DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

196DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

Després de Tunisia i Egipte, la fla-ma de la revolta popular ha arri-bat a Algèria, Líbia i Bahrain. Lesprotestes es multipliquen a tots elspaïsos del Nord d’Àfrica i el prò-xim orient, i la falsa estabilitiatque necessitava occident a la zonatrontolla cada cop més. En aquestnúmero de L’ACCENT ens fixem enAlgèria, Egipte i Bahrain per conéi-xer millor les protestes i l’abastpolític que poden tindre a la zona.

>>Internacional 10,11 i 12

SIMÓN VÀZQUEZ PÀG. 2 // ISA GERNIKA PÀG. 2 // BLANCA SERRA PÀG.3 // MARIA FREIXAS PÀG. 16

ENTREVISTA

Un nou pres políticcatalà Jordi Grau està empresonat a ColmenarViejo. És un nou pres polític acusat de lacol·locació d’un artefacte explosiu a unaseu d’una entitat bancària

>> Països Catalans 5

Les nuclears a debatL’acció de Greenpeace a Cofrents per denunciarla prolongació de la vida de la central és un fetmés en el debat sobre les nuclears, quan encaraqueda pendent saber el destí final del cementi-ri nuclear.

>> En Profunditat 8 i 9

Polèmica per les cursesde muntanya Els passats 23 i 24 d'octubre de 2010, la selecciócatalana de curses de muntanya es proclamavaper sisena vegada consecutiva campiona del món.

>> Esports 13

SUM

ARI

“Cal prendre el poder de lesmultinacionals”Néstor Kohan (BuenosAires, 1967) és membrede la Cátedra libre deFormación PolíticaErnesto Che Guevara,professor en la Univer-sidad de Buenos Aires(UBA) i va ser profes-sor de la UniversidadPopular Madres de Pla-za de Mayo. Ha escritmés d'una desena dellibres sobre teoriamarxista i història del pensament revolucionari.La seua darrera publicació és Nuestro Marx i la vapresentar el 16 de febrer al Casal Independentistade Sants.

>>Entrevista 16

El dijous 17 de febrer de 2011Acció Cultural del PaísValencià (ACPV) es va veu-re obligada a tancar el sen-yal de TV3 a les comarquesvalencianes que reemetiades dels repetidors de la seuapropietat. El Govern valen-cià de Francisco Camps vaamenaçar l'associació, quegarantia les emissions desde feia 26 anys, amb multesde 120.000 euros mensualssi no feien cessar les emis-sions.

>>Editorial, pàgina 4

La flama dela revoltas’estén pelNord d’Àfricai la penínsulaaràbiga

El minúscul emirat de Bahrain està vivint dies convulsos lluny dels luxes de la Fòrmula 1

L’ACCENT 196DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 201102 OPINIÓ

“Hi ha un gran caosal cel, la situació ésexcel·lent” SIMÓN VÁZQUEZ BARCELONA

Aquesta frase és d'un savi xinès (MaoTse Tung), i ara que estan de modaen certs ambients els proverbis xine-sos no serem menys. La situació ésdesastrosa, tot el que fins ara erasòlid s'està esfondrant d'una mane-ra tan vertiginosa que no ho podemarribar a entendre del tot: què pas-sa, què ens passa,... Els vells modelsja no funcionen, la banca cau, l'es-tat no sap què fer, els partits insti-tucionals no plantegen sortides, elmodel s'esfondra, definitivaments'esfondra!

Però,... un altre savi, aquest cop,italià va dir: "El vell món mor, el noutriga en aparèixer. I en aquest cla-robscur neixen els monstres". EraAntonio Gramsci. Monstres com laultradreta, el racisme, el creixementde la violència de gènere, l'augmentde l'explotació,... i quina és la nos-tra resposta, la resposta dels que notenim res més que deutes,... el dis-curs del consens.

Des de fa ja temps, l'esquerra noclaudicadora, l'esquerra autodeno-minada rupturista, s'ha estat infes-tant d'un discurs del consens, el deles bones formes, el de semblar elnen bo i estudiós de la classe; volemser igual que els nostres enemics,seriosos, legals, en definitiva, correc-tes, una correcció desmesurada, finsi tot més que les d'aquells als quecombatem.

Mentre veiem com es reforcen elsdiscursos autoritaris, la canya a l'im-migrant, al diferent,... nosaltresseguim parlant en els termes de l'e-nemic, els drets socials, la convivèn-cia, la ciutadania, l'anticapitalis-me,... no estem donant sortides polí-tiques a nivell de discurs als proble-mes de la gent.

La nostra major força hauria deser la contundència, som capaços deconstruir l'alternativa a aquest món,però no som capaços de demostrarque podem fer-ho, per tant adeqüemel nostre discurs al d'aquells quetenen alguna quota de poder, persemblar o voler fer veure que si nosal-tres estiguéssim en el seu lloc podrí-em gestionar millor les seves insti-tucions. Hem de fer girar 180 grausel nostre discurs, hem de deixar-nosde mitges tintes i dir les coses demanera clara però sobretot contun-dent. Alguns ens diran que fem elmateix que la ultradreta, que elsextrems es toquen, però recordemque si la política és una corda, el quees toca no són els extrems, és la partdel mig.

Quan el sistema no ens dóna sor-tides, i ens demostra que no pot haver-hi sortida dins d'ell, només podemdonar-la nosaltres. No hem de volerjugar dins les seves institucions, sinóper destruir-les; no hem de voler lesseves quotes de poder, sinó per retor-nar-lo als nostres; no hem de volerparticipar a les eleccions per treure-'n res sinó per treure'ls-hi tot; nohem de voler millorar res, volem can-viar-ho; no hem de lluitar per guan-yar res, hem de lluitar per guanyar-ho tot.

Perquè ja no ens alimenten molles,ho volem tot!

PUNT DE MIRA

Les condicions salarials, laborals icontractuals a la sanitat pública cata-lana són cada vegada més precàries.Retallades salarials de fins el 8%, jaque al 5% de tota la massa salarial, lihem d'afegir la no pujada del IPC del2010 que és de l'ordre del 3%; contrac-tes laborals cada cop més precaris,per dies, fins i tot per hores; contrac-tes que per la seva discontinuïtat nodonen dret a cobrar l'atur, sense captipus de possibilitat de conciliar lavida personal i laboral, sense controlsindical real de la borsa de treball;càrrecs cada cop més autoritaris ambcapacitat de decidir sobre contracta-cions laborals cada cop més basadesen valoracions subjectives. En resum,condicions laborals cada cop més pre-caritzades i desregulades en relacióals horaris, al dret al descans entrejornades, amb augments significatiusdel born-out (també anomenat des-gast ocupacional) i del assetjamentlaboral. I finalment, i irònica, en elmón de la sanitat pública, també caldenunciar la no-aplicació de la legis-lació de prevenció de riscos laborals,el no-compliment del dret a la forma-ció, la disminució i les amortitzacionsde plantilles, i la pressió assistencialque ultrapassa totes les ràtios esta-blertes per l'Organització Mundial dela Salut i que posa en risc la salut delsi les treballadores, i per extensió, tam-bé dels pacients.

A totes aquestes retallades sala-rials, contractuals i laborals, hem d'a-fegir l'aplicació per decret de la Refor-ma Laboral i de l'acord de Pensions,signat pel govern Zapatero, la patro-nal CEOE i els sindicats CCOO i UGT.Aquest acord allargarà la jubilaciófins als 67 anys, i el patiran sobretotels i les treballadores joves, perme-tent la reducció de la pensió a aque-lles treballadores, sobretot dones, queper la seva dedicació a la cura delsfills i filles tinguin jornades reduï-des i que, per tant, cotitzaran a laSeguretat Social en funció d'un sala-ri reduït pel fet de ser mares. La reduc-ció del dret a pensió afectarà igual-

ment a totes les treballadores que nogaudeixin de contractació fixa.

El govern autonòmic de Catalun-ya ja ha començat a parlar de la neces-sitat de reduir el dèficit pressuposta-ri en un 10%, més de 3.000 milionsd'euros. Si tenim en compte que laministra espanyola d'Economia, Ele-na Salgado, demana a la Generalitatuna reducció del dèficit del 12%, aixòvol dir que el Govern de Catalunyavol que aquesta reducció del dèficitla paguem les més de 30.000 treballa-dores de la sanitat pública. A la per-manent amortització de plantilles, elno-cobriment de baixes laboralsmenors de 15 dies, i les retallades sala-rials i contractuals, ara hi afegeixenl'amenaça de la retallada de paga-ment per objectius, la retallada depagament de la carrera professional,la retallada de dies de lleure, i la noconvocatòria d'oferta pública de tre-ball... què més vindrà en el futur?

Per què no ens expliquen sobretotel conseller de Salut, Boi Ruiz, quepresidia fins fa poc la patronal UnióCatalana d'Hospitals i que ha man-tingut els hospitals privats gràcies alsdiners públics, que l'Estat espanyolté un deute de 850 milions d'eurosamb la sanitat pública catalana? Per

què no ens retornen als treballadorsi treballadores els nostres diners delPla de Pensions obligatori, el 0,5% dela massa salarial que la Generalitatva signar amb la Caixa sense consul-tar-nos? Qui ha fet negoci amb els nos-tres salaris? Per què no ens expliquenque el frau fiscal anual a Hisenda ésde 90.000 milions d'euros, diners mésque suficients per al finançament delsistema sanitari que suposa 60.000milions d'euros? Per què no ens expli-quen que s'han injectat 230.000milions d'euros a la banca privada?Per què no ens expliquen que el 40%del pressupost de la Sanitat va a parara la sanitat privada concertada(XHUP)?

Ni copagament,ni privatitzacionsLa CGT vol alertar vers les polítiquesprivatitzadores del conseller de Salut,Boi Ruiz, que defensa el copagamentrepagament, el repagament de finsal 40% dels medicaments, el paga-ment dels àpats als hospitals, el repa-gament de proves diagnòstiques, l'ex-clusió dels mesuradors de glucosa pera persones diabètiques. La CGT de Sani-tat denuncia que a més del copaga-ment que ja tenim mitjançant els sala-

ris i els impostos, les llistes d'esperaque inciten a optar per l'asseguran-ça privada i que el conseller defensamitjançant la desgravació fiscal deles mútues privades per benefici delsbancs, ens volen fer pagar més, sim-bòlicament primer i de manera pro-gressiva més tard coses com cada visi-ta al metge o metgessa o pediatre, seratès per un especialista, anar a urgèn-cies, un percentatge de fins al 40%dels productes de farmàcia i la no-cobertura de prestacions sanitàriescom les proves o els tractaments, ipagar una assegurança privada, si esvolen gaudir de totes les prestacions.

Per fer front al copagament i laprivatització, calen alternatives comla dispensació de medicaments genè-rics, la reducció dels beneficis de lesmultinacionals de tecnologia i far-màcia, el funcionament de quiròfansi alta tecnologia durant els matins iles tardes, la reducció dels càrrecspolítics i de gestió així com l'elimi-nació dels concerts econòmics amb lasanitat privada. Cal una sanitat públi-ca de qualitat, gestionada pública-ment.

*Isabel Gernika és membre del Secreta-riat Permanent de la CGT

EElleecccciioonnss ssiinnddiiccaallss aa llaa ssaanniittaatt ppúúbblliiccaa

COL·LABORACIÓ ISABEL GERNIKA *

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco, Abel Caldera (coords.),Joan Ballester, Guillem Colom, Pep Giner, AndrésGonzález, Aure Silvestre, Arnau Urgell.OOppiinniióó:: JoanTeran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.).IInntteerrnnaacciioonnaall:: Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Josep Maria Soler,Pau Tobar (coords.),JoanSebastià Colomer. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. ,Almudena Gregori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Abel Cal-dera i Rafaei Escobar. CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddii-cciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: OriolClavera. DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gispert. HHaann ccooll··llaabboo-rraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Ramon Usall, Isa Gernika,Blanca Serra, Simón Vàzquez, Maria Freixas

Número 196 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

El 26 de febrer se celebrarà el segon ani-versari de la desaparició de l'emblemà-tic teatre del Princesa, al barri de Vellu-ters de València. El pas del temps enspot fer pensar que el Princesa cau enl'oblit i, a poc a poc, s'esborra el seurecord. Però hi ha una remor de fons,uns crits i escrits que apunten en unaaltra direcció; iniciatives com la cam-panya que duu a terme la plataforma"Recuperem el Princesa, reviscolem elbarri" segueixen en peu i continuen rei-vindicant amb la seua veu i amb lesseues accions un nou espai socio-cultu-ral per a Velluters apostant per un futurmillor per al barri.

D'aquesta reivindicació, per altrabanda, han nascut propostes com la d'I-magina Velluters. Es tracta d'un con-curs plantejat per col·lectius d'arqui-tectes i la plataforma, amb la finalitatde plantejar respostes temporals alsnombrosos solars del barri. No es trac-ta de fer grans arquitectures, sinó defer propostes multidisciplinàries, ober-tes i participatives que donen respostadirecta a les demandes urbanes de laciutadania.

El buit que va deixar el Teatre Prin-cesa va ser el detonant d'un procés quedestapa altres problemes en el barri.Un solar més, potser, però un solar ambl'esperit del teatre i de la història de lagent del barri. És el més important?potser no, però si el més representatiu,i el que ha estat el punt de partida d'a-quest concurs. Un concurs, que, davantla sorpresa de les persones i col·lectiusque un bon dia decidiren atrevir-se allençar la proposta d'Imagina Velluters,han trobat que aquest s'ha anat fent

gran i rebent cada cop més i més accep-tació, amb tantes respostes de gent recol-zant la iniciativa, i tantes propostes enla imaginació de tots aquells que hanparticipat. A totes i tots, moltes, mol-tes gràcies.

El concurs ha tingut una enormeparticipació: s'han presentat 80 equipsi milers de persones participant en lavotació popular de les propostes. La qualcosa mostra un gran interès cap a unainiciativa que no compta més que ambles aportacions desinteressades d'ungrup de gent recolzada per les associa-cions, comerços i establiments educa-tius del barri.

I així, primer objectiu complit, jaque el barri de Velluters s'ha fet visiblemés enllà dels carres que el limiten. Elsproblemes urbanístics que pateix sónobjectiu de reflexió per diversitat degent, de professionals, d'artistes, d'es-tudiants i dels propis veïns i veïnes. Iha despertat l'interès dels mitjans decomunicació que han seguit l'evoluciód'aquesta experiència gairebé des delprincipi.

El concurs suscita acceptació, tam-bé, en iniciatives precedents com arala de Taller de barris, que fa uns anysva encetar un encertat procés de par-ticipació ciutadana al barri de Vellu-ters i que pot veure, d'alguna manera,continuada la seua tasca.

Però tornem al Princesa, doncs s'a-propa una data penosa, la que recordaque ja fa dos anys que el foc va desferl'emblemàtic edifici. Un edifici quemantenia el record però trobava a fal-tar activitat des de feia ja temps. I pertant, no portem dos anys sense el tea-

tre, en són més. Potser l'incendi va serl'incident que volia acabar amb les espe-rances de tornar a veure representa-cions en el seu escenari i aplaudimentsdes del pati de butaques. Però es man-té en la memòria dels qui el van conèi-xer i al barri li segueix fent falta.

Així que, assabentats que al plane-jament urbanístic eixe solar ha de seguirsent un equipament per al barri, ensarmem d'imaginació i emprenem a bus-car noves propostes adequades per alfutur espai.

Durant els mesos de febrer i març,hi haurà dos actes senyalats entorn alPrincesa i al barri de Velluters: el pri-mer serà l'aniversari de l'incendi, el dia26 de febrer, per al qual, la plataformaconvoca un acte, amb xocolatada popu-lar i música en viu, que sota el lema"Continua la funció, volem el Prince-sa!" reivindica la persistència d'unarecerca de futur per al eixe espai. Elsegon acte, el dia 11 de març, quan lesagrupacions Sostre i Arquitectes pel Pai-satge, ambdues pertanyents al COACV,conviden a veure la presentació delsdeu treballs seleccionats en el concurs"Imagina Velluters" a les sales del Muvim.

Aquestes iniciatives basades en laparticipació de ciutadanes i ciutadans,obtenen una gran resposta i resultatsforça interessants, i tenen la capacitatde promoure processos fructífers per al'entorn al qual es dediquen. Prenemnota, doncs, perquè hauran de formarpart de les decisions futures, si es volenfer bé les coses.

Pau Ginés i Sànchez i Mariola Fortuño iBort, membres de Sostre

EEll PPrriinncceessaa ccoomm aa ooppoorrttuunniittaatt LA VEU DELS LECTORS

Des que el 1998 la nova llei de polí-tica lingüística del Principat esta-blia que "el català com a llenguapròpia de Catalunya ho és tambéde l'ensenyament en tots els nivellsi modalitats educatives" (article20.1) i "ha d'utilitzar-se normal-ment com a llengua vehicular i d'a-prenentatge a l'ensenyament nouniversitari" (art. 21.1), "sense per-judici del dret a rebre el primerensenyament en la llengua habi-tual" (art. 21.2), ja teníeminstal·lada l'ambigüitat en quès'han mogut les administracionsautonòmiques de Catalunya enaquesta qüestió: un adverbi- "nor-malment"- un substantiu -"el dret",que no pot ser perjudicat, dos con-ceptes -"el primer ensenyament" i"llengua habitual"- . Sobre aquestsequilibris més polítics que socio-lingüistics, s'ha muntat una polí-tica lingüística a l'escola, que enpart ha esdevingut una realitatpositiva, gràcies a la tenacitat idedicació dels mestres i en partuna ficció, gràcies a una adminis-tració que ha defugit el seguimentestricte de la llei i que ha preferitmirar cap a un altre costat quanels sectors més conscients i com-promesos amb l'escola catalana hanassenyalat els múltiples incompli-ments i la deixadesa de moltes acti-tuds.

Ja sabem que les nostres escolesgermanes del País Valencià, de lesIlles, de la Catalunya Nord, de laFranja de Ponent han d'enfrontar-se a unes condicions encara mésdifícils: milers de famílies valen-cianes, tot i voler-ho i reclamar-ho, no tenen "el dret a rebre el pri-mer ensenyament en la seva llen-gua habitual", és a dir la catalana,tot i ser la llengua pròpia del país:no únicament se'ns vol imposar ladoble xarxa escolar i la segregaciólingüística sinó que la xarxa cata-lana es veu minoritzada,i perse-guida. I una mateixa política deminorització i negació afecta la res-ta de Països Catalans.

En els últims deu anys al Prin-cipat hi ha hagut un degoteig moltescàs de peticions de famílies exi-gint un ensenyament en espanyol,sempre impulsades per organitza-cions parapolítiques afins al PP oa Ciudadanos; la conselleria de tornresponia amb mesures d'atencióindividualitzada en espanyol.

Davant dels tribunals, les res-postes del TC (1994), del TS (1995,1996), del TSJC (1999, 2004, 2005,2008) havien estat o de desestima-ció dels recursos o de no-admissiód'alguns dels motius al·legats.Admetien les sentències que "el cas-tellano no ha sido excluido norma-tivamente como lengua vehiculary docente (...) si bien la lenguaempleada prioritariamente es elcatalán". Consideracions com aques-ta permetien que la conselleria cata-lana continués fent la viu-viu i noenfrontés el conflicte lingüístic entota la seva dimensió.

Totes les ambigüitats han aca-

bat de cop arran de la sentència delTribunal Constitucional de juliolde 2010 sobre l'Estatut de Catalun-ya: queda clar en aquesta sentèn-cia que no hi ha més nació que l'es-panyola, ni més poble que l'espan-yol, ni més obligacions per alsespanyols que les de conèixer i usarl'espanyol, ni més font d'autoritatque l'espanyola... Per fi, doncs,s'han acabat les polítiques falsa-ment contemporitzadores del poder

espanyol cap a la llengua catalanai les polítiques d'amagar el cap sotal'ala de les autoritats catalanes. Nohan passat ni cinc mesos que, aques-ta vegada de manera sorprenent-ment diligent, el Tribunal Supremha aplicat la doctrina del Consti-tucional a l'escola catalana adme-tent uns recursos de cassació quedemanaven desestimar nteriorssentències i ordenant que les esco-les Sant Josep de Calasanç - Esco-làpies de Sabadell, La Salle de Tarra-gona, centre docent SIL i Escola delCarme de Barcelona "utilicen el cas-tellano como lengua vehicular enel sistema educativo de la C.A. deCataluña...".

Segons la majoria dels especia-listes en dret constitucional la sen-tència del TC suposa una reinter-pretació de la situació jurídica delcatalà, del concepte de llengua prò-pia i del concepte d'oficialitat; impo-sa una impossible igualtat de lesdues llengües constitucionalmentoficials, que parteixen de drets ideures totalment desiguals i negael caràcter "preferent del català enles administracions i els mitjansde comunicació". El deure estatu-tari de conèixer el català a Cata-lunya queda, a la pràctica, comple-tament desvirtuat; el fet que lanoció de "llengua pròpia" no tin-

gui efectes prescriptius i que es rei-teri que en cap cas "no es pot exclou-re el castellà" crea un marc moltpropici a laminar el sistema de laimmersió lingüística escolar, a des-truir, en definitiva, el model d'es-cola catalana per a tothom sensedistincions que la societat catala-na havia construït amb anys de llui-ta, i s'ha anat aconseguint amb l'es-forç i la tenacitat de milers de mes-tres, que s'han reciclat i formatamb aquest objectiu.

Estem, doncs, davant d'un con-flicte polític de primera magnitudque posarà a prova la solidesa deles conviccions en pro de l'escolacatalana en llengua i contingutsdel nou govern català. Si es deixatirar endavant el contingut d'a-questes sentències significarà donarvia lliure a la discriminació per raóde llengua, a la creació de guetoslingüístics, a la destrucció de lacohesió social, a la segregació delsnous vinguts.

L'ofensiva espanyola contra lallengua catalana no abasta única-ment l'escola sinó també altresàmbits socials com els reglamentsd'ajuntaments o diputacions, laLlei d'acollida catalana, el Codi deConsum, la Llei del cinema, totesrecorregudes davant del TribunalConstitucional en una evident con-traofensiva de la manifestació del10-J. És per tant, una reacció ofen-siva i defensiva. Perquè, evident-ment, el teixit social català orga-nitzat, no s'ha quedat quiet.

A una primera declaració insti-tucional d'entitats catalanes repre-sentativa, sobretot, dels tres sec-tors implicats en l'ensenyament(famílies, mestres i estudiants) peròtambé dels sindicats d'ensenya-ment, entitats compromeses ambla llengua i organitzacions de nou-vinguts, que rebutjava els contin-guts d'aquestes sentències i feiauna crida a la desobediència i l'ob-jecció, s'han seguit ja les primeresaccions, que s'incrementaran arrandel començament de la matricula-ció escolar el 2011-12. Les organit-zacions d'AMPA -la FAPAC i laFAPAES - aconsellen les famíliesque donin suport actiu al modeld'escola catalana; els ajuntamentsestan aprovant mocions en aquestmateix sentit; les entitats que tre-ballen pel català com la CAL, la Pla-taforma per la Llengua, la FOLC...així com entitats d'immigrants comImmigrants pel dret de decidir; oVeu Pròpia, portaran el suport al'escola catalana a l'espai públic ial carrer; les organitzacions sindi-cals ja s'han pronunciat denun-ciant les conseqüències nefastesque pot tenir per al model escolarcatalà únic i integrador l'intent dedividir i discriminar la poblacióescolar. Tots aquests sectors s'hanproposat la defensa del model d'es-cola catalana en la plataformaSomescola.cat: el mot d'ordre ésper a tothom: "Ni un sol pas enre-re: reforcem l'aposta per un esco-la catalana per a tothom".

L’ACCENT 196 OPINIÓ 03

Amb aquest titular encapçalàrem la cobertura al nostre web del

tancament de TV3 al País Valencià. Certament que l'executor mate-

rial de l'acció ha estat Francisco Camps, i que el mateix executor és

qui encapçala un govern que representa una de les involucions fei-

xistes més greus que ha viscut el nostre país. Però la persecució a TV3

al País Valencià no es pot circumscriure només a un únic partit, sinó

que a tenor dels 26 anys de dificultosa existència de les emissions -

que repassem a les pàgines d'aquest número- podem concloure que

és l'aparell estatal qui ha actuat implacablement contra aquesta rea-

litat que era TV3 al País Valencià.

Camps ha fet una llei ex professo per a tancar les emissions de

TV3. Zapatero va menysprear les 600.000 signatures que hagueren

fet possible garantir per llei la unitat dels espais lingüístics de comu-

nicació. Dos catalanoparlants i ministres -José Montilla i Joan Clos-

van preferir privilegiar els seus amics de la Sexta a costa de les fre-

qüències utilitzades per TV3. Totes les administracions estatals han

actuat amb una clara animadversió envers aquesta realitat que eren

les emissions de TV3 al País Valencià, mostrant clarament que això

s'havia convertit en qüestió d'estat.

Cal recordar que TV3 al País Valencià no nasqué fruit de la volun-

tat de cap administració, sinó fruit de la voluntat i l'esforç popular.

Que la xarxa de repetidors fou pagada mitjançant aportacions popu-

lars, i que fou la gent qui defensà aquests mateixos repetidors dels

diversos intents de tancament perpetrat pels cossos policials de l'es-

tat al dictat de jutges i ministres.

Defensar TV3 al País Valencià no és defensar un projecte comuni-

catiu en concret ni la seva línia editorial. És defensar la llibertat

d'expressió i defensar la llengua pròpia i la voluntat de tenir un espai

comunicatiu d'àmbit nacional. Defensar TV3 és, també, defensar un

Canal 9 al servei de la llengua i la cultura, i amb abast també nacio-

nal.

Si la por que provoquen les nostres iniciatives a l'estat la podem

mesurar segons la seva reacció en contra, podem afirmar sense cap

mena de dubte que les iniciatives que relliguen els Països Catalans i

que per tant els fan més forts són les que provoquen més pànic als

gestors de l'espanyolisme. No en va, és contra aquestes iniciatives en

què s'ha utilitzat el terrorisme d'estat. I també és contra aquestes

iniciatives en què l'actuació dels diferents aparells estatals ha estat

monolítica. És en aquest àmbit en què el moviment independentis-

ta s'ha d'enfortir i posar en un àmbit rellevant i fonamental la cons-

trucció nacional en clau d'unitat dels Països Catalans.

La resposta ciutadana i democràtica al tancament de les emissions

ha començat a prendre empenta. Cal que aquesta mobilització sigui

l'espurna d'un moviment de reacció contra el marasme neofeixista

en què el govern Camps ha instal·lat el País i, alhora, cal defugir

qualsevol aprofitament electoralista dels que sempre es presenten

com el mal menor. Hauríem de tenir present que qui més va facili-

tar l'accés del PP al poder va ser la dècada de lermisme, de la matei-

xa manera que fou el PSPV qui ideà Canal 9 no com un canal més al

servei dels valencians sinó com una eina de confrontació amb TV3.

Allò que cal ara és un moviment de base que situï la ètica, la llen-

gua, el país i el treball com els valors a compartir per una majoria

social de forma desacomplexada, sense fer concessions a l'espanyo-

lisme -disfressat de blau o no-. Només a partir d'això podrem situar

el país en unes coordenades favorables per a que fructifiquin projec-

tes emancipadors.

E D I T O R I A L

L’Estat espanyol apaga TV3 alPaís Valencià

La llengua catalana, el batec de la nació

BLANCA SERRA I PUIG COL·LABORACIÓ

DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 2011

“L'ofensiva espan-yola contra la llen-

gua catalana noabasta únicament

l'escola sinó tambéaltres àmbits”

ABEL CALDERA BERGACESC BLANCO SAGUNT

El dijous 17 de febrer de 2011 Acció Cul-tural del País Valencià (ACPV) es vaveure obligada a tancar el senyal deTV3 a les comarques valencianes quereemetia des dels repetidors de la seuapropietat. El Govern valencià de Fran-cisco Camps va amenaçar l'associació,que garantia les emissions des de feia26 anys, amb multes de 120.000 eurosmensuals si no feien cessar les emis-sions.

El Partit Popular va modificar expres-sament una llei del Sector Audiovisualper poder “imposar multes coercitives”que sumarien 60.000 euros cada quin-ze dies d’emissió (120.000 euros al mes)durant tant de temps com duren lesemissions. A més ACPV va rebre el 8 defebrer dues notificacions del Governvalencià en les quals ja es va requerira l’entitat perquè cessara les emissionsde TV3 al País Valencià en el seu con-

junt. Segons l'entitat “cadascun delsdos requeriments inclouen l’amenaçad’imposar una multa de 30.000 eurossi no es produeix l’esmentat cessamentd’emissions (per tant, un total de 60.000euros)”. A banda dels 120.000 euros que

ja ha pagat i els 600.000 que ha de pagar.L'ofegament de TV3 va aixecar una

onada d'indignació que es manifestàen primer lloc a la xarxa. Capitanejatper Vicent Partal i Vilaweb, el movi-

ment s'estengué arreu de les xarxessocials, fent que la qüestió aconseguístrencar el silenci o la secundaritzaciómediàtica a què l'estaven sotmetent elsmitjans generalistes. L'aparició de grupsde hackers organitzats que aconsegui-ren, al llarg del divendres 18 de febrer,inutilitzar els portals del govern i delPP valencià, fet que ajudà a acabar detrencar el silenci mediàtic imposat enun primer moment. El hashtag #sen-sesenyal es convertí en el símbol de laprotesta, al qual s'hi afegí #hihasen-yal per simbolitzar que la resposta delpoble valencià havia superat l'envit idemostrava que hi ha massa suficientdisposada a treballar per a subvertirl'actual conjuntura.

L’ACCENT 196DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 201104 PAÏSOS CATALANS

El rebuig a la manipulació de Canal 9 s’ha sumat a la ràbia pel tancament de TV3 // FOTO: L’ACCENT

REDACCIÓ VALÈNCIA

La plaça de la Mare de Déu de Valèn-cia s'omplí el passat dilluns 21 defebrer en favor de la llibertat d'ex-pressió. Fou la més multitudinà-ria de les manifestacions per pro-testar contra el tancament de lesemissions de TV3 al País Valencià,després de les de Castelló de la Pla-na, Gandia i Oliva .

La concentració aplegà més de5.000 persones i gran part dels par-tits, organitzacions i col·lectiusd'esquerres de la ciutat i del Paísferen acte de presència. La convo-catòria fou feta per internet noméstres dies abans i no comptà ambgrans mitjans de difusió, motiupel qual l'assistència fou especial-ment ben valorada.

Els assistents mostraren la seuaindignació per la decisió del Governvalencià i per la complicitat del'espanyol amb nombrosos plafonsa favor de TV3 i també amb pan-cartes reclamant la llibertat d'ex-pressió. En eixe sentit, foren espe-cialment explícits els col·lectiusde l'esquerra independentista, queferen palès que la censura de TV3és un atac a la cultura catalana ial conjunt de la nació. El SEPC des-plegà una pancarta amb el lema"Sí a la cultura, no a la censura.Llibertat d'informació és llibertatd'expressió," mentre que Endavantmostrà el lema "Llibertat d'expres-sió als Països Catalans". Altrescol·lectius, com Ca Revolta tambéforen presents amb pancarta prò-pia i amb nombrosos plafons per

la llibertat d'expressió.El malestar dels assistents es

feu notar en els crits en contra de

Camps, acusant-lo de delinqüent ireclamant la seua dimissió. Mal-grat això, el ambient ha sigut fes-

tiu gràcies a la presència de dol-çainers i tabaleters, i també a l'ac-tuació de la muixeranga de Valèn-cia, que ha fet diversos castells almig de la plaça.

Altres concentracionsAquesta vesprada també hi hahagut altres concentracions. A Bar-celona, 300 persones s'han concen-trat al passeig de Gràcia amb Valèn-cia. També a Reus se n'hi han con-centrat 300, mentre que a Alcoiun centenar de persones han secun-dat la convocatòria malgrat la plu-ja. Aquestes concentracions sesumen a les del cap de setmana aCastelló, Gandia, Oliva, Pedreguer,i altres pobles i viles. Lluny d'atu-rar-se, és previst que les mobilit-zacions continuïn els propers dies

MMiilleerrss ddee mmaanniiffeessttaannttss eenn ffaavvoorr ddee llaa lllliibbeerrttaatt dd’’eexxpprreessssiióó

La plaça de la Mare de Déu de València es va omplir el dilluns 21 // FOTO: L’ACCENT

“El hashtag #sensesenyal es

convertí en el símbolde la protesta”

11998833: Es funda TV3 i des del primermoment molts valencians ullaren lapossibilitat de fer arribar un canal detelevisió en llengua pròpia al PaísValencià.

11998855: Uns radioaficionats de Suecaaconsegueixen emetre el senyal deTV3 a diversos pobles de la Ribera.

11998866: Acció Cultural del País Valenciàgestiona la instal·lació de repetidorsarreu del país pagats per desenes demilers d'aportacions individuals.

11998899: Comença a emetre Canal 9, sotala direcció d'Amadeu Fabregat. El quehaguera pogut ser un potent instru-ment de normalització lingüística ésutilitzat sovint per dirigents políticscom una eina de confrontació ambTV3. Canal 9 inicia les emissions uti-litzant la mateixa freqüència que TV3.El conflicte acaba amb el ministre delPSOE José Barrionuevo enviant la Guàr-dia Civil a precintar els repetidors deTV3 i el delegat del govern del PSOE,Enrique Burriel, presentant querellescontra ACPV. El conflicte se solucio-na amb el canvi de freqüències de TV3.

11999977: Es signa un acord entre ACPV iRTVV que garanteix l'estabilitat de lesemissions de TV3 i el Canal 33.

22000066: El ministre d'indústria del PSOE,José Montilla, atorga les freqüènciesanalògiques que usava TV3 a la tele-visió “zapaterista” La Sexta. A partird'aquell moment, TV3 passa a emetre

exclusivament a través de la freqüèn-cia digital.

22000077: El govern de Francisco Campsinicia una ofensiva judicial per a tan-car els repetidors de TV3. La primerasentència obligava a tancar el repeti-dor de La Carrasqueta, però 300 mani-festants impedeixen l'acció de la Guàr-dia Civil.

22000088: Canal 9 comença a emetre alPrincipat com un primer pas de l'a-cord de reciprocitat d'emissions.

22000099: ACPV llança la ILP Televisió sen-se fronteres amb l'objectiu de recollirmés de mig milió de signatures per aelaborar una llei estatal que garantei-xi les emissions dels canals televisiusen llengua no castellana a tota la sevaàrea lingüística.

22001100: Finalitza l'emissió de Canal 9 alPrincipat després que l'empresa delsatèl·lit per on Canal 9 emetia la pro-gramació internacional -que era la quearribava al Principat- tallés el senyalper l'impagament del servei per partde RTVV.

22001100: ACPV presenta 600.000 signatu-res avalant la ILP Televisió sense fron-teres. El govern del PSOE recomanaal Congrés que no les accepte a tràmit.

22001111: El govern Camps obliga ACPV aapagar els repetidors que distribuïenla senyal de TV3 arreu del País Valen-cià.

L’estat espanyol aconsegueixapagar TV3 al País Valencià

2266 aannyyss dd’’iinntteennttss ppeerr ssiilleenncciiaarr uunn eessffoorrçç ccooll··lleeccttiiuu

MÉS IMATGES A

XAVIER GISPERT BARCELONA

Quatre anys i mig d'espera i una peti-ció de condemna de vuit anys de pre-só contra un independentista de l'Ei-xample de Barcelona, Jonathan Ivo-rra, i un veí del barri del Clot, AntoniVerdasco. Aquest és el trist balanç del'estratègia dissenyada per l'Ajunta-ment de Barcelona i el Ministeri Fis-cal arran dels fets desencadenats perl'especulació urbanística al centre dela ciutat.

Amb la celebració del judici, lesdues institucions mostren obertamentla seva determinació d'arribar fins ales darreres conseqüències repressivesen l'actuació contra els dos caps de turcpels fets del Forat de la Vergonya (mani-festació que el 2006 acabà en aldarulls)i el seu entorn social, polític i familiar.

Ara, però, ja està tot en mans del'Audiència Provincial de Barcelona,que el proper dimarts 1 de març acolli-rà la vista oral contra Ivorra i Verdas-co. Tots dos s'enfronten a penes idèn-tiques, de vuit anys de privació de lli-bertat i una multa de 3.000 euros, acu-sats d'haver comès diversos presumptesdelictes de manifestació il·lícita, des-ordres públics i atemptat a l'autoritatdurant la mobilització que l'any 2006va treure al carrer centenars d'activis-tes i veïns contra l'especulació a Ciu-tat Vella i contra el desallotjament delForat de la Vergonya.

Aquest judici, doncs, ja s'ha conver-tit en el cas de persecució política, poli-cial i judicial més greu dels darrersanys a Barcelona. Això, tant per la des-proporció de la pena que es demana,que pretén tancar els dos acusats enuna cel·la durant vuit anys, com perles deficiències de tot el procés, i tam-bé per la fermesa mostrada per un delsprincipals acusats, Jonathan Ivorra.

Juristes i observadorsDurant tots aquests anys, el veí delbarri de la Sagrada Família (l'Eixam-ple) ha admès haver anat a la mobilit-zació de protesta contra l'especulació,i defensar així el dret a la llibertat d'ex-pressió que se li nega imputant-li eldelicte de manifestació il·lícita. En can-vi, Jonathan Ivorra nega en rotund laresta d'imputacions, i assumeix que el

presumpte atemptat a l'autoritat i elssuposats desordres són en realitat fal-ses acusacions per motius polítics.

De fet, al judici que tindrà lloc elproper 1 de març també estaran pre-sents diferents personalitats del mónjurídic: membres del Col·legi d'Advo-cats de Barcelona i de l'Observatori delSistema Penal i els Drets Humans ques'han interessat en el cas i volen vigi-lar que no es violin els drets civils ipenals dels acusats.

Una altra de les cares que estaràserà present durant el judici, malgratla seva previsible absència, és la de laregidora de Seguretat i Mobilitat del'Ajuntament de Barcelona, Assump-ta Escarp. Ella és l'autoritat políticaque ha estampat la seva signatura enl'acusació particular, malgrat ser tam-bé la regidora del Districte de l'Eixam-

ple i, per tant, perfectament coneixe-dora del compromís social i veïnal deJonathan Ivorra al seu barri a travésde projectes i iniciatives com l'Assem-blea de Joves de l'Eixample Nord (CAJEI)o l'Ateneu Popular de Palma.

D'aquesta manera, la polèmica regi-dora Assumpta Escarp suma un noudespropòsit al currículum que ha anatengreixant des que va assumir respon-sabilitats en la gestió municipal. Estracta d'una de les autoritats públiquesconegudes pels moviments socials i veï-nals de la ciutat pel seu autoritarismei agressivitat. Escarp va arribar a decla-rar-se favorable al tancament de deter-minats mitjans de comunicació.

Una des les mobilitzacions mésesperades del 2011Poques manifestacions porten tant de

temps d'espera i organització com laque tindrà lloc aquest proper dissabte26 de febrer a les 17:00 hores davantl'Arc de Triomf de Barcelona, que recla-marà l'absolució del Jona i la resta d'a-cusats pels carrers del centre de la ciu-tat. Prèviament s'ha convocat un actepolític al Casal de Joves "La Fontana",i tres dies després, el dimarts 1 de marçi com no podia ser d'una altra mane-ra, hi ha convocada la concentració ala Ciutat de la Justícia, on se celebra-rà el judici en qüestió.

Aquesta setmana, doncs, es conver-tirà en la punta de d'iceberg que haanat aixecant el grup de suport al Jonadurant quatre anys i mig de protestesi mobilitzacions. De fet, durant elsdarrers dies s'ha intensificat molt aques-ta feina amb accions de denúncia a totsels barris de Barcelona i a diferentspobles i ciutats dels Països Catalans.

La lluita per l'absolució, però, haestat activa durant els quatre anys imig d'espera, amb xerrades de cons-cienciació i accions per tot el país. Lesmés sonades i mediàtiques han estatalgunes de les protagonitzades pel grupde suport a Barcelona, com el desple-gament d'una pancarta durant el lliu-rament dels Premis Ciutat de Barcelo-na, les protestes anuals en el marc delpregó de la Mercè, la sobtada aparicióde solidàries al final de la Cursa de lesfestes de la ciutat o una acció de pro-testa durant un míting del PSC-PSOE.

REDACCIÓ VALÈNCIA

El passat 26 de gener,a la localitat de Karrant-za,fou detingut Jordi Grau acusat de la col·loca-ció d'un artefacte explosiu en una sucursalbancària del BBK a Artzentales el març de2006.

Jordi Grau, nascut a Guadassuar (laRibera Alta) fa 32 anys s'establí al PaísBasc en complir els 18 anys. Al País Bascestudià i treballà fins que pogué obrirel seu propi negoci: una xicoteta taver-na. Familiars i amics han explicat aL'ACCENT que Jordi "sempre ha sigutuna persona solidària i compromesa,que no ha tingut cap problema en feramics allà on ha anat".

La detenció i la propagandaLa detenció de Jordi, com totes les queenvolten la lluita "antiterrorista" del'Estat espanyol estigué acompanyadad'una gran cobertura mediàtica. MariaÀngels Grau, la germana del detingut,ha explicat a L'ACCENT a l'eixida de lacasa hi havia esperant un eixam de mit-jans per captar imatges del jove de Gua-dassuar. Segons Maria Àngels, l'opera-ció estava preparada per obtindre el

major efecte propagandístic. De fet,l'Estat sempre ha volgut acompanyarl'actuació dels cossos repressius ambcobertures mediàtiques intensives, per

obtindre'n el màxim rendiment. L'operació s'emmarca, doncs, dins

de la campanya per contrarestar la ini-ciativa política de l'esquerra abertza-le, que ha llençat un nou pols amb l'a-posta per les vies pacifiques per a laconsecució d'objectius polítics.

Així, una part important de l'efec-te propagandístic depèn de la vulnera-ció d'alguns dels drets del detingut,començant per la presumpció d'inno-

cència. De fet, el Consell de la Informa-ció de Catalunya, organisme vinculatal Col·legi de Periodistes, ha emès uncomunicat després de rebre la queixadel familiars de Jordi on recordava lanecessitat d'observar escrupolosamentel principi de presumpció d'innocèn-cia".

La duresa de la llei antiterroristaEls familiars de Jordi el van poder veu-re a l'Audiència Nacional espanyola des-prés de la incomunicació a què són sot-

mesos tots els detinguts relacionats amb"terrorisme". Com en altres casos, elsfamiliars van poder constatar que laincomunicació havia sigut dura. Orga-nismes com Amnistia Internacionalhan demanant al Govern espanyol queeradique aquesta pràctica perquè ésfont de constants violacions dels dretshumans.

Després del pas per l'Audiència, Jor-di ha estat enviat a la presó de Colme-nar Viejo, a l'espera de judici. Però comlamenta la família, pot passar "prou

temps en presó preventiva sense tenirjudici".

Comunicat de RescatRescat, l'entitat catalana de suport alspresos polítics, s'ha sumat a les críti-ques pel tractament mediàtic que harebut el cas, i també ha denunciat ladispersió penitenciària. Com afirma enel comunicat al qual ha tingut accésL'ACCENT, "en els propers dies, Rescatestudiarà detingudament el seu cas iveurem quina és la millor manera deplantejar la solidaritat, vers el Jordi ila seva família. Un cop més, i ara mésque mai, en una conjuntura políticafavorable a la pau i a la solució políti-ca del conflicte que enfronta els estatsEspanyol i Francés amb Euskal Herria,la via de la repressió sembla ser l'úni-ca possible per aquells interessats enperpetuar el conflicte enlloc de solu-cionar-lo".

Jordi Grau AñoMódulo 8Centro Penitenciario Madrid VApdo. Correos 20028770 Colmenar ViejoMadrid

L’ACCENT 196 DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

Les mostres de suport s’han reproduït arreu del territori

AArrrriibbaa eell jjuuddiiccii ddeell ccaass JJoonnaa aammbb uunnaa ppeettiicciióóddee 88 aannyyss ddee pprreessóó ccoonnttrraa eellss ddooss aaccuussaattss

Jordi Grau, en el moment de la detenció

UUnn vveeíí ddee GGuuaaddaassssuuaarr eemmpprreessoonnaatt eenn uunnaa nnoovvaa ooppeerraacciióó““aannttiitteerrrroorriissttaa”” aall PPaaííss BBaasscc

“L'operació s'emmar-ca dins de la campan-ya per contrarestar lainiciativa política del'esquerra abertzale”

BORJA CATALÀ MANISES

El centre històric de València és unade les zones de la ciutat on l'especu-lació colpeja amb més força, espe-cialment al barri de Velluters. Elsresultats d'aquesta realitat hi sónben visibles: abandonament, degra-dació, solars transformats en apar-caments, construcció d'edificis nousamb pisos de preus inabastables perla majoria, envelliment de la pobla-ció i pèrdua de la vida de barri, entred'altres. El model neoliberal que l'A-juntament i la Generalitat impul-sen des de fa anys, però, és contes-tat per una societat civil que exigeixuna manera de gestionar l'espaipúblic més apropada als interessosde la majoria de veïns i veïnes. Enaquest sentit, el concurs ImaginaVelluters, impulsat per diverses enti-tats, ha permès plantejar una sèried'alternatives a l'especulació a tra-vés d'un procés participatiu que haobtingut una molt bona resposta enaquest històric barri.

Imagina Velluters és un concursd'idees convocat per l'Agrupació Sos-tre Arquitectes per l'HabitabilitatBàsica, la Cooperació i el Desenvo-lupament Sostenible, i l'Agrupaciód'Arquitectes pel Paisatge, en coor-dinació amb la Plataforma Recupe-rem el Princesa, reviscolem el barri(de la qual forma part Endavant-OSAN). L'objectiu del concurs no ésaltre que presentar propostes querevitalitzen el barri mitjançant inter-

vencions temporals als seus solars.Aquestes intervencions han de res-pondre a necessitats funcionals,socials, culturals, ambientals, totincorporant qualitat en el seu pai-satge urbà.

Així, per exemple, els projectespodien ser ben variats, com ara inter-vencions concretes als solars o estra-tègies d'acció i/o gestió dels matei-xos; intervencions globals o accionspuntuals; podien tenir qualsevoldurada; i també eren vàlides lesintervencions artístiques, plàstiquesi audiovisuals. Al darrere del con-curs es nota la influència de l'arqui-

tecte neerlandès Aldo van Eyck, quidesprés de la II Guerra Mundial vaplantejar 700 intervencions míni-mes per transformar els solars quedeixaren els bombardejos a Amster-dam en àrees recreatives infantils.Combinant blocs de formigó, estruc-tures tubulars d'acer i sorra, VanEyck va crear una varietat de parcsper a xiquetes i xiquets que han pas-sat a formar part de la memòria d'u-na generació de veïnes i veïns de laciutat.

Totes les propostes presentadesal concurs, 80 en total, han estatexposades a diferents locals del barrientre el 17 de gener i el 7 de febrerperquè tothom les poguera conèixeri després votar a la pàgina web delconcurs (www.imaginavelluters.es).A causa d'aquesta distribució, aque-lles persones que s'han interessatpel concurs hauran fet un recorre-gut pel barri, coneixent de primeramà la seua situació real i podentvalorar així quin projecte pot sermés necessari a les seues necessi-tats. D'aquesta manera se n'han triatja cinc projectes i la participació haestat molt superior a allò esperat.

El jurat del concurs, de la seuabanda, n'ha triat altres cinc. Aques-ta comissió està formada per unrepresentant del Col·legi Oficial d'Ar-quitectes del País Valencià, un mem-bre de la Plataforma Recuperem elPrincesa, un de Sostre, un de l'Agru-pació d'Arquitectes pel Paisatge; unrepresentant dels comerços i enti-tats col·laboradores; un arquitecteespecialitzat; i un membre de l'ad-ministració municipal.

Els deu equips finalistes haurande presentar les seues propostes demanera pública en una data encaraper determinar i d'una d'elles eixi-

rà la guanyadora (hi votaran tantel jurat com el públic assistent a l'ex-posició, aquest amb un vot de qua-litat que se sumarà al del jurat).Entre els projectes hi ha la creaciód'horts urbans o l'obertura dels solarsinterns de les illes d'edificis per cre-ar-hi nous espai de socialització, perexemple. El projecte guanyador noté assegurada la seua realització,almenys a curt termini, però el con-curs ha servit per demostrar queamb imaginació i creativitat espodrien aprofitar els nombrosossolars que hi ha a Velluters, millo-rant la qualitat de vida de veïnes iveïns.

A més a més, una iniciativa comImagina Velluters, ha ajudat a apro-fundir la xarxa social del barri, jaque entre els patrocinadors hi ha nonomés l'associació de veïns i veïnesEl Palleter, sinó també diversoscomerços i establiments (entre ellsel Racó de la Corbella), i també hicol·laboren, a més de L'ACCENT, CaRevolta, la revista Eines o el Col·legid'Arquitectes.

L’ACCENT 196DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 201106 PAïSOS CATALANS

BORJA CATALÀ MANISES

D'altra banda, el proper 27 de febreres compliran dos anys de la cre-ma del Teatre Princesa, paradig-ma de l'abandó del barri de Vellu-ters. Per commemorar la data ireivindicar un ús social de l'espai,la Plataforma Salvem el Princesaha organitzat per a la vespradadel dissabte 26 una xocolatadapopular al solar que anirà acom-panyada d'un concert del grupNaia. L'any passat, per al primeraniversari de l'incendi, la Plata-forma ja organitzà una cercavilaal barri.

El Teatre Princesa no era unequipament qualsevol sinó que eraun espai emblemàtic de València,no només de Velluters. Inauguratl'any 1853, el Princesa fou un delsprimers grans teatres de la ciutat.El darrer edifici era el resultat d'u-na reforma de 1956 i estava consi-derat d'interès històric. La seuacapacitat ultrapassava els 1.100espectadors, i al seu interior es vanprojectar pel·lícules, es van ferrepresentacions teatrals i moltsaltres esdeveniments culturals. Capa finals dels anys 80 el teatre vatancar i quedà abandonat. En octu-bre de 1999 un grup de mig cente-nar d'okupes s'hi va introduir, però

foren desallotjats ràpidament perla policia. Durant el desallotjamentva morir un dels okupes.

Gairebé deu anys més tard, alfebrer de 2009, es va produir unincendi a l'edifici i al mes següentl'Ajuntament en va declarar la ruï-na imminent. El juliol d'aquellmateix any els propietaris de l'im-moble van enderrocar el que que-dava d'ell a instàncies del consis-tori. Com ja s'ha assenyalat diver-ses vegades, per a una part delsveïnat de Velluters l'enderroca-ment del teatre simbolitza unamanera de fer política de l'ajun-tament, allunyada de les necessi-tats reals de la gent que hi viu.

En aquest sentit, l'AgrupacióSostre, que també col·laborà a lesdarreries de 2009 en la campanyaRecuperem el Princesa -la qualtenia com a un dels seus objectiusrecuperar aquest espai per a ús delveïnat i que foren els mateixosveïns i veïnes els que el decidiren-, ja realitzà un estudi per a conèi-xer què pensaven els resident delbarri sobre la funció que havia detenir el solar deixat pel teatre. Lesenquestes de l'estudi feren pale-sa l'estesa sensació d'abandó quesent el veïnat per part de les ins-titucions, tot i la rellevància sim-bòlica del Princesa per a la ciutat

de València. A banda, pràctica-ment la totalitat de les personesenquestades va manifestar que elsolar hauria de destinar-se ínte-grament a instal·lacions d'úspúblic, ja foren aquestes culturals,socials o educatives, ateses les for-tes mancances que pateix el dis-tricte de Ciutat Vella.

Més tard l'Agrupació Sostreorganitzà un taller de participa-ció ciutadana per crear un fòrumd'anàlisi i debat sobre el solar delPrincesa en el marc d'unes jorna-des sobre cooperació local i arqui-tectura. A més d'arquitectes iponents, en aquell taller hi vanparticipar veïnes i veïns, en unaexperiència malauradament nomassa habitual d'urbanisme par-ticipatiu. De fet, entre les conclu-sions del taller es va destacar lanecessitat de mantenir al veïnatafectat informat sobre temes urba-nístics el que, a parer de la gentde Sostre, reafirma la idea que laparticipació pública és fonamen-tal en les tasques de planejamenti gestió del territori. Tanmateix,no sembla que les institucionsvalencianes estiguen disposades avehicular una manera més trans-parent i democràtica de gestionarl'urbanisme. Òbviament, no elsinteressa.

VVeelllluutteerrss ccoonnttiinnuuaa rreeiivviinnddiiccaanntt-ssee ii ppllaanntteejjaanntt aalltteerrnnaattiivveess

DDooss aannyyss ddee llaa ccrreemmaa ddeell PPrriinncceessaa

A Velluters s’hi barregen nombrosos monuments amb solars i cases en runes

El concurs d'idees urbanístiques Imagina Velluters i la commemoració del segon aniversari de la crema del Teatre Princesa reactiven el teixit social del barri

“El concurs ImaginaVelluters, impulsat

per diverses entitats,ha permès plantejaruna sèrie d'alternati-ves a l'especulació”

JOAN BALLESTER PORRERES

El passat 10 de febrer, més de 50 cen-tres se sumaren a una jornada rei-vindicativa en favor del català a lesaules. La iniciativa, sorgida de l'IESPau Casesnoves d'Inca, ha estat la res-posta que ha volgut donar la comu-nitat educativa a l'amenaça del pre-sident del Partit Popular de les Illesde derogar el decret de mínims decatalà a l'educació si guanya les pro-peres eleccions.

L'octubre passat, Jose Ramón Bau-zà, president del PP de les Illes, cau-sà una tempesta tant política comsocial al anunciar que si arribava algovern les properes eleccions dero-garia la Llei de normalització lingüís-tica, qüestionant a més que la llen-gua pròpia de Mallorca fos el catalàamb un enigmàtic "jo xerr mallor-quí". La perplexitat fou tal que elmateix dia rectificà les seves decla-racions dient que el que derogariaseria el decret de mínims i no la Lleide normalització. Aquest decret garan-teix que almenys un 50% de les clas-ses que s'imparteixen als centres desecundària de Mallorca siguin encatalà. Les crítiques per aquest anun-ci li arribaren de totes bandes (finsi tot des de dins del seu partit) i apartir d'aquell moment es va comen-çar a coure una gran jornada en favorde la llengua que es dugué a terme

aquesta passada setmana a molts delsinstituts mallorquins.

Mes de 50 centres, de tota l'illa,se sumaren a la iniciativa de l'IESPau Casesnoves, que redactà un mani-fest en el qual criticava les declara-cions del líder popular per "negar launitat de la llengua catalana ambarguments tan peregrins com el queaquí diem 'tassó' i no 'got'" (cal recor-dar que a Menorca es diu got també).L'escrit, a més de criticar la "granignorància que posen en relleu aques-tes manifestacions" també criticavaque el PP ataqui directament la rea-

litat lingüística de la llengua catala-na per treure un profit electoral.Durant tot el passat dijous 10 de febrerdugueren a terme diferents activi-tats didàctiques centrades en la llen-gua i en la unitat del català. En unprincipi estava previst fer una con-centració a fora del centre, però lespressions de la Conselleria d'Educa-ció van fer que es reconvertís en unacte al pati del mateix. En aquest,entre d'altres coses, s'exposà un mapadels Països Catalans amb les diferentsvariants dialectals del territori i escantà "Jo som català", de Biel Majo-

ral i "Mallorquins i catalans", deTomeu Penya. L'acte va concloureamb el cant de "La balanguera".

Campanya espanyolista contra la mobilitzacióLa reacció dels sectors més espanyo-listes de l'illa no es feu esperar i l'en-demà mateix dels actes el CírculoBalear, associació de l'extrema dre-ta illenca, presentà una denúncia alsjutjats contra els promotors dels dife-rents actes que considera "il·legals ique serveixen per adoctrinar en elcatalanisme". També l'Institut de Polí-tica Familiar posà una denúncia, enaquest cas contra l'IES Marratxí, percriticar el president del PP en l'acteque s'hi realitzà. Cal dir també, queuna periodista del diari El Mundo,hagué de ser expulsada de l'institutde Llucmajor, després que es entrésal centre i fotografiés de manerail·legal als menors quant s'estavaduent a terme l'acte. La periodista esresistí a abandonar el centre i vahaver de ser expulsada per la Guàr-dia Civil.

La campanya espanyolista però noha impedit que més escoles i insti-tuts s'hagin seguit sumant al mani-fest i des del sindicat majoritari del'ensenyament l'STEI-i, s'afirmà queaquesta jornada només ha suposatl'inici d'una gran campanya en defen-sa del català a les aules.

L’ACCENT 196 DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 2011 PAÏSOS CATALANS 07

PPoollèèmmiiccaa ppeerr llaaiimmppoossiicciióó ddeellccaasstteellllàà aa ll''IIEESSPPoorrrreerreess Aquests darrers dies han estat moltmoguts en els centres d'ensenya-ment mallorquins, després de lamobilització del 10 de febrer en favordel català a diferents institutsillencs, es destapà que la direccióde l'IES Porreres, centre situat alPla de Mallorca i amb un 95% d'a-lumnes catalanoparlants, estavaimpulsant el castellà dins les aulescontradient el projecte lingüísticdel centre que aposta per la immer-sió. Aquesta situació a provocat lesqueixes tant d'alumnes, com de paresi professors del centre, que denun-cien que la direcció està apostantpel bilingüisme. El conflicte es tal,que la direcció ni tan sols aconse-guí aprovar la Programació Gene-ral Anual, que només tingué elsuport dels membres de la direcciói els vots en contra de la gran majo-ria de professorat. Això també haprovocat la dimissió en bloc de lestres professores de català com amembres de la comissió de norma-lització lingüística, pel desacordamb la política lingüística de l'ins-titut. La setmana passada aparegue-ren pintades a la façana del centredemanant la dimissió del directorBartomeu Vidal i reclamant l'en-senyament en català.

XAVIER GISPERT ZEGRÍ PALMA

Finalment, la sortida de JaumeFont de les files del PP balear s'haconsumat complint totes les expec-tatives. L'exportaveu de la forma-ció espanyola al Consell de Mallor-ca ha decidit dimitir de tots elsseus càrrecs, fundar la Lliga Regio-nalista Balear i traçar una estra-tègia electoral amb la vista posa-da en la conformació d'un nouespai per la dreta mallorquina.

De moment, Jaume Font ha des-cartat pactar de cara a les prope-res eleccions amb l'altra partitregionalista de l'illa, Unió Mallor-quina (UM). A més, Font ha anun-ciat la més que possible presenta-ció de llistes a nivell municipal o,fins i tot, al Consell de Mallorca.

La negativa de Jaume Font acasar-se amb UM en aquestsmoments s'ha produït després d'unperíode d'acostaments i negocia-cions, però la decisió del políticde sa Pobla pot respondre a dife-rents coordenades. Possiblement,

Font no ha pogut negociar el seupaper a l'alça amb la cúpula d'UM,ja que per ara ha marxat del PP bale-ar en solitari.

Tot i així, també és cert que elpresident d'Unió Mallorquina, JosepMelià, ha expressat públicament ien diverses ocasions la predisposi-ció del seu partit a parlar amb Jau-me Font. Mentrestant, aquest hautilitzat la dependència del PP versMadrid com a carta ideològica perla seva dimissió i per començar aconfigurar un discurs claramentmés regionalista i proper a UM.

Per això, també s'especula amb lapossibilitat que la negativa de Fonta tancar un pacte amb UM respon-gui en realitat a una estratègia demés llarg termini. D'una banda, per-què en aquests moments UM enca-ra projecta una imatge vinculada ala corrupció i el clientelisme, i lacúpula actual, amb Josep Melià alcapdavant, està en procés de confi-gurar el nou perfil del partit.

A més, aquesta estratègia a llargtermini també permetria a Font fer

créixer el seu projecte personal, laLliga Regionalista, a través de pos-sibles sectors descontents del PP iUM o d'altres potencials de la dre-ta mallorquina. D'aquesta manera,en el futur, a través pactes poste-lectorals o ja de cara als properscomicis, Jaume Font i el seu noupartit podrien tornar a negociaramb UM, ara sí, a l'alça i en una

possible posició de força molt mésconsolidada.

L'únic que està clar, doncs, ésque la dimissió de Jaume Font i,sobretot, la decisió de crear la Lli-ga Regionalista Balear, obren la por-ta a una possible reestructuració dela dreta política mallorquina , pro-piciada per la deriva espanyolistadel PP. De fet, no fa gaires mesos

LLaa LLlliiggaa RReeggiioonnaalliissttaa BBaalleeaarr oobbrree lleess iinnccòòggnniitteessssoobbrree ll’’eessttrraattèèggiiaa ttrraaççaaddaa ppeerr JJaauummee FFoonntt

La iniciativa va sorgir de l’IES Pau Casesnoves

L’exlíder del PP de Mallorca dimiteix, funda un nou partit i es prepara per una futura negociació en posició de força

Mobilització als instituts de Mallorca a favor del català

Jaume Font ha encetat un nou projecte electoral

que un altre càrrec històric delPP, Miquel Munar, va abandonarla formació per integrar-se a lesfiles d'UM.

Durant aquestes setmanesMallorca resta molt atenta a totsaquests afers interns de la dreta,fins al punt que la resta de partitspolítics de les institucions tambéhan saltat a la palestra per felici-tar Font. No només a UM, sinó tam-bé a partits com el PSIB-PSOE o elPSM estan interessats en la desfe-ta de la unitat que fins ara havienmantingut el sector espanyolista iel regionalista dins el PP balear.

De moment, però, el PP essegueix postulant com el princi-pal vencedor de les eleccions d'a-quest 2011. Per això, les miradesestan posades en si polítics comFont i Munar són seguits per altrescares visibles del partit abans deles eleccions de maig. Uns comi-cis que visualitzaran si tots aquestsmoviments són capaços o no deferir el projecte de Mariano Rajoya Mallorca i a les Balears.

DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 201108 EN PROFUNDITAT

La Fiscalia de Medi Ambient porta a lacentral nuclear d’Ascó als jutjats

ANDRÉS GONZÀLEZ VALÈNCIA

A primera hora del matí del prop-passat 15 de febrer, una vintenad'activistes del grup ecologista Gre-enpeace van entrar a la CentralNuclear de Cofrents per reclamaral govern que no renovara el per-mís d'explotació de la instal·lació.Amb els primers raigs de sol i sotala pluja, un grup de 6 escaladorsvan pujar a la torre de refrigera-ció, de 125 metres d'alçada, vanescriure amb pintura el missatge"Perill Nuclear" i van desplegar lescaracterístiques pancartes groguesde l'organització, amb el lema"Cofrents: tancament ja".

Amb aquesta acció els activistesposaven en evidència la seguretatdel recinte. La central va declararl'alerta d'emergència i en pocs minutsel Consell de Seguretat Nuclear (CSN)va activar el seu pla de resposta aemergències. Acte seguit diversespatrulles de la Guàrdia Civil i de laPolicia Nacional van arribar a la cen-tral nuclear i van identificar els eco-logistes que donaven suport a l'ac-ció als peus de la torre.

Finalment dos guàrdies civils demuntanya experts en escalada vanpujar a la torre per valorar la situa-ció i fer baixar els activistes, que jahavien acabat de pintar la frase rei-vindicativa i es disposaven a bai-xar. Cap a les 16 hores, el grup d'es-caladors aconseguia arribar a terrai els seus components foren imme-diatament detinguts i traslladats acomissaria.

Els detinguts van passar tota lanit als calabossos de la guàrdiacivil i al dia següent passaren adisposició judicial. Al llarg delmatí, a l'interior del Palau de Jus-tícia de Requena, van declarardavant la jutgessa els vigilants delrecinte i els membres de Greenpe-ace. De vesprada, els detinguts,d'entre els quals es troba el fotò-graf independent Pedro Armestre,foren poc a poc posats en llibertatamb càrrecs de desobediència, resis-tència a l'autoritat, lesions, danysi desordres públics, i resten a l'es-pera del judici oral. Per la seuabanda, l'organització ecologistadestaca que l'actitud dels activis-tes no fou violenta en cap moment,tal i com demostren les declara-cions dels agents de seguretat.

Segons el responsable de la cam-panya de Nuclear de Greenpeace,Carlos Bravo, "les centrals nucle-ars són instal·lacions d'alt risc, nosolament per basar-se en una tec-nologia perillosa, sinó també perser, com reconeixen obertamentles agències d'intel·ligència de totel món, objectiu potencial d'atacsterroristes". En les seues declara-cions Bravo va justificar l'accióper demanar al govern, a la patro-nal i als sindicats que "recolzendecididament les energies renova-bles, encara que solament siga perl'enorme potencial de creació d'o-cupació que tenen, i s'obliden del'energia nuclear que, a més de serbruta i perillosa, genera molt pocsllocs de treball comparativament".

Activistes de Greenpeace assalten laCentral de Cofrents

PEP GINER AMPOSTA

La denuncia va dirigida contra l'exdirec-tor de la planta, Rafel Gasca; l'excap delservei de protecció radiològica,FrancescGonzález; el cap de l'explotació de lacentral J.S.; i l'inspector resident titular,A.G., aquest a més membre del Consellde Seguretat Nuclear (CSN). Serà la jut-gessa de Gandesa qui decidirà si admeto no a tràmit la denúncia de la fiscaliade Tarragona, que exposa quatre pre-sumptes delictes arran de la fuita radioac-tiva ocorreguda a Ascó el 2007.

Els fetsLa nit del 26 de novembre de 2007,segons la investigació de la fisca-lia, quan finalitzava la recàrrega,va haver-hi un vessament d'aiguaradioactiva. Com no es va activarla ventilació d'emergència, no hihavia els filtres corresponents quehaurien evitat l'emissió de partí-cules radioactives a l'exterior, iaquestes van eixir pel fumeral. L'e-quip directiu, va alterar els cen-

sors de radiació per evitar que s'en-cengués l'alarma i aquesta teme-ritat, segons, la fiscalia, van impos-sibilitar l'entrada en funciona-ment de la ventilació d'emergèn-cia. A més, ja coneguda la fuita noes va comunicar el fet al CNS nitampoc es van cancel·lar les visi-tes d'estudiants.

La denúnciaCal recordar que els fets es cone-gueren un any després (2008) perla denuncia feta per Greenpeace.Arran de la descoberta el Ministe-ri d'Indústria imposà una multade 15,4 milions d'euros a l'empre-sa explotadora (Endesa GeneraciónSA), que encara que es tractà de lasanció més alta de la història nucle-ar catalana i estatal, no supera elsbeneficis que la central optè en unsol dia de funcionament. Ara, l'in-forme de la fiscalia afirma que nohi hagué errada tècnica i acusa l'e-quip directiu d'Ascó de "negligèn-cies, imprudències i omissions" al

permetre que es propagaren a l'ex-terior partícules radioactives sen-se cap control i que, durant qua-tre mesos van poder ésser trans-portades per l'acció del vent i lapluja. En resum, la fiscalia denun-cia la "presumpta comissió de delic-tes contra la seguretat col·lectivaper exposició a radiacions ionit-zants a persones per imprudènciagreu, contra el medi ambient, con-tra els drets dels treballadors i fal-sedat de documents".

PrecedentsEns trobem davant del segon cas dela història, onze anys després que elsresponsables de Vandellòs I forenencausats per l'incendi que quasiprovoca una catàstrofe el 1989, en elque fou l'accident nuclear més greuque mai s'ha donat a l'estat espan-yol. En aquell cas el lobby nuclearobtingué una sentència absolutòriai guanyà la partida a l'acusació popu-lar representada per l'advocatmediambientalista Marc Viader.

Revifa el debatsobre les nuclears

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 196

A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

La polèmica sobre l'energia nucle-ar ha tornat a ocupar portadesamb la prolongació de la vida deles centrals. Com heu rebut aques-ta notícia a la comarca?Amb molta preocupació, ja queaixò implica més tones de residusradioactius d'alta activitat i el con-següent risc. Som molts els quecreiem en un altre futur molt méssostenible basat en els nostresrecursos endògens , com ara l'api-cultura, l'agricultura ecològica iun turisme de qualitat; però totaixò haurà d'esperar, ja que ambla central nuclear difícilment espuga assolir.

L'acció de Greenpeace a Cofrentsha tingut un gran ressò medià-tic, però des dels mitjans i leselèctriques han aconseguit cri-minalitzar-la. Ha fallat algunacosa?El que ha fallat, sens dubte, és laseguretat de la central de la nucle-ar. Els mitjans de comunicacióvalencians, sobretot el periòdicLevante, són els que han fet i con-tribuït a criminalitzar l'acció pací-

fica; sens dubte, per no perdre undels seu patrocinadors principals:Iberdrola.

Tanmateix, en els mitjans nacio-nals no s'ha vist eixa intenciona-litat en transmetre la idea "d'ac-ció violenta", i, en canvi, sí quehan sabut valorar l'acció de Gre-enpeace. Els pobles de la Vall d'Aio-ra li estem molt agraïts a Green-peace.

Penses que és possible fer undebat social sobre l'energia nucle-ar sense estar condicionats pelsinteressos de les elèctriques?És molt difícil, perquè els mitjansestan més pendents dels patroci-nadors que no del debat. Mai novoldran publicar coses que perju-diquen aquestes grans companyieselèctriques. La banca és ama degran part d'aquestes companyiesi dels mitjans de comunicació desd'on es difonen idees partidàriesa l'energia nuclear. De fet, fa tempsque sentim als mitjans que aques-ta és una energia "neta i sosteni-ble", i de tant repetir la barbari-tat aconseguiran que ens hocreiem!

Dóna la sensació que han apro-fitat la crisi, també, per neutra-litzar el discurs contra les nucle-ars...Efectivament, aquest és el millormoment per aconseguir l'accepta-

ció social de, per exemple, uncementiri nuclear; asseguren queun ATC pot treure una comarca dela crisi o que amb l'energia nucle-ar tindrem electricitat més bara-ta. Però és una mentida, perquèsi fóra així posarien els ATC enciutat com Madrid o Barcelona,on hi ha més atur que a la Valld'Aiora.

I en una comarca com la vostra,com es viu el debat?Exceptuant les persones que teneninteressos econòmics en la centralnuclear, la resta de la comarca hiestà completament en contra. Acíhem pagat de sobres la nostra apor-tació al desenvolupament de lasocietat en què vivim: mantenimuna central nuclear, tenim lesmuntanyes i el paisatge ple decamps eòlics i, "ja n'hi ha prou"!Els perjudicis de viure en una socie-tat desenvolupada s'han de repar-tir i no concentrar-los en zonespoc poblades i sobreexplotades.

Com va néixer la vostra Plata-forma?L'Ajuntament de Zarra va presen-tar la candidatura a allotjar elcementiri nuclear un dijous i al'endemà, el divendres, ja estàvemcelebrant la primera assembleamultitudinària de rebuig a un des-propòsit d'aquestes magnituds peral nostre futur. Vam contactar amb

tots els pobles de la rodalia, tantde València com d'Albacete; i ensorganitzarem pràcticament en eixasetmana.

Heu patit persecució i repressiópolicial. Ens podeu explicar elscasos? Teniu alguna causa judi-cial pendent?Portem més d'un any de mobilit-zacions pacífiques, on participentota la ciutadania, des de xiquetsfins a jubilats. Quan el Ministeridigué que Zarra era la candidatu-ra òptima, vam tallar l'autovia aMadrid, la Nacional 330, els acces-sos a la nuclear de Cofrents, ensmanifestarem al Ministeri d'In-dústria, tallarem la Castellana,ens manifestarem a València i ala Moncloa... i tot en una setma-na!

Com a resposta, als pocs dies dela mobilització, la Guàrdia Civilva detenir 17 persones, casa percasa. Haguèrem de declarar davantdel jutge de Requena i eixirem enllibertat fins la celebració del judi-ci. Els fets han estat arxivats peljutge al final de gener "en no tro-bar cap indici de delicte". Fou,doncs, una mesura de repressió id'intent de criminalització persilenciar tota una comarca, peròno ho aconseguiren.

No puc deixar de contar el casde l'alcalde d'Aiora, que és mestred'escola: la Guàrdia Civil el detin-

gué mentre treballava i se l'em-portaren de l'escola davant delsalumnes. Això ens mal, perquè l'al-calde ens representa a tots i defènel que tots els grup polítics delpoble han aprovat per unanimi-tat.

Fa un temps que no se sent a par-lar tant del cementeri nuclear.Perquè?Als nostres pobles no hem deixatde parlar-hi! NI tampoc hem dei-xat de treballar un sol dia en con-tra del cementiri nuclear. Però éscert que als mitjans ja no es publi-quen totes les coses que estan suc-ceint, com ara que l'eurodiputatWilly Meyer, en col·laboració ambla Plataforma, ha traslladat a laUE la nostra denúncia i ara elGovern espanyol hi està obligat adonar explicacions. El silenci pot-ser es deu a la proximitat de leseleccions municipals, ja que novoldran desgastar cap dels dosgrans partits polítics.

Esteu preparant noves mobilit-zacions?Mai no ens hem aturat! La prope-ra acció serà el proper diumenge27, amb unes Marxes informativesal paratge on volen instal·lar l'ATCa les quals hem convidat políticsi mitjans de comunicació perquèpuguen conèixer-hi la riquesa natu-ral. També tenim prevista unmanifestació davant del Ministe-ri d'Indústria i una taula rOdonajuntament amb Greenpeace.

Teniu relació amb plataformesd'altres municipis que s'oposenal cementeri?Sí, des del principi. Ens hem mani-festat conjuntament totes les pla-taformes davant del Ministeri isón molts els document, denún-cies i treballs comuns. Ara hemsol·licitat una reunió de totes lesplataformes amb els sindicats, peraconseguir el seu rebuig a nego-ciar amb el Govern qualsevol temarelacionat amb els ATC, indepen-dentment d'on s'acabe instal·lant.

“Els perjudicis de viure en una societat desenvolupada s’han de repartiri no concentrar-llos en zones poc poblades i sobreexplotades”

José Cerdà és veí d’Aiora, a la comarcavalenciana de la Vall de Cofrents. For-ma part de la Plataforma Contra elCementiri Nuclear de Zarra, que s’opo-sà a la instal·lació de l’ATC i que recla-ma també el tancament de la centralnuclear de Cofrents.

José Cerdà,membre de la

Plataforma Contra el

Cementeri Nuclear de Zarra

ENTREVISTA

L’ACCENT 196DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 201110 INTERNACIONAL

El torn d’Algèria?

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

RAMON USALL LLEIDA

Un crit ressona més fort que mai als carrerssempre bulliciosos de les principals ciu-tats àrabs : "Chaâb yourid esqat ennid-ham". "El poble vol que caigui el règim"criden els manifestants des de Tunis finsa Manama. I la seva voluntat ja s'ha fetefectiva a Tunísia i a Egipte, generant unefecte dominó que fa que, avui en dia, noes pugui garantir l'estabilitat de pràctica-ment cap govern del món àrab.

Quan al gener esclatà la revolució delgessamí tunisiana, el carrer algerià tam-bé s'alçà contra la pujada de preus que afec-tava productes bàsics i de primera neces-sitat. Orà i Alger foren ocupades duranttres dies per joves descontents que s'en-frontaren a la policia en una revolta querecordava, i molt, la coneguda com a revol-ta del cuscús que tingué lloc el 1986 i quesignificà el preludi d'uns anys enorme-ment convulsos per a la història recentalgeriana.

Octubre 88La crisi desencadenada per la situació eco-nòmica, força crítica malgrat les riquesesnaturals del país, i per l'immobilisme polí-tic del Front d'Alliberament Nacional (FLN),el partit únic des de la proclamació de laindependència el 1962, esclatà en formade gran revolta el 5 d'octubre de 1988. Elsjoves hittistes, literalment "els qui aguan-ten els murs", com ho farien també el generde 2011, abandonaren les seves jornadesocioses a l'atur recolzats contra els mursper passar a esdevenir protagonistes d'u-na revolta que atacà els principals símbolsdel poder.

En la rebel·lió de 1988 hi confluïren dossectors políticament oposats. D'una ban-da el Partit de l'Avant-Guarda Socialista,el PAGS, un partit comunista tàcitamentautoritzat que pretenia exercir de lobbypolític per dur el FLN cap a posicions mar-xistes. De l'altra, un incipient islamismepolític que també havia estat tolerat pelrègim precisament per contraposar lainfluència del PAGS. Aquests dos correntsconfluïren als carrers juntament amb elsjoves hittistes i donaren una dimensió polí-tica a una revolta que acabà amb el siste-ma vigent fins aleshores i instaurà a Algè-ria el pluripartidisme.

L'hora del FISLa revolta de 1988 deixà pas a la creaciódel Front Islàmic de Salvació (FIS) queguanyà àmpliament les eleccions munici-pals de 1990 i que es disposava a repetir elseu èxit a les eleccions legislatives de 1991-1992. De fet, el 26 de desembre els islamis-tes guanyaren àmpliament la primera vol-ta i es preparaven a fer el mateix amb lasegona quan, l'11 de gener de 1992, l'exèr-cit va interrompre el procés electoral i vainstaurar un president i un govern al ser-vei dels poders tradicionals del país.

Aquest cop d'estat va donar inici a unaveritable guerra civil entre islamistes i

poder amb la població civil presa entre dosfocs. El balanç del conflicte arriba a lescent cinquanta mil víctimes, una circums-tància que explica, en bona part, els temorsde la població actual a que les revoltes con-temporànies siguin el preludi a una novafase d'inestabilitat a tots els nivells.

Bouteflika i la concòrdia civilEl 1999, amb l'accés d'Abdelaziz Boutefli-ka, un vell representant del poder tradi-cional del FLN que en els darrers anys s'ha-via mantingut allunyant dels principalscercles del poder, s'obrí un procés de con-còrdia civil impulsat pel règim que prete-nia passar pàgina als anys de sang sensedepurar però responsabilitats al si de lesestructures de l'estat i que culminà, el2005, amb un referèndum que, a parer deBouteflika tancava la guerra civil sensepoder, però, respondre a la pregunta de"qui havia matat a qui?".

Les primaveres amaziguesA les revoltes de 1986 i 1988, cal afegir-hidues rebel·lions específicament berbersque tingueren lloc a la Cabília el 1980 i el2001. La Primavera Berber (1980) i la Pri-mavera Negra (2001) certificaren l'exis-tència d'una oposició específicament ama-ziga que reclamava el reconeixement del'aportació berber a la construcció d'Algè-ria. La reivindicació berber, però, trans-cendia l'àmbit estrictament cultural perconvertir-se en un important vector d'o-posició al règim, en primer lloc del FLN i,posteriorment, del president Bouteflika.

És possible un canvi?La complexitat interna d'Algèria, amb unpassat recent extremadament violent, expli-ca els recels i les pors que manifesta bonapart de la societat algeriana davant d'unescenari de revolta que recorda massa el1988. La por no ve tant perquè l'Octubre del88 representés un cert caos sinó perquè foul'inici d'uns conflictes que s'allargaren mésd'una dècada i que provocaren una guerracivil amb un cost humà elevadíssim.

El fet que Ali Belhadj, dirigent del FIS,estigues present tant a la revolta a Bab elOued, el gener de 2011, com a la marxa repri-mida del 12 de febrer a la Plaça 1 de Maigd'Alger (on fou, per cert, escridassat perbona part dels presents, vinculats al movi-ment laic i democràtic) genera no poquespors entre sectors importants de la pobla-ció.

Malgrat tot, Algèria té condicions objec-tives que justificarien una revolta a l'estilde la dels seus veïns àrabs. Tot i les rique-ses naturals del país, té un elevat índex d'a-tur juvenil, un problema estructural ambl'habitatge i un règim de desigualtat queconsolida una important fractura entre leselits econòmiques i el gruix del poble. Totamanit amb un règim autoritari que man-té des de fa gairebé dues dècades un estatd'emergència que evita les manifestacionsd'oposició. Les condicions objectives hi són,certament, però els algerians i les algeria-nes han de vèncer la por que el passat recentfa planar sobre una revolta popular que témassa semblances amb les seves predeces-sores.

Algèria, juntament amb Líbia, és l’escenari de les principals revoltes

EEllss aaccttoorrss ddee ll’’ooppoossiicciióó aall rrèèggiimmL'oposició al règim de Bouteflika no és, ni molt menys,homogènia. Si bé les manifestacions recents han estat con-vocades per la Coordinadora Nacional pel Canvi i la Demo-cràcia, són molts els actors que conviuen a les trinxeres del'oposició al règim. Vegem-ne tot seguit una petita guia.

Coord. Nacional pel Canvi i la Democràcia (CNCD): Agrupació d'associacions de la societat civil algeriana res-ponsable de la convocatòria de les manifestacions de febrerde 2011 en solidaritat amb Tunísia i Egipte i reclamant lafi de l'estat d'emergència i del règim de Bouteflika. Aple-ga, entre d'altres, la Lliga Algeriana dels Drets Humans,l'associació SOS Desapareguts, diversos partits opositors, imúltiples sindicats estudiantils, dels quals molts procedei-xen de la Cabília.

Front de Forces Socialistes (FFS): El tercer "front", a més del FLN i el FIS, que liderat perHocine Ait Ahmed, un dels històrics de la independènciaalgeriana, ha representat tradicionalment el movimentlaic i socialista, especialment a la Cabília. Tot i les discre-pàncies del FFS amb els líders de la Primavera Negra de2001, el FFS ha boicotejat les darreres eleccions seguint lesdirectrius de l'oposició berberista.

Reagrupament per a la Cultura i la Democràcia (RCD): Partit laic liderat per Said Saadi sorgit a partir del Movi-ment Cultural Berber, un dels protagonistes de la prima-vera de 1980. Malgrat presentar-se com un partit d'abastnacional favorable a la democràcia, té implantació essen-cialment a la Cabília.

Partit dels Treballadors (PT): Partit obrer d'orientació trotskista, molt popular gràcies ala figura de Louisa Hanoune, la primera dona candidata ales eleccions presidencials algerianes. Té actualment 26diputats a l'Assemblea Popular Nacional, tot i que el fet deno boicotejar les eleccions de 2007 li valgué no poques crí-tiques de certs sectors opositors.

Moviment Democràtic i Social (MDS): Hereu del Partit de l'Avant-Guarda Socialista (PAGS), recon-vertit primer en Ettehadi i després en MDS. Va recolzarincialment la interrupció del procés electoral, el 1992, perla seva oposició a l'islamisme. Actualment manté una polí-tica d'orientació social-liberal inspirada per la doctrina delnou laborisme de Tony Blair.

Partit Algerià per la Democràcia i el Socialisme(PADS):Escissió comunista del MDS que es manté fidel als princi-pis del marxisme-leninisme. Amb escassa implantació, esreivindica com el partit comunista algerià, hereu del PAGS.Front Islàmic de Salvació (FIS): El FIS està formalment dis-solt però els seus antics dirigents, principalment Ali Bel-hadj, mantenen una certa activitat opositora i intentenafegir-se a les revoltes populars malgrat ser-hi, en algunscasos, rebutjats.

Moviments socials: Al marge de les organitzacions polítiques opositores, elveritable motor de les mobilitzacions rau en movimentssocials estructurats al marge dels partits clàssics, moltsdels quals s'han integrat a la CNCD. En són exemple el movi-ment juvenil i estudiantil que, a l'igual que a Tunísia i aEgipte, ha agafat la causa de la democràcia per banderaamb internet i les seves xarxes socials com a nous instru-ments de lluita.

L’ACCENT 196 DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 2011 INTERNACIONAL 11

MANEL LÓPEZ ESTEVE LLEIDA

Fins fa poques setmanes el regne deBahrain, amb poc menys d'un miliód'habitants, no passava de ser un mesdels petroestats del golf pèrsic que,en aquest cas, disposava d'un granpremi de Fórmula 1. D'ençà el 14 defebrer, Bahrain i la seua capital Mana-ma han esdevingut un nou focus del'amplia onada de revoltes popularsque viu el món àrab. En el cas de Bah-rain la seua importància en relacióa la República Islàmica de l'Iran liatorga una especial rellevància geo-estratègica.

Tot i que actualment l'arxipèlagde Bahrain ocupa un segon lloc entreels estats del golf Pèrsic, sobretot res-pecte a Qatar i Kuwait, tradicional-ment les illes de Bahrain han ocupatun lloc central, tant pel que fa a lesexportacions petrolíferes com a l'e-quilibri geopolític de la regió entrel'Aràbia Saudita i l'Iran. Bahrain foula primera regió del golf Pèrsic eniniciar les exportacions petrolíferesel 1934. Aquest fet va tenir uns efec-tes socioeconòmics immediats i benvisibles, la formació d'una classe tre-balladora industrial amb un elevatgrau de combativitat i un importantdesenvolupament de les institucionsde l'Estat. D'aquesta manera, fins ala independència de Bahrain de laGran Bretanya el 1971 la història sociali política de l'arxipèlag estigué mar-cada per importants vagues del sec-tor petrolífer, per nombroses mani-festacions populars i per l'apariciód'un moviment socialista de caràc-ter antiimperialista a meitats delsanys seixanta, el Front d'Allibera-ment dels pobles d'Oman i del golfPèrsic del que posteriorment en sor-tiria el Front Popular d'Alliberamentde Bahrain.

Per una altra part, Bahrain haestat regularment un element de ten-sió a la regió entre l'Aràbia Sauditai l'Iran. Per aquesta qüestió Bahrains'ha anat consolidant des dels darrersanys de la dècada dels setanta comun dels més fidels aliats dels EstatsUnits al Golf. Ja el 1971 la indepen-dència de Bahrain suscità un proble-ma de fons a la regió per la deman-da de l'Iran de fer efectius els seussuposats drets sobre l'arxipèlag. Laqüestió fou resolta a través d'un refe-rèndum apadrinat per Nacions Uni-des que acabà amb la independènciade Bahrain, amb la neutralització delconflicte entre l'Iran i Aràbia i tam-bé amb el pla dels britànics d'articu-lar una federació d'Emirats ÀrabsUnits a la regió amb la participacióde la totalitat dels xeics.

La declaració d'independència deBahrain significà el reforçament dela família reial Al Jalifa, assumintun dels seus membres el títol d'emir,i la convocatòria d'eleccions per esco-llir una Assemblea nacional que tin-gué una vida efímera, poc més d'unany, per la decisió de la família reialde clausurar-la. A partir d'aquestmoment, Bahrain s'anà configurantcom una monarquia tirànica, corrup-

ta i brutalment repressiva. Els quimés patiren inicialment la repressióde la família Al Jalifa van ser les mili-tants de les diverses organitzacionsde l'oposició d'esquerres, comunis-tes, panarabistes i baazistes, fins queaquesta anà perdent terreny, al llargdels anys vuitanta, davant els movi-ments islamistes, en alguns casosamb el suport de la mateixa monar-quia. El poder de la família reial ésveié clarament reforçat pel desple-gament militar dels Estats Units a laregió: en primer lloc, Bahrain es con-vertí en la seu permanent de la quin-ta flota nord-americana encarrega-da de les operacions al golf Pèrsic,

golf d'Oman, mar d'Aràbia, oceà Índici el mar Roig, en segon lloc, una deles principals bases de l'aviació nord-americana a la regió s'instal·là a lazona desèrtica del sud del país i, perúltim, el març del 2002 Bahrain pas-sà a ser aliat prioritari no membrede la OTAN (Major non-Nato Ally).

Cal tenir present, a més, que lafamília reial Al Jalifa, estretamentvinculada a la península aràbiga, for-ma part de la comunitat sunnita enuna societat en la qual entre el 60 i

el 70% de la població s'identifica coma xiïta. Tot i que no podem reduirl'actual situació de revolta i protes-ta popular a un conflicte d'interes-sos entre grups confessionals, ja queles diverses forces polítiques de caràc-ter molt divers es nodreixen tant desunnites com xiïtes, sí que la claraidentificació entre el poder reial iels càrrecs més elevats del govern il'administració amb la comunitatsunnita ha afavorit l'àmplia mobilit-zació dels xiïtes en les protestes popu-lars.

De la Intifada a la plaça de la PerlaEl 1994 destacats membres de les for-ces opositores van fer pública "Lapetició popular general" que dema-nava el reconeixement de la parti-cipació popular en les decisions del'Estat i la instauració d'un parla-ment representatiu. Tot i que la peti-ció en cap cas qüestionava la legiti-mitat de la monarquia, davant lafalta de resposta per part del governla població inicià una massiva mobi-lització, esperonada per la continua-da discriminació que patia la majo-ria xiïta, que acabà amb disturbisarreu del país. La Intifada Bahrai-ní fou durament reprimida i les pre-sons s'ompliren de dissidents polí-tics. El 1999 l'hereu al tro Hamad alJalifa fou nomenat emir en morirel seu pare i va prometre l'aplicacióde tot un seguit de mesures que por-tarien a Bahrain cap a un procés dereformes democràtiques. En bonamesura, en l'incompliment d'aques-tes mesures de reforma, en l'absèn-cia de llibertats democràtiques i enuna creixent distribució desigual dela riquesa en un país amb una ren-ta per càpita gens menyspreable éstroba l'origen de l'actual revolta. La

farsa constitucional de l'any 2002,la il·legalitat dels partits polítics,que es veuen obligats formalment afuncionar com a associacions, l'altíndex de corrupció i atur i l'endè-mica discriminació de la poblacióxiïta expliquen el perquè de lesactuals demandes d'aquells homes idones concentrats a la plaça de laPerla, emulant la gesta de la plaçaTahrir del Caire.

Juntament amb l'aplicació de totun seguit de mesures immediates:l'alliberament dels presos polítics, lallibertat d'expressió i associació, ladissolució del parlament o la deten-ció i judici de les forces de l'estat quehan reprimit els manifestants, algunsdels concentrats ja comencen a dema-nar amb força l'enderrocament de lafamília Al Jalifa i de l'actual monar-ca, format en la millor tradició colo-nial a les escoles militars i universi-tats nord-americanes i britàniques.Tot i que les demandes populars hanaconseguit fer un salt qualitatiu iqüestionar obertament els fonamentsde la monarquia, caldrà veure si larevolta a Bahrain acabarà adquirintun caràcter revolucionari o bé no ani-rà gaire més enllà d'aconseguir totun seguit de reformes parcials. Quees produeixi o no un canvi de fonsdependrà d'una multiplicitat de fac-tors, alguns del tot exògens a la matei-xa societat de Bahrain. L'actuació del'oposició organitzada no serà un fac-tor menor ja que, a diferència delsucceït a Tunísia o al mateix Egipte,a Bahrain sí que sembla que en larevolta popular hi ha jugat un paperrellevant les principals organitza-cions polítiques opositores a HamadAl Jalifa.

En l'actualitat aquesta oposició escaracteritza per un clar predominid'aquelles forces de caràcter confes-

sional, davant la tradicional oposi-ció d'esquerres dels anys setanta ivuitanta. L'Associació Nacional Islà-mica Al Wifaq ha estat, en certa mesu-ra, qui ha capitalitzat la mobilitza-ció de la plaça de la Perla. És tractad'una força política islamista xiïtaque en les darreres eleccions parla-mentàries, el novembre de 2010, acon-seguí la majoria de diputats al par-lament i que sembla que manté cer-tes connexions i suport per part delgovern de l'Iran. Entre les forces decaràcter islamista té certa rellevàn-cia, especialment en la comunitatsunnita, la Tribuna Nacional Islàmi-ca Al Membar, vinculada ideològica-ment als germans musulmans i moltestretament lligada al partit Al Islahde Kuwait. Tot i que aquesta forçasunnita formalment es troba entreles forces opositores, existeixen cer-tes connexions amb la família reialque en desacrediten el seu caràcteressent més aviat un aliat encobertdel monarca.

Pel que fa a l'oposició d'esquerresi laica a la monarquia, la principalforça política és l'Acció NacionalDemocràtica Wa'ad que agrupa totsels moviments provinents de l'anticFront Popular (nacionalistes àrabs,maoistes, leninistes, etc.) i que haaconseguit mantenir una petita peròconstant representació parlamentà-ria i un nivell de mobilització impor-tant. Altres organitzacions menorsdins l'oposició d'esquerres són la Tri-buna Democràtica Progressiva, queha encapçalat els moviment per laigualtat de les dones i a favor de lallibertat d'expressió, el partit baazis-ta amb forts vincles amb l'Iraq, coma mínim fins abans de la caiguda deSadam Hussein, i, en un altre àmbit,l'organització democràtica feminis-ta Unió Feminista de Bahrain.

BBaahhrraaiinn:: eennttrree llaa pprrootteessttaa ppooppuullaarr iill’’eennddeerrrrooccaammeenntt ddee llaa mmoonnaarrqquuiiaa

Les protestes a Bahrain amenacen la influència dels Estats Units d’Amèrica a la zona

“Caldrà veure si la revolta a

Bahrain acabaràadquirint un

caràcter revolucionari”

L’ACCENT 19612 INTERNACIONAL DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 2011

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP

Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “CanCapablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià,31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Ter-ra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Ter-rassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre -Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUVBaró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida //Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

ILAN PAPPE*

El punt de vista d'Israel és que si real-ment tenen èxit, les revolucions deTunísia i Egipte són dolentes, molt dolen-tes. Àrabs educats -no tots ells vestitsde "islamistes", un bon nombre d'ellsparla anglès perfecte i tenen un anhelde democràcia que s'articula sense recó-rrer a la retòrica "anti-occidental"- sóndolents per a Israel.

Els exèrcits àrabs que no disparenals manifestants són tan dolents commoltes altres imatges que han donat lavolta i han entusiasmat a tanta gent atot el món, fins i tot a Occident. Aques-ta reacció mundial també és dolenta,molt dolenta. Això fa que l'ocupacióisraeliana a Cisjordània i la Franja deGaza i les seves polítiques d'apartheiddins de l'Estat, apareguin com els actesd'un típic règim "àrab".

Durant un temps no es podia dir elque pensava l'Israel oficial. En el seuprimer missatge de sentit comú als seuscol.legues, el primer ministre Benja-min Netanyahu, va demanar als seusministres, generals i polítics no fercomentaris en públic sobre els esdeve-niments a Egipte. Per un breu momenthom podia pensar que Israel s'aparta-va del pinxo del veïnat al que sempreva ser: un visitant o resident perma-nent.

Sembla que Netanyahu estava aver-gonyit en particular pels desafortunatscomentaris sobre la situació pronun-ciats públicament pel general AvivKochavi, el cap de la intel ligència mili-tar israeliana. Aquest gran expert enassumptes àrabs d'Israel va declarar enconfiança fa dues setmanes a la Knes-set que el règim de Mubarak era méssòlid i resistent que mai. Però Netan-yahu no podia mantenir la seva bocatancada durant tant de temps. I quanal final va parlar tots els altres vanseguir. I quan tots van respondre, el seucomentari va fer semblar els comenta-ristes de Fox News[1] un grup de paci-fistes i hippies de l'amor lliure de ladècada de 1960.

L'essència de la narrativa israelia-na és simple: es tracta d'una revolucióiraniana -amb l'ajuda d'Al Jazeera i estú-pidament permesa pel president deslEUA Barack Obama, que és un nou JimmyCarter, i per un món estupefacte-. Pun-ta de llança de la interpretació d'Israelsón els ex ambaixadors d'Israel a Egip-te. Tota la seva frustració d'estar tan-cats en un pis elevat al Caire ha entraten erupció com un volcà imparable. Laseva diatriba es pot resumir en les parau-les d'un d'ells, Zvi Mazael dites al Canal1 de la televisió israeliana el 28 de gener,"això és dolent per als jueus, molt dolent."

A Israel, per descomptat, quan algúèdiu "dolent per als jueus", vol dir perals israelians -però també que tot el queés dolent per a Israel és dolent per alsjueus a tot el món (tot i l'evidència delcontrari des de la fundació de l'estat).

Però el que és realment dolent pera Israel és la comparació. Independent-ment de com tot això s'acabi, desem-mascara les falàcies i la pretensió d'Is-rael com mai abans. Egipte viu una Inti-fada pacífica amb la violència mortalque ve del costat del règim. L'Exèrcitno ha disparat contra els manifestants,i fins i tot abans de la sortida de Muba-rak, als set dies de les protestes, el minis-tre de l'Interior que havia enviat elsseus pinxos a atacar violentament lesmanifestacions, havia estat acomiadati, probablement, serà portats davant lajustícia.

Sí, això es va fer per tal de guanyartemps i tractar de persuadir els mani-festants a tornar a casa. Però fins i totaquesta escena, ara oblidada, mai potpassar a Israel. Israel és un lloc on totsels generals que han ordenat disparara matar als manifestants contra l'ocu-pació, palestins o jueus, ara pugnen pelmàxim lloc de Cap de l'Estat Major.

Un d'ells és Yair Naveh, que va donarl'ordre el 2008 de matar sospitosos pales-tins, encara que poguessin ser detin-guts en pau. Ell no anirà a la presó, peròla jove Anat Kamm, que va fer públi-ques aquestes ordres, s'enfronta ara a

nou anys de presó per filtrar-les a dia-ri israelià Haaretz. Ni un sol general opolític israelià passa ni passarà ni undia de presó per ordenar a les tropes adisparar contra manifestants desar-mats, civils innocents, dones, anciansi nens. La radiant llum d'Egipte i Tuní-sia és tan forta que també il·lumina elsespais més foscos de la "única democrà-cia a l'Orient Mitjà."[2]

Els àrabs no violents i democràtics(ja siguin religiosos o no) són dolentsper a Israel. Però potser aquests àrabsja eren allà fa temps, no només a Egip-te, sinó també a Palestina. La insistèn-cia dels comentaristes israelians que laqüestió més important en joc -el trac-tat de pau d'Israel amb Egipte- és unadesviació, i té molt poca rellevància pera l'impuls de gran abast que està sacse-jant el món àrab en conjunt.

Els tractats de pau amb Israel sónels símptomes de la corrupció moral,no la malaltia en si -és per això que elpresident sirià, Baixar Assad, sens dub-te, un didirgent anti-israelià, no ésimmune a aquesta onada de canvi-. No,el que està en joc aquí és la pretensióque Israel és un país estable, una illacivilitzada, occidental en un mar agi-tat de la barbàrie i el fanatisme islàmicàrab. El "perill" per a Israel és que lacartografia seria la mateixa, però lageografia canviaria. Seguiria sent unailla, però de la barbàrie i el fanatismeen un mar de recent formats Estats igua-

litàris i democràtics. Als ulls de grans sectors de la socie-

tat civil occidental de la imatge demo-cràtica d'Israel ha desaparegut fa moltde temps, però ara pot ser atenuada iqüestionada als ulls d'altres persones,que estan en el poder i en la política.Com n'és d'important l'antiga imatgepositiva d'Israel per mantenir la sevarelació especial amb els Estats Units?Només el temps ho dirà.

Però d'una manera o altra el critalçat a la plaça Tahrir, al Caire, és unaadvertència que les mitologies falses dela "única democràcia a l'Orient Mitjà,"el fonamentalisme extremista cristià(molt més sinistre i corrupte que el dela Germandat Musulmana), la cínicaespeculació corporativa militar-indus-trial, el neo-conservadorisme i el lob-bisme brutal no garanteixen la soste-nibilitat de la relació especial entreIsrael i els Estats Units per sempre.

I fins i tot si persevera aquesta rela-ció especial per un temps, ara és sobrela base de fonaments encara més febles.Els els casos diametralment oposats dig-nes d'estudi dels règims regionals anti-nordamericans fins ara més resistentsde l'Iran i Síria, i en certa mesura Tur-quia, d'una banda, i dels últims tiranspro-nord-americans derrocats, d'altrabanda, són indicatius: encara que siguisostingut, el suport nord-americà potno ser suficient en el futur per mante-nir un ètnic i racista "estat jueu" al cor

d'un món àrab canviant. Això podria ser una bona notícia per

als jueus, fins i tot per als jueus a Israela llarg termini. Ser envoltats pe poblesque estimen la llibertat, la justícia sociali l'espiritualitat i navegar de vegadesde forma més segura i de vegades menys,entre la tradició i la modernitat, elnacionalisme i la humanitat, la globa-lització capitalista agressiva i la super-vivència diària, no serà fàcil.

No obstant això, té un horitzó, i por-ta l'esperança de provocar canvis simi-lars a Palestina. Pot portar un final amés d'un segle de colonització sionistai despossessió, que sigui substituïda perla reconciliació més equitativa entreles víctimes palestines d'aquestes polí-tiques criminals siguin on siguin i dela comunitat jueva. Aquesta reconcilia-ció es construeix sobre la base del dretpalestí al retorn i tots els altres dretspels quals el poble d'Egipte tan corat-josament ha lluitat aquests últims dies.

Però podem estar segurs que els israe-lians no perdran l'oportunitat de girarl'esquena a la pau. Al final poden cri-dar 'que ve el llop'. Demanar, i rebre,més fons dels contribuents nord-ame-ricans, a causa de la nova "evolució ",poden interferir i dinamitar clandes-tinament qualsevol transició a la demo-cràcia (recordeu quina força i brutali-tat caracteritzaren la seva reacció a lademocratització de la societat palesti-na?), i elevar la campanya islamòfobaa noves altures sense precedents.

Però qui sap, potser el contribuentnord-americà no afluixarà aquesta oca-sió. I potser els polítics europeus podrienseguir el sentiment general del públici permetre que no només que Egiptesigui transformat dramàticament, sinótambé donar la benvinguda a un can-vi similar a Israel i Palestina. En aquestescenari els jueus d'Israel tenen l'opor-tunitat de formar part de la realitatOrient Mitjà i no un ser membre aliè iagressiu d'un Orient Mitjà que no eramés que producte de la imaginacióal·lucinada sionista.

*Ilan Pappe és professor d'Història i direc-tor del Centre Europeu d'Estudis Palestins

de la Universitat d'Exeter. Article publicat a The Electronic Intifada,

el 14 Febrer de 2011, traducció catalana de La Fàbrica.

Notes de traducció: [1] Foxnews és una emissora de televisiónord-americana d'ultradreta.[2] Aquests són els termes que utilitza lapropaganda del règim israelià per referir-sea si mateix.

Mobilitzacions a Lleia l’estiu passat en favor de la vaga general

La revolució d’Egipte i Israel: “ésdolenta per a nosaltres”

RAFA ESCOBAR MANISES

Els passats 23 i 24 d'octubre de 2010, laselecció catalana de curses de muntan-ya es proclamava per sisena vegada con-secutiva campiona del món. El campio-nat consisteix de diverses proves puntua-bles arreu del món,sent la darrera a Malài-sia, on després d'una mitja marató queascendia fins al pic Kinbalu,a 4.100 metres,el combinat català es va imposar.A nivellindividual l'integrant de la selecció Jes-sed Hernández acabà segon, malgratafrontar la darrera jornada com a líder.Açò es deu a que no pogué participar ala darrera cursa a causa d'una lesió,situa-ció que acabà facilitant l'obtenció del títolindividual a Tòfol Castanyer. Així i tot, aaquesta darrera cursa Xavi Espiña va acon-seguir un meritori quart lloc,mentre queNúria Picas es proclamà guanyadora. Lamillor classificada al circuit femení fouLaia Andreu que acabà cinquena.

La Copa del Món està formada perun circuit de curses puntuables perequips i a nivell individual, arreudel món, que varien cada any. Aques-ta temporada la integraven cinccurses: Zegama (Euskal Herria),Chabertón (als Alps, entre l'EstatFrancès i Itàlia), Pikes Peak (Colo-rado, els EUA), Sentiero delle Grig-ne (Itàlia) i Mt Kinbalu (Malàisia)

Aquest campionat mundial enla competició masculina no és pre-cisament una casualitat, es tractade la sisena vegada consecutiva queels integrants de la selecció catala-na obtenen aquest guardó, essentconsiderats com a la veritable potèn-cia a batre en la disciplina.

L'hegemonia catalana a les cur-

ses de muntanya té un valor sim-bòlic enorme si tenim en compteles enormes dificultats i boicots quela seua trajectòria ha tingut i con-tinua tenint als nostres dies. LaMountain Running InternationalCup (MNRIC) si que reconeix des defa anys l'oficialitat de la selecciócatalana i la deixa competir en igual-tat de condicions amb la resta defederacions nacionals.

Però els problemes començaren

a partir de l'any 2008 quan la Fede-ration of Sports at Altitude (FSA),màxim organisme pel que fa alsesports de muntanya, es refundàcreant la International SkyrunningFederation (ISF). A partir d'aquestmoment i sota una gran pressió polí-tica de la federació espanyola, laISF només reconeixia la federaciócatalana com a membre aspirant, ili nega el dret a vot, dret que úni-cament és reconegut a federacionsamb estat propi.

Ens trobem doncs amb una dua-litat paradoxal, mentre que elMNRIC reconeix la Federació d'En-

titats Esportives Catalanes (FEEC)i li permet participar com a mem-bre de ple dret a la copa del Món,Skyrunner World Series, des de laISF es boicoteja la federació cata-lana i es tracta de vetar la seua par-ticipació en competicions oficials.

Un cop més, com es va veure enel cas de l'hoquei patins, es podenapreciar les maniobres dels repre-sentants de l'Estat espanyol per tald'impedir la institucionalització deles seleccions catalanes esportives,siga en l'àmbit que siga, així comles pressions exercides sobre elsesportistes catalans perquè no hiparticipe.

Encara avui el contenciós conti-nua i mentre no es resolga l'únicaveritat incontestable és que des del'any 2005 fins al 2010 la victòria ala Copa del Món ha estat per a laselecció catalana, mentre que anivell individual destaquen els títolsmundials d'Agustí Roc i Amador(2004-2005), Kilian Jornet (2007,2008 i 2009), Teresa Forn (2003) iAnna Serra (2004).

Així i tot són d'esperar futuresmaniobres per part de la federacióespanyola i la ISF amb l'objectiu decanviar la postura del MNRIC, o decrear una Copa del Món paral·lelaamb l'objectiu d'atreure's mitjan-çant pressions, les federacions mésimportants. El temps dirà, tot i quesembla que la posició de FEEC enel MNRIC està bastant consolida-da i no sembla factible a curt ter-mini que aquestes maniobrespuguen desembocar en una amplia-ció del calendari de les competi-cions.

L’ACCENT 196 ESPORTS 13DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 2011

RAFA ESCOBAR MANISES

Mentre que al Principat les cur-ses de muntanya i els esports demuntanya en general vénen pre-cedits d'una llarga tradició queels fa estar consolidats i amb ungran nombre de practicants i afi-cionats, a la resta de territorisdels Països Catalans experimen-ten un creixement progressiu.

Al nord del País Valencià elfenomen de les curses de mun-tanya ha agafat embranzida enels darrers anys, ajudat per unaorografia accidentada sobretot al'interior, les serres d'Espada, Irtao els Ports són els principals esce-naris.

La cursa amb més solera per laseua tradició, duresa i espectacu-laritat és la marató i mitja que vade Castelló al nivell del mar, finsa Sant Joan de Penyagolosa alspeus del pic més alt del País Valen-cià (si exceptuem el cerro Calde-rón al Racó d'Ademús), a uns1.500m d'alçada, durant un reco-rregut de 68 quilòmetres que es

fa especialment dur al final.Però a banda d'aquesta emble-

màtica cita anual a l'abril, hanproliferat nombroses curses, comper exemple la Marató de la Serrad'Espada, la Mitja Marató deBorriol, la cursa de muntanya dela Vall d'Uixó o la Pujada al Bar-toló des de Benicàssim.

A València també ha sorgit desde fa 5 anys una iniciativa inno-vadora, la Cursa del Arbres i elsCastells per equips i relleus, queconsisteix en un recorregut perla comarca del Camp de Túria,dividit aproximadament en unadesena d'etapes i que travessa elsparatges més emblemàtics de laSerra Calderona.

Podríem posar molts més exem-ples d'una tendència que semblaevident al nostre país, tendènciaque es basa en la valoració delpatrimoni natural conjugada ambla pràctica esportiva i que s'ex-pressa a partir de l'enorme diver-sitat existent pel que fa als esportsde muntanya, en els quals, lescurses són una manifestació més.

Membres de la selecció en una recepció oficial al Palau de la Generalitat principatina, el novembre de l’any passat

SSeelleecccciióó ccaattaallaannaa ddee ccuurrsseess ddee mmuunnttaannyyaa::ccaammppiioonnaa ddeell mmóónn mmaallggrraatt lleess ttrraavveess

El creixement de les curses de muntanyaals Països Catalans

“L'hegemonia catalana a les curses

de muntanya té un valor simbòlic

enorme”

L’ACCENT 196DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 201114 CULTURA

Borja Català MANISES

El Museu Valencià d'Etnologia acabad'inaugurar una exposició que pre-tén presentar i interpretar laimatge del poble gitano que s'haformat la majoria de la població

d'Hongria a través de la fotografia des de lesdarreries del segle XIX. Coproduïda amb elMuseu Etnogràfic de Budapest, la mostra ensrecorda que la concepció plena de prejudicis(tant a Hongria com a qualsevol país on n'hiha comunitats, incloent casa nostra) que haquedat en l'imaginari col·lectiu ha estatinfluïda per unes imatges que els mateixosimplicats no van realitzar. Fins al 26 de junyes podrà visitar al Centre Cultural de laBeneficència.

Amb la popularització de la fotografia eldarrer quart del segle XIX, l'interès antropo-lògic, sociològic o etnogràfic que provocavenles comunitats gitanes d'Hongria van donarcom a resultat una gran quantitat d'imatgesd'aquest col·lectiu que alimentaren i finsreforçaren les concepcions negatives prèviesque en tenien nombrosos sectors socials. Lesfotografies volien mostrar una gent misera-ble i salvatge a la qual sempre se li afegia l'e-pítet de gandul. Tant als estudis fotogràficscom als campaments, semblaven sers com-pletament anacrònics.

Tot i això, hi havia diferències entreaquells que es dedicaven a la música, elsquals gaudien de cert reconeixement social(i que a principis del XX es van fer traurefotografies d'estil burgès) i els que es dedica-

ven a fer pasteres i vivien en assentamentsnòmades. Ja en el període d'entreguerres, lafotografia social va produir imatges delcol·lectiu en què aquest era mostrat com unavíctima més de les injustícies del sistemasocioeconòmic, com els camperols pobres oels obrers.

Amb la fi de la II Guerra Mundial i la ins-tauració del comunisme, l'exposició assenya-la que l'objectiu del Partit del Treballadorsfou acabar amb l'analfabetisme entre elpoble rom i la seua assimilació. Entre els 60 iels 70 l'Agència Hongaresa de Notícies vadifondre una imatge del nou temps que elsocialisme havia dut als gitanos, amb foto-

grafies de xiquets i xiquetes anant a escola oveient la televisió a cases noves (en aquellaèpoca es va acabar amb molts assentaments),o d'homes construint habitatges. L'optimis-me i la integració eren el discurs oficial. Alsanys 70, però, una investigació mostrà que aHongria continuaven ben vius els prejudiciscontra els gitanos i fotografies d'aquelltemps permeten veure com les condicions devida de molts membres d'aquest col·lectiu nohavien millorat gaire amb els pas dels anys.

No fou fins a les acaballes dels 70 quan esva produir un canvi a Hongria en la percep-ció dels gitanos: la sociologia començà a veu-re els costums rom com un tret de la seuaidentitat amb un significat simbòlic propi, ino com una mostra d'endarreriment. L'expo-sició exhibeix imatges posteriors a aquestperíode en què es veuen gitanos participantde les seues celebracions (pasqua, noces, unaromeria...). En aquestes fotografies ja esrepresenta el col·lectiu com vol ser percebut.

La mostra del Museu Valencià d'Etnolo-gia, on també hi ha peces d'artesania produï-des per la comunitat gitana hongaresa, acabaamb imatges enviades per rom de tot Europade l'Est a un concurs que es va organitzar aHongria el 2007 per lluitar contra els estere-otips que va assolir un gran èxit. En aquestesfotografies es mostren tal com volen fer-ho,sense el filtre paternalista o despectiu deningú. Queda encara un llarg camí perquèels gitanos aconseguesquen tombar el mur deprejudicis que els envolta, a Hongria, als Paï-sos Catalans o a Europa. Però sembla clar queseran ells i elles els que ho facen.

Adrià Pujol BARCELONA

Han mort dos homes que erenpopulars, cadascun en el seuàmbit. El proppassat 16 defebrer traspassava a Singa-pur el xef independentista

català Santiago Santamaria (53), i elmateix dia ens deixava el cantautor nord-català Jordi Barre (90), al seu Rossellónatal. Dues personalitats, en qualsevolcas, compromeses amb la cultura i amb elpoble que tant s'estimaven.

Des de ben jove en Santi Santamarias'interessà per la lluita política, i per lagastronomia tradicional. Milità al BEAN(Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacio-nal), encapçalat per J.M. Xirinacs, unaformació que va obtenir 22.000 vots en leseleccions de 1980. L'any següent, Santa-maria fundava el seu primer restaurant aSant Celoni, El Racó de Can Fabes -que perals amants dels capricis lingüístics, estilMàrius Serra, connecta el mot català fabaamb la seva traducció a l'anglès bean.

Tot amb tot, en Santamaria, fogons dequalitat i militància política anirien

sempre més debracet. D'unabanda, en elmoment de morirostentava 7 estre-lles Michelin, i elseu imperi de res-tauració abraçava8 establiments,des d'un local alcomplex de luxeMarina Bay Sandsde Singapur, pas-sant per l'Evo al'Hospitalet deLlobregat i perl'Ossiano deDubai, fins al Tie-rra de Toledo, entred'altres. En tots aquests indrets SantiSantamaria reivindicava la cuina tradi-cional catalana i els productes de pagès ide proximitat. I pel que fa a la sevaimplicació política, vagin a tall de mostrala col·laboració amb Maulets l'any 2001,en una campanya antiglobalització, o laseva implicació en la CUP de Sant Celoni,presentada el 2004 al costat de Pep Riera,

Martí Boada, Jaume Soler, "Titot" i JesúsArtiola. També era activista de Som lo queSembrem, i era notable la seva lluita con-tra els transgènics, lligada a l'animadver-sió envers la nova fornada de cuiners,anomenats "moleculars", perquè incorpo-ren la química i el desvirtuat a llurs pre-parats.

I si parlem de Jordi Barre, hem de dir

que ens ha deixat la veu més representa-tiva de la cançó a la Catalunya Nord. Filld'Argelers de la Marenda, era un dinosau-re que va començar la carrera artística enuna orquestra de ball. A partir de 1963 jacanta en català, actuant a l'Hexàgon, alsPaïsos Catalans i a l'estranger. Integratdins el moviment de la Nova Cançó -propde 250 temes i una vintena de discs-, tam-bé va conrear els gèneres simfònic i delteatre musical. I gràcies a la seva signifi-cativa carrera, l'any 1982 se li concediaun Disc d'Or, a més de la Creu de Sant Jor-di el 1992.

La tasca resistent de Jordi Barre fressàel camí per a generacions futures d'artis-tes, que van des de Joan-Pau Giné, pas-sant per Pere Figueres i Gerard Jacquet,fins a Pascal Comelade. I per les sevescançons coneixem poetes nord-catalansde l'envergadura de Joan Tocabens, JoanAmade, Jordi Pere Cerdà i Joan Cayrol. Enfi, del nom d'aquest cantautor irrepetibletambé en trauríem un joc de paraules queli faria justícia: el seu cognom francès,barre traduït al català, dóna, en segonaaccepció, el significat d'oposat, és a dir,aquell que és contrari a la norma.

“En el període d'entregue-rres, la fotografia social va

produir imatges del col·lec-tiu en què aquest era

mostrat com una víctimamés de les injustícies del sistema socioeconòmic”

UUnnaa eexxppoossiicciióó ddeell MMuusseeuu VVaalleenncciiàà dd’’EEttnnoollooggiiaa rreeppaassssaa llaa vviissiióó dd''aaqquueesstt ccooll··lleeccttiiuu qquuee llaa ffoottooggrraaffiiaa hhaa aajjuuddaatt aa ccoonnssttrruuiirr ddeess ddee ffaa 112255 aannyyss

SSaannttiiaaggoo SSaannttaammaarriiaa ii JJoorrddii BBaarrrree

EEll ppoobbllee ggiittaannoo vviisstt ppeellss aallttrreess,, ffiinnss aarraa

L’ACCENT 196 DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 2011 CULTURA 15

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

El 33, un dels canals de televisióque conformen Televisió deCatalunya va emetre, el passatdissabte 19 de febrer, el docu-mental Mònica del Raval, el

darrer treball del director d'OrganyàFrancesc Betriu. La pel·lícula, ja és sabutper tothom, no va poder però ser vista alPaís Valencià de resultes del tancamentdel darrer dels repetidors que, instal·latsper Acció Cultural del País Valencià, feia26 anys que escampaven les emissions pelsud del país.

Mònica al Raval va ser estrenada afinals del 2009 però la distribució no li vapermetre arribar a gaire gent (només esva exhibir a un cinema de Barcelona i aun altre de Madrid). Un cop vist em sem-bla que no hi ha cap dubte que el darrertreball d'en Francesc Betriu es mereixiauna mica més d'atenció. Així com elstítols posteriors a Sinatra (1988), la histò-ria d'un perdedor interpretada per unAlfredo Landa que s'atreveix amb el cata-là, han sigut obres d'un escàs interès, ambaquesta aproximació a la vida d'una donad'un poblet de La Manxa que porta tota lavida exercint la prostitució a València,Palma i, els darrers vint anys, a Barcelo-na, en Betriu torna als escenaris dels seusprimers llargmetratges (ja el 1975 va pre-sentar Furia española, que es desenvolu-pava al que llavors era conegut com elbarri del Xino) i a l'univers d'aquells queno ho han tingut tot de cara.

Agafant el relleu del Jose Luis Gerín(En Construcción, 2001) i del Joaquim Jor-dà (De nens, 2004), Betriu es disposa a ferel seu personal documental sobre el Raval.La seva columna vertebral, ja ho hem dit,és la vida de la Mònica, una prostituta

que, com ella mateixa afirma, ha treballatquinze anys al Liceu, a la porta, però alLiceu. És per això que la pel·lícula arrencaamb un teló de teatre que, en alçar-se, ensmostra la Mònica disposant-se a començarla sèrie d'entrevistes fetes al Cafè de l'Òpe-ra i que serviran de fil argumental i depresentació dels diferents personatges quehan jugat o juguen encara un paper en laseva vida. Una relació, la del Liceu amb elRaval, que li serveix, a més, per presentar-nos una panoràmica del barri amb la “Cas-ta Diva” de Bellini de fons, una sobreposi-

ció que busca el contrast irònic entre lesdues realitats.

Un dels plantejaments que diferenciaaquest de bona part dels documentals d'a-quest perfil és la seva voluntat explícitad'evidenciar que allò que s'està mostrantcom a natural no és res més que una recre-ació de la realitat, que quan una càmeraapareix en qualsevol realitat, tot muda. Detotes maneres, la realitat més crua afloraencara que es vulgui submergir en or i enBetriu no dubta a mostrar-la quan es vavisible. Però el seu objectiu no és mostrar

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Luanda, la capital d'Angola, desper-tava el 4 de febrer de 1961 entreforts enfrontaments. El Movi-miento Popular de Libertaçao deAngola (MPLA) pretenia donar un

cop d'efecte en proposar-se de fer coincidirun seguit d'accions militars que tenien perobjectiu alliberar els presos polítics, ocuparuna emissora i assaltar la Prefectura dePolicia. Aquesta acció va resultar però unfracàs i la reacció de les forces colonials vacomportar l'assassinat de més de 50.000angolesos i l'exili d'uns altres 300.000. Mal-grat que el resultat immediat d'aquellaacció no fou precisament gaire esperança-dor, aquesta data ha passat a la història comla de l'inici de la lluita armada d'Angolacontra la descolonització.

Des de la segona meitat del segle XXAngola vivia un estat de forta agitació. Lesdiferents organitzacions independentistesque s'anaven constituint decidiren agruparesforços tot creant el MPLA. La creixentinfluència del MPLA conduí el govern colo-

nial a intensifi-car la repressióque, el 8 de junydel 1960, empre-sonà l'AgostinhoNeto, presidentdel MPLA, icarregà contrauna manifesta-ció a Icolo-e-Ben-go, la seva ciutatnatal, matantuna trentena depersones. A par-tir d'aquestmoment, el con-flicte s'amplià i endurí, afectant la repres-sió també als instruments de lluita política isocial de què s'havien dotat els angolesoscom ara la Unió Nacional de Treballadorsd'Angola (UNTA), que veia com les seves pro-testes -manifestacions, vagues- eren respos-tes amb napalm per part de l'exèrcit colo-nial.

Malgrat el cop fort del 4 de febrer, elmateix 1961 el MPLA establí la primera regió

sota el seu control, des de la qual dirigí l'es-tratègia política militar d'alliberament quedes d'un primer moment s'hagué d'enfron-tar no només a les forces colonials i al cosde voluntaris civils per elles creat sinó tam-bé al Front Nacional d'Alliberament d'Ango-la (FNLA), sota control dels EUA en col·labo-ració amb el dictador del Zaire Mobutu SeseSeko, i a la Unió Nacional per la Indepen-dència Total d'Angola (UNITA), dirigida des

de la mateixa metròpoli que, presentant-secom a forces anticolonials, reservaren tot elseu potencial pel combat contra el MPLA i elseu projecte d'alliberament socialista queels podia allunyar del control del petroli iels diamants de què disposava Angola.

Amb la revolució dels clavells del 25 d'a-bril del 1974 el sistema colonial trontollà.Però el MPLA fou obligat a compartir elpoder amb les altres dues organitzacionsanticolonials, diluint d'aquesta manera elseu potencial. Però aquest govern tripartites trencà el juliol del 1975, quatre mesosabans de la data prevista per la independèn-cia. La intensificació de la lluita entreMPLA per una banda i el FNLA i la UNITAper l'altra fou usat com a pretext per partde la República de Sud-àfrica per a enviar-hiunitats de l'exèrcit. Davant d'aquesta situa-ció, quan l'11 de novembre Agostinho Netofou proclamat president d'Angola, va dema-nar suport a la Unió Soviètica i a Cuba, queaconseguiren aturar tant l'avenç de les tro-pes sud-africanes com del FNLA, que s'haviarenovat amb l'arribada de mercenaris reclu-tats per la CIA.

escenaris especialment decadents sinóexplicar -que ens expliquin alguns delsseus habitants-, quines són les seves estra-tègies per a sobreviure en aquelles condi-cions. Unes condicions que, a aquestesalçades, no estan disposats a canviar perd'altres que potser podrien ser vistes coma més desitjables (és especialment brillantla conversa en què la Mònica rebutja nonomés l'oferta de treball que un capellàdel barri li ofereix sinó també el seu plan-tejament moral al voltant del sexe).

FFaa 5500 aannyyss,, AAnnggoollaa iinniicciiaavvaa llaa sseevvaa lllluuiittaa aannttiiccoolloonniiaall

“Mònica al Raval va serestrenada a finals del 2009però la distribució no li va

permetre arribar a gairegent (només es va exhibir aun cinema de Barcelona i aun altre de Madrid). Un cop

vist em sembla que no hiha cap dubte que el darrer

treball d'en Francesc Betriues mereixia una mica més

d'atenció”

HHiissttòòrriiaa

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa MMòònniiccaa ddeell RRaavvaall

EEll RRaavvaall dd’’eenn FFrraanncceesscc BBeettrriiuu

L’ACCENT 196DEL 25 DE FEBRER AL 10 DE MARÇ DE 201116 CONTRAPORTADA

F. BLANCO BARCELONA

Al teu nou llibre, Nuestro Marx, fasuna visió heterodoxa del marxismeallunyada dels partits polítics mar-xistes i més aprop dels movimentssocials?No crec que sempre haja existit undivorci, una separació entre movi-ments socials i organitzacions polí-tiques. Si bé, la distància entre unesi d'altres, sobretot en els últims 30anys, ha predominat. Des dels movi-ments socials s'ha generat descon-fiança cap a tota organització políti-ca. Habitualment s'ha plantejat unadicotomia que jo no accepte: no hi haun moviment social bo i democràtici una organització política roïna,jeràrquica i vertical, d'acord? Eixadisjuntiva, eixe maniqueisme no sem-pre fou així i té una història.

I com es pot solucionar l'escissióentre moviment de base i partit polí-tic?A mi em pareix que el marxisme mésradical deuria posar en discussió eixedivorci. Criticant per una banda lesimatges més caricaturitzades de lesorganitzacions marxistes com a par-tits que s'allunyen de les bases i sónautoreferencials. Fins i tot s'intentàorganitzar açò en termes teòrics: l'or-ganització representa la ciència i elsmoviments socials i populars estanen el terreny de la ideologia, i comen el marxisme teòric la ciència seriala dipositària de la veritat i la ideo-logia seria la dipositària de l'errors'acabava legitimant eixa separacióentre ambdues entitats.

Aquest és un debat de plena actua-litat. D'una banda, les organitzacionspolítiques van cometre l'error de creu-re's les ames úniques de la veritat imirar sempre amb desconfiança elsmoviments socials, tot i que a horesd'ara és un postulat en general supe-rat. I de l'altra, el moviment socialque desconfia de la política i que creuque només es pot ser democràtic iparticipatiu si es deixa de costat lapolítica i se centra en la tasca social.

Com ha afectat aquest fenomen enla lluita pel socialisme?Ha creat una limitació important.S'abandonà la política i aquesta auto-màticament va ser regalada a la bur-gesia. Es recomanava als movimentssocials recloure's només en les seuesdemandes particulars desconfiat detota lluita pel poder -quan parle depoder no estic parlant d'electoralis-me sinó de la lluita revolucionàriacontra les institucions de l'aparell del'estat burgès. Per tant, els moviments

es quedaren limitats sols al barri, almoviment estudiantil, al movimentde dones, etc. En el cas europeu almoviments de defensa de les perso-nes immigrades... Sense posar-se enpolítica: "La política és roïna, és llet-ja, és bruta, és caca, és pixum...".

És més, quan alguna entitat socialintenta clavar-se en política i con-frontar de manera radical el sistemacapitalista, sembla com si estigueracaient en els mateixos vicis dels par-tits polítics: jerarquització, no demo-cràcia... I jo crec que el marxismemés radical deuria posar en dubteeixa dicotomia entre moviment socialbo i organització roïna.

El govern del PSUV a Veneçuela, delMAS a Bolívia, FMLN a El Salva-dor... En alguns països de l'Amèri-ca Llatina s'ha superat el divorcidel qual parlaves?No m'atreviria a afirmar tant. Trobeque a l'Amèrica Llatina hi ha una dis-puta, en termes generals amb unaorientació progressista, però ambcorrents molt moderades, institucio-nals, que volen simplement maqui-llar el capitalisme (volen canvis enl'ordre) i que per dur a la pràctica,d'una manera encoberta, eixa mode-ració política fan l'apologia del movi-ment social bo i organització revolu-cionària roïna. Si bé, cada país hatingut una història pròpia.

En el cas de Bolívia, per exemple,els moviments socials en els darrersanys han tingut una iniciativa polí-tica molt forta, però al meu parerencara no han traspassat un límit,que és la lluita pel poder. És a dir,han aconseguit posar un president,però no han pres el poder. I no és sola-

ment una opinió meua.Jo vaig poder entrevistar el presi-

dent Evo Morales el gener de 2008 (ino ha canviat massa la situació enaquests tres anys) i el mateix presi-dent de Bolívia ens va reconèixer:"Nosaltres els moviments socials -ésinteressant que parlara en nom delsmoviments socials- hem arribat algovern, però no tenim el poder". Iaixò és una limitació, si es vol supe-rar el capitalisme s'haurien de radi-calitzar els processos. No n'hi ha prouen quedar-se en un president, unamajoria a les institucions... cal pren-dre el poder real de les empreses mul-tinacionals.

Si ja governen a les institucions aquè et refereixes quan dius que caltenir el poder?Ací ve la discussió de fons de què ésel poder. Certes corrents postmoder-nes, oposant-se al marxisme clàssicmés radical, han defensat que el poderno està en l'Estat, està difuminat enla societat. Té un pèl de veritat: elpoder no està en l'Estat, però tambéhi està i també està en les grans empre-ses que són els pilars fonamentals delcapitalisme contemporani.

Les grans empreses que manegenel mercat mundial, que marquen lavida econòmica d'aquests països (per-què cap n'està aïllat, tots estan en unsistema capitalista mundial) són fontdel gran part del poder. Evo Moralesno ha aconseguit expropiar eixes gransempreses. Per exemple, les que con-trolen els recursos naturals seguei-xen espoliant a Bolívia com en l'èpo-ca colonial. Per tant elles tenen unpoder d'intervenció molt fort, el poderno està només en el Parlament.

I a més en l'apa-rell estatal hi hafuncionaris queintenten revertirel procés revolu-cionari.Exactament, per-què en aquests paï-sos no tot l'Estatestà en mans delsectors progressis-tes. Tinc un com-pany que va estarfa poc a Veneçue-la i em contavaque al Banc Cen-tral, que controlala política econò-mica del país,aproximadamentel 80% del funcio-nariat són escua-lidos, és a dir, con-trarevolucionaris.

Ni parlar-ne de Bolívia...Així doncs, dins de l'Estat hi ha

moltes persones que estan en contradel procés de canvi social i fora hi hael gran poder de les empreses de tele-comunicacions, d'informàtica, petro-lieres, d'explotació de recursos natu-rals... Per tant, si un procés de can-vis radicals no va a dojo contra lesgrans empreses pot assolir reformesimportants que aplaudim, però nocanviarà la societat.

No compartisc allò que diuen queel poder està pertot. No és compara-ble el poder d'una mestra sobre l'a-lumnat, el d'un psiquiatra sobre lespersones malaltes... que el poder d'u-na empresa multinacional que té lacapacitat de dirigir tota la vida sociald'un poble. D'aquesta manera, la visiópostmoderna que els últims 30 anyscaigué simpàtica, aparentment demo-cràtica i no vertical jo crec que entràen crisi i que ens proposa als movi-ments socials i populars unes recep-tes massa moderades.

La vella paraula era reformisme,si molesta es pot bandejar, però ésaixò. Recomana als processos de l'A-mèrica Llatina que millorem unamiqueta les condicions de vida delsindígenes, de les dones, del campe-rolat... i considerar que això és bonís-sim, que és el millor dels mons, peròsense canviar la societat, sense anara fons. Per això considere que el mar-xisme més radical durant tant detemps desprestigiat, insultat i titllatcom una cosa vella, vetusta... jo crecque segueix tenint vigència en eixesdisputes.

Entrevista completaWWW.LACCENT.CAT

Néstor Kohan (Buenos Aires, 1967) ésmembre de la Cátedra libre de Forma-ción Política Ernesto Che Guevara, pro-fessor en la Universidad de Buenos Aires(UBA) i va ser professor de la Universi-dad Popular Madres de Plaza de Mayo.Ha escrit més d'una desena de llibressobre teoria marxista i historia del pen-sament revolucionari. La seua darrerapublicació és Nuestro Marx i la va pre-sentar el 16 de febrer al Casal Indepen-dentista de Sants.

Néstor Kohan,professor

i pensador marxista

ENTREVISTA

“No n’hi ha prou amb una presidència,una majoria a les institucions... cal prendre el poder de les multinacionals”

SSoolliiddaarriittaatt ddee bbaasseeMARIA FREIXAS SABADELL*

Amb els peus en remull d'un any quees preveu dur. Vivint moments decapitalisme en el seu màxim estatpur, i que sens dubte esdevindrà enintentar fer-nos desaparèixer nonomés com a classe o com a poble.Hem d'estar alerta i ser conscients deque també poden evaporar la nostracondició de persones. La tempesta jafa temps que ha començat i hem d'es-tar preparats per la riuada, per tal deque no se'ns emporti la liquidesa. Sí,la liquidesa que descriu Bauman, laque comporta viure en una societatoccidental-capitalista i que mitjan-çant el bombardeig mediàtic-propa-gandístic intenta llevar-nos els valorspropis de la nostra condició d'éssershumans. Quan els mitjans de comu-nicació es dediquen a repetir les encí-cliques dels grups de poder, la socie-tat va entrant en un estat de letar-gia estèril.

Parlo de la solidesa en totes lesseues expressions; la solidesa de lesparaules i la dels sentiments, la soli-desa de les relacions per fer front ales connexions, la solidesa d'un mateixper mantenir-se ferm al control delpensament únic, la solidesa col·lec-tiva que sense la solidaritat de baseno té sentit: solidaritat entre poblesperò també entre germanes, apropia-ció de les precarietats individualscom a col·lectives (recordant que noés la crisi sinó el capitalisme) recu-perant el valor per a tot allò no mate-rial com a essència del nostre apre-nentatge quotidià. Perquè malgratens estiguin prenent el futur hemd'apostar pel present, el dia a dia noens el traurà ningú.

Si fem una ullada a Chomsky quandiu que "La solidaritat internacionalpodrà agafar formes noves i més cons-tructives a mesura que la gran majo-ria dels habitants del món arribi acomprendre que els seus interessossón aproximadament els mateixos ique són defensables si s’actua con-juntament", penso que tendim moltfàcilment, quan parlem d'interna-cionalisme, a parlar amb propietatfent-hi explícit els valors que l'acom-panyen com; la solidaritat, l'amor,l'amistat, la companyonia, entre d'al-tres. Però la solidaritat a petita, queno més senzilla, escala passa per inte-rioritzar la col·lectivització de les cri-sis econòmiques individuals ja quesón un problema global, i l'eradica-ció de la precarietat laboral actualpassa per lluitar plegats. Fer front alcapitalisme mitjançant manifesta-cions, cooperatives, vagues etc. encontextos d'assemblees de barris oorganitzacions no haurien de serincompatibles, al revés, amb ser sen-sibles per ajudar i canviar en el nos-tre entorn més quotidià.

La solidaritat entre lluites popu-lars, les de casa o d'arreu del món nopoden anar desconnectades de la soli-daritat de base, no aquella que ens fasenzillament ser, sinó aquella que ensfa ser persones, cuidar-nos per fer-nos més fortes. I si el Che deia que lasolidaritat és la tendresa dels pobles,jo hi afegeixo que també ho és la decadascun de nosaltres.

*Mestra i militant de l'esquerra independentista

LA REMATADA