. Per concloure aquest apartat, afegim una taula que permet veure la variació absoluta i percentual de la població ocupada de 16 a 64 anys per les branques d’activitat que concentren més del 75% de les persones ocupades. També afegim una taula amb la variació, en punts percentuals, del pes relatiu de les branques d’activitat que presenten més del 75% de les persones ocupades de 16 a 64 anys.

23

Taula 5: Branques d'activitat que aglutinen més del 75% de la població ocupada de 16 a 64 anys (4t trim 2008) Branca d'activitat Nombres absoluts Construcció 360.503 Altres activ. empresarials 308.791 Comerç al detall 297.756 Activ. sanitàries i veterinàries; serveis socials 226.612 Hostaleria 216.434 Educació 196.323 Adm. pública, defensa i seguretat social obligatòria 137.523 Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç 124.690 Transport terrestre i per canonada 121.781 Llars que ocupen personal domèstic 116.156 Productes alimentaris i begudes 91.277 Productes metàl·lics, excepte maquinària i equipament 73.840 Maquinària i equipament mecànic 73.735 Indústria química 73.214 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 72.160 Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, venda... 64.339 Resta de sectors 817.745 Total 3.372.879

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Taula 6: Variació interanual en nombres absoluts de les branques d'activitat que aglutinen més del 75% del total de l'ocupació (4t trim 2008) Branca d'activitat Variació interanual Construcció -85.697 Altres activ. empresarials -1.288 Comerç al detall -16.700 Activ. sanitàries i veterinàries; serveis socials 20.461 Hostaleria 3.388 Educació 14.689 Adm. pública, defensa i seguretat social obligatòria -850 Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç 3.341 Transport terrestre i per canonada 1.105 Llars que ocupen personal domèstic -11.870 Productes alimentaris i begudes -13.818 Productes metàl·lics, excepte maquinària i equipament 5.289 Maquinària i equipament mecànic -9.650 Indústria química -9.581 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 312 Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, venda... -9.829


24

Aquestes taules ens permeten veure els guanys i pèrdues d’ocupació tal com hem comentat anteriorment. A l’any 2008 augmenta l’ocupació en sectors com les activitats sanitàries i veterinàries; serveis socials, educació, activitats de sanejament públic i activitats diverses de serveis personals. Per contra, disminueix en sectors com la construcció, comerç al detall i llars que ocupen personal domèstic. 3.3 Població aturada de 16 a 64 anys La població aturada a Catalunya, l’últim trimestre del 2008, ha estat de 455.772 persones, el que suposa un augment en nombres absoluts de 204.385 aturats i aturades més que al mateix trimestre de l’any 2007. Si fins ara els increments interanuals de persones aturades se situaven al voltant de 3,2% durant el 2006 i d’1,9% el 2007, a l’any 2008 el creixement ha estat del 81,3%. Per tant, si fins ara la població aturada augmentava de forma moderada, durant el 2008 observem com les persones en situació d’atur gairebé es dupliquen. Malauradament, aquest increment incideix de forma negativa en la proporció existent entre les persones aturades i les persones actives tal i com mencionàvem quan analitzàvem l’activitat. Si fins ara els creixements de la població aturada eren compensats per l’augment de la població activa i es mantenien taxes d’atur similars als anteriors períodes, el 2008 observem com la taxa d’atur s’eleva fins a arribar a l’11,9%, el que significa un increment interanual de 5,2 punts percentuals respecte al 2007. Gràfic 7. Evolució de la taxa d’atur total de 16 a 64 anys (2007 i 2008)

Taxa d'atur total

5

7

9

11

13



25

L’evolució de la taxa d’atur dels anys anteriors ens mostra, any rere any, una disminució dels seus valors, sobretot en el període comprès entre 2002 i 2004, fins a situar-se des de l’any 2005 en xifres al voltant del 6%. Ara bé, aquest 2008 marca una ruptura de la tendència observada amb un creixement progressiu de la taxa d’atur fins a arribar a una xifra de 2 dígits el darrer trimestre. Així doncs, es posa de manifest que la població aturada està augmentant molt per sobre de la població activa, cosa que provoca que el nostre mercat de treball no pugui crear ocupació a un ritme superior al de la destrucció de llocs de treball. Si ben és cert que en l’anterior estudi ja es feia palesa la necessitat de lluitar contra l’atur en una situació del nostre mercat de treball que semblava d’estancament amb taxes d’atur que no baixaven del 6%, aquest any es confirmen els pronòstics que es feien referents al possible creixement de l’atur. El nombre de persones en situació d’atur s’incrementa de forma important al 2008, gairebé es duplica. La població aturada augmenta a un ritme superior que la població activa. La taxa d’atur es situa per sobre del 10%. 3.3.1. Població aturada de 16 a 64 anys per sexe En acabar el 2008, el creixement del nombre de persones aturades a Catalunya està protagonitzat per ambdós sexes, però, sobretot, pels homes que han augmentat el seu nombre en 140.644. Aquest augment significa un increment interanual del 116,4% i se situa en una xifra de 261.490 aturats. En el cas de les dones l’increment interanual d’aturades ha estat molt més moderat, del 48,8%, és a dir 63.741 dones aturades més que a l’any 2007. A més d’aquest increment, observem com les distàncies entre homes i dones s’han anat reduint des del 2007. Si abans el percentatge de dones aturades era del 52,4% respecte al d’homes, que era del 47,6%, el quart trimestre del 2008 canvia la situació. Són els homes els que presenten més pes respecte a la població aturada total, amb un 57,4% davant de les dones que se situen en un 42,6%. Si analitzem la taxa d’atur per sexes veiem com durant el període comprès entre el quart trimestre del 2007 i el 2008, la taxa masculina és d’un 12,2% mentre que la femenina se situa en un 11,5%, valor que per primera vegada està per sota de la taxa d’atur masculina. A més, el 2007 la taxa d’atur masculina ha experimentat un increment interanual del seu valor de més de 6 punts percentuals mentre que la femenina ho ha fet només en 3,4 punts. L’evolució de la taxa d’atur al llarg del 2008 ens indica com els valors obtinguts per ambdós sexes canvien de tendència cap al segon trimestre de l’any quan la taxa d’atur masculina supera la femenina, per continuar amb aquesta predisposició fins al darrer trimestre. Per tant, podem afirmar que durant aquest 2008 són els homes els que han experimentat un augment, tant en el nombre d’aturats com en els valors de les taxes d’atur, tot i que la taxa d’activitat femenina encara esta molt per sota de la masculina. Cal matisar que aquest fet no és a causa de la millora de la situació de les dones, que continua sent bastant delicada, sinó per l’empitjorament d’alguns dels sectors d’activitat més masculinitzats, com podrem comprovar al llarg d’aquest estudi.

26

Gràfic 8. Evolució de la taxa d’atur de 16 a 64 anys per sexe (2007 i 2008)

Taxa d'atur per sexe

0

5

10

15

20

25


Homes Dones

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). El nombre d’aturats s’incrementa més que el nombre d’aturades, reduint-se les distàncies entre ells. La taxa d’atur masculina es situa per primera vegada per sobre de la taxa femenina, no per la millora de les dones sinó per l’augment de l’atur en sectors altament masculinitzats. 3.3.2 Població aturada de 16 a 64 anys per grups d’edat En el decurs de 2008 podem observar com ha augmentat la població aturada de 16 a 64 anys en tots els grups d’edat, sent les franges de 20 a 30 anys i de 31 a 44 anys les que concentren el major nombre de persones aturades i els majors increments interanuals, amb 168.144 i 154.215 persones respectivament. En canvi, són els joves de 16 a 19 anys els que presenten la taxa d’atur més elevada amb un 45,3% el quart trimestre de 2008. Si ens fixem en l’evolució que ha experimentat cada grup d’edat veiem com cadascun d’ells ha empitjorat la seva situació respecte a l’any 2007, i han augmentat les distàncies entre els valors registrats a cada franja. Com ja hem esmentat abans, els joves de 16 a 19 anys són els que continuen presentant una taxa d’atur elevadíssima, que ha augmentat en un any més de 15 punts percentuals. En nombres absoluts són 37.920 joves els que es troben en situació d’atur a finals de 2008 i presenten un increment interanual del 56,2% respecte a l’any 2007. Les persones de 20 a 30 anys concentren el major nombre de població aturada amb 168.144 aturats i aturades el quart trimestre del 2008 i experimenten el creixement interanual més elevat, que és del

27

134,4%. Respecte a la seva taxa d’atur és la segona més alta amb un 18,2% i amb un augment de 10,6 punts percentuals respecte al darrer trimestre del 2007. Per altra banda, les persones de 31 a 44 anys també presenten un gruix important de població aturada amb 154.215 persones, l’increment arriba al 94,3% l’any 2008. La taxa d’atur d’aquest grup ha augmentat 4,8 punts percentuals respecte al 2007 i se situa en un 10%. El grup de persones de 45 a 54 anys presenta una taxa d’atur del 8% amb una variació interanual del seu valor molt moderada, només d’1,2 punts percentuals més. El mateix succeeix amb el nombre d’aturats i aturades d’aquesta edat que s’ha incrementat lleugerament, un 22,7%. Finalment, les persones de més edat continuen presentant la taxa d’atur més baixa, amb un valor del 6,2%, però cal fer atenció en el fet que tant la variació interanual en nombres absoluts com de la taxa ha estat més elevada per a aquesta franja d’edat que per la immediatament anterior. Per tant, es pot continuar afirmant que a més edat es registren taxes d’atur més baixes, i són els joves els que continuen patint de forma més acusada l’atur i els que tenen més dificultats per inserir-se al món laboral català. És a partir del grup d’edat de 31 a 44 anys quan s’observen taxes inferiors a la mitjana catalana, la resta presenten encara valors molt per sobre. Taula 7. Evolució de la taxa d’atur de 16 a 64 anys per grups d’edat (2007 i 2008) 16 a 19 20 a 30 31 a 44 45 a 54 55 a 64

2007 1r trim. 19,9 7,8 6,7 5,2 5,2

2n trim. 24,8 6,3 5,4 5,6 4,8

3r trim. 25,8 8,3 5,5 5,7 5,7

4t trim. 29,8 7,7 5,2 6,9 4,9

2008 1r trim. 28,5 10,2 6,5 6,3 4,9

2n trim. 32,3 10,4 6,4 6,0 4,5

3r trim. 34,5 13,3 7,8 6,0 4,7

4t trim. 45,3 18,2 10,0 8,1 6,2

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Els grups d’edat que concentren el major nombre de persones desocupades són el tram de 20 a 30 anys i de 31 a 44 anys, a més són els que més han incrementat el nombre d’aturats i aturades al 2008. La taxa d’atur més elevada la presenten les persones de 16 a 19 anys. Per tant, els joves presenten greus dificultats a l’hora d’accedir al mercat de treball i l’augment de l’atur s’estén afectant a la població amb edats més actives. 3.3.3 Població aturada de 16 a 64 anys per nacionalitat Al 2007 observàvem com les persones de nacionalitat espanyola disminuïen el nombre de població aturada, mentre que les persones de nacionalitat estrangera augmentaven els seus valors i

28

protagonitzaven l’increment de població aturada a Catalunya. Durant aquest 2008 són els aturats i aturades de nacionalitat espanyola, els que incrementen en nombres absoluts l’atur en 305.252 persones. Tot i així, les conseqüències de l’atur a Catalunya continuen afectant, en major mesura, les persones immigrades amb un increment interanual del 84,2%, xifra que està per sobre del creixement experimentat per les persones aturades espanyoles, amb un 79,9%. A més, cada vegada són més les persones immigrades en situació d’atur, mentre que el pes de la població de nacionalitat espanyola decreix respecte al total d’aturats i aturades. El percentatge de persones immigrades és més gran i arriba el 2008 a representar el 33%. Si analitzem la taxa d’atur per nacionalitat observem com els resultats empitjoren de forma clara per a les persones de nacionalitat estrangera, tant en valors, com en increments interanuals. Per tant, les persones immigrades registren una taxa d’atur del 20,3% al 2008, el que significa 8,7 punts percentuals per sobre de la de l’any 2007. Per contra, les persones de nacionalitat espanyola presenten una taxa d’atur del 9,9% amb un increment de 4,4 punts percentuals respecte al 2007, això mostra una diferència de més de 10 punts percentuals entre les dues. Si mirem enrere, observem com les taxes d’atur de les persones amb nacionalitat espanyola han estat sempre per sota de les registrades per les persones immigrades i presenten valors d’1 dígit. Per contra, les persones de nacionalitat estrangera sempre han registrat valors de 2 dígits. Gràfic 9. Evolució de la taxa d’atur de 16 a 64 anys per nacionalitat (2007 i 2008)

Taxa d'atur per nacionalitat

0

5

10

15

20

25

30

35




29

El nombre de les persones espanyoles aturades augmenta al 2007, però els increments més importants els experimenten les persones de nacionalitat estrangera. La taxa d’atur de les persones immigrades és bastant superior a la que registren les persones autòctones. Així doncs, les persones estrangeres continuen patint amb més força l’atur. Tot i això, cal tenir present que en nombres absoluts la població immigrant és molt inferior a l’autòctona. 3.3.4 Població aturada de 16 a 64 anys per nivell d’estudis L’estudi de la població aturada de 16 a 64 anys en relació amb el seu nivell d’estudis assenyala que totes les categories han augmentat la seva taxa d’atur respecte de l’any 2007. A més, presenten taxes per sobre de la taxa d’atur total catalana, excepte en el cas de les persones amb estudis superiors que presenten una taxa de -6,5 punts percentuals per sota de la taxa d’atur a Catalunya. Durant el 2008 podem observar com s’han agreujat les diferències entre les persones que tenen un nivell d’estudis inferior i les que han acabat els estudis superiors. Si al quart trimestre del 2007 les diferències entre ambdós nivells se situaven al voltant de 6 punts percentuals, el 2008 aquesta diferència augmenta fins a registrar més de 12 punts percentuals. La categoria d’analfabets i d’educació primària és la que presenta una taxa d’atur més elevada, amb un 18% el quart trimestre del 2008 i un increment de 7,4 punts percentuals respecte de l’any 2007. Tot i així, com veurem a continuació, no és el nivell d’estudis que més ha augmentat el seu nombre d’aturats i aturades, amb un increment interanual del 76%. Les persones amb educació secundària de primera etapa presenten una taxa d’atur inferior al grup anterior, amb 15,3%, 7,9 punts percentuals per sobre de l’any 2007. Es tracta del nivell d’estudis que concentra un major nombre de població aturada l’últim trimestre del 2008, amb 145.485 persones. A més, és la categoria que més ha incrementat el seu nombre d’aturats i aturades, un 108,3%. La població amb estudis secundaris de segona etapa presenta una taxa d’atur del 12,5%, 6,2 punts percentuals per sobre que la registrada l’any 2007. El seu increment interanual del nombre d’aturats i aturades és del 93,1%, 56.991 persones més. Finalment, les persones amb educació superior són les que presenten la taxa d’atur més baixa amb un 5,4% i les que menys variació han experimentat en punts percentuals, 1,2 més que al 2007. El seu increment interanual també ha estat molt moderat amb 17.784 persones més en situació d’atur el 2008, el que significa un increment interanual del 36%. Per tant, podem continuar afirmant que les persones que tenen un grau superior d’estudis presenten taxes d’atur menors i que aquest valor augmenta a mesura que baixa el nivell d’estudis de les persones aturades. Tot i així, cal destacar que aquest 2008 el nivell d’estudis que concentra un major nombre de persones aturades és el d’educació primària de primera etapa i també és el que més ha incrementat la seva taxa d’atur respecte al 2007.

30

Taula 8. Evolució de la taxa d’atur de 16 a 64 anys per nivell d’estudis (2007 i 2008) Nombres absoluts Taxa d'atur

Analfabets i educació primària 71.051 10,6

Educació secundària 1a. etapa 69.850 7,4


Educació superior 49.308 4,2

2007 4t trim.

Total 251.387 6,7

Analfabets i educació primària 125.026 18,0



Educació superior 67.092 5,4

2008 4t trim.

Total 455.772 11,9 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). La taxa d’atur augmenta a tots els nivells d’estudis i només les persones amb educació superior presenten un valor per sota de la mitjana catalana. La taxa d’atur més elevada la registren les persones analfabetes o amb educació primària, mentre que la taxa més baixa la registren les persones amb educació superior. Per tant, la formació continua esdevenint una eina efectiva per tal de patir amb menor intensitat l’atur. 3.3.5 Població aturada de 16 a 64 anys per branques d’activitat En aquest apartat analitzarem els sectors d’activitat que concentren un major nombre de persones aturades i les variacions que han experimentat des del quart trimestre de 2007 al 2008 amb les dades desagregades a 2 dígits de la CNAE-93. A aquest efecte, treballarem amb resultats per sobre de les 6.000 persones, ja que els resultats inferiors podrien no resultar bones estimacions. Cal aclarir que l’EPA, quan analitza l’atur per branques d’activitat, només recull dades referents a les persones que estan a l’atur des de fa menys d’1 any i no es tenen en compte les persones que cerquen la primera feina. Per tant, els resultats obtinguts no fan referència a les persones que estan a l’atur des de fa més d’1 any i que no han treballat prèviament. Si al període comprès entre 2006 i 2007 ja ressaltava l’alentiment del ritme de creixement de l’ocupació del sector de la construcció, aquest 2008 ens mostra com és la branca d’activitat que concentra més nombre de persones aturades. El nombre de població aturada a la construcció s’ha incrementat en 63.767 persones, el que significa un creixement interanual del 266,2%. Si abans aquest sector contenia gairebé el 15% de la població aturada a Catalunya, el quart trimestre de 2008 el seu pes augmenta en més de 14 punts percentuals i representa ja un 29,4% de les persones aturades.

31

Després de la construcció, l’hostaleria és la segona branca d’activitat que més nombre de població aturada concentra amb 30.085 persones el 2008. Tot i que l’increment interanual ha estat del 62,8% amb 11.606 persones aturades més, el seu pes respecte al total d’aturats i aturades es redueix en gairebé -1 punt percentual amb un 10% del total de la població aturada. Aquesta davallada de població aturada, en part és a causa de la important destrucció de llocs de treball que ha experimentat la construcció. El comerç al detall també presenta un augment important de població aturada. Aquesta branca presenta un increment interanual del 38,9%, el que significa 6.780 persones més en atur des del 2007. Tal i com passava amb l’hostaleria, el comerç al detall també disminueix el seu pes en més de -2 punts percentuals i se situa en un 8,1% respecte al total d’aturats i aturades a Catalunya. Finalment, els sectors d’activitat del transport terrestre i per canonada i altres activitats empresarials experimenten increments interanuals molt similars per a aquest 2008. Amb un 14,8% el primer i 13,4% pel segon, ambdós redueixen el seu pes respecte al total de la població aturada. Si ens fixem en la variació que s’ha produït en la presència o no d’algunes branques d’activitat des del quart trimestre de 2007 al quart trimestre de 2008 observem com hi ha sectors que augmenten el nombre de persones aturades i arriben a 6.000 i altres que, per contra, en redueixen el nombre per sota d’aquesta xifra. Taula 9. Branques d’activitat que tenen més persones aturades i percentatge (4t trimestre de 2007 i 4t trimestre de 2008)

Branques d'activitat principals 4t trim 2007 % 4t trim 2008 %

Productes alimenticis i begudes 5.814 3,6% 8.486 2,8%

Indús. tèxtil 1.316 0,8% 6.376 2,1%

Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 3.931 2,5% 9.368 3,1%

Construcció 23.947 15,0% 87.714 29,4%

Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç 3.942 2,5% 7.375 2,5%

Comerç al detall 17.412 10,9% 24.192 8,1%

Hostaleria 18.479 11,6% 30.085 10,1%

Transport terrestre i per canonada 7.018 4,4% 8.059 2,7%

Altres activ. empresarials 15.784 9,9% 17.907 6,0%

Activ. sanitàries i veterinàries; serveis socials 4.085 2,6% 10.148 3,4%

Llars que ocupen personal domèstic 6.369 4,0% 5.006 1,7%

Total classificables* 159.757 - 298.333 -

No classificables** 91.631 - 157.441 -

Total població aturada 251.388 - 455.774 - * persones que estan aturades des de fa menys d'un any ** persones que estan aturades des de fa més d'un any i aquelles que no han treballat prèviament. Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE).

32

Per tant, tenim cinc branques d’activitat que han augmentat la seva població aturada per sobre de 6.000 persones; totes han augmentat el seu pes relatiu respecte al total de la població aturada, excepte els productes alimentaris i begudes que s’han reduït en 0,8 punts percentuals. De la resta, destaca la indústria tèxtil amb un augment del seu pes relatiu de més d’1 punt percentual i se situa en un 2,8%. Per contra només tenim una branca d’activitat que disminueix el nombre d’aturats i aturades en aquest període per sota de les 6.000 persones. Són les llars que ocupen personal domèstic, les quals registren -1.363 persones aturades menys que al 2007 i que disminueixen el seu pes en més de -2 punts percentuals. En definitiva, aquest 2008 està marcat per un augment del nombre de branques d’activitat que incrementen la seva població aturada per sobre de 6.000 persones i el seu pes respecte a la població aturada total, i destaca la construcció, que és la que presenta els pitjors valors. El sector de la construcció és el que concentra més persones desocupades i el que més ha incrementat el nombre de persones aturades al 2008. Les branques d’activitat de productes alimentaris i begudes, juntament amb les llars que ocupen a personal domèstic disminueixen el seu pes en persones aturades.

33

4. La realitat laboral a Catalunya 4.1. Les persones ocupades Com hem pogut veure en l’apartat 3 d’aquest estudi, l’ocupació a Catalunya s’ha reduït l’any 2008 en -4,5 punts percentuals respecte l’any 2007. Les persones més afectades per aquesta tendència negativa de l’ocupació són, les persones joves d’entre 20 i 30 anys, de nacionalitat no espanyola i amb nivells d’estudis primaris. A més, també hem pogut constatar que és la construcció la branca d’activitat més afectada per la pèrdua de llocs de treball. A part de conèixer aquesta realitat, l’enquesta de població activa també ens permet entrar en més detall en determinats aspectes relacionats amb l’ocupació. És per això que en aquest apartat hem volgut conèixer la realitat de l’ocupació a Catalunya en referència als grups professionals del mercat de treball català, alhora que hem considerat oportú incidir en la qualificació de les persones ocupades tenint en compte el seu nivell d’estudis i variables com ara el sexe i la nacionalitat. A més, també hem trobat interessant poder aprofundir en fenòmens com la parcialitat, la subocupació i la temporalitat de les persones ocupades a Catalunya, a més d’analitzar la salarització d’aquests individus. Tota aquesta anàlisi recull de manera detallada la situació de les persones ocupades a Catalunya durant l’any 2008. 4.1.1. Ocupació per grups professionals Les dades de qualificació dels llocs de treball amb les quals podem comptar per fer aquest estudi són molt agregades, és a dir que agrupen moltes categories no massa homogènies, i limiten el poder fer una bona anàlisi dels grups professionals que hi ha al mercat de treball català. Cal dir, també, que de les deu categories amb les quals treballarem, n’hi ha dues de les quals cal aclarir la definició. Una és la que engloba els directius d’administració i empresa, perquè inclou els ocupats i ocupades que treballen pel seu compte i no tenen treballadors i treballadores al seu càrrec, i l’altra és la categoria que agrupa les persones ocupades dels serveis de restauració, personal i de comerç, perquè dins d’aquest grup hi pot haver qualificacions molt diverses. Tenint present aquestes limitacions, l’estudi de les dades d’ocupació de l’any 2008 ens mostra que el grup professional que recull més persones ocupades és el de treballadors de serveis de restauració, personals i comerç. Concretament, aquest grup aglutina 502.958 persones ocupades, un 14,9% del total de la població ocupada catalana. Si ens fixem en els resultats obtinguts per a l’any 2007, podem veure que el grup més nombrós era el de treballadors qualificats de manufactures i construcció, amb 566.844 persones ocupades. Aquest grup professional ha perdut en un any més de 79.000 persones ocupades, fet que suposa un decreixement interanual del -14%.

34

Tot i aquesta pèrdua en nombres absoluts, és el segon grup professional que recull més persones ocupades l’any 2008, exactament 487.616 persones. El tercer grup professional en nombre de persones ocupades és el d’empleats administratius, amb 479.700 treballadors i treballadores. Si observem aquest mateix grup per a l’any 2007, podem dir que també era el tercer grup en nombre de persones ocupades, exactament 474.622. Gràfic 10: Població ocupada de 16 a 64 anys per grups professionals (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008)

Població ocupada per grups professionals

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

Dire

ctiu

sd'

adm

inis

traci

ói e

mpr

esa

Tècn

ics

ipr

ofes

sion

als

cien

tífic

s i

Tècn

ics

ipr

ofes

sion

als

de s

upor

t

Empl

eats

adm

inis

tratiu

s

Treb

alla

dors

de s

erve

is d

ere

stau

raci

ó,Tr

ebal

lado

rsqu

alific

ats

agra

ris i

Treb

alla

dors

qual

ificat

s de

man

ufac

ture

s i

Ope

rado

rsd'

inst

al·la

cion

si m

aqui

nària

Treb

alla

dors

no q

ualifi

cats

Forc

esar

mad

es

2007 2008

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si ens fixem en l’evolució interanual experimentada des del quart trimestre de 2007 fins al quart trimestre de 2008, trobem que la majoria de grups perden població ocupada excepte els grups de tècnics i professionals científics i intel·lectuals (40.117 persones), treballadors de serveis de restauració, personals i comerç (9.234 persones) i empleats administratius (5.078 persones). Els grups professionals que han patit una pèrdua d’ocupació més accentuada són: treballadors qualificats de manufactures i construcció, amb -79.228 persones ocupades menys, tècnics i professionals de suport, amb -40.595 persones ocupades, i operadors d’instal·lacions i maquinària, amb una pèrdua de -38.976 persones. Aquestes dades són importants perquè trenquen la tendència que s’havia vist fins ara d’un augment d’ocupació entre els nivells de baixa qualificació. Ara és tot el contrari: si bé, en general, parlem de disminució del nombre de persones ocupades, són els nivells de baixa qualificació els que pateixen pèrdua d’ocupació en tots els seus grups professionals. A més, en nombres absoluts, el grup professional que ha augmentat més és el que correspon a tècnics i professionals científics i intel·lectuals, amb una incorporació de més de 40.000 persones ocupades. Aquest grup professional correspon a un nivell de qualificació alt i, per tant, trenca la tendència d’anys anteriors.

35

Taula 10: Percentatge i nombres absoluts de persones ocupades segons nivell de qualificació (4t trimestre 2008) Nombres absoluts %

Nivell de qualificació baixa o nul·la 799.375 23,7%

Nivell de qualificació mitjana 1.011.282 30,0%

Nivell de qualificació alta 1.058.084 31,4%

Serveis de restauració, personals i comerç 502.958 14,9%

Forces armades 1.181 -

Total 3.372.880 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Hem distribuït els grups professionals en diferents nivells de qualificació tal com es va fer en l’estudi l’any passat, i els resultats obtinguts per a l’any 2008 són els següents: Les persones ocupades sense qualificació o amb baixa qualificació són les que es troben o

en el grup de treballadors no qualificats, o bé en el grup d’operadors d’instal·lacions. Aquest nivell aglutina el 23,7% de la població ocupada.

Les persones ocupades com a treballadors qualificats de manufactures i construcció,

treballadors qualificats agraris i pesquers i empleats administratius són considerades de qualificació mitjana. Aquest grup agrupa el 30% del total de persones ocupades al quart trimestre de 2008.

Les persones ocupades amb qualificació alta, com tècnics i professionals de suport, tècnics i

treballadors científics i intel·lectuals, directius d’administració i empresa, passen a aglutinar el 31,4% del total de la població ocupada.

Les persones ocupades dels serveis de restauració, personals i comerç no les hem classificat

en cap nivell per la poca claredat que ofereix el nivell de desagregació de l’EPA, ja que és un grup força heterogeni. Aquest grup professional engloba el 14,9% del total de la població ocupada.

Així doncs, si no tenim en compte aquest darrer grup professional, podem dir que en els nivells de qualificació mitjà i alt hi ha més del 60% del total de la població ocupada. Aquesta dada per a l’any 2008 és molt similar a la que es va obtenir l’any 2007. Grups professionals per sexe A diferència de l’any passat, aquest any hem considerat important fer l’encreuament de dades entre la variable sexe i els grups professionals. En aquest sentit, pretenem veure les diferències entre homes i dones que hi ha en el mercat laboral català segons el grup professional al qual pertanyen.

36

En nombres absoluts, per a l’any 2008, podem veure que la presència masculina es troba sobretot en els grups de treballadors qualificats de manufactures i construcció i operadors d’instal·lacions i maquinària. Respectivament, hi ha 463.375 i 301.765 homes ocupats en aquests sectors. La presència femenina la trobem, majoritàriament, en els grups d’empleats administratius, amb 340.561 dones ocupades, i treballadors de serveis de restauració, personals i comerç, amb 335.449 dones ocupades. Si ens fixem en el percentatge que suposen aquests resultats sobre el total de la població ocupada tenim, per una banda, que el 45,1% del total de dones ocupades es troba entre el grup d’empleades administratives (22,7%) i el grup de treballadores de serveis de restauració, personals i comerç (22,4%). Pel que fa als homes, un 24,7% del total d’homes ocupats es troba en el grup de treballadors qualificats de manufactures i construcció, i un 16,1% del total d’homes ocupats està entre el grup d’operadors d’instal·lacions i maquinària. Per tant, un 40,1% del total d’homes es troba entre aquests dos grups professionals. Taula 11: Variació interanual per grups professionals i sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) Homes Dones Total

Directius d'administració i empresa -3.838 -1.888 -5.726

Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 30.047 10.071 40.118

Tècnics i professionals de suport -29.141 -11.454 -40.595

Empleats administratius -8.503 13.582 5.079

Treballadors de serveis de restauració, personals i comerç 8.168 1.066 9.234

Treballadors qualificats agraris i pesquers 6.718 -2.492 4.226

Treballadors qualificats de manufactures i construcció -78.412 -816 -79.228

Operadors d'instal·lacions i maquinària -38.893 -83 -38.976

Treballadors no qualificats -21.015 -10.807 -31.822

Forces armades -228 -23 -251 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si ens fixem en la variació interanual de les persones ocupades per grups professionals i sexe, podem dir que la diferència més gran en pèrdua de persones ocupades es dóna en el grup de treballadors qualificats de manufactures i construcció. El fet de desagregar les dades per sexe, ens permet veure que aquesta pèrdua és pràcticament masculina. En canvi, és el grup de tècnics i professionals científics i intel·lectuals el que presenta una variació interanual positiva de l’ocupació, tant per a homes com per a dones. En el cas dels homes, aquest grup professional és el que ha experimentat un creixement interanual més elevat. En el cas de les dones, el grup professional que presenta el creixement interanual més elevat és el d’empleades administratives. En general, podem dir que el nombre d’ocupats masculins es troba repartit de manera, més o menys homogènia, en tots els grups professionals, amb valors entre el 9% i el 16% del pes en cada grup

37

professional. En canvi, les dones tenen una presència per grups professionals més polaritzada, és a dir, són molt presents als grups que corresponen a nivells de qualificació baixa i força presents entre algun grup professional considerat de qualificació alta. Amb tot això, respecte l’any 2007 s’evidencia la segregació professional entre homes i dones dins un mercat de treball que no ha sofert cap canvi de tipus estructural per tal de fer desaparèixer aquesta segregació. Grups professionals per nacionalitat D’acord amb el que s’ha exposat anteriorment i en l’estudi d’ocupació que vam elaborar l’any 2007, creiem important analitzar els grups professionals segons la nacionalitat de la persona ocupada. Així podrem veure si hi ha alguna tendència a pertànyer a algun grup professional entre la població estrangera i l’espanyola. Cal tenir presents les limitacions que presenten els grups professionals amb els quals treballem a causa de la seva heterogeneïtat. Aquesta particularitat dificulta el poder realitzar una bona anàlisi dels grups i del nivell de qualificació del mercat de treball català. A grans trets, la distribució de persones per grups professionals i nacionalitat mostra clares diferències entre la població immigrada i la població espanyola. En nombres absoluts, hi ha més presència de persones ocupades espanyoles en el grup d’empleats administratius, mentre que les persones ocupades estrangeres es troben majoritàriament en el grup que aglutina personal no qualificat. Si ens centrem en el pes que tenen aquestes dades sobre el total de la població ocupada, podem dir que un 15,9% del total de persones ocupades espanyoles són empleades administratives i que un 32,2% del total de persones ocupades estrangeres formen part del personal no qualificat. Les dades de l’any 2007, mostraven que el grup professional més nombrós en persones ocupades immigrants, era també el d’empleats no qualificats, amb un pes d’un 32,7% del total d’aquesta població ocupada. Podem veure que, per al mateix any, el grup professional més nombrós en persones ocupades espanyoles era, com el 2008, el d’empleats administratius, amb un 15,4% del total de població espanyola ocupada. Si observem per a l’any 2008 el pes relatiu més baix entre els grups professionals, és el grup de treballadors qualificats agraris i pesquers el que agrupa menys persones ocupades estrangeres (1,7% del total de població ocupada estrangera) i espanyoles (1,2% del total de població ocupada espanyola). El segon lloc de grups professionals amb menys presència de persones ocupades estrangeres, és el del grup professional de directius, administració i empresa, amb un 3,1%. En canvi, el segon grup amb menys ocupats per part de la població ocupada espanyola és el de personal no qualificat, amb un 8,5% del total d’aquesta població.

38

Gràfic 11: Població ocupada de 16 a 64 anys per nacionalitat i grups professionals (4t trimestre 2008)

Població ocupada per nacionalitat i grups professionals

050.000

100.000150.000200.000250.000300.000350.000400.000450.000500.000

Dire

ctiu

sd'

adm

inis

traci

ói e

mpr

esa

Tècn

ics

ipr

ofes

sion

als

cien

tífic

s i

Tècn

ics

ipr

ofes

sion

als

de s

upor

t

Empl

eats

adm

inis

tratiu

s

Treb

alla

dors

de s

erve

is d

ere

stau

raci

ó,Tr

ebal

lado

rsqu

alific

ats

agra

ris i

Treb

alla

dors

qual

ificat

s de

man

ufac

ture

s i

Ope

rado

rsd'

inst

al·la

cion

si m

aqui

nària

Treb

alla

dors

no q

ualifi

cats

Forc

esar

mad

es


Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si ens fixem en la pèrdua d’ocupació dels grups professionals per nacionalitat, podem dir que, el major decreixement de llocs de treball tant per a persones ocupades espanyoles com immigrants es concentra al grup que aglutina treballadors i treballadores de manufactures i construcció. De la pèrdua total de -79.227 llocs de treball, -51.217 són de persones ocupades espanyoles i -28.010 són de persones ocupades immigrants. Malgrat aquesta coincidència, si continuem observant quins grups professionals han patit una pèrdua d’ocupació més gran, podem concloure que la població ocupada espanyola tendeix a perdre més ocupació en el grup que recull els tècnics i professionals de suport, amb -41.355 persones ocupades menys. En canvi, és el grup de treballadors no qualificats el que pateix una pèrdua més nombrosa de treballadors i treballadores immigrants amb -13.907 persones ocupades menys. Els resultats del 2008 agrupats per nivell de qualificació fan evidents les diferències en funció de la nacionalitat de la persona ocupada: Persones ocupades sense qualificació o amb qualificació baixa (treballadors no qualificats i

operadors d’instal·lacions): de nacionalitat estrangera un 40,6% i de nacionalitat espanyola un 20,1%.

Persones ocupades amb qualificació mitjana (treballadors qualificats de manufactures i

construcció, treballadors qualificats agraris i pesquers i empleats administratius): de nacionalitat estrangera un 28% i d’espanyola un 30,4%.

39

Persones ocupades amb qualificació alta (tècnics i professionals de suport, tècnics i treballadors científics i intel·lectuals; i directius d’administració i empresa): 11,7% de nacionalitat estrangera i 35,5% de població espanyola.

Taula 12: Distribució percentual de la població ocupada de 16 a 64 anys segons nacionalitat i nivells de qualificació (4t trimestre 2008) Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera

Nivell de qualificació baixa o nul·la 20,1% 40,6%

Nivell de qualificació mitjana 30,4% 28,0%

Nivell de qualificació alta 35,5% 11,7%

Serveis de restauració, personals i comerç 13,9% 19,6%

Forces armades 0,1% -

Total 100% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Per tant, l’anàlisi de l’ocupació dels grups professionals segons la nacionalitat per a l’any 2008 confirma, com ja es veia en l’estudi de l’any anterior, que la nacionalitat és una de les variables que té a veure en el tipus de lloc de treball que ocupa una persona. Aquesta característica influeix de forma negativa sobre la població ocupada estrangera, ja que és més probable que aquestes persones quedin relegades a llocs de treball majoritàriament poc qualificats, com s’ha pogut constatar amb aquesta anàlisi. 4.1.2. La qualificació dels llocs de treball Tal com ja hem explicat anteriorment, quan parlem de la qualificació ens referim a la qualificació dels llocs de treball que ocupen els individus que responen l’enquesta. En canvi, quan ens referim al nivell d’estudis, analitzem la formació assolida per la persona treballadora. L’estudi de l’any 2007 plantejava, per primera vegada, la hipòtesi d’establir una relació directa entre la formació assolida per l’individu i la qualificació del lloc de treball. En aquest sentit, es va fer l’encreuament entre els grups professionals i els nivells d’estudis de la població ocupada de Catalunya. A partir d’aquesta anàlisi, es va poder afirmar que hi havia una part important de la població ocupada que, tot i haver assolit nivells de formació professional de grau mitjà i fins i tot superior, estava sobrequalificada per als llocs de treball que ocupava. La realitat laboral que es va poder mostrar a partir d’aquesta anàlisi va permetre evidenciar la contradicció que suposa el fet d’animar els joves a formar-se i la realitat del mercat de treball. Si comparem els resultats de l’últim trimestre dels anys 2007 i 2008, podem veure com la variació interanual no presenta resultats gaire diferents.

40

Taula 13: Població ocupada de 16 a 64 anys per nivell de qualificació i nivell d’estudis (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008)

Analfabets i

educació primària Educació

secundària 1a etapa Educació

secundària 2a etapa Estudis

superiors

4t trim 2007

4t trim 2008

4t trim 2007

4t trim 2008

4t trim 2007

4t trim 2008

4t trim 2007

4t trim 2008

Nivell de qualificació baixa o nul·la 270.948 267.189 314.562 285.372 207.583 178.423 77.081 68.391

Nivell de qualificació mitjana 191.952 168.304 314.800 268.450 325.818 303.509 262.073 271.020

Nivell de qualificació alta 53.005 52.900 91.981 84.458 203.411 173.340 715.891 747.386

Serveis de restauració, Personals i comerç 83.878 79.839 155.070 168.478 173.367 170.978 81.410 83.663

Forces armades 0 0 441 212 990 969 0 0

Total 599.783 568.232 876.854 806.970 911.169 827.219 1.136.455 1.170.460

Des d’aquest punt de partida, aquest any 2008 creiem que pot resultar interessant fer una anàlisi de la qualificació dels llocs de treball i el nivell d’estudis, considerant, a més, les variables com el sexe i la nacionalitat de la població ocupada. Qualificació dels llocs de treball i el nivell d’estudis Si observem la taula, podem dir que dins el grup de persones ocupades de 16 a 64 anys analfabetes o amb educació primària per a l’últim trimestre de 2008, un 47% té un baix o nul nivell de qualificació. Tot seguit, trobem que un 29,6% del total d’aquest grup de persones ocupades té un nivell de qualificació mitjà. A més, un 9,3% del total de persones que afirmen ser analfabetes o tenir estudis primaris, ocupen llocs de treball de qualificació alta. Taula 14: Percentatge població ocupada de 16 a 64 anys per nivell de qualificació i nivell d’estudis (4t trimestre 2008) Analfabets i




superiors Nivell de qualificació baixa o nul·la 47,0% 35,4% 21,6% 5,8%

Nivell de qualificació mitjana 29,6% 33,3% 36,7% 23,1%

Nivell de qualificació alta 9,3% 10,5% 20,9% 63,8%

Serveis de restauració, personals i comerç 14,0% 20,7% 20,7% 7,1%

Forces armades - - - -

Total 100% 100% 100% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si ens fixem en el grup de persones ocupades que afirmen tenir un nivell de formació d’educació secundària de primera etapa, podem dir que un 35,4% del total d’aquest grup ocupa llocs de treball amb qualificació nul·la o baixa i un 33,3% pertany a grups professionals que tenen un nivell de

41

qualificació mitjà. Un 10,5% d’aquest grup està situat en un nivell de qualificació alta. Cal dir que en aquest nivell d’estudis, quasi un 21% del total treballa en serveis de restauració, personals i comerç. Un 36,7% del total de les persones ocupades que afirmen tenir un nivell d’estudis d’educació secundària de segona etapa, ocupen llocs de treball amb una qualificació mitjana. Un 21,6% ocupa llocs amb nul·la o baixa qualificació i quasi un 21% treballa en feines d’alta qualificació. En aquest grup, un 20,7% del total treballa en serveis de restauració, personals i comerç. En nombres absoluts, cal destacar que hi ha gairebé 179.000 persones que, tot i haver assolit nivells de formació de grau mitjà, ocupen llocs de treball en els quals no es requereix cap mena de qualificació. Per tant, podem dir que aquestes persones estan sobrequalificades per les feines que desenvolupen. Finalment, en el grup de persones ocupades que afirmen tenir estudis superiors, gairebé el 64% del total està situat en llocs de treball de qualificació alta. Un 23,1% ocupa llocs de treball de qualificació mitjana i gairebé un 6% de persones ocupades amb estudis superiors ocupen llocs de treball amb nul·la o escassa qualificació. En aquest últim cas cal veure que, en nombres absoluts, parlem de més de 68.000 persones que ocupen llocs de treball amb aquestes característiques. Cal destacar, a més, que en aquest nivell d’estudis, la presència en serveis de restauració, personals i comerç cau a un 7,1% del total. Per tant, a grans trets, podem dir que en el mercat de treball català hi ha una part important de la població ocupada que està sobrequalificada, que ocupa llocs de treball que requereixen menys qualificació de la que podrien optar amb el seu nivell d’estudis. Ara, però, cal veure si hi ha diferències entre homes i dones respecte a les qualificacions dels llocs de treball i els nivells de formació assolits. Qualificació dels llocs de treball, nivell d’estudis i sexe Amb les dades de l’any 2008, fer l’encreuament de la qualificació dels llocs de treball amb el nivell d’estudis i el sexe de les persones ocupades, ens ha de permetre veure si hi ha diferències entre homes i dones respecte al fenomen de la sobrequalificació. Taula 15: Distribució percentual d’homes i dones segons nivell de qualificació i nivell d’estudis (4t trimestre 2008) Analfabets i

educació primària Educació secundària

1a etapa Educació secundària

2a etapa Estudis

superiors Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Nivell de qualificació baixa o nul·la 40,9% 57,1% 35,3% 35,5% 23,9% 19,0% 8,1% 3,6%

Nivell de qualificació mitjana 40,7% 11,1% 42,3% 19,2% 38,1% 35,1% 20,5% 25,8%

Nivell de qualificació alta 9,8% 8,4% 11,9% 8,2% 25,2% 16,1% 66,0% 61,6% Serveis de restauració, personals i comerç 8,4% 23,4% 10,4% 37,1% 12,6% 29,7% 5,3% 9,0%

Forces armades 0,0% 0,0% 0,1% 0,0% 0,2% 0,1% 0,0% 0,0% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%


42

Si ens fixem en el grup de persones ocupades amb nivell d’estudis analfabets o amb educació primària, podem destacar una clara diferència entre homes i dones. Respecte als homes, un 41% del total ocupa llocs de treball de qualificació nul·la o escassa i el mateix percentatge ocupa llocs de treball de qualificació mitjana. En canvi, un 57,1% del total de dones amb el mateix nivell d’estudis ocupen llocs de treball amb escassa o nul·la qualificació i només un 11,1% del total de dones ocupa llocs de qualificació mitjana. Tant homes com dones, però, tenen més o menys la mateixa presència en percentatge, pel que fa als llocs de treball de qualificació alta. Per tant, sembla que els homes sense estudis o amb estudis primaris tenen més facilitat per accedir a llocs de treball de qualificació mitjana, que les dones. Centrant-nos en el grup de persones ocupades de 16 a 64 anys que afirmen tenir un nivell d’estudis de secundària de primera etapa, podem dir que la tendència que presenten en nombres relatius és força similar a l’anterior grup observat. Un 35,3% del total d’homes ocupa llocs de treball de baixa o nul·la qualificació i un 42,3% ocupa llocs de qualificació mitjana. En canvi les dones, trobem que el percentatge més elevat, un 35,5%, ocupa llocs de treball de qualificació nul·la o escassa. I poc més del 19% es troba en un nivell considerat de qualificació mitjana. Cal destacar que més d’un 37% del total de dones amb aquest nivell d’estudis fa tasques de serveis de restauració, personals i comerç. En canvi, només hi ha un 10,4% del total d’homes que realitza tasques en aquest sector. També cal dir que per primera vegada, a l’últim trimestre de 2008, hi ha un percentatge més elevat de dones (10,5%) que d’homes (8,2%) en ocupacions de qualificació alta. En el cas de les persones ocupades amb educació secundària de segona etapa, podem dir que també hi ha diferències clares entre homes i dones. Si bé la majoria d’homes amb aquest nivell d’estudis tenen ocupacions de qualificació mitjana (38,1%) i alta (25,2%), un 35,1% de les dones ocupen llocs de treball de qualificació mitjana i un 29,7% fan tasques de serveis de restauració, personals i de comerç. Només el 16,1% del total de dones amb estudis secundaris de segona etapa ocupen llocs de treball de qualificació alta. Finalment, de les persones ocupades que afirmen tenir estudis superiors, podem dir que la majoria d’homes, amb un 66% i la majoria de dones, amb un 61,6%, se situen en llocs de treball amb qualificació alta. Malgrat aquestes dades, cal dir que més de 47.000 homes i més de 20.000 dones estan realment sobrequalificats, ja que ocupen llocs de treball amb escassa o nul·la qualificació, fet que resulta força alarmant. A més, també cal ressaltar la sobrequalificació de més de 121.000 homes i més de 149.000 dones que, havent assolit un nivell d’estudis superiors, ocupen llocs de treball de qualificació mitjana. L’any 2008, hi ha més de 500.000 persones ocupades a Catalunya que estan sobrequalificades per les feines que desenvolupen i la major part d’aquestes persones són dones.

43

Qualificació dels llocs de treball, nivell d’estudis i nacionalitat D’acord amb el que hem exposat anteriorment sobre la importància creixent d’introduir la variable nacionalitat en els estudis del mercat de treball, hem considerat adient analitzar els resultats que poden sortir a partir de fer l’encreuament entre les qualificacions dels llocs de treball, el nivell de formació assolit per la persona ocupada i la seva nacionalitat. Aquesta anàlisi ens ha permès comprovar si la nacionalitat condiciona o no la qualificació dels llocs de treball que ocupen les persones, independentment del nivell de formació assolit. La taula següent ens mostra, en valors relatius, les persones ocupades de 16 a 64 anys, espanyoles i estrangeres, segons el nivell de qualificació i el nivell de formació assolit. Taula 16: Distribució percentual del nivell de qualificació segons la nacionalitat i el nivell d’estudis (4t trimestre 2008) Analfabets i




superiors

Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera

Nivell de qualificació baixa o nul·la 42,6% 57,0% 34,0% 42,7% 16,8% 41,2% 4,7% 15,2%

Nivell de qualificació mitjana 29,0% 31,0% 34,7% 25,4% 38,7% 28,2% 22,8% 26,3%

Nivell de qualificació alta 13,2% 0,6% 12,3% 0,4% 24,7% 5,5% 65,9% 46,5%

Serveis de restauració, personals i comerç 15,2% 11,4% 18,9% 31,5% 19,6% 25,0% 6,6% 12,0%

Forces armades 0,0% 0,0% 0,1% 0,0% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si ens fixem en el grup de persones ocupades que són analfabetes o tenen estudis primaris, podem dir que, del total de persones ocupades espanyoles amb aquest nivell d’estudis, un 42,6% ocupa llocs de treball amb baixa o nul·la qualificació, mentre que aquest percentatge augmenta fins a un 57% en el cas de les persones estrangeres. Aquesta diferència tan accentuada entre nacionalitats, però, quasi no es percep si ens fixem en el nivell de qualificació mitjana. En aquest cas trobem que un 29% del total de persones ocupades espanyoles i un 31% del total de persones estrangeres sense estudis o amb estudis primaris ocupen llocs de treball de qualificació mitjana. Cal destacar, però, que quan ens centrem en el nivell de qualificació alta, la presència de persones ocupades estrangeres és gairebé inexistent. Només un 0,6% del total de persones ocupades estrangeres ocupen llocs de treball amb aquesta qualificació. En canvi, en el cas de les persones espanyoles, aquest percentatge és d’un 13,2% sobre el total de persones espanyoles ocupades sense estudis o amb estudis primaris. Respecte al grup de persones ocupades que afirmen que tenen estudis d’educació secundària de primera etapa, cal destacar la presència d’un 42,7% del total de persones estrangeres en llocs de

44

treball d’escassa o baixa qualificació i un 34% del total de persones espanyoles es troben en aquesta mateixa situació. En el nivell de qualificació mitjana, trobem un 25,4% de persones ocupades estrangeres i un 34,7% de persones ocupades espanyoles. En el nivell de qualificació alta, cal destacar l’accentuada diferència entre població espanyola i estrangera. En aquest cas, hi ha un 12,3% del total de persones ocupades espanyoles amb un nivell d’estudis de secundària de primera etapa i un 0,4% de persones estrangeres. En aquest cas estem parlant de gairebé una diferència de 12 punts percentuals. A més, en aquest grup de nivell de formació, cal indicar que més d’un 30% del total de persones estrangeres es troba ocupant llocs de treball relacionats amb restauració, serveis personals i comerç. Pel mateix nivell de qualificació, en el cas de les persones ocupades nacionals, no arriba a un 19%. Pel que fa al nivell d’educació secundària de segona etapa, podem dir que en aquest cas, s’accentua molt la diferència en presència de persones ocupades estrangeres i espanyoles pel que fa als nivells de qualificació baix i mitjà. En el cas del nivell de qualificació baixa o nul·la, hi ha un 16,8% del total de persones espanyoles ocupades que tenen estudis secundaris de segona etapa, davant un 41,2% del total de persones estrangeres ocupades que diuen que tenen aquest nivell d’estudis. En el cas del nivell de qualificació mitjana, un 38,7% de persones espanyoles davant un 28,2% de persones estrangeres. Cal dir que estem parlant d’una diferència percentual de 10 punts entre aquests dos col·lectius. Cal fer menció del fet que, només un 5,5% del total de persones estrangeres ocupades amb educació secundària de segona etapa, ocupen llocs de treball de qualificació alta. En canvi, amb aquesta mateixa situació hi ha gairebé un 25% del total de persones nacionals. Respecte al nivell d’estudis superiors, podem dir que la presència de persones ocupades espanyoles amb aquest nivell d’estudis es concentra, majoritàriament, en llocs de treball de qualificació alta (66%) i escassament en llocs de treball de baixa o nul·la qualificació (4,7%). La població ocupada immigrant també presenta el percentatge més alt en el nivell de qualificació alta amb un 46,5% del total, però aquest col·lectiu també es troba força present en els nivells de baixa i mitjana qualificació. Un 15,2% del total de persones estrangeres amb estudis superiors ocupa llocs de treball de baixa o nul·la qualificació, i un 26,3% del total ocupa llocs de qualificació mitjana. Per concloure, podem dir que les persones ocupades de 16 a 64 anys amb nacionalitat espanyola presenten una distribució més lògica o coherent entre els nivells de qualificació i la formació assolida, tot i l’existència del fenomen de la sobrequalificació. Aquesta certa correspondència no es dóna en el cas de les persones ocupades de 16 a 64 anys amb nacionalitat estrangera, ja que la tendència és deixar relegades aquestes persones a llocs de treball de baixa o nul·la qualificació, independentment del nivell d’estudis que tinguin. Per tant, si bé hem corroborat que la població ocupada a Catalunya presenta una clara situació de sobrequalificació, quan hem analitzat la qualificació dels llocs de treball respecte al nivell d’estudis assolit i el sexe, podem dir que són els col·lectius de dones i d’immigrants els que pateixen aquest fenomen més intensament.

45

4.1.3. Subocupació i parcialitat L’enquesta de població activa ofereix una categoria que anomena subocupació, entre les persones ocupades de 16 a 64 anys. La subocupació agrupa les persones que afirmen que desitgen treballar més hores de les que treballen, que estan disponibles per fer-ho en les dues setmanes següents a la realització de l’enquesta i que treballen menys hores que les persones que treballen a temps complet. En aquest sentit, podem dir que la subocupació està relacionada amb la parcialitat, però la primera va lligada amb la voluntat de treballar més hores o la impossibilitat de treballar a jornada completa, i està més orientat al desig o la necessitat de treballar. A finals de 2008, 249.760 persones afirmen que es troben subocupades, el que representa un 7,4% del total de la població ocupada catalana. Aquest resultat és important destacar-lo tenint en compte els dels darrers anys. L’any 2008 ha augmentat considerablement el nombre de persones que es declaren subocupades. L’any 2007, el percentatge de població subocupada era d’un 4,4%, el que significa, en nombres absoluts, 156.526 persones. I l’any 2006, la població subocupada era del 5,3% amb 180.000 persones. Si anem més lluny, podem dir que a l’últim trimestre dels anys 2002, 2003 i 2004 presentaven uns percentatges que rondaven el 2%. Aquesta evolució fins a l’any 2008 ens fa veure que ha augmentat moltíssim la població subocupada per insuficiència d’hores. Taula 17: Població subocupada de 16 a 64 anys per sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) Nombres absoluts % sobre el total

Homes Dones Total Homes Dones Total

4t trim 2007 64.036 92.490 156.526 3,2% 6,1% 4,4%

4t trim 2008 127.025 122.735 249.760 6,8% 8,2% 7,4%

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si ens fixem en la població subocupada per sexe, podem veure que són els homes els que presenten els resultats més elevats en nombres absoluts, ja que 127.025 homes afirmen que estan subocupats davant de 122.735 dones. En nombres relatius, veiem que són les dones les que presenten el percentatge més alt. Concretament un 8,2% del total de dones ocupades es declara subocupada davant d’un 6,8% d’homes. L’increment interanual ens indica que han augmentat en 3,6 punts percentuals els homes subocupats i en 2 punts percentuals les dones en aquesta situació. En nombres absoluts, això representa quasi 63.000 homes i 30.245 dones més que l’any 2007. Si analitzem la població subocupada per grups d’edat, podem destacar que és el grup de 20 a 30 anys el que presenta un percentatge més elevat de persones subocupades. Concretament, un 9,4%

46

del total de persones ocupades d’aquest grup d’edat es declaren subocupades. En nombres absoluts estem parlant d’un total de 70.666 persones. Seguidament és el grup de persones d’entre 31 i 44 anys, amb un 7,6%, el que afirma estar subocupat, fet que representa 105.354 persones. Amb 54.957 persones subocupades, trobem el grup d’edat que va de 45 a 54 anys, que representa un 7,2% del total de la població ocupada d’aquestes edats. Finalment, tant el grup més jove, de 16 a 19 anys, com el grup de més avançada edat, de 55 a 64 anys, són els que presenten els percentatges més baixos. Concretament, un 5,7% i un 3,7% respectivament. Taula 18: Població subocupada de 16 a 64 anys per grups d’edat (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) Nombres absoluts %

4t trim 2007 4t trim 2008 4t trim 2007 4t trim 2008

De 16 a 19 anys 2.009 2.597 3,5% 5,7%

De 20 a 30 anys 49.119 70.666 5,7% 9,4%

De 31 a 44 anys 69.007 105.354 4,8% 7,6%

De 45 a 54 anys 25.708 54.957 3,5% 7,4%

De 55 a 64 anys 10.683 16.185 2,5% 3,7%

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si ens fixem en els mateixos resultats de l’últim trimestre de l’any 2007, podem dir que tots els grups d’edat han experimentat augments en nombre de persones subocupades pel mateix trimestre de 2008. El grup d’edat que més ha augmentat en persones subocupades és el que comprèn edats entre 45 i 54 anys, amb 3,8 punts percentuals més que l’any anterior. Amb molt poca diferència, trobem el grup d’edat de 20 a 30 anys que pràcticament ha experimentat el mateix augment, 3,7 punts percentuals. Amb una variació interanual de 2,8 punts percentuals se situa el grup de 31 a 44 anys i finalment, amb una variació de 2,2 i 1,2 punts percentuals respectivament, hi ha els grups d’edat de 16 a 19 anys i de 55 a 64 anys. Segons la nacionalitat de la persona subocupada, podem dir que del total de persones ocupades immigrants, un 14% es declara subocupada. Per contra, del total de persones ocupades espanyoles només un 6% és població subocupada. Tots dos col·lectius han experimentat una variació interanual similar d’aproximadament 3 punts percentuals respecte a l’any 2007, però podem dir que la subocupació afecta més la població estrangera que l’espanyola. Si tenim en compte el nivell d’estudis de la població subocupada, podem dir que en general té un nivell d’estudis baix, de primària o secundària de primera etapa. Entorn del 6% de les persones

47

subocupades estan situades entre aquests nivells d’estudis. On menys població subocupada hi ha és en el nivell d’estudis superiors, ja que només un 2,5% del total de la població afirma estar-ho. Analitzar la població subocupada per grups professionals ens permet veure que el percentatge més elevat el trobem en el grup de treballadors no qualificats, ja que més del 15% del total de la població ocupada treballa en feines no qualificades i es declara subocupada. Per concloure, i havent vist l’anàlisi de la subocupació, podem dir que les persones més afectades per la subocupació són dones, joves, amb nacionalitat no espanyola, amb un nivell d’estudis baix i que treballa en un lloc de qualificació baixa. Parcialitat Com hem comentat abans, la subocupació i la parcialitat en l’ocupació són conceptes que van molt lligats. L’enquesta de població activa permet fer una estimació de les persones que treballen a temps parcial i, per tant, podem veure a través de diferents variables, el perfil de persona ocupada que pateix més parcialitat. A Catalunya, a finals de 2008, hi ha 403.676 persones ocupades amb jornada parcial. Això significa un 12% del total de la població ocupada. Analitzar la parcialitat de les persones ocupades de 16 a 64 anys per sexe ens permet veure que, en l’últim trimestre de 2008, la taxa de parcialitat de les dones és molt més elevada que la dels homes. Exactament la taxa de parcialitat femenina arriba fins a un 21,7%, davant d’un 4% de taxa de parcialitat masculina. Cal dir que aquesta clara diferència entre homes i dones ja es constatava en el mateix trimestre de l’any 2007 i, si ens fixem en la variació interanual, podem dir que la taxa de parcialitat masculina s’ha mantingut intacta, i que la de les dones ha disminuït només en -0,6 punts percentuals. Si ens fixem en la població ocupada que té jornada parcial per grups d’edat, observem que la taxa de parcialitat més elevada i amb diferència de la resta de grups, és la dels joves de 16 a 19 anys. Aquest grup d’edat té una taxa de parcialitat d’un 38,2% en l’últim trimestre de 2008, 5,7 punts percentuals més que el mateix trimestre de l’any 2007. Taula 19: Taxa de parcialitat i tipus de jornada laboral per grups d’edat (4t trimestre 2008) Jonada completa Jornada parcial Taxa parcialitat

De 16 a 19 anys 28.265 17.500 38,2

De 20 a 30 anys 637.215 115.744 15,4

De 31 a 44 anys 1.239.175 142.548 10,3

De 45 a 54 anys 687.347 71.338 9,4

De 55 a 64 anys 377.205 56.544 13,0


48

Seguidament, com ens indica la taula, i amb una taxa de parcialitat d’un 15,4%, hi ha el grup de 20 a 30 anys d’edat. En comparació amb l’any 2007, aquest grup d’edat ha patit una variació només d’1 punt percentual més. En nombres absoluts, però, és el grup de 31 a 44 anys el que aglutina el nombre més elevat de persones ocupades a temps parcial, amb un total de 142.548 persones. Si ens fixem en la nacionalitat de les persones ocupades a temps parcial, podem dir que hi ha una clara diferència entre les persones ocupades de nacionalitat estrangera i espanyola. En aquest sentit, en el darrer trimestre de 2008, la taxa de parcialitat de les persones estrangeres és d’un 13,2%, i d’un 11,7% la de les persones espanyoles. La diferència és d’1,5 punts percentuals, distància que s’ha reduït si tenim en compte els resultats de l’any 2007. Per al 2008, la diferència entre aquests dos col·lectius era de 4,4 punts percentuals en detriment de les persones immigrants. La variació interanual de la taxa de parcialitat, tant de la població espanyola com de l’estrangera s’ha reduït en -0,6 i -1,8 punts percentuals respectivament. Finalment, si relacionem la parcialitat amb els grups professionals, podem dir que, per a l’últim trimestre de 2008, el grup professional de persones ocupades no qualificades és el que presenta la taxa de parcialitat més elevada i amb diferència, concretament aquesta és d’un 29,1%. Per tant, podem dir que en els llocs de treball de qualificació baixa és on es concentra massivament el temps parcial. Taula 20: Taxa de parcialitat i tipus de jornada laboral per grups professionals (4t trimestre 2008)

Jornada completa

Jornada parcial

Taxa parcialitat

Directius d'administració i empresa 269.620 5.353 1,9

Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 403.868 49.770 11,0

Tècnics i professionals de suport 296.283 33.191 10,1

Empleats administratius 412.621 67.079 14,0

Treballadors de serveis de restauració, personals i comerç 402.989 99.970 19,9

Treballadors qualificats agraris i pesquers 42.587 1.379 3,1

Treballadors qualificats de manufactures i construcció 479.327 8.289 1,7

Operadors d'instal·lacions i maquinària 357.291 13.927 3,7

Treballadors no qualificats 303.439 124.718 29,1

Forces armades 1.181 0 -

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Havent analitzat la parcialitat segons diferents variables, com ens permet l’enquesta de població activa, podem dir que les dones, joves, no espanyoles que ocupen llocs de treball no qualificats, les que treballen més a temps parcial.

49

Com hem dit anteriorment, els conceptes de parcialitat i subocupació van lligats. D’aquesta manera, hem pogut veure com es correspon el perfil de persona subocupada i la persona que treballa a temps parcial. 4.2. Les persones assalariades Tal com havíem esmentat en l’apartat de metodologia, i continuant en la mateixa línia que en estudis anteriors, en aquest punt analitzarem les dades referides a les persones assalariades en la població de 16 i més anys. Si pels indicadors com activitat, atur i ocupació limitàvem l’edat de 16 a 64 anys per tal d’obtenir resultats més reals, en el cas de les persones ocupades assalariades ens interessa estudiar tota la població sense límits d’edat i així poder tenir en compte qualsevol persona que mantingui algun tipus de relació contractual per compte aliè en el mercat de treball català. Per tant, si per al càlcul de la taxa d’activitat i d’ocupació incloguéssim tota la població, els resultats sortirien esbiaixats. Aquest no és el cas de les persones assalariades, on les taxes de salarització i de temporalitat es calculen sobre el total de la població ocupada i assalariada. Segons les estimacions de l’EPA, del total de persones de 16 i més anys que actualment estan ocupades a Catalunya, el 82,8% són assalariades. Per tant, resulta de gran interès aprofundir en com se situen aquestes persones en el nostre mercat de treball, així com els col·lectius que presenten una posició més desprotegida davant els continus canvis de l’ocupació catalana. Començarem amb una anàlisi general de la salarització i la temporalitat de la població assalariada al nostre territori, i continuarem amb un estudi més concret d’aspectes específics per tal de veure com aquests afecten els diferents col·lectius. 4.2.1. Salarització L’últim trimestre de 2008 finalitza amb una població assalariada de 2.814.941 persones, el que significa una disminució interanual del -4,7%. Aquests -137.725 assalariats i assalariades de menys estimats en l’enquesta de població activa marquen una diferència envers el període anterior (2006-2007), en què la població assalariada augmentava en un 3,3%. En termes de taxes observem com per al quart trimestre de 2008 la taxa de salarització a Catalunya se situa en un 82,8%, és a dir, 0,4 punts percentuals menys que al quart trimestre de 2007. Per tant, el 2008 presenta un decreixement dels valors de la taxa de salarització, que trenca amb la tendència de reiterats augments any rere any, almenys des de 2005. Tal com s’observa en el gràfic, la taxa de salarització ha experimentat un progressiu creixement des del quart trimestre de 2007 fins al segon trimestre de 2008, per començar a disminuir a partir d’aquest i arribar a l’últim trimestre de 2008 al valor més baix de tot el període. Si tenim en compte que la taxa de salarització calcula la proporció de persones assalariades respecte al total de la població ocupada, això possiblement ens indica que davant la pèrdua d’ocupació es comencen a buscar alternatives laborals que fan que disminueixin les persones que treballen per compte d’altri o bé que augmentin les

50

situacions d’irregularitat. Malauradament, per conèixer l’explicació d’aquesta disminució hauríem d’analitzar altres variables que no estan al nostre abast. Gràfic 12. Evolució de la taxa de salarització total de 16 i més anys (2007 i 2008)

Evolució de la taxa de salarització total

82,00

82,50

83,00

83,50

84,00

84,50

85,00

85,50


Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Gràfic 13. Evolució de la taxa de salarització de 16 i més anys per sexe (2007 i 2008)

Evolució de la taxa de salarització per sexe

76,00

78,00

80,00

82,00

84,00

86,00

88,00

90,00

92,00


Homes Dones


51

L’anàlisi per sexe mostra com la davallada del nombre de població assalariada ha estat protagonitzada per ambdós sexes, encara que de forma més acusada pel col·lectiu masculí, ja que aquests presenten una disminució interanual del -7,6% davant les dones, que ho fan amb un -1,1%. Aquestes xifres ens indiquen com el 53% de les persones assalariades a Catalunya a l’últim trimestre de l’any 2008 són homes i el 47% dones, resultats que reflecteixen com les distàncies entre els valors masculins i femenins es retallen per la disminució del pes dels homes dins la població assalariada. En canvi, tot i tenir més pes dins de la població assalariada, els homes presenten una taxa de salarització inferior a la de les dones que continuen presentant valors superiors, exactament un 87,5%, davant d’un 79% dels homes. En el gràfic observem com les diferències entre les taxes disminueixen passant de 9,2 punts percentuals per al període 2006-2007, a 8,4 punts per al 2007-2008. Aquest resultat es deu al decreixement interanual de la taxa de salarització femenina en -1 punt percentual respecte al quart trimestre de 2007 mentre que la dels homes ho fa en -0,2 punts. Per tant, tot i haver més homes que dones que treballen com a assalariats a Catalunya durant aquest 2008, la proporció de dones assalariades respecte a la població ocupada total és més gran. No obstant això, cal destacar que en l’últim període de 2008 s’ha observat una davallada més acusada dels valors de la taxa de salarització femenina que de la masculina. Aquest resultat podria indicar aspectes molt diferents, com que algunes dones que treballen a Catalunya podrien estar desenvolupant altres formes d’ocupació en el nostre mercat de treball mitjançant la creació d’empreses. O bé, podrien estar patint les conseqüències de la crisi augmentant la seva presència en l’economia submergida i realitzant tasques de cura no professional de persones amb dependència a la llar a canvi d’una prestació econòmica pública . No obstant això, per corroborar aquesta interpretació s’hauria de fer una anàlisi més acurada de les diferents situacions professionals que presenten les dones. Segons els diferents trams d’edat, el major nombre de persones assalariades es concentra entre la població de 31 a 44 anys, amb 1.148.346 persones, cosa que representa gairebé el 41% del total de la població assalariada a Catalunya. El segon grup majoritari és el de 20 a 30 anys, amb 705.164 persones. Resulta evident que els grups d’edat que presenten menys nombre de persones assalariades són el de persones de 65 i més anys, amb 7.455 persones, i el de 16 a 19 anys, amb 44.463 persones. Els primers per la inactivitat pròpia de la seva edat, i els segons, perquè una gran majoria encara no s’ha inserit al mercat de treball. Taula 21. Taxa de salarització de 16 i més anys per grups d’edat (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

De 16 a 19 anys 96,9 97,2

De 20 a 30 anys 90,4 93,7

De 31 a 44 anys 84,9 83,1

De 45 a 54 anys 78,8 79,3

De 55 a 64 anys 71,4 70,9

De 65 i més 35,1 28,5


52

Si observem la variació en el nombre de persones assalariades per edats, veiem com l’augment interanual més significatiu s’ha produït entre les persones de 31 a 44 anys amb un creixement del 6,4%. Per sota i per sobre de l’escala d’edats, la resta de grups disminueixen el nombre de persones assalariades, sobretot els joves de 16 a 19 anys, amb un -19,7% d’assalariats i assalariades menys al quart trimestre del 2008. En la taula observem com, a mesura que s’augmenta en edat, es redueix la taxa de salarització de la població ocupada i són els joves, tot i concentrar el nombre absolut de persones assalariades més reduït, els que presenten la taxa de salarització més elevada, amb un 97,1%. Aquest fet indica que la major part d’ells estan ocupats com a assalariats. En canvi, les persones de 65 anys i més presenten una taxa de salarització que no arriba al 30%, possiblement per tenir un altre tipus de situació professional com empresaris, treballadors independents, etc. Les variacions dels seus valors des del quart trimestre de 2007 al quart trimestre de 2008 ens indiquen que tots els grups d’edat augmenten la taxa menys els de 31 a 44 anys i els de 55 anys en endavant, i és molt més pronunciat el cas de les persones de 65 anys i més, amb un decreixement de més de -6 punts percentuals. Cal fer atenció al grup de 31 a 44 anys, que, tot i ser la franja d’edat que més augmenta el nombre d’assalariats i assalariades, presenta una disminució de la taxa de salarització en gairebé -2 punts percentuals. Si fem una anàlisi de la població assalariada segons la nacionalitat, veiem com la major part de les persones que treballen per compte d’altri són de nacionalitat espanyola, i arriben al darrer trimestre del 2008 a 2.281.041 persones, amb un pes sobre el total de la població assalariada del 81%. En canvi, les persones estrangeres que són assalariades representen gairebé el 19%, amb un total de 533.899 assalariats i assalariades per al quart trimestre de 2008. Tot i haver-hi notables diferències entre les persones espanyoles i estrangeres en relació a la població assalariada, els dos col·lectius han experimentat una davallada pel que fa al període comprès entre el quart trimestre de 2007 i el quart de 2008, sobretot les persones autòctones. Les persones assalariades de nacionalitat espanyola han reduït amb més intensitat, el nombre d’assalariats i assalariades en un -4,9%, és a dir que l’enquesta estima -117.681 persones menys, mentre que les persones estrangeres ho han fet en un -3,6%, és a dir -20.044 persones menys. Taula 22. Taxa de salarització de 16 i més anys per nacionalitat (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera

2007 4t trim. 82,1 88,5

2008 4t trim. 81,3 90,0

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). La taxa de salarització de les persones estrangeres presenta valors superiors al de les persones espanyoles, augmentant les diferències entre ells respecte a l’últim trimestre de 2007 en gairebé 3 punts percentuals. En el quart trimestre de 2008 tenim una taxa de salarització estrangera del 90% respecte al 81,3% que registren les persones espanyoles. Cal ressaltar que han estat les persones estrangeres les que han augmentat la seva taxa de salarització en 1,5 punts percentuals respecte al període anterior, mentre que les persones espanyoles han disminuït el seu valor en 0,8 punts percentuals.

53

En definitiva, ens trobem amb un mercat de treball amb una proporció de persones assalariades que comença a disminuir a partir del tercer trimestre de 2008. Les dones continuen representant la major part de les persones assalariades a Catalunya, però són les que disminueixen amb més intensitat la seva taxa de salarització aquest any. Per edats, les persones de 31 a 44 anys són les que més han reduït la seva taxa de salarització. Finalment, les persones nouvingudes augmenten la seva taxa de salarització per sobre de les persones autòctones. 4.2.2. Temporalitat Continuem amb l’estudi de la població assalariada a Catalunya aprofundint en la temporalitat i com aquesta afecta especialment alguns col·lectius que la pateixen més acusadament. És important analitzar aquest indicador per tal de plasmar l’estabilitat del mercat de treball català i la seva evolució al llarg del temps, com a mecanisme previ en l’activitat sindical que desenvolupa la nostra organització per tal d’incidir en la millora de la qualitat dels llocs de treball actuals. Recordem que les persones assalariades només poden estar contractades amb dues modalitats contractuals, el contracte de caràcter temporal o l’indefinit. Per tant, en aquest punt estudiarem el nombre de persones assalariades que s’estimen per a cada modalitat, així com la seva evolució en el temps. A més, el càlcul de la taxa de temporalitat estableix la proporció de persones assalariades que tenen un contracte de caràcter temporal sobre el total de persones ocupades, cosa que ens permet conèixer els possibles increments o disminucions que s’han produït, així com si s’ha estabilitzat l’ocupació a Catalunya per al període estudiat. Si en l’apartat anterior situàvem un total de 2.814.941 assalariats i assalariades al quart trimestre de 2008, ara podem afirmar que d’aquestes persones, 545.934 tenen un contracte de caràcter temporal. Aquesta xifra representa una disminució del -21% respecte al quart trimestre de 2007, és a dir -145.550 persones menys amb contracte temporal. D’entrada, aquest resultat pot semblar positiu, perquè indica que al llarg del 2008 s’ha reduït el nombre de persones amb contracte temporal, però cal saber si la disminució de la temporalitat es deu a l’augment dels contractes indefinits o a la destrucció de llocs de treball temporals. A diferència del període 2006-2007, on l’augment del nombre de persones assalariades es devia al creixement del nombre de contractes indefinits i a la disminució dels contractes temporals, aquest 2007-2008 està marcat per una altra tendència. En el quart trimestre de 2008 es registren 2.269.007 persones amb contracte indefinit, amb un escàs increment de 7.825 persones indefinides, el que significa un creixement interanual del 2,9%, un augment molt per sota de la reducció dels contractes temporals. Per tant, si hi ha una disminució del nombre de persones amb contracte temporal però no augmenten amb la mateixa intensitat les persones amb contracte indefinit, podem afirmar que a Catalunya, al llarg del 2008 la reducció de la temporalitat no es produeix per una major estabilitat de l’ocupació de les persones assalariades. Al contrari, en moments de crisi econòmica, els primers llocs de treball que es destrueixen són els temporals.

54

Gràfic 14. Evolució de la taxa de temporalitat total de 16 i més anys (2007 i 2008)

Evolució de la taxa de temporalitat total

19,00

20,00

21,00

22,00

23,00

24,00

25,00


Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si ens fixem en la taxa de temporalitat catalana, veiem com el seu valor se situa en un 19,4% per a l’últim trimestre de 2008, i es redueix en -4,3 punts percentuals respecte al mateix trimestre de 2007. En l’evolució de la taxa de temporalitat observem com les disminucions dels seus valors s’han anat produint progressivament des del segon trimestre de 2007. L’anàlisi de la taxa de temporalitat a l’Estat espanyol ens indica que la temporalitat a Catalunya presenta valors més baixos a la mitjana, de manera que la temporalitat a Espanya se situa en el 27,9%. La distància entre les dues taxes s’allunya: si al període 2006-2007 la diferència era de 7,5 punts, aquest 2007-2008 és al voltant de 8,5 punts percentuals. Per sexe, tant homes com dones presenten situacions de temporalitat en el nostre mercat de treball, registren un pes molt similar dins del total de persones assalariades amb contracte temporal. Concretament el 50,2% de les persones amb contracte temporal a Catalunya són homes i el 49,7% són dones. Aquestes xifres han experimentat una lleugera disminució respecte al quart trimestre de 2007, i es retallen les distàncies entre homes i dones en detriment d’aquestes últimes, que augmenten en 2 punts percentuals. Evidentment, aquesta dada només ens indica el percentatge de persones de cada sexe amb contracte temporal sobre el total d’assalariats i assalariades temporals a Catalunya, el qual variarà segons el nombre d’homes i de dones assalariats amb aquesta modalitat contractual. Al quart trimestre de 2008, aquesta temporalitat ha disminuït per a ambdós sexes. Malgrat això, el valor de la temporalitat femenina continua sent més elevat que la masculina, resultant més afectades per la inestabilitat laboral.

55

Gràfic 15. Evolució de la taxa de temporalitat total de 16 i més anys per sexe (2007 i 2008)

Evolució de la taxa de temporalitat per sexe

15,00

17,00

19,00

21,00

23,00

25,00

27,00


Homes Dones

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Les taxes de temporalitat registrades per al quart trimestre de l’any 2008 són del 18,4% per als homes i del 20,5% per a les dones. L’evolució d’ambdós sexes indica que, tant homes com dones, han reduït amb la mateixa intensitat la seva temporalitat respecte al període anterior en -4 punts percentuals el sexe masculí i en -4,1 punts el femení. La diferència entre la taxa masculina i la femenina s’ha retallat lleugerament respecte al 2007, i ara és de 2,1 punts percentuals. En comparació amb l’Estat espanyol, Catalunya presenta taxes de temporalitat per sexe inferiors a les estatals i la temporalitat en el conjunt d’Espanya també presenta taxes de temporalitat femenines per sobre de les masculines per al mateix període. La taxa de temporalitat masculina en el quart trimestre de 2008 és del 25,9%, mentre que les dones presenten una taxa de temporalitat del 30,4% amb una diferència entre les dues taxes de 4,5 punts percentuals, molt més allunyada que la diferència catalana. A més a Catalunya, la disminució de la temporalitat ha estat protagonitzada principalment per la reducció de la taxa de les dones, mentre que a Espanya és conseqüència de la reducció de la temporalitat masculina, concretament en -3,6 punts percentuals mentre que les dones ho fan en -2,3 punts. Sens dubte, la temporalitat continua afectant amb força les franges d’edat més joves, com és el cas del grup de 16 a 19 anys, que presenta una taxa de temporalitat del 58,7% per al quart trimestre de 2008, seguit de les persones de 20 a 30 anys, amb un 35,6%. Aquests grups d’edat presenten taxes prou elevades, que es situen per sobre del 30%. Cal fer atenció al grup d’edat de 31 a 44 anys, que presenta una taxa de temporalitat, no menys important, de gairebé el 17%.

56

Taula 23. Taxa de temporalitat total de 16 i més anys per grups d’edat (2007 i 2008) 16 a 19 20 a 30 31 a 44 45 a 54 55 a 64 65 i més

2007 1r trim. 60,2 38,6 23,1 12,0 7,9 16,6

2n trim. 95,8 37,3 23,2 12,5 8,3 8,9

3r trim. 72,6 37,9 21,6 12,1 9,0 10,0

4t trim. 74,3 37,9 20,9 12,6 7,8 10,2

2008 1r trim. 69,9 35,9 19,9 13,3 5,8 7,4

2n trim. 67,8 36,6 19,5 12,0 6,5 3,4

3r trim. 75,6 39,1 17,9 10,8 6,1 7,2

4t trim. 58,7 35,6 16,9 9,5 5,7 6,7

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). L’evolució de la temporalitat per grups d’edat ens mostra com totes les seccions han disminuït la seva taxa, i ens sorprèn positivament la reducció dels joves de 16 a 19 anys. És el grup d’edat que més ha reduït el seu valor, en -15,6 punts percentuals respecte al quart trimestre de 2007, tot i que encara continuen patint la taxa de temporalitat més elevada. Una altra reducció significativa l’experimenten les persones de 31 a 44 anys, amb una disminució de la seva taxa de -4 punts percentuals. Tot i que amb l’edat les taxes de temporalitat disminueixen progressivament, tal com anunciaven en estudis anteriors, la manca d’estabilitat laboral s’ha estès a franges d’edat superiors, amb valors que superen el 15%, com és el cas de les persones de 31 a 44 anys. Malauradament, això ens indica que, a diferència del que seria el procés normal d’inserció en el mercat laboral: una temporalitat elevada cap a l’estabilització al llarg dels anys, observem com aquesta situació no millora massa amb el pas del temps. Per tant, deixa de ser una conseqüència de l’edat per acabar afectant a grups d’edat més avançada. Afortunadament, a Catalunya tots els grups d’edat presenten taxes de temporalitat inferiors a les registrades a l’Estat espanyol. L’Estat registra la taxa de temporalitat més elevada en la franja de 16 a 19 anys amb un 45,7%, les taxes de temporalitat que la segueixen són les de les persones de 20 a 30 anys, amb un valor del 43,7%, i amb un 25,8% els de 31 a 44 anys. L’estudi per nacionalitat ens mostra que, tant les persones espanyoles com les estrangeres, han disminuït la seva taxa de temporalitat per al període estudiat, encara que les persones estrangeres continuen patint més del doble de temporalitat que els autòctones. Exactament, les persones espanyoles assalariades presenten al quart trimestre del 2008 una taxa del 15%, mentre que les persones de nacionalitat no espanyola registren una taxa del 37,8%. El fet que les persones immigrades tinguin una taxa de temporalitat tan elevada està relacionat, com ja s’ha constatat constatar amb l’estudi de la població ocupada, les branques d’activitat on majoritàriament s’ocupen i la seva temporalitat. Així doncs, el major percentatge de persones de nacionalitat no espanyola s’ocupen en branques d’activitat com la construcció, l’hostaleria, les llars que ocupen personal domèstic i altres activitats empresarials en què les taxes de temporalitat arriben al voltant del 10%.

57

Gràfic 16. Evolució de la taxa de temporalitat total de 16 i més anys per nacionalitat (2007 i 2008)

Evolució de la taxa de temporalitat per nacionalitat

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

45,00

50,00



Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si observem l’evolució que ha experimentat la temporalitat segons la nacionalitat durant el període 2007-2008, veiem com la reducció més acusada l’han presentat les persones estrangeres, que han disminuït en -5,2 punts percentuals la seva taxa de temporalitat. En canvi, les persones espanyoles ho fan en menor mesura, en -3,8 punts. Tot i així, les diferències entre els valors dels dos col·lectius encara presenten xifres molt allunyades entre elles, concretament de més de 22 punts percentuals, tot i haver-se reduït la diferència en gairebé -2 punts percentuals respecte al quart trimestre de 2007. En la comparació amb les xifres estatals, aquest quart trimestre de 2008 sortim ben parats, ja que les taxes de temporalitat al mercat de treball català, tant per a les persones espanyoles com per a les estrangeres, estan per sota de les registrades en el conjunt de l’Estat espanyol. Les persones immigrades a Catalunya presenten una diferència de -10,8 punts percentuals per sota que els immigrants i les immigrades a Espanya i les persones de nacionalitat espanyola a Catalunya de -9 punts menys. A més, les diferències entre els valors de les taxes estan més allunyades a Espanya que a Catalunya, amb una distància de 24,1 punts percentuals una de l’altra. Un altre factor que hem analitzat és com varia la temporalitat de les persones estrangeres en funció dels anys de residència al nostre país, i podem afirmar que la situació d’estabilitat per a les persones estrangeres no ha experimentat canvis gaire positius durant el període 2007-2008. Si en el quart trimestre de 2007 la diferència entre les taxes de temporalitat de les persones estrangeres que acabaven d’arribar i les que ja feia més de 7 anys que vivien al nostre país era de 34 punts percentuals, la distància al 2008 es redueix només en -0,4 punts percentuals. Com és lògic, les persones de nacionalitat estrangera que fa menys d’un any que viuen al nostre país presenten les taxes de temporalitat més elevades, concretament del 61,8%. Aquest comportament està condicionat a la impossibilitat de les persones immigrades de trobar feines estables mentre

58

s’incorporen al mercat de treball, per posteriorment, reduir la seva temporalitat quan entren en la dinàmica laboral. Tot i així, continuen presentant taxes de temporalitat prou elevades independentment del temps que faci que viuen a Catalunya. Amb una residència entre 1 i 3 anys, la taxa de temporalitat de les persones amb nacionalitat estrangera és d’un 45,6%, seguides de les que fa entre 3 i 7 anys amb una taxa del 36,3%. Finalment, les persones amb més de 7 anys de residència tenen una taxa del 27,7%. Taula 24. Taxa de temporalitat de les persones estrangeres de 16 i més anys segons el temps de residència a Catalunya (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

Contracte temporal

Taxa temp

Contracte temporal

Taxa temp

< 1 any de residència 41.920 64,9 31.203 61,8

de 1 a 3 anys de residència 54.031 51,5 36.984 45,6

> 3 a 7 anys de residència 108.891 39,7 93.903 36,3 Nacionalitat estrangera

> 7 anys de residència 33.498 30,3 39.795 27,7

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si comparem les variacions interanuals d’aquests valors podrem comprovar com no s’han produït grans millores. Els que més aconsegueixen reduir la seva temporalitat són les persones assalariades estrangeres que porten residint al nostre país d’1 a 3 anys, amb una disminució de -5,9 punts percentuals respecte al quart trimestre de 2007. En la resta de períodes de permanència, la taxa de temporalitat es redueix al voltant de -3 punts percentuals mentre que les persones estrangeres que fa més de 7 anys que viuen al nostre país només ho fan en -2,6 punts percentuals. Per tant, podem concloure que les persones amb nacionalitat estrangera experimenten dificultats per estabilitzar la seva ocupació durant el primer any, per començar a millorar-la fins als 3 anys d’estada al nostre país. Tot i pensar que la situació laboral de les persones immigrades millorarà amb el temps de residència al territori, observem com es produeix un estancament de la seva situació en el nostre mercat de treball, on continuen patint taxes de temporalitat molt elevades i que no aconsegueixen retallar amb el pas del temps. Tal com es va fer en l’apartat d’ocupació, hem trobat interessant fer una anàlisi de la temporalitat segons els grups professionals als quals pertanyen les persones assalariades. Així doncs, podrem apropar-nos més a la realitat del nostre mercat de treball, sense oblidar-nos de les limitacions que trobem en l’enquesta de població activa amb la desagregació de les dades i que ja es van exposar en l’apartat 4.1.1 d’aquest estudi. Per tant, l’anàlisi de com afecta la temporalitat als llocs de treball segons la seva qualificació ens mostra com, a major nivell de qualificació, les taxes de temporalitat són menors. Per tant, les persones que ocupen els llocs de treball més qualificats tenen menys risc de patir situacions d’inestabilitat laboral, tot i que volem aclarir que el nivell de qualificació no està relacionat amb el nivell d’estudis com hem deixat palès en l’apartat de sobrequalificació del present estudi.

59

Taula 25. Taxa de temporalitat de 16 i més anys per grups professionals (4t trimestre de 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

Persones assalariades

Contractes temporals

Taxa temporalitat



Taxa temporalitat

Directius d'administració i empresa 90.134 3.391 3,8 81.466 2.498 3,1

Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 360.806 72.069 20,0 380.582 68.754 18,1

Tècnics i professionals de suport 316.817 50.285 15,9 280.573 44.651 15,9

Empleats administratius 453.332 87.649 19,3 455.859 58.758 12,9

Treballadors dels serveis de restauració, personals i de comerç 449.083 121.067 27,0 462.299 113.193 24,5

Treballadors qualificats agraris i pesquers 22.546 6.078 27,0 20.793 5.008 24,1

Treballadors qualificats de manufactures i construcció 449.654 130.948 29,1 380.024 95.607 25,2

Operadors d'instal·lacions i maquinaria 361.199 70.830 19,6 335.483 44.028 13,1

Treballadors no qualificats 447.663 148.643 33,2 416.682 113.437 27,2

Forces armades 1.432 524 36,6 1.181 0 -

TOTAL 2.952.666 691.484 23,4 2.814.942 545.934 19,4

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Segons el que hem esmentat anteriorment, el grup professional que concentra una taxa de temporalitat més elevada és el de treballadors no qualificats, amb un 27,2%, seguits dels treballadors qualificats de manufactures i construcció, amb un 25,2%, i, finalment, dels treballadors dels serveis de restauració, personals i de comerç, amb un 24,5% al quart trimestre de 2008. Cal ressaltar el grup de directius d’administració i empresa, que presenten la taxa de temporalitat més baixa, amb un 3%. Si observem l’evolució de la taxa de temporalitat dels diferents grups professionals, ens adonem que els que més han reduït la seva temporalitat són els de menor nivell de qualificació, concretament els operadors d’instal·lacions i maquinària, amb una disminució de -6,5 punts percentuals, i els empleats administratius amb -6,4 punts percentuals. En canvi, els directius d’administració i empresa són els que menys han reduït la seva temporalitat, amb -0,7 punts percentuals i, fins i tot, hi ha un grup que manté la seva taxa de temporalitat igual que al 2007, com són els tècnics i professionals de suport. Evidentment, els grups professionals que més han reduït la seva temporalitat són els que tenen un menor grau de qualificació i taxes de temporalitat més elevades i, per tant, més marge de millora. Tot i així, els treballadors no qualificats redueixen a un ritme més alentit que els empleats administratius la seva taxa de temporalitat. Els resultats obtinguts es poden corroborar amb l’anàlisi de la temporalitat segons el nivell de qualificació. Si agrupem els grups professionals en funció de la qualificació i calculem la taxa de temporalitat, veiem com són les persones assalariades sense o amb baixa qualificació les que més temporalitat tenen. Concretament, presenten una taxa de temporalitat del 20,9% per al quart trimestre de 2008, valor superior al de la mitjana catalana per al mateix període. La resta de nivells presenten taxes no menys altes però que es mantenen per sota de la registrada a Catalunya, exactament del 18,6% per a les persones assalariades amb qualificació mitjana, i 15,6% per a les persones sense o amb baixa qualificació.

60

Taula 26. Taxa de temporalitat de 16 i més anys per nivells de qualificació (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

Persones

assalariades Contractes temporals

Taxa temporalitat



Taxa temporalitat

Qualificació alta 767.757 125.745 16,4 742.621 115.903 15,6 Qualificació mijana 925.532 224.675 24,3 856.676 159.373 18,6 Qualificació baixa 808.862 219.473 27,1 752.165 157.465 20,9

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Malgrat els resultats obtinguts per a les persones amb el nivell més baix de qualificacions, cal ressaltar que mostren una evolució prou positiva, ja que són els que més han reduït la seva taxa de temporalitat. Des del quart trimestre de 2007 al del 2008, han disminuït en -6,2 punts percentuals la temporalitat, retallant les diferències entre la temporalitat de les persones assalariades amb un nivell alt de qualificació i les que presenten una baixa qualificació. Tal com s’ha fet en apartats anteriors, l’estudi per branques d’activitat l’analitzarem amb resultats per sobre de les 6.000 persones, ja que amb xifres inferiors podrien no ser bones estimacions. Les branques d’activitat que analitzarem serà amb desagregacions de la CNAE a dos dígits, tenint en compte les que siguin més representatives de l’estructura ocupacional catalana. Les branques d’activitat que presenten majors taxes de temporalitat en el quart trimestre de 2008 són l’agricultura, ramaderia, caça i serveis relacionats, amb un 41,7%. En segon lloc, la investigació i desenvolupament, amb un 40,7%, i amb valors al voltat del 30% hi ha el material electrònic, ràdio i televisió, amb un 34,7%, construcció amb un 34,6% i activitats recreatives, culturals i esportives, amb un 30,4%. Taula 27. Taxa de temporalitat de 16 i més anys per les principals branques d’activitat (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

Branca d'activitat Persones assalariades


Taxa temporalitat



Taxa temporalitat

Agricultura, ramaderia, caça i serveis relacionats 32.421 14.059 43,4 35.948 14.997 41,7

Fusta i suro 7.631 2.403 31,5 10.083 2.066 20,5 Material electrònic, ràdio, tv 17.275 3.830 22,2 13.187 4.585 34,8

Construcció 339.329 135.200 39,8 262.964 90.875 34,6

Hostaleria 163.163 52.591 32,2 168.699 50.013 29,6 Lloguer de maquinària i equipament 3.733 1.789 47,9 1.973 238 12,1

Investigació i desenvolupament 6.234 2.318 37,2 9.515 3.877 40,7

Educació 176.125 53.714 30,5 187.898 49.959 26,6 Activ. recreatives, culturals, esportives 58.870 15.701 26,7 53.812 16.365 30,4


61

De les branques d’activitat que presenten més del 30% de temporalitat, les que han reduït la taxa respecte al 2007 són l’agricultura, ramaderia, caça i serveis relacionats, investigació i desenvolupament i construcció, aquesta última en major mesura, concretament en -5,3 punts percentuals. La branca que més augmenta la taxa de temporalitat és la del material electrònic, ràdio i televisió, amb 12,6 punts percentuals més que a 2007. Observem com hi ha branques d’activitat que en el quart trimestre de 2007 concentraven més del 30% de temporalitat i que per al 2008 han reduït els seus valors per sota d’aquesta xifra; es tracta de fusta i suro, hostaleria, lloguer de maquinària i equipament i educació. En canvi, veiem com les activitats recreatives, que tenien una taxa de temporalitat del 26,7%, per sota del 30%, han registrat una taxa de temporalitat del 30,4% en el quart trimestre de 2008. Al 2008, la reducció de la temporalitat a Catalunya es deu per la destrucció dels llocs de treball temporals i no de l’estabilització de l’ocupació. Les dones continuen patint la temporalitat més acusadament que els homes. La temporalitat deixa de ser una conseqüència de les edats joves i s’estén a franges d’edat més avançades. Les persones de nacionalitat estrangera presenten taxes de temporalitat més elevades que les persones autòctones degut a que continuen ocupant-se en branques d’activitat amb una temporalitat molt elevada. A més aquesta inestabilitat en el mercat de treball no millora amb el temps d’estada al nostre país. Fins aquí hem analitzat la situació de la temporalitat en l’ocupació a Catalunya fent encreuaments de les principals variables, per tal de conèixer la realitat actual al nostre territori, així com l’evolució que ha tingut al llarg del període 2007 i 2008 en referència a l’estabilitat dels llocs de treball catalans. Al llarg d’aquest subapartat i relacionat amb la temporalitat, volem aprofundir en la realitat analitzant aspectes, com la temporalitat en el sector públic i privat, el percentatge de persones que estima l’enquesta de població activa per a cada tipus de contracte temporal i els principals motius pels quals les persones assalariades amb contractes temporals tenen una jornada parcial. Tot el que hem esmentat anteriorment s’analitzarà per sexe, nacionalitat i grups d’edat per al quart trimestre de 2007 i el quart trimestre de 2008. Per a aquests últims, centrarem la nostra anàlisi en les franges d’edat que van des dels 16 fins als 30 anys. La temporalitat en el sector públic i el privat L’evolució de la taxa de temporalitat del sector públic i el privat ja s’analitzava en estudis anteriors. Tal com vam indicar, la temporalitat que presentava el sector privat era superior a la del públic fins a 2007, moment en què, per primera vegada, la taxa de temporalitat del sector públic superava la del sector privat. El quart trimestre de 2008 continua amb la mateixa tendència, i, tot i que ambdós sectors han reduït els seus valors, la taxa de temporalitat del sector públic continua sent superior a la temporalitat del sector privat. Si al 2007 les distàncies entre les dues taxes eren de gairebé 1,2 punts percentuals, el darrer trimestre de 2008, les xifres s’allunyen fins als 3,7 punts. Aquest distanciament es deu, sobretot, a la disminució de la taxa de temporalitat del sector privat que redueix en -4,4 punts percentuals el seu registre

62

situant-se en un 18,9%. En canvi, el sector públic només aconsegueix disminuir en -1,9 punts la seva temporalitat, amb una taxa del 22,6% al quart trimestre de 2008. Taula 28. Taxa de temporalitat total de 16 i més anys al sector públic i al privat (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim. Taxa Temp total Taxa Temp total Assalariats sector públic 24,5 22,6 Assalariats sector privat 23,3 18,9

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Com podem observar, l’evolució del sector públic no està sent gaire bona respecte al sector privat, que retalla la seva taxa de temporalitat a un ritme superior i que, a més, aconsegueix rebaixar els seus valors per sota de la taxa de temporalitat catalana. Aquest comportament es pot explicar, bé perquè cada sector està estabilitzant l’ocupació dels seus assalariats i assalariades a un ritme diferent, o bé perquè els contractes temporals del sector privat es redueixen, no per la seva conversió a indefinits, sinó per la seva finalització i no posterior renovació. Si fem atenció a la variació interanual que experimenta cada modalitat de contractes en cada sector, observem com en el sector públic augmenta el nombre de contractes indefinits en un 5,1% i els temporals disminueixen en un -5,3% per al quart trimestre de 2008. Això es tradueix en el fet que el sector públic, tot i estabilitzar l’ocupació dels seus assalariats i assalariades amb l’augment de la seva contractació indefinida, no ho fa a un ritme suficient per a compensar la major intensitat amb que redueix la seva contractació temporal. Si el sector públic presentava comportaments no massa bons, el sector privat encara reflecteix una tendència més dolenta. La variació interanual pel període estudiat presenta al quart trimestre de 2008, un decreixement tant de les contractacions indefinides com de les temporals, en un 0,3% i un 23,5%, respectivament. En aquest cas, com veiem, s’estan destruint llocs de treball temporals però no s’està creant ocupació estable, sobretot en el sector privat. Si posem en relació l’estabilitat de l’ocupació per sexe amb cada sector, observem com al quart trimestre del 2008 les dones presenten taxes de temporalitat més elevades que els homes, tant en el sector públic com en el privat. Les dones registren una temporalitat del 27,5% en el sector públic i 19,1% en el privat, mentre que els homes presenten un 15,9% i un 18,7% respectivament. Taula 29. Taxa de temporalitat de 16 i més anys en el sector públic i el privat per sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

Taxa Temp Homes

Taxa Temp Dones

Taxa Temp Homes

Taxa Temp Dones

Assalariats sector públic 16,6 30,6 15,9 27,5

Assalariats sector privat 23,0 23,6 18,7 19,1

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Al 2008, homes i dones redueixen la seva taxa de temporalitat en ambdós sectors, però ho fan amb més intensitat les dones, sobretot en el sector públic, on disminueixen la taxa en -3,1 punts

63

percentuals, mentre que en el sector privat homes i dones redueixen les seves xifres de forma similar al voltant de -4 punts. No obstant això, després d’observar aquesta bona variació que experimenten les dones en el període 2007-2008, no hem d’oblidar que parteixen de xifres de temporalitat molt elevades en el sector públic, amb una distància entre sexes d’11,5 punts percentuals. Si les diferències entre les taxes de temporalitat d’homes i de dones eren grans, en el cas de les persones amb nacionalitat estrangera la situació encara empitjora més, amb una diferència de gairebé 33 punts percentuals entre persones autòctones i immigrades. A més, les persones amb nacionalitat estrangera presenten taxes de temporalitat per sobre de les persones espanyoles en ambdós sectors. Taula 30. Taxa de temporalitat de 16 i més anys al sector públic i privat per nacionalitat (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

Taxa Temp nac. espanyola

Taxa Temp nac. estrangera

Taxa Temp nac. espanyola

Taxa Temp nac. estrangera

Assalariats sector públic 23,2 60,8 21,7 54,0

Assalariats sector privat 18,1 42,6 13,8 37,5

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Al quart trimestre de 2008, les persones estrangeres tenen una taxa de temporalitat del 54% en el sector públic i un 37,5% en el privat. En canvi, i amb valors bastant més reduïts, les persones de nacionalitat espanyola registren un 21,7% en el sector públic i un 13,8% en el privat. Afortunadament, aquests valors es redueixen respecte al període 2007, sobretot la temporalitat de les persones estrangeres en el sector públic en -6,8 punts percentuals. Els joves fins als 30 anys pateixen una temporalitat molt més elevada en el sector públic que en el sector privat. Concretament, les persones de 20 a 24 anys presenten la taxa de temporalitat més elevada al darrer trimestre de 2008, d’un 79,9%, i els joves de 25 a 30 anys, d’un 44,8%. En el sector privat, els valors són més moderats i registren entre els joves de 16 a 19 anys la taxa més alta, amb un 57,5%, els de 20 a 24 anys un 46,9% i un 26,8% els joves de 25 a 30 anys. Taula 31. Taxa de temporalitat de 16 i més anys al sector públic i privat per grups d’edat (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

Taxa temp Ass. sector públic

Taxa temp Ass. sector privat

Taxa temp Ass. sector públic

Taxa temp Ass. sector privat

16 a 19 anys 0 73,5 0 57,5

20 a 24 anys 82,5 51,4 79,9 46,9

25 a 30 anys 45,5 29,2 44,8 26,8

30 i més anys 18,4 16,4 15,0 12,7

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). L’evolució de l’estabilitat de l’ocupació en els diferents sectors ens indica que al 2008, els joves han reduït més la temporalitat en el sector privat que en el públic, sobretot els de 16 a 19 anys, amb

64

-16 punts percentuals respecte al quart trimestre de 2007. Això és conseqüència de la reducció més acusada que ha experimentat el nombre de contractes temporals en el sector privat que en el públic, en detriment de l’augment de la contractació indefinida. L’estudi de la temporalitat en el sector públic i privat ens mostra que, tot i disminuir la temporalitat en ambdós, és el sector públic el que presenta taxes de temporalitat més elevades. Al mateix que ocorria amb l’estudi de la temporalitat total, quan analitzem la temporalitat per sectors, veiem com les dones i les persones immigrants presenten xifres de temporalitat més elevada en ambdós sectors. Els joves aconsegueixen reduir amb més intensitat la seva temporalitat en el sector privat que en el públic. Assalariats i assalariades temporals per tipus de contracte Si ens fixem en el tipus de contracte que tenen les persones assalariades temporals, veiem com al quart trimestre de 2008 gairebé la meitat, un 45,6%, tenen un contracte temporal per obra o servei determinat. Una quarta part dels assalariats i assalariades temporals són contractats per circumstàncies de la producció, és a dir, un 24,9%, i la resta es reparteix entre la resta de tipus. El més recurrent és el contracte per cobrir l’absència total o parcial d’un altre treballador, amb un percentatge del 10,2%. Taula 32. Pes de les persones assalariades de 16 i més anys segons les diferents tipologies de contracte temporal (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

% %

No ho sap 1,4% 2,0%

Per circumstàncies de la producció 31,6% 24,9%

D'aprenentatge, formació o pràctica 3,6% 3,5%

Estacional o de temporada 2,9% 4,1%

Cobreix un període de prova 2,7% 3,3%

Cobreix l'absència total o parcial d'un altre treballador 10,7% 10,2%

Per obra o servei determinat 39,5% 45,6%

Verbal no inclòs en les opcions anteriors 7,0% 5,8%

Un altre tipus 0,5% 0,7%

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Aquests percentatges no han sofert gaire variació respecte al 2007. Són les mateixes tipologies les que concentren el gruix dels treballadors i treballadores amb contracte temporal, tot i que es detecta un augment en el nombre de persones que són contractades per a un període estacional o de temporada. Per tant, tot i que la temporalitat catalana ha disminuït al 2008, ens adonem que les condicions de les persones amb contracte temporal empitjoren, augmenten els llocs de treball de temporada amb períodes molt reduïts d’ocupació, condicions laborals dolentes i poc temps de cotització, fet que impedeix poder assegurar-se períodes de prestació d’atur prolongats.

65

El panorama de la temporalitat a Catalunya pot empitjorar segons els col·lectius que la pateixen, com és el cas de les dones, els joves o les persones immigrades, com comprovarem a continuació. La distribució per sexe segons la modalitat de contractació que té la població assalariada, segueix una tendència similar a la de les dades generals, i mostra els percentatges més elevats en les mateixes tipologies. Tant en homes com en dones, el percentatge més alt se situa en els contractes per obra o servei determinat, amb un 55,4% dels homes i un 35,7% de les dones, seguit pel contracte per circumstàncies de la producció, amb un 25,4% per al sexe masculí i un 24,4% per al sexe femení. Taula 33. Pes de les persones assalariades de 16 i més anys segons les diferents tipologies de contracte temporal per sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

% Homes % Dones % Homes % Dones

No ho sap 1,0% 2,0% 2,1% 1,8%

Per circumstàncies de la producció 30,6% 32,6% 25,4% 24,4%

D'aprenentatge, formació o pràctica 4,7% 2,4% 3,0% 4,0%

Estacional o de temporada 2,7% 3,1% 4,0% 4,1%

Cobreix un període de prova 2,8% 2,6% 2,8% 3,7%

Cobreix l'absència total o parcial d'un altre treballador 5,4% 16,5% 3,6% 16,9%

Per obra o servei determinat 47,1% 31,3% 55,4% 35,7%

Verbal no inclòs en les opcions anteriors 5,6% 8,6% 3,3% 8,2%

Un altre tipus 0,2% 0,9% 0,3% 1,2%

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). No obstant això, tot i semblar que la temporalitat afecta de la mateixa manera homes i dones, observem com hi ha un 8,2% de dones que es troben afectades per un acord verbal no inclòs en la resta de categories, 4,9 punts percentuals per sobre que en el cas dels homes. Cal aclarir que, en base a la normativa estatal en relació a la contractació no ens queda una altra opció que interpretar amb certa cautela aquests resultats. Aquesta categoria, tot i ser classificada per l’enquesta de població activa dins de la tipologia de contractes temporals, no és una modalitat temporal, ja que el fet que condiciona la temporalitat o no, és que sigui un contracte escrit. I si no és així, es considera indefinit. Per tant, entenem que totes les persones que afirmen estar en aquesta situació es perquè es troben en algun tipus d’irregularitat laboral. A més, ens trobem que un 16,9% de les dones cobreixen l’absència total o parcial d’un altre treballador amb una diferència desmesurada respecte als homes, que només constitueixen el 3,6% d’aquest tipus de contracte. Respecte a la variació interanual que han experimentat homes i dones segons el tipus de contractació temporal, podem afirmar que ha disminuït la presència d’ambdós sexes en gairebé totes les modalitats de contracte. Tot i així, en els tipus de contractes temporals que presenten pitjors condicions, com poden ser els acords verbals i aquells per cobrir total o parcialment el lloc d’un altre

66

treballador, els homes redueixen la seva presència mentre que les dones mantenen els mateixos percentatges. Centrant-nos en els joves assalariats de 16 a 30 anys amb un contracte temporal observem com, de la mateixa manera que ocorre amb la població assalariada global, el major percentatge d’ells tenen contractes per circumstàncies de la producció i per obra i servei determinat. Amb això, intentarem analitzar amb més detall aquesta franja d’edat, per poder conèixer les particularitats d’aquest grup. Taula 34. Pes de les persones assalariades joves d’entre 16 i 30 anys segons les diferents tipologies de contracte temporal (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

16 a 19 20 a 24 25 a 30 16 a 19 20 a 24 25 a 30

No ho sap 0,0% 2,6% 1,1% 2,5% 1,8% 2,7%

Per circumstàncies de la producció 36,1% 38,0% 32,0% 28,2% 29,0% 28,6%

D'aprenentatge, formació o pràctica 14,1% 6,3% 3,3% 9,5% 4,4% 5,1%

Estacional o de temporada 5,6% 4,0% 2,2% 2,8% 3,7% 5,7%

Cobreix un període de prova 1,2% 3,4% 1,6% 8,9% 3,4% 1,9%

Cobreix l'absència total o parcial d'un altre treballador 0,4% 6,2% 12,3% 3,0% 5,0% 12,1%

Per obra o servei determinat 37,1% 34,5% 42,3% 38,0% 48,5% 36,6%

Verbal no inclòs en les opcions anteriors 5,4% 7,5% 5,6% 7,1% 3,6% 6,7%

Un altre tipus 0,2% 0,0% 0,6% 0,0% 0,5% 0,7%

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). El 38% dels joves de 16 a 19 anys a Catalunya, al quart trimestre de 2008, té un contracte per obra o servei determinat, i el 28,2%, per circumstàncies de la producció. Aquest darrer disminueix el seu valor respecte al 2007 en -7,8 punts percentuals en detriment del d’obra i servei determinat, que augmenta el seu percentatge en 0,9 punts. Per a aquest grup d’edat observem que, malauradament hi ha un percentatge de joves prou elevat que té un acord verbal (7,1%), dada que ha augmentat en 1,7 punts percentuals respecte al quart trimestre de 2007. En canvi, es redueix fortament el percentatge de joves que treballen amb un contracte d’aprenentatge, formació o pràctica, tot registrant per al 2008 un 9,5% de les persones assalariades de 16 a 19 anys, en -4,5 punts percentuals. Cal fer menció que hi ha un 8,9% de joves que treballen cobrint un període de prova, xifra que augmenta respecte a 2007 en 7,7 punts percentuals. El gruix de joves de 20 a 24 anys també és contractat sota les mateixes tipologies contractuals, amb un 48,5% amb contractes per obra o servei i el 29% amb contractes per circumstàncies de la producció. Aquest grup de joves presenta una situació polaritzada entre les diferents modalitats de contractació temporal, ja que més del 75% dels joves es troben només entre dos modalitats de contractes. Finalment, els joves de 25 a 30 anys, igual que la resta de grups, es concentren en dos tipus de contractes temporals: per obra o servei i per circumstàncies de la producció, amb un 36,6% i un

67

28,6%, respectivament. Per a aquest col·lectiu, ens trobem amb el percentatge més important de joves que cobreixen l’absència total o parcial d’un altre treballador, concretament un 12,1%, a més d’un 6,7%, no menys alarmant, que treballen amb un acord verbal. El 49,8% de les persones immigrades tenen un contracte per obra o servei determinat, és a dir, gairebé la meitat dels treballadors i treballadores estrangers treballen al nostre país amb aquest tipus de contracte. Aproximadament, una quarta part de la població immigrada té un contracte per circumstàncies de la producció, amb un percentatge del 24,7%. En general, el percentatge de les persones immigrades en les modalitats contractuals majoritàries és molt similar al que presenten les persones espanyoles, però es detecten algunes diferències relatives a la sobre o subrepresentació d’aquest col·lectiu segons el tipus de contracte temporal del qual es tracta. Taula 35. Pes de les persones assalariades de 16 i més anys segons les diferents tipologies de contracte temporal per nacionalitat (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

% Nac. espanyola

% Nac. estrangera

% Nac. espanyola

% Nac. estrangera

No ho sap 1,1% 2,1% 1,6% 2,7%

Per circumstàncies de la producció 32,9% 29,1% 25,0% 24,7%

D'aprenentatge, formació o pràctica 4,4% 2,0% 5,2% 0,7%

Estacional o de temporada 3,4% 1,8% 3,9% 4,3%

Cobreix un període de prova 2,7% 2,8% 3,2% 3,4%

Cobreix l'absència total o parcial d'un altre treballador 14,6% 3,2% 14,9% 2,2%

Per obra o servei determinat 36,2% 46,0% 43,1% 49,8%

Verbal no inclòs en les opcions anteriors 3,9% 12,9% 2,4% 11,5%

Un altre tipus 0,8% 0,0% 0,7 0,7%

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Concretament, hi ha un 14,9% de les persones amb nacionalitat espanyola que cobreixen l’absència total o parcial d’un altre treballador, mentre que les persones amb nacionalitat estrangera només representen el 2,2% per a aquest tipus de contracte. A priori pot semblar un tret positiu pel fet que aquests llocs de treball presenten una temporalitat molt elevada per tractar-se de períodes curts de temps, ja que supleixen absències de qui té un contracte indefinit o temporal i ha de reincorporar-se. Però en algunes ocasions representen la via d’entrada a diverses empreses i administracions públiques per a posteriors contractacions més estables. Un altre aspecte que crida l’atenció és la manca de representació de les persones estrangeres en contractes d’aprenentatge, formació o pràctiques, amb una disminució respecte al 2007 registrant un 0,7% per al 2008, gairebé -5 punts percentuals per sota de les persones espanyoles. Finalment, com les dones, tot i que en major proporció, el percentatge de persones estrangeres que tenen un acord verbal és prou elevat, d’un 11,5% per al darrer trimestre de l’any 2008. Les persones amb contracte temporal veuen empitjorar les seves condicions laborals amb un increment de llocs de treball de temporada i, per tant, poc temps de cotització, fet que impedeix

68

poder gaudir de prestacions per atur prolongades. Tant homes com dones augmenten la seva presència en els tipus de contractes temporals que presenten pitjors condicions. Finalment, es detecta una manca de representació de les persones de nacionalitat estrangera en contractes d’aprenentatge, formació o pràctiques. Assalariats i assalariades segons els motius de la jornada parcial Com a complement de l’anàlisi de la parcialitat de les persones ocupades hem considerat oportú l’estudi de la parcialitat de les persones assalariades, com a element significatiu sobretot si es tracta d’una parcialitat obligada per no poder aconseguir llocs de treball a jornada completa. Aquí posarem de manifest que les persones assalariades amb contracte de jornada parcial acostumen a patir la temporalitat més acusadament que la resta, ja que es tracta d’ocupacions de més curta durada i per a períodes determinats. En l’apartat d’ocupació s’ha analitzat la parcialitat de les persones ocupades per sexe, grups d’edat i nacionalitat, i s’observa que les dones, joves i persones de nacionalitat no espanyola són les que pateixen més parcialitat i, per tant, pitjors condicions davant el nostre mercat de treball. Al llarg d’aquest punt anirem més enllà i estudiarem els motius de la jornada parcial per aquests col·lectius. El 12,7% de la població assalariada té un contracte amb jornada parcial, però, si observem el percentatge de persones amb contracte temporal amb aquest tipus de jornada, veiem com representen el 23,1% al quart trimestre de 2008. En canvi, els assalariats i assalariades amb contracte indefinit que tenen jornada reduïda són només el 10,2%. Per tant, les persones assalariades temporals pateixen amb més intensitat la parcialitat. A continuació, podrem aprofundir en els motius de tenir una jornada parcial. Taula 36. Pes de les persones assalariades de 16 i més anys amb jornada parcial per tipus de contracte (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

% %

Contracte indefinit 10,1% 10,2%

Contracte temporal 20,1% 23,1%

Total 12,5% 12,7% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). La distribució del període 2007-2008 varia. Mentre que les persones amb contracte indefinit mantenen els seus valors entre els quarts trimestres de cada any, les persones amb contracte temporal i jornada parcial augmenten el seu percentatge en gairebé 3 punts percentuals. Si fem atenció als motius pels quals les persones assalariades tenen un contracte amb jornada parcial, observem com més de la tercera part de la població assalariada parcial té aquest tipus de jornada pel fet de no haver trobat una ocupació a jornada completa. Concretament, al quart trimestre de 2008, el resultat ha estat del 36,9%. En segon lloc, el 15,6% és a causa de la cura d’infants o adults malalts, incapacitats o gent gran. En percentatges molts similars hi ha les persones

69

que tenen una jornada parcial per seguir cursos de formació i les persones que no volen una ocupació de jornada completa, amb un 15,4% i un 12,2% respectivament. Taula 37. Pes de les persones assalariades de 16 i més anys amb jornada parcial i motius (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

Desconeix el motiu 0,0% 0,0%

Seguir cursos de formació 18,1% 15,4%

Malaltia o incapacitat pròpia 1,7% 1,4%

Cura d'infants o adults malalts, incapacitats o gent gran 12,9% 15,6%

Altres obligacions familiars o personals 18,2% 9,4%

No haver pogut trobar una ocupació de jornada completa 24,8% 36,9%

No voler una ocupació de jornada completa 15,6% 12,2%

Altres raons 8,6% 8,9%

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). L’evolució del pes de les persones assalariades amb jornada parcial durant el període 2007-2008 ens mostra com han augmentat en més de 10 punts percentuals els treballadors i treballadores assalariats que tenen una feina a jornada parcial per no poder trobar una feina a jornada completa. També s’observa un increment més moderat dels assalariats i assalariades que tenen responsabilitats en la cura d’infants o adults malalts, incapacitats o gent gran en gairebé 3 punts percentuals. En canvi, el percentatge de persones que no volen una ocupació a jornada completa ha disminuït en -3,4 punts i les que ho volen per seguir cursos de formació ho ha fet en -2,7 punts percentuals. Si posem en relació els motius de tenir una jornada parcial amb el tipus de contracte que tenen les persones assalariades, observem com al quart trimestre de 2008, tant les persones amb contracte indefinit com amb contracte temporal, majoritàriament tenen una jornada parcial per no poder-ne trobar de completa. Concretament, el 48,7% dels contractats temporalment i el 30,5% dels indefinits. Aquesta tendència s’inverteix quan parlem de les persones amb contracte indefinit. Dins d’aquest grup, quasi un 21% de persones que tenen jornada parcial, afirmen que el motiu és la cura d’altres persones i un 16,2% diu no voler una ocupació a jornada completa. Finalment, cal dir que hi ha més persones amb contracte temporal que tenen una jornada parcial per seguir cursos de formació (28,7%), probablement per la necessitat d’estar contínuament formant-se a causa de la intermitent presència en el nostre mercat de treball. L’estudi per sexe ens diu que el principal motiu tant d’homes com de dones per tenir una jornada parcial al darrer trimestre de l’any 2008, és la impossibilitat de trobar una altra ocupació a jornada completa; és a dir, un 35,7% d’homes i un 37,2% de dones estan en aquesta situació. El segon motiu difereix depenent de si es tracta del sexe masculí o del femení, com veurem a continuació.

70

Taula 38. Pes de les persones assalariades de 16 i més anys amb jornada parcial i motius per sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

% Homes % Dones % Homes % Dones

Desconeix el motiu 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Seguir cursos de formació 45,2% 12,4% 31,9% 11,5%

Malaltia o incapacitat pròpia 3,4% 1,3% 2,2% 1,2%

Cura d'infants o adults malalts, incapacitats o gent gran 0,2% 15,5% 1,9% 18,9%

Altres obligacions familiars o personals 3,7% 21,3% 2,5% 11,0%

No haver pogut trobar una ocupació de jornada completa 19,6% 25,9% 35,7% 37,2%

No voler una ocupació de jornada completa 11,7% 16,4% 9,1% 12,9%

Altres raons 16,2% 7,0% 16,7% 7,1%

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). En el cas de les dones, el 18,9% que té jornada parcial ho fa per a tenir cura d’altres persones, mentre que el percentatge d’homes que ho fa per aquest motiu és un insignificant 1,9%. En el cas dels homes, la majoria de qui té jornada parcial ho fa per seguir un curs de formació, concretament un 31,9%, mentre que les dones que ho fan per aquest motiu no arriben ni a la meitat, concretament l’11,5%. En l’estudi de les variacions que han experimentat aquests percentatges en el període 2007-2008, observem com, per a ambdós sexes, augmenta el nombre de persones que tenen una jornada parcial per no poder trobar-ne una altra de completa. És el cas dels homes, que augmenten de forma més pronunciada, 16 punts percentuals. Augmenta també, però de forma més modesta, el percentatge de dones que ho fan perquè no volen tenir una feina a jornada completa. Les dones continuen sent les que sacrifiquen la seva carrera professional amb feines a jornada parcial per dedicar-se a la cura d’altres persones i a altres obligacions personals; són gairebé el 30% les que ho fan per aquests motius, mentre que una gran part dels homes ho fan per seguir cursos de formació. Cal destacar que gairebé un vuitè de les dones admeten tenir una jornada parcial per no voler una jornada completa, tot i que caldria saber realment si aquest motiu podria ser per dedicar-se a la cura d’altres persones. Aquest fet pot agreujar més la diferència d’oportunitats entre homes i dones al mercat de treball català. Les dones es veuen obligades a treballar a temps parcial mentre que els homes que no treballen a jornada completa ho fan de forma voluntària per a millorar la seva ocupabilitat mitjançant la formació. Després de fer una anàlisi dels motius de la jornada parcial que tenen les persones de nacionalitat estrangera, trobem que hi ha diferències respecte a les persones de nacionalitat espanyola. Al quart trimestre de 2008, veiem com més del 80% de la població estrangera que té un contracte a jornada parcial és a causa de la impossibilitat de trobar una ocupació a jornada completa, i en segon lloc, per la cura d’infants, adults malalts, discapacitats o gent gran, concretament un 61,8% i un 18,8% respectivament. Probablement, aquestes xifres fan referència a les dones de nacionalitat

71

estrangera que tenen una jornada parcial per no poder trobar un altra feina a jornada completa, degut a les càrregues familiars que tenen i que no poden compartir amb familiars propers. Taula 39. Pes de les persones assalariades de 16 i més anys amb jornada parcial i motius per nacionalitat (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

% Nac espanyola

% Nac estrangera

% Nac espanyola

% Nac estrangera

Desconeix el motiu 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Seguir cursos de formació 21,3% 6,9% 19,3% 0,4%

Malaltia o incapacitat pròpia 1,6% 1,9% 1,8% 0,0%

Cura d'infants o adults malalts, incapacitats o gent gran 14,0% 8,9% 14,8% 18,8%

Altres obligacions familiars o personals 19,5% 13,9% 11,0% 3,1%

No haver pogut trobar una ocupació de jornada completa 18,2% 47,9% 30,6% 61,8%

No voler una ocupació de jornada completa 17,2% 10,2% 13,0% 9,2%

Altres raons 8,2% 10,2% 9,5% 6,7%

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Durant el període 2007-2008, observem com han augmentat les persones estrangeres que tenen una jornada parcial per no haver pogut trobar una ocupació a jornada completa, en més de 13 punts percentuals. Un altre creixement, però menys significatiu, és el de les persones estrangeres que tenen una jornada parcial a causa de la cura d’altres persones, de gairebé 5 punts percentuals més. Finalment, ens crida l’atenció la forta disminució de les persones estrangeres que tenen jornada parcial per seguir un curs de formació, sent, per a aquest trimestre de 2008 pràcticament nul davant de les persones autòctones, que representen el 19,3%. Taula 40. Pes de les persones assalariades joves d’entre 16 i 30 anys amb jornada parcial i motius per grups d’edat (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 4t trim. 2008 4t trim.

16 a 19 20 a 24 25 a 30 16 a 19 20 a 24 25 a 30

Desconeix el motiu 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Seguir cursos de formació 77,4% 64,5% 22,2% 79,5% 52,1% 17,5%

Malaltia o incapacitat pròpia 0,0% 0,9% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Cura d'infants o adults malalts, incapacitats o gent gran 2,8% 0,0% 12,3% 0,0% 0,5% 24,1%

Altres obligacions familiars o personals 2,6% 1,9% 20,3% 0,0% 0,0% 2,2%

No haver pogut trobar una ocupació de jornada completa 9,7% 15,8% 24,8% 13,5% 36,8% 38,2%

No voler una ocupació de jornada completa 7,5% 11,1% 8,2% 3,7% 6,7% 7,6%

Altres raons 0,0% 5,8% 12,2% 3,3% 3,9% 10,4%


72

Finalment, la major part dels joves de 16 a 24 anys tenen una jornada parcial per poder seguir cursos de formació. Aquest percentatge és molt més elevat en els joves de 16 a 19 anys, amb un pes del 79,5%. A mesura que s’avança en les diferents franges d’edat, aquest percentatge disminueix per donar pas a altres motius. Si, com esmentàvem abans per a les persones assalariades de 16 a 24 anys, el principal motiu de tenir una jornada parcial és participar en algun tipus d’acció formativa, per al grup de 25 a 30 anys el motiu amb més pes és el de no poder trobar una feina a jornada completa (38,2%), i en segon lloc la cura d’infants o adults malalts, incapacitats o gent gran (24%). Com ha quedat palès, al 2008 les persones assalariades temporals pateixen amb més intensitat la parcialitat. Més de la tercera part de la població assalariada té un contracte de jornada parcial per no haver trobat una ocupació a jornada completa. Existeix un gran percentatge de persones de nacionalitat estrangera amb un contracte de jornada parcial per la cura d’altres persones, el que pot reflexar les dificultats de les dones estrangeres a l’hora de trobar una feina a jornada completa. Per últim, en edats inicials, la majoria dels joves tenen una feina a jornada parcial per tal de seguir cursos de formació, mentre que els joves en edats una mica més avançades es veuen amb aquest tipus de contracte per no poder trobar-ne una altra a jornada completa.

73

5. Les noves persones aturades Actualment, estem assistint a canvis molt importants en el nostre mercat de treball amb l’increment creixent de les xifres d’atur a Catalunya i al conjunt de tot l’Estat espanyol. Aquestes circumstàncies han fet que el perfil de les persones aturades s’hagi modificat respecte a etapes anteriors i, per tant, la nostra anàlisi s’ha vist reorientada a detectar aquests canvis. En aquest apartat hem volgut destacar les característiques que presenten les persones desocupades de l’últim any en relació amb períodes anteriors. La detecció del perfil de la persona aturada l’hem definit en funció a les persones que han rebut amb més impacte les conseqüències de l’increment atur. A més, ens ha semblat interessant plasmar els fluxos d’entrada i de sortida del mercat de treball, així com el temps que les persones romanen a l’atur. Finalment, hem realitzat un modest apropament cap als recursos que fan servir les persones desocupades i els col·lectius que presenten més dificultats davant l’atur. A causa de l’heterogeneïtat dels factors que configuren l’atur, hem hagut d’utilitzar diverses fonts d’informació per tal de complementar l’estudi d’aquest fenomen. Concretament s’ha fet servir l’enquesta de població activa, l’atur registrat i les dades publicades pel Departament de Treball. 5.1. Les persones aturades de l’últim any Com hem pogut veure en l’apartat d’indicadors genèrics, l’atur a Catalunya en el darrer trimestre de 2008 ha patit un augment considerable segons l’enquesta de població activa. Actualment, les noves persones aturades a Catalunya presenten un perfil d’home jove, de nacionalitat estrangera, amb un nivell d’estudis baix i que prové bàsicament del sector de la construcció i l’hostaleria. En aquest apartat també hem volgut conèixer a quins grups professionals i nivells de qualificació pertanyen aquestes persones aturades a Catalunya. És per això que analitzarem les dades de l’EPA que ens relacionen l’atur i els grups professionals dels últims trimestres dels anys 2007 i 2008. Cal recordar, pel que fa a la metodologia, que l’enquesta de població activa quan recull dades referents a persones aturades i grups professionals només té en compte les persones que fa menys d’un any que són a l’atur i que han treballat abans. Tenint present aquesta característica de l’EPA, podem dir que a l’últim trimestre de 2008, gairebé el 27% del total d’aturats a Catalunya eren treballadors qualificats de manufactures i construcció. Seguidament, amb un 20,3% del total de persones aturades, hi ha els treballadors de serveis de

74

restauració, personals i comerç. I de molt a prop, tant en nombres absoluts com en percentatge, hi ha els treballadors no qualificats, que representen gairebé un 20% del total de persones aturades. Així doncs, gairebé el 70% del total de persones aturades de l’any 2008, està representada en aquests tres grups professionals. Taula 41: Població aturada de 16 a 64 anys per grups professionals (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim

2007 % sobre el total

4t trim 2008

% sobre el total

Dif. percentual

Directius administració i empresa 1.275 0,8% 5.135 1,7% 0,9

Tècnics i prof. científics i intel·lectuals 5.399 3,4% 7.678 2,6% -0,8

Tècnics i professionals de suport 8.187 5,1% 15.594 5,2% 0,1

Empleats administratius 19.721 12,3% 27.184 9,1% -3,2

Treb. serv. restauració, personals, comerç 39.497 24,7% 60.544 20,3% -4,4

Treb. qualificats agraris i pesquers 691 0,4% 1.565 0,5% 0,1

Treb. qual. manufactures i construcció 25.532 16,0% 80.156 26,9% 10,9

Operadors d'instal·lacions i maquinària 23.205 14,5% 41.190 13,8% -0,7

Treballadors no qualificats 36.249 22,7% 59.286 19,9% -2,8

Forces armades 0 - 0 - -

Total 159.756 100% 298.332 100% -

* persones que estan aturades des de fa menys d'un any Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si tenim en compte els resultats per a l’any 2007, podem dir que els grups professionals que reunien més nombre de persones aturades eren també els mateixos que l’any 2008. Però en aquest cas, l’ordre d’importància quant a percentatge és diferent. L’any 2007, el major nombre d’aturats i aturades el presentava el grup de treballadors que oferien serveis de restauració, personals i comerç amb un 24,7% del total i 39.479 persones aturades. Els treballadors no qualificats, amb un 22,7% del total i 36.249 persones aturades ocupaven el segon lloc. Finalment, els treballadors qualificats de manufactures i construcció són els que, en tercer lloc, tenien més persones aturades, amb un 16% del total. Aquests tres grups professionals concentraven quasi el 64% del total de la població aturada a Catalunya. Així doncs, podem dir que al 2008, el grup professional que agrupa els treballadors qualificats de manufactures i construcció passa d’ocupar el tercer lloc al primer en nombre i percentatge de persones aturades. En segon lloc, hi ha els treballadors de serveis de restauració, personals i comerç i, en tercer lloc, els treballadors no qualificats. Aquests tres grups professionals recullen el 67% del total de la població aturada. En aquest punt considerem oportú fer una anàlisi de la població aturada de 16 a 64 anys per nivells de qualificació. Cal recordar que el nivell de precisió que ofereix l’agrupació dels grups professionals en

75

nivells d’alta, mitjana i baixa qualificació no és gaire alt. A més, no podem classificar el grup de treballadors de serveis de restauració, personals i de comerç a causa de la seva heterogeneïtat. Tenint present aquesta limitació a l’hora d’interpretar els resultats, podem dir que el major percentatge de persones aturades el recull el nivell de qualificació mitjana. Això vol dir que abans de quedar-se a l’atur, un 36,5% del total de persones aturades a finals de 2008 estava ocupant llocs de treball de qualificació mitjana. Amb un 33,7% és el nivell de baixa qualificació el que recull més persones aturades, seguit del grup de treballadors de serveis de restauració, personals i comerç, amb un 20,3%. El nivell d’alta qualificació és el que presenta el percentatge més baix d’atur, exactament un 9,5%. Taula 42: Població aturada de 16 a 64 anys per nivell de qualificació (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 2007 % 2008 %

Nivell de qualificació baixa o nul·la 59.454 37,2% 100.476 33,7%

Nivell de qualificació mitjana 45.944 28,7% 108.905 36,5%

Nivell de qualificació alta 14.861 9,3% 28.407 9,5%

Serveis de restauració, personals i comerç 39.497 24,7% 60.544 20,3%

Forces armades - - - -

Total 159.756 100% 298.332 100% * persones que estan aturades des de fa menys d'un any Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Tal com ens mostra la taula anterior, els resultats per l’any 2007 difereixen dels resultats de l’any 2008 en el sentit que la major proporció de persones aturades al 2007, el presentava el grup de persones que ocupava llocs de treball poc qualificats, exactament un 37,2% del total. En canvi, al 2008 com hem vist, la major proporció d’atur el pateix el col·lectiu que prové de llocs de treball de qualificació mitjana. Aquest resultat deixa veure que l’atur passa a estendre’s a altres segments de la població, no només al de baixa qualificació com succeïa fins ara. Tret d’aquesta clara diferència respecte als nivells de qualificació del perfil de persona aturada entre els anys 2007 i 2008, podem dir que la resta de nivells de qualificació presenten uns resultats força similars. Arribat a aquest punt, considerem adient establir una comparativa directa entre noves persones afectades per l’atur de l’any 2007 i el de l’any 2008, per tal de poder veure si hi ha similituds o diferències entre el que defineix a la majoria de persones desocupades. Donat que l’any 2008, l’atur ha tingut tanta incidència en el nostre mercat de treball, volem veure quins són els treballadors i treballadores que s’han vist més afectats i arrossegats fora del cicle laboral. Aquest quadre pretén resumir les característiques principals del perfil de la persona aturada per als anys 2007 i 2008.

76

Quadre 1: Comparativa de les persones aturades

Any 2007 Perfil persona Aturada Any 2008

DONA: taxa d’atur del 8%. Sexe HOME: taxa d’atur del 12,2%.

DE 16 A 19 ANYS: taxa d’atur del 29,8%. El gruix de població en nombres absoluts el trobem en el grup de 31 a 44 anys.

Edat DE 16 A 19 ANYS: taxa d’atur del 45,3%. El gruix de població en nombres absoluts el trobem en el grup de 20 a 30 anys.

ANALFABETS O EDUCACIÓ PRIMÀRIA: taxa d’atur del 10,6%. Nivell d’estudis ANALFABETS O EDUCACIÓ PRIMÀRIA:

taxa d’atur del 18%.

ESTRANGERA: taxa d’atur de l’11,6% Nacionalitat ESTRANGERA: taxa d’atur del 20,3%

Construcció Hostaleria, comerç al detall, altres activitats empresarials

Branques activitat Construcció Hostaleria, comerç al detall, altres activitats empresarials

Treballadors de serveis de restauració, personals i comerç Grup professional Treballadors qualificats de manufactures i

construcció

Qualificació baixa Nivell de qualificació Qualificació mitjana

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Com podem veure al quadre, les característiques de les persones aturades per l’any 2008 ha variat en relació amb les de l’any 2007, sobretot perquè ara el col·lectiu més afectat per l’atur és el masculí. Aquest fet és destacable, ja que tradicionalment han estat les dones les que han presentat taxes d’atur més elevades. Tot i aquest canvi, cal dir que la situació laboral de les dones per aquest últim any ha continuat sent pitjor que la dels homes, ja que continua havent-hi un menor nombre de dones actives i ocupades. Seguint amb les diferències entre “perfils”, també cal destacar que així com l’any 2007 la majoria de persones aturades provenien del grup professional que agrupa als treballadors de serveis de restauració, personals i comerç, al 2008 el grup més nombrós és el dels treballadors qualificats de manufactures i construcció. En la mateixa línia, el nivell de qualificació al qual pertanyien les persones aturades era baix per a l’any 2007 i mitjà per a l’any 2008. Si bé aquests són els canvis de la persona aturada, també és convenient analitzar les similituds que persisteixen. En aquest sentit, cal destacar que les persones més afectades per l’atur continuen sent joves, de nacionalitat estrangera, amb un nivell d’estudis baix i que provenen de sectors d’activitat majoritàriament de la construcció, l’hostaleria i el comerç al detall. Pel què fa a l’edat, realment els resultats són força alarmants tenint en compte l’elevada taxa d’atur de les persones que tenen entre 16 i 19 anys. En referència al nivell de formació, cal considerar la importància dels estudis com a eina bàsica per poder-se inserir i mantenir-se en el mercat de treball. I, finalment, cal mencionar que les persones de nacionalitat estrangera continuen trobant més dificultats a l’hora de trobar feina i mantenir-se en el nostre mercat de treball. Coneixent el perfil de persona aturada i les dificultats en què es troben tant les persones joves com les persones immigrants i les que tenen els nivells més baixos de formació a l’hora

77

d’inserir-se i mantenir-se al mercat de treball català, creiem que és interessant establir una comparativa amb una altra font d’informació. Per això, hem relacionat les dades sobre l’atur que hem extret de l’EPA amb les dades de l’atur registrat que hi ha a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i que publica el Departament de Treball, per tal de complementar la nostra anàlisi. A l’hora de fer aquesta comparativa, hem de tenir en compte que les novetats que s’han introduït al qüestionari de l’EPA han permès recollir de forma més acurada les ocupacions de curta durada i la recerca activa d’ocupació, alhora que també ha millorat el càlcul d’aturats i aturades registrats amb la incorporació, a partir del Sistema de Información de los Sistemas Públicos de Empleo (SISPE), de col·lectius fins ara exclosos d’aquest càlcul, com el col·lectiu demandant d’ocupació de nacionalitat estrangera. Cal dir també, que l’EPA i l’atur registrat són dues fonts d’informació que es complementen a l’hora d’analitzar la desocupació, però que responen a finalitats sensiblement diferents. L’EPA analitza la realitat del mercat de treball a partir de l’aplicació de tècniques estadístiques que permeten treballar la mostra seleccionada i detectar una tendència generalitzable pel conjunt de la població. En canvi, l’atur registrat és un registre purament administratiu que serveix per deixar constància administrativa d’una situació. Tenint present aquesta diferència entre sistemes de recollida d’informació, cal doncs fer una comparativa amb cautela fixant-nos, sobretot, en les tendències generals. Per tal de relacionar els resultats obtinguts mitjançant les dues fonts, cal tenir en compte que les dades de l’EPA s’obtenen trimestralment, mentre que les de l’atur registrat a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) s’obtenen de forma mensual. És per això que, per poder comparar aquestes dades, cal fer una mitjana trimestral del registre. Com que de l’EPA extraiem les dades del darrer trimestre de l’any, hem calculat una mitjana de les dades d’atur registrat dels tres últims mesos dels anys 2007 i 2008. En el darrer trimestre de 2008, el nombre de persones inscrites com a aturades a les oficines del SOC és inferior al nombre de persones aturades estimades per l’EPA. La mitjana d’aturats i aturades registrats en els darrers tres mesos de l’any 2008 és de 401.356 persones, mentre que el nombre que ofereix l’enquesta és de 455.800 persones. Per tant, hi ha una diferència de 54.444 persones. Aquesta diferència ve donada pel fet que no tots els aturats i aturades estan inscrits com a demandants d’ocupació a les oficines del SOC. Si tenim en compte la variació interanual entre el darrer trimestre de 2007 i el darrer trimestre de 2008 d’aquestes dues fonts d’informació, podem dir que, tot i haver-hi una mateixa tendència d’augment, l’increment és molt més accentuat en l’EPA que en el registre d’atur. Concretament la població aturada de l’EPA augmenta en un 81,3%, amb 204.385 més que l’any 2007, i l’increment de la població registrada com a aturada a les oficines del SOC només ho fa en un 53,8%. És important ressaltar que l’any 2007, en aquest mateix apartat, ja es va detectar un canvi de tendència cap a un augment de l’atur, fet que fins a l’any 2006 no s’havia donat. Finalment, podem fixar-nos en la variació interanual del registre de persones aturades per sexes. En la taula següent podem veure els resultats de les mitjanes dels quarts trimestres de 2007 i 2008 i les diferències entre ambdós períodes.

78

Taula 43: Variació absoluta i percentual del nombre de persones registrades a l’atur per sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) Atur registrat 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació absoluta Variació percentual

Homes 113.090 206.211 93.121 82,3%

Dones 147.901 195.146 47.245 31,9%

Total 260.991 401.357 140.366 53,8% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball En el darrer trimestre de 2008, podem veure com l’augment de l’atur ve donat majoritàriament pels homes, tot i que les dones també es veuen arrossegades per aquesta línia general. Si recordem les dades de l’atur de l’EPA, podem veure com els resultats responen a una mateixa realitat i tendència. Segurament, l’increment de l’atur masculí és conseqüència de la destrucció de llocs de treball en sectors on s’ocupen més homes que dones. Cal recordar que, tant l’EPA com el registre de persones aturades, situen la construcció com el sector d’activitat que més creix en nombre de persones aturades. Malgrat les dades tan negatives sobre l’atur masculí, l’any 2007 podíem dir que en nombres absoluts seguien sent les dones les més presents en el registre d’atur. El 2008 no podem dir el mateix, ja que els homes aturats superen, i amb diferència, les dones en nombres absoluts i percentatge al registre de l’atur. El darrer trimestre de l’any 2008 l’atur registrat mostra un 51,4% d’homes aturats front un 48,6% de dones (recordem que segons l’EPA, els percentatges són un 57,4% d’homes front a un 42,6% de dones). S’ha de tenir en compte que, des d’anys enrere i fins fa poc, les dones s’han caracteritzat per tenir un pes relatiu d’atur molt més elevat que el dels homes; hi havia diferències notables. Coneixent aquesta tendència en el passat, es podria considerar positiu el fet que la distància entre sexes s’hagi reduït, però, com ja hem comentat abans, aquesta tendència no respon a una millora de la situació de les dones al mercat de treball, sinó a un empitjorament de la situació dels homes. Per concloure, podem dir que l’anàlisi d’indicadors genèrics ens ha permès conèixer la realitat de les persones aturades a Catalunya. I en aquest apartat hem pogut complementar el que seria el nou perfil de la població aturada, coneixent aspectes més qualitatius, com ara el grup professional o el nivell de qualificació al qual pertanyia la persona abans de sortir del mercat de treball. Aquesta anàlisi ens ha mostrat una realitat, la que hi ha fora del mercat de treball català i, que aspectes com la formació, l’edat i la nacionalitat influeixen molt en la inserció, reinserció i manteniment dels treballadors i treballadores al mercat laboral català. 5.2. Fluxos d’entrada i sortida del mercat de treball Dins d’aquest apartat sobre la persona aturada de l’últim any, hem considerat interessant realitzar una anàlisi dels fluxos d’entrada i de sortida del mercat de treball. Així doncs, per tal de conèixer els

79

mecanismes pels quals les persones treballadores passen a ser aturades, estudiarem tres de les vies per les quals la població ocupada surt del mercat de treball: els expedients de regulació d’ocupació, els acomiadaments individuals i les finalitzacions de contractes temporals sense renovació, centrant-nos en els ERO. A més, com a element en aquest procés estudiarem el temps que transcorre des que els treballadors i les treballadores perden la seva feina fins que en troben una altra. Cal concretar que, tal com passava amb l’atur registrat, la informació publicada pel Departament de Treball relativa als expedients de regulació d’ocupació forma part d’un registre administratiu i només recull una situació específica en un moment donat. El període seleccionat han estat els mesos de desembre de 2007 i 2008 per tal d’establir una comparació interanual d’un any a un altre. Finalment, especificar que les dades analitzades en aquest punt inclouen també els expedients resolts pel Ministerio de Trabajo e Immigración (MTAS). La sortida del mercat de treball. Expedients de regulació d’ocupació (ERO) Els expedients de regulació d’ocupació (ERO) els presenten les empreses o els representants legals dels treballadors i les treballadores i segons la forma d’acabament poden resultar com a autoritzats, no autoritzats o desistits; aquests últims inclouen, també, els expedients arxivats. Pel tipus d’anàlisi que farem en aquest estudi, ens interessa aprofundir en els expedients de regulació d’ocupació autoritzats, que segons la mesura aplicada poden ser per suspensió de les relacions de treball, per reducció de la jornada laboral o per rescissió. En aquests últims s’inclouen les jubilacions anticipades que estadísticament es consideren com a extincions. A més, els motius al·legats a la sol·licitud poden ser per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o de força major o per extinció de la personalitat jurídica del contractant. Com ja hem comentat anteriorment, al llarg d’aquest punt analitzarem els expedients de regulació d’ocupació que s’han autoritzat al desembre de 2007 i al desembre de 2008, així com els treballadors i treballadores que es veuen afectats per aquesta situació. Cal especificar que les dades publicades pel Departament de Treball utilitzades per realitzar aquest estudi, estan referides als expedients que s’han resolt durant el període triat. Això significa que les xifres totals estan referides al nombre d’expedients que han estat tramitats pel Departament, sense tenir en compte el resultat final d’aquest tràmit. Per la nostra part, farem un petita al·lusió a les dades generals, però de seguida ens centrarem en els expedients que finalment han estat autoritzats i que, per tant, han arribat a concedir-se. Dels 209 expedients resolts, s’han autoritzat 192 al desembre de 2008, 12 s’han desistit, que com ja hem comentat inclouen els expedients arxivats i 5 no s’han autoritzat. Per tant, el 91,9% dels expedients resolts s’han concedit, percentatge d’autorització inferior al desembre de 2007, quan les autoritzacions van constituir el 97,8% del total d’expedients resolts. Cal ressaltar que al desembre de 2007 del total d’expedients sol·licitats a Catalunya, 1 es va desistir i la resta es va autoritzar.

80

Taula 44. Nombre i percentatge d’expedients de regulació d’ocupació segons la forma d’acabament (desembre 2007 i desembre 2008) Desembre 2007 Desembre 2008

Forma d'acabament Nombres absoluts % Nombres absoluts %

Autoritzats 45 97,8% 192 91,9%

No autoritzats 0 0,0% 5 2,4%

Desistits 1 2,2% 12 5,7%

Total 46 100% 209 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball D’aquests expedients resolts, al desembre de 2008 segons la mesura sol·licitada a l’expedient, 58 són per rescissió de contractes, 117 per suspensió de la relació laboral i 17 per reducció de la jornada laboral. En termes de percentatge, el 60% dels expedients resolts són per suspensió de la relació laboral, més del 30% per rescissió de contractes i en menor mesura per reducció de la jornada, gairebé el 9%. Així doncs, veiem com la mesura més demandada al desembre de 2008 ha estat la suspensió temporal de les relacions laborals. Taula 45. Nombre i percentatge d’expedients de regulació d’ocupació autoritzats segons la mesura sol·licitada (desembre 2007 i desembre 2008) Desembre 2007 Desembre 2008

Mesura Nombres absoluts % Nombres absoluts %

Rescissió 33 73,3% 58 30,2%

Suspensió 11 24,4% 117 60,9%

Reducció 1 2,2% 17 8,8%

Total 45 100% 192 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball La principal diferència entre desembre de 2007 i desembre de 2008, pel que fa als ERO, és que al 2007 la mesura més sol·licitada va ser l’extinció de la relació laboral, concretament el 73,3% del total. Per contra, al 2008 ho és la suspensió temporal que suposa un increment del 70% respecte a l’any 2007. Finalment, la reducció de la jornada laboral continua sent la tercera opció triada per les empreses en els dos anys estudiats. Les dades indiquen que s’han incrementat en 147 expedients més des de 2007, el que significa que en un any el nombre d’ERO ha augmentat més de 4 vegades. Pel tipus de mesura aplicada a l’expedient, l’increment més important l’ha experimentat la reducció de la jornada, i s’ha passat de sol·licitar-se’n 1 al 2007 a 17 al 2008. La suspensió de la relació laboral també ha presentat un increment important pel període estudiat, és a dir, 106 expedients més, el que significa que han augmentat en més de 10 vegades. Finalment, la rescissió de contractes ha experimentat l’augment menys significatiu amb 25 expedients més al 2008.

81

Taula 46. Nombre i percentatge d’expedients d’ocupació autoritzats segons el tipus d’expedient (desembre 2007 i desembre 2008) Desembre 2007 Desembre 2008

Tipus d'expedients autoritzats Nombres absoluts % Nombres absoluts %

Pactats 42 93,3% 182 94,8%

No pactats 3 6,7% 10 5,2%

Total 45 100% 192 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball Un tret important i que considerem oportú remarcar aquí són els tipus d’expedients atenent la forma en la qual s’han autoritzat, és a dir, si han estat pactats o no amb els sindicats, per tal de conèixer l’adequació de les sol·licituds d’aquests expedients als criteris sindicals. Afortunadament al 2008 s’han pactat un nombre més elevat d’expedients que no pas al 2007; concretament el 94,8% del total o el que és el mateix un 1,5 punts percentuals més dels ERO pactats a l’any 2007. Taula 47. Nombre i percentatge d’expedients de regulació d’ocupació autoritzats segons les causes i la mesura sol·licitada (desembre 2007 i desembre 2008) Desembre 2007 Desembre 2008

Causes Rescissió Suspensió Reducció Rescissió Suspensió Reducció

Fallida, suspensió pagaments, deutes 1 0 0 0 0 0

Ruïnes o obres immobles 0 1 0 0 0 0

Restricció demanda o consum 2 0 0 5 7 3

Aplicació mesures econòmiques 24 1 0 41 42 6

Tècniques i/o tecnològiques 0 5 0 2 2 0

Organitzatives 3 0 0 1 6 4

De producció 3 4 1 9 60 4

Total 33 11 1 58 117 17 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball Per conèixer els principals motius pels quals les empreses o els seus representants legals presenten un ERO, és necessari estudiar les causes al·legades i les diferències existents segons la mesura aplicada a l’expedient. Començarem per exposar els resultats obtinguts per a cada mesura aplicada, segons les causes al·legades als expedients. Al 2008, la causa majoritària per la qual les empreses a Catalunya han presentat un ERO de rescissió de relacions laborals, ha estat per l’aplicació de mesures econòmiques, concretament 41 ERO. En el cas de ERO per suspensió, la causa principal ha estat de producció amb 60 expedients, tot i que l’aplicació de mesures econòmiques és la segona causa més al·legada. Finalment, els ERO per reducció de la jornada laboral majoritàriament es fonamenten en l’aplicació de mesures econòmiques. Això ens demostra que les empreses catalanes, davant de dificultats de tipus econòmic, opten

82

habitualment per rescindir definitivament els contractes, en lloc d’acollir-se a mesures més encaminades al manteniment de l’activitat empresarial i dels llocs de treball, com podria ser la reducció de la jornada laboral. En canvi, quan les empreses tenen problemes de producció, majoritàriament s’acullen a una suspensió temporal de les relacions laborals. Si centrem la nostra atenció en les causes, queda palès que el 82% dels problemes de producció porten a una suspensió temporal de la relació laboral i al voltant del 47% dels casos de problemes econòmics, a una rescissió o una suspensió de les relacions laborals però gairebé mai per una reducció de la jornada laboral. No obstant això, aquesta tendència que descrivim ha variat des del 2008 respecte al 2007, quan gairebé el 96% dels problemes de liquiditat de les empreses eren resolts amb rescissions contractuals i els problemes de producció en canvi, amb unes suspensions de les relacions laborals. A continuació considerem adient situar la nostra anàlisi en els sectors d’activitat i les respectives activitats econòmiques més afectades per ERO. Taula 48. Nombre i percentatge d’expedients de regulació d’ocupació per sectors d’activitat (desembre 2007 i desembre 2008) Desembre 2007 Desembre 2008

Sector activitat Nombres absoluts % Nombres absoluts %

Agricultura 3 6,7% 3 1,6%

Indústria 20 44,4% 130 67,7%

Construcció 1 2,2% 21 10,9%

Serveis 21 46,7% 38 19,8%

Total 45 100% 192 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball Com veiem a la taula, al 2007 el percentatge majoritari d’expedients autoritzats es donava entre el sector dels serveis i la indústria amb un 46,7% i un 44,4% respectivament, al 2008 observem un canvi substancial. El nombre majoritari d’expedients es concentra en el sector de la indústria amb un 67,7% dels expedients autoritzats. Si atenem a la variació que s’ha produït entre el 2007 i el 2008, observem que de tots els sectors d’activitat, n’hi ha dos que han augmentat en percentatge d’expedients des de 2007, i són la indústria i la construcció, respectivament en 23,3 i 8,7 punts percentuals. La resta de sectors han reduït el percentatge d’expedients, de forma notable en gairebé 27 punts percentuals en el cas del sector dels serveis al 2008, en detriment dels sectors que han augmentat. L’anàlisi feta al llarg d’aquest estudi de la població aturada que estima l’enquesta de població activa, mostra que el sector de la construcció ha estat el que més ha incrementat en nombre de persones aturades, però en canvi és la indústria el sector que ha estat més fortament afectat pels expedients de regulació d’ocupació.

83

Taula 49. Nombre i percentatge d’expedients de regulació d’ocupació per activitat econòmica (desembre 2007 i desembre 2008) Desembre 2007 Desembre 2008

Activitat econòmica Nombres absoluts % Nombres absoluts %

Pesca i aqüicultura 3 6,7% 3 1,6%

Ind. prod. alimentaris i begudes 3 6,7% 2 1,0%

Ind. tèxtils 5 11,1% 15 7,8%

Ind. confecció i pelleteria 0 0,0% 4 2,1%

Ind. fusta i suro, llevat mobles 0 0,0% 3 1,6%

Ind. paper 0 0,0% 2 1,0%

Edició, art gràfica i suports enreg. 0 0,0% 4 2,1%

Ind. químiques 0 0,0% 3 1,6%

Cautxú i matèries plàstiques 1 2,2% 12 6,2%

Ind. altres prod. minerals no metàl·lics 0 0,0% 6 3,1%

Metal·lúrgia 1 2,2% 8 4,2%

Prod. metàl·lics, llevat maquinària 1 2,2% 26 13,5%

Construcció maquinària i equips mecànics 0 0,0% 5 2,6%

Maquinària i materials elèctrics 1 2,2% 4 2,1%

Mat. electròn.; ràdio, TV i comunicació 1 2,2% 2 1,0%

Vehicles motor, remolcs i semiremolcs 1 2,2% 29 15,1%

Altres mat. transport 0 0,0% 1 0,5%

Mobles; altres ind. manufactureres 5 11,1% 3 1,6%

Reciclatge 0 0,0% 1 0,5%

Energia elèctrica, gas i aigua calenta 1 2,2% 0 0,0%


Venda i reparació vehicles motor 0 0,0% 4 2,1%

Comerç engròs i intermediaris 3 6,7% 5 2,6%

Comerç detall; altres reparacions 4 8,9% 3 1,6%

Hoteleria 2 4,4% 0 0,0%

Transp. terrestre i per canonades 2 4,4% 12 6,2%

Transp. aeri i espacial 1 2,2% 0 0,0%

Activitats afins transp.; ag. viatges 2 4,4% 5 2,6%

Correus i telecomunicacions 4 8,9% 0 0,0%

Immobiliària 0 0,0% 1 0,5%

Altres activitats empresarials 0 0,0% 6 3,1%

Activitats culturals i esportives 2 4,4% 1 0,5%

Activitats diverses serv. personals 1 2,2% 1 0,5%

Total 45 100% 192 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball

84

Si desglossem les dades obtingudes per l’activitat econòmica, obtenim que al 2008 el major percentatge d’expedients de regulació d’ocupació s’han concentrat al sector dels vehicles de motor, remolcs i semiremolcs, amb un 15,1% dels expedients autoritzats. Li segueixen en pes el dels productes metàl·lics, llevat maquinària, amb un 13,5%, i la construcció, amb un 10,9%. Com podem veure, aquestes tres branques ja concentren gairebé el 40% dels expedients concedits i totes tres presenten percentatges superiors al 10%. En canvi, el 2007 es caracteritzava per una heterogeneïtat de les activitats econòmiques on es concentren els expedients de regulació d’ocupació. Les indústries tèxtils i als mobles i altres indústries manufactureres concentraven entre les dues el 22,2% del total d’expedients autoritzats, xifra molt per sota que la que concentren les branques majoritàries al 2008. Tal com hem apuntat a l’anàlisi per sectors d’activitat, les branques d’activitat més afectades són les que pertanyen al sector de la indústria i, en menor mesura, a la construcció, que augmenta fortament els seus percentatges respecte l’any 2007. Fins aquí hem realitzat una anàlisi dels expedients de regulació d’ocupació que es van autoritzar a Catalunya entre desembre de 2007 i desembre de 2008 afectant a un nombre determinat de treballadors i treballadores. Per tant, es fa necessari conèixer concretament quin és aquest nombre de persones i de quina forma es veuen afectades pels expedients de regulació d’ocupació. Taula 50. Nombre i percentatge de treballadors i treballadores afectats per un ERO segons la mesura sol·licitada (desembre 2007 i desembre 2008) Desembre 2007 Desembre 2008

Mesura Nombres absoluts % Nombres absoluts %

Rescissió 846 87,8% 1.620 14,4%

Suspensió 96 10,0% 9.067 80,8%

Reducció 21 2,2% 528 4,7%

Total 963 100% 11.215 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball Al desembre de 2008, el total de treballadors i treballadores afectats per l’autorització d’un ERO és d’11.215 persones, és a dir 10.252 més que al 2007. Aquest increment suposa que al 2008 hi ha 10 vegades més persones afectades per un expedient de regulació d’ocupació que al 2007. D’aquests, el 80,5% estan afectats per una suspensió de la relació laboral, el 14,4% per una rescissió i el 4,7% per una reducció de la jornada laboral. L’evolució del percentatge de persones afectades per un ERO al període estudiat ens indica que, al 2007, la major part dels treballadors i treballadores que es trobaven en aquesta situació era a causa d’una rescissió de la relació laboral. En canvi, les coses són diferents al 2008, on la major part de les persones afectades ho estan a causa d’una suspensió, incrementant-se el nombre de persones en més de 70 punts percentuals respecte a l’any 2007.

85

Si recordem les dades relatives als expedients de regulació d’ocupació analitzades anteriorment, el major percentatge dels expedients al 2008 s’acullen a la mesura de suspensió, però la reducció de la jornada laboral és la mesura que més augmenta. El fet que la majoria de persones es troben en suspensió de la relació laboral resulta lògic, ja que a més expedients d’una mesura concreta més persones n’estan afectades. Així doncs, podem concloure que la mesura que més s’ha incrementat al 2008 ha estat la reducció de la jornada, però el major percentatge de persones afectades el trobem a la suspensió de contracte. Això pot ser perquè les empreses que s’han acollit a la mesura de reducció de la jornada laboral són les petites i mitjanes empreses amb escàs nombre de treballadors i treballadores les que s’han vist afectades en major mesura per la crisi econòmica. Taula 51. Nombre i percentatge de treballadors i treballadores afectats per un ERO segons el sector d’activitat (desembre 2007 i desembre 2008) Desembre 2007 Desembre 2008

Sector activitat Nombres absoluts % Nombres absoluts %

Agricultura 7 0,7% 34 0,3%

Indústria 656 68,1% 10.250 91,4%


Serveis 291 30,2% 699 6,2%

Total 963 100% 11.215 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball Per sectors d’activitat, pràcticament totes les persones afectades per un ERO al 2008 provenen del sector de la indústria, amb un percentatge del 91,4%. En canvi, al 2007 es repartien entre la indústria, amb un 68,1%, i els serveis, amb un 30,2%. Com hem esmentat anteriorment, l’increment més pronunciat d’expedients s’ha donat al sector de la indústria i, per tant, la major part dels treballadors i les treballadores afectats provenen d’aquest sector. Per activitat econòmica, al 2008 veiem com el 55% de les persones afectades per un ERO a Catalunya pertanyen al sector d’activitat econòmica relacionada amb els vehicles de motor, remolcs i semiremolcs, aquesta dada evidencia la crisi del sector de l’automoció. En segon lloc, i amb un percentatge molt més inferior, hi ha les persones ocupades al sector dels productes metàl·lics, exactament un 9,8%. Com podem comprovar, el 2008 ve marcat per un increment massiu de l’aplicació dels expedients de regulació d’ocupació al sector de la indústria afectant de forma contundent, a les persones que treballaven en el sector de l’automoció. Per tal de concloure amb l’anàlisi de com afecten els ERO a les persones, considerem interessant creuar les dades per sexe, per tal d’evidenciar en quina proporció les dones es veuen afectades pels expedients de regulació d’ocupació i quins són els efectes que tenen sobre elles.

86

Taula 52. Nombre i percentatge de treballadors i treballadores afectats per un ERO segons l’activitat econòmica (desembre 2007 i desembre 2008) Desembre 2007 Desembre 2008

Activitat econòmica Nombres absoluts % Nombres absoluts %

Pesca i aqüicultura 7 0,7% 34 0,3%

Ind. prod. alimentaris i begudes 9 0,9% 15 0,1%

Ind. tèxtils 143 14,8% 335 3,0%

Ind. confecció i pelleteria 0 0,0% 42 0,4%

Ind. fusta i suro, llevat mobles 0 0,0% 27 0,2%

Ind. paper 0 0,0% 80 0,7%

Edició, art gràfica i suports enreg. 0 0,0% 50 0,4%

Ind. químiques 0 0,0% 33 0,3%

Cautxú i matèries plàstiques 44 4,6% 455 4,1%

Ind. altres prod. minerals no metàl·lics 0 0,0% 108 1,0%

Metal·lúrgia 5 0,5% 656 5,8%

Prod. metàl·lics, llevat maquinària 38 3,9% 1104 9,8%

Construcció maquinària i equips mecànics 0 0,0% 78 0,7%

Maquinària i materials elèctrics 8 0,8% 652 5,8%

Mat. electròn.; ràdio, TV i comunicació 18 1,9% 25 0,2%

Vehicles motor, remolcs i semiremolcs 337 35,0% 6172 55,0%

Altres mat. transport 0 0,0% 3 0,0%

Mobles; altres ind. manufactureres 53 5,5% 403 3,6%

Reciclatge 0 0,0% 12 0,1%

Energia elèctrica, gas i aigua calenta 1 0,1% 0 0,0%


Venda i reparació vehicles motor 0 0,0% 61 0,5%

Comerç engròs i intermediaris 38 3,9% 45 0,4%

Comerç detall; altres reparacions 130 13,5% 57 0,5%

Hoteleria 24 2,5% 0 0,0%

Transp. terrestre i per canonades 17 1,8% 201 1,8%

Transp. aeri i espacial 2 0,2% 0 0,0%

Activitats afins transp.; ag. viatges 4 0,4% 50 0,4%

Correus i telecomunicacions 29 3,0% 0 0,0%

Immobiliària 0 0,0% 2 0,0%

Altres activitats empresarials 0 0,0% 274 2,4%

Activitats culturals i esportives 21 2,2% 1 0,0%

Activitats diverses serv. personals 26 2,7% 8 0,1%

Total 963 100% 11215 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball Així doncs, l’anàlisi per sexe ens mostra a l’any 2008 que de totes les persones afectades per un ERO, el 78,9% són homes i el 21,1% són dones, el que és el mateix a 8.847 homes i 2.368 dones

87

respectivament. Tot i que han estat els homes els que s’han vist majoritàriament afectats per aquesta mesura empresarial, curiosament observem com la variació dels valors ha estat la mateixa per ambdós sexes però amb una diferència substancial. Al 2008, tant homes com dones han experimentat una variació de 10,9 punts percentuals, però els primers a l’alça i les segones a la baixa, de manera que les dones han quedat en una situació menys dolenta en relació amb els homes. Taula 53. Nombre i percentatge de treballadors i treballadores afectats per un ERO segons la mesura sol·licitada per sexes (desembre 2007 i desembre 2008) Desembre 2007 Desembre 2008

Mesura Homes Dones %Homes %Dones Homes Dones %Homes %Dones

Rescissió 595 251 70,3 29,67 1.224 396 75,6 84,0

Suspensió 57 39 59,4 40,63 7.219 1.848 79,6 95,9

Reducció 3 18 14,3 85,71 404 124 76,5 61,8

Total 655 308 68,0 31,98 8.847 2.368 78,9 96,8 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball Si entrem a analitzar les mesures sol·licitades als expedients autoritzats i la seva variació en el temps relacionant-ho amb el sexe, veiem com al 2008 s’han produït canvis importants. Partint de les dades del 2007, observem com les dones es trobaven de forma més nombrosa en la reducció de la jornada laboral amb una diferència respecte als homes de més de 70 punts percentuals. Ara bé, al 2008 ens trobem que per la mateixa mesura són els homes els més afectats, amb un 76,5%, front a un 21,1% de les dones. Un altre tret interessant es produeix a les suspensions de la relació laboral; aquí trobem que el pes de cada sexe es mantenia més o menys igualat però al 2008 augmenta de forma considerable el percentatge d’homes, i s’accentuen les diferències entre ells en més de 50 punts percentuals. Els sectors masculinitzats són els més afectats pels ERO, el que explica que el major nombre de persones amb un ERO siguin homes. El pes de les noves persones desocupades sobre el total de la població aturada per un ERO Tal com hem exposat anteriorment, les persones afectades pels expedients de regulació d’ocupació han experimentat un increment molt important durant el 2008. Com veurem a continuació i malgrat l’impacte mediàtic que aquests han tingut en els darrers mesos, no representen la causa majoritària de la pèrdua d’ocupació en el nostre mercat de treball. Per això, calcularem el pes que tenen les persones afectades per un ERO sobre el nombre dels nous i noves aturades. Pel nostre càlcul hem considerat l’increment de les persones aturades durant el període 2007-2008, que ens indicarà el nombre dels nous i noves aturades. Pel que fa als ERO, només tindrem en compte l’increment de les persones afectades pels expedients de rescissió i suspensió de les relacions laborals, per ser aquests els més representatius en nombre de persones que passen al registre de l’atur. Per tant, tal i com hem comentat anteriorment, durant el període comprès entre desembre de 2007 i desembre de 2008, el nombre de persones aturades s’ha incrementat en 157.443. D’aquests nous i noves aturats 9.745 provenen d’un ERO, concretament 774 són per rescissió de les relacions laborals

88

i 8.971 per suspensió temporal. Cal assenyalar que les xifres que aquí s’analitzen no ens indiquen quantes de les persones aturades que tenen un ERO per suspensió temporal passaran a ser aturats i aturades definitius i quants restabliran les relacions laborals amb l’empresa. Així doncs, d’aquestes noves persones desocupades, només el 6,2% provenen d’un ERO, mentre que la resta són per acomiadaments individuals o finalització de contractes temporals. Malauradament, amb les dades que disposem no podem estimar quin és el nombre de persones desocupades que provenen d’un acomiadament individual o de la no renovació d’un contracte temporal. El que si podem afirmar, tal i com mencionàvem a l’apartat de la temporalitat, és que la disminució de les persones amb contracte temporal no era deguda a la conversió d’aquests a indefinits. Per tant, si el percentatge d’atur a causa dels ERO presenta un volum molt poc significatiu, queda confirmat que l’increment de l’atur ha estat marcat per la destrucció de llocs de treball temporals. Podem afirmar que a l’any 2008 hi ha 10 vegades més persones afectades per un expedient de regulació d’ocupació que al 2007, essent els treballadors i treballadores de la indústria els més afectats per aquesta mesura, sobretot per la crisi del sector de l’automoció. No obstant, la principal causa d’atur a Catalunya ha estat la finalització i no renovació dels contractes temporals. Per tant, no cal cap reforma laboral del nostre mercat de treball basada en l’abaratiment del cost de l’acomiadament. En primer lloc, perquè el nostre mercat laboral és dual entre una part de persones que té alts salaris i una elevada antiguitat i per tant, un alt cost en cas de ser acomiadat. I un altre segment amb contractes temporals i un cost zero en cas de finalització dels mateixos. En segon lloc, l’acomiadament no requereix de causa justificada sempre que l’empresa estigui disposada a assumir el cost legal de 45 dies per any treballat o quan es pacti amb la persona afectada. Per tant, les dades ens indiquen que les regulacions de plantilles a Catalunya el 2008, s’han produït amb costos econòmics per les empreses inferiors als que inicialment podria semblar perquè les persones que majoritàriament ha quedat desocupades, no tenen dret a indemnitzacions per no haver estat acomiadades. 5.3 Temps d’estada a l’atur de les persones desocupades i recerca de feina Per tal de conèixer el temps que les persones romanen en situació d’atur i poder complementar els fluxos d’entrada i de sortida d’aquesta situació estudiats al punt anterior, analitzarem la durada de l’atur que estima l’enquesta de població activa. Cal matisar que per tal d’analitzar aquesta variable, l’enquesta només ens permet conèixer el temps que estan a l’atur les persones que ja han treballat prèviament, i per tant no inclou les persones que busquen feina per primera vegada en el nostre mercat de treball. Al quart trimestre de 2008 tenim que de les 455.772 persones aturades, 406.604 han treballat prèviament, fet que representa el 89,2% del total de la població aturada, mentre que el 10,8% encara estan en recerca de la primera feina i, per tant, no s’han inserit encara en el nostre mercat de treball. Respecte l’any 2007, aquestes xifres disminueixen pel que fa al pes de les persones que havien treballat anteriorment, i són les persones que busquen la primera feina les que augmenten el seu percentatge d’aturats i aturades al 2008.

89

Taula 54. Distribució percentual del temps d’estada a l’atur (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim. 2007 4t trim. 2008

% %

Menys 6 mesos 51,3% 51,9%

De 6 mesos a 1 any 18,7% 21,5%

De 1 a 2 anys 11,5% 15,1%

Més de 2 anys 18,4% 11,5%

* no inclou les persones aturades que cerquen la primera feina. Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si ens fixem en el temps d’estada a l’atur, observem que el 51,9% de les persones aturades que no busquen la primera feina ho estan des de fa menys de 6 mesos, és a dir, que 211.013 persones es troben en aquesta situació. Seguidament, el 21,5% està a l’atur de 6 mesos a 1 any (873.19 persones), el 15,1% ho està entre 1 i 2 anys (61.484 persones) i l’11,5% ho està des de fa més de 2 anys (46.788 persones). En definitiva, més del 70% de la població aturada fa menys d’1 any que es troba en situació d’atur, és a dir que 298.332 persones són nous i noves aturats, mentre que hi ha 108.272 que ho són des de fa més d’1 any. Si fem atenció a la variació interanual que ha experimentat el volum d’aturats i aturades, veiem que des del quart trimestre de 2007 al quart trimestre de 2008 augmenta el percentatge de persones que es troben a l’atur per períodes de temps més curts, mentre que les persones aturades de llarga durada disminueixen el seu pes en -6,9 punts percentuals. Tot i així, cal assenyalar que encara hi ha un 11,5% dels aturats i aturades que fa més de 2 anys que reconeixen estar en situació d’atur i que presenten greus dificultats per inserir-se en el nostre mercat de treball. Per sexe, observem que del total de persones aturades que han treballat anteriorment i que asseguren portar més d’1 any desocupades, el 43% són homes i més el 57% són dones. A més, si ens fixem en l’atur de llarga durada, al 2008 veiem com del total de dones aturades el 37,1% porten més de dos anys sense treballar mentre que pels homes aquest percentatge és del 19,4%. Taula 55. Distribució percentual del temps d’estada a l’atur per sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim. 2007 4t trim. 2008

% Homes %Dones % Homes %Dones

Menys 6 mesos 54,5% 45,5% 62,3% 37,7%

De 6 mesos a 1 any 52,9% 47,1% 71,3% 28,7%

De 1 a 2 anys 36,6% 63,4% 47,9% 52,1%

Més de 2 anys 36,6% 63,3% 36,5% 63,5%

* no inclou les persones aturades que cerquen la primera feina. Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si analitzem el pes de cada col·lectiu en els diferents temps d’estada a l’atur, ens adonem com els resultats obtinguts no han sofert grans variacions respecte al 2007. El quart trimestre de 2008, l’atur

90

de llarga durada continua sent majoritàriament femení amb un 63,5% de dones (29.691 aturades) que porten més de 2 anys a l’atur front a un 36,5% d’homes (17.097 aturats). En canvi, l’atur de curta durada és principalment masculí amb un 62,3% d’homes que estan desocupats des de fa menys de 6 mesos, davant d’un 37,7% de dones en la mateixa situació. En nombres absoluts serien 131.531 homes i 79.482 dones respectivament. A més, el percentatge més elevat d’homes aturats es concentra entre els 6 mesos i 1 any amb un 71,3% d’homes. En el cas de les dones, el 63,5% fa més de 2 anys que estan desocupades. L’evolució del temps d’estada a l’atur tant dels homes com de les dones en el període 2007-2008, ens diu que l’any 2007 la major part de la població aturada que havia treballat prèviament eren dones, mentre que al 2008 són homes. A més, del quart trimestre de 2007 al quart trimestre de 2008, hi ha un percentatge més elevat d’homes en situació d’atur de curta durada, mentre que les dones, pràcticament no aconsegueixen reduir el seu temps d’estada a l’atur. Per edats, al 2008 la major part de les persones de 16 a 19 anys fa que són a l’atur un temps relativament curt, exactament el 66,6% estan desocupades des de fa menys de 6 mesos i el 24,5% ho estan entre 6 mesos i 1 any. Les franges d’edat de 20 a 30 anys i de 31 a 44 anys presenten uns valors bastants similars amb un percentatge molt elevat de persones que romanen a l’atur menys de 6 mesos, concretament el 55,8% i el 52,5% respectivament. Tot i així, les persones de 31 a 44 anys augmenten segons s’allarga el temps de durada a l’atur. El 42,2% de les persones de 45 a 54 anys i el 40,3% de les de 55 a 64 anys romanen en situació d’atur menys de 6 mesos però per ambdós grups més del 15% de les persones porten més de 2 anys a l’atur. Taula 56. Distribució percentual del temps d’estada a l’atur per grups d’edat (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 16 a 19 20 a 30 31 a 44 45 a 54 55 a 64

2007 4t trim.

Menys 6 mesos 9,8% 31,1% 14,6% 24,0% 3,8%

De 6 mesos a 1 any 2,3% 39,9% 36,4% 14,5% 6,9%

De 1 a 2 anys 3,4% 21,0% 39,6% 21,4% 14,6%

Més de 2 anys 0,0% 9,6% 35,7% 30,1% 24,6%

2008 4t trim.

Menys 6 mesos 6,2% 38,8% 15,4% 13,0% 5,2%

De 6 mesos a 1 any 5,5% 37,2% 31,8% 19,2% 6,1%

De 1 a 2 anys 2,9% 38,8% 36,3% 15,4% 6,5%

Més de 2 anys 0,0% 18,4% 42,5% 24,5% 14,6%

* no inclou les persones aturades que cerquen la primera feina. Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). En analitzar la major o menor presència de persones aturades per edats segons el temps que porten en situació d’atur, observem com l’edat influeix en la durada de l’atur. Per tant, les persones que porten menys de 2 anys a l’atur són majoritàriament les de 20 a 30 anys amb un 38,8%. En canvi, les persones aturades de llarga durada, és a dir que fa més de 2 anys que són a l’atur, són

91

els grup d’edat de 31 a 44 anys, que representen el 42,5% de la població aturada que ha treballat prèviament. Si aprofundim en el pes que tenen les persones aturades depenent del temps d’estada a l’atur segons la seva nacionalitat, veiem com gairebé el 80% de les persones immigrades estan menys d’1 any a l’atur. En el cas de les persones de nacionalitat espanyola, el temps de durada de l’atur és superior, amb un 29,6% de la població que assegura estar més d’1 any sense ocupació. Taula 57. Distribució percentual del temps d’estada a l’atur per nacionalitat (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim. 2007 4t trim. 2008

% Nac. espanyola % Nac. estrangera % Nac. espanyola % Nac. estrangera

Menys 6 mesos 64,6% 35,4% 68,1% 31,9%

De 6 mesos a 1 any 69,7% 30,3% 61,6% 38,4%

De 1 a 2 anys 75,4% 24,6% 69,9% 30,1%

Més de 2 anys 87,7% 12,2% 85,5% 14,5%

* no inclou les persones aturades que cerquen la primera feina. Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Tal com hem fet anteriorment, si analitzem el pes de cada col·lectiu en els diferents temps d’estada a l’atur, observem com les persones espanyoles pateixen amb més intensitat l’atur de llarga durada, sent un 85,5% les persones autòctones les que fa més de 2 anys que estan en situació d’atur, concretament 40.019 pel quart trimestre de 2008. No és el cas de les persones immigrants, que es concentren en períodes d’estada a l’atur de 6 mesos i 1 any, exactament són el 38,4% (33.539 persones immigrades). Per tant, l’atur de curta durada és una situació que pateixen les persones de nacionalitat estrangera, mentre que l’atur de més llarga durada està protagonitzat per les persones de nacionalitat espanyola. Si comparem els resultats amb el 2007, ens adonem que el percentatge de les persones aturades que han treballat anteriorment ha disminuït en el cas de les persones espanyoles, en detriment de les persones immigrades que augmenten el seu pes al 2008. Pel que fa a la situació de cada col·lectiu i al temps específic que es troben desocupats, veiem com la tendència apunta cap a l’augment del percentatge de persones estrangeres a estades més prolongades a l’atur mentre que les persones autòctones les disminueixen. Per concloure podem dir que les ¾ parts de les persones aturades estan a l’atur des de fa menys d’1 any, tot i que un 11% ho estan des de fa més de 2 anys. L’atur de llarga durada continua sent imminentment femení sense que les dones hagin pogut reduir el temps d’estada a l’atur. Les persones immigrants romanen temps curts a l’atur però la tendència observada és l’augment cap a estades més prolongades sense ocupació. En aquest punt hem volgut fer una breu aproximació a la recerca de feina per tal de conèixer la tasca que suposa el fet de buscar feina per part de les persones que estan aturades. En aquest sentit, hem considerat oportú centrar la nostra anàlisi entorn del temps que fa que les persones són a l’atur i els recursos que utilitzen per tal de trobar una feina. L’anàlisi l’hem fet a partir de les dades que ens ofereix l’EPA del darrer trimestre de 2008, principalment. Cal tenir en compte que la informació que

92

recull l’EPA en relació amb la recerca de feina és molt agregada i resulta difícil poder realitzar una bona anàlisi de les diferents opcions de resposta. També ens agradaria fer palès que l’enquesta no estableix un ordre de prioritat en l’elecció d’un o altre recurs de recerca de feina, informació que seria interessant i que complementaria qualitativament la nostra anàlisi. Altrament, cal interpretar els resultats amb atenció tenint present que cada persona aturada pot utilitzar més d’un recurs de recerca de feina, ja que l’enquesta permet una resposta múltiple. En aquest sentit, els resultats que veurem fan referència a la proporció de persones que, amb una durada determinada de temps a l’atur, escullen una i/o altra opció. Amb tot això, aquesta anàlisi ens ha de permetre veure, per una banda, si el temps que una persona fa que és a l’atur condiciona a l’hora de recórrer a un mètode o a un altre de recerca de feina i, per l’altra, veure quins són els recursos més utilitzats per part de la població aturada a Catalunya. Cal remarcar que tot i que l’enquesta recull més de 10 opcions de recerca, nosaltres només ens centrarem en les quatre més utilitzades. Quadre 2: Recursos més utilitzats per a la recerca de feina. <1 mes 1< 3

mesos 3 < 6

mesos 6 < 1 any

1 < 1,5 anys

1,5 < 2 anys

2 < 4 anys

4 i més anys

Contacte amb família, amics i sindicats 1 1 1 1 1 1 1 1

Contacte amb empresaris 2 2 4 3 4 3 3 4

Contacte amb una oficina d'ocupació de l'Administració 3 4 2 4 3 4 4 3

Consulta de premsa, ràdio, televisió, taulers d'anuncis 4 3 3 2 2 2 2 2

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Al quadre 2, observem que les persones aturades, independentment del temps que fa que busquen feina, opten majoritàriament per consultar a la família, amics i sindicats com a recurs a l’hora de buscar una ocupació. La segona eina més utilitzada, en canvi, presenta més variacions respecte el temps que porten buscant feina les persones desocupades. En aquest sentit, les persones aturades que es troben en recerca activa de feina des de fa menys de 3 mesos, recorren a contactar amb empresaris, després d’haver comptat amb el seu entorn familiar i social. Si ens fixem en les persones desocupades que porten entre 3 i menys de 6 mesos buscant una ocupació, veiem com aquest grup majoritàriament opta en segon lloc per contactar amb una oficina d’ocupació de l’Administració. Finalment, les persones que porten 6 mesos i més a l’atur i en recerca de feina, es caracteritzen per triar en segon lloc la consulta de premsa, ràdio, televisió i taulers d’anuncis. Una de les diferències més destacables respecte a l’any 2007, és que l’opció més escollida per les persones que portaven menys d’1 mes en recerca de feina, era la de dirigir-se a una oficina d’ocupació de l’Administració, recurs que al 2008 no era tan considerat. Una altra diversitat a destacar, és que les persones que portaven més de 6 mesos buscant feina, majoritàriament optaven pel contacte amb empresaris.

93

Per concloure, els resultats obtinguts ens mostren que el recurs més utilitzat a l’hora de buscar feina és el de les xarxes socials, independentment del temps que les persones porten a l’atur. Aquest àmbit fa referència a la família, amics i sindicats, entre altres. El que sí que hem pogut veure és que en funció del temps que la persona es troba a l’atur les segones opcions escollides varien. Per tant, podem ressaltar que el temps dedicat a la recerca de feina no influeix a l’hora d’emprar uns recursos o altres i que les oficines d’ocupació de l’Administració han perdut protagonisme respecte l’any 2007, no sent encara un dels recursos més utilitzats per les persones aturades que busquen una ocupació.

94

6. Col·lectius més vulnerables enfront de l’atur A partir de l’aproximació acurada que hem fet del nostre mercat de treball, creiem interessant parlar dels col·lectius que hem detectat com a més vulnerables davant l’actual situació de crisi. En aquest apartat recollim els trets més característics i les situacions més destacables que presenten els col·lectius que hem tingut en compte. Concretament són quatre els col·lectius analitzats: dones, joves de 16 a 30 anys, persones immigrants i persones majors de 45 anys. Cada col·lectiu presenta unes particularitats mostrant la seva debilitat a l’hora d’inserir-se, reinserir-se i mantenir-se al mercat de treball català. Dones Com ja hem explicat en el punt d’indicadors genèrics, el quart trimestre de 2008, per primera vegada en els darrers anys, la taxa d’atur femenina és lleugerament inferior a la masculina. Aquest fet s’explica per l’elevadíssim augment de l’atur a la construcció, branca d’activitat amb una forta presència masculina i el decreixement dels nivells d’atur d’altres ocupacions més feminitzades, com és el cas de les llars que ocupen personal domèstic. No hem d’oblidar que partim d’unes taxes d’atur femení prou elevades i que el fet que els homes hagin patit un increment més pronunciat de la seva taxa d’atur en l’últim període no indica que la situació de les dones sigui bona. Si fem un recorregut pels diferents resultats obtinguts al llarg d’aquest estudi, podem observar que les dones són un dels col·lectius més desprotegits davant l’atur. Així doncs, el punt de partida és que la taxa d’activitat de les dones és inferior a la dels homes i, a més, s’ocupen amb menor intensitat en el nostre mercat de treball, amb una taxa d’ocupació femenina per sota de la masculina. Observem com els homes, conforme incrementen el seu nivell d’estudis, augmenten les seves possibilitats d’ocupar-se, i presenten la taxa d’ocupació més elevada en el nivell d’estudis superiors. El cas de les dones segueix la mateixa tendència, és a dir, també tenen més possibilitats de trobar feina amb estudis superiors, tot i que amb valors d’ocupació inferiors als dels homes. La diferència entre sexes la trobem en les persones analfabetes i amb educació primària, on els homes presenten una taxa d’ocupació gairebé el doble que la femenina. Aquestes elevades diferències es mantenen en tots els nivells d’estudis menys al d’estudis superiors, on el valor de les taxes femenina i masculina presenten xifres similars. Això ens indica que les dones amb un nivell d’estudis inferior tenen menys possibilitats de trobar un lloc de treball respecte als homes, és a dir que amb les mateixes condicions formatives els resulta més difícil ocupar-se. Aquest fet està molt relacionat amb la qualificació dels llocs de treball que desenvolupa cada sexe. En relació amb aquest aspecte, tal com hem observat en apartats anteriors, els homes es reparteixen de

95

forma més homogènia al llarg dels diferents nivells de qualificació, mentre que les dones presenten uns resultats molt més polaritzats, presents en feines amb un baix i alt nivell de qualificació professional. Però no només és que les dones desenvolupen en major proporció feines poc qualificades respecte als homes, sinó que els homes sense estudis o amb estudis primaris desenvolupen en major grau feines de qualificació mitjana. En canvi, les dones amb el mateix nivell d’estudis queden relegades a llocs de treball poc qualificats. Així doncs, els homes tenen més possibilitats d’accedir a llocs de treball més qualificats i, per tant, a millors condicions laborals que les dones. A més, les dades ens indiquen que les dones són les que més pateixen la sobrequalificació, és a dir que ocupen en major percentatge llocs de treball amb una qualificació inferior al seu nivell d’estudis. Concretament, ens trobem que en el nivell d’estudis superiors hi ha més dones que homes que desenvolupen feines amb una qualificació mitjana. Sobre les hores d’ocupació, trobem que hi ha un percentatge superior de dones que d’homes que afirmen estar subocupades, és a dir, que tenen una feina amb un nombre d’hores inferior de les que les agradaria treballar. Això, en ocasions, està determinat perquè als llocs de treball poc qualificats hi ha més subocupació i més temporalitat, i com hem esmentat anteriorment, és en aquest nivell de qualificació on hi ha més percentatge de dones treballant. La manca d’estabilitat laboral també afecta de forma més contundent les dones que els homes, ja que presenten taxes de temporalitat més elevades que ells. Una de les causes que ja s’ha posat de manifest al llarg d’aquest estudi és que hi ha més dones que homes que treballen en llocs de treball no qualificats, on la temporalitat és més alta. En canvi, els homes se situen en major mesura en llocs de treball amb una qualificació alta on la temporalitat és menor. Els motius pels quals hi ha més dones assalariades que homes amb una feina a jornada parcial, és per l’impossibilitat de trobar-ne una a jornada completa i per cobrir l’absència total o parcial d’un altre treballador o treballadora. A més, són més dones les que tenen una feina a jornada parcial per poder compatibilitzar-la amb la cura d’altres persones de la família menors o persones amb dependència, mentre que hi ha una proporció d’homes més gran que té un contracte a temps parcial per a poder formar-se. Per tant, les dones continuen veient frustrat el seu projecte professional per haver-se de fer càrrec de la cura d’altres persones en més proporció que els homes. Si en apartats anteriors hem deixat constància de la importància que té el nivell d’estudis per patir menys desocupació, veiem com les dones presenten una taxa d’atur per sobre de la dels homes a tots els nivells d’estudis. L’excepció es produeix al nivell d’analfabets i estudis primaris, on la taxa d’atur masculina supera notablement la femenina. A més, mentre que els homes pateixen principalment un atur de curta durada, romanent períodes més o menys curts sense ocupació, observem com hi ha més proporció de dones que no té feina des de fa més de 2 anys. Tots els aspectes detallats anteriorment fan que les dones es trobin en desavantatge enfront als homes en el nostre mercat de treball i que no només tinguin més dificultats en ocupar-se sinó també que pateixin durant més temps l’atur. Però, a més, presenten pitjors condicions laborals que els homes amb major grau de feines temporals, parcials i poc qualificades.

96

Joves de 16 a 30 anys Els joves són un altre col·lectiu amb dificultats a l’hora d’inserir-se en el nostre mercat de treball. Per tal de retratar la seva desavantatjosa situació laboral hem recollit els resultats referents al grup d’edat de 16 a 19 anys, per una banda i els de 20 a 30 anys per l’altra. Aquesta divisió correspon als canvis que s’han anat produint a la nostra societat que fan que l’etapa juvenil s’hagi allargat fins als 30 anys. Evidentment, a la nostra anàlisi tractarem de forma separada les dues franges d’edat en tractar-se de dos grups que presenten realitats diferents. Com ja hem esmentat anteriorment, els joves de 16 a 19 anys presenten la taxa d’ocupació més baixa de tots els grups d’edat i amb una disminució del seu valor respecte a períodes anteriors. Però quan passem a analitzar als joves d’edats immediatament superiors, és a dir, de 20 a 30 anys, la taxa d’ocupació augmenta. Aquest augment encara presenta valors per sota dels registrats en grups d’edat més avançades i amb disminucions importants en l’últim període. Per tant, podem dir que els joves s’ocupen tard i amb menor intensitat que la resta de grups d’edat. Tal com hem dit anteriorment, les taxes d’ocupació juvenil presenten valors baixos i és el grup de joves de 20 a 30 anys el que presenta un percentatge de subocupació més elevat respecte a la resta de franges d’edat. Això ens indica que aquests joves que ja es troben ocupats desitjarien treballar més hores de les que ho fan. La temporalitat més elevada en relació amb la resta d’edats la pateixen els joves de 16 a 19 anys. Els joves de 20 a 30 anys presenten la parcialitat més elevada i, per tant, estan ocupats en llocs de treball amb poca estabilitat i amb jornades de treball reduïdes que impliquen una insuficiència de recursos econòmics. Cal dir que la major proporció de joves que tenen una jornada a temps parcial és per tenir temps per formar-se, el qual resulta un tret positiu si recordem l’estreta relació que té el nivell d’estudis respecte a l’ocupabilitat i la possibilitat de patir en menor mesura l’atur. A més, els joves catalans són els que pateixen l’atur amb major intensitat, sobretot els que tenen entre 16 i 19 anys, tot i que el grup de 20 a 30 anys, amb un valor més reduït, encara se situa per sobre de la taxa d’atur catalana. Mentre que els més joves són aturats i aturades de curta durada, el major percentatge de joves de 20 a 30 anys presenten estades a l’atur entre 1 i 2 anys. En definitiva, els joves no només troben dificultats per inserir-se en el nostre mercat de treball, sinó que ho fan en condicions més precàries amb feines parcials i major temporalitat. A més, presenten valors de desocupació més elevats que la resta de grups d’edat, la major part de les quals romanen en situació d’atur d’entre 1 i 2 anys. Treballadors de nacionalitat estrangera Com hem pogut veure en els apartats anteriors referents a la situació del col·lectiu immigrant dins el mercat de treball català, podem dir que aquest col·lectiu parteix d’una situació de desavantatge en relació amb les persones de nacionalitat espanyola, pel fet que en moltes ocasions les persones immigrants pateixen discriminació racial.

97

Aquesta situació desavantatjosa la constaten els resultats que hem analitzat anteriorment. Si tenim en compte la taxa d’ocupació dels treballadors i les treballadores estrangers, aquesta se situa força per sota de la taxa de les persones treballadores espanyoles. Cal considerar que una persona immigrant principalment emigra del seu país per motius econòmics; per tant, un dels seus objectius principals és trobar una feina al lloc d’arribada. Malgrat això, la realitat ens diu que les persones estrangeres estan menys ocupades que les nacionals. Un altre aspecte que cal tenir en compte és que, un cop aquestes persones aconsegueixen entrar en el mercat de treball queden relegades a llocs de treball majoritàriament amb baixa o nul·la qualificació, passant a formar part del grup de treballadors poc qualificats. Aquest fet suposa tenir més probabilitats de tenir unes condicions laborals precàries i de ser expulsats amb més facilitat en cas de rescissió de la relació laboral. Si tenim en compte la subocupació, podem dir que la població immigrant està més subocupada que la població autòctona, fet que també sembla contradictori si tenim en compte el motiu migratori. El percentatge de població subocupada estrangera al tancament de l’any 2008 és més del doble que el que presenta la població espanyola, concretament un 14% del total desitjaria treballar més hores de les que treballa. A tot això, cal sumar-hi el fet que la parcialitat també és més present entre la població immigrant que entre l’autòctona. Com hem dit anteriorment, aquest col·lectiu queda relegat a llocs de treball poc qualificats, i si ens fixem en quins sectors d’activitat estan més concentrats, podem dir que clarament i amb una forta presència aquest col·lectiu treballa a la construcció, l’hostaleria i en llars que ocupen personal domèstic. Per tant, els llocs de treball amb condicions precàries, característics d’aquestes branques d’activitat són els ocupats majoritàriament per població immigrant. Els resultats referents a l’atur, mostren que la taxa d’atur de la població estrangera gairebé duplica la taxa de la població espanyola. Aquesta diferència, en detriment del col·lectiu immigrant cal relacionar-la amb el fet anteriorment exposat sobre la motivació i la voluntat de treballar de la població immigrant en edat activa, ja que emigren per motius econòmics i laborals. No cal perdre de vista, que el col·lectiu immigrant actiu a Catalunya no arriba a un 20% de la població activa total. La durada de l’atur ens mostra que les persones més afectades per l’atur de llarga durada són les autòctones. Aquest resultat, però, no hem de deixar que distorsioni la realitat, ja que el motiu més probable del fet que el percentatge de persones immigrants aturades de més de 2 anys sigui més baix pot ser fruit tant de l’acceptació de qualsevol feina per tal de sortir de la situació d’atur com del retorn de la persona immigrant al seu país. Treballadors majors de 45 anys Com hem pogut veure anteriorment, l’edat és un factor clau que condiciona la inserció al mercat de treball. És per aquest motiu que hem considerat oportú fixar-nos en un dels col·lectius amb més problemes per reinserir-se al mercat de treball, com és el grup de persones majors de 45 anys. En aquest mateix apartat, també hem considerat important fer menció del col·lectiu de joves entorn al fenomen de l’atur, a causa del factor edat.

98

Si tenim en compte l’ocupació del col·lectiu de persones majors de 45 anys, al tancament de l’any 2008, podem dir que la taxa d’ocupació és força més baixa que la del col·lectiu de 31 a 44 anys. Alhora, també és més baixa, però no amb tanta diferència, que la taxa del grup de 20 a 30 anys d’edat. Només el grup més jove, de 16 a 19 anys, presenta una taxa inferior al col·lectiu analitzat. Fins i tot podem dir que els treballadors majors de 45 anys tenen una taxa d’ocupació inferior a la total per Catalunya. El tipus de jornada laboral que majoritàriament té aquest col·lectiu, és la jornada completa. La proporció de treballadors amb jornada parcial és força menor a la que presenten els altres grups d’edat comparats. Aquest resultat pot respondre al fet que la parcialitat afecta més als joves perquè encara fa poc temps que són dins el mercat laboral, no s’hi han assentat i moltes vegades han de combinar una feina amb uns estudis. Per contra, les persones de més de 45 anys porten més temps dins el mercat de treball i per tant presenten una situació més estable. Si ens fixem en el comportament del col·lectiu analitzat pel que fa a l’atur, aquest presenta dificultats a l’hora de tornar al mercat de treball un cop n’ha sortit. Gairebé un 20% dels treballadors i treballadores majors de 45 anys són aturats de llarga durada, és a dir, porten més de 2 anys sense feina. Aquest resultat és un clar indicador de la dificultat que té aquest col·lectiu per tornar a ocupar-se, si tenim en compte que els altres grups d’edat s’allunyen molt d’aquest resultat pel que fa a l’atur de llarga durada. És per tot això que considerem que les persones treballadores majors de 45 anys formen part d’un dels col·lectius més vulnerables davant l’atur i que poden ser un dels grans afectats davant la crisi econòmica, si tenim en compte el gran nombre de persones que cada cop més surten del mercat de treball català, a més de tenir més dificultats que d’altres col·lectius al retorn al mercat laboral. Un factor que cal considerar, a més, és que d’aquest col·lectiu en depenen altres persones com poden ser fills o pares grans, és a dir que les persones majors de 45 anys eren el coixí familiar al qual es podien refugiar fins ara les persones que en certa manera en depenien. Per tant, ens trobem davant el col·lectiu que més obligacions familiars té i que la seva delicada situació mentre estan aturats pot suposar un empitjorament de la situació d’altres persones, de manera que es deixa entreveure una nova realitat de les famílies catalanes. Aquesta delicada situació que es pot intuir amb tot l’esmentat, ens porta a voler conèixer la realitat de les llars a Catalunya i l’enquesta de població activa ens permet fer una aproximació a les llars catalanes coneixent la situació laboral dels ocupants d’aquestes. La situació laboral actual, ens porta a voler conèixer quina és la proporció de persones desocupades en relació amb el nombre de membres actius de les llars catalanes. D’aquesta manera, veiem que al quart trimestre de 2008 el 85,8% dels habitatges no tenen cap dels seus membres actius en situació d’atur. No obstant això, observem com el 12,3% de les persones actives de les llars estudiades tenen una persona desocupada. Per als habitatges amb un membre actiu, el 89,8% de les famílies no tenen cap individu a l’atur però el 10,2% tenen una persona desocupada, és a dir que una desena part de la població que viu sola i està en condició de treballar no té feina.

99

Taula 58. Habitatges familiars. Persones actives i desocupades que habiten a les llars (4t trimestre 2008) Nombres absoluts %

Cap desocupat

Un desocupat

Dos desocupats i més Total Cap

desocupat Un

desocupat Dos desocupats

i més Total

Un actiu 695.000 78.600 0 773.600 89,8% 10,2% 0,0% 100%

Dos actius 847.400 177.900 17.300 1.042.600 81,3% 17,1% 1,7% 100%

Tres actius i més 188.000 84.200 36.300 308.500 60,9% 27,3% 11,8% 100%

Total 2.380.600 340.700 53.600 2.774.900 85,8% 12,3% 1,9% 100%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Idescat (EPA) Si parlem de les famílies amb 2 membres actius, la major part no té cap dels seus membres en situació d’atur, exactament el 81,3%, tot i que el percentatge de trobar 2 dels membres actius sense feina és del 17%, és a dir, que més d’una quarta part de les llars viuen aquesta situació. Finalment, la possibilitat que a les llars que tinguin 3 persones actives o més no n’hi hagi cap a l’atur es redueix al 60,9%, i queda un percentatge del 27,3% dels habitatges que tenen 1 persona desocupada i l’11,8% que en tenen 2. L’EPA, en relació amb les llars catalanes, ens ofereix les opcions de fer el creuament entre el nombre de persones ocupades i el nombre d’assalariats que habiten a les llars enquestades. Al darrer trimestre de 2008, podem dir que a les llars on hi ha només una persona ocupada, un 15,2% de les persones assalariades afirma tenir contracte temporal. Per tant, l’únic sou que hi ha prové d’una feina temporal. El que no podem saber és si hi ha o no més ocupants en aquestes llars. Si la llar estigués formada per més ocupants, cal dir que molt probablement la situació familiar no seria gaire bona. També podem ressaltar que de les llars amb dues persones ocupades només un 3,3% tenen totes dues contractes temporals. En aquest mateix tipus de llars, un 21,3% afirma tenir una persona assalariada temporal i un 75,4% diu no tenir cap persona assalariada amb contracte temporal. Aquest percentatge és significatiu, ja que denota una bona situació familiar, tot i que no sabem quantes persones més formen aquesta tipologia de llars. El que si sabem i que és positiu és que totes dues persones estan ocupades i que molt probablement aquestes tinguin contractes indefinits o estiguin establerts pels seu compte. L’últim tipus de llar, la formada per tres persones ocupades i més, ofereix uns resultats força similars a la resta de llars. Un 48,4% d’aquests nuclis diu no tenir cap persona assalariada temporal, un 33,5% té una persona amb contracte temporal a casa i un 14,7% afirma tenir dues persones assalariades temporals. Aquesta última dada és una mica alarmant, ja que de cada tres persones dues d’elles tinguin contractes temporals amb la incertesa que això suposa és una proporció força elevada dins un mateix habitatge. A tot això, si tenim en compte que no podem saber realment el total de persones que habiten en aquestes llars, com poden ser fills menors o persones grans, podem pensar que la situació pot ser força més dificultosa per a les persones ocupades d’aquests nuclis.

100

Per concloure, podem dir que la temporalitat és present a les llars catalanes i que aquesta temporalitat presenta uns percentatges lleugerament negatius entre persones ocupades temporals i llars on aquestes persones habiten. Aquests resultats, per si sols, no ens donen una informació directament negativa de la nova realitat de les llars a Catalunya, però si tenim en compte el fet que en els nuclis familiars, a més de les persones ocupades, també hi ha persones dependents, com fills i persones grans, la realitat de les llars amb un alt percentatge de persones amb contracte temporal es converteix en delicada i crítica. Taula 59. Habitatges familiars. Persones ocupades i assalariades temporals que habiten a les llars (4t trimestre 2008) Cap assal.

temp. Un assal.

temp. Dos assal.

temp. Tres temp.

i més Total

Cap ocupat 750.900 0 0 0 750.900

Un ocupat 757.000 135.900 0 0 892.900

Dos ocupats 695.200 196.700 30.300 0 922.200

Tres ocupats i més 101.200 70.000 30.700 7.000 208.900

Total 2.304.300 402.600 61.000 7.000 2.774.900 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Idescat (EPA) L’anàlisi de les llars a Catalunya deixa entreveure que en un futur no molt llunyà hi haurà un nombre considerable de llars que, havent esgotat les prestacions econòmiques dels seus membres, passaran a viure sense cap mena d’ingrés econòmic. A Catalunya els col·lectius més desprotegits, els que pateixen les condicions més precàries, si bé tenen dret a prestacions econòmiques, aquestes són de curta durada, ja que l’elevada temporalitat que pateixen aquestes persones fa que no puguin generar períodes llargs de cotització. A més, si tenim en compte els nous models familiars, com ara els monoparentals, que tenen un únic sustentador econòmic, o que el coixí familiar al qual molts desocupats es podien recolzar, ara ja ha deixat d’existir, creiem convenient considerar la Renda Garantida de Ciutadania com a mesura de protecció social que doni cobertura a totes aquestes persones que han quedat desemparades aquest any 2008.

101

7. Grau de protecció davant la crisi Al llarg d’aquest estudi s’han analitzat diferents aspectes relacionats amb el mercat de treball català, i hem vist com aquests afecten diferents sectors de la població. Fins aquí, hem aprofundit en quines han estat les repercussions laborals de la crisi econòmica sobre la població, i ha quedat palès que les dades recollides al llarg del període estudiat són més dolentes que les registrades en anys anteriors. En aquest capítol volem conèixer una altra vessant de la problemàtica laboral actual, com és el grau de protecció que tenen les persones davant la pèrdua d’ocupació i d’ingressos econòmics. Per això, hem volgut analitzar els diferents tipus de prestacions econòmiques substitutives del salari i la situació de la seva gestió administrativa, el nombre de persones beneficiàries, així com la cobertura del nostre sistema públic de protecció per desocupació. Inicialment, la intenció d’aquest estudi era la de realitzar una anàlisi més profund per tal de conèixer la durada de les prestacions econòmiques per atur i els motius de denegació, així com altres variables. Malauradament, el Servei d’Ocupació de Catalunya no disposa d’aquesta informació en l’àmbit autonòmic. Hem hagut de fer la petició a l’Instituto Nacional de Empleo. Finalment, l’anàlisi prevista no ha estat possible perquè no hem rebut les dades necessàries. Conseqüentment, hem hagut d’analitzar els resultats que l’INEM, juntament amb el Ministerio de Trabajo e Inmigración, han publicat en l’àmbit de Catalunya durant el període que va des de desembre de 2007 a desembre de 2008. Amb tot el que hem exposat anteriorment, la nostra anàlisi s’ha vist molt limitada, i per tant, s’ha adaptat a la informació que teníem al nostre abast. Considerem necessari que el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) pugui disposar de la informació relativa a les prestacions per tal de conèixer la situació actual de la cobertura que té la població ocupada quan perd el seu lloc de treball, i així poder establir els recursos necessaris que assegurin una protecció pública davant la situació d’atur. 7.1. Situació de les prestacions econòmiques per atur En aquest primer apartat farem un repàs de la situació administrativa en la qual es troben els diferents tipus de prestacions econòmiques per atur, analitzant les sol·licituds de prestacions, les altes que s’han produït, així com el termini de reconeixement de les prestacions per atur. Seguidament, hem estudiat amb més profunditat la gestió que ha realitzat l’Administració pública per a cada tipus de prestació econòmica, com ara la capitalització de la prestació contributiva i les pròrrogues de prestacions assistencials. Finalment, hem trobat adient fer un esment de la despesa que es destina a les prestacions econòmiques per atur, així com la quantitat mitjana rebuda pels perceptors d‘aquestes. Per l’anàlisi dels tipus de prestacions estudiarem les prestacions contributives, el subsidi i la Renda Activa d’Inserció (RAI), sense incloure en el nostre estudi el Règim Especial Agrari de la Seguretat Social (REASS), per no ser significatiu al nostre territori.

102

Les prestacions econòmiques per atur poden ser de caràcter contributiu o assistencial. Una persona té dret, de forma general, a percebre una prestació contributiva quan perd la feina contra la seva voluntat i ha cotitzat un període mínim de 12 mesos dins dels 6 anys anteriors a la situació legal d’atur. El dret a prestació contributiva per atur és una tercera part del període cotitzat amb un mínim de 4 mesos i un màxim de 2 anys, quan s’ha cotitzat la totalitat dels 6 anys de referència. La quantia de la prestació contributiva, durant els 6 primers mesos, és el 70% de la base reguladora del salari del treballador, i el 60% durant la resta del dret. S’estableix un màxim i un mínim en funció de les càrregues familiars de cada sol·licitant. La protecció assistencial, o subsidi, s’atorga quan s’ha esgotat el temps màxim per rebre la prestació contributiva, o no es disposa de rendes ni d’atur o si es reuneixen diferents requisits, com ser major de 52 anys o de 45 anys amb càrregues familiars, no haver cotitzat el mínim necessari per accedir a la prestació contributiva, ser emigrant retornat, alliberat de presó, etc. La durada del subsidi pot variar des de 6 mesos fins a l’edat de jubilació, depenent de la situació específica de la persona beneficiària. La RAI està adreçada a les persones menors de 65 anys amb més de 12 mesos a l’atur, amb el compromís, per part de la persona beneficiària de desenvolupar activitats de formació i inserció. La durada màxima per rebre aquest tipus de prestació és d’11 mesos. Sol·licituds, altes i termini de reconeixement per tipus de prestacions d’atur En estudiar la variació interanual que ha experimentat la gestió de les prestacions per atur, observem que al desembre de 2008, el nombre de sol·licituds s’ha incrementat en un 91,2%, fet que representa que s’han sol·licitat 40.144 prestacions més que al mateix mes de l’any 2007. El mateix sistema de gestió ens indica que aquestes sol·licituds poden convertir-se en altes i, per tant, en atorgaments de prestacions per atur o poden ser desestimades per no complir els requisits fixats per l’Administració pública. Les dades analitzades referents a aquest aspecte ens mostren com les altes registrades s’han incrementat, però a un ritme inferior a les sol·licituds presentades. Concretament, s’han registrat 32.570 altes més al desembre de 2008, fet que suposa un increment interanual del 77%. En relació al percentatge d’aprovació, observem que, de totes les prestacions econòmiques per atur que es van sol·licitar al desembre de 2008, l’11% es van desestimar, concretament van ser 9.277 sol·licituds, xifra superior a la registrada al desembre de 2007. Si analitzem aquesta informació segons el tipus de prestació que més se sol·licita i que més s’atorga, trobem que els augments registrats segueixen una tendència lògica. En primer lloc, creixen en major proporció, les sol·licituds de prestacions contributives. En segon lloc, se situen les peticions de subsidis assistencials i, per últim, les sol·licituds de la Renda Activa d’Inserció. Comparant les dades obtingudes amb la resta de l’Estat espanyol, veiem com, tant les sol·licituds com les altes, s’han incrementat de forma més moderada al territori estatal. Exactament, les sol·licituds de prestacions econòmiques han crescut un 67,7%, i les altes atorgades un 58,2% des de desembre de 2007. Tot i així, observem com el ritme d’atorgaments a tot Espanya ha estat més d’acord amb les sol·licituds tramitades, presentant una diferència de 9,5 punts percentuals entre les sol·licituds i les altes, mentre que a Catalunya aquesta diferència és de més de 14 punts.

103

Taula 60. Sol·licituds, altes i termini de reconeixement per tipus de les prestacions per atur (desembre 2007 i desembre 2008) Sol·licituts

Prestació Contributiva Subsidi

Renta Activa de Inserció

Subsidi Eventuals

Agraris Total

Desembre 2007 36.095 7.524 382 - 44.001

Total Espanya 242.311 74.836 8.998 21.063 347.208

Desembre 2008 69.581 13.932 632 - 84.145

Total Espanya 426.939 121.709 11.677 21.974 582.299

Altes

Prestació Contributiva Subsidi Renta Activa

de Inserció Subsidi

Eventuals Agraris

Total

Termini de reconeixement

(dies)

Desembre 2007 35.162 6.849 287 - 42.298 2

Total Espanya 245.999 70.151 7.444 12.975 336.569 6

Desembre 2008 62.771 11.686 411 - 74.868 4

Total Espanya 406.847 104.183 9.170 12.147 532.347 7

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministerio de Trabajo e Immigración Amb les dades que disposem, ens resulta impossible fer una interpretació dels motius que expliquen les diferències percentuals en els atorgaments de les prestacions econòmiques entre Catalunya i Espanya. Per tant, no podem saber si hi ha diferències en els criteris d’atorgament o si hi ha una variació dels mateixos a l’hora d’atorgar les prestacions econòmiques a causa de l’augment de les persones en situació d’atur. Finalment, volem reflectir el termini de reconeixement de les prestacions, que, tot i no indicar-nos quan es produeix el cobrament de la prestació, ens pot donar una idea de l’efectivitat de la gestió del Instituto Nacional de Empleo (INEM) durant aquest període. Així doncs, el termini de reconeixement de les prestacions econòmiques per atur ens indica el temps que passa des que se sol·licita la prestació fins que s’emet la resolució. Concretament, al desembre de 2008 a Catalunya el temps mitjà que es triga en aprovar o denegar la prestació sol·licitada és de 4 dies. El temps estimat és prou reduït si ho comparem amb les dades estatals, que marquen una mitjana de 7 dies. Malgrat això, el termini de reconeixement de les prestacions per atur s’ha duplicat des de desembre de 2007, i ha passat de 2 a 4 dies. Aquest augment ha estat més pronunciat a Catalunya que al conjunt de l’Estat espanyol, augmentant al territori espanyol només en 1 dia.

104

Si abans havíem analitzat les prestacions econòmiques per atur gestionades per l’Instituto Nacional de Empleo, a continuació centrarem la nostra anàlisi en l’estat final de la resolució dels expedients tramitats per a cada tipus de prestació. Situació de la prestació econòmica per atur. Nivell contributiu L’estudi de la situació de les prestacions contributives el desembre de 2008 indica que, del total de les prestacions contributives tramitades a l’INEM, el 92,2% s’han aprovat, mentre que l’1,4% s’han denegat. Cal ressaltar que hi ha un 6,3% que no s’ha registrat en cap de les dues situacions mencionades però, amb el nivell de detall de què disposem, ens resulta impossible conèixer quines situacions engloba aquesta categoria. En comparar els percentatges en cada període, no s’observa una variació gaire significativa pel que fa als punts percentuals, però sí que veiem que al desembre de 2008 ha augmentat el percentatge d’expedients aprovats, reduint-se lleugerament els denegats. Taula 61. Situació de la gestió de la prestació per atur. Nivell contributiu. Altes inicials (desembre 2007 i desembre 2008)

Expedients tramitats al mes

Expedients pendents mes

anterior Expedients

rebuts al mes Aprovats Denegats Altres Total

Expedients pendents a

finals de mes Factor

d'aprovació

Desembre 2007 3.812 21.122 19.640 408 1.518 21.566 3.368 0,91

Total Espanya 40.194 137.164 122.426 3.560 9.319 135.305 42.053 0,90

Desembre 2008 4.875 45.667 39.655 624 2.716 42.995 7.547 0,92

Total Espanya 44.776 256.591 221.069 4.401 15.894 241.364 60.003 0,92

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM Des de desembre de 2007 a desembre de 2008, veiem com els expedients tramitats de les prestacions contributives a les oficines de l’INEM gairebé s’han duplicat, i han passat de ser 21.566 a 42.995. Exactament, els expedients aprovats són els que més han augmentat el seu nombre, duplicant les seves xifres. Cal remarcar que s’observa un augment interanual prou important en els expedients tramitats que no s’engloben en cap de les dues modalitats, amb un increment del 78,9%. Per últim, els expedients denegats han crescut en un 52,9% des de 2007. Situació de la prestació econòmica per atur. Nivell assistencial (subsidi) Amb les prestacions assistencials, observem com el desembre de 2008, el 79,4% dels expedients tramitats s’han aprovat, el 9,7% s’han denegat i un 10,9% s’han englobat en la categoria d’altres. Com es pot observar, tot i que el percentatge d’aprovació de les prestacions assistencials és superior a les denegacions, està bastant per sota del volum d’aprovació que registren les prestacions contributives. Això pot ser degut a que es demanen més requisits a l’hora d’atorgar els subsidis que les prestacions contributives.

105

Taula 62. Situació de la gestió de la prestació per atur. Nivell assistencial. Altes inicials (desembre 2007 i desembre 2008)



anterior Expedients




d'aprovació

Desembre 2007 1.562 4.245 3.510 433 435 4.378 1.429 0,80

Total Espanya 17.594 36.579 30.067 3.769 3.462 37.298 16.875 0,81

Desembre 2008 2.326 8.927 6.718 824 923 8.465 2.788 0,79

Total Espanya 19.935 66.079 51.216 5.899 6.106 63.221 22.793 0,81

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM Comparant els resultats obtinguts al desembre de 2007 i al mateix mes de l’any 2008, veiem com l’increment interanual que han experimentat les prestacions assistencials tramitades és del 93,3%. En desglossar la informació, ens trobem que les prestacions que més han incrementat el seu nombre han estat les que s’engloben en la categoria d’altres, que dupliquen el seu nombre. Per contra, els expedients aprovats i els denegats presenten augments interanuals similars, al voltant del 90%, que, tot i ser importants, es troben per sota de l’augment dels expedients que no es consideren ni com a aprovats ni com a denegats. Situació de la prestació econòmica per atur. Renda Activa d’Inserció (RAI) Per últim, ens centrarem en la Renda Activa d’Inserció, que al desembre de 2008 presenta un 59,6% d’expedients aprovats, un 23,2% d’expedients denegats i un 17,2% d’altres. Això ens indica que de tots els expedients tramitats durant aquest any, una mica més de la meitat s’aproven, mentre que l’altra meitat es classifica entre denegats i altres. Taula 63. Situació de la gestió de la prestació per atur. Renda activa d’inserció. Altes inicials (desembre 2007 i desembre 2008)



anterior Expedients




d'aprovació

Desembre 2007 125 382 255 82 78 523 163 0,49

Total Espanya 4.127 8.998 6.470 1.766 986 9.222 3.903 0,70

Desembre 2008 144 632 367 143 106 616 160 0,60

Total Espanya 3.838 11.678 8.089 2.013 1.230 11.332 4.184 0,71

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM Els expedients de la RAI tramitats per l’INEM s’han incrementat lleugerament un 17,8% des de desembre de 2007 fins a desembre de 2008. A més, aquest augment interanual està protagonitzat pel creixement dels expedients amb resultat negatiu; és a dir, els expedients denegats s’han incrementat un 74,4%, seguits dels expedients aprovats, que han crescut un 43,9%.

106

En general podem dir que, de tots els expedients que s’han tramitat al desembre de 2008, les prestacions econòmiques per atur que s’aproven amb més freqüència són les de nivell contributiu, amb un percentatge d’aprovació molt elevat, entorn del 90%. A mesura que analitzem la resta de prestacions, veiem com l’atorgament dels subsidis és una mica menor a les anteriors descrites, al voltant del 80%. Per últim, les RAI que es tramiten tenen un percentatge d’aprovació del 60%. A més, durant el període 2007-2008, el tipus de prestació que més ha augmentat el seu nombre d’expedients denegats ha estat la RAI, seguida per les prestacions de tipus assistencial, i per últim, les prestacions contributives, que han estat les que menys s’han denegat. Capitalització total i parcial de la prestació contributiva per atur En aquest apartat volem fer una breu anàlisi de la capitalització de les prestacions contributives registrades el desembre de 2008 a les oficines de l’INEM. Cal dir que la capitalització consisteix en el pagament únic de la prestació contributiva d’atur i que pretén facilitar la posada en marxa d’iniciatives d’autoocupació que consisteixin a començar una activitat laboral com a treballador per compte propi o com a soci treballador, o bé per a treballar en cooperatives o societats laborals en funcionament o de nova creació. Taula 64. Situació de la gestió de la prestació per atur. Capitalització total i parcial de la prestació contributiva (desembre 2008)



anterior Expedients



finals de mes Factor aprovació Aprov/tramitats

Desembre 2008 13 416 370 0 50 420 9 0,88

Total Espanya 1.224 3.224 2186 135 899 3.220 1.228 0,68

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM Si ens fixem en la taula, dels expedients tramitats per capitalització durant el mes de desembre de 2008 a Catalunya, un 88% s’han aprovat, cap no ha estat denegat i un 12% és classificat com a altres, és a dir, que no sabem exactament en quin estat queden aquests expedients i quines situacions s’inclouen en aquesta categoria. Si comparem el percentatge d’aprovació amb la resta d’Espanya, veiem que aquest és molt més elevat a Catalunya, ja que per la resta de l’Estat el factor d’aprovació és d’un 68%. Aquestes dades no les hem pogut comparar amb l’any 2007, perquè aquesta informació no es recollia l’any 2007 en l’informe de l’INEM, i per tant desconeixem quina ha estat la variació interanual. El percentatge d’aprovació de la prestació contributiva per atur és més elevat a Catalunya que a la resta de l’estat.

107

Pròrrogues del subsidi assistencial per atur Una persona beneficiària de prestació de tipus assistencial pot sol·licitar, en cas de complir els requisits exigits, una pròrroga per tal que se li allargui el període de cobrament del subsidi. En aquest cas, hem volgut fer una petita anàlisi dels expedients de sol·licitud de pròrroga del subsidi tramitats i aprovats. En aquest sentit, a Catalunya a finals de 2008, un 92% dels expedients tramitats durant el mes de desembre van ser aprovats, només un 1,4% van ser denegats i un 6,6% no es va ni aprovar ni denegar. Si ens fixem en la variació interanual, pel mateix mes de l’any 2007, cal destacar l’increment del 79,4% dels expedients aprovats, el decreixement del -18,7% dels expedients denegats i l’increment del 88% dels “altres” expedients. A escala estatal, podem dir que els percentatges són força similars respecte als obtinguts per Catalunya en relació amb el pes d’expedients aprovats i denegats. Taula 65. Situació de la gestió del subsidi per atur. Nivell assistencial. Pròrrogues (desembre 2007 i desembre 2008).



anterior Expedients



finals de mes Factor aprovació Aprov/tramitats

Desembre 2007 162 1.088 980 32 67 1.079 171 0,90

Total Espanya 3.257 13.399 11.420 555 770 12.745 3.911 0,90

Desembre 2008 221 1.974 1.758 26 126 1.910 295 0,92

Total Espanya 3.345 21.940 18.915 550 1.450 20.915 4.370 0,90

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM Al 2008 el percentatge d’aprovació d’expedients de pròrroga de subsidi assistencial tot i ja ser força alt, ha augmentat considerablement respecte al 2007. A més, les denegacions han disminuït en quasi un 20%. Despesa en prestacions econòmiques per atur segons el tipus de prestació En aquest punt volem veure quina és la despesa en prestacions econòmiques per atur i la quantia mitjana de prestació contributiva que perceben les persones beneficiàries de les prestacions per atur. En aquest sentit, podem afirmar que a finals de 2008 el pes en despesa recau, majoritàriament, sobre la prestació contributiva amb un 89,8% del total de despesa. A la prestació per subsidi es destina un 9,9% del total i només un 0,3% s’adreça a Renda Activa d’Inserció (RAI). La distribució de la despesa respon al cost, la durada i al nombre total de persones beneficiàries de cada tipus de prestació. Si ens fixem en els increments respecte a l’any 2007, observem que la despesa en prestació contributiva ha augmentat quasi un 70%, un 45% s’ha incrementat també la despesa destinada a subsidi i un 45,5% la despesa en Renda Activa d’Inserció.

108

Taula 66: Despesa en prestacions per atur per tipus de prestacions (desembre 2007 i desembre 2008)

Despeses de Prestacions (milers d'euros)

Total Prestació Contributiva

Subsidi per atur

Renda Activa d'Inserció

Subsidi Eventuals Agraris

Quantia mitjana prestació contributiva percebuda per

beneficiari (euros/mes)

Desembre 2007 243.364 214.809 27.591 964 - 1.083,5

Total Espanya 1.407.602 1.098.453 213.134 26.454 69.561 978,5

Desembre 2008 404.820 363.373 40.044 1.403 - 880,4

Total Espanya 2.293.264 1.901.102 294.346 32.568 65.248 830,4

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministerio de Trabajo e Inmigración A escala estatal, el major percentatge en despesa per prestacions també recau sobre la prestació contributiva, concretament un 83% del total de despesa. Al conjunt d’Espanya, el subsidi rep un 13% del total de despesa i la Renda Activa d’Inserció un 1,4%. La proporció restant es destina al subsidi d’eventuals agraris. Les dades de les quals disposem ens ofereixen resultats relatius a la quantia mitjana que perceben les persones beneficiàries de la prestació contributiva. En aquest sentit, el desembre de 2008 a Catalunya, aquesta quantia de la prestació contributiva d’atur és de 880,4 €. Respecte al 2007, la quantia mitjana va disminuïr en -203,1 € amb un decreixement interanual del -18,7%. En l’àmbit de tot l’Estat, cal dir que la tendència és força similar, ja que la quantia mitjana de prestació contributiva és de 978,5 € el desembre de 2007 i de 830,4 € el desembre de 2008. Això ha suposat una reducció interanual d’un -15%. Es constata, per una banda, que la despesa destinada a tots els tipus de prestacions ha augmentat de manera considerable, mentre que la quantia mitjana de prestació per atur, ha disminuït. Aquests resultats caldrà relacionar-los més endavant amb els resultats sobre el nombre de persones beneficiàries de prestacions, ja que llavors podrem extreure’n una conclusió més completa. Serà en el següent punt d’aquest estudi, on coneixerem el nombre de persones beneficiàries i si aquestes han augmentat en nombre o no. La despesa en prestacions econòmiques per atur, recau majoritàriament sobre la prestació contributiva. A Catalunya, la quantia mitjana de prestació contributiva que reben les persones beneficiàries és superior a l’estatal. 7.2. Persones beneficiàries de prestacions per atur Per introduir aquest punt que se centra en les persones beneficiàries de prestacions econòmiques per atur, creiem necessari fer un incís i observar la proporció de persones aturades registrades el desembre de 2008 a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya, i les persones beneficiàries de prestacions econòmiques per atur. En aquest sentit, podem dir que de 423.232 persones registrades com a aturades a Catalunya, només 354.979 reben algun tipus de prestació econòmica. Això

109

representa un 83,9% del total, i ens indica, per tant, que un 16,1% del total de persones aturades (68.253 persones), no rep cap tipus de prestació econòmica per atur. Si ens fixem en les mateixes dades, però per a l’any 2007, podem dir que aquestes no són gaire diferents. En aquest cas, es donava el fet que un 15,5% del total de persones aturades no rebia cap tipus de prestació sent un percentatge prou important de la població desocupada a Catalunya, que no percebia cap tipus de prestació econòmica. Tot i que això ens dóna una petita idea de la situació actual, en el següent punt d’aquest estudi analitzarem amb més detall la cobertura per atur de la població desocupada. Fet aquest incís, dir que en aquest apartat analitzarem les persones que es beneficien d’algun tipus de prestació econòmica per atur a Catalunya. Les dades que ens ha facilitat l’INEM ens han permès analitzar a les persones perceptores pel tipus de prestació, el sexe, l’edat i la nacionalitat. D’aquesta manera, coneixerem les característiques de les persones beneficiàries de prestacions econòmiques per atur a Catalunya entre el desembre de 2007 i el desembre de 2008 i compararem els resultats obtinguts amb la resta de l’Estat espanyol. Les prestacions econòmiques per atur a Catalunya recordem que poden ser de tipus contributiu, assistencial o la Renda Activa d’Inserció. Si analitzem el pes relatiu de les persones beneficiàries de cada tipus de prestacions, podem dir que, el desembre de 2008, a Catalunya un 77,4% del total de persones beneficiàries reben prestació contributiva, un 21,7% subsidi i un 0,9%, Renda Activa d’Inserció. Respecte a les dades de desembre de 2007, cal dir que s’ha donat un increment considerable del nombre de persones perceptores. Concretament, el nivell contributiu ha augmentat en un 64,2%, el nivell assistencial en quasi un 40% i la Renda Activa d’Inserció en un 44%. Tal i com hem assenyalat anteriorment, l’augment de la despesa en prestacions s’adequa a l’increment del nombre de persones perceptores de l’any 2008. Taula 67: Persones beneficiàries totals de prestacions per atur per tipus de prestació (desembre 2007 i desembre 2008).

Nivell contributiu Nivell Assistencial (subsidi)

Total Subtotal Atur total

Suspensió d'ocupació

Atur Parcial

Atur total

Suspensió d'ocupació

Atur Parcial

Subsidi Eventuals

REASS Renda Activa

d'Inserció

Desembre 2007 224.609 224.609 167.166 58 1 55.081 9 0 0 2.294

Total Espanya 1.538.520 1.367.503 880.825 2.203 37 420.800 153 3 171.017 63.482

Desembre 2008 354.979 354.979 274.477 157 13 77.012 16 0 - 3.304

Total Espanya 2.318.941 2.156.637 1.501.902 6.613 584 571.614 173 2 162.304 75.749

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM La mateixa anàlisi a escala estatal ens mostra que el gruix més important de persones que perceben prestacions econòmiques d’atur també el trobem en el nivell contributiu. Concretament, un 65,1% del total de persones aturades perceptores rep una prestació contributiva. Al nivell assistencial hi trobem un 24,6% del total i en canvi un 3,3% es troba percebent Renda Activa d’Inserció. Cal dir que, el 7%

110

restant rep el subsidi d’eventuals agraris REASS, tipus de subsidi que a Catalunya no té una incidència important. Sabent quina és la proporció de persones beneficiàries de prestacions respecte al tipus d’ajuda econòmica que reben, podem destacar que el percentatge de persones que es troben en el nivell assistencial és força elevat i preocupant, tenint en compte que el subsidi passa a percebre’s un cop esgotada la prestació de nivell contributiu. Recordem que el subsidi té una durada màxima de dos anys i que una vegada esgotat, les persones queden sense cap tipus de protecció econòmica davant l’atur. Persones beneficiàries totals de prestació contributiva per sexe i trams d’edat Al desembre de 2008, trobem que el major percentatge de persones beneficiàries d’una prestació contributiva té entre 30 i 34 anys, concretament el 18,6%. Altres dos trams d’edats majoritaris, són el de persones de 25 a 29 anys amb un 15,8% i el de 35 a 39 anys amb un 15%. Si observem la taula, veiem com els grups d’edat compresos entre 25 i 44 anys són els que concentren percentatges per sobre del 10%. Taula 68. Persones beneficiàries de prestació contributiva per edat (desembre 2007 i desembre 2008)

Distribució per trams d'edat de les persones beneficiàries de prestació contributiva

16 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 i més Total

Desembre 2007 1.077 13.685 26.643 30.916 24.471 18.367 14.300 12.005 11.875 13.886 167.225

Total Espanya 5.388 74.086 146.629 162.903 132.658 103.197 79.502 64.101 57.349 57.252 883.065

Desembre 2008 2.372 25.340 43.524 51.147 41.321 31.778 24.521 20.009 17.420 17.215 274.647

Total Espanya 11.326 140.486 250.786 279.534 228.852 183.114 142.310 110.548 87.207 74.936 1.509.099

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM Si observem la variació que han experimentat les dades des de desembre de 2007 fins a 2008, veiem que són les persones més joves les que més han augmentat en nombre de beneficiaris i beneficiàries de la prestació contributiva per atur. Majoritàriament, són els joves de 16 a 19 anys els que incrementen les seves xifres en un 120,2%, mentre que els de 20 a 24 anys ho fan de forma més moderada, amb un 85,1% respecte a l’any anterior. Increments significatius es presenten en els trams d’edat de 40 a 44 anys i de 45 a 49 anys, amb valors que s’incrementen en més del 70% en el període estudiat. Si aquests mateixos resultats els analitzem per sexe, observem que tant els homes com les dones presenten els percentatges més elevats de persones beneficiàries en els grups d’edat de 30 a 34 anys, amb un 17,8% d’homes i un 19,8% de dones. Tot i presentar resultats similars, les dones registren una major proporció de beneficiàries en tots els trams d’edat centrals, mentre que en grups d’edat més joves, com són de 16 a 24 anys i els de 55 i més, les proporcions són inferiors a les masculines.

111

Taula 69. Persones beneficiàries de prestació contributiva per sexe i edat (desembre 2007 i desembre 2008)

Distribució per sexe i trams d'edat de les persones beneficiàries de prestació contributiva


Homes

Des. 2007 678 7.690 14.042 15.303 12.236 9.467 7.102 5.730 6.852 9.466 88.566

Total Espanya 3.836 45.127 77.939 80.648 68.620 57.152 44.444 36.601 37.416 41.695 493.478

Des. 2008 1.648 16.052 25.669 29.284 23.990 18.858 14.419 11.440 10.926 12.112 164.398

Total Espanya 8.699 95.086 152.896 164.523 138.895 116.937 92.066 72.349 61.789 56.678 959.918

Dones

Des. 2007 399 5.995 12.601 15.613 12.235 8.900 7.198 6.275 5.023 4.420 78.659

Total Espanya 1.552 28.959 68.690 82.255 64.038 46.045 35.058 27.500 19.933 15.557 389.587

Des. 2008 724 9.288 17.855 21.863 17.331 12.920 10.102 8.569 6.494 5.103 110.249

Total Espanya 2.627 45.400 97.890 115.011 89.957 66.177 50.244 38.199 25.418 18.258 549.181

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM En estudiar la variació interanual en nombre de persones beneficiàries que han experimentat tant homes com dones, observem com ambdós creixen molt més acusadament en les franges d’edat més joves. Concretament, tenim que les dones de 16 a 19 anys han incrementat el seu percentatge de perceptores d’aquest tipus de prestació en un 81,4%, seguides de les que tenen entre 20 i 24 anys, amb un creixement del 54,9%. El cas dels homes presenta el mateix comportament, incrementant un 143% el volum de beneficiaris d’aquesta prestació en edats que van des dels 16 fins als 19 anys i un 108% en la franja de 20 a 24 anys. Cal destacar que els increments del nombre de dones beneficiàries de prestació contributiva han estat més graduals per a tots els grups d’edat, al contrari que els homes, en què destaca l’augment prou elevat dels beneficiaris de prestacions contributives de 45 a 49 anys, amb un creixement del 103% respecte al desembre de 2007. Persones beneficiàries totals de subsidi per sexe i trams d’edat Com podem observar en les dades analitzades en la següent taula, el gruix de les persones beneficiàries del subsidi per atur es concentra en el tram d’edat més avançada, degut, com hem apuntat abans, a alguns dels requisits d’accés: haver esgotat la prestació contributiva, tenir més de 45 anys amb càrregues familiars o majors de 52 anys o no tenir dret a cap prestació. Així doncs, veiem com són les persones de 55 a 59 anys les que més reben el subsidi, amb un volum del 25,6% al desembre de 2008, seguides de les persones de més de 60 anys amb un 13,1% del total de beneficiaris i beneficiàries de subsidi.

112

Taula 70. Persones beneficiàries de subsidi per edat (desembre 2007 i desembre 2008)

Distribució per trams d'edat de les persones beneficiàries de subsidi


Desembre 2007 515 1.940 2.985 4.349 4.123 3.465 2.724 7.406 18.656 8.927 55.090

Total Espanya 4.689 21.074 31.579 41.984 43.877 40.004 28.290 48.516 101.451 59.492 420.956

Desembre 2008 1.019 3.379 5.574 7.858 7.763 6.728 5.210 9.681 19.706 10.110 77.028

Total Espanya 7.392 32.567 48.956 64.154 67.652 63.890 45.514 65.299 108.422 67.943 571.789

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM Al contrari que per a les prestacions contributives per atur, aquí observem com en general els creixements experimentats han estat més moderats per a tots els grups d’edat. Concretament, veiem com els joves de 16 a 19 anys són els que més han incrementat el seu nombre de persones beneficiàries de subsidi amb un 97,9%, tot i que el nombre d’aquest grup d’edat és el menor registrat. Si tenim en compte que un dels requisits per tenir dret a subsidi és no disposar de rendes superiors al 75% del salari mínim interprofessional (SMI) a la unitat familiar, el fet que s’hagi incrementat el nombre de joves beneficiaris i beneficiàries de subsidi podria explicar-se perquè a la llar de residència no es disposa de cap renda. Amb resultats molt semblants, tenim les persones de 40 a 44 anys i els de 45 a 49 anys amb creixements del 94,2% i del 91,3%, respectivament. Si amb les persones beneficiàries de prestacions contributives no trobàvem diferències significatives a Catalunya en comparació amb els resultats estatals, el subsidi per atur presenta lleugeres diferències. A l’Estat espanyol es registren increments menors que a Catalunya en el nombre de persones perceptores de subsidi relatives als trams d’edat més avançada, com és el cas de les persones de 55 a 59 anys. Ara bé, quan analitzem les dades per sexe, veiem com el major percentatge d’homes i de dones beneficiaris de subsidi tenen entre 55 i 59 anys, exactament un 27,4% de dones i un 22,7% d’homes. Per contra, mentre que els homes se situen en el segon grup majoritari en 60 i més anys, amb un 14,9%, les dones ho fan en el grup de 50 a 54 anys, amb un 13,4%. Per tant, en el grup d’edat on es concentra un major nombre de persones beneficiàries del subsidi hi ha més percentatge de dones que d’homes. A més, les dones es veuen més afectades per aquesta situació en edats més joves que els homes, el que es pot explicar perquè aquestes comencen a tenir abans, més dificultats per a treballar. Taula 71. Persones beneficiàries de subsidi per sexe i edat (desembre 2007 i desembre 2008) Distribució per sexe i trams d'edat de les persones beneficiàries de subsidi


Homes Desembre 2007 245 613 653 916 1.004 1.102 979 1.985 6.322 4.011 17.830 Total Espanya 2.488 7.143 7.601 8.941 11.122 13.803 11.818 22.176 53.761 36.240 175.093 Desembre 2008 514 1.342 2.021 2.736 3.009 3.064 2.613 3.349 6.799 4.473 29.920 Total Espanya 4.246 13.332 16.433 20.306 23.184 27.034 22.321 32.423 56.728 40.707 256.714 Dones Desembre 2007 270 1.327 2.332 3.433 3.119 2.363 1.745 5.421 12.334 4.916 37.260 Total Espanya 2.201 13.931 23.978 33.043 32.755 26.201 16.472 26.340 47.690 23.252 245.863 Desembre 2008 505 2.037 3.553 5.122 4.754 3.664 2.597 6.332 12.907 5.637 47.108 Total Espanya 3.146 19.235 32.523 43.848 44.468 36.856 23.193 32.876 51.694 27.236 315.075

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM

113

Persones beneficiàries totals de la Renda Activa d’Inserció per sexe i trams d’edat El 20,3% de les persones beneficiàries de la Renda Activa d’Inserció tenen entre 50 i 54 anys i representen el percentatge majoritari d’aquest tipus de prestació. En comparar les dades dels mesos de desembre de 2007 i 2008, observem com l’augment més significatiu del nombre de persones beneficiàries es produeix en el tram de 25 a 29 anys, que ha doblat el nombre de persones, seguit del grup de 35 a 39 anys, amb un augment interanual del 76,7%. Taula 72. Persones beneficiàries de la Renda Activa d’Inserció per edat (desembre 2007 i desembre 2008) Distribució per trams d'edat de les persones beneficiàries de la Renda Activa d'Inserció


Desembre 2007 13 58 70 103 86 78 412 464 499 511 2.294

Total Espanya 288 1.283 1.657 2.063 2.163 2.204 16.583 14.074 12.134 11.033 63.482

Desembre 2008 20 97 140 158 152 124 671 672 612 658 3.304

Total Espanya 468 1.750 2.255 2.692 2.936 2.945 20.728 16.660 13.199 12.116 75.749

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM Per sexe, les dades indiquen que els homes de 50 a 54 anys són els que majoritàriament estan cobrant la RAI, amb un 28,5% sobre el total de beneficiaris d’aquesta prestació. En canvi, el major volum de dones que cobren la RAI se situen en edats més avançades, exactament el 19,9% tenen 60 i més anys. Malauradament, són els homes de 30 a 34 els que més han incrementat el pes respecte al conjunt de beneficiaris de la RAI. En aquest cas, els homes d’aquest tram d’edat han triplicat el nombre de beneficiaris. Les dones, en canvi, han crescut en termes més moderats, i presenten el major increment en el tram de 35 a 39 anys, amb un augment del 77,8% en el període estudiat. Taula 73. Persones beneficiàries de la Renda Activa d’Inserció per sexe i edat (desembre 2007 i desembre 2008) Distribució per sexe i trams d'edat de les persones beneficiàries de la Renda Activa d'Inserció


Homes

Desembre 2007 2 4 3 5 5 7 134 153 137 100 550

Total Espanya 73 296 337 379 429 443 4083 3531 2361 1984 13916

Desembre 2008 3 6 7 16 8 10 220 234 153 164 821

Total Espanya 15 94 125 176 195 225 1451 1199 980 978 5438

Dones

Desembre 2007 11 54 67 98 81 71 278 311 362 411 1744

Total Espanya 215 987 1320 1684 1734 1761 12500 10543 9773 9049 49566

Desembre 2008 17 91 133 142 144 114 451 438 459 494 2483

Total Espanya 364 1388 1854 2232 2414 2330 15158 12178 10471 9822 58211


114

Si fins ara trobàvem que els resultats estatals seguien un comportament similar als valors catalans, amb l’anàlisi de la Renda Activa d’Inserció per sexe, la cosa és diferent. Mentre que a Catalunya, el major percentatge d’homes que rep aquest tipus de prestació té entre 50 i 54 anys, en el conjunt d’Espanya aquest pes se situa en edats compreses entre els 45 i els 49 anys. En el cas de les dones passa el mateix; a Catalunya la major part de les dones beneficiàries de la RAI tenen 60 anys i més, mentre que en el conjunt de l’Estat espanyol el major percentatge té entre 45 i 49 anys. Aquest fet podria explicar-se perquè a Espanya s’utilitza més la RAI com a instrument de garantia d’ingressos mínims que equivaldria a la RMI a Catalunya, possiblement per manca d’informació de les persones en situació d’atur i per tant, explicaria el fet que a Catalunya hi hagués més perceptors de la RMI que de la RAI. Persones beneficiàries estrangeres per tipus de prestació, sexe i trams d’edat Al desembre de 2008, les persones estrangeres que estaven percebent algun tipus de prestació econòmica per desocupació a Catalunya eren 76.975, fet que representa un 21,7% del total. Aquest volum és superior al percentatge estatal, que per al mateix període registra un 13,4%. En desglossar les dades per tipus de prestació, observem com el 80,3% de les persones estrangeres que perceben una prestació per atur és de tipus contributiu, mentre que el 19,1% són perceptors de subsidi assistencial i només el 0,6% reben la Renda Activa d’Inserció. A escala estatal, els percentatges presenten valors similars, excepte pel fet que a l’Estat espanyol hi ha un percentatge menor de persones estrangeres que reben una prestació contributiva, però un major percentatge de persones que reben la Renda Activa d’Inserció. Taula 74. Persones beneficiàries estrangeres totals per tipus de prestació (desembre 2007 i desembre 2008) Prestació Llei Gral.

de la Seg. Social

Prestació Contributiva Subsidi Total

Renda Activad’Inserció REASS Renda

agrària Total

Desembre 2007 33.074 5.581 38.655 223 - - 38.878

Total Espanya 124.648 23.004 147.652 2.468 2.458 91 152.669

Desembre 2008 61.785 14.725 76.510 465 - - 76.975

Total Espanya 245.771 59.635 305.406 3.982 2.440 125 311.953 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM Si observem la variació experimentada des de desembre de 2007 fins a desembre de 2008, veiem com a Catalunya el nombre de persones estrangeres beneficiàries de prestació per atur ha augmentat en un 98%, xifra per sota de l’augment estatal, que dobla els seus valors. Amb més detall, ens adonem que el tipus de prestació que més ha incrementat el nombre de persones beneficiàries ha estat el subsidi, amb un augment del 163,8%, seguit de la Renda Activa d’Inserció, amb un creixement del 108,5%. A tot l’Estat espanyol també observem com el major augment l’ha experimentat el subsidi, amb un 159%, seguit de les prestacions contributives, en un 97,2%.

115

A continuació, passarem a analitzar la distribució de les persones estrangeres perceptores de cada tipus de prestació per trams d’edat i sexe. No obstant això, cal dir que la nostra anàlisi es veu limitada quant al grau d’especificitat de la informació, ja que les dades de les quals disposem, analitzen les persones beneficiàries de nacionalitat estrangera per prestació per atur de la Llei General de la Seguretat Social, on s’engloben la prestació contributiva i el subsidi assistencial. Per tant, ens resulta impossible obtenir dades més detallades en aquest sentit. En relació amb la prestació contributiva i amb el subsidi, trobem com el major pes de la població estrangera que rep alguna d’aquestes prestacions es troba en les franges d’edat de 30 a 34 anys, amb un 23,8% de les persones beneficiàries, seguit del tram de 35 a 39 anys, amb un 19,4%. Per últim, la franja de 25 a 29 anys presenta un percentatge del 17,9%. Això ens indica que més del 60% de les persones estrangeres beneficiàries de prestació tenen entre 25 i 39 anys. A escala estatal, el pes de cada tram d’edat segueix pràcticament el patró català. Taula 75. Persones beneficiàries estrangeres totals de prestació contributiva i subsidi per edat (desembre 2007 i desembre 2008)

Distribució per trams d'edat de les persones beneficiàries estrangeres


Desembre 2007 200 2.742 7.525 9.469 7.448 4.842 3.143 1.901 876 509 38.655

Total Espanya 626 10.106 28.050 34.755 28.372 19.289 12.635 7.697 3.960 2.162 147.652

Desembre 2008 438 5.388 13.677 18.246 14.864 10.342 6.695 4.111 1.954 795 76.510

Total Espanya 1.425 20.851 54.152 70.861 58.381 42.382 27.718 17.192 8.575 3.869 305.406

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM No obstant això, els increments més pronunciats els han patit les persones de 55 a 59 anys, amb un augment del 123% des de desembre de 2007 fins a desembre de 2008. Cal destacar que els augments més significatius s’han produït en les franges d’edat per sobre dels 40 anys, tot i haver-hi un percentatge major de persones beneficiàries de prestacions en els trams inferiors. Per sexe, trobem que al desembre de 2008 el 72,2% de les persones estrangeres que rebien una prestació contributiva o un subsidi eren homes, mentre que el 27,7% eren dones. Concretament, si observem com es distribueixen els percentatges segons l’edat i el sexe, veiem com el major volum de perceptors estrangers d’aquests tipus de prestacions tenen entre 30 i 34 anys amb un pes del 23,4% sobre el total. Molt a prop, es troben els homes de 35 a 39 anys, amb un percentatge del 20%. Les dones estrangeres es distribueixen d’igual forma que els homes, i el 24,9% d’elles se situa en la franja d’edat de 30 a 34 anys. Al contrari que els homes, veiem com el segon grup amb el percentatge més elevat de beneficiàries estrangeres d’aquestes prestacions es concentra en edats compreses entre 25 i 29 anys.

116

Taula 76. Persones beneficiàries estrangeres totals de prestació contributiva i subsidi per sexe i edat (desembre 2007 i desembre 2008)

Distribució per sexe i trams d'edat de les persones beneficiàries estrangeres


Homes

Desembre 2007 116 1.735 4.853 6.431 5.268 3.345 2.210 1.354 589 353 26.254

Total Espanya 383 6.297 17.482 22.614 18.969 12.706 8.448 5.233 2.623 1.518 96.273

Desembre 2008 279 3.566 9.227 12.962 11.082 7.770 5.127 3.174 1.509 589 55.285

Total Espanya 972 14.005 36.000 49.419 42.188 30.827 20.488 12.768 6.325 2.874 215.866

Dones

Desembre 2007 84 1.007 2.672 3.038 2.180 1.497 933 547 287 156 12.401

Total Espanya 243 3.809 10.568 12.141 9.403 6.583 4.187 2.464 1.337 644 51.379

Desembre 2008 159 1.822 4.450 5.284 3.782 2.572 1.568 937 445 206 21.225

Total Espanya 453 6.846 18.152 21.442 16.193 11.555 7.230 4.424 2.250 995 89.540

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM Si comparem les dades de prestacions per atur en persones de nacionalitat estrangera des de desembre de 2007 fins a desembre de 2008, veiem com són els homes els que han experimentat els increments més pronunciats, doblant el nombre de beneficiaris. Els creixements més importants s’han donat en la franja d’edat de 55 a 59 anys, que quasi ha triplicat el nombre de beneficiaris durant el període estudiat. Els joves de 16 a 19 anys han patit creixements importants en el nombre de persones beneficiàries de prestacions, concretament del 140%. Les dones joves són les que més han incrementat la seva presència com a beneficiàries de prestacions per atur de la Llei General de la Seguretat Social, amb un augment interanual del 89,3% en el tram d’edat de 16 a 19 anys, seguides de les que tenen entre 20 i 24 anys, amb un creixement del 80,9%. Tant homes com dones de nacionalitat estrangera presenten un comportament similar en la seva distribució per edats, tant a escala autonòmica com estatal. Analitzant les persones estrangeres beneficiàries de la Renda Activa d’Inserció, veiem com, tot i distribuir-se per trams d’edats de forma bastant uniforme, el major percentatge de població beneficiària es troba en el grup d’edat de 45 a 49 anys, amb un 17,2%. Cal ressaltar que s’observen uns percentatges prou alarmants per als joves de 25 a 29 anys i de 30 a 34 anys, amb un 12% respectivament del total de persones beneficiàries d’aquesta prestació. Al llarg de 2008 observem, com els increments més pronunciats de població estrangera perceptora de la RAI, tenen edats compreses entre 40 i 54 anys. Exactament, han estat les persones beneficiàries de 45 a 49 anys les que més han incrementat el seu nombre, concretament han triplicat el seu valor. Els trams d’edat de 50 a 54 anys i de 40 a 44 anys també augmenten el seu registre de forma important en un 140% i en un 138,5%, respectivament.

117

Taula 77. Persones beneficiàries estrangeres totals de la Renda Activa d’Inserció per edat (desembre 2007 i desembre 2008)

Distribució per trams d'edat de les persones beneficiàries estrangeres


Desembre 2007 4 24 25 39 26 13 26 22 23 21 223

Total Espanya 18 113 213 277 226 164 462 402 315 278 2.468

Desembre 2008 4 44 56 56 50 31 80 53 50 41 465

Total Espanya 35 226 410 468 389 266 731 582 512 363 3.982

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM A escala estatal, igual com observàvem a Catalunya, el major percentatge de persones estrangeres beneficiàries de la RAI se situa en el tram de 45 a 49 anys, que en aquest cas és d’un 18,3%. Per contra, mentre que per a les dades autonòmiques els grups d’edat que presentaven percentatges immediatament superiors se situaven en edats que anaven dels 25 als 34 anys, en el conjunt d’Espanya no passa el mateix. En aquest cas, observem com els grups més representatius perceptors d’aquesta prestació els formen les persones de 50 a 59 anys. Si recordem el que s’ha dit anteriorment, en analitzar les persones estrangeres beneficiàries de prestacions de la Llei General de la Seguretat Social, que incloïen la prestació contributiva i el subsidi, observàvem com el percentatge d’homes era superior al de dones. En aquest cas, en analitzar les dades referents a la RAI per sexe, trobem que el 79,1% de les dones han rebut aquesta prestació al desembre de 2008. El percentatge d’homes presenta una xifra molt més inferior, amb un 20,9%. Taula 78. Persones beneficiàries estrangeres totals de la Renda Activa d’Inserció per sexe i edat (desembre 2007 i desembre 2008)

Distribució per sexe i trams d'edat de les persones beneficiàries estrangeres


Homes

Desembre 2007 0 0 0 0 0 1 10 6 16 11 44

Total Espanya 1 1 2 5 9 8 126 100 98 87 437

Desembre 2008 0 0 1 1 1 1 25 26 23 19 97

Total Espanya 3 3 4 13 13 12 178 179 165 135 705

Dones

Desembre 2007 4 24 25 39 26 12 16 16 7 10 179

Total Espanya 17 112 211 272 217 156 336 302 217 191 2.031

Desembre 2008 4 44 55 55 49 30 55 27 27 22 368

Total Espanya 32 223 406 455 376 254 553 403 347 228 3.277


118

En aquest cas, el major percentatge d’homes estrangers que cobren la Renda Activa d’Inserció tenen entre 50 i 54 anys, i representen un 26,8% dels beneficiaris d’aquest tipus de prestació. Per contra, són les dones estrangeres de menor edat les que, majoritàriament, estan cobrant aquesta prestació, concretament dones en edats compreses entre 25 i 29 anys i entre 30 i 34 anys, amb un 14,9% en ambdós casos. La variació en el nombre de beneficiaris i beneficiàries experimentada al llarg de l’any d’estudi segueix una tendència diferent segons que es tracti d’homes o de dones. En el cas dels beneficiaris masculins, el major increment l’han experimentat els homes d’entre 50 i 54 anys, que gairebé han quadruplicat el seu nombre. Les dones presenten un comportament diferent, ja que el major creixement l’han experimentat les beneficiàries de 55 a 59 anys i de 45 a 49 anys, amb augments interanuals que han triplicat les xifres registrades el 2007. A escala estatal, no s’aprecien diferències significatives, i es presenta una distribució molt similar a la que s’observa a Catalunya. Persones estrangeres comunitàries beneficiàries de prestació per atur per tipus, sexe i trams d’edat Per tal d’aprofundir en la protecció que tenen les persones estrangeres desocupades, hem considerat adient diferenciar les persones beneficiàries estrangeres segons el seu país de procedència, sigui comunitari o extra comunitari. Hem de matisar que aquesta anàlisi s’ha vist limitada pel tipus de dades que tenim al nostre abast i, per tant, la interpretació dels resultats per sexe i edat no es farà per a cada tipus de prestació, ja que no disposem d’aquesta informació. Així doncs, trobem que, a Catalunya, el 20% de la població estrangera beneficiària de prestacions per atur és d’origen comunitari. Si analitzem les dades segons el tipus de prestació veiem com se segueix la tendència global, el major percentatge, un 81,8% de persones beneficiàries comunitàries percep una prestació contributiva, un 17,8%, rep subsidi, i un 0,4% RAI. Comparant les variacions interanuals catalanes i espanyoles, veiem com els majors creixements s’han produït en persones beneficiàries de prestacions contributives, seguides del subsidi. Taula 79. Persones beneficiàries estrangeres comunitàries per tipus de prestació (desembre 2007 i desembre 2008)

Prestació Llei Gral. de la Seg. Social Prestació

Contributiva Subsidi Total

Renda Activad’Inserció REASS Renda

agrària Total

Desembre 2007 5.864 1.393 7.257 38 - - 7.295

Total Espanya 30.627 7.493 38.120 804 130 22 39.076

Desembre 2008 12.593 2.739 15.332 67 - - 15.399

Total Espanya 71.314 16.780 88.094 1.307 125 22 89.548 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM

119

La distribució de les persones beneficiàries comunitàries per trams d’edat ens indica que al desembre de 2008, el major volum de perceptors i perceptores de prestacions tenien entre 30 i 34 anys, concretament el 21,5%, seguides de les persones de 25 a 29 anys, que representaven el 19,7%. Taula 80. Persones beneficiàries estrangeres comunitàries amb prestació per edat (desembre 2007 i desembre 2008)

Distribució per trams d'edat de les persones beneficiàries de països comunitaris


Desembre 2007 36 544 1.492 1.649 1.203 820 595 467 268 221 7.295

Total Espanya 186 2.743 7.247 8.161 6.547 4.744 3.645 2.774 1.838 1.191 39.076

Desembre 2008 102 1.302 3.037 3.495 2.625 1.811 1.307 904 530 286 15.399

Total Espanya 434 6.962 16.224 19.269 14.933 11.516 8.522 6.041 3.740 1.907 89.548

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM Tot i ser els grups assenyalats anteriorment els que més percentatge de persones beneficiàries presenten, els majors increments els han experimentat els joves de 16 a 19 anys, amb un creixement del 183,3%, seguits de molt a prop pel grup de 20 a 24 anys, amb un 139,3%. A escala estatal, trobem que la distribució percentual per trams d’edat de les persones beneficiàries de prestacions segueix un comportament similar a la distribució per Catalunya. L’anàlisi per sexe ens indica que tant homes com dones comunitaris presenten el major percentatge de beneficiaris i beneficiàries en els trams d’edat que van de 25 a 39 anys. Exactament, en ambdós casos, el volum més gran es concentra en el grup d’edat de 30 a 34 anys, amb un 22,1% d’homes i un 23,6% de dones. Taula 81. Persones beneficiàries estrangeres comunitàries amb prestació per sexe i edat (desembre 2007 i desembre 2008)

Distribució per sexe i trams d'edat de les persones beneficiàries de països comunitaris


Homes

Desembre 2007 15 249 720 871 677 450 325 259 136 127 3.829

Total Espanya 93 1.397 3.679 4.390 3.685 2.613 2.046 1.575 1.026 720 21.224

Desembre 2008 59 757 1.764 2.129 1.705 1.200 874 597 351 175 9.611

Total Espanya 274 4.329 9.833 12.279 9.903 7.743 5.688 4.059 2.442 1.220 57.770

Dones

Desembre 2007 21 295 772 778 526 370 270 208 132 94 3.466

Total Espanya 93 1.346 3.568 3.771 2.862 2.131 1.599 1.199 812 471 17.852

Desembre 2008 43 545 1.273 1.366 920 611 433 307 179 111 5.788

Total Espanya 160 2.633 6.391 6.990 5.030 3.773 2.834 1.982 1.298 687 31.778


120

La variació interanual del nombre de persones comunitàries beneficiàries de prestacions ha estat molt més pronunciada per als homes que per a les dones, amb increments molt més significatius en les franges d’edat més joves. En el cas dels homes, els que més incrementen el seu percentatge són els joves de 16 a 19 anys i de 20 a 24 anys, en un 293,3% i un 204% respectivament. El percentatge de dones s’ha incrementat majoritàriament en el grup d’edat de 16 a 19 anys, en un 104,8%, seguit del grup de 20 a 24 anys, amb un 84,7%. Persones estrangeres no comunitàries beneficiàries En aquest punt, volem definir, dins el conjunt de persones beneficiàries estrangeres no comunitàries, quin tipus de prestacions reben, a la vegada que volem conèixer la distribució per sexe i trams d’edat d’aquestes persones. Així doncs, les dades que ens ofereix el Ministerio de Trabajo e Inmigración, ens indiquen que el desembre de 2008 a Catalunya, quasi un 80% de les persones beneficiàries estrangeres no comunitàries perceben una prestació contributiva, un 19,5% percep el subsidi i un 0,6% és perceptor de la Renda Activa d’Inserció. Aquestes xifres són molt similars a les presentades per les persones beneficiàries estrangeres comunitàries. Taula 82: Persones beneficiàries estrangeres de països no comunitaris (desembre 2007 i desembre 2008)

Prestacions Llei Gral. de la Seg. Social

Contributiva Subsidi Total Subsidi REASS

Renda Activa d'Inserció

Renda Agrària Total

Desembre 2007 27.210 4.188 31.398 - 185 - 31.583

Total Espanya 94.021 15.511 109.532 2.328 1.664 69 113.593

Desembre 2008 49.192 11.986 61.178 - 398 - 61.576

Total Espanya 174.457 42.855 217.312 2.315 2.675 103 222.405 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM Si ens fixem en l’increment interanual, podem dir que la població estrangera no comunitària que ha passat a percebre prestació de tipus contributiu ha augmentat en un 80,8%. Per al subsidi, l’augment ha estat del 186,2%, i del 115,1% per la Renda Activa d’Inserció. Aquests dos últims tipus de prestacions presenten uns increments molt notables i força preocupants, ja que significa que són moltes les persones immigrants que han passat de percebre una prestació contributiva a una d’assistencial o de RAI. Situació que no és massa favorable perquè suposa l’allargament de la situació de desocupació. Respecte a les dades a nivell estatal, cal dir que els percentatges són força similars als de Catalunya. En aquest cas la proporció de persones no comunitàries beneficiàries de prestació contributiva és d’un 78,4%, beneficiàries de subsidi un 19,3% i perceptores de la Renda Activa d’Inserció un 1,2%. Cal dir que a escala estatal també hi ha persones que perceben subsidi REASS i renda agrària, que a Catalunya és insignificant en el primer cas i inexistent en el segon i per això, en aquesta anàlisi no tindrem en compte aquests dos tipus de prestacions.

121

Per trams d’edat, podem dir que el major pes de població es concentra en edats que van dels 30 als 39 anys. A finals de 2008, un 24% del total de persones beneficiàries estrangeres no comunitàries perceptores de prestacions té entre 30 i 34 anys, i quasi un 20% es troba en el tram d’edat que va de 35 a 39 anys. Taula 83: Persones beneficiàries estrangeres de països no comunitaris per trams d’edat (desembre 2007 i desembre 2008).

Distribució per trams d'edat de les persones beneficiàries de països no comunitaris


Desembre 2007 168 2.222 6.058 7.859 6.271 4.035 2.574 1.456 631 309 31.583

Total Espanya 460 7.489 21.118 27.184 22.525 15.230 9.861 5.658 2.690 1.378 113.593

Desembre 2008 340 4.130 10.696 14.807 12.289 8.562 5.468 3.260 1.474 550 61.576

Total Espanya 1.028 14.132 38.420 52.332 44.281 31.655 20.361 12.084 5.628 2.484 222.405

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM En comparació amb l’any 2007, podem dir que la presència d’aquest col·lectiu ha augmentat en un 88,4% en el tram d’edat de 30 a 34 anys, i en un 96% en les edats compreses entre 35 i 39 anys. L’increment interanual a escala estatal ha estat força similar. Concretament d’un 92,5% per al primer tram d’edat i un 96% per al segon. Si analitzem les dades per sexe, podem dir que els homes estrangers no comunitaris beneficiaris de prestacions presenten el major pes de població entre les edats de 30 a 39 anys, un 44,2% del total. No és el mateix per a les dones, ja que aquestes es troben majoritàriament entre els trams d’edat de 25 a 34 anys, concretament un 45,5% del total. Taula 84: Persones beneficiàries estrangeres de països no comunitaris per sexe i trams d’edat (desembre 2007 i desembre 2008).

Distribució per sexe i trams d'edat de les persones beneficiàries de països no comunitaris


Homes

Desembre 2007 101 1.486 4.133 5.560 4.591 2.896 1.895 1.101 469 237 22.469

Total Espanya 291 4.907 13.867 18.480 15.689 10.552 6.888 4.060 1.909 996 77.639

Desembre 2008 220 2.809 7.464 10.834 9.378 6.571 4.278 2.603 1.181 433 45.771

Total Espanya 702 9.684 26.219 37.366 32.669 23.547 15.357 9.205 4.290 1.928 160.967

Dones

Desembre 2007 67 736 1.925 2.299 1.680 1.139 679 355 162 72 9.114

Total Espanya 169 2.582 7.251 8.704 6.836 4.678 2.973 1.598 781 382 35.954

Desembre 2008 120 1.321 3.232 3.973 2.911 1.991 1.190 657 293 117 15.805

Total Espanya 326 4.448 12.201 14.966 11.612 8.108 5.004 2.879 1.338 556 61.438

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM Si ens fixem en els increments respecte al 2007, podem dir que els homes han augmentat el seu pes en quasi un 95% en el tram d’edat de 30 a 34 anys, i un 104,3% en el tram de 35 a 39 anys. Les

122

dones, per la seva banda, han incrementat el seu pes en un 68% entre les edats de 25 i 29 anys, i un 72,8% en el tram d’edat que va de 30 a 34 anys. A escala estatal, només comentar que la tendència és la mateixa, tant per a homes com per a dones, i destacar que, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, les dones no comunitàries beneficiàries són més joves que els homes. Al 2008, la població estrangera no comunitària beneficiària de prestacions ha augmentat, sobretot, la seva presència com a perceptora de prestacions assistencials i de Renda Activa d’Inserció. Pes de les persones estrangeres beneficiàries sobre el total de persones beneficiàries En aquest punt, volem conèixer quin és el pes de les persones estrangeres beneficiàries de prestacions econòmiques per atur, per tipus de prestació respecte al total de persones beneficiàries a Catalunya. Taula 85. Percentatge de persones estrangeres beneficiàries de prestacions per atur sobre persones beneficiàries totals per tipus de prestació (desembre 2007 i desembre 2008). Beneficiaris de prestacions per atur estrangers

Contributiva Subsidi RAI Total Subsidi REASS

Desembre 2007 27.210 4.188 185 31.583 -

Total Espanya 94.021 15.511 1.664 109.532 2.328

Desembre 2008 49.192 11.986 398 61.178 -

Total Espanya 174.457 42.855 2.675 217.312 2.315

Beneficiaris totals (nacionals i estrangers)

Contributiva Subsidi RAI Total Subsidi REASS

Desembre 2007 167.225 55.090 2.294 224.609

Total Espanya 883.065 420.956 63.482 1.367.503 171.017

Desembre 2008 274.647 77.028 3.304 354.979 -

Total Espanya 1.509.099 571.789 75.749 2.156.637 162.304

% beneficiaris estrangers s/beneficiaris totals

Contributiva Subsidi RAI

Desembre 2007 16,3% 7,6% 8,1%

Total Espanya 10,6% 3,7% 2,6%

Desembre 2008 17,9% 15,6% 12,0%

Total Espanya 11,6% 7,5% 3,5%


123

En aquest sentit, volem ressaltar que el pes més important el trobem en el tipus de prestació d’atur de nivell contributiu, com és lògic, per altra banda, ja que és on hi hem trobat anteriorment més persones, tant estrangeres com espanyoles. El desembre de 2008, quasi un 18% del total de persones que perceben prestació a nivell contributiu són estrangeres, a nivell assistencial un 15,6% i de Renda Activa d’Inserció un 12%. Respecte a l’any 2007, i si tenim en compte l’increment en punts percentuals, podem dir que la prestació que més ha incrementat el percentatge de persones estrangeres és la de nivell assistencial. Concretament, el subsidi ha augmentat en 8 punts percentuals l’any 2008 respecte a l’any 2007. Seguidament és la Renda Activa d’Inserció, que ha augmentat la presència de persones estrangeres en 3,9 punts percentuals. Si comparem amb les dades a escala estatal, els percentatges són força diferents. Si bé hi ha un 12% del total de persones beneficiàries de RAI a Catalunya que són estrangeres, a escala estatal només hi ha un 3,5% de persones estrangeres que cobren aquest tipus de prestació. A més, respecte al subsidi, en el conjunt d’Espanya només un 7,5% de les persones que perceben subsidi són estrangeres, davant el 15,6% de persones estrangeres per a Catalunya. Aquesta anàlisi ens ha permès veure que el pes de les persones estrangeres beneficiàries entre els diferents tipus de prestacions no segueix la mateixa tendència que les persones beneficiàries espanyoles, i que, en el cas de Catalunya, hi ha una proporció més elevada de persones estrangeres perceptores de la Renda Activa d’Inserció. 7.3. Cobertura del sistema públic d’ocupació Després d’haver analitzat el sistema de les prestacions d’atur a finals de 2008, així com les persones beneficiàries que reben algun tipus de prestació, en aquest últim apartat hem intentat conèixer el grau de protecció que tenen les persones en situació d’atur. Per tant, hem estudiat les dades de cobertura publicades per l’INEM, però també hem fet un càlcul propi de la taxa de cobertura ajustant els paràmetres amb la realitat que ens envolta. La taxa de cobertura d’atur és la relació que existeix entre les persones que són beneficiàries d’una prestació per atur amb el nombre total de persones en situació d’atur. Una taxa de cobertura alta indica que hi ha un nombre major de persones que quan perden el seu lloc de treball, passen a cobrar algun tipus de prestació econòmica substitutiva del salari. Com que les taxes posen en relació aspectes homogenis, les dades es poden agrupar de diferents formes, obtenint així la taxa de cobertura bruta o neta. A continuació, tractarem d’explicar les diferents formes de calcular la taxa de cobertura i com aquests càlculs influeixen en el resultat obtingut de manera substancial. Així doncs, la taxa de cobertura bruta es calcula amb el quocient de les persones beneficiàries de prestacions d’atur o beneficiàries estadístiques (sense incloure l’atur parcial ni el subsidi d’eventuals agraris), entre l’atur registrat pel Sistema de Información de los Servicios Públicos de Empleo (SISPE).

124

La taxa de cobertura neta es calcula amb el quocient entre les persones beneficiàries de prestacions d’atur (sense incloure l’atur parcial, el subsidi d’eventuals agraris ni els agrícoles fixos), entre l’atur registrat de la indústria, la construcció i els serveis pel sistema SISPE. Cal matisar que les dades d’atur registrat per al càlcul, tant de la cobertura bruta com de la neta, corresponen a dades del Sistema de Información Laboral de Empleo (SILE), que a partir de maig de 2005 són substituïdes per dades SISPE, les úniques de les quals es disposa actualment. Amb les dades disponibles, analitzarem les taxes de cobertura bruta i neta el desembre de 2008 publicades per l’INEM. Les dades que s’interpreten contenen la taxa bruta i la neta, calculades a partir dels criteris exposats en el paràgraf anterior. Com podem observar en la taula següent, a Catalunya la cobertura bruta al desembre de 2008 se situa en un 123,5%, amb 354.966 persones beneficiàries de prestacions. Aquestes xifres, tal com explicarem més endavant, ens indiquen l’existència de problemes metodològics en la recollida d’informació, en registrar-se resultats que no coincideixen amb els recollits per les oficines del SOC per al mateix període. Si comparem les dades amb els resultats estatals, observem que en el conjunt de l’Estat espanyol la taxa de cobertura bruta és del 95,3% amb 1.960.164 persones que reben una prestació d’atur. Taula 86. Taxa de cobertura d’atur bruta i neta (desembre 2008) Atur total

registrat Atur indústria,

construcció i serveis Beneficiaris

inclosos en nòmina Expedients pendents

de tramitar Cobertura

Bruta Cobertura

Neta

C D A B (A/C) (A/D)

Desembre 2008 287.415 268.625 354.966 12.730 123,5 131,9

Total Espanya 2.262.568 1.960.164 2.156.051 112.198 95,29 108,0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM En fixar-nos en la taxa de cobertura neta, obtenim resultats lleugerament més elevats per al mateix període estudiat. Exactament, el valor és d’un 131,9% amb el mateix nombre de persones beneficiàries de prestacions però amb les persones aturades en els sectors de la indústria, la construcció i els serveis. Tal com s’observa amb la taxa de cobertura bruta, les dades estatals presenten valors inferiors als autonòmics, amb una taxa de cobertura del 108%. El càlcul de la cobertura no està exempt de problemes, ja que fins ara s’han anat publicant diverses taxes amb valors que superaven el 100% de les persones aturades. Actualment, el Ministerio de Trabajo e Inmigración, ha deixat de publicar aquesta dada i l’INEM està pendent de revisar el seu mètode de càlcul. Evidentment, si s’utilitza l’atur registrat se sobreestimen els valors resultants de la taxa de cobertura, en incloure persones en el numerador que no figuren en el denominador per no ajustar-se a la definició de persona aturada que estableix el Ministerio de Trabajo e Inmigración. A més, l’atur registrat no comptabilitza els estudiants en situació d’atur, els Demandants d’Ocupació No Ocupats (DENOS) ni el subsidi d’eventuals agraris, entre altres. Per tant, en aquest estudi s’ha calculat una taxa de cobertura que s’ajusta de forma més fidel a la realitat. Per això, s’ha posat en relació les persones beneficiàries de prestacions contributives i

125

assistencials amb els DENOS. D’aquesta forma, es comptabilitzen les persones beneficiàries d’una prestació d’entre les persones inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades. Això ajusta l’anàlisi, per considerar els DENOS i no totes les persones inscrites en el registre d’atur. Tot i així, aquest càlcul també presenta problemes, per no comptabilitzar les persones beneficiàries nacionals de la UE-15, o els majors de 51 anys prejubilats, que no es consideren com a demandants d’ocupació no ocupats per l’INEM. Taula 87. Taxa de cobertura d’atur a partir dels DENOS (desembre 2008) Beneficiaris totals prestacions* Demandants d'ocupació

no ocupats (DENOS) Taxa cobertura

Desembre 2008 351.675 429.888 81,8

Total Espanya 2.080.888 3.366.720 61,8 *Inclou REASS i RAI Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INEM Com s’observa en la taula, els resultats de la taxa de cobertura obtinguts a partir dels demandants d’ocupació no ocupats, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol, són força inferiors als anteriorment descrits. En el mateix període estudiat, obtenim una taxa de cobertura catalana de 50 punts percentuals per sota de la publicada per l’INEM. La taxa de cobertura catalana el desembre de 2008 se situa en un 81,8%, mentre que la taxa de cobertura espanyola és de 61,8%, cosa que indica una diferència de 20 punts percentuals entre taxes, en favor del valor català. Això indica que a Espanya, 6 de cada 10 persones espanyoles en situació d’atur perceben una prestació d’atur mentre que la resta no té protecció en aquest sentit. En el cas català els resultats són més esperançadors, i 8 de cada 10 persones té protecció per atur. Les possibilitats d’estudi que presenten les dades de prestacions són amplis, ja que, en tractar-se d’un registre administratiu, té els avantatges i desavantatges propis d’aquest tipus de fonts d’informació. Un dels majors avantatges és que es recullen multitud d’informacions, la rapidesa amb què es fan públics els resultats i el fet de poder disposar d’informació d’una mateixa persona en períodes diferents. Malauradament, la impossibilitat de l’accés a dades autonòmiques més desagregades ha reduït considerablement el nostre estudi. L’anàlisi de les dades de les persones beneficiàries resulta de gran utilitat, però si haguéssim disposat de les dades referents a la durada de les prestacions, així com les causes d’accés, haguéssim pogut fer una previsió del nombre de persones que passarien a quedar-se sense ingressos econòmics al llarg del 2009.

126

8. El mercat de treball a nivell territorial Davant la grandària de l’actual crisi econòmica i dels seus efectes en múltiples àmbits, aprofundir en l’anàlisi del mercat de treball a les diferents províncies catalanes esdevé un aspecte clau per aquest informe. En aquesta edició ressaltem i ampliem la importància que en anteriors publicacions s’havia atorgat al factor territorial, i es dedica un capítol sencer a visualitzar les principals conseqüències d’aquest període inicial de recessió a les quatre províncies catalanes. L’estudi del mercat de treball per províncies ens mostra una diversitat de situacions que atorguen un protagonisme concret als territoris; les grans diferències que hi trobem mostren la necessitat d’identificar les característiques de cada un d’ells. Per assolir aquest objectiu examinarem les diferències territorials de la mateixa manera que ho hem fet en els capítols precedents, és a dir, en funció de la població activa, ocupada, aturada de 16 a 64 anys i la població assalariada de 16 i més anys on s’elimina el límit d’edat a partir de les dades de l’enquesta de població activa (EPA). Cal precisar que les limitacions metodològiques implícites a l’EPA impedeixen una desagregació de la unitat d’anàlisi territorial inferior a la província. Per aquest motiu, les dades comarcals o municipals no són recollides per l’enquesta. No obstant, per complementar aquest anàlisi territorial s’afegirà un resum de l’atur a les comarques catalanes, utilitzant les dades d’atur registrat a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya. Treballar amb dues fonts de dades diferents, com l’EPA per les províncies i l’atur registrat per les comarques, implica obtenir resultats lleugerament diferents. L’EPA és una enquesta que recull dades extrapolables a tota la població, i l’atur registrat identifica a les persones aturades que estan inscrites en un moment concret en les oficines del Servei d’Ocupació català. Si fins ara hem examinat els efectes que els diversos elements formatius, activitats econòmiques i sectorials, entre d’altres, tenen sobre certs segments del mercat de treball, en aquest capítol constatarem que, seguint les dinàmiques dels últims anys, la província de Barcelona continua exercint un major pes específic en el mercat de treball català. Tot i això, la situació de crisi actual ha modificat força alguns dels indicadors que anteriorment havien afavorit la regió de la capital catalana. Activitat La desigualtat en la distribució territorial de la població activa manté una situació similar a la dels anys anteriors, amb l’hegemonia de la província de Barcelona que continua concentrant, pràcticament, tres quartes parts de la població activa catalana. Concretament, a la província de Barcelona, en l’últim trimestre de l’any 2008 de referència, es concentra el 72,7% de les persones actives catalanes, un -2% menys que al 2007. A Girona i a Tarragona se situa entorn el 10% i 11% de la població activa respectivament, mentre que a Lleida ho fa el 5,8%.

127

Tot i això, si tractem les dades minuciosament, podem observar que s’ha modificat la tendència establerta en els anys precedents. Al llarg del 2007, la demarcació barcelonina augmentava la quantitat de persones en edat de treballar presents en el seu territori mentre que la resta de províncies en disminuïa. En canvi, l’any 2008 el fenomen s’inverteix, i són Girona, Tarragona i Lleida les que experimenten un augment del seu nombre d’actius i d’actives, i Barcelona és on disminueixen. A la taula que es presenta a continuació podem comprovar aquestes variacions provincials: Taula 88. Variació absoluta i percentual de la població activa de 16 a 64 anys per províncies (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Absoluta Variació Percentual

Barcelona 2.808.724 2.783.767 -24.957 -0,9%

Girona 371.329 396.305 24.976 6,7%

Lleida 199.982 221.458 21.476 10,7%

Tarragona 395.611 427.125 31.514 8,0%

Total 3.775.646 3.828.655 53.009 1,4% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). En el capítol 3, en l’anàlisi d’indicadors genèrics, s’indicava que l’últim trimestre de l’any 2008 van augmentar en 53.009 les persones actives respecte a l’any precedent. Però quan observem les variacions provincials comprovem que la meitat d’aquestes persones corresponen a la demarcació barcelonina (exactament la disminució en aquesta demarcació és de -24.957 persones). L’augment del nombre d’actius i actives a les províncies de Tarragona, Girona i Lleida és pràcticament proporcional a la disminució que pateix la circumscripció de Barcelona (més de -20.000 persones). Si observem les variacions percentuals d’aquestes fluctuacions de la població activa, podem comprovar que la reducció a la província de Barcelona és d’un -0,8%, mentre que la mitjana catalana experimenta un creixement d’1,4% respecte a l’últim trimestre de 2007. Les províncies de Lleida, Tarragona i Girona experimenten augments del 10,7%, del 7,9% i del 6,7%, respectivament. Malgrat que aquestes petites variacions no influeixin significativament respecte a la distribució total de la població activa catalana, perquè el seu gruix majoritari continuï situant-se en territori barceloní, aquestes tendències s’hauran d’observar de forma exhaustiva al llarg de l’any 2009. És necessari comprovar si aquesta diversificació està provocada per una propensió a la descentralització de la població activa, que sota els efectes de la mateixa crisi produeixi aquesta mobilitat, o si en el cas barceloní continua aquest augment de la inactivitat de la població en edat de treballar. D’una altra banda, si analitzem les taxes d’activitat calculades a partir de les xifres presentades anteriorment, podem concretar que a totes les províncies – a excepció de Barcelona – es produeix un augment de la taxa d’activitat durant l’any 2008. La demarcació que té una taxa d’activitat superior al quart trimestre de 2008 és Lleida, amb un 81,4%, de manera que experimenta un increment de 7 punts percentuals respecte el mateix període de l’any 2007. Tarragona, en canvi, és la província que

128

té una taxa més baixa, amb un 77,6%, tot i que ha augmentat gairebé 3 punts respecte a l’any anterior. A final de 2008, el territori gironí també presenta un creixement interanual de 2 punts percentuals amb una taxa del 78,4%. Com veiem, de forma més visual en el següent gràfic, les variacions de la taxa d’activitat a la província de Barcelona són menys notòries que en la resta de territoris, i finalitza l’any 2008 amb una taxa que és -0,2 punts inferior a la de l’any 2007. Gràfic 17. Taxa d’activitat per províncies (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008)

Taxa d'activitat per províncies

70,00

72,00

74,00

76,00

78,00

80,00

82,00

Barcelona Girona Lleida Tarragona

4t Trimestre 2007 4t Trimestre 2008

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si tenim en compte que la taxa d’activitat pel total de Catalunya és del 78,1%, únicament Lleida i Girona finalitzen l’any amb taxes superiors a la mitjana catalana, amb 3 punts percentuals pel cas de Lleida i amb més d’1 punt per Girona. Barcelona i Tarragona se situen per sota amb diferències interanuals negatives de -0,3 i -0,5 punts respectivament. L’anàlisi de les mateixes dades desagregades per sexe pot ampliar les hipòtesis precedents de forma substantiva. Pel total de Catalunya, la població activa masculina ha disminuït en -7.890 persones respecte al 2007, i si observem la distribució territorial d’aquesta reducció, trobem que a la província de Barcelona arriba fins a -45.753 homes actius. La disminució de la taxa d’activitat d’homes a Barcelona suposa una variació percentual de -2,9%, i supera de 2 punts la mitjana catalana que decreix en -0,4%. La demarcació de Girona contraposa la balança de forma significativa amb un augment d’actius masculins d’un 8,9%, que traduït en xifres absolutes són 19.124 homes actius més. Tant a Tarragona com a Lleida aquest creixement interanual equival a un 6,3% i un 4,8%, respectivament, fet que representa en xifres absolutes entre 11.297 i 7.442 actius més a cada província.

129

Taula 89. Variació absoluta i percentual de la població activa de 16 a 64 anys per províncies i per sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim

2007 4t trim 2008 Variació Absoluta

Variació Percentual

Barcelona 1.576.407 1.530.654 -45.753 -2,9%

Girona 214.454 233.578 19.124 8,9%

Lleida 117.836 125.278 7.442 6,3%

Tarragona 233.664 244.961 11.297 4,8%

Homes

Total 2.142.361 2.134.471 -7.890 -0,4%

4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Absoluta


Barcelona 1.232.317 1.253.113 20.796 1,7%

Girona 156.875 162.727 5.852 3,7%

Lleida 82.146 96.180 14.034 17,1%

Tarragona 161.947 182.164 20.217 12,5%

Dones

Total 1.633.285 1.694.184 60.899 3,7% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). En conseqüència, si la població activa catalana augmentava 53.009 persones i els actius masculins han disminuït en -7.890, l’equilibri es produeix pel notable increment de la població activa femenina, que ha augmentat 60.899 dones actives al llarg de l’any 2008. En nombres absoluts, a la província de Barcelona i Tarragona és on aquest creixement és més ampli, amb 20.796 i 20.217 dones actives més, respectivament. No obstant això, si ens fixem en la variació percentual a Barcelona, aquest augment interanual suposa un 1,6%, mentre que a Tarragona representa un 12,4%. D’aquesta manera, podem comprovar que les variacions en nombres absoluts més altes no equivalen a variacions percentuals superiors. Per exemple, a la taula següent es pot observar com és la demarcació de Lleida la que experimenta l’increment de dones actives més gran registrat entre l’últim trimestre de 2007 i el mateix trimestre de 2008, amb un 17% i un creixement absolut de 14.034 dones en edat de treballar. La població activa gironina s’amplia en 5.852 dones, fet que suposa una variació interanual del 4%. L’anàlisi de les taxes d’activitat per sexe ens indica l’augment de totes les províncies, a excepció dels homes actius de la província de Barcelona, que disminueixen en -1,5 punts percentuals respecte al quart trimestre del 2007. Com s’observa en les taules que es presenten a continuació, a final de l’any 2008 la demarcació de Lleida és la província que té una de les taxes d’activitat masculina (88%) i d’activitat femenina (74%) més altes, amb una diferència entre ambdues taxes menor que a la resta de territoris catalans, amb 14 punts percentuals en favor dels homes. En el cas de Barcelona, la diferència percentual entre aquestes taxes és de 15 punts, 70,4% per la població activa femenina i 85,2% per la masculina. En l’àmbit contrari, la província on el diferencial entre les taxes d’activitat és més ampli el trobem a Girona, amb 21 punts de diferència entre els actius masculins (gairebé 9 de cada 10 homes en edat de treballar són actius) i el 68,4% de la taxa d’activitat femenina. La desproporció entre les taxes d’activitat per sexe també és molt elevada a Tarragona, amb 19 punts

130

percentuals de distància, de manera que la taxa masculina se situa en el 86,9% i la femenina en el 67,8%. Taula 90. Diferència en punts percentuals de la taxa d’activitat de 16 a 64 anys per províncies i per sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació en punts

percentuals Barcelona 86,7 85,2 -1,5%

Girona 87,0 89,5 2,5%

Lleida 84,5 88,0 3,5% Homes

Tarragona 85,0 86,9 1,9%

4t trim 2007 4t trim 2008 Variació en punts percentuals

Barcelona 69,1 70,4 1,3%

Girona 66,8 68,4 1,6%

Lleida 63,5 74,1 10,5% Dones

Tarragona 63,7 67,8 4,1%

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Ocupació La distribució de la població ocupada catalana segueix el model analitzat per la població activa. Pràcticament, tres quartes parts de les persones ocupades catalanes se centren en la província de Barcelona (73%), al voltant d’un 10% a les províncies de Tarragona i Girona, i un 6% a la demarcació de Lleida. En comparació amb l’últim trimestre de l’any 2007, la reducció per províncies és molt significativa, tot i que la seva evolució al llarg del 2008 ha sigut força desigual. Si observem l’evolució interanual de la població ocupada a Catalunya, comprovem que durant el quart trimestre de l’any 2008 la població ocupada disminueix a la totalitat del territori català. La pèrdua d’ocupació de la província de Barcelona es comptabilitza en -163.595 ocupats menys, fet que suposa un decreixement interanual de -6,2%. A Tarragona la disminució torna a xifres similars a les de l’any precedent i Girona incrementa gairebé en un 1% el seu nombre de persones ocupades. Lleida és l’única província catalana que fa compensar la mitjana catalana amb un augment interanual del 4%. En conclusió, la reducció interanual de -151.377 persones ocupades a Catalunya es deu principalment al pes específic que té la província de Barcelona, ja que el seu decreixement comporta que la mitjana catalana sigui negativa, tot i que és, en part, compensada per l’augment d’ocupats i ocupades a Lleida (8.208 persones ocupades més), a Girona (3.192 persones ocupades més) i a Tarragona (818 persones ocupades més).

131

Taula 91. Variació absoluta i percentual de la població ocupada de 16 a 64 anys per províncies (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Absoluta Variació Percentual

Barcelona 2.626.589 2.462.994 -163.595 -6,2%

Girona 336.699 339.891 3.192 0,9%

Lleida 193.741 201.949 8.208 4,2%

Tarragona 367.230 368.048 818 0,2%

Total 3.524.259 3.372.882 -151.377 -0,2%

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). En el gràfic següent podem observar les fluctuacions de les taxes d’ocupació a cada territori. En concordança amb el que s’afirmava anteriorment, l’única província que presenta un augment de la seva taxa d’ocupació respecte a l’any 2007 és Lleida, que passa d’un 72,1% a un 74,2% a final de l’any 2008. Visualment, el gràfic ens mostra com, només en el cas de Lleida, les barres de la taxa d’ocupació del 2008 són més altes que les seves columnes corresponents a l’any 2007. La disminució percentual més elevada té lloc al territori barceloní amb una variació negativa de -4 punts percentuals respecte a l’any anterior. A Tarragona, la reducció interanual de la taxa d’ocupació és de -2,5 punts, mentre que a Girona no supera els -1,8 punts percentuals. Gràfic 18. Taxa d’ocupació per províncies (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008)

Taxa d'ocupació per províncies

62,00

64,00

66,00

68,00

70,00

72,00

74,00

76,00



Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Pel que fa a l’anàlisi dels nombres absoluts per sexe, les variacions també són força diferents. Malgrat que la disminució d’ocupació al llarg de l’any 2008 és comuna, tant en el cas de les dones com dels homes, per les primeres la reducció suposa un -1,9% del total de persones ocupades (-2.843 dones

132

menys), mentre que en el cas dels homes suposa un -98,1%. És força remarcable que de -151.377 ocupats, -148.534 són homes, i que d’aquests últims, -140.072 pertanyin a la província de Barcelona. Si observem les taules que es presenten a continuació, la distribució percentual d’ocupació masculina entre les províncies complementa la descripció donada en capítols anteriors, és a dir la pèrdua d’ocupats són homes i, concretament, en un 94,3% dels casos treballen a la província de Barcelona. Pel que fa a les demarcacions de Girona i Tarragona pateixen un -3% de disminució d’ocupació masculina i Lleida augmenta un 1%. Taula 92. Variació absoluta i percentual de la població ocupada de 16 a 64 anys per províncies i sexes (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim

2007 4t trim 2008

Variació Absoluta


Barcelona 1.488.447 1.348.375 -140.072 -9,4%

Girona 201.210 195.868 -5.342 -2,7%

Lleida 113.211 114.695 1.484 1,3%

Tarragona 218.647 214.043 -4.604 -2,1%

Homes

Total 2.021.515 1.872.981 -148.534 -3,2%

4t trim 2007

4t trim 2008

Variació Absoluta


Barcelona 1.138.142 1.114.619 -23.523 -2,1%

Girona 135.489 144.023 8.534 6,3%

Lleida 80.530 87.254 6.724 8,3%

Tarragona 148.583 154.005 5.422 3,6%

Dones

Total 1.502.744 1.499.901 -2.843 4,1% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Al llarg de l’any 2008, tot i els augments en la ocupació femenina a Girona, Lleida i Tarragona, la pèrdua de dones ocupades a Barcelona (amb -23.523 dones ocupades) provoca un saldo negatiu pel total català (-2.843 dones ocupades). Per això, la distribució d’ocupació femenina per províncies ens demostra com a la província de Barcelona la pèrdua d’ocupació femenina al llarg de l’any 2008 multiplica per 8 el total català. En canvi, durant aquest mateix període interanual, que va des de l’últim trimestre del 2007 fins a l’últim trimestre del 2008, la resta de províncies generen més ocupació femenina fins al punt de doblar, o fins hi tot triplicar, com en el cas de Girona, la mitjana catalana. Respecte a les seves evolucions des de l’any 2007, es pot comprovar la variació positiva en favor de l’ocupació femenina a la província de Lleida, amb un increment d’un 8,3%, a Girona amb un 6,3%, i a Tarragona amb un 3,6%. Si analitzem la taxa d’ocupació per sexe, podem comprovar que pel que fa als homes, totes les províncies catalanes pateixen un decreixement negatiu de les seves taxes d’ocupació a final de l’any 2008. En el cas de Barcelona i Girona disminueix al voltant de -6,5 punts percentuals, mentre que a Tarragona la taxa d’ocupació decreix de -3,6 punts. La demarcació de Lleida redueix els seus valors en -0,6 punts percentuals.

133

L’anàlisi de la taxa d’ocupació femenina presenta disminucions, no tan acusades com en el cas masculí, i s’observa una reducció interanual de -1,2 punts percentuals a Barcelona i -1,1 punts a Tarragona. Lleida supera la mitjana catalana en incrementar-se 5 punts percentuals la seva taxa d’ocupació femenina entre el quart trimestre del 2007 i el quart trimestre del 2008, i Girona amb gairebé 3 punts percentuals més. Taula 93. Diferència en punts percentuals de la taxa d’ocupació de 16 a 64 anys per províncies i per sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Percentual

Barcelona 81,9 75,0 -6,8% Girona 81,6 75,0 -6,6% Lleida 81,2 80,6 -0,6%

Homes

Tarragona 79,5 75,9 -3,6% 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Percentual

Barcelona 63,8 62,6 -1,2% Girona 57,7 60,5 2,8% Lleida 62,3 67,2 4,9%

Dones

Tarragona 58,4 57,3 -1,1% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Salarització La distribució provincial de la població assalariada de 16 anys i més ens mostra com el pes dels quatre territoris sobre el total català és pràcticament idèntic al de la població ocupada, ja que com hem explicat en capítols anteriors, la major part de la població ocupada són persones assalariades. El 73,8% dels assalariats i assalariades treballen a la província de Barcelona, un 10,8% a Tarragona i un 9,8% a Girona. La província de Lleida és la que té un pes inferior en la distribució de la població assalariada amb un 5,6% del total català. Les variacions de la població assalariada catalana també segueix el model analitzat per la població ocupada, tot i que en lloc d’acabar l’any 2008 amb un augment interanual positiu en tres províncies, aquest ho fa amb un descens negatiu. En la taula que es presenta a continuació, podem observar com tres territoris tanquen l’any 2008 amb un decreixement que obté, en el cas de Barcelona, el valor més elevat amb més d’un -6 % de reducció. Taula 94. Variació absoluta i percentual de la població assalariada de 16 anys i més per províncies (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Absoluta Variació PercentualBarcelona 2.220.525 2.078.301 -142.224 -6,4% Girona 275.280 273.420 -1.860 -0,7% Lleida 149.266 159.614 10.348 6,9% Tarragona 307.594 303.607 -3.987 -1,3% Total 2.952.665 2.814.942 -137.723 -0,4%


134

La província de Barcelona és la que més disminueix el nombre absolut de població assalariada en comparació a la resta de províncies. A Catalunya es registren -137.723 persones assalariades menys respecte el 2007 i al territori barceloní en disminueixen -142.224, però aquesta disminució és compensada per l’augment de 10.348 persones assalariades més a Lleida. Si la disminució de la població assalariada entre el quart trimestre del 2007 i el quart trimestre del 2008 a la demarcació de Barcelona es mesura en -6,4%, a les províncies de Girona i Tarragona els percentatges són molt més moderats, amb unes variacions de -0,7% i -1,3%, respectivament. Davant d’aquestes reduccions, Lleida contrasta amb un augment interanual del 7,5% de la seva població assalariada. Si observem les taxes de salarització que es presenten en el gràfic següent, comprovem que totes són inferiors a les obtingudes durant l’any 2007, excepte les de la província de Lleida. Concretament, és Lleida l’única província que augmenta en 1,7 punts percentuals la seva taxa, de manera que passa del 76,5% al 2007 al 78,2% al 2008. Barcelona és la segona província que presenta taxes de salarització menys negatives, ja que passa d’una taxa del 84% al 83,8%, fet que suposa una disminució de -0,2 punts percentuals. Girona i Tarragona disminueixen les taxes de salarització durant el 2008 en -1,4 punts percentuals, cada una. Gràfic 19. Taxa de salarització per províncies

Taxa de salarització per províncies

72,00

74,00

76,00

78,00

80,00

82,00

84,00

86,00



Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Pel que fa a l’anàlisi per sexe de la població assalariada a les províncies catalanes, s’observa que tornen a ser els assalariats masculins els que protagonitzen una important davallada. Mentre que a final de l’any 2007 la proporció d’homes de la població assalariada a Catalunya era del 54,7% i de dones del 45,3%, al 2008 l’any finalitza amb unes proporcions favorables a la salarització femenina; augmenta fins a un 46,9% mentre que la masculina es redueix a un -53,1%. D’una distància de més de 9,4 punts entre la proporció d’homes i dones assalariades en l’últim trimestre del 2007, al mateix període del 2008, aquesta distància es redueix a -6,1 punts percentuals.

135

La distribució provincial d’aquesta reducció d’assalariats masculins a final de l’any 2008, se situa a la província de Barcelona, amb un 93% del total, mentre que Girona i Tarragona se situen amb una disminució entorn el -5% a cada territori. Lleida, en canvi, augmenta un 3%. En canvi, en les variacions de la població assalariada femenina a l’any 2008, podem observar com a Catalunya disminueixen -15.301 dones, mentre que -28.249 ho fan per a la província de Barcelona, fet que suposa un reducció del -184,6%. A la banda contrària, Lleida registra un 44,3% de l’augment de les dones assalariades catalanes, fet que es tradueix en nombres absoluts en 6.779 assalariades més. Girona, seguint la tendència positiva liderada per la demarcació lleidatana en favor de la salarització femenina, augmenta un 31,2%. Tarragona creix un 9% d’aquest total, amb 1.398 dones assalariades més a la seva província. No obstant això, el pes de la província de Barcelona es torna a posar de manifest, ja que malgrat que les tres províncies restants presenten variacions positives (per exemple un augment interanual del 10% de dones assalariades a Lleida), el fet que a Barcelona es registri una disminució interanual de -2,8%, la mitjana catalana també esdevé negativa, amb una disminució a final del 2008 del -1,1%. Taula 95. Variació absoluta i percentual de la població assalariada de 16 anys i més per províncies i sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim

2007 4t trim 2008

Variació Absoluta


Barcelona 1.199.908 1.085.933 -113.975 -9,5%

Girona 158.000 151.369 -6.631 -4,2%

Lleida 81.354 84.923 3.569 4,4%

Tarragona 176.447 171.062 -5.385 -3,1%

Homes

Total 1.615.709 1.493.287 -122.422 -7,6%

4t trim 2007

4t trim 2008

Variació Absoluta


Barcelona 1.020.617 992.368 -28.249 -2,8%

Girona 117.280 122.051 4.771 4,1%

Lleida 67.912 74.691 6.779 10,0%

Tarragona 131.147 132.545 1.398 1,1%

Dones

Total 1.336.956 1.321.655 -15.301 -1,1% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). L’anàlisi de les taxes de salarització per sexe ens mostren situacions molt diverses. Com dèiem anteriorment pels valors absoluts, la província de Lleida continua sent l’única amb valors interanuals positius, ja que la taxa d’homes augmenta en 1,9 punts percentuals i les dones en 0,9. Barcelona, que era la que patia un decreixement més elevat en valors absoluts, manté la seva taxa d’assalariats masculins com l’any 2007, mentre que la taxa femenina disminueix -1 punt percentual. Tant a la província de Girona com a Tarragona es produeixen uns resultats força negatius amb la reducció d’ambdues taxes; en el cas gironí, la taxa d’assalariats masculins decreix en -1,8 punts percentuals i en -1,3 la taxa d’assalariades femenines. A Tarragona, decreix la taxa de salarització de les dones en -2,2 punts percentuals i dels homes en -1 punt.

136

Taula 96. Diferència en punts percentuals de la taxa de salarització de 16 anys i més per províncies i per sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Percentual

Barcelona 79,9 79,9 -0,1%

Girona 78,2 76,4 -1,8%


Tarragona 80,2 79,2 -1,0%

4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Percentual

Barcelona 89,3 88,4 -0,9%

Girona 85,7 84,4 -1,3%

Lleida 84,1 85,0 0,9% Dones

Tarragona 87,6 85,4 -2,2%

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Tanmateix, quan parlem de la població assalariada cal concretar-ne la temporalitat, ja que és un dels indicadors de precarietat laboral per excel·lència. Per això, si ens fixem en l’evolució interanual de les variacions de la població assalariada temporal i indefinida podem comprovar l’agreujament de la situació en aquest moment de recessió econòmica. En les taules que es presenten a continuació veiem unes realitats força homogènies a final de l’any 2008. En el cas dels assalariats i les assalariades amb contractes temporals, la tendència és la mateixa a totes les províncies catalanes, ja que es produeix un decreixement del nombre de persones assalariades temporals. A Barcelona, les persones amb aquest tipus de contracte disminueixen en -25,5% entre el quart trimestre de l’any 2007 i l’equivalent de l’any 2008, mentre que les reduccions durant el mateix període a Tarragona i a Lleida es comptabilitzen en percentatges entre el -14,6% i el -12,8% respectivament. A Girona, la variació percentual de població assalariada temporal és d’un -2%. Tot i això, per avaluar la importància d’aquesta pèrdua d’assalariats i assalariades temporals, necessitem fixar-nos en la població assalariada indefinida, ja que un hipotètic augment de la població indefinida respecte a la temporal seria un indicador força positiu quant a l’estabilitat de l’ocupació. No obstant això, en aquest cas la situació de la població indefinida en l’últim trimestre del 2008 no és tan homogènia com a final de l’any 2007. La província de Lleida és l’única en la qual el supòsit anterior es confirma i l’ocupació indefinida augmenta en un 13,7% al llarg del 2008. Tarragona, amb un augment d’un 4,4% a final de l’any 2008, també ofereix xifres positives en les característiques de la seva ocupació, ja que, en certa manera, les dues demarcacions converteixen la seva ocupació temporal en indefinida. És a dir, si a Lleida a final del 2008 hi havia 4.862 persones assalariades temporals menys, durant aquest mateix període hi ha un augment de 15.210 persones assalariades indefinides més. En canvi, a Girona i a Barcelona, amb disminucions interanuals de la població assalariada indefinida d’un -0,2% i d’un -1%, respectivament, es comprova que el gruix d’ocupació que s’està perdent al llarg de l’any 2008 és temporal i que, per compensar aquestes pèrdues, no se n’està generant d’indefinida. En les taules que es presenten a continuació podem observar de forma més evident aquestes variacions interanuals de les províncies catalanes.

137

Taula 97. Variació absoluta i percentual de la població assalariada temporal i indefinida de 16 anys i més per províncies (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) Temporals 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Absoluta Variació Percentual Barcelona 492.069 366.358 -125.711 -25,5% Girona 68.407 67.045 -1.362 -2,0% Lleida 37.920 33.058 -4.862 -12,8% Tarragona 93.088 79.474 -13.614 -14,6% Total 691.484 545.935 -145.549 -13,7% Indefinits 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Absoluta Variació Percentual Barcelona 1.728.456 1.711.943 -16.513 -1,0% Girona 206.873 206.375 -498 -0,2% Lleida 111.346 126.556 15.210 13,7% Tarragona 214.506 224.133 9.627 4,5% Total 2.261.181 2.269.007 7.826 0,3%

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Mentre que en les variacions, entre el quart trimestre del 2007 i el quart trimestre del 2008, de les persones assalariades temporals són totes negatives, només a Lleida i a Tarragona es converteixen en positives en la taula de persones assalariades indefinides. Per exemple, dels -4.862 llocs de treball temporals que es perden a Lleida se’n generen 15.210 d’indefinits. Barcelona, en canvi, se situa en l’àmbit contrari, ja que perd -125.711 persones assalariades temporals i -16.513 de persones assalariades indefinides. Pel que fa a l’anàlisi de les característiques de la salarització territorial en funció del sexe, podem veure en les taules següents que són els homes els que protagonitzen un decreixement de la població assalariada temporal amb percentatges negatius, al voltant d’un -20% i -30% a totes les províncies, a excepció de Girona, que és d’un -5%. Taula 98. De variació absoluta i percentual de la població assalariada temporal de 16 anys i més per províncies i sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Absoluta Variació Percentual

Barcelona 246.943 177.688 -69.255 -28,0%

Girona 37.778 35.625 -2.153 -5,7%

Lleida 19.507 15.202 -4.305 -22,1%

Tarragona 56.823 45.919 -10.904 -19,2%

Homes

Total 361.051 274.434 -86.617 -18,8%

Barcelona 245.126 188.670 -56.456 -23,0%

Girona 30.629 31.420 791 2,6%

Lleida 18.413 17.856 -557 -3,0%

Tarragona 36.265 33.555 -2.710 -7,5%

Dones

Total 330.433 271.501 -58.932 -7,7% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE).

138

La mitjana de les persones assalariades temporals és molt més baixa en el cas de les dones, i la variació a la província de Barcelona disminueix un -20% entre el quart trimestre de 2007 i el quart trimestre de 2008. Podem concloure que la proporció de temporalitat és superior en el cas de les dones, les quals passen de representar un 47,8% a final del 2007 a un 49,7% a final del 2008, mentre que els homes disminueixen del -52,2% al 2007 al -50,3% al 2008. No obstant això, observant les dades de les persones assalariades indefinides, que veiem a continuació, comprovem que les dones també augmenten en proporció als homes. Les dones creixen del 44,5% d’indefinides durant el 2007 al 46,3% al 2008, mentre que els homes disminueixen del -55,5% en 2007 al -53,7%. Són força remarcables les diferències provincials en les variacions per sexe de la població assalariada indefinida al llarg de l’any 2008, ja que Lleida és l’única demarcació on la població assalariada d’ambdós sexes té un augment interanual de més del 10% (un augment de 12,7% d’homes indefinits i un 14,8% de dones). A Tarragona l’augment entre l’últim trimestre del 2007 i l’equivalent del 2008 és força més moderat que a Lleida, amb un creixement del 4,6% en la població assalariada masculina amb contractes indefinits, i un 4,3% per la femenina. En canvi, pel que fa a Barcelona i Girona al llarg del 2008, disminueixen els assalariats indefinits en un -4,7% i un -3,7% respectivament, i augmenten les assalariades indefinides amb un 3,6% i un 4,6%. Taula 99. Variació absoluta i percentual de la població assalariada indefinida de 16 anys i més per províncies i sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Absoluta Variació Percentual

Barcelona 952.965 908.245 -44.720 -4,7%

Girona 120.222 115.744 -4.478 -3,7%

Lleida 61.847 69.721 7.874 12,7%

Tarragona 119.624 125.143 5.519 4,6%

Homes

Total 1.254.658 1.218.853 -35.805 2,2%

Barcelona 775.491 803.698 28.207 3,6%

Girona 86.651 90.631 3.980 4,6%

Lleida 49.499 56.835 7.336 14,8%

Tarragona 94.882 98.990 4.108 4,3%

Dones

Total 1.006.523 1.050.154 43.631 6,8% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Quan analitzem la taxa de temporalitat comprovem que aquesta disminueix al llarg de l’any 2008 a totes les províncies, tot i que amb diferències numèriques força importants. Girona és la província on la reducció d’aquesta taxa és inferior, amb -0,3 punts percentuals menys que l’any precedent. A les altres tres províncies, la reducció interanual de la taxa de temporalitat està per sobre dels -4 punts percentuals; a Barcelona es redueix d’un 22,2% a un 17,6%, a Lleida d’un 25,4% a un 20,7%, i a Tarragona d’un 30,3% a un 26,2%.

139

Gràfic 20. Taxa de temporalitat per províncies (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008)

Taxa de temporalitat per províncies

-

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00



Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). La taxa de temporalitat que es presenta en les taules següents tant pels homes com per les dones té una distribució desigual. En el cas masculí, l’augment entre l’últim trimestre de l’any 2007 i l’últim de l’any 2008 és de 3 punts percentuals a Barcelona i Lleida, mentre que a Girona n’és de 2. Tarragona, en canvi, és l’única província on disminueix la taxa de temporalitat pels homes en -4,6 punts percentuals. Quant al cas de les dones, els decreixements interanuals són molt importants, ja que se situen entorn dels -25 punts. Lleida i Tarragona són les províncies que més escurcen al llarg del 2008 la seva taxa de temporalitat femenina amb més de -27 punts percentuals de reducció, mentre que Girona i Barcelona ho fan amb -26 i -24 punts respectivament. Taula 100. Diferència en punts percentuals de la taxa de temporalitat de 16 anys i més per províncies i per sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Percentual

Barcelona 20,6 16,4 3,4%

Girona 23,9 23,5 2,2%


Tarragona 32,2 26,8 -4,6%

Barcelona 24,0 19,0 -24,0%

Girona 26,1 25,7 -26,1%

Lleida 27,1 23,9 -27,1% Dones

Tarragona 27,6 25,3 -27,7%


140

Atur L’atur és l’indicador principal de qualsevol mercat de treball. A final de l’any 2008, el 70% de les persones aturades se situava a la província de Barcelona, al voltant d’un 12% a Girona i Tarragona, i un 4% a Lleida. A diferència de les fluctuacions analitzades per la població ocupada o assalariada, en el cas de la població aturada no hi ha disminució a cap de les províncies, sinó que els increments entre el quart trimestre de l’any 2007 i el quart trimestre de l’any 2008 superen el 50% a tots els territoris. En la taula següent, podem observar que l’atur augmenta a totes les províncies catalanes amb proporcions força desoladores que reflecteixen la magnitud de la situació. Les variacions interanuals dels nombres absoluts d’aturats i aturades de la província de Lleida es tripliquen, i a Tarragona, Barcelona i Girona pràcticament es dupliquen els valors de l’any 2007. Taula 101. Variació absoluta i percentual de la població aturada de 16 a 64 anys per províncies (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008)

4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Absoluta Variació Percentual

Barcelona 182.135 320.773 138.638 76,1%

Girona 34.630 56.414 21.784 62,9%

Lleida 6.241 19.509 13.268 212,6%

Tarragona 28.381 59.077 30.696 108,2%

Total 251.387 455.773 204.386 114,9% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Si analitzem les dades en profunditat, es pot comprovar que a final del 2008 la província de Girona, tot i patir un increment de la seva població aturada del 62,9%, és la demarcació catalana que presenta les xifres d’atur menys negatives. Barcelona també experimenta unes variacions absolutes força altes (de les 182.135 persones aturades al quart trimestre del 2007, durant el 2008 augmenta en 138.638 persones aturades més), amb un creixement interanual del 76,1%. En canvi, tant Lleida com Tarragona pateixen augments molt més desmesurats, ja que el nombre de població aturada assolit, únicament durant l’any 2008, en ambdues províncies supera el nombre de població aturada total que hi havia l’últim trimestre del 2007. En el cas lleidatà, l’augment dels aturats i les aturades és del 212,6%, que en valors absoluts significa que es passa de 6.241 persones aturades a 19.509 al quart trimestre de l’any 2008. A la demarcació tarragonina, aquest increment interanual es xifra un 108,2% més, fet que significa augmentar de 28.381 persones aturades a 59.077 al llarg de l’any 2008.

141

Gràfic 21. Taxa d’atur per províncies

Taxa d'atur per províncies

-

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00



Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Pel que fa a la taxa d’atur, l’evolució entre l’últim trimestre del 2007 i l’últim trimestre del 2008, tornen a ser les províncies de Lleida i Tarragona les que presenten els increments més negatius. A Girona i Barcelona es registren creixements interanuals al voltant dels 5 punts percentuals en les seves taxes d’atur; Barcelona passa d’una taxa del 6,5% al quart trimestre del 2007 a un 11,5% al quart trimestre del 2008, i durant el mateix període Girona augmenta del 9,3% al 14,2%. Tarragona també augmenta aquesta mateixa taxa en 6,7 punts percentuals, fet que suposa passar d’una taxa d’atur del 7,2% a final de l’any 2007 al 13,8% a final del 2008. Lleida és l’única província en què l’últim trimestre de l’any 2008 té una taxa d’atur inferior al 10%, tot i que ha experimentat al llarg d’aquest mateix any un augment de 5,7 punts. Això ha significat passar d’una taxa del 3,1% a final del 2007 al 8,8% a final del 2008. Si estudiem la distribució de les dades de l’atur per sexes comprovem que el 68,8% de persones aturades són homes i el 31,2% són dones. D’aquests, a final del 2008, el pes de la província de Barcelona és el més important, ja que implica un 67% dels aturats, i pel que fa a les dones aturades, el 69,5% també pertanyen a la demarcació barcelonina. No obstant això, si analitzem les variacions de les taules següents podem comprovar com els increments més grans es donen en altres territoris. Concretament, entre l’últim trimestre de l’any 2007 i l’últim del 2008, és la província de Girona on més augmenten els aturats masculins amb una variació percentual del 184,7% respecte a l’any anterior, seguit de Lleida, amb un increment interanual del 128,8%, i Barcelona i Tarragona amb augments percentuals dels aturats masculins al voltant del 106% a finals de l’any 2008. Respecte a les aturades femenines entre final del 2007 i final del 2008, és a les terres de Lleida on pateixen un increment més alt, concretament del 452,4%. A la província de Tarragona,

142

l’augment interanual de la població aturada femenina també és força alt, ja que es registren 14.795 aturades més, fet que suposa un creixement del 110,7%. Barcelona augmenta al llarg del 2008 en 94.319 persones i la seva variació percentual en l’últim trimestre del 2008 és del 47,1%. Taula 102. Variació absoluta i percentual de la població aturada de 16 a 64 anys per províncies i sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Absoluta Variació Percentual

Barcelona 87.960 182.279 94.319 107,2%

Girona 13.244 37.710 24.466 184,7%

Lleida 4.625 10.583 5.958 128,8%

Tarragona 15.017 30.918 15.901 105,9%

Homes

Total 120.846 261.490 140.644 131,7%

Barcelona 94.175 138.494 44.319 47,1%

Girona 21.386 18.704 -2.682 -12,5%

Lleida 1.616 8.926 7.310 452,4%

Tarragona 13.364 28.159 14.795 110,7%

Dones

Total 130.541 194.283 63.742 149,4% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). S’ha de precisar, però, que l’única dada positiva que podem trobar és la disminució de l’atur femení a la província de Girona amb una reducció de -12,5%, que representa, a final de 2008, -2.682 dones menys en situació d’atur. Taula 103. Diferència en punts percentuals de la taxa d’atur de 16 a 64 anys per províncies i per sexe (4t trimestre 2007 i 4t trimestre 2008) 4t trim 2007 4t trim 2008 Variació Percentual

Barcelona 5,6 11,9 6,3%

Girona 6,2 16,1 10,0%


Tarragona 6,4 12,6 6,2%

Barcelona 7,6 11,0 3,4%

Girona 13,6 11,5 -2,1%

Lleida 2,0 9,3 7,3% Dones

Tarragona 8,2 15,5 7,2% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Pel que fa a les taxes d’atur masculines i femenines, les variacions que pateixen també són força divergents segons el sexe i la província que analitzem. Girona té un augment de la taxa d’atur masculí, al llarg de l’any 2008, de 10 punts percentuals, mentre que en el mateix territori disminueix la taxa d’atur femení en -2,1 punts. En el quart trimestre del 2008, tant la província de Barcelona com la de Tarragona, augmenten força les taxes masculines, en 6 punts percentuals cada una, però es diferencien respecte a les taxes d’atur femení; Barcelona pateix un augment interanual de la taxa

143

d’atur femení en 3 punts percentuals mentre que Tarragona ho fa en 7 punts percentuals. Lleida també augmenta la taxa d’atur femenina en 7 punts percentuals, però el creixement interanual de la taxa d’atur masculina és de 4,5 punts. Si analitzem la durada de les persones que es troben en situació d’atur a les diferents províncies catalanes, des del primer trimestre a l’últim trimestre de 2008, més de la meitat de persones aturades catalanes (51,9%) fa menys de sis mesos que no tenen feina. Tal com s’indicava en el punt 4, cal recordar que no s’inclouen les persones aturades que cerquen la primera feina ja que l’EPA fa el càlcul sobre el total de població aturada que ha treballat prèviament. Aquesta tendència en l’atur de poca durada es manté a totes les províncies, ja que a Barcelona les persones aturades de menys de 6 mesos representen un 48,7% del total d’aturats i aturades de la seva província, i augmenta en valors absoluts de 50.911 persones aturades entre el primer trimestre del 2008 i l’últim trimestre del 2008. A Girona, aquest augment anual és de 12.287 persones que fa més de sis mesos que són a l’atur, de manera que representen un 55,5% del total d’aturats i aturades provincials. A Lleida i a Tarragona aquesta tipologia d’aturats de curta durada suposa més del 60% dels aturats provincials totals; concretament a Lleida són el 64,6% (augment de 8.985 persones aturades) i a Tarragona el 61,2% (augment de 15.717 persones aturades). Taula 104. Distribució percentual de la població aturada per província i per durada de l’atur (4t trimestre 2008) Barcelona Girona Lleida Tarragona

Menys 6 mesos 48,7% 55,6% 64,6% 61,2%

De 6 mesos a 1 any 21,7% 25,7% 12,3% 19,6%

De 1 a 2 anys 16,2% 7,7% 20,4% 14,6%

Més de 2 anys 13,5% 11,0% 2,7% 4,6%

Total 100% 100% 100% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE). Respecte a les persones aturades que fa entre sis mesos i un any que no tenen feina, l’augment en nombres absoluts en l’últim trimestre de l’any 2008 ha estat de 31.729 persones per al total de Catalunya, que suposen el 21,5% del total de la població aturada catalana. La distribució provincial d’aquests tipus de persones aturades mostra realitats més diferenciades que en el cas anterior: a la província de Girona, amb el 25,7% del seu total d’aturats i aturades, és el territori català amb un percentatge més elevat per aquest tipus de persones en situació d’atur. A les províncies de Barcelona i Tarragona també s’ha incrementat i representen percentatges al voltant del 20% (21,7% en el cas de Barcelona i 19,6% en el cas de Tarragona). Taula 105. Variació absoluta de nombre d’aturats per província i per durada de l’atur (del 1r trimestre 2008 al 4t trimestre 2008) Barcelona Girona Lleida Tarragona

Menys 6 mesos 50.911 12.287 8.985 15.717

De 6 mesos a 1 any 21.651 5.646 -1.268 5.700

De 1 a 2 anys 21.788 -672 2.863 5.040

Més de 2 anys 1.503 1.966 -514 -1.366 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE).

144

A final de l’any 2008, els aturats i les aturades de més d’un any a l’atur són el 26,6% del total de la població aturada a Catalunya. A la província de Barcelona, aquestes persones desocupades han augmentat en la mateixa xifra que les persones que fa que són a l’atur entre sis mesos i un any, concretament 21.788 persones aturades. No obstant això, si tenim en compte que les persones que fa més de dos anys que són a l’atur s’han incrementat en 1.503 persones, els aturats que en fa més d’un any, a Barcelona, pràcticament arriben al 30% del total de persones aturades barcelonines. A la resta de províncies, les dades de les persones aturades de llarga durada no són tan negatives com a Barcelona, ja que a Girona i Tarragona aquests dos grups d’aturats (els que fa entre un any i dos anys que són a l’atur i els que fa més de dos anys que hi són) representen al voltant del 19% del total provincial. El cas de Lleida supera el 23% del total del territori. En valors absoluts, durant l’any 2008 Girona ha disminuït en -672 els nombre d’aturats i aturades que fa entre un i dos anys que estan en situació d’atur, però ha augmentat la població aturada de llarga durada en 1.966 persones. Lleida i Tarragona inverteixen aquesta tendència gironina i augmenten el nombre de persones que fa més d’un any que són a l’atur (2.863 persones a Lleida i 5.040 a Tarragona), mentre que disminueixen les persones aturades de llarga durada (-514 persones a Lleida i -1.366 a Tarragona). Per finalitzar aquesta anàlisi territorial sobre l’atur, volem observar quines són les tendències i realitats de les comarques catalanes. Segons les dades del Servei d’Ocupació de Catalunya, l’atur registrat a les seves oficines durant el mes de desembre del 2008 és de 423.232 persones aturades per tota Catalunya, 315.457 per la província de Barcelona, 41.748 per Girona, 18.590 per Lleida i 47.437 per Tarragona. La distribució percentual d’aquestes dades d’atur són força heterogènies, ja que la meitat de persones aturades de Catalunya (51,7%) a finals de l’any 2008, es situen únicament a tres comarques de la província de Barcelona: el Barcelonès (27,4%), el Vallès Occidental (13,4%) i el Baix Llobregat (10,9%). S’ha de tenir en compte, que al no disposar de la població activa de cada territori, no podem calcular l’impacte real d’aquests valors absoluts de persones aturades. Segons les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, es pot comprovar que de 282.897 persones registrades a l’atur al mes de gener de 2008, durant el mes de desembre del mateix any, aquests valors han augmentat fins a 423.232, implicant un creixement anual per la mitjana de Catalunya del 49,6%. En alguns territoris aquest increment anual supera, en alguns casos, el 90% com les comarques lleidatanes de l’Alta Ribagorça (96,4%) i la Segarra (91,8%). A Tarragona, la comarca amb un augment anual més elevat és el Montsià (89,5%), i a Girona, l’Alt Empordà (63,7%). A la província de Barcelona, són el Bages i el Vallès Oriental amb un 61,8% cada una, les comarques que registren un increment anual més accentuat de les persones aturades. Aquests creixements no s’han patit de la mateixa manera a tot el territori català; a la província de Lleida per exemple, hi trobem sis de les set comarques de tot Catalunya, amb un increment d’atur superior al 75% durant l’any 2008, i tres de les quatre comarques a nivell català, que han patit un increment inferior, concretament d’entre el 26,1% i el 37,6%. S’ha de precisar, que aquestes comarques lleidatanes que no experimenten grans augments de població aturada durant el mes de desembre del 2008, són territoris d’alta muntanya i possiblement coincideixi amb factors estacionals com l’obertura de la temporada d’esquí als Pirineus i la seva eventual ocupació. A la província de Tarragona, l’increment anual de l’atur també es molt desigual entre les diferents comarques. Concretament, a la demarcació de les Terres de l’Ebre, la situació és força sorprenent ja

145

que mentre una comarca pateix un dels augments anuals d’atur més elevats de Catalunya, el Montsià amb un 89,6%, seguit pel Baix Ebre amb el 68,1%, les altres dues comarques de Terres de l’Ebre registren un dels creixements més baixos del total català: Ribera d’Ebre (26,2%) i la Terra Alta (39,8%). Aquesta diversitat de les comarques de l’Ebre, també es reprodueix a la resta de la província tarragonina, amb un increment al llarg del 2008 a la Conca de Barberà del 74,6% mentre que el Priorat o el Tarragonès no superen el 40,8% o el 42,8% respectivament.

Superior al 80%Entre 60 i 70 %Entre 50 i 60%Entre 40 i 50%Menys de 40%

Conca de Barberà

Anoia

Val d'Aran

Pallars JussàAlt Urgell

Cerdanya

Ripollès Alt Empordà

GarrotxaPla de l'Estany

Baix Empordà

GironèsOsona

Selva

Berguedà

SolsonèsNoguera

Bages

Vallès Oriental

Maresme

Barcelonès

Vallès Occidental

SegarraSegriàUrgell

Garrigues

BaixLlobregat

Alt Penedès

Garraf

Alt Camp Baix

Penedès

TarragonèsBaix Camp

Priorat

Baix Ebre

Montsià

Terra Alta

Pla d'Urgell

Alta Ribagorça:

96,49%

Pallars Sobirà: 26,11%

Ribera

d'Ebre

La província de Barcelona també conserva aquesta diversitat de situacions a les diferents comarques, tot i que les diferències entre aquestes siguin menys notòries que a les províncies de Lleida i Tarragona. Les dues comarques més afectades del territori barceloní per l’increment de l’atur al llarg del 2008 amb el 61,8%, han estat el Bages i el Vallès Oriental. En canvi, la comarca que experimenta un augment de l’atur inferior és el Barcelonès, amb un increment anual del 40%, juntament amb el Maresme, 41,6% i el Berguedà amb el 45,6%. Pot semblar contradictori que hi hagin comarques com el Barcelonès, que registrin al llarg de l’any 2008, un nombre major de persones aturades al Servei d’Ocupació de Catalunya, però que els increments anuals siguin inferiors a la resta de territoris. Aquest fenomen es deu a que l’increment de l’atur ha estat força més gradual, i principalment, que el gruix de persones aturades ja era força elevat al llarg de l’any 2007. Podem concloure, que l’expansió de la crisi durant el 2008 ha sigut

146

proporcional a la població de cada comarca, tot i que els augments s’hagin produït de forma més progressiva (com en el Maresme que passa de tenir 18.818 persones registrades a l’atur al gener 2008 a 26.651 al desembre 2008) o de forma més immediata (com el Vallès Oriental que passa de tenir 15.153 persones aturades al gener 2008 a 24.524 al desembre 2008). A diferència dels territoris anteriors, la província de Girona ha patit un increment durant el 2008, molt més homogeni entre totes les seves comarques (a excepció de l’Alt Empordà) que va des del 49,1% d’augment anual per a la Selva fins al 59,1% de la Garrotxa. Tot i aquesta similitud de la població aturada de les comarques gironines, totes elles igualen (com la Selva) o superen (per la resta de comarques) la mitjana catalana en creixement anual de l’atur de 49,6%. L’anàlisi de l’atur registrat a les comarques catalanes en funció del sexe de la persona aturada, corrobora les tendències a la conversió entre l’atur femení i masculí analitzades en anterioritat amb les dades de l’EPA. Si a principis de l’any 2008, les dones aturades representaven el 55,5% del total de persones aturades catalanes i els homes, en conseqüència, un 44,5%, en el mes de desembre del 2008, pràcticament s’inverteix aquesta distribució percentual en resultant els homes aturats un 52,7% del total de Catalunya i les dones un 47,3%. No obstant, hi ha comarques que no arriben a invertir aquesta tendència tot i modificar les distàncies entre els dos percentatges. És a dir, les comarques que registraven majors divergències entre l’atur femení i masculí a principis de l’any 2008, amb diferències de més de 20 punts en les distribucions percentuals entre aturats i aturades, les redueixen a menys de -5 punts. Per exemple, al gener del 2008 hi havia cinc comarques catalanes que superaven el 60% d’atur femení (Berguedà 65,6%, Noguera 62,5%, Osona 61,1%, Bages 60,9%, Anoia 60,3%) mentre que l’atur masculí no superava el 40% (Berguedà 34,4%, Noguera 37,5%, Osona 38,9%, Bages 39,1%, Anoia 39,7%). En canvi, a finals de l’any 2008, l’atur registrat en el mes de desembre per aquestes mateixes comarques, invertia a la Noguera el percentatge de dones aturades en 45,6% i els homes al 54,4%, i en disminuïa les diferències a favor de les dones aturades al Berguedà i Osona amb el 52,5%, l’Anoia 51,1% i el Bages 50,3%, augmentant la xifra d’aturats masculins (Berguedà i Osona en 47,5%, Anoia 48,9% i Bages 49,7%).

147

9. Síntesi-resum El lleuger augment de la taxa d’activitat total a Catalunya, està produït per l’increment de la

taxa d’activitat femenina tot i presentar valors per sota dels masculins. La taxa d’activitat més elevada al 2008, la presenten les persones de 31 a 44 anys però el major increment s’ha produït en les persones de 45 a 64 anys. El darrer trimestre de l’any 2008, la taxa d’activitat de la població espanyola és d’un 77,8% i d’un 79,7% per a la població estrangera.

Per primera vegada des de l’any 2002, trobem decreixements en la població ocupada a

Catalunya. En el cas dels homes, la taxa d’ocupació disminueix interanualment en -6,1 punts percentuals i passa a tenir un valor de 75,4%. En el cas de les dones, la taxa d’ocupació per a l’any 2008 és d’un 62,1% i només disminueix -0,5 punts percentuals respecte al 2007. Les dones han continuat augmentant la seva presència al mercat de treball, fins als últims sis mesos del 2008 quan s’han vist arrossegades a la pèrdua d’ocupació, però no de manera tan accentuada com els homes.

S’evidencia un retrocés en termes d’ocupació, tant de la població estrangera com de la població

espanyola, fet que deixa entreveure que el mercat de treball català no ha creat els llocs de treball suficients per compensar el creixement de població activa de 16 a 64 anys.

Al 2008, el nombre de persones en situació d’atur s’incrementa de forma important, gairebé

es duplica. La població aturada augmenta a un ritme superior al de la població activa presentant una taxa d’atur superior al 10%. La taxa d’atur masculina es situa per primera vegada per sobre de la taxa femenina, no per la millora de les dones sinó per l’augment de l’atur en sectors altament masculinitzats.

La taxa d’atur més elevada la presenten les persones de 16 a 19 anys. Els joves presenten

greus dificultats a l’hora d’accedir al mercat de treball i l’augment de l’atur s’estén afectant a la població amb edats més actives. La taxa d’atur de les persones immigrades és bastant superior a la que registren les persones autòctones. Les persones estrangeres continuen patint amb més força l’atur, tot i que en nombres absoluts la població immigrant és molt més reduïda que l’autòctona.

El sector de la construcció és el que concentra més persones desocupades i el que més ha

incrementat el nombre de persones aturades al 2008. Les branques d’activitat de productes alimentaris i begudes, juntament amb les llars que ocupen a personal domèstic disminueixen el seu pes en persones aturades.

La formació segueix sent una eina efectiva per tal de patir amb menor intensitat l’atur, ja

que la taxa d’atur més elevada la registren les persones analfabetes o amb educació primària i la taxa més baixa, la presenten les persones amb un nivell d’estudis superior.

Al mercat de treball català hi ha una part important de la població ocupada que està

sobrequalificada, que ocupa llocs de treball que requereixen menys qualificació de la que podrien

148

optar amb el seu nivell d’estudis. L’any 2008, hi ha més de 500.000 persones ocupades a Catalunya que estan sobrequalificades per les feines que desenvolupen i la major part d’aquestes persones són dones. S’evidencia la segregació professional entre homes i dones dins un mercat de treball que no ha sofert cap canvi de tipus estructural per tal de fer desaparèixer aquesta segregació.

Ens trobem amb un mercat de treball amb una proporció de persones assalariades que

comença a disminuir a partir del tercer trimestre de 2008. Les dones continuen representant la major part de les persones assalariades a Catalunya, però són les que disminueixen amb més intensitat la seva taxa de salarització. Per edats, les persones de 31 a 44 anys són les que més han reduït la seva taxa de salarització. Finalment, les persones nouvingudes augmenten la seva taxa de salarització per sobre de les persones autòctones.

La reducció de la temporalitat no es produeix per una major estabilitat de l’ocupació de les

persones assalariades, al contrari, en moments de crisi econòmica, els primers llocs de treball que es destrueixen són els temporals. Al 2008, aquesta temporalitat ha disminuït per a ambdós sexes. Malgrat això, el valor de la temporalitat femenina continua sent més elevat que la masculina, resultant més afectades per la inestabilitat laboral. La temporalitat deixa de ser una conseqüència de l’edat per acabar afectant a grups d’edat més avançada. El fet que les persones immigrades tinguin una taxa de temporalitat tan elevada és degut a que les branques d’activitat on majoritàriament s’ocupen són les que presenten una temporalitat més elevada.

Les persones amb contracte temporal veuen empitjorar les seves condicions laborals amb

un increment de llocs de treball de temporada i, per tant, poc temps de cotització, fet que impedeix poder gaudir de prestacions per atur prolongades. Tant homes com dones augmenten la seva presència en els tipus de contractes temporals que presenten pitjors condicions. Finalment, es detecta una manca de representació de les persones de nacionalitat estrangera en contractes d’aprenentatge, formació o pràctiques. Les dones es veuen obligades a treballar a temps parcial mentre que els homes que no treballen a jornada completa ho fan de forma voluntària per a millorar la seva ocupabilitat mitjançant la formació.

El 2008 ve marcat per un increment massiu de la presentació d’expedients de regulació

d’ocupació. Hi ha 10 vegades més persones afectades que al 2007, essent els treballadors i treballadores de la indústria els més afectats per aquesta mesura, sobretot per la crisi del sector de l’automoció. No obstant, la principal causa d’atur a Catalunya ha estat la finalització sense renovació dels contractes temporals.

Les tres quartes parts de les persones aturades no tenen feina des de fa menys d’1 any, tot

i que un 11% estan desocupades des de fa més de 2 anys. L’atur de llarga durada continua sent imminentment femení sense que les dones hagin pogut reduir el temps d’estada a l’atur. Les persones immigrants romanen a l’atur períodes curts de temps, però la tendència observada és l’augment cap a estades més prolongades sense ocupació.

El recurs més utilitzat a l’hora de buscar feina és el de les xarxes socials, independentment del

temps que les persones porten a l’atur. L’Administració ha perdut protagonisme respecte l’any 2007, no sent encara un dels recursos més utilitzats per les persones aturades que busquen una ocupació.

149

Amb les mateixes condicions formatives, les dones tenen menys possibilitats que els homes, d’accedir a un lloc de treball. Els homes tenen més possibilitats d’aconseguir una ocupació més qualificada i, per tant, millors condicions laborals que les dones. Als llocs de treball poc qualificats trobem més subocupació i és en aquest nivell de qualificació on hi ha més percentatge de dones treballant. Les dones continuen trobant-se en desavantatge front als homes en el nostre mercat de treball, presentant estades a l’atur més llargues. A més, presenten pitjors condicions laborals que els homes amb major grau de feines temporals, parcials i poc qualificades.

Els joves no només troben dificultats per inserir-se en el nostre mercat de treball, sinó que

ho fan en condicions més precàries amb feines parcials i major temporalitat. A més, presenten valors de desocupació més elevats que la resta de grups d’edat, la major part de les quals romanen en situació d’atur d’entre 1 i 2 anys.

La població estrangera presenta una taxa d’atur que gairebé duplica la taxa de la població

espanyola. Aquesta diferència, en detriment del col·lectiu immigrant cal relacionar-la amb el fet que la gran majoria emigra per motius econòmics i laborals.

Les persones treballadores majors de 45 anys formen part d’un dels col·lectius més

vulnerables davant l’atur i poden ser un dels grans afectats davant la crisi econòmica, si tenim en compte el gran nombre de persones que s’han quedat sense ocupació i les dificultats que presenta aquest col·lectiu alhora de retornar al mercat laboral.

Les prestacions econòmiques que s’aproven amb més freqüència són les de nivell contributiu,

amb un percentatge d’aprovació molt elevat, entorn del 90%. Al 2008 el percentatge d’aprovació d’expedients de pròrroga del subsidi assistencial tot i ja ser força alt, ha augmentat considerablement respecte al 2007. A més, les denegacions han disminuït en quasi un 20%.

Els increments del nombre de dones beneficiàries de prestació contributiva han estat més

graduals per a tots els grups d’edat, al contrari que els homes, en què destaca l’augment prou elevat dels beneficiaris de prestacions contributives de 45 a 49 anys, amb un creixement del 103% respecte al desembre de 2007.

El nombre de joves beneficiaris i beneficiàries de subsidi ha augmentat notablement. Si

tenim en compte que un dels requisits per percebre el subsidi és tenir càrregues familiars o no disposar de cap renda a la llar de residència, aquest augment es podria explicar perquè molts d’ells són els únics del nucli familiar que poden percebre algún tipus d’ingrés. El grup d’edat on es concentra un major nombre de persones beneficiàries del subsidi (55-59 anys) hi ha més percentatge de dones que d’homes. A més, les dones es veuen més afectades per aquesta situació en edats més joves que els homes, el que es pot explicar perquè aquestes comencen a tenir abans, més dificultats per a treballar.

La variació en el nombre de beneficiaris i beneficiàries experimentada al llarg de l’any d’estudi

segueix una tendència diferent segons que es tracti d’homes o de dones. En el cas dels beneficiaris masculins, el major increment l’han experimentat els homes d’entre 50 i 54 anys, que gairebé han quadruplicat el seu nombre. Les dones presenten un comportament diferent, ja que el major creixement l’han experimentat les beneficiàries de 45 a 49 anys i de 55 a 59 anys, amb augments interanuals que han triplicat les xifres registrades el 2007.

150

A Espanya, 6 de cada 10 persones espanyoles desocupades perceben una prestació d’atur mentre que la resta no té protecció en aquest sentit. En el cas català, els resultats són més positius i 8 de cada 10 persones té protecció per atur.

L’anàlisi de les llars a Catalunya deixa entreveure que en un futur no molt llunyà hi haurà

un nombre considerable de llars que, havent esgotat les prestacions econòmiques dels seus membres, quedaran sense ingressos econòmics. A Catalunya els col·lectius més desprotegits, els que pateixen les condicions més precàries, si bé tenen dret a prestacions econòmiques, aquestes són de curta durada, ja que l’elevada temporalitat que pateixen aquestes persones fa que no puguin generar períodes llargs de cotització.

L’augment del nombre dels actius i actives a les províncies de Tarragona, Girona i Lleida

és pràcticament proporcional a la disminució que pateix la circumscripció de Barcelona (més de 20.000 persones). Si tenim en compte que la taxa d’activitat pel total de Catalunya és del 78,1%, únicament Lleida i Girona finalitzen l’any amb taxes superiors a la mitjana catalana, amb 3 punts percentuals pel cas de Lleida i amb més d’1 punt per Girona. Barcelona i Tarragona se situen per sota amb diferències interanuals negatives de -0,3 i -0,5 punts respectivament.

La reducció interanual de -151.377 persones ocupades a Catalunya es deu principalment al

pes específic que té la província de Barcelona, ja que el seu decreixement comporta que la mitjana catalana sigui negativa, tot i que és, en part, compensada per l’augment d’ocupats i ocupades a Lleida (8.208 persones ocupades més), a Girona (3.192 persones ocupades més) i a Tarragona (818 persones ocupades més).

Les províncies de Lleida i Tarragona són les que presenten els increments d’atur més

elevats. A Girona i Barcelona es registren creixements en les seves taxes d’atur al voltant dels 5 punts percentuals.

En alguns territoris l’increment anual de l’atur supera el 90%, com és el cas de les

comarques lleidatanes de l’Alta Ribagorça (96,4%) i la Segarra (91,8%). A Tarragona, és el Montsià (89,5%), i a Girona, l’Alt Empordà (63,7%). A la província de Barcelona, són el Bages i el Vallès Oriental amb un 61,8% cadascuna.

151

10. Conclusions L’any 2008, l’evolució del mercat de treball català respecte d’anys anteriors destaca per la destrucció de llocs de treball, sobretot de caràcter temporal. La desacceleració econòmica que es començava a intuir l’any 2007, s’ha pogut constatar, al llarg del 2008, per la gran pèrdua d’ocupació que s’ha produït al mercat de treball català. L’increment de l’atur és la conseqüència directa d’apostar per un model productiu basat en sectors d’activitat de poc valor afegit i en un mercat de treball dual amb ocupació de baixa qualificació, precària i desregularitzada. El mercat de treball català ha sofert una greu davallada d’ocupació en un dels principals sectors d’activitat i d’ocupació, com és la construcció. L’excedent de mà d’obra que ha generat la crisi d’aquest sector no ha pogut ser absorbida per la resta d’activitats econòmiques que formen el nostre teixit productiu, i ha posat de manifest l’escassa capacitat de la nostra economia per crear ocupació. Malauradament, les dades ens fan preveure que la destrucció de llocs de treball, iniciada el 2008, continuarà al llarg de l’any 2009. Els resultats d’aquest estudi ens mostren que, el 2008, gran part de la població ocupada ha patit l’impacte de la crisi econòmica en forma de pèrdua de llocs de treball. En un mercat laboral com el català, clarament segmentat entre qui té llocs de treball estables i qui pateix condicions laborals precàries: contractes temporals, parcialitat, baixos salaris, com són els joves, les persones immigrades o els treballadors i treballadores poc qualificats, els col·lectius que partien, en el mercat de treball, d’una situació més desafavorida han patit, en forma d’atur, abans i amb més cruesa, les conseqüències de la recessió econòmica. Tot i que l’objectiu principal d’immigrar sigui trobar una feina, el col·lectiu de persones estrangeres presenta una taxa d’ocupació força menor a la de les persones autòctones. Les persones estrangeres ocupades, majoritàriament, ho estan en branques d’activitat amb una alta temporalitat, cosa que les obliga a entrar i a sortir contínuament del mercat de treball, d’aquesta manera presenten uns nivells d’atur molt elevats, amb jornades parcials i llocs de treball de qualificació baixa o nul·la. La situació de les dones al mercat de treball català durant l’any 2008 continua sent molt precària, s’evidencien els, encara existents, problemes estructurals del nostre mercat laboral. La menor ocupació d’aquest col·lectiu, l’alta parcialitat, l’elevada subocupació i la forta presència en treballs temporals fan que les dones quedin relegades a llocs de treball que tenen condicions laborals pitjors. Malgrat que, per primera vegada, l’atur masculí ha superat el femení, les dones continuen presentant taxes d’atur molt elevades i estades de llarga durada sense ocupació. L’anivellament entre els diferents nivells d’atur s’ha produït, no per una millora de la situació de les dones en el mercat de treball, sinó per un empitjorament de la posició dels homes, ja que la destrucció d’ocupació s’ha concentrat en els sectors més masculinitzats. Davant d’aquesta situació, han estat moltes les dones d’edat avançada que s’han vist obligades a “llençar-se” al mercat de treball per aconseguir ingressos que compensin la pèrdua d’ocupació d’altres membres de la família.

152

La situació de desavantatge en el mercat de treball que pateixen moltes dones: temporalitat, parcialitat, subocupació... té també conseqüències sobre l’accés a la protecció econòmica en cas d’atur. Moltes dones no poden accedir a prestacions contributives per atur a causa de la manca de cotitzacions o perquè esgoten la seva durada màxima, i passen a percebre subsidis assistencials d’atur o la Renda Activa d’Inserció en cas de complir els requisits exigits. Les dones accedeixen a una edat inferior que els homes a la protecció per atur no contributiu. A més, les carreres professionals curtes o intermitents que presenten moltes dones no garanteixen les seves pensions de jubilació futures. Els treballadors i les treballadores joves són el col·lectiu que més ha patit l’impacte de la crisi econòmica en forma de desocupació i presenten els resultats més elevats d’atur, subocupació i temporalitat. A més, presenten serioses dificultats d’inserció al mercat de treball català i troben ocupació tard i amb una intensitat menor que la resta de grups d’edat. A partir dels resultats de l’estudi, s’ha detectat que si bé anys enrere, un dels col·lectius més vulnerables era el format per persones de més de 52 anys, el 2008 aquesta vulnerabilitat s’ha estès i comença a afectar a partir dels 45 anys. Aquest grup té importants dificultats a l’hora de reinserir-se al mercat de treball, cosa que s’evidencia pels períodes d’atur de més llarga durada que presenten. La pèrdua d’ocupació dels professionals de més edat provoca que, en alguns casos, aquest col·lectiu deixi de ser el coixí econòmic en el qual se suportin altres membres de l’entorn familiar, com ara fills o familiars que en depenen. Si el 2007, el sector de la construcció encara generava ocupació, tot i que de manera menys intensa que anys enrere, el 2008 està marcat per la destrucció massiva de llocs de treball en aquest i en altres sectors que, indirectament, hi estaven vinculats. La indústria catalana, que fins ara havia mantingut els nivells d’ocupació, no només no ha generat llocs de treball per absorbir les persones aturades provinents de la construcció, sinó que també ha vist com es reduïen inevitablement els seus nivells d’ocupació. Tant el sector de l’hostaleria com el del comerç al detall han incrementat els seus nivells d’atur com a conseqüència, en part, de la retracció del consum de les famílies. En canvi, sectors com la sanitat i l’educació, s’han vist menys afectats per la crisi econòmica i, de forma excepcional, han experimentat creixements d’ocupació aquest 2008. El 2008, la contractació temporal ha disminuït considerablement, no per l’augment del nombre de contractes indefinits registrats, sinó per la destrucció de llocs de treball de caràcter temporal. És a dir, per la finalització sense renovació de contractes de durada determinada. Aquest desequilibri o dualitat del nostre mercat de treball permet evidenciar que són les persones que es troben en situacions laborals més precàries les primeres a patir les conseqüències de la crisi econòmica i, a més, a causa de la dificultat que tenen d’acumular cotitzacions suficients per generar prestacions per atur, pateixen més sovint situacions de desprotecció en cas de pèrdua del lloc de treball. Per la seva banda, els llocs de treball d’alta qualificació són els que garanteixen més estabilitat en l’ocupació i més protecció en cas de pèrdua del lloc de treball. Les dades referents a l’atur ens mostren que el 2008 s’ha produït un augment desmesurat de les persones desocupades i que s’ha estès per tot el teixit productiu català. Les persones més afectades per l’atur són els homes, joves, majoritàriament de nacionalitat estrangera, amb un nivell d’estudis baix i que provenen, principalment, dels sectors de la construcció i l’hostaleria.

153

L’impacte mediàtic dels expedients de regulació d’ocupació (ERO), així com l’àmplia cobertura informativa que genera el fet que afectin empreses importants i un nombre elevat de treballadores i treballadors, pot generar una visió distorsionada de la causa principal d’atur a Catalunya. Els greus impactes d’àmbit territorial i sectorial i les mobilitzacions sindicals i socials que genera la presentació d’un ERO poden fer pensar que el major nombre d’aturats i aturades provenen d’aquest tipus d’acomiadaments col·lectius però, malauradament, la realitat és molt diferent. Segons les dades d’aquest estudi, la major destrucció d’ocupació, durant el 2008, s’ha produït pel degoteig d’acomiadaments individuals i, sobretot, per la finalització de contractes temporals, i no a causa d’ERO. S’ha tornat a constatar la importància de la formació de les persones treballadores per tal d’incorporar-se, mantenir-se en el mercat de treball i poder optar a llocs de treball qualificats, és a dir, per millorar la seva ocupabilitat. Els professionals més qualificats tenen unes condicions laborals més bones, menys temporalitat i pateixen, en menor mesura, l’impacte de l’atur. El fenomen de la sobrequalificació segueix present en el nostre mercat de treball, s’estima que són al voltant de 500.000 les persones que tenen més formació de la que requereixen les ocupacions que desenvolupen. Això constata la poca capacitat de molts sectors d’activitat d’oferir llocs de treball de qualitat que generin un mercat de treball amb alt valor afegit i un nou model productiu que no es basi en la precarietat laboral com a sortida a l’actual crisi. Després de constatar la situació de feblesa del nostre mercat de treball, és important destacar l’alt grau de desprotecció que pateix o pot patir una gran part de les 455.800 persones aturades a Catalunya, a finals de 2008. La previsió de despesa destinada a prestacions econòmiques per atur no serà suficient si es té en compte l’accelerat ritme de creixement de l’atur. Això pot suposar que moltes persones es puguin quedar sense cap tipus de renda substitutiva al salari. L’actual situació econòmica ha conformat noves realitats familiars en les quals un, diversos i, fins i tot, tots els membres d’una família estan a l’atur. Al mateix temps, s’ha produït un canvi en el perfil tradicional de les persones perceptores de la Renda Mínima d’Inserció (RMI): de persones amb importants dificultats d’inserció al mercat de treball a causa de problemàtiques socials o de salut, dèficits formatius, desestructuració familiar, entre altres, i s’ha passat a col·lectius sense problemes d’inserció laboral que perden la feina i no disposen de protecció per atur. Destaca l’elevat nombre de treballadors i treballadores per compte propi o autònoms que perceben la RMI, fet que s’explica perquè és un dels col·lectius castigats més fortament per la crisi i perquè no disposen de prestació contributiva per atur en cas de cessament d’activitat. Per concloure, és imprescindible un canvi de model productiu que afavoreixi la competitivitat de l’economia catalana mitjançant la creació de llocs de treball de qualitat, tal com es determina en l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011. Reclamem als poders públics l’establiment de mesures que estimulin l’activitat productiva, amb uns salaris dignes que reactivin l’economia, que vagin lligades a una millora de la formació i de les infrastructures i que permetin aconseguir els canvis estructurals imprescindibles en el nostre mercat de treball.

154

No s’ha d’acceptar cap tipus de reforma laboral basada en l’abaratiment dels costos d’acomiadament. La indemnització per acomiadament a Espanya no té un cost que impedeixi a les empreses la reestructuració necessària per adaptar-se a les situacions de crisi ni que generi problemes de productivitat i competitivitat, com afirmen les organitzacions empresarials. La dualitat del nostre mercat de treball provoca, per una banda, que sigui gratuït prescindir de treballadors i treballadores contractats de forma temporal, i per l’altra, que l’acomiadament individual de treballadors i treballadores amb salaris alts i antiguitat elevada doni dret a una indemnització legal de 45 dies per any treballat. La destrucció de llocs de treball no afecta a aquests últims tan intensament, ja que no són aquests els que s’estan destruint en major mesura. També cal que s’ampliï la protecció social de les persones aturades que deixen de rebre algun tipus d’ingrés amb la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania per tal que tots els ciutadans de Catalunya puguin cobrir les seves necessitats bàsiques de subsistència. Per assegurar l’èxit de les mesures en contra de la crisi i l’atur, cal que aquestes siguin fruit del diàleg i la concertació social. La crisi econòmica l’hem de superar, i n’hem de sortir amb una estructura econòmica i un mercat de treball reforçats. Només així serem més resistents a l’impacte dels propers canvis de cicle econòmic.

155

11. Glossari Població total: és el conjunt de persones de 16 i més anys que resideixen en un territori. Conté

tant la població activa com la inactiva. Població activa: és el conjunt de persones de 16 i més anys, que treballen o bé estan

disponibles per fer-ho i fan gestions per tal d’incorporar-se al mercat de treball. Població inactiva: la població econòmicament inactiva engloba a totes les persones de 16 i més

anys, no classificades com a ocupades ni aturades. Aquesta població recull: persones que s’ocupen de la llar, estudiants, jubilats o prejubilats, persones que perceben una pensió diferent a la de jubilació i de prejubilació, persones que realitzen treballs socials sense remuneració, persones incapacitades per treballar i altres situacions.

Població ocupada: és la formada per totes aquelles persones de 16 i més anys que durant la

setmana de referència han tingut una feina per compte aliè o han exercit una activitat per compte propi.

Població aturada: es consideren aturades totes les persones de 16 i més anys que reuneixen les

següents condicions: estar sense feina, estar en recerca de feina i disponibles per treballar. Població assalariada: són les persones ocupades que treballen per compte aliè. El contracte

d’aquestes persones pot ser de caràcter indefinit o temporal. Taxa d’activitat: és l’indicador relatiu associat a la població activa i es defineix com el quocient

entre la població activa i la població total de 16 i més anys (en %). Taxa d’ocupació: és l’indicador relatiu associat a la població ocupada i es defineix com el

quocient entre la població ocupada i la població total de 16 i més anys (en %). Taxa d’atur: és l’indicador relatiu associat a la població desocupada i es defineix com el quocient

entre la població aturada i la població activa (en %). Taxa de parcialitat: és el percentatge de persones ocupades a temps parcial sobre el total de

població ocupada (en %). Taxa de salarització: és l’indicador relatiu associat a la població ocupada assalariada i que es

defineix com el percentatge de la població ocupada assalariada sobre el total de població ocupada (en %).

Taxa de temporalitat: és el percentatge de persones assalariades amb contracte temporal sobre

el total de població ocupada assalariada (en %).

156

Nivell de desagregació de la CNAE: la Clasificación Nacional de Actividades Económicas, ofereix diferents nivells de desagregació de les dades. És el nivell de detall en què trobem les activitats econòmiques. Com més desagregades són les dades, més nivell de concreció tenim de les diferents branques d’activitat.

Expedient de regulació d’ocupació (ERO): és presentat per les empreses o els representants

legals dels treballadors i les treballadores i poden resultar com a autoritzats, no autoritzats o desistits; aquests últims inclouen, també, els expedients arxivats. Segons la mesura aplicada poden ser per suspensió de les relacions de treball, per reducció de la jornada laboral o per rescissió, en aquests últims s’inclouen les jubilacions anticipades que estadísticament es considerem com a extincions.

Prestacions econòmiques per atur: poden ser de caràcter contributiu o assistencial. Una

persona té dret, de forma general, a percebre una prestació contributiva quan perd la feina contra la seva voluntat i ha cotitzat un període mínim de 12 mesos dins dels 6 anys anteriors a la situació legal d’atur. En canvi la protecció assistencial, o subsidi, s’atorga quan s’ha esgotat el temps màxim per rebre la prestació contributiva, o no es disposa de rendes ni d’atur o si es reuneixen diferents criteris, com ser major de 52 anys o de 45 anys amb càrregues familiars, no haver cotitzat el mínim necessari per accedir a la prestació contributiva, ser emigrant retornat, alliberat de presó, etc. La Renda Activa d’Inserció (RAI) està adreçada a les persones menors de 65 anys amb més de 12 mesos a l’atur, amb el compromís, per part de la persona beneficiària del desenvolupar activitats de formació i inserció.

157

Annex Població activa 16-64

4t trimestre 2007 4t trimestre 2008 Variació interanual

Absolut Taxa Absolut Taxa Absolut (percentatge)

Taxa (punts percentuals)

Total 3.775.646 77,4 3.828.655 78,2 1,4 0,8

Homes 2.142.361 86,4 2.134.471 86,0 -0,4 -0,4 Sexe

Dones 1.633.285 68,0 1.694.184 70,1 3,7 2,1

De 16 a 19 anys 81.453 30,2 83.685 31,0 2,7 0,8

De 20 a 30 anys 933.204 82,6 921.103 83,7 -1,3 1,0

De 31 a 44 anys 1.525.018 88,8 1.535.938 88,7 0,7 -0,1

De 45 a 54 anys 792.724 82,0 825.425 83,6 4,1 1,6

Edats

De 55 a 64 anys 443.249 55,6 462.502 57,2 4,3 1,6

Analfabets i educació primària 670.834 60,5 693.258 62,8 3,3 2,4

Educació secundària 1a. Etapa 946.703 76,3 952.456 76,6 0,6 0,3

Educació secundària 2a. Etapa 972.348 78,3 945.388 78,6 -2,8 0,3

Nivell D'estudis

Educació superior 1.185.762 92,0 1.237.553 91,7 4,4 -0,3

Nacionalitat espanyola 3.070.378 77,2 3.087.055 77,8 0,5 0,6 Nacionalitats

Nacionalitat estrangera 705.269 77,9 741.599 79,7 5,2 1,7

Barcelona 2.808.724 78,0 2.783.767 77,8 -0,9 -0,2

Girona 371.329 77,1 396.305 79,4 6,7 2,3

Lleida 199.982 74,4 221.458 81,4 10,7 6,9 Províncies

Tarragona 395.611 74,8 427.125 77,6 8,0 2,8

158

Població ocupada 16-64




Total 3.524.259 72,2 3.372.882 68,8 -4,3 -3,4

Homes 2.021.515 81,5 1.872.981 75,5 -7,3 -6,1 Sexe

Dones 1.502.744 62,6 1.499.901 62,1 -0,2 -0,5

de 16 a 19 anys 57.183 21,2 45.766 17,0 -20,0 -4,2

de 20 a 30 anys 861.475 76,3 752.959 68,4 -12,6 -7,9

de 31 a 44 anys 1.445.634 84,2 1.381.723 79,8 -4,4 -4,4

de 45 a 54 anys 738.338 76,4 758.684 76,8 2,8 0,5

Edats

de 55 a 64 anys 421.630 52,9 433.749 53,6 2,9 0,7

Analfabets i educació primària 599.783 54,1 568.231 51,5 -5,3 -2,6

Educació secundària 1a. etapa 876.853 70,7 806.971 64,9 -8,0 -5,8


Nivell d'estudis

Educació superior 1.136.454 88,2 1.170.461 86,8 3,0 -1,4

Nacionalitat espanyola 2.900.717 73,0 2.781.803 70,1 -4,1 -2,9 Nacionalitat

Nacionalitat estrangera 623.543 68,9 591.078 63,5 -5,2 -5,4

BARCELONA 2.626.589 72,9 2.462.994 68,9 -6,2 -4,1

GIRONA 336.699 70,0 339.891 68,1 0,9 -1,8

LLEIDA 193.741 72,1 201.949 74,2 4,2 2,1 Províncies

TARRAGONA 367.230 69,4 368.048 66,8 0,2 -2,6

159

Població ocupada 16-64


Absolut Absolut Absoluta Percentual

Total 3.524.259 3.372.882 -151.377 -4,3

Directius administració i empresa 280.698 274.972 -5.726 -2,0

Tècnics i prof. científics i intel·lectuals 413.521 453.638 40.117 9,7

Tècnics i professionals de suport 370.069 329.474 -40.595 -11,0

Empleats administratius 474.622 479.700 5.078 1,1 Treb. serv. restauració, personals, comerç 493.724 502.958 9.234 1,9

Treb. qualificats agraris i pesquers 53.177 43.966 -9.211 -17,3

Treb. qual. manufactures i construcció 566.844 487.616 -79.228 -14,0

Operadors d'instal·lacions i maquinària 410.194 371.218 -38.976 -9,5

Treballadors no qualificats 459.980 428.157 -31.823 -6,9

Grups Professionals

Forces armades 1.431 1.181 -250 -17,5

Sense o baixa qualificació 870.174 799.376 -70.798 -8,1

Qualificació mitjana 1.094.642 1.011.283 -83.359 -7,6

Altra qualificació 1.064.288 1.058.084 -6.204 -0,6

Serveis de restauració i comerç 493.724 502.958 9.234 1,9

Nivells de Qualificació

Forces armades 1.431 1.181 -250 -17,5

Empresari amb treballadors 176.424 204.901 28.477 16,1

Treballadors independent o empresari sense assalariats 377.263 340.076 -37.187 -9,9

Membre de cooperativa 4.565 0 -4.565 -100,0

Ajuda a l'empresa o negoci familiar 20.982 19.792 -1.190 -5,7

Assalariat 2.944.587 2.807.487 -137.100 -4,7

Situació professional

Una altra situació 438 626 188 42,9

160

Població cupada 16-64 Branques d'activitat 4t trimestre

2007 4t trimestre

2008 Variació

Interanual Absolut Absolut Absoluta Percentual

Agricultura, ramaderia, caça i serveis relacionats 67.367 63.092 -4.275 -6,3 Silvicultura, exp. forestal i serveis relacionats 3.970 3.929 -41 -1,0 Pesca, aqüicultura i serveis relacionats 3.124 3.476 352 11,3 Extr. antracita, hulla, lignit i torba 0 0 0 - Extr. petroli i gas natural: serveis relacionats 795 1.004 209 26,3 Extr. minerals d'urani i tori 0 0 0 - Extr. minerals metàl·lics 0 0 0 - Extr. minerals no metàl·lics ni energètics 2.766 7.048 4.282 154,8 Productes alimenticis i begudes 105.095 91.277 -13.818 -13,1 Tabac 0 0 0 - Indús. tèxtil 39.320 30.121 -9.199 -23,4 Confecció i pelleteria 16.945 16.800 -145 -0,9 Cuiro, marroquineria i sabateria 3.097 2.662 -435 -14,0 Fusta i suro 13.075 13.683 608 4,7 Paper 14.455 11.976 -2.479 -17,1 Edició, arts gràfiques 46.951 49.038 2.087 4,4 Coqueries, refinament de petroli 1.679 2.708 1.029 61,3 Indus. química 82.795 73.214 -9.581 -11,6 Cautxú i matèries plàstiques 24.929 24.889 -40 -0,2 Altres productes minerals no metàl·lics 40.337 29.492 -10.845 -26,9 Metal·lúrgia 19.952 13.637 -6.315 -31,7 Productes metàl·lics, excepte maquinària i equipament 68.551 73.840 5.289 7,7 Maquinària i equipament mecànic 83.385 73.735 -9.650 -11,6 Màquines d'oficina i equips informàtics 1.330 4.065 2.735 205,6 Maquinària i material elèctric 21.844 18.335 -3.509 -16,1 Material electrònic, ràdio, tv 17.276 14.387 -2.889 -16,7 Instr. mèdic-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria 10.658 11.044 386 3,6 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 71.848 72.160 312 0,4 Altre material de transport 5.239 3.868 -1.371 -26,2 Mobles i altres indús. manufactureres 45.837 49.003 3.166 6,9 Reciclatge 5.495 3.293 -2.202 -40,1 Pro. I distr. d'energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta 14.118 9.002 -5.116 -36,2 Captació, depuració i distribució d'aigua 4.130 6.565 2.435 59,0 Construcció 446.200 360.503 -85.697 -19,2 Venda, manten. i repar. de vehicles de motor, venda de combustible 74.168 64.339 -9.829 -13,3 Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç 121.349 124.690 3.341 2,8 Comerç al detall 314.456 297.756 -16.700 -5,3 Hostaleria 213.046 216.434 3.388 1,6 Transport terrestre i per canonada 122.886 121.781 -1.105 -0,9 Transport marítim i de cabotatge 2.021 3.866 1.845 91,3 Transport aeri i espacial 4.875 7.031 2.156 44,2 Activitats annexes als transports; agències de viatges 61.179 54.707 -6.472 -10,6 Correus i telecomunicacions 38.863 44.118 5.255 13,5 Intermediació financera 55.837 50.248 -5.589 -10,0 Assegurances i plans de pensions 27.346 22.104 -5.242 -19,2 Activ. auxiliars a la intermediació financera 8.304 7.893 -411 -4,9 Activ. immobiliàries 30.613 30.773 160 0,5 Lloguer de maquinària i equipament 4.548 2.724 -1.824 -40,1 Actv. informàtiques 51.945 50.231 -1.714 -3,3 Investigació i desenvolupament 6.233 9.763 3.530 56,6 Altres activ. empresarials 310.079 308.791 -1.288 -0,4 Admo. pública, defensa i seguretat social obligatòria 138.373 137.523 -850 -0,6 Educació 181.634 196.323 14.689 8,1 Activ. sanitàries i veterinàries; serveis socials 206.151 226.612 20.461 9,9 Activ. sanejament públic 13.743 19.875 6.132 44,6 Activ. associatives 13.304 11.342 -1.962 -14,7 Activ. recreatives, culturals, esportives 70.569 61.338 -9.231 -13,1 Activ. diverses de serveis personals 42.151 48.065 5.914 14,0 Llars que ocupen personal domèstic 128.026 116.156 -11.870 -9,3 Organismes extraterritorials 0 550 550 - TOTAL 3.524.262 3.372.879 -151.383 -4,3

161

Població ocupada a temps parcial 16-64




Total 415.989 11,8 403.674 11,9 -3,0 0,1

Homes 81.024 4,0 77.628 4,1 -4,2 0,1 Sexe

Dones 334.965 22,3 326.046 21,7 -2,7 -0,6

de 16 a 19 anys 18.596 32,5 17.500 38,2 -5,9 5,7

de 20 a 30 anys 123.734 14,4 115.744 15,4 -6,5 1,0

de 31 a 44 anys 150.773 10,4 142.548 10,3 -5,5 -0,1

de 45 a 54 anys 70.661 9,6 71.338 9,4 1,0 -0,2

Edats

de 55 a 64 anys 52.225 12,4 56.544 13,0 8,3 0,6

Analfabets i educació primària 79.443 13,2 75.184 13,2 -5,4 -0,0


Educació secundària 2a. etapa 142.169 15,6 124.802 15,1 -12,2 -0,5 Nivell d'estudis

Educació superior 95.720 8,4 114.441 9,8 19,6 1,4

Nacionalitat espanyola 322.160 11,1 325.431 11,7 1,0 0,6 Nacionalitat

Nacionalitat estrangera 93.830 15,0 78.244 13,2 -16,6 -1,8

Directius administració i empresa 9.879 3,5 5.353 1,9 -45,8 -1,6

Tècnics i prof. científics i intel·lectuals 45.667 11,0 49.770 11,0 9,0 -

Tècnics i professionals de suport 37.265 10,0 33.191 10,1 -10,9 0,1

Empleats administratius 63.101 13,3 67.079 14,0 6,3 0,7 Treb. serv. restauració, personals, comerç 103.391 20,9 99.970 19,9 -3,3 -1,0

Treb. qualificats agraris i pesquers 3.129 5,9 1.379 3,1 -55,9 -2,8

Treb. qual. manufactures i construcció 12.410 2,2 8.289 1,7 -33,2 -0,5

Operadors d'instal·lacions i maquinària 11.339 2,8 13.927 3,8 22,8 1,0

Treballadors no qualificats 129.810 28,2 124.718 29,1 -3,9 0,9

Grups Professionals

Forces armades 0 0,0 0 - - -

Seguir cursos de formació 73.096 17,6 57.461 14,2 -21,4 -3,4

Malaltia o incapacitat pròpia 8.222 2,0 6.260 1,6 -23,9 -0,4 Cura d'infants o adults malalts, incapacitats o gent gran 51.330 12,3 64.999 16,1 26,6 3,8

Altres obligacions familiars o personals 82.876 19,9 47.560 11,8 -42,6 -8,1 No haver pogut trobar una ocupació de jornada completa 94.746 22,8 138.994 34,4 46,7 11,6

No voler una ocupació de jornada completa 68.609 16,5 49.565 12,3 -27,8 -4,2

Motius de la jornada parcial

Altres raons 37.110 8,9 38.838 9,6 4,7 0,7

162

Població ocupada a temps parcial 16-64, per branques d'activitat 4t trimestre

2007 4t trimestre

2008 Variació

Interanual Absolut Absolut Absoluta Percentual

Agricultura, ramaderia, caça i serveis relacionats 5.011 5.438 427 8,5 Silvicultura, exp. forestal i serveis relacionats 0 571 571 - Pesca, aqüicultura i serveis relacionats 205 0 -205 - Extracció d"antracita, hulla, lignit i torba 0 0 0 - Extr. petroli i gas natural: serveis relacionats 0 0 0 - Extracció de minerals metàl·lics 0 0 - Extr. minerals no metàl·lics ni energètics 0 0 0 - Productes alimenticis i begudes 6.203 4.042 -2.161 -34,8 Tabac 0 0 0 - Indús. tèxtil 1.201 2.689 1.488 - Confecció i pelleteria 878 3.381 2.503 285,1 Cuiro, marroquineria i sabateria 690 0 -690 -100,0 Fusta i suro 585 849 264 45,1 Paper 0 0 0 - Edició, arts gràfiques 1.595 4.774 3.179 199,3 Coqueries, refinament de petroli 397 0 -397 - Indus. química 3.335 4.375 1.040 31,2 Cautxú i matèries plàstiques 1.290 619 -671 -52,0 Altres productes minerals no metàl·lics 863 1.125 262 30,4 Metal·lúrgia 0 205 205 - Productes metàl·lics, excepte maquinària i equipament 5.389 3.526 -1.863 -34,6 Maquinària i equipament mecànic 2.427 1.851 -576 -23,7 Màquines d'oficina i equips informàtics 0 0 0 - Maquinària i material elèctric 1.164 200 -964 -82,8 Material electrònic, ràdio, tv 817 565 -252 -30,8 Instr. mèdic-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria 543 1.877 1.334 245,7 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 1.701 458 -1.243 -73,1 Altre material de transport 0 232 232 - Mobles i altres indús. manufactureres 3.781 2.534 -1.247 -33,0 Reciclatge 597 0 -597 - Pro. I distr. d'energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta 200 516 316 158,0 Captació, depuració i distribució d'aigua 504 0 -504 -100,0 Construcció 11.398 6.491 -4.907 -43,1 Venda, manten. i repar. de vehicles de motor, venda de combustible 5.614 2.371 -3.243 -57,8 Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç 6.249 4.622 -1.627 -26,0 Comerç al detall 56.956 49.417 -7.539 -13,2 Hostaleria 32.042 36.979 4.937 15,4 Transport terrestre i per canonada 3.213 6.722 3.509 109,2 Transport marítim i de cabotatge 0 0 0 - Transport aeri i espacial 0 0 0 - Activitats annexes als transports; agències de viatges 3.083 2.415 -668 -21,7 Correus i telecomunicacions 1.361 3.061 1.700 124,9 Intermediació financera 1.745 2.033 288 16,5 Assegurances i plans de pensions 3.970 843 -3.127 -78,8 Activ. auxiliars a la intermediació financera 1.091 485 -606 -55,5 Activ. immobiliàries 2.598 2.970 372 14,3 Lloguer de maquinària i equipament 1.300 539 -761 -58,5 Actv. informàtiques 2.334 1.412 -922 -39,5 Investigació i desenvolupament 478 0 -478 -100,0 Altres activ. empresarials 67.519 67.495 -24 -0,0 Admo. pública, defensa i seguretat social obligatòria 7.032 8.836 1.804 25,7 Educació 40.881 51.926 11.045 27,0 Activ. sanitàries i veterinàries; serveis socials 27.862 31.430 3.568 12,8 Activ. sanejament públic 0 765 765 - Activ. associatives 4.595 4.205 -390 -8,5 Activ. recreatives, culturals, esportives 19.054 13.308 -5.746 -30,2 Activ. diverses de serveis personals 6.534 9.056 2.522 38,6 Llars que ocupen personal domèstic 68.900 55.915 -12.985 -18,8 Organismes extraterritorials 0 550 550 - TOTAL 384.891 403.673 18.782 4,9

163

Població subocupada per insuficiència d'hores


Absolut % població

subocupada sobre la població ocupada

Absolut % població

subocupada sobre la població ocupada

Absoluta Percentual

Total 156.526 4,4 249.760 7,4 -29.501 59,6

Homes 64.036 3,2 127.025 6,8 58.699 98,4 Sexe

Dones 92.490 6,2 122.735 8,2 -89.893 32,7

de 16 a 19 anys 2.009 3,5 2.597 5,7 68.657 29,3

de 20 a 30 anys 49.119 5,7 70.666 9,4 56.235 43,9

de 31 a 44 anys 69.007 4,8 105.354 7,6 -14.050 52,7

de 45 a 54 anys 25.708 3,5 54.957 7,2 -9.523 113,8

Edats

de 55 a 64 anys 10.683 2,5 16.185 3,7 43.702 51,5

Analfabets i educació primària 32.844 5,5 54.385 9,6 39.657 65,6

Educació secundària 1a. etapa 49.288 5,6 72.501 9,0 15.457 47,1

Educació secundària 2a. etapa 46.035 5,1 64.745 7,8 12.094 40,6

Nivell d'estudis

Educació superior 28.359 2,5 58.129 5,0 138.651 105,0

Nacionalitat espanyola 88.706 3,1 167.010 6,0 -5.957 88,3 Nacionalitat

Nacionalitat estrangera 67.821 10,9 82.749 14,0 -64.271 22,0

Directius administració i empresa 1.238 0,4 3.550 1,3 11.869 186,8

Tècnics i prof. científics i intel·lectuals 8.125 2,0 13.107 2,9 7.450 61,3

Tècnics i professionals de suport 8.151 2,2 15.575 4,7 18.676 91,1

Empleats administratius 12.721 2,7 26.827 5,6 34.611 110,9

Treb. serv. restauració, personals, comerç 30.292 6,1 47.332 9,4 -28.687 56,3

Treb. qualificats agraris i pesquers 221 0,4 1.605 3,7 42.481 626,2

Treb. qual. manufactures i construcció 22.259 3,9 42.702 8,8 11.301 91,8

Operadors d'instal·lacions i maquinària 12.657 3,1 33.560 9,0 52.846 165,1

Treballadors no qualificats 60.643 13,2 65.503 15,3 -60.643 8,0

Grups Professionals

Forces armades 221 15,4 0 0,0 -221 -100,0

164

Població pluriocupada de 16-4 anys


Absolut

% població pluriocupada sobre la pob.

ocupada

Absolut

% població pluriocupada sobre la pob.

ocupada

Absoluta Percentual

Total 74.897 2,1 70.230 2,1 -35.048,0 -6,2 Homes 36.168 1,8 39.849 2,1 -5.787 10,2 Sexe Dones 38.729 2,6 30.381 2,0 -38.729 -21,6 de 16 a 19 anys 413 0,7 0 0,0 18.370 -100,0 de 20 a 30 anys 11.697 1,4 18.783 2,5 13.732 60,6 de 31 a 44 anys 26.867 1,9 25.429 1,8 -12.783 -5,4 de 45 a 54 anys 20.956 2,8 14.084 1,9 -9.022 -32,8

Edats

de 55 a 64 anys 14.964 3,5 11.934 2,8 -6.968 -20,2 Analfabets i educació primària 5.382 0,9 7.996 1,4 6.056 48,6 Educació secundària 1a. etapa 14.952 1,7 11.438 1,4 3.127 -23,5 Educació secundària 2a. etapa 15.961 1,8 18.079 2,2 16.758 13,3

Nivell d'estudis

Educació superior 38.602 3,4 32.719 2,8 16.760 -15,2 Nacionalitat espanyola 60.753 2,1 55.362 2,0 -45.884 -8,9 Nacionalitat Nacionalitat estrangera 14.145 2,3 14.869 2,5 -11.449 5,1 Directius administració i empresa 3.430 1,2 2.696 1,0 15.033 -21,4 Tècnics i prof. científics i intel·lectuals 24.161 5,8 18.463 4,1 -17.173 -23,6 Tècnics i professionals de suport 6.341 1,7 6.988 2,1 651 10,2 Empleats administratius 3.650 0,8 6.992 1,5 7.771 91,6 Treb. serv. restauració, personals, comerç 16.946 3,4 11.421 2,3 -16.664 -32,6 Treb. qualificats agraris i pesquers 3.179 6,0 282 0,6 1.172 -91,1 Treb. qual. manufactures i construcció 1.061 0,2 4.351 0,9 2.448 310,1 Operadors d'instal·lacions i maquinària 3.120 0,8 3.509 0,9 12.408 12,5 Treballadors no qualificats 13.008 2,8 15.528 3,6 -13.008 19,4

Grups Professionals

Forces armades 0 0,0 0 0,0 3.542 - Empresari amb assalariats 2.522 1,4 3542 1,7 9.316 40,4 Treballador independent o empresari sense assalariats 17.974 4,8 11.838 3,5 -17.843 -34,1

Membre d'una cooperativa 0 0,0 131 0,7 251 - Ajuda a l'empresa o negoci familiar 1.497 7,1 251 0,1 6.226 -83,2 Assalariat del sector públic 8.021 2,1 7.723 0,3 38.725 -3,7 Assalariat dels sector privat 44.883 1,7 46.746 1,9 -44.883 4,2

Situació professional

Altres situacions 0 - 0 - 2.323 - Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura 4.064 5,7 2.323 3,5 -4.064 -42,8 Pesca 0 0,0 0 0,0 - - Indústries extractives 255 7,2 0 0,0 2.731 -100,0 Indústries manufactureres 2.162 0,3 2.986 0,4 -2.162 38,1 Producció i distribució d''energia elèctrica, gas i aigua 187 1,0 0 0,0 1.097 -100,0 Construcció 2.323 0,5 1.284 0,4 5.242 -44,7 Comerç, reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotorsi articles personals i d''ús domèstic 4.548 0,9 7.565 1,6 1.997 66,3

Hoteleria 5.600 2,6 6.545 3,0 -3.272 16,9 Transport, emmagatzematge i comunicacions 2.642 1,1 2.328 1,0 -936 -11,9 Mediació financera 350 0,4 1.706 2,1 9.503 387,4 Activitats immobiliàries i de lloguer, serveis empresarials 17.312 4,3 9.853 2,4 -15.387 -43,1

Administració pública, defensa i Seguretat Social Obligatòria 1.583 1,1 1.925 1,4 7.720 21,6

Educació 9.520 5,2 9.303 4,7 1.386 -2,3 Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 13.332 6,5 10.906 4,8 -5.408 -18,2 Altres activitats socials i de serveis prestats a la comunitat i serveis personals 4.024 2,9 7.924 5,6 1.558 96,9

Llars que ocupen personal domèstic 6.996 5,5 5.582 4,8 -6.996 -20,2

Branques d'activitat

Organismes extraterritorials 0 - 0 - 4.692 - No va treballar la setmana de referència 6.897 9,2 4.692 6,7 16.345 -32,0 Fins a 10 hores 26.239 35,0 23.242 33,1 5.200 -11,4 De 11 a 20 hores 31.781 42,4 31.439 44,8 -23.352 -1,1 De 21 a 30 hores 8.677 11,6 8.429 12,0 -6.249 -2,9

Hores efectives dedicades a la segona ocupació

Més de 30 hores 1.302 1,7 2.428 3,5 -1.302 86,5

165

Població assalariada 16 i més


Absolut Taxa Absolut Taxa Absolut (percentatge) Taxa (punts percentuals)

Total 2.952.666 83,2 2.814.941 82,8 -4,7 -0,4

Homes 1.615.709 79,3 1.493.287 79,1 74,2 -0,2 Sexe

Dones 1.336.957 88,5 1321654 87,5 11,7 -1,0

Barcelona 2.220.525 84,0 2.078.301 83,8 -0,9 -0,2

Girona 275.280 81,3 273.420 79,8 6,7 -1,5

Lleida 149.266 76,6 159.614 78,2 10,7 1,7 Províncies

Tarragona 307.594 83,2 303.607 81,8 8,0 -1,4

166

Població assalariada amb contracte temporal 16 i més




Total 691.484 23,4 545.934 19,4 -21,0 -4,0 Homes 361.051 22,3 274.434 18,4 -24,0 -4,0 Sexe Dones 330.433 24,7 271.500 20,5 -17,8 -4,2 de 16 a 19 anys 41.181 74,3 26.090 58,7 -36,6 -15,6 de 20 a 30 anys 295.637 38,0 250.852 35,6 -15,1 -2,4 de 31 a 44 anys 257.063 20,9 193.835 16,9 -24,6 -4,1 de 45 a 54 anys 73.288 12,6 57.211 9,5 -21,9 -3,1 de 55 a 64 anys 23.487 7,8 17.443 5,7 -25,7 -2,1

Edats

65 anys i més 828 10,3 503 6,7 -39,3 -3,5 Analfabets i educació primària 126.336 26,2 103.153 22,1 -18,4 -4,1 Educació secundària 1a. etapa 189.267 26,4 131.531 19,8 -30,5 -6,6 Educació secundària 2a. etapa 197.095 25,8 157.343 22,9 -20,2 -2,9

Nivell d'estudis

Educació superior 178.785 18,0 153.907 15,4 -13,9 -2,6 Nacionalitat espanyola 453.145 18,9 344.049 15,1 -24,1 -3,8 Nacionalitat Nacionalitat estrangera 238.339 43,0 201.885 37,8 -15,3 -5,2 BARCELONA 492.069 22,2 366.358 17,6 -25,5 -4,5 GIRONA 68.407 24,9 67.045 24,5 -2,0 -0,3 LLEIDA 37.920 25,4 33.058 20,7 -12,8 -4,7

Províncies

TARRAGONA 93.088 30,3 79.474 26,2 -14,6 -4,1 Directius administració i empresa 3.391 3,8 2.498 3,1 -26,3 -0,7 Tècnics i prof. científics i intel·lectuals 72.069 20,0 68.754 18,1 -4,6 -1,9 Tècnics i professionals de suport 50.285 15,9 44.651 15,9 -11,2 0,0 Empleats administratius 87.649 19,3 58.758 12,9 -33,0 -6,4 Treb. serv. restauració, personals, comerç 121.067 27,0 113.193 24,5 -6,5 -2,5 Treb. qualificats agraris i pesquers 6.078 27,0 5.008 24,1 -17,6 -2,9 Treb. qual. manufactures i construcció 130.948 29,1 95.607 25,2 -27,0 -4,0 Operadors d'instal·lacions i maquinària 70.830 19,6 44.028 13,1 -37,8 -6,5 Treballadors no qualificats 148.643 33,2 113.437 27,2 -23,7 -6,0

Grups Professionals

Forces armades 524 36,6 0 0,0 -100,0 -36,6 Públic 91.844 24,5 87.001 22,6 -5,3 -1,9 Sector Privat 599.640 23,3 458.933 18,9 -23,5 -4,4

No ho sap 9.989 1,4 10.835 2,0 8,5 0,5 Per circumstàncies de la producció 218.475 31,6 13.5821 24,9 -37,8 -6,7 D'aprenetatge, formació o pràctica 24.732 3,6 19.273 3,5 -22,1 -0,0 Estacional o de temporada 19.810 2,9 22.170 4,1 11,9 1,2 Cobreix un període de prova 18.805 2,7 17.815 3,3 -5,3 0,5 Cobreix l'absència total o parcial d'un altre treballador 74.020 10,7 55.643 10,2 -24,8 -0,5 Per a obra o servei determinat 273.516 39,6 249.008 45,6 -9,0 6,1 Verbal no inclòs en les opcions anteriuors 48.610 7,0 31.462 5,8 -35,3 -1,3

Modalitat De contracte

Un altre tipus 3.527 0,5 3.909 0,7 10,8 0,2

167

Població assalariada amb contracte temporal 16 i més Branques d'activitat 4t trimestre 2007 4t trimestre 2008 Variació Interanual

Absolut Taxa Absolut Taxa Absoluta (percentatge)

Taxa punts percentuals

Agricultura, ramaderia, caça i serveis relacionats 14.059 43,4 14.997 41,7 938 6,7 Silvicultura, exp. forestal i serveis relacionats 0 0,0 0,0 0 - Pesca, aqüicultura i serveis relacionats 134 7,9 0,0 -134 - Extr. antracita, hulla, lignit i torba 0 - 0 - 0 - Extr. petroli i gas natural: serveis relacionats 0 0,0 0,0 0 - Extr. minerals d'urani i tori 0 - 0 - 0 - Extr. minerals metàl·lics 0 0,0 0 - 0 0,00 Extr. minerals no metàl·lics ni energètics 817 29,5 320 4,5 -497 - Productes alimenticis i begudes 19.088 20,0 14.027 16,0 -5.061 - Tabac 0 0,0 0 - 0 0,00 Indús. tèxtil 9.105 25,0 3.313 12,8 -5.792 -63,6 Confecció i pelleteria 3.796 24,3 1.145 8,3 -2.651 -69,8 Cuiro, marroquineria i sabateria 1.268 50,0 0 0,0 -1.268 -100,0 Fusta i suro 2.403 31,5 2.066 20,5 -337 -14,0 Paper 3.361 23,5 1.515 13,1 -1.846 - Edició, arts gràfiques 4.481 10,9 6.899 17,1 2.418 54,0 Coqueries, refinament de petroli 0 0,0 339 12,5 339 0,00 Indus. química 6.745 8,1 4.720 6,6 -2.025 -30,0 Cautxú i matèries plàstiques 5.901 25,3 724 3,2 -5.177 - Altres productes minerals no metàl·lics 5.591 15,3 4.421 15,6 -1.170 -20,9 Metal·lúrgia 5.921 30,0 1.565 11,7 -4.356 -73,6 Productes metàl·lics, excepte maquinària i equipament 13.768 23,4 9.250 15,2 -4.518 -32,8 Maquinària i equipament mecànic 10.065 13,3 3.135 4,9 -6.930 -68,9 Màquines d'oficina i equips informàtics 0 0,0 0 0,0 0 0,00 Maquinària i material elèctric 5.038 24,3 1.881 10,3 -3.157 -62,7 Material electrònic, ràdio, tv 3.830 22,2 4.585 34,8 755 19,7 Instr. mèdic-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria 1.084 12,4 845 9,1 -239 -22,0 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 7.978 11,1 10.051 14,2 2.073 26,0 Altre material de transport 1.333 26,2 254 7,5 -1.079 - Mobles i altres indús. manufactureres 2.980 9,5 6.736 21,8 3.756 126,0 Reciclatge 1.530 34,9 0,0 -1.530 -100,0 Pro. I distr. d'energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta 2.765 19,6 0,0 -2.765 -100,0 Captació, depuració i distribució d'aigua 504 12,2 244 3,7 -260 -51,6 Construcció 135.200 39,8 90.875 34,6 -44.325 -32,8 Venda, manten. i repar. de vehicles de motor, venda de combustible 6.513 12,1 4.491 9,0 -2.022 -31,0 Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç 18.601 18,4 11.022 11,2 -7.579 -40,7 Comerç al detall 53.815 23,9 41.831 19,7 -11.984 -22,3 Hostaleria 52.591 32,2 50.013 29,6 -2.578 - Transport terrestre i per canonada 11.674 14,0 10.754 11,0 -920 -7,9 Transport marítim i de cabotatge 205 10,1 0,0 -205 -100,0 Transport aeri i espacial 594 12,2 1.636 23,3 1.042 175,4 Activitats annexes als transports; agències de viatges 17.283 29,2 10.237 19,4 -7.046 -40,8 Correus i telecomunicacions 10.252 28,5 10.153 25,9 -99 -1,0 Intermediació financera 4.692 8,5 3.363 7,0 -1.329 -28,3 Assegurances i plans de pensions 1.214 4,7 1.449 7,1 235 19,4 Activ. auxiliars a la intermediació financera 600 11,7 713 15,2 113 18,8 Activ. immobiliàries 1.658 8,5 1.663 8,2 5 0,3 Lloguer de maquinària i equipament 1.789 47,9 238 12,1 -1.551 -86,7 Actv. informàtiques 4.828 11,2 2.674 6,3 -2.154 -44,6 Investigació i desenvolupament 2.318 37,2 3.877 40,7 1.559 67,3 Altres activ. empresarials 56.551 22,9 40.289 16,8 -16.262 -28,8 Admo. pública, defensa i seguretat social obligatòria 20.994 15,2 17.004 12,3 -3.990 -19,0 Educació 53.714 30,5 49.959 26,6 -3.755 - Activ. sanitàries i veterinàries; serveis socials 49.153 25,4 52.538 25,0 3.385 6,9 Activ. sanejament públic 3.302 24,0 1.254 6,5 -2.048 -62,0 Activ. associatives 1.760 13,1 1.992 17,6 232 13,2 Activ. recreatives, culturals, esportives 15.701 26,7 16.365 30,4 664 4,2 Activ. diverses de serveis personals 6.608 27,5 5.335 19,0 -1.273 - Llars que ocupen personal domèstic 26.326 20,3 23.176 19,8 -3.150 - Organismes extraterritorials 0 - 0 0,0 0 -

TOTAL 691.481 23,4 545.933 19,4 -145.548 -21,0

168

Població aturada 16-64




Total 251.387 6,7 455.772 11,9 81,3 5,2

Homes 120.846 5,6 261.490 12,3 116,4 6,6 Sexe

Dones 130.541 8,0 194.282 11,5 48,8 3,5

de 16 a 19 anys 24.270 29,8 37.920 45,3 56,2 15,5

de 20 a 30 anys 71.729 7,7 168.144 18,3 134,4 10,6

de 31 a 44 anys 79.384 5,2 154.215 10,0 94,3 4,8

de 45 a 54 anys 54.386 6,9 66.741 8,1 22,7 1,2

Edats

de 55 a 64 anys 21.619 4,9 28.754 6,2 33,0 1,3

Analfabets i educació primària 71.051 10,6 125.026 18,0 76,0 7,4

Educació secundària 1a. etapa 69.850 7,4 145.485 15,3 108,3 7,9

Educació secundària 2a. etapa 61.178 6,3 118.169 12,5 93,2 6,2

Nivell d'estudis

Educació superior 49.308 4,2 67.092 5,4 36,1 1,3

Nacionalitat espanyola 169.661 5,5 305.252 9,9 79,9 4,4 Nacionalitat

Nacionalitat estrangera 81.726 11,6 150.520 20,3 84,2 8,7

BARCELONA 182.135 6,5 320.773 11,5 76,1 5,0

GIRONA 34.630 9,3 56.414 14,2 62,9 4,9

LLEIDA 6.241 3,1 19.509 8,8 212,6 5,7 Províncies

TARRAGONA 28.381 7,2 59.077 13,8 108,2 6,7

Menys 6 mesos 116.995 - 211.013 - 80,4 -

De 6 mesos a 1 any 42.762 - 87.319 - 104,2 -

De 1 a 2 anys 26.267 - 61.484 - 134,1 -

Durada de l'atur

Més de 2 anys 42.112 - 46.788 - 11,1 -

169

Població autrada 16-64 Branques d'activitat 2007 4t trim. 2008 4t trim. Variació Interanual Absolut Absolut Absoluta Percentual Agricultura, ramaderia, caça i serveis relacionats 3.492 3.148 -344 -9,9 Silvicultura, exp. forestal i serveis relacionats 0 0 0 - Pesca, aqüicultura i serveis relacionats 0 0 0 - Extr. antracita, hulla, lignit i torba 0 0 0 - Extr. petroli i gas natural: serveis relacionats 0 0 0 - Extr. minerals d'urani i tori 0 0 0 - Extr. minerals metàl·lics 0 0 0 - Extr. minerals no metàl·lics ni energètics 0 0 0 - Productes alimenticis i begudes 5.814 8.486 2.672 46,0 Tabac 0 0 0 - Indús. tèxtil 1.316 6.376 5.060 384,5 Confecció i pelleteria 3.530 3.003 -527 -14,9 Cuiro, marroquineria i sabateria 0 0 0 - Fusta i suro 0 474 474 - Paper 0 2.407 2.407 - Edició, arts gràfiques 930 4.598 3.668 394,4 Coqueries, refinament de petroli 0 0 0 - Indus. química 4.785 2.537 -2.248 -47,0 Cautxú i matèries plàstiques 688 3.360 2.672 388,4 Altres productes minerals no metàl·lics 1.459 3.695 2.236 153,3 Metal·lúrgia 1.212 2.184 972 80,2 Productes metàl·lics, excepte maquinària i equipament 2.343 3.746 1.403 59,9 Maquinària i equipament mecànic 200 3.621 3.421 1.710,5 Màquines d'oficina i equips informàtics 360 0 -360 -100,0 Maquinària i material elèctric 110 1.713 1.603 1.457,3 Material electrònic, ràdio, tv 540 707 167 30,9 Instr. mèdic-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria 627 0 -627 -100,0 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 3.931 9.368 5.437 138,3 Altre material de transport 0 2.342 2.342 - Mobles i altres indús. manufactureres 4.086 4.189 103 2,5 Reciclatge 155 1.319 1.164 751,0 Pro. I distr. d'energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta 0 882 882 - Captació, depuració i distribució d'aigua 0 527 527 - Construcció 23.947 87.714 63.767 266,3 Venda, manten. i repar. de vehicles de motor, venda de combustible 2.346 3.199 853 36,4

Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç 3.942 7.375 3.433 87,1 Comerç al detall 17.412 24.192 6.780 38,9 Hostaleria 18.479 30.085 11.606 62,8 Transport terrestre i per canonada 7.018 8.059 1.041 14,8 Transport marítim i de cabotatge 231 0 -231 -100,0 Transport aeri i espacial 767 0 -767 -100,0 Activitats annexes als transports; agències de viatges 3.227 4.774 1.547 47,9 Correus i telecomunicacions 3.006 3.006 - Intermediació financera 3.318 3.786 468 14,1 Assegurances i plans de pensions 0 0 0 - Activ. auxiliars a la intermediació financera 0 0 0 - Activ. immobiliàries 3.302 3.227 -75 -2,3 Lloguer de maquinària i equipament 221 1.662 1.441 652,0 Actv. informàtiques 1.865 2.255 390 20,9 Investigació i desenvolupament 0 0 0 - Altres activ. empresarials 15.784 17.907 2.123 13,5 Admo. pública, defensa i seguretat social obligatòria 595 1.217 622 104,5 Educació 5.082 4.620 -462 -9,1 Activ. sanitàries i veterinàries; serveis socials 4.085 10.148 6.063 148,4 Activ. sanejament públic 1.925 2.846 921 47,8 Activ. associatives 0 0 0 - Activ. recreatives, culturals, esportives 2.430 6.535 4.105 168,9 Activ. diverses de serveis personals 1.834 2.038 204 11,1 Llars que ocupen personal domèstic 6.369 5.006 -1.363 -21,4 Organismes extraterritorials 0 0 0 - Total classificables* 159.757 298.333 138.576 86,7 No classificables** 91631 157441 65.810 71,8 Total població aturada 251388 455774 204.386 81,3

170

Total atur registrat per comarques evolució anual 2008 Any 2.008 Mes Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Septembre Octubre Novembre Total general 423.232 282.897 290.912 291.640 299.387 305.247 311.422 321.964 342.082 354.215 377.999 402.836 Barcelonès 115.913 82.769 85.141 86.201 87.800 89.601 91.004 93.714 98.200 100.631 105.935 111.549 Vallès Occidental 56.702 37.267 38.215 38.833 40.336 41.328 42.367 44.298 47.409 48.618 51.124 54.022 Baix Llobregat 46.041 30.608 31.659 32.045 32.916 33.525 34.432 35.819 38.162 38.864 41.299 43.655 Maresme 26.651 18.818 19.343 19.149 19.457 19.593 20.073 20.590 21.802 22.767 24.199 25.835 Vallès Oriental 24.524 15.153 15.537 15.733 16.315 16.885 17.345 18.200 19.600 19.855 21.268 22.795 Tarragonès 15.308 10.718 10.689 10.141 10.212 10.231 10.368 10.792 11.459 12.007 12.858 14.340 Bages 11.183 6.908 7.210 7.295 7.620 7.834 8.175 8.471 9.138 9.425 9.825 10.386 Baix Camp 11.078 7.384 7.406 7.135 7.292 7.338 7.370 7.717 8.289 8.793 9.538 10.282 Selva 10.349 6.938 6.813 6.332 6.403 6.410 6.265 6.441 7.047 7.752 8.988 10.034 Gironès 9.617 6.236 6.544 6.477 6.775 6.865 7.000 7.256 7.778 8.065 8.685 9.373 Segrià 9.543 5.450 5.922 5.964 6.245 6.446 6.694 6.792 7.096 7.512 8.370 8.985 Osona 9.136 5.843 5.979 6.102 6.338 6.529 6.741 6.966 7.417 7.600 8.013 8.617 Garraf 8.750 5.785 6.020 6.091 6.209 6.361 6.434 6.662 7.033 7.282 7.772 8.362 Anoia 8.671 5.584 5.792 6.003 6.120 6.268 6.355 6.554 6.934 7.071 7.522 8.210 Baix Empordà 8.255 5.337 5.306 5.028 5.083 4.988 4.911 4.980 5.571 6.433 7.419 7.958 Alt Empordà 7.908 4.830 4.992 4.761 4.757 4.701 4.619 4.656 5.072 5.932 6.849 7.480 Baix Penedès 7.524 4.872 4.976 4.947 5.077 5.157 5.217 5.321 5.736 6.013 6.606 7.129 Alt Penedès 5.603 3.546 3.653 3.691 3.817 3.842 3.928 4.145 4.543 4.417 4.795 5.211 Baix Ebre 4.521 2.688 2.961 2.997 3.071 3.142 3.217 3.396 3.748 3.990 4.155 4.343 Montsià 3.583 1.890 2.114 2.113 2.194 2.309 2.502 2.667 2.909 3.104 3.186 3.397 Alt Camp 2.703 1.705 1.773 1.805 1.871 1.975 2.058 2.077 2.151 2.172 2.353 2.539 Garrotxa 2.604 1.636 1.696 1.704 1.753 1.863 1.929 2.019 2.064 2.117 2.233 2.450 Berguedà 2.208 1.516 1.597 1.652 1.671 1.763 1.807 1.743 1.832 1.890 1.989 2.082 Noguera 1.760 1.004 1.081 1.125 1.159 1.162 1.219 1.188 1.248 1.382 1.549 1.618 Urgell 1.700 1.119 1.153 1.165 1.229 1.246 1.262 1.291 1.341 1.381 1.550 1.613 Pla d'Urgell 1.488 839 869 861 905 968 1.009 1.053 1.014 1.144 1.330 1.394 Ripollès 1.395 894 891 901 920 900 981 1.011 1.055 1.124 1.226 1.288 Pla de l'Estany 1.119 723 736 728 734 784 836 849 948 968 995 1.070 Conca de Barberà 1.067 611 626 609 652 676 725 735 772 812 938 1.016 Segarra 938 489 511 529 603 635 692 705 790 812 848 890 Ribera d'Ebre 928 735 732 679 616 615 618 677 701 806 767 808 Alt Urgell 778 547 568 541 568 598 618 590 583 646 688 697 Cerdanya 691 456 410 371 419 410 407 389 407 445 476 544 Garrigues 647 425 413 417 443 458 487 523 539 505 559 590 Solsonès 584 312 325 317 340 348 383 362 379 425 468 539 Pallars Jussà 464 338 353 334 372 375 348 339 366 379 419 449 Terra Alta 390 279 277 282 312 318 303 326 329 322 321 354 Priorat 335 238 262 256 262 264 266 294 284 278 299 314 Val d'Aran 234 170 141 127 232 234 211 152 140 202 261 260 Pallars Sobirà 227 180 167 146 209 214 172 136 133 190 227 239 Alta Ribagorça 112 57 59 53 80 88 74 68 63 84 97 119

171

Increment anual de l'atur registrat per comarques calculat a partir de gener 2008 Any 2008 Mes Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Septembre Octubre Novembre Total general 49,6% 2,8% 3,1% 5,8% 7,9% 10,1% 13,8% 20,9% 25,2% 33,6% 42,4% Alta Ribagorça 96,5% 3,5% -7,0% 40,4% 54,4% 29,8% 19,3% 10,5% 47,4% 70,2% 108,8% Segarra 91,8% 4,5% 8,2% 23,3% 29,9% 41,5% 44,2% 61,6% 66,1% 73,4% 82,0% Montsià 89,6% 11,9% 11,8% 16,1% 22,2% 32,4% 41,1% 53,9% 64,2% 68,6% 79,7% Solsonès 87,2% 4,2% 1,6% 9,0% 11,5% 22,8% 16,0% 21,5% 36,2% 50,0% 72,8% Pla d'Urgell 77,4% 3,6% 2,6% 7,9% 15,4% 20,3% 25,5% 20,9% 36,4% 58,5% 66,2% Noguera 75,3% 7,7% 12,1% 15,4% 15,7% 21,4% 18,3% 24,3% 37,6% 54,3% 61,2% Segrià 75,1% 8,7% 9,4% 14,6% 18,3% 22,8% 24,6% 30,2% 37,8% 53,6% 64,9% Conca de Barberà 74,6% 2,5% -0,3% 6,7% 10,6% 18,7% 20,3% 26,4% 32,9% 53,5% 66,3% Baix Ebre 68,2% 10,2% 11,5% 14,2% 16,9% 19,7% 26,3% 39,4% 48,4% 54,6% 61,6% Alt Empordà 63,7% 3,4% -1,4% -1,5% -2,7% -4,4% -3,6% 5,0% 22,8% 41,8% 54,9% Bages 61,9% 4,4% 5,6% 10,3% 13,4% 18,3% 22,6% 32,3% 36,4% 42,2% 50,3% Vallès Oriental 61,8% 2,5% 3,8% 7,7% 11,4% 14,5% 20,1% 29,3% 31,0% 40,4% 50,4% Garrotxa 59,2% 3,7% 4,2% 7,2% 13,9% 17,9% 23,4% 26,2% 29,4% 36,5% 49,8% Alt Camp 58,5% 4,0% 5,9% 9,7% 15,8% 20,7% 21,8% 26,2% 27,4% 38,0% 48,9% Alt Penedès 58,0% 3,0% 4,1% 7,6% 8,3% 10,8% 16,9% 28,1% 24,6% 35,2% 47,0% Osona 56,4% 2,3% 4,4% 8,5% 11,7% 15,4% 19,2% 26,9% 30,1% 37,1% 47,5% Ripollès 56,0% -0,3% 0,8% 2,9% 0,7% 9,7% 13,1% 18,0% 25,7% 37,1% 44,1% Anoia 55,3% 3,7% 7,5% 9,6% 12,2% 13,8% 17,4% 24,2% 26,6% 34,7% 47,0% Pla de l'Estany 54,8% 1,8% 0,7% 1,5% 8,4% 15,6% 17,4% 31,1% 33,9% 37,6% 48,0% Baix Empordà 54,7% -0,6% -5,8% -4,8% -6,5% -8,0% -6,7% 4,4% 20,5% 39,0% 49,1% Baix Penedès 54,4% 2,1% 1,5% 4,2% 5,8% 7,1% 9,2% 17,7% 23,4% 35,6% 46,3% Gironès 54,2% 4,9% 3,9% 8,6% 10,1% 12,3% 16,4% 24,7% 29,3% 39,3% 50,3% Garrigues 52,2% -2,8% -1,9% 4,2% 7,8% 14,6% 23,1% 26,8% 18,8% 31,5% 38,8% Vallès Occidental 52,2% 2,5% 4,2% 8,2% 10,9% 13,7% 18,9% 27,2% 30,5% 37,2% 45,0% Urgell 51,9% 3,0% 4,1% 9,8% 11,3% 12,8% 15,4% 19,8% 23,4% 38,5% 44,1% Cerdanya 51,5% -10,1% -18,6% -8,1% -10,1% -10,7% -14,7% -10,7% -2,4% 4,4% 19,3% Garraf 51,3% 4,1% 5,3% 7,3% 10,0% 11,2% 15,2% 21,6% 25,9% 34,3% 44,5% Baix Llobregat 50,4% 3,4% 4,7% 7,5% 9,5% 12,5% 17,0% 24,7% 27,0% 34,9% 42,6% Baix Camp 50,0% 0,3% -3,4% -1,2% -0,6% -0,2% 4,5% 12,3% 19,1% 29,2% 39,2% Selva 49,2% -1,8% -8,7% -7,7% -7,6% -9,7% -7,2% 1,6% 11,7% 29,5% 44,6% Berguedà 45,6% 5,3% 9,0% 10,2% 16,3% 19,2% 15,0% 20,8% 24,7% 31,2% 37,3% Tarragonès 42,8% -0,3% -5,4% -4,7% -4,5% -3,3% 0,7% 6,9% 12,0% 20,0% 33,8% Alt Urgell 42,2% 3,8% -1,1% 3,8% 9,3% 13,0% 7,9% 6,6% 18,1% 25,8% 27,4% Maresme 41,6% 2,8% 1,8% 3,4% 4,1% 6,7% 9,4% 15,9% 21,0% 28,6% 37,3% Priorat 40,8% 10,1% 7,6% 10,1% 10,9% 11,8% 23,5% 19,3% 16,8% 25,6% 31,9% Barcelonès 40,0% 2,9% 4,1% 6,1% 8,3% 9,9% 13,2% 18,6% 21,6% 28,0% 34,8% Terra Alta 39,8% -0,7% 1,1% 11,8% 14,0% 8,6% 16,8% 17,9% 15,4% 15,1% 26,9% Val d'Aran 37,6% -17,1% -25,3% 36,5% 37,6% 24,1% -10,6% -17,6% 18,8% 53,5% 52,9% Pallars Jussà 37,3% 4,4% -1,2% 10,1% 10,9% 3,0% 0,3% 8,3% 12,1% 24,0% 32,8% Ribera d'Ebre 26,3% -0,4% -7,6% -16,2% -16,3% -15,9% -7,9% -4,6% 9,7% 4,4% 9,9% Pallars Sobirà 26,1% -7,2% -18,9% 16,1% 18,9% -4,4% -24,4% -26,1% 5,6% 26,1% 32,8%

L’ocupació a Catalunya, 2008 · 2009-06-16 · 6 Les dades de l’enquesta de població activa...

Documents

Transcript of L’ocupació a Catalunya, 2008 · 2009-06-16 · 6 Les dades de l’enquesta de població activa...