S’inaugurael sincrotró Alba

l’autònoma 234

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA ABRIL DE 2010

HOMENATGE A MARIAJESÚS IZQUIERDO

La professora Maria JesúsIzquierdo va rebreun homenatge de la UABper la seva tasca en defensadels drets de les dones,durant la celebracióinstitucional del DiaInternacional de la DonaTreballadora. PÀG. 13

SALÓDE L’ENSENYAMENT

La presència de la UABals salons de l’Ensenyamenti Futura ha constatat un anymés l’alt interès per l’ofertade la Universitat. Enguany,a més, hi ha hagut un espaidestinat específicament amostrar la recerca de formadivulgativa. PÀG. 5

El sincrotró Alba és la infraestructura científica més gran i més complexa construïda mai a Espanya, ubicada al costat mateix del campus de la UAB. PÀGS. 2 i 3

RECERCA SOBREL’HOMO SAPIENSUna recerca de la UAB hacontribuït a atiar el debatsobre la data d’aparicióde l’Homo sapiens a lapenínsula Ibèrica. Un grupd’investigadors de patrimoniarqueològic de la UABha dut a terme la recerca a laCova Gran (Lleida). PÀG. 9

PARETO

02

CAMPUS

El 22 de març passat va tenir lloc la inau-guració del sincrotró Alba, la infraestruc-tura científica més gran i més complexaconstruïda mai a Espanya. L’Alba és undels principals centres agregats de l’UABCampus d’Excel·lència Internacional i haestat una iniciativa impulsada pelcatedràtic del Departament de Física de

És un dels principalscentres agregats de l’UABCampus d’Excel·lènciaInternacional

S’inaugura el sincrotró AlbaEs tracta de la major infraestructura científica construida a Espanya

El catedràtic i exrector de la UAB, Ramon Pascual, que dirigeix el sincrotró, en un moment del seu parlament, al costat de les autoritats, encapçalades pel president Rodríguez Zapatero.

Què es la llum de sincrotró?

La llum de sincrotró és la radiació electromagnètica que emeten els electrons quan s’ac-celeren linealment o quan corben la seva trajectòria. Pot ser invisible, en forma de radia-ció infraroja o de raigs X, i també en forma de llum visible, amb longituds d’ona entre els400 i els 700 nanòmetres. Per aconseguir llum de sincrotró, Alba fa girar els electronsdins un anell en forma de polígon de dotze cares, d’uns 250 metres de perímetre, a velo-citats al voltant del 99,999999 % de la velocitat de la llum. A les arestes del polígon, itambé en uns dispositius que fan oscil·lar els electrons denominats sistemes d’inserció,les partícules corben la seva trajectòria per l’acció del camp magnètic d’uns sistemesd’imants, i emeten la llum de sincrotró en feixos molt col·limats i amb una lluentorbilions de vegades més gran que la de les fonts de llum convencionals. Inicialment, elsincrotró Alba té set línies de llum, adreçades a experiments principalment amb raigs X.Cap a finals del 2009 es va definir una segona fase de línies de llum, fruit de la qual el2011 s’iniciarà el disseny detallat i la posterior construcció de dues línies de llum més,una d’elles dedicada a l’espectromicroscòpia en l’infraroig.

la UAB Ramon Pascual l’any 1992. A l’ac-te d’inauguració van ser-hi presents elpresident de la Generalitat de Catalunya,José Montilla; el president del Governespanyol, José Luis Rodríguez Zapatero;la ministra de Ciència i Innovació,Cristina Garmendia; i el conseller d’In-novació, Universitat i Empresa de laGeneralitat de Catalunya, Josep Huguet,entre altres autoritats.

L’any 1992 la Generalitat de Catalunyava fer, a proposta del catedràtic delDepartament de Física de la UABRamon Pascual, el primer estudi de via-bilitat de la construcció, inicialment en

Funcionarà com un microscopigegantí que permetrà descobrirels secrets de les estructuresdels àtoms i les molècules

terrenys de la UAB, d’un gran accelera-dor de partícules, un sincrotró, ambfinalitats científiques.

El sincrotró Alba és la primera ins-tal·lació de llum de sincrotró que esconstrueix a Espanya i també la primerad’aquest tipus al sud-est d’Europa. L’Alba

és administrat pel Consorci CELLS,(Consorci per a la Construcció, Equi-pament i Explotació del Laboratori deLlum de Sincrotró), creat pel Ministeride Ciència i Innovació i la Generalitat deCatalunya. En la construcció de l’Albas’han invertit 201 milions d’euros repar-tits entre ambdues administracions.

L’Alba funcionarà com un microscopigegantí que permetrà descobrir elssecrets de les estructures de la matèria anivell atòmic i molecular. Les propietatsde la llum que genera li permeten pene-trar la matèria de manera extremamentselectiva, cosa que facilita l’anàlisi demolècules i materials. Es preveu queentrarà en funcionament per als usuaris apartir de 2011, i que donarà servei a unmiler d’investigadors.

03

La instal·lació es preveu que entrarà en funcionament per als usuaris a partir de 2011 i donarà servei a milers d’investigadors.

A l’esquerra, el sincrotró Alba per dins. A la dreta, una maqueta de la instal·lació i els seus voltants.

Per a què servirà el sincrotró?

Les aplicacions de la llum de sincrotró sónmolt àmplies. És una radiació útil per a mol-tes branques de la ciència i també per a laindústria, especialment en el camp de lesciències de la vida, la metal·lúrgia i la nano-tecnologia.Algunes de les seves aplicacions són l’es-

tudi de les estructures biològiques i de lesproteïnes; el disseny de les noves teràpiesmèdiques, de diagnòstic per la imatge i denous implantaments quirúrgics; l’estudid’organismes vius, com els virus i les bactè-ries; la creació de nous fàrmacs; la creacióde nous materials semiconductors, plàstics,químics i teixits; el disseny de microdisposi-tius; i l’anàlisi de l’autenticitat de resteshistòriques i d’obres d’art.Els principals usos del sincrotró en ciència

bàsica abracen camps com la física, la quí-mica, la ciència de materials, les ciències dela vida, la proteòmica i la medicina, entred’altres. En ciència aplicada, els principalsusuaris es troben en els dominis de les apli-cacions terapèutiques i del diagnòstic mèdic,de la indústria farmacèutica, de la indústriaalimentària, de la fabricació de plàstics, dela microelectrònica, del medi ambient, delscosmètics, dels tèxtils, de la fabricació depaper i de nous materials de construcció,per citar-ne uns exemples.

Diversos grups d’investigacióde la UAB utilitzen regularment

la llum de sincrotróper a la seva recerca

Diversos grups d’investigació de laUAB utilitzen regularment la llum desincrotró per a la seva recerca. Fins araanaven a altres sincrotrons europeus,com l’ESRF de Grenoble. Ara, grups defísica dels materials, de cristal·lografia ide biofísica, com els dels professorsEsteve Padrós, Manel Sabés i JosepCladera, que utilitzen la llum de sincro-tró per a recerca bàsica en bioquímica ibiofísica, i també per a radioteràpia idiagnòstic mèdic; i també químics opaleontòlegs de la UAB, utilitzaran elsincrotró Alba per als seus experiments.

Les propietats de la llum que generaaquest equipament permeten penetrar lamatèria de manera extremament selecti-va, cosa que facilita l’anàlisi de molècu-les i materials.

APLICACIONS POSSIBLESAixí, algunes de les aplicacions queaquest equipament farà possible sónl’estudi de les estructures biològiques deles proteïnes; l’anàlisi de virus i bacteris;la creació de nous fàrmacs; el desenvolu-pament de tècniques de diagnòstic i deteràpies mèdiques; el disseny de nousmaterials per a la indústria i l’anàlisi del’autenticitat de restes històriques i d’o-bres d’art.

Des del punt de vista estratègic, el nousincrotró esdevindrà un pol d’atraccióde talent, ja que generarà al seu voltantuna important concentració d’institutsd’investigació públics i privats, i contri-buirà a atreure i retenir a Catalunya ungran nombre de proveïdors d’alt nivelltecnològic, així com d’investigadors iprofessionals de la ciència. A més, s’es-pera que tingui un efecte valoritzador dela competitivitat en la comunitat cientí-fica i empresarial de la seva àrea d’in-fluència.

Daresbury, a Anglaterra. Allà han utilit-zat la difusió de raigs X de sincrotró aangles petits per analitzar l’estructurade complexos químics ADN-histones,així com també de complexos proteïna-detergents.

Ara estudien l’estructura de la croma-tina en cromosomes en metafase, unarecerca molt important per entendre elcomportament de les cèl·lules quan esdivideixen, sigui en processos biològicsde creixement o en la proliferació delstumors. Per continuar aquesta recercautilitzaran les instal·lacions del sincro-tró Alba.

MÀSTER DE RADIACIÓ DE SINCROTRÓLa UAB també ofereix el màster oficialde Radiació de Sincrotró i Acceleradorsde Partícules, dirigit pel professorManel Sabés. Es tracta d’un màster inte-runiversitari coordinat per la UAB ambla participació de la UPC i la UB. Aquestmàster té una línia docent pensada peradquirir els coneixements i la pràcticanecessària per desenvolupar una tascaposterior en un sincrotró o en altresacceleradors de partícules; i una segonalínia orientada a adquirir els coneixe-ments i les habilitats per poder ser unusuari d’aquestes instal·lacions en qual-sevol de les línies de recerca que s’esti-guin desenvolupant.

Un d’aquests grups és el Laboratori deCromatina de la UAB, que lidera elcatedràtic del Departament de Bio-química i de Biologia Molecular de laUAB, Joan Ramon Daban. Aquest grupde recerca té molta experiència al labo-ratori de llum de sincrotró SRS de

04 CAMPUS

L’Aliança 4 Universitats signala Declaració de Barcelona

Es vol crear un espaicompartit de mobilitatentre facultats de Dret deprestigi de Llatinoamèrica

Conferència sobreels orígens de la UAB

Els dies 18 i 19 de març, les facultats deDret de l’Aliança 4 Universitats, compos-ta per la Universitat Pompeu Fabra, laUniversitat Autònoma de Barcelona,la Universitat Autònoma de Madrid i laUniversitat Carlos III de Madrid, vantenir una trobada amb una vintena defacultats i centres d’investigació de pres-tigi en aquest àmbit a Llatinoamèrica.

D’aquesta reunió va sorgir la Decla-ració de Barcelona, que vol crear unespai compartit de mobilitat d’estu-diants i de professors, promocionargrups d’investigació conjunts, crear unarevista amb estàndards d’excel·lènciainternacional, i articular un sistema d’a-creditació de facultats de Dret i institu-cions de formació jurídica.

La trobada, anomenada «Noves opor-tunitats per a l’educació jurídica aEspanya i Iberoamèrica», ha esdevingutuna oportunitat per obrir un espai de

reflexió sobre el futur de la formació ide la investigació jurídica en un marc decreixent globalització i de vincles establesentre institucions, que les universitats del’Aliança 4 Universitats han projectathistòricament vers Llatinoamèrica.

Hi han participat vint-i-quatre institu-cions, entre universitats, fundacions i ins-tituts, de vuit països diferents: Argentina,Brasil, Colòmbia, Xile, Espanya, Mèxic,Perú i Puerto Rico.

TRES SESSIONS PER DEBATREEl programa de la trobada es va dividiren tres sessions que van girar al voltantdels blocs següents: la formació jurídicaen un entorn globalitzat; l’educació jurí-dica a Espanya i el procés de Bolonya, il’estudi del dret i perspectives metodolò-giques.

A partir dels tres blocs de discussió, esvan tractar aspectes com ara la mobilitatinternacional, les propostes de col·labo-ració i d’investigació i la concepció, l’or-ganització i la gestió d’una xarxa interna-cional.

La Declaració de Barcelona inclou qua-tre punts, que són quatre principis enl’àmbit de la mobilitat jurídica.

El 8 de març passat, la Facultat d’Eco-nomia i Empresa de la UAB va acollir unaconferència titulada «La creació d’unauniversitat: el cas de la UAB», a càrrecd’Antoni Serra Ramoneda, catedràticemèrit d’Economia Financera i de Comp-tabilitat de la UAB. Serra Ramoneda ésuna persona molt destacada i vinculada ala UAB, ja que va ser un dels fundadors irectors de la UAB, en l’etapa 1980-1986, iel primer que va constituir la FundacióUniversitat-Empresa, d’Espanya.

Als anys seixanta, la universitat estavamassificada perquè només hi havia dotzecentres a Espanya. Amb l’oberturisme, vaentrar al Govern gent d’un perfil méstecnòcrata, però es tenia por d’introduircanvis, com ara donar una certa autono-mia als professors i als alumnes. Enaquest context va néixer la UAB, junta-ment amb una altra a Madrid i al PaísBasc. El terme «autònoma» prové d’unexperiment pioner per donar més auto-nomia tant al professorat com a l’alum-nat. Tot i que al principi era un centrepetit (la Facultat d’Economia nomésadmetia cent alumnes, joves i represa-liats), va tenir molt d’èxit ràpidament.Posteriorment, a causa de la demandad’estudiants, es va decidir ampliar les ins-tal·lacions i construir el campus quetenim ara.

ACORDS DEL CONSELL DE GOVERN DEL DIA 7 D’ABRIL Més informació: www.uab.cat/realcions-institucionals

NOU MODEL DE PROGRAMACIÓEs presenta el nou model per a la progra-mació docent dels títols de grau i de post-grau de l’EEES.

NORMATIVA D’ACCÉS ALS ESTUDISS’aprova la normativa d’accés als estudisuniversitaris de grau de la UAB.

ACCIONS PROPEDÈUTIQUESS’aprova la modificació de la normativasobre accions propedèutiques a la UAB.

NOUS TÍTOLS DE MÀSTERSS’aprova la proposta de creació de títolsde màsters i diplomatures de postgraupropis.

TITULACIONS DE SEGON CICLES’aprova l’inici del procés d’extinció detitulacions de segon cicle per al curs2010-2011, d’acord amb la normativasobre l’extinció dels plans d’estudi d’en-senyaments estructurats d’acord ambordenaments anteriors al reial decret1393/2007.

ESCOLA SUPERIOR D’ARXIVÍSTICAS’aprova l’adscripció de l’Escola Superiord’Arxivística i la Gestió de Documents.

CREACIÓ DE LA UNITAT DOCENTDE L’HOTEL PARC TAULÍS’aprova la creació de la Unitat Docent dela Corporació Sanitària Parc Taulí.

SEU ELECTRÒNICA DE LA UABS’aprova el reglament d’establiment ifuncionament de la seu electrònica de laUniversitat Autònoma de Barcelona, elqual es posarà en funcionament dins untermini de tres mesos.

DOCTOR HONORIS CAUSAS’aprova nomenar el senyor Jean Vezindoctor honoris causa de la UAB, a pro-posta de la Facultat de Filosofia iLletres.

TEXTOS NORMATIUSS’aprova l’encàrrec d’actualització, refo-sa i difusió de textos normatius de la UABi criteris per a la seva realització.

CAMPUS 05

Enguany la Universitatha tingut un estand propiper mostrar la seva recercaa l’espai Recerca en Acció

La UAB va ser present, un any més, al Salóde l’Ensenyament –pavelló 2–, que va tenirlloc del 17 al 21 de març, i al Saló Futura–pavelló 5–, el saló dels màsters i post-graus, els dies 19 i 20 de març, al recinte deMontjuïc de Fira de Barcelona. Aquestsdies, la UAB va informar sobre els estudis iels serveis que oferirà el curs 2010-2011,un any marcat per la implantació de l’es-pai europeu d’educació superior.

En aquesta edició del Saló, a més, laUAB va tenir un estand propi a l’espaiRecerca en Acció, una zona creada per talque els joves de quinze a divuit anys

La demanda d’informació va ser constant. A dalt, a l’esquerra, una imatge del Saló Futura. A la dreta, un dels cent trenta professors que van estar informant al Saló.

L’estand de la UAB a l’espai Recerca en Acció.

L’estand de la UAB al Saló de l’Ensenyament va ser, un any més, un dels més concorreguts.

poguessin viure la ciència en directe ambactivitats divulgatives i experimentscientífics.

Al Saló van destacar els graus de novacreació de Ciència i Tecnologia delsAliments; Nanociència i Nanotecnologia–estudis únics en el mapa universitariespanyol–; Comptabilitat i Finances;Empresa i Tecnologia; i Gestió d’Em-preses. Aquest saló és la cita líder aEspanya del món educatiu, que visiten,cada any, al voltant de 75.000 joves a larecerca d’informació per decidir el seufutur acadèmic i professional.

L’estand de la UAB va ser, un any més,un dels més concorreguts. Milers d’estu-diants, principalment de primer i segonde Batxillerat, van adreçar-s’hi per infor-mar-se de les diferents titulacions. LaFundació UAB també va informar de laseva oferta acadèmica i dels serveis dequè disposa, com ara la Vila Univer-

La UAB, als salons de l’Ensenyament i Futura

sitària. En total, més de cent setanta per-sones van informar els futurs estudiants,entre estudiants, tècnics de comunicaciói professors. Concretament, més de centtrenta professors de les diferents titula-cions i prop de quaranta persones de l’À-rea de Comunicació.

PRESÈNCIA AL SALÓ FUTURALa UAB també va ser present al SalóFutura, on va proporcionar informaciósobre els estudis de postgrau i els màstersoficials a les persones interessades aampliar la seva formació. L’estand de laUniversitat Autònoma de Barcelona, decinquanta metres quadrats, estava estruc-turat en sis punts d’atenciópersonalitzadaamb ordinadors amb connexió a Internet.Per aquest estand van passar unes duesmil persones. El perfil del visitant és unapersona a punt de finalitzar estudis degrau que busca una especialització.

CAMPUS06

El 17 de març passat va tenir lloc el lliura-ment dels Premis Mots Passants deTraducció Literària 2010, a l’auditori de laFacultat de Filosofia i Lletres. Aquestspremis, organitzats pel Departament deFilologia Francesa i Romànica, guardo-nen la millor traducció d’un llibre escriten llengua francesa, publicat en català ien castellà, durant l’any anterior. El guar-dó pretén dignificar, amb un reconeixe-ment oficial, la feina dels traductors i,alhora, la literatura de qualsevol gènerede l’àmbit francòfon. En aquesta edició,la segona, el premi a la millor traducciódel francès al català ha recaigut en Anna

Es lliuren els Premis MotsPassants de Traducció Literària

Casassas, per El manuscrit trobat aSaragossa, de Jan Potocki. El premi a lamillor traducció del francès al castellàha estat atorgat a Carlos Manzano, perEl tiempo recobrado, de Marcel Proust. Elsguanyadors han rebut un volum de lesobres completes de Maupassant, autorfrancès de contes, corresponent a lesnovel·les publicades a la prestigiosacol·lecció «La Pléiade», i un diploma.Durant l’acte –al qual van assistir repre-sentants d’escoles del Quebec i la deganade la Facultat, Teresa Cabré– també esvan lliurar els premis del concurs d’unrelat o curtmetratge realitzat en francès.

BREUS

Acord per crear un institutllatinoamericà d’estudis jurídics

Esteve Riambau, nou directorde la Filmoteca de Catalunya

Muriel Casals, presidentad’Òmnium Cultural

PREMIS

El professor del Departament de ComunicacióAudiovisual i de Publicitat de la UAB EsteveRiambau ha estat nomenat recentment direc-tor de la Filmoteca de Catalunya. Riambau éshistoriador, crític i realitzador cinematogràfica banda de ser llicenciat en Medicina. És autorde més d’una trentena de llibres sobre histò-ria del cinema que inclouen estudis monogrà-fics sobre diversos directors.Ha dedicat una particular atenció a la figura

d’Orson Welles, materialitzada en diversos lli-bres. A més de la seva tasca docent i investi-gadora, ha codirigit llargmetratges documen-tals.

La professora de Fonaments d’Anàlisi Econò-mica, Muriel Casals Couturier, del Departamentd’Economia i d’Història Econòmica, va ser elegi-da, el mes de març passat, presidenta de la insti-tució Òmnium Cultural. És la primera dona queocupa aquest càrrec. Muriel Casals ha estat vice-rectora de Relacions Internacionals i Cooperaciói representant de la UAB a la Xarxa Vivesd’Universitats. És col·laboradora habitual del set-manari El Temps i del programa Economia iEmpresa, de Catalunya Informació. Ha estatmembre del consell d’administració de laCorporació Catalana de Ràdio i Televisió i mem-bre del Consell Català del Moviment Europeu.

Premi Ciutat de Sant Cugatper a Arcadi Oliveres

El professor del Departament d’Economia Apli-cada Arcadi Oliveres Boadella ha estat guardo-nat amb el premi extraordinari dels PremisCiutat de Sant Cugat de l’edició de 2009. El guar-dó ha estat concedit en reconeixement a la sevaexcel·lent trajectòria com a defensor de la pau,dels drets humans i la justícia social, per haverestat un dels fundadors de la Universitat Inter-nacional de la Pau i per organitzar-ne cada any aSant Cugat el curs d’estiu. Aquests premis elsconvoca l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallèsper distingir les persones o entitats que han tin-gut un ressò especial en els àmbits social, cultu-ral, científic, econòmic, polític o esportiu.

La UAB ha signat un acord amb CelerFaculdades, una associació universitàriadel Brasil, que obre les portes a la futuracreació de l’Institut Interuniversitari Celer-UAB d’estudis avançats en ciències jurídiquesi socials per a Llatinoamèrica. El convenitambé preveu l’edició d’una publicació,la posada en marxa de cursos de potsgrauconjunts i l’organització de trobades. L’acordha estat impulsat pel professor ViníciusMozetic, de Celer Faculdades, i per lesprofessores Judith Solé i Maria Ysàs,del Departament de Dret Privat de la UAB.El conveni va ser signat, el 23 de març,per la vicerectora de Relacions Internacionalsde la UAB, Mercè Unzeta, i per FernandoSantin, representant de Celer Faculdades.

CAMPUS 07

El grup de recercaMOSSA ha desenvolupataquest recurs adreçatals infants de 6 a 12 anys

El Grup de Recerca MOSSA, del De-partament d’Antropologia Social iCultural, ha col·laborat amb el ComitèCatalà de l’ACNUR (Agència de l’ONUper als Refugiats) en el desenvolupa-ment de «Jo em dic Brisa, i tu? Itinerarissobre refugi i asil per a l’educacióprimària», un nou recurs educatiu quees va presentar el 18 de març passat aCaixaFòrum Barcelona.

El nou recurs educatiu inclou mate-rials per aproximar-se al coneixementdels fenòmens del refugi i asil amb nens

Un nou recurs educatiu sobrerefugi i asil amb l’ACNUR

i nenes de 6 a 12 anys, i està estructurat apartir d’un relat il·lustrat que planteja eldesenvolupament d’un conjunt d’activi-tats, totes relacionades amb els nousrequeriments de la LOE i dels contingutsde l’assignatura d’Educació per a laCiutadania i els Drets Humans. Per dur aterme les activitats, que s’articulen en sisnuclis de contingut, es disposa d’un qua-dern d’eines per al professorat i d’unasèrie de materials lúdics i audiovisualsper implicar-hi tot el centre escolar i lesfamílies. Aquesta proposta l’ha desenvo-lupat el Grup de Recerca MOSSA de laUAB, que dirigeix la professora Pepi Soto,i forma part d’un projecte del ComitèCatalà de l’ACNUR, que té el suport del’Agència Catalana de Cooperació alDesenvolupament i de l’Ajuntament deBarcelona.

El 26 de març passat, el campus de laUAB es va convertir en l’escenari d’unademostració amb gossos ensinistrats peral rescat. I és que l’Escola de Prevenció ide Seguretat Integral de la UAB és pione-ra a l’hora de formar personal que ensi-nistra gossos, sigui per a feines de rescato per ajudar persones amb alguna disca-pacitat.

La primera demostració va ser unràpel. El guia amb el seu gos Flecher, unretriever del Labrador de quatre anys,van passar d’un edifici a un altre mit-jançant una tirolina. Aquest mètode es faservir per passar el gos a una zona de res-cat inaccessible i, així, començar a bus-car la persona en perill.

A continuació va ser el torn de Zen, unpastor alemany, amb la seva guia, la Ruth.Als encontorns del bosc, la Ruth va donarl’ordre al Zen de buscar una personaamagada. Després d’ensumar l’ambient ide donar voltes durant uns minuts, el gosva començar a bordar per indicar a laseva guia la posició de la persona troba-da. Una altra demostració va consistir abuscar, en una sala, una substànciaprohibida. En aquest cas, el gos, desprésd’ensumar durant una estona, va trobar

la substància amagada i s’hi va asseure,indicant que allà hi ha alguna cosa.

Però els gossos no només s’ensinistrenper al rescat, sinó també per ajudar per-sones. És el cas de la Tori, una gossapigall que s’ha convertit en els ulls del’Alba, una estudiant invident de Tra-ducció i d’Interpretació de la UAB. Unaltre exemple és la Lola, una gossa ensi-nistrada per portar objectes al seu amo.Aquest cas volia mostrar que els gossosd’assistència, especialitzats en personesgrans, poden ensumar certs atacs demalalties i avisar la persona, o bé portar-li els medicaments o anar a buscar ajudaquan aquesta ja ha patit l’atac.

BREUS

Homenatge aCarmeRiera a laUniversitat Catòlica d’Amèrica

Conferència de JohnDowning a l’Incom

Demostració de gossos ensinistrats

Els dies 19 i 20 de març, la UniversitatCatòlica d’Amèrica (EUA) va retre unhomenatge a Carme Riera, catedràtica delDepartament de Filologia Espanyola de laUAB, en un congrés que va tenir lloc al’Edward J. Pryzbyla University Center,a Washington (EUA). La trobada portavaper títol «Estudios transatlánticos en la obrade Carme Riera: voz, escritura e identidad»i estava coorganitzada per l’Ambaixadad’Espanya als Estats Units, l’Institut RamonLlull, el Center for Catalan Studiesi el Departament de Llengües i LiteraturesModernes de la Universitat Catòlicad’Amèrica. Al llarg de diverses sessions, vanintervenir experts provinents de diferentsuniversitats espanyoles i nord-americanes.Carme Riera és, a més de catedràticade literatura espanyola i especialista en elSegle d’Or, escriptora en llengua catalana.Ha rebut diferents premis, com per exempleel Prudenci Bertrana, el Ramon Llull, elJosep Pla, el Lletra d’Or, el Joan Crexells,el de l’Associació d’Escriptors en LlenguaCatalana i el Nacional de Narrativa de lesLletres Espanyoles, entre molts d’altres.

John Downing, professor de la Universitatd’Illinois Meridional (EUA) i autor de RadicalMedia: the political experience of alternativecommunication (1984; reedició 2001),va participar en una sessió de treballdel 15 al 18 de març a la UniversitatAutònoma de Barcelona, convidatper la Càtedra Unesco de Comunicacióde la UAB. Downing va reflexionar sobre elsdiferents termes amb què es denominenels mitjans comunitaris i la seva relació ambels moviments i xarxes socials.A la conferència «Mitjans comunitaris,moviments socials i xarxes», acollidaper la Fundació Cidob el passat 15 de març,John Downing va repassar el que ellanomena «mitjans dels moviments socials».L’expert va emfatitzar que cada termeincorpora i exclou certs aspectes a mésde posseir diferents connotacions en funciódel context polític, social i cultural.La interacció d’aquests mitjans ambels moviments socials va ser l’altre focusde la intervenció del professor.

CAMPUS08

http://www.uab.cat/informacio-estudis-uab

La Universitat Autònoma de Barcelona ha creat una web específica per alsfuturs estudiants. Aquesta pàgina conté tot un seguit d’informacions quepoden interessar als alumnes que estiguin interessats en la UAB.Així, en aquesta pàgina, a la part central es pot veure el nou vídeo promo-

cional de l’Autònoma de la campanya que porta per lema «L’Autònoma s’hade viure».Des de la portada també s’accedeix a tota la informació relativa als nous

graus i als graus que ja no són nous, classificats per àrea de coneixement:Biociències, Ciències, Ciències Socials i Jurídiques, Arts i Humanitats iCiències de la Salut. La web també permet accés a les pàgines de la VilaUniversitària i als serveis que té el Campus, i incorpora també un enllaç ala pàgina de la UAB creada per aclarir tots els dubtes sobre la nova selecti-vitat. Aquesta web està en català i en castellà.

EL WEB

Sociologia i turisme centrenel simposi i workshop anuals

L’Escola de Turisme i de Direcció Hote-lera de la UAB va organitzar, els dies 3 i 4de març, a l’Hotel Serhs Campus, la nove-na edició del Simposi, un debat anualsobre qüestions rellevants per al sectorturístic, que enguany va tenir com a temacentral «Aportacions de la sociologia a lacomprensió i praxi del turisme».

També va tenir lloc la tretzena ediciódel Workshop, una trobada entre escola iempresa on s’estableixen contactesadreçats a la inserció dels titulats en elmón laboral. S’hi van presentar quatre

ponències: Manuel Cuenca, director del’Instituto de Estudios de Ocio de laUniversitat de Deusto; Alejandro Man-tecón, professor de sociologia de la Uni-versitat d’Alacant; i Adonis Rhamouni,director de l’agència Aspasia Travel.L’analista Pau Morata va cloure l’acteparlant sobre la creació de productesturístics basats en best-sellers, pel·lículesd’èxit o sèries de televisió, una activitatde màrqueting turístic recent i en auge.

Pel que fa al Workshop, la trobada vaacollir vint-i-una empreses destacadesdel sector turístic, hoteler i de lleure, quevan establir contactes amb més de dos-cents estudiants de segon i tercer curs deTurisme i Direcció Hotelera, els qualsvan tenir l’oportunitat d’entrevistar-seamb responsables de recursos humansde les empreses assistents.

Tenen lloc el IX Simposii XIII Workshop de l’EscolaUniversitària de Turismei de Direcció Hotelera

Darrerament, en l’àmbit de la docèncias’han produït les modificacions següents:el dia 2 de febrer, el professor Xavier GiróMartí va passar a dirigir el Departamentde Mitjans, Comunicació i Cultura; des delmateix dia, el professor José Manuel PérezTornero és director del Departament dePeriodisme i de Ciències de la Comunicació;el professor del Departament de BiologiaAnimal, de Biologia Vegetal i d’EcologiaFrancisco Lloret Maya va passar a ser adjuntdel Vicerectorat de Personal Acadèmic el 19de febrer; i, finalment, la professora MariaPilar Aluja París és directora del Departamentde Biologia Animal, de Biologia Vegetali d’Ecologia també des del 19 de febrer.

Canvis en el PDI

NOMENAMENTS

J. L. Terrón, director de l’Incom

El professor José Luis Terrón Blanco, delDepartament de Comunicació Audiovisuali de Publicitat I, ha estat elegit nou directorde l’Institut de la Comunicació (Incom) de laUAB, en substitució del professor Miquel deMoragas i Spà, fundador i director de l’Incomdes de la seva creació l’any 1997 fins al 2009.José Luis Terrón Blanco va ser elegitpel Consell de l’Institut el 9 de desembrede 2009. Terrón es presentava com a úniccandidat a director i, des del 2008, n’era elsubdirector. L’Incom és un institut de caràcteruniversitari dedicat a l’estudi dels diversosaspectes de la comunicació. Recerca,formació, divulgació i prestació de serveisen comunicació són els seus objectius.

09

RECERCA

Una recerca ha contribuïta atiar el debat científicsobre la data d’apariciód’aquests homínids

El treball, publicat al Journal of HumanEvolution, ha estat coordinat per RafaelMora, catedràtic de Prehistòria i directordel Centre d’Estudis del Patrimoni Ar-queològic de la Prehistòria (CEPAP-UAB),i hi han participat Jorge Martínez-Moreno, investigador d’aquest mateixcentre; i Ignacio de la Torre, professor del’Institute of Archeology del UniversityCollege of London.

La investigació s’ha dut a terme a laCova Gran (Lleida), un abric de gransdimensions i un dels escassos jacimentsarqueològics europeus que permetenestudiar el que en paleoantropologia esdenominen «transicions», fases crítiquesen què es detecten transformacions iremodelacions essencials per reconstruirla història de la nostra espècie.

Els investigadors hi han recuperatmaterials del paleolític mitjà, atribuïblesa Homo neanderthalensis, i del paleolíticsuperior, que corresponen a Homo sa-piens, i que es van trobar separats entresi per un estrat estèril de sediments. Lestroballes reforcen la hipòtesi que no hi

va haver interacció ni convivència entreels Homo sapiens i els neandertals, alcontrari del que defensen altres recer-ques, tot i que no descarten que amb-dues espècies habitessin en una matei-xa zona fa entre 40.000 i 30.000 anys,període en el qual habitualment se situala «transició» de paleolític mitjà al supe-rior.

Les mostres de la Cova Gran, datadesper carboni 14 (14C), refereixen una anti-guitat d’entre 34.000 i 32.000 anys persituar temporalment el reemplaçamentbiològic dels neandertals pels Homosapiens. Aquestes dates difereixen de lessuggerides en altres recerques arqueolò-giques, la qual cosa ha fet que els investi-gador discuteixin la validesa de la tècni-ca del 14C per datar restes tan antigues.

Entre els materials trobats atribuïbles aHomo sapiens destaquen diversos car-gols marins perforats, fet que denota l’e-xistència d’un llenguatge simbòlic i d’u-nes capacitats cognitives que no es cons-taten durant el paleolític mitjà.

Un model simula l’efecte dels gens en el desenvolupament

Investigadors de la UAB i de la Universitatd’Hèlsinki (Finlàndia) han desenvolupatun model que descriu, amb realisme,l’acció dels gens sobre l’organització deles cèl·lules i, per tant, sobre la morfolo-gia de tot l’organisme. El model descriucom un grup de cèl·lules idèntiques s’or-ganitzen per formar una estructura com-plexa tridimensional, com es produeixenles diferències entre individus a partir depetis canvis genètics, i quines són lesinteraccions entre els gens responsablesd’aquestes diferències. La recerca s’ha

centrat en el desenvolupament i l’evolu-ció de les dents en una població defoques del llac Ladoga, a Rússia, però lesconclusions són d’abast general. El tre-ball, publicat a Nature, presenta unmodel matemàtic que integra totes lesinteraccions conegudes en el desenvolu-pament de les dents per predir de formaquantitativa com són, en l’adult, i com esdesenvolupen. El model ha estat desen-volupat per Isaac Salazar Ciudad, investi-gador Ramón y Cajal i professor deGenètica del Departament de Genètica i

de Microbiologia de la UAB, en col·la-boració amb Jukka Jernvall, investigadorde la Universitat d’Hèlsinki. Salazar in-vestiga els mecanismes genètics i dedesenvolupament de l’evolució morfolò-gica en animals. Ha treballat en el desen-volupament de la mosca del vinagre i enles dents de mamífers i també en elsfonaments teòrics de la teoria evolutivaactual. Va fer la tesi doctoral a Barcelonai una estada postdoctoral a l’Institut deBiotecnologia de la Universitat d’Hèl-sinki.

L’arribada de l’Homo sapiens a la península Ibèrica

S’han trobat diversos cargols marins perforats, fet que denota l’existència de llenguatge simbòlic.

Les troballes reforcen la hipòtesique no hi va haver interaccióni convivència entre els

Homo sapiens i els neandertals

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

És un dels principalsgrups especialisteseuropeus en l’estudide les proteïnes fosfatases

siae, un organisme d’enorme interès bio-tecnològic i excel·lent model per a larecerca biològica. Les diverses facetes dela bioquímica, la biologia molecular i lagenòmica d’aquest llevat constitueixenels seus principals objectes d’estudi pertal d’obtenir una visió integral de la sevaresposta a pertorbacions del seu entorn ien la seva biologia que pugui conduircap al desenvolupament de soques d’uti-litat industrial i noves aplicacions bio-tecnològiques. Aquestes troballes podentenir aplicació en altres organismes, coml’humà. Així, investiguen aspectes comara l’homeòstasi iònica, la resposta adiverses formes d’estrès o la regulaciódel cicle cel·lular.

Una de les línies de recerca més relle-vants del Grup de Recerca de BiologiaMolecular de Llevats té a veure amb elpaper multifuncional de certes proteï-nes. Recentment ha demostrat que pro-teïnes que es coneixien com a subunitatsreguladores de proteïnes fosfatasestambé formen part d’un complex neces-sari per a la biosíntesi del coenzim A, unamolècula essencial en tots els organis-mes eucariotes. Aquesta recerca va serpublicada el 2009 a la revista NatureChemical Biology. Ara, el grup estudia elscomponents estructurals que permetena aquestes proteïnes tenir una funció ouna altra en la cèl·lula.

Ubicat a la Unitat de Bioquímica de laFacultat de Veterinària fins aquest mesde juny, en què es traslladarà a l’Institutde Biotecnologia i de Biomedicina, delqual forma part, el grup el componen

Els membres d’aquest grup, creat fa deu anys i dirigit pel professor Joaquín Ariño.

La UAB serà, per segona vegada, l’única univer-sitat espanyola que coordini un projecte del’ERA-Net SysMO (Systems Biology of Micro-organisms), una iniciativa de finançament euro-pea transnacional per investigar els processosde dinàmica molecular que es produeixenen microorganismes unicel·lulars. AnomenatTranslucent-2, està coordinat pel Grup deRecerca de Biologia Molecular de Llevats i hiparticipen laboratoris de cinc països europeus.Translucent-2 investigarà els mòduls de

transcripció, grups de gens i xarxes genètiquesassociades específiques de cations alcalins enel llevat Saccharomyces cerevisiae.L’objectiu és obtenir dades suficients per ge-

nerar models matemàtics predictius per com-prendre els mecanismes que garanteixen lacaptació adequada i el metabolisme d’aquestscations. Aquests models es podrien fer servirper ampliar els coneixements obtinguts en elllevat a organismes més complexos, com araplantes o humans.

Conèixer més els llevats

Grup de Recercade Biologia Molecular de Llevats

El Grup de Recerca de Biologia Mole-cular de Llevats és un dels principalsespecialistes europeus en l’estudi de lesproteïnes fosfatases, uns enzims moltimportants en el control de processosintracel·lulars que tenen lloc a lescèl·lules eucariotes –les que formen elséssers vius–, i al llarg de la seva trajectò-ria ha descobert molts d’aquests enzimsen mamífers, plantes i llevats.

Dirigit per Joaquín Ariño, professor delDepartament de Bioquímica i de Biolo-gia Molecular, el grup va néixer l’any1990 i, quatre anys més tard, va rebre elreconeixement de la Generalitat com aGrup de Recerca Consolidat. Entre elsanys 1999 i 2006 va coordinar la XarxaTemàtica Biologia Molecular dels Llevats(CIRIT de la Generalitat de Catalunya) iva ser un dels grups participants en laseqüenciació del genoma del primereucariota: el llevat Saccharomyces cerevi-

vuit doctors, cinc doctorands i dos tèc-nics, i s’hi han dirigit tretze tesis docto-rals.

INTENSA ACTIVITAT DE RECERCADes de la seva creació, el Grup deRecerca de Biologia Molecular de Llevatsha dut a terme una intensa activitat derecerca. Dels últims anys destaca unprojecte col·laboratiu dins el programade La Marató de TV3, per al disseny dellevats útils en l’anàlisi de nous fàrmacs;i el projecte e-Tumor, centrat en l’estudide tumors cerebrals, en què ha aportat laseva experiència en microxips de DNA.

Actualment, el doctor Joaquín Ariñocoordina una ERA-Net –xarxa d’organit-zació internacional– en biologia de siste-mes de microorganismes i és un delspromotors de la Red Española deInvestigación en Levaduras, en fase dedesenvolupament. En l’àmbit interna-cional, el grup ha dut a terme nombrosescol·laboracions de recerca. En aquestsmoments fa recerca bilateral amb inves-tigadors de la República Sud-africana,Hongria i Tunísia, a més de col·laboraren altres projectes internacionals ambAlemanya, Àustria, Holanda i la Repú-blica Txeca.

El proper projecte del grup és una altraERA-Net en biologia de sistemes demicroorganismes, mentre que en carteraté dues sol·licituds de finançament per aprojectes en què el grup fa un paper des-tacat: un Consolider i una ERA-IB (Indus-trial Biotechnology), sobre el desenvolu-pament de llevats tolerants a l’àcid acètic.

11RECERCA

Recreació artística d’un exemplar de pararhabdodon (dibuix d’Óscar Sanisidro).

Membres de Prolope. Foto de J. Marie Fritz.

Fan el primer estudique ordena i estableixles relacions entre fòssilsde 29 jaciments del Pirineu

Fa seixanta-cinc milions d’anys els dino-saures «no avians» es van extingir. Lacausa va ser, molt probablement, l’im-pacte d’un o diversos meteorits sobre lasuperfície del nostre planeta. Però hi hahipòtesis que defensen que en l’època dela catàstrofe els dinosaures ja estavenpatint una extinció gradual. Per estudiarcom es va produir aquest fenomen,investigadors d’arreu del món cerquen ianalitzen fòssils de dinosaures d’aquestaèpoca: el maastrichtià, l’últim en què sesubdivideix el cretaci.

Una de les millors zones del món perestudiar aquesta època és el sud delsPirineus. Els jaciments de la zona deTremp (Lleida) i Aren (Osca) són moltrics en ossos, a Vallcebre (Barcelona) estroben abundants petjades, i a Coll deNargó són nombrosos els ous fossilit-zats.

Extinció sobtada dels dinosaures BREUS

Dins de les activitats organitzadesamb motiu de l’any temàtic 2010, dedicata la Comunicació, la UAB atorgarà el Premia les millors pàgines web dels grups derecerca. L’objectiu del guardó és reconèixerla importància de les pàgines web com aeina d’informació, de comunicació i de gestiódels grups de recerca, dissenyades per ferdifusió dels resultats i per facilitar alsusuaris informació en el seu camp específicde treball. Hi poden participar totesles pàgines web dels grups de recercade la UAB amb l’única condició que estiguinallotjades, el proper 31 de maig, en unservidor dintre del domini de la UAB

Premi a les millors websdels grups de recerca

El Centre d’Estudis i Recerca Prolope de laUAB participa en un projecte Consoliderque té com a objectiu la constitució d’unequip d’investigació, anomenat PatrimonioTeatral Clásico Español. Textos e Instrumentosde Investigación (TECE-TEI), per desenvolu-par recerca d’excel·lència internacional enl’àmbit humanístic. L’equip és el primerdedicat a la filologia que rep un ajut d’aquesttipus. En total hi participen 136 investiga-dors –dels quals Prolope n’aporta 25– de 49universitats (25 espanyoles, 15 europees i 9americanes) i de 3 centres de recerca.Aquest Consolider significa per als mem-bres de Prolope el reconeixement de més devint anys de treball d’investigació en l’àmbitde la filologia i una oportunitat únicaper continuar avançant en el coneixementde l’obra de Lope de Vega, que segueix sentel seu objectiu principal .

El Centre Prolope participaen un projecte Consolider

Els dies 8 i 9 d’abril van tenir lloc les jor-nades Llibertat Religiosa i CiutadaniaMusulmana, que es van desenvolupar alRectorat de la UAB. Aquesta trobada vaser organitzada per l’Àrea de Dret Ecle-siàstic del Departament de Dret Públic ide Ciències Historicojurídiques. S’hi vantractar temes com els dèficits jurídicsdel model actual de política religiosa,l’estatus jurídic de l’islam als païsosde la Unió Europea o el plantejament depolítiques públiques per a la gestió de ladiversitat religiosa. A la presentació deles jornades, el 8 d’abril, hi va intervenir

Llibertat Religiosa i Ciutadania Musulmanael vicerector de Transferència Social iCultural de la UAB, BonaventuraBassegoda; el director general del’Institut Europeu de la Mediterrània,Sensén Florensa; el director executiude l’Obra Social de La Caixa, JaumeLanaspa; i el president de l’AssociacióSociocultural Ibn Batuta, MohammedChaib. A la cloenda van parlar el degà deDret, J. M. de Dios; el secretari generaldel Conseil de la Communauté Maro-caine à l’Étranger, Abdelah Boussouf;i el coordinador de l’Àrea de Dret Ecle-siàstic de la UAB, Àlex Seglers.

Violeta Riera, investigadora del Depar-tament de Geologia de la UAB, en col·la-boració amb Oriol Oms (UAB), RodrigoGaete (Museu de la Conca Dellà) i ÀngelGalobart (Institut Català de Paleon-tologia), ha fet el primer estudi que orde-na i estableix les relacions entre els fòs-sils de 29 jaciments del Pirineu, sistema-titzant totes les dades en un esquemagràfic que els geòlegs coneixen com apanell de correlació. Es tracta d’un dia-grama que mostra, d’un cop d’ull, aquina època pertanyien cadascuna deles restes dels diferents jaciments.

La principal conclusió de l’estudi ésque, fins al final del maastrichtià, ladiversitat de formes de dinosaure eramolt gran. En les capes superiors delssediments, les que corresponen a lesèpoques més properes a l’extinció, elsinvestigadors han observat una grandiversitat d’espècies, que xoca frontal-ment amb la hipòtesi de l’extinció gra-dual. La recerca també ha mostrat un fetsorprenent: la presència als Pirineus d’ungrup de dinosaures d’origen asiàtic just eldarrer milió d’anys abans de l’extinció. Larecerca s’ha publicat a la revista Palaeo3.

12 RECERCA

Desenvolupen una nova manera de fer neu artificial més econòmica

Investigadors del Centre d’Investigacióen Nanociència i Nanotecnologia, CIN2(ICN-CSIC), institut del Parc de RecercaUAB, han ideat un sistema per fer neuartificial mitjançant un nucleador de gel«perfecte», fabricat a partir de micropar-tícules i nanopartícules de minerals nocontaminants.

El projecte permetria millorar la quali-tat de la neu artificial i reduir-ne el cost,i faria menys perjudicial l’ús d’additius.Els científics exposen tres raons que fan

El Grup Interdisciplinari per a la Pre-venció i l’Estudi de les Pràctiques Tra-dicionals Perjudicials (GIPE/PTP), delDepartament d’Antropologia Social iCultural de la UAB, ha presentat el Mapade la Mutilació Genital Femenina (MGF)a Espanya.

Entre les conclusions de la recerca des-taquen dues dades: el 80 % de les noiesamb risc de patir mutilació resideixen aCatalunya, i la població immigrada ensituació de risc s’ha incrementat un 43 %en tres anys. Els investigadors han pre-sentat també l’edició de nous materialsper a la prevenció d’aquesta pràctica, ihan dissenyat un currículum acadèmici un manual per a professionals i estu-diants de salut de Gàmbia.

L’objectiu del Mapa de la MutilacióGenital Femenina a Espanya és caracte-ritzar demogràficament, per sexe i edat, ilocalitzar en el territori, la població de lesnacionalitats estudiades que practiquenMGF i que resideixen a Espanya. El mapapermet estimar-ne el nombre i situar, enel territori, les noies amb risc potencial,així com també conèixer el tipus d’MGFque s’ha practicat a les dones adultes.

L’estudi mostra que a Espanya s’haincrementat la població infantil proce-dent dels països on es practica MGF.L’any 2005 hi residien unes set mil noies

Presenten el mapa de mutilació genital a Espanya

Catalunya concentrael 80% de les noies ambrisc de patir mutilaciógenital a Espanya

d’entre 0 i 14 anys, mentre que l’any 2008se superen les deu mil. Aquest incre-ment, un 43 % en tres anys, és fruit quasiexclusivament de l’increment en el grupd’edat d’entre 0 i 4 anys, que ha passat de3.600 noies a 6.000.

Catalunya concentra gairebé el 80 % dela població gambiana (la de risc superiorde patir la pràctica) resident a Espanya,

que aquest nucleador sigui una einaquasi ideal per fabricar neu. La primeraés que és un sistema que permet modifi-cacions i adaptacions segons les necessi-tats.

A més, la tecnologia necessària perfabricar les partícules nucleadores i elrecobriment de molècules ja s’utilitza enmolts camps, com ara la cosmètica.Finalment, cal destacar que es tractad’un producte segur i sostenible, ja queles partícules usades es troben en el

medi natural i són innòcues i no conta-minants. Aquestes es degraden fàcilmentper l’acció solar i es troben també en l’ai-re que respirem i dins el nostre propi cos.

Aquesta línia de recerca, a càrrec deldoctor Albert Verdaguer, dins del grupSmall Molecules on Surfaces del CIN2,facilitaria l’estalvi i, de passada, alleuge-riria les conseqüències per al mediambient. D’aquí a un parell d’anys, larecerca podria aplicar-se comercialmenta les estacions d’esquí.

Amb les dades recopilades s’ha creat un mapa i s’ha editat un manual.

Una de les conclusions és quela població immigrada en

situació de risc ha augmentatun 43% en tres anys

és el municipi amb la presència més grande població infantil femenina, amb 136noies de nacionalitat gambiana i 287 delconjunt de la resta de països estudiats,també amb risc d’MGF.

LA INVESTIGADORA ADRIANA KAPLANEl Mapa de la Mutilació GenitalFemenina a Espanya ha estat elaboratper la professora del Departament d’An-tropologia Social i Cultural de la UAB idirectora de la Càtedra de Transferènciadel Coneixement del Parc de RecercaUAB-Santander, Adriana Kaplan, investi-gadora principal del Grup Interdis-ciplinari per a la Prevenció i l’Estudi deles Pràctiques Tradicionals Perjudicials(GIPE/PTP), i per l’investigador AntonioLópez Gay, en el context de l’«Obser-vatori Transnacional d’Investigació Apli-cada a Noves Estratègies per a la Pre-venció de la MGF. Un enfocamentcircular Gàmbia-Espanya. La iniciaciósense mutilació».

amb més de 4.000 persones. Els munici-pis costaners situats a les comarques delMaresme, la Selva i el sud del BaixEmpordà acullen la major part de lapoblació gambiana. Més de 500 noiesgambianes resideixen al Maresme i mésde 250 a la comarca de la Selva. Mataró

13

COMUNITAT

La periodista Núria Ribóva pronunciar una xerradasobre la dona a la políticanord-americana

Com cada any, la UAB ha volgut donarsuport al Dia Internacional de la DonaTreballadora, el 8 de març, i va organitzaruna jornada institucional, la cinquena,que va tenir lloc el dia 11 al Rectorat.

A l’acte van ser-hi presents Ana Ripoll,rectora de la UAB; Carolina Gala, direc-tora de l’Observatori per a la Igualtatde la UAB; Teresa Torns, professora deSociologia; Maria Jesús Izquierdo, pro-fessora de Sociologia; María JoséRecoder, vicerectora de RelacionsInstitucionals i comissionada per a lesPolítiques d’Igualtat de la UAB; i NúriaRibó, periodista.

Carolina Gala va inaugurar la jornadaamb un recull de dades que mostren lapresència de la dona en diferents àmbitsde l’esfera pública. També es va referir ala importància de complir el segon Plad’Acció per a la Igualtat, posat en marxades de l’Observatori, i que pretén crearun estat d’opinió i posar de manifest elsexisme. A continuació, Teresa Torns va

Un moment de la jornada institucional que va tenir lloc al Rectorat.

A dalt, en primer pla, l’homenatjada, la professora Maria Jesús Izquierdo. A la dreta de tot, la periodista Núria Ribó.

presentar Maria Jesús Izquierdo per talde retre-li homenatge per la seva defensadels drets de les dones de la UAB.

La trajectòria d’Izquierdo es va repassaren un curtmetratge en què alguns delsseus companys parlaven sobre la sevaexperiència amb ella i de la importànciadel seu compromís amb la defensa delsdrets de les dones mitjançant, per exem-ple, l’impuls per a la creació de plans d’i-gualtat i de l’Observatori per a la Igualtat,del qual va ser la directora.

També va haver-hi un moment perrecordar Encarna Sanahuja Yll, professo-ra de la UAB, historiadora, arqueòloga iuna persona molt compromesa amb el

Dia Internacional de la Dona TreballadoraEs va retre un homenatge a la professora Maria Jesús Izquierdo

feminisme català, que ens va deixar fauns mesos.

CONFERÈNCIA DE NÚRIA RIBÓL’encarregada de pronunciar la con-ferència, emmarcada dins l’Any de laComunicació, va ser Núria Ribó. El títolde la xerrada era «De Hillary Clinton aMichelle Obama: situació de la dona a lapolítica nord-americana», un tema queRibó coneix molt bé gràcies als seus anyscom a corresponsal a Washington.

La periodista va posar de manifest lagran dificultat de les dones per accedir ala política als EUA, ja que «encara és unmón restrictiu i elitista». Ribó va fer unrepàs de com van evolucionar les darre-res eleccions nord-americanes emfatit-zant el sexisme que els mitjans de comu-nicació van reproduir. Tot i així, ambHillary al capdavant de la política exte-rior nord-americana, s’està demostrantque una dona pot liderar una àrea que,històricament, s’ha considerat un feud’homes. Ribó va concloure que, tot i elsprogressos, les enquestes als EUA vanposar de manifest que la «societat vota-ria abans un home negre que una donablanca».

La directora de l’Observatoriper a la Igualtat, Carolina Gala,va destacar la importància

del Pla d’Acció per a la Igualtat

LA COLUMNA DEL MIL·LENNI

COMUNITAT14

Seguint la tradició dels darrers anys, laUAB organitza un conjunt d’activitatsculturals i participatives lligades a la fes-tivitat de Sant Jordi. Les activitats esdesenvoluparan entre el 21 i el 23 d’abril,i estan organitzades per la FundacióAutònoma Solidària, l’ETC i el Serveid’Activitat Física (SAF) de la UAB. Lesactivitats tindran lloc a la plaça Cívica, al’Edifici d’Estudiants i al cinema i el teatrede l’ETC.

Al llarg d’aquests dies, hi haurà parade-tes a la plaça Cívica amb informaciósobre iniciatives solidàries, llibres sobresalut, etc. També es podran visitar exposi-cions sobre la violència de gènere i sobreel voluntariat, i una mostra fotogràficaamb obres de Pepo Sobiranas. Així

Setmana Cultural i Solidària a la UAB

La neu emblanquina el campus

La neu va emblanquinar el campus de Bellaterra el dia 8 demarç, dia de la gran neva-da a Barcelona i rodalia, i va deixar imatges sorprenents i inaudites del campus per atots els que formem part de la comunitat universitària. A causa de la considerablenevada que queia i de les previsions meteorològiques, es va ordenar l’evacuació delcampus a les 14 hores. L’endemà, el campus va romandre sense activitat ni acadèmi-ca ni laboral. La neu va quallar de valent i ens va deixar algunes instantànies com lesque aquí teniu.

Xavier Muñoz i Pujol, antic empresari deltèxtil, home de lletres i activista políticsota el lema del compromís cívic, ha estatdurant els últims nou anys el president del’Associació d’Amics de la UAB.«Vaig arribar amb corbata i me’n vaig

sense», va dir el dia del seu relleu. Lafrase, dita per un home que va endegaruna empresa tèxtil l’especialitat de laqual van ser les corbates que va vendreper tot el món amb l’eficàcia de l’empre-nedor català, té un significat gairebémetafòric: de la productivitat a la desinhi-bició intel·lectual i creativa. Només lesempentes de la globalització i la crisi deltèxtil van portar a Muñoz a un canvi d’ac-tivitat.Polític i home lletraferit, va estar a prop

de Jordi Pujol abans de la creació deConvergència en aquell aplec de cristiansque es van oposar al franquisme i que esconeixia com a CC. Després, com acol·laborador i home de confiança dePasqual Maragall, va desenvolupar unafructífera tasca política.En els seus llibres de memòries, De

dreta a esquerra i Negocis privats i dèriespúbliques, explica amb un estil suggestiui ple de vida la seva peripècia política i fasengles retrats de Jordi Pujol i de PasqualMaragall que no tenen res a envejar alsretrats dels grans biògrafs sobre perso-natges públics. Amb trets definits i perso-nals, descriu els dos líders que ha tingutCatalunya els últims quaranta anys.Doncs bé, aquest personatge d’acció i

dotat per a les lletres (cal recordar tambéles seves obres Muñoz: Ramonet, societatil·limitada, una crònica de l’empresariprotegit pel franquisme sota la truculèn-cia dels anys de la fam i de l’estraperlo, ila recentment publicada Un llarg hivern),va ser escollit el 2001 per dirigir l’As-sociació d’Amics de la UAB, creada entemps del rector Ramon Pascual, un altrevisionari que va somiar en el sincrotró.L’Associació ha rebut un nou impuls

aquests anys en dinamitzar l’activitatentre els seus socis creant un seguit depremis i guardons per a personatges de lavida científica, de la cultura i de la política,que han servit per aproximar la UAB a lasocietat.Cal agrair a Xavier Muñoz la seva dedi-

cació i el seu entusiasme per la UAB idesitjar al seu successor, el periodistaAntonio Franco, un gran èxit.

Antoni Merino

mateix, hi haurà actuacions musicals (dela música clàssica del Cor i Orquestra alfunk-jazz del Combo; també hi hauràlloc per al pop-rock d’autor amb l’ArturMartí Band, un dels grups seleccionatsen la convocatòria Autònoma Actuad’enguany), una preestrena sorpresa decinema, una gimcana, etc.

D’altra banda, el SAF realitzarà una jor-nada de portes obertes el dia 23 d’abrilque permetrà l’accés lliure a les sevesinstal·lacions de 7.30 a 17 h. I, el dia 22,organitzarà competicions de bàsquet3 x 3 i de futbol 5 x 5.

El dijous 22, a les sales d’exhibició artís-tica es mostrarà la feina de l’Aula deDansa i s’organitzarà un concurs de ballamb catifa de ball i karaokes.

Un empresari a l’acadèmia

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

LIBERTAD, SEGURIDAD Y TRANSFORMACIO-NES DEL ESTADO. Joan Lluís Pérez Francesch(coord.). Barcelona: Institut de CiènciesPolítiques i Socials, 2009.En aquest llibre col·lectiu es reprodueixendiverses anàlisis que permeten reflexionarsobre les transformacions de l’estatdes de la perspectiva del dret constitucional,i observar com les tensions entre llibertati seguretat plantegen noves maneresd’entendre el dret públic en el si de l’estatde dret. S’hi posa de manifest no tan solsun problema jurídic sinó també una qüestiómoral, ja que afecta col·lectivament. Es tracta,a més, de concebre el dret constitucionalcom un conjunt de regles jurídiques al serveide la llibertat, on aquesta llibertat no potsituar-se en el mateix pla que la seguretat.

CANÇONS QUE CAL SABER. Anna Costal(coord.). Barcelona: Pòrtic, 2010.Recull de les 44 cançons catalanes méspopulars del segle XX: des de l’inici de laCatalunya moderna, en què s’harmonitzavenla majoria de balades antigues i cançons deNadal, fins a la Catalunya que mirava el noumil·lenni a ritme de pop rock, passant per lescançons de lluita per les llibertats del paísi les melodies d’altres continents que hemadoptat i fet nostres. El grup de recercade la UAB Les Músiques en les SocietatsContemporànies ha publicat el recull. El llibreinclou la partitura, la lletra completa i uncomentari sobre la història de cada cançó.

Fins al 17 de maig hi haurà una àmpliaoferta d’espectacles on participen elsgrups estables i els tallers de creació de laUAB, formats per estudiants, professors iPAS.

Enguany, l’Etcenari va inaugurar elTaller de Creació d’Espectacles ambel número Cel·la 44 (Cinc anys en la vidai obra d’Ernst Toller), de Feliu Formosa.L’obra va tenir lloc el 14 d’abril a les 18 h,i es va repetir el dia 15 a les 14 i les 18 h.

Hi ha previstos vuit espectacles més,units pel risc, l’experimentació i el rigorpropis del context universitari: Jardí deles Tangents (21 d’abril a les 18 h i 22 d’a-bril a les 14 h), Play Timer (22 d’abril a les14 h), Perpetuum Mobile (21 i 22 d’abril ales 18 h), Històries mínimes (4 de maiga les 17 h), La vibració de les metamorfo-sis (resultat del Projecte d’EuroregióPirineus Mediterrània, el 5 de maig, a les14 h), La cacera de l’ànec, d’Alexander

Vampilov (12 de maig a les 18 h i 13 demaig a les 14 i les 18 h), 7 cops Bach (19de maig a les 18 h i 20 de maig a les 14 iles 18 h) i 98 % Funk 2 % Jazz (26 de maiga les 14 h).

A més, el 27 de març, va tenir lloc elconcert de primavera, en el qual es vaestrenar l’obra Ara és demà, de XavierGonzález, i interpretada per un cor i unaorquestra. També es van interpretarobres de Bartók, Saint-Seans, Fauré,Debussy i Sibelius, entre molts d’altres.

MÉS DE VINT ANYSL’ETC-Cultura en Viu promou la culturaentre els estudiants universitaris. Peraixò, des de fa més de vint anys, dónasuport als tallers i cursos culturals quel’ETC ofereix a tots els membres de laUniversitat.

Es tracta de les Aules de Dansa, Músicai Teatre, que acullen els grups estables itots els cursos i tallers artístics. Per talde poder mostrar tota la feina feta i fergaudir la comunitat universitària, cadaany l’ETC-Cultura en Viu prepara l’Et-cenari, una mostra dels millors especta-cles creats a la Universitat Autònoma deBarcelona.

Des del mes de gener passat, el GrupSoteras ha assumit la concessió del res-taurant La Plaça, a la plaça Cívica, ambl’objectiu de millorar-ne l’oferta gas-tronòmica amb productes de qualitat,per adaptar-la als nous gustos i fer-laaccessible a totes les butxaques, i donarun servei òptim a la comunitat univer-sitària. A la zona d’autoservei del primerpis es pot trobar un menú diari; com anovetats, s’han incorporat a l’oferta unmenú vegetarià i un extens bufet lliured’amanides i plats freds.

A la zona de cafeteria de la planta baixas’ha augmentat l’oferta d’entrepans, piz-zes i plats combinats, que canvien set-manalment. Finalment, per a la zona delrestaurant Erasmus, s’ha creat un menúmés elaborat, amb una àmplia selecciód’amanides, verdures al vapor i carns i

Les noves produccions de lesaules de Dansa, Música i Teatre

Canvi al restaurant de la plaça Cívica

A l’abril es dóna el tret desortida a l’Etcenari, el cicleque mostra les produccionsdels grups estables

peixos a la planxa. Està previst que moltaviat s’oferiran menús temàtics, com perexemple el Menú Calçotada o el MenúInternacional, per fer encara més varia-da la selecció d’àpats per a la comunitatuniversitària. Es pot consultar el menúdiari i fer arribar suggeriments a:http://blogs.uab.cat/barpcivica.

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquest professord’història medieval dela Universitat de Nantes

L’ENTREVISTA16

Les religions s’han entès bé entre ellesalguna vegada?Sí. A l’antiguitat pagana sobretot. Era mésfàcil. Per exemple, els romans tenien elsseus déus i els egipcis els seus, i no hihavia problema perquè una persona ado-rés al mateix temps Júpiter i Isis. Les reli-gions monoteistes que van sorgir despréseren menys tolerants.

I amb elles van arribar els conflictes?Al principi no. El sorgiment del judais-me va imposar el monoteisme. Aquestaidea del déu únic, juntament amb d’al-tres, va ser assumida posteriorment pelcristianisme i per l’islam. Això va fer quecompartissin al principi moltes ideesen comú, encara que amb diferències

John Tolan

l’autònomaL’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: María Jesús Delgado,Rebeca Escolano, Miguel Ángel Linares,Octavi López, Antoni Merino, JordiMora, Sònia Perelló, Victòria Salvador,Lucas Santos, Conxa Valls

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora,Pierre Caufapé, Jordi Pareto

Abril de 2010. Núm. 234Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita del’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir enformat Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

evidents en els textos religiosos i elsrituals.

Això és el que vostès investiguen?Sí, a través de documentació molt varia-da, com la legislació, les ordenances delsconcilis, les obres de controvèrsia religio-sa i altres llibres de polèmica, les obresd’art que ens van deixar els artistes d’è-poques passades, i relats de viatgers alspaïsos de les altres religions. Amb tot aixòpodem estudiar el que es pensava de lareligió que no es practicava.

Que sempre era negatiu.No sempre. També trobem obres queindiquen admiració per alguns ritus de lareligió dels altres. Per exemple, textoscristians que parlen de la purificació ol’oració musulmana amb respecte i llo-ança. O llibres islàmics que expliquenque els musulmans celebren el Nadalamb els cristians. Hi ha documents alsarxius sobre les relacions d’amistat entrecristians i musulmans.

Hi havia alguna religió que ataqués mésles altres?No, en totes tres trobem més o menys elmateix grau de crítica cap a les altresdues. Totes tres lluitaven per consolidar-se com la fe vertadera. El judaisme no vadubtar a criticar durament el paganismeromà. El cristianisme va dimonitzar eljudaisme. I l’islam no va qüestionar lalegitimitat de les altres dues, però les vaconsiderar inferiors.

De què serveix un col·loqui com aquest?El fet d’estudiar històricament les arrelsde les religions i la percepció entre ellesens permet aportar una visió més objec-tiva sobre la seva història i evolució. Elpassat de les religions s’idealitza moltesvegades per part dels mateixos líders reli-giosos, que tornen als orígens per trobarrespostes al present. Però les religionsestan en canvi permanent, han evolucio-nat amb la humanitat. Comprendreaquesta evolució ens permet entendremillor com es relacionen actualment.

«A l’edatmitjana elsmusulmanscelebravenelNadal ambels cristians»

Les relacions entre les tres grans religionsmonoteistes –judaisme, cristianisme iislam– no han estat mai senzilles. Hi haviaconflictes entre elles a l’edat mitjana,però també expressions d’admiraciói de lloança plasmades en documentsi obres artístiques. Per estudiar quina erala percepció que cada religió tenia deles altres, s’ha celebrat a la Facultat deFilosofia i Lletres i a la Reial Acadèmiade Bones Lletres de Barcelona, els dies 24i 25 de març, el col·loqui internacionalRitus Infidelium, organitzat pel Grup deRecerca Interuniversitari Islamolatina,liderat des de la UAB. Un dels principalsparticipants ha estat John Tolan, professord’història medieval de la Universitatde Nantes i especialista en la històriaintel·lectual i cultural del mónmediterrani. Ha escrit molts llibres sobrela cultura i la religió musulmanes aEuropa durant l’edat mitjana, i actualmentinvestiga com considerava el dret lesminories religioses en aquesta època.

ZAMORA