L'alimentació al món

9
El context inicial on es plantejarà aquesta recerca seran dos testimonis versemblants. En aquests textos es narrarà breument les activitats quotidianes d’un dia laborable que realitzen dos adolescents que viuen en dos països ben diferents: •Un noi de Catalunya. •Una noia de Myanmar. En ambdós testimonis s’explicarà els àpats que els seus protagonistes realitzen al llarg del dia. Aquest fet, posarà de manifest les notables diferències en relació a la disponibilitat d’aliments que es produeixen en ambdós països. Mentre els joves a Catalunya habitualment disposen d’una gran varietat i quantitat d’aliments, fet que pot fins i tot ocasionar-los problemes d’obesitat, la situació a Myanmar és ben diferent. La zona del delta del riu Irrawaddy va ser devastada pel cicló Nargis a principis de maig de 2008 i els seus habitants viuen immersos en una economia de subsistència. No hi ha problemes greus de desnutrició però els recursos alimentaris són limitats i es basen principalment en productes vegetals. Aquestes situacions han de servir de punt de partida per plantejar-se algunes primeres preguntes bàsicament en dues direccions: •Situacions com la de Myanmar es repeteixen en d’altres zones del món? On? Què les ocasiona? Quines conseqüències tenen per a la salut de les persones? •Situacions com la de Catalunya es repeteixen en altres zones del món? On? Quines conseqüències tenen per a la salut de les persones? Els nois i noies, preferentment organitzats en grups cooperatius, hauran de cercar informació a partir de diversos recursos d’internet per poder desenvolupar aquestes dues “línies d’investigació”. El procés seguirà les fases pròpies d’una recerca: formulació d’hipòtesi, deducció de possibles resultats, obtenció i processat de les dades, elaboració de conclusions en relació a la hipòtesi inicial. Per concloure aquesta activitat és important que els diferents grups (els que han fet la recerca d’una de les línies proposades i els altres que han fet la línia paral·lela) comuniquin i contrastin les seves conclusions en un fòrum, blog o eina digital similar. Aquest fet els permetrà compartir la tasca realitzada i elaborar unes conclusions globals de l’activitat. Al final es plantejarà una activitat complementària de recerca la qual pretén fer incidència en aspectes actitudinals relacionats amb el malbaratament de menjar. L’estímul inicial serà una imatge d’un entrepà, parcialment menjat, llençat a la paperera del pati d’un centre educatiu. A partir d’aquesta imatge es conduirà els alumnes a formular-se preguntes de l’estil: •Quina quantitat de menjar malbaratem al nostre centre? Quantes persones podrien alimentar- se amb el què nosaltres rebutgem? En aquest cas, per poder resoldre aquestes preguntes de recerca, es farà que els alumnes dissenyin la metodologia a seguir per obtenir les dades de “camp” sobre la quantitat d’aliments que es malbaraten, així com els recursos d’internet que els permetin fer estimacions de l’aportació energètica i els nutrients que aquests aliments rebutjats contenen. Com en el cas anterior, al final de la tasca caldrà que emetin conclusions que validin o refutin les hipòtesi formulades inicialment.

description

Podem menjar tots els mateix

Transcript of L'alimentació al món

Page 1: L'alimentació al món

El context inicial on es plantejarà aquesta recerca seran dos testimonis versemblants. En aquests textos es narrarà breument les activitats quotidianes d’un dia laborable que realitzen dos adolescents que viuen en dos països ben diferents:

•Un noi de Catalunya.•Una noia de Myanmar.

En ambdós testimonis s’explicarà els àpats que els seus protagonistes realitzen al llarg del dia. Aquest fet, posarà de manifest les notables diferències en relació a la disponibilitat d’aliments que es produeixen en ambdós països. Mentre els joves a Catalunya habitualment disposen d’una gran varietat i quantitat d’aliments, fet que pot fins i tot ocasionar-los problemes d’obesitat, la situació a Myanmar és ben diferent. La zona del delta del riu Irrawaddy va ser devastada pel cicló Nargis a principis de maig de 2008 i els seus habitants viuen immersos en una economia de subsistència. No hi ha problemes greus de desnutrició però els recursos alimentaris són limitats i es basen principalment en productes vegetals.

Aquestes situacions han de servir de punt de partida per plantejar-se algunes primeres preguntes bàsicament en dues direccions:

•Situacions com la de Myanmar es repeteixen en d’altres zones del món? On? Què les ocasiona? Quines conseqüències tenen per a la salut de les persones?•Situacions com la de Catalunya es repeteixen en altres zones del món? On? Quines conseqüències tenen per a la salut de les persones?

Els nois i noies, preferentment organitzats en grups cooperatius, hauran de cercar informació a partir de diversos recursos d’internet per poder desenvolupar aquestes dues “línies d’investigació”. El procés seguirà les fases pròpies d’una recerca: formulació d’hipòtesi, deducció de possibles resultats, obtenció i processat de les dades, elaboració de conclusions en relació a la hipòtesi inicial.Per concloure aquesta activitat és important que els diferents grups (els que han fet la recerca d’una de les línies proposades i els altres que han fet la línia paral·lela) comuniquin i contrastin les seves conclusions en un fòrum, blog o eina digital similar. Aquest fet els permetrà compartir la tasca realitzada i elaborar unes conclusions globals de l’activitat.

Al final es plantejarà una activitat complementària de recerca la qual pretén fer incidència en aspectes actitudinals relacionats amb el malbaratament de menjar. L’estímul inicial serà una imatge d’un entrepà, parcialment menjat, llençat a la paperera del pati d’un centre educatiu. A partir d’aquesta imatge es conduirà els alumnes a formular-se preguntes de l’estil:

•Quina quantitat de menjar malbaratem al nostre centre? Quantes persones podrien alimentar-se amb el què nosaltres rebutgem?

En aquest cas, per poder resoldre aquestes preguntes de recerca, es farà que els alumnes dissenyin la metodologia a seguir per obtenir les dades de “camp” sobre la quantitat d’aliments que es malbaraten, així com els recursos d’internet que els permetin fer estimacions de l’aportació energètica i els nutrients que aquests aliments rebutjats contenen. Com en el cas anterior, al final de la tasca caldrà que emetin conclusions que validin o refutin les hipòtesi formulades inicialment.

Page 2: L'alimentació al món

Quina mandra, aquest pesat de despertador no calla!Per poques ganes que en tingui m’haig d’aixecar. El pare ja ha preparat l’esmorzar a la cuina.

Hem menjo uns croissants amb mantega, melmelada i xocolata. Un got ben ple de llet i una mica de fruita.

Va Miquel, que faràs tard!!

Miquel, no et deixis l'entrepà d'esmorzar, si us plau.

D’acord pare, si em quedo amb gana em compraré algunes “chuches”, vale?

Miquel, no et passis, que ja saps que això és molt sintètic i a més a més engreixa.

Amb l’excusa de que em quedo amb gana, gairebé cada dia em compro “chuches” al bar de l'Institut. Després d’aguantar tres pesades hores de classe és el mínim que em mereixo, i com avui tenim un control de mates, ració doble de “chuches”, què menys!

Avui que hi ha per dinar?

D’acord pare, no et preocupis, ja m’espavilo!!

T’ho pots escalfar tu mateix al microones, tens patates i carn estofada a la nevera. També hi ha verdura.

Page 3: L'alimentació al món

Després d’esmorzar agafo la motxilla amb el que necessito per l’insti i marxo volant, que falta només un quart d’hora per les vuit.

Adéu pare!!

Fins després Miquel, ens veiem al vespre!!

Camí de l'Institut, em trobo a la Mònica, una companya de classe

Hola Mònica!!Com va Miquel?

Amb ganes que siguin ja les 5 de la tarda per plegar. Saps que avui hem

quedat perquè és l’aniversari del Cristian?No, que

fareu.Li hem preparat una festa sorpresa a casa de la Júlia. Hem comprat pastetes, galetes, patates i refrescos.

Vindré una estona, doncs, perquè a les 7 de la tarda tinc entrenament. Ei, perfecte!!

Què bé!! Una festa sorpresa entre setmana. Llàstima que després haig d’anar a entrenar. De tota manera, m’ho passo molt bé i el metge sempre em diu que gràcies a això mantinc el pes a ratlla. L’any passat quan vaig estar uns mesos sense anar-hi per culpa de la lesió al genoll, em vaig posar 6 Kg al damunt!A més quan torno a casa estic afamat i m’espera el deliciós sopar que prepara la mare. Avui que tocarà: peix? Pollastre? O una bona truita...?

Page 4: L'alimentació al món

S’està fent de dia. Com cada any, per aquestes dates el dia és clar, però des de pas del cicló Nargis ara fa un any i mig, miro el cel tot sovint, amb la por de que es torni a repetir un fenomen així. Vivim al delta del riu Irrawaddy i aquell dia, el vent, la pluja i la pujada del nivell de mar ho van inundar i destrossar gairebé tot. Som molt afortunats perquè només hem hagut de reconstruir la nostra casa i ajudar al pare i la mare a refer els camps d’arròs però ningú de família va prendre mal. Molts companys i companyes de l’escola van perdre familiars o amics.

Em poso la roba per anar a l’escola, m’unto la cara amb thanaka, un crema groga per protegir la pell del Sol i crido als meu germà Cham i a la meva germana Tevvy. Hem d'afanyar-nos per anar cap a l’escola.

Kiri, Cham i Tevvy, vinga! Agafeu un plat i poseu-vos l'esmorzar!!

On ha anat el pare?

Ha portat el bou a pasturar

I el dissabte els pares van al mercat a vendre algun dels productes que conreen. Si no cal comprar roba o algun material per la casa o per l’escola, amb els diners que guanyen compren un pollastre o un ànec i la mare el cuina amb arròs o noodles. El dissabte, hi hagi tall o no, també m'agrada perquè a més a més no hi ha escola!!

Noodles, una mena de fideus gruixuts, amb soja i algunes fulles de verdura, com cada matí. La mica de dinar que ens donen a l'escola abans de plegar al migdia no és gaire diferent. Ni tampoc el sopar!! Alguns cops, el pare va a pescar i a la nit hi ha peix fregit. Això si que és bo!!

Page 5: L'alimentació al món

Una estona més tard arriba el pare.

Va, que us acompanyo un tros de camí cap a l'escola!

Kiri, aquesta tarda m'has d'ajudar a l'arrossar. Encara queda feina per dies!!

Hem de collir l'arròs que queda. Si no ho fem aviat, els ocells i escarabats se'l mengen i també es pot podrir. Si no en recollim prou ens podríem quedar sense menjar.El pare sempre recorda que abans del cicló era tot molt diferent. Ara molts camps estan malmesos per l’aigua de mar que ho va inundar tot i la collita d’arròs és força més minsa que abans. El pare diu que amb les pluges i l’aigua dels canals mica en mica la sal anirà marxant però que trigarà anys.

Page 6: L'alimentació al món

•Situacions com la de Myanmar es repeteixen en altres zones del món? •A quants països del món hi ha problemes per malnutrició? On se situen?•Quin percentatge de la humanitat no s’alimenta suficientment? •Què ocasiona la manca d’aliments?•Quines conseqüències té la malnutrició per a la salut de les persones?•Les persones que no mengen suficient, estan més malaltes?•Les persones que no mengen suficient, viuen menys?

Sobre aquestes dues situacions, que podrien ser perfectament reals, realitzarem el nostre projecte de recerca.En primer lloc caldrà que ens organitzem en petits grups de 4 persones. En segon lloc definirem què podem investigar. Aquí van unes quantes propostes. Recordeu que heu de plantejar la recerca en forma de preguntes a investigar:

Podríem subdividir les qüestions en dos blocs, de manera que a cada grup hi haurà dos companys o companyes que s’encarreguin d’investigar cada bloc. Així, doncs a cada grup hi haurà dos experts en cada bloc: un en On hi ha desnutrició? i Quins efectes té la desnutrició?, i un altre en On hi ha sobrealimentació? Quins efectes té la sobrealimentació?

•Una gran disponibilitat d’aliments, com tenim a Catalunya es repeteixen en d’altres zones del món? •A quants països del món hi ha problemes per sobrealimentació? On se situen?•Quin percentatge de la humanitat menja més del que necessita? •Què ocasiona l’excés d’aliments?•Quines conseqüències té la sobrealimentació per a la salut de les persones?•Les persones que mengen massa, estan més malaltes?•Les persones que mengen massa, viuen menys?

Page 7: L'alimentació al món

Haureu de treballar amb dades bibliogràfiques. Com a fonts d’informació disposarem de llibres, articles i pàgines de web. Caldrà que trobeu dades numèriques que ens ajudin a respondre les nostres qüestions.

Les dades obtingudes les haurem de representar en taules i gràfics, i probablement haurem de realitzar alguns càlculs estadístics senzills.Serà interessant cercar webs on es pugui trobar dades de la situació econòmica, social i sanitària de diversos països. Alguns exemples:http://www.fao.org/economic/ess/estadisticas-sobre-seguridad-alimentaria/es/http://faostat.fao.org/site/345/default.aspxhttp://es.wfp.org/?ModuleID=118&Key=215http://www.who.int/research/es/http://www.who.int/topics/es/http://www.imf.org/external/data.htm

També us farà falta cercar informació sobre els efectes que una nutrició deficient o excessiva pot causar.http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/aliments/index.htmlhttp://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/http://saludyalimentacion.consumer.es/http://www.who.int/topics/nutrition/es/http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1312/informacion_nutricional_inmigrantes.pdf

Una font d’informació complementària interessant la podeu trobar al web que trobareu a continuació. Mostra un estudi comparatiu del que mengen i el que gasten en menjar al llarg d’una setmana 24 famílies de diferents països, acompanyat d’imatges de gran qualitat.http://video.alisys.net/cajamadrid/obrasocial/planetahambriento/

Una proposta d’organització podria ser que els “experts” de cada grup, és a dir, aquelles persones encarregades de les mateixes preguntes, col·laborin entre ells. De manera que, tot i obtenir dades diferents, es puguin dissenyar les mateixes enquestes, per exemple (això farà que els resultat siguincomparables)

Abans d’iniciar la recerca caldrà que penseu en una possible resposta a la pregunta o preguntes que us heu plantejat. Aquestes tipus de respostes s’anomenen hipòtesi i les elaborareu a partir dels coneixements i idees que teniu. Seran respostes que més tard el vostre procés de recerca haurà de comprovar o rebutjar. Per això les formularem sempre començant de la següent manera: “Potser....” Veiem alguns exemples:“Potser la majoria de la humanitat té una alimentació insuficient”“Potser no menjar suficient fa que visquis menys”“Potser a la majoria de països desenvolupats la gent menja més del què necessita”“Potser menjar massa causa malalties”

EL MÈTODE:COM INVESTIGAREM?

Page 8: L'alimentació al món

La interpretació i discussió dels resultats es farà en cada grup i hauran d’elaborar-se unes conclusions (que bàsicament són les respostes acurades de les preguntes plantejades, les quals permeten validar o descartar la hipòtesi formulada). La comunicació dels resultats

Cada grup elaborarà una breu memòria de la seva recerca. No hauria de tenir més de 10 pàgines i que no hi hagi res enganxat i copiat (excepte algunes imatges o mapes); per això limitem l’extensió de la memòria. Cada grup també elaborarà una presentació, per exemple en format power point, que pot penjar en algun espai web del centre o en aula virtual (tipus moodle) i en farà una explicació oral.Les presentacions poden ser més o menys pautades, però haurien de respondre a una seqüència dels tipus: què volíem investigar? Com ho hem fet? i Què hem trobat? Seria molt interessant que tinguessin una estructura tipus simposi, on cada grup presenta la seva recerca i després hi ha torns de preguntes.

Per millorar els problemes que ocasiona l’excés o la manca d’aliments podem fer diverses coses. És evident que per resoldre els problemes de desnutrició que hi ha a altres països una de les millors coses que podem fer és ser solidaris i col·laborar en algun dels molts projectes que diverses ONGs estan portant a terme. Pel que fa a nosaltres, és òbvi que ens convé menjar bé, però èticament també hem de procurar no malbaratar menjar. És possible que la imatge adjunta no us resulti estranya- Precisament per això us proposem una possible qüestió addicional a investigar:

Al nostre centre educatiu malbaratem menjar?

Podeu centrar la vostra recerca en el que passa estrictament dins del centre educatiu o bé obtenir també informació sobre el que feu els alumnes a casa amb el menjar.

Tot i que teniu ja formulada una possible pregunta a investigar us proposem que cada grup la formuli de la forma específica que consideri més interessant. Alguns exemples i idees:

•Quin percentatge d’alumnes no s’acaba l’esmorzar? •Quants entrepans es llencen cada dia?•Quantes persones es podrien alimentar amb el que llencen al centre educatiu?•Quins cursos són els que més menjar llencen?•Quin percentatge d’alumnes no s’acaba el dinar o el sopar i n’acaba llençant una part? •Quant menja es llença a cada casa setmanalment?•Quantes persones es podrien alimentar amb el que llencen a casa?

Com en el cas anterior caldrà que penseu hipòtesi que puguin respondre a la vostra o vostres preguntes de recerca. Alguns exemples:“Potser la majoria d’alumnes no s’acaben l’esmorzar”“Potser es llencen entre 20 i 30 entrepans cada dia durant l’esbarjo”“Potser a casa deixem molt menjar al plat que acaba a les escombraries”

Page 9: L'alimentació al món

Haureu de treballar amb dades de camp, és a dir, dissenyar algun mètode com esbrinar aproximadament quant menjar malbarateu al vostre centre educatiu. Probablement també us pugui ser útil dissenyar una enquesta per trobar resultats quantificables que ens ajudin a respondre la vostra pregunta de recerca. En qualsevol cas, caldrà que trobeu dades numèriques que ens ajudin a respondre a la qüestió o a les qüestions plantejades.

Les dades obtingudes les haurem de representar en taules i gràfics, i probablement haurem de realitzar alguns càlculs estadístics senzills.

Dins de cada grup de treball, caldrà que us repartiu les tasques per elaborar les diferents fases del procés de recerca.

La interpretació i discussió dels resultats es farà en cada grup i hauran d’elaborar-se unes conclusions (que bàsicament són les respostes acurades de les preguntes plantejades, les quals permeten validar o descartar la hipòtesi formulada).

Cada grup elaborarà un annex a la seva memòria i a la seva presentació on es presentin els resultats d’aquesta recerca addicional. Durant els torns de preguntes també podreu aclarir dubtes sobre aquestsresultats.