L'aigua dels astronautes

Mai heu provat a ficar envasos de 5 litres d'aigua mineral al maleter d'un cotxe petit? Diguem que intentem col·locar 10 unitats d'aquestes. Realment sembla complicat introduir algun objecte voluminós addicional. Aprofundint una mica en això vam comprovar que hem introduït 50 litres d'aigua. Doncs aquesta quantitat és l'equivalent a la tercera part aproximadament del consum diari mitjà d'un espanyol per dia.

Si considerem a una família mitjana de quatre membres, necessitaríem introduir uns 640 litres d'aigua al nostre cotxe, equivalents a 128 envasos de 5 litres per proveir durant un dia. Complicat ¿no? Doncs encara més complicat resulta subministrar aigua als quatre membres de l'Estació Espacial Internacional durant els llargs mesos de permanència en òrbita. Cal recordar que l'espai en aquestes embarcacions és summament reduït i que no es pot destinar un gran volum a l'emmagatzematge d'aigua.

La NASA té un programa anomenat ECLSS per optimitzar la generació de provisions d'energia, aigua neta i aire respirable a unes condicions de temperatura i humitat adequades, les 24 hores del dia durant 7 dies a la setmana de manera indefinida.

Si algun dels habitants de l'Estació és una mica aprensiu hauria d'evitar pensar d'on procedeix el got d'aigua que es va a beure. La principal font d'aigua potable procedeix de la respiració dels membres de la tripulació. A l'exhalar l'aire de la respiració perdem aigua que s'incorpora a la humitat ambiental. Aquesta humitat de la cabina de l'Estació es condensa per reposar les reserves d'aigua. El més destacable del procés resideix que a la cabina viuen els rosegadors de laboratori destinats a assajos científics i 'ells també respiren !.

És evident que transportar l'aigua des de la terra és massa car i que cal reciclar. Però abans de poder començar el reciclatge de l'aigua ha d'existir una aigua de la qual partir. La NASA ha desenvolupat un sistema de depuració d'aigües que utilitza les aigües residuals procedents de l'orina, el rentat bucal, la higiene de les mans i de la condensació de la humitat ambiental. Pot resultar escatològic, però sense aquest procés seria necessari transportar més de 18.000 Kg d'aigua des de la terra cada any per poder abastir a una tripulació de quatre membres. I per descomptat, no s'han d'eliminar les aportacions de les rates de laboratori ja que la demanda d'aigua de 72 rates equival a la d'1 humà.

El procés consta de tres etapes. En la primera d'elles, el flux d'aigua travessa un filtre per retenir les partícules de major grandària. Posteriorment, travessa uns llits que posseeixen en la superfície substàncies capaces de retenir diferents compostos orgànics i inorgànics i l'última etapa consisteix en passar l'aigua a tractar a l'interior d'un reactor d'oxidació catalítica on són destruïts els virus i bacteris. Pot semblar estrany, però l'aigua resultant d'aquests equips de purificació té una qualitat molt superior a la que surt per l'aixeta de qualsevol ciutat d'un país industrialitzat.

a.-D’on procedeix l’aigua que beuen els astronautes de l’ISS?

ACTIVITAT EXTRA

Cerca i llegeix aquesta pàgina web. Després contesta:

http://hipertextual.com/archivo/2013/04/vida-en-la-estacion-espacial-internacional/

Per què la sal i el pebre han de prendre en forma líquida a l’ISS?

Per què l’exercici físic és molt important en la rutina diària d’un astronauta a l’ISS?

No és correcta la dada de 240 Km d’altitud, podries indicar l’altura real? Per què creus que s’han equivocat en aquesta pàgina web?