L’Escala de Valoració Sociofamiliar TSO L’Escala de ...L’Escala de Valoració Sociofamiliar...

Col·lecció Estudis Col·lecció Estudis

L’envelliment de la població és un dels grans reptes socials del segle xxi. Els serveis socials hauran de proveir de serveis de cura a un nombre creixent de persones i fer-ho amb dispositius més complexos. En aquest context, els i les professionals socials necessiten comptar amb instruments objectius, vàlids i fi ables que els permetin prioritzar les intervencions amb la població amb la qual treballen i que també els orientin sobre les àrees clau per les quals iniciar la seva acció professional.

En aquesta publicació es presenta l’Escala de Valoració Sociofamiliar TSO, que té com a objectiu avaluar de manera fi able i objectiva el grau de risc social de la situació d’una persona gran. Ha estat elaborada per professionals socials i sanitaris de la comarca d’Osona i investigadors de la Universitat d’Alacant. Aquest document conté l’Escala, el seu manual d’ús, els fonament teòrics i les conclusions del procés de validació que s’ha portat a terme.

L’E

scal

a de V

alora

ció S

oci

ofa

mili

ar T

SO

L’Escala de Valoració Sociofamiliar TSOFonaments, descripció, validació i instruccions d’ús - Versió 1. Català

3 3Sèrie Benestar i Ciutadania Sèrie Benestar i Ciutadania

978

8498

0393

37

L’Escala de Valoració Sociofamiliar TSO

Col·lecció Estudis

Sèrie Benestar i Ciutadania 3

L’Escala de Valoració Sociofamiliar TSOFonaments, descripció, validació i instruccions d’ús - Versió 1. Català

Els continguts d’aquesta publicació són propietat intel·lectual dels

seus autors. Els autors autoritzen l’ús individual de l’Escala TSO en

format paper en els processos d’intervenció professional.

Els autors no autoritzen la reproducció de l’Escala TSO en un suport

digital (plataforma en línia, programari o equivalent) sense el seu

permís exprés previ. Per a això, cal enviar una sol·licitud escrita

explicant l’ús que es vol donar a l’instrument al correu electrònic:

[email protected].

1a edició: juliol de 2020

© de l’edició: Diputació de Barcelona

© dels textos: els autors

© dels logotips de l’Escala: Gabinet d’Imatge i Comunicació Gràfica.

Universitat d’Alacant

Producció i edició: Gabinet de Premsa i Comunicació

de la Diputació de Barcelona

Composició: Jordi Rodríguez

ISBN: 978-84-9803-933-7

Autors

Víctor M. Giménez Bertomeu, Departament Treball Social i Serveis

Socials de la Universitat d’Alacant

Carme Guinovart Garriga, Hospital de la Santa Creu de Vic

Eva Rovira Soler, Ajuntament de Centelles

Núria Viñas Segalés, Consell Comarcal d’Osona

mailto:victor.gimenez%40ua.es?subject=

Índex

Presentació 6

Introducció 8

1. Descripció de l’Escala 101.1. Fitxa tècnica 101.2. Objectiu, destinataris, utilitats i enfocament 111.3. Estructura de l’Escala 12

2. Fonaments de l’Escala 142.1. Les necessitats socials de les persones grans i el seu 15

mesurament2.2. El mesurament de les necessitats socials en geriatria 162.3. L’Escala de Valoració Sociofamiliar (EVSF) 17

3. Procés de desenvolupament i validació de l’Escala 193.1. Objectius i resultats esperats 193.2. Procés d’elaboració i característiques de l’Escala TSO 203.3. Àmbit geogràfic i participants 213.4. Instrument 223.5. Procediment i garanties ètiques 23

4. Validesa i fiabilitat de l’Escala 244.1. Validesa de l’Escala TSO 244.1.1. Validesa de contingut 244.1.2. Validesa de criteri concurrent 254.1.3. Validesa de constructe (convergent i divergent) 264.1.4. Validesa discriminant 274.2. Fiabilitat de l’Escala TSO 28

5. Normes d’aplicació 295.1. Criteris genèrics de valoració 295.2. Procediment d’aplicació 30

6. Normes d’interpretació 336.1. Punts de tall 336.2. Percentils 346.3. Puntuacions tipificades 36

7. Recomanacions per a la intervenció professional basades 38 en els resultats de l’escala TSO

7.1. Recomanacions per a la intervenció amb el grup amb 40 «Absència de risc social»

7.2. Recomanacions per a la intervenció amb el grup amb 40 «Risc de problema social»

7.3. Recomanacions per a la intervenció amb el grup amb 41 «Problema social»

8. Bibliografia 43

Annex 1. Escala TSO 46

Annex 2. Escala TSO: plantilla d’anàlisi del canvi 48 (perspectiva longitudinal)

Annex 3. Glossari amb definicions i criteris específics 49 per indicadors

Annex 4. Preguntes freqüents (FAQ) 68

Annex 5. Instruments complementaris en la mesura 72 del funcionament social

6

Presentació

L’envelliment representa una oportunitat per a les nostres societats i, alho-ra, un repte per als sistemes d’atenció a les persones grans, que han de tenir en compte les seves necessitats i aspiracions diverses, i el desig de la majoria de persones d’envellir en el propi domicili i en l’entorn més proper.

Els municipis esdevenen, doncs, un espai essencial per garantir l’atenció a les necessitats de les persones al llarg del cicle de vida des del respecte a la dignitat i a la diversitat, evitant qualsevol forma de discriminació d’edat -fet que s’anomena edatisme-, però també de gènere, d’orientació sexual, d’origen, etc. L’atenció a l’envelliment ha de vetllar per un enfocament de garantia de drets, així com pel reforç de les xarxes comunitàries de suport i les relacions intergeneracionals.

L’impacte sanitari, econòmic i social generat per la Covid-19 ha posat de manifest la fragilitat del model d’atenció residencial i ha donat visibilitat a la crisi de les cures en l’entorn comunitari. En aquests moments és encara més necessari reforçar i repensar l’atenció a les persones grans des d’una perspectiva comunitària i sociosanitària que promogui l’envelliment actiu i l’atenció integral al domicili, així com el valor i reconeixement social del treball de cura.

Aquest document respon, doncs, a un repte que ja existia i que en el con-text actual ha pres una rellevància central en la societat i, en particular, als municipis: millorar l’atenció a les persones grans en els entorns comunita-ris i adaptar la societat a la transició demogràfica.

En aquest sentit, el primer element per a una bona atenció en l’entorn comunitari de les persones grans és un diagnòstic adequat que permeti va-lorar i mesurar les necessitats socials, així com orientar i prioritzar inter-vencions de manera equitativa i situant la persona al centre, sense deixar ningú enrere.

Aquest és precisament l’objectiu de l’eina Escala de Valoració Sociofa-miliar (Escala TSO) que us presentem, adreçada a professionals de serveis socials bàsics i treballadors i treballadores socials dels serveis sanitaris, per


7

mesurar de manera fiable i objectiva el grau de risc social d’una persona gran en el seu context sociofamiliar.

L’eina que presentem és una millora i una validació de l’Escala elabo-rada l’any 2011 per un grup de treballadors i treballadores socials de ser-veis socials i sanitaris de la comarca d’Osona i per la Universitat d’Alacant, a través d’un treball de cocreació de coneixement. Des de la Diputació de Barcelona volem facilitar i impulsar totes les iniciatives que permetin avan-çar en la millora del diagnòstic social mitjançant una col·lecció de publica-cions sobre el tema.

Espero que sigui una eina útil per promoure una millor atenció a les per-sones grans i, alhora, enfortir una societat de les cures en què el reconeixe-ment, la participació i el suport a les persones més vulnerables i a les persones cuidadores es converteixin en un compromís i en una prioritat central.

LLuïsa Moret

Presidenta de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar

8

Introducció

L’Estat espanyol és i serà en el futur pròxim un estat envellit. L’any 2015, quasi una de cada cinc persones era més gran de 65 anys i les previsions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) indiquen que el 2029 seran una de cada quatre i el 2064 més d’una de cada tres.

Així mateix, les dades oficials sobre el perfil de les persones que utilit-zen els serveis d’atenció primària dels serveis socials i dels serveis sanitaris indiquen que les persones més grans de 65 anys representen el grup pobla-cional que més freqüenta aquests serveis.

En aquests contextos, caracteritzats per l’elevada pressió assistencial i les llistes d’espera, els treballadors i les treballadores socials necessiten comp-tar amb instruments objectius, vàlids i fiables que els permetin prioritzar les intervencions amb la població amb la qual treballen i que també els ori-entin sobre les àrees clau per les quals cal iniciar la seva acció professional.

En aquest treball presentem els resultats principals del projecte d’actua-lització, millora i validació de l’Escala de Valoració Sociofamiliar, versió TSO (en endavant, Escala TSO) (Guinovart, Rovira i Rufí, 2011) per al seu ús en treball social amb població de 65 anys o més en contextos sociosanitaris comunitaris.

El projecte ha estat desenvolupat per professionals del treball social de serveis socials i sanitaris i de la universitat. El seu objectiu general ha con-sistit a elaborar una versió millorada i actualitzada de l’Escala TSO, en cas-tellà i en català, que tingués totes les característiques metodològiques exi-gibles per convertir-se en un instrument vàlid i fiable de pràctica habitual de les treballadores i els treballadors socials en la intervenció amb població geriàtrica. En aquest document presentem la versió en català.

Els continguts d’aquesta publicació estan estructurats de la manera següent:

• Primer, es descriuen de manera sintètica les característiques principals de l’Escala TSO, a través de la seva fitxa tècnica.

• En segon lloc, es presenten els fonaments teòrics i empírics en els quals es basa l’instrument. Els primers corresponen a una síntesi dels principals


9

continguts del marc teòric de la recerca, desenvolupat entorn del concepte de necessitat social, en particular en gent gran, i al seu mesurament. La fonamentació empírica correspon a una síntesi de les principals troba-lles de l’estat de la qüestió que sustenta la recerca, entorn del desenvolu-pament i ús de l’Escala de Valoració Sociofamiliar (EVSF).

• En tercer lloc, es descriu el procés metodològic seguit per al disseny, l’adaptació i la validació empírica de l’Escala TSO.

• En quart lloc, es mostren les evidències empíriques de validesa i fiabi-litat de l’Escala TSO, procedents de l’anàlisi quantitativa de les dades obtingudes.

• En cinquè lloc, es presenten les normes d’aplicació de l’instrument (criteris de valoració i procediment d’aplicació), així com les normes d’ interpretació dels resultats obtinguts després de la seva aplicació, tant en termes abso-luts (punts de tall) com relatius (percentils i puntuacions tipificades).

• En sisè lloc, s’estableix un vincle entre les evidències empíriques obtin-gudes, procedents de l’anàlisi de conglomerats de k mitjanes i de l’anàlisi discriminant, i la intervenció professional, amb la recomanació d’actua-cions per a la tipologia de grups de població que suggereixen els resultats de l’Escala TSO, segons el seu nivell de risc social.

• El treball es completa amb la relació de referències bibliogràfiques uti-litzades.

• Finalment, s’inclouen diversos annexos, pensats per al seu ús aplicat en els processos de valoració i diagnòstic: (1) la plantilla amb l’Escala TSO; (2) una plantilla per a l’anàlisi longitudinal del canvi basat en els resul-tats de l’Escala TSO; (3) un glossari amb les definicions dels principals termes utilitzats en l’Escala i amb criteris específics d’aplicació per indi-cadors; (4) un document amb respostes a les preguntes i als dubtes pro-fessionals més freqüents, elaborat a partir de l’anàlisi qualitativa de les observacions realitzades pel personal professional participant, recollides mitjançant preguntes obertes en l’instrument de recollida de dades en els dos mesuraments realitzats (test-retest), i (5) un inventari d’instru-ments, i complementaris que poden ser utilitzats per a aprofundir en el mesurament d’aspectes específics de la funció social en persones grans.

En conclusió, es presenta un instrument de mesurament del risc social per a ús en la pràctica professional del treball social amb població geriàtri-ca, desenvolupat mitjançant un procés de recerca rigorós i sobre la validesa i fiabilitat del qual s’han obtingut evidències empíriques robustes.

10

1. Descripció de l’Escala

1.1. Fitxa tècnica

Nom de l’escala Escala de Valoració Sociofamiliar, versió TSO (Escala TSO)

Número de versió i idioma

Versió 1. Català

Autors/es Víctor M. Giménez Bertomeu, Carme Guinovart Garriga, Eva Rovira Soler, Núria Viñas Segalés

Objectiu Avaluar de manera fiable i objectiva el grau de risc social de la situació d’una persona gran.

Destinataris Persones de 65 anys o més no institucionalitzades que resideixen de manera habitual en un entorn comunitari.

Persones que emplenen l’escala

Professionals: treballadors i treballadores socials dels serveis socials d’atenció primària i dels serveis sanitaris.

Abast i administració

Individual

Durada 2 minuts

Validació Grup d’Investigació sobre Treball Social i Serveis Socials. Universi-tat d’Alacant.Grup Osona.

Utilitat Identificar el grau de risc social (abast i intensitat) d’una persona gran per al cribratge de casos, per a la priorització de casos i/o per al disseny de plans individualitzats d’intervenció.Proporcionar una mesura fiable per al seguiment de la situació de la persona gran i l’avaluació dels resultats dels plans d’intervenció.

Baremació Puntuacions directes, percentils i puntuacions estàndard (M = 0; DT = 1).

Material Manual i Escala

Logos identificatius


11

1.2. Objectiu, destinataris, utilitats i enfocament

L’Escala permet fer una primera mirada estructurada, ràpida i senzilla a la situació d’una persona gran en un moment temporal concret, que inclou com a indicadors1 les variables que s’han comprovat que són clau en la lite-ratura científica per fer la valoració social i establir el grau de risc social de les persones grans i els plans de treball que se’n deriven i, a més, incorpora un procés de reflexió derivat de la pràctica de professionals socials experts en aquest àmbit i en el nostre context sociocultural.

Té com a objectiu permetre al o la professional mesurar de manera fia-ble i objectiva el grau de risc social de la situació d’una persona gran en un moment temporal concret, en termes d’abast (indicadors afectats) i intensi-tat (risc per indicador i risc global), mitjançant una primera i breu mirada estructurada a la seva situació social.

Els destinataris són persones de 65 anys o més no institucionalitzades que resideixen de manera habitual en un entorn comunitari. Es tracta, doncs, d’un instrument d’avaluació de situacions individuals.

Les seves utilitats principals en la pràctica diària, des del punt de vis-ta sincrònic, poden ser tant de cribratge de casos, de priorització de casos i d’intervencions poblacionals com d’establiment de plans de treball, prio-ritzant intervencions en els indicadors definitoris del risc per a cada cas con-cret. A més, des del punt de vista diacrònic, si és aplicada diverses vegades al mateix cas, proporciona una mesura fiable per al seguiment de la situa-ció de la persona gran i l’avaluació dels resultats dels plans d’intervenció.

L’Escala ofereix als professionals un enfocament de treball basat en dos aspectes centrals:

a. La valoració de necessitats es fa des de la perspectiva geriàtrica. L’Escala parteix d’una reelaboració d’escales que han estat pensades i utilitzades en la valoració geriàtrica. Això fa que reculli aspectes rellevants conside-rats com a factors de risc i de protecció clàssics en geriatria (convivència versus viure sol, aïllament versus contactes socials freqüents, etc.).

b. En relació amb el diagnòstic social, ofereix una primera aproximació senzilla, breu i ràpida a les necessitats de la persona, orienta en quines àrees i, si cal, permet una valoració complementària en profunditat.Permet visualitzar els indicadors que impliquen un «problema», els des-criptors concrets que els caracteritzen, la magnitud o intensitat i el pes

1. La bibliografia i els i les professionals parlen de l’estructura de l’Escala utilitzant habitual-ment el terme dimensions, però realment no són dimensions, sinó indicadors.

12


de cada indicador en el risc social global d’una persona. Cadascun d’ells pot ser objecte d’avaluacions més profundes per completar el diagnòstic social i per dissenyar un pla de treball més ampli. En els annexos es re-cullen els instruments amb els quals es pot aprofundir en el diagnòstic o la valoració de cada indicador (denominació dels diversos instruments i referència bibliogràfica de la seva versió validada en castellà).

1.3. Estructura de l’Escala

L’Escala s’estructura en tres nivells: indicadors, ítems i descriptors.

a. IndicadorsL’indicador correspon a una determinada àrea d’elements definitoris de necessitats bàsiques de les persones grans que són habituals en els pro-cessos d’intervenció del treball social. Està estructurada en cinc indicadors: • I1. Estructura i funció familiar.• I2. Contactes socials. • I3. Ajuda necessitada i rebuda de la xarxa de recursos formals i/o in-

formals en les activitats de la vida diària (AVD).• I4. Ingressos econòmics.• I5. Habitatge.

b. Ítems Cada indicador conté cinc ítems i cada ítem té un o més descriptors de si-tuacions que es poden donar en la valoració de l’indicador corresponent. Els ítems estan puntuats de l’1 al 5 en funció de la gravetat del risc. Com més alta és la puntuació, la situació descrita està associada a un risc major.

c. DescriptorsEls descriptors són la relació d’evidències empíriques o dades concretes que descriuen la situació social de la persona que s’està valorant, i es-tan agrupats en diferents ítems en funció d’un determinat nivell de risc.


13

A continuació, oferim com a exemple l’estructura de l’indicador I1-Es-tructura i funció familiar:

Taula 1. Exemple d’estructura de l’indicador I1. Estructura i funció familiar

Indicador Ítems ( Puntuació)

Descriptors

Estructura i funció familiar

1 Viu en parella i/o família i hi ha fills/es o altres familiars que ajuden.

2 Viu en parella i/o família d’edat similar, hi hagi o no fills/es o altres familiars que ajuden.

3 Viu en parella i/o família amb dificultats de capacitat i/o disponibilitat i/o disposició per tenir-ne cura i/o que presta cures de llarga durada.

Viu sol/a i hi ha fills/es o altres familiars que ajuden.

4 Viu sol/a i hi ha fills/es o altres familiars amb dificultats de capacitat i/o disponibilitat i/o disposició per tenir-ne cura.

5 Viu sol/a amb família distant (físicament o afectivament) o no hi ha familiars ni cuidadors/es.

Falta de cures, amb o sense convivència amb els familiars.

14

2. Fonaments de l’Escala2

A l’Estat espanyol, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la pobla-ció més gran de 65 anys representava el 19 % de la població el 2015 (INE, 2015; Abellán i Pujol, 2016), i les projeccions indiquen que serà del 25 % el 2029 i del 39 % el 2064 (INE, 2014). Aquesta situació es reflecteix en l’ús dels serveis socials i sanitaris per part d’aquesta població. En el nivell primari, les persones més grans de 65 anys suposen el 40 % de les persones usuàries dels serveis socials (MSSSI, 2012) i les que més freqüenten els serveis sani-taris (MSSSI, 2013). És, a més, un col·lectiu especialment vulnerable, els factors de vulnerabilitat del qual són l’edat, la salut, la situació socioeconò-mica, la discapacitat i el debilitament de les relacions (MSSSI, 2015).

D’aquesta manera, els i les professionals necessiten instruments vàlids i fiables per orientar i prioritzar les intervencions amb aquesta població, que se sustentin en un marc teòric consistent que asseguri la incorporació del coneixement existent sobre el col·lectiu o fenomen a què vulguin di-rigir la seva acció, així com en una fonamentació empírica derivada de la revisió de resultats de l’experiència d’ús dels instruments desenvolupats i aplicats prèviament.

2. Aquest apartat és una versió modificada i ampliada de la comunicació: V. M. Giménez Ber-tomeu, C. Guinovart GarriGa, E. rovira Soler, N. viñaS SeGaléS i A. rufí vila (2017), «La Escala de Valoración Socio-familiar, versión TSO (EVSF-TSO): actualización, mejora y validación del instrumento para estimar el riesgo social en población anciana desde el Trabajo Social en ser-vicios sociales y sanitarios», a A. I. lima fernández, E. PaStor Seller i C. verde dieGo (coord.), Comunidades sostenibles: dilemas y retos desde el trabajo social, 2017, Cizur Menor (Navarra), Aranzadi Thomson Reuters.


15

2.1. Les necessitats socials de les persones grans i el seu mesurament

Les definicions de necessitat social, habitualment molt generalistes, es rela-cionen amb estats de manca d’allò que es considera útil i necessari per al desenvolupament personal i la integració social en una societat concreta (Ballester, 1988; Reglero, 2004).

Per categoritzar i operativitzar les necessitats en aquest treball, s’ha uti-litzat la classificació que recull l’article 3.2. de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials de Catalunya, que planteja tres grans àmbits de necessitats: les que repercuteixen en l’autonomia personal i el suport a la dependèn-cia, les que ho fan en les relacions personals i socials, i les que repercuteixen en els aspectes personals bàsics propis de la subsistència i qualitat de vida.

Les necessitats de les persones grans estan fortament caracteritzades per l’àmbit de necessitat de l’autonomia personal, ja que en aquest moment del cicle vital una part important de les seves dificultats deriven de l’envelliment i de les seves conseqüències. Les necessitats relacionals i socials sovint es ve-uen alterades per les dinàmiques canviants que generen els processos d’aten-ció i cures que necessiten les persones grans, que a la vegada també acaben relacionant-se amb les necessitats materials i instrumentals (subsistència) en un grup poblacional amb ingressos reduïts, habitatges amb barreres, etc.

Pel que fa al mesurament de les necessitats, en el cas de les persones grans, l’instrument del qual la geriatria s’ha dotat per comptar amb una valoració i un pla d’atenció integral de les seves necessitats és la valoració geriàtrica integral (VGI), que es defineix com un mètode diagnòstic mul-tidimensional, dissenyat per identificar, descriure i quantificar les capaci-tats i els problemes físics, funcionals, mentals i socials d’una persona gran, estructurat en quatre dimensions (valoració clínica, valoració funcional, valoració mental i valoració social) (Dóriga i Guillén, 1998; SEGG, 2015). Aquest abordatge biopsicosocial dels problemes de les persones grans i la sistematització de la seva valoració ha demostrat la seva eficàcia en termes de resultats clínics i ús de recursos (Rubenstein, Stuck, Siu i Wieland, 1991; Stuck, Siu, Wieland, Rubenstein i Adams, 1993).

El desenvolupament i l’ús sistemàtic d’instruments de mesura (escales) en cada dimensió de la VGI ha constituït un dels seus trets definitoris i ha aportat elements de valor respecte a una valoració clínica estàndard. Així, la seva utilitat està ben descrita tant en el seu vessant de pràctica directa (valoració, descripció, cribratge, monitoratge i seguiment de la intervenció,

16


predicció i avaluació) com en el seu vessant indirecte i de recerca, a partir de l’ús de dades agregades amb finalitats similars a les comentades (Vonk, Tripodi i Epsein, 2007).

2.2. El mesurament de les necessitats socials en geriatria

La funció social és una de les dimensions de la VGI. Es tracta d’un concepte complex i multidimensional que planteja dificultats metodològiques per al seu mesurament (Kane i Kane, 1993 i 2000; Kane, 2006):

• D’una banda, les derivades de la seva definició mateixa, ja que és un con-cepte tan ampli que inclou totes les relacions i activitats de les persones interaccionant en família i comunitat i que tenen lloc en la societat (Kane i Kane, 1993).

• I de l’altra, la inexistència d’un patró de referència (gold standard) per avaluar-la (Levin, 2000), perquè és un constructe subjecte a condicions canviants segons la cultura, els valors personals, els rols, etc.

Així, l’estandardització i el desenvolupament d’instruments de l’àrea de la funció social han estat més tardans que en altres àrees de la VGI, aspecte atribuïble tant a les raons esmentades com també a certa resistència en la seva utilització per part dels mateixos treballadors socials, ja que percebien que la «simplificació» de la informació que aporta l’aplicació d’instruments no recull la globalitat de la situació que s’atén (Kane i Kane, 1993).

El 1994, les conclusions de la International Conference: Geriatric Assess-ment Technology, celebrada a Florència, fan una aportació importantíssima ja que estableixen una proposta consensuada sobre les sis dimensions que haurien de constituir la valoració de la funció social: xarxes socials, suport social, sobrecàrrega del cuidador, recursos socials, benestar subjectiu i sa-tisfacció, i valors i creences (Kane, 1995). Les mateixes conclusions apunten a la necessitat de valorar i mesurar de manera sistemàtica alguns aspectes de la funció social per incrementar el coneixement i les habilitats clíniques en la intervenció en aquesta funció.

Des de llavors, autors de referència en l’àmbit de la geriatria (Lubben, 2006) insisteixen en la necessitat de comptar amb instruments breus de me-sura de la funció social que tinguin les propietats psicomètriques bàsiques per assegurar la seva utilització en les pràctiques professionals quotidianes: ser vàlids i fiables (Rubin i Babbie, 2014; Corcoran i Fisher, 2013).


17

2.3. L’Escala de Valoració Sociofamiliar (EVSF)

Els primers instruments que valoraven la funció social en geriatria es van crear durant els anys setanta del segle xx en contextos anglosaxons. Les se-ves traduccions validades al castellà no apareixen fins als anys noranta del mateix segle, quan pràcticament està emergint l’atenció geriàtrica especi-alitzada a l’Estat espanyol, que ha incorporat ja els instruments bàsics de valoració clínica funcional i mental, però no els de valoració social (es duen a terme amb entrevistes semiestructurades o amb preguntes sobre els àm-bits d’interès).

En aquest context, Elena Díaz Palacios, treballadora social d’un centre de salut de Gijón, l’any 1993 va publicar en la Revista de Trabajo Social y Salud una proposta d’escala de valoració social estructurada en cinc indicadors (situació familiar, situació econòmica, habitatge, suports de la xarxa social i relacions socials) (Díaz, Domínguez i Toyos, 1993), dirigida a valorar les necessitats socials de les persones grans. La publicació posterior de l’arti-cle en la Revista Española de Geriatría y Gerontología (Díaz, Domínguez i Toyos, 1994) fa que la seva difusió en els àmbits d’atenció geriàtrica a l’Estat espanyol sigui importantíssima i que els equips la incorporin per a la siste-matització i valoració de les necessitats socials de les persones grans, tenint en compte que els instruments anglosaxons traduïts són poc operatius per la seva extensió i falta d’adaptació al context espanyol.

La revisió bibliogràfica elaborada per establir l’estat de la qüestió al voltant d’aquest instrument mostra que entre 1993 i 2015 es publiquen vint-i-dos treballs sobre l’Escala i les seves versions. Les principals con-clusions de la seva anàlisi són les següents:

• L’Escala original va néixer per iniciativa de treballadors socials i l’únic treball de validació complet (validesa i fiabilitat) també el duen a terme treballadors socials, conjuntament amb un tècnic de l’àrea de salut de la seva zona de treball (García González et al., 1999).

• Hi ha almenys set versions diferents de l’Escala original, una d’elles en portuguès.

• Només podrien considerar-se versions validades de l’original la publica-da per García González et al. (1999), en castellà, i la de Mourão (2008), en portuguès.

• Hi ha treballs que indiquen que s’ha fet un estudi de validació de l’Es-cala, però és incomplet, ja que en realitat només se n’estudia la capacitat predictiva enfront de diferents fenòmens (validesa de criteri predictiva o validesa de predicció), sense estudiar-ne la fiabilitat.

18


• La versió més utilitzada és la validada (García González et al., 1999), cone-guda popularment com a «Escala de Gijón». La seva difusió és àmplia, es-pecialment entre els equips de salut, i és utilitzada tant per professionals socials com per sanitaris, o conjuntament. És la versió que faciliten els manuals d’escales recomanades de valoració geriàtrica de les conselleries de Salut de moltes comunitats autònomes i també està inclosa en els seus sistemes d’informació (per exemple, el de l’Institut Català de la Salut a Catalunya o el de la Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana).

• En l’estudi de validació de la versió original, els autors no concreten els punts de tall, sinó que exposen una doble proposta en funció de l’agru-pació de les dades de sensibilitat i especificitat que es manegin. Expo-sen que a l’àrea de la valoració del risc social és millor tenir més falsos positius que deixar de detectar situacions (falsos negatius).

• Els punts de tall que més s’utilitzen són els proposats en la primera ver-sió de l’Escala (Díaz, Domínguez i Toyos, 1993, 1994).

• Principals problemes i dificultats que es constaten:• El gran nombre de versions i adaptacions sorgides fa pensar que els

equips que la utilitzen no acaben de trobar un ajust clar entre l’Es-cala i les necessitats que detecten.

• Dificultats de comparació dels resultats, perquè, fins i tot utilitzant la mateixa versió, no sempre es presenten les dades seguint els punts de tall establerts, defineixen el risc a partir d’un determinat punt de tall que no es correspon amb els utilitzats habitualment o correspo-nen a mostres poblacionals de característiques diferents.

19

3. Procés de desenvolupament i validació de l’Escala3

El projecte Estudi de validesa i fiabilitat de la versió revisada de l’Escala de Valoració Sociofamiliar - TSO (Escala TSO) per al seu ús en treball social s’inicia el juny de 2013, partint d’una recerca prèvia guardonada el 2011 amb el V Premi Dolors Arteman de recerca en l’àmbit del treball social, del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (Guinovart, Rovira i Rufí, 2011).

El nou projecte va ser promogut conjuntament per la Universitat d’Ala-cant (Víctor M. Giménez Bertomeu, Departament de Treball Social i Ser-veis Socials) i per tres treballadores socials en actiu de la comarca d’Osona (Barcelona): Carme Guinovart Garriga, Hospital de la Santa Creu de Vic; Eva Rovira Soler, Ajuntament de Centelles, i Núria Viñas Segalés, Consell Comarcal d’Osona.

3.1. Objectius i resultats esperats

L’objectiu general del projecte va ser elaborar una versió millorada de l’Es-cala TSO, en castellà i català, que tingués totes les característiques metodo-lògiques exigibles per convertir-se en un instrument vàlid i fiable de pràctica habitual per als treballadors i treballadores socials en la intervenció amb població geriàtrica.

Com a resultats esperats d’aquest projecte de recerca, es pretenia millo-rar l’atenció professional a la gent gran i també contribuir a la millora de les seves condicions de vida, per dues vies:

3. Aquest apartat és una versió modificada i ampliada de la comunicació: V. M. Giménez Ber-tomeu, C. Guinovart GarriGa, E. rovira Soler, N. viñaS SeGaléS i A. rufí vila (2017), «La Escala de Valoración Socio-familiar, versión TSO (EVSF-TSO): actualización, mejora y validación del instrumento para estimar el riesgo social en población anciana desde el Trabajo Social en ser-vicios sociales y sanitarios», a A. I. lima fernández, E. PaStor Seller i C. verde dieGo (coord.), Comunidades sostenibles: dilemas y retos desde el trabajo social, 2017, Cizur Menor (Navarra), Aranzadi Thomson Reuters.


20

a) Des del punt de vista del diagnòstic: generant l’Escala TSO com a ins-trument vàlid i fiable que aporti informació al professional:• Per estimar el risc social en població geriàtrica.• Per jerarquitzar les intervencions.

b) Des del punt de vista de la intervenció del treball social: aportant al pro-fessional orientacions o recomanacions d’intervenció en funció del risc social, que incloguin:• Àrees d’intervenció.• Prioritats d’intervenció.• Tipologia d’intervencions professionals necessàries.• Tipologia de recursos necessaris.

3.2. Procés d’elaboració i característiques de l’Escala TSO

Per al desenvolupament de l’Escala:

• Es va partir de la versió de Guinovart, Rovira i Rufí (2011), en llengua catalana.

• Aquesta versió es va revisar i es va actualitzar a partir de la revisió teò-rica sobre les necessitats de la població geriàtrica i el seu mesurament i de la revisió de les diferents versions de l’EVSF publicades i dels seus resultats.

• També es van revisar i es van actualitzar l’Escala i els seus descriptors des del punt de vista semàntic, i es van incorporar els aprenentatges ob-tinguts de l’experiència acumulada en l’ús de la versió anterior de la qual es partia.

• Finalment, mitjançant un procés de traducció i retrotraducció, es va ge-nerar la versió catalana definitiva (amb suport del Consorci de Norma-lització Lingüística de Catalunya i del Servei de Llengües i Cultura de la Universitat d’Alacant), i d’aquesta, la versió en castellà.

Com a resultat, es van elaborar dues noves versions de l’Escala revisa-des i actualitzades: l’Escala TSO, tant en llengua catalana com en llengua castellana.

Finalment, es va elaborar un pretest d’ambdues versions a partir de casos reals atesos per les professionals participants en l’equip del projecte. Com a resultat, es van introduir canvis menors en la redacció dels descriptors.

21


Per a cada versió de l’Escala, es va elaborar un manual d’ús que incloïa: característiques; criteris genèrics de valoració; procediment d’ús; defini-ció d’indicadors, conceptes i descriptors, i instruccions per a la valoració i el registre.

El procés complet d’elaboració de l’Escala se sintetitza en la figura següent:

Il·lustració 1. Procés d’elaboració de l’Escala TSO en les versions en castellà i català

EVSF-TSO (2011) (Català)

EVSF-TSO (2015) (Català)

Revisió teòrica (necessitats i el seu mesuramentRevisió empírica (EVSF i versions)

Revisió EVSF-TSO (2011)

Pretest

+Manual de uso (2016)

(Castellà)

+Manual d’ús (2016)

(Català)

Traducció-retrotraducció

Font: Elaboració pròpia.

3.3. Àmbit geogràfic i participants

L’àmbit geogràfic de la recerca va comprendre les províncies d’Alacant i Barcelona.

Les persones participants van ser professionals i persones usuàries dels serveis on treballaven els i les professionals:

• La selecció de professionals es va fer mitjançant un mostreig no proba-bilístic intencional o estratègic entre les persones interessades a partici-par-hi que treballessin amb població de 65 anys o més, als serveis socials de les entitats locals o als serveis sanitaris d’atenció primària o d’atenció especialitzada (hospitals) i que tinguessin ordinador i accés a Internet a la feina. Es van emprar dues variables d’estratificació (tipus de muni-cipi i context institucional d’intervenció i es va assignar una grandària equivalent a cada estrat en la mostra total (afixació simple).


22

• La selecció de persones usuàries (casos) la van fer els i les professionals mitjançant un mostreig aleatori no probabilístic intencional o estratègic entre les últimes 15 persones grans ateses abans de la data d’inici de la primera recollida de dades, que tinguessin 65 anys o més i de les quals el o la professional comptés amb tota la informació necessària per em-plenar l’Escala.

Per a la validació de la versió en català, els i les professionals que van aportar els casos vàlids van ser 37 treballadors i treballadores socials de les províncies d’Alacant (35 %) i Barcelona (65 %) que treballaven amb població de 65 anys o més, als serveis socials de les entitats locals (54 %) o als serveis sanitaris d’atenció primària (30 %) o d’atenció especialitzada (hospitals) (16 %). La majoria van ser dones (87 %) i tenien entre 31 i 58 anys. La seva experiència laboral com treballadores socials era de 14 anys de mediana (rang: 33) i de 10 anys treballant amb persones de 65 anys o més (rang: 33).

Les persones usuàries de 65 anys o més van ser 505, la majoria dones (65 %). Les seves edats oscil·laven entre els 65 i els 99 anys, i aproximadament un terç residien o bé en municipis de menys de 5.000 habitants, en municipis de 5.000 a 20.000 habitants o en municipis de més de 20.000. El 65 % vivien soles. Quant a la procedència dels casos vàlids, el 58 % van ser aportats per professionals dels serveis socials i el 42 % pels serveis sanitaris.

3.4. Instrument

La recollida de dades es va fer mitjançant un formulari electrònic que em-plenaven els i les professionals participants. Va ser elaborat amb l’aplicació Qüestionaris 2.0 de la Universitat d’Alacant i estructurava les variables d’es-tudi en quatre àrees:

• (1) Dades de l’avaluador/a i del cas.• (2) Criteri clínic o valoració professional global.• (3) Criteri clínic o valoració professional específica per a cada indicador.• (4) Escala TSO.

En els dos mesuraments que es van realitzar durant el procés de valida-ció empírica (test-retest), el formulari complet es va emplenar en 4 minuts i 28 segons de mediana (rang: 1:24:36). L’emplenament de l’Escala TSO ex-clusivament va ser d’1 minut i 45 segons de mediana (rang: 0:14:58).

23


3.5. Procediment i garanties ètiques

Per a la selecció de participants i de casos i per a la recollida de dades, es va seguir un procediment rigorós i sistemàtic. En primer lloc, el setembre de 2015 l’equip investigador va enviar una carta a professionals de les provín-cies d’Alacant i Barcelona amb el perfil previst en la recerca explicant els objectius de l’estudi i sol·licitant-los la participació emplenant un formulari electrònic. En segon lloc, el gener de 2016 es va enviar una segona carta per confirmar la selecció de participants i per avançar alguns aspectes del con-tingut de la seva participació i la data prevista per a la sessió de formació prèvia a la recollida de dades. En tercer lloc, el febrer de 2016 es va fer la convocatòria a professionals a les sessions de formació sobre l’Escala i el procediment d’ús i introducció de dades. Finalment, es van enviar les con-vocatòries d’inici de la recollida de dades en cadascun dels dos mesuraments previstos, amb els recordatoris posteriors corresponents. Totes aquestes co-municacions es van fer mitjançant el correu electrònic.

La recollida de dades va tenir lloc en dos moments:

• Primer mesurament: del 29 de febrer al 20 de març de 2016.• Segon mesurament: de l’11 d’abril al 6 de maig de 2016.

Com a garantia que s’havien adoptat les estratègies adequades de protec-ció dels participants, el projecte va ser aprovat pels comitès d’ètica següents:

• El Comitè d’Ètica de la Recerca de la Universitat d’Alacant.• El Comitè Ètic d’Investigació Clínica (CEIC) de la Fundació d’Osona

per a la Recerca i l’Educació.

24

4. Validesa i fiabilitat de l’Escala

Un instrument de mesurament o avaluació estandarditzat ha de ser vàlid i fiable (Giménez Bertomeu, 2014). Tot seguit aportem les evidències de fi-abilitat i validesa obtingudes en l’estudi que fan de l’Escala TSO una eina robusta per a l’avaluació del risc social en gent gran.

4.1. Validesa de l’Escala TSO

La validesa d’un instrument de mesurament fa referència al grau en què aquest mesura «realment» el que pretén mesurar, és a dir, el grau en què les diferències de puntuació reflecteixen «realment» les diferències existents entre els individus en la característica estudiada (Latiesa, 1994, p. 342).

Dels diferents tipus de validesa existents, es van estudiar els següents.

4.1.1. Validesa de contingut

La validesa de contingut fa referència al grau en què l’eina mesura els prin-cipals aspectes del constructe objecte d’estudi (el risc social en gent gran) (Latiesa, 1994, p. 344-348; Ramada-Rodilla, Serra-Pujadas i Delclós-Clanchet, 2013, p. 64) i ha estat establerta a partir de:

• Les versions prèvies. L’Escala TSO va partir d’un instrument amb ver-sions prèvies ja validades, que es volia actualitzar i millorar. Així, es va elaborar una anàlisi exhaustiva de les versions existents que va configu-rar l’estat de la qüestió del projecte.

• La revisió de la literatura científica sobre necessitats socials en gent gran i el seu mesurament, especialment en el marc de la valoració geriàtrica integral. Els resultats d’aquesta revisió bibliogràfica van servir de fona-mentació teòrica del treball.


25

• El judici d’experts. Els ítems van ser revisats pels membres de l’equip d’investigació amb àmplia experiència professional en el fenomen, en la població d’estudi i en l’ús de versions prèvies de l’instrument en procés de validació.

4.1.2. Validesa de criteri concurrent

La validesa de criteri concurrent fa referència el grau d’associació de l’ins-trument amb un criteri extern de referència (gold standard) (Latiesa, 1994, p. 344-348). En aquest estudi, es va fer una anàlisi de validesa de criteri, comparant les puntuacions de l’Escala amb la classificació de les situacions individuals segons el criteri clínic del treballador o treballadora, en qualitat de gold standard o criteri expert. Es van utilitzar dos procediments (Abell, Springer i Kamata, 2009, p. 118-130; DeVellis, 2012, p. 61-64): d’una banda, els coeficients de correlació (r de Pearson per a variables contínues), i de l’altra, l’anàlisi de sensibilitat i especificitat, mitjançant l’anàlisi de corbes ROC, prenent la valoració professional en el mesurament 1 com a gold stan-dard, en les quatre variants disponibles (ex ante, global contínua, global or-dinal i ex post).

En primer lloc, pel que fa a les correlacions entre l’Escala TSO i la valo-ració professional (coeficient de correlació r de Pearson), es van trobar cor-relacions positives molt fortes entre l’Escala TSO i la valoració professional tant en el mesurament 1 (r = ,803; p ≤ ,01) com en el mesurament 2 (r = ,807; p ≤ ,01). Aquests resultats indiquen que l’Escala TSO està associada de ma-nera positiva i amb intensitat molt forta amb el criteri professional, fet que proporciona les primeres evidències de la seva validesa de criteri concurrent.

En segon lloc, pel que fa a l’anàlisi de sensibilitat i especificitat basada en corbes ROC, cal recordar que la sensibilitat és la capacitat de l’instrument per detectar les persones que presenten el fenomen d’estudi (verdader positiu) i l’especificitat és la capacitat d’aquest per detectar les persones que no presen-ten el fenomen d’estudi (verdader negatiu) (O’Sullivan, 2011, p. 138). Es con-sidera que la sensibilitat i l’especificitat són acceptables si tenen valors supe-riors a 0,80 (Ramada-Rodilla, Serra-Pujadas i Delclós-Clanchet, 2013, p. 65).

Tenint en compte el tipus d’instrument de què es tracta (orientat al cri-bratge o detecció del risc social en gent gran), s’esperava que tingués una alta sensibilitat, és a dir, una probabilitat alta de detectar els verdaders po-sitius i una baixa probabilitat d’identificar falsos negatius (1-especificitat).

Els resultats de l’anàlisi de sensibilitat i especificitat permeten afirmar que l’Escala té una alta sensibilitat (identifica el 80 % o més dels casos com a verdaders positius) i una baixa probabilitat d’identificar falsos negatius

26


(detecta al voltant del 20 % dels casos o menys com a falsos negatius), en les quatre variants disponibles del criteri clínic o valoració professional (ex ante, global contínua, global ordinal i ex post).

Així, per exemple, considerant com a punt de tall de la valoració profes-sional global (puntuació contínua) la del llindar entre el «problema social moderat» i el «problema social sever», els resultats mostren que l’àrea sota la corba és adequada (AUC = ,949) perquè presenta valors superiors a 0,90 amb una significació de p < 0,05, un baix error estàndard (,018) i amb un interval de confiança del 95 % (IC 95 %) de ,914-,984, és a dir, superior al 90 %, la qual cosa indica que té una bona capacitat discriminant.

4.1.3. Validesa de constructe (convergent i divergent)

Les evidències de validesa de constructe de l’instrument es van identificar a partir de la verificació de l’existència o no d’associacions o diferències signi-ficatives en les puntuacions de l’Escala TSO segons les característiques dels casos i dels i les professionals (Abell, Springer i Kamata, 2009, p. 113-118). Es van utilitzar coeficients de correlació (r de Pearson i rho de Spearman) i proves de diferències de mitjanes (prova t de Student i l’anàlisi ANOVA, i els seus equivalents no paramètrics).

Respecte a les diferències en les puntuacions de l’Escala TSO segons les característiques dels casos:

• El gènere i l’estructura familiar són els dos factors més importants as-sociats a les puntuacions de l’Escala TSO: ser dona i viure sol/a implica més risc social. • En el cas del gènere, la prova t de Student va indicar que les dones te-

nien puntuacions significativament més altes tant en el mesurament 1 (t = 2,770; p ≤ ,05) com en el mesurament 2 (t = 2,226; p ≤ ,05). Una anàlisi més detallada de les diferències va mostrar que l’indicador I4-Ingressos econòmics era l’indicador amb diferències constants se-gons el mesurament. Així, les diferències d’1 punt entre les mitjanes de cada gènere poden ser explicades per la bretxa de gènere existent quant a les pensions (les dones grans tenen pensions un 38 % infe-riors a les dels homes).4

4. Dades calculades a partir de la quantia mitjana del total de pensions (tots els règims) segons el gènere, el febrer de 2016. Font: Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. Històric d’estadístiques de pensions publicades. Any 2016 (febrer). Pensions contributives en vigor. Pensions per sexe, règim i classes. https://bit.ly/2XQNSHs

https://bit.ly/2XQNSHs


27

• En el cas de l’estructura familiar, la prova t de Student va indicar que les persones que vivien soles tenien puntuacions significativament més altes tant en el mesurament 1 (t = 6,018; p ≤ ,01) com en el me-surament 2 (t = 6,605; p ≤ ,01), de quasi 2 punts. La literatura és clara en aquest sentit: viure sol/a és un factor de risc social en gent gran.

• L’absència de diferències de mitjanes i de correlacions significatives i ro-bustes amb la resta de variables sociodemogràfiques dels casos, especi-alment l’edat i el grau de dependència de la persona gran (però també el tipus de municipi de residència, el tipus de cas i l’existència de reconeixe-ment de dependència), està justificada perquè l’instrument és una escala d’avaluació del risc social (constructe més relacionat amb la valoració de l’esfera social de la VGI) i no del risc sanitari o de salut (constructe més relacionat amb la valoració de les esferes clíniques, funcionals o mentals), on les variables d’edat i les relacionades amb la dependència tindrien una associació més directa que amb el risc social.

Pel que fa a les diferències en les puntuacions de l’Escala TSO segons les característiques dels professionals, els resultats trobats indiquen la inde-pendència de l’avaluació amb l’Escala TSO respecte a les variables profes-sionals avaluades (gènere, edat, anys d’experiència professional i grau d’ús d’instruments estandarditzats), és a dir, l’avaluació no sembla associada a les característiques del o la professional que fa l’avaluació.

4.1.4. Validesa discriminant

Per proporcionar evidències de la validesa discriminant de l’Escala TSO, es va emprar l’anàlisi de conglomerats de k mitjanes i l’anàlisi discriminant (Gómez, Verdugo, Arias i Navas, 2008; Verdugo, Gómez i Arias, 2009).

En primer lloc, es va comprovar la capacitat classificatòria de l’Escala TSO per diferenciar individus a partir de les puntuacions globals (contí-nues) del mesurament 1, mitjançant l’anàlisi de conglomerats de k mitjanes. Els resultats van mostrar l’existència de tres grups significativament dife-rents (F = 1210,502; p = ,000), coincidents amb la classificació de tres grans nivells de risc social de l’Escala TSO:

• El clúster 1 (n = 228) agrupa els casos al voltant del risc de problema so-cial. Es caracteritza pel risc social lleu en tots els indicadors, amb molt bona situació social en I5-Habitatge.

28


• El clúster 2 (n = 185) agrupa els casos al voltant de l’absència de risc de problema social. Es caracteritza per l’absència del risc social en tots els indicadors i oscil·la entre una molt bona o bona situació en tots ells.

• El clúster 3 (n = 92) agrupa els casos al voltant de l’existència de problema social. Es caracteritza pel risc social moderat en I1-Estructura i funció familiar, I2-Contactes socials i I3-Ajuda necessitada i rebuda, amb afec-tació lleu en I4-Ingressos econòmics i absència de risc en I5-Habitatge.

En segon lloc, sabent que entre els tres grups existien puntuacions de l’Escala TSO significativament diferents, es va dur a terme una anàlisi dis-criminant múltiple per conèixer quins són els indicadors que classifiquen en cadascun dels tres grups o clúster. Els resultats van mostrar que el model discriminant permet distingir significativament entre els grups (λ12 = ,162 i р = ,000; λ2 = 0,948 i р = ,000) i identifica dues funcions discriminants, de les quals la primera mostra un percentatge de variància explicada del 99 %, un autovalor superior a 1 i una alta correlació canònica. Finalment, la validació creuada del model discriminant per comprovar la seva capaci-tat predictiva va indicar que es pot esperar que classifiqui correctament el 99 % dels futurs casos.

4.2. Fiabilitat de l’Escala TSO

La fiabilitat fa referència a la «propietat de l’instrument que produeix els mateixos resultats en diferents proves» (Latiesa, 1994, p. 341), és a dir, a la seva capacitat per produir resultats semblants en diferents aplicacions.

Dels diferents procediments existents per estimar la fiabilitat de l’Esca-la, es va seleccionar l’estudi de la seva estabilitat (fiabilitat temporal o re-productibilitat), utilitzant el procediment test-retest. Així, es va calcular el coeficient de correlació intraclasse (CCI) per estimar el grau d’acord entre observadors (intraobservadors) en els dos mesuraments, quan es tracta de variables d’escala. El CCI estima el grau de variació de les puntuacions de dos mesuraments realitzats en un temps 1 i en un temps 2. Valors del CCI inferiors a 0,40 indiquen poca reproductibilitat de l’instrument, va-lors iguals o superiors a 0,75 indiquen una reproductibilitat excel·lent i els valors intermedis (> 0,40 i < 0,75) mostren una reproductibilitat adequada.

L’anàlisi de la fiabilitat intraobservadors en el procediment test-retest mitjançant el CCI va trobar un coeficient de correlació intraclasse excel·lent en la versió en català de l’Escala TSO (CCI = 0,927; IC = 95 %: 0,913-0,938; F = 13,648, p = 0,000).

29

5. Normes d’aplicació

Abans d’utilitzar l’Escala (Annex 1), cal fer una lectura atenta del manual i, en particular, la descripció de l’instrument, el glossari amb definicions i criteris específics per indicadors (Annex 3) i les normes d’aplicació i interpretació de l’instrument.

5.1. Criteris genèrics de valoració

a) Moment de la valoració. La valoració cal fer-la sempre en un moment temporal determinat i en situacions estables pel que fa a les necessitats socials de la persona gran. Habitualment és la situació observada en la data en què es fa la valora-ció o en un moment determinat en el passat recent (valoració basal) en el cas que la situació estigui canviant.

b) Subjectes d’avaluació. L’instrument valora situacions individuals; no és una eina d’avaluació de situacions familiars.Si hi ha persones cuidadores que són també persones grans i que també presenten dificultats com a persona, o dificultats en la cura de la perso-na a ava luar, s’ha d’avaluar la situació individual d’aquesta persona cui-dadora considerant-la una persona usuària diferenciada.

c) Valoració segons criteris professionals. La valoració de necessitats i l’as-signació de l’ítem que estableix el nivell de risc es fa sempre segons el criteri professional de qui avalua el cas, no a partir de la percepció sub-jectiva de la persona usuària sobre la seva situació.Per exemple: • El o la professional pot considerar insuficient el nivell d’ajuda que rep

una persona usuària, encara que aquesta pensi que no en necessita més: es classifica com a ajuda insuficient.


30

• La persona usuària pot considerar que el seu habitatge està en con-dicions, quan el o la professional observa que té dèficits bàsics o es-tructurals: es classifica com habitatge inadequat.

d) Valoració segons els efectes o resultats sense interpretar les causes. S’han de valorar sempre les evidències observades (descriptors) «aquí i ara» segons els seus efectes o resultats. Les causes d’aquests resultats poden ser diverses, però no les hem d’interpretar quan se selecciona un ítem. Per exemple, quan intervé la voluntat de la persona usuària en la realit-zació d’activitats o en l’acceptació de l’ajuda:• Podria sortir al carrer (no té cap impediment físic ni d’habitatge),

però no surt. Com a resultat: no té contacte social.• Podria cobrir la seva cura personal, però no ho fa. Com a resultat:

carència de cures.• Podria tenir ajuda per part dels serveis públics i/o de la família, però

no ho vol. Com a resultat: no es pot exercir l’ajuda.e) Valoració dels canvis. La valoració és única en un moment determinat,

però cal tornar-la a fer cada vegada que es produeixin canvis. D’aquesta manera, l’Escala ens pot oferir mesures amb perspectiva longitudinal.

5.2. Procediment d’aplicació

a) Tècniques de recollida d’informació. Les tècniques de recollida de la in-formació que cal per completar el registre a l’Escala han de ser les que utilitzi normalment el o la professional de treball social en els processos de diagnòstic. És recomanable l’ús de l’entrevista semiestructurada i, si cal, l’anàlisi documental. En cap cas no s’ha d’aplicar l’Escala durant la interacció directa entre el professional i l’usuari, com si es tractés d’un qüestionari o d’una entrevista estructurada.

b) Sistemàtica de registre. Com que els cinc indicadors avaluen aspectes so-cials diferents, alhora cal:• D’una banda, observar els descriptors destacats en negreta per poder

fer la primera classificació.• I de l’altra, decidir l’ítem definitiu que es correspon millor amb la

situació que és objecte de valoració, en funció de les opcions que do-nen la resta de descriptors complementaris.

La negreta és una característica identificativa que pretén facilitar la ru-tina d’emplenar l’Escala.Per exemple, en la valoració de l’estructura i funció familiars es donen dues situacions principals d’estructura familiar: Viure en parella/ família

31


(ítems 1, 2 i 3) i Viure sol/a (ítems 3, 4 i 5). Una vegada el o la professional ha classificat el cas en el primer grup o en el segon, acaba de decidir l’ítem definitiu a seleccionar a partir de la informació complementària referida a la funció d’ajuda familiar que aporta cadascun d’ells.

Il·lustració 2. Exemple d’arbre de decisions de la sistemàtica de registre amb l’Escala TSO

INDICADOREstructura i

funció familiar

Primer pas:Decisió 1

Segon pas:Decisió 2

Viure en parella/família(Ítems 1, 2, 3)

Ítem 1. Viu en parella i/o família i hi ha fills/es o altres familiars que ajuden.

Ítem 2. Viu en parella i/o família d’edat similar, hi hagi o no fills/es o altres familiars que ajuden.

Ítem 3. Viu en parella i/o família amb dificultats de capacitat i/o disponibilitat i/o disposició per tenir-ne cura i/o que presta cures de llarga durada.

Ítem 3. Viu sol/a i hi ha fills/es o altres familiars que ajuden.

Ítem 4. Viu sol/a i hi ha fills/es o altres familiars amb dificultats de capacitat i/o dis-ponibilitat i/o disposició per tenir-ne cura.

Ítem 5. Viu sol/a amb família distant (física-ment o afectivament) o no hi ha familiars ni cuidadors/es.Falta de cures, amb o sense convivència amb els familiars.

Viure sol/a o falta de cures

Independentment de l’estructura(Ítems 3, 4, 5)

Font: Elaboració pròpia.

c) Com utilitzar els descriptors múltiples. A cada ítem hi pot haver descri-tes una o diverses situacions adequades i/o problemàtiques. Poden estar separades per un punt o negreta.Quan es tracta d’un descriptor múltiple, les diverses situacions que es descriuen no cal que es donin necessàriament de manera simultània, sinó que, només que es constati que se’n compleix una, es pot seleccio-nar aquest ítem independentment que es donin o no les altres.


32

d) Càlcul del nivell de risc social global. El nivell de risc social global es cal-cula sumant les puntuacions directes dels ítems seleccionats a cada in-dicador. Aquesta puntuació oscil·la entre 5 punts (puntuació mínima) i 25 punts (puntuació màxima). Per a la comprensió adequada d’aquesta puntuació, s’han de consultar les instruccions per a la interpretació dels resultats de l’Escala i l’annex amb els barems d’interpretació.

33

6. Normes d’interpretació

Els criteris d’interpretació es fonamenten en les evidències empíriques tro-bades en l’estudi de validesa i fiabilitat de l’Escala TSO. Els criteris tenen la limitació del fet que el grup normatiu o de referència (la població d’estudi) no es va poder seleccionar mitjançant un mostreig probabilístic i, per tant, no és una mostra estadísticament representativa del conjunt de la gent gran. No obstant això, aquest fet és, d’altra banda, bastant comú en els processos de validació d’instruments estandarditzats, per la dificultat per accedir a mostres estadísticament representatives. En el seu lloc, es va segmentar la mostra intencionalment, seguint els criteris d’estratificació d’interès per a la investigació descrits en l’apartat sobre les persones participants.

6.1. Punts de tall

Les evidències obtingudes amb l’anàlisi de sensibilitat i especificitat, que fan que l’Escala permeti discriminar l’existència o no de problema social, mostren que existeix «problema social» quan la puntuació de l’Escala TSO es troba entre els 14,50 i els 15,50 punts, és a dir, la marca de classe de l’in-terval teòric del «problema social lleu», de manera que la proposta teòrica de punts de tall s’ajusta de manera molt adequada al criteri del gold stan-dard. En conclusió, es poden mantenir com a llindar de l’existència de pro-blema social segons l’Escala TSO els valors superiors a 15 punts. Amb aquest punt de tall es garanteix que s’identificaran més del 80 % dels verdaders po-sitius i no s’arribarà a més del 20 % de falsos negatius.

Per tant, els punts de tall definitius de l’Escala TSO són els que s’indi-quen en la taula que segueix.


34

Taula 2. Punts de tall de l’Escala TSO (criteris d’interpretació)

Classificació teòrica

Molt bona situació social

(MBSS) (5-8)

Bona situació social

(BSS) (9-12)

Problema social lleu

(PSLL) (13-17)

Problema social

moderat (PSM) (18-21)

Problema social sever

(PSS) (22-25)

Nivell de risc Absència de problema social

Risc de pro-blema social Problema social

Puntuació global Escala TSO ≤ 12 > 12 i ≤ 15 > 15

6.2. Percentils

Els percentils s’utilitzen per a la interpretació de la puntuació d’un cas, de manera complementària a la puntuació directa individual. Són útils per comparar la puntuació individual amb les d’un grup de referència i identi-ficar la posició relativa de la persona respecte al grup. Per exemple, una per-sona amb una puntuació directa individual situada en el percentil 25 indica que el 25 % de persones del grup de referència té una puntuació inferior a la seva i un 75 % té una puntuació superior.

Les diferències significatives segons gènere i situació de convivència apunten a la necessitat de considerar també aquestes variables per compa-rar les puntuacions directes individuals amb les de cada subgrup d’aquestes variables i interpretar correctament el resultat que ens ofereix l’Escala TSO.

De manera detallada, la distribució de puntuacions per percentils és la següent:

35


Taula 3. Percentils de les puntuacions globals de l’Escala TSO, segons població general, gènere i situació de convivència (Mesurament 1)

Puntuacions directes globals

Població general

Gènere Situació de convivència

Dona Home Viu sol/a No viu sol/a

Per

cent

ils 5 8,00 8,00 7,00 9,00 8,00

10 9,00 9,00 8,00 10,00 8,00

15 10,00 10,00 9,00 11,00 9,00

20 10,00 10,00 9,40 11,00 10,00

25 10,50 11,00 10,00 12,00 10,00

30 11,00 11,00 10,00 12,00 10,00

35 11,00 12,00 11,00 13,00 11,00

40 12,00 12,00 11,00 13,00 11,00

45 12,00 13,00 11,00 13,00 11,00

50 13,00 13,00 12,00 14,00 12,00

55 13,00 13,00 12,00 14,00 12,00

60 13,00 14,00 13,00 14,00 13,00

65 14,00 14,00 13,00 15,00 13,00

70 14,00 14,00 14,00 15,00 14,00

75 15,00 15,00 14,75 16,00 14,00

80 15,00 15,00 15,00 16,00 15,00

85 16,00 16,00 16,00 17,00 15,00

90 17,00 17,00 17,00 18,00 16,00

95 18,00 18,00 18,00 19,00 17,65


36

6.3. Puntuacions tipificades

Les puntuacions típiques, o z, s’utilitzen per a la interpretació de la puntu-ació d’un cas, de manera complementària a la puntuació directa i als per-centils. Com els percentils, són útils per comparar la puntuació individual amb les d’un grup de referència i identificar la posició relativa de la persona respecte a la mitjana del grup. Expressen la distància entre les puntuacions directes individuals i la mitjana, en termes de desviacions típiques, és a dir, indiquen quantes desviacions típiques hi ha des de la puntuació directa in-dividual fins a la mitjana. Per exemple, una persona amb una puntuació tí-pica de −2,5 significa que la seva puntuació individual està dues vegades i mitja per sota de la mitjana del seu grup de referència (menys risc respecte al grup); si el signe és positiu, indica que la puntuació individual està per sobre de la mitjana del grup de referència (més risc respecte al grup).

Aquestes puntuacions indiquen la relació entre puntuacions amb inde-pendència del grup, variable o unitat de mesurament, la qual cosa permet comparar puntuacions expressades en escales diferents.

De nou, les diferències significatives segons gènere i situació de convi-vència apunten a la necessitat de considerar també aquestes variables per comparar les puntuacions individuals amb les mitjanes de cada subgrup d’aquestes variables i interpretar correctament el resultat que ens ofereix l’Escala TSO.

La distribució de puntuacions típiques és la següent:

37


Taula 4. Puntuacions z de les puntuacions globals de l’Escala TSO, segons població general, gènere i situació de convivència (Mesurament 1)

Puntuacions típiques (z)

Població general

Gènere Situació de convivència

Dones Homes Viu sol/a No viu sol/a

Pun

tuac

ió d

irect

a 5 −2,5 −2,7 −2,3 −3,1 −2,4

6 −2,2 −2,4 −2,0 −2,8 −2,0

7 −1,9 −2,0 −1,7 −2,4 −1,7

8 −1,6 −1,7 −1,3 −2,1 −1,4

9 −1,2 −1,4 −1,0 −1,7 −1,0

10 −0,9 −1,0 −0,7 −1,4 −0,7

11 −0,6 −0,7 −0,4 −1,0 −0,4

12 −0,2 −0,3 −0,1 −0,6 0,0

13 0,1 0,0 0,2 −0,3 0,3

14 0,4 0,3 0,6 0,1 0,6

15 0,7 0,7 0,9 0,4 0,9

16 1,1 1,0 1,2 0,8 1,3

17 1,4 1,3 1,5 1,1 1,6

18 1,7 1,7 1,8 1,5 1,9

19 2,1 2,0 2,2 1,8 2,3

20 2,4 2,4 2,5 2,2 2,6

21 2,7 2,7 2,8 2,6 2,9

22 3,0 3,0 3,1 2,9 3,3

23 3,4 3,4 3,4 3,3 3,6

24 3,7 3,7 3,7 3,6 3,9

25 4,0 4,0 4,1 4,0 4,3

38

7. Recomanacions per a la intervenció professional basades en els resultats de l’escala TSO

Aquestes recomanacions pretenen establir un vincle entre els resultats de l’Escala TSO i la intervenció professional, prenent com a punt de partida la classificació en tres grups de risc que permet l’Escala. Les orientacions han estat elaborades tenint en compte, d’una banda, les evidències empíriques obtingudes en aquest estudi (característiques sociodemogràfiques i abast i intensitat del risc social segons l’Escala en cada grup), i de l’altra, la siste-matització de l’experiència professional amb la gent gran.

En primer lloc, cal destacar que les característiques de la intervenció so-cial estan orientades i limitades pel tipus de servei on es detecta i s’avalua la situació social:

• Àmbit comunitari: des de l’atenció primària social i/o de salut és possi-ble treballar en un marc temporal ampli i en plans d’atenció de conti-nuïtat, en els quals pot haver-hi intervencions definides i programades en funció del cribratge de risc que ofereix l’Escala TSO i el diagnòstic social posterior.

• Àmbit institucional: des de l’atenció especialitzada (hospital d’aguts i/o atenció sanitària intermèdia) on es donen contactes episòdics i limitats en el temps, les intervencions han d’estar més adreçades a identificar els efectes-canvis de la situació de salut motiu de l’ingrés sobre els indica-dors socials basals a l’Escala i per fer un pla de treball inicial que, en ge-neral, s’orienta o fa èmfasi en dues línies:• Afavorir processos adaptatius als canvis (rols, pèrdues, organització

familiar, etc.).• Acompanyament en el retorn a la comunitat, consolidant els resul-

tats de salut i funcionals assolits a través d’intervencions de suport tècnic (articulació de serveis i/o prestacions possibles) i de treball en xarxa per assegurar continuïtat d’atenció.


39

En conseqüència, aquestes recomanacions àmplies i generals, posant l’èmfasi en la intervenció des d’un àmbit comunitari, han de ser ajustades a la intervenció professional que es pot portar a terme segons les competèn-cies atribuïdes al context institucional del o la professional (serveis socials o sanitaris d’atenció primària o hospitals).

En segon lloc, cal esmentar els aspectes generals aplicables a tots els grups de risc a l’hora de la intervenció:

• Contextualitzar la valoració amb l’Escala TSO en relació amb tres as-pectes que solen ser importants en la intervenció amb gent gran:• Demogràfics: edat, gènere i situació de convivència.• Dependència: tipus de necessitats establertes o que es poden generar

en funció de l’evolució dels problemes de salut.• Salut: la situació de salut de la persona i perspectives evolutives que

es poden donar.• En el resultat de l’Escala, observar bé la distribució de la puntuació de

risc en els diversos indicadors i identificar els que tenen puntuacions més altes (on els ítems puntuen 3, 4 o 5) per tenir una primera orientació o mapa per prioritzar les intervencions.

• La intervenció social pot ser directa i/o indirecta, i en funció dels resul-tats de l’Escala progressarà en dos aspectes:• Intensitat de les accions: més intervencions, més immediatesa, ne-

cessitat de supervisió-seguiment amb periodicitat més curta, etc.• Tipologia d’accions: informatives, d’assessorament-suport, educa-

tives-capacitadores i adreçades al canvi, de suport tècnic (inclouria prestacions, serveis i assistència material i institucional), de supervi-sió-seguiment, d’avaluació (objectius-indicadors de l’assoliment del pla d’intervenció) i de derivació/treball en xarxa si és el cas (inclou-ria coordinació interna-externa).

• Sempre que sigui possible, incorporar la persona objecte d’intervenció en el seu pla de treball. Incorporar també, sempre que es pugui, el seu entorn familiar o cuidador.

• Abans d’iniciar qualsevol intervenció, és recomanable establir contacte i coordinació d’actuacions entre els serveis socials i sanitaris que hi ha-gin intervingut o puguin haver de fer-ho.

• En el cas d’intervenció en l’àmbit comunitari, per facilitar a la persona usuària la relació amb els serveis, és d’interès acordar el o la professional referent del cas (en funció del context de salut, de dependència i/o dels criteris de vulnerabilitat-exclusió social, pot ser més adequat un o altre). El referent del cas es pot modificar en funció de l’evolució del cas.

40


Seguidament es descriuen propostes d’intervenció en els tres grups de risc social que es donen respecte a la puntuació de l’Escala. Les recomana-cions respecte a la tipologia i la intensitat de les intervencions que es donen són aplicables per igual als àmbits comunitari i institucional, amb les pe-culiaritats assenyalades a l’inici d’aquest apartat respecte al context insti-tucional de referència.

7.1. Recomanacions per a la intervenció amb el grup amb «Absència de risc social»

S’han de tenir en compte els aspectes generals ja esmentats.En general i com que no hi ha risc social en relació amb els indicadors

de l’Escala, les intervencions han de tendir a ser amb orientació preventi-va, de poca intensitat i de tipologia informativa. Han de permetre, a la per-sona i/o família, identificar quan la seva situació de necessitats futures pugui ser susceptible de millora, amb la intervenció dels serveis socials i/o sanita-ris, i facilitar l’accés als drets socials que se li puguin reconèixer.

Entre les accions mínimes a desenvolupar hi ha les següents:

1. Tenir detectats els familiars de referència o les persones en qui es delega i les seves dades de contacte (en especial el seu telèfon).

2. Revisar si hi ha teleassistència —es pot coordinar i pactar el seguiment telefònic i retorn d’informació al treballador o treballadora social dels serveis socials d’atenció primària (SSAP).

3. Programar accions de seguiment com a prevenció una vegada l’any (vi-sita a domicili, contacte telefònic). Valorar si cal implementar alguna actuació preventiva per mantenir la bona situació social.

4. Una vegada l’any aplicar de nou l’Escala TSO.

7.2. Recomanacions per a la intervenció amb el grup amb «Risc de problema social»

S’han de tenir en compte els aspectes generals ja esmentats.Com que es tracta de situacions de risc social, les intervencions haurien

d’anar dirigides a minimitzar el risc potencial, amb l’objectiu que aquest no s’acabi instaurant com a problema social establert. Així, és probable que la tipologia d’intervencions es diversifiqui, i conjuntament amb interven-cions informatives, les d’assessorament-capacitació així com les de suport


41

tècnic i d’avaluació de resultats siguin necessàries. La intensitat serà de ca-racterístiques moderades tant en el marge temporal per a la implementació del pla com en la periodicitat de seguiment.

La proactivitat en la intervenció social en aquest grup és una eina de va-lor, en el sentit que el benefici que la situació de risc es contingui o canviï a millor és molt més alt que el cost de dedicació professional que representa.



2. Programar una visita domiciliària i/o entrevista social complementària, abans de tres mesos, per aprofundir en el coneixement dels indicadors en què hi ha més risc de problema social (es pot fer ús dels instruments complementaris d’avaluació). Establir i compartir el diagnòstic social, sempre que es pugui, amb la persona.

3. Coordinar-se amb els recursos o serveis actius. 4. Fer el pla de treball amb la participació de la persona i implementar-lo. 5. Fer seguiment de la situació. Reavaluar la situació, aplicant l’Escala TSO,

abans de tres mesos. Si es manté el risc de problema social, revisar per què no s’han produït els canvis esperats per disminuir-lo i, sobre la base d’això, decidir si calen modificacions en el pla de treball i en la tempora-litat de seguiment. Programar com a mínim dos seguiments l’any (visita a domicili), amb un objectiu de mantenir i reforçar els resultats assolits en els casos de millora, i de supervisió i control evolutiu en els que ha calgut canvi de pla o en els que no s’han produït canvis a millor.

7.3. Recomanacions per a la intervenció amb el grup amb «Problema social»

S’han de tenir en compte els aspectes generals ja esmentats.Com que es tracta de situacions de problema social establert, les inter-

vencions han d’anar dirigides a revertir sempre que sigui possible la situació problemàtica i fer-ho al més ràpid possible (es pot fer ús dels instruments complementaris d’avaluació). Les intervencions han de ser diverses, segu-rament hauran d’incloure totes les tipologies descrites i requeriran treball coordinat i/o en xarxa amb altres serveis. La intensitat d’intervenció pro-bablement haurà de ser alta, amb un esforç professional important en un temps inicial.

42


La millora en aquests casos pot tenir un component de fragilitat, i con-solidar-la requerirà un seguiment intensiu.



2. Programar visita domiciliària per aprofundir en els indicadors en què es detecta problema social, entre els 15 i 30 dies següents (es pot fer ús dels instruments complementaris d’avaluació). Establir i compartir el diagnòstic social, sempre que es pugui, amb la persona.

3. Coordinar-se amb els recursos o serveis actius. Plantejar alguna actua-ció immediata, si és necessària.

4. Compartir el diagnòstic social entre professionals de serveis socials bà-sics i de salut. Plantejar visita domiciliària conjunta, si és convenient. Recollir quina informació té la persona de la seva situació, quines són les seves voluntats i preferències, així com i on vol ser atesa.

5. Promoure la realització d’un pla de treball conjunt i compartit de tots els i les professionals i serveis que hi intervenen per, entre d’altres:a) Establir les atencions a dur a terme en el període més immediat (curt

termini - menys de tres mesos), incloent-hi també actuacions preven-tives i formatives d’autocura, si són possibles.

b) Decidir també la periodicitat de l’actuació proactiva (visites de segui-ment cada tres o quatre mesos). Aplicar l’Escala TSO en les visites de seguiment al domicili.

6. Dur a terme el pla de treball i els professionals implicats han de fer un resum d’aquest diagnòstic i del pla de treball perquè consti en els res-pectius sistemes informàtics dels serveis socials i de salut.

43

8. Bibliografia

Abell, N.; Springer, D. W.; Kamata, A. (2009). Developing and Validating Rapid Assessment Instruments. Nova York (NY): Oxford University Press.

Abellán, A.; Pujol, R. (2016). «Un perfil de las personas mayores en España, 2015. Indicadores estadísticos básicos». Informes Envejecimiento en red [en línia]. Núm. 14, p. 1-22. <https://bit.ly/37MYee6>

Ballester, L. (1988). «Marco conceptual para el análisis de las necesidades sociales». Cuadernos de Trabajo Social [en línia]. Núm. 1, p. 63-75. <https://bit.ly/37N2jPm>

Corcoran, K.; Fischer, J. (2013). Measures for Clinical Practice and Rese-arch: A Sourcebook. 5a ed. Nova York (NY): Oxford University Press.

Devellis, R. F. (2012). Scale Development: Theory and Applications. 3a ed. Thousand Oaks (CA): Sage.

Díaz, E.; Domínguez, O.; Toyos, E. (1993). «Resultados de la aplicación de una escala de valoración socio-familiar en Atención Primaria». Revista de Trabajo Social y Salud. Vol. 16, p. 137-156.

— (1994). «Resultados de la aplicación de una escala de valoración socio-fa-miliar en Atención Primaria». Revista Española de Geriatría y Ge ron-to logía. Vol. 29(4), p. 239-245.

Dóriga, P.; Guillén, F. (1998). «Aproximación clínica al paciente geriátri-co. Técnicas de valoración geriátrica. Evaluación clínica, funcional, mental y social». A: SmithKline Beecham [ed.]. Monografías de actu-alización en geriatría. P. 5-37. Madrid: Editores Médicos, S. A.

García González, J. V.; Díaz, E.; Salamea, A.; Cabrera, D.; Menéndez, A.; Fernández Sánchez, A.; Acebal, V. (1999). «Evaluación de la fiabili-dad y validez de una escala de valoración social en el anciano». Atención Primaria [en línia]. Vol. 23(7), p. 434-440. <https://bit.ly/3enjidB>

https://bit.ly/37MYee6

https://bit.ly/37N2jPm

https://bit.ly/3enjidB


44

Giménez Bertomeu, V. M. (2014). «Escalas y Trabajo Social: utilidad para el diagnóstico y la investigación en la práctica profesional». A: Pastor, E.; Martínez, M. T.; Avilés, M.; Doménech, Y. [coord.]. El trabajo social ante el reto de la crisis y la educación superior. P. 977-987. Madrid: Universitas.

Gómez, L. E.; Verdugo, M. A.; Arias, B.; Navas, P. (2008). «Evaluación de la calidad de vida en personas mayores y con discapacidad: La Escala FUMAT». Intervención Psicosocial [en línia]. Vol. 17(2), p. 189-199. <https://bit.ly/3fPfHWd>

Guinovart, C.; Rovira, E.; Rufí, A. (2011). Experiència d’ús i resultats d’una escala de valoració sociofamiliar en ancians per part de treballa-dors socials a la comarca d’Osona. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

Instituto Nacional de Estadística (INE) (2014). Proyección de la Población de España 2014-2064 [en línia]. <https://bit.ly/2YTahTi>

— (2015). Cifras de Población a 1 de enero de 2015 [en línia]. <https://bit.ly/2YUm0Rw>

Kane, R. A. (1995). «Assessment of Social Functioning: Recommendations for Comprehensive Geriatric Assessment». A: Rubenstein, L. Z.; Wieland, D.; Bernabei, R. [ed.]. Geriatric Assessment Technology: The State of Art. P. 91-110. Milà: Editrice Kurtis.

— (2006). «Standardised Measures Commonly Used in Geriatric Assessment». A: Berkman, B.; D’Ambruoso, S. [ed.]. Handbook of Social Work in Health and Aging. P. 737-748. Nova York (NY): Oxford University Press.

Kane, R. A.; Kane, R. L. (1993). Evaluación de las necesidades en los ancia-nos. Guía práctica sobre los instrumentos de medición. Barcelona: SG Editores.

Kane, R. L.; Kane R. A. [ed.]. (2000). Assessing Older Persons: Measures, Meaning and Practical Applications. Nova York (NY): Oxford University Press.

Latiesa, M. (1994). «Validez y fiabilidad de las observaciones sociológicas». A: García Ferrando, M.; Ibáñez, J.; Alvira, F. [comp.]. El análisis de la realidad social: métodos y técnicas de investigación. P. 335-364. Madrid: Alianza.

Levin, C. (2000). «Social Functioning». A: Kane, R. L.; Kane, R. A. [ed.]. Assessing Older Persons: Measures, Meaning and Practical Applications. P. 170-199. Nova York (NY): Oxford University Press.

Lubben, J. (2006). «Abbreviated and Targeted Geriatric Assessment». A: Berkman, B.; D’Ambruoso, S. [ed.]. Handbook of Social Work in Health and Aging. P. 729-736. Nova York (NY): Oxford University Press.

https://bit.ly/3fPfHWd

https://bit.ly/2YTahTi

https://bit.ly/2YUm0Rw

https://bit.ly/2YUm0Rw

45


Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (MSSSI) (2012). Memoria del Sistema de Información de Usuarios de Servicios Sociales (SIUSS). Año 2012 [en línia]. <https://bit.ly/2CqnlI1>

— (2013). Informe anual del Sistema Nacional de Salud, 2013 [en línia]. <https://bit.ly/37ZQHsJ>

— (2015). Las Personas Mayores en España. Informe 2014 [en línia]. Madrid: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. <https://bit.ly/3fQFvBn>

Mourão, L. M. R. (2008). Aplicação da Escala de Gijón em Rastreio de Risco Social [en línia]. Universidade de Aveiro (Portugal). Secção Autónoma de Ciências da Saúde. <https://bit.ly/2YUqqI7>

O’Sullivan, T. (2011). Decision Making in Social Work. 2a ed. Hampshire: Palgrave Macmillan.

Ramada-Rodilla, J. M.; Serra-Pujadas, C.; Delclós-Clanchet, G. L. (2013). «Adaptación cultural y validación de cuestionarios de salud: re-visión y recomendaciones metodológicas». Salud Pública de México [en línia]. Vol. 55 (1), p. 57-66. <https://bit.ly/2V16stW>

Reglero, M. (2004). «Necesidades de la sociedad actual: colectivos sociales tradicionalmente excluidos del mundo educativo». Educación y futuro: revista aplicada de investigación y experiencias educativas [en línia]. Vol. 10, p. 51-60. <https://bit.ly/2V7DIzT>

Rubin, A.; Babbie, E. R. (2014). Research Methods for Social Work. 8a ed. Belmont (CA): Brooks/Cole, Cengage Learning.

Rubenstein, L. Z.; Stuck, A. E.; Siu, A. L.; Wieland, G. D. (1991). «Impacts of Geriatric Evaluation and Management Programs on Defined Outcomes: Overview of the Evidence». Journal of American Geriatrics Society [en línia]. Vol. 39 (S1), p. 8-16. <https://bit.ly/3hQvuFN>

Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG) (2015). MIR Geriatría. Programa docente de la especialidad de geriatría [en línia]. <https://bit.ly/3152nc2>

Stuck, A. E.; Siu, A. L.; Wieland, G. D.; Rubenstein, L. Z.; Adams, J. (1993). «Comprehensive Geriatric Assessment: A Meta-Analysis of Controlled Trials». The Lancet [en línia]. Vol. 342(8878), p. 1032-1036. <https://bit.ly/2V3sfBp>

Verdugo Alonso, M. A.; Gómez Sánchez, L.; Arias Martínez, B. (2009). Evaluación de la calidad de vida en personas mayores: La Escala FUMAT [en línia]. Salamanca: Instituto Universitario de Integración en la Comunidad (INICO). <https://bit.ly/2V6gXwa>

Vonk, M. E.; Tripodi, T.; Epstein, I. (2007). Research Techniques for Clinical Social Workers. 2a ed. Nova York (NY): Columbia University Press.

https://bit.ly/2CqnlI1

https://bit.ly/37ZQHsJ

https://bit.ly/3fQFvBn

https://bit.ly/3fQFvBn

https://bit.ly/2YUqqI7

https://bit.ly/2V16stW

https://bit.ly/2V7DIzT

https://bit.ly/3hQvuFN

https://bit.ly/3152nc2

https://bit.ly/2V3sfBp

https://bit.ly/2V6gXwa

46

Annex 1. Escala TSO

Formulari editable disponible a:

https://bit.ly/3f83j2A

Avaluador/a Data d’avaluació

Nom i cognoms de la persona avaluada

Número d’identificació Edat

Gènere □ Dona □ Home Situació de convivència □ Viu sol/a □ No viu sol/a

I1. Estructura i funció familiar Puntuació

Viu en parella i/o família i hi ha fills/es o altres familiars que ajuden. 1

Viu en parella i/o família d’edat similar, hi hagi o no fills/es o altres familiars que ajuden. 2

Viu en parella i/o família amb dificultats de capacitat i/o disponibilitat i/o disposició per tenir-ne cura i/o que presta cures de llarga durada.

Viu sol/a i hi ha fills/es o altres familiars que ajuden.3

Viu sol/a i hi ha fills/es o altres familiars amb dificultats de capacitat i/o disponibilitat i/o disposició per tenir-ne cura. 4

Viu sol/a amb família distant (físicament o afectivament) o no hi ha familiars ni cuidadors/es.

Falta de cures, amb o sense convivència amb els familiars.5

I2. Contactes socials Puntuació

Contactes socials periòdics (> una vegada/setmana) fora del domicili i participació en xarxes àmplies de contactes/activitats. 1

Contactes socials periòdics (> una vegada/setmana) fora del domicili amb familiars, veïns/es o altres persones, derivats de la realització d’activitats instrumentals (comprar, anar al banc, etc.) o d’altres (visites mèdiques, etc.) que li són necessàries.

2

Contactes socials periòdics (> una vegada/setmana) dins o fora del domicili només amb la família i/o amb un àmbit de relació restringit. 3

Contactes socials puntuals (≤ una vegada/setmana i/o irregulars) només al domicili amb la família i/o amb un àmbit de relació restringit. 4

Sense contactes socials: no rep visites, no surt al carrer i/o aïllament social. 5

I3. Ajuda necessitada i rebuda de la xarxa de recursos formals i/o informals en les activitats de la vida diària (AVD)

Puntuació

No requereix ajuda. 1

Requereix ajuda i la rep de la xarxa informal i/o formal i és suficient. 2

Requereix ajuda i la rep en la seva major part d’una persona cuidadora externa (privada) i és suficient, independentment que estigui o no complementada per la xarxa informal i/o formal. 3

Requereix ajuda i la rep de la xarxa informal i/o formal i és insuficient. 4

Requereix ajuda i no té suport de la xarxa de recursos (formal/informal) i/o no es pot exercir. 5



47

I4. Ingressos econòmics Puntuació

Més de dues vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM).(> 2 IPREM) 1

Entre una vegada i mitja i dues l’IPREM.(> 1,5 IPREM ≤ 2 IPREM) 2

Entre una vegada i una vegada i mitja l’IPREM.(> 1 IPREM ≤ 1,5 IPREM) 3

Igual o inferior a una vegada l’IPREM.(≤ 1 IPREM) 4

Sense ingressos fixos. 5

I5. Habitatge Puntuació

Adequat: Disposa de tots els subministraments (aigua, llum i gas o forma de cocció alternativa), equipaments (calefacció, bany, telèfon i ascensor, si fos necessari) i adaptacions per a les barreres arquitectòniques internes i/o externes.

1

Inadequat: Barreres arquitectòniques externes i/o falta algun equipament de la llista anterior. 2

Inadequat: Barreres arquitectòniques internes al domicili. 3

Inadequat: Falta un o més subministraments i/o dos o més equipaments i/o altres condicions inadequades de l’habitatge (humitats, descurança, falta d’higiene, etc.). 4

Inadequat: Absència d’habitatge, infrahabitatge (barraca, habitatge en ruïnes) o pèrdua immi-nent de l’habitatge. 5

Puntuació directa global (Suma de les puntuacions directes dels indicadors)

Resum de puntuacions i criteris d’interpretació

Indicadors Puntuació directa

Puntuació directa global

Percentil Puntuació típica

General Gènere Situació de convivència

General Gènere Situació de convivència

I1. Estructura i funció familiar

I2. Contactes socials

I3. Ajuda neces-sitada i rebuda

I4. Ingressos econòmics

I5. Habitatge

48

Annex 2. Escala TSO: plantilla d’anàlisi del canvi (perspectiva longitudinal)

Formulari editable disponible a:


Avaluador/a

Nom i cognoms de la persona avaluada

Número d’identificació Edat

Gènere □ Dona □ Home Situació de convivència □ Viu sol/a □ No viu sol/a

Puntuació directa Puntuació directa global

Indicadors M-1 M-2 M-3 M-4 M-5 M-6 M-1 M-2 M-3 M-4 M-5 M-6

Data: Data: Data: Data: Data: Data: Data: Data: Data: Data: Data: Data:

I1. Estructura i funció familiar

54321

54321

54321

54321

54321

54321

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

I2. Contactes socials

54321

54321

54321

54321

54321

54321

I3. Ajuda necessitada i rebuda

54321

54321

54321

54321

54321

54321

I4. Ingressos econòmics

54321

54321

54321

54321

54321

54321

I5. Habitatge 54321

54321

54321

54321

54321

54321

Nota: M-1 (Mesurament 1), M-2 (Mesurament 2), M-3 (Mesurament 3), M-4 (Mesurament 4), M-5 (Mesurament 5), M-6 (Mesurament 6).


49

Annex 3. Glossari amb definicions i criteris específics per indicadors

Indicador 1. Estructura i funció familiar

La taula d’ítems i descriptors és la següent:

I1 ESTRUCTURA I FUNCIÓ FAMILIAR

1 Viu en parella i/o família i hi ha fills/es o altres familiars que ajuden.

2 Viu en parella i/o família d’edat similar, hi hagi o no fills/es o altres familiars que ajuden.

3 Viu en parella i/o família amb dificultats de capacitat i/o disponibilitat i/o disposició per tenir-ne cura i/o que presta cures de llarga durada.

Viu sol/a i hi ha fills/es o altres familiars que ajuden.

4 Viu sol/a i hi ha fills/es o altres familiars amb dificultats de capacitat i/o disponibilitat i/o disposició per tenir-ne cura.

5 Viu sol/a amb família distant (físicament o afectivament) o no hi ha familiars ni cuidadors/es.

Falta de cures, amb o sense convivència amb els familiars.

1. Definició de l’indicador

L’indicador «Estructura i funció familiar» valora i mesura la interacció en-tre l’estructura familiar i la funció d’ajuda de la família en la satisfacció de les necessitats dels seus membres, així com els condicionants per poder-la exercir.

L’estructura familiar és la part nuclear de la xarxa social d’una persona (conjunt de relacions i interaccions que la persona pot tenir) i a través de la qual pot obtenir el suport i l’ajuda que pugui necessitar. Inclou com a ele-ments definitoris els que es desprenen de la lectura d’un genograma (exten-sió, localització, convivència, edat dels seus membres, etc.).


50

La funció familiar, de manera àmplia, es refereix al conjunt d’actuaci-ons que la família du a terme per satisfer les necessitats dels seus membres. Les característiques de l’ajuda es mesuren en l’indicador I3.

2. Definició de conceptes i descriptors

FamíliaGrup social organitzat com un sistema obert, format per diversos membres vinculats per llaços de parentiu derivats de vincles de consanguinitat, afi-nitat, adopció, matrimoni o qualsevol altra relació estable d’afectivitat anà-loga que exerceix les funcions i els rols familiars (socialització, afecte, cura i estatus). En molts casos, alhora es dona la convivència entre alguns dels seus membres (nucli de convivència).

Partint d’aquesta definició, quan a l’ítem 5 s’esmenta el concepte de cui-dadors els entenem com les persones que, tot i que no tenen vincles de con-sanguinitat amb la persona gran, exerceixen o poden exercir potencialment funcions i rols familiars (socialització, afecte, cura i estatus).

ConvivènciaEntenem aquest concepte com a sinònim de «viure amb», en el sentit que els membres del nucli de convivència comparteixen el domicili, viuen sota el mateix sostre i passen diverses hores junts al llarg del dia, ja siguin diürnes o nocturnes. En canvi, en les situacions en què hi ha un timbre que connecti amb la casa dels fills o similar, no es considera convivència.

Dificultats per exercir la funció de cura i ajuda familiar Aquestes dificultats poden tenir a veure amb les situacions següents:

a) Convivència amb persones d’edat similar (ítem 2). Ens referim a les dificul-tats d’un nucli de convivència compost només per persones grans d’edat similar. En aquest cas, el que es valora com a factor de risc és que totes les persones del nucli de convivència són d’edat avançada o amb condi-cions de fragilitat. Té sentit perquè, des de la perspectiva de l’atenció en geriatria, habitualment, si l’usuari és gran el cònjuge també ho és, i pot estar afectat per problemes propis de l’edat avançada. Es pot assimilar a qualsevol situació en què en un nucli de convivència hi ha només per-sones grans (per exemple: dues germanes, cosins, oncles/nebots, etc.).

b) Dificultats de capacitat (ítems 3 i 4). Inclou cuidadors amb pocs recursos personals (educació, quocient intel·lectual baix, dificultats de maneig en

51


l’entorn, problemes físics o de salut que els poden dificultar o impedir fer-se càrrec de les atencions que necessita la persona usuària).

c) Dificultats de disponibilitat (ítems 3 i 4). Es refereix a la família que té altres obligacions laborals, familiars i/o personals que no els permeten exercir la funció d’ajuda. Té a veure amb aspectes organitzatius famili-ars i també de localització (distància del lloc de residència).

d) Dificultats de disposició (ítems 3 i 4). Es refereix a la família que no té voluntat de cuidar la persona usuària. Té a veure amb problemàtiques familiars més profundes de tipus relacional, afectiu, etc., que poden ha-ver generat conflictes relacionals.

e) Prestar cures de llarga durada (ítem 3). Una de les dificultats familiars més importants derivades de la cura de les persones grans és l’esgotament físic i emocional quan les cures i el suport han estat exercits durant un temps llarg. Les condicions per considerar que la família cobreix cures de llarga durada són, en aquest ordre:• Hi ha d’haver una dedicació real amb hores d’atenció directa per part

dels cuidadors.• Hi ha d’haver un temps moderadament llarg d’atenció continuada (a

partir de sis mesos).Seguint aquestes dues premisses, les situacions en què es valora cansa-ment del cuidador/a, tant en grau moderat com alt, s’han d’incloure en aquest descriptor, ja que classifica un nivell de risc moderat. La situació de més intensitat de cura que pot haver acabat desbordant les capacitats cuidadores de la família es recull en l’indicador I3-I4 (requereix ajuda, la rep i és insuficient). El concepte de sobrecàrrega és multidimensional i complex. La forma de mesurar-la està àmpliament desenvolupada i, si un cop aplicada l’Escala TSO, es veu necessari aprofundir-hi, es pot fer una valoració específica amb instruments específics (vegeu l’annex 5).

Respecte de les situacions de convivència itinerant de la persona amb diferents familiars, tot i que asseguren la convivència de la persona gran amb altres persones, els canvis freqüents de cuidadors directes i d’entorns físics es consideren un factor de risc clàssic en poblacions vulnerables. Si és el cas, s’ha de seleccionar l’ítem 3, ja que hi ha convivència i dificultats.

Viure sol/a (ítems 3, 4 i 5)Considerem que una persona viu sola si no hi ha cap familiar que compar-teixi el domicili amb ella, encara que pugui tenir cuidadors externs remu-nerats que l’atenguin, ja que no són part de l’estructura familiar (l’ajuda


52

d’una persona cuidadora externa remunerada s’ha de considerar dins de l’indicador I3 de l’ajuda informal i/o formal rebuda).

En el cas que una persona visqui sola, la valoració ha de situar-se sem-pre als ítems 3, 4 o 5.

L’ítem 3 no només recull la situació de persones que viuen en parella i/o família, sinó també la situació en què, tot i que la persona visqui sola, els membres de la família exerceixen funcions de cura (hi estan implicats, li dediquen hores, s’ho combinen per ser-hi i cobrir el dia, etc.).

L’ítem 4 recull la situació de viure sol i que hi ha una família amb difi-cultats per atendre la persona, i l’ítem 5 correspon a viure sol, però quan la família ja no s’implica en l’atenció o no hi ha família que se’n pugui ocupar.

Hi pot haver casos d’usuaris que rebutgen l’ajuda. En aquest cas, l’efecte sobre la situació de la persona gran és la carència de cures i s’ha de selec-cionar l’ítem 5.

Falta de curesS’entén l’absència de cures com la falta o privació de cures quan aquestes són imprescindibles i necessàries. Pot estar relacionada amb dues situaci-ons: la inexistència de cuidadors familiars (estructura familiar) o per dèfi-cits en les cures de la família (funció familiar).

En el context de l’entrevista, cal recollir especialment la informació sobre les accions de cura dirigides tant a la cobertura de les necessitats bàsiques i instrumentals com les afectives i d’informació i consell, ja que, quan s’hi observin dèficits evidents, poden ser indicadors de situacions de conflicte o abús, aspectes que podrien quedar reflectits en l’ítem 5 «Falta de cures».

3. Instruccions per a la valoració i el registre

La sistemàtica ha de ser:

1. Valorar primer l’estructura (descriptors en negreta) que pot ser amb convivència estable en parella i/o amb familiars (ítems 1, 2, 3) o bé viure sol/a i/o amb familiars però amb falta de cures (ítems 3, 4, 5).

2. Valorar la funció d’ajuda o cura familiar: si no hi ha dificultats per exer-cir la funció (ítem 1), si n’hi ha (ítems 2, 3, 4) o si no s’exerceix la funció (ítem 5). S’ha de triar l’ítem definitiu a partir de la descripció de les ca-racterístiques de la funció d’ajuda familiar segons el tipus d’estructura familiar.

53


Il·lustració 3. Arbre de decisions per a l’indicador 1 «Estructura i funció familiar»

Indicador 1:Estructura i

funció familiar

Decisió 1:Estructura familiar

Decisió 2:Funció familiar

Viure en parella/família(Ítems 1 ,2, 3)

Ítem 1. Viu en parella i/o família i hi ha fills/es o altres familiars que ajuden.

Ítem 2. Viu en parella i/o família d’edat similar, hi hagi o no fills/es o altres familiars que ajuden.

Ítem 3. Viu en parella i/o família amb dificultats de capacitat i/o disponibilitat i/o disposició per tenir-ne cura i/o que presta cures de llarga durada.

Ítem 3. Viu sol/a i hi ha fills/es o altres familiars que ajuden.

Ítem 4. Viu sol/a i hi ha fills/es o altres familiars amb dificultats de capacitat i/o dis-ponibilitat i/o disposició per tenir-ne cura.

Ítem 5. Viu sol/a amb família distant (física-ment o afectivament) o no hi ha familiars ni cuidadors/es.Falta de cures, amb o sense convivència amb els familiars.

Viure sol/a o falta de cures

Independentment de l’estructura(Ítems 3, 4, 5)


54

Indicador 2. Contactes socials


I2 CONTACTES SOCIALS

1 Contactes socials periòdics (> una vegada/setmana) fora del domicili i participació en xarxes àmplies de contactes/activitats.

2 Contactes socials periòdics (> una vegada/setmana) fora del domicili amb familiars, veïns/es o altres persones, derivats de la realització d’activitats instrumentals (comprar, anar al banc, etc.) o d’altres (visites mèdiques, etc.) que li són necessàries.

3 Contactes socials periòdics (> una vegada/setmana) dins o fora del domicili només amb la família i/o amb un àmbit de relació restringit.

4 Contactes socials puntuals (≤ una vegada/setmana i/o irregulars) només al domicili amb la família i/o amb un àmbit de relació restringit.

5 Sense contactes socials: no rep visites, no surt al carrer i/o aïllament social.


L’indicador «Contactes socials» valora i mesura si la persona manté relacions socials en el seu entorn informal (incloent-hi les que es donen dins i fora del nucli de convivència) i, si les manté, la freqüència i contingut que tenen.

Les relacions socials que es donen en el context de la utilització de recur-sos formals (SAD, centres de dia, etc.) no tenen consideració de contactes, ja que habitualment no solen estar vinculades a una voluntat o iniciativa de la persona, sinó que han estat recomanades dins d’un pla de treball de suport a les necessitats i que es valora i mesura en l’indicador I3.


Contactes periòdicsEs considera que les relacions són periòdiques si es donen més d’una vega-da a la setmana (> 1 vegada/setmana).

Contactes puntualsEs considera que les relacions són puntuals si es donen només una vegada a la setmana com a màxim i/o de manera irregular en el temps (≤ 1 vegada/setmana i/o irregulars).

55


Participació en xarxes àmplies de contactes i/o activitats (ítem 1)S’hi han d’incloure les persones que accedeixen a xarxes socials àmplies de tipus grupal com les pròpies d’associacions, casals, grups específics (corals, costura, etc.). Les persones usuàries mostren voluntat i actuen per ampliar i mantenir contactes socials amplis més enllà de la família. Es valora la re-lació per ella mateixa.

Contactes amb finalitats funcionals o instrumentals (ítem 2) S’hi han d’incloure les persones que tenen contactes periòdics fora del do-micili, però si aquests contactes estan més relacionats amb aspectes funcionals, o sigui, perquè han de fer activitats (comprar, anar al metge, etc.) imprescindibles o que els són necessàries.

Contactes restringits al domicili, àmbit relacional molt reduït (ítems 3 i 4)Es considera àmbit de relació restringit tenir com a màxim tres persones de contacte, que no són de l’entorn familiar ni vinculades a la utilització de ser-veis formals. Podrien ser veïns, amics, voluntaris o membres de la xarxa informal sense parentiu directe amb la persona avaluada. La diferència en-tre els ítems 3 i 4 la marca la periodicitat dels contactes.

Sense contactes (ítem 5)Identifica l’absència de relacions socials. S’inclou el concepte d’aïllament social per poder classificar aquí aquelles situacions en què diferents circums-tàncies (per exemple, la manca de xarxa social, la manca de voluntat, les si-tuacions d’aïllament forçós provocades per tercers, etc.) tenen com a resul-tat que els contactes siguin pràcticament nuls.


La seqüència de la valoració ha de ser:

1. Valorar primer l’existència de contactes socials (ítems 1, 2, 3 i 4) o no (ítem 5).

2. Valorar la freqüència dels contactes socials: si són periòdics (ítems 1, 2 i 3) o puntuals (ítem 4). Si els contactes són periòdics, cal determinar de quin tipus són a partir dels descriptors de l’Escala: socials-amplis (ítem 1), socials-funcionals (ítem 2) o familiars-relacionals restringits (ítem 3).


56

Il·lustració 4. Arbre de decisions per a l’indicador 2 «Contactes socials»

Indicador 2:Contactes

socials

Decisió 1:Existència

de contactes socials

Decisió 2:Freqüència dels

contactes socials (+tipus, si cal)

Ítem 1. Contactes socials periòdics (> una vegada/setmana) fora del domicili i participació en xarxes àmplies de contactes/activitats.

Ítem 2. Contactes socials periòdics (> una vegada/setmana) fora del domicili amb fa-miliars, veïns/es o altres persones, derivats de la realització d’activitats instrumentals (comprar, anar al banc, etc.) o d’altres (visi-tes mèdiques, etc.) que li són necessàries.

Ítem 3. Contactes socials periòdics (> una vegada/setmana) dins o fora del domicili només amb la família i/o amb un àmbit de relació restringit.

Ítem 4. Contactes socials puntuals (≤ una vegada/setmana i/o irregulars) només al domicili amb la família i/o amb un àmbit de relació restringit.

Ítem 5. Sense contactes socials: no rep visites, no surt al carrer i/o aïllament social.

Amb contactes socials

(Ítems 1, 2, 3, 4)

Sense contactes socials(Ítem 5)

57


Indicador 3. Ajuda necessitada i rebuda de la xarxa de recursos formals i/o informals en les AVD


I3 AJUDA NECESSITADA I REBUDA DE LA XARXA DE RECURSOS FORMALS I/O INFORMALS EN LES AVD

1 No requereix ajuda.

2 Requereix ajuda i la rep de la xarxa informal i/o formal i és suficient.

3 Requereix ajuda i la rep en la seva major part d’una persona cuidadora externa (privada) i és suficient, independentment que estigui o no complementada per la xarxa informal i/o formal.

4 Requereix ajuda i la rep de la xarxa informal i/o formal i és insuficient.

5 Requereix ajuda i no té suport de la xarxa de recursos (formal/informal) i/o no es pot exercir.


L’indicador valora i mesura el balanç entre l’ajuda que necessita la persona i la que rep en la cobertura de les activitats de la vida diària (AVD) per part de proveïdors informals (família inclosa) i/o formals.

Es valora l’«ajuda» i no el «suport social», perquè aquest darrer és un con-cepte multidimensional en si mateix, que inclou tant aspectes objectius de cobertura de necessitats en diverses àrees (emocional, informacional, ins-trumental, estimulació social), com també la percepció subjectiva que en té el subjecte que les rep. L’Escala valora la cobertura de les necessitats de l’àrea instrumental (ajudes tangibles AIVD, ABVD, presència, col·laboració econòmica per cobrir necessitats, etc.), ja que els dèficits en la seva cobertura marquen la línia vermella de la capacitat de viure de manera independent de la persona gran i posen en risc la cobertura de les seves necessitats bàsiques.

El balanç entre l’assistència proveïda pels dos sistemes (informal i for-mal) i la seva complementarietat és un aspecte característic de la provisió de serveis a gent gran en les societats contemporànies. En el nostre context, és especialment significativa l’ajuda directa que dona la xarxa informal, es-pecialment la família, tant per raons culturals com per les característiques del nostre model d’estat del benestar.


58


Activitats de la vida diària (AVD)Es defineixen com «les tasques més elementals de la persona que li perme-ten desenvolupar-se amb un mínim d’autonomia i independència, com ara la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat essencial, reconèixer persones i objectes, orientar-se, entendre i executar ordres o tas-ques senzilles» (Llei 39/2006, de 14 de desembre).5 Inclouen tant les activi-tats bàsiques com les instrumentals.

Activitats bàsiques de la vida diària (ABVD)Es defineixen com les activitats d’autocura personal. Inclouen: menjar per si sol/a, rentar-se (toilette i bany), vestir-se, anar al lavabo, continència uri-nària i fecal (Boucher, 1989).6

Activitats instrumentals de la vida diària (AIVD)Es defineixen com aquelles activitats necessàries per sobreviure com a in-dividu en un entorn comunitari. Inclou les activitats següents: cuinar, ne-teja i cura bàsica de la llar i la roba, comprar, ús dels diners, ús del transport, ús del telèfon, administració de la medicació (Lawton i Brody, 1969).7

No requereix ajudaLa persona gran és autònoma i no li cal ningú ni res per portar a terme les activitats instrumentals (AIVB) i/o bàsiques (ABVD) de la vida diària.

Requereix ajudaLa persona gran no és completament independent en la seva vida quotidi-ana i per cobrir les seves necessitats li cal una recepció directa de cures i atencions per part d’altres persones en la realització de les activitats ins-trumentals (AIVD) i/o bàsiques de la vida diària (ABVD).

Tot i que la neteja de la llar està dins les AIVD, no és estrany que es de-legui en persones que fan suport domèstic puntual o periòdic, un aspecte

5. Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les per-sones en situació de dependència (BOE núm. 299, de 15 de desembre), p. 3553, article 2.

6. R. Boucher (1989), «Nursing Process», a S. dittmar (ed.), Rehabilitation Nursing Process and Application, p. 45-62, St. Louis: C.V. Mosby. Citat a V. I. PearSon, (2000), «Assessment of Func-tion in Older Adults», a R. L. Kane i R. A. Kane (ed.), Assessment of Older Persons. Measure, Meaning and Practical Applications, p. 17-48, Nova York (NY), Oxford University Press.

7. M. P. lawton i E. M. Brody (1969), «Assessment of Older People: Self-Maintaining and Ins-trumental Activities of Daily Living», Gerontologist, vol. 9(3), p. 179-186.

59


habitual també en la població general. Els casos en què l’ajuda que es neces-sita i la que es rep sigui exclusivament d’aquest tipus, hem de marcar l’ítem 2 si és suficient i l’ítem 4 si és insuficient.

Xarxa informal«Xarxa social que agrupa membres d’una xarxa social primària (unitat de vida social que agrupa persones enllaçades per lligams familiars, amistosos, veïnals o laborals) amb la finalitat de resoldre les necessitats o les dificultats de persones i famílies a partir de l’activitat de voluntariat o de manera so-lidària no organitzada» (Diccionari de serveis socials, Termcat).8

Cura informal«La cura i atencions que es dispensen de manera altruista a les persones que presenten algun grau de discapacitat o dependència, fonamentalment pels seus familiars i parents pròxims, però també per altres agents o xarxes di-ferents dels serveis formalitzats d’atenció» (Rodríguez Rodríguez, 2006, p. 152).9 Així, quan parlem de cura informal, ens referim de manera general a l’ajuda que prové de les relacions socials dels individus.

A partir d’aquesta conceptualització, no es considera cura informal la que ofereixen persones cuidadores externes contractades per les famílies, directament o través d’empreses de serveis (hi ha contraprestació econò-mica, no voluntariat).

Xarxa formal«Xarxa social que dona suport a persones i famílies constituïda per insti-tucions oficials o bé professionalitzades, d’acord amb les funcions d’aques-tes institucions» (Diccionari de serveis socials, Termcat).10

Cura formal Són «les accions que un professional ofereix de manera especialitzada i que van més enllà de les capacitats que tenen les persones de cuidar-se elles

8. dePartament de BeneStar i família i termcat, centre de terminoloGia, Diccionari de serveis soci-als [en línia]. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia). https://bit.ly/3fQL2YF

9. P. rodríGuez rodríGuez (2006), «El apoyo informal y su complementariedad con los recursos formales», a R. Puyol i A. aBellán (ed.), Envejecimiento y dependencia. Una mirada al panorama futuro de la población española, p. 148-168, Madrid, Mondial Assistance.

10. dePartament de BeneStar i família i termcat, centre de terminoloGia, Diccionari de serveis socials [en línia], Barcelona, Termcat, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia). https://bit.ly/3fQL2YF

https://bit.ly/3fQL2YF

https://bit.ly/3fQL2YF


60

mateixes o els altres» (Francisco i Mazarrasa, 1995, p. 62).11 És tota l’ajuda que es dona a les persones que la necessiten per a les activitats de la vida di-ària (instrumentals i bàsiques) que inclogui els criteris següents: relació con-tractual (oral o escrita) entre el proveïdor i el receptor de l’ajuda i que és pro-veïda a través d’una organització (institució pública, empresa o entitats sense afany de lucre), que es pot proveir a qualsevol persona que compleixi els cri-teris d’accés establerts per les institucions públiques i/o pugui pagar-la, que té com a tret distintiu la preparació que té el proveïdor per a les tasques de cura que porta a terme (a vegades més especialitzades que les de la cura in-formal) i la neutralitat afectiva del proveïdor cap a qui rep l’atenció (Rogero García, 2010).12

L’accés a la xarxa de recursos formals sempre implica que hi ha hagut una valoració de professionals del sistema de protecció, i que s’ha orientat i con-cretat el recurs corresponent (servei d’ajuda a domicili, centre de dia, etc.).

En l’aplicació de l’Escala no considerarem el servei de teleassistència com un recurs formal, ja que, pel que fa a aplicació i finalitat, s’instal·la més aviat per detectar situacions excepcionals o d’emergència (caigudes, problemes, etc.) i no per cobrir necessitats d’ajuda per a les AIVD i ABVD.

Suficiència o insuficiència de l’ajudaD’acord amb els criteris genèrics de valoració (apartat 5.1), la valoració so-bre si l’ajuda és suficient o insuficient per a la cobertura de les necessitats de la persona gran es fa segons el criteri professional del treballador social i no segons la percepció que en tingui la persona usuària o la seva família.

Per fer aquesta valoració amb el màxim d’objectivitat, es considera que l’ajuda és suficient si les accions de cura que fan les xarxes formals i/o in-formals cobreixen adequadament, en quantitat i qualitat, el vessant d’ajuda (AIVD i ABVD), que és el que permet un entorn d’atenció segur.

Atenció per part d’una persona cuidadora externa (ítem 3) Pot aplicar-se a dues situacions:

• Persona cuidadora externa contractada vinculada a una empresa lega-litzada de serveis personals (on fan el procés de selecció i formació del personal, ofereixen garantia en la cobertura, tenen un professional de

11. C. franciSco del rey i L. mazarraSa (1995), «Cuidados informales», Revista Rol de Enfer-meria, 18(2), p. 61-65.

12. J. R. roGero García (2010), Los tiempos del cuidado. El impacto de la dependencia de los mayores en la vida cotidiana de sus cuidadores [en línia], Madrid, IMSERSO. https://bit.ly/2AWhOsq

https://bit.ly/2AWhOsq

61


referència, etc.) als quals la família es pot haver adreçat pel seu compte o a partir d’una valoració o orientació professional davant les necessitats i els desitjos personals i/o familiars detectats.

• Persona cuidadora externa no vinculada a cap empresa de serveis, on és la família qui contracta una persona cuidadora externa (de manera le-gal com a servei domèstic o en economia submergida) per a la cura de la persona gran.

En ambdues situacions es considera que la cura s’exerceix per hores d’atenció diürna o nocturna, o amb dedicació anàloga a una jornada labo-ral i també per atenció continuada de 24 hores (cuidador intern), i tant per a l’ atenció de les AIVD com de les ABVD.

L’atenció per part d’una persona cuidadora externa implica sempre una contraprestació econòmica pels seus serveis per part de la persona usuària i/o de la família. Es classifica de risc moderat (ítem 3) perquè, tant si l’ofe-reix una empresa de serveis personals com si no, aquest tipus de provisió de serveis se sol donar en situacions de cobertura de necessitats moderades o altes on és important que hi hagi una supervisió o implicació per part de la mateixa persona i/o de la família sobre la manera com s’està fent la co-bertura de necessitats i, per tant, tenen un paper en la coordinació i direc-ció del procés de cura.

Ítem 4El que defineix aquest ítem és que l’ajuda rebuda no és suficient, indepen-dentment de la font (xarxa informal, xarxa formal, cuidador, combinades, etc.) i de la intensitat, i, per tant, és de risc social alt.

Ítem 5El descriptor «No es pot exercir l’ajuda» es refereix a situacions conegudes per la família i/o els serveis socials o fins i tot amb recursos formals instaurats (SAD, per exemple), però o bé l’usuari rebutja l’ajuda o, tot i que l’accepta, a la pràctica la prestació del servei/recurs és molt irregular (la persona usuà-ria no obre la porta o no hi és, etc.).

Cal tenir en compte que aquesta situació no està necessàriament vincu-lada a situacions de vulnerabilitat social o exclusió, ja que també seria apli-cable en els casos de no reconeixement de la necessitat per part de la perso-na usuària. Per exemple: persones amb demència inicial o moderada amb anosognòsia o no acceptació o rebuig d’ajuda per altres motius (culturals, preservació de la intimitat, etc.).


62


La seqüència de la valoració ha de ser la següent:

1. El primer aspecte que cal valorar és la necessitat d’ajuda (ítems 2, 3, 4, 5) o no (ítem 1).

2. En segon lloc, es valora la suficiència de l’ajuda: si és suficient (ítems 2 i 3), insuficient (ítem 4) o no n’hi ha o no es pot exercir (ítem 5) i, si escau, l’agent que dona l’ajuda.

Il·lustració 5. Arbre de decisions per a l’indicador 3 «Ajuda necessitada i rebuda en les AVD»

Indicador 3:Ajuda

necessitada i rebuda

en les AVD

Decisió 1:Necessitat

d’ajuda

Decisió 2:Suficiència de l’ajuda

(+agent proveïdor)

Ítem 1. No requereix ajuda.

Ítem 2. Requereix ajuda i la rep de la xarxa informal i/o formal i és suficient.

Ítem 3. Requereix ajuda i la rep en la seva major part d’una persona cuidadora exter-na (privada) i és suficient, independentment que estigui o no complementada per la xarxa informal i/o formal.

Ítem 4. Requereix ajuda i la rep de la xarxa informal i/o formal i és insuficient.

Ítem 5. Requereix ajuda i no té suport de la xarxa de recursos (formal/informal) i/o no es pot exercir.

No requereix ajuda

(Ítem 1)

Requereix ajuda(Ítems 2, 3, 4, 5)

63


Indicador 4. Ingressos econòmics


I4 INGRESSOS ECONÒMICS

1 Més de dues vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM).(> 2 IPREM)

2 Entre una vegada i mitja i dues l’IPREM. (> 1,5 IPREM ≤ 2 IPREM)

3 Entre una vegada i una vegada i mitja l’IPREM. (> 1 IPREM ≤ 1,5 IPREM)

4 Igual o inferior a una vegada l’IPREM. (≤ 1 IPREM)

5 Sense ingressos fixos.


L’indicador «Ingressos econòmics» valora i mesura una part dels recursos materials bàsics vinculats a la cobertura de les necessitats de subsistència. S’hi han d’incloure únicament els ingressos mensuals nets periòdics pro-vinents del sistema de provisió públic (pensions i/o prestacions, classes pas-sives, prestacions derivades de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència) i/o de sistemes de provisió privada (asseguran-ces, plans de pensions que es rescaten en forma de pensió, etc.).

Només s’han de tenir en compte els ingressos mensuals de la persona avaluada (no dels membres amb qui convisqui, ja sigui parella, la família, altres…) i se n’exclouen la resta d’ingressos personals (rendes del capital mobiliari i/o immobiliari, bancàries, lloguers, etc.). En el càlcul dels in-gressos nets mensuals tampoc no s’ha d’aplicar cap criteri de descompte en concepte de despeses que, per circumstàncies diverses, poguessin estar reduint el volum global d’ingressos disponibles (per exemple, mantenir un altre membre de la família, tenir embargada part dels ingressos per sentèn-cia judicial, etc.).

L’indicador avalua els ingressos com a «potencial econòmic bàsic» de la persona avaluada i no la seva situació econòmica global, que és un concep-te més ampli (que inclou balanç ingressos-despeses, estalvis, etc.), on cal una valoració i comprovació documental exhaustiva i que està vinculada al diagnòstic social.

Com en qualsevol dels indicadors de l’Escala, si en el context del pla de treball es veu que la situació econòmica pot ser determinant, cal fer una va-


64

loració més a fons amb els procediments habituals en el servei (entrevista, anàlisi documental).

L’Escala és un instrument d’avaluació ràpid i de primera aproximació i s’assumeix que és millor tenir un fals positiu pel factor econòmic que per la resta d’indicadors.

En principi, la informació econòmica és la que ens facilita la persona i/o la família. Pot donar-se el cas que per les circumstàncies de treball es disposi d’informació documental dels ingressos (calculadora de LAPAD o certifi-cats de pensions, etc.), però no es demana explícitament per fer la compro-vació de la informació facilitada.

L’indicador de la renda és l’IPREM mensual, per tal que la valoració de l’indicador econòmic sigui ràpid, sense necessitat de fer càlculs i perquè si-gui un indicador comú a tot l’Estat espanyol.


Indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM)És l’índex que va néixer l’any 2004 per substituir el salari mínim interpro-fessional (SMI), que fins aquell moment era el referent que es tenia en comp-te per a l’accés a les ajudes públiques. L’IPREM es publica anualment a la Llei estatal de pressupostos, de manera que cal actualitzar cada any les quan-ties aprovades oficialment.

IngressosImport mensual net o suma dels imports mensuals nets periòdics que té la persona, provinents del sistema de provisió públic (pensions i/o prestacions, classes passives, incloses les derivades de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència) i/o de sistemes de provisió privada (as-segurances, plans de pensions que es rescaten en forma de pensió, etc.).


Com que es tracta d’una variable única per a cada ítem, només cal fer la suma dels imports que la persona diu que ingressa mensualment i situar-la en el tram que li correspongui.

Recordeu: Si es fa la valoració a partir d’una taula de quantitats absolutes, cal actualitzar-la anualment per registrar la persona adequadament en el tram.

65


Indicador 5. Habitatge


I5 HABITATGE

1 Adequat: Disposa de tots els subministraments (aigua, llum i gas o forma de cocció alternativa), equipaments (calefacció, bany, telèfon i ascensor, si fos necessari) i adapta-cions per a les barreres arquitectòniques internes i/o externes.

2 Inadequat: Barreres arquitectòniques externes i/o falta algun equipament de la llista anterior.

3 Inadequat: Barreres arquitectòniques internes al domicili.

4 Inadequat: Falta un o més subministraments i/o dos o més equipaments i/o altres con-dicions inadequades de l’habitatge (humitats, descurança, falta d’higiene, etc.).

5 Inadequat: Absència d’habitatge, infrahabitatge (barraca, habitatge en ruïnes) o pèrdua imminent de l’habitatge.


L’indicador «Habitatge» valora i mesura l’existència de dificultats socials relacionades amb l’exclusió residencial que poden derivar en situacions que limiten el nexe d’unió entre la persona i el seu espai físic i social.

En la literatura, l’habitatge i els ingressos es recullen dins del grup de ne-cessitats materials/instrumentals vinculades a l’àrea de subsistència personal.


HabitatgeLa valoració de l’habitatge està basada en tres condicions: la confortabilitat bàsica i la seguretat (que s’asseguren amb subministraments, equipaments i adaptacions) i l’accessibilitat (interior i exterior).

Les barreres exteriors que no poden superar-se poden tenir un efecte aïllant per a les relacions personals, així com per accedir als contactes fun-cionals o a alguns serveis formals (centre de dia, casals per a gent gran).

SubministramentsSón l’aigua potable, l’electricitat i el gas o alguna altra forma de cocció alter-nativa. Són els aspectes més bàsics que permeten l’habitabilitat d’un espai.


66

CalefaccióInclou qualsevol sistema dels habituals d’escalfament de l’habitatge que as-seguri un ambient de confort ambiental. Els estàndards són radiadors, pla-ques elèctriques radiants o d’aire, estufes, gas butà, etc.

EquipamentsSón elements que aporten confortabilitat, higiene, seguretat i comunicació. Els estàndards són el bany, l’ascensor i el telèfon.

AdaptacionsQualsevol element, ja sigui fix, ajuda tècnica o prestació ortopèdica, que per-meti superar barreres arquitectòniques externes o internes i faciliti el ma-neig personal de la persona amb necessitats derivades de la dependència.

Es valora l’habitatge tal com és, amb el material d’adaptacions o ajudes tècniques que tingui instal·lat en la data de la valoració.

Habitatge adequat (ítem 1)Considerem que un habitatge és adequat quan té cobertes les tres categori-es: subministraments, equipaments i adaptacions, si calen. Si hi ha barreres arquitectòniques internes i/o externes, però hi ha instal·lades les ajudes tèc-niques o adaptacions que facilitin el maneig, l’habitatge es considera adequat.

Habitatge inadequat (ítems 2, 3, 4 i 5)Descriu diverses formes d’inadequació, a partir de «restar» elements d’ac-cessibilitat, de confortabilitat i de subministraments bàsics, amb un risc progressivament més alt, incloent-hi la pèrdua imminent de l’habitatge (per manca de pagament o per altres causes).

Habitatge amb descurança o dèficits d’higienePer descurança ens referim a situacions de manca d’higiene o salubritat, dèficits importants d’ordre i cura de l’espai domèstic, acumulació de mate-rials i/o objectes.

67



La seqüència de la valoració ha de ser:

1. El primer aspecte que cal valorar és l’adequació de l’habitatge (ítem 1) o no (ítems 2, 3, 4, 5).

2. En segon lloc, es valoren les condicions de l’habitatge (subministraments, equipaments i barreres arquitectòniques) (ítems 2, 3 i 4) o l’absència o pèrdua imminent de l’habitatge, o bé si no pot ser considerat com a tal (ítem 5), segons les opcions donades pels diversos descriptors.

Il·lustració 6. Arbre de decisions per a l’indicador 5 «Habitatge»

Indicador 5:Habitatge

Decisió 1:Adequació

de l’habitatge

Decisió 2:Condicions

de l’habitatge

Ítem 1. Adequat: Disposa de tots els subministraments (aigua, llum i gas o forma de cocció alternativa), equipaments (calefacció, bany, telèfon i ascensor, si fos necessari) i adaptacions per a les barreres arquitectòniques internes i/o externes.

Ítem 2. Inadequat: Barreres arquitectòni-ques externes i/o falta algun equipament de la llista anterior.

Ítem 3. Inadequat: Barreres arquitectòni-ques internes al domicili.

Ítem 4. Inadequat: Falta un o més subministraments i/o dos o més equipa-ments i/o altres condicions inadequades de l’habitatge (humitats, descurança, falta d’higiene, etc.).

Ítem 5. Inadequat: Absència d’habitatge, infrahabitatge (barraca, habitatge en ruïnes) o pèrdua imminent de l’habitatge.

Adequat(Ítem 1)

Inadequat(Ítems 2, 3, 4, 5)

68

Annex 4. Preguntes freqüents (FAQ)

1. A qui apliquem l’Escala TSO?Els destinataris de l’Escala són persones de 65 anys o més no instituciona-litzades, que resideixen de manera habitual en un entorn comunitari.

L’Escala valora una única persona usuària. És un instrument d’avalua-ció individual. Si hi ha persones cuidadores que són també persones grans i que també presenten dificultats pròpies, o dificultats en la cura de la per-sona a avaluar, s’ha d’avaluar la situació individual d’aquesta persona cui-dadora i considerar-la una persona usuària diferenciada.

2. Quina informació utilitzem per a la valoració de la situació del cas?La valoració cal fer-la sempre en un moment temporal determinat i en si-tuació estable pel que fa a les necessitats. Habitualment és la situació obser-vada en la data en què es fa la valoració o en un moment determinat en el passat recent (valoració basal) en el cas que la situació estigui canviant.

3. Qui valora la situació de la persona? El o la professional que atén la persona és qui fa la valoració seguint el seu criteri professional. La percepció subjectiva de l’usuari sobre la situació ava-luada no es té en compte en l’Escala.

4. Què recullen els descriptors? Els descriptors són la relació d’evidències empíriques o dades concretes que descriuen la situació social de la persona que s’està valorant i estan agrupats en diferents ítems en funció d’un determinat nivell de risc.

Cada descriptor pot identificar una o diverses situacions problemàtiques que poden estar separades per signes de puntuació (coma o punt). Les situa-cions descrites pot ser que no es donin totes alhora. Si només se’n compleix una, es pot seleccionar l’ítem on és aquest descriptor, independentment de les altres que hi hagi en el mateix ítem.


69

5. Quantes vegades s’ha d’aplicar l’Escala? La valoració és única en un moment determinat, però cal tornar a fer-la cada vegada que es produeixin canvis. D’aquesta manera, l’Escala ens pot oferir mesures amb perspectiva longitudinal.

6. L’Escala recull tots els aspectes de la situació social valorada?L’Escala ofereix als professionals un enfocament de treball basat en dos as-pectes centrals:

• La valoració de necessitats, des de la perspectiva geriàtrica, a partir dels factors de risc i de protecció clàssics en geriatria.

• L’Escala fa una primera aproximació de les necessitats de la persona i orienta en quines àrees cal aprofundir la seva valoració per arribar a formular el diagnòstic social i el pla de treball.

Aquest document recull un annex amb instruments amb els quals es pot aprofundir en el diagnòstic o en la valoració de cada indicador (annex 5).

7. Quin indicador recull l’ajuda que donen els familiars que viuen al nu-cli de convivència, els que no hi viuen i el suport que la persona rep des del punt de vista formal?En l’indicador I1 Estructura i funció familiar es recull la valoració de l’aju-da que donen els diferents membres de la família, siguin o no de la unitat de convivència.

En l’indicador I3 Ajuda necessitada i rebuda de la xarxa de recursos for-mals i/o informals en les AVD es recull la valoració de si el suport és només de la família i/o si és també dels recursos formals, així com també si el su-port és suficient o insuficient.

8. Com es classifica la situació en què la persona viu sola, però hi ha un familiar vivint en un espai molt proper i que dona ajuda?L’ítem 3 de l’indicador I1 Estructura i funció familiar recull no només la si-tuació de persones que viuen en parella i/o família, sinó també la situació en què, tot i que la persona visqui sola, els membres de la família exerceixen funcions de cura (hi estan implicats, li dediquen hores, s’ho combinen per ser-hi i cobrir el dia, etc.).

70


9. Com es valora la situació d’un nucli de convivència de dues persones grans, en què una és la persona objecte de valoració i l’altra es troba en una situació amb necessitats similars i que exerceix el rol de cuidadora?L’ítem 2 de l’indicador I1 Estructura i funció familiar («Viu en parella i/o família d’edat similar, hi hagi o no fills/es o altres familiars que ajuden») recull la situació en què totes les persones del nucli de convivència són d’edat avançada o amb condicions de fragilitat i, tot i així, una d’elles exer-ceix el rol de cuidadora de l’altra. Si aquesta no pot cobrir la cura que ne-cessita la persona valorada, assenyalarem l’ítem 3 de l’indicador I1 Estructura i funció familiar («Viu en parella i/o família amb dificultats de capacitat i/o disponibilitat i/o disposició per tenir-ne cura i/o que presta cures de llarga durada»).

10. Com es recull la situació de sobrecàrrega o esgotament familiar en relació amb la cura?El cansament de la persona cuidadora es pot recollir en l’ítem 3 de l’indi-cador I1 Estructura i funció familiar, amb el descriptor «presta cures de llar-ga durada».

11. Com es valora el fet que la persona surt al carrer exclusivament per promoure la mobilitat, però sense objectius funcionals (anar a comprar, anar al metge…)?En aquesta situació, s’ha de marcar l’ítem 3 o l’ítem 4 de l’indicador I2 Contactes socials, en funció de si aquestes sortides són periòdiques (> una vegada/setmana) o són esporàdiques (≤ una vegada/setmana).

12. Com es classifica el suport privat d’una persona que duu a terme les funcions de neteja de l’habitatge de la persona?Tot i que la neteja de la llar està dins les AIVD, no és estrany que es delegui en persones que fan suport domèstic puntual o periòdic, un aspecte habi-tual també en la població general. En els casos en què l’ajuda que es neces-sita i la que es rep sigui exclusivament d’aquest tipus, s’ha de marcar l’ítem 2 si és suficient i el 4 si és insuficient de l’indicador I3 Ajuda necessitada i re-buda de la xarxa de recursos formals i/o informals en les AVD.

13. Com es recull la situació de cuidador/a privat/da de 24 hores?Es recull en el descriptor «atenció per part d’una persona cuidadora exter-na», ítem 3 de l’indicador I3 Ajuda necessitada i rebuda de la xarxa de re-cursos formals i/o informals en les AVD.


71

14. Com es classifiquen les situacions en què hi ha ingressos superiors a dues vegades l’IPREM, però l’ús que en fa la persona no cobreix les seves necessitats bàsiques? L’Escala TSO recull els ingressos econòmics de la persona i no la seva situ-ació econòmica (relació dels ingressos i despeses, així com la seva gestió). Els ingressos econòmics ens indiquen si hi ha potencial econòmic o dificul-tat econòmica.

15. S’han de tenir en compte els estalvis en l’indicador «Ingressos econòmics»?No.

16. S’han de tenir en compte els deutes en l’indicador «Ingressos econòmics»?No.

17. S’han de tenir en compte que paga un lloguer o una hipoteca en l’in-dicador «Ingressos econòmics»?No.

72

Annex 5. Instruments complementaris en la mesura del funcionament social

Es faciliten les referències bibliogràfiques d’instruments validats traduïts al castellà que poden ajudar a completar i/o aprofundir el coneixement global de l’indicador o d’algun dels descriptors inclosos. S’han seleccionat instru-ments que s’han validat en població geriàtrica o que, si s’han validat en po-blació general, tenen experiència i literatura científica en la seva aplicabilitat en població geriàtrica.

En absència d’instruments validats per aprofundir en alguns indicadors, s’hi inclouen eines per a la recollida de dades estructurada i sistemàtica.

Indicador 1. Estructura i funció familiar

Estructura

1. OARS-Social Resources Scale (subescala dins l’OARS-Multidimensio-nal Assessment Questionnaire)Dona informació sobre: estructura familiar, patrons d’amistat, visites soci-als, disponibilitat d’un confident i d’una persona que pugui donar ajut en cas de necessitat.

Instrument multidimensional que permet aprofundir tant en l’indica-dor «Estructura i funció familiar» (inclosos els aspectes de risc per soledat o aïllament social) com en l’indicador «Ajuda rebuda» i el de «Contactes socials».

• Versió original (anglès)• Pfeiffer, E. (1975). Multidimensional Functional Assessment, The

OARS Methodology: A Manual. Durham (NC): Duke University, Cen-ter for the Study of Aging and Human Development.


73

• Fillenbaum, G. G.; Smyer, M. (1981). «The Development, Validity and Reliability of the OARS Multidimensional Functional Assess-ment Questionnaire». Journal of Gerontology [en línia]. Vol. 36(4), p. 428-434. https://bit.ly/2UZY2TJ

• Fillenbaum, G. G. (1988). Multidimensional Functional Assessment of Older Adults: the Duke Older Americans Resources and Services Procedures. Hillsdale (NJ): Lawrence Erlbaum Associates.

• Versió en castellà• Grau Fibla, G.; Eiroa Patiño, P.; Gayuela Domínguez, A. (1996).

«Versión española del OARS Multidimensional Functional Assess-ment Questionnaire: adaptación transcultural y medida de validez». Atención Primaria [en línia]. Vol. 17(8), p. 486-495. https://bit.ly/2Z074kC

Funció familiar

2. Family ApgarMesura la funció familiar des de la perspectiva de la percepció de la perso-na que la rep. Té cinc ítems tipus Likert i categoritza la funció familiar en diferents categories de normofuncional a disfuncional greu.

• Versió original (anglès)• Smilkstein G. (1978). «The Family APGAR: a Proposal for a Family

Function Test and Its Use by Physicians». Journal of Family Practice. Vol. 6(6), p. 1231-1239.

• Smilkstein, G.; Ashworth, C.; Montano, D. (1982). «Validity and Reliability of the Family APGAR as a Test of Family Function». Jour-nal of Family Practice. Vol. 15(2), p. 303-311.

• Versió en castellà• Bellón, J. A.; Delgado, A.; Luna, J. D.; Lardelli, P. (1996). «Vali-

dez y fiabilidad del cuestionario de función familiar Apgar-familiar». Atención Primaria. Vol. 18(6), p. 289-295.

Sobrecàrrega de les persones cuidadores derivada de la presta-ció d’ajuda de llarga durada

3. Escala Zarit Escala autoadministrada de vint-i-dos ítems tipus Likert que mesura la càr-rega derivada de l’exercici de la cura en la persona cuidadora. En castellà hi

https://bit.ly/2UZY2TJ

https://bit.ly/2Z074kC

https://bit.ly/2Z074kC

74


ha validades dues versions reduïdes de set ítems per a la seva aplicació a atenció primària i a cures pal·liatives.

• Versió original (anglès)• Zarit, S. H.; Reever, K. E.; Bach-Peterson, J. (1980). «Relatives of

the Impaired Elderly: Correlates of Feelings of Burden». Gerontolo-gist [en línia]. Vol. 20(6), p. 649-655. https://bit.ly/3do3V3t

• Versió en castellà• Martín, M.; Salvadó, I.; Nadal, S.; Laurindo, C.; Mijo, L. C.;

Rico, J. M.; Lanz, P.; Taussig, M. I. (1996). «Adaptación para nues-tro medio de la escala de sobrecarga del cuidador (Caregiver Burden Interview) de Zarit». Revista de Gerontología. Vol. 6(4), p. 338-346.

• Gort, A. M.; March, J.; Gómez, X.; Miguel, M. de; Mazarico, S.; Ballesté, J. (2005). «Escala de Zarit reducida en cuidados paliati-vos». Medicina Clínica. Vol. 124(17), p. 651-653. https://bit.ly/3eas2mF

• Regueiro Martínez, A. A.; Pérez-Vázquez, A.; Gómara Villa-bona, S. M.; Ferreiro Cruz, M. C. (2007). «Escala de Zarit reduci-da para la sobrecarga del cuidador en atención primaria». Atención Primaria. Vol. 39(4), p. 185-188. https://bit.ly/3gJo85S

4. Caregiver Strain Index (índex d’esforç del cuidador)Escala de tretze preguntes a la persona cuidadora amb resposta dicotòmica que identifica aspectes afectats per la sobrecàrrega.

• Versió original (anglès)• Robinson, B. C. (1983). «Validation of a Caregiver Strain Index».

Journal of Gerontology [en línia]. Vol. 38(3), p. 344-348. https://bit.ly/2NkAzIt

• Versió en castellà• López Alonso, S. R.; Moral Serrano, M. S. (2005). «Validación del

índice de esfuerzo del cuidador en la población española». Enfermería Comunitaria [en línia]. Vol. 1(1), p. 12-17. https://bit.ly/2Z2gIDE

Riscos relacionats amb la dependència

5. Escala de Barber Instrument dissenyat per detectar població geriàtrica en risc en relació amb aspectes de dependència i en àmbit comunitari. No està pensat per poder dissenyar plans individuals d’atenció.

https://bit.ly/3do3V3t

https://bit.ly/3eas2mF

https://bit.ly/3gJo85S

https://bit.ly/2NkAzIt

https://bit.ly/2NkAzIt

https://bit.ly/2Z2gIDE


75

• Versió original (anglès)• Barber, J. H.; Wallis, J. B.; McKeating, E. (1980). «A Postal Scree-

ning Questionnaire in Preventive Geriatric Care». The Journal of the Royal College of General Practitioners [en línia]. Vol. 30(210), p. 49-51. https://bit.ly/3hO3qTw

• Versió en castellà• Larizgoitia, A.; Larizgoitia, I. (1996). «Adaptación en nuestro

medio de una encuesta para la detección de ancianos con riesgo de dependencia». Revista de Gerontología. Vol. 6(4), p. 224-231.

Riscos relacionats amb la soledat, aïllament

6. Escala FiladèlfiaValora la qualitat de vida mesurant el grau de satisfacció subjectiu de la per-sona gran i l’actitud enfront de l’envelliment (ansietat i insatisfacció amb la soledat, entre d’altres).

• Versió original (anglès)• Lawton, M. P. (1975). «The Philadelphia Geriatric Center Morale

Scale: A Revision». Journal of Gerontology [en línia]. Vol. 30(1), p. 85-89. https://bit.ly/2YYjQ38

• Versió en castellà• Montorio Cerrato, I. M. (1990). Evaluación psicológica de la ve-

jez: instrumentación desde un enfoque multidimensional [en línia]. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. [Tesi doctoral no publi-cada] https://bit.ly/2YlnpBl

• Montorio Cerrato, I.; Izal, M. (1992). «Bienestar psicológico en la vejez». Revista de Gerontología. Vol. 3, p. 145-154.

• Montorio Cerrato, I. (1994). La persona mayor. Guía aplicada de evaluación psicológica. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales.

7. Escala ESTEEscala dissenyada per mesurar la soledat en persones grans. Mesura quatre factors de soledat: soledat conjugal, soledat familiar, soledat existencial i soledat social. La versió més recent és l’ESTE-R (2010). També s’ha desen-volupat una versió denominada «ESTE II» (2009) que avalua el factor «Soledat social».

https://bit.ly/3hO3qTw

https://bit.ly/2YYjQ38

https://bit.ly/2YlnpBl

76


• Versió original (castellà)• Rubio, R.; Aleixandre, M. (1999). «La escala ESTE, un indicador

objetivo de soledad en la tercera edad». Geriatrika. Revista Iberoa-mericana de Geriatría y Gerontología. Vol. 15, p. 26-35.

• Rubio Herrera, R.; Pinel, M.; Rubio Rubio, L. (2010). La soledad en los mayores: una alternativa de medición a través de la escala ESTE [en línia]. Granada: Universidad de Granada. https://bit.ly/3hO36UX

• Pinel Zafra, M.; Rubio Rubio, L.; Rubio Herrera, R. (2009). Un instrumento de medición de la soledad social: Escala Este II [en línia]. Granada: Universidad de Granada. https://bit.ly/2BumUfe

Riscos relacionats amb maltractaments, abusos, etc.

Les situacions de carència de cures poden ser un dels indicadors de risc de situacions d’abús i maltractaments.

8. Escala CASEEs tracta d’un qüestionari breu de vuit preguntes amb resposta dicotòmica afirmativa o negativa. Quatre o més punts és suggestiu d’alt risc d’abús. Cal investigar cada ítem afirmatiu respost.

• Versió original (anglès)• Reis, M.; Nahmiash, D. (1995). «Validation of the Caregiver Abuse

Screen (CASE)». Canadian Journal of Aging [en línia]. Vol. 14, suple-ment S2, p. 45-60. https://bit.ly/2YmP590

• Versió en castellà • Pérez-Rojo, G.; Nuevo, R.; Sancho, M.; Penhale, B. (2015). «Vali-

dity and Reliability of the Spanish Version of Caregiver Abuse Screen (CASE)». Research on Aging [en línia]. Vol. 37(1), p. 63-81. https://bit.ly/2Nk1yEc

9. Escala EASIQüestionari de cinc preguntes per fer a la persona gran més una sisena di-rigida al professional avaluador. Només s’ha desenvolupat un estudi de va-lidesa de contingut en la versió original. L’EASI està adaptada lingüísticament al castellà, però no ens consta que tingui encara l’estudi de validesa i fiabi-litat complet.

https://bit.ly/3hO36UX

https://bit.ly/2BumUfe

https://bit.ly/2YmP590

https://bit.ly/2Nk1yEc

https://bit.ly/2Nk1yEc


77

• Versió original (anglès)• Yaffe, M. J.; Wolfson, C.; Lithwick, M.; Weiss, D. (2008). «Deve-

lopment and Validation of a Tool to Improve Physician Identification of Elder Abuse: The Elder Abuse Suspicion Index (EASI)». Journal of Elder Abuse & Neglect [en línia]. Vol. 20(3), p. 276-300. https://bit.ly/2V33i8U

• Versió en castellà• IMSERSO-SEGG-OMS (2007). Malos tratos a personas mayores.

Aportación española a los avances internacionales en la adaptación lingüística y cultural de un instrumento de detección de sospecha de maltrato hacia las personas mayores [en línia]. Madrid: IMSERSO. https://bit.ly/3hRs6dM

• Pérez-Rojo, G.; Izal, M.; Sancho, M. T.; Grupo de Investigación Trátame Bien (2010). «Adaptación lingüística y cultural de dos ins-trumentos para la detección de sospecha de maltrato hacia las per-sonas mayores». Revista Española de Geriatría y Gerontología. Vol. 45(4), p. 213-218. https://bit.ly/3ffSM6i

10. Social Work Evaluation Form No es tracta d’una escala, sinó d’un formulari de valoració estandarditzada de treball social per avaluar en profunditat les persones grans en risc de mal-tractament. Té seixanta-set preguntes i un temps d’administració d’una hora. Es va utilitzar per elaborar l’estudi de validació de l’EASI original en anglès.

• Versió original (anglès) i versió en castellà• IMSERSO-SEGG-OMS (2007). Malos tratos a personas mayores.

Aportación española a los avances internacionales en la adaptación lingüística y cultural de un instrumento de detección de sospecha de maltrato hacia las personas mayores [en línia]. Madrid: IMSERSO. https://bit.ly/3hRs6dM

Indicador 2. Contactes socials

1. OARS-Social Resources Scale (subescala dins l’OARS-Multidimensio-nal Assessment Questionnaire)Permet mesurar patrons d’amistat, visites socials i disponibilitat d’un con-fident, aspectes vinculats al concepte contactes socials.

Les referències s’han facilitat en l’indicador «Estructura i funció familiar».

https://bit.ly/2V33i8U

https://bit.ly/2V33i8U

https://bit.ly/3hRs6dM

https://bit.ly/3ffSM6i

https://bit.ly/3hRs6dM

78


Indicador 3. Ajuda necessitada i rebuda de la xarxa de recursos formals i/o informals en les AVD

L’ajuda necessitada i rebuda és una part del constructe teòric «suport soci-al», constructe molt ampli que pot ser estudiat i valorat des de diverses pers-pectives. Un mostra d’aquesta diversitat es pot trobar en els instruments que s’han desenvolupat per mesurar els diversos aspectes que el componen.

11. Apoyo Social Funcional Duke-UNC-11Qüestionari breu que valora el suport social funcional percebut en relació amb el suport afectiu i el confidencial (disponibilitat d’ajuda per part d’algú).

• Versió original (anglès)• Broadhead, W. E.; Gehlbach, S. H.; De Gruy, F. V.; Kaplan, B. H.

(1988). «The Duke-UNC Functional Social Support Questionnaire. Measurement of Social Support in Family Medicine Patients». Me-dical Care. Vol. 26(7), p. 709-723. https://bit.ly/2ZRug5b

• Versió en castellà• Bellón, J. A.; Delgado, A.; Luna, J. D.; Lardelli, P. (1996). «Va-

lidez y fiabilidad del cuestionario de apoyo social funcional Duke-UNC-11». Atención Primaria [en línia]. Vol. 18, p. 153-163. https://bit.ly/3dqvM2J

12. MOS-SSS (Medical Outcomes Study-Social Support Survey)Qüestionari autoadministrat de vint ítems que valora el suport estructural i funcional de què es disposa i la freqüència en què l’entrevistat el rep.

• Versió original (anglès)• Sherbourne, C. D.; Stewart, A. L. (1991). «The MOS Social Support

Survey». Social Science & Medicine [en línia]. Vol. 32(6), p. 705-712. https://bit.ly/3fWWZvZ

• Versió en castellà• Revilla Ahumada, L. de la; Luna del Castillo, J.; Bailón

Muñoz, E.; Medina Moruno, I. (2005). «Validación del cuestiona-rio MOS de apoyo social en Atención Primaria». Medicina de Fami-lia. Vol. 6(1), p. 10-18.

https://bit.ly/2ZRug5b

https://bit.ly/3dqvM2J

https://bit.ly/3dqvM2J

https://bit.ly/3fWWZvZ


79

13. The Manheim Interview on Social Support (MISS)Entrevista estructurada dissenyada per obtenir informació sobre els tipus de suport, les seves funcions, les fonts i l’avaluació del resultat. La versió en caste-llà consta de vint-i-dos ítems (alguns Likert i d’altres amb pregunta oberta).

En castellà és coneguda com a EMAS (Entrevista Manheim de Apoyo Social). Tot i que se centra en la mesura del suport social, ho combina amb mesures d’estructura familiar-relacional.

• Versió original (anglès)• Veiel, H. O. (1990). «The Mannheim Interview on Social Support.

Reliability and Validity Data from Three Samples». Social Psychiatry & Psychiatric Epidemiology [en línia]. Vol. 25(5), p. 250-252. https://bit.ly/3hQIP19

• Versió en castellà • Vázquez, A. J.; García-Bóveda, R. J. (1997). «The Mannheim In-

terview on Social Support. Psychometric characteristics of a Spanish version». Social Psychiatry & Psychiatric Epidemiology [en línia]. Vol. 32(4), p. 208-214. https://bit.ly/2APuhya

Indicador 4. Ingressos econòmics

1. OARS-Economic Resources (subescala dins l’OARS-Multidimensio-nal Assessment Questionnaire).Permet avaluar alguns aspectes vinculats als ingressos i al patrimoni com ara: estatus laboral, salari-guanys, fonts i quantitat dels ingressos totals, propietat de la llar i una valoració subjectiva de la mateixa situació financera.

Les referències s’han facilitat en l’indicador «Estructura i funció familiar».

Indicador 5. Habitatge

En l’indicador «Habitatge» hi ha un buit d’instruments estandarditzats derivat de la dificultat de consens sobre com han de ser els entorns físics i l’ajust individual segons altres variables com ara el grau de fragilitat o les formes de convivència.

El concepte de disseny universal (entorn de suport per mantenir l’auto-nomia funcional, accessibilitat, adaptabilitat i seguretat) es veu com el pri-mer pas cap una estandardització.

https://bit.ly/3hQIP19

https://bit.ly/3hQIP19

https://bit.ly/2APuhya

80


L’aproximació més comuna és treballar amb llistes de comprovació d’ele-ments que condicionin el confort bàsic, l’accessibilitat, la seguretat i la mi-nimització de riscos físics.

14. Indicacions generals sobre la valoració del domicili Es recullen en el capítol sobre el tema en la publicació de referència en re-lació amb la valoració geriàtrica integral (VGI).

• Versió original (anglès)• Steel, K.; Musliner, M.; Berg, K. (1995). «Assessment of the Home

Environment». A: Rubenstein, L. Z.; Wieland, D.; Bernabei, R. [ed.]. Geriatric Assessment Technology: the State of the Art. P. 135-145. Nova York (NY): Springer Publishing.

15. Valoració dels riscos a la llarEs tracta de plantilles de valoració dels riscos potencials a la llar, especialment els relacionats amb les caigudes. La versió en anglès és una proposta del National Center for Injury Prevention and Control (NCIPC) (Center for Disease Control and Prevention - US Department of Health and Human Services). Les versions en castellà han estat adaptades a partir d’aquesta proposta.

• Versió original (anglès)• STEADI. Check for Safety. A Home Fall Prevention Checklist for Ol-

der Adults [en línia]. https://bit.ly/3emi3vt• Versió en castellà

• Rodríguez Navarro, V. (2012). «Anexo 18: Comprobación de ries-gos en el domicilio». A: Rodríguez Navarro, V. Eficacia de un pro-grama de intervención multifactorial para la prevención de caídas en los ancianos de la comunidad [en línia]. P. 235-239. Còrdova: Servi-cio de Publicaciones de la Universidad de Córdoba. [Tesi doctoral no publicada] https://bit.ly/3hNeYqc

• Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2014). «Anexo 8: Plantilla de valoración de los riesgos en el hogar». A: Mi-nisterio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Documento de consenso sobre la prevención de la fragilidad y caídas en la persona mayor. Estrategia de Promoción de la Salud y Prevención en el SNS [en línia]. P. 69-71. Madrid: Ministerio de Sanidad, Servicios Socia-les e Igualdad. https://bit.ly/2zQ9Mkb

https://bit.ly/3emi3vt

https://bit.ly/3hNeYqc

https://bit.ly/2zQ9Mkb

Eines

11 Les mesures alternatives a la sanció econòmica: Guia orientativa per a la implementació

12 Guia metodològica per a l’avaluació de les xarxes impulsades per serveis socials

13 Situació dels serveis socials bàsics des de la perspectiva de l’educació social

14 Situació dels serveis socials bàsics des de la perspectiva del treball social

15 Eines de participació ciutadana: Metodologies i tècniques per a l’acompanyament de processos participatius

16 Guia per a l’elaboració de protocols davant les violències sexuals en espais públics d’oci

17 Serveis per la no discriminació i la igualtat de tracte: Guia orientativa per a la seva implementació

18 Un model d’equipament juvenil: Defi nició i requisits mínims

19 Equipaments juvenils municipals: Com fem un pla d’usos? Experiències en el territori

20 Guia de comunicació per a projectes de participació ciutadana: Documents electrònics a l’Administració

21 Guia local per fer front als maltractaments a les persones grans. Edició actualitzada - Juny de 2020

Estudis

1 Pressupostos participatius al món local: El repte d’incorporar la ciutadania en la defi nició del pressupost públic

2 El diagnòstic social en els serveis socials bàsics: Fonaments teòrics, normatius i professionals d’una tasca clau

Altres publicacions de la sèrie Benestar i Ciutadania

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria

L’Escala de Valoració Sociofamiliar TSO L’Escala de ...L’Escala de Valoració Sociofamiliar...

Documents

Transcript of L’Escala de Valoració Sociofamiliar TSO L’Escala de ...L’Escala de Valoració Sociofamiliar...