PERIÒDIC SETMANAL www.uv.es/noudise

NÚMERO 31516 D’OCTUBRE DE 2008

Apunta’t al teatre. Els aficionats al teatre tenen ara duescites. Per als principiants, l’oportunitat d’apuntar-se als cursos d’ini-ciació al teatre. Per als més experts, el Grup de Teatre ha convocatproves per a la seua nova producció. PÀGS. 10/12

Bernad porta el surrealisme a la NauL’exposició sobre Antonio Bernad recuperala figura d’un artista cabdal del surrealismeespanyol de l’exili americà. La mostra es potveure a l’edifici històric de la Nau. PÀG. 12

El president de laGeneralitat,Francisco Camps, vaacudir a l’acte ofi-cial d’obertura decurs de laUniversitat deValència. El rectorva remarcar laimportància d’inver-tir en universitats,perquè cada euro ésretornat triplicat ala societat. PÀG. 4

Oberturaoficial ambpresènciade Camps

La Universitat haposat en marxa elparc urbà d’energiasolar més potentd’Espanya. Serveixper autoabastir-se iredueix les emis-sions de CO2. La ins-tal·lació està en fun-cionament des desetembre. PÀG. 9

La Setmana de Benvingudaarranca dilluns amb un seguitd’actuacions musicals, represen-tacions teatrals, cinema, con-ferències, solidaritat... PÀG. 5

El majorparc de plaquessolars

Passeu i veureu

L’adaptació a Europas’accelera a la Universitat

El curs que ara comença veurà nombrosos canvis per tal d’arribar a temps en l’a-daptació dels estudis a la convergència europea. S’aprovaran nous plans i s’infor-

marà els estudiants sobre les possibilitats que se’ls obrin al davant. PÀGS. 2/3

SETMANA DE BENVINGUDA

NOUDISE 315Dijous, 16 d’octubre de 20082I3 Bolonya REFORMA. El curs que comença accelerarà definitivament

REDACCIÓ

Molts dels universitaris que entra-ran en el curs pròxim (2009-2010)s’incorporaran plenament als nousplans completament adaptats a l’a-nomenat Procés de Bolonya (la con-vergència dels estudis superiorsdels països europeus). En algunestitulacions, aquesta incorporacióes retardarà un curs (2010-2011),límit temporal per a l’adaptació, se-gons el decret 1393/2007 de 29d’octubre.

Per la seua banda, els alumnesque actualment estudien els dar-rers cursos de les titulacions ac-tuals tampoc no tenen cap proble-ma: acabaran les seues carreressense canvis i obtindran el títol dellicenciat o de diplomat, tal com ha-vien previst.

El dilema pot presentar-se per alsestudiants que han començat en-guany els seus estudis (o que es tro-ben en segon curs). Què haurien defer? Continuar cursant els plansvells (on estan matriculats)? O in-tentar adaptar-se sobre la marxaals nous plans ja reformats i adap-tats a Europa, i acabar aconseguintun grau i no una llicenciatura o unadiplomatura? Perquè una pregun-ta que solen fer-se insistentmentaquests estudiants és: val més serllicenciat o graduat?

Anem a pams. Segons s’estableixen l’esmentat decret, els estudiantsque estan matriculats en els plansantics (els vigents hui mentre no si-guen efectius els del Procés de

Bolonya) sempre podran acabar elsseus estudis d’acord amb els plansantics, si aquest és el seu desig. Elscentres hauran de facilitar que pu-guen acabar obtenint el títol de lli-cenciat o de diplomat, tal com te-nien programat inicialment. Ara bé,els estudiants que ara estan en pri-mer curs o en segon també podranoptar (en moltes de les titulacions)per adaptar-se al Procés de Bolo-nya, i acabaran sent graduats, i nollicenciats o diplomats. Els centresels han d’oferir totes les facilitatsperquè l’adaptació des dels plans

antics als nous no siga traumàtica.Això significa que els hauran d’ofe-rir la possibilitat real de matricu-lar-se en les assignatures que ne-cessiten, sense que això resulte in-compatible (en horari o espais fí-sics).

I tornem a la pregunta sobre lallicenciatura i el grau. Amb elsplans vigents, els estudiants es di-plomen o es llicencien, però ambBolonya obtindran el títol de grau.Aquest títol adaptat a l’espai euro-peu es pot aconseguir en quatreanys, mentre que una llicenciatura

sol durar cinc anys. Quin títol témés valor, un que es trau en quatreanys o un per al qual en calen cinc?Des del Servei d’Informació a l’Es-tudiant (DISE) de la Universitat con-sideren que allò important no sónels anys, sinó la càrrega de cada ti-tulació. Actualment, una llicencia-tura es compon de 300 crèdits de10 hores lectives (total: 3.000 ho-res). Amb els graus, la càrrega ésde 240 crèdits (seixanta menys),però de 25 hores cadascun, i no de10 (total, per tant: 6.000 hores). Ésclar que en els graus les 25 hores

Comença la gran transformacióper adaptar-se a EuropaEl curs que ara co-mença és el de la grantransformació delsvells plans d’estudials nous de caràcterplenament europeu.Al llarg del curs2008-2009 moltsdels centres ja hauranaprovat els seus plansd’adaptació i podranoferir-los als estu-diants que arribaran ala Universitat en se-tembre de l’any vi-nent. Ara bé, el perío-de de transició potprovocar desorienta-ció als estudiants delsprimers cursos ac-tuals. En aquesta in-formació intentemaclarir alguns delsdubtes.

Els estudiants que hancomençat ara podran triarentre acabar segons elsplans vells o sumar-se a lareforma en marxa

L’adaptació respectarà, entot cas, els perfils i els itine-raris de les titulacions

Els tutors tindran tota lainformació per als alumnes

Destaquem

Estudiants de la Universitat en una de les aules.FOTO: MIGUEL LORENZO

de cada crèdit no són totes lec-tives. El professor ha de progra-mar cada crèdit, on es podencombinar hores de classe, lec-tures, assistència a conferèn-cies, a jornades... Vist així, pertant, la diferència entre els qua-tre o els cinc anys es dilueix:3.000 davant de 6.000, encaraque no són exactament compa-rables perquè el contingut d’uncrèdit no és idèntic.

També cal saber que la deno-minació de llicenciatura no exis-teix en la resta dels països eu-ropeus. Per això, quan un llicen-ciat espanyol vol fer valdre elseu títol a Europa ha de passarpel procés d’homologació inter-nacional que hi ha establit. Percontra, amb el futur títol degrau les facilitats seran majorsen tot Europa, i l’accés al mer-cat laboral en tots els països im-plicats pot ser més ràpid. En elmateix document del grau s’in-corpora un suplement, redactaten anglés, on s’especifiquen latitulació, les matèries cursadesi la nota d’avaluació.

Una altra de les novetats queincorpora el Procés de Bolonyaés la creació, per a tot Europa,de les titulacions de postgrau,amb plena vigència i compatibi-litat en tots els països. A aques-ta fase dels estudis es podrà ac-cedir, sense cap discriminació,des dels títols de grau i des delstítols de llicenciatura.

En qualsevol cas, la Universi-tat anirà prenent les decisionsper a l’adaptació, evitant en totmoment que es puga perdre laqualitat de l’ensenyament, isense que resulte feixuga latransformació. En tot cas, s’aca-tarà allò establit en la normati-va aplicable al cas i es respec-taran els itineraris i els perfilsde les titulacions.

Malgrat tot, els problemes in-dividuals que s’aniran plante-jant inevitablement caldrà con-sultar-los amb els cor-responents tutors de les titula-cions o, si s’escau, als responsa-bles dels centres.

En definitiva: és millor adap-tar-se al Procés de Bolonya oacabar amb la llicenciatura o ladiplomatura si aquesta està co-mençada recentment? La re-posta no pot ser general perquècada estudiant viu unes cir-cumstàncies particulars. Hi haestudiants que cursen dues ti-tulacions, o titulacions dobles(que no són la mateixa cosa).N’hi ha qui necessita entrar comabans en el mercat laboral, oque ja està treballant i la titula-ció li significa una cosa diferentque a un altre. Hi ha estudiantsque, en qualsevol cas, volencontinuar estudiant després delprimer títol, o que inclús volenfer carrera universitària do-cent. Tampoc en totes les titu-lacions no serà igual de còmo-da l’adaptació d’un pla a l’altre.A la fi, els estudiants haurand’analitzar el seu cas concret iles seues possibilitats –i haurande sol·licitar assessorament–abans de decantar-se per unaopció o altra.

la modificació dels estudis al procés de convergència europea

REDACCIÓ

El gran procés de transformaciódels plans d’estudi i del catàleg deles titulacions no podia estar ab-sent en el discurs que el rector dela Universitat de València, Fran-cisco Tomás Vert, va pronunciaren l’acte oficial d’obertura delcurs acadèmic 2008-2009. El rec-tor va dir: “El curs que ara comen-ça serà per fi el de la reforma delsestudis en el marc de l’Espai Eu-ropeu d’Educació Superior. Allòque semblava imminent quan jafa més de sis anys vaig assumir elrectorat, no ha començat fins fapoc. Com ja ha estat dit, els objec-tius formatius de la reforma vancap a la mobilitat, la formació encapacitats i l’educació al llarg detota la vida. Això haurà de fer-sesimultani amb l’adquisició de co-neixements i el desenvolupamentd’un esperit crític que configureels nous ciutadans i ciutadanes.Per això cal incloure en els pro-grames a implantar matèries re-lacionades amb la igualtat, la sos-tenibilitat i la conservació delmedi ambient, i altres que tenena veure amb la formació dels es-tudiants i de les estudiantes, coma integrants de la societat.

”En aquesta línia estem treba-llant des de fa uns anys de mane-ra coordinada entre els vicerec-torats d’Estudis, de Postgrau i de

Qualitat i Convergència Europea,per tal de configurar una ofertade grau i postgrau adaptada a lesexigències del segle en què vivim.El procés de reforma en la nostraUniversitat ha estat caracteritzatper una extensa participació detota la comunitat universitària, através de les comissions d’elabo-ració del pla d’estudis, per a ca-dascuna de les titulacions a trans-formar i de les noves a implantar,tant pel que fa als estudis de graucom als de postgrau i doctorat.Vull agrair l’esforç de tantes uni-versitàries i tants universitarisque amb generositat estan apli-cant-se a aquest procés de refor-ma, per tal de poder completar-lo de manera immediata i confi-gurar l’oferta global de la Univer-sitat l’any 2008 o a començamentdel 2009 a molt tardar.

”Afegiré, a més a més, que mit-jançant el Consell Social la Uni-versitat de València s’ha adreçata sectors i organitzacions empre-sarials, organitzacions sindicals,col·legis professionals, institu-cions i administracions, en de-manda de les seues aportacionsper tal de recollir-les en la defini-tiva configuració dels estudis, quehaurà de ser remesa a l’Aneca.Hem volgut així trencar el tòpicque la Universitat no té en comp-te les demandes de la societat enel seu procés formatiu. També

han estat establits contactes icol·laboracions amb universitatsde la resta de l’Estat i algunes es-trangeres per tal de coordinar lesofertes. Hauria estat desitjable

alguna coordinació en l’àmbitdels estats europeus i dins delnostre país per tal d’organitzar lamobilitat de manera més eficient.

”La nova organització dels es-tudis, amb nous ensenyaments,noves metodologies d’ensenya-ment, una atenció més directa altreball dels i de les estudiants, ifins i tot noves instal·lacions iequipaments docents adaptatsals nous temps, demana dues ac-tuacions essencials. En primerlloc, l’adaptació dels docents i es-tudiants a aquest nou escenari, ien segon lloc, el fet de disposardels mitjans econòmics adientsper tal que la reforma siga real iefectiva”.

Mobilitat, formacióen capacitats iestudi tota la vida

Bolonya és una ciutat del nordd’Itàlia on es va posar en fun-cionament la primera universi-tat d’Europa. L’anomenatProcés de Bolonya és el nomamb què es coneix tot un con-junt de mesures per a configu-rar l’Espai Europeu d’Ense-nyament Superior (EEES). L’any1988 es va signar la CartaMagna d’Universitats per rec-tors d’universitats europees ideu anys després, el 1998, laconeguda com a Declaració dela Sorbona, en una reunió deministres d’Educació de quatreestats europeus (Alemanya,Itàlia, França i Regne Unit). Unany després, vint-i-nou minis-tres d’Educació d’Europa signa-ren la Declaració de Bolonya,que dóna nom al procés actual ien la qual s’estableixen elsfonaments de l’EEES tot fixantel 2010 com a data de finalitza-ció. En posteriors reunionss’han anat perfilant més canvisi s’hi han afegit més estats

(Comunicat de Praga 2001,Comunicat de Berlín 2003 iComunicat de Bergen 2005),encara que el ritme d’implanta-ció és desigual entre els diver-sos signants.

Però què és Bolonya?

Universitat de Bolonya.

El desenvolupament del’esperit crític és un altredels grans objectius

El procés de reforma s’hacaracteritzat per un siste-ma d’àmplia participacióentre la comunitat univer-sitària

La Universitat s’ha adre-çat a diversos estamentsempresarials, sindicals,professionals... per ademanar la seua opinió

REDACCIÓ

La sessió va tindre un marcat caràc-ter institucional i protocol·lari, atésque per als cinquanta mil estudiantsi tres mil professors de la UniversitatValència les classes van començar el22 de setembre en els tres campus deBlasco Ibáñez, Tarongers i Burjassot.A l’acte solemne van assistir els rec-tors de la resta d’universitats valen-cianes, el conseller de Cultura, Educa-ció i Ciència, el conseller d’Infrastruc-tures i Transport, el delegat del Go-vern i el president del Consell Socialde la Universitat.

El rector va demanar a la societat ia les institucions que “confien” en lesuniversitats i va proposar a les empre-ses que “aprofiten allò que la univer-sitat els ofereix”, i així, conjuntamentamb les universitats, “facen front alsreptes que presenta el segle XXI”.

Francisco Tomás Vert va afegir queno es pot concebre una societat mo-derna sense la universitat, “senseaquesta institució que forma les novesgeneracions de ciutadans i ciutadanes,i que genera el coneixement motor delseu progrés social i econòmic”. Tam-bé la universitat té un paper destacaten l’economia valenciana, d’acord ambel rector, qui va continuar: “Un estudirealitzat per l’Institut Valencià d’Estu-dis i Investigació (IVEI), que serà pu-blicat en breu, xifra l’impacte de les

universitats públiques valencianes enl’economia de la Comunitat Valencia-na, l’any 2007, en més de quatre mildos-cents milions d’euros, davant d’unpressupost liquidat de mil cent huitan-ta milions d’euros. Això vol dir quecada euro executat per les universitatspúbliques valencianes repercuteix enmés de 3,6 euros en l’economia valen-ciana, per no parlar de la relació direc-ta i indirecta sobre l’ocupació que afec-ta més de cinquanta mil llocs de tre-ball. Invertir en la universitat és inver-tir en el futur, sí, però també és inver-tir molt profitosament en el present”.

El context general de crisi econòmi-ca va condicionar alguns paràgrafs deldiscurs: “Parlar de finançament entemps de crisi econòmica pot semblarinoportú, però la planificació econò-mica és necessària precisament per aencarar amb seguretat el futur. Enaquesta línia he de referir-me al con-veni subscrit amb la Generalitat Va-lenciana el passat mes de maig per talde transferir a les universitats els fonspendents d’ingrés per aplicació delPla Pluriennal de Finançament pror-rogat fins l’any 2008. Aquesta trans-ferència es farà mitjançant un progra-ma que es desenvoluparà fins l’any2023 amb certes mesures comple-mentàries. D’aquesta manera, les uni-versitats valencianes comptaremamb una base sòlida per a configurarels nostres pressupostos d’anys suc-cessius, a l’espera de l’elaboració d’unnou pla de finançament. Dissortada-ment, la Universitat de València hau-rà de suportar durant uns anys fortestensions de tresoreria que tenen elseu efecte sobre els diversos capítolspressupostaris, conseqüència de laseua dimensió com la més gran de lesuniversitats valencianes, la que té elmajor nombre d’estudiants i de do-cents i on és necessari corregir els di-

ferencials retributius del nostre per-sonal amb el de la resta de les univer-sitats valencianes. Tot això haurà deser tingut en compte en el nou pla definançament del sistema públic uni-versitari valencià, que haurà de sernegociat i acordat amb les universi-tats i en cap cas imposat”.

El text complet del discurs del rec-tor es pot llegir en l’adreça electròni-

ca http://uvalnoti.uv.es/intranet/fi-cheros/discursrector08a.doc.

Per la seua banda, el president dela Generalitat, Francisco Camps, vaafirmar que la “Comunitat Valencia-na és la segona a Espanya en inver-sió universitària per càpita” i va re-marcar que dues universitats valen-cianes estan entre les cinc millorsd’Espanya, d’acord amb l’índex que

anualment publica la Universitat deXangai. El president autonòmic vaassenyalar que en moments “d’incer-tesa econòmica s’ha de dirigir la mi-rada a la universitat, demanant-li ini-ciatives al servei i per a l’interés ge-neral”. Camps va oferir dades per ademostrar l’esforç “de la societat va-lenciana” a l’hora d’invertir en el sis-tema universitari.

La secretària general de la Univer-sitat, María Luisa Contri, va fer un re-sum de la Memòria del curs 2007-2008 i va destacar que en l’esmen-tat curs va començar el procés detransformació de les actuals titula-cions de primer i segon cicle en elsnous estudis de grau, adaptats a l’Es-pai Europeu d’Ensenyament Supe-rior. Així, es van constituir cinquan-ta-quatre comissions elaboradoresdels plans d’estudi. “Pel que fa a lainvestigació –va continuar la secre-tària general–, les actuacions i els in-gressos s’han incrementat sensible-ment en l’exercici 2007. En aquestalínia, els fons econòmics globals de-dicats a la recerca van superar els 69milions d’euros i es van executar1.052 projectes d’investigació, delsquals 81 són projectes europeus i 225són de nova adjudicació”.

El text complet de la Memòriaes potllegir en http://uvalnoti.uv.es/intra-net/ficheros/memoria.doc.

El rector va lliurar els premis ex-traordinaris de doctorat. El cant deltradicional Gaudeamus Igitura càrrecde l’Orfeó Universitari va posar lacoda musical al solemne acte.

Abans de començar l’acte d’inaugu-ració es van reunir davant de la por-ta de la Nau un grup d’estudiants delSEPC i del BEA reivindicant una uni-versitat pública apartada de la mer-cantilització i criticant el procés deBolonya.

El rector de la Univer-sitat de València,Francisco TomásVert, va recordar du-rant la inauguracióoficial del curs acadè-mic que cada euroexecutat per les uni-versitats públiquesvalencianes repercu-teix en més de 3,6 eu-ros en l’economia va-lenciana. Les paraulesdel rector s’escoltarenen l’acte solemne d’o-bertura, celebrat a l’e-difici històric de laNau, al qual va assis-tir el president de laGeneralitat, FranciscoCamps.

El rector va demanar que elpla de finançament per a lesuniversitats siga aprovat desdel diàleg

Francisco Camps destacàl’esforç inversor en ensenya-ment superior realitzat elsdarrers deu anys

La secretària general desta-cà l’increment de la investiga-ció a la Universitat durant elcurs 2007-2008

Destaquem

Una vista general delParanimf durant l’obertu-ra oficial del curs. FOTO:MIGUEL LORENZO

La inversió a universitats és rendible

NOUDISE 315Dijous, 16 d’octubre de 20084 l’obertura del curs

La professora Evangelina Rodrí-guez Cuadros, catedràtica de Fi-lologia Espanyola, va pronunciarla lliçó magistral amb el títol Elsestudis literaris a la Universitatde València, o la literatura coma paradoxa. Evangelina Rodrí-guez va començar oferint un re-pàs històric de la idea de litera-tura, des del naixement de lesuniversitat fins el segle actual.En la seua lliçó es va proposar“perseguir la biografia d’unamatèria que ensenye en aquestacasa des de fa tres dècades,mostrar-ne –si m’és possible– latardana maduresa i transmetreel paper que encara pot i ha detindre en la formació integral del’ésser humà la paradoxal –unaaltra vegada– tessitura d’un artde la imaginació que, tanmateix,s’ha de comunicar amb el rigord’una ciència”.Evangelina Rodríguez va pro-nunciar idees com aquestes: “Laliteratura és una bella argúciade la vitalitat contra el temps”;“Les narracions ens permetenescapar de la narrativa de lesnostres pròpies vides”; “Amb la

literatura vivim en la imaginacióallò que la vida comuna nega”...Tanmateix, en la lliçó no es ne-gava el “declivi” de la literatu-ra, o el desprestigi de les huma-nitats, i analitzava les causesdel problema i les possibilitatsde futur.

La paradoxa de la literatura

Evangelina Rodríguez.

REDACCIÓ

La Setmana de Benvinguda als nousestudiants, que inclou exposicions,concerts, cinema, teatre, conferèn-cies..., se celebra entre els dies 20 i24 d’octubre. El concert central a laplaça de bous, amb Tequila, La CasaAzul i Orxata Sound System, se ce-lebrarà la nit de dijous 23 (les entra-des, a quatre euros, ja estan a la ven-da).

Tota la programació de la Setma-na, que es desenvolupa en diversosespais de la Universitat, es pot con-sultar en l’adreça electrònica:http://www.uv.es/cade/v/benvingu-da/index.htm. La Setmana està or-ganitzada pel Centre d’Assessora-ment i Dinamització dels Estudiantsi la Delegació d’Estudiants.

Dins de les iniciatives de la Ben-vinguda, el Campus dels Tarongersacull la onze edició del certamen Artpúblic/Universitat pública. La inau-guració està programada per a les12:30 hores de dilluns dia 20.

Art públic/Universitat pública ésuna mostra d’art per a joves crea-dors, aquesta onzena edició presen-ta les intervencions dels artistes se-leccionats, tot incorporant específi-cament una línia de suport a lavideocreació i interpretant internetcom un espai públic en un contextd’interacció.

L’exposició, concebuda com unamanifestació altament efímera, si-tuada al Campus dels Tarongers,transforma l’espai públic en un llocde relació entre les joves propostesartístiques, els universitaris i la so-cietat que els envolta.

La Setmana de Benvinguda és unaporta oberta a la Universitat, ambla qual es vol que tots els estudiants,els nous matriculats i els que s’hireincorporen després de l’estiu co-neguen l’oferta d’activitats culturalsi socioculturals que proposa la Uni-versitat de València i que té com aobjectiu fer compatible la formacióacadèmica amb el fet de gaudir d’unampli ventall d’experiències cultu-rals i socioculturals.

OBERTA A LA CIUTADANIA. Aixímateix, la Benvinguda pretén obriruna finestra a la ciutadania per acompartir amb la societat valencia-na l’ampli ventall d’activitats, d’es-pais i de contenidors de la Universi-tat de València destinats a difondrei produir cultura. La Benvinguda esconfigura, un any més, com un apa-rador que ofereix als nous estu-diants, a la comunitat universitàriaen general i a la ciutat de Valènciatotes les possibilitats que la Univer-sitat té per a la formació i l’expres-sió cultural.

Com en cada edició, la solidaritatno estarà absent de les activitats. Enaquesta ocasió, la recaptació delConcert de Benvinguda serà per a lacampanya mundial per a l’educació,que manté la web http://www.cme-espana.org.

Setmana deBenvinguda, amb art,música, cinema...

NOUDISE 315Dijous, 16 d’octubre de 2008 5notícies

Imatge del projecte de Fernanda Soler en l’edició d’Art públic/Universitat pública d’enguany.

També a l’extensió d’Ontinyent hihaurà un concert, amb Sva-ters, At-zukat i Batuken. Serà a la discotecaOTK d’Ontinyent divendres 7 de no-vembre (23 hores). Està coorganit-zat per l’Associació d’Estudiants deMagisteri i Empresarials d’Ontinyenti la Delegació d’Estudiants.

REDACCIÓ

La Universitat de València és la quar-ta d’Espanya segons el rànquing queelabora anualment la Universitat deXangai sobre les millors universitatsdel planeta. L’índex analitza la quali-tat de dues mil universitats. D’acordamb aquesta classificació, la de Va-lència només és superada per les uni-versitats de Barcelona, Complutensei Autònoma de Madrid. La Universitatde València torna a figurar en el quartlloc, tal com ocorria en la classificaciópublicada per Xangai l’any passat.

Entre les cinquanta primeres posi-cions hi ha quaranta-cinc centres delsEstats Units, tres britànics (Cambrig-de, Oxford i London School of Econo-mics), un del Canadà i un d’Israel. LaUniversitat de Harvard continua lide-rant el rànquing. Per trams, la de Va-lència se situa en el corresponent alscentres que estan entre la tres-centsi la quatre-cents del nombre total dedues mil.

El rector de la Universitat de Valèn-cia, Francisco Tomás, remarca que lade València és la primera universitatespanyola si s’exclouen les de les duesprincipals ciutats (Madrid i Barcelo-na), que tenen una població molt su-perior, i una d’elles, a més a més, ésla capital. L’índex de Xangai del 2008,

continua Tomás, demostra que la po-sició de privilegi de la Universitat deValència no és fruit de la casualitat, jaque tots els anys figura en la mateixaposició.

La de València es consolida, pertant, entre les quatre primeres uni-versitats d’Espanya. Aquesta és la ma-teixa posició (quarta) en producciócientífica, segons l’informe CiD del2007. Segons aquest document, laUniversitat de València va generar1.416 documents, una xifra que repre-senta el 6,3% del conjunt de les uni-versitats espanyoles. A més, 1.164dels documents han estat esmentatsen revistes científiques.

La Universitat de Valènciaés la quarta d’Espanyaper la seua qualitat

REDACCIÓ

La Universitat de València és la sego-na d’Europa en rebre estudiants delprograma Erasmus, segons les dadesoficials del curs 2006-2007, que aca-ben de fer-se públiques. Només la Uni-versitat de Granada supera la de Va-lència en nombre d’estudiants euro-peus d’aquest programa. Durant l’es-mentat curs, la Universitat de Valèn-cia va acollir 1.684 estudiants, davantdels 1.796 de Granada.

Segons les mateixes xifres, la de Va-lència és la sisena universitat del con-tinent en enviament d’estudiants acentres europeus per a participar enel programa Erasmus. De la de Valèn-cia van eixir 1.009 estudiants. La deBolonya és la primera universitat enenviament d’erasmus a altres centres,amb 1.311 alumnes.

El vicerector de Relacions Interna-cionals i Comunicació, Enrique Bigné,

ha explicat que aquestes xifres “con-soliden, d’una banda, la presència in-ternacional de la Universitat de Valèn-cia i, d’una altra, confirmen la impor-tància docent de la institució i l’atrac-tiu cultural de la ciutat de València”.

Per àrees de coneixement, són lesHumanitats (al Campus de Blasco Ibá-ñez) les més triades pels estudiantsestrangers, seguides per les CiènciesSocials (Campus dels Tarongers) i lesCiències Bàsiques (Campus de Burjas-sot-Paterna).

Les dones opten pel programa Eras-mus i per la resta de programes demobilitat en una quantitat que dupli-ca la dels homes. Per nacionalitats, elspaïsos d’on vénen més estudiants són(per aquest ordre): Itàlia, Alemanya,França i Regne Unit. Els estudiants dela Universitat de València trien, per laseua banda, els mateixos països, peròen un ordre diferent: Itàlia, França,Regne Unit i Alemanya.

REDACCIÓ

La Universitat de València participaen el projecte Cides de la FundacióJosé Navarro, un fòrum per a latransferència del coneixement sobrel’alimentació i el desenvolupamentsostenible. Col·laboren en el projec-te la Conselleria d’Indústria, elCol·legi de Químics de la ComunitatValenciana i Florida Universitària. Lainiciativa pretén posar en marxa tre-balls d’investigació, nous projectesempresarials i també nous hàbits deconducta dins de l’àmbit de la pro-ducció i el consum responsable, d’a-cord amb les iniciatives i els criterisde l’Estratègia de DesenvolupamentSostenible de la Comissió Europea.

Per a aquesta finalitat, un planterd’experts es desplaçarà a diverseslocalitats valencianes –Xàtiva, Onti-nyent, Xàbia, Dénia, Benicarló i So-gorb– per a parlar, en el marc d’unesjornades, sobre alimentació intel·li-gent i saludable, consum ètic i res-ponsable, etiquetat de productes,protecció del consumidor i, al cap-davall, tots aquells aspectes refe-rents a la protecció i garantia de laqualitat en el consum de béns i ser-veis. La ruta de Cides conclourà elpròxim 30 d’octubre al Centre Cultu-ral Bancaixa de València, amb unatrobada de presentació de conclu-sions, que comptarà amb el lliura-ment dels Premis Verdes 2008, queconvoca la Fundació José Navarro.

La Universitat de Va-lència compta ambun gran reconeixe-ment internacional.L’informe de la Uni-versitat de Xangaitorna a reconéixer laqualitat de l’ense-nyament i la investi-gació de la institució.

La Universitat torna a ocu-por el mateix lloc que l’anypassat en el rànquing

La Universitat de Harvardcontinua liderant el rànquing

La quarta posició és lamateixa que atorga per a laUniversitat de València l’in-forme CiD del 2007

El rector afirma que aques-tes xifres no són fruit de lacasualitat, sinó del treball

Destaquem

Segons d’Europa enrebre estudiats erasmus

La Universitat participa en un projecte sobrealimentació intel·ligent

REDACCIÓ

Tres investigadors de l’Institut deCiència Molecular (IcMol) de la Univer-sitat de València han sigut guardonatsamb tres premis de recerca en mag-netisme molecular. Dos dels quals vanser lliurats durant l’acte de cloendadel 11th International Conference onMolecule-based Magnets, celebradaenguany a Florència, mentre que eltercer es va concedir dissabte passatdurant el 2nd EUChems ChemistryCongress, a Torí.

José Ramón Galán, del grup Pro-blems in Inorganic Chemistry Lab del’IcMol, va rebre el Premi d’Investiga-ció OKIA (Olivier Kahn InternationalAward) per les seues importants apor-tacions en el camp del magnetismemolecular. Es tracta de la segona edi-

ció d’aquest premi bianual consideratel més prestigiós d’Europa en magne-tisme molecular. D’altra banda, Lumi-nita Marilena va rebre el Premi Euro-peu de Tesi Doctoral en MagnetismeMolecular, concedit a les tres millorstesis llegides recentment a Europadins d’aquest camp. Aquesta jove in-vestigadora, que actualment realitzauna estada postdoctoral en una uni-versitat holandesa, va realitzar la seuatesi sota la direcció de l’IcMol.

Finalment, la Medalla d’Or, en la ca-tegoria de doctorands, de l’EUCheMs(European Association for Chemicaland Molecular Sciences), ha estat con-cedida a Guillermo Mínguez, recent-ment incorporat a l’IcMol amb un con-tracte Juan de la Cierva. Aquest pre-mi és una distinció al millor doctorjove europeu en química.

Premis europeus per a jovesinvestigadors de l’Institutde Ciència Molecular

REDACCIÓ

La Universitat de València mostra el seusuport als actes contra la pobresa queha organitzat la Plataforma PobresaZero. L’organització ha presentat la set-mana de mobilitzacions contra aques-ta realitat que afecta milers de perso-nes al món. Les activitats s’estan rea-litzant del 13 al 19 de’octubre i l’objec-tiu és implicar la ciutadania per a mo-bilitzar-se contra aquesta situació.

Entre les activitats organitzades hiha taules informatives i xarrades de

presentació de la Campanya PobresaZero. Del 13 al 18 hi haurà taules a laUniversitat de València (Medicina, Psi-cologia i Tarongers) i a la Politècnica.També s’ha programat una performan-ce “sobre la pobresa” al Campus de Ta-rongers de la Universitat de València.També se celebraran xarrades a cen-tres educatius.

Hui dijous 16 a les 12:30 hores hi hau-rà una xarrada informativa a la Sala deJuntes de la Casa de l’Alumne (Politèc-nica de València). Demà divendres dia17, des de les 17 a les 21:30 hores, es rea-

litzarà RebelARTE contra la pobreza,Celebració del Dia Internacional per al’Eradicació de la Pobresa, amb diver-ses propostes artístiques, activitats pera xiquets, contacontes, performances,batucada, capoeira, xocolate, entre al-tres, a la plaça de la Verge de València.

Dissabte 18, a les 18 hores, s’ha or-ganitzat una manifestació amb el lemaAcabar amb la pobresa: junts podem,des de la plaça Alfons El Magnànim(Parterre) fins la plaça de la Verge deValència. Aquesta marxa també comp-ta amb el suport de la Universitat deValència.

Ja el divendres 24 d’octubre (20:30hores), concert gospel amb el grup Glo-ria a benefici de la Campanya PobresaZero al Saló d’Actes del Col·legi de Sa-lesians (av/Primat Reig 2). Entrades 3euros. Venda anticipada Plataforma delVoluntariat i Coordinadora d’ONGDs.

Mobilitzacions contra lapobresa, amb el suportde la Universitat

DADES. Segons el rànquing anual de Xangai

FOTO: MIGUEL LORENZO

NOUDISE 315Dijous, 16 d’octubre de 20086 notícies

REDACCIÓ

El repositori institucional, que éscom internacionalment es denomi-na aquest tipus de depòsits, portael nom de Roderic-UV (RecursosOberts Digitals per a l’Ense-nyament, la Recerca i la Cultura) enhonor al papa Alexandre VI (Rode-ric de Borja) que va atorgar la butlafundacional a la Universitat de Va-lència l’any 1501. La creació del re-positori institucional va estar apro-vada pel Consell de Govern de laUniversitat i va ser presentat pelrector, Francisco Tomás, i el vicerec-tor d’Investigació, Esteban Morcillo.

La creació d’aquest depòsit digi-tal s’inscriu en el moviment OpenAccess, el qual tracta d’aprofitar lesoportunitats d’internet per a lacreació, la preservació i la difusiódel saber, rebutja la reducció del co-neixement a simple mercaderia o béprivat i reclama la construcció d’undomini públic nou per al desenvo-lupament d’una cultura lliure mit-jançant l’accessibilitat oberta.

Inicialment, Roderic naix ambmés de quatre mil documents, in-corporant els materials digitals pro-cedents de dos grans fons de la Uni-versitat de València. D’una banda,una selecció de més de cinc-centestesis doctorals llegides a la Univer-sitat de València. D’una altra, Som-ni, una selecció dels documents con-servats a la Universitat de Valènciaque es troben en domini públic i els

drets de reproducció dels qualsafecten la Universitat mateixa, elsquals constitueixen una part impor-tant del patrimoni bibliogràfic va-lencià. En tots els casos està digita-litzat el document complet. En Som-ni s’inclouen tots els incunablesexistents a la Universitat de Valèn-cia, la col·lecció completa de car-tells de la guerra civil espanyola iuna selecció d’obres impreses entreels segles XVI i el XVIII.

El Consell de Govern de la Univer-sitat de València va aprovar tambél’adhesió a la Declaració de Berlínque estimula els investigadors i do-cents a publicar els seus treballs d’a-cord amb el paradigma de l’accésobert. La ubicació de Roderic és elServei de Biblioteques i Documen-

tació de la Universitat, però, atés elseu caràcter transversal, col·labo-raren en el desenvolupament delprojecte diversos serveis (Informà-tica, Serveis Jurídics, Taller d’Audio-visuals, Publicacions, Gabinet dePremsa) i estructures (Centre deFormació i Qualitat) implicats direc-tament en la producció i la gestió decontinguts. Els objectes digitals in-closos en Roderic s’emmagatzema-ran en un servidor del Servei d’In-formàtica de la Universitat de Va-lència, amb totes les mesures de se-guretat per a permetre’n una con-sulta lliure, ràpida i gratuïta des dequalsevol lloc del món i en qualse-vol moment i, alhora, per a preser-var la integritat d’aquests docu-ments d’una manera permanent.

REDACCIÓ

La Universitat de València i la Gene-ralitat de Catalunya han organitzat laTrobada Jaume I de Voluntariat Lin-güístic Universitari. La trobada esdesenvoluparà del 17 al 19 d’octubrea l’Alberg Jaume I, al Monestir de Po-blet.

L’objectiu de la jornada és dinamit-zar els contactes entre el voluntariatlingüístic de totes les universitats delPaís Valencià, Catalunya, les Illes Ba-lears i Andorra. També aprofundir en

el coneixement de la figura de JaumeI en el huité centenari del seu naixe-ment i divulgar els valors històrics,artístics i paisagístics del Monestir dePoblet i el seu entorn.

El rector de la Universitat de Valèn-cia, Francisco Tomás, donarà la ben-vinguda als assistents, acompanyatper la presidenta de la Xarxa Vives,Montserrat Casas, i la consellera d’Ac-ció Social i Ciutadania de la Generali-tat de Catalunya. El professor de laUniversitat de València Rafael Rocaserà l’encarregat de realitzar la xar-

rada de presentació. Serà demà di-vendres 17 a les 19 hores. En les ac-tivitats participen diversos profes-sors de la Universitat de València,com ara Ferran Suay, que parlarà so-bre les bones pràctiques lingüísti-ques; Ferran García Oliver, qui s’en-dinsarà, acompanyat pel professorOriol Junqueras de la UAB, en la vida

privada de Jaume I; o el director delServei de Política Lingüística, JosepVicent Boira.

També s’han programat diversostallers, com ara un de pilota valen-ciana, un sobre recursos per aturarel conflicte lingüístic, o un per a can-viar la conducta lingüística, entrealtres. Els organitzadors han prepa-rat un concert de folk i un taller deballs tradicionals a càrrec de Rasca-nya. El diumenge hi ha prevista amés una exhibició de pilota valen-ciana en homenatge a Jaume I, a

càrrec de joves promeses. Aquestesport comptarà amb una gran pre-sència en les jornades, ja que tam-bé s’hi muntarà una exposició ambfotografies, documents i materialde joc. A més, també hi haurà un re-cull fotogràfic de parelles lingüísti-ques de diferents procedències ge-ogràfiques.

Els participants podran disfrutartambé d’una visita guiada fins al Mo-nestir de Poblet, amb el professor dela Universitat de Barcelona ValentíGual.

La inscripció és gratuïta per a l’es-tudiant inscrit en qualsevol dels pro-grames de voluntariat lingüístic de lesuniversitats de la Xarxa Vives o col·la-borador en les activitats de dinamit-zació lingüística d’aquestes universi-tats. La informació i la inscripció espoden consultar en l’adreça www.va-lencia.edu/spl/voluntariat_jaume.

REDACCIÓ

El Jardí Botànic de la Universitat ha or-ganitzat de nou el seu cicle de confe-rències científiques sobre botànica, jar-dineria, conservació i medi ambient.Més de cent estudiants universitariss’hi han matriculat.

La primera xarrada estava previstaper ahir dimecres 15 d’octubre sobreL’arquitectura dels arbres, a càrrec deJosep Selga. Les xarrades programa-des per a aquest mes d’octubre són lade Vernon H. Heywood, que parlarà so-bre Darwin, la taxonomia i la sistemà-tica molecular, per al dia 22, i la de Fran-cisco Valle per al dia 29, sobre La cor-recta utilització de les espècies botàni-ques, base per al desenvolupament ru-ral de zones deprimides.

Totes les conferències són els dime-cres a les 19 hores a l’Auditori Joan Pla-ça. L’entrada és gratuïta i l’aforamentlimitat. El programa complet de les con-ferències i l’anunci de canvis es podenconsultar en l’adreça www.uv.es/jardi-botanic/cultura.

D’altra banda, per als propers 24 i 25d’octubre el Jardí Botànic ha organit-zat la I Jornada de Flora Exòtica Inva-sora al Territori Valencià. Serà a la SalaCavanilles del Jardí. La jornada formapart d’una campanya de comunicació iconservació del Botànic de la Universi-tat anomenada Parar la invasió, que técom a objectiu augmentar el coneixe-ment sobre les espècies invasores i con-tribuir a frenar la seua expansió als eco-sistemes valencians. El programa espot demanar en cicbotanic@uv.es.

Gran depòsit digital per a compartirconeixement amb altres universitats

Els estudiants tenen una cita amb la TrobadaJaume I a Poblet

Comencen lesconferències del Botànic

REDACCIÓ

L’Ajuntament d’Algemesí, amb la col·la-boració de la Universitat de València il’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria,convoca el IV Premi CientificotècnicCiutat d’Algemesí per a Joves Investi-gadors. La presentació del treball espodrà fer al Registre de l’Ajuntamentd’Algemesí fins el 30 de novembre.

Podran participar en aquest certa-men els joves nascuts o residents a laComunitat Valenciana amb edatscompreses entre els 25 i els 35 anys.També hi haurà un premi especial pera aquells joves investigadors nascutso residents a la Ribera del Xúquer queno hagen rebut el premi anterior-ment. La participació podrà ser indi-vidual o en equips de treball, amb unmàxim de tres joves investigadors.Sols es podrà presentar un projecte,bé com a participant o bé com aequip. Els treballs consistiran en in-vestigacions bàsiques o aplicades re-lacionades amb les àrees cientifico-experimental i tecnològica definidesen els plans d’estudi universitaris.

Per a més informació cal adreçar-se a la Regidoria de Cultura de l’Ajun-tament d’Algemesí o en la pàgina webwww.algemesi.es.

IV PremiCientificotècnicper a JovesInvestigadors

La Universitat de Va-lència ha creat ungran depòsit digitalper a l’ensenyament,la recerca i la cultu-ra, similar al que te-nen altres grans uni-versitats del món.

NOUDISE 315Dijous, 16 d’octubre de 2008 7

El moviment Open Acces vasorgir al començament delsanys noranta, s’ha expandit almateix temps que Internet

S’entén per Open Access l’ac-cés en línia lliure, immediat,permanent, complet, a mate-rial digital científic i acadèmic,fonamentalment articles d’in-vestigació publicats en revistesbasades en la revisió perparells

També inclou els contingutsdocents i el patrimoni cultural

Destaquem

notícies

TECNOLOGIA. Recull fons culturals i servirà per a la recerca i l’ensenyament ‘on line’

El superordinador Tirant allotjarà Roderic. FOTO: MIGUEL LORENZO

CURSOS

cites12 BEQUES FULBRIGHT PER ALECTORS D’ESPANYOL ALS EUA

Convoca: Fundació Fulbright.Objecte: Col·laborar amb elDepartament de Llengua Espanyola dela universitat receptora, amb la res-ponsabilitat d’algunes de les següentsfuncions: monitors als laboratoris dellengua, tutors dels grups de conversa-ció, professors dels grups d’estudi,coordinadors de les activitats extra-acadèmiques/extracurriculars i, enocasions, encarregats d’alguna assig-natura. Els becaris, a més, triaran lesdues o tres assignatures que volen cur-sar com a alumnes.Sol·licitants: Adreçades a llicenciatsinteressats en l’ensenyament d’idio-mes.Dotació: 4.000 dòlars més l’oferta con-creta de cada universitat, que solincloure allotjament i manutenció;assegurança de malaltia i accident.Duració: Un any acadèmic; aproxima-dament d’agost del 2009 a maig del2010.Termini: Presentació de sol·licituds finsel 7 de novembre.Informació: http://www.fulbright.es,adviser@comision-fulbright.es, imprésde sol·licitudwww.fulbright.es/book/view/346.

XIII PREMI JÚNIOR AEDEMO 2008

Convoca: Associació Espanyolad’Estudis de Mercat, Màrqueting iOpinió (Aedemo).Objecte: Premi als millors treballssobre el màrqueting en qualsevol deles seues aplicacions.Sol·licitants: Alumnes matriculats auniversitats i altres centres d’ense-nyament que durant la convocatòriarealitzen cursos de 1er, 2on, 3er cicle opostgrau.Premi: Inscripció en un dels seminarisque organitza Aedemo i una dotació de600 euros per a despeses d’estada idesplaçament, així com la publicaciód’un resum del treball en la revistaInvestigación y Marketing. Els altresdos treballs finalistes es publicaran enels números successius de la revsita siaixí ho aprova el consell de redacció.

Termini: 17 de desembre.Informació: www.aedemo.es i lliurarels treballs a jibanez@aedemo.es.

PREMI IBEROAMERICÀ EN CIÈNCIES SOCIALS

Convoca: Universitat NacionalAutònoma de Mèxic. Institutd’Investigacions Socials.Objecte: Es premiarà un producte d’in-vestigació en què hi haja una aportacióde qualitat a les ciències socials enl’àmbit de les següents disciplines:sociologia en totes les seues especiali-tats, ciència política i demografia.Sol·licitants: Podran participar-hi pro-fessors i investigadors que acreditenexperiència mínima de tres anys eninvestigacions en ciències socials a ins-titucions d’educació superior o d’inves-tigació de països iberoamericans:Amèrica Llatina, Espanya i Portugal.Dotació: Un premi de 120.000 pesosmexicans o el seu equivalent en dòlars.Publicació de l’article en la RevistaMexicana de Sociología de l’Institutd’Investigacions Socials de laUniversitat Nacional Autònoma deMèxic.Termini: 31 de març de 2009 a les14:30 hores.Informació:sacadiis@servidor.unam.mx.

BEQUES PER A LA REALITZACIÓD’ESTUDIS UNIVERSITARIS

Convoca: Conselleria d’Educació.Objecte: Beques per a la realitzaciód’estudis universitaris durant el cursacadèmic 2008-2009 a les unviersitatsde la Comunitat Valenciana.Sol·licitants: Estudiants matriculats enestudis de grau, primer cicle, primer isegon cicle i en màsters oficials.Dotació: Import de la matrícula.Termini: 31 d’octubre.Informació: DOGV. Ref. 29-8-08.

INTEGRANTS

Convoca: Ministeri d’Educació i Ciència.Objecte: Pràctiques a empreses alsEstats Units i el Canadà.Sol·licitants: Titulats universitaris d’u-

niversitats espanyoles interessats enrealitzar un període de pràctiques for-matives en una empresa dels EstatsUnits o del Canadà. Alt nivell d’anglés ofrancés i sense experiència laboral.Duració: De sis a dotze mesos.Termini: 31 de desembre.Informació: www.integrants.es.

BEQUES PER A FER PRÀCTIQUESPROFESSIONALS EN AERNOVA

Convoca: Fundació Empresa Pública-Sepi Aernova.Objecte: Beques per a la realització depràctiques professionals en algun delscentres o oficines que AernovaAerospace té a Espanya.Sol·licitants: Llicenciats enAdministració i Direcció d’Empreses,nascuts amb posterioritat al 31 dedesembre del 1978, enginyers supe-riors aeronàutics, enginyers tècnicsaeronàutics, enginyers superiorsindustrials, enginyers tècnics indus-trials.Dotació: Entre 700 y 850 € mensuals,segons titulació, assegurança accicentsi sanitària.Duració: Sis mesos.Termini: 31-12-08.Informació: funep.es. Ref. 15-5-08.

BEQUES PER A FER PRÀCTIQUESPROFESSIONALS A DELOITTE

Convoca: Fundació Empresa PúblicaSepi-Deloitte.Objecte: Programa de pràctiques for-matives a centres o oficines de Deloittea Espanya.Sol·licitants: Titulats universitaris depaïsos de la UE en Economia, ADE,Investigació i Tècniques de Mercat,Ciències Actuarials i Financeres, Física,Matemàtiques, Informàtica, Ciències iTècniques Estadístiques, Dret,Psicologia, Psicopedagogia, Sociologia.Ciències Ambientals, E.T. enTelecomunicacions o en Informàtica ialtres enginyeries.Dotació: Entre 600 i900 € mensuals (segons destinació),assegurança accidents i sanitària.Duració: Mínim 5 mesos i màxim 1 any.Termini: 31-12-08.Informació: funep.es. Ref- 17-1-08.

CURS D’INTRODUCCIÓ A LAMÚSICA DE CAMBRA XIX

Conferències i concertsOrganitza: Patronat d’ActivitatsMusicals.Data: Del 18 d’octubre al 16 defebrer del 2009.Duració: 3 crèdits de lliure opció.Horari: Dissabtes de matí.Lloc: Societat Coral El Micalet.C/Guillem de Castro 73.Preu: Estudiants de la UVEG (menorsde 26 anys), 70 €; públic en general(menors de 26 anys), 84 €;estudiants de la UVEG (majors de 26anys), 230 €; públic en general(majors de 26 anys), 276 €.Informació: www.uv.es/pam.

COM MILLORAR EL RENDIMENTFÍSIC PER A LA INTERPRETACIÓMUSICAL

Organitza: Patronat d’ActivitatsMusicals.Dates: Del 18 d’octubre al 16 defebrer del 2009.Duració: 3 crèdits de lliure opció.Horari: Dissabtes de matí.Lloc: Societat Coral El Micalet.C/Guillem de Castro 73.Preu: Estudiants de la UVEG (menorsde 26 anys), 70 €; públic en general(menors de 26 anys), 84 €;estudiants de la UVEG (majors de 26anys), 230 €; públic en general(majors de 26 anys), 276 €.Informació: www.uv.es/pam.

ÒPERA OBERTA: EL LICEU A LA UNIVERSITAT VII

Organitza: Patronat d’ActivitatsMusicals.Dates: Del 20 d’octubre al 27 demaig del 2009.Duració: 30 hores (3 crèdits).Horari: Vesprades.Lloc: Aula Magna de l’edifici històricde la Universitat de València.C/Universitat 2.Preu: Estudiants de la UVEG i estu-diants del segon cicle del grau mitjào superior del Conservatori: 70 €.Informació: www.uv.es/pam.

RISOTERÀPIA

Organitza: Ca Revolta.Dates: Últim dijous del mes.Comença el 30 d’octubre.Horari: De 20 a 21 hores.Lloc: Ca Revolta. C/Santa Teresa.Preu: 10 euros per sessió.Informació: www.carevolta.org.

VALENCIÀ

Nivells Elemental i Mitjà.Organitza: Ca Revolta.Dates: De l’1 al 30 de juny.Horari: A partir de les 11 hores, unahora setmanal, dia a concretar.Lloc: Ca Revolta. C/Santa Teresa.Preu: 18 euros al mes.Informació: www.carevolta.org.

VOLUNTARIAT PEL VALENCIÀ

Programa per a parlar en valencià oper a ensenyar-lo.Organitza: Ca Revolta.Lloc: Ca Revolta. C/Santa Teresa.Informació: www.carevolta.org.

ESTUDIAR IDIOMES A LAUNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Anglés, francés, italià, alemany,espanyol, valencià... Cursos gene-rals, específics i intensius.Organitza: Centre d’Idiomes de laUniversitat de València. Dates: Durant tot l’any.Horari: Ampli horari.

Lloc: C/Dr. Joan Reglà 6, baix.Darrere del Mestalla.Preu: Consultar preus segons elcurs. Descomptes per al PAS, PDI ialumnes de la UEVG.Informació: www.centreidiomes.es.

SOCIOANTROPOLOGIA DELS MACROSISTEMES TÈCNICS

Mòdul 2: Orígens imprevistos o lacalor incertaOrganitza: Patronat Sud-Nord.Dates: Del 10 al 13 de novembre.Inici inscripció: 22-9-08.Duració: 10 hores (1 crèdit).Horari: De 16 a 18:30 hores.Lloc: Aula 1P 14 de la Facultat deSociologia. Campus dels Tarongers.Preu: 24,05 euros per a la comunitatuniversitària i 30,12 per al públic engeneral. Informació:https://www.fguv.org/cursos/index.asp.

EL CRISTIANISME

Organitza: Càtedra Tres Religions.Dates: Del 20 al 22 i del 27 al 29d’octubre.Duració: 20 hores (2 crèdits).Horari: De 16:30 a 19:30 hores.Lloc: C/Ciril Amorós 54.Preu: 1 crèdit, 32 €.Informació: catedratresrel@terra.es.

ROUSSEAU I LA MÚSICA

Congrés dirigtpel professorde Filosofia dela UniversitatAnacletoFerrer.Organitza:MuVIM.Dates: 24, 25 i 26 denovembre.Horari: Matí ivesprada de 10 a 14 hores i de 16 a21:30 hores.Lloc: MuVIM. C/Quevedo.Informació: www.muvim.es. Tel. 96388 37 30.

RELIGIÓ I DRETS HUMANS

Organitza: Càtedra Tres Religions.Dates: Del 3 al 5 de novembre .Duració: 10 hores (1 crèdit).Termini de la matrícula: 29 d’octu-bre.Horari: De 16:30 a 19:30 hores.Lloc: C/Ciril Amorós 54.Preu: 1 crèdit, 32 €.Informació: catedratresrel@terra.es.

TALLER DE FOTOGRAFIA

Taller on es treballaran les exposi-cions temporals de fotografia que esrealitzaran al MuVIM.Organitza: MuVIM.Dates: 28, 29, 30 d’octubre i 4, 5, 6,11, 12, 13, 18, 19 i 20 de novembre.Horari: Dimarts, dimecres i dijous de10:30 a 13 hores.Lloc: MuVIM. C/Quevedo.Preu: Gratuït.Informació: Cal reservar: 96 388 3749 o per correu:didactica.muvim@dival.es.

ELS AFRANCESATS I LACULTURA POLÍTICA ESPANYOLA

Congrés dirigit per la professorad’Història Moderna de la UniversitatIsabel Burdiel. Organitza: MuVIM.Dates: 13 i 14 de novembre.Horari: Matí i vesprada de 10 a 14hores i de 16 a 21:30 hores.Lloc: MuVIM. C/Quevedo.Informació: www.muvim.es. Tel. 96388 37 30.

BEQUES

NOUDISE 315Dijous, 16 d’octubre de 20088 beques&cursos

REDACCIÓ

El president de la Generalitat, Fran-cisco Camps, va atorgar al rector dela Universitat de València, FranciscoTomás, l’acta de la inscripció en el re-gistre d’instal·lacions de producciód’energia elèctrica en règim especialde la Conselleria d’Infrastructures.L’acte solemne es va celebrar al Pa-lau de la Generalitat el passat mesde setembre.

La instal·lació s’ha executat en elmarc del Pla d’Energies Renovablesper a 2005-2010, pel qual el Governd’Espanya subvenciona amb 0,45 eu-ros per cada quilovat d’energia solarfotovoltaica que s’injecta en la xar-xa elèctrica. L’import total de la in-versió del pla és de 23.598.641 mi-lions d’euros, dels quals el Governdestina 4.956 milions d’euros en con-cepte de primes a la generació d’e-lectricitat amb fonts renovables pera les instal·lacions posades en fun-cionament en aquests anys.

La Universitat de València ha apos-tat per l’energies renovables amb lainstal·lació de més de huit mil me-tres quadrats de panells fotovoltaicsen els sostres dels seus edificis, quepermetran una reducció anual de

743,97 tones a l’any de CO2, entre al-tres substàncies contaminants. D’a-questa manera la Universitat s’haconvertit en el primer productor d’e-nergia solar de la ciutat de Valènciai ha creat el major parc urbà d’Espa-nya d’energia fotovoltaica. Els pa-nells s’han instal·lat als aularis, bi-blioteques i centres d’investigaciódels campus de Tarongers, BlascoIbáñez i Burjassot-Paterna. No estàprevista la instal·lació de panells aedificis històrics com ara el de la Nau,el Rectorat de Blasco Ibáñez o la Fa-cultat de Medicina.

En l’acte de presentació del pro-jecte el rector estava acompanyatper una àmplia representació de l’e-quip de govern i dels degans dels trescampus, així com pel cap del ServeiTècnic de la Universitat, José Vicen-te Caballer, i pel gerent, Joan Oltra,que han estat els impulsors del parcd’energia solar fotovoltaica.

Francisco Tomás va recordar que,segons els seus Estatuts, la Univer-sitat de València està compromesaen la defensa del medi ambient i queaquesta actuació és una primeracontribució a lluitar contra el canviclimàtic. Francisco Tomás va expli-car que la instal·lació està acompa-

nyada de la campanya de conscien-ciació Energia Viva perquè tots elsmembres de la comunitat universi-tària contribuïsquen personalment

a l’estalvi energètic. El passat mes denovembre el Consell de Govern de laUniversitat de València va aprovarl’adquisició i la instal·lació de l’equi-pament fotovoltaic, que ha suposatuna inversió de 7,6 milions d’euros.L’adquisició s’està finançant amb unaoperació de leasing a quinze anys fi-nançada pel Banc de Santander. Ladurada estimada dels equips, submi-nistrats per l’empresa Nipsa, se situaen quaranta anys.

En l’actualitat la injecció en xarxade l’energia solar fotovoltaica estàsubvencionada pel Govern d’Espa-nya amb 0,45 euros per cada quilo-vat que s’injecte en xarxa. La vendade l’energia fotovoltaica produïdapermetrà rendibilitzar la inversió apartir de l’any dèsset del seu funcio-nament, amb la qual cosa estan pre-

vistos beneficis econòmics durant elstretze anys següents. La producciód’energia elèctrica estimada duranttot el període se situarà al voltantdels seixanta milions de quilovatshora. La posada en marxa d’aquestspanells fotovoltaics permetrà pro-duir 1.487.933 quilovats a l’any, queequivalen al consum anual de 331 fa-mílies i que evitaran l’emissió a l’at-mosfera de 743.970 quilograms anyde CO2, entre altres gasos nocius. Lareducció total d’emissions de CO2 du-rant el temps de vida útil dels equipsse situarà al voltant de les 30.000 to-nes de CO2. En els pròxims mesosestà prevista una ampliació del parcd’un 50% de la superfície de panellsinstal·lats, per la qual cosa els bene-ficis econòmics i mediambientals esveuran també incrementats.

REDACCIÓ

El Consell de Govern de la Universi-tat de València va aprovar en l’últi-ma sessió l’acord sobre les condi-cions de treball del Personal d’Admi-nistració i Serveis (PAS) per al perí-ode 2008-2011. L’acord, que va serpresentat per la vicerectora Enrique-ta Vercher, va estar aprovat per una-nimitat de tot el Consell de Govern.

L’acord va rebre elogis per partdels representants sindicals i del rec-tor, qui va destacar el treball desen-volupat per totes les parts implica-des i la seu vigència fins al 31 de des-embre del 2011, un any més enllà delmandat de l’actual equip directiu.

L’acord fixa mesures respecte a lesretribucions, entre les quals es con-solida la paga compensatòria de se-

tembre; recull el desenvolupamentde la carrera professional; fixa crite-ris per assegurar l’estabilitat profes-sional; estableix mesures per a faci-litar la conciliació de la vida familiari laboral; incorpora l’acord que regu-la les borses de treball; arreplegamesures per a la integració social deles persones discapacitades i per alluitar contra la violència de gènere;preveu un pla de formació dels em-pleats públics, així com un altre deprevenció de riscos laborals; i final-ment recull el desenvolupament d’u-na addenda en la qual s’inclourantots els aspectes susceptibles deconstituir l’acció social.

Es pot trobar tota la informació enla pàgina http://www.uv.es/~pas/.

L’acord sobre condicions de treballva rebre en la mesa negociadora de

dilluns l’aprovació de tots els sindi-cats amb representació a la Univer-sitat de València: CCOO, STEPV-iv,FETE-UTG, CGT i CSIF.

NOUDISE 315Dijous, 16 d’octubre de 2008

S’han instal·lat huit milmetres quadrats en panellsfotovoltaics

El rector va rebre l’actaacreditativa de mans del pre-sident de la Generalitat

La iniciativa s’emmarcadins del Pla d’EnergiesRenovables impulsat pelGovern central

Destaquem

notícies

REDACCIÓ

El passat 25 de setembre es va presen-tar Transfer, una revista de culturacontemporània editada per Publica-cions de la Universitat de València il’Institut Ramon Llull. L’acte va tindrecom a escenari la Nau. La revista és undels pocs vincles de l’Institut RamonLlull amb instituacions públiques delPaís Valencià.

Transfer està editada en anglés i técom a funció bàsica la projecció exte-rior de la cultura i el pensament d’ex-pressió catalana. La seua periodicitatés anual. Fins ara se n’han publicattres números. Cada lliurament dedicaun espai central als grans temes de de-bat contemporani, com ara la Globa-lització i les identitats, Immigració icanvi social o Història i memòria.Transfer dóna molta importància aldisseny i la presentació gràfica amb la

col·laboració de grans artistes (finsara, Antoni Tàpies, Artur Heras, ToniCatany).

En l’acte van intervindre el rector,Francisco Tomás; Josep Bargalló, di-rector de l’Institut Ramon Llull; Anto-ni Furió, director de Publicacions dela Universitat; Josep-Lluís GómezMompart, catedràtic de Periodisme; iCarles Torner, director de Transfer.

En aquest tercer número, el dossiermonogràfic de la revista està dedicata diversos aspectes de la història i lamemòria col·lectiva. Inclou també ar-ticles sobre la concepció republicanade la ciutadania, les formes singularsque els populismes adopten en diver-sos països i l’exili com a espai de crea-ció literària. Així mateix, la secció Dià-legs ofereix dues entrevistes a dues fi-gures de primera fila: el filòsof XavierRubert de Ventós i l’escriptor QuimMonzó.

L’edifici de la Nau acull lapresentació de ‘Transfer’

Una imatge dels panells installats sobre la Facultat de Geografia i Història.

Enriqueta Vercher.

ENERGIA. La iniciativa permetrà estalviar el consum de 331 famílies

9

En marxa el parcsolar urbà méspotent d’EspanyaLa Universitat de València ha posat en marxa elparc urbà d’energia solar més potent d’Espanya.La instal·lació, que va entrar en funcionament laprimera setmana de setembre, evitarà l’emissióde quasi 750 tones a l’any de CO2. La produccióprevista és d’1.487.933 quilovats a l’any, equiva-lent al consum anual de 331 famílies.

Acord complet sobre lescondicions laborals delPAS de la Universitat

PROPOSTES

citesANTONIO BERNAD.HUMANITAT, HUMOR ISURREALISME

Dia: Fins el 23 de novembre.Horari: De dimarts a dissabte de 10 a 13:30 hores i de 16 a 20 hores. Diumenges i festius de 10 a 14 hores.Lloc: Sala Estudi General.C/Universitat 2.

NIT DE LLUM A PEQUÍN

Exposició fotogràficaLloc: Institut Confuci. Facultatde Filologia, Traducció iComunicació. Av/BlascoIbáñez 32.Informació:www.uv.es/confucio.

FRAGMENTS D’UN ANY-2007

Exposició fotogràfica que recullen 65 imatges una part de lahistòria més recent del ter-ritori valencià. Més decinquanta fotoperiodistes quetreballen en diversos mitjansde la ciutat de València hancaptat el més destacat del2007.Dies: Fins el 9 de novembre.Lloc: MuVIM (C/Guillem deCastro 8).Organitza: Unió de PeriodistesValencians.Més informació:www.unioperiodistes.org.

BOTÀNIC-JESUÏTES. UNPAISATGE COMPARTIT

Dies: Fins el 30 de novembre.Lloc: Sala d’Exposicions delJardí Botànic (C/Quart 80).Horari: De 10 a 19 hores.Dilluns tancat.

MARE TERRA

Dies: Fins el 31 d’octubre. Horari: De 10 a 19 hores.Dilluns tancat.Lloc: Estufa Freda del JardíBotànic (C/Quart 80).

BIOGRAFIA HISTÒRICA DEL PALAU DE CERVERÓ

Dies: Permanent.Lloc: Palau de Cerveró. EspaiExpositiu I. Pl/de Cisneros 4.

SELECCIÓ DELS FONS DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA MEDICINA

Dies: Permanent.Lloc: Palau de Cerveró. EspaiExpositiu II. Pl/de Cisneros 4.

SMOKING/NO SMOKING

Alan Ayckbourn. La PavanaProducciones.Dies: 17 i 22 d’octubre.Horari: 21 hores.Lloc: Teatre El Musical. Plaçadel Rosari 3. El Cabanyal-Ca-nyamelar.Preu: Entrada gratuïta a lacomunitat universitàriamitjançant la presentació delDNI i del carnet universitari. Laresta de representacions 30%de descompte sobre el preu detaquilla.

INAUGURACIÓ FESTIVAL

PETIT TEATRE

Actuació Teatro Instantáneo.Dia: 16 d’octubre.Horari: 22:30 hores.Preu: Gratuït.Lloc: Radio City. C/SantaTeresa.

DOMINIK BORUCKIPRESENTA UN ESPECTACLEDE DANSA-IMPROVISACIÓ

Amb els músics Jordi Ros iGuillem Rodri. Títol: Sonsferéstecs.Dies: Del 16 al 19 d’octubre.Horari: 20 hores.Preu: 8 euros, divendres dia del’espectador 6 euros.Lloc: Espacio Inestable (C/dr.Sanchis Bergón 5, baix).

PERFORMANCE I CONCERT DE BOSSANOVA

21:30 hores: Performanced’Ana Higueras i Tiziana Chiara.22:20 hores: Performanced’Álvaro Terrones.23 hores: Concert debossanova amb LilianaMarqués i Andrés.Dia: 18 d’octubre.Lloc: Ca Revolta. C/SantaTeresa.

ELS MILLORS MONÒLEGS DE DANI MATEO

Sé lo que hicisteis de la Sexta,Noche sin tregua y La familiaMata.Dies: 18 i 19 d’octubre.Horari: 19 hores.Preu: 10 euros.Lloc: El Loco. C/Erudit Orellana12.

XAVI CASTILLO PRESENTA‘TORNA CASTILLO,L’HERETGE’

Dia: 26 d’octubre.Horari: 19 hores.Preu: 10 euros.Lloc: El Loco. C/Erudit Orellana12.

BERMÚDEZ PRESENTA‘CADA OREJA CON SUPAREJA’

Dia: 2 de novembre.Horari: 19 hores.Preu: 10 euros.Lloc: El Loco. C/Erudit Orellana12.

LA COOPERACIÓ ALDESENVOLUPAMENT:COOPERACIÓ OTRANSFORMACIÓ SOCIAL?

Taula redona. Amb motiu dela presentació del llibreDesarrollo y cooperación: unanálisis crítico. Ed. Tirant loBlanch. Intervindran AndrésPiqueras (coordinador del lli-bre), Isabel de la Cruz(Universitat de València),Moisés Hidalgo (Universitatd’Alacant). Fòrum de Debats.Dia: 21 d’octubre.Horari: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Nau.C/Universitat 2.

DARWIN, LA TAXONOMIA ILA SISTEMÀTICAMOLECULAR

A càrrec de Vernon H.Heywood. Cicle de

Conferències 08.Dia: 22 d’octubre.Horari: 19 hores.Lloc: Jardí Botànic.

EMOCIONS MUSICALS

A càrrec de Ricardo de Cala,crític i comentarista d’òpera.Presentador de Grandes Vocesen Ràdio 5 de RNE.Imprescindible invitació, enuna oficia de Ruralcaixa o al96 387 08 73.Dia: 22 d’octubre.Horari: 19:30 hores.Lloc: Saló d’Actes deRuralcaixa. Passeig del’Albereda 34.

ESQUIZOFRÈNIA: UN DEBAT OBERT

Jornades amb motiu del DiaMundial de la Salut Mental.Amb la intervenció d’AlbertoRoy (Associació per la SalutIntegral del Malalt Mental-Asiem), Eugeni Gregori (afec-tat per una malaltia mental).Col·loqui a partir del docu-mental 1% esquizofrenia (pro-duït per Julio Medem). Dies: 23 d’octubre.Horari: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna.C/Universitat 2.

COL·LOQUI ‘EL CINE DE BLASCO IBÁÑEZ’

Amb J. L. Castro de Paz (histo-riador), Carlota Álvarez(Societat EstatalCommemoracions Culturals),Ignacio Lahoz (IVAC-LaFilmoteca), coordinat perAntonio Llorens (crític decine). XXIX Mostra de Cine deValència.Dia: 18 d’octubre.Horari: 18 hores.Lloc: Fnac. C/Sant Agustí.

EL CONFLICTE A TERRA SANTA

Per Anaclet Pons. Primeraconferència del cicle LesConferències de la Xara. Elrector Francisco Tomás inau-gurarà el cicle. Dia: 11 de novembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Monestir de Santa Mariade la Valldigna.

SANGRE, SUDOR YLÁGRIMAS

Cicle David Lean. FilmotecaValenciana.Dia: 16 d’octubre .Horari: 18 hores.Lloc: Saló d’Actes de l’IVAM.

EL PLANETA DE LOS SIMIOS

Cicle Joies de la Ciència Ficció.Filmoteca Valenciana.Dies: 16 d’octubre a les 20:15hores i 20 d’octubre a les 18hores.Lloc: Saló d’Actes de l’IVAM.

SUCESOS EN LA IV FASE

Cicle Joies de la Ciència Ficció.Filmoteca Valenciana.Dies: 22 d’octubre a les 18hores i 23 a les 20:30 hores.Lloc: Saló d’Actes de l’IVAM.

ENCUENTROS EN LA TERCERA FASE

Cicle Joies de la Ciència Ficció.Filmoteca Valenciana.Dies: 22 d’octubre a les 20hores i 23 a les 18 hores .Lloc: Saló d’Actes de l’IVAM.

JEFF JEROLAMON TRIO

Cicle Jazz ValenciàContemporani.Dia: 18 d’octubre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart80.Preu: Entrada gratuïta ambinvitació que caldrà arreple-gar a les taquilles del Botànicdes de la setmana anterior(excepte dilluns).

MY BRIGHTEST DIAMOND +CLARE & THE REASONS

Gira presentació WintercaseSan Miguel 2008. Dia: 19 d’octubre.Horari: 20 hores.Lloc: Sala Mirror (C/Sant Vicent200).Preu: Preu anticipada: 12 €.Taquilla: 15 €.Informació:www.wintercasesanmiguel.com

CICLE MÚSICA A LA CAPELLA

Ignacio Lezcano i OmarRomero, violins, BasilioFernández, piano. Obres de B.Martinu, M. Moszkowski, P.Sarasate i D. Shostakovich.Dia: 22 d’octubre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiènciade l’edifici històric de la Nau.C/Universitat 2. Gratis.

DUKE PRESENTA EL SEU ÀLBUM ‘INOCENTE’

Actuació en directe.Dia: 16 d’octubre.Hora: 19 hores.Lloc: Fnac. C/Sant Agustí.

EL MUNDO DE WAYNE + BAJA POR DIVERSIÓN

Actuació en directe.Dia: 16 d’octubre.Hora: 21:30 hores.Preu: Entrada con carnet uni-versitari 5 /8 euros.Lloc: El Loco. C/EruditOrellana 12.

II CONCURS DE FOTOGRAFIACOM VEUS LA CIÈNCIA?

Convocat per la Xarxad’Universitats ValencianesRuvid, en col·laboració ambles set universitats de laComunitat Valenciana.Termini d’admissió defotografies: fins el 20d’octubre del 2008.Bases i informació:www.ruvid.org/comovesla-ciencia. Categoria A: fotogra-fies realitzades amb càmeresfotogràfiques amb lents con-vencionals. Categoria B: foto-grafies realitzades amb equipsd’instrumentació científica,com ara microscopis, rajos X,ressonància magnètica, etc.Primer premmi: 800 € per acadascuna de les categories.Segon premi: 300 € per acadascuna de les categories.

CONCURS

MÚSICA

CINEMA

CONFERÈNCIES

TEATRE

EXPOSICIONS

El Museu Valencià de laIl·ustració i la Modernitat(MuVIM) acull fins el 9 denovembre la mostraFragments d’un any-2007.L’exposició dels fotoperio-distes valencians està orga-nitzada per la Unió dePeriodistes.Seixanta-sis imatges quefan vindre a la memòria del’espectador trossos delpassat 2007, com ara laCopa de l’Amèrica, les elec-cions municipals i autonò-miques, fotos de la cultura, la societat, l’esport, el medi ambient... El diaa dia del territori valencià, de nord a sud i d’est a oest.

Durant quasi quatre mesos i en horari de matí es realitzarà el Programade Creació i Desenvolupament d’Empreses que, durant aquest any acadè-mic, celebrarà la seua setena edició.Per a realitzar el curs, els estudiants hauran de presentar la documenta-ció a la seu d’Adeit i superar les entrevistes de selecció previstes per alsdies 20, 21 i 22 d’octubre.Aquest curs, que s’emmarca dins de les activitats desenvolupades per laCàtedra de Cultura Empresarial i que l’Adeit organitza en col·laboracióamb l’EOI, té com a finalitat fomentar vocacions empresarials i facilitarla creació de noves empreses.Per això el curs, de caràcter gratuït, oferirà formació sobre les diversesàrees funcionals de l’empresa i assessorarà els estudiants per a la realit-zació d’un projecte viable a partir del qual creen la seua pròpia empresa. El curs, que està patrocinat per Bancaixa i compta amb el suport del FonsSocial Europeu i del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, està dirigittant a aturats com a persones en actiu. A més, per a la seua realitzacióno es requereix titulació prèvia; l’únic requisit és el desig de crear unaempresa o bé d’autoocupar-se.Prop de cent cinquanta persones han participat en les sis edicions cele-brades fins el moment. Informació i inscripcions: tel. 96 326 26 00 i www.adeit.uv.es/creacion.

Curs gratuït per a posar en marxa la teua pròpia empresa

L’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València convoca proves deselecció de nous membres per a diversos instruments. Les proves tindranlloc del 3 al 8 de novembre. Els candidats hauran de tindre una edatmàxima de 23 anys, cursar com a mínim els darrers anys del grau mitjàde música i es valorarà positivament estar realitzant estudis universita-ris. L’Orquestra ofereix als seus membres ajudes econòmiques per a for-mació musical, crèdits de lliure opció per als estudiants de la Universitatde València (5 crèdits/any), formació pedagògica i musical, promoció desolistes i grups de cambra, i possibilitat de gira nacional i/o internacio-nal.També l’Orfeó Universitari té obert el termini per a inscriure’s a les pro-ves d’accés. L’Orfeó ofereix també formació pedagògica, crèdits, possibi-litat de gires nacionals i internacionals, etc.Tant l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València com l’OrfeóUniversitari gaudeixen d’una dilatada trajectòria. L’OrquestraFilharmònica de la Universitat de València, creada l’any 1995 per a donarresposta i cohesió a les diverses ofertes d’agrupacions musicals formadesper estudiants universitaris, ha fet nombrosos concerts en diversos audi-toris, mentre que l’Orfeó Universitari de València, que va complir sei-xanta anys d’activitat ininterrompuda el curs passat, és el cor universitarimés longeu d’Espanya.Més informació i inscripcions per a l’Orquestra i l’Orfeó, mitjançant lapàgina web http://www.uv.es/pam del Patronat d’Activitats Musicals de laFundació General de la Universitat de València.

Provés d’accés per a l’OrquestraFilharmònica i per a l’Orfeó Universitari

NOUDISE 315Dijous, 16 d’octubre de 2008agenda

CITES

10

El Grup de Teatre de la Universitat de València-Assaig busca nous actors,per la qual cosa convoca proves de teatre per a la seua nova producció.Aquest serà un espectacle musical en valencià, i es valorarà dels candi-dats que tinguen el grau elemental de qualsevol instrument i cant. Elsassajos seran des de gener fins abril. Els interessats poden enviar el cur-rículum fins el 23 d’octubre a eva.lopez-comes@uv.es.

Ara és el moment d’apuntar-se al Grup de Teatre de la Universitat

Els fotoperiodistes valencians exposen 66 imatges al MuVIM

REDACCIÓ

El programa sobre el qual es treba-lla actualment és obert i la comis-sió assessora estudiarà noves ini-ciatives universitàries, així compossibles col·laboracions amb ins-titucions externes a la Universitatde València que es puguen plante-jar en el futur. L’objectiu és oferir unventall el més divers possible d’ac-tivitats no sols a la comunitat uni-versitària sinó a la societat en ge-neral.

La Universitat de València ja vapresentar en juliol passat un llibretitulat La lluita per la vida que re-cull els textos de la comunicacióconjunta de Charles R. Darwin i Al-fred R. Wallace sobre la teoria de laselecció natural, segons Gustau Mu-ñoz, editor del Servei de Publica-cions de la Universitat.

La reivindicació de Darwin a la Uni-versitat de València té la seua histò-ria, segons recorda Esteban Morcillo.El 1909 un grup d’estudiants de Me-dicina, liderats pel catedràtic d’Ana-tomia Peregrín Casanova i Ciurana,deixeble d’Ernst Haeckel, organitzàla celebració del centenari de Char-les Darwin, un fet singular en el pa-norama acadèmic de l’Europa d’ales-hores. Es realitzà un acte acadèmical Paranimf, sota la presidència deMiguel de Unamuno (aleshores rec-tor de la de Salamanca), es publicàun número especial de la revista Tri-buna Médica dedicat al naturalistaanglés i es va descobrir una placacommemorativa.

Les iniciatives ara preparades perla Universitat de València s’agrupenen activitats de sensibilització, pu-blicacions i exposicions.

ACTIVITATS DE SENSIBILITZA-CIÓ. Des del 2006 se celebra el Diade Darwin en el mes de febrer. Ésuna activitat que consta de confe-rències, debats, bars de ciències,projecció de pel·lícules, etc., orga-nitzada per la Càtedra de Divulga-ció de la Ciència, la Facultat de Cièn-cies Biològiques i l’Institut Cavani-lles de Biodiversitat i Biologia Evo-

lutiva, amb la col·laboració i el pa-trocini de diverses institucions i en-titats (Espai Ciència, IEC-OCCC,ACPV, SCB-IEC i CAM). Els progra-mes es difonen a través de la webhttp:www.darwinday.org.

També des del 2006 se celebra elMatinal de l’Evolució, jornada d’ac-tualització científica adreçada alsensenyants de secundària i batxi-llerat, impulsada des de la Delega-ció del Rector per a la Incorporacióa la Universitat, la Facultat de Cièn-cies Biològiques i l’Institut Cavani-lles de Biodiversitat i Biologia Evo-lutiva, amb la col·laboració de la Cà-tedra de Divulgació de la Ciència,Espai Ciència (IEC-OCCC, ACPV),SCB-IEC, Jardí Botànic, Publicacionsde la Univesitat i la revista Mètode.S’organitzen dos matinals per any(primavera i tardor), un d’ells mo-nogràfic d’evolució humana.

Des del 2003 se celebra el Memo-rial Peregrín Casanova (conferèn-cia magistral sobre biodiversitat ibiologia evolutiva). Es tracta d’unainiciativa de l’Institut Cavanilles deBiodiversitat i Biologia Evolutiva or-ganitzada per la Càtedra de Divul-gació de la Ciència amb el patroci-ni de la CAM. Els quatre conferen-ciants que han participat fins arasón: Stanley L. Miller (Universitatde Califòrnia-San Diego), David M.Hillis (Universitat de Texas-Austin),Francisco J. Ayala (Universitat deCalifòrnia-Irvine) i José Luis Sanz(Universitat Autònoma de Madrid).

PUBLICACIONS. Des del 2006 hi haun programa de publicacions de te-màtica evolutiva que es comple-menta amb un projecte de digitalit-zació d’obres de Darwin. Es publi-caran obres d’A. I. Oparin i J. B. S.Haldane, F. J. Ayala, F. Jacob, PereAlberch, així com obres del mateixDarwin i una biografia sobre el cien-tífic.

Llibres, expos, divulgació...pel bicentenari de Darwin

REDACCIÓ

Richard Dawkins, un dels principals di-vulgadors de la teoria de l’evolucionis-me i autors dels best-sellers mundialsEl gen egoista i El miratge de Déu, seràinvestit doctor honoris causaper la Uni-versitat de València. Així ho ha deciditel Consell de Govern de la institució,que en la mateixa sessió va acordar in-vestir també Avelino Corma, reconegutinternacionalment per les seues con-tribucions a la tecnologia dels mate-rials; i André Constant Van Steirteg-hem, autor d’investigacions revolucio-nàries en el camp de l’esterilitat mas-culina i de la reproducció humana as-sistida. La decisió s’emmarca dins delsactes de commemoració del bicente-nari de Charles Darwin (durant l’any2009) i el 150 aniversari de la publica-ció de L’origen de les espècies.

Richard Dawkins és professor deComprensió Pública de Ciència a la Uni-versitat d’Oxford. Cal destacar quel’any 1909 la Universitat de València vaser una de les poques institucions aca-dèmiques europees que va homenat-jar Charles Darwin en el centenari delseu naixement.

Richard Dawkins (Kenya, 1941) estu-dià a la Universitat d’Oxford, on va ferel seu doctorat sota la direcció de l’e-tòleg Nikolaas Tinbergen (premi Nobelde Fisiologia o Medicina 1973). Ha im-partit classes de Zoologia a la Univer-sitat de Califòrnia (Berkeley) i a la d’Ox-ford. Des del 1995 és fellowdel New Co-llege i ocupa la càtedra Charles Simo-nyi per a la comprensió pública de laciència. El 1997 fou elegit fellow de laRoyal Society of Literature i el 2001 dela Royal Society.

El professor Dawkins és autor deprop d’un centenar d’articles en revis-tes científiques d’àrees diverses comara l’etologia, la neurociència, la socio-logia i la filosofia. Dawkins és autortambé d’una dotzena de llibres de di-vulgació científica, la majoria dels qualstracten sobre evolució biològica. El genegoista(1976), el seu primer llibre, s’hatraduït als principals idiomes i és con-diderat el millor llibre de divulgaciócientífica del segle xx. El seu llibre mésrecent, El miratge de Déu (2006), s’haconvertit en un best-seller internacio-nal i s’ha traduït a 45 idiomes.

A banda de la seua obra com a es-criptor i científic, Dawkins s’ha distin-git per la seua brillant i apassionada de-fensa de la ciència i el racionalisme. Ri-chard Dawkins ha dut a terme una ex-traordinària tasca de promoció del pen-sament evolucionista.

REDACCIÓ

Charles Robert Darwin i la teoria del’evolució explicats per científics desde diverses disciplines i punts de vis-ta. El cicle de conferències De Darwina D@rwin és la proposta de la Facul-tat de Ciències Biològiques per al bi-centenari del naixement del científicbritànic, la celebració del qual ha es-tat promoguda per la Càtedra de Di-vulgació de la Ciència de la Universi-tat de València. Aquestes ponències,que es desenvoluparan fins a febrerdel 2010, pretenen que els estudiants“no obliden, en qualsevol estudi bio-lògic, la figura de Darwin, i també lade Wallace, i la seua teoria de l’evo-lució, sobretot ara que als Estats Unitspren força el corrent del creacionis-me”, explica el degà d’aquesta facul-tat, Vicent Roca.

Després de la inauguració del ciclea càrrec del vicerector d’Investigació,Esteban Morcillo, hui dijous 16 d’oc-

tubre, a les 12:30 hores, el doctor enMedicina i catedràtic d’Història de laCiència Josep Lluís Barona de la Uni-versitat de València impartirà la po-nència titulada L’impacte social iideològic de l’obra de Charles Darwin.

Totes les sessions tindran lloc a laSala d’Actes de la Biblioteca EduardBoscà del Campus de Burjassot de laUniversitat. La pròxima sessió serà el30 d’octubre: el professor Jesús Ca-talà, de la Universitat Cardenal Her-rera, parlarà sobre la recepció de l’e-volucionisme a València.

El pròxim 12 de febrer es complirandos-cents anys del naixement deCharles Robert Darwin (1809-1882) iel 150 aniversari de la publicació deL’origen de les espècies. Per aquestmotiu, la Càtedra de Divulgació de laCiència de la Universitat de València,amb el suport de la CAM, ha preparatun complet programa d’activitats. Po-deu consultar la programació en elweb www.uv.es/cdciencia.

La Universitat de Va-lència ha programatuna sèrie d’activitatsper a celebrar el bicen-tenari de Charles Dar-win i el 150 aniversaride la publicació de l’o-bra L’origen de les es-pècies. Totes les inicia-tives tindran lloc alllarg del 2009. Una co-missió assessora presi-dida pel professor Es-teban Morcillo, vice-rector d’Investigació,ha posat ja en marxadiversos projectes. So-ledat Rubio, responsa-ble de la Càtedra deDivulgació de la Cièn-cia de la Universitat deValència, s’ocupa de lacoordinació general.

NOUDISE 315Dijous, 16 d’octubre de 2008 11Bicentenari Darwin

Richard Dawkinsserà investit doctor‘honoris causa’

Josep Lluís Barona parla hui de l’impactesocial de Darwin

RECTORAT. La mostra explica la tasca científica

Charles Darwin.

Les exposicions també jugaran unpaper important l’Any Darwin.

EXPOSICIÓ HISTÒRICA. Darwin,el seu temps, la seua obra i laseua influència. Projecte a curade Víctor Navarro, catedràtic d’-Història de la Ciència de la UV,membre de l’Institut López Piñe-ro d’Història de la Ciència i Docu-mentació (CSIC-Universitat deValència) i de la Càtedra de Divul-gació de la Ciència, i de Jesús Ca-talà, professor d’Història de laCiència a la Universitat CardenalHerrera-CEU. L’exposició es rea-litzarà a la seu de l’Institut LópezPiñero. Data d’inauguració pre-vista: febrer del 2009. L’exposiciós’acompanya d’un llibrecatàleg.

EXPOSICIÓ ESCOLAR SOBRE EVO-LUCIÓ. Projecte a cura de Joa-quim Baixeras, professor de Zoo-logia i membre de l’Institut Cava-nilles de Biodiversitat i BiologiaEvolutiva. Es tracta d’una exposi-ció itinerant al llarg de l’any acentres educatius, cases de cultu-ra, etc. L’exposició s’acompanyad’un quadern d’activitats. Formapart del programa Senyor Dar-win, quina gran idea! (apartat 4).

Exposicions

Richard Dawkins.

NOUDISE 315Dijous, 16 d’octubre de 200812 última

DEBAT SOBRE LA CRISI ECO-NÒMICA. Demà divendres dia17, al Saló d’Actes de laBiblioteca Gregori Maians(Campus del Tarongers), a les12:30 hores, se celebrarà elcol·loqui La primera crisi globaldel s. XXI, a debat. Amb el cate-dràtic de la UV Javier Andrés;el professor de la UJI ManuelIllueca; el catedràtic deCastella-la Manxa Eliseo Navar-ro; i el professor i director del’IVIE Vicente Pallardó.

DESCOMPTES ALS ESPAISCULTURALS. La web del CADE(www.uv.es/cade) compta ambun apartat on es pot consultarla programació cultural valen-ciana i descomptes per a lacomunitat universitària per adiversos espais. El Teatre ElMusical, Teatres de laGeneralitat o les retransmis-sions d’òpera al cinema sónalgunes de les ofertes.

COMERÇ JUST A ÀFRICA. Huidijous dia 16 la Facultatd’Economia i Intermón Oxfamorganitzen la conferènciaComercio Justo en África:herramienta de desarrollo enBurkina Faso, a càrrec deFrançois Guirà, director deCopafo i Talmenak-Uciab. Seràa les 12:30 hores a la SalaSánchez Ayuso, primer pis, dela Facultat d’Economia.

VACUNACIÓ CONTRA LAGRIP. El Servei de Seguretat,Salut i Qualitat Ambiental ini-cia la campanya de vacunacióantigripal 2008-2009. Lacampanya d’enguany es duràa terme als Gabinets de SalutLaboral de cada campus, desde dilluns 13 d’octubre finsdivendres 31 d’octubre.

TALLER D’INICIACIÓ AL TEA-TRE. L’Aula de Teatre i el GrupUniversitari han obert el temi-ni per apuntar-se al taller d’ini-ciació al teatre. El terminiacaba el 27 d’octubre a les 14hores. Cada taller tindrà unadurada de vint-i-quatre horesdistribuïdes en sessions de 3 o4 hores i es realitzaran en elstres campus en novembre idesembre. La taxa per partici-par-hi és de 30 euros. Mésinformació en www.uv.es/cade.

breus

La seua aposta és la de l’especta-cle. Els agrada la vaporosa esce-nificació del buit. Es disfressende còmics per a representar unarealitat que no té res a veure ambla realitat viscuda fora de l’esce-nari. Diuen el seu paper amb unadesimboltura que envejarien elsactors i actrius del firmamentteatral o cinematogràfic. Jo elsdonaria tots els Oscar, tots elsGoya, tots els Max i tots els Ti-rant perquè la seua perfecció es-tilística no troba parangó en capindústria de la ficció escènica.Són únics en l’especialitat de seruns altres diferents als que re-flecteixen els seus espills, com siforen vampirs postmoderns quehan canviat les teranyines ana-cròniques de les seues estances

pel luxe dels edificis blancs, futu-ristes, dissenyats a preu de LleiSeca per l’artista Calatrava. Enles seues compareixences escèni-ques prefereixen el monòleg i apenes atenen els suggerimentsdel públic que assisteix al·lucinata l’espectacle. El pati de buta-ques és una bassa d’oli, no per-què agrade als seus pobladors lacondició d’estàtua, sinó perquèno hi ha micròfons a la seua dis-posició des d’on xiular el seu re-buig i només poden exterioritzarel seu ànim en la forma d’aplau-diments a l’actuació dels artistes.L’última obra duta a l’escenari vaser una bufonada. Les personeshumanes poden ser més huma-nes o unes bèsties de campionatal costat dels quals Schwarze-negger i Stallone són dos xiquetsentremaliats amb els morros in-nocents gargotejats de nocilla.

La bufonada es burla de l’escolaque ha fet de la seua identitat uncompromís amb la dimensió so-cial de l’ésser humà. El públics’ha cansat de la seua impassibi-litat. L’escola és una cosa seriosai no el plató televisiu on algunsextraterrestres de la política acu-deixen a contar els seus acudits.Educar els alumnes en els valorsd’una convivència crítica entreells i entre ells i el món és unatasca d’obligat compliment queincumbeix diverses institucions isobretot el Govern central i elsseus homòlegs en les autono-mies. El Consell, amb l’actuacióestel·lar del forense i poeta Fontde Mora, s’entossudeix a conver-tir el compromís educatiu en unacomèdia de mal gust. L’especta-cle comença a cansar el públicque paga religiosament la seuaentrada per a participar activa-

ment en una obra que no té res aveure amb la frivolitat. L’escenaen què el buit era el protagonistas’està omplint de respostes aïra-des. El diàleg no existeix, peròs’ha trencat la impunitat d’unmonòleg que excloïa les veusdels altres. El debat està servit. Atres llengües. Ni més menys.Fins en això som únics. Els reisdel mambo. Els millors.

EpC

La columna ¶ Alfons Cervera

REDACCIÓ

El vicerector de Cultura, Rafael Gil,acompanyat del comissari de lamostra sobre Antonio Bernad, Fran-cisco Agramunt, i el fill del pintor, vamanifestar sobre l’exposició que laUniversitat de València, en col·labo-ració amb l’Ajuntament d’Elx, “hadecidit recuperar un dels grans ar-tistes valencians de l’exili artístic,que mereix ser inclòs en la gran nò-mina de surrealistes espanyols”. Labase de treball de Bernad és el di-buix i, per a mostrar-ho, la Univer-sitat de València ha fet una acurada

selecció de 120 obres d’estil surrea-lista i amb evidents influències cu-bistes i del realisme poètic.

Francisco Agramunt va afegir queaquesta exposició “suposa la culmi-nació de l’esforç per recuperar i re-habilitar un dels grans artistes va-lencians de l’exili republicà i un cap-davanter del surrealisme en l’Amè-rica Central en els anys quaranta delsegle passat”. Segons Agramunt,“tant per circumstàncies personalscom pel seu caràcter introvertit,Bernad mai no ha estat profeta enla seua terra, tot i que la seua tra-jectòria personal i artística l’acredi-ta com un dels grans creadors sur-realistes de l’exili republicà, de la ta-lla, sens dubte, d’Eugenio Granell,amb qui va compartir amistat i ava-tars a la República Dominicana”. Elsdos artistes es van establir allà des-prés de la derrota republicana i depassar pels camps de concentraciófrancesos.

El fill d’Antonio Bernad va agraira la Universitat de València la recu-

peració i el reconeixement de la fi-gura del seu pare, i va anunciar quedonarà a la institució acadèmicauna part significativa de l’obra deBernad. La intenció última del pro-jecte expositiu és donar a conéixerl’obra d’un dibuixant i un caricatu-rista genial.

L’exposició es podrà visitar fins el23 de novembre.

Surrealisme per a començar a la NauL’exposició AntonioBernad. Humanitat,humor i surrealisme,una interessant mos-tra que recupera la fi-gura d’un artista cab-dal del surrealismeespanyol de l’exiliamericà, ha inaugu-rat aquesta tempora-da la programaciócultural de tardor dela Universitat, en quèl’edifici de la Naucontinuarà com unreferent de la ciutat,amb un programaininterromput i oberta la societat d’exposi-cions, debats, músicai teatre.

CULTURA. Una exposició sobre l’obra d’Antonio Bernad obri un ambiciós programa

El vicerector de Cultura, RafaelGil, va recordar que la programa-ció cultural de la Universitat deValència sempre s’ha caracterit-zat per “la contenció econòmica”,però en temps de crisi econòmicaen general i en l’àmbit universita-ri en particular “ens sentim obli-gats, per responsabilitat i sensa-tesa, a mantindre la quantitat iqualitat desenvolupant l’enginyper a continuar les directrius bà-siques de la nostra programació”.En aquest sentit, Gil va revelar al-gunes de les estratègies perafrontar la nova temporada, comara la recerca de més patrocina-dors i la col·laboració amb altresentitats per a promoure exposi-cions conjuntes, o coproduccions,de manera que el nombre d’expo-sicions a la Nau no disminuïsca.“Hem hagut de desenvolupar mésl’enginy perquè la societat conti-nue gaudint de les nostres ofertesculturals, tant des de la Nau comdes d’altres espais culturals quela Universitat de València ha re-cuperat per a difondre la cultura ique constitueixen una xarxa alcentre de la ciutat”, va asse-nyalar Gil, en al·lusió al Jardí Bo-tànic, el Col·legi Major Rector Pe-set i l’últim edifici restaurat perla Universitat de València, el Pa-lau de Cerveró, seu del futur Mu-seu d’Història de la Medicina.“Durant el curs que tot just haacabat visitaren les exposicionsde la Nau 146.231 persones, da-vant de les 49.951 de l’any ante-rior. Hem triplicat el nombre devisites, és a dir, hem experimen-tat un increment de més del192%”, va concloure el vicerector.

Triple de visites