L’escola dels Sentits CIÈNCIA - VINSEUM Museu de les ... › FitxersDescarrega ›...

L’escoladelsSentitsCIÈNCIACarpeta per al professorat

Les orenetes són aquíEducació infantil Descoberta de l’entorn natural i socialÀrea d’intercomunicació i llenguatges

Vilafranca Museu de les Cultures del Vi de Catalunya

L’escola dels SentitsCIÈNCIA

Carpeta per al professoratLes orenetes són aquí

2

Sumari

1 Presentació de la carpeta

2 Objectiusicontingutsespecíficsd’aquestapropostaeducativa

2.1 Objectius de VINSEUM2.2 Objectius de l’activitat2.3 Objectiusespecíficssegonselcurrículumd’estudis2.4 Continguts de l’activitat

3 Desenvolupamentdelscontinguts 3.1. La col·lecció d’ornitologia de VINSEUM3.2. Com són i com viuen les orenetes3.3. Les orenetes a la cultura popular

4 Orientacionspedagògiques.Pautesperalseguimentil’avaluació

4.1. Manteniment i seguiment del punt de fang de l’escola4.2. Treball de les activitats posteriors

5 Activitatscomplementàries 5.1 Prèvia5.2 Posteriors

6 Recursoseducatiusperl’alumnat

7 Persaber-nemés:recursosdidàctics



3

1 Presentació de la carpeta

Aquesta carpeta és una eina de treball per al professorat, que proporciona informació així com diverses activitats de caràcter interdisciplinari per explorar un tema que es pot abordar en els centres educatius des de diferents matèries.

La importància que té que els infants sàpiguen en tot moment què estan fent i perquè ho fan i, sobretot, que siguin conscients que ells mateixos construeixen el seu propi aprenentatge, fa que l’activitat estigui dissenyada d’una determinada manera. El mateix passa amb el protagonisme que se li demana d’adquirir i l’acompanyament que esperem del professorat.

Hi ha molts ocells que podem escoltar i veure pel voltant de casa nostra o de l’escola. Els espais verds o les zones enjardinades de les viles ofereixen refugi i aliment a nombroses espècies d’ocells. Aquesta proximitat és engrescadora per als infants, i, l’oreneta, especialment, com a un dels ocells més carismàtics del nostre entorn més proper, pot fer aquesta tasca.

La carpeta conté els objectius i continguts amb què cal procedir i van acompanyats d’un desenvolupament més extens i d’un seguit de preguntes clau que permeten fer-ne una aproximació. Els continguts organitzen les matèries que es tractaran en la proposta educativa i suggereixen diferents estratègies participatives per treballar-los a l’aula abans i després de l’activitat.



4

2 Objectiusicontingutsespecíficsd’aquestapropostaeducativa

2.1. Objectius de VINSEUM•Difondrelescol·leccionsdeVINSEUMdiversificantlesactivitats

educatives•Reforçariactivarelpatrimoniapartirdelacreacióunespaidetrobada

educatiu i de participació.

2.2. Objectiusdel’activitat•Aprendreaobservariidentificarlesorenetes,undelséssersviusdel

nostre entorn •Aprendreaestimariprotegirelsocellsméspropers,apartirdelconeixementdelpatrimonicientíficcustodiatperVINSEUM.

2.3. Contingutsiobjectiusespecíficssegonselcurrículumd’estudisTot i que aquesta proposta educativa parteix de l’Àrea de Descoberta de l’entorn natural i social, està lligada a d’altres àrees com ara la d’Intercomunicació i llenguatges. L’activitat contribueix a la competència comunicativa, metodològica i a la social, a la d’aprendre a aprendre a través de la pròpia experimentació. Davant aquesta transversalitat, incloem els objectius i continguts de les diverses àrees de treball que engloba l’activitat.

Àreadescobertadel’entornnaturalisocial

Objectius:– Observar característiques morfològiques i funcionals d’alguns éssers

vius.– Comentar processos de canvis observables en fets, elements i

situacions que es donen en un període de temps.Continguts de procediments:

– Observació i exploració directa i observació indirecta d’alguns elements de l’entorn i de les característiques morfològiques i funcionals d’alguns éssers vius.

– Experimentació i manipulació d’elements de l’entorn immediat.

Objectius:– Mostrar coneixements dels sistemes de nutrició i reproducció

observables d’alguns dels éssers vius, com també d’alguns hàbitats.– Mostrar coneixements d’algunes característiques morfològiques dels

éssers vius més coneguts i locomotrius d’alguns animals observats.Continguts de fets i conceptes:

– Característiques dels elements de l’entorn proper.



5

Objectius:– Tractar amb cura els elements del marc natural i social de l’entorn

habitual.Continguts d’actituds:

– Estimació, respecte i interès pels elements del marc natural i social.

Àread’intercomunicacióillenguatges

LlenguatgeverbalObjectiu:

– Memoritzar noms d’animals, plantes, objectes i persones, relatius al camp d’experiència propi i relacionar-los adequadament.Contingut de procediments:–Adquisiciódevocabulariencontextossignificatius.

Llenguatge musicalObjectiu:–Reproduircançons,cantarellesidanses,mitjançantlaveu,elcosielmoviment,jasiguiambdesplaçamentsosense.Contingut de procediments:

– Execució i expressió de qualitats i possibilitats del món sonor.

LlenguatgeplàsticObjectius:

– Observar i analitzar algunes característiques d’objectes de l’entorn proper i diferenciar les que són constants de les que canvien.–Representarobjectesisituacionspartintdel’observaciódirectaoper

mitjà de la memòria.Contingut de procediments:

– Percepció sensorial dels elements de l’entorn immediat.

2.4. Contingutsdel’activitat•Lacol·lecciód’ornitologiadelVINSEUM:niusd’oreneta i reproduccions d’ous •Comsónicomviuenlesorenetes•Lesorenetesalaculturapopular:cançons,poesiesiditespopulars



6

Capacitat per comprendre allò que s’ha escoltat, expressar-se correctament i memorització de fets i situacions.

Conte En Pau i l’oreneta

Col·lecció d’ornitologia

Les orenetes

LlenguatgeverbalObservació, experimentació i manipulació d’elements de l’entorn immediat.

Observació d’alguns éssers vius de l’entorn.

Llenguatge musical

Llenguatge plàstic

Execució i expressió de qualitats i possibilitats del món sonor.

Conte En Pau i l’oreneta

Vocabulari sobre ornitologia

L’observació d’orenetes a l’escola.

Experimentació i manipulació de materials: aigua i sorra.

CançóElsocellshanarribat!

Respecteiinterèspels ocells i l’entorn natural més proper.

Percepció sensorial dels elements de l’entorn immediat.

Área del coneixement

Àread’intercomunicaciói llenguatges

Àrea descoberta de l’entornnaturalisocial

Fets i conceptes

Procediments

Actituts



7

3 Desenvolupament dels contingutsAquesta proposta educativa pretén transmetre a l’infant l’interès per allò que l’envolta, especialment pel coneixement i la protecció dels éssers vius més propers.

Les orenetes són uns ocells emblemàtics, ben presents a la culturapopularitradicional.Lasevaconeixençaenspermetràdetreballar globalment l’entorn urbà , on els éssers vius i les persones comparteixen l’espai.

Amb aquesta activitat els infants aprendran a diferenciar les orenetes d’altres ocells, coneixeran aspectes bàsics de la seva vida i podran involucrar-se en la seva conservació i preservació.

3.1. Lacol·lecciód’ornitologiadeVINSEUM

El VINSEUM -– Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, des de fa anys, conserva estudia i exhibeix diverses col·leccions vinculades amb el patrimoni cultural i natural del Penedès. Així, el Museu disposa d’un fons naturalista que inclou una col·lecció paleontològica amb exemplarsfòssilsdelterritoridegranvàluacientíficaiunacol·lecciód’ornitologia de caràcter excepcional.

La col·lecció ornitològica està formada per espècimens presents o que han estat presents al Penedès, i és l’única de l‘Estat que conserva elsocellsnidificantsambelsseusniusiousoriginals.D’altrabanda,ésuna col·lecció irrepetible ja que la llei de preservació de la biodiversitat actualment impedeix i restringeix la naturalització d’animals.

Un dels propòsits d’aquesta proposta educativa, per tant, és acostar la col·leccióornitològicadeVINSEUMilasevautilitatcientíficaalsinfants.

3.2. Comsónicomviuenlesorenetes

’Comsón:l’orenetavulgaril’orenetacuablanca

Les orenetes són ocells que arriben a casa nostra a l’inici de la primavera.Sónmoltpropers,fàcilsd’observarid’identificar,jaqueestan presents en entorns humanitzats i tenen unes característiques peculiars:

•Fanunamidapetita;entre13i20cmdellargadai28–30cmd’envergadura (distància de punta a punta de les ales esteses)

•Enelseuplomatgehipredominenelscolorsblanc(alazonadelventre) i negre blavós (a l’esquena, ales, cap i cua)

•Lacuatéformadeforca.•Tenenelbecnegreiample,moltútilpercapturarinsectesalvol.•Lessevesalesestesestenenformademitjalluna,corbadesenrerei

amb la punta punxeguda. •Fanelniuenformadebolambboletesdefangibrinsd’herba.Perdins

estan folrats de plomes i herba seca.



8

•Elsoussónpetits,arrodonitsiengeneraldecolorblanc.

Alesnostrespoblacionshinidifiquenduesespèciesd’oreneta–del’ordre dels passeriformes – , la cuablanca (Delichon urbica) i la vulgar (Hirundo rustica). Ambdues són molt similars però tenen petites diferències en el seu plomatge i en la forma de la cua.

L’orenetavulgar és fàcilment diferenciable de la cuablanca per la sevagolarogencailasevacuamésenforquillada;lesplomesdelapart externa de la cua són més llargues que les de la part interna. Les potes són de color negre. Defuig dels nuclis urbans, ja que prefereix les zones rurals, tot i que sovint la trobem en zones densament poblades (lamajoriaprovenendelscampsod’edificisdeshabitatsdel’entorn).Elseu niu, que té forma de tassa i és obert per la part superior, el podem trobar en bigues, coberts, golfes, magatzems...

A la tardor, abans d’emprendre el seu viatge cap a l‘Àfrica, les orenetes vulgars s’agrupen en grans bandades que sovint es poden veure reposant sobre els cables elèctrics.

(Fotografiaoreneta15)

L’oreneta cuablanca és de color negrós amb la panxa i la gola ben blanques. El seu nom és degut a la presència d’una taca blanca al carpó – la part que hi ha entre l’esquena i la cua. Té les potes i els dits coberts de plomes blanques i la cua molt més curta i menys enforquillada. El seu niu és esfèric amb una petita obertura a la part superior.

No s’han de confondre les orenetes amb els falciots (Apus apus) ni amb els ballesters (Apus melba). Ambdues espècies es caracteritzen perlesalesmésllargues,punxegudesicorbadesenformadefalçinos’aturen mai a terra ni sobre cap mena de suport. Només s’aturen quan entren en forats per covar i alimentar els pollets.

Preguntes clau

•Sielsmiremdelluny,totselsocellssóniguals?Confrontemlesimatges vistes de prop i de lluny, el tot i el detall.

•Quinsocellsconeixeu?Quinessemblancesidiferènciescreieuquetenenunsialtres?Comparemocellsqueconeguinperlamida,elcolor,el lloc on viuen...



9

Comviuenlesorenetes

L’alimentacióTotes les orenetes són insectívores. S’alimenten exclusivament de petits insectes, com ara mosques i mosquits que capturen al vol obrintelseubecgraniample.L’orenetacuablancavolaaforçamésalçadaquelarestad’orenetes.Elsbeneficisqueenssuposaaquestrègim alimentari han provocat la protecció legal de l’espècie a nivell internacional. Les poblacions d’oreneta cuablanca es poden considerar un bon indicador de la qualitat ambiental de les viles on construeixen els nius ja que la contaminació atmosfèrica afecta al tipus i quantitat d’insectes que viuen en el medi urbà.

Preguntes clau

•Totselsocellsmengenpinso?Mengenlarves,potsercucs?Comenteml’alimentació,lasevavariabilitat.Podemaprofitarpercomentarsis’hade donar-los menjar en parcs i places públiques.

•Quepassariaambelsratolinssinohihaguessingats?Iambelsconillssinohihaguessinguineusquese’lsmengin?Quepassariaambelsmosquits si al nostre poble o ciutat no hi haguessin orenetes i d’altres ocells? Comentem la importància de respectar i protegir tots els animals, ja que cada espècie té un paper important a la natura.

ElvolLes orenetes tenen unes característiques que els permeten volar grans distancies sense necessitat de descansar. La forma del seu cos és molt aerodinàmica i això els permet assolir grans velocitats i fer acrobàcies per aconseguir l’aliment i escapar dels depredadors.

L’oreneta vulgar vola tot fent acrobàcies i girs sobtats molt característics.Tantpotvolaragranalçadacomenvolrasantpersobrel’aigua o el terra. També la podem trobar al costat de bassals recollint fangobeventaiguaperòmovent-seambdificultatjaquetélespotescurtes i dèbils.

El vol de l’oreneta cuablanca és igual d’àgil, encara que fa planteigs més curts i tendeix a fer petits cercles o continus canvis de direcció, sense fer vols directes. Vola més alt que l’oreneta vulgar i amb menys rapidesa, i a terra, camina amb més facilitat.

Preguntes clau

•Quinaformatéunavió?Tépotserlaformad’unafletxa?•Sónsemblantslad’unavióilad’unocell?

Comentem la forma de les ales, els tipus de vol..., si planegen, si el vol és batut. Es pot comparar amb un avió, si es vol amb un avió fet de paper.



10

El cant Elcantdel’orenetavulgarescaracteritzaperunsrefiletssostingutsmolt musicals i agradables. Canta en vol, tot i que sobretot ho fa posada en un cable o a les proximitats del niu. El cant d’alarma és estrident, el fa mentre vola ràpidament sobre l’intrús i és un repetitiu “tisuí!”.

L’oreneta cuablanca és un ocell molt sorollós, quan vola emet un “Chirrp! Chirrp!” aspre. El seu cant no s’escolta tan sovint com el de la vulgarjaqueéssuauimésfluix,peròdolçiagradableielfantantenvol com des del niu.

Preguntes clau

•Creieuqueelsocellsparlencomlespersones?Comhofan? Podem comentar si xiulen, piulen, canten...

•Sielsescoltemmoltimolt,podemarribaraentendre’ls?Iells,ensentenenanosaltres? Podem parlar de conductes comunicatives i del “llenguatge” dels animals: el lladruc d’un gos, el cant del gall...

La reproduccióLes orenetes són monògames – viuen en parelles – i colonials. Durant el període de cria se solen reunir un bon nombre de parelles formant unacolòniadecria,habitualment,entrequatreidotzeparelles.Quanuna parella d’orenetes vulgars estan aturades en un cable elèctric és fàcil distingir el mascle de la femella: les plomes exteriors de la cua del mascle, que té forma de forca, són més llargues.

Construeixen el niu a recer de la pluja i del vent, fet de boletes de fang relligades amb brins d’herba. Dediquen gairebé una setmana a la sevaconstrucció,ambmésde1000viatgeslavoradequalsevolpèlag,riera o bassa per aconseguir el fang necessari. La majoria dels nius que sobreviuen a l’hivern els ocupa la mateixa parella de l‘any anterior o bé una altra parella en què hi ha un dels membres de la parella anterior.

Els nius de l’oreneta cuablanca són esfèrics amb una petita obertura a la part superior, els acostuma a fer sota balconades, ràfecs i altres estructuressimilarsd’edificis;adiferènciadel’orenetavulgarqueelsfa en forma de tassa oberta en bigues, golfes o sota coberts. L’oreneta cuablanca també pot criar en cingleres i penya-segats en zones de muntanya.

Poden fer de dues a tres postes de quatre a sis ous que incuben uns catorze dies tant el mascle com la femella en el cas de l’oreneta cuablanca o només la femella en el cas de l’oreneta vulgar. Els ous de l’oreneta vulgar són blancs amb puntets vermellosos i taques grises, mentre que els de la cuablanca són blancs i brillants, rarament amb taques.Enambduesespèciesésforçahabituallarealitzaciódeduespostes per temporada.



11

En el cas de l’oreneta vulgar, ambdós pares alimenten als polls amb insectes. A partir dels 14–15 dies els polls estan permanentment en filera,traientelcapforadelniu,perdemanarmenjar.Ésenaquestmoment quan poden caure del niu. Volen cap als vint-i-tres o vint-i-quatre dies, tot i que tornen al niu a dormir i encara els alimenten els pares. En aquests primers dies són molt vulnerables a la depredació d’aus de presa, com ara els falcons.

L’oreneta cuablanca, entre el naixement del primer i el darrer poll poden passar unes seixanta hores i això determina diferències entre el desenvolupament dels diferents germans. Per això, els set primers dies la femella és la que alimenta els polls, i suposadament intenta igualar eldesenvolupamentdelspollsméspetits;ésestranydetrobarpollsmorts al niu. Més endavant, el mascle els alimenta, ajudat, algunes vegades, per un dels joves d’una niuada anterior. Als dinou dies ja podensortirdelniu,encaraquemoltsencaranovolenbéfinsalvint-i-cinquè dia.

Preguntes clau

•Onviviu?Enunacasa,unpis,unamasia?Unacabana,uncastell?Icomés?

•Usheufixatcomfanelsniuselsocells?Ionelsfan?Comentemtantla diversitat de construccions que fan els ocells com la que fan els humans.

•D’ontreuenelfanglesorenetesperferelseuniuenunapoblació? Comentemladificultatquetenenal’horadetrobarfangenunapoblació en què predomina l’asfalt.

La migracióLa migració de les aus està estretament lligat al seu règim alimentari. Lesorenetes,comd’altresespèciesinsectívores,quancomençaaescassejarl’alimentafinalsd’estiu,marxenalcentreisudd’Àfricaonla temperatura és més elevada i hi ha l’aliment que pot garantir la seva supervivència.

Tornenambl’arribadadelaprimavera;lesprimeres,alsuddelaPenínsula Ibèrica, cap a principis de febrer, i a Catalunya a partir de lasegonaquinzenademarç.Alimentar-sedurantelvolelspermetfer de cent a dos-cents quilòmetres diaris d’un viatge que les porta, exactament,alseullocdenaixementamésde12.000Kmdedistància.Lesorenetessónmoltfidelsalseuniu.

Durant els mesos d’agost i setembre, milers d’orenetes es reuneixen mentre preparen la migració de tornada. A més de les que viuen aquí també passen grans estols d’orenetes procedents d’altres zones d‘Europa. En aquests passos migratoris, sovint volen barrejades les orenetes vulgars i les cuablanca.



12

(Fotografiaoreneta34)

Preguntes clau

•Hihaanimalsquevand’unllocaunaltre?Tenenmésd’unacasa? Podemparlardelsdesplaçaments,queesfanengrup,delsllocsd’origen i d’arribada...

•Sabeusipodemveureorenetestotl’any?Imosquits,elsveiem,enspiquen,totl’any?Relacionemelsmovimentsmigratorisambl’alimentació i el cicle natural de l’any.

Onlespodemveure?Engeneralsónmoltgregàries.Foradelperíodedecriaselespotveure en grups nombrosos concentrats en basses, volant per capturar insectes o col·locades en cables elèctrics, telefònics o bé en antenes de televisió.

Laproblemàticadeconservaciódelesorenetes:elscostatrobarfang per fer el seu niuLa desaparició de llocs perquè puguin fer els nius i la quantitat d’asfalt i ciment de la nostres poblacions provoca l’escassetat d’aquests ocells. Sovintelsseusniusnoesrespecten;hihamoltespersonesqueelstrenquen per evitar els excrements, que no són més que els restes dels insectes que han menjat. Per altra banda també els costa de trobar fang als nuclis urbans per bastir el seu niu.

3.3. Les orenetes a la cultura popular

La cultura rural i popular és molt rica en referències a les orenetes. Antigament les orenetes es consideraven un símbol de la resurrecció de la vida, ja que la seva arribada anuncia l’entrada del bon temps i es considerava que portava bona sort a la casa on niava. Sónhabitualselsrefranys,frasesfetesocançonsqueenfanreferència;atalld’exempleadjuntemunreculldecançons,poesiesiditespopulars sobre orenetes.



13

Cançons

NoèRivasL’oreneta que torna quan l’hivern se n’ha anat, ve xisclant d’alegria al seu niu cada any

Rivas,Noè.Cada festa una cançó,EdicionsBaula,Barcelona,2003.



14

Els ocells han arribat*Tradicional alemanya

Els ocells han arribat, amb la primaverai ara canten tot volant, tot reviu amb el seu cant.Ai!Quingoigpodercantar,éslaprimavera!

L’oreneta ve de lluny, amb la primaveraambelfangfaràelseuniu,xisclaràfinsapleestiu.Ai!Quingoig...

La puput també ha tornat, amb la primaverafarà el niu sobre el teulat, menjarà l’escarabat.Ai!Quingoig...

I tindrem el rossinyol, amb la primaveracantaràdesolasol,finsquealboscsurtielmussol.Ai!Quingoigpodercantar,éslaprimavera!

*Elsdosprimersparàgrafsdelacançóestaninclososenlanarració del conte En Pau i l’oreneta.



15

L‘OrenetaLl. i M.: Xesco Boix

Una oreneta, vola que vola,feia el seu niu en un campanari un escarabat, més negre que el sutge,això s‘ho mirava i volia volar.Oreneta, vola, vola,tuestàsfetapervolar;escarabat més negre que el sutgetu estàs fet per a caminar.

Rivas,Noè.Cada festa una cançó,EdicionsBaula,Barcelona,2003.



16

Poesies

Adéu orenetes*Adéu, orenetestorneu l’any que vé.Labrancafloridatraurà el cirerer.Rovellalesteules;silenci del niu.Sou fora vosaltresés fora l’estiu

(Tomàs Garcés)

Les orenetesXiscles d’orenetes,núvols de xim-ximi ais de fulles tendresbategen l’abril.

(J.M. López Picó )

L’oreneta Si fugis de la nit,oreneta, vine:tan a prop del celaquísempreésdedia;lo sol no s’hi pon,la lluna no minva.

(Jacint Verdeguer)

Quanvelatardor,i se’n va l’oreneta,no li dic adéu,li dic arreveure.

(popular)

* Els quatre primers versos estan inclosos en la narració del conte En Pau i l’oreneta.



17

Dites populars

Oreneta arribada, hivernada acabada.Si les orenetes volen baix, ve mal temps.Si les orenetes volen alt, ve bon temps.Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes.Quanl’orenetanovepelmarç,l’hivernésllarg.Per Sant Josep, cada oreneta en son indret.Per Sant Macià, l’oreneta sol tornar.A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l’oreneta se’n va.Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes.Casa d’orenetes, casa d’amoretes.En la casa d’orenetes, molta sort i amoretes.Oreneta que alt vola, no tem que ploga.Oreneta que vola per terra porta tempesta.Oreneta, ben arribada, tu que em portes la berenada.Orenetes pel febrer, mal any ve.Orenetes vora l’aigua, pluja a la platja.Per l’abril, orenetes mil.Per Sant Jaume i Sant Mirià, l’oreneta se’n va.Per Sant Macià, l’oreneta ve i el fred se’n va.PerSantRamon,orenetespertotelmón.Si vols saber si ja ha arribat l’abril, les orenetes t’ho vindran a dir.Una oreneta no fa estiu, ni dues, primavera.Una oreneta no fa primavera.Xisclar més que les orenetes per l’abril.

4 Orientacions pedagògiques Pautes per al seguiment i l’avaluació

L’oreneta es treballa com a símbol d’ocell proper, és el mitjà que permet preguntar-nos,saberiexplicarcosessobreelnostreentorn.Ésperaixò que és important, des d’un primer moment, incidir en la capacitat d’observacióireflexionarsobreallòqueesveu.Algunesdelesqüestionsquepodenaflorarenaquestaproposta

tenen a veure amb la transformació del paisatge, la construcció d’edificis,carrers...,l’entornnaturalil’adaptacióquehandeferd’algunes espècies animals per sobreviure.

Les propostes parteixen de la mirada atenta i l’expressió d’allò observat des de diversos formats i creiem que seran una bona eina per conèixer aquest ocell i des d’aquest coneixement aprendre a estimar i protegir la resta.

El seguiment i l’avaluació de les propostes didàctiques que us oferim a continuació parteixen d’aquests punts. Després de la descripció de l’activitat s’anota una breu orientació pedagògica.



18

5 Activitatscomplementàries

5.1. Prèvies

ActivitatQui són les orenetes?

Proposem de dedicar una estona a parlar de les orenetes amb els infants. Caldria que cadascun d’ells aportés els seus coneixements i experiències sobre aquests ocells recollint idees, sensacions i experiències que recordin o coneguin sobre les orenetes. Per facilitar aquesta conversa distesa es pot demanar als infants que portin els llibres, CD, pel·lícules... que tinguin a casa en què apareguin orenetes.

Orientacionsiavaluació: Aquesta proposta permet detectar el coneixement que tenen els infants sobre aquests ocells. Per altra banda,tambéésunaviaperavançar-losquintipusd’activitatfaran.

5.2 Posteriors

ActivitatLes orenetes arriben amb el bon temps i marxen quan fa fred

ApartirdelacançóEls ocells han arribat, els infants haurien d’omplir un quadre dividit en tres franges que corresponen a les estacions deprimavera,estiuitardor;acadafranjahihadibuixadalamateixacasa a la qual els infants hauran d’enganxar una sèrie d’elements que corresponen a una seqüència ordenada de la immigració, l’estada i l’emigració de les orenetes. Alguns dels elements permeten certa variabilitatenlasevaubicació;eltolld’aigua,perexemple,ambl’oreneta que agafa fang o bé l’oreneta en repòs tant es poden situar a la primavera com a l’estiu.

Us facilitem una sèrie de comentaris que poden facilitar-vos aquesta tasca:

– Les orenetes no sempre viuen al mateix lloc com nosaltres.–Lesorenetesarribenambelbontemps,quancomençalaprimaveraielscirerersestanflorits.

– Les orenetes s’estan tot l’estiu amb nosaltres, fan el seu niu amb fang per posar ous i tenir pollets.–Lesorenetesmarxenquancomençalatardorilicauenlesfullesal

cirerer, per tornar l’any que ve. Aquestahistòrianotéfinalperquèsempretornaacomençar.



19

Pauta per enganxar els dibuixos

Orientacionsiavaluació: Cada infant, a partir d’un procés creatiu, donarà forma a allò que ha après, alhora que pot enriquir el dibuix lliurement integrant nous elements.

ActivitatOrenetes a l’aula

Una bona manera de donar la benvinguda a la primavera i l’arribada del bon temps és ambientar l’aula amb orenetes. Hi ha moltes possibilitats tècniques (pintura, collage, modelatge...). Us proposem que els infants puguin escollir com volen fer-les, tot i que podran utilitzar les plantilles que facilitem. Les orenetes es poden penjades amb pinces d’estendre a uncordill,simulantlesorenetesreposadessobreelsfilselèctrics.

Orientacionsiavaluació: Cada infant, a partir d’un procés creatiu, donarà forma a allò que ha après, alhora que pot enriquir el dibuix lliurement integrant nous elements.

ActivitatPunt de fang

Per implicar activament els infants en la conservació de les orenetes a l’entorn més proper us proposem de fer el manteniment , dues o tres setmanes, del punt de fang que s’haurà creat al pati de l’escola durant l’activitat dinamitzada per VINSEUM.

El fang ha de mantenir un cert grau d’humitat i no assecar-se perquè el puguin utilitzar les orenetes. Caldrà que s’humitegi sovint o bé col·locar-hi fang que els infants puguin trobar a prop – a l’entorn de la font, en tolls d’aigua... – o bé fer-lo expressament.

dues orenetes cuablanca que arriben volant

cirererambflors

bassal d’aigua amb oreneta cuablanca que agafa fang

Primavera Estiu Tardor

oreneta cuablanca dins un niu

oreneta cuablanca en situació de repòs

cirerer amb cireres

un grup format per dues orenetes grans i quatre de petites que marxen

cirerer que li cauen les fulles

niu d’oreneta cuablanca buit



20

Es poden confeccionar cartells per penjar al pati que informin sobre la presència del punt de fang, així s’implica als infants en una tasca de sensibilització i de transmissió de coneixements.

Complementàriament, també es pot fer el seguiment dels nius d’oreneta observats al pati, perquè puguin fer el seguiment dels nius de nova construcció, els ocupats, el naixement dels polls, els primers vols...

Orientacionsiavaluació: El punt de fang és una eina per analitzar l’actitud i comportament de l’infant a partir de la implicació en el manteniment del punt de fang, la responsabilitat d’assumir un compromís, l’aprenentatge a través de l’observació de l’entorn més proper i el compartir amb els companys una tasca comuna que implica un bé aliè.

Perajudar-vosaferaquestseguimental’apartatdeRecursoseducatiusperal’alumnathihaunmodeldetaulaperpenjaral’aula;lapodeuutilitzar per repartir les tasques de manteniment del punt de fang tot apuntant el nom de l’infant en el dia de la setmana que li pertoqui vetllarperl’estatdelfangil’accióconcreta;posarterraoregar.En comptes de posar-hi el nom també hi podeu enganxar la seva fotografia,demaneraquesiguimésfàcilelrepartimentdetasques.



21

6 Recursos educatius

Fitxa1ActivitatLes orenetes arriben amb el bon temps i marxen quan fa fred

Fitxa2ActivitatOrenetes a l’aula (caldran dibuixos)

Dibuixos a enganxar:

dues orenetes cuablanca que arriben volant

cirererambflors

bassal d’aigua amb oreneta cuablanca que agafa fang

Primavera Estiu Tardor


oreneta cuablanca dins un niu

oreneta cuablanca en situació de repòs

cirerer amb cireres


un grup format per dues orenetes grans i quatre de petites que marxen

cirerer que li cauen les fulles

niu d’oreneta cuablanca buit



22

Fitxa3ActivitatPunt de fang

Quis’encarregadelpuntdefang?

Classe

............................

Dilluns Dijous DivendresDimarts Dimecres

* dibuix a mode d’exemple

............................

............................

............................

............................

............................

............................

Posar terra

Regar

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

* dibuix a moded’exemple

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................



23

7 Per saber-ne mésRecursosdidàctics

Cançons

Rivas,Noè, Cada festa una cançó,EdicionsBaula.Barcelona,2003 http://www.noerivas.com/nou_llibre/index_canons.htm#p1

Cançons i educació ambiental http://www.uib.es/depart/dceweb/cancons4.html

Llibres per a infants

Chottin,Ariane, Els animals a la ciutat. Ed. Baula. Col·lecció Coneixements Baula. Petit llibre enciclopèdic per explorar el món a partir de 6 anys.

L’ocell, Ed. Cruïlla, Col·lecció Món Meravellós. Llibre que combina pàgines opaques amb transparents per veure que hi ha a dins de les coses. Parla sobre les plomes, els ous, els nius, els becs, la manera com volen els ocells… De 3 a 6 anys.

L’ou, Ed. Cruïlla, Col·lecció Món Meravellós. Llibre que combina pàgines opaques amb transparents per veure que hi ha a dins de les coses. Parla de l’ou de la gallina, l’oreneta, el pit-roig, el corb, la merla i l’estruç;peròtambédelsousderèptils,amfibisiinsectes.De3a6anys.

Llibres i guies

AulaVerde,revistadeeducaciónambiental,núm.29,abrilde2006.Educando con las aves. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente. Consejería de Educación.

Cañellas,Teresa;Cardús,Cecilia, Descobrim els ocells de la nostra ciutat. Els ocells de Terrassa, a l’escola.Terrassa,abrilde1990.Laprimerapartés més general, la segona és sobre l’estudi dels ocells a la ciutat de Terrassa i els seu entorn. Inclou propostes educatives sobre els ocells.

Estraela,Joan,Pedrocchi,Vittorio,Brotons,LluísiHerrando,Sergi, atlas delsocellsnidificantsdeCatalunya1999–2002.Ed.LynxEdicions.Atlasornitològic amb informació de moltes espècies d’aus en una àmplia gamma d’hàbitats.

Matheu,Eloïsa, Ocells de Barcelona. Guies d’Educació Ambiental, 23. AjuntamentdeBarcelona,2005.Guiasobrelesprincipalsespèciesd’aus a la ciutat. Inclou un CD amb cants d’ocells.

MestreiRaventós,Pere, Manual de pedagogia ornitològica. Museu de Vilafranca,1989.Manualpràcticsobreornitologia.

MestreIRaventós,Pere, Ocells del Penedès. Ocells Nidificans, Segona part. Museu de Vilafranca, 1979. Una guia amb informació sobre les espècies d’ocellsnidificantsdelPenedès.

Muntaner,Jordi,Ferrer,XavierIMartinez-vilalta,Albert, Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra,Ed.Ketres.Atlasornitològicambinformació de moltes espècies d’aus en una àmplia gamma d’hàbitats.



24

Projecte Oreneta. Ajuda’ns a conèixer i conservar la població d’orenetes a la ciutat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Projecte de la ciutat de Barcelona en què hi participen escoles i particulars. Pretén fer un cens de les orenetes falciots i ballesters de la ciutat i protegir els nius existents i potenciar-ne la recuperació a partir de la col·locació de nius artificialsipuntsdefang.

http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/contenidoExterno/Pub_ala_verde/anter.html Revistessobreeducacióambientalambdiversespropostesdidàctiques.

Webs

www.orenetes.cat Pàgina web del Projecte Oreneta, una iniciativa d’estudi dels ocells i el medi urbà basada en la participació ciutadana i en el seguiment dels nius d’oreneta cuablanca.

www.ornitologia.org Pàgina web de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Es pot accedir al Servidor d‘Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC), portal de difusió de la informació recollida pels diferents projectes de seguiment de l‘ICO i informació referent als ocells de Catalunya.

Llocsd’interèspervisitar

CentredefaunasalvatgeLaComa Ctra. de Piera a Sant Sadurní d’Anoia, km 4,5. 08784Piera(l’Anoia-Barcelona) Tel.937706049,629300565 Presenta activitats pròpies per a escoles. Hi ha espècies representatives de la fauna ibèrica com els rapinyaires.

Elcimdelesàligues Paratge del pi solitari s/n SantFeliudeCodines(Barcelona) Tel.938662648 www.cimaligues.net Centre dedicat a l’estudi, cria i vol d’aus rapinyaires

ParcdelFoix,XarxadeParcsNaturals http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=12

L’escola dels Sentits CIÈNCIA - VINSEUM Museu de les ... › FitxersDescarrega ›...

Documents

Transcript of L’escola dels Sentits CIÈNCIA - VINSEUM Museu de les ... › FitxersDescarrega ›...