DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

214DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

Per l’abstencióTres membres de l’esquerra inde-pendentista exposen els argu-ments a favor de l’abstenció el20N.

>> Països Catalans 4

La corrupcióesquitxa elsducs de PalmaEl gendre del rei Joan Carles, Iña-ki Urdangarin, ha tornat de Was-hington per defensar-se de les acu-sacions d'haver liderat un entra-mat financer i societari que s'hau-ria apropiat de fons públics.

>> Països Catalans 5

L’okupaciód’AlmagroresisteixL’edifici del carrer Almagro deBarcelona okupat després de lamanifestació del 15O i que aculldiverses famílies desnonades noserà desallotjat de moment.

>>Països Catalans 6

SUMARI

Vora 1.000 persones van recórrer eldissabte 5 de novembre els carrers delcentre de Perpinyà reclamant la fi delTractat dels Pirineus que separa la Cata-lunya Nord de la resta dels Països Cata-lans. A més, l'acte era també la cloen-da del Correllengua que s'ha celebratarreu del país. La marxa estava encap-çalada per la pancarta "Esborrem elTractat dels Pirineus" i hi participavaMaulets (sota el lema "Mai perdrem elnord"), el recentment constituït Col·lec-tiu de Joves de la Catalunya Nord, elcol·lectiu de professors de català alnord, la Coordinadora d'Associacionsper la Llengua (CAL), ERC a la Catalun-ya Nord i Unitat Catalana (no confon-dre amb Unitat Nacional Catalana).

La manifestació va finalitzar al Cas-tellet, on es va llegir un manifest i esva desplegar una estelada gegant. Segui-dament, es féu una marxa de torxesdes del Castellet fins a la Casa Musi-cal, on s'hi van fer els concerts delsgrups Rauxa, Les 100 G de Têtes i AtVersaris.

IMMANUEL WALLERSTEIN PÀG. 2 // HÈCTOR MONTANER PÀG. 2 // WOLFGANG STREECK PÀG.3 // PEPA MURTRA PÀG.16

ENTREVISTA

“Tenim tres principisirrenunciables: ladefensa i promoció dela llengua i la culturapopular, l’antifeixismei l’ecologisme”Ca Bassot és una associació de Burjassot dedicada a la difu-sió de la nostra cultura. És sens dubte un dels col·lectius ambuna trajectòria més consolidada i ha esdevingut tota unareferència a la comarca de l’Horta. El 26 de novembre com-pleixen 19 anys i ho commemoraran com millor ho sabenfer: amb un sopar entre amics i simpatitzants, i un concert ala nit. En aquest número, n’entrevistem alguns dels mem-bres perquè ens expliquen la seua experiència.

>>Contraportada 16

La Catalunya Nordper la independència

Milers de manifestants acudiren un any més a Perpinyà // FOTO: Oriol Clavera

La setmana anterior al 20N ha vist algu-nes grans mobilitzacions del sector públic,principalment a la sanitat i a l’ensenya-ment. Però acabat el cicle electoral i ambun nou govern a Madrid, la batalla en defen-sa dels serveis públics enceta una nova eta-pa molt més crucial; ara va de bo!

>>PÀGINES CENTRALS

El passat 29 d’octubre, a l’Alguer,ciutat catalana de Sardenya, comen-çaven 4 dies d’excursions, passeja-des, visites culturals i d’altres acti-vitats que formaven part de l’ex-tens i variat programa ofert pelsorganitzadors i col·laboradors dela 35a edició de l’Aplec Excursio-nista dels Països Catalans. Amb ungran èxit d’assistència, aproxima-dament un miler de participantsen el conjunt de les diferents acti-vitats de l’aplec, l’organització vasuperar clarament el handicap quesuposava realitzar un aplec d’a-questes característiques en el terri-tori més oriental del nostre àmbitlingüístic. Cal dir, que tot i quegruix de participants va procedir,en la seua majoria, de les comar-ques del Principat i del País valen-cià, va existir una nombrosa i des-tacada participació d’excursionis-tes de les Illes i la Catalunya Nord,a més, de, com és lògic, de l’Alguer.La força i les ganes del jove CentreExcursionista de l’Alguer, junt ambla col·laboració inestimable de cen-tres, grups excursionistes i de mun-tanya d’arreu dels Països Catalansvan fer possible aquesta nova edi-ció de l’aplec, que potser no vacomptar amb tot el recolzamentque fóra desitjable per part de lesinstitucions locals i insulars.Durant aquests dies, totes les per-sones que van acudir a aquesta citaexcursionista anual, van poder recó-rrer camins, platges; descobrirbonics penya-segats i caps com elCap de la Casa; ascendir a cims,com el Caparone, Monte Mannu,Monte Baranta; gaudir d’exposi-cions, xarrades, encontres de ballsaixí com del patrimoni històric,arquitectònic i gastronòmic de laciutat de l’Alguer i d’algunes pobla-cions properes com Bosa. D’entretots els actes, podríem destacar tresespecialment per la seua emotivi-tat: la inauguració, a la plaça Cívi-ca, on al balcó de l’antic edifici delCírcol de Mariners, punt de recep-ció i inscripció, es va penjar la ban-

dera dels aplecs i els artistes localsFranca Masu i Claudio Gàbriel San-na van obsequiar els presents ambles seues cançons; l’homenatge alrecentment desaparegut FrancescBeato, persona que amb la seua fei-na, junt amb el Centre Excursio-nista de Catalunya (CEC) va contri-buir de forma decisiva perquè els34 aplecs excursionistes anteriorsforen possibles; i finalment, l’ac-te de cloenda, amb la plantada d’unarbre, al costat del monument ala unitat de la llengua de la ciutat,

i on els diferents centres excursio-nistes i grups de muntanya parti-cipants van aportar terra de lesdiferents comarques dels PaïsosCatalans.

Els quatre dies d’aplec van per-metre, conèixer de primera mà,quina era i és l’ actual situació delcatalà en un indret peculiar, l’Al-guer, una ciutat sarda, que conviuamb naturalitat, amb la llenguapròpia de Sardenya, el sard , peròque des de ja fa més de tres seglesha de competir amb la preponde-

rant presència en tots els àmbits,de la llengua de l’estat que actual-ment administra l’illa, l’italià.

Els organitzadors d’aquestsaplecs pretenen que, entre altrescoses, a més d’intercanviar les dife-rents experiències viscudes cadadia en les excursions i passejades,mitjançant la convivència diària,es puga establir vincles, encara mésestrets, entre les persones de dife-rents punts de la nostra allargadai extensa geografia. Cosa, que es vaaconseguir en un marc com el quevan poder trobar els assistents al’aplec d’enguany.

En breu, els diferents centresexcursionistes i grups de muntan-ya de les nostres comarques, faranpúblic on tindrà lloc l’aplec del2012, que pel que sembla, a faltade confirmació oficial, serà en algunpoble o ciutat de la Catalunya Nord.Siga quin siga el lloc, serà una novaoportunitat per conèixer el nostreterritori, de la millor manera pos-sible, caminant-lo junt a aquells iaquelles que ho fan cada dia. Conèi-xer per estimar i estimar per conèi-xer! Fins l’any que ve!

*Hèctor Montaner és membre del Grup de Muntanya Viarany

L’ACCENT 214DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 201102 OPINIÓ

Les contradiccionsde la PrimaveraÀrabIMMANUEL WALLERSTEIN

Convencionalment es diu que lesturbulències en els països àrabsque hom ha anomenat la Prima-vera Àrab van ser provocades perla immolació de Mohamed Boua-zizi en un petit poble de Tunísiael 17 de desembre de 2010. La sim-patia massiva que aquest acte vadespertar va portar, en un tempsrelativament curt, a la destitu-ció del president de Tunísia i des-prés a la del president d'Egipte.A partir d'aleshores, i en un lap-se molt ràpid de temps, l'agita-ció es va estendre a pràcticamenttots els estats àrabs i encara con-tinua.

La majoria de les anàlisis quellegim en els mitjans de comu-nicació o a Internet negligeixenla contradicció fonamental d'a-quest fenomen – que l'anomena-da Primavera Àrab es composade dos corrents molt diferents,

que van en direccions diferents.Un corrent és l'hereu de la revo-lució mundial de 1968. Seriamillor anomenar el "corrent de1968" la "segona revolta àrab".

El seu objectiu és aconseguirl'autonomia global del món àrabque la "primera revolta àrab"havia tractat d'aconseguir. Laprimera revolta va fracassar prin-cipalment a causa de l'èxit de lesmesures franco-britàniques percontenir-la, cooptar-la, i repri-mir-la.

El segon corrent és l'intentper part de tots els actors geopo-lítics importants per controlarel primer corrent, cadascun d'ellsactuant per desviar l'activitatcol·lectiva en el món àrab demanera que redundi en l'avan-tatge relatiu de cadascun d'a-quests actors per separat. Aquíels actors miren el "corrent de1968" com molt perillós per alsseus interessos. Han fet tot elpossible per desviar l'atenció iles energies lluny dels objectiusdel "corrent de 1968", en el queconsidero com la gran distrac-ció.

PUNT DE MIRA COL·LABORACIÓ HÈCTOR MONTANER *

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans. Redacció València: CarrerMaldonado, 46 baixos, 46001València Redacció Barcelona: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona Adreça electrònica: ppcc@lac-cent.cat Subscripcions: 646 98 16 97 Distribució: 61554 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redac-ció. Coordinació general: Laia Altarriba, Andreu Ginési Abel Caldera. Països Catalans: Cesc Blanco, Abel Cal-dera (coords.), Joan Ballester, Guillem Colom, PepGiner, Andrés González. Opinió: Joan Teran (coord.).Economia: Àlex Tisminetzky (coord.). Internacional:Laia Altarriba, Manel López (coords.). Cultura: JosepMaria Soler, Pau Tobar (coords.), Joan Sebastià Colo-mer, Borja Català.Ciència i Tecnologia: Martí C. , Almu-dena Gregori, Àlex Garcia Esports: Rafael Escobar.Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Andreu Ginés.Coordinació gràfica:Oriol Clavera. Distribució: XavierGispert. Han col·laborat en aquest número:

Número 214 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

La infiltració d'elements comunis-tes en tots els intersticis i raconetsde l’espesa xarxa del poder avan-ça “amb sense aturador”, que diriaen Clos. Només així s'explica queel dolent de la colla del Club Super3, que s'anomena Senyor Pla, siguiempresari. Corre la brama que, fartsde la constant humiliació, un grupd'empresaris va cridar l'atenció aTV3 pel fet. Afortunadament noestan sols. La firma valenta deXavier Bosch resisteix ara i sem-pre a la marea roja des de les pàgi-nes de l'Ara i recorda allò que nin-gú no gosa dir: “Posar bastons a lesrodes als empresaris, com s'estàfent des de tants àmbits, és pena-litzar la il·lusió, estancar la pro-ductivitat, impedir la reactivació,condemnar el cercle econòmic iconduir el país al penya-segat. Peròés tan agraït alimentar el clixé...”(Xavier Bosch, “Uh, oh, no tincpor”, Ara, 4 de novembre). Noméscal veure el rostre de les massesproletàries al metro, de set a vuitdel matí, per comprendre que lail·lusió no és patrimoni dels treba-lladors. Com tampoc la producti-vitat, car com és sabut de tots, elsempresaris s'ho fan tots solets i des-prés lliuren el que els sobra, endonació, a un estol de perdularisdesagraïts anomenats empleats,

assalariats, etc. I és aquest des-agraïment, aquesta manca de con-sideració el que condueix el paíspel penya-segat. Després d'anys decreixement imparable dels benefi-cis empresarials i congelació polardels salaris, de descapitalització del'Estat a conseqüència de la pres-sió fiscal com més va més baixasobre les rendes del capital i reduc-ció de la capacitat de consum delstreballadors, quan la festa s'ha aca-bat per què la mamella ja no dóna,el que cal és rentar les botes i ferun massatge als peus adolorits delSenyor Pla, que torna de festa.

Diu molt clarament el manualde contrainsurgència que estudienels periodistes a primer de carre-ra que encara que l'adversari esti-gui escanyat o submergit sota l'ai-gua, cal dir repetidament que elseu domini és aclaparador, i con-vertir així el vell ofici de lleparsempre el cul més lluent en un acted’heroisme. Així, malgrat que sigui“tan agraït alimentar el clixé” nohe llegit encara a cap mitjà que elque no es pot fer, en un context debaixa productivitat, és “posar bas-tons a les rodes” dels que produei-xen, que en un context de subcon-sum no es pot “posar bastons a lesrodes” del gruix dels consumidorsi que, per tant, el que cal fer és apu-

jar-nos els salaris tots plegats. Encanvi, sense anar més lluny, almateix número de l'Ara s'hi pot lle-gir: “El mercat laboral espanyol icatalà no funciona. Sembla una evi-dència, si es comparen els percen-tatges d'atur d'Espanya i la restad'estats de l'entorn europeu (…) elscanvis en els convenis laborals, lanegociació empresa per empresa,hauria de ser una de les prioritatsdel pròxim govern” (Manel Man-chón, “Replegament laboral”, Ara,4 de novembre). No es pot dir queel senyor Manchón, que per certno és un que passava per allà si noel sots-director d'economia del mit-jà, es dediqui a “posar bastons a lesrodes” dels empresaris. Més bé sem-bla que cobri un sobresou de Fomentdel Treball. En el mateix númerose'ns informa que Alfred Bosch, eld'ERC, vol que “l'emprenedoria siguila via catalana per sortir de la cri-si”. I ja sabem que els emprenedorssón un dels eufemismes postmo-derns per referir-se als empresa-ris. En canvi, per treballar quaran-ta hores per mil euros i amb aixòportar fills al món, pagar la mútuai els llibres de text, el cotxe i labenzina no cal ser emprenedor, n'hiha prou amb ser gilipolles.

Emprenedors i gilipolles

“L'anomenada Pri-mavera Àrab escomposa de dos

corrents molt dife-rents, que van en

direccions diferents.Un corrent és l'hereude la revolució mun-

dial de 1968”

L’Alguer acull l’Aplec Excursionista dels Països Catalans

L’ACCENT 214 OPINIÓ 03

Aquest proper diumenge 20 de novembre sabrem ja quina cara hi

haurà a la presidència del govern estatal. L'emoció és tan mínima

que ens haguéssim pogut atrevir a fer sortir el periòdic aquest 17 de

novembre amb una foto de Rajoy i el titular “El nou president espan-

yol”. La resta, saber qui seran els seus ministres (per a començar a

preparar eslògans enginyosos) i conèixer l'abast de les ferides dels

derrotats.

Qui governarà però realment l'estat, i per extensió (i desgràcia)

els Països Catalans serà la conjunció d'aquell ens eteri anomenat

“mercats”, juntament amb tecnòcrates europeus i espanyols que

combreguen cegament amb la doctrina neoliberal. Poques idees a

dia d'avui generarien tan consens com aquesta; això ho té clar, fins

i tot, bona part de l'electorat del PP.

Sí que hi ha, però, un element important en aquestes eleccions:

els resultats al País Basc. L'esquerra abertzale mesurarà les seves

forces, més àlgides que mai, amb la resta de formacions, i el resul-

tat electoral determinarà en part el rumb del procés de pau. Objec-

tiu 1: obtenir un resultat electoral tan important que qüestioni la

legitimitat de continuar negant la paraula i la territorialitat al poble

basc. Objectiu 2: substituir el PNB com a representant del naciona-

lisme basc, per tal que aquest estigui representat des d'una òptica

netament independentista en els futurs escenaris de confrontació

política.

Als Països Catalans, però, les coses van per uns altres camins. En

un context en què ens trobem amb una mobilització popular al carrer,

un decalatge quantitatiu important entre independentisme popu-

lar i independentisme electorals, i un incipient procés de construc-

ció nacional, l'esquerra independentista ha entès que no pot obte-

nir cap rèdit important apostant el seu capital polític en aquesta

contesa electoral. Amb això demostra que continua en bona forma,

entenent la diferència entre l'acumulació de poder i el deixar-se

engolir per la maquinària electoral. En definitiva, que continua

entenent la participació electoral com una eina útil per a assolir

uns objectius i no com el leivmotiv de la seva existència com a movi-

ment polític.

L'aposta de l'esquerra independentista per l'abstenció cal enten-

dre-la com una aposta qualitativa. És a dir, qui vulgui interpretar

el ressò de la proposta a partir de les xifres d'abstenció l'errarà de

mig a mig. Ni en positiu, si l'abstenció augmenta, ni en negatiu, si

hi ha una alta participació. En canvi, és innegable el valor que té la

introducció en el debat polític d'una aposta deslegitimadora de l'es-

tat. Només cal veure com ERC ha gastat part dels seus esforços de

campanya en contraposar arguments a l'aposta abstencionista.

En un moment com l'actual, deslegitimar el sistema i assenya-

lar-ne les carències antidemocràtiques suma esforços a la mobilit-

zació popular que qüestiona, amb una insistència remarcable, el

capitalisme i l'estat espanyol. Aquests esforços els suma amb la intro-

ducció en el debat electoral de les raons per a l'abstenció, però tam-

bé apuntalant el camí per a la política fora de les institucions.

Aquesta política es concreta en molts camps. Però un dels més

importants és l'articulació d'un moviment popular contra el des-

mantellament dels serveis socials, amb un fort tint anticapitalista.

Aquest 17 de novembre hi ha convocada una vaga d'universitats, que

és secundada per múltiples instituts. Ni rastre dels sindicats ofi-

cials; és una vaga convocada des de baix, des de les assemblees. Fa

onze mesos, el 27 de gener, una jornada de lluita que al Principat

fou vaga general va suposar una mobilització minoritària però his-

tòrica, ja que simbolitzava la independència del sindicalisme com-

batiu respecte el sindicalisme oficial, totalment inactiu en la llui-

ta contra la crisi. Entremig, acampades i mobilitzacions de cente-

nars de milers de persones al carrer. Això és el que toca, ara i aquí.

E D I T O R I A L

Lliurar les batallesprecises en elmoment precís

El col·lapse del sistema financer nord-americà que es va produir el 2008 s'haconvertit des d'aleshores en una crisipolítica i econòmica de dimensions glo-bals. Com caldria conceptualitzar aquestesdeveniment que sacseja el món? L'e-conomia convencional ha tendit a con-cebre la societat com a quelcom que esregeix per una tendència general cap al'equilibri, on les crisis i els canvis nosón més que desviacions temporals del'estat estacionari d'un sistema ben inte-grat en general. Un sociòleg, però, noté aquest tipus d'escrúpols. Enlloc deinterpretar la nostra aflicció presentcom una sola alteració d'una condiciód'estabilitat essencial, tindré en comp-te la "Gran Recessió" i el posterior qua-si-col·lapse de les finances públiquescom la manifestació d'una tensió bàsi-ca que subjau en la configuració políti-co-econòmica de les societats capitalis-tes avançades, una tensió que fa que elsdesequilibris i la inestabilitat siguin laregla i no l'excepció, i que ha trobat laseva expressió en una successió histò-rica de pertorbacions en l'ordre socioe-conòmic. Més en concret, el meu argu-ment és que l'actual crisi només pot serentesa en termes de la transformacióen curs, intrínsecament conflictiva, dela formació social que anomenem "capi-talisme democràtic".

El capitalisme democràtic es va esta-blir plenament només després de laSegona Guerra Mundial i només en lapart "occidental" del món, Amèrica delNord i Europa Occidental. Allà va fun-cionar extraordinàriament bé durantles dues dècades següents – tant bé, defet, que aquest període de creixementeconòmic ininterromput segueix domi-nant les nostres idees i expectatives delque el capitalisme modern és, o podriai hauria de ser. Això és malgrat el fetque, en vista de les turbulències quevan seguir, el quart de segle immedia-tament posterior a la guerra hauria deser reconeguda com a veritablementexcepcional. De fet suggereixo que nosón els “Trente Glorieuses” sinó la sèriede crisis que varen seguir allò que repre-senta l'estat natural del capitalismedemocràtic – un estat governat per unconflicte endèmic entre els mercatscapitalistes i la política democràtica,que es va reafirmar amb força quan unelevat creixement econòmic va arribara la seva fi durant la dècada de 1970.

En els darrers anys, sembla clar quela gestió política del capitalisme demo-cràtic s'ha reduït dràsticament, més enuns països que en altres, però també engeneral, en l'emergent sistema polític-econòmic global. Des de la Gran Depres-sió els polítics rarament, o mai, no hanhagut d'enfrontar-se a la incertesa tantcom avui. D'altra banda, existeix la con-vicció generalitzada que la pròximabombolla ja s'està construint en algunlloc d'un món que està més que maiinundat de diners barats. De momentsembla que ja no s'ofereixen hipotequesd'alt risc per a la inversió. Però hi haels mercats de matèries primeres, o lanova economia d'internet. Res no impe-deix que les empreses financeres uti-litzin l'excedent de diners proporcio-nat pels bancs centrals per entrar en elque semblen ser els nous sectors de crei-

xement, en nom dels seus clients favo-rits i, per descomptat, del seu propi.Després de tot, amb la reforma regula-tòria en un sector financer que haviafracassat en gairebé tots els aspectes,els requisits de capital són una micamés grans del que eren, i els bancs queeren massa grans per fer fallida l'any2008 poden comptar amb seguir sentaixí també el 2012 o el 2013. Això els dei-xa amb la mateixa capacitat de fer xan-tatge a l'opinió pública que ja van sercapaços de desplegar amb tanta habili-tat fa tres anys. Però ara el rescat públicdel capitalisme privat en el model de2008, pot ser impossible de repetir, simés no perquè les finances públiquesja estan al límit.

No obstant això, la democràcia estàtant en risc com l'economia en la crisiactual, si no més. Amb l'arribada d'u-na nova era d'austeritat, la capacitatdels estats nacionals per intervenirentre els drets dels ciutadans i els requi-sits d'acumulació de capital s'ha vistgreument afectada. Els governs d'arreus'enfronten amb resistències més for-tes als augments d'impostos, en parti-cular en els països altament endeutats,on els diners públics hauran de ser gas-tats durant molts anys per pagar pelsbéns que han estat consumits. D'altrabanda, amb una interdependència cadavegada més forta a nivell global, ja noés possible pretendre que les tensionsentre l'economia i la societat, entre elcapitalisme i la democràcia, poden sermanejades dins de comunitats políti-ques nacionals. Avui cap govern no potgovernar sense prestar atenció a leslimitacions i obligacions internacio-nals, incloses les dels mercats finan-cers obligant l'Estat a imposar sacrifi-cis a la seva població. La crisi i les con-tradiccions del capitalisme democràtichan esdevingut finalment internacio-nals, desenvolupant-se no només dinsdels estats sinó també entre ells, encombinacions i permutacions encarano explorades.

Com llegim gairebé cada dia als dia-ris, "els mercats" han començat a dic-tar allò que els estats suposadamentsobirans i democràtics han de fer pelsseus ciutadans i a què s'han de negar.Les mateixes agències de qualificacióamb seu a Manhattan que van jugar unpaper decisiu en la catàstrofe de la indús-tria global dels diners ara estan ame-naçant amb degradar els bons dels Estatsque acceptaren uns nivells inimagina-bles de deute nou per rescatar la indús-tria i l'economia capitalista en conjunt.Com a resultat els ciutadans percebencada vegada més als seus governs nocom els seus agents, sinó com els d'al-tres estats o d'organitzacions interna-cionals, com ara el FMI o la Unió Euro-pea, immensament més aïllats de lapressió electoral que no ho eren elsEstats-nació tradicionals. En països comGrècia i Irlanda, qualsevol cosa sem-blant a la democràcia serà efectivamentsuspesa per molts anys, amb la finali-tat d'actuar "amb responsabilitat", isegons la definició dels mercats i insti-tucions internacionals els governs nacio-nals hauran de imposar una estrictaausteritat, al preu d'esdevenir cada vega-da més insensibles als seus ciutadans.

Les expectatives polítiques que elsdirigents dels estats democràtics afron-ten ara poden ser impossibles d'assolir.Els mercats internacionals i les insti-tucions exigeixen que no només elsgoverns sinó també els ciutadans escomprometin d'una forma creïble a laconsolidació fiscal. Els partits políticsque s'oposen a l'austeritat seran rotun-dament derrotats en les eleccions nacio-nals, i tant govern com oposició s'hau-ran de comprometre públicament al "sode les finances", o en cas contrari el costdel servei del deute augmentarà. Ambtot, unes eleccions en les que els votantsno tinguin realment alternativa, seranprobablement percebudes per ells coma no autèntiques, cosa que podria cau-sar tot tipus de desordre polític, desd'un declivi de la participació, a unaalça dels partits populistes o a distur-bis als carrers.

Un factor aquí és que els escenarisde distribució de conflicte s'han allun-yat cada vegada més de la política popu-lar. Els camps de batalla en què les con-tradiccions del capitalisme democràtices lliuren s'han tornat cada vegada méscomplexos, pel que és extremadamentdifícil per a qualsevol persona fora deles elits polítiques i financeres reconèi-xer els interessos subjacents i identifi-car els seus. Si bé això pot generar apa-tia a nivell de masses i d'aquesta mane-ra facilitar la vida de les elits, no hi hamanera de confiar en un món en quèel compliment cec dels inversors finan-cers és proposat com l'únic comporta-ment racional i responsable. Per a aquellsque es neguen a ser dissuadits d'altresracionalitats i responsabilitats socials,un món així pot semblar simplementabsurd – de manera que l'única conduc-ta racional i responsable seria posartants problemes com sigui possible a lesobres de les altes finances. Allà on lademocràcia tal i com la coneixem haestat suspesa a la pràctica, com ja ho ésen països com Grècia, Irlanda i Portu-gal, els disturbis de carrer i la insurrec-ció popular pot ser l'última via restantper a l'expressió política d'aquells queno tenen poder de mercat. Hem de teniresperança en el nom de la democràciaque aviat tindrem l'oportunitat d'ob-servar nous exemples?

Avui més que mai, el poder econò-mic sembla haver-se convertit en elpoder polític, mentre que els ciutadanssemblen estar gairebé completamentdespullats de les seves defenses demo-cràtiques i de la seva capacitat per influirdavant els interessos de l'economia polí-tica i les seves demandes, de maneraque no es poden comparar amb les capa-citats dels propietaris del capital. Defet, mirant cap enrere en la seqüènciade les crisis del capitalisme democrà-tic des de la dècada dels setanta, sem-bla real la possibilitat d'un nou, potsertemporal, conflicte social en el capita-lisme avançat, aquesta vegada total-ment a favor de les classes posseïdores,ara fermament afermançades en el seubastió políticament inexpugnable, elsector financer internacional.

*Fragments d'un article publicat originalment a The New Left Review,

traduït al català per L'ACCENT.

WOLFGANG STREECK* COL·LABORACIÓ

DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2011

La crisi del capitalisme democràtic

FRANCESC BLANCO SAGUNT

La representació al Congrés podriadonar visualització estatal, i deretruc als Països Catalans, de l'e-xistència de l'Esquerra indepen-dentista (EI) i del seu projecte. Noes valora com un argument a favorde participar el 20N?Guillem Colom: Sens dubte, aquestés un els arguments principals peranar al Congrés. De fet, l’EI nomésha d’anar al Congrés espanyol a ferdues coses: en primer lloc, denun-ciar la manca de democràcia a l’Es-tat espanyol, i en segon, a denunciarla divisió administrativa que s’im-posa als Països Catalans. Per a poderfer això cal que el nostre movimentcreixi molt més, especialment pelque fa a l’expansió territorial, queés molt minsa encara. Per tant, l’EIno ha de presentar-se a les eleccionsespanyoles perquè encara no estàpreparada per a fer-ho. Tot i que enscosti acceptar-ho, aquesta és la rea-litat. I per a canviar-la hem de con-tinuar engreixant la nostra apostaper la unitat popular als pobles ibarris. Més endavant, quan siguemmés forts i tinguem més presència,ja ens tornarem a plantejar si és elmoment de presentar-se a les elec-cions espanyoles.

Isabel Vallet: Podria ser un argu-ment a favor però amb la conjuntu-ra actual de crisi del model econò-mic i social, de descontentament crei-xent de cara a la partitocràcia i a laclasse política benestant i de dobleopressió de les classes populars cata-lanes, la visualització estatal del nos-tre projecte ni seria positiva ni aju-daria al nostre projecte. No hem deser-hi perquè tenim molt clar queels nostres esforços a curt i a mitjàtermini han de destinar-se al nostreprojecte polític d'unitat popular onuna de les eines és la intervenció ins-titucional municipal però des de labase, és a dir des del moviment socialexistent, arrelat al territori i trans-formador del model econòmic, sociali nacional.

David Prats: Per una banda, coma independentistes, no podem plan-tejar la visualització als Països Cata-

lans com un simple retruc, i més sisuposa legitimar les institucions esta-tals. I per altra, és entre les classespopulars dels Països Catalans on hemde situar el centre del nostre projec-te. No visualitzant-lo des de les ins-titucions, sinó fent partícips d'ell aaquestes classes populars. És un error,per tant, plantejar la consolidaciódel nostre projecte a partir de lavisualització estatal de l'EI. Se'ns hade conèixer pel que som, i no pel queels mitjans diuen que som (habitual-ment des d'una òptica espanyolista).

Hi ha qui pensa que agrade o nos'ha de convèncer a la societat espan-yola per aconseguir la independèn-cia. Una veu al Congrés que parla-

ra en nom de les classes popularsdels Països Catalans no seria útilper a l'EI?IV: No sé si s'ha de mesurar en ter-mes d'utilitat, però si es mesura enaquests termes, avui l'Estat espan-yol per a mi no és un marc útil delluita per a l’independentisme cata-là d’esquerres. La decisió de no inver-tir esforços en el procés electoralestatal és una decisió de consensentre la nostra base social, a més éscoherent amb el nostre projecte iamb el nostre posicionament histò-ric. Per a mi, és un bon moment per

distanciar-nos dels partits políticstradicionals que no plantegen untrencament amb el sistema polític,econòmic i social.

DP: Ara mateix encara no estemcapacitats per tindre una veu queparle en nom de les classes popularsdels Països Catalans. El dia que latinguem, de ben segur que no enscaldrà convèncer ningú de fora peraconseguir els nostres objectius.

GC: Cal assumir que una veu inde-pendentista i socialista al Congrésespanyol ajudaria a canviar la ideaque la independència és una ideo-logia burgesa, però això també hopodem fer des d’altres institucions,així com des del carrer. Per aixòpens que el que en cal és convèncera la gent que viu als Països Catalansdels avantatges que suposaria laindependència nacional, indepen-dència que sempre ha d’anar lliga-da a un canvi social, a la construc-ció d’un projecte vertaderamentsocialista. Si som capaços de fer real-ment visible aquest discurs sí queguanyarem molta gent pel nostreprojecte polític.

De la mateixa manera que les 101regidores i regidors de la CUP vanser una victòria important de l'EI,no penses que obtenir representa-ció al Congrés seria també un guany,ni que siga subjectiu o moral?IV: Crec que tindria un efecte comu-nicatiu, no sé com de positiu, tam-poc sé com de negatiu. Perquè el crei-xement de la CUP es deu precisamenta que la gent ha vist que als diferentspobles i ciutats la CUP ha dut a ter-me una política de de carrer de par-ticipació als moviments socials, i havist també que la seva militància ésactiva als teixits associatius, cultu-rals, polítics i crec que això és el queha fet que es crei una confiança, quees vegi que el vot no anirà a benefi-ciar a ningú, que el vot va a un col•lec-

tiu/moviment/projecte viu i com-promès. Presentar-nos a unes elec-cions que no són les nostres, podriafer perillar aquesta confiança, podriasemblar un acte d'electoralisme puri dur i aquesta no és la nostra mane-ra de fer.

DP: La representació institucio-nal no és una finalitat en si matei-xa, sinó que amb ella volem conti-nuar fent passos cap als nostres objec-tius, i continuar enfortint einesnecessàries pel nostre projecte, comla CUP. Si aquesta representació ins-titucional no sabem ben bé per a quèla volem, i cerquem només compa-rar-nos en vots amb altres, ens estemenganyant a nosaltres mateixes. Noestarem construint un projecte en

funció de les necessitats del nostrepoble, sinó en funció del que volenEspanya i França i els partits que elsrepresenten. Tenim centenars de rep-tes amb els que obtenir guanys morals,subjectius, i també objectius (els real-ment importants!), i aquest no n'ésun necessari.

GC: Si bé els triomfs morals sónimportants, com ja he dit a la pri-mera resposta el nostre movimentno està objectivament preparat perpresentar-se a aquesta contesa elec-toral. Així mateix, pens que a horesd’ara és gairebé impossible assolir

representació al Congrés espanyol,per la qual cosa aquest triomf no esmaterialitzaria. Això faria que ladecepció fos encara més grossa, jaque s’haurien dedicat molts esforçosa una projecte que no donaria capresultat.

Encara que el Parlament espanyolsiga una institució aliena als Paï-sos Catalans, no és allà on es pre-nen moltíssimes decisions que ensafecten? I, per tant, no s'hauriad'estar allí per incidir-hi?GC: Al Congrés espanyol no hi hemd’anar a incidir-hi sinó a denunciarel caràcter antidemocràtic i imposi-tiu de la democràcia parlamentàriaespanyola. Ja fa temps que les cata-lanes veiem els resultats que la inter-venció dels partits nacionalistes cata-lans, de tradició pactista, aconse-gueix: més negació i més retrocessossocials i nacionals.

IV: Per poder incidir en les deci-sions del parlament s'ha de tenir unarepresentació considerable, això peruna banda. Però més enllà d'això elmarc jurídic, començant per la Cons-titució espanyola i polític institucio-nal donat pel propi funcionamentdel parlament impossibilita qualse-vol canvi respecte a les nostres rei-vindicacions en el terreny exclusi-vament parlamentari.

DP: Tot i que es prenguen allí deci-sions que ens afecten, hi ha moltesaltres coses que hem de valorar. Nihem de legitimar les institucionsespanyoles i el marc territorial esta-tal, ni hem de fer res allà: exercir eldret a l'autodeterminació és un fetcontrari a demanar-lo. S'ha de dir,però, que com a revolucionaris, calque fem un debat i crítica constantal voltant d'aquests processos elec-torals, però en qualsevol cas primarsempre la consecució dels nostresobjectius, i no mirar a curt terminiúnicament.

L’ACCENT 214DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 201104 PAÏSOS CATALANS

“Cal convèncer lagent que viu als

Països Catalans delsavantatges que

suposaria la independència”

“És un bon moment per distanciar-nos dels partits que no volen untrencament amb el sistema actual”

“Cal que fem undebat i crítica

constant al voltant d'aquests processos

electorals”

La CUP ha fet campanya per l’abstenció arreu dels Països Catalans

El 20 de novembre se celebren leseleccions estatals espanyoles i hempreguntat a diverses militants del'Esquerra independentista de dife-rents indrets del país què suposa pelmoviment independentista aques-ta contesa electoral i perquè es cri-da a l'abstenció. Les persones entre-vistades són Isabel Vallet de Barce-lona, David Prats de Pedreguer (laMarina Alta) i Guillem Colom de Pal-ma.

ENTREVISTA

XAVIER GISPERT ZEGRÍ PALMA

La corrupció política i econòmica haestat un dels temes de més actualitatdurant els darrers anys al nostre país,on destacades autoritats i dos expre-sidents autonòmics del PP són al cen-tre d'algunes de les principals inves-tigacions judicials en marxa. Ara,però, les sospites sobre el malbarata-ment de fons públics i les tramescorruptes han arribat a les portes dela família reial espanyola. El gendredel rei Joan Carles, Iñaki Urdanga-rin, ha tornat de Washington perdefensar-se de les acusacions d'haverliderat un entramat financer i socie-tari que s'hauria apropiat de fonspúblics del Govern balear i de la Gene-ralitat Valenciana a través d'una supo-sada ONG, l'Institut Noos, amb seu alPrincipat.

Els contractes dels presumptesnegocis il·legals d'Urdangarin ambl'administració pública del País Valen-cià i les Illes Balears s'haurien tan-cat a través de l'Insituto Nóos, presi-dit per ell mateix entre el 2004 i el2006, i podrien ascendir a més de cincmilions d'euros. A més, part d'aquestsdiners podrien haver estat desviats aparadisos fiscals gràcies a la col·labo-ració de la seva esposa, la infanta Cris-tina de Borbó, que participava en unade les empreses vinculades a Nóos.

De moment, però, la infanta Cris-tina no ha estat directament assen-

yalada per la investigació, i la CasaReial espanyola ha decidit mantenirsilenci al voltant del cas. Tot i així,Iñaki Urdangarin, que formalmentencara no figura com a imputat, jaha tornat de Washington per prepa-rar la seva defensa i ha enviat uncomunicat assegurant que és inno-cent i per mantenir la seva “honora-bilitat”.

Orígens i abast geogràficLes investigacions sobre els presump-tes negocis del marit de la infantahan tingut ressò a la premsa arrande diversos escorcolls que van tenir

lloc el passat dilluns 7 de novembrea diferents seus d'empreses, assesso-ries i despatxos de Barcelona, SantCugat i altres localitats. Tanmateix,les investigacions estan vinculadescal cas Palma Arena, sobre el desvia-ment de més de 50 milions d'eurospúblics de l'administració de les IllesBalears, i es podrien haver posat enmarxa fa més dos anys, després de ladetenció de l'exdirector general d'Es-ports del Govern balear, José LuisBallester, exesportista d'elit i amicpersonal d'Urdangarin.

Així, la Fiscalia Anticorrupció sos-pita que el gendre del rei i uns socis

seus, la seva ma dretaDiego Torres i altresimputats en el cas, vancrear un entramatd'empreses i societatsper desviar els fonspúblics. Per fer-ho,haurien utilitzat elnom de l'InstitutoNóos presidit perUrdangarin, querecaptava els dinerssota l'aparença d'unaentitat sense ànim delucre amb l'objectiud'assessorar sobreqüestions esportives iturístiques.

Concretament, eljutge del cas PalmaArena investiga el des-

tí de 2.300.000 euros lliurats pelGovern de Jaume Matas a través dela Fundació Illesport i l'Ibatur ambmotiu de la celebració de dos congres-sos esportius entre 2005 i 2006. A més,posteriorment, ha sortit a la llum quel'Insituto Nóos també ha ingressatmés de tres milions d'euros de lesarques públiques de l'anterior Gene-ralitat de Francisco Camps i de l'A-juntament de Rita Barberá amb motiude la celebració d'esdeveniments desimilars característiques.

Algunes veus de l'entorn de ladefensa dels mateixos implicats enel cas Palma Arena ja han començat

a plantejar la possibilitat que el caspassi a ser competència de l'Audièn-cia Nacional espanyola sota el pre-text de la implicació de diferentscomunitats autònomes. L'objectiupodria ser el de de treure la inves-tigació de les mans del jutge de Pal-ma José Castro i de la Fiscalia Anti-corrupció de Balears, que no sem-blen tenir cap intenció d'aturar-se,però quedaria al descobert una tra-ma molt més àmplia amb connexionspolítiques i empresarials arreu delsPaïsos Catalans.

TRINI ESCUDERO VALÈNCIA

Com a conseqüència de la dimissiód'Ascensió Figueres de la presidènciade l’Acadèmia Valenciana de la Llen-gua (AVL) el 14 d’octubre, Manel PérezSaldanya i Ramon Ferrer es disputenara la direcció de l'òrgan lingüístic.Figueres, presidenta de l'AVL durantquasi deu anys, va dimitir del càrreca mitjan octubre per a ocupar el ter-cer lloc de la llista del PP per Caste-lló al Congrés dels Diputats, cosa queva convertir el vicepresident, ManelPérez Saldanya, en president en fun-cions i va avançar el procés d’eleccióde càrrecs.

L’expresidenta pensava que haviadeixat la seua successió totalmentnugada, ja que s’havia proposat unacandidatura unitària de consensencapçalada per Ramon Ferrer com

a president i Josep Palomero com avicepresident. D’una banda, RamonFerrer, Catedràtic d’Història Medie-val de la Universitat de València, vaser proposat a l’AVL pel PP i és exmem-bre de la Real Acadèmia de CulturaValenciana (RACV). Així, tot i que desde posicionaments secessionistes vaassumir la unitat de la llengua i esva encarregar d’apropar posiciona-ments entre els uns i els altres, inter-nament no deixa d’estar consideratcom l’home de l’exconseller Alejan-dro Font de Mora, ni de comptar ambl’aval de Rafael Blasco, actual conse-ller de Solidaritat i Ciutadania . Pertant, la seua designació suposa ferl’ullet a tots aquests sectors.

De l’altra banda, Josep Palomeroés Llicenciat en Filologia Hispànicaper la UAB, per oposició va aconse-guir ser catedràtic de Llengua i Lite-

ratura valencianes en l’institut Jau-me I de Borriana i ha estat vicepre-sident de l’Acadèmia fins el 2007. Amés, és membre del PSPV amb el qualentre els anys 1987 i 1994 va ser capdel Servei d'Activitats Culturals i Edu-catives a Castelló de la Conselleria deCultura, Educació i Ciència, i entreel 1994 i 1995 fou director territorialde la Conselleria de Cultura de la Gene-ralitat Valenciana. De 1987 a 1995 vaformar part de les corporacions muni-cipals de l'Ajuntament de Borrianacom a tinent d'alcalde i regidor deCultura i Educació.

Com és evident, aquesta candida-tura suposava repetir els esquemespartidistes (PP-PSPV) de l’Acadèmia,que ja havien estat superats en cer-ta manera amb la presidència i vice-presidència duta a terme per Ascen-ció Figueres i Manel Pérez Saldanya,

la qual cosa no satisfeia tots els mem-bres. Aquest és el motiu pel qual diver-sos membres han decidit presentartambé candidatures unipersonals pera optar als diversos càrrecs. Així,Manel Pérez Saldanya ho ha fet peral càrrec de president i Antoni Ferran-do per al de vicepresident.

El dia 18 de novembre es durà aterme el ple on el futur presidenthaurà d’aconseguir la majoria abso-luta amb 11 vots en un màxim de tresintents, cosa que li dóna la potestatde proposar una sèrie de noms per aexercir els diversos càrrecs. Però nos'ha d’oblidar que les candidaturessón unipersonals i que a l’Acadèmiaés cou molt més que la diferènciaentre “blavers” i “catalanistes”, hi hapactes, i això implica cedir, i hi hainteressos, interessos de poder. Pertant, tot està obert.

L’ACCENT 214 DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

El duel per la presidència del’AVL augura tensions

Iñaki Urdangarin i la presumpta trama corrupta entre Palma, Barcelona i València La Fiscalia investiga el gendre del rei Joan Carles per un conglomerat societari i el destí de 5 milions d’euros públics

Iñaki Urdangarín haurà de compareixet davant el tribunal per aclarir les acusacions Jornadessobre el sistemademocràtica València REDACCIÓ VALÈNCIA

En campanya electoral no tot sónactes polítics per buscar el vot.L'Esquerra independentista de laciutat de València va organitzarunes jornades amb el lema “Li diuendemocràcia i no ho és” que vancomençar l'11 de novembre i es tan-caran el 20 de novembre, dia deles eleccions generals espanyoles.La primera part de l'esdevenimentés una exposició de diferents pape-retes per fer nul el vot del dia 20de novembre i es fa des del dia 11al Racó de la Corbella. La mostraes titula “Tria el teu vot nul” i con-sisteix a exposar diversos tipus depapers que emulen les papereteselectorals convencionals, però ambfotos o textos crítics amb les ins-titucions actuals i la classe políti-ca que regeix actualment el país.Per exemple, fotos de crítica a l'al-caldessa de València, Rita Barbe-rá, escrits a favor de l'ús del cata-là i contra l'espanyolització, etc.

El segon acte de les jornades ésuna xerrada titulada “Eleccions=democràcia?” a càrrec d'Abel Cal-dera, membre del consell de redac-ció de L'ACCENT. Es realitzarà ados quarts de vuit al Centre Social-Bar Terra de Benimaclet. I final-ment, tot plegat es tancarà amb elseguiment dels resultats electoralsal Racó de la Corbella a partir deles vuit del vespre el mateix dia dela contesa electoral. Les jornadesles organitzen Maulets, EndavantBenimaclet, CSB Terra i Racó de laCorbella.

ANDREU MERINO BARCELONA

Les famílies vinculades al movi-ment dels indignats que van ocu-par l’edifici del carrer Almagro, albarri de Nou Barris de Barcelonano seran desallotjades, almenys demoment. Així ho ha decidit el jut-

ge Miguel Ángel Tabarés Cabezón,que no ha fet cas de les exigènciesdel fiscal de desallotjar immedia-tament l’immoble. El jutge consi-dera que les demandes de l’entitatbancària Cajamar es poden resol-

dre en un procés civil i no pas penal,ja que interpreta un abús del codipenal per part del banc.

Cajamar es va adjudicar l’edifi-ci del carrer Almagro a través dela dació en pagament de l’antigaconstructora Versus 23.06 SL. Nocal dir que aquest procediment noestà permès per famílies suscepti-

bles de trobar-se en la mateixa situa-ció de deute. La interpretació deljutge es basa, sobretot en les decla-racions de l’apoderat de Cajamar ala Ciutat de la Justícia de Barcelo-na. El representant de l’entitat ban-cària va afirmar que Cajamar nomésvol recuperar la possessió de l’im-moble, però sense obrir un procés

penal a les famílies que l’ocupendes del passat 15 d’octubre. De fet,el jutge ha instat l’entitat bancà-ria a obrir un procés civil si ho creuoportú. Clàudia González, implica-da en el moviment dels indignatsi en l’ocupació de l’edifici del carrerAlmagro, afirma que ara la pilotaestà a la teulada de Cajamar: “Nosal-

tres esperarem que decideixen fer,però la nostra feina ara no és pen-sar en això. Hem de continuar asses-sorant i donant suport a les onzefamílies que estan ocupant l’edifi-ci”. González incideix en que l’o-cupació de l’immoble d’Almagro 24té un component pràctic però tam-bé un de simbòlic: “L’edifici ser-veix perquè les famílies tinguin unlloc on viure mentre no troben capaltra cosa, però també serveix perreivindicar la importància de l’ússocial de l’habitatge, que ha de seruna prioritat davant l’especula-ció”.

A més dels activistes indignatsque donen suport als ocupants, l’as-sociació 500x20 per un lloguerpúblic i assequible també dónaassessorament a les famílies. Sal-vador Torres, president de l’Asso-ciació explica que han viscut ambtranquil·litat la decisió del jutge,ja que els permet guanyar tempsde cara al seu objectiu principal:“El nostre objectiu és convèncerl’empresa que llogui aquests pisos.Som conscients que si no ho acon-seguim i entrem en un procés civildesallotjaran les famílies”.

L’ACCENT 214DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 201106 PAïSOS CATALANS

L’edifici del carrer Almagro no serà desallotjat

El jutge no ha accedit, de moment, a les pretensions de la propietària

MARC MIRASCORBERA DE LLOBREGAT

Santa Coloma de Gramanet va aco-llir el passat dia 14 de novembrel’assemblea constiuent de la sec-ció local del Barcelonès Nord deCoop 57 –que inclou les poblacionsde Badalona, Sant Adrià del Besósi Santa Coloma de Gramenet–. L’ac-te va comptar amb al participacióde més d’una cinquantena de per-sones que es van congregar al Cen-tre d'Art Contemporani de Can Sis-teré.

La jornada va començar amb laintervenció del president de Coop57, Fernando Cid, seguida de la d’O-riol Tuson, membre del Grup Pro-motor de la iniciativa, qui va qua-lificar la jornada de “molt enri-quidora” i va explicar que, pel quefa a l’assistència, “el nombre depersones era el que s’esperava”i que “el nivell de participació finsi tot ens va sorprendre”.

Tuson també va destacar que estractava d’un acte plantejat pertenir un “contingut molt partici-patiu” i per aquest motiu, desprésde les dues primeres intervencions,es va procedir a fer 4 grups de tre-

ball amb els assistents, que vandividir la seva feina en dos eixos.Per una banda, es recercavenaccions per captar estalvi ètic,mentre que per altra banda, estractava de pensar com revertiraquest estalvi cap a projectes con-crets. El membre del Grup Promo-

tor va indicar que, dels grups detreball, s’havien obtingut algunesidees amb possibilitats de portar-se a la pràctica, com ara la de ferunes jornades de banca ètica o con-vocar un concurs d’idees al Barce-lonès Nord.

Per tancar l’acte, el grup va

comptar amb la presència d’Her-nan Córdoba, soci del projecte coo-peratiu i autogestionari La CiutatInvisible, que va explicar als assis-tents la història i desenvolupa-ment d'aquesta experiència trans-formadora al barri de Sants de Bar-celona.

Focus d’activitatLa cooperativa va posar de relleuque considera important crear unasecció al Barcelonès Nord perquèés un territori on creuen que “hiha moltes persones, entitats iempreses d’economia solidària queestarien interessades a depositarpart dels seus estalvis o actius enuna banca ètica com al de Coop 57,però no la coneixen”. Amb la cre-ació d’aquest nou nucli s’esperaestablir noves vies de comunica-ció que donin a conèixer el pro-jecte.

Altres motius que han mogutla cooperativa a crear la nova sec-ció són els de poder promoure nousprojectes socials al territori, com-batre l’elevat atur que ataca lazona, especialment el juvenil, o elde poder esdevenir un nexe decomunicació entre diferents per-sones i entitats que puguin gene-rar nous projectes col·lectius.

Estalvi èticCoop 57 és una cooperativa de ser-veis que promou l’estalvi ètic. Elsrecursos obtinguts per aquesta enti-tat es destinen a donar préstecs aprojectes d’economia social i soli-dària que promouen l’ocupació,fomenten el cooperativisme, l’as-sociacionisme i la solidaritat.

Actualment la cooperativa té elsuport de 205 entitats, que en sónsòcies, i de 596 persones col·labo-radores. Pel que fa al BarcelonèsNord, fins a l’assemblea consti-tuent hi han 10 associacions sòciesi més d’una vuitantena de perso-nes que hi participen.

La presentació de Coop 57 al Barcelonès Nord acull més de cinquanta assistents

La presentació fou tot un èxit

“Cajamar es va adjudicar l’edifici a

través de la dació enpagament de l’anti-ga constructora Ver-

sus 23.06 SL.”

ABEL CALDERA BERGA

Les retallades, a la sanitat o a altresserveis socials són a primera líniainformativa des de fa mesos, debracet amb la crisi econòmica ini-ciada, segons la cronologia a l'ús,el setembre de 2008. Són moltes lespersones que fan una relació direc-ta entre crisi econòmica i retalla-des en sanitat: a més deute i menysingressos, menys serveis. Aquestaequació, però, és posada en dubteper les anàlisis econòmiques fetesdes de l'esquerra. El procés priva-titzador té unes arrels més profun-des i llunyanes, i ha anat imposantla seva agenda tant en temps decrisi com en temps de bonança. Lacrisi actual, és cert, ha aplanat elterreny a aquesta agenda, però lamercantilització de qualsevol acti-vitat susceptible de generar bene-ficis econòmics forma part de l'ADNdel capitalisme.

La revolució neoliberalA nivell occidental cal retrocedirfins als anys 70 per començar a veu-re l'aparició de les polítiques i dis-cursos neoliberals. L'educació, sani-tat i altres serveis socials comen-cen a veure's com un espai on fernegoci. Thatcher encarnarà comningú aquesta revolució “conser-vadora” que, entre altres efectes,comença a construir les bases d'undiscurs radicalment oposat a la soli-daritat social que servirà per a jus-tificar moltes de les mesures.Paral·lelament a tot plegat, That-cher encunya un concepte políticque a dia d'avui se'ns ha fet quoti-dià. TINA: There is no alternative,l'aparent aplicació de les polítiquesno com una opció ideològica sinócom una imposició pragmàtica. El“s'ha de fer” tan català, imbuït d'au-toritat moral però sense que maiarribem a saber per què s'ha de feri qui ha ordenat que es faci.

L'onada privatitzadora als Països CatalansAls Països Catalans (exceptuant laCatalunya Nord), aquest procéscomença a prendre força a finalsdels 80 i principis dels 90. Si desde 1975 els esforços estatals anarendirigits a intentar homologar míni-

mament el sistema de protecciósocial franquista als estàndars euro-peus, a partir de 1990 la dinàmicaprivatitzadora serà imparable, sem-pre sota criteris suposadament“objectius”: llum, aigua, telecomu-nicacions són camps que es priva-titzen per a poder complir amb lesexigències europees. Un exemplede com el procés privatitzador noés fet a contracor tal i com es diu,sinó que està planificat a conscièn-cia és en el cas de les pensions. Ambl'aparició dels plans de pensions el1991, s'inicià la propaganda -induï-da pels bancs beneficiaris dels plansde pensions- que alertava sobre unapossible fallida del sistema de jubi-lació. Informes apocalíptics delBBVA situaven el 1995 com l'any dela fallida, posteriorment el 2001 idarrerament el 2012. Any rere anyels fets desmentien aquests estu-dis, però la percepció que el siste-ma de pensions és insostenible s'hainstal·lat en bona part de la pobla-ció.

Al Principat de Catalunya, però,l'aposta per a mantenir dues xar-xes de serveis socials, una de públi-ca i l'altra de privada-concertada,ja es materialitzà des de l'inicidels governs Pujol. El cas de lasanitat, en aquest sentit, tam-bé és paradigmàtic: amb unaxarxa privada en bancarro-ta, a inicis dels vuitanta elgovern Pujol hagué d'esco-llir entre dues opcions: ferpública aquesta xarxa iassumir-ne el deute, o béconcertar les places hos-pitalàries d'aquesta xar-xa i pagar així el deutede forma indirecta i ambdiner públic. S'optà perla darrera opció.

Els cavalls de TroiaLes privatitzacions no sónuna causa directa de la cri-si, sinó que aprofiten lescrisis per a justificar-se iaccelerar l'aplicació de la sevaagenda. Els terrenys s'han anatabonant de forma constant, isovint amb propostes i reformeslegislatives que han obert terrenysabans vedats i que es mostren ambtota la seva cruesa anys després

d'haver-se promulgat. D'exemplesen tenim diversos i a molts nivells.Un d'ells, la Llei estatal de 1998 queliberalitzava el sòl, posava les basesde la bombolla immobiliària. LaDirectiva Bolkestein europea, de2004-2006, aplanava el camí de laliberalització dels serveis públicsi és una de les bases del projecte deLlei Omnibus de la CAC. Lleis i pro-jectes educatius, com el xec a lesguarderies a València o la LEC alPrincipat, també obrien la porta al'entrada d'iniciativa privada enl'ensenyament, i tot això en èpo-ques no precisament de crisi eco-nòmica.

Pel que fa a la sanitat, els intentslegislatius d'aplanar el camí esremunten ja a 1991, amb l'informeAbril, aturat per la mobilit-zació popular. El 1997el procés avançavaamb l'aprova-ció de laLlei15/97,

que permetia l'entrada del capitalprivat en la sanitat pública i posa-va les bases de l'anomenat ModelAlzira de gestió hospitalària. I calrecordar també que els treballs pera preparar el terreny al copaga-ment els inicià el govern tripartiten plena bonança econòmica.

Hi ha alternativaQuan diversos països sudamericans,a finals dels 90 i a inicis dels 2000es van negar a aplicar les recepteseconòmiques i socials del FMI pera superar les seves crisis -receptesque, per exemple, eren quasi idèn-tiques a les que es volen aplicar aGrècia-, el món occidental va reac-cio-

nar titllant de bojos, populistes idemagogs els nous governs d'esque-rres del continent americà. Tambésemblava que “no hi havia alterna-tiva” a les polítiques del FMI, i quequalsevol “experiment” estava des-tinat a arruïnar per dècades unpaís. La realitat uns anys desprésera, però, que els països que havienabandonat la tutela del dogma eco-nòmic neoliberal iniciaven un perí-ode de creixement i d'extensió delbenestar social, mentre que els feusrecalcitrans del neoliberalisme(Mèxic, Colòmbia o Xile) continuenimmersos en un espiral de destruc-ció social. Ara falta saber si a Euro-pa algun país (no les seves classes

dirigents) té la capacitat persortir del ramat.

Per què es retalla?

ALTE

RNAT

IVES Hi ha alternativa?

Més enllà de la protesta, alguns col·lectius socials i organitzacions polítiques estan engegant el debat sobre elmodel a contraposar al discurs privatitzador. La Coordinadora Antiprivatització al País Valencià o Dempeus per lasalut pública al Principat són organismes directament creats com a resposta a les retallades que han volgut trans-cendir la mobilització i entrar en el terreny propositiu. També sindicats de classe com la COS i la CGT, o organitza-cions com Endavant estan participant de la lluita aportant propostes i alternatives. La lluita contra les retalladesno és només una lluita defensiva, sinó també una lluita per guanyar un veritable sistema de salut i acabar amb lesdebilitats de l'actual model. En aquest especial resumim les cinc propostes més significatives d'aquests col·lectius.

Canviar el model fiscal

L'actual sistema fiscal recapta poc i recapta essencialment de les rendes del treball i de les classes populars. L'aug-ment de la despesa social fins a equiparar-la a la resta de països de la UE15 ha de ser un punt de partida per a afer-mar els serveis públics. Això implica també canviar l'estructura de recaptació fiscal per tal que l'especulació, lespropietats i les fortunes passin a tributar proporcionalment, i es dugui a terme una política real de combat contrael frau fiscal. El punt d'arribada del procés, però, és la sobirania econòmica, en què la ciutadania dels Països Cata-lans pugui decidir com gestionar els seus recursos sense la ingerència de l'estat espanyol ni dels mercats finan-cers, i sense la coerció de les classes adinerades autòctones.

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Uns 200 veïns i veïnes es van con-centrar la nit del 30 d'agost a l'1 desetembre passats al CAP (Centre d'A-tenció Primària) de Can Trias, a Vila-decavalls, per tal de defensar-lo. Elshavien avisat que aquella nit elsMossos d'Esquadra anirien a des-allotjar les desenes de persones quel'han ocupat dia i nit aquest estiuper tal de mantenir-lo obert, en con-tra de l'ordre de la Conselleria deSanitat de tancar-lo durant el perí-ode vacacional. Els Mossos van ava-luar que 200 persones era massagent per desallotjar, i es van cen-trar en desallotjar tres altres CAPdel Vallès, on hi havia menys gentconcentrada. Tot i això, la nit següentels tres centres desallotjats torna-ven a estar ocupats.

Les ocupacions de CAP d'ençà del'estiu no han estat exclusives delVallès. Arreu de Catalunya, grupsde veïnes i veïns han ocupat lesdarreres setmanes les instal·lacionsd'aquests centres d'atenció a les nitsper protestar contra la decisió de laGeneralitat de Catalunya de tancarles urgències nocturnes. En total,hi ha 56 CAP que es queden senseatenció nocturna, dels 185 que fins

aquest estiuhores del dia

Ha estat ta nova consanitat, que ela primavermics dels Pacusa de la criques mobilitcut, ja que ecomençar-seaquestes polsanitat públdels hospitaltaris d'arreu

Assembleei concentraQuan a la pria de SanitaCatalunya vacions de retaen un 10%, vencendre lesanitat púbcap de pocs dtreballadoretambé moltsnes, hi van de manera mconcentracime el 14 d'ab

Aquella g

Sindicats de metges i d’inferusuaris i plataformes veïnalslans la resposta a les retalladlat d'una manera diferent iperò el que hi ha en comú ade les mobilitzacions

La desgravació fiscal a les persones quegaudeixen d’una mútua privada (lògi-cament d'aquelles que tenen majorsingressos, ja que són les que es podenpermetre un assegurament privat)redueix la recaptació del sistema sani-tari públic, augmenta la concentraciód’assegurances en grans empreses mul-tinacionals eliminant la lliure eleccióde les usuàries i exclou les personesamb capacitat econòmica reduïda (pen-sionistes, dones, joves). A més, lesMútues apliquen la "selecció de riscos",de manera que les persones amb malal-ties cròniques i gent gran, poden serabandonades a la seua sort o obligadesa pagar unes quotes que no podranassumir.

La desgravació suposa la subvencióde tota la ciutadania de les asseguran-ces d'algunes persones, ja que part otota la despesa que suposen les assegu-rances privades serà retornada amb ladeclaració de la renda. A més, la dis-minució dels ingressos fiscals suposade manera clara posar en perill la sos-tenibilitat del manteniment dels ser-veis públics. El govern de la Generali-tat principatina és el que més ha avan-çat en aquesta línia demanant a la ciu-tadania que es faça assegurancesprivades de salut i afirmant que volrecuperar les desgravacions fiscals.

Consisteix a què els i les pacients hagende pagar dues vegades per l’atenciómèdica. Mitjançant els impostos ipagant una part de la despesa en medi-caments, visites, proves, etc. D'altrabanda, s'argumenta que el cost afegitque implicarà el copagament serà moltbaix, pràcticament simbòlic, afirma-ció que obliga a unes quantes refle-xions:

-Siga quin siga el preu del servei,serà tant menys simbòlic com baixasiga la renda de la pacient.

-La capacitat del copagament d'in-hibir el mal ús dels serveis sanitarisnomés afectarà les rendes més baixes,és a dir aquelles per les quals el preuno sigui simbòlic.

-Com més simbòlica siga la xiframenys inhibirà els pacients de fer unmal ús dels serveis sanitaris.

-Com més simbòlica siga la xiframenys servirà per millorar el finan-çament de la sanitat.

Per aquests motius sembla clar quela finalitat del copagament no és inhi-bir el mal ús en la sanitat ni ajudar alfinançament del sistema públic si nollençar un atac ideològic contra elcaràcter universal (gratuït, per tant)del servei, obrint la possibilitat a preusmenys “simbòlics” en el futur. A Por-tugal, on el model ja s'aplica, ha supo-sat un augment del 4,7% en la despe-sa sanitària. Al nostre país ha estatsobretot CiU quin més ha insistit enla seua implantació a la CAC.

L'Administració concedeix un hos-pital públic, construït en sòl públici pertanyent a la xarxa d'hospitalspúblics a una empresa privada per-què oferisca, normalment durant unperíode de 10 anys, tot el servei sani-tari a canvi d'una quantitat de dinersque atorga l'empresa a l'Adminstra-ció.

El sistema de finançament es basaen un pagament capitatiu, és a dir,l'Administració pacta amb l'empre-sa privada una quantitat a pagar percada habitant de l'àrea de salut i perany, sense importar l'atenció que repaqueix habitant del servei prestat.El pagament capitatiu és més econò-mic per a l'Administració que el delpagament per processos on es paga

per cada activitat realitzada sobreel pacient (sent una taxa acumula-tiva). Malgrat açò, també s'usa elpagament per processos en el quales més fàcil realitzar frau: l'empre-sa privada unfla les estadístiques deprocessos realitzats amb la finalitatde guanyar més diners.

Es diu Model Alzira perquè enaquesta localitat fou on s'obrí l'1 degener de 1999 el primer hospital ges-tionat d'aquesta manera. La fórmu-la ja s'ha estès a Dénia (Marina Alta),Manises (l'Horta Oest) i Torrevella(Baix Segura) i amb les polítiques deprivatització que està duent a ter-me el govern del PP és provable queel model s'estenga en un futur.

Des dels governs autònoms de la CAC,del País Valencià i de les Illes es fomen-ta la introducció de capital privat alsserveis dels centres sanitaris, però queno estan estrictament vinculats ambel tractament mèdic, com ara: subcon-tractació de la restauració, la bugade-ria, l'aparcament, la neteja, la segu-retat, l'arxiu d'històries clíniques, lajardineria, l'esterilització, etc. Exem-ples on s'ha aplicat aquest criteri és alnou Hospital de la Fe de València i alde Son Espases de Palma. Amb tot, devegades també ha permès l'entrada decapital directament a l'assistènciamèdica (com el Model Alzira abansexplicat) i no sols a serveis perifèrics.

Per altra banda, el govern de CiUa la CAC està treballant (segons es publi-cà als mitjans el passat octubre) pertrossejar l'Institut Català de Salut enuna vintena d'empreses públiques quees regirien per les regles del sector pri-vat. Açò significa que la direcció, elfinançament i la gestió seria mixtaentre membres de la Generalitat iempreses del sector privat.

MODELS DE PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT PÚBLICA MOBILITZACIONS EN DEFENARREU DELS PAÏSOS CATAL

Copagament:

Model Alzira:

Desgravació de la sanitat privada:

L’entrada de capital privat o eltrossejament del sistema sanitari:

Gestió i titularitat pública

Directa o indirectament, el pes del sector privat en el món sanitari és enorme. Som dels països d'Europa amb una majordespesa de PIB en sanitat privada, i el 50% de la despesa feta per la sanitat pública és gestionada per empreses priva-des. L'alternativa és la total gestió pública de la sanitat. La finalització de les fundacions, consorcis, externalitzacions i con-certs, juntament amb l'eliminació de beneficis fiscals i subvencions indirectes a les mútues, són condicions indispensa-bles per a construir un sistema de salut veritablement públic. Totes les propostes també coincideixen en assenyalar quela gestió sanitària pública ha d'anar acompanyada d'una participació real dels treballadors sanitaris en la gestió i presade decisions del model.

Canvis en el model sanitari

Molts col·lectius assenyalen que l'actual model mèdic, excessivament centrat en els hospitals, és poc eficaç i caActualment el 60% del pressupost sanitari és gestionat per hospitals, mentre que l'atenció primària i salut públca només en gestiona el 18%. Les polítiques de prevenció i salut públiques necessiten de més rellevança, ja qul'augment de la seva efectivitat reporta la disminució de la despesa hospitalària. En aquest sentit, s'entreveu unvisió més global de la salut, que integri tant la dimensió biològica com la psicològica i la social. Una de les propostes és l'extensió de regidories de salut pública que desenvolupin a nivell local polítiques de prevenció adaptades a realitats molt concretes i abastables.AL

TERN

ATIV

ES

u estaven oberts les 24a.una estratègia de llui-

ntra les retallades a laestan impulsant des de

ra els governs autonò-ïsos Catalans amb l'ex-isi. Però no són les úni-tzacions que s'han vis-el primer col·lectiu ene a mobilitzar contralítiques que afecten laica van ser el personalls i centres públics sani-u del país.

es, talls de carreteres acionsprimavera la conselle-at de la Generalitat dea fer públiques les inten-allar el seu pressupostva ser l'espurna que vaes mobilitzacions a lablica principatina. Aldies, els treballadors ies de la sanitat, peròs ciutadans i ciutada-respondre en contra

massiva amb una granió a la plaça Sant Jau-bril.

gran concentració tenia

el suport de tots els sindicats, peròla lluita als centres hospitalaris noha estat unitària des d'aleshores.Per una banda, els principals sin-dicats (sobretot CCOO i UGT) hanimpulsat una política de pactesamb les direccions dels hospitalsi concentracions puntuals. Per con-tra, les assemblees de treballadorsi treballadores que s'han convocatals grans hospitals (amb el suportde la CGT i en ocasions de CATAC)han desbordat el sindicalisme tra-dicional i han estat les impulsoresde talls de carreteres i altres mobi-litzacions que encara es viuen set-mana rere setmana als principalscentres hospitalaris. Aquestes con-vocatòries han trobat sovint la com-plicitat i suport dels usuaris.

La desunió entre els treballa-dors del sector també ha quedatpalesa en les dues convocatòriesque s'han fet per abans de les elec-cions espanyoles. Així, mentreCCOO, UGT, SATSE i CATAC s'as-seuen amb la conselleria per pac-tar les retallades, el Sindicat deMetges per una banda (els dies 15i 16 d'aquest novembre) i la CGTper una altra (el dia 18) han con-vocat vagues generals a la sanitatcatalana.

El nou govern balear aprofun-deix les retallades i creix la res-postaEls hospitals de Son Espases, SonLlàtzer, Inca i Manacor (els quatrehospitals públics de Mallorca) vanviure concentracions el passat mesd'octubre del personal que hi treba-lla en contra de les retallades queestà impulsant el govern de JoséRamon Bauzà. Desenes de treballa-dores i treballadors van concentrar-se convocats pels principals sindi-cats del sector, ja que són aquestesorganitzacions les que ha promogutles mobilitzacions a les illes, i nopas assemblees de treballadors. Enaquesta ocasió, la convocatòria eraconjunta de CCOO, UGT i STEI, quedenunciaven que la política del nougovern del PP a les balears “col·lap-sarà gradualment el sistema sani-tari públic de lesIlles Balears, incre-mentarà sistemà-ticament el tempsd’espera en tots elsnivells assistencialsi farà davallar elsnivells de qualitatd’un sistema sani-tari que actual-ment ja està maldotat i té plantillesescasses i un pres-supost insuficient”.

Aquesta ha estatla darrera de lesmobilitzacions,però fa mesos queel sector ja estàactiu en contra deles retallades, fins

i tot abans de l'entrada del PP algovern illenc. Així, ja abans de leseleccions autonòmiques, convocatspel sindicat d'infermeria, el SATSE,entre 80 i 100 vehicles van col·lap-sar el 19 de maig el centre de Palma.Protestaven per la retallada pressu-postària en la sanitat balear el 2010i 2011 en 100 milions d'euros, delsquals 30 en personal. I denuncia-ven que la sanitat en aquell momentja era pitjor que quatre anys enre-re.

Contra el copagament i les privatitzacions al País ValenciàBona part de les mobilitzacions delsdarrers mesos al País Valencià endefensa de la sanitat pública s'hanconvocat contra el copagament i lesprivatitzacions, sobretot a partirde la Plataforma per la Millora iDefensa de la Sanitat Pública Valen-ciana, on participen tant els diver-sos sindicats del sector com orga-nitzacions veïnals i polítiques.

Aquesta plataforma ha donat

suport, entre d'altres, a l'exigènciadels veïns i veïnes de Campanar per-què l'Hospital de la Fe torni al barri,ja que el districte s'ha quedat sen-se cap centre hospitalari d'ençà quevan traslladar els serveis a unesnoves instal·lacions al barri de Mali-lla (a una hora de Campanar entransport públic). Per tal d'aconse-guir el retorn de la Fe, la Platafor-ma i altres entitats veïnals han con-vocat diverses manifestacions aquestany.

Una de les darreres mobilitza-cions per defensar la sanitat públi-ca al País Valencià es va viure aDènia el 3 de novembre, quan cen-tenars de treballadors i usuaris vandesbordar les previsions i van ferpetita la sala on se celebrava unajornada crítica amb la gestió priva-da de l'Hospital Marina Salut. Tantprofessionals com usuaris van coin-cidir a assenyalar que l'assistènciaque ofereix aquest centre és defici-tària (ha patit retallada de llits, aco-miadaments i manca de transpa-

rència, entre d'altres), i converteixels ciutadans de la Marina en ciu-tadans de segona.

I recentment també s'ha formatla Coordinadora Antiprivatitzacióde la Sanitat del País Valencià, onparticipen els sindicats COS, CNT-AIT,CGT i també l'organització Enda-vant. El CAS-PV va convocar unamanifestació el 10 de novembre d'a-cord amb una convocatòria estatalper rebutjar la privatització de lasanitat. La marxa va anar de la seudel PSOE a València fins la del PP,per tal de mostrar que tots dos par-tits estan implicats en el deterio-rament de la sanitat pública.

I mentrestant, des del mes demarç la Plataforma per la Millorai Defensa de la Sanitat Pública haimpulsat una campanya en contradel copagament sanitari, ja que ente-nen que “s’emmarca en el contextde l’estratègia de deteriorament idesmantellament del serveis quegaranteixen l’estat i la seua priva-tització”.

“A quin cap capque ens tanquin

aquest CAP?”

rmeria, assemblees de treballadors,s. En cada territori dels Països Cata-des a la sanitat pública s'ha articu-i a partir de diferents convocants,arreu ha estat una major intensitat

NSA DE LA SANITAT PÚBLICA LANS

ar.li-

uenao-p-

Racionalitzar les despeses

Hi ha diverses propostes per a la racionalització de la despesa als centres sanitaris. A llarg termini, el traspàs debona part de l'atenció mèdica dels hospitals als CAP ha de fer disminuir la despesa. Altres solucions més concre-tes poden ser evitar la sobreutilització diagnòstica provocada per la medicina defensiva. Cal tenir en compte quenomés el 30% està justificada i que el seu mal ús pot arribar a fer encarir el cost sanitari fins a un 15%. Una altraproposta és la creació d’una Agència Única de Compres, que tingui en compte les economies d’escala i les siner-gies de recursos. I finalment, també s'apunta a l'ús de tecnologies que permetin l'estalvi en diversos camps comper exemple en el seguiment diari de pacients o la reproducció de radiografies.

Posar fre al negoci farmacèutic

La relació del sistema sanitari amb la indústria farmacèutica és, com a mínim, polèmica. Pels col·lectius pro-sanitat públi-ca cal una reducció de la despesa en farmàcia que suposi una retallada dels beneficis que Farma-Industria obté a costade l'erari públic. Això passa per l’ús exclusiu, sempre que sigui possible, de medicaments genèrics i produïts als nostrepaís. També han sorgit propostes de sistema de preus relacionats amb el valor terapèutic i la necessitat de reavaluar elsistema de patents i, arribat el cas, negar-se a pagar deute il·legítim a les multinacionals. Tot aquest procés hauria de sergestionat, segons algunes de les propostes, per una Agència de Farmàcia de titularitat i gestió pública. I finalment, es pro-posa com a mesura immediata la prohibició total de la promoció comercial a tot el sistema de salut públic i concertat.

ABEL CALDERA BERGA

S'ha parlat poc de la dimensió degènere en les retallades en sani-tat. Com afecten aquestes retalla-des de forma específica a lesdones?Als anys 80 la lluita de les treballa-dores de la Vall d’Hebron va acon-seguir el que exigien a totes les empre-ses: escoles bressol a càrrec de l’em-presa. Ara, però, la volen tancar. Siho fan serà un retrocés històric enels drets de les dones treballadoresper la conciliació de la vida laborali familiar. Més del 80% dels treba-lladors de sanitat són dones i és peraixò que cal parlar sempre en feme-ní a l’hora de parlar del sector. Enca-ra que no hi ha estadístiques deta-llades per sexe, estem en situaciód’afirmar que les retallades a sani-tat afecten milers de llocs de treballocupats per dones als PPCC. A la sani-tat hi ha discriminació encoberta.La decisió de les dones de ser maresdepèn de l’estabilitat a la feina. Si

el contracte és precari, la por a lano renovació és sempre present. Lesmares majoritàriament fan reduc-ció de la jornada, cosa que significareducció salarial i reducció de cotit-zacions. La conciliació de la vidalaboral i familiar no és real. Igual-ment cal destacar l’adaptació delscàrrecs i les metgesses al rol mascu-lí dominant de competitivitat i jerar-quia. Malgrat que les dones treba-lladores del sector sanitari qüestio-nen el patriarcat, adopten per sobre-viure a la feina un rol masculí dedominació que s’ha de desmitificar.

Tu fas treball sindical en un hos-pital. Quina és la situació real

que s'està vivint als centres hos-pitalaris a nivell laboral i de qua-litat del servei?La Caixa finança el Servei de Bio-logia Molecular i Tractament delCàncer. A les persones operades decàncer se’ls demana autoritzacióper treure cèl·lules cancerígenesamb les quals investiguen per a lesempreses privades que després cre-en patents per les multinacionals.

L’hospital de la Vall d’Hebronés el més gran de la sanitat públi-ca. Als anys 70 i 80 hi treballavenmés de 7.000 persones, unes 5.000dones amb plaça en propietat. Apartit dels 90, amb l’aprovació dela LOSC, va començar la privatit-

zació de la sanitat pública i es vanreduir els llits hospitalaris en un30% i el personal al voltant del 20%.A canvi augmenten els càrrecs deconfiança i els gestors; es privatit-zen els serveis de diagnosi, el bancde sang, el manteniment i l’hote-leria. La privatització de la sani-tat pública no és d’ara. Va ser laconsellera Marina Geli qui va recon-vertir l’ICS (Institut Català de laSalut) en empresa pública de ges-tió privada. El conseller Boi Ruizté el camí obert per privatitzar.

La situació actual és molt greu:allargament del 23% en les llistesd’espera; tancament de quiròfans,UCIs, llits i plantes senceres; eli-

minació de 1.500 llocs de treball;assetjament laboral; canvis de tornsi horaris que donen com a resultatuna baixa qualitat assistencial. Amés ara, per tal de reduir el pres-supost, el gerent de la Vall d’He-bron vol tancar consultes i quirò-fans 5 dies feiners en el que quedad’any. Afortunadament en aquestcas, estem paralitzant-ho en defen-sa de l’hospital públic.

Com s'està plasmant el procés pri-vatitzador als hospitals de Bar-celona?La sanitat catalana és en unmoment històric de canvi de model.Sanitat per als rics, beneficènciaper als pobres. Cal ampliar la visióper analitzar que la lluita del neo-capitalisme contra la classe treba-lladora és una guerra declarada alsdrets socials i laborals aconseguitspel moviment obrer. Si no hi tro-ba resistència el capital avança. Anosaltres ens correspon lluitar perimpedir aquesta agressió tan for-ta al dret a la sanitat. Així, les tre-balladores del sector sanitari i elpoble es mobilitza contra les reta-llades. Des de fa més de 7 mesos lasanitat pública i privada-concerta-da està duent a terme una lluitasense precedents històrics. Mai lestreballadores i les usuàries havienlluitat com ara per a una sanitatpública de qualitat: assemblees dià-ries, talls de trànsit, ocupació deCAPs i hospitals, reivindicacionsal Parlament, coordinar-nos entrenosaltres amb el 15M i les AAVV. Ila lluita no decreix, sinó que esradicalitza. És una alegria moltgran trobar-nos amb l’ajuda orga-nitzada de les veïnes i veïns.

“La lluita del neocapitalisme contra laclasse treballadora és una guerra

declarada als drets socials i laborals”

L’Hospital de Bellvitge ha sigut un dles primers escenaris de mobilitzacions

ABEL CALDERA BERGA

Quina afectació tenen les retalla-des en sanitat per a les comarquesinteriors?Són unes retallades que s’apliquena un sistema sanitari que ja teniadeficiències sobretot en l’atenció iel temps d’espera. Ara, després de latisorada, la situació serà pitjor.

La nostra àrea bàsica donava assis-tència a 7 nuclis i a una població de10.000 habitants. Amb el tancamentde les urgències nocturnes depenemdel CAP de Sallent on un metge i unainfermera han de fer front a un terri-tori d’uns 250 km2 i 17.500 habitants.

Quina estratègia d'oposició heu

adoptat? Quin paper juguen elscàrrecs institucionals en aquestaestratègia? I la població?El primer que vam fer va ser convo-car assemblees ciutadanes per infor-mar de la situació a tot el poble. Sabí-em que com a municipi sol teníem

poc pes contra una administraciógovernada per CIU. Varem promou-re un manifest conjunt i una reco-llida de signatures. Després vam pas-sar a l’acció pressionant als respon-sables sanitaris que ens presentavenles retallades.

Fruit d’aquesta feina feta ens vanoferir una part del torn dels caps desetmana. Al cap de pocs dies del noacatament d’aquesta oferta, ens ofe-rien tot el servei festiu diürn. Araestem lluitant per l’atenció noctur-na. Estem alerta per denunciar lesdeficiències actuals i per demostrarque l’atenció nocturna a Navàs ésbàsica.

Quina reacció han tingut els res-

ponsables sanitaris de la Genera-litat davant la vostra oposició?Vam entrevistar-nos amb el secreta-ri general del Departament de Salutde la Generalitat, Francesc Sancho,i li vam expressar la nostra oposicióa les retallades. Amb molt bonesparaules se’ns va comunicar que erael que ens tocava pel número de visi-tes que teníem. Nosaltres conside-rem que la vida dels nostres habi-tants no es pot quantificar ambnúmeros. Si volen retallar que comen-cin per l’eliminació dels càrrecs deconfiança i de les ajudes a la sani-tat privada, que serà la beneficiadad’aquestes retallades, ja que en unmoment de crisi econòmica veuranque la seva clientela pujarà.

“Un metge i una infermera han de fer front aun territori d’uns 250 km2 i 17.500 habitants”

Isa Garnika és treballadora de la sani-tat i sindicalista a l'Hospital de la Valld'Hebron de Barcelona. Amb una llar-ga experiència com a militant femi-nista, des de 2008 ocupa la Secreta-ria de Gènere de la CGT a Catalunya, iés també militant d'Endavant-OSAN.

Isa Garnika, treballadora de la sanitat i sindicalista

ENTREVISTA

Regidora de la CUP a l'ajuntament deNavàs (Bages), un dels quatre municipisgovernat per la formació d'esquerres iindependentista. És responsable de laregidoria d'atenció a les persones i de laregidoria de sanitat. Des del mes de juliolés un dels càrrecs institucionals que s'hadestacat més en la lluita contra les reta-llades sanitàries a la Catalunya Central.

Raquel Rodríguez,

regidora de laCUP a Navàs

ENTREVISTA

MARC MIRAS CORBERA DE LLOBREGAT

El moviment que va començar a Nova Yorkamb la crida Occupy Wall Street s'ha estèsper tots els Estats Units. Una de les ciutatson els mesos d'octubre i novembre hi hahagut més mobilitzacions és Oakland, aCalifòrnia. Una de les convocatòries mésmassives va ser el 2 de novembre, quan elmoviment d'indignats va convocar unavaga general i desenes de milers de per-sones van bloquejar l'important port de laciutat. Des d'aleshores la protesta contrael sistema econòmic continua a la Oakland.

Els Estats Units van viure la nit del13 al 14 de novembre una nova nit derevolta als carrers quan el cos de poli-cia d’Oakland (ciutat californiana)

va desallotjar els acampats de l’Oc-cupy Oakland per segona vegada enels últims dies –el 25 d’octubre haviendesallotjat una primera acampada-. L’actuació policial va provocar l’a-rrest de 32 persones i les accions deprotesta es van allargar fins a la sor-tida del sol, quan els acampats vanabandonar la zona cridant la con-signa de “no us preocupeu, demà tor-narem”.

Als volts de les dues de la mati-nada, centenars d’agents acudien ala zona on hi havia el campament icomençaven a expulsar els manifes-tants de les seves tendes, situades ala plaça Frank Ogawa des de la vagageneral del 2 de novembre. Cap a lestres alguns membres de l’organitza-ció van començar a emetre el que

estava passant a través d’internet,fent servir un telèfon mòbil en Stre-aming, i van fer una crida als seusconciutadans a acudir a la zona idonar-los suport.

Les imatges, difoses en directe,mostraven centenars de persones alcarrer, en plena nit, cridant consig-nes a favor de l’acampada i en con-tra de la “brutalitat policial” i les“desigualtats econòmiques”. Enpoques hores una multitud de per-sones ocupava els carrers 14 i Brod-way, i la policia establia llargs i den-sos cordons per tal d’evitar que elsmanifestants tornessin al lloc delsfets. Les imatges emeses van posarde relleu que els agents anaven sen-se el número d’identificació visible.Els enfrontaments entre els assis-

tents a la concentració de suport ila policia no van trigar a aparèixeri es van allargar durant tota la nit ifins a les 8 del matí aproximada-ment. A més de les detencions hi vahaver diversos ferits de diferent con-sideració. L’emissió de les imatgesla seguien prop de 20.000 personesde manera simultània.

L’excusaEls motius que al•lega l’ajuntamentper desallotjar a protesta són els con-flictes que hi havia hagut a la zonaels darrers dies. Pocs dies abans deldesallotjament va resultar mort unhome durant una discussió a la zona,tot i que els acampats van afirmarque aquest succés no tenia res a veu-re amb la seva activitat, i que per

aquest motiu no pensaven abando-nar la zona. L’alcaldessa de la ciu-tat, Jean Quan, per la seva banda, jahavia advertit que “els riscos” eren“massa grans”.

L’actuació policial va provocarreaccions dins l’ajuntament. El con-seller legal de l’alcaldessa, Dan Sie-gel, va presentar la seva dimissiódavant el que va considerar una actua-ció “tràgicament innecessària”. Toti això, quan es va reafirmar en elseu posicionament i va explicar quequi ho volgués podia anar a la pla-ça Frank Ogawa, però que no es per-metria cap altra acampada allà –ala ciutat ja hi ha diverses acampa-des, tot i que aquesta era la central.

Amb les detencions efectuadesdurant aquest desallotjament ja sónmés de 100 els arrestats a Oakland,després que la policia detingués a 85persones el 2 de novembre durantels enfrontaments de la vaga gene-ral (la primera que ha viscut la ciu-tat des de 1946), en què els agentsvan utilitzar projectils i gas lacri-mogen per intentar dissoldre elsmanifestants que bloquejaven el port.

L’ACCENT 214 DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2011 INTERNACIONAL 11

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

La policia desallotja l’acampada Occupy Oakland

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Amb pocs dies de diferència, Grè-cia i Itàlia tenen nou govern. I nosón pas governs presidits per per-sones sortides de les urnes. Ni elnou primer ministre de Grècia niel d'Itàlia eren diputats abans d'as-sumir el càrrec. La seva elecció perocupar el càrrec s'ha cuinat des deles més altes institucions de la UnióEuropea per tal que apliquin demanera que els sigui satisfactòriales polítiques que han de benefi-ciar el sistema financer i les ins-titucions econòmiques internacio-nals.

I quin són els mèrits que han fetMario Monti i Lukàs Papadimos perconvertir-se en primer ministre ita-lià i grec, respectivament? Doncsun dels punts que tenen en comú ésque no han estat escollits en capeleccions. I un altre és que tots dosformen part de la Comissió Trilate-ral, un lobby neoliberal creat el 1973pel banquer nord-americà DavidRockefeller i on participen tant eco-nomistes i empresaris com polítics.Els anys 70 i 80 aquest grup va seracusat de donar suport a dictadu-res llatinoamericanes com les deXile o Argentina per tal d'assegurarel capitalisme al continent.

Mario MontiEl nou primer ministre italià jahavia format part d'anteriorsgoverns italians i d'altres institu-cions, però no com a càrrec electe,sinó com a tècnic. Així, a propos-ta del primer govern de Berlusco-ni, va passar a formar part de laComissió Europea el 1994 i s'hi esta-ria fins el 2004, primer com a comis-sari del mercat interior i més tardde la competència.

En el sector privat, ha estat pre-sident de la Universtitat de Bocco-ni, un centre privat especialitzaten economia. També ha estat asses-sor de The Coca-Cola Company i delgrup inversor Goldman Sachs, queamb la crisi financera dels EUA el1998 va estar a punt de la banca-rrota. Precisament, Monti, des deComissió Europea no va voler fis-calitzar mai els comptes grecs quehavia preparat Goldman Sachs de

manera que el dèfi-cit hi quedés ocult.I després, el 2005, elgrup inversor el vaacabar fitxant,segons informa eldiari Público.

A nivell interna-cional, ha estat mem-bre del comitè direc-tiu del Grup Bilden-berg i forma part dela Comissió Trilate-ral. Tots dos són orga-nismes neoliberalson es reuneixenperiòdicamentempresaris, políticsi representants d'ins-titucions internacio-nals.

Lukas Papademos“No sóc un polític”. Així s'ha auto-definit Lukas Papademos, el nouprimer ministre grec, poc desprésd'assumir el càrrec. Si bé és certque Papademos no ha format partde cap partit polític ni ha estatdiputat, aquesta manera de pre-sentar-se té més a veure amb lavoluntat de mostrar que l'únicaintencionalitat darrere de les deci-sions que prengui seran de caire

tècnic, que no estaran guiades percap objectiu polític. És el discursimperant a les institucions euro-pees: presentar el desmantellamentde l'estat del benestar com a inevi-table.

Format en economia en diver-ses universitats nord-americanes,Papdimos ha fet la seva carrera desde mitjans dels anys 80 al Banc deGrècia. El 1994 va arribar al capda-munt del banc, i s'hi va estar finsal 2002, quan va saltar a la vice-presidència del Banc Central Euro-peu fins al 2010. Els partits que hanformat la nova coalició de govern(el Pasok, Nova Democràcia i ungrup d'extrema-dreta) considerenque tot plegat són mèrits perquèara apliqui el pla de retallades iprivatitzacions encara més profun-des que vol que faci Grècia en elsistema públic.

Brussel·les (o potser hauríem dedir Berlín i París) poden estar tran-quil·les que el nou mandatari grecaplicarà les mesures que li reque-reixin, ja que el mes de maig pas-sat Papademos ja assegurava que“l'única manera sensata” de pro-cedir és seguir endavant amb refor-mes ambicioses, incloent la priva-tització d'actius estatals, com portsi aeroports.

Qui són els primers ministres cuinatsper Brussel·les per a Grècia i Itàlia?

Mario Montí ha sigut l’escollit per dirigir Itàlia durant la travessia que li espera

L’ACCENT 21412 ECONOMIA DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2011

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barce-lona // Assemblea de Joves de Cardedeu // AteneuCorberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ate-

neu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // AteneuPopular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barra-queta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular QuicoSabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C. Trinquet Vell 15, baixos. Tarragona // Centre Social-Bar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana Josep Grollo, 91// El Forn Giro-na //L'Estapera C. de baix, 14, baixos, Terrassa // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B. Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

JORDI GRACIA BARCELONA

La mateixa pena que si hagués robat enun supermercat, o si l’hagués enxampatla policia amb haxis. Un any de presó,que no haurà de ser complerta per notenir antecedents. Però en aquest cas eldelicte és haver causat la mort de cinctreballadors, tres d’ells immigrants paquis-tanesos, per no complir les mínimes mesu-res de seguretat. El secret per a poderaccedir a tant privilegiada condemna,potser podria trobar-se en ser molt ric iser el president d’Habitat.

Els fets es remunten al 27 de juliolde 2006, quan en una obra al barribarceloní del Poble Nou va caureun mur sense cap mesura de segu-retat dins un forat de cinc metresde fondària, per falta de ser apun-talat, i enmig de presses dels enca-rregats per acabar la feina “abansde les vacances”, segons determi-na la sentència. El resultat va serla mort de cinc treballadors, qua-

tre d’ells subcontractats per peti-tes empreses, i tres d’ells de nacio-nalitat paquistanesa.

La Inspecció de Treball va deter-minar que la causa del sinistre labo-ral havia estat la infracció greu del’empresa en matèria de salut labo-ral, i la manca de cap avaluació delsriscos. Però sorprenentment la Fis-calia només va sol·licitar una con-demna de dos anys de presó, quehan quedat finalment en penesmenors al fins ara president de laimmobiliària Habitat, Bruno Figue-ras, a més de l’encarregat i l’arqui-tecte de l’obra, segons ha determi-nat el Jutjat Penal 22 de Barcelo-na.

La sentència penal es dona enel context en el que, segons les prò-

pies dades oficials, trestreballadors moren cadadia en accident laborala l’Estat espanyol, i und’aquests és als PaïsosCatalans. Dades, a mésque amaguen i silencienmoltes de les patologiesd’origen laboral, comcàncers o malalties res-piratòries, que constencom a malalties comu-nes a pesar d’haver estatcausades per l’exposicióa productes químics oaltres a la feina.

En aquest dramàticcontext, la sentència vea certificar la impunitatdels delictes contra elstreballadors a l’Estatespanyol, on les condem-nes són molt més altesper simples furts o tinen-ça de haxis, que per cau-sar la mort de treballa-dors, que finalment pas-sen a ser simples i fre-des xifres, i que deixendramàtiques situacionsfamiliars per a les sevesvídues i fills, enmig dela passivitat general deles autoritats.

REDACCIÓ BARCELONA

La secció sindical del sindicat CGT del’Hospital públic Mútua de Terrassaha anunciat que denunciarà al Direc-tor dels Serveis Territorials del Depar-tament d’Empresa i Ocupació de laGeneralitat de Catalunya per preva-ricació i suborn, per haver acceptatl’ERE que proposava el Consorci mal-grat un informe d’Inspecció de Tre-ball de Catalunya era desfavorable al’aplicació d’aquest.

Segons denuncia el sindicat lliber-tari, dins del context de retallades enla sanitat iniciades pel conseller BoiRuiz des de que és al càrrec, Mútuade Terrassa va proposar als treballa-dors unes modificacions i retallades

pel que fa a les jornades laborals i elssalaris, adduint que si aquests no accep-taven l’empresa proposaria un ERO.Aquesta proposta va ser desestimadapels treballadors de Mútua de Terras-sa, i amb data de 30 de Juny del 2011,es va presentar al Departament d’Em-presa i Ocupació la proposta d’ERO,que suposaria la reducció de jornadade 838 treballadors en un màxim d’un44% del còmput anual d’hores durantun any.

Aquest ERO va ser acceptat el pas-sat 30 de Setembre per la Conselleriade la Generalitat, i a part del recurspresentat per els sindicats, la secciósindical de CGT de Terrassa denun-ciarà per prevaricació i suborn alDirector dels Serveis Territorials del

Departament d’Empresa i Ocupació dela Generalitat de Catalunya. La raó,és la conclusió de l’informe de l’Ins-pector de Treball i Seguretat Social,que considera desfavorable l’aplica-ció de l’ERE plantejat per l’empresa.

L’informe de la Inspecció de Tre-ball, entre d’altres aspectes, defensaque no hi ha justificacions organitza-ves per l’aplicació de l’ERE, critica lanegativa de l’empresa a donar dades,i proposa com a mesura per no reduirla jornada laboral una reducció en leshores extres que realitzen els treba-lladors. L’informe conclou que l’EREque proposa l’empresa no es justificaper les pèrdues anuals ni per les pre-vistes.

Un any de presó per causar la mort de cinc treballadors

CGT anuncia una denúncia per prevaricació a la Generalitat de Catalunya per acceptar l’ERE del’Hospital de Terrassa

Le president d’Habitat no haurà de complir presó per la mort de cinc dles seus treballadors

“El delicte és havercausat la mort decinc treballadors,tres d’ells immi-

grants paquistane-sos, per no complir

les mínimes mesuresde seguretat”

ALMUDENA GREGORI VALÈNCIA

Mentre encara tenim recent el terra-trèmol al Pacífic i la catàstrofe nucle-ar que va suposar a Fukushima, enscontinuen arribant noves notícies demoviments sísmics i erupcions vol-càniques arreu del planeta. En efec-te, aquesta activitat que es genera al’escorça terrestre entre altres cosesté una funció termoreguladora, demanera que es pot relacionar l’incre-ment en la quantitat i la intensitatd’aquesta energia alliberada i el can-vi climàtic basat en un esclafamentglobal que gran part de la comunitatcientífica independent ve observantles darreres dècades.

De la mateixa manera, es consta-ta cada vegada amb més claredat quel’escalfament global ha sigut un delspotenciadors de determinats fenò-mens climàtics extrems, com és elcas de les sequeres, inundacions, hura-cans i els ja esmentats movimentssísmics i erupcions volcàniques.

En aquest sentit, el País Valencià,especialment les zones més meridio-nals, es troben en la zona de màxi-ma perillositat de sismes dintre dela península Ibérica. De fet els dossismes de major intensitat registratsen la península es van produir a Torre-vella al 1829 de grau 6.9 i amb 369morts, i a Montesa al 1748, a bandadel recent de Lorca, a Múrcia, de altamagnitud.

Per tot això, sembla que hauremde plantejar un escenari en el que lesanomenades catàstrofes naturals s’in-tensificaran durant les properes dèca-des. Malgrat tot, també cal tindre encompte que a l’actualitat, amb la granembranzida que han assolit les granscorporacions de mitjans de comuni-cació, es crea un estat d’alarma mésgran davant aquests fenòmens a cau-sa de la major rapidesa en la circu-lació de les notícies i de la informa-ció.

Però aquesta amenaça està fent-se molt real i és ara quan en deter-minats indrets es pot pagar un preumolt alt per d’urbanisme depreda-dor dels anys 80 fins ara, d’un enfo-cament econòmic basat en un crei-xement il·limitat de la producció il’especulació. I és que el País Valen-cià també lidera el rànking pel riscd’inundacions ja que la seua orogra-fia acompanya a les pluges torren-cials i a la ocupació històrica de terri-toris vulnerables, com ara demostraclarament PATRICOVA (Pla d’AccióTerritorial de Protecció Contra el Riscd’Inundació). La construcció desen-frenada a la nostra terra en zonesinundables, sense tenir en compte latreva que ens ha donat el fenomende la gota freda durant la darreradècada és eventual i segons els cli-matòlegs ens trobem en un momentcíclic en el que es poden produir inun-dacions a la Mediterrània Occiden-tal.

Més preocupant és per exemple laconstrucció de centrals nuclears otèrmiques en zones de risc, poc esparla de l’emplaçament de la central

valenciana de Cofrents en una zonad’activitat volcànica, una zona en laque malgrat no registrar-se activitatrecent, no cal descartar una reacti-vació causada per la major activitat

sísmica registrada recentment al sud-est de la península ibèrica i que hatingut com a dramàtica fita el terra-trèmol registrat a la localitat mur-ciana de Lorca.

Precisament els sismòlegs pre-veuen amb total seguretat un movi-ment sísmic de proporcions conside-rables a la mateixa zona entre els

anys 2012 i 2013, sembla que més loca-litzat a la zona del sud d’Alacant, enconcret a la turística població de Torre-vella, la qual s’ha caracteritzat elsdarrers temps per un creixementurbanístic desenfrenat, amb algunesactuacions més que qüestionables ique han permès l’edificació en zonesde risc.

Fukushima ha marcat un abans iun després que ens ha mostrat la peri-llositat de construir infraestructu-res a zones exposades a possiblesagents naturals. De fet el Japó és unarxipèlag volcànic ubicat en una zonade gran activitat sísmica, el cinturóde ferro del Pacífic. És per això quela seua aposta per l’energia nuclearsembla un suïcidi, induït per la difi-cultat del país per accedir als com-bustibles fòssils. Es tracta doncs d’u-na decisió basada en un a lògica exclu-sivament econòmica que ha avant-posat la rendibilitat econòmica a laseguretat dels habitants del país. Vistdes d’aquest punt de vista Fukushi-ma era una qüestió de temps i, és pos-sible que no siga l’última catàstrofed’aquestes característiques, ja que,pel que sembla, les potències nucle-ars no han pres nota.

Fins ara existia la creença de queles catàstrofes afectaven majoritària-ment als països més endarrerits perla menor solidesa de les seues infraes-

tructures i construccions: terratrè-mols a Haití o Iran, huracans a Cen-treamèrica, inundacions a l’Índia oBangladesh... Això és parcialmentcert, és veritat que aquests països en

molts casos tenen mesures de pre-venció escasses o inexistents, pocsrecursos per fer-ne front i una escas-sa solidesa pel que fa a les seuesinfraestructures i construccions.

Però també cal dir que en moltscasos ocupen àrees més exposades afenòmens meteorològics extrems,mentre que en la majoria dels casos

els països desenvolupats ocupen zonesde clima temperat i amb una activi-tat sísmica menor.

És per això que el canvi climàticpot tenir una transcendència impor-tant en la modificació d’aquestesdinàmiques, desplaçant algun d’a-quest fenòmens extrems cap a zonestemperades. Serà en aquest momentquan es veja la veritable capacitat dereacció que tenen aquests països perfer front a aquestes catàstrofes i elsproblemes que poden suposar en terri-toris plegats de centrals nuclears otèrmiques, com s’ha vist al cas delJapó.

En aquest sentit, tampoc la ges-tió del terratrèmol de Lorca va serprecisament un exemple de previsióni de minimització dels riscs, de lamateixa manera que els totpodero-sos EUA després de l’huracà Katri-na a Nova Orleans, hagueren d’ac-ceptar ajuda internacional, rendint-se a fer front en solitari als efectesd’una catàstrofe natural de gran mag-nitud.

La terra es queixa i activa les seueseines per retornar a l’equilibri des-prés de dècades de depredació i agres-sions al medi ambient. Quina respos-ta donarà l’ésser humà front a la res-posta natural que sembla estar donantel planeta?

L’ACCENT 214 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2011

Les catàstrofes naturals ja no són patrimoni dels països del tercer món

El planeta ens adverteix...

“El País Valencià liderael rànking pel risc d’i-nundacions ja que laseua orografia acom-

panya a les plugestorrencials i a la ocu-

pació històrica deterritoris vulnerables”

“Fins ara existia la cre-ença de que les catàs-

trofes afectavenmajoritàriament alspaïsos més endarre-rits per la menor soli-

desa de les seuesinfraestructures”

L’ACCENT 214DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 201114 CULTURA

Santi Muñoz BARCELONA

Jaume Balagueró és,potser, el directorcatalà més interna-cional de l’actuali-tat. Va començar amb la tan mediàti-

cament celebrada Los sinnombre, basada en unanovel·la de terror de Ram-sey Campbell, i s’ha consoli-dat com un eficaç cineastade gènere en els temps depenúria que corren. És undels dubtosos responsables,ja com a director, ja com aguionista, de la invasiózombie a les pantalles quepatim des de començamentsd’aquest segle, amb la cone-guda nissaga de REC, queens ha donat els primerszombies veïns de l’Eixam-ple, amb un producte deterror-documental en la línia de la tancelebrada Blair Witch Project, però sensela seva qualitat (fruit d’una absoluta man-ca de mitjans). També va tenir la sevaexperiència internacional signant dosfilms amb protagonistes nord americanes;Fràgils, amb Calista Flockhard (Ally McBeal) i Darkness, amb Ana Paquin (TrueBlood, X-men) i, fins i tot, és el culpabledel film documental OT: La película.

La seva darrera obra, Mientras Duer-mes, amb el mestre de la mala llet, elgallec Luis Tosar, Marta Etura i AlbertoSan Juan, és una pel·lícula feta a mida del’esmentada especialitat del seu protago-nista. Des de Te doy mis ojos i després ambl’exitosa Celda 211, Tosar es va consolidarcom un especialista en personatges essen-cialment antipàtics, violents i amb una

exagerada però creïble mala llet, que lafalta d’imaginació dels seus directors haanat estereotipant.

En el cas de Balagueró, César és un por-ter de l’Eixample obsessionat en amargar-li la vida a tots els veïns de l’immoble iespecialment a una jove pijeta que passatots els matins somrient per davant de laseva porteria. A la primera escena, la veuen off de Cèsar ens explica que la sevavida és tan merdosa que l’única il·lusióque té és esborrar-li als altres el somriurede la cara. Les intencions i motivacionsdel protagonista són doncs clares des debon començament i el retrat del psicòpa-ta, tot i que gens profund, té quelcom d’o-riginal en tant no ens enfronta amb unescorxador de retorçades psicopaties a quili agrada esquarterar les seves víctimes i

tornar boja la policia. No, es tracta d’unpsicòpata-currito que es dedica a benefi-ciar-se a la veïna mentre dorm (prèvia-ment anestesiada amb cloroform) per dei-xar-la prenyada i que tingui així un pro-blema “de veritat” amb el seu companyabsent. Tal estretor de mires, si el compa-rem, per exemple, amb Annibal Lecter, faque el psicòpata ens resulti, fins a certpunt, proper i entranyable. Aquest és elgran encert de la pel·lícula que, a midaque avança la trama, es perd perquè noaprenem res de nou sobre el simpàtic per-sonatge. Ens agradaria, potser, conèixeralguna cosa més sobre la seva buidor,sobre la seva misèria, però la pel·lículaavança essencialment mitjançant totes lesputadetes que César li va fent a la jovesense -a més!!!- aconseguir deixar-la pren-

yada. Cap al final, amb l’a-parició de la seva parella,els esdeveniments es desen-cadenaran d’una manerabastant previsible adqui-rint el film un gir criminalmolt poc treballat i una clo-enda a la qual Tosar fa elseu cant del cigne, ambdues o tres explosions demala llet, francament dece-bedores. Per què no treba-llar millor la idea d’un psi-còpata de tercera que maino aconsegueix arribar afinalitzar els seus crims,com sembla insinuar-se encerts moments de lapel·lícula?

A la crítica de cinema liacompanyen habitualmentunes estrelletes o similarque puntuen la pel·lícula.Donat que no tenim esta-

blert cap codi de estrelletesli posaré, de forma més acadèmica, unanota numèrica: 4,5.

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Amb el nom d'Els ballets russosde Diaghilev es pot veure alCaixafòrum de Barcelona unaexposició que reflexa aquestfenomen de gran influència

internacional però també local, car vanmarcar una època a Barcelona. L'exposi-ció l'organitza el Victoria & AlbertMuseum de Londres i està comissariadaper Geoffrey Marsh i Jane Pritchard, res-ponsable i conservadora del Departamentde Teatre i Dansa de l'esmentat museu.

Els Ballets Russos neixen a París el1909 amb l'impuls de l'empresari rus Ser-ge Diaghilev (Novgorod, 1872 - Venècia,1929) com una selecció dels millors balla-rins del Ballet Imperial del TeatreMariinski de Sant Petersburg. En 1911,s'independitzen del Ballet Imperial iexisteixen fins el 1929, poc després de lamort del seu fundador. La companyia va

viatjar als millors teatres de l'època i va

causar un gran impacte a Barcelona ofe-rint espectacles de ballet i òpera al GranTeatre del Liceu en una era daurada del'òpera russa a Barcelona que té com amoments culminants el “Boris Godunov”de Mussorgski interpretat per FeodorTxaliapin (el vestuari del qual s'exposa alCaixafòrum) i l'estrena l'any 1926, perprimer cop fora de Rússia, de “La ciutatinvisible de Kitesh”, de Nicolai Rimski-Korsakov. Pel que fa al ballet tingué grantranscendència l'estrena històrica de “Laconsagració de la primavera”, d'Igor Stra-vinski, espectacle precedit per la polèmi-ca de la seva estrena tumultuosa a Parísel 1913.

Els Ballets Russos van marcar unabans i un després en la història delballet i les arts escèniques, amb la parti-cipació d'artistes llegendaris: ballarins(Nijinski, Paulova, Fokine), músics (Stra-vinski, Ravel, Prokofiev, Satie, Falla)artistes plàstics pel disseny d'escenogra-fies i vestuaris (Matisse, Picasso, Braque,Miró, Gris, Pruna) i escriptors com Jean

Cocteau. Enguany, a més, s'ha produït latroballa de la única filmació disponible -Diaghilev s'oposava completament a quefossin filmats- dels Ballets Russos enacció, filmació que s'ha incorporat sobrela marxa a l'exposició.

Per a la seva exhibició a Barcelona iMadrid, l'Obra Social "la Caixa" ha afegitun nou àmbit a la mostra, en què s'expli-ca la intensa relació que els Ballets Rus-sos van tenir amb Espanya per si algútenia dubtes de quina és la pàtria d'a-questa benemèrita institució. Els més dedos-cents objectes que inclouen vestuari,elements per a les coreografies, dissenys,cartells, programes, fotografies, maque-tes de teatres i pel·lícules documentals espoden veure a CaixaForum Barcelona (Av.de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) fins el15 de gener.

Tres cantautorsen concert aCocentaina

Vicent Company COCENTAINA

Pau Alabajos, Cesk Freixas iAndreu Valor impulsen l'esde-veniment que tindrà lloc elproper dissabte 19 de novembre.Un concert insòlit i "mai vist" a

les nostres contrades que tindrà lloc a laVila de Cocentaina, al Comtat, en ple cordel País Valencià, al Centre Cultural "ElTeular" a partir de les set del vespre.

La iniciativa nascuda des de l'amistati la convivència musical reunirà tres deles veus més significatives del panoramamusical dels Països Catalans en un audi-tori on s'espera un ple total. Els tres can-tautors que actualment gosen d'una vidamusical important, plens de projectes ipresentacions de nous treballs, proposenunir paraules entre ells per aproximar-se, no només al públic fidel, sinó aaquells nous oients que els donen l'opor-tunitat d'expressar uns sentiments querodegen tots els aspectes que tenen a veu-re amb la justícia, la igualtat, el respecte,la tolerància, la llengua pròpia i la sensi-bilitat. Amb la particularitat personal decadascú, ens oferiran un concert ambformat acústic que tindrà una duradaaproximada de tres hores.

Segons Andreu Valor que ens fa deportaveu de l'esdeveniment, els cantau-tors no descarten continuar l'aventuraamb propers concerts conjunts a ciutatscom Barcelona, Girona o Palma. Lesentrades les podeu comprar a la xarxarecolzant els projectes musicals d'aques-tes tres joves veus. Trobareu més infor-mació al següent enllaç: http://concert-eskpauandreu.blogspot.com

L’infern segueix ple de bones intencions

Diaghilev i els ballets russos

L’ACCENT 214 DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2011 CULTURA 15

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Edward Albee va néixer a Was-hington el 1928. Formà part delgrup de dramaturgs que agafà elrelleu a Arthur Miller i TenesseWilliams, els dos protagonistes

del teatre nord-americà posterior a lasegona guerra mundial. Alhora, s'oferiencom a alternativa a la nova fornada proce-dent d'Anglaterra encapçalada per HaroldPinter, Arnold Wesker o John Osborn. Laseva primera obra, Història del zoo, unaobra breu que apunta la majoria de temesque s'abordaran amb més detall a Qui tépor de Virgínia Wolf?, no trobà teatre alsEUA i s'hagué d'estrenar a Berlín occiden-tal. Malgrat que la seva carrera és llarga,amb més d'una vintena d'obres estrena-des, d'entre les quals cal comptar-hi Unfràgil equilibri -en cartellera al TeatreLliure fins el 27 d'octubre sota direcciód'en Mario Gas- Qui té por de VirgíniaWoolf? segueix sent la seva obra més valo-rada i popular. Al fet que sigui tant cone-guda segur que hi va ajudar la versió cine-matogràfica del 1966 dirigida per MikeNichols i protagonitzada per l'ElizabethTaylor i en Richard Burton.

Qui té por de Virgínia Woolf? posa enescena un matrimoni adult format per enGeorge (Pere Arquillué), un professor uni-versitari, i la Martha (Emma Vilarasau),la filla del rector, que compartirà vetlla-da, a casa seva, amb la parella formadaper en Nick (Ivan Benet), un professorjove recent incorporat a la universitat, ila Honey (Mireia Aixalà), la seva esposa.Els convidats, agraïts en un primer

moment per l'acollida que han rebut, poc apoc aniran deixant les bones formes enre-re, arrossegats per la voracitat dels diàlegsd'en Geoge i la Martha, i acabaran partici-pant dels jocs dialèctics sagnants delsamfitrions, deixant al descobert les misè-ries que tota parella oculta.

La posada en escena, clàssica, funcio-nal, ens recorda força la de la versió cine-matogràtica -com també ens la fa recordaralgun dels moviments d'escena. Els actorsexecuten una molt bona interpretació. EnPere Arquillué i l'Emma Vilarasau, en quirecau la major part del pes de l'obra, no

Borja Català MANISES

Ara que el reconeixement de lesvíctimes d'ETA torna a estar alcentre del debat mediàtic -siés que mai no ha deixat d'es-tar-ho- arran de l'anunci de

l'organització revolucionària basca delcessament de la lluita armada, fóra borecordar que a l'estat espanyol hi ha unesaltres víctimes que gairebé mai no hanrebut cap atenció institucional i sobre lesquals la majoria dels mitjans de comuni-cació han deixat caure la cortina de l'o-blit: són els morts i agredits de l'extremadreta, un col·lectiu que suma centenarsde morts i milers de ferits des de la mortde Franco. Tanmateix -no podria ser,però, d'altra manera-, l'estat continuanegant l'existència de la violència feixis-ta organitzada.

El passat nou de novembre es comme-morà el Dia Internacional Contra el Fei-xisme, data que recorda la nit del vidrestrencats de 1938, el gran progrom de lesSS contra la població jueva. Aprofitantl'efemèride, el Centre Social Terra deBenimaclet va projectar el documentalOjos que no ven (el podeu trobar a la xar-xa), de Gonzalo Wilhemi i Luis Moles, enel qual s'entrevista a víctimes i familiarsde víctimes dels atacs de la ultradreta desde la transició fins els nostres dies. I lesxifres fan feredat: deixant de banda les

persones assassinades pel terrorisme d'es-tat i centrant-se només en la violènciadels grups nazis, Wilhemi i Moles hancomptabilitzat més de 100 morts entre1976 i 2010. I no hi són tots els casos,només aquells que han pogut documentarels autors.

Des de militants d'esquerres a immi-grants, tot passant per persones sense capprotecció social, la majoria dels episodisrelatats tenen com a denominadors comúel fet que l'acció de la justícia no ha arri-

bat a castigar els criminals o que les con-demnes han estat molt tèbies, -a les antí-podes dels càstigs que han rebut moltsmilitants d'ETA, sobre els quals el sistemajudicial actua sempre sense contempla-cions-. Preocupa que els darrers anys elsskin s'han centrat en aquelles personesmés dèbils, com els nouvinguts o els sen-se sostre.

A més a més, les investigacions poli-cials han estat entorpides pels mateixoscossos de seguretat de l'estat, com assen-

yala el documental. Nodebades, els assassins moltesocasions formaven part dela policia nacional o de l'e-xèrcit. I alhora, hi ha unaversió oficial d'aquests fetsque nega qualsevol rerefonspolític o ideològic a aquestsfets. Moltes vegades s'hanqualificat els atacs de l'ex-trema dreta com a barallesjuvenils, quan operacionscom la Panzer (setembre de2005) demostren l'existènciad'un feixisme perfectamentorganitzat -i armat-, espe-cialment al País Valencià,terra d'impunitat.

Ara bé, els movimentssocials han mantingut vivala memòria d'aquests silen-

ciats oficials i han encapçalatla lluita contra el feixisme malgrat lesobstruccions de les institucions. Sónaquests col·lectius els que mantenen viuel record de Guillem Agulló, Carlos Palo-mino, Sonia Recalvo -transsexual assassi-nada a Barcelona en 1991-, Aitor Zabaleta,Alejo Aznar -indigent mort a Getxo en1999- l'Isanta, o el Miwa Buene, migratdel Congo atacat per un feixista en 2007,el qual el va deixar amb tetraplegia. Totsells víctimes de l'odi però no, gràcies a lafeina de tanta gent, de l'oblit.

“La posada en escena, clàs-sica, funcional, ens recordaforça la de la versió cine-matogràtica -com tambéens la fa recordar algun

dels moviments d'escena”

abandonen gairebé encap moment l'estatd'embriaguesa en quees desenvolupa total'obra i tenen un con-trol del text i deltemps fantàstic. Perla seva banda, l'IvanBenet i la MireiaAixalà, amb papersclarament subalternsno només pel que fa ala quantitat sinó tam-bé a la qualitat,defensen els seus per-sonatges satisfactòria-ment. Pel que fa a ladirecció de l'argentíDaniel Veronese, pre-senta un muntatgeque arrenca amb moltd'humor, la qual cosasorprèn en un texttant àcid i cru, però

que sembla que pot serjugat en favor del text. Si l'obra comencésamb un to excessivament tibant, al dramali costaria d'arribar al final mantenint latensió. Però el problema és que, malgratl'increment gradual de la violència -ver-bal i física- de l'obra, el to humorístic esresisteix a desaparèixer fins gairebé elsdarrers instants, quan totes les misèriesja fa estona que han aflorat, i el que sem-blava que podia afavorir la representació,l'acaba perjudicant, frivolitzant-la unamica, encara que no pas tant com per nopoder afirmar que es tracta d'un treballreeixit.

Víctimes sense reconeixementHistòria

Ressenya de la quinzena Qui té por de Virgínia Woolf?

Virgínia Woolf al Romea

Dav

id R

uano

L’ACCENT 214DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 201116 CONTRAPORTADA

V. MARQUÉS MONTCADA

Aquest novembre celebreu el vostredinovè aniversari, quin balanç glo-bal feu d’aquestos anys de treball,lluita i reivindicació? La valoració és, sense dubte, positi-va. A Burjassot no hi ha molts col•lec-tius alternatius que, com nosaltres,proposen activitats per promocionarla llengua, en defensa del nostreentorn natural, l’Horta o de caireantifeixista. D’alguna manera seguimsent necessaris, a més sempre hemtractat d’oferir un espai de reflexió,de trobada des d’una òptica d’esque-rres. Per altra banda, sovint ens plan-tegem què hem aconseguit i en quèpodríem millorar: arribar a més sec-tors de la societat, que s’aprope mésgent jove...

Però, vist des de fora, uns dels aspec-tes que més destaca al Bassot és pre-cisament la relació intergeneracio-nal que hi ha. En principi, el Bassot es va fundarcom una associació juvenil arran l’as-sassinat del Guillem Agulló. A l’ac-tualitat hi formem part molts d’aquells “joves” de la primera forna-da i una nova generació, alguns delsquals ja són els nostres fills, que micaen mica es va incorporant. Ca Bassotés un lloc obert, tractem d’acostar-nos al màxim de gent possible, quees troben a gust. Ací cap tot el mónque participe dels nostres principis:defensa de la llengua i cultura, anti-feixisme i ecologisme. Cal recordarque una de les primeres accions queemprenguérem va consistir en la con-servació del paratge natural de l’Ei-xereta i això ens va marcar molt. Ésveritat que últimament s’apropa unsector més juvenil: gent del movi-ment 15-M, per exemple.

Quina és l’acollida que tenen lesvostres propostes i activitats entrela ciutadania de Burjassot?Depèn del tipus d’acte, segons el ques’oferisca. Sempre que en plantegemde tipus musical, un dels clàssics delBassot, com ara les Festes Alternati-ves, el taller de ball o la Nit d’Este-llés, la gent participa molt. Encaraque és veritat que estem més recone-guts fora de Burjassot que dins. Ensconeix molta gent arreu de la comar-ca. Nosaltres tenim uns posiciona-ments que no amaguem, estem en unpoble de l’Horta, hi ha molts preju-dicis... És complicat.

Podríeu establir diferències i sem-blances d’uns anys ençà a l’hora deplanificar i dissenyar els actes?.Heu tractat d’innovar?Al Bassot s’ organitzem assembleà-

riament. Les iniciatives naixen demanera lliure, individual. A partird’ací, no tothom s’implica al 100%.Depèn de la disponibilitat i la res-ponsabilitat personal. Cadascú tre-balla a l’àmbit que més li agrada imotiva. Pel que fa a la programació,durant molt de temps ens hem cen-trat en el foment de la música folk.Des de fa tres o quatre anys tractemde diversificar amb concerts de rocki altres estils musicals per arribar amés gent, sobretot jovent, ja que elfolk té un públic, diguem-ne, bastantreduït. Per la resta, continuem ambla mateixa línea: presentacions dellibres, xerrades, mobilitzacions, rei-vindicació del valencià... També comp-tem amb un grup de teatre o una pen-ya gastronòmica.

Fins fa pocs anys estàvem moltactius en l’acollida a l’estiu dels i lesxiquetes sahrauís. Anem acoblant-nosa la situació i les necessitats del con-text. Això sí, nosaltres apostem peruna cultura popular allunyada de l’e-litisme. Recuperar la cadira i el carrer,sopar colze a colze, la xerradeta...

Us definiu com una associació dedi-cada a la difusió de la cultura popu-lar valenciana però teniu una evi-dent vessant política. Per què pen-seu que és així?És una cosa natural, les dues cares dela mateixa moneda. No fem diferèn-cies ja que tota cultura té una impli-cació política. Hi ha gent que treba-lla per al poble i altra que ho fa encontra d’ell. Nosaltres som d’esque-

rres, treballadors i treballadores; aixòvertebra la nostra visió de la cultu-ra i de la política.

Encara que treballeu principalmenta l’àmbit municipal, també s’im-pliqueu en lluites i reivindicacionsa nivell comarcal. Com i amb quiarticuleu eixa col·laboració?El Bassot forma part de l’Aplec del’Horta Nord, una espai de trobadade la majoria de les organitzacions,col•lectius i associacions alternati-ves de la comarca: Godella, Montca-da, Alboraia, Puçol... Tractem d’as-sabentar-nos de les activitats que fanuns i altres, ens donem suport, inter-canviem experiències i informació.Açò permet una coordinació en lesproblemàtiques comunes. Obrir-se aaltres col•lectius ha sigut sempre moltpositiu per a nosaltres. Per altra ban-da, amb els anys hem teixit relacionsd’afecte i proximitat: amb els dimo-nis de Campanar, la colla Gatzara dePaterna o la gent del Café L’Infernde Massalfassar, per exemple.

Fa any i mig haguéreu de deixar lavostra seu de tota la vida i traslla-dar-vos a aquesta nova casa al carrerPablo Iglesias. Quins avantatges idesavantatges té el nou espai?És un lloc diferent: a nivelld’instal·lacions no hi ha massa can-vis exceptuant l’andana de l’anteriorlocal que l’aprofitàvem per als tallersde ball i per algunes xerrades. Lesdiferències són principalment emo-cionals. L’anterior era el nostre pri-mer local, un espai que ja era nostre.Si continuem dempeus d’ací a dinouanys li tindrem la mateixa estima aaquest nou. Per altra banda, abansestàvem al centre històric, era uncarrer peatonal. Ara estem més a propdel centre geogràfic i econòmic deBurjassot. L’obra i el trasllat han cos-tat molt d’esforç: econòmic i perso-nal. Treballem autogestionadament,

ens mantenim amb les quotes delssocis i la barra del bar. Hem de sermolt curosos amb qualsevol inversió,per menuda que siga. Com anècdotapodem dir que continua essent tancomplicat com abans aparcar a prop(rialles generals).

Al llarg d’aquestos anys de vida,quin ha sigut el moment més durper al col·lectiu? I un positiu, querecordeu amb alegria?Bé, això és molt personal, cada per-sona tindrà els seus. Però els més vete-rans recordem una època especial-ment difícil, al principi de formar-se el col·lectiu. Per problemes internsi diferències personals, un gruix degent amb pes dins l’associació va deci-dir anar-se’n. Érem gairebé 70-80 socisi ens quedàrem només la meitat. Unsmoments molt durs. Et planteges sivols continuar implicat quan amicsmolt propers abandonen un projec-te comú. Al llarg del temps hem aprèsque cal saber negociar, no imposar i,sobretot, gestionar les emocions. Seruna colla d’amics però també tindrecapacitat de treballar en comú, cre-ar un ambient agradable. Al cap i ala fi som un grup humà divers, ambles nostres diferències de caràcter oideologia però que seguim units i ambganes de fer coses pel País.

I moments positius, molts. Cadavegada que vem una cara conegudaque torna, gent nova que s’acosta perprimera vegada. Tota l’energia i eltreball són molt positius ja siga pera preparar un Correllengua, organit-zar les Festes Alternatives o fruir dela Nit Estellés. La gestació del primerAplec, a l’any 2005, va ser un momentencoratjador per a la gent més jove-neta. Cada activitat porta a un grupde gent i nosaltres sempre ens sen-tim bé acollint-los a tots. Fa goig com-provar la gran quantitat de gent que,malgrat tot, està per la defensa de lallengua, per la cultura...

Associació de Burjassot dedicada a ladifusió de la nostra cultura. Organit-za, entre d’altres, concerts de músicafolk, tallers de ball, recitals de poesiai una trobada anual dedicada a la recu-peració de la memòria del poeta VicentAndrés Estellés. És sense dubte un delscol·lectius amb una trajectòria mésconsolidada i ha esdevingut tota unareferència a la comarca de l’Horta. El26 de novembre compleixen 19 anysi ho commemoraran com millor hosaben fer: amb un sopar entre amicsi simpatitzants; en acabar, actuaranTres Fan Ball i l’Incunable del Bassot.

José Luis, MercèS., Fernanda,

Mercè P., Santi,Negre, Mercé M. iCarles, membres

de Ca Bassot

ENTREVISTA

“La llengua, l’antifeixisme i l’ecologisme són irrenunciables”

Ja els tenim aquíPEPA MURTRA SANT BOI DE LLOBREGAT

Mentre escric aquest article encarano ha passat el 20N i per tant noconec la magnitud de la tragèdia. Iés que malgrat que ja sabem que lesenquestes acostumen a ser interes-sades i que hom no pot mai acabarde refiar-se'n, seria molt estrany queel PP no guanyés – i de carrer – leseleccions espanyoles.

O sigui, que ja els tornem a teniral capdavant del govern espanyol. Ivénen amb moltes ganes, amb unsentiment de revenja i de ràbia acu-mulada per tots aquests anys ja que,com la seva claca mediàtica ens recor-da de tant en tant, si no han estatmanant aquests darrers anys ha estatper les bombes d'aquell onze de marçi per com el PSOE se'n va aprofitar.

Ja tornen, doncs, els franquistesd'avui i d'ahir. I si bé és cert que enel fons defensen el mateix modeld'estat i, amb matisos, el mateixmodel ecònomic i social que el PSOE,no són ben bé el mateix. I encara quesigui cert que no importa qui mani– perquè en realitat les grans deci-sions es seguiran prenent a Brusel·leso allà on es reuneixin els que veri-tablement decideixen, malgrat queningú no els hagi escollit per fer-ho–, bé doncs, encara que tot això siguicert, no és el mateix.

Ja sabem també que independent-ment de qui guanyi, el programaessencial seguirà sent el mateix ques'ha aplicat els darrers anys: retalla-da d'un estat del benestar cada vega-da més prim; reformes laborals i dela seguretat social per treure dretsals i les treballadores i donar avan-tatges als grans empresaris; menysimpostos per les grans fortunes, imés per a la classe treballadora...

I repetim que ho farà igual el PPcom ho ha estat fent el PSOE. Peròno és el mateix. Perquè no és el mateixque el ministre que apliqui una refor-ma laboral sigui un membre cooptatde UGT, sindicat que acabava de con-vocar una vaga general en contrad'aquesta mateixa reforma, que noque ho faci un partit que no contro-la directament cap sindicat. No és elmateix que qui inverteixi en escoleso en clíniques privades a través delmodel concertat enlloc d'invertir enescoles o hospitals públics sigui elPSC que no que qui ho faci sigui elPP o els seus amics de CiU.

És clar que les injustícies i el pati-ment generat per totes aquestes polí-tiques, aplicades per igual per qual-sevol dels partits que han estat engoverns estatals o autonòmics, con-tinuarà creixent. Però estic seguratambé que en els propers anys hihaurà un clima de major mobilit-zació i efervescència social que enels 8 anys de govern Zapatero. De lacapacitat del poble per controlarsense mediacions aquesta mobilit-zació i aquesta efervescència depen-drà que la creixent desafecció i indig-nació contra el sistema ecònomic ipolític vigent donin pas a un futurmillor, o que siguin el feixisme i elracisme els que, de bracet amb elshereus dels franquistes al govern,creixin en els carrers dels nostrespobles i ciutats.

LA REMATADA