L’ANDORRA QUE VOLEM - Progressistes-SDPL’Administració pública és un dels pilars que...

L’ANDORRA QUE VOLEM

El nou Consell General que resulti elegit el proper dia 1 de març serà decisiu per encarar els reptes de futur que Andorra té plantejats.

Estem en un moment molt delicat per a la nostra economia. El futur sembla ple díncerteses agreujades per la pèrdua de confiança i de valors. També es comprova un augment de les diferències socials i la fractura entre el sector públic i el privat.

Andorra necessita encarar, amb responsabilitat i confiança, els propers anys. Lluny de les formes de fer del govern sortint, lluny de lámbigüitat constant dúna majoria aclaparadora que ha governat sense rumb, mai pels interessos generals.

Cal un projecte clar. Un projecte que compti amb persones capacitades que coneixen la realitat del país.

Per això la gent d´SDP us presentem aquest programa amb unes línies clares i unes propostes concretes. L’hem treballat pensant en tothom, joves, treballadors, emprenedors, gent gran, i les persones menys afavorides i amb dificultats. Perquè coneixem la realitat i el que necessita Andorra.

Defensem léconomia de lliure mercat dins d’un Estat fort, que vetlli per la igualtat dóportunitats i garanteixi els drets dels més febles. Per això basem les nostres propostes, els nostres compromisos, en la Responsabilitat, la Solidaritat, i la Confiança.

Si alcem la cortina del desencís i de la desesperança retrobarem una Andorra rica de projectes, d’iniciatives, jove, enèrgica i dinàmica.

Creiem en el futur, creiem en Andorra.

Som capaços de complir. Ho hem demostrat.

Us demanem el vostre suport. Parlant clar.

Victor Naudi Zamora, febrer del 2015

RESPONSABILITATresponsabilitat (1839; de responsable) f 1 Qualitat de responsable. 2 Capacitat de respondre d’alguna cosa, de garantir l’acompliment d’una tasca, el compliment d’un deure, de donar-ne raó, etc. 3 Obligació corresponent a aquesta capacitat.

UNES INSTITUCIONS AL SERVEI DE LA CIUTADANIA, MODERNES, TRANSPARENTS I LLIURES DE LA CORRUPCIÓ

És imprescindible, per l’Andorra del segle XXI, que les nostres institucions inspirin confiança i esdevinguin una ajuda real pels ciutadans en el seu dia a dia. Hem d’evitar l’allunyament progressiu dels ciutadans cap a l’Admi-nistració i la política, que en bona part és degut al seu funcionament opac i complex, que deixa de banda a gran part de la societat. Cal doncs, incorporar instruments i mesures de control que siguin fàcilment gestionables perquè no suposin cap carrega addicional en el funcionament de l’Administració. La transparència a tots els nivells ha de ser l’eina més important per a l’eli-minació de conductes impròpies i per la recuperació de la confiança en les institucions per part dels ciutadans.

Per això proposem:

Instaurar progressivament, al llarg de la legislatura, el Govern Obert, on es posaran a disposició del públic en general, totes les dades de què disposa l’Administració i les institucions de manera transparent com a eina per plani-ficar millor tant les polítiques públiques com les iniciatives privades.

Millorar el funcionament de l’administració, reforçant l’administració electrònica de manera que es pugui en tot moment efectuar gestions i fer-ne el seguiment per via electrònica.

Crear un òrgan de control de qualitat de l’Administració amb participació dels ciutadans i de les ciutadanes. Afavorir la participació de les minories polítiques en els Consells d’admi-nistració de totes les societats públiques o participades.

Crear el Consell dels ciutadans, amb la finalitat d’apropar el legislatiu a la ciutadania.

Establir el termini d’accés a la nacionalitat per residència en 10 anys.

Permetre la defensa de les Iniciatives legislatives populars per part dels seus promotors.

Reforçar la separació de poders fent que els membres del Consell Superior de la Justícia estiguin referendats per almenys dos grups parlamentaris que representin un mínim de 14 consellers.

Programa electoral 2015 SDP 3

Garantir la protecció i l’anonimat de les persones que denuncien casos de corrupció.

UNA REFORMA NECESSÀRIA DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA PER MILLORAR EL SERVEI AL CIUTADÀ, FER-LA MÉS EFICIENT I ECONÒ-MICAMENT SOSTENIBLE

L’Administració pública és un dels pilars que garanteix l’Estat de dret i la millor garantia que les normes i procediments legals s’apliquen al conjunt dels ciutadans de manera ordenada, transparent i igualitària.

En el seu moment, la Llei de la Funció Pública de l’any 2000 va servir de base pel desplegament i creixement de l’Administració pública andorrana, segons un model econòmic i social i una estructura de l’Administració cen-tral i comunal que demanen una profunda reforma.

L’any 2010, el govern de Jaume Bartumeu i els sindicats de l’Administració van consensuar un document amb 33 acords per orientar aquesta reforma. 33 acords per assolir una Administració més eficient, àgil, dignificada i sos-tenible, amb vocació de millora constant del servei del ciutadà.

Dissortadament, el Govern de DA, en lloc de reprendre aquests acords per reformar l’Administració, s’ha esmerçat a aplicar unilateralment una severa i innecessària retallada de les condicions laborals i salarials dels treballadors del sector públic, incomplint el compromís electoral que va contreure el 2011 i deixant una Administració pública molt pitjor del que la va trobar.

SDP vol reprendre la via del consens amb el compromís de reformar la Llei de la Funció pública sota la base dels 33 acords com a pas necessari cap a la reforma de l’Administració.

Per això proposem:

Replantejar la tipologia de les relacions d’ocupació dintre de l’Adminis-tració per adaptar-la a la realitat actual, tot i plantejant la creació de dues noves figures, el funcionari interí i el personal de relació laboral.

Introduir mesures que afavoreixin l’harmonització de la vida familiar i la-boral dels treballadors públics, estudiant alternatives a la jornada laboral tradicional que permetin, alhora, ampliar els horaris d’atenció al públic.

Donar un rol més rellevant a la Comissió consultiva de la Funció pública.

Obrir un debat transparent i constructiu sobre el règim d’incompatibilitats dels treballadors públics.

Garantir un sistema de carrera professional i salarial per a tots els treba-lladors de l’Administració.

Buscar el suport parlamentari necessari per suspendre l’entrada en vigor de la Llei del pla de pensions dels funcionaris, amb el compromís de reprendre els treballs iniciats per la Taula de Treball de la Funció Pública per assolir un model de jubilació consensuat, garantista en el temps i econòmicament sostenible per a l’Administració.

UNA GESTIÓ RIGOROSA, TRANSPARENT, EFICAÇ I EFICIENT DELS RECURSOS PÚBLICS AMB L’OBJECTIU DE NO AUGMENTAR LA PRESSIÓ FISCAL

El funcionament de l’Estat no pot ser un llast per l’economia i la ciutadania. Els serveis necessaris que demanen els ciutadans s’han de donar amb una gestió rigorosa, transparent, eficaç i eficient. No es tracta de “gastar menys” sinó de “gastar millor” i obtenir el millor rendiment possible per cada euro invertit, seguin procediments públics i transparents, prioritzant la inversió que reverteixi directament a les empreses i l’economia del país.

Per això proposem:

Limitar i recuperar les concessions administratives quan això sigui possible.

Evitar les privatitzacions/externalitzacions de serveis que poden ser assumits plenament per l’administració en l’actualitat.

Publicar obligatòriament totes les adjudicacions amb els corresponents informes d’adjudicació.

Limitar les adjudicacions públiques internacionals i establir una quota de concursos públics reservats a les micros, petites i mitjanes empreses andorranes.

Limitar en nombre i quantitat les adjudicacions directes de quantia superior al marcat per la llei de contractació pública (24 a l’any o menys d’un 5% del pressupost d’inversió), excepte en cas d’extrema urgència i necessitat justificada. A partir d’una certa quantitat o quan es sobrepassi el límit en nombre, caldria que almenys dos dels grups del Consell General, sempre i quan representin un mínim de 14 consellers, donessin la seva aprovació.

Derogar la llei de sostenibilitat de les finances públiques ja que només limita la capacitat d’actuació de l’Estat en situacions que requereixen la seva intervenció.

Mantenir la pressió fiscal seguint criteris controlables de justícia i necessitat.

Reforçar la independència de la intervenció pública deslligant-la del po-der polític.

Agilitzar els pagaments a proveïdors perquè s’efectuïn a 30 dies.

4 Programa electoral 2015 SDP Programa electoral 2015 SDP 5

REDREÇAR L’ECONOMIA DES DEL DIÀLEG SOCIAL BASAT EN UN PACTE AMPLI PER L’OCUPACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

El redreçament econòmic real, passa per tornar a dinamitzar el mercat laboral i l’economia de les famílies, en particular les més desafavorides. Cal que aquesta dinamització es faci des de la concertació social entre els diferents actors i amb la seva participació activa. No podem demanar esforços només a una part de la població i no exigir-los a l’altra part.

Per això proposem:

Transformar el servei d’ocupació en una Borsa nacional del treball que englobi a totes les persones en edat laboral i pugui ser un servei de ges-tió i coordinació eficient, al servei de les persones i de les empreses, a nivell nacional, i que ofereixi un servei d’acompanyament especial als desocupats.

Integrar els discapacitats a la Borsa nacional del treball.

Revisar el sistema de quotes d’immigració per permetre la importació de nous talents, creant una “residencia talent” que permeti un sojorn de quatre anys per a investigadors i estudiants estrangers.

Incrementar el salari mínim d’un 3% sempre que l’IPC sigui inferior al 3% per augmentar la capacitat adquisitiva dels salaris més baixos i dinamitzar el consum intern.

Aplicar deduccions fiscals per la contractació de joves en formació o en primer contracte, d’aturats de llarga durada i de persones de més de 50 anys.

Crear una borsa d’atur solidari amb contribucions proporcionals volun-tàries dels treballadors i les empreses.

Establir un marc de diàleg permanent entre agents socials creant el Consell Econòmic i Social.

Assegurar els drets laborals dels treballadors i dels empresaris, desenvo-lupant legislativament el dret de vaga i de negociació col·lectiva i revisant el Codi de relacions laborals.

Rita SIRKIA ZACHARI Alain MATEU MONTANÉ Carles JANER ROSSELL David TORRES RUIZ Patrici INFANTE BEARD

PARLEM CLAR

A ENCAMP

6 Programa electoral 2015 SDP

UN DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SENSIBLE AMB ELS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC

El repte més important a nivell ambiental és afrontar les conseqüències de l’escalfament global i el consegüent canvi climàtic a les nostres muntanyes. Per fer-hi front i atenuar els seus efectes en el nostre territori i en les gene-racions futures, Andorra hauria de sumar-se als esforços de la comunitat internacional en aquesta matèria, a l’empara del Protocol de Kyoto.

És imperativa, doncs, la creació a Andorra d’un ministeri exclusiu de Medi Ambient que tingui un Departament del canvi climàtic. La seva missió serà desenvolupar i coordinar amb altres organismes les polítiques de lluita con-tra el canvi climàtic per buscar les fórmules d’adaptació més adequades al nostre territori, amb uns objectius clars a assolir.

L’altre gran repte per Andorra és l’energia. En cas de crisi energètica inter-nacional serem els primers a patir-ne els efectes.

Per això és necessària la creació d’una Agència Nacional de l’Energia que validi totes les actuacions públiques amb incidència en el consum, l’estalvi i la producció d’energia, com ara:

Canalitzar els mitjans per treballar en l’àmbit energètic.

Coordinar o supervisar els documents reglamentaris en l’àmbit energètic i garantir que s’apliquen.

Assessorar als Comuns per poder assolir l’objectiu nacional d’estalvi energètic.

Establir un Pla de canvi d’hàbits en els usuaris finals i fer-ne les campanyes informatives adients.

Portar al dia tot un seguit d’indicadors de producció/distribució i consum dels diferents tipus d’energia.

Pilotar projectes d’estalvi energètic en les administracions públiques.

Fomentar l’estalvi i l’eficiència en els diferents sectors.

UN NOU MODEL DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC QUE PERMETI LA SOSTENIBILITAT DELS RECURSOS NATURALS I MEDIAMBIENTALS

UN DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE

El desenvolupament econòmic no pot continuar basant-se sobre l’explotació indiscriminada dels nostres recursos naturals i mediambientals. S’ha de bascular d’un model econòmic basat en l’explotació infinita dels recursos cap a un model econòmic de promoció i conservació que sigui respectuós de l’entorn i de les persones. Per això és important definir una estratègia en l’àmbit nacional que tingui aplicació a nivell local, perquè pu-guem mirar als ulls dels nostres descendents sense haver-los d’abaixar, avergonyits pel que els hem deixat.

Per això proposem:

Implementar un únic òrgan públic de control dels recursos naturals que participi en la definició d’una estratègia nacional per la seva gestió i en mantingui un inventari actualitzat en permanència.

Impulsar una Llei d’espais naturals que englobi els entorns naturals pro-tegits, els entorns naturals sense protecció i els entorns urbans.

Promoure una economia productiva de mínima petjada ecològica.

Oferir un medi ambient excel·lent i una gestió ambiental exemplar com a element de promoció i difusió turística d’Andorra

Assolir el màxim nivell d’independència energètica d’Andorra gràcies a un canvi de model energètic, adaptat al nostre territori, que ens garanteixi el dret a prendre les pròpies decisions en l’energia.

Posicionar Andorra com a membre actiu en els diferents organismes es-pecialitzats en el desenvolupament sostenible de les zones de muntanya, per identificar les bones pràctiques i adaptar-les al nostre territori, alhora que creant sinèrgies que ens beneficiïn en la planificació, finançament i implementació d’iniciatives de desenvolupament sostenible.

Reformar la legislació en l’àmbit del transport per adaptar-la a les neces-sitats dels vehicles elèctrics i impulsar la seva penetració en el mercat andorrà, facilitant la implantació de punts de càrrega públics i privats i incentivant fiscalment la seva adquisició.

Introduir criteris fiscals per beneficiar aquelles empreses que aposten per la rendibilitat social i ambiental en les seves activitats.


EL COMERÇ, ELS SERVEIS, LA INDÚSTRIA I EL TURISME AL CENTRE DE L’ACCIÓ PÚBLICA, DONANT SUPORT ALS EMPRE-NEDORS, ALS PETITS I MITJANS EMPRESARIS I ALS TREBA-LLADORS AUTÒNOMS, I TREBALLANT PER LA INTERNACIO-NALITZACIÓ DE L’EMPRESA ANDORRANA

Els petits i mitjans empresaris creen la majoria de llocs de treball, amb una orientació principal cap al turisme, el comerç i els serveis empresarials. Creiem en la seva capacitat i el seu talent i ells han de centrar bona part de l’acció pública i han de tenir tot el nostre suport i la nostra atenció. L’Estat ha de ser una ajuda i no una complicació, ha de ser un soci i no una competència deslleial. Hem d’afavorir l’arribada d’inversió estrangera que desenvolupi el teixit empresarial existent i també permetre que aquest pugui internacionalitzar la seva oferta aprofitant les noves oportunitats que s’obren amb els Convenis per impedir la doble imposició i l’acord d’asso-ciació amb Europa.

Per això proposem:

Dotar de mitjans la lluita contra l’intrusisme i la competència deslleial per garantir que l’activitat econòmica es faci amb les mateixes condicions per a tothom.

Garantir que els tràmits de creació de societats i comerços puguin efec-tuar-se en 24h.

Simplificar els reglaments de comerç i d’indústria que han esdevingut obsolets i inadaptats a la nostra realitat, i eradicar els monopolis “de facto” creats per les modificacions reglamentàries fetes a mida.

Desenvolupar reglamentàriament la llei del comerç per una millor pro-tecció del consumidor i de l’empresari, facilitant les bones pràctiques empresarials.

Definir una estratègia turística basada en indicadors reals i adaptar el pressupost a la realitat del país, gastant millor per un retorn superior a l’actual, invertint en la nostra cultura i el talent local perquè esdevingui el millor atractiu pels visitants.

Fer participar els actors de Turisme privats i institucionals directament dins d’Andorra Turisme.

Establir incentius fiscals pels emprenedors locals, amb exempcions gra-duals de l’impost que gravi l’activitat econòmica.

Aplicar deduccions fiscals en l’IRPF per a la inversió en noves empreses.

Revisar les cotitzacions dels autònoms a la CASS perquè paguin segons el seu nivell d’ingressos real.

Felip GALLARDO HURTADO Joan ABELLA RAMONDésirée FERNANDEZ PARADA Enric TORRES CORTINA Cristina MONTOLIO GUASCH

PARLEM CLAR

A ORDINO


SOLIDARITATsolidaritat (1888; de solidari) f 1 El fet d’ésser solidari amb altres, de compartir-ne les idees, els propòsits i les responsabilitats. 2 Relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d’una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup, i en la consciència d’uns interessos comuns.

UNA SANITAT I UNA EDUCACIÓ PÚBLIQUES DE QUALITAT COM A PRIORITATS D’UNA POLÍTICA QUE DEFENSA LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS, LA LLUITA CONTRA LA FRACTURA SOCIAL I QUE REFORÇA LA COHESIÓ SOCIAL

El creixement de les desigualtats és un dels efectes més colpidors de la crisi econòmica. Uns serveis públics forts i de qualitat -que han de ser valorats com una inversió i no com una despesa- permetran lluitar contra aquesta fractura creixent en la nostra societat.

En especial cal incidir en la sanitat i l’educació com a serveis públics prin-cipals que han de tenir prioritat absoluta en la distribució dels recursos i obtenir el màxim nivell de satisfacció entre els ciutadans i les ciutadanes. Aquests serveis han de ser accessibles a tothom, en igualtat de condicions.

LA SANITAT

LA SANITAT, UNA INVERSIÓ DE FUTUR I DE COHESIÓ SOCIAL

La protecció de la salut i l’assistència sanitària són drets constitucionals que a SDP no volem retallar. Per això no podem acceptar les polítiques d’austeritat que han acabat desmantellant el nostre sistema sanitari, afavo-rint el creixement de desigualtats socials.

Caldrà desenvolupar accions rigoroses i responsables que assegurin un sistema sanitari sostenible i d’excel·lència, racionalitzant la despesa però satisfent, alhora, les necessitats de la població en matèria de salut i malaltia.

La despesa en sanitat és una inversió de futur. Una inversió que ha de servir per assegurar la qualitat i la continuïtat assistencial, amb criteris de distribu-ció dels professionals sanitaris al territori i la igualtat d’accés als serveis de salut. Una inversió que ha de servir per desenvolupar polítiques sanitàries en la prevenció i la promoció de la salut de les persones, en la recerca i en una atenció sanitària altament resolutiva.

Per això proposem:

Assegurar l’accés a la sanitat pública de totes les persones.

Establir un sistema de cobertura sanitària garantida per les persones amb pocs recursos econòmics, posant èmfasi en la protecció del dret als serveis sanitaris dels menors d’edat.

Delfí ROCA ROCHE Àngel DALMAU AUSÀSMicaela FERREIRA PIRES Jordi MARCH MARCH Myriam NOGUERAS SIRAÑA

PARLEM CLAR

A ANDORRA LA VELLA


Valorar les necessitats específiques dels col·lectius de malalts, gent gran i discapacitats, tant a nivell de serveis d’atenció de la seva salut com a nivell social, establint un sistema de relació entre les diferents associa-cions i el Ministeri responsable de la salut i el benestar.

EL SAAS, PRESTADOR DE SALUT

El SAAS representa el més important prestador d’assistència sanitària d’Andorra finançat amb cabals públics. Per això volem desenvolupar ac-cions que lluitin contra la poca capacitat de resposta del SAAS a les noves necessitats. Accions que posin fre a un increment de la despesa injustificat, que resolguin la manca de planificació del SAAS en l’àmbit dels recursos humans, i que capgirin el fort desencís i la manca de motivació dels pro-fessionals.

Volem que el SAAS esdevingui un servei públic de qualitat, modern i àgil, competitiu i adaptable als canvis constants de la societat andorrana. Un servei adequadament dimensionat, amb els instruments i els professionals acreditats necessaris per fer front als requeriments sanitaris del país.

Per això proposem:

Revisar la Llei de creació del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, així com el Reglament general d’estructura i funcionament del Centre Hospitalari d’Andorra, creant un únic text legislatiu.

Establir un Pla de qualitat del SAAS que garanteixi l’accés als serveis, l’assistència sanitària i un tracte humà d’excel·lència.

Garantir el dret dels pacients i de les seves famílies a una informació en-tenedora que els faciliti la participació en el seu procés clínic i terapèutic, establint un Pla d’informació.

Incorporar un professional de la psicologia per ajudar als pacients i famí-lies a assumir diagnòstics clínics.

Impulsar l’atenció a la salut mental, tant en adults com en nens i joves, incidint en la psiquiatria infantil, i molt especialment en àmbits com la depressió, la prevenció dels suïcidis, l’autisme o el Trastorn per dèficit d’atenció, amb un tractament multidisciplinari.

Potenciar el servei d’Hospital de dia i de Cirurgia ambulatòria mínima-ment invasiva, amb la finalitat de poder tractar més patologies, reduir les estades hospitalàries i reduir costos sense disminuir la qualitat.

Garantir una atenció de qualitat als residents del Centre sociosanitari del Cedre, mitjançant un equip suficient en nombre i format en geriatria, per-què les persones grans mereixen tota la nostra atenció.

Garantir la sostenibilitat de la sanitat pública i de les pensions de jubilació sense retallar prestacions, proposant un Pacte d’Estat pel desplegament d’un Pla nacional per la sostenibilitat del sistema de salut i de protecció social i un Pla d’emergències transversal.

Desenvolupar la figura del metge referent i la infermera gestora de casos, preservant la lliure elecció de metge.

Liderar i desplegar el projecte Història Clínica Compartida, com a eina fonamental pel seguiment i la qualitat assistencial.

Implementar el projecte Protocols de Salut, amb l’objectiu que la Xarxa de Diabetis estigui plenament operativa a final del 2015, i que les Xarxes d’atenció al malalt crònic, d’atenció materno-infantil, i d’atenció a la salut mental es trobin en fase de prova.

Facilitar la vida de les persones malaltes, de les persones grans i dels discapacitats i de les seves famílies, promovent l’atenció domiciliaria, impulsant l’hospitalització domiciliària i potenciant els Centres d’Atenció Primària. Assegurarem la continuïtat assistencial hospital-domicili a tra-vés d’un professional d’enllaç d’infermeria.

Treballar fermament per l’eradicació de la violència de gènere i la violència domèstica, potenciant l’Equip d’atenció integral a la dona i desplegant els preceptes de la Llei.

Lluitar contra l’obesitat, el tabaquisme, el consum de drogues i les malal-ties cardiovasculars, impulsant el Projecte europeu d’escoles promotores de salut.

Regular el sector dels professionals sanitaris a través d’una Llei de Regu-lació de les Professions de la Salut que delimiti les seves competències.

Regular l’activitat farmacèutica a traves d’una Llei del medicament i de la regulació del sector de la farmàcia, per fomentar l’ús racional dels medicaments.

Assegurar el millor tractament de les malalties, garantint l’accés a medi-caments eficaços, segurs i de qualitat.

Desplegar la Cartera de serveis i productes de salut.

Impulsar la Llei de drets i deures dels pacients, per aconseguir la partici-pació activa de la població en la sanitat pública.

Augmentar les mesures de detecció precoç en el càncer d’úter, poten-ciant el desenvolupament del Pla oncològic nacional.

Implantar un model d’atenció integral a la fibromiàlgia i al síndrome de fatiga crònica centrat en l’atenció multidisciplinar.


A ANDORRA

PARLEM CLAR

ASSEGURAR LA VIABILITAT DE LA CASS SENSE RETALLAR PRESTACIONS

L’envelliment de la població i l’aparició de malalties cada cop més comple-xes han alterat significativament la situació financera de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, transformant l’estat habitual de superàvit en la branca malaltia en un dèficit d’uns 50 milions d’euros. També la pèrdua de massa salarial, a l’entorn del 10%, posa en perill la seva capacitat per poder fer front a les pensions de jubilació en el futur.

A SDP parlem clar, sense defugir dels problemes i encarant la situació amb responsabilitat i rigor. Volem assegurar la viabilitat de la CASS sense retallar en prestacions. Volem una gestió correcta, garantida per un sistema d’ins-pecció sanitària eficient, i donant resposta a les necessitats dels ciutadans a través del finançament.

Per això proposem:

Revisar la base de cotització de les pensions d’invalidesa derivades de malaltia comuna o accident no laboral, i que la base de càlcul torni a ser el seu salari global dels darrers dotze mesos.

Reduir als 25 dies els temps de carència per poder rebre una prestació per baixa laboral, per malaltia comuna o accident no laboral.

Revisar els percentatges de cobrament de les baixes, adequant-los a la realitat del moment i augmentant al 70% els aturs de llarga durada.

Garantir un 100% de la prestació a les persones que pateixin una malaltia crònica, tot implementant les mesures per evitar que l’hagin de renovar-la anualment.

Garantir el 100% de la prestació a les persones que disposin d’una pen-sió de solidaritat.

Ampliar a altres malalties la prestació del 100%, així com als posttras-plantaments i a persones que rebin una prestació social per dificultats econòmiques.

Mantenir al 75% la tarifa de responsabilitat pels actes sanitaris ambula-toris i al 90% les despeses derivades de l’hospitalització.

Reemborsar el 33% de determinats productes d’alimentació específics per les persones que pateixen al·lèrgies alimentàries.

Desenvolupar un sistema arbitral de resolució de conflictes que eviti haver d’arribar a la batllia.

Revisar les cotitzacions dels autònoms, perquè paguin segons el seu nivell d’ingressos real.


L’EDUCACIÓ

UNA EDUCACIÓ INCLUSIVA I EN IGUALTAT DE CONDICIONS PER A TOTHOM

Defensem un model educatiu inclusiu, que faci efectiu per a tots els infants, joves i adults els drets a l’educació, a la participació i a la igualtat d’opor-tunitats. Un model educatiu que presti especial atenció als que pateixen qualsevol tipus de discriminació o viuen en situació de vulnerabilitat.

Per això proposem:

Establir un sistema de beques i ajuts a l’estudi adaptat a les necessitats reals dels alumnes.

Adaptar el currículum dels alumnes que pateixen TDAH per pal·liar el seu dèficit d’atenció i millorar la seva autonomia.

Adequar el currículum dels alumnes amb dificultats d’aprenentatge, per prevenir la seva exclusió per fracàs escolar o per baix rendiment acadèmic.

Detectar els alumnes amb altes capacitats escolars per oferir-los itinera-ris educatius que permetin desenvolupar tot el seu potencial.

Promoure el disseny, el desenvolupament i l’avaluació de projectes educatius que afavoreixin la bona convivència i la tolerància dintre dels centres educatius.

Ampliar el projecte esquí – estudi a altres esports, a la formació artística i a la formació musical, per desenvolupar el potencial d’aquells joves amb talent.

UNA EDUCACIÓ QUE AFAVOREXI LA INSERCIÓ LABORAL

Per això proposem:

Reforçar les competències d’emprenedoria, esperit crític i creativitat dins del currículum educatiu.

Impulsar acords amb empreses i agents socials que afavoreixin la rea-lització de pràctiques professionals i la utilització d’infraestructures i mitjans tècnics i materials.

Establir un distintiu per a les empreses col·laboradores que suposi un reconeixement social, un valor afegit a l’hora d’efectuar contractacions públiques i l’obtenció de bonificacions fiscals.

Crear programes de qualificació professional per aquells alumnes que, al final de l’escolarització obligatòria, desitgin incorporar-se al món laboral.


Crear itineraris de formació al llarg de la vida accessibles per tothom, que permetin la reconversió professional, la incorporació als nous mercats de treball i un major grau d’ocupabilitat.

UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT, GRÀCIES A UN EQUIP DOCENT DE QUALITAT

Per això proposem:

Donar seguretat jurídica a les condicions estatutàries del personal d’edu-cació mitjançant una Llei específica del cos.

Establir i reglamentar la carrera professional i salarial del professorat, així com del personal tècnic i responsable.

Capacitar el nostre professorat, personal tècnic i responsable a través d’un pla de formació que respongui als nous reptes educatius que plan-teja la nostra societat.

Respectar i enfortir la llibertat docent del professorat, element clau per a què puguin adaptar la seva tasca pedagògica a les necessitats de l’alum-nat.

Garantir la seguretat jurídica de totes les titulacions obtingudes abans del procés de Bolonya.

Definir la possibilitat de treball a temps parcial del personal del cos es-pecial d’educació, a partir d’una determinada edat i en funció dels anys de servei, per adaptar les exigències de la tasca educativa a allò que pot oferir el docent en un moment concret de la seva carrera professional.

UNA EDUCACIÓ MÉS EFICAÇ, PERQUÈ IMPLICA LES FAMÍLIES EN EL TREBALL DE L’ESCOLA

Per això proposem:

Implicar les mares i els pares en la concepció del currículum escolar que seguiran els seus fills.

Implicar les mares i els pares en el funcionament i el govern dels centres escolars.

Promoure un contracte pedagògic entre les famílies i l’escola en què s’acordin les activitats que els pares i els professors es comprometen a desenvolupar per millorar el rendiment escolar dels alumnes.

Potenciar les plataformes educatives com a mitjà d’informació entre famílies, alumnes i escola.


Jordi LORENTE MARTÍNEZ Josep Lluís DONSIÓN PICHELJesús CALVO ESTEBAN Enric GARCIA MARCH Armand PEREIRA DE SOUSA

A SANT JULIÀ DE LÒRIA

PARLEM CLAR

Crear un sistema de seguiment dels esportistes andorrans que marxen a viure o a estudiar fora d’Andorra que permeti estar al corrent de les seves evolucions.

Afavorir que els esportistes d’elit o d’alt rendiment que resideixin al país puguin compaginar de manera adequada la pràctica esportiva i el treball, actuant de pont amb les empreses.

Exercir el control dels comptes de les federacions, els seus ingressos, les despeses, el balanç econòmic i la supervisió dels salaris.

Estudiar la construcció d’una pista coberta multifuncional, necessària per a la pràctica esportiva en condicions en un país de muntanya.

MÉS AMBICIÓ PELS MÉS VULNERABLES, RESPECTANT I POTENCIANT L’AUTONOMIA DE LES PERSONES GRANS I AMB DIVERSITAT FUNCIONAL

L’Estat té el deure de tenir cura, amb especial atenció, de les persones més vulnerables dins de la nostra societat, els més grans i les persones amb alguna diversitat funcional. Volem tenir més ambició per aquests col·lectius que convé que siguin una part activa de la societat i estiguin més integrats dins de la vida pública.

L’ESTAT DEL BENESTAR, EINA FONAMENTAL DE PROGRÉS

Defensem l’Estat del benestar com a eina fonamental de progrés del país. L’Estat del Benestar és un dret bàsic inqüestionable, que només s’aconse-gueix estant al costat de les persones i, de manera molt especial, al costat dels que més ho necessiten.

Per a nosaltres, les polítiques socials són molt més que una prioritat. Són la nostra primera i gran raó de ser.

Per això proposem:

Modificar la Llei de Serveis Social i Sociosanitaris per:

Garantir els serveis d’atenció domiciliària i el servei de llar residencial per a les persones grans i per a les persones amb discapacitat.

Posar a disposició gratuïtament el sistema d’alerta a domicili.

Garantir els serveis de respir.

Establir una pensió temporal específica, amb el 50% del salari mínim, per a les persones amb discapacitat que es troben entre el 33% i el 60% de grau de menyscabament, mentrestant no troben una feina remunerada.

Eliminar els familiars de segon grau com a familiars obligats en el càlcul del llindar econòmic de cohesió social.


UNA EDUCACIÓ COMPROMESA EN ENFORTIR LA RELACIÓ ENTRE ELS TRES SISTEMES EDUCATIUS QUE CONVIEUEN AL PAÍS

Per això proposem:

Dissenyar activitats escolars i extraescolars en què participin els alumnes i els docents de totes les escoles del país.

Afavorir la creació d’espais per a què els docents puguin intercanviar experiències pedagògiques i col·laborar en projectes conjunts.

Impulsar la concertació amb les escoles congregacionals.

UNA EDUCACIÓ AMB VOCACIÓ DE MILLORA QUALITATIVA PERMANENT

Per això proposem:

Crear un equip de pilotatge supervisor del procés d’implementació del pla de reforma del sistema educatiu andorrà, format per responsables polítics, equips tècnics, mestres, professors i representants de pares i alumnes.

Avaluar l’impacte de l’ús dels Ipads a les escoles en el rendiment escolar dels alumnes.

Assegurar que el personal docent responsable d’una determinada àrea o espai educatiu sigui especialista en la matèria.

Instaurar la comissió de creació de materials pedagògics de l’Escola Andorrana, formada per docents.

L’ESPORT

Volem impulsar una política de l’esport que faciliti, sobretot, la vida dels esportistes.

Per això proposem:

Modificar la Llei de l’esport per afavorir que les Federacions esportives donin suport als atletes andorrans d’elit, reservant per als clubs la gestió de la base i la promoció de l’esport.

Revisar el sistema d’atorgament de subvencions i beques amb la finalitat de convertir-lo en més just i equitatiu.

Impulsar un sistema de beques per a què els joves esportistes que mar-xen a estudiar fora d’Andorra i s’ajustin a uns determinats criteris de rendiment acadèmic i esportiu puguin compaginar els seus estudis amb la pràctica de l’esport.


····

·

Eliminar l’obligatorietat de reclamar el reembossament de les presta-cions econòmiques als familiars obligats.

Rebaixar de 7 a 5 els anys de residència per optar a una pensió de solidaritat.

Complementar la pensió de jubilació amb una pensió de solidaritat fins arribar al salari mínim en funció dels anys de residència.

Crear una prestació pels cuidadors informals que hagin de deixar la seva feina per tenir cura d’un malalt de llarga durada o persona amb un grau alt de dependència.

Promoure un Conveni amb l’ONCE que pugui portar a l’obertura d’una delegació a Andorra.

Crear un Programa d’atenció al lesionat medul·lar.

Crear el Consell nacional de la discapacitat i el Registre nacional de discapacitats.

Implementar les accions que es desprenen del Pla de foment per a la in-serció laboral de les persones amb diversitat funcional, elaborat pel grup de treball de Benestar, Salut i Treball de la CONADIS (Comissió Nacional de la Discapacitat).

Revisar el reglament de la CONAVA (Comissió Nacional d’avaluació).

Modificar el Reglament d’accessibilitat seguint el model d’accessibilitat universal basat en l’informe de la Fundació ONCE.

Desenvolupar la Llei de prestacions a la dependència, creant una presta-ció per ajudar les persones grans o amb diversitat funcional i afavorir la seva autonomia.

Impulsar un Pla nacional de la infància i l’adolescència que ofereixi infor-mació detallada i actualitzada sobre la situació dels infants i adolescents i on s’estableixin les accions per evitar situacions de risc.

Impulsar la despenalització de l’avortament en els supòsits de malaltia o deformació greu del fetus, embaràs fruit d’una violació o per perill de la vida o salut de la dona embarassada dintre de les primeres 12 setmanes a través d’una proposició de Llei de modificació del Codi penal.

Promoure la igualtat de gènere i la conciliació de la vida laboral i familiar a través de dues propostes de Llei.

Defensar el dret de les persones a decidir sobre el seu procés final de vida, promovent el Testament vital o les últimes voluntats, el dret a l’acompanyament al final de la vida i a la mort digna.

A ESCALDES-ENGORDANY

Alba ALVAREZ GONZALEZ Nazih RAAD KABBARAHJoan Carles ISCLA LIMIÑANA Gonzalo DONSIÓN PICHEL Alfons MIRALLES LLUELLES

PARLEM CLAR


····

CONFIANÇAconfiança (s. XIV; de confiar) f 1 Seguretat d’aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d’algú. 2 Seguretat d’aquell qui compta amb si mateix. 3 Seguretat d’aquell qui compta amb alguna cosa. 4 Relació existent entre persones que es tenen mútua-ment confiança.

CONSOLIDAR LA RELACIÓ AMB EUROPA MITJANÇANT UN ACORD D’ASSOCIACIÓ

Europa és una realitat que està aquí i seguirà aquí ho vulguem o no. Convé reforçar la relació amb Europa, amb el millor acord d’associació possible, per ajudar la nostra economia. Europa no ens necessita, però nosaltres ho tindrem difícil si ens girem d’esquena.

El futur del nostre país depèn en gran mesura de com arribem a integrar Europa en la nostra societat i com la nostra societat integrarà Europa. Les perspectives de partida són bones però hem de saber agafar aquest tren que passa i no hem de permetre que alguns el facin descarrilar per irres-ponsabilitat. Europa es fa sense nosaltres, però nosaltres no podrem fer sense Europa.

Europa és una font d’oportunitats pels empresaris, autònoms i treballadors que podran accedir al mercat únic amb condicions favorables. També és una oportunitat pels joves de poder estudiar i treballar en tot l’espai de la Unió Europea en igualtat de condicions amb els joves dels estats membres. Finalment l’obertura que això suposarà també facilitarà l’arribada de més inversions estrangeres productives que dinamitzaran l’economia.

Per això proposem:

Negociar conjuntament amb la República de San Marino un acord d’as-sociació amb la Unió Europea a partir del mandat establert pel Consell de la Unió Europea el 16 de desembre del 2014.

Crear un departament específic dins de l’administració que s’encarre-garà de manera transversal de la gestió del canvi que suposarà l’acord d’associació. Aquest departament vetllarà per traslladar l’explicació de tot el procés de l’acord als ciutadans.

Modificar la legislació per permetre poder assumir la normativa del cabal comunitari a partir de textos en llengua francesa o castellana sense que calgui una farragosa i costosa traducció periòdica de tota la normativa adoptada a Brussel·les.

Crear un programa d’ajudes a l’adaptació de pisos per les persones grans o amb diversitat funcional.

Augmentar les pensions més baixes fins que no n’hi hagi cap per sota del nivell del salari mínim.

ELS JOVES FORMEN PART DE LA VIDA PÚBLICA, LABORAL I SOCIAL. CAL MÉS SUPORT A LES SEVES NECESSITATS

Els joves són part essencial de la societat. Tenen inquietuds, problemes i idees pròpies. Cal, doncs, un enfocament polític transversal, defugint de polítiques oportunistes o discriminatòries. Els joves han de poder participar de la vida pública de forma efectiva, ja que són uns ciutadans més.

Per això proposem:

Transformar el Fòrum Nacional de la Joventut en una eina que pugui aprofitar tot el jovent, creant en el si del mateix un fòrum virtual on tothom, sigui resident al país o a fora, hi pugui participar en qualsevol moment.

Dotar de mitjans els departaments d’Ensenyament Superior i de Joventut perquè puguin efectuar un seguiment de tots els joves que estudien i treballen a l’estranger, perquè no perdin el contacte amb la realitat i l’evo-lució del seu país.

Aplicar deduccions fiscals a les empreses per la contractació de joves en formació o en primer contracte.

Aplicar deduccions fiscals als propietaris pel lloguer de pisos a joves i augment de les ajudes públiques al lloguer.

Reforçar i crear noves iniciatives d’emprenedoria adreçades als joves en edat laboral i als que hagin finalitzat els estudis.

Incorporar Andorra als programes europeus destinats als joves i a l’en-senyament superior (ERASMUS, Servei de Voluntariat Europeu, etc.)

Obrir canals de comunicació per incentivar la implicació dels joves en el progrés de la societat.

Impulsar la creació de la Consulta jove per donar informació i ajut als jo-ves en temes relacionats amb la planificació familiar, l’alimentació i l’obe-sitat o bulímia, el consum de drogues i alcohol, la gestió de conflictes sense violència, la salut sexual i reproductiva, la prevenció de conductes de risc, o la prevenció de malalties de transmissió sexual.

Garantir la llibertat dels alumnes per a què proposin tractar al Consell dels Joves aquells temes que considerin oportuns.


Avui la representació ha deixat de ser mixta i paritària per esdevenir gairebémonocolor.Es tracta d’introduir més justícia en la representació de les minories impe-dint que es donin situacions en les quals una sola força política pugui deci-dir tota sola el futur del país mercès a una legislació electoral que afavoreix el territori sobre la població.

Per això proposem:

Elegir els membres del Consell General mitjançant una llista nacional pel conjunt dels vint-i-vuit consellers generals.

El sistema que proposem pretén:

Introduir la possibilitat de marcar en la papereta la preferència de l’elector per fins a tres candidats.

Es tracta de:

Millorar la qualitat democràtica

Respectar el principi del sufragi universal lliure, igual, directe i secret que assenta l’article 51 de la Constitució.

UN NOU MODEL TERRITORIAL MANTENINT ELS COMUNS COM A ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ I GOVERN DE LES PARRÒQUIES SENSE ENCAVALCAMENTS AMB LES POLÍTIQUES NACIONALS

Els comuns són els òrgans de representació i administració que expressen els interessos dels ciutadans en l’àmbit territorial. La pràctica institucional dels darrers vint-i-dos anys ha fet aparèixer una evolució que ha desbordat l’àmbit competencial fixat a la Constitució i els comuns han anat envaint progressivament competències de l’Estat.

Per això proposem:

Desenvolupar una acció legislativa que concreti el marc competencial fixat a la Llei de definició de competències dels comuns del 4 de no-vembre del 1993 per evitar disfuncions i conflictes entre els comuns i les altres institucions de l’Estat.

Es tracta de:

Mantenir el Comú com l’administració més propera al ciutadà però as-sentant ben clarament que la política nacional general pertany al Govern i que no hi ha d’haver duplicitat de funcions entre administracions.

Andorra no es pot permetre unes administracions multiplicades per set.

REFORÇAR LA CREDIBILITAT INTERNACIONAL, LA QUALITAT I LA COMPETITIVITAT DEL SISTEMA FINANCER ANDORRÀ

El sector financer és un dels pilars de la nostra economia. Contribueix en una bona part al finançament de l’Estat, i dóna feina a més de 1.700 perso-nes. És també un factor important en el consum intern. Considerem cabdal aconseguir una transició reeixida del model financer que hem tingut fins ara, cap a un model basat en la transparència, la solvència, la professionalitat i l’alta qualitat de les entitats financeres andorranes. L’objectiu és reforçar la plaça financera, mantenir la seva competitivitat i aconseguir que sigui re-coneguda arreu. La banca andorrana ha de poder competir dins del mercat financer global sense traves i sense sospites.

Per això proposem:

Reforçar les competències de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, del qual ha de dependre la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, amb la finalitat que siguin més independents del poder polític i puguin complir amb els seus objectius de supervisió i control.

Continuar el procés d’adaptació als estàndards internacionals de super-visió financera i de fiscalitat, desenvolupant l’Acord Monetari amb la Unió Europea.

REFORMAR LA LLEI ELECTORAL INTRODUINT UN SISTEMA DE LLISTA ÚNICA NACIONAL, AMB VOT PREFERENT, A LES ELEC-CIONS GENERALS PER MILLORAR LA QUALITAT DEMOCRÀTICA I LA IGUALTAT ENTRE CIUTADANS

La Llei electoral vigent és la traducció del pacte constitucional del 1993. L’article 50 de la Constitució diu així:

“El Consell General, que expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set Parròquies, representa el poble andorrà, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l’Estat i impulsa i controla l’acció política del Govern”.

I l’article 52 de la Constitució ho defineix més concretament dient:

“El Consell General es compon d’un mínim de vint-i-vuit i un màxim de quaranta-dos Consellers Generals, la meitat dels quals s’elegeixen a raó d’un nombre igual per cadascuna de les set Parròquies i l’altra meitat s’elegeix per circumscripció nacional”.

Vint-i-dos anys després, l’evolució de la societat andorrana i la pràctica institucional aconsellen una revisió d’aquestes disposicions constitucionals per anar cap a un sistema electoral més representatiu, que relacioni més clarament el percentatge de vots obtinguts i el percentatge de consellers generals corresponents.


14

3 10 7

9

5

6

8

2

4

11

1 12

13

15 16 17


A ANDORRA VOTA1 Víctor NAUDI ZAMORA 2 Sílvia BONET PEROT

3 Joan Marc MIRALLES BELLERA 4 Sandra CANO VILA

5 Olga REYES MONTAÑA 6 Martí BAYONA DOMINGO 7 Marian SANCHIZ REGO 8 Artur ARCALÍS MATEO

9 Victòria BROTON PEROJIL 10 Jordi TORRES RUIZ

11 Maria Josep ROSSELLÓ BORREDA 12 Christian LAMOUROUX ROSSELL

13 Daniel PEREZ CARRILLO 14 Jaume BARTUMEU CASSANY

Suplents15 Marc LATORRE OLIVEROS 16 Joan ARAJOL MIR 17 Miquel VILAMALA GOMEZ

RESPONSABILITAT, SOLIDARITAT, CONFIANÇA

Us presentem un projecte de progrés, amb propostes responsables i realistes.

Sense estridències ni plantejaments radicals.

Arriba el final del recorregut que permetia el joc de les ambigüitats: s’acaba l’època de les mitges tintes, les mitges veritats i les mitges mentides i el quedar bé amb tothom. Ja no és possible.

Més enllà de la dictadura del curt termini que dóna forma a la vida pública i mediàtica, hem de retrobar la crosta, el fonament essencial, format per segles d’història, que defineix la nostra identitat, tan particular, i redreçar-la sobre la base de la Constitució, casa comuna de tots els que viuen i treba-llen a Andorra.

La política que defensem no té per objectiu empastifar l’adversari, sinó combatre’l noblement quan no s’hi està d’acord i col·laborar-hi quan s’hi coincideix. Hem de fer un esforç per donar prioritat als interessos del país i per arribar a acords per fer front als problemes més importants que tenim: la negociació d’un acord d’associació amb la Unió Europea, la reforma tribu-tària, el redreçament econòmic i la defensa de l’Estat del Benestar.

Víctor Naudi, el cap de llista d’SDP per a les eleccions del primer de març, és un molt bon candidat. Amb experiència al Consell General i al Govern. Amb uns valors progressistes que ha demostrat al llarg de la seva activitat política i, per damunt de tot, un candidat que estima Andorra i la seva gent.

Estic i estaré al seu costat i al costat dels altres candidats i candidates allí on creguin que he d’anar o els he d’acompanyar. Em tindran allí on em neces-sitin i quan em necessitin. I, per tant, a aquelles persones que m’haurien fet confiança si anava de número 1 també els demano que em facin confiança anant de número 14. Perquè no m’estaré a casa.

Seguiré treballant amb l’equip d’SDP per fer avançar les polítiques de pro-grés i de redreçament del país.

Tocant de peus a terra, com he fet sempre. Parlant clar.

Jaume Bartumeu Cassany, febrer del 2015

Programa electoral 2015 SDPEdita: Socialdemocràcia i Progrés d’AndorraMaquetació: mira audiovisualFotografies: Àlex Tena/mira audiovisualImpressió: Impremta SolberEdició: 25.500 exemplarsDL: AND. 46-2015

L’ANDORRA QUE VOLEM - Progressistes-SDPL’Administració pública és un dels pilars que...

Documents

Transcript of L’ANDORRA QUE VOLEM - Progressistes-SDPL’Administració pública és un dels pilars que...