CAMINS PER LA PAU AL SEGLE XXI

“La violència sexista un obstacle per a la pau: causes, conseqüències, i propostes"

Beatriu Masià.

Terapeuta i membre de l' equip docent de Tamaia. Associació de dones contra la

violència familiar.

Introducció

“La generación a la que yo pertenezco, posterior a la Segunda Guerra Mundial,

creció en una época en que a la mujer se la trataba como a una niña y una

propiedad. Se la mantenia como un huerto en barbecho...pero, por suerte, el

viento siempre llevaba consigo algunas semillas silvestres. A pesar de que no se

aprobaba lo que escribían, las mujeres seguían trabajando con ahínco. A pesar de

que no se reconocía el menor mérito a lo que pintaban, sus obras alimentaban el

espiritu. Las mujeres tenian que suplicar a fin de conseguir los instrumentos y los

espacios necesarios para su arte y, si no obtenían nada, hallaban su espacio en

los árboles, las cuevas, los bosques y los roperos.”1

Aquest paràgraf de Clarissa Pinkola Estés, reflexa la capacitat de les dones, per

aconseguir allò que desitgen i a la vegada fer-ho en les condicions més adverses.

Un element decisiu per lluitar contra aquesta adversitat han estat les relacions que

les dones han establert entre elles. Si aquesta relació ha estat i és important per

aconseguir fites, ens podem imaginar com ho és per salvaguardar-se i a la vegada

restablir-se d’aquelles situacions en què les estratègies de domini patriarcal

prenen la vida a les dones o la posen en greu perill.

Tot i que la utilització real i, o simbòlica de la violència contra les dones és tan

antiga, com el sistema patriarcal dominant, a gairebé totes les societats, no ha

estat fins fa unes poques dècades, que, les Nacions Unides, els estats i països

d’arreu del món, entre ells el nostre, que han començat tímidament a reconèixer,

que les pràctiques adreçades a esmerçar la llibertat de les dones podien tenir i

tenen un efecte negatiu sobre les pròpies dones, però també sobre la resta de la

població.

La perspectiva interessada de moltes disciplines i corrents ideològiques i

científiques a mantenir a les dones en un lloc de subordinació ha estat un aliat

imprescindible per què encara ara és continuï situant aquest tema com un

problema de les dones, una mostra n’és el fet que en la majoria de cursos,

seminaris, xerrades i activitats acadèmiques o extra acadèmiques, el públic

majoritari continua sent femení, com si el fet de ser receptores de forma majoritària

de les diferents formes de violència, que en general exerceixen alguns homes no

tingués res a veure, amb la pervivència de la cultura patriarcal.

Els continguts de la violència de gènere

Les diferents formes de violència contra les dones, és a dir el que s’anomena

violència de gènere, pel fet que, l’únic motiu per ser objecte d’aquesta violència és

la diferència sexual i el rol social que s’adjudica en funció d’aquesta diferencia, no

són alienes en els seus orígens a les diferents formes de violència que afecten a la

població i al planeta terra de forma general.

Això significa que, quan parlem de les diferents causes del domini, de l’exclusió,

de conflicte, de violència, no podem fer-ho excloent d’aquests arguments el

sistema de domini patriarcal, i l’androcentrisme cultural, que ha marcat de forma

general les societats actuals.

Per tant, és necessari comprendre que les violències estructurals que s’exerceixen

contra les dones en la majoria de cultures: el questionament de la paraula de les

dones, la seva imatge com objecte sexual de consum, el requeriment del seu destí

com a cuidadora, i les accions concretes d’aquesta violència: el marit que

maltracta, el cap que assetja, el soldat que viola, no és un problema de les dones,

1 “Mujeres que corren con los lobos”. Pinkola Estés, Clarisa. Ed. Sine Qua Non, Barcelona 2000, pag:13.

sinó que representa l’abús de poder social, legitimat per diferents instàncies que

permet que, alguns homes l’exerceixin en particular.

La legitimació d’aquesta violència parteix de diferents paradigmes, relacionats amb

un seguit de mites i creences sobre el “lloc de les dones” en l’esfera pública i

privada, així com en la utilització de la violència tan com a resolutiva de conflictes,

com a perpetuadora del poder, per tant en capacitat sancionadora, segons Corsi:

“Por lo tanto la violència se naturaliza siguiendo la logica de la construcción social

y cultural del poder. El uso de la fuerza como forma legitimada de ejercicio del

poder transforma multiples formas de violencia en “naturales”2 .

Aquesta naturalització és la que ha permès que continuí exercint-se com a tal i de

forma pràcticament impune en les seves diferents manifestacions.

Un efecte d’aquesta impunitat ha suposat la manca d’estudis, investigacions que

pugessin definir la problemàtic i per tant anomenar-la, de forma que aquest

nomenament poses de manifest els actors de la violència i les receptores de la

mateixa. No va ser fins a la Conferència Mundial de les Dones, (Pequin 1995) i a

proposta de les organitzacions no governamentals de dones, que es va acordar el

concepte de violència de gènere, entenent com a tal:

“ Qualsevol acte de violència basada en el gènere que té com a resultat, o és

probable que tingui com a resultat, uns danys o patiments físics, sexuals o

psicològics per a les dones, incloent-hi les amenaces dels esmentats actes, la

coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant a la vida pública com a la privada.

(a) La violència física, sexual o psicològica dintre de la família, incloent-hi els cops,

l’abús sexual de les nenes a la llar, la violència relacionada amb el dot, la violació

marital, la mutilació genital i altres pràctiques tradicionals perjudicials per a les

dones, la violència causada pel cònjuge i la violència relacionada amb l’explotació.

(b) La violència física, sexual o psicològica a la comunitat, incloent-hi la violació ,

l’abús sexual, l’assetjament sexual i la intimidació en l’àmbit laboral, les institucions

educatives i en qualsevol altre lloc, el tràfic de dones i la prostitució forçada.

(c) La violència física, sexual o psicològica comesa o permesa per l’Estat, sigui on

sigui”3

Aquestes pràctiques fàcilment identificables arreu del món han tingut i tenen uns

efectes devastadors sobre la salut i la vida de les dones, i de les nenes, impedint a

la vegada l’avenç i el progrés de les nacions.

Les pràctiques abusives, contra les dones i les nenes abasten gairebé tot el cicle

vital de les mateixes, des de l’època prenatal, fins a la vellesa.

El fet d’haver identificat totes aquestes violències, no significa però que s’hagi

avançat en la seva eradicació, donat que l’element estructural que les manté

continua força invulnerable, una mostra n’és la situació en general de les dones en

el món i les dificultats persistents a nivell legal, educatiu, de mitjans de

comunicació per situar la colpidora realitat del problema. Per posar un exemple:

les dones mortes a l’Estat Espanyol en el darrer any i a Catalunya a causa de la

violència sexista, no impedeixen que des de certs àmbits jurídics es qüestioni la

veracitat de la paraula de les dones, a l’hora de denunciar les agressions.

La continuïtat d’aquestes violències, la dimensió i la brutalitat, de la mateixa, en

tant que intent no acceptat per les dones, de mantenir-les en situació de

subordinació, ha fet que finalment la veu de les dones a través de la organització i

denúncia dels grups feministes haguessin de ser escoltats, trencant així un silenci,

que s’ha pogut mantenir i és pretén perpetuar, gràcies a la complicitat de molts

estaments.

Els efectes de la violència

Totes les formes de violència exercides contra les dones tenen uns efectes sobre

els seus cossos, sobre la seva ànima, sobre les generacions futures, sobre la

comunitat més propera, i sobre el planeta en general.

2 “Maltrato y abuso en el ámbito doméstico. Fundamentos teóricos para el estudio de la violencia en las relaciones familiares”. Corsi, J.(compilador) Aumann,V. Delfino,V.Garcia de Keltai,I. Iturralde, C. Monzon Lara, I. Ed.Paidós.Buenos Aires, 2003. 3 “Dones de Catalunya a Pequín” IV Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre les dones. Ed. ICD. Generalitat de Catalunya. pg,106

A Catalunya les denúncies per maltractaments produïts per la parella o exparella

masculina, durant el 2004 van ser de 13.242. De les 21, dones mortes a causa de

la violència sexista durant el mateix any,12 ho van ser a mans de la seva parella, 4

en l’àmbit familiar, 2 sense relació familiar i 3 per un desconegut.4

Aquestes xifres però, no recullen que, cada vegada que és deixa d’alimentar una

nena per què és nena, cada vegada que no se li permet l’accés a l’educació

perquè és nena, cada vegada que se la sotmet a una pràctica que posa en perill la

seva vida i la seva sexualitat perquè és nena, cada vegada què és viola una dona

perquè soscavarà l’honor del pare, o marit, cada vegada que és colpeja i

menysprea només pel fet de ser una dona, se li està ocasionant un dany directe, i

un gran sofriment, que possiblement li suposarà un llarg procés per recuperar-se,

contant que tingui l’accés als recursos per poder-ho fer, cosa força difícil en alguns

casos.

L’ús indiscriminat de la violència contra les dones s’ha traspassat de generació en

generació, a partir de la naturalització de la mateixa, quan aquesta violència és

viscuda en les relacions de família, pot suposar un aprenentatge en la utilització de

la violència com a resolutiva de conflictes, i possibilita la transgeneracionalitat de

la mateixa, en la mesura que

limita, l’accés de les nenes i nens a l’aprenentatge de relacions no abusives.

Com deia, l’exercici de l’abús en les seves diferents manifestacions, físiques,

psicològiques, sexuals, té la intenció de produir un dany: minar la seguretat, la

llibertat i l’autoestima de les dones, contra qui és dirigeix. Quan aquest abús es

continuat i realitzat per la persona amb qui és té una relació d’afectivitat, els seus

efectes poden ser devastadors, depenent de la freqüències i graus del mateix,

danyant greument a la dona que els rep, alterant la seva salut i en molts casos,

ocassionant-lis la mort.

Però aquesta violència dins les relacions de parella no és només un problema de

la parella, sinó que: “La tolerància social vers la violència de gènere i la història

4 Font: Institut Catala de la dona, a partir de dades del Dep. d’Interior de la Generalitat(Mossos d’Escuadra i del Ministerio de Interior) actualitzades a març de 2005.

personal de la dona maltractada poden dificultar la identificació dels abusos.

Aquesta tolerància pot estar present i actuar directament en el context social de la

dona, en el seu entorn laboral, en l’entorn sanitari, en l’entorn educatiu, etc.,

dificultant un ajut per a la identificació preventiva dels abusos”5 .

L’objectiu d’aquesta violència no és més que mantenir en situació de subordinació,

a través de la força a les dones. A la vegada que els actors d’aquest abusos se

senten legitimats real i o simbòlicament per exercir-los, donat que és parteix del

paradigma que qui té poder pot utilitzar la violència per sotmetre a l’altre.

Entre la decisió d’Estats Units d’atacar qualsevol país, que consideri amenaça el

seu liderat, i la d’un home que considera pot violar una dona, perquè està sola, el

jutge que considera que ella no portava la roba adequada, ni estava al lloc oportú,

per tant n’és culpable, o el marit que no permet que la seva dona treballi, no hi ha

gaire diferencia: tots estan convençuts que han actuat legítimament i en defensa

dels seus interessos.

Sabem que encara trobem una forta tolerància social a ús de la violència com a

resolutiva de conflictes, així com tot un seguit de violències simbòliques difícils

d’identificar en el procés de socialització femenina, és per això tan important que

els diferents agents socials no siguin còmplices i puguin identificar, anomenar i

rebutjar aquesta violència.

Els danys de les violències contra les dones han de ser reparats, però aquesta

reparació no és pot fer sense comptar amb les pròpies dones, considerant el seu

protagonisme i respectant les seves decisions en els processos d’ajuda.

Els antídots de la violència

La denúncia i mobilització de les organitzacions de dones que de forma

continuada, han denunciat al llarg de la història la violació sistemàtica dels drets

de les dones, i han establert diferents estratègies d’afrontament va fer que a la , Vª

conferencia de Pequin(1995) i més recentment en la recomanació del Comitè de

5 “Vinculat : materials per treballar amb dones maltractades” Carmona, Ll., Chavarrias, A., Foissin,L.,Garcia, M., Masià, B., Villar, C., Ed.Diputació de Barcelona, Oficina Tècnica del Pla d’igualtat. 1999.

Ministros del Consejo de Europa (R 2002) que insta als governs a que realitzin

plans d’acció que integrin els diferents aspectes de la violència contra les dones,

així com la protecció de les mateixes, que els governs en general no han pres

consciència de la gravetat del problema, malgrat l’augment espectacular del

nombre de dones que moren cada any per aquest motiu. Actualment hi ha

diferents marcs teòrics des dels quals es proposen accions per combatre, eradicar

i intervenir en les violències contra les dones, des de l’equip amb qui treballo i la

pròpia percepció6 ,considerem que la perspectiva teòrica en l’anàlisi i intervenció

contra les violències vers les dones hauria de contemplar: l’anàlisi ecològic7, la

perspectiva de gènere, les propostes de la cultura de la pau.

En aquest sentit les línies d’actuació que es proposin, haurien de considerar els

diferents nivells d’intervenció: primària, secundària i terciària.

La prevenció primària ens permet intervenir sobre els determinants, les causes del

problema, en aquests sentit s’haurien de prioritzar i potenciar les accions

destinades a millorar les condicions de vida familiars i socials de les dones, a

través de mesures i accions polítiques positives per a les dones. Alguns

exemples.

� Sensibilitzar a la població en general i a les dones en particular sobre la

gravetat de la problemàtica.

� Impulsar canvis en l’educació formal en les que la coeducació tingui

protagonisme per tal de facilitar a totes les persones el seu

desenvolupament emocional

6 Font: Equip Interdisciplinari de Tamaia. Associació de dones contra la violència familiar. Barcelona 1992-2005. 7“ Maltrato y abuso en el ámbito doméstico. Fundamentos teóricos para el estudio de la violencia en las relaciones familiares”. Corsi, J.(compilador) Aumann,V. Delfino,V.Garcia de Keltai,I. Iturralde, C. Monzon Lara, I. Ed.Paidós.Buenos Aires, 2003.

� Desenvolupar programes de prevenció dirigits als nois i noies per tal que

puguin identificar els abusos en les relacions interpersonals i socials, i

puguin trobar alternatives a la resolució dels conflictes.

� Potenciar marcs de reflexió sobre la construcció social de la feminitat i

masculinitat.

� Fomentar la presència de les dones en les negociacions sobre conflictes

civils o militars.

� Elaborar pressupostos transversals a nivell nacional que facin possible la

realització de les diferents accions proposades.

La prevenció secundaria permet detectar i intervenir precoçment en la

problemàtica:

� Divulgar informació sobre les violències contra les dones a tots els àmbits

comunitaris.

� Deconstruir els mites i estereotips vigents sobre la violència de gènere

� Potenciar la formació i capacitació especialitzada dels professionals que ha

d’intervenir.

� Articular protocols i circuits d’intervenció que integrin tots els àmbits.

� Divulgar la problemàtica als mitjans de comunicació de forma rigorosa i

respectuosa per a les víctimes.

� Promoure legislacions que possibiliten la prevenció, la protecció i seguretat

de les dones, i penalitzin les agressions en la seva totalitat.

La prevenció terciària ha de facilitar programes d’atenció tractament i recuperació

per a les dones i o les nenes que han passat per situacions i processos de

violència:

� Donar suport a les necessitats de les dones a partir de la xarxa social de

detecció.

� Facilitar recursos específics per a la recuperació: centres de recuperació

integrals, centres d’urgència, centres d’acolliment..,

� Potenciar intervencions terapèutiques de compromís amb els drets humans

de les dones, no victimitzadores i respectuoses amb les decisions de les

dones, amb l’objectiu de establir estratègies de relació i de suport que

permeten trencar les dinàmiques de l’abús.

� Promoure programes de tractament per als homes agressors, que

possibiliten el reconeixement de la responsabilitat, i la revisió dels

estereotips més vinculats a l’ús del poder i la violència.

� Desenvolupar programes específics per a nenes i nens testimonis de la

violència.

Aquestes línies d’intervenció suposen una resposta integral a la problemàtica de

les violències contra les dones, en la mesura que qüestionen i combaten els

paradigmes legitimadors de l’ús de la violència a nivell, cultural, social, i individual.

Però no només el disposar de polítiques actives, o de recursos suficients ens

ajudarà a acabar amb la violència contra les dones, sinó que cal un compromís

personal front a la violència, a l’hora que també un compromís de suport cap a les

dones que en són afectades. Aquest compromís ens és necessari tant a les dones

com als homes, ja que com molt bé sabem la violència contra les dones és sobre

tot un problema de molts homes que recau sobre les dones.

El millor antídot per a la violència és el respecte cap a la diferència i llibertat de

l’altre. Les dones hem estat “l’altre” durant molts anys, per tant no sembla massa

agosarat dir que fins que no acabem amb les violències contra les dones no

tindrem pau al món, i per això pot ser cal pensar que si volem trobar els camins de

la pau, “cal dipositar la pau en mans de qui més la conserva”8 com molt certament

8 Thandi Modise, Membre de l’Executiva de dones del Congrés Nacional Africà. Jornades “Les mediacions femenines. Una pràctica de pau. Barcelona, 20-21 de maig de 2005.

va dir Thandi Morise, sembla que qui més la conserva són les dones, per tant

haurem de comptar amb les seves aportacions, ja que

excloure les reflexions i aportacions de les dones dels discursos que volen

construir nous camins en les relacions humanes i amb el món que habitem, no

només es constitueix en violència simbòlica, contra elles, sinó que es priva a la

humanitat del saber i la mediació femenines.