La Vila 2015

02AC FALLA LA VILASAGUNT 2015

ENTREVISTACLUB GIMNÀSTICAMORVEDRE

ENTREVISTARUBÉN ROCHINA NAIXESJugador del Granada CF

ENTREVISTAJOSÉ ANGEL PONSODAPeriodista i Presentador

ALICIA ORS

Llicenciada en Periodisme i Màster en Relacions Internaci-onals. Assessora en Presidència de la GV. Fallera de de l’AC Falla S. V. de Paul-Periodista Azzati.

XAVIER SERRA

Malalt de Falles. Enginyer en In-formàtica Industrial. Informador i influencer faller. Col·laborador en diverses publicacions.

ANA CUESTA

Llicenciada en Periodisme. Re-dactora de la secció Nacional a La Sexta Noticias. Fallera de l’AC Falla Noscarmientas de València.

JOSÉ MANUEL PASTOR

Llicenciat i Doctor en C. Eco-nòmiques i Empresarials. Pro-fessor titular acreditat i inves-tigador.

MARGARITA PIN

Ex-Diputada Nacional del Par-lament Espanyol. Ex-Regidora de l’Ajuntament de Sagunt.

SENTO LLOBELL

Dibuixant. Docent en la Facul-tat de Belles Arts de València i Escola Superior d’Art i Tecno-logia de València.

BRAULIO TORRALBA

Director i fundador de la re-vista Actualidad Fallera. Fa-ller de l’AC Falla Cuba-Litera-to Azorín.

MANUEL ANDRÉS FERREIRA

Llicenciat en Periodisme. Es-criptor. Redactor a Las Provin-cias. Faller de l’AC Falla Regne de València-Duc de Calabria.

PALMIRA BENAJAS

Llicenciada en Periodisme. Re-dactora en Onda Cero Sagunto.

MIGUEL A. SÁNCHEZ

Llicenciat en Ciències Econò-miques. Empresari. Faller de l’AC Falla La Vila.

03

ALEJANDRO GARCÍA

Llicenciat en Periodisme. Di-rector de Cadafal Faller en Cope València i columnista a Actualidad Fallera.

14

MARIAN ROMERO

Llicenciada en Periodisme. Redactora de la GacetaDV. Delegada Baronia en Levante EMV. Fallera de l’AC Falla La Palmera.

28

ALBERT LLUECA

AC l’Arxiu del Camp de Mor-vedre. Regidor de l’Ajunta-ment de Sagunt.

34

37

06

17

DAVINIA BONO

Diplomada en Ciències Em-presarials. Portaveu i Regidora de Benestar Social de l’Ajun-tament de Sagunt. Fallera de l’AC Falla La Vila.

22

38

08

PERE VALENCIANO

Llicenciat en Periodisme. Di-rector de El Periódico de Aquí.

26

LLUÍS MESA

Historiador, cronista oficial d’Estivella. Membre de l’ADEF. Grup de Cronistes i Investiga-dors del Camp de Morvedre.

21

45

41

03

10

ANTONIO J. FRESNO

Llicenciat en Periodisme. Redactor al diari local El Económico. Faller de l’AC Falla Luis Cendoya.

30

31

36

04

MAURO D’AMBROGIO

Soci fundador i honorari de l’Associazione Targa Cecina.

11

MÓNICA ARRIBAS

Llicenciada en Ciències de la Informació. Delegada de Levante-EMV en el Camp de Morvedre.

27

IRENE BENET

Irene Benet i Morera, fallera de de l’AC Falla Doctor Collado de València, i autora del blog Dia-rio de una peineta.

32

COL·LABORADORS

03AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

EDITA AC Falla La Vila

JUSTIFICACIÓ DE TIRADA 2.000 exemp.

DIPÒSIT LEGAL V-216-2015

COORDINACIÓ Miguel Ángel Sánchez

Aguilar / Eva María Balaguer García / Aitor

Muñoz Oliver / José García Martínez

COL·LABORA Ajuntament de Sagunt /

Fundació Bancaixa / AC Falla La Vila

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià.

Aquest llibret ha estat revisat pel Gabinet de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt.

L’AC Falla La Vila no es fa responsable, ni comparteix necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Aquest llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info)

MIGUEL A. SÁNCHEZ AC Falla La Vila

LA VILA ÉS REINVENTA és el titular d’un nou projecte mam-prés per una falla plena de jo-ventut, creativitat i motivació. Un projecte que uneix avant-guarda i tradició, que reuneix ambició i positivisme. Un pro-jecte que hui està en les seues mans, i que combina treball i esperit de superació per fer les coses ben fetes.L’Associació Cultural Falla la Vila es va marcar uns objectius per a aquest exercici, que a poc a poc han començat a donar els seus resultats. Plens d’il·lusió i valentia apostem per centra-litzar l’any en un tema comú que seria l’eix principal de tre-ball: “LA INFLUÈNCIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN EL MÓN FALLER”.Un tema que considerem que havia de ser tractat i analitzat des d’ambdues parts, fallers i periodistes, comissions i mit-jans, a fi de crear sinergies mútues. Caminar junts per a engrandir les nostres falles, difondre la nostra festa i divul-gar la nostra cultura.

A causa dels escassos recursos econòmics i el nombre limitat de fallers empadronats, no aspi-rem a grans monuments, però l’ambició ens porta a lluitar per la crítica local. En aquest cas, els mitjans de comunicació locals cobren importància i en seran protagonistes. En pàgines centrals podran llegir aquestes crítiques dels monuments, dins de l’apartat de l’explicació de la falla.La setmana cultural va ser una activitat dins del nostre calendari faller. El projecte ini-ciat tenia continuïtat amb la realització d’una xarrada-col-loqui sobre el tema principal. Aquesta taula estava compos-ta per periodistes de la nostra comarca: Pere Valenciano (El Periódico de Aquí), Mónica Ar-ribas (Levante), Antonio José Fresno (El Económico), Marian Romero (La Gaceta) i Palmira Benajas (Onda Cero Sagunto), els quals van exposar la seua visió sobre el món faller a ni-vell comarcal i la relació dels mitjans en què treballen amb la nostra festa.D’aquella jornada, vam poder extraure’n diversos camins

sobre els quals treballar, com per exemple: la importància d’ajudar-nos els uns als altres, la col·laboració que ha d’exis-tir entre ambdues parts i el benefi ci que pot donar aques-ta, ja que guanyem tots. Així com la necessitat de crear en l’executiva de les comissions falleres una fi gura que s’ocupe dels assumptes d’actualitat, re-lacions públiques o comunity manager, la responsabilitat del qual siga informar els mitjans, enviar notes de premsa, acudir a entrevistes i actualitzar les xarxes socials contant el que setmana a setmana, dia a dia, cada falla realitza dins de la seua agenda; els mitjans tant escrits com la ràdio realitzen edicions especials, suplements, programes dedicats exclusi-vament a les falles. L’augment de les vendes, l’expectació, les imatges i els col·loquis al car-rer, són conseqüències positi-ves de la nostra festa.En la mateixa activitat cultu-ral, i durant una setmana, vam poder gaudir d’una exposició fotogràfi ca amb portades i do-cuments que deixaven un fi del refl ex del treball que realitzen

els periodistes per mantindre informat el ciutadà sobre les Falles. Portades històriques, recopilacions inèdites, fotogra-fi es màgiques que en el seu dia van ser notícies de la nostra festa. Tot això va ser aportat voluntàriament pels mitjans de comunicació anteriorment anomenats, que van fer una exposició digna dins d’una activitat que refl ectia que LA VILA ÉS REINVENTA.Les campanyes de solidaritat han envaït la nostra comis-sió, i s’han realitzat activitats que han mostrat el costat més humà dels fallers i falleres, així com dels ciutadans que han col-laborat sense ànim de lucre amb associacions com AVORAMAR, CÁRITAS i ASPANION. Amb-dues experiències són narrades per una fallera en les pàgines del nostre llibret titulat com “#LAVILAESSOLIDARITAT”.El projecte del nostre exercici acaba amb el periòdic que te-nen vostés en les seues mans, el qual representa el llibret de la comissió. Nou format, noves idees que mostren una mane-ra diferent d’interpretar un llibret. Continuant la idea cen-

tral, un periòdic era la nostra manera de fer homenatge als mitjans de comunicació, en el qual participaren a nivell pro-vincial i comarcal persones rellevants relacionades amb el periodisme. La creativitat i la diferenciació es van centrar en nosaltres i transmetre-ho en una adap-tació del llibret era la nostra meta. Subjectes a les bases d’un llibret tradicional i el seu contingut, la millor manera d’exposar això era completar el periòdic amb un suplement, i així poder guardar-lo si fóra del vostre interés.Per primera vegada, que jo re-corde, participarem en els di-ferents concursos que s’orga-nitzen per tota la Comunitat. Un propòsit des de la nostra comissió i pel qual portem tre-ballant durant tot l’any sense saber si aconseguirem reconei-xements o grans afalacs, però amb la satisfacció de començar un nou camí, una nova visió i un nou concepte de fer falla: LA VILA ÉS REINVENTA. Es-tem orgullosos del nostre tre-ball i del nostre projecte, de la nostra família vilera.

editorial

humor faller per sento llobell

VIU ELS FALLES Les comissions falle-res saguntines s’unixen per a celebrar junts les orquestres en un recinte comú aportant festivitat a la ciutat i major afl uència de públic. Èxit assegurat.

SOLIDARITAT Totes les falles de FJFS han dut a terme multitud de campa-nyes solidàries durant tot l’any ajudant els més necessitats. Gran iniciativa.

PLAY-BACKS Activitat cultural que va en auge i en les que comprovem una major qualitat, creativitat i esforç per part dels fallers del Camp de Mor-vedre. Bon camí.

INDUMENTARIA La cultura i les tra-dicions són cada vegada més presents en la nostra festa. El vestuari (sobretot masculí) és cada vegada més fi deligne. Ja era hora.

CRIDA Acte que seguix sense trobar una fórmula d’èxit en la nostra comar-ca, perquè els canvis no agraden, encara que intenten millorar-se. Poc atractiu.

OFRENA Les falleres del nucli històric continuen oferint les seues fl ors a la Mare de Déu dels Desamparats davant d’un Consistori, sent un acte religiós. Un sense trellat.

PIROTECNIA Cada vegada més com-plicat entre tanta llei, cursos, regla-ments i tasques burocràtiques, tant per a grans espectacles com per a tirar un petard. Fa pena.

DESFILADES Continuem caminant i caminant…sense canvi de mentalitat i de fi losofi a dels fallers de FJFS, desllu-int desfi lades amb les nostres esgota-dores cercaviles. Fins quan?

DIFUSIÓ IL·LIMITADA I EN VALENCIÀ

ISSUU SLIDESHARE DROPBOX


MANUEL A. FERREIRALas Provincias

Durant més de tres dècades he viscut intensament les fa-lles des de dos angles: el faller, en els anys de la meua adoles-cència, i el periodístic, quan era al diari Las Provincias i en la Radio Popular Cadena Cope a València; tots dos angles as-senyalen, des de la meua òpti-ca professional, que les falles són periodisme esculpit tan viu, clar i transparent com el millor article.

Primer de tot cal assentar les bases sobre què és el peri-odisme, com a mínim com ho entenc personalment. Bàsica-ment és informació, opinió, crò-nica i crítica. És veure la vida, analitzar-la i explicar-la, refle-xionar sobre els fets. El perio-disme és l’espill on es reflecteix la nostra realitat quotidiana i a través del qual ens coneixem millor i podem intentar corre-gir els nostres defectes.

En ocasions, el periodisme conté fortes dosis d’humor, s’engronsa entre l’acudit ama-ble i la sàtira. De fusta i cartó es construeixen les falles, per a després convertir-se en fum. El periodisme escrit naix i es crema cada dia. L’edició d’un periòdic d’ahir ja té com a des-tinació l’hemeroteca, i les notí-cies que contenia són història.

En els mitjans audiovisuals la vida de la notícia és encara més efímera, ja que en cada informatiu es va devorant a ell mateix, desapareix per a donar lloc a una nova informació, com és el cas de les notícies que gesten les comissions falleres. Anem al nus gordià i motiu del present article: els mitjans de comunicació i les falles. Re-sulta sens dubte evident, que amb el pas dels anys la relació existent entre els mitjans de comunicació i les falles s’ha estretit de forma considerable i constant.

Afortunadament, aquells anys en què la informació fa-llera només apareixia en el mes de març, forma part de la història de les falles. En l’actualitat, les notícies falle-

res apareixen diàriament als mitjans informatius valenci-ans, demostrant a quants ho dubtaven –que n’hi hagué i n’hi haurà sempre– que la fes-ta té una durada de 365 dies. La festa és notícia

Els investigadors de la festa apunten que la primera notícia de les falles apareix un 18 de març de 1849 en el diari El Cid. De la mateixa notícia es fan res-sò els periòdics La Esperanza i El Heraldo. Han de passar diver-sos anys perquè altres rotatius, com Las Provincias, per exem-ple, fundat el 1866, se sumen a la informació de les falles amb discretes informacions, per no dir escasses, com es pot consul-tar a les hemeroteques.

Amb el pas dels anys la in-formació de les falles, sobretot relativa a actes de ressonància social, com el nomenament de la fallera major de València, co-mença a ocupar espais limitats en el mes de març. Les falles

van adquirint importància i els diaris valencians reprodueixen cròniques, entrevistes i fins i tot alguna pàgina reflectint les crítiques d’algunes falles i fins i tot plasmant els seus esbossos.

És en la dècada dels seixan-ta quan el festeig estableix un maridatge no perfecte, i s’edi-ten especials amb els esbossos de les falles que es planten, ar-ticles d’intel·lectuals valenci-ans i àmplies entrevistes amb les falleres majors de València i alguna comissió.Al meu parer

La meua vinculació amb el món de la informació perio-dística en general i amb el de la cultura, festes, tradicions i falles arranca en els seixan-ta amb col·laboracions en la Cartelera Diverama, la revista Lecturas i anys més tard amb la revista de societat Shopping; primer com a editorialista i posteriorment com a reporter.

D’aquella època recorde les

meues primeres entrevistes amb artistes de prestigi inter-nacional, com Cigliola Cin-quetti, Robert Jeantal, Karina, Tony Leblanc, Blue Diamonds, Mireille Mathieu, Los Bravos, Los Sirex, Manolo Escobar, La Chunga, Antonio Molina, Los Anayak, Rosa Morena, Bruno Lomas, Torrebruno i Massiel, entre d’altres, aprofitant les seues actuacions durant la setmana fallera als paradors del Foc, So Nelo i El Bunyol. Aquestes entrevistes em van servir d’aprenentatge i d’intro-ducció en el món informatiu.

El món de les falles va ser protagonista important quan portà a nivell nacional, en la revista Lecturas, entrevistes amb el president del parador El Bunyol, Vicente Conejero Fer-rer i del parador El Foc, Manu-el Martínez Pérez-Lurbe, així com la fallera major infantil de València 1967, Beatriz Silva de Lapuente, filla del ministre

d’Obres Públiques; María Do-lores Palmero Salcedo, Fallera Major de València 1967; María José Lleó García-Ontíveros, de 1968 i María José Carmena Rodríguez de Manterola, Falle-ra Major de València de 1965, sense oblidar-me de l’entrevis-ta a la fallera major de la comis-sió Cuba-Puerto Rico, María Isabel Elena de Mandaluniz y Castelo, filla dels marquesos de Taurisano, que va ser àmplia i positivament comentada en altres mitjans d’informació de Madrid i, sobretot, en el teixit social madrileny. Amb aques-ta entrevista alguns residents en el fòrum van començar a assabentar-se de com és la festa fallera fora de València. D’altra banda, la publicació Shopping era, fonamental-ment, una revista a tot color i de periodicitat mensual en la qual l’anomenada jet set valen-ciana era la protagonista fona-mental. Tanmateix, l’adreça de

una vida explicantla festa del foc

NACIONAL

05AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

la mateixa em va responsabi-litzar de la secció de les festes, sobretot de les falles, en en-tendre que formaven part del teixit social que començava a participar-hi com quedava pa-lés als reportatges i entrevis-tes amb destacats personatges valencians. Va ser una òptima decisió, ja que la revista va in-crementar les vendes. La majo-ria d’entrevistes i reportatges eren sobre el món faller feme-ní, del que es denomina com a reportatges «de peineta».Ondes i imatges de festa

Vaig alternar la labor pe-riodística en Las Provincias amb la ràdio i la televisió. En la Cadena Cope vaig engegar una sèrie de programes fallers, alguns pioners en aquesta mena d’informació, com el cas de «Protagonistas, las Fallas». En aquest programa es visita-va cada setmana un casal des del qual, en directe mitjançant una unitat mòbil, es realitzava el programa en què concorrien fallers i nombrosos veïns de la demarcació. L’esquema donava veu al veïnat, que aportava les seues opinions sobre la festa amb tota llibertat, però amb respecte. Va ser un programa de gran acceptació que regis-trava excel·lents audiències, segons els controls que realit-zava l’emissora, i es va prorro-gar durant uns quants anys.

Uns altres programes de bona audiència, en aquesta ocasió contrastats per les te-lefonades, foren «L’Estoreta», dedicat a les falles infantils, i «Pregó Faller», d’informació general. Aquesta última va començar sent un simple in-formatiu diari de curta durada que amb el temps i pel desig del director de l’emissora José María Cruz Román, passà a ocupar trenta minuts diaris. Durant la setmana fallera el programa tenia major durada i es traslladava a la balconada de l’Ajuntament per a retrans-metre la mascletada i entrevis-tar els personatges convidats per la institució.

El programa «L’Estoreta» s’emetia tots els dissabtes a la vesprada i era una gran festa

per als fallers infantils, amb molts sortejos de regals, rela-cionats amb la festa i la indu-mentària.

«El Casal» va ser un dels pro-grames fallers en la desapare-guda Valencia Te Ve, que va marcar un punt d’inflexió en la informació festiva. La televisió era un món desconegut per a mi, però amb els bons con-sells dels tècnics les emissions anaren avant. Pel programa, ambientat com si fóra un casal faller, van desfilar falleres ma-jors, artistes, pirotècnics, regi-dors i agrupacions. El debat va ser un dels seus punts forts.

Moltes són les anècdotes esdevingudes en aquests pro-grames. No obstant això, una d’elles, pel que significà, la re-corde amb molt afecte. Des-prés d’una llarga entrevista amb l’artista Agustín Villanu-eva, que en aquell moment va decidir abandonar la realit-zació de falles per uns altres projectes, tinguí l’honor de ta-llar-li la cua del seu cabell, en directe, com els bons matadors de bous.

El programa, per la seua re-percussió i a petició dels espec-tadors, es va emetre diverses vegades fora del seu horari habitual per decisió de la tele-visió mateixa.L’olor de tinta de premsa

Tanmateix, en el meu histo-rial com a periodista especia-litzat en festes i tradicions, el 5 de febrer de 1982 marca l’inici de la meua carrera professio-nal en el diari Las Provincias, fins a l’any 2009, quan passe a nodrir les llistes del que deno-mine «tercera joventut».

L’olor de tinta i el tacte dels fulls del periòdic, com diuen els moderns, «em posa», motiu suficient per a donar suport a la idea que els diaris mai de-sapareixeran, encara que les noves tecnologies copen tot l’univers informatiu i oferis-quen la possibilitat d’estar ben informat sense tindre un diari de paper a les mans.

A més, els reportatges dels grans esdeveniments, amb fotografies incloses, són un autèntic caramel per als pro-

tagonistes de la foto i els col-leccionistes. Les fotos del di-ari són millors que les que es puguen descarregar a través d’una pàgina web.

El 5 de febrer de 1982, ani-mat per un grup d’amics del Consolat de la Llotja, coneixe-dors de la meua passió per la història de la nostra ciutat, em demanaren que escriguera so-bre l’edifici històric de la Llotja, amb motiu de commemorar-ne els cinc segles d’existència. Pensat i fet. Després d’investi-gar la història de l’emblemàtic edifici vaig escriure un treball per al diari Las Provincias. El treball periodístic es va publi-car i va ocupar quasi una pàgi-na, la qual cosa em va brindar una gran satisfacció personal, també a la directiva del Conso-lat de la Llotja. La sorpresa em va arribar dies més tard quan la llavors directora de Las Pro-vincias, María Consuelo Rey-na, em convocà a una entre-vista en la redacció del diari, al Passeig de l’Albereda, en la qual em va manifestar el seu interés perquè col·laborara en el diari amb temes de història i cultura valencianes. Aquesta tasca l’havia desenvolupada durant alguns anys en el qua-dern cultural «El Dominical», en el qual es potenciava la cul-tura de la nostra terra.

Van ser anys esplèndids en els quals vaig investigar i vaig escriure sobre la història del Regne de València i els seus monuments, al costat d’una defensa de la cultura i llengua valenciana; lluita que setma-nalment crispava el govern municipal de llavors, cada ve-gada que llegia la meua colum-na «València, desperta!», en la qual denunciava els excessos polítics i la pressió del món ca-talanista.

Van ser anys d’estudi i d’aprenentatge i, sobretot, de fer conéixer als valencians as-pectes de la cultura, en ocasi-ons oblidats. Alguns d’aquests treballs, com el dels convents de monges de clausura de la diòcesi de València, van ser premiats en els Jocs Florals de Lo Rat-Penat, en el seu apartat

d’investigació patrocinat per l’Ajuntament de València.

La responsabilitat de fer-me càrrec de la secció de festes i tradicions valencianes i, so-bretot, de les falles, naix de la directora de Las Provincias, en saber la meua condició de fa-ller. A partir d’aquest moment em responsabilitze de la nova secció sense abandonar el ves-sant defensor de la història i cultura valenciana. Cal des-tacar que amb anterioritat un bon amic, que signava Ribero-les, ja escrivia de falles, però per circumstàncies que no fan al cas va deixar el diari.

Malgrat tindre el plàcet de María Consuelo Reyna, el fet de col·locar en les pàgines infor-macions de les falles esdevingué una lluita constant, amb algun enfrontament ja que aquesta informació estava considera-va una mena de subcultura. A pesar de tot açò, es va continu-ar amb la informació, que cada any rebia major protagonisme.

L’any 1985 vaig proposar a la direcció realitzar un qua-dernet setmanal sobre falles. Va ser acceptada la proposta i tots els divendres es publicaven quatre pàgines amb articles, informació, entrevistes i guia d’activitats. El quadernet tenia una suggestiva portada amb dibuixos d’artistes fallers sobre temes d’actualitat i, en altres ocasions, esbossos de les falles. Aquest suplement tingué dos noms: Extra Fallas i El Masclet. Aquesta classe d’informació creixia i, el que era més impor-tant, ocupava espai en la infor-mació diària. Tot un assoliment, perquè l’empresa se n’havia adonat que el món faller ocupa-va una part important del teixit social valencià que sí deman-da aquest tipus d’informació. Les falles per fi eren una part important a l’hora de distribu-ir les seccions de treball en la redacció. I així es van ocupar pàgines senceres amb una guia d’activitats de les falles, entre-vistes amb artistes fallers, fa-lleres majors de València i corts d’honor, així com reportatges d’aquells actes de repercussió social.

Vaig proposar de rescatar els suplements o extres de fa-lles que antigament es publi-caven, amb un altre format, com era lògic. Un altre asso-liment important fou que la direcció de Las Provincias va acceptar de realitzar durant la setmana fallera quader-nets especials de quatre, huit o setze pàgines, en els quals es recopilava tota la informa-ció. Va ser tot un èxit i gaudí d’una bona acceptació, com així van comunicar sectors de la festa a la direcció del diari.

D’altra banda cal destacar que la informació sobre al-tres festejos tradicionals de la ciutat també va ser prota-gonista, si no de forma diària, sí en les seues dates puntuals amb la creació de suplements i informacions addicionals.

La senda de la informació fa-llera duta a terme per profes-sionals va ser llarga, i encara hui la caminem. Ara la ruta ha canviat, de la mateixa manera que ho ha fet la tecnologia, i les xarxes socials esdevenen un «rival» al qual el professional ha de reptar dia a dia.

El periodisme i les falles estan condemnats a enten-dre’s. Una altra cosa és que qui mane en les empreses pe-riodístiques entenga la nostra festa, la seua grandesa i im-portància dins de la vida soci-al valenciana. Per això seguei-xen els professionals lluitant

dia a dia, perquè la festa siga considerada de la forma que es mereix. Com una notícia sempre d’actualitat.


BRAULIO TORRALBAActualidad Fallera

Moltes i excel·lents publi-cacions s’han estat editant al llarg d’aquesta dilatada histò-ria de les falles, però, desgraci-adament, la gran majoria han anat desapareixent a poc a poc fins a arribar a l’actualitat on tan sols existeixen dues d’elles amb periodicitat mensual o trimestral —Actualidad Falle-ra i Cendra— i una altra anual —El Turista Fallero—, que apa-reix en els quioscos el mes de març. Una altra publicació que apareix circumstancialment, una miqueta més científica, és la Revista d’Estudis Fallers. Tampoc hem d’oblidar els ex-tres que tots dos periòdics de la ciutat —Levante EMV i Las Provincias— trauen durant la setmana fallera.

Aquesta circumstància de-mostra l’escàs interès que el faller del carrer té per la litera-tura fallera, una cosa que no és comprensible donada aqueixa il·lusió que hi ha per les falles i el que les envolta. La idiosin-cràsia del faller el porta a ocu-par-se de la seua pròpia falla, i no tots els components de la comissió, deixant al marge el que puga ocórrer fora d’ella.

La crisi i aqueix escàs interès per la literatura fallera han fet que publicacions com Pensat i fet —la qual donava un cert punt crític a la festa—, Floc i Flama, Mundo Falles, El Cohet o Carcasa Fallera, entre d’altres, hagen anat desapareixent any rere any.

Per a pal·liar en certa mane-ra l’escassetat de premsa falle-ra, i aprofitant l’arribada d’In-ternet, han proliferat les pàgi-nes webs i els blogs personals que, amb escassa inversió, fan arribar al públic notícies falle-res, això sí, en una gran majo-ria d’elles la serietat i rigidesa de la seua informació té molt a desitjar.

Arribats a aquest punt ens toca parlar d’empreses perio-dístiques serioses que aporten qualitat d’informació, articles amb profunditat i reportatges de recerca. Ací ens trobem Actualidad Fallera, de periodi-citat mensual, que té aqueixa capacitat, i Cendra, que apareix trimestralment, i que també publica temes de gran interès.

Com la que més ens con-cerneix és Actualidad Fallera, tractaré de comentar, com així em demanen des d’aquesta comissió, el perquè naixia fa

vint-i-dos anys i com hem sigut capaços de mantenir-la i acon-seguir l’interès que hi mostren mensualment els fallers.

Actualidad Fallera naixia el 8 de gener de 1993 sota un format tabloide —periòdic en paper— amb l’únic interès de complementar la informació, i, de mutu acord, amb la revista Mundo Fallas, que en aqueix moment editava el meu bon amic Pepe Varea.

Com a record d’un aniver-sari, m’agradaria recordar l’es-crit que reflecteix la realitat de la nostra publicació. Així escrivia la nostra història en el número 250 de la nostra publicació: “Açò era un 8 de ge-ner d’any 1993 quan l’editorial MPG va donar a llum un preci-ós exemplar grandària tabloi-de dedicat al col·lectiu faller i que portava per nom Actua-lidad Fallera. Se sol dir que els xiquets porten un pa sota el braç, error, el nostre portava inversió, inversió, inversió... I molt de treball. Però bé, al cap i a la fi es tractava d’un fill i ca-lia mantenir-lo. Un fill ximple, açò sí, però fill”.

L’atzar va fer que en aquei-xa època la Junta, més aviat la direcció, que sempre té con-notacions polítiques, estiguera travessant una crisi i el bo de González Lizondo decidira fer mutis pel fòrum demostrant així una vegada més la seua honradesa i la seua escassa in-clinació a la poltrona.

Les circumstàncies van por-tar a l’entrada d’un nou regidor de Festes i per tant un nou pre-sident de Junta Central Falle-ra, el Sr. Cerviño. Don Santiago va tenir una tasca merament transitòria que no va perme-tre massa miracles, però, per la categoria de la persona, hem de corroborar el seu bon fer i serietat.

Per aquella època tot funci-onava, incloent aquella mostra d’humor i sarcasme, Cavalcada de l’Humor, amena i divertida, que va durar menys que un ca-ramel en la porta d’un col·legi. Llàstima, perquè amb ella ens divertírem, viatjàrem a Madrid i vam conèixer gent molt guai, com Las Virtudes, Moncho Morrajo, Jose Luís Ozores o l’advocada Cristina Almeida.

Els canvis van arribar, el nostre tabloide es va convertir en revista en paper couché i les eleccions municipals ens van oferir un nou regidor i presi-dent, Alfons Grau.

Canvis, renovacions, noves

idees i el “Ja ho va dir Salomó” de Roberto Belda, amb la posa-da en situació de ferms a l’As-semblea i les subvencions per a la compra o renovació de ca-sal a força de crèdits blans que van fer encara més suportable la màxima del que Roberto anomenava “campaneta” —vol-teig cap a sota el cap—, amb el suport incondicional del desa-paregut i bon amic Pepe Mon-forte, president de l’invent ano-menat Interagrupación.

Amb el suport d’Alfons Grau, aquesta editorial va tenir l’oportunitat de nous experi-ments, editant CDS de la set-mana fallera i alguna coseta més, com ampliar la grandària de la revista i a través del nos-tre programa de televisió, en TC Televisió, “En linea de Juicio”, consensuar al costat de l’oposi-ció —Ricardo Olmos del PSPV—, la idea que l’Ajuntament de Va-lència subvencionara la indu-mentària de les corts d’honor i les falleres majors.

Un altre avanç va ser acon-seguir transmetre als escèptics de les falles la importància de la nostra festa pel que fa a aportació econòmica a les ar-ques municipals. Pepe Monfor-te va propiciar l’estudi econò-mic pel qual vam poder saber que amb dos anys d’aportació dels impostos del col·lectiu es podria construir una nova Fe. I açò dol. Tot i que encara hi ha gent que no reconeix i conti-nua tocant-li els atributs al col-lectiu amb les seues protestes desmesurades. I tot açò després

del marcatge a les comissions i advertiment de ser prudent a l’hora de produir molèsties.

Amb nous comicis, Alfons donava pas a Fèlix Crespo, una nova forma de pensar, un nou tracte i gent que confonia l’educació i el respecte i respo-nia amb la seua manca.

Lluita fratricida per a trau-re avant açò de les cavalcades, l’ofrena i la resta, una cosa que, com els seus antecessors, no es va acabar d’aconseguir. Amb la mort de Pepe Monforte va desaparèixer el líder i amb ell el suport consensuat i es va demostrar que la lampisteria no era cosa del Sr. Crespo, amb el qual es perdia una sèrie de possibilitats. No va haver-hi flaquesa i el seu ritme no va canviar malgrat els atacs, cre-ant nous esdeveniments, com la Cavalcada del Foc, que està prenent un espectacular auge.

Lluita també amb els in-transigents i una cosa que quedarà sempre en la història, la regulació dels casals, amb la qual cosa es frena d’una mane-ra taxativa les protestes fora de to i d’altra banda l’admissió d’uns compromisos per part de les comissions a les quals han de cenyir-se escrupolosament. Regulació de l’activitat i reco-neixement d’una festa amb tradició i solera.

La pirotècnia també es trac-ta de regular i el tro de bac que no arriba a reconèixer-se, però que la renovació any rere any ens permet el seu ús. Algun dia, algú potser tinga a bé re-

conèixer la importància en la nostra festa i li done el visti-plau definitiu.

Acabem amb el recent canvi en la direcció, amb el qual ens trobem a un Paco Lledó amb ganes de continuar avant, d’in-volucrar-se al màxim i veure si aquesta crisi que ens ofega pot fer el menor dany possible en els nostres monuments, de-manar que, de moment, ens quedem com estem i que algú trobe una fórmula per a estabi-litzar aquest contrist general. Amén.

Els seus desitjos són ordres. Com que en la sol·licitud em

demanen parlar de “la cabuda en la societat, les seues facili-tats i formes de treball, la seua acceptació en la societat valen-ciana, l’expectació en cada pu-blicació, la participació en ella, si hi ha censura o, per contra, tenen llibertat de parlar dels temes que desitgen i com de-sitgen, les col·laboracions, el suport de les administraci-ons, així com de la JCF, doncs saber si és un suport per a la festa o treballen a esquenes a aquesta institució”. Començaré per l’acolliment en la societat. Molt, més del que es podria pensar, ens ha costat consoli-dar aquesta publicació. Assajos de continguts de totes les for-mes possibles per a saber exac-tament com o quins eren els demanats pel faller. Parlàvem de les falles de fa cent anys, escrivíem articles amb profun-ditat, incloíem opinions d’ar-ticulistes especialitzats i dels

premsa fallera

07AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

mateixos lectors, posàvem més literatura que material gràfic, etc., etc. Tot açò amb la finali-tat de conèixer les preferències dels lectors. Fins que al final, fa uns anys, trobàrem el que en l’actualitat oferim.

Respecte a la participació i la censura, ho tenim prou clar, sempre hem comptat amb pro-fessionals de debò per als nos-tres continguts, els quals són consensuats cada principi de mes. Censura? Cap. Qualsevol, en les seues columnes d’opinió, expressa el que sent sense cap entrebanc, el mateix que els reportatges de recerca que es publiquen després d’un estudi intens del tema.

Quant a la nostra vinculació amb les institucions i especial-ment amb la JCF, he de deixar clar la nostra total indepen-dència de totes elles, inclosa la JCF. Mantenim contactes amb les institucions per a la inclu-sió de publicitat, que com tot mitjà de comunicació hi tenim dret, i res més. Som un mitjà de comunicació independent amb la llibertat que això suposa per a escriure del que considerem oportú i de mantenir una críti-ca sana d’allò que considerem impropi o equivocat.

La nostra publicació sempre ha sigut possible gràcies al su-port i l’esforç d’un grup de per-sones que al llarg de la nostra marxa hi anaren prenent art i part. Aquests han sigut i con-tinuaran sent els artífexs de l’èxit aconseguit i, per això, és de justícia aportar a aquest es-crit els seus criteris.

Per açò i per a tenir una millor comprensió de la nos-tra publicació i els canvis que s’han anat produint al llarg d’aqueixos vint-i-dos anys d’existència, m’agradaria in-cloure aqueixos punts de vista diferents a què al·ludia i que hem vingut observant des d’aquesta redacció tant meus propis com per part dels nos-tres dos principals redactors: Julio Fontan, Emilio Polo i Ma-nuel Andrés Zarapico.

Julio Fontan, el qui els parla, o, millor, el qui els escriu, trans-itava aleshores en el segon any

de l’extinta Mundo Fallas. Un rodatge en la premsa fallera al qual mai renunciaré, ja que em va fer conèixer de prop un món i una gent als quals avui dia continuaré agraït.

Des d’aquella talaia faria els meus primers i dubitatius pas-sos en la informació fallera. En aquella època vaig tenir l’honor de conèixer els qui posterior-ment puc considerar orgullós com els meus pares professio-nals en matèria informativa. De l’exemple d’aquells Varea (Pepe), Torralba, Polo, Ferreira, Muñoz, Soriano, Boch, Peris, Sapena, Cortés i companyia, vaig conèixer de prop aquest xicotet però gran univers que és la informació fallera.

Mai arribaré ni des de lluny a igualar els seus registres, però d’ells, de la seua professi-onalitat i bon fer, vaig intentar i intentaré emular l’honor i l’honra que implica el vertader compromís professional de la comunicació.

En aquell 1993 la meua vida es movia pels impulsos lògics de l’aprenentatge diari. Les Falles, que des de la més ten-dra infància eren una passió, s’entrellaçaven amb les meues inquietuds professionals.

A principi d’any seria tota una bomba informativa per al col·lectiu faller. Encara re-corde, com si fóra ahir, aquella traca en la porta de l’hemicicle que faria prendre un home d’honor que va obstinar la seua paraula enfront del trànsfuga del moment. Vicente González Lizondo, l’home que va donar des dels diners que mai abans havien tingut les Falles, fins al seu propi cor, dimitia per ho-menia, lliurant-ho tot a una causa, la seua ciutat, la seua festa, la seua València. La fes-ta convulsionava amb prou feines a un mes de la setmana fallera. El tro de bac emmudia per prescripció governativa; Santiago Cerviño agafava les crineres d’un cavall boig; Agustín Villanueva trencava tots els esquemes amb el seu atreviment a lloms de la “Man-tis Viajera”, i Remedios Rodrigo Carboner, Reme, vivia el seu

any màgic després d’emergir des del fossat del Palau en ha-ver suprimit l’emotiu passadís. Ofrenes interminables, caval-cades en dubte, discussions de jurats, però, al cap i a la fi, falles per damunt de tot.

Amb l’estiu del 93 arribaria una forçada calma, professio-nalment parlant, doncs en la meua casa saltava la sorpresa. Ho sent, no ve al cas, però no puc deixar de recordar que a l’inici d’aquell estiu de 1993 la meua senyora em comunica-va entre sanglots i contra tot pronòstic, que el meu segon fill venia de camí. Començava, també per a mi, una nova èpo-ca de canvis, de reptes profes-sionals. L’any 1994 se’m va pas-sar ràpid entre la inestabilitat i els bolquers, retrobant-me de sobte en el 95. Obriria la meua pròpia empresa, i començava un nou repte des del meu estu-di, però sense deixar de banda el món de les falles. Recorde que coneixeria en persona el nou regidor i president de la JCF, Alfons Grau, en el que potser fóra el seu primer acte popular, la preselecció del sec-tor Botànic-la Petxina d’aquell any. La imatge del doctor Grau era immaculada. Vestit de gris, rostre seriós però afable, i una barba amb bigoti que sempre relacionaria amb aquells cava-llers d’antany, que bé podrien haver passejat pels carrers de Santiago oferint-li el seu braç a la mateixa Rosalía de Castro. Encara que, en realitat, mai li hauria fet falta, doncs tenia la seua pròpia Rosalía encarnada en la infatigable Mª Ángeles.

Amb Alfons Grau s’inicia-ven vuit anys de nous reptes en una economia incipient que permetria apostar per les Falles. Al costat d’ell, però en l’ombra, els coneixements d’un gran faller que va saber trau-re profit per a tot el col·lectiu. Al cèsar el que és del cèsar, i a Monforte el que va ser per a tots els fallers. Gràcies Pepe.

De casal en casal, des de la te-levisió o les pàgines de la revis-ta, la festa va anar creixent amb nosaltres. Alfons es consolida-va en el seu lloc amb encerts i

discrepàncies. La nau d’Actua-lidad Fallera arribava puntual-ment a port, i des dels proces-sadors 386 fins al doble nucli, la redacció anava creixent.

Arribava Fèlix Crespo, qui assumia el lloc amb la lògica intenció de canvis, i l’ombra allargada d’un Alfons Grau a la seua esquena que marcaria els seus primers anys de man-dat. Les llums i els taquígrafs es van transformar, mentre la realitat ho va exigir, en llums i ombres, encara que no sem-pre a causa de la seua respon-sabilitat. Els seus vuit anys al capdavant de la regidoria han representat un nou cicle que, potser, és una història massa recent encara per a valorar-la en profunditat.

El seu relleu ha arribat uns mesos abans d’aquesta nostra petita efemèride. Francisco Lledó afronta aquesta nova etapa en temps difícils, durs per a tots, i també per a les Fa-lles, però estem segurs que la festa fallera és molt més que una festa, i que com la seua pròpia essència, ressorgirà cada any de les seues pròpies cendres, i cada mes des de 1993 en el seu quiosc.

Prou anys després, com hem canviat!!! Per exemple, qui açò subscriu té una mica menys de pèl, el meu major ja està en la facultat, el xiquet complirà en breu la seua majoria d’edat, i, a més, ara està la xicotiua, que encara no li aguanten ni els monyos, però, com llavors, espere i desitge que continuen comptant amb nosaltres per a continuar informant-los de l’“actualitat fallera”.

Mentre que Manuel Andrés Zarapico s’expressava així da-vant de l’ordinador l’any que Actualitdad Fallera va veure la llum, el màxim òrgan bu-rocràtic experimentava un relleu en la seua presidència. El fins llavors president de la Junta Central Fallera, Vicente González-Lizondo, d’Unió Va-lenciana, passava el testimoni al seu company de partit Santiago Cerviño. I la nau va seguir el seu curs amb Fèlix Crespo, del Par-tit Popular, i uns anys després li

lliurava les portes dels míssils i les contrasenyes del món de les falles a Francisco Lledó, com-pany de partit, actual coman-dant en cap de la nau fallera.

L’any 1993 els artistes fallers barallaven amb els estaments oficials per culpa de si són ver-des o són madures, o aqueixos drets. Els drets intel·lectuals dels projectes fallers estaven sobre la taula. Molts eren els interessos, les versions i les possibles solucions.

El tema de la propietat intel-lectual és avui motiu de taules redones, debats profunds i ar-ticles de fons en els quals, en el fons, no s’arriba a cap conclu-sió. Tothom té dret, però molts el miren del revés mitjançant lluites d’interessos i poques concrecions.

I, per descomptat, ànimes de cànter meues, en el 1993 es par-lava de jurats. Es deia que els ju-rats de falla eren un mercat per-sa, que en l’elecció de les Corts hi havia gat tancat, que “fixa’t tu”, que “aquest què sabrà”, que la fallera major ha de ser fallera (i major, dic jo) i que tot està ar-reglat des de la JCF. Veig la teua aposta i puge cinc més.

Avui dia no es parla de ju-rats. I ara! Es parla de la veloci-tat i de la cansalada, dels globus de colors, de les noces de la du-quessa d’Alba i de Rosa Benito. Ai, senyor, emporta’m prompte.

En vora vint anys, la festa ha experimentat una evolució més que notable, i estem arri-bant a cotes, per al bé i el do-lent, que abans no coneixíem. Les Falles dels noranta van deixar pas a les del nou segle, i amb açò a avanços i alguna que altra reculada, lògic en una festa que, abans que res i després de tot, és humana so-bre totes les coses. I Patrimoni de la Humanitat, encara que hàgem d’esperar al fet que ens ho reconeguen oficialment. En allò principal hem canviat, som una festa millor, sempre millor perquè l’evolució signi-fica millorar, mirar cap enda-vant i somriure al futur. Però en els detalls del dia a dia tinc una lleugera sensació que no tot ha canviat tant.


PALMIRA BENAJASOnda Cero Sagunto

La ràdio és un mitjà de co-municació que acosta les per-sones. Entra a les nostres ca-ses, cotxes o llocs de treball i ens fa sentir que no estem sols. La ràdio local és, a més a més, capaç d’ajudar a vertebrar un territori, de fer-nos sentir part d’un col·lectiu i de fer que sen-tim que estem a casa encara que ens trobem treballant o vivint en un altre lloc, gràcies a les emissions per Internet. Avui tindre en una ciutat o en una comarca com la nostra una emissora de ràdio conven-cional, amb l’emissió diària d’informatius i programes fets des de la ciutat per a la ciutat o la comarca és una sort que al Camp de Morvedre tenim grà-cies a Onda Cero Sagunt.

El fet que cada dia qualse-vol de nosaltres puguem fer el gest d’encendre la ràdio o con-nectar-la mitjançant el nostre ordinador i que puguem sinto-nitzar el 104.1 FM ens fa més forts com a societat, perquè els ciutadans millor informats

són sempre millors ciutadans. I no parlem només de les acci-ons o les critiques que fan els polítics locals, que també, sinó en general de la possibilitat que siguen visibles, en el nos-tre cas audibles, les activitats que col·lectius diversos o per-sones individuals organitzen i proposen per a la resta dels seus veïns. Tindre una ràdio a la ciutat fa que tots puguem gaudir amb més facilitat de les coses que tenim, que puguem queixar-nos en públic d’allò que ens sembla mal fet, que puguem difondre les activitats que fem o els somnis que tenim com a societat. La ràdio ens uneix i ens fa més forts...

Les falles de Sagunt, com un dels col·lectius més importants de la comarca, han estat pre-sents en la programació de la ràdio a Sagunt, pràcticament des dels inicis de les emissions del 104.1 FM.

Encara que jo vaig arribar a la ràdio quan ja era Onda Cero, al 1991, les emissions de la rà-dio local varen començar molt abans, concretament al 1984, primer com a part de la Rue-

da Rato i després de la Cadena Rato. Varen ser anys de progra-mació pràcticament completa des de Sagunt i en eixos progra-mes varen tindre des del prin-cipi veu les comissions falleres. De segur que molts dels lectors d’aquest diari-llibret recorda-ran les cavalcades falleres amb la presència del “Cotxe de Ràdio Sagunt”, un dos cavalls pintat com si fóra una sabatilla que participava de les cercaviles com una part més de la comi-tiva fallera, alhora que s’apro-fitava per a retransmetre l’acte a la ràdio. Tanmateix, l’acte de lliurament de premis es va con-vertir en cita ineludible per a la ràdio que transmetia sempre la lectura de les actes des del balcó de l’Ajuntament.

Amb l’arribada dels nous temps i de les noves emissions en cadena, la ràdio local va anar perdent hores d’emissió local i això va fer que cada vol-ta fóra més difícil la retrans-missió en directe dels actes fallers fins que es van deixar completament de fer.

Tot i això, una tradició es va mantindre any rere any: la

presència als estudis d’Onda Cero de la màxima representa-ció de les comissions del Camp de Morvedre. Presidents, falle-res majors i representants in-fantils tenien en el seu calen-dari d’actes anuals l’entrevista a la ràdio. I així va ser durant molt anys. De segur que a la memòria de qui ha sigut en algun moment fallera major o president d’una comissió està la visita a la ràdio amb una entrevista dedicada a conéixer millor tant les falleres majors com la mateixa comissió i les seues activitats.

Els horaris de la programa-ció local havien anant can-viant d’emplaçament els ra-cons fallers i els darrers anys s’emetien les entrevistes en l’espai de vesprades, a les 19.00 h. Així va ser fins que a la dè-cada dels noranta es va anar complicant més la presència de les representacions falleres en reduir de nou les emissions locals de la cadena al mateix temps que sorgien altres mit-jans de comunicació i també perdien interés per acudir als estudis els representants de les

comissions falleres, que tam-bé trobaven complicat anar a l’estudi. Finalment l’espai va deixar d’emetre’s i es canvia per un altre format més sem-blant a l’actual: un programa setmanal al qual es dóna la informació de les falles i es fan les entrevistes de les activitats més destacades o dels màxims representants del món faller.

A mitjan dècada dels 90 la crítica dels assumptes locals a les falles havia decaigut fins a ser només testimonial. Des de la ràdio, la direcció en eixe mo-ment va considerar que donar un premi a la millor crítica lo-cal podia fer que les comissions tornaren a tindre interés a re-flectir als monuments assump-tes locals. Els primers anys era el mateix personal d’Onda Cero Sagunt qui feia de jurat, i el banderí, brodat en una empre-sa local, es lliurava el mateix dia que la resta de premis, fins que finalment la Junta Fallera de Sagunt va decidir incloure el guardó als que cada any atorga a les falles i des d’eixe moment som els periodistes locals els qui fem de jurat per a triar la millor

la radio, sempreamb les falles

09AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

critica local als monuments grans i als infantils. És veritat que hi ha falles que encara això no fan aposta per la crítica lo-cal, però hi ha d’altres comis-sions que s’han especialitzat a traure-li humor a l’actualitat local, la qual cosa ha contribuït a millorar l’interés de les falles en gran part de la població. Les falles sempre han sigut un ter-mòmetre de les crítiques i preo-cupacions dels veïns d’un barri o un poble i fa la sensació que gràcies a la crítica local tornen a ser un mitjà de comunicació més que permet fer públiques les opinions dels fallers com a ciutadans. De fet, en els últims anys és complicat donar els premis, ja que són diverses les falles que treballen la crítica local i, a més a més, ho fan molt bé, de manera que posen molt difícil la decisió del jurat.

En els darrers anys les falles han anant augmentant la seua activitat i també han anant obrint-se més a la població en general i per tant han tornat a ser importants a la progra-mació de la ràdio. Durant tres anys “Gente de Fallas”, el pro-grama que a Onda Cero a la província de València presen-ta Boro Peiró, es va fer en di-recte des del saló d’actes de la Casa de Cultura Capellà Palla-

res. Varen ser tres edicions en què es feia coincidir el dia de la plantà amb la retransmissió que arribava a tots els racons de la Província de València, ja que el programa s’emet en el circuit provincial d’Onda Cero.

Però l’esforç de la ràdio per acostar- se i integrar-se a la festa ha donat en els últims anys l’emissió d’un programa faller que fem en directe des del Centre Cívic del Port de Sagunt a l’inici de les festes falleres, i dóna veu a totes les comissions que per una raó o una altra protagonitzen les falles de l’any. Un programa que es converteix també en un altaveu perquè les comissions expliquen les seues novetats i, per tant, que el públic en ge-neral tinga al principi de la set-mana fallera un contacte més gran en la festa.

La ràdio és un mitjà de co-municació que arriba a sectors molt diversos de la societat de la comarca en la qual se sent. Tanmateix, la ràdio local ha de reflectir la societat que l’envol-ta si vol continuar tenint sentit en el moment actual. A Onda Cero Sagunt això ho tenim clar i, per tant, considerem que el sector fester és un sector molt important per a nosaltres. De fet els fallers i les falleres vi-

uen la seua condició amb mol-ta intensitat i consumeixen tot allò que fa referència a la seua festa. A hores d’ara les entre-vistes a les falleres majors de la federació Junta Fallera de Sa-gunt o als candidats a presidir la institució es troben entre les entrevistes pujades a Internet i publicades a la pàgina de Face-book d’Onda Cero Sagunt que tenen un nombre de reproduc-cions més gran, la qual cosa demostra que els assumptes fallers interessen i que tenen un gran seguiment per part del col·lectiu. Tant és així que les últimes eleccions a la pre-sidència de la federació Junta Fallera de Sagunt han sigut probablement uns dels contin-guts més seguits pels amics de la ràdio a les xarxes socials.

Ara tenim a la comarca peri-òdics i diaris que parlen de l’ac-tualitat fallera i la ràdio, que continua fent la seua tasca de comunicadora, complementa aquesta funció. Comptem cada setmana amb la col·laboració d’un gran faller i periodista, Antonio José Fresno, que ens porta les notícies del món fa-ller i els protagonistes de la fes-ta durant tot l’any. La nostra programació local actualment no es permet dedicar més temps que eixe racó setmanal

i els espais especials dels dies de falles. De segur que si dispo-sàrem de més temps ara seria un bon moment per a ampliar l’atenció al món faller, perquè en els darrers anys el treball de les comissions ha anant fent que l’actualitat siga cada volta més intensa.

Des del meu privilegiat mi-rador com a periodista sempre al Camp de Morvedre he pogut comprovar com les falles ana-ven generant cada volta més activitats que interessen la po-blació. Falles que fan setmanes culturals d’una qualitat indis-cutible, organitzen taules de debat, desfilades d’indumentà-ria fallera, cicles de conferèn-cies sobre monuments o artis-tes, pirotècnia. Les comissions són ens festius només uns dies a l’any, els de la setmana falle-ra. La resta del temps, la resta de l’any són ens generadors de cultura, d’esports, de debat i són importants llocs de tro-bada per a persones que vo-len contribuir a la millora de la festa i de la societat. Fa uns anys, poc més que el nom de les orquestres o la qualitat del monument podien contar-te una comissió local. Ara poden parlar-te d’activitat cultural, exposicions, teatre, musicals, concursos i certàmens o d’in-

vestigació i d’innovació. Ara podem explicar activitats ambientals, aportacions a la igualtat de les dones. També continuen sent tradició i festa, però és veritat que han anant augmentant la seua presència en les pàgines culturals intro-duint informació i actes que ja no es limiten només a un ca-lendari previsible sinó també altres que protagonitzen en camps diferents.

La ràdio continuarà sent testimoni del moviment de les falles, continuarà transmetent les emocions que envolten els protagonistes de la festa i continuarà en la seua tasca de difusió de les seues activitats. També tractarem de continu-ar amb cert esperit crític que pensem que hauria de ser en-cara més gran, perquè també debatent alguns problemes que té la festa podríem contri-buir a millorar-la, a fer-la en-cara més gran.

Des de la ràdio local, el 104.1 FM, hem complert trenta anys acompanyant el Camp de Morvedre i tractant que tots els moviments de la comarca tinguen ací el seu reflex. Prete-nem continuar així també en el futur i de segur que les falles i els fallers seran part impor-tant del nostre futur.


MARGARITA PINEx Diputada Nacional

Tots els fallers i totes les falle-res de Sagunt hem sentit par-lar moltes vegades de Cecina i potser fins i tot hem anat i hem rebut amics i amigues déixa ciutat. Per això és interessant tractar déxplicar i dáclarir la història dáquests gairebé 35 anys des que es va iniciar la re-lació entre les dues ciutats.

Sabem que les primeres elec-cions municipals de la demo-cràcia es varen celebrar lány 1979 i que en Sagunt el primer Alcalde va ser Manuel Carbó amb una important majoria del Partit Socialista. Aleshores en-cara no existia lálliberament dels polítics i tots i totes conti-nuaven treballant al seu lloc de treball. Manuel Carbó va aconseguir que la Siderúrgia saguntina láutoritzara a ve-nir a lÁjuntament a les 11 del matí després de treballar a la fàbrica del Port. En conseqüèn-cia, el Grup Municipal Socia-lista va pensar en la necessi-tat dálliberar a una persona com a “Secretari particular de lÁlcalde”, i es va decidir la re-núncia com a Regidor de Rafa-el F. Tomás Llopis i el seu nou nomenament. I es va fer en 24 hores i així una persona podia trobar-se a lÁjuntament a les 8 del matí i facilitar tota la infor-mació directament al sr Alcalde.

Uns mesos després, un dia va sonar el telèfon de lÁlcaldia i Rafael Tomás va sentir una veu parlant en italià. Casualment ell havia viscut i havia estudiat quatre anys a la ciutat de Roma i va poder respondre. Li varen dir que cridaven des dún Ajunta-ment de la regió de la Toscana, de la província de Livorno, que es deia Cecina. Que era un Ajunta-ment dúns 25.000 habitants, go-vernat pel Partit Comunista, que es trobava en la costa del Medi-terrani i que, una vegada analit-zats els resultats de les eleccions municipals espanyoles, tenien interés en fer un agermanament amb la nostra Ciutat, per la nos-tra situació geogràfica, per el resultat polític amb una majoria absoluta de socialistes i comunis-tes i per el nombre d´habitants.

Obviament, nosaltres mai haviem sentit parlar dáquestes possibilitats i, quan se li va co-municar al sr Alcalde i al Grup Municipal aquesta proposta, es va quedar que caldria estudiar

el tema, recoillir informació i fer partíceps als altres dos grups municipals. Finalment, després de molts contactes, es va forma-litzar lácor dágermanament entre Cecina i Sagunt lány 1981. Des déixe moment i fins

que Manuel Girona deixara de ser Alcalde (lány 1999), es va-ren iniciar moltes activitats, que anem a tractar de descriure, en-cara que probablement ens obli-darem de moltes altres. Cal dir que una de les persones que més responsabilitat va tindre duran molts anys en aquesta gestió va ser la regidora Margarita Pin.

Per exemple, es varen orga-nitzar intercanvis entre escoles públiques (“Joaquín Rodrigo”, “Cronista Chabret”, “María Mo-liner”) i entre Instituts de Bat-xillerat dels dos municipis i en eixes experiències també varen participar moltes famílies, ja que en les dues ciutats els allot-jaments eren facilitats per les famílies dels alumnes. Com a conseqüència dáquests inter-canvis es varen posar en mar-xa en les dues ciutats cursos de castellà i dítalià, que en aquests moments encara continuen im-partint-se als Instituts de Cecina com a segona llengua. I eixos intercanvis des de la base també varen fer possible que gent jove de Cecina, dels grups scouts, vinguera a gaudir del campa-ment municipal de les Escales.

A partir de lány 1985, sínicien les relacions entre les Falles i la ciutat de Cecina a través de la Targa i dels “Rioni” gràcies fona-mentalment a la gestió del Presi-dent en eixe moment, Benjamín Pérez. Més endavant parlarem dáquestes experiències.

LÁjuntament va començar a posar en marxa un grapat dáctivitats que convé recor-dar, perquè malauradament han desaparegut de la me-mòria col.lectiva. A Cecina, a finals del mes dábril, es feia una Fira que es deia del “Cicla-mino”, amb un contingut molt plural: esportiu, cultural, eco-nòmic, comercial..., i amb eixa excusa es varen fer presents a

Cecina molts col.lectius sagun-tins enviats per lÁjuntament.

Per exemple, vàrem dur als nostres grans trevalladors de San Cristòfol i varen fer una ex-posició de “coltxos” i varen ex-plicar com es feien. Amb la col.

laboració de lÚniversitat Popu-lar, a través dels cursos de cerà-mica, pintura i fusteria, es varen instal.lar diferents tallers anu-als amb lássistència dels seus alumnes i amb léxposició dels diferents productes realitzats.

LÁjuntament de Cecina te un espai preciós déxposicions, que es diu la “Cinquantina”. I entre els dos Ajuntaments va-ren decidir preparar amb quali-ficats artistes locals respectives exposicions i la confecció dels corresponents catàlegs. Igual-ment es porta a Cecina a un artesà de Gilet experte en la re-alització de graneres de forma tradicional.

Els intercanvis es multipli-quen. Per exemple, entre els clubs jovenívols de futbol i amb esportistes de natació. O entre el club de la Petanca de Cecina i el club de la Petanca de Sagunt. Aprofitant eixos en-contres també es podien fer in-tercanvis culinaris i feiem co-nèixer les nostres paelles i les diferents varietats de les nos-tres taronjes i els obsequiàvem també amb aigua de València.

És sorprenent la varietat dels nostres intercanvis. Vàrem dur a Cecina els balls regionals de la nostra Ciutat, amb els Germans Caballer i amb les Cases Regio-nals dÁragó i dÁndalusia. I es va arribar a fer un intercanvi entre els treballadors de la fer-rovia de Cecina i de la ferrovia de Sagunt o entre la nostra Po-licia Local i la seua.

Una interessant iniciativa de Cecina va ser la Carrera per la Pau, que la varen iniciar ells des de Cecina, encapçalats per seu Alcalde, Renzo Cioni, fent els 1.400 quilòmetres correguent a peu, i unint-se a ells gent de Sagunt en la frontera francesa.

Es va fer un seminari molt pràctic per a intercanviar ex-

periències entre els comer-ciants de Sagunt i de Cecina, sobretot entre els comerciants del sector turístic (hosteleria i restauració), incloent una vi-sita als dos municipis. I apro-fitant la Fira del Comerç del

Port, durant diversos anys varen vindre comerciants de Cecina a exposar els seus dife-rents productes i a portar lñes seues experiències en el camp del turisme de platja.

En eixos anys, del 1985 a 1997, es varen realitzar també intercanvis directes déxperiència de la gestió mu-nicipal per part dels regidors i de les regidores (per exemple, cultura, urbanisme, hisenda, esports, patrimoni, serveis so-cials, àrea de la dona) i, com ja hem dit, també varen contac-tar directamente els policies locals de les dues ciutats.

Juntament amb Cecina i Hilching, ciutata alemanya agermanada amb ella, es va realitzar un projecte dájuda al Tercer Món, construint tres pous dáigua en ua comunitat local africana, a través dún Projecte Europeu dÁjuda al Tercer Món Africà, projecte que ens va merèixer a les tres ciutats agermanades un Premi Europeu per la Innovació.

Durant aquests anys lÁjuntament de Sagunt va es-tar present a Cecina el dia 25 dábril, Festa Nacional Italiana, tant en els actes oficials com en les reivindicacions i com-memoracions de les distintes associacions de Cecina, que re-cordaven aquest dia com el dia de lálliberament italià. I com podem comprendre, a través de totes aquestes accions i actua-cions molts ciutadans i moltes ciutadanes de Sagunt i molts ciutadans i moltes ciutada-nes de Cecina han creat llaços dámistat i de coneixença i es molt freqüent trobar-se, ací o a Cecina, famílies que han conti-nuat amb eixe afectuós contac-te i que es visiten molt sovint.

És veritat que línici dáquest camí el varen començar les

dues Administracions i caldria recordar especialment a Renzo Cioni i a Manuel Girona. Però és especialment significatiu el paper que ha desenvolupat el món faller, perque sense el seu treball, la seua col.labo-ració, el seu esforç i la seua continuitat ara ja no existiria res dáquesta experiència de lágermanament. Com a Mar-garita Pin, vull donar les gràcies a totes les persones que m´han ajudat a dur a terme aquesta tasca tan apassionant, però es-pecialment als Presidents i a les Falleres Majors de la Fede-ració Junta Fallera de Sagunt, perque sempre he trobat en eixes persones el recolzament i l´ànim que necessitava.

Ara, l´única cosa que resta de lágermanament inexpli-cablement són les Falles i la Targa. El món faller ha con-tinuat amb lágermanament i són moltes les falles que du-rant les festes de Sant Josep alberguen dins dels seus casals a ciutadins i a ciutadines de Cecina. I són moltes les Falles que s´han agermanat direc-tament amb algun “Rione”, exportant délls léxperiència del “Balletto” en les Cavalcades i lórnamentació de les seus carrosses i les nostres Falles han exportat la creativitat dels nostres monuments. De fet, durant aquests anys, es varen plantar xicotetes Falles en la ciutat de Cecina i en el local central de la Targa es troben exposats alguns dels nostres ninots indultats, que han segut regalats pel món faller sagun-tí. I no deixa de ser sorprenent que durant els dies de la Targa, a lÁjuntament de Cecina on-deja la senyera de Sagunt.

Ja hem vist que s´han fet moltes coses, que es podrien fer moltes coses, que és molt inte-ressant fer possible una Europa real, plural i fraterna, diversa i germana. I la ciutadania tindria que treballar per tal de crear aquests vincles. I no sols les Falles i la Targa, també s´han dímplicar molts col.lectius. I hem dáconseguir que el nos-tre Ajuntament no es limite a la Festa i que lágermanament no siga sols una qüestió institu-cional, sinò que siga una possi-bilitat de crear moltes relacions personals i afectives entre mol-tes persones i col.lectius de les dues Ciutats. Com s´havia co-mençat a fer.

l agermanament amb cecina

INTERNACIONAL

11AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

MAURO D’AMBROGIOSoci fundador i honorari de l’Associazione Targa Cecina

Qui vos escriu, Mauro D’Ambrogio, soci fundador i honorari de l’Associació Targa Cecina, vol contar-vos en poques línies la seua experiència d’agermanament entre la Targa Cecina i les Falles de Sagunt.

En 1981, els alcaldes dels Ajuntament de Cecina i Sagunt van firmar l’acta d’agermanament entre les dos ciutats, iniciant així els intercanvis polítics, culturals i esportius.

El professor Piero Neri, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cecina i conseller de la Targa, en el 1985 ens va proposar valorar la possibilitat d’agermanar-nos amb una festa de la ciutat de Sagunt que tenia

moltes analogies culturals i folklòriques amb la nostra Targa.

Es va formar una delegació que va anar a conéixer la vostra festa, i quan en van tornar mostraren un gran entusiasme que immediatament ens va contagiar a tots. La delegació va estar formada només per hòmens, tots representants del Comité de la Targa Cecina i socis fundadors de la nova Associació Targa Cecina que en el 1980 havia reiniciat la seua activitat interrompuda a mitjan dels anys 60. Ens contaren que Sagunt tenia una festa popular en la qual es construïen monuments de cartó i fusta semblants a les nostres carrosses i que s’organitzava per barris, de la mateixa manera que nosaltres.

També geogràficament les similituds eren tantes...: les dos ciutats miren a la

Mediterrània, tenen dos nuclis de població units per una avinguda que porta a la mar, els cultius envolten la ciutat (a Sagunt els camps de tarongers, i ací els d’oliveres i les vinyes) i la presència d’un castell de l’època romana a Sagunt ens recorda que històricament tenim els mateixos orígens. Tot això fa que quan anem a Sagunt ens sentim com si estiguérem a casa.

Pel setembre del mateix any va vindre a Cecina la primera delegació de les Falles i eixa va ser l’ocasió per a la constitució del nostre agermanament. Al principi, les principals dificultats van ser la distància geogràfica entre les dos ciutats i l’idioma, però van ser de seguida superades gràcies a la relació d’amistat que es va instaurar entre els participants de les dos festes.

L’any següent, el 1986, vaig

tindre l’honor de formar part de la primera delegació oficial que va visitar la ciutat de Sagunt, composta per Mauro D’Ambrogio (cap de delegació), Mauro Pacini (representant del rione Casine), Mario Tarchi (representant del rione Marina) i Stefano Paolo Griselli, Pisu (representant del rione Campaciocchi) amb les seues mullers. Rebérem una acollida tan fabulosa que no es pot descriure. Els nostres acompanyants foren el traspassat Jesús i la seua dona Carmen, que encara estan en els nostres cors i pensaments.

Des de llavors, este agermanament ha anat creixent contínuament entre les representacions de les festes i qui va a Sagunt formant part de la delegació roman unit a vosaltres i a la vostra festa, i el mateix succeeix als qui vénen a Cecina.

Gràcies a estes trobades “oficials” que es produeixen dos vegades a l’any s’han creat grans relacions d’amistat duradora i verdadera que confirmen el bon resultat del que va començar en el llunyà 1985 i –encara que en els dos ajuntaments es produeixen variacions de tipus polític com a conseqüència de les eleccions administratives– l’agermanament entre la Targa i les Falles continua perquè els seus fonaments són els ciutadans i la seua relació de fraternitat.

Recordant tot açò trobe un gran orgull per haver participat en la construcció d’este agermanament que ens ha donat la possibilitat de conéixer-vos i de deixar a les generacions futures una relació tan important.

Cecina, 24/11/2014

Chi vi scrive è Mauro D’Ambrogio, socio fondatore e onorario dell’Associazione Targa Cecina e vuole raccontarvi in poche righe la esperienza di gemellaggio tra la Targa Cecina e le Fallas di Sagunto.

Nel 1981 i sindaci dei Comuni di Cecina e Sagunto firmarono l’atto di gemellaggio tra le due città dando cosi l’avvio agli scambi politici, culturali e sportivi .

Il prof. Piero Neri, Vicesindaco del Comune di Cecina e consigliere della Targa, nel 1985, ad una riunione ci propose di valutare la possibilità di gemellarci con una delle feste della città di Sagunto che aveva molte analogie culturali e folcloristiche con la nostra Targa.

Fu subito istituita una delegazione che andò alla

vostra manifestazione ed al loro rientro mostrarono un grande entusiasmo che contagiò subito tutti. Fu una delegazione di soltanto uomini, tutti loro membri del Comitato della Targa Cecina, non che soci fondatori della nuova associazione “Targa Cecina” che riprese la sua attività dopo che essa era stata interrotta a metà degli anni 60. Ci raccontarono che Sagunto aveva una manifestazione popolare in cui si costruivano con cartapesta dei “carri” simili ai nostri e si organizzavano in rioni proprio come da noi.

Anche geograficamente le similitudini erano molteplici: tutte due le città si affacciano sul mare Mediterraneo; hanno due nuclei di popolazione uniti da un viale che porta alla Marina; le coltivazioni circondano la città (da voi

gli agrumeti e qui gli olivi e i vigneti) e la presenza di un castello di epoca romana a Sagunto ci ricorda che storicamente abbiamo le stesse origini. Tutto ciò contribuisce a farci sentire comunque a casa.

A Settembre dello stesso anno venne a Cecina la prima delegazione delle Fallas e quella fu la svolta per la costruzione del nostro gemellaggio.

Al inizio le principali difficoltà erano la distanza geografica tra le due città e la lingua. Ma furono subito superate grazie al rapporto di amicizia che si venne a instaurare tra i partecipanti alle due manifestazioni.

L’anno successivo, nel 1986, ebbi l’onore di far parte della prima delegazione ufficiale in visita a Sagunto è composta da Mauro D’Ambrogio (capo

delegazione) e la moglie Simonetta, Mauro Pacini (rappresentante del rione Casine) e la moglie Antonella, Mario Tarchi (rappresentante del rione Marina) e la moglie Nadia, Stefano Paolo Griselli (Pisu) (rappresentante del rione Campaciocchi) e la moglie Flavia.

Ricevemmo una accoglienza favolosa e così bella da non potersi descrivere, i nostri accompagnatori erano il compianto Jesus e sua moglie Carmen che sono ancora nei nostri pensieri e nei nostri cuori.

Da allora è stato un crescendo continuo tra le rappresentazioni delle due feste e chi viene in delegazione rimane legato a Voi e alla vostra manifestazione e viceversa.

Grazie a quest i incontri

“ufficiali” che si svolgono due volte all’anno, si sono creat i grandi relazioni d’amicizia durat ura e verit iera che danno conferma della buona riuscita di quello che cominciò nel lontano 1985 e anche se entrambi i Comuni possono subire variazioni di t ipo polit ico conseg uenza delle elezioni amministrat ive, il gemellaggio tra la Targa y le Fallas cont inua perché le sue fondamenta sono i cittadini e la loro relazione di fratellanza.

Nel ripercorrere con la memoria provo un grande orgoglio per aver partecipato alla costruzione di questo gemellaggio che ci ha dato la possibilità di conoscervi e di lasciare alle future generazioni un legame così importante.

Cecina lì 24/11/2014

l’agermanament amb sagunt

13AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015


ALEJANDRO GARCÍACope Valencia

Sempre s’ha dit que les Fa-lles són la millor festa del món. Jo no tinc cap dubte que esta afirmació no siga certa, però per a això cal treballar cons-tantment i tindre en compte molts aspectes que facen que la nostra festa siga una icona a escala mundial. Per tal que una festa siga coneguda s’han de treballar molts aspectes, però la promoció tant nacional com internacional és fonamental per a aconseguir este propòsit.

La promoció de la nostra festa en l’àmbit internacio-nal deixa molt a desitjar. Són molt poques les accions que es realitzen per a mostrar la gran labor que realitza el col-lectiu faller de cap a cap de la nostra Comunitat. Moltes ve-gades pensem que la nostra festa és internacionalment coneguda, però res més lluny que la realitat.

El caràcter, moltes vegades, conformista fa que no es po-tencien els grans valors que te-nen les Falles i ens quedem en

les banalitats pròpies d’estar convençuts que ens coneixen en tot el món, però repetisc que encara que fem una de les millors festes del món, les Falles no són conegudes, al-menys, com haurien de ser.

Quan parlem de promoció hauríem d’establir dos parà-metres: la promoció que es re-alitza a nivell intern i la que es realitza en l’exterior.

A nivell intern, referint-nos a la nostra Comunitat i a ni-vell nacional, sí que podríem dir que les Falles són conegu-des. Però, què es coneix de les Falles? Verdaderament es co-neix la realitat de la festa? Es coneix el treball que durant tot un any fan i es costegen els fallers? Hem sabut transmetre els valors de la festa? Hem sa-but explicar-ne l’essència? Per-sonalment crec que no, i és per això que tenim una assignatu-ra pendent.

Una assignatura pendent que per a aprovar-la seria necessari realitzar un pla estratègic de promoció tant a nivell nacional com internacional per a expli-car què són les Falles i com els

valencians les entenem, rela-tant que per a nosaltres la nos-tra festa és un estil de vida en què queda reflectit el caràcter valencià, caracteritzat per la constància en el treball, la crea-tivitat, l’esperit crític i les ganes de superació. Totes estes carac-terístiques i valors són propis de la nostra festa.

Comencem parlant de la promoció interna. Què hem fet perquè la festa de les Falles siga coneguda en la nostra ter-ra i al nostre país? Poca cosa, la veritat. Algunes de bones, però la majoria d’elles roïnes.

El major instrument de ver-tebració que teníem en la nos-tra terra per a la difusió i el coneixement de la festa era un servici públic de Ràdio Televi-sió, Canal Nou i Ràdio Nou. La labor realitzada va ser encomi-able i amb la seua desaparició es va eliminar el major instru-ment que estava al servici de la nostra festa per a donar-la a conéixer i exalçar tots els seus valors, passant a ocupar el lloc de ser l’única Comunitat Autònoma amb llengua pròpia que no disposa d’un servici de

RTV pública. I açò ha fet molt de mal al poble valencià, però pel que fa a les Falles ha sigut, simplement, demolidor. Una decisió que marcarà per a tota la vida el mandat de qui va prendre la decisió, que no va ser un altre que el President de la Generalitat, Alberto Fabra.

Una de les fires turístiques més importants del món se ce-lebra al nostre país; em referisc a FITUR. És el major exponent per a mostrar les qualitats tu-rístiques d’un país o regió. És un dels majors aparadors tu-rístics del món i l’ocasió per-fecta per a mostrar tot el que té de bo un país amb l’objectiu que siga visitat. Quina pre-sència tenen les falles en esta fira? CAP. Exclusivament re-alitzem alguna visita abillats amb la indumentària regional, però no es dedica cap espai a explicar el que són les Falles i per què han de visitar-nos en la nostra setmana gran. Ni es parla del gran treball que realitzen els nostres artistes fallers, els nostres pirotècnics o els nostres indumentaris-tes. Ningú coneix què hi ha

darrere de la realització d’una falla, darrere d’un espectacle pirotècnic o del fabulós treball dels indumentaristes. Per a res és conegut. És una assignatura pendent.

Per tant, quan parlem de promoció interna de la festa queda de molt camí per re-córrer. Per a l’àmplia majoria dels valencians es desconeix la gran labor que realitzen els col·lectius fallers de les pobla-cions. Encara que em dolga dir-ho, moltes vegades es des-coneix la gran labor que es rea-litza en ciutats com Sagunt, Al-zira, Xàtiva o Borriana. Ciutats falleres per excel·lència que fan un treball en pro de la festa digne d’admiració i que moltes vegades i a causa del centralis-me de la capital es dilueix en l’espai. I verdaderament açò fa llàstima i ràbia, i hauríem de buscar una solució. És una al-tra assignatura pendent.

Però parlem ara de la pro-moció exterior de la festa. Algú podria dir-me quines accions destacades es realit-zen per a donar a conéixer la nostra festa a nivell mun-

una assignatura pendent

15AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

dial? La veritat és que jo en conec poques, molt poques.

La festa de les Falles en el 2002 va ser catalogada com la segona festa més important del món, darrere dels Carnes-toltes de Rio de Janeiro. Sense fer res, absolutament res en promoció exterior, vam ser ca-talogats com la segona millor festa del món. Imagineu-vos si posàrem un poquet més de ganes a on podríem arribar i el que podríem ser. Però moltes vegades ens quedem en això, en allò que podríem ser.

Sens dubte, hauríem d’enor-gullir-nos molt més del que fem i, al mateix temps, difon-dre-ho. El valencià és una per-sona gran, una persona acolli-dora que s’entrega per a oferir el millor que tenim, i eixa pau-ta hauríem d’implantar-la en la promoció d’allò nostre, de la nostra festa.

Les Falles generen una ri-quesa fonamental en l’econo-mia de la nostra Comunitat. Moltes vegades hauríem de parar-nos a pensar tot el que la nostra festa genera, que és molt, més del que pensem.

La festa de les Falles s’ha convertit en un motor fona-mental en el teixit econòmic de la nostra comunitat. Mera-ment fent festa generem infi-nitat de llocs de treball, un im-pacte econòmic en les nostres ciutats enorme i una activació de l’economia que tanta falta fa en estos moments. Tot açò ho fem els fallers, amb el nos-tre treball i diners. Les Falles no sols són passar-ho bé, que

també, són molt més. I tot açò també ho hem d’explicar.

Hem de donar a conéixer al món que la festa de les Falles és una forma de vida, és una for-ma de ser pròpia que va amb el nostre caràcter i que té molts beneficis tant econòmics com culturals. Perquè les Falles són cultura, són tradició.

Què podríem fer perquè la nostra festa siga coneguda? Moltes coses. Primer ser cons-cients que tot tipus d’activitat cultural ha de ser promociona-da i difosa. Hi ha moltes festes turístiques a nivell mundial on les Falles haurien d’estar re-presentades. S’ha de mostrar el treball que realitzem, les ganes que hi posem i comptar que qui visite la nostra festa viu-rà una experiència única des del primer moment que xafe els nostres carrers. No hi ha festa en el món que transmeta el que transmet la nostra. Art, música, color, alegria, música… Tot concentrat en quatre dies que transformen les nostres ciutats amb una capacitat or-ganitzativa digna de ser men-cionada. Algú es pot plantejar que en una gran ciutat com València durant quatre dies es tallen més de 800 carrers amb el caos que això significa? Perquè sí, ací ho fem, i ho fem molt bé. Hi ha una exposició d’art efímer tan gran com la que realitzem nosaltres en Fa-lles? No, no existeix. Per tant, el potencial de la nostra festa és tan summament gran que la primera cosa que hem de fer és creure en el que fem. És

ser conscient que fem la festa més única i singular del món. I açò ho hem de contar, ho hem d’explotar.

Una de les accions més im-portants que es realitza de pro-moció exterior de la festa de les Falles naix a Sagunt. L’in-tercanvi cultural amb la ciutat italiana de Cecina és una mos-tra del treball ben fet perquè la nostra festa siga coneguda fora de les nostres fronteres. Moltes vegades, pot paréixer que este tipus d’accions no tinguen un resultat immediat, però els puc garantir que sí. No és una tasca fàcil, ni una tasca que obtinga uns resultats a curt termini, però sí a mitjà i llarg.

El fet de poder compartir experiències, l’agermanament amb estes ciutats i poder mos-trar tot el que realitzem és la base fonamental perquè la nostra festa siga coneguda. Po-drà ser casualitat o no, ho des-conec, però en estos moments el mercat italià és un dels que més ens visiten en Falles i tam-bé en altres temporades.

Tota pedra fa paret; el refra-nyer és molt savi, i és per això que este tipus d’accions hauri-en de potenciar-se pel bé de les nostres festes.

Coneixen vostés la festa de San Fermín? Jo crec que sí. Una festa que té una notorie-tat i una repercussió mediàtica impressionant. L’any passat em va cridar molt l’atenció el gran dispositiu que va realitzar Te-levisió Espanyola en estes fes-tes des del minut 1. I dic des del minut 1 perquè és així. Des del

moment de llançar el “Chupi-nazo”, que també es retrans-met en directe. Sincerament, m’alegre molt pel poble de Pamplona que les seues festes siguen tan conegudes i que no s’escatimen despeses per a re-transmetre-ho absolutament tot, però sincerament tinc una sensació d’enveja i desitge que en alguna ocasió dediquen el mateix temps a la nostra festa. Per què ells ho aconsegueixen i nosaltres no? Hauríem de plantejar-nos-ho, i no que-dar-nos només en la queixa que a ells sí i a nosaltres no.

Per a quan la retransmissió a nivell nacional d’una mascletà, una ofrena o una Cremà digna? No sé si els meus ulls ho veu-ran, però cal lluitar per a acon-seguir-ho, perquè el paper dels mitjans de comunicació és fo-namental per a promocionar una festa, és vital.

És per això que la promoció de la nostra festa hauria de ser una de les preocupacions més importants pel seu bé. Sabem el que fem i damunt ho fem bé, molt bé. Cal contar-ho, cal transmetre-ho. Hem d’invitar a tot el món a conéixer el nos-tre treball, la nostra forma de ser. I per a això hem de comp-tar amb el suport institucional. Ells han de saber que si ens aju-den a potenciar la nostra festa, s’estan ajudant a ells mateixos, i que més que una obligació és un deure.

Per tant, tenim una as-signatura pendent, i com a bons alumnes hem de trau-re nota. I no tinc cap dubte

que si ens ho proposem ho aconseguirem, com aconse-guim tot el que volem. Va en la nostra forma de ser.

17AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

JOSÉ M. PASTORVicedegà de la Facultat d’Economia de la Universitat de ValènciaInvestigador de l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques

Les Falles són una mani-festació artística i cultural sor-gida de la tradició que estan compromeses amb la defensa dels senyals d’identitat del po-ble valencià. Són la festa gran no solament de la ciutat de Va-lència, sinó de molts pobles i ciutats valencianes.

Durant els dies centrals de la festa fallera visiten la ciu-tat de València més d’un milió de visitants que suposen una injecció de despesa important per als sectors directament vinculats amb la festa i indi-rectament sobre el conjunt de sectors econòmics.

En els últims anys el volum de visitants és tan important que ja es comença a prendre consciència que les Falles són més que una festa popu-lar i que pot convertir-se en un motor per a l’economia valenciana. En efecte, de les falles viuen en major o me-nor mesura moltes famílies valencianes: artistes fallers, indumentaristes, perruquers, músics, pirotècnics, floristes, fotògrafs, professionals de la venda ambulant, hostaleria, restauració, etc.

Donat el seu enorme impac-te econòmic sobre l’activitat econòmica valenciana podem considerar les Falles com una mica més que una festa sinó també com a motor econòmic de la ciutat de València, un motor silenciós mentre que, a diferència d’altres grans esde-veniments, no genera grans despeses a l’erari públic.

La festa fallera l’organitzen (i la paguen) els mateixos fallers. Certament l’organitzen per al seu propi gaudiment, però no és menys cert que en estar oberta a tot el veïnat compleix

una enorme funció socialitza-dora i vertebradora dels barris valencians. No obstant això, al mateix temps en ser una fes-ta oberta i participativa s’ha convertit en una atracció tu-rística per a molts visitants na-cionals i estrangers amb unes repercussions econòmiques importantíssimes, encara no explorades i, per descomptat, no explotades en tot el seu po-tencial.

A la Facultat d’Economia de la Universitat de València di-versos experts investigadors d’economia de la cultura com Paul Rausell o del sector turís-tic com Rosa Yagüe han res-saltat en repetides ocasions la imperiosa necessitat de realit-zar un estudi rigorós d’impac-te econòmic de les Falles que analitze i desagregue sectori-alment els impactes econòmics directes, indirectes i induïts de les falles. Solament així els valencians i els seus polítics podran ser capaços de valorar en la seua justa mesura la seua importància econòmica i soci-al. Aqueixa seria l’única forma de posar negre sobre blanc als efectes beneficis de la festa fa-llera sobre l’activitat econòmi-ca de la ciutat de València i fer callar així aquelles veus nega-tives que hi ha, que solament ressalten aspectes negatius de la festa com els carrers tallats, la brutícia, la bullícia o el soroll dels petards. Els resultats d’un estudi de tals característiques actuarien també com una ren-dició de comptes i com un acte de responsabilitat social del món faller davant la societat valenciana que finança, enca-ra que siga en una petita part, la festa fallera.

Aquest article és una simple aproximació, amb les escasses dades disponibles, dels impac-tes econòmics de les Falles a la Comunitat Valenciana i pretén mostrar les seues importants repercussions econòmiques. Encara que aquest article està centrat exclusivament en la re-

percussió econòmica de les fa-lles, és obvi que la contribució de les falles no es restringeix exclusivament a l’àmbit econò-mic, sinó que també exerceix contribucions socials i cultu-rals. En les falles s’estableixen noves relacions d’amistat entre els fallers o s’enforteixen les ja existents. La màquina organit-zativa del món faller és impres-sionant i sorprèn els nouvin-guts al món faller. Les diverses delegacions que componen cada falla organitzen activitats culturals molt diverses, des de tallers de pintura o karaoke per als més xicotets, fins a grups de lectura, de dansa, de teatre o de diversos esports per als més majors. Aquestes activitats culturals se celebren tot l’any, moltes d’elles són obertes al públic i promouen valors com l’amistat, el treball en equip, el sentit d’identitat amb el barri i el poble valencià, la defensa de la llengua i cultura valenciana. Encara que aquests valors que promou el món faller siguen no fàcilment quantificables, sí que podríem donar-los una pers-pectiva econòmica. Per a açò hi hauria prou que ens férem preguntes com aquesta: quant haurien de gastar les regidori-es d’esport i joventut de tots els ajuntaments valencians si no existiren les falles i, per tant, les activitats organitzades i pa-gades per les comissions hague-ren de desenvolupar-se i su-fragar-se pels mateixos ajunta-ments? Encara que no tinguem resposta a aquesta pregunta queda patent que les activitats desenvolupades per les comis-sions falleres també generen estalvis a les arques públiques municipals. Aquests estalvis de costos municipals no es consi-deraran en aquest article però han de tenir-se presents en qualsevol valoració econòmica de la festa de les Falles.

La celebració de les Falles, a part d’aquest vessant cultural, festiu i identitari, implica el desenvolupament d’un con-

junt d’activitats que compor-ten un volum significatiu de despeses que té una inqüestio-nable rellevància des del punt de vista econòmic.

Diversos agents participen en la realització d’aquestes des-peses addicionals associades al món faller. En primer lloc les mateixes comissions falleres que, finançant-se majorità-riament amb les quotes dels fallers, realitzen un volum im-portant de despesa en partides tan diverses com pirotècnia, orquestres, flors, restauració, lloguer de carpes, seguretat, etc. En segon lloc, es troba la despesa complementària que realitzen els mateixos fallers a nivell individual en parti-des tan diverses com indu-mentària fallera, perruqueria, restauració, etc. En tercer lloc es trobaria la despesa que re-alitzen els mateixos residents (no fallers) dels municipis im-plicats que, amb motiu de les falles, realitzen una despesa superior del que realitzarien si no se celebraren les falles i que bàsicament se centren en restauració i transport. Final-ment, però no per açò menys important, estaria la despesa dels visitants (nacionals o es-trangers) que, amb motiu de les falles, visiten la nostra ciutat, i que realitzen despeses addicio-nals principalment en hostale-ria, restauració i transport.

En resum, l’activitat quotidia-na de la festa fallera porta apa-rellada una activitat que gene-ra despeses per part d’aquests agents que es tradueixen en un increment addicional de les vendes, la renda i l’ocupació en els sectors i les empreses que proveeixen d’aquests béns i serveis de forma directa i indi-recta, bona part de les quals es localitzen a la CV.

Els estudis de l’Institut Va-lencià de Recerques Econò-miques (www.ivie.es) han demostrat de forma rigorosa i amb una metodologia cientí-fica contrastada que esdeve-

niments com la Fórmula I o la XXXIII Copa Amèrica generen impactes econòmics i turístics significatius. El que diferencia aquests esdeveniments de la festa de les Falles és que, com veurem, la taxa de tornada econòmica a la societat va-lenciana és significativament inferior, doncs el volum de despesa pública necessària per a la realització d’aquests grans esdeveniments és infinita-ment superior al de la festa de les Falles.

ELS IMPACTES ECONÒ-MICS DIRECTES

Desafortunadament, fins al moment no s’ha realitzat un estudi rigorós sobre l’impacte econòmic de les falles. L’úni-ca aproximació és l’“Estudi de l’impacte econòmic i social de les Falles a la ciutat de Valèn-cia” de 2008 realitzat per la Interagrupació de les Falles de València. No obstant açò, mal-grat el nom, l’única cosa que es realitza en l’estudi, que no és poc, és una comptabilització rigorosa de la despesa realit-zada pels agents anteriorment esmentats, la qual cosa en la literatura especialitzada es co-neix com “impacte directe”.

Utilitzarem les dades de l’es-tudi de la Interagrupació de les Falles de València com a punt de partida. D’acord amb aquest estudi la festa de les Falles im-plica la realització despeses per valor de 839 milions d’eu-ros de 2014 (753,8 milions en euros de 2007).

La primera columna del quadre 1 ofereix la desagrega-ció dels impactes directes en cadascun dels conceptes de despesa. Es tracta de les ven-des addicionals que realitzen aquestes activitats com a con-seqüència de les despeses rea-litzades amb motiu de la festa fallera. D’acord amb les xifres facilitades en aquest informe, el sector d’activitat més bene-ficiat per la festa de les falles seria el de l’Hostaleria. Sens dubte, l’Hostaleria és el sector

el motor silenciosde l’economia:Impactes econòmics de les falles sobre l’economia valenciana

ECONOMIA


econòmic que més es benefi-cia de l’existència de les falles, un sector que amb 2.039 mi-lions d’euros representa en la CV al voltant del 2,1% del VAB de la Comunitat Valenciana. Sens dubte, l’enorme quan-titat de visitants que vénen a València durant els quatre dies de festa (més d’un milió) suposen un motor econòmic important per a l’activitat de l’hostaleria i restauració, un volum molt superior al que va rebre la 32ª America’s Cup durant els quatre anys de fun-cionament. De fet, durant els dies de la festa fallera els visi-tants fan un volum de despe-sa de 602,9 milions d’euros, el 71% de tota la despesa addici-onal que es realitza amb motiu de les falles.

Segons dades de l’esmentat informe els dies centrals de les Falles representen entre un 5 i

un 7 per cent de la facturació anual del sector. Les vendes en bars, restaurants, cafeteries, pubs i discoteques s’incremen-ten un 200 per cent durant la setmana de festes si ho com-parem amb qualsevol altra set-mana normal de l’any.

Un altre dels sectors bene-ficiats és de la publicitat. La inserció de publicitat amb el tema al·lusiu a les falles en diferents mitjans escrits, ra-diofònics, televisius i actes públics. D’acord amb les dades recopilades per la Interagru-pació de Falles de València la despesa en aquest sector as-cendiria a 96,4 milions d’eu-ros, la qual cosa representa l’11,5% de la despesa total ad-

dicional amb motiu de les Fa-lles. En tercer lloc se situaria la despesa addicional realitza-da en el sector transport. Com a exemple, durant els dies de Falles la xarxa de Metrova-lència té una mitjana diària superior als 300.000 viatgers. D’acord amb les dades de l’es-mentat estudi expressats en euros de 2014, la despesa addi-cional en transport ascendeix a 34,9 milions, la qual cosa re-presenta el 4,1% de la despesa total addicional. Unes altres activitats que també es bene-ficien de despesa addicional generada per la festa fallera són la loteria (30 milions d’eu-ros, 3,6% del total), indumen-tària (19,8%, 3,3% del total de despesa), artistes fallers (12,7 milions), orquestres, disco-mòbil i animació (6,4 milions), perruqueries (3,7 milions), llo-guers (2,1 milions), *pirotècnia

(3 milions), bandes de música (2,6 milions), floristeries (1,3 milions), etc. En conjunt, les despeses addicionals com a conseqüència de les Falles augmenten les vendes totals a la CV en un total de 838,9 mi-lions d’euros anuals.

ELS IMPACTES ECONÒ-MICS INDIRECTES I INDUÏTS

Però els impactes econò-mics de les falles no es limiten a aquests 838,9 milions d’euros de 2014 d’impacte directe so-bre aquestes activitats econò-miques (753,7 milions d’euros de 2007), sinó que també es produeixen els coneguts im-pactes indirectes i induïts. En efecte, els sectors que reben directament els 838,9 milions

de despesa necessiten comprar més béns i serveis als seus pro-veïdors per a atendre-la, pro-duint al seu torn efectes indi-rectes sobre altres sectors. De nou, aquests sectors proveï-dors generaran demandes més grans a la resta de l’economia, fonamentalment la de la CV, amb el qual s’iniciarà un procés més ampli. La suma d’aquests increments de demanda deri-vats d’aquest procés iteratiu es denomina impacte indirecte sobre les vendes (output), ren-da i ocupació.

Finalment, els impactes di-rectes i indirectes anteriors ge-neren un augment en la renda dels factors productius que han contribuït a atendre aquesta demanda que, posteriorment, es traduirà en un augment del consum. Aquest major consum inicia, al seu torn, una nova ca-dena d’efectes d’arrossegament

que es coneixen com a impactes induïts i que en termes tècnics es coneixen com a efecte mul-tiplicador.

Per al càlcul d’aquests im-pactes econòmics indirectes i induïts sobre les vendes, ren-da i ocupació utilitzarem la coneguda metodologia input-output, la mateixa metodo-logia utilitzada en l’Ivie per a l’estimació dels impactes eco-nòmics de la Fórmula I o de la XXXIII Copa Amèrica. Per a açò s’imputen sectorialment els 838,9 milions de despeses addicionals realitzades amb motiu de les falles en cadas-cun dels 84 sectors d’activitat de la TIO de la Comunitat Va-lenciana.

La segona columna del qua-dre 1 mostra els impactes in-directes i induïts de la despesa total addicional realitzada pels agents del món de les falles generats per l’impacte directe inicial sobre les vendes de la CV dels 838,9 milions d’euros.

El quadre mostra que els 838,9 milions d’euros de despe-sa inicial derivada directament associat a les Falles genera im-pactes indirectes i induïts sobre les vendes de resta de sectors per valor de 875,2 milions d’eu-ros. El quadre permet valorar quines són les activitats que, a partir d’aquesta despesa inicial, generen més impacte sobre les vendes d’altres sectors. Així, les despeses realitzades en el sec-tor d’hostaleria generen impac-tes sobre les vendes d’altres sec-tors per valor de 623,9 milions d’euros. Mentre que l’activitat publicitària augmenta les ven-des d’altres sectors per valor de 105,5 milions d’euros.

Finalment, la columna ter-cera del quadre 1 mostra els im-pactes econòmics totals sobre les vendes de la CV generats per la injecció de despesa inici-al de 838,9 milions d’euros. En conjunt, la festa de les Falles genera 1.714,2 milions d’euros anuals addicionals de vendes a la CV, 838,9 milions d’impacte directe i 875,2 d’impactes indi-rectes i induïts sobre la resta de sectors. Aquests resultats cal interpretar-los amb cautela doncs l’escàs nivell de desagre-gació disponible ha impedit una imputació sectorial més refinada. En tot cas, a l’espera d’un informe rigorós d’impacte econòmic sobre les Falles, són una magnifica aproximació a l’impacte econòmic de la festa fallera sobre la CV.

Però els impactes econòmics de les falles també poden calcu-lar-se sobre la renda i l’ocupació de la Comunitat Valenciana. El quadre 2 mostra que els 838,9 milions d’euros de despesa ad-dicional generats per la festa fallera augmenten la renda dels sectors econòmics de la CV en un total de 449,3 milions d’eu-ros i generen 10.721 ocupacions addicionals. Òbviament, dona-des les diferències de volum de despesa, hi ha activitats amb molt més gran impacte que unes altres. Així, les despeses realitzades en l’activitat hote-lera són els que generen major impacte, doncs augmenten la renda dels sectors de la CV en 317,2 milions d’euros i perme-ten generar/mantenir 6.726 ocupacions anuals addicionals. Uns altres sectors tradicionals estretament vinculats a la fes-ta fallera tenen impactes molt importants, però molt inferiors als generats per l’activitat hote-

lera. Així, per exemple, les des-peses realitzades en els monu-ments fallers generen rendes per valor de 7,8 milions d’euros i 475 ocupacions en tots els sec-tors, les despeses en orquestres i animacions generen rendes per valor de 3,4 milions i 80 ocupacions anuals en tots els sectors, les despeses en pirotèc-nia generen 1,6 milions d’euros en renda i 37 ocupacions.

Les xifres presentades són contundents i posen negre sobre blanc la important con-tribució de la festa fallera a l’economia de la Comunitat. Indiquen que les falles aug-menten les vendes de la CV en 1.714,2 milions d’euros, la ren-da en 449,3 milions i perme-ten generar o mantenir 10.721 ocupacions anuals addicionals. No obstant açò, amb la finalitat de valorar la importància dels impactes econòmics anteriors resulta convenient posar-los en relació amb algunes ma-cromagnituds de l’economia valenciana.

El quadre 3 posa de mani-fest la importància que per a l’economia valenciana té la festa fallera presentant els impactes en relació al Produc-te Interior Brut (PIB) i l’ocupa-ció total, tant de la Comunitat Valenciana com de la provín-cia de València. L’any 2014, l’activitat econòmica associ-ada a la festa de les Falles re-presentava el 0,5% del PIB de la Comunitat Valenciana i el 0,6% de la seua ocupació total. Si ens referim a la província de València les xifres repre-senten el 0,8% del PIB i l’1,1% de l’ocupació.

Les xifres presentades in-diquen que els impactes de la festa de les Falles són molt significatius per a l’economia valenciana. Molt més quan es compara el seu impacte amb l’impacte econòmic calculat per a la 32ª America’s Cup Valèn-cia 2007, l’impacte anual de la qual per a l’economia valencia-na va ser 2.724 milions d’euros en renda i 73.859 ocupacions per al període de 2003-07, que representa l’1% en renda i 1,1% de l’ocupació de la CV (2,67% en renda i 3,29% en ocupació per al període de 2003-07).

Ja que l’impacte econòmic de la 32ª America’s Cup es va produir en un període de quatre anys, la millor forma de comparar l’impacte eco-nòmic social de tots dos esde-veniments és calcular la seua taxa de tornada econòmica per a la societat valenciana, és a dir, la renda i ocupacions generades per cada euro de despesa pública.

Així, la 32ª America’s Cup va requerir 3.055 milions d’euros

Impacte directeen les vendes

Impacte indirecte i induït en les vendes

d’altres sectorsImpacte Total

Hostaleria 602,9 623,9 1226,8

Publicitat 96,4 105,5 201,9

Transport 34,8 39,1 74,0

Loteria 30,1 30,8 60,9

Indumentària 19,8 16,2 36,0

Artistes fallers 12,7 14,0 26,7

Orquestra, discomòbil, animació 6,4 6,6 13,0

Perruqueries 3,7 4,1 7,8

Lloguers 3,1 3,6 6,8

Pirotècnia 3,0 3,1 6,1

Bandes de música 2,7 2,8 5,5

Presentacions sopar 1,9 1,7 3,6

Impremtes 1,5 1,6 3,1

Floristeries 1,3 1,4 2,8

Altres* 18,7 20,6 39,3

TOTAL 838,9 875,2 1714,2

Quadre 1: Impacte directe sobre les vendes (output) e les Falles a la Comunitat Valenciana. 2014. Milions d’euros

*Inclou l’impacte de les despeses corresponents a activitats econòmiques tan diverses com seguretat, esports, lloguer de carpes, tintoreries, etc. Font: INE, Estudi de l’Impacte Econòmic i Social de les Falles a la ciutat de València i elaboració pròpia.

19AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

de despesa pública per a ge-nerar 2.724 milions d’euros en renda i 73.859 ocupacions en el període de 2003-07, la seua taxa de tornada seria per tant de 0,89 euros de renda per cada euro de despesa pública inver-tida i 24,2 ocupacions per cada euro de despesa pública invertit.

Per contra la festa fallera es finança fonamentalment amb les quotes dels socis, les dona-cions i els diners que perceben dels anunciants i patrocina-dors. L’Ajuntament de Valèn-cia subvenciona el 25% del cost dels monuments fallers i l’en-llumenat dels carrers. Açò sig-nifica que per cada euro inver-tit per les arques municipals es generen 141,6 euros de renda a

la CV i 3.380 ocupacions, és a dir, la taxa de tornada econò-mica per a la societat valenci-ana de les Falles és 159 vegades més alta que la de l’America’s Cup en el cas de la renda gene-rada i 140 vegades més alta en el cas de l’ocupació.

L’objectiu d’aquest article ha sigut mostrar de forma modesta però contundent, fins que algu-na institució (pública o privada) encarregue la realització d’un estudi rigorós, els importants impactes econòmics de les Fa-lles a la Comunitat Valencia-na i la seua altíssima taxa de tornada econòmica sobre la societat valenciana. Malgrat la seua contundència, els resultats presentats cal interpretar-los

amb la cautela que cal donada l’escassa informació disponible. Així mateix, encara que aquest article haja estat centrat ex-clusivament en el seu vessant econòmic, es reconeix explíci-tament les múltiples contribuci-ons socials i culturals de la festa fallera. Una festa que el seu po-tencial està encara per explotar i que, amb l’adequada planifi-cació turística, podria generar les sinergies necessàries entre sectors per a desenvolupar un producte diferenciat i de quali-tat que permeta intensificar en-cara més els beneficis dels sec-tors econòmics implicats en la festa fallera i augmentar així la potència d’aquest motor silenci-ós per a l’economia valenciana.

Impacte total % Comunitat Valenciana

% Província de València

Renda (milions €) 449,3 0,5% 0,8%

Ocupació (nombre ocup.) 10.720,9 0,6% 1,1%

Quadre 3: Impacte econòmic en renda i ocupació de les Falles a la Comunitat Valenciana. 2014 (percentatge respecte al PIB* i els ocupats**)

* PIB a preus de mercat de la Comunitat Valenciana de 2007 actualitzat a euros de 2014.** Ocupació total (llocs de treball) el 2013.Font: INE i elaboració pròpia.

Impacte sobre la renda

(milions €)

Impactesobre

l’ocupació (ocupats)

Hostaleria 317,2 6.726

Publicitat 57,4 1.466

Transport 20,2 450

Loteria 15,8 373

Indumentària 6,5 179

Artistes fallers 7,8 475

Orquestra, discomòbil, animació 3,4 80

Perruqueries 2,2 101

Lloguers 1,9 8

Pirotècnia 1,6 37

Bandes de música 1,4 40

Presentacions sopar 0,9 19

Impremtes 0,8 49

Floristeries 0,8 1,4

Altres* 11,4 699

TOTAL 449,3 10.721

Quadre 2: Impactes econòmics de les Falles sobre la renda i l’ocupacióa la Comunitat Valenciana. 2014 (milions d’euros i ocupacions)

*Inclou l’impacte de les despeses corresponents a activitats econòmiques tan diverses com seguretat, esports, lloguer de carpes, tintoreries, etc.Font: INE, Estudi de l’Impacte Econòmic i Social de les Falles a la ciutat de València i elaboració pròpia.Les xifres presentades són contundents i posen negre sobre blanc la im-portant contribució de la festa fallera a l’economia de la Comunitat. In-diquen que les falles augmenten les vendes de la CV en 1.714,2 milions d’euros, la renda en 449,3 milions i permeten generar o mantenir 10.721 ocupacions anuals addicionals. No obstant açò, amb la finalitat de valorar la importància dels impactes econòmics anteriors resulta convenient po-sar-los en relació amb algunes macromagnituds de l’economia valenciana.

21AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

LLUÍS MESA I REIG Cronista Oficial d’EstivellaAssociació d’Estudis Fallers

Hi ha dos temes relatius a la història de la festa fallera que conviden a l’estudi. El primer es tracta de l’origen del festeig fins a la seua consolidació. Se n’ha escrit molt. Sembla que de tot allò que s’ha dit en els dar-rers anys la versió que la rela-cionava amb la festa del gremi de fusters s’ha rebutjat total-ment. No era coherent que una activitat pròpia d’un sec-tor elitista i diferenciat com el gremial suposara el principi de la festivitat. En eixe sentit cal destacar també les investiga-cions inèdites del cronista de Torres Torres Juan Corbalán de Celis, que troba certa relació lògica entre el ritual faller i el dels altars vicentins, en virtut de la nova documentació que ha tret a la llum.

Però a banda de l’inici faller, i relacionat amb este, el gran interrogant que es planteja és l’expansió de les falles per les comarques. És evident que hui en dia una falla apareix com a element consolidador d’un barri, independentment de la ciutat o poble on s’ubique. Cada vegada que en naix un, a manera d’entitat veïnal, sorgix una comissió. Però l’origen fa-ller a les ciutats de comarques no ha estat sempre eixe. En alguns casos és quasi tan antic com el del cap i casal. No cal més que repassar la història fa-llera a ciutats com Gandia, Xà-tiva o Alzira, per esmentar-ne algunes.

Però quin significat té l’ori-gen faller al Camp de Morve-dre? Sorgeix simplement per imitació a la capital o és un símptoma de la consolidació de barris o zones? Este inter-rogant donaria per a molt i sobretot per tindre clara la recent evolució i expansió de la festa per la comarca. Potser almenys unes línies aprofiten per tindre-ho present i sobre-tot per pensar en les caracte-rístiques actuals i el seu futur.L’ORIGEN FALLER AL CAMP DE MORVEDRE

Primerament, per entendre els trets de la festa, s’ha de tindre en compte com naixen.

L’origen faller fins fa uns pocs anys remetia al port de Sa-gunt. En l’actualitat se sap que la primera falla tanmateix va aparéixer al poble d’Estivella. És a dir que l’inici no es troba en un primer moment com a element identitari d’un nucli de poblament que es conso-lidava sinó com una activitat que sorgeix espontàniament en una localitat i que no su-planta el calendari de les fes-tes tradicionals.

Les primeres falles de la co-marca, doncs, naixen als nuclis rurals i no superen els festejos patronals. Són iniciatives pun-tuals d’una colla de persones. Simplement s’inicien ocasio-nalment a causa de l’existèn-cia d’algunes persones enllu-ernades per un festeig que es consolidava a València. A Estivella va ser, segons el que es desprén, la família d’Anto-nio Blasco Sanjuan una de les relacionades amb la festa. A més per les característiques dels versos es pensa que l’au-tor seria una persona que hi participava especialment de l’escriptura de la literatura po-pular i del teatre del moment: Alberto Mateu.

Eixe mateix cas d’Estivella va passar en altres localitats on l’espontaneïtat i la poca continuïtat foren també la tònica. Però a més una ter-cera característica va envol-tar estos programes festius: la relació amb l’escola com ara a Benavites o Alfara. Allí van estar relacionades amb l’existència d’un mestre que les va promoure. A Benavites el 1932 fou José Maria Cue-co i a Alfara va ser el docent Luis Sanchis l’iniciador l’any 1936. Successivament se’n van plantar però no de forma continuada, la qual cosa indi-ca que no entra a formar del panteó sagrat de la localitat.

El cas del port de Sagunt és certament distint. Tot i que es va originar perquè un treba-llador de la indústria nascut a Estivella, Antonio Blasco Sanjuan, el seu amic Francisco Cervantes López i uns altres van anar als tallers fallers del cap i casal i es van enlluernar. La importància de l’esmentat Blasco és que ja havia parti-

cipat d’alguna manera en el projecte faller d’Estivella, no se sap si directament o indi-rectament a través de la seua família. El naixement en 1927 remet a un esdeveniment his-tòric: l’expedient de segrega-ció. Si eixe any es va tramitar la sol·licitud fou pel fet que hi havia consciència de territo-ri propi i diferenciat entre els habitants del que va ser ori-ginàriament un poblat de la ciutat de Sagunt. Este nucli, en eixos anys, necessitava conso-lidar-se amb una identitat i no tenia un calendari festiu. És a dir, no sols naix per la iniciati-va personal d’una colla d’amics sinó perquè es viu un temps de consolidació del Port en el qual la festa actuava com a verte-bradora.

A la part antiga de Sagunt l’inici faller fou distint. Existi-en persones apassionades per la festa, aficionats a la litera-tura popular reflectida en els llibres i sobretot una entitat on tots eixos sentiments fes-tius es podien conjugar: la So-cietat Vitivinícola. El punt de partida era diferent. Hi havia un calendari festiu tradicional molt consolidat. La seua reali-tat era més complexa, com així es va demostrar posteriorment en el temps. No sols va ocórrer en els anys 30 amb els primers cadafals sinó també en els anys 50 quan es consoliden les comissions falleres. A més es partia d’un fet: l’existèn-cia de la consciència de barri. L’evolució, doncs, no va estar la mateixa. A tot açò cal afegir la importància que en els anys 30 van tindre les falles infan-tils. Un tret que l’aproximava a allò que estava passant en els nuclis rurals de la comarca.

En definitiva, la història fallera de la comarca té dues vies. Una relacionada amb l’àmbit rural on els mestres in-trodueixen la festa en el món escolar o en general entre els infants. En alguns casos no és escolar, com passà a Estivella o al mateix Sagunt. L’altra està relacionada amb l’entorn urbà i amb l’esperit de barri nou (el Port de Sagunt).LA RECENT EVOLUCIÓ DE L’ESPERIT FALLER

Des de la postguerra renaix

el festeig a la comarca. No es produeix immediatament sinó especialment a partir dels anys 50 fins als anys 70 que es pot dir que s’ha expandit de mane-ra generalitzada a Sagunt i el seu port. En eixe camí es per-den alguns intents fallers en les poblacions com ara els ca-sos de Quartell o Alfara. Però també en naixen d’altres com el de Gilet o posteriorment el de Faura.

La primera pregunta que caldria fer-se és el lloc que ocupa en el calendari festiu de cada localitat. En el cas de Sa-gunt i el seu port actualment, juntament amb la Setmana Sants, són els dos esdeveni-ments festius més destacats. El fet que hagen estat decla-rades d’Interés Turístic Nacio-nal i que es vertebren en una federació amb quatre sectors demostren la seua vitalitat. Una realitat que al nucli del port encara és major en nom-bre, sens dubte pel factor de-mogràfic però també pel fet que ha exercit com a consoli-dadora dels barris i de la so-cietat d’eixe nucli. Sagunt ha avançat amb molta força però realment, almenys en princi-pi, no sorgiren per consolidar o mantindre barris.

A la comarca en estos mo-ments coexisteixen dues co-missions: la de Gilet i la de Fau-ra. Les dues representen dues poblacions amb diferents ca-racterístiques però potser amb un tret comú: han rebut una entrada destacada de perso-nes que no eren de la població. Eixa raó explica que una part dels habitants no s’identifica exclusivament amb el calen-dari festiu tradicional de cada localitat. Poden, i fins i tot te-nen, la necessitat, d’estar dins d’una festa creada per ells. No obstant això, no pot dir-se que s’hagen generalitzat les falles ara per ara als municipis.EL FUTUR FALLER A LA CO-MARCA

No resulta fàcil d’aventurar el futur de res i molt menys el d’una festa. La realitat de la comarca indica que de ma-nera general ha augmentat la urbanització de les poblacions i amb ella l’arribada de nous habitants que difícilment s’in-

tegraran del calendari festiu tradicional del poble, com s’ha exposat adés. Eixa realitat pot comportar en alguns casos la promoció de la festa fallera. Pot donar-se el cas que exis-tisca alguna persona que s’in-tegre a les localitats i que haja conegut en altres llocs el feno-men faller. Així d’esta manera poden sorgir nous exemples fallers en espais com les ur-banitzacions o els nous car-rers. La situació, sens dubte, ajudaria a la integració dels nous veïns i de les noves ve-ïnes. També malauradament podria comportar la minva en la celebració de les fetes tra-dicionals. Tanmateix l’efecte més positiu és que tal vegada ajude a vertebrar un festeig amb vocació comarcal. Així s’intensificaria la consciència del Camp de Morvedre.

En definitiva, l’estudi de l’evolució ajuda a entendre la història recent de la comarca. La consolidació ha estat deci-siva en un nucli com el Port de Sagunt. Ha enriquit també la societat dels barris histò-rics de la ciutat fins a revita-litzar-los. El futur, no obstant això, apunta a una expansió a les zones noves dels pobles de la comarca i sobretot al naixe-ment d’una consciència falle-ra comarcal, sobretot quan se superen els efectes de la crisi econòmica. Una realitat que pot estar del tot positiva si res-pecta els calendaris festius tra-dicionals dels pobles. Les falles al Camp de Morvedre, doncs, estan vives i esperen un futur més obert a noves experiènci-es. Tan sols queda esperar-lo per viure’l.

l’esperit faller a la comarca: passat i futur

CULTURA


DAVINIA BONO

Hi hagué un temps en què alguns s’atrevien a afirmar que «Les Falles no són Cultura». Per sort, amb el pas dels anys i l’es-forç i treball altruista de milers de fallers de la nostra comarca, s’ha pogut demostrar que les Falles del Camp de Morvedre no sols són Cultura sinó que a més són Festa d’Interés Tu-rístic Autonòmic i Nacional.

La música tradicional, les cercaviles, les traques i mas-cletades, els monuments fa-llers, llibrets i activitats cultu-rals de tota índole han jugat un paper fonamental en la consecució d’este títol i honor.

No hem d’oblidar-nos d’este

fet i continuar treballant per a mantindre-ho, encara que sa-bent que els temps han canviat.

Les falles han passat de ser associacions culturals pura-ment festives a ser un poc més. I no és que ens hàgem oblidat de preparar cercaviles, dis-fresses, playbacks o posar-nos les nostres millors gales per al Sopar de Germanor o per a la nostra Exaltació, sinó que, a més de tot açò, hem afegit el nostre costat més solidari.

Durant este últim any, són poques les comissions falleres que no han dedicat una part important del seu calendari

faller a organitzar activitats solidàries en benefici de dife-rents associacions locals, regi-onals o nacionals sense ànim de lucre. Arreplega d’aliments no peribles, obres de teatre o musicals en benefici de per-sones amb càncer o víctimes de violència de gènere, per-sones discapacitades o qual-sevol col·lectiu que necessi-tara eixa ajuda addicional.

Este ha sigut el cas de la meua falla, l’Associació Cul-tural Falla La Vila, una humil comissió fallera que més que un grup de persones som una «gran família», la gran famí-lia vilera. (#lavilaesfamilia)

Forme part d’esta comis-sió fallera des de fa més de 16

anys, i vos puc assegurar que mai havia sentit tanta felicitat. Felicitat de vore i comprovar de primera mà com, a banda de passar-nos-ho molt bé, es tre-balla de manera incansable per a aconseguir mantindre la co-missió en el lloc que es mereix.

Però, com deia al principi, les Falles no sols són festa: la Falla La Vila també és soli-daritat (#lavilaessolidaritat).

Han sigut moltes les acti-vitats organitzades durant tot este exercici faller, enca-ra que, sens dubte, una de les que més ens va emocionar a tots fou la de tindre l’oportu-

nitat de conéixer, de prime-ra mà, els grans artistes que formen part de la Compa-nyia de Teatre AVORAMAR.

AVORAMAR és una com-panyia integrada per alumnes amb diferents tipus de disca-pacitat intel·lectual, formats en els Teatres de la Llum, com a resultat d’un projecte conjunt iniciat en 2011 per Teatres de la Llum i el Depar-tament de Servicis Socials de l’Ajuntament de Sagunt.

Després de l’acceptació, per la seua banda, de la invitació que la nostra comissió els va fer per a participar com a «telo-ners» en la nostra Presentació, vam poder disfrutar de l’obra de teatre Romeos&Julietas. En

ella, els actors d’AVORAMAR van convertir en imatges de llums i ombres les paraules de Shakespeare, una representa-ció en la qual els amors impos-sibles dels intèrprets es confo-nen amb els de Romeu i Julieta, i la incomprensió de les dos mí-tiques famílies italianes creix paral·lela a la desatenció social dels sentiments i emocions dels components d’AVORAMAR.

No podem oblidar els co-mentaris i les cares de sorpresa dels presents en l’Auditori Joa-quín Rodrigo, o inclús els ges-tos de determinades persones en alçar-se de la butaca per a

rendir-los un clamorós aplau-diment. Com oblidar els abra-ços i els besos de tots i cada un dels components de la compa-nyia al final de l’actuació... No els cabia més felicitat en el pit. Se sentien importants, esti-mats i, el més important, útils.

Potser per a molts no signi-fique res important això, però vos assegure que tant per a ells com per a nosaltres ens va ro-bar un trosset del nostre cor.

Encara que la cosa no va acabar ací: la comissió al com-plet va entendre que amb un senzill gest per la nostra part aportàvem moltíssim a qual-sevol dels col·lectius més des-favorits que poguérem ajudar. Així és que se’ns va ocórrer la

fabulosa idea d’organitzar una recollida de joguets amb mo-tiu de les festes nadalenques per als xiquets amb càncer.

Era una tasca difícil, ja que és habitual en eixes dates l’ar-replega de joguets per part de diferents col·lectius soci-als, però només amb la soli-daritat dels nostres fallers, amics i coneguts vam poder fer realitat esta activitat.

ASPANION és una associa-ció composta per pares i ma-res de xiquets amb càncer de la Comunitat Valenciana. La seua finalitat és cobrir els àm-bits oblidats o desatesos en la

vida del xiquet amb càncer i la seua família, per tal que acon-seguisquen els nivells més alts de Qualitat de Vida, ja que la malaltia modifica totes les ex-pectatives de futur del xiquet i dels adults implicats. La seua missió és l’acollida i atenció in-tegral durant tot el procés de la malaltia i després d’ella dels xiquets amb càncer i les seues famílies. Actualment atén xi-quets i adolescents diagnos-ticats abans dels 18 anys que reben o han rebut tractament oncològic en els diferents hos-pitals del seu àmbit geogràfic d’actuació (Alacant, Castelló i València), continuant l’aten-ció durant tot el tractament i després. Agraïm el tracte i

les facilitats que, des del prin-cipi, els responsables i treba-lladors d’ASPANION Valèn-cia tingueren amb nosaltres.

I és que queda clarament de-mostrat que els fallers no som tan sols festers. Els fallers som persones que pertanyem a una organització sense ànim de lucre, com moltes altres, que un dia decidírem conéixer en persona el fascinant món de les Falles, però a més estem convençuts que unint esforços i treballant de manera conjun-ta i coordinada podem aconse-guir tot allò que ens proposem.

#Lavilaesexit

#lavilaessolidaritat

23AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

AC FALLA LA VILA

FALLA GRAN LEMA: PREMSA!!! PREMSA!!! ARTISTA: ANDRÉS ALCARAZ

COS CENTRAL

Ara sí que la fotremde qui parla hem de parlarde qui escriu i publicai encara que isca bonicade segur ens van a enfi lar.

Un premi diuen que donena qui ho faça de forma elegant,a qui sàpiga dir les cosesamb rimes no massa casposesa eixe acabaran premiant.

Tots, fallers i periodistes,tots són el mateix,l’ambient ple de retretsdiscutint com jovenetsi ací ningú s’aclareix.

El faller va a la seuano mira més enllàli demana al periodistaque el traga com un artistaamb foto gran a la “portà”.

O potser ni li ho demanaperquè és així de despistati pensa que el periodistao es un gran velocistao té el do de la ubiqüitat.

I mentre el periodistabuscant un titular cridanerque agrade al cap que manaperquè no li lleve la pagaper no buscar altra cosa a fer.

Parlant de cooperacióva el cap a les seues cosesbuscant ajut, auxili o caritatqui marcarà la seua realitatseran els socis capitalistes.

ESCENA I El Económico

A tots ens arriba l’horaaixò diria un sabut,excuses hi ha moltesalgunes de carnestoltesperò al fi nal mana l’ajut.

Quan et falten els titosalguna cosa has de feri el gran cap ha pensatcom si l’hagueren il·luminatdeixar morir el paper.

Ens ho han complicat un pocaquesta gent del setmanal,hauràs de donar-li al botoneti tindre connexió a internetper poder accedir al portal.

I ens diran que es més ecològici per descomptat que més modern!!Però que voleu que us diga,pareix que la forma antigaagrada més a la gent.

A l’hora de prendre cafèabans, tallat i diari,ara es més instrumentalnomés falta cafè digitalperquè el periòdic ja es binari.

ESCENA II La Voz

A aquest diari nounatja li van eixint els gransi encara que va creixentsegueix un ritme tan lentque de moment, no té molts fans.

És prou sorprenentque en tan poc diaricàpiga tanta propagandasegur que no és per demanda!!!!però algú ha de pagar el salari.

I si amb ajuda divinatrobes una notícia,resulta que està parlantde coses d’abans passatcom si fos una primícia.

Es prou inevitablela quinzenalitat del diarisi només escriu Redaccióamb no molta convicció.Qui és? El becari?

Però és per destacari capaç de crear afi cióescoltar una veu novaque arriba i innovafent bona divulgació.

ESCENA III Onda Cero

Anem a parlar de la ràdiode tota una eminènciai no es per fer-me l’idiota...però, si els fem un poc la pilota,tindrem alguna preferència?

I preferència de què?No és pregunta anecdòtica.Resulta que aquest majorva plantar la llavordel conegut premi de crítica.

Per cert, és molt curiósque no siguera qui escriusinó el cosí loquaçqui tinguera la bona idea...A vore si us aclariu!!!!

I tenint l’ofi cina a casatroba a faltar la gentmés informació localtrencant l’umbilicalde la central de San Vicent.

De tots els ací presentsuna cosa els he de diraquest es l’únic que mantéa vegades amb poc d’aléun espai setmanal josefí.

ESCENA IV El Periódico de Aquí

Aquests del “Periódico”s’han instal·lat a un forati fomenten la comunicacióentre els membres de la redaccióajuntant-los en un metre quadrat.

Mira que ho fan be estos xicsperò van bojos com el que més,dona igual quant l’estiresperquè ho mires per on ho miressempre hi ha fulles del revés.

Tenen poc de miramenti ens fan viatjar a tots.Sense obrir la carteracom un mag amb “xistera”et duen a l’Horta Nord.

Volent seguir els passosdel germà de les onescrearen uns guardonsamb molt bones intencionsper tindre tothom a bones.

Almenys hi ha cosa bonaal mig periòdic que ens toca,podem donar opinióenviant a la redaccióel que ix de nostra boca.

ESCENA V La Gaceta

Mira que és difícilparlar de La Gacetamolts ho han intentati fi nalment han fallatper caure en la vendetta

El periòdic intermitent.Així els anem a dir.Si no era moment oportúmillor no ser importú,que no és necessari patir.

Com a bon setmanalacostumat a sobreviureva canviant d’ideesportant-se com les mareesroig o blau, l’important és escriure.

Sabem que es molta feinatornar quan no s’estavaperò s’han ben modernitzati amb tant d’aparell connectattenen bona presència a internet.

ESCENA VI El Levante

Entre tots els ací presentssempre ha d’haver un majori li ha tocat a l’amicde entre tots els d’aquest jardíostentar aquest honor.

En aquest món on vivimon el “gratis” no té adversaris’ha d’estar en bàbiao igual tancat a una gàbiaper intentar cobrar pel diari.

No tenim molt que esperari això és cosa bona,perquè no ens fan patirper tal de poder llegirel que passa a la nostra zona.

Podria passar-li facturasi per ser el més antictractés de forma altivaa la resta de la comitivai de ningú es fera amic.

Però una cossa he de dirdins la paleta actualdóna gust trobari és digne de nomenara qui treballa amb visió comarcal.

FALLA INFANTIL LEMA: LLEPOLIES ARTISTA: ANDRÉS ALCARAZ

COS CENTRAL

No per més repetits’ha de fer de costattenim als nostres infantsmenjant com a gegantscom si l’estómac siguera un forat.

Cada setmana, pizza,hamburguesa tots els dies,i quan no, per berenar,brioixeria fi ns rebentarsense oblidar-se les llepolies.

Una bona educacióper tal d’aprendre a menjar,perquè en són un fumque val la pena botar per damuntque començar a rodejar.

Pensem que és el momentque els menuts facen carrer,menys consola a casa!!!que vagen a donar la brasaallà al cantó del forner. I si aconseguim l’objectiuens donarem per satisfetsi podrem tornar a gaudird’una glorieta a bollirde nanos ben sanets.

explicacio de la falla


Carretero Lluch, Rafael

Asensio Rodrigo, Natalia

Asensio Zamora, E. Ramón

Rubio García, Guillem

Blasco Arnandis, Jorge

Solsona Guillem, Albert

Gandía Escrihuela, Rubén

Lluesma Gandía, Raül

Guillem Campo, Jorge

Sánchez Aguilar, Miguel Á.

Asensio Rodrigo, Samuel

Rodrigo Sánchez, Mª Soledad

Rodrigo Monzó, Silvia

Torralbo Naixes, Andrea

López Ferruses, Mª del Mar

Marín León, Rebeca

Villalta Civera, Diego M.

Ariño Civera, Andrea

Fernández Albiol, Sergi

Núñez Martínez, Inés

Bono Pozuelo, Davinia

Lara Cardo, María

Antón Gómez, Natalia

Marín León, Mª José

Villalta Civera, Cristina

Lluesma Cadalás, Belén

Lirola Fuentes, María

Ortíz García, Francisco

García Martínez, José

Muñoz Oliver, Aitor

Sobrino Andrés, Sandra

Civera Monserrat, Yolanda

Balaguer García, Ivan

Rondán Moreno, Mª Isabel

Villalta Civera, Ángela

Martínez Martínez, Helena

Sanz Giner, Javier

Monzó Martínez, Ana Mª

Balaguer García, Eva Mª

Arévalo Torralbo, Dolores

Arjona Cabello , Cristina

Rondán Rubio , Laura

Yeste Casanova, Jose Luís

Arnau Navarro, Laia

Cabo Marzo, Silvia

Bono Pozuelo, Itziar

García Peña, Lourdes

López Ripoll, Elizabeth

Amoraga Altes, Soraya

López Ripoll, Mª José

PRESIDENTRAFAEL CARRETERO I LLUCH

FALLERA MAJORNATALIA ASENSIO I RODRIGO

VICE-PRESIDENT 1R - CRITICA I POESIAAITOR MUÑOZ I OLIVER

VICE-PRESIDENT 2N - SECTORJOSÉ GARCÍA I MARTÍNEZ

VICE-PRESIDENTA 3R - ACTIVITATS DIVERSESMª MAR LÓPEZ I FERRUSES

VICE-PRESIDENT 4T - CULTURAMIGUEL ÀNGEL SÀNCHEZ I AGUILAR

SECRETÀRIAREBECA MARIN I LEON

VICE-SECRETÀRIAMARÍA LIROLA I FUENTES

09

10

03

1101 21 31 41

1505 25 35 45

1303 23 33 43

1707 27 37 47

1909 29 39 49

1202 22 32 42

1606 26 36 46

1404 24 34 44

1808 28 38 48

2010 30 40 50

11

20

04

12 13

2122 23 24

25 26

27

28

14

0516 1715

05

06 07 08

18 19

01

01

02

03

04

05 06

07

25AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

Monzó Herrera, Ana

Graullera Agustí, Neus

Galarza Gumbau, Mariam

Graullera Agustí, Xavier

Holgado Ortiza, Patricia

Luque González, Daniel

Besols García, Laura

Palomar Aroca, Laura

Guillem Núñez, Ximo

Montañana Rodrigo, Marta

Rodrigo Pastor, Andrea

Sobrino Asensio, Hugo

Sobrino Asensio, Lola

Salas Arjona, Aitor

Huguet Martínez, Adriana

Graullera Galarza, Mireia

García Civera, Dídac

Balaguer Rondán, Alejandra

Carretero Balaguer, Manel

Guillem Núñez, Carmen

Salas Arjona, Izan

Sato Villalta, Ryu

Huguet Martínez, Lucía

Sanz Rondán, Adrián

Graullera Galarza, Carles

Cano López, Pau

Rus Lara, Lucas

Pastor Pastor, José María

Arnau del Amo, Júlia

Muñoz Sobrino, Leire

Sánchez Arévalo, Emma

Luque Besols, Alba

Sanz Rondán, Vega

TRESORERANATALIA ANTON I GÓMEZ

COMPTADORACRISTINA VILLALTA I CIVERA

VICE-COMPTADORAHELENA MARTÍNEZ I MARTÍNEZ

DELEGADA DE LOTERÍALOURDES GARCÍA I PEÑA

CASALERSRUBÉN GANDÍA I ESCRIHUELARAÚL LLUESMA I GANDÍA

DELEGADA D’INFANTILSEVA Mª BALAGUER I GARCÍA

DELEGADES DE CAVALCADAELIZABETH LÓPEZ I RIPOLLMª JOSÉ LÓPEZ I RIPOLL

DELEGATS DE PIROTÉCNIASAMUEL ASENSIO I RODRIGOSERGI FERNÁNDEZ I ALBIOL

DELEGADA D’ESPORTSÀNGELA VILLALTA I CIVERA

DELEGADA DE XARXES SOCIALS I SUBVENCIONSDAVINIA BONO I POZUELO

DELEGADA DE TORTAESSANDRA SOBRINO I ANDRÉS

DELEGADA DE FLORS I BANDESSORAYA AMORAGA I ALTES

DELEGADA DE FESTEJOSITZIAR BONO I POZUELO

DELEGADA DE PLAY-BACKSANDREA ARIÑO I CIVERA

51 1101 ·

1505 ·

53 1303 ·

1707

1909

52 1202 ·

1606 ·

54

·

·

·

1404 ·

1808

·10

54

43

02

29

30

44

31

45

32

46 47 48

33 3435

49

36

50

37

51

38

52 53

39

4041

4210

08

09

120514

15

16

1718

19

13

11


PERE VALENCIANO

Les Falles de Sagunt són, sens dubte, de les millors de tota la Comunitat Valenciana. En nombre de fallers, en la qua-litat dels seus monuments, en la participació en cavalcades i playbacks i en el treball inces-sant de les seues setmanes cul-turals i, per descomptat, l’acu-rat acabat dels seus llibrets, al-guns dels quals són autèntiques obres d’art. Per aquestes raons, les Falles del Camp de Morve-dre són Festa d’Interés Turístic Nacional, posa cosa.

Recorde perfectament com es va anar gestant eixe somni d’aconseguir aquest important reconeixement per a les Falles de la nostra comarca, iniciat pel tàndem format pel presi-dent de la Junta, Enrique No-verques, i la secretària, Rosario Gómez, al costat del seu equip i amb l’entusiasme dels milers de fallers que componen les comissions de Sagunt, el Port de Sagunt, Faura i Gilet.

Va ser aquella Junta Local Fallera la que va iniciar els trà-mits per a convertir les Falles de la comarca en Festa d’In-terés Turístic Autonòmic i la gran notícia arribaria a princi-pis de 2014, amb un reconeixe-ment a nivell nacional, que va suposar situar aquesta festa en el mapa d’Espanya.

Les Falles són Festa, amb majúscules, i són Cultura. Ací estan les setmanes culturals, que moltes de les comissions realitzen sobre la més diversa temàtica; els llibrets, alguns amb un treball acurat, que aposten pel valencià i amb treballs d’investigació cultural i històrica realment de gran valor; i, per descomptat, els monuments, pur art en què es combina la bellesa dels ninots, l’art i l’enginy dels artistes fa-llers, de nou l’aposta pel valen-cià en els cartells que acompa-nyen les figures del monument i, sens dubte, les crítiques a l’actualitat amb la típica ironia i la sornegueria.

I d’açò últim és precisament del que parlaré a petició del meu amic Miguel Ángel Sánchez, un dels fallers més compromesos amb la festa, que treballa in-cansablement per a millorar-la

i que té l’habilitat d’aconseguir que tots ens involucrem en les seues propostes i projectes a favor de les Falles. Ho va fer a finals de l’any passat, quan va reunir un grup de periodistes del Camp de Morvedre per a debatre amb els fallers de La Vila —dins de la seua setmana cultural— la relació entre els mitjans de comunicació comar-cals i les Falles. Per descomptat, allí vaig ser jo com a director d’El Periódico de Aquí, al costat de companys d’altres mitjans. I ací permeteu-me que faça un incís abans de cenyir-me al títol d’aquest article i a l’encàrrec de Miguel Ángel Sánchez Aguilar.

En els molts anys que porte ja treballant al Camp de Morve-dre, sempre vaig tindre clar que les Falles mereixien el major dels respectes, consideracions i suports. Primer, des de la delega-ció comarcal de Las Provincias, on dedicàvem pàgines i especi-als dedicats al món de les Falles, aprofitant que teníem fins a vuit pàgines diàries de dimarts a diumenge, la qual cosa ens per-metia malcriar especialment un sector que involucra milers de persones de Sagunt, el Port de Sagunt, Faura i Gilet —trobe a faltar una comissió a Canet d’en Berenguer, localitat que donaria molt de joc a l’hora de fer crítica local—. En eixa època vaig tin-dre l’honor de formar part del primer jurat de la Junta Fallera que va participar en l’elecció de les falleres majors, en el meu cas en el de la fallera major infan-til. Anys molt feliços per a Las Provincias, que no feia més que créixer en vendes, moment que va culminar amb l’ampliació de l’edició comarcal, amb més pàgi-nes i seccions, que aprofitàrem per a dedicar més espai a les Falles, sempre comptant amb la col·laboració del gran fotògraf i amic Paco Bono, una altra de les persones claus en el món de les Falles del Camp de Morvedre.

Després vaig passar a dirigir Tele 7 Calderona, la televisió del Camp de Morvedre, l’Horta Nord i Camp de Túria. Passem de l’avinguda Nou d’Octubre als nous platós del cine Alucine al costat d’un equip de perso-nes excepcional. Des del primer moment apostem pel món de les Falles del Camp de Morvedre,

amb el programa “Morvedre Fa-ller”, que dirigia i presentava al principi el mateix Miguel Ángel Sánchez, una altra de les raons per les quals no puc negar-me a col·laborar amb ell sempre que m’ho demana. És cert que la televisió tenia problemes de cobertura, especialment en zo-nes del nucli històric —per la barrera física de la muntanya i el castell—, però vam fer una gran aposta audiovisual per les Falles de la comarca. Després de Miguel Ángel van agafar el testimoni uns altres companys, com Antonio J. Fresno, que am-plià la cobertura de les Falles a les tres comarques.

Quan la televisió es va afo-nar per culpa de la caiguda del grup a nivell autonòmic i la imputació per corrupció de diversos dels seus promotors, vaig decidir crear El Periódico de Aquí, que enguany com-pleix ja cinc anys de periodis-me quinzenal gratuït, tota un fita si tenim en compte que va nàixer al desembre de 2010, en plena crisi econòmica. En el nostre periòdic també hem sigut molt sensibles al món de les Falles, hem dedicat sem-pre espai a la millor festa del món. Ho hem fet fins ara i ens comprometem, no sols a conti-nuar fent-ho, sinó a millorar si és possible els continguts que oferim, així com augmentar l’espai. Per a això, ens trobaran sempre en el correu [email protected], en el telèfon 96.266.56.71 i en les nostres oficines al centre comercial L’Epicentre.

Dit tot això, tornem a la raó d’aquest article: parlar de la crítica local en els monuments fallers del Camp de Morvedre. Cada any, la Junta Fallera in-vita periodistes dels mitjans de comunicació per a puntuar eixa part dels monuments que es dedica a analitzar l’actuali-tat política, social i econòmica de la comarca, en especial de la seua capital, sempre des d’eixe vessant corrosivament irònic que no deixa canya dreta, però que intenta, al mateix temps, fer-ho sense ofendre els qui reben eixos dards sorneguers. En diverses ocasions he tingut l’honor de formar part d’eixe jurat i, quan jo no he pogut,

sempre hi ha hagut algú dels mitjans en què he treballat que ha participat en la votació.

Per a mi, la part de la crítica local és una de les més impor-tants del monument faller. És cert que quan gaudim veient l’art de les distintes comissi-ons, la primera cosa en què ens fixem és en la monumentalitat de les figures. Com més grans —pensem—, millor. La grandà-ria, en les Falles, com en altres aspectes de la vida, importa. És cert. Però per a mi la crítica local és igual o més important, perquè és el que li dóna un sentit especial a les Falles.

Com a periodista i com a usu-ari anònim que gaudeix de la festa, he analitzat en els últims anys eixa part de les Falles que moltes persones no valoren prou. Crec que les comissions del Camp de Morvedre han anat donant-li gradualment més importància a la crítica lo-cal. Però crec que encara queda camí per recórrer.

N’hi ha prou amb observar i analitzar la realitat que ens rodeja a la comarca, a través dels distints mitjans de comu-nicació, per a adonar-se que hi ha multitud de temes que es poden analitzar i, de tots ells, els polítics donen especial joc. Encara que quan es publique aquest “periòdic-llibret” els mo-numents de les Falles de 2015 ja estaran acabats, heus ací al-gunes de les moltes idees que mereixen, al meu entendre, un espai en la crítica corrosiva de les distintes comissions:

• La corrupció. Si els perio-distes hem de col·locar sempre la crossa “presumpte”, els fa-llers poden jugar amb aquests “presumptes” amb molta major llibertat, perquè per a això es tracta d’humor i l’humor per-met moltes llicències. El major dels “presumptes” està a Canet d’en Berenguer. S’anomena José Antonio Sancho Sempere i per a ell el fiscal ha demanat nou anys de presó per diversos presumptes delictes a l’Ajun-tament de la Pobla de Farnals. Però abans d’abandonar Canet, que bé mereixeria una bona fa-lla, allí tenen el primer trànsfu-ga de la legislatura a Espanya i sobre aquell Ajuntament publi-ca la premsa tantes notícies ex-

traordinàries que donaria per a moltes xanxes. Que prenguen nota per a l’any que ve.

• El Partit Socialista de Sa-gunt. Els partits polítics estan en aquests moments a l’ull de l’huracà. Uns més que altres, clar. El que més bromes pot inspirar és, sens dubte, el PSPV de la capital comarcal, que ha viscut una legislatura d’infart pels enfrontaments entre el grup municipal i la direcció lo-cal comandada per Nuria Fér-riz, que ha acabat amb la disso-lució del partit i l’inici de zero. Açò dóna per a molts ninots

• La resta de partits. Hi ha tantes possibilitats per a trau-re punta de l’actualitat de cada un... L’eixida d’Alfredo Castelló i la cessió de l’alcaldia a Sergio Muniesa, en el Partit Popu-lar. La manera de fer oposició d’Esquerra Unida i Iniciativa Portenya i com aquest partit va perdre la “segregació” du-rant la legislatura. Natural-ment Compromís —abans UPV i posteriorment Bloc— també ha protagonitzat alguns dels “momentassos” de la legislatura i més recentment les primàries a les quals es va presentar Te-resa Garcia i de nou la candi-datura de Quico Fernández a l’alcaldia, són dos arguments a tindre en compte pels artistes fallers. No podem oblidar que el PP ha governat en minoria durant tota la legislatura amb 9 de 25 regidors i l’oposició no ha sabut posar-se d’acord. I, natu-ralment, les noves formacions com Podem, Ciutadans —amb l’incombustible Miguel García, ex de PSPV, Centristes i CDL— i UPyD també donen molt de joc.

L’apartat econòmic pot ins-pirar desgraciadament una infinitat de crítiques, des del procés de desindustrialització —l’últim colp, el de Bosal—, al dels desnonaments, sense obli-dar el Parc Sagunt fantasma.

Insistisc: els mitjans de co-municació de la comarca pu-bliquen milers de notícies que poden servir per a donar canya als protagonistes de les infor-

macions. Les Falles han de ser més bel·ligerants i aprofitar les llicències que permet l’humor, per a augmentar la crítica local. Sense complexos. Amb valen-tia. I amb molt, molt d’humor.

la critica local de les fallesdel camp de morvedre

COMARCAL

27AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

MÓNICA ARRIBASdelegada de Levante-EMV al Camp de Morvedre

Com a delegada de Levante-EMV al Camp de Morvedre, el primer que vull fer és agra-ir l’atenció que la Falla la Vila de Sagunt ha decidit prestar aquest any als mitjans de co-municació i, especialment, a eixe diari imprès que es manté fidel als seus lectors i a la mà-gia del paper.

La comissió, a més, ho ha fet amb una mirada cap al sector a nivell comarcal que, real-ment, ha crescut i ha madurat al mateix temps que el món faller del Camp de Morvedre; un sector que ha anat sempre a la seua de la mà, ha viscut els seus problemes i ha celebrat els seus èxits, com el reconei-xement de festa d’interès tu-rístic nacional; un sector que ha estat sempre al seu costat de manera còmplice i amiga.

Des d’aquesta perspectiva, crec que les falles han fet pas-sos de gegant en els últims anys i no només amb el seu reconei-xement com a festa d’interès turístic nacional. També en l’aposta per millorar les caval-cades, amb enginyosos i treba-llats disfresses i cada vegada menys alcohol; per millorar l’oferta d’oci nocturn, amb uni-ons de comissions fins fa poc impensables per oferir especta-culars i animades revetlles; per imposar-se en els concursos au-tonòmics de llibrets amb excel-lents treballs a nivell de textos, disseny i edició; per recuperar indumentària tradicional i cui-dar cada vegada més tots els seus aspectes; per generalit-zar les setmanes culturals; per fer playbacks de qualitat, per competir cada vegada més en el concurs de carrers adornats i animar la població amb bones xarangues; per realitzar ini-ciatives solidàries i ampliar la

celebració d’actes a la comarca, afavorint encara més la unió.

Al costat d’això, crec que hi ha un missatge que, a poc a poc, està començant a calar: el necessari compromís de tots perquè la festa cresca a tots els nivells i, realment, òmpliga d’alegria cada barri i convide realment a visitar la ciutat.

Hi ha iniciatives que ja han demostrat que això és perfec-tament possible i no només els dies de Falles, ja que el treba-llat Betlem Vivent del Roma-no és el millor exemple que el camp d’acció és molt ampli.

Pense que el camí emprès en moltes comissions per acon-seguir diferenciar-se en algun aspecte és realment bo i que els premis autonòmics de lli-brets assolits per una comissió tan petita en nombre de fallers com el Mocador són la millor prova d’això. També veig fan-tàstica la unió de comissions per millorar l’aposta d’oci noc-

turn a Sagunt i pot ser una via explorar en altres àmbits.

Ara, al meu parer, una de les assignatures pendents més urgents és la de revaloritzar la qualitat dels monuments per-què, realment, es desperte un interès general a la comarca per no deixar-se en Falles un racó sense recórrer. De bons artistes, n’hi ha. D’enginy, en sobra. I d’imaginació per suplir el pressupost, no n’ha de fa-llar. Em sembla que, realment, aquest és el principal repte ja que, encara que moltes comis-sions es deixen la pell i pugen cada vegada més el llistó, el nucli històric de Sagunt porta anys sense falles en secció es-pecial, ni grans ni infantils.

Jo, moltes vegades, em pre-gunte per què algunes comis-sions de xicoteta grandària no opten per plantar només un preciós monument infan-til, amb acurada execució, en comptes de dividir esforços en

dos. Una bona falla, encara que siga xicoteta, sempre convida-rà a veure-la i serà l’orgull dels seus veïns. I més si va acompa-nyada d’un carrer acollidor i ben decorat.

El camí, sens dubte, també pot ser el que ja ha pres una comissió d’especialtzar-se en falles de caire experimental o pot ser qualsevol altre. Però les comissions no han d’obli-dar que l’essència de la festa, per molts aspectes culturals i econòmics que comporte, són els monuments i la seua ves-sant crítica. I instal·lar-se en la mediocritat a aquest nivell pot ser, a llarg termini, un er-ror fatal.

La sort de la festa a la comar-ca, en qualsevol cas, és que per moltes crisis econòmiques o a d’altres nivells que n’hi haja, el seu futur està més que assegu-rat i no falten noves generaci-ons que lluiten amb ganes, for-ces i il·lusions per reforçar-la.

una festa amb futuri grans reptes


MARIAN ROMERO

Són diverses les explicacions o respostes a aquest perquè, per què no arriben moltes de les notícies que es produeixen als mitjans de comunicació i es queden a les xarxes?, o a vega-des ni això.

Estic convençuda que la pri-mera d’aquestes respostes és la falta de consciència que es té de la repercussió de publicar una notícia, una convocatòria o un acte faller en els mitjans. Ho poden haver comprovat amb unes altres comissions veïnes, tanmateix, costa apli-car-ho en la pròpia.

Primer que res, la falla es fa molt més visible, ja que a nivell de mitjans escrits són prop de 40.000 lectors potencials els que tenen els periòdics gratu-ïts (són xifres aproximades), als quals cal sumar uns altres tants de les edicions digitals, prop de 35.000 usuaris en les de presència més gran. I tam-poc em vull deixar la ràdio, amb més de 8.000 oients.

M’agradaria començar aquest article felicitant les falles de la comarca per l’ex-traordinari ús que fan de les xarxes socials com a canal per a difondre les seues activitats i notícies, principalment Fa-cebook. Però al mateix temps, també és cridaner que no s’utilitzen els mitjans de co-municació tradicionals per a tal comesa, per la qual cosa, vaja per davant, una petita es-tirada d’orelles.

Per descomptat, sempre hi ha excepcions i cada vegada són més les comissions que s’animen a comptar amb la premsa i la ràdio per a difondre la seua programació anual, ja que som una de les festes amb més activitat durant els 365 dies a l’any.

Malgrat que moltes d’aques-tes informacions es pugen a les xarxes, el treball diari dels mitjans i la quantitat de notíci-es que es generen per a publi-car, no deixa temps a la premsa per a bussejar en totes les web, pàgines de Facebook o Twitter fallers malgrat que s’han con-vertit en fonts informatives de primer ordre.

Hi ha hagut importants es-deveniments dels quals els mitjans ens hem fet ressò a través d’aquestes xarxes i sobretot perquè alguns dels periodistes que treballem en aquests som també fallers i la informació ens arriba abans en estar dins de la festa.

Un exemple clar van ser les eleccions a la presidència de Federació Junta Fallera de Sagunt, on es facilitava més informació en les xarxes que es comunicava als mateixos mitjans. El desenvolupament d’aquestes eleccions, el vam poder seguir a través d’aquests canals, la qual cosa ens va per-metre conèixer el que s’estava coent i poder informar la resta de la ciutadania a través dels periòdics i la ràdio.

En aquest cas, va ser molt curiós veure com alguns dels protagonistes d’aquesta cita electoral o propers a aquests, s’atrevien a opinar en les xar-xes i després es coartaven a fer-ho en els mitjans, potser coneixedors de les repercussi-ons que, de moment, no són les mateixes depenent dels canals que s’usen. Més respecte i ob-jecció generen els mitjans, ara com ara.

Utilitzar aquests canals (xar-xes socials) com a mitjans de comunicació és una estupen-da opció ja que són una bona eina per a donar a conèixer i informar, però també compor-ten els seus problemes, ja que en molts dels casos es confon informació amb opinió i es pu-bliquen algunes qüestions que manquen de veracitat, sense base sòlida, utilitzant el rumor amb font principal, per la qual cosa no són fiables per als mit-jans, encara que ajuden. És lò-gic, ja que els que manegen les xarxes no són professionals de la comunicació, solament com-pleixen l’objectiu d’informar. Malgrat açò, vaja per davant la meua felicitació als fallers que les utilitzen, perquè gràcies a les xarxes i a l’ús que se’n dóna hi ha comunicació i açò és el més important.

S’ha aconseguit que la in-formació fluïsca i hi haja una major comunicació entre falles i fallers, un nou nexe d’unió i un increment en l’èxit de les convocatòries (presentacions, cremà, proclamacions, esde-veniments solidaris...), encara que no és suficient, perquè la informació continua sense ar-ribar a una gran majoria.

En la setmana cultural que la Falla de la Vila va realitzar fa uns mesos, ja vaig posar de manifest la infrautilització que les comissions falleres fan dels mitjans locals i no crec que siga per mandra o falta de ganes, ja que l’esforç de pujar una foto i donar informació sobre qual-sevol acció o iniciativa que re-alitzen ja es fa.

Són diverses les explicacions o respostes a aquest perquè, per què no arriben moltes de les notícies que es produeixen als mitjans de comunicació i es queden a les xarxes?, o a voltes ni açò. Estic convençuda que la primera d’aquestes respos-tes és la falta de consciència que es té de la repercussió de publicar una notícia, una con-vocatòria o un acte faller en els mitjans. Ho poden haver com-provat amb unes altres comis-sions veïnes, no obstant açò, costa aplicar-lo en la pròpia.

Primer que res, la falla es fa molt més visible, ja que a nivell de mitjans escrits són prop de 40.000 lectors potencials els que tenen els periòdics gratu-ïts (són xifres aproximades), als quals cal sumar d’altres de les edicions digitals, prop de 35.000 usuaris en les de pre-sència més gran. I tampoc em vull deixar la ràdio, amb més de 8.000 oïdors.

Aquestes xifres són difícils d’aconseguir a manera de se-guidors, fans..., que és com se sol mesurar l’abast de la in-formació en aquestes xarxes i tot, perquè el seu ús tampoc està consolidat en el món de les falles, malgrat els passos de gegant que s’han donat.

Per descomptat, les xifres se’m poden escapar en les xar-xes socials com Twitter o Face-book, però cal recordar que en-cara que cada vegada són més els seus usuaris, encara hi ha

segments poblacionals que es resisteixen a utilitzar-les, per la qual cosa la informació que s’hi penja no arriba a tothom.

Com més presencia tinga una falla en els mitjans, més es coneix, guanya en prestigi i més possibilitats té de créixer i d’augmentar els seus contactes, que és, al cap i a la fi, el que es busca: repercussió. Que la gent acudisca als actes que s’orga-nitzen, que s’augmente la col-laboració en loteries, nous pa-trocinadors, que el monument es visite... En definitiva, que es conega que la falla existeix i que està viva, i que, a més, or-ganitza cites i esdeveniments interessants. Per exemple, en-guany són moltes les falles que han engegat el seu vessant so-lidari, que han col·laborat amb ONG i organitzacions sense ànim de lucre. Sense la seua pu-blicitat en els mitjans, les cam-panyes no hagueren sigut ni la meitat de reeixides i, per des-comptat, el prestigi social que van adquirint en ser coneguts els seus actes, haguera sigut im-pensable.

A més de la manca de cons-ciència de la repercussió que representa comptar amb els mitjans, l’absència de la figura de l’encarregat de les relaci-ons amb la premsa dins de les executives falleres és un altre dels errors que es cometen, si em permeten l’expressió error. Aquesta persona comença a ser fonamental en l’estructu-

ra de les falles i ha d’encarre-gar-se d’açò, de contactar amb els mitjans per a fer-los arribar la informació, en cas de no ser així, ningú sap de la seua exis-tència. No necessàriament ha de ser periodista, simplement una persona amb voluntat de fer bé el treball, que transme-ta les principals accions que es realitzen o el que es conside-re que ha de transmetre’s per interès. Moltes vegades, ni fa falta redactar la notícia, sim-plement és alçar un telèfon i explicar-ho, o més senzill enca-ra, enviar un mail amb el qual provocar la trucada d’atenció del mitjà, que de segur que es posarà en contacte amb l’inte-ressat o la falla en qüestió.

Les adreces de correu es troben en la web i en els su-ports de paper quan es tracta de premsa escrita, per la qual cosa no és excusa no conèixer el contacte.

El fet de no adonar-se de la importància de la comunicació en aquest segle és una malap-tesa. El que està al cim existeix, el que no, es fa invisible.

Cada vegada són més les fa-lles que han vist els avantatges de publicar les seues activitats en els mitjans. Un exemple clar és la falla de Santa Anna, que no haguera aconseguit la ma-teixa participació en la seua carrera solidària que la que va obtenir si la notícia no s’hague-ra publicat en els mitjans. O la Palmera, no hauria aconseguit

mes politica comunicativa

29AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

tanta afluència en la seua pa-rada del mercat nadalenc si no ho haguera fet públic, o el Mo-cador el mateix amb els seus premis, que els publicita entre altres coses per a convidar a la participació, ja que sense aquesta, no hi ha premis.

De trenta comissions fa-lleres que hi ha a la comarca, són escassament dotze les que utilitzen els mitjans de comu-nicació per a difondre les se-ues activitats. He posat alguns exemples, però hi ha uns altres com la falla el Palleter, la Vic-tòria, Luis Cendoya, el Trona-or, la Vila, Eduardo Merello o el Romano. De segur que me’n deixe alguna, però aquestes són les que tenen presència més gran en la premsa. Per això considere que és necessa-ri designar una persona o un equip per a aquesta comesa de la comunicació i donar-li a més la importància i la prioritat que mereix, pròpia de la socie-tat de la informació en la qual ens trobem. Arrere haurien de quedar unes altres figures que continuen estant vigents, però buides de contingut, com la de bibliotecari-arxiver, ja que poc n’hi ha per a arxivar ja. A més aqueixa tasca sol recaure en la secretaria avui dia, en el dele-gat de Cultura o el tresorer, fins

i tot a voltes en el mateix presi-dent. Una altra forma d’acon-seguir aqueixes sinergies entre premsa i falles passaria perquè les comissions o els responsa-bles de comunicació de cadas-cuna d’aquestes utilitzaren el gabinet de la Federació de la Junta Fallera de Sagunt, que hauria de donar aquest servei. Algunes falles ja ho fan, com el Romano amb motiu del seu Betlem Vivent, però molt po-ques. No obstant açò, aquest capítol el desenvoluparà el meu company Antonio Fresno en un altre article, encara que és motiu de debat.

D’aquesta relació bilateral, premsa-falles, no solament es beneficien les falles, també els mitjans de comunicació perquè contribueixen a fer més gran la festa a més de complir amb la seua funció social que és la d’informar sobretot el que es-devinga al nostre al voltant i provoque interès, i els fallers ho generen. Són el col·lectiu més nombrós, un dels que més llocs de treball crea i un revulsiu per a la nostra economia local.

D’aquesta bona relació, que ha de mantenir el binomi falles-mitjans, hi ha un tercer actor que sens dubte ix bene-ficiat: la societat. Els ciutadans tenen el dret a ser informats

i moltes vegades la distància entre comissions i premsa els priva d’aquesta oportunitat. Ens hem parat a pensar que les nostres setmanes culturals fa-lleres tindrien més repercussió si les publicitàrem en els mit-jans de comunicació? Cal fer-hi una reflexió. Quanta gent acudeix a aquestes cites que no siguen fallers o familiars dels quatre representants de l’any? Sincerament, molt poca. I no és cert que les setmanes culturals estiguen enfocades a fallers únicament, ja que els contin-guts que en elles es tracten són d’interès general. En la majo-ria de casos parlen dels nostres costums i tradicions, a través de xarrades, exposicions, ex-cursions...

Són poques les comissions que remeten als mitjans in-formatius sobre aqueixes cites quan realment són d’interès en la major part de les ocasions.

Una mostra de l’interès que la societat té respecte a tot el que esdevé en el món faller queda patent en els especi-als de falles que els mitjans elaboren cada any. En el cas dels periòdics de pagament, les vendes d’exemplars es dis-paren més que amb cap altre especial, tal com va posar de manifest la delegada del Le-

vante EMV Camp de Morvedre, Mònica Arribas, durant la xar-rada de la setmana cultural de la Falla la Vila. El mateix suc-ceeix amb els periòdics gratu-ïts, en els quals a pesar que és més difícil de comptabilitzar tal repercussió, és cert que la resposta és bona, ja que ens so-len felicitar per aquest produc-te més que per qualsevol altre, com l’especial de Nadal.

En la ràdio, succeeix alguna cosa semblant. El fet de pujar els seus programes en la xar-xa fa molt més palpables els índexs d’audiència i segons la cap de continguts d’Onda Cero, Palmira Benajas, els programes setmanals que es dediquen a la falles són els més sentits dins de la seua programació, així com els específics sobre el món faller.

Estic convençuda que una major sinergia entre mitjans i falles milloraria molt la festa. A més de donar-la a conèixer, en la qual cosa hem de con-tribuir una part i una altra, els mitjans tenim un assigna-tura pendent, que és fer més atractiva la informació, no li-mitar-nos a donar únicament informació de serveis com l’on, com i quan, sinó anant més enllà amb el perquè. Utilitzant uns altres gèneres informatius com l’anàlisi. D’aquesta mane-

ra, entre tots podríem obrir un bonic i interessant debat sobre la festa, que analitze on estem i cap a on anem i per açò es ne-cessiten ambdues parts.

També els mitjans hem d’es-pecialitzar-nos una mica més en temes fallers i açò s’acon-segueix coneixent més la fes-ta i involucrant-nos en ella, no conformant-nos solament amb publicar els actes i ja està. Seria interessant acudir-hi i participar-ne per a saber com funciona aquesta gran festa que encara ha de donar a par-lar, sempre per a millor.

Difícilment farem un bon article d’indumentària sense conèixer-la o complicat serà opinar sobre si les decisions que es pren són correctes o no sense conèixer els reglaments fallers.

El que és clar amb tot açò és que la festa ens necessita treballant de la mà i que tots dos tenim moltes assignatures pendents.

Si aquest article servira al-menys per a reflexionar so-bre tot el que s’ha exposat, em donaria per satisfeta, perquè d’aqueixa reflexió estic segu-ra que es gestaria una millor i més satisfactòria relació entre mitjans i fallers, comunicati-vament parlant.


ANTONIO J. FRESNO

Un dels aspectes més im-portants a l’hora de donar a conèixer el món de les falles a la ciutadania en general és la informació que emana direc-tament de les institucions que organitzen aquests festejos que, en el cas de la comarca del Camp de Morvedre, és la in-formació que es transmet des de la Federació Junta Fallera de Sagunt, a través del seu de-partament o vicepresidència de comunicació. Encara que des de cada comissió es poden donar a conèixer i comunicar els esdeveniments i activitats que es realitza en cadascuna d’elles, la informació que ema-na des de la Federació Junta Fallera de Sagunt als mitjans de comunicació cobra una major importància tant per la rellevància dels seus con-tinguts com per la continuïtat d’aquests durant tot l’exercici.

Durant sis anys, jo he tingut l’oportunitat de poder formar part de l’equip que, precisa-ment, s’encarregava d’aquesta tasca, un càrrec que he osten-tat juntament amb el meu tre-ball de periodista comarcal en diversos mitjans de comuni-cació del Camp de Morvedre. Quan em vaig incorporar a aquesta delegació a les darre-ries d’abril de 2008, un dels meus objectius era, a més de mantenir les relacions amb els mitjans de comunicació locals que feien un buit per a les informacions falleres, am-pliar la presència de les falles de la Federació Junta Fallera de Sagunt fora de les nostres fronteres comarcals, comen-çant noves relacions amb la premsa autonòmica, tant amb ràdio com amb televisions, pe-

riòdics i revistes especialitza-des, ja que érem de les poques localitats de la Comunitat Va-lenciana les falles de les quals eren reconegudes amb el títol de Festa d’Interès Turístic Au-tonòmic, ara Nacional, i haví-em d’ampliar la nostra presèn-cia fora de la comarca.

La intenció era clara: posi-tivitzar la imatge de la festa josefina al Camp de Morvedre per a poder eliminar l’etiqueta negativa que, en moltes ocasi-ons, la resta de ciutadania que no comparteix el nostre amor per aquesta festa sol ator-gar-nos. És per aquest motiu que és tan important la tasca del departament de comuni-cació de la Federació Junta Fallera de Sagunt, és l’única via de poder conèixer tots els esdeveniments que durant tot l’exercici es realitzen dins d’aquests festejos. Una bona comunicació pot fer canviar la visió que dels fallers té la ciu-tadania i una mala comunica-ció pot comportar conseqüèn-cies nefastes per als nostres festejos; a més, la immediatesa i la rapidesa són molt impor-tants en la tasca que ha de re-alitzar aquest departament de comunicació.

Un altre dels aspectes im-portants a tenir en compte és la relació entre els mem-bres de la vicepresidència de comunicació de la Federació Junta Fallera de Sagunt i els professionals dels mitjans de comunicació, una relació que ha de ser fluïda i sempre dis-posada a ajudar i a oferir-los la informació que sol·liciten ja que, pel tipus de treball que exerceixen, quan sol·liciten dades, les volen com més prompte millor. El meu doble vessant com a responsable

de comunicació de Federació Junta Fallera de Sagunt i pe-riodista encarregat d’aquests temes en diversos mitjans m’ha implicat, en més d’una ocasió problemes, sobretot d’autocensura ja que, consci-ent de la imatge que hem de donar les falles a l’exterior, he hagut de maquillar deter-minades informacions que podrien implicar conseqüèn-cies negatives per a la imatge de la festa josefina al Camp de Morvedre.

Quant a les eines necessàri-es per a poder realitzar el tre-ball comunicatiu institucional en el món de les falles, a més de les notes de premsa habituals, la creació i actualització de la pàgina web oficial de la Fede-ració Junta Fallera de Sagunt ens serveix per a poder donar a conèixer les activitats que es fan durant l’exercici, eina molt útil també per a determinats mitjans que es fan ressò de to-tes les publicacions que es fan en la web municipal. Amb el pas del temps, el departament de comunicació d’aquesta en-titat comarcal va haver d’en-dinsar-se dins del món 2.0 i va prendre una gran importància la informació a través de les xarxes socials amb la creació de perfils en Facebook i Twit-ter així com la realització d’un canal de Youtube, l’última in-corporació que s’ha dut a terme fa escassos mesos juntament amb una nova actualització de la pàgina web on, a més de les informacions institucionals, s’atorga una presència més gran a les activitats que realit-zen les comissions del Camp de Morvedre.

Però, sense cap dubte, una de les apostes més clares per fer arribar a la ciutadania la in-

formació institucional fallera va ser la creació d’una revista especialitzada en aquest tema, una revista que naixia des de la mateixa Federació Junta Fallera de Sagunt al setembre de 2008 i que, en un primer moment, es va batejar amb el nom de La Traca però que, posteriorment i per problemes legals, va haver de modificar el seu nom pel d’El Masclet, no-menclatura que es relaciona amb les insígnies que s’ator-guen des de la Federació Junta Fallera de Sagunt als membres de les comissions depenent de la seua antiguitat en el món de la festa josefina al Camp de Morvedre. Aquesta publicació va estar vigent durant alguns exercicis, amb un gran treball per part dels membres del de-partament de comunicació per a realitzar una revista de qualitat, però, a causa de la cri-si econòmica i en sufragar-se per mitjà de publicitat privada, la periodicitat d’El Masclet va anar espaiant-se en el temps fins que, finalment, acabà per desaparèixer.

Així doncs, una de les mà-ximes en el món de la comu-nicació és la següent: si no informes d’un acte, per a l’opi-nió pública mai haurà existit. D’ací la importància de donar a conèixer tot allò relacionat amb les falles de la comarca i tots els esdeveniments que es realitzen, una tasca molt relle-vant i que és necessària que es duga a terme contínuament, per açò la necessitat de tenir un departament o vicepresi-dència de comunicació forta, perquè el missatge que es vol oferir des de la institució or-ganitzadora de la festa jose-fina del Camp de Morvedre arribe a tots.

M’agradaria acabar aquest article amb una reflexió per-sonal amb la qual, potser, molts companys de profes-sió estiguen d’acord: quan la tasca comunicativa es fa cor-rectament, ningú se n’adona del treball que açò comporta, però quan aquesta tasca no es realitza bé, es troba a faltar.

la informacio institucional fallera al camp de morvedre

31AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

XAVIER SERRA Malalt de Falles

A peu canviat. Així és com les xarxes socials i les noves tecnologies han agafat els mit-jans de comunicació tradicio-nals fallers d’uns anys a aquest moment. L’aparició d’una nova manera d’entendre la infor-mació al món faller ha suposat una revolució a molts nivells.

No és propòsit d’aquest text analitzar com i en quina mesu-ra s’han vist afectats els media clàssics o convencionals. L’ob-jectiu és reflexionar sobre les oportunitats generades, per-dudes i, esperem en un futur,

aprofitades que la festa fallera ha viscut, viu i viurà.

L’aparició de mitjans digitals fallers en un espai consolidat i anquilosat com la comunicació fallera va posar en alerta els periodistes fallers. Una acti-tud molt lluny de l’acceptació i l’adaptació dels nouvinguts. Posicions defensives i intents per mantindre la paradeta tal qual la tenien muntada. Al cap i a la fi, fins l’arribada de l’era digital la competència era molt limitada.

Aquesta situació ha generat un cert enfrontament entre no digitals i digitals no generada per aquests últims. Cada vega-

da que algú mencionava algun diari digital o web faller les pa-raules intrusisme o il·legalitat sorgien dels professionals de la informació establerts.

En general, iniciatives llan-çades des de l’entorn digital faller era desprestigiades per sistema només pel fet de vin-dre de qui venia. Iniciatives, tot siga dit, que a la llarga s’han demostrat vàlides i que ningú havia sigut capaç d’imaginar ara fa uns anys.

Passats uns anys i acceptada, de millor o pitjor grat, l’existèn-cia d’un ecosistema informatiu faller seria un excel·lent mo-ment per deixar de costat aques-

ta antiga i mancada de significat divisió i treballar de valent en una mateixa direcció pel bé de la promoció de les Falles.

La premsa fallera, digital o no, hauria de treballar al cos-tat de les institucions (si és que aquestes assumiren d’una vegada el seu paper dinamit-zador i de lideratge) en campa-nyes de difusió de la festa més important del territori valen-cià a les xarxes socials.

La suma de forces en les 2.0 tindria un efecte demolidor. Per posar exemples, la creació d’un calendari d’etiquetes a Twitter a utilitzar per tots en actes puntuals generaria tren-

ding topics estatals que con-tribuirien al coneixement de la nostra festa més enllà dels nostres límits autonòmics. A aquesta proposta se li podrien afegir vídeos virals a compartir ja no solament per mitjans, sinó també per fallers i comissions.

Un moviment de més de 800 associacions, amb més de 200.000 persones i amb nom-brosos mitjans de comunicació darrere no hauria de tindre el més mínim problema a ser promocionada per tot el món. Només cal donar el pas se-güent i seure tots a definir com treballar eixa unió. Les Falles tenen molt a guanyar.

periodisme faller, unio i promocio 2.0

CIENCIA I TECNOLOGIA


blog faller,un nou concepte

IRENE BENET Diario de una Peineta

Ho reconec..., em vaig con-fondre de professió. Em feia molta il·lusió estudiar la carre-ra d’arquitectura perquè adore la història dels avantpassats, i veure per què estaven cons-truïdes així les seues cases era per a mi tot un enigma. Nou anys de carrera, un menys que la mitjana. Per a mi, molt de mèrit, però molt més per a la meua família, perquè encara que diuen que l’odontologia és la carrera més cara de la histò-ria, vos assegure que els milers de litres de tinta, quilòmetres de paper, i tones de material de maqueta, passen per damunt del cost de qualsevol maquine-ta per a netejar dentadures... No li tire la culpa al sistema de no haver pogut exercir d’ar-quitecta a pesar de tot el que varen invertir mos pares en di-

ners i jo en temps en els trenta anys que porte al llom, no. Tot el contrari..., a diferència del que pensava fa dos anys quan em vaig veure desemparada sense treball, ara li done les gràcies, però al destí.

Sempre hi he cregut. A ma casa pensem que tot passa per algo, i la veritat és que en aquesta mentalitat no ens ha anat gens malament... Quan parle de la meua família, d’ori-gen laboral d’agricultura al 100%, se m’ompli la boca de bo-nes paraules. I jo no puc quei-xar-me en absolut de la meua vida, la que em van donar.

Era 2012, jo estava fent un màster de Conservació del Patrimoni Arquitectònic per a veure si en algun futur no molt llunyà algun ministeri misteriós em donava una beca per a poder ser el que sempre he volgut, doctora, jo volia dedicar-me a la docència de

la història de l’arquitectura. I què era el millor que podia fer en el meu temps lliure mentre estudiava un màster? Escriure un blog. Sí, ma mare ja em deia que era millor comunicadora que altra cosa..., d’ací la meua vocació docent.

Un blog de què? De València, les falles i la seua indumentà-ria. I quan vaig ser nomenada fallera major de la Falla Pla-ça del Doctor Collado, era el ganxo perfecte per a atraure un públic morbós que esta-va famolenc de tindre alguna cosa a tafanejar. I entre post i post, anava llançant alguna informació útil per a donar alguna lliçó d’indumentària valenciana que feia molta fal-ta... Les cercaviles i les proces-sons pareixien la cavalcada de l’humor faller. Un despropòsit absolut que havia de frenar-se d’alguna manera encara que fóra a costa de la meua possi-

ble candidatura a cort d’honor de la fallera major de València de l’any següent. Em feia igual. Vaig disfrutar escrivint més del que probablement haguera disfrutat estant en la cort.

No podia anomenar-lo d’una altra manera que no fóra Diario de una peineta, doncs és la part més exclusiva que pertany a la nostra indu-mentària que no es repeteix en cap altra del món, la nostra característica pinta. Vaig co-mençar fixant-me en la ma-nera diària de treballar que tenen les bloggers de moda, i vaig pensar de parlar-ne cada dia, d’un tema, així abraçava diversos públics. Només em va faltar un tema en el qual no sóc gens experta, falles, en-teses com a monument, i fun-cionament de la nostra JCF. Però són temes que li deixe a nostre Malalt de Falles prefe-rit, Xavi Serra. L’esquema de

funcionament del meu blog era el següent:

LunEXPERIENCIAS: contava el que havia viscut com a FM cada cap de setmana de l’any.

MartESPOLÍN: examinava al detall tots i cadascun dels es-polins, obres d’art de la nostra empresa sedera valenciana al llarg de moltíssims segles.

MierCONSEJOS: tota l’ajuda que podia proporcionar a una futura o actual fallera major per a preparar el seu regnat. Detalls per a la comissió i or-ganització d’esdeveniments. La meua lluita per a fugir de la #coentorfallera és constant, i més endavant vos parlaré d’aquest punt.

JueVESTIMENTA TRADICI-ONAL VALENCIANA: un breu passeig per cadascuna de les peces que componen la nostra indumentària valenciana. La que es basa en la manera de vestir del segle XVIII, segle de

33AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

màxim esplendor a València en molts aspectes.

VierNEWS: notícies impor-tants setmanals i la previsió del que m’oferia el cap de setmana.

Em feia igual el que digueren de mi. Jo escrivia el que pensa-va i, la veritat, em va compor-tar moltes més alegries que tristeses. Escrivia en castellà, un poc en contra del meu pen-sament, però volia arribar a tot el públic possible... Les estadís-tiques del blog em mostraven la procedència de les visites, que en pocs mesos va passar de diverses províncies d’Espanya a diversos llocs del món.

Parlem ara del present. El blog complirà tres anys el prò-xim mes de juliol. I les dades em mostren més de 186.000 visites en 30 mesos de vida, unes 6.200 al mes aproximada-ment, sense tindre en compte que els mesos de juliol i agost me’ls agafe de vacances i pràc-ticament no escric res de res. El blog genera visites dia a dia sense escriure, el dia que no escric en tinc un mínim de 300 que provenen de lectors habi-tuals o motors de cerca com Google. Es podria dir que tinc un bon posicionament SEO, sense haver-ho estudiat, molt fortuït... Ja té un públic que busca respostes a dubtes que he intentat resoldre al llarg de tots aquests mesos. Que com l’he promocionat? Cent per cent via Facebook. La xarxa social que hui en dia té pràc-ticament tot el món. Cada pu-blicació que hi faig connecta directament amb el compte del blog de Twitter i más de lo mis-mo..., més visites al blog. Ara estic investigant també amb Instagram, que ha tingut molt bona resposta també i és una nova porta al món mòbil. Una imatge val més que mil parau-les, no? Si les bloggers de moda ho aconsegueixen, jo també!

Pensava que el blog algun dia tindria el seu final, que una vegada passat l’any de fallera major no tindria res a contar, però la sorpresa ha sigut que no, que cada dia el món faller em dóna més mo-tius per parlar-ne. L’última

entrada més polèmica, que fins hui ha tingut el màxim de visites del blog, ha sigut Homenaje a las 122 que se que-daron en el Pasillo... Més de 7.500 visites en pocs mesos, i unes 3.000 el mateix dia del post. I és que, quan publiques una cosa que afecta positiva-ment molta gent, com la meua reivindicació pel mal tracte a les candidates a cort d’honor que no són escollides, el re-colzament és màxim. Eixe dia em vaig adonar que el blog no havia fet més que començar.

També hi ha gent o empreses que m’escriuen demanant que parle dels seus productes, per-què fulanito de tal ha aconse-guit vendre molt gràcies a mi, però jo els conteste que ningú em paga per aparèixer al blog. Si m’agrada el que m’ensenyen accedisc a publicar alguna entrada però sempre desinte-ressadament. Mai he cobrat per escriure, i imagine que mai ho faré. Per no mentir, he cobrat en espècies. Senyores i senyors, en quasi tres anys m’han regalat unes calces de valenciana, dues bosses de mà folrades en tela de valenciana i quatre polseres falleres. Eixe és el meu patrimoni com a conse-qüència del blog. De fet, encara hi ha hagut empreses que han tingut la santa barra (com diu ma mare) d’enviar-me un mail i dir-me: Tienes que corregir un error en el blog, esas manteletes no son de esa empresa, son de nuestra empresa...; a una li en-tren ganes de contestar-los di-ent-los molt amablement que si volen fer-se publicitat li ho diguen a Don Falleret, que se n’alegrarà molt.

Però a pesar de tot, em sent molt orgullosa del blog, i no gens disgustada per no haver aconseguit treball d’arquitec-ta o de professora. Com que pense que tot passa per algo, sé molt a dintre meu que al-guna cosa bona em portarà aquesta etapa de la vida que Déu ha triat perquè cresquera personalment, i ha deixat la de créixer professionalment per a un altre moment. No em frus-tra gens ni miqueta dedicar el

meu temps a fer una cosa que m’encanta. Evidentment, si em pagaren, doncs millor, però es-tic segura que no seria el ma-teix, perquè no diuen que el qui paga mana? Doncs jo vull manar de mi mateixa, i estic molt pagada del que faig.

Tampoc pense que hauria d’haver gastat el temps en uns altres estudis. Relacions Públi-ques..., deia ma mare, o perio-dista..., deia mon pare... I el cas és que em sap molt malament dir açò, però pitjor haguera si-gut que haguera estudiat peri-odisme... Perquè potser la crisi l’haguera passat més o menys com haguera pogut, però una cosa que sempre he pensat és que el periodisme com a tal acabarà morint. Sí, senyorets i senyoretes, el periodisme va començar a ficar-se malaltet el dia en què les xarxes socials van aparèixer i van permetre que tothom poguera comuni-car notícies. No cal més que mirar-me a mi mateixa.

No sóc ningú, però més de 2.000 persones segueixen a Facebook la pàgina del blog, i probablement publique notíci-es més ràpidament per Twitter que els medis de comunicació. El nou periodisme fa millor al més ràpid a publicar que al qui millor escriu. Una llàstima, la veritat, i ho sent en tot el meu cor per tots els amics i cone-guts que han estudiat aquesta carrera que tant admire. Tal volta la malaltia del periodis-me no va començar només a les xarxes socials per la velo-citat de publicació..., comença-ren a enfonsar el periodisme posant a presentar programes en televisió xiques que a ban-da de tindre gràcia i salero, la càmara las quiere, i no cal més..., un lloc de treball menys per a una xica periodista d’uns quants anys emprats en cursos i carrera universitària.

Així que jo continuaré amb la meua lluita personal que porta com a hashtag #noa-lacoentorfallera, que n’hi ha molta... De moment em con-forme a transmetre la manera de vestir com toca en indu-mentària valenciana, i és una

cosa que no he inventat jo, ja que sempre que parle d’aquest tema faig referència al llibre Indumentaria Valenciana Si-glos XVIII-XIX. De dentro afu-era. De arriba abajo, de la gran indumentarista i metgessa Victoria Liceras. Simplement intente contar de la millor manera que puc el que he lle-git a tots aquells que no tenen ganes o temps de fer-ho. Inter-net és còmode i hui en dia una gran ferramenta de treball i d’investigació.

Però hem de saber d’on traure la informació, perquè recorde que quan es va posar en marca el pitjor invent del dimoni anomenat Fòrum Faller Independent, les coentors van començar a multiplicar-se com els pans i els peixos del testa-ment del nostre Senyor... Allí va començar la malaltia a la in-dumentària valenciana creada a partir de la llavor del culo veo culo quiero. Un altre tipus de periodisme on tots volien par-lar i ningú sabia. No és que jo crega que sé més que ells, però almenys no em fique damunt el que porta la fallera major de València només pel fet que ho porte ella. Ho contraste i si és correcte ho dic, i si no, també.

I ja que parlem de #coentor-fallera, parlem-ne de les horro-rositats que sempre han girat entorn al màrqueting faller..., se’m posen els pèls com escàr-pies quan veig els souvenirs de la ciutat a les botigues de turisme, i quan veig l’horroro-sitat en els detallets que fan les falleres majors i presidents a les seues comissions. Així que no em queda més remei que intentar deixar missatges su-bliminars al blog de com d’ele-gant es pot ser si es té un po-quet d’idea, perquè de diners, ja ho dic que no en fan falta... Com diu ma mare: quedar bé no costa res. Per a alguna cosa havien de servir-me les noci-ons d’art i disseny de l’escola d’arquitectura...

Les bones formes és una cosa que també m’han ensenyat a casa, i és per això que molta gent que podria veure’s asse-nyalada quan parle per exem-

ple de l’ús del peinador com una cosa incorrecta o inven-tada, en compte d’enfadar-se, em donen les gràcies per obrir-los els ulls. D’igual manera que pense que fan molt de mal aquelles persones que són pu-ristes 100% en indumentària valenciana, no per la manera en què vesteixen, sinó perquè en la vida s’acostaran a la gent ni aconseguiran que canvien si només que fan que criticar i no alliçonar.

Sempre diré que l’èxit del blog va començar quan vaig decidir riure’m de mi mateixa i intentar corregir el que feia malament mostrant-ho als altres. La gent se sent iden-tificada, i no ofesa. Per això des d’aquest article envie un missatge de comprensió per als puristes màxims que en compte d’alabar lo bé que por-tava col·locada la mantilla la fallera major de València, cosa que considere tot un avanç, començaren a criticar que el

teixit no era el correcte per al se-gle XVIII. Tranquil·les, que tota pedra fa paret, i encara que no vulgueu reconèixer-ho, cada vegada és més correcta la seua indumentària, i no és gràcies a les males crítiques criticones, sinó a les constructives.

I com no..., ser la veu d’un poble pareix molt pretensiós, però és així. Intente dir tot allò que la gent calla per por, i de vegades hauria de fer-ho més sovint. Es reben molts atacs, el periodisme també en rep, però són tantes les gràcies que la gent et dóna quan se sent identificada, que és molt, valga la redundància, gratificant.

El que vull dir..., que ser blog-ger és un altre tipus de perio-disme, un tipus de comunica-ció que hui en dia està molt “de moda”, però en la vida no serà una carrera universitària ni un treball que vos traurà de po-bres. Un blog deu ser la vostra escapatòria al món, una fines-tra per on aguaiteu, som, sou vosaltres mateixos, i el meu consell és que quan menys di-ners poseu en les vostres pas-sions o entreteniments, menys disgustos vos donarà.


ALBERT LLUECA Arxiu Camp de Morvedre

La influència de les xarxes socials en el mercat turístic i fester és un fet, i el gran nom-bre d’usuaris que mouen ha de fer-nos plantejar-nos seriosa-ment entrar en aquest mercat.

Com a val més una imatge que mil paraules segons un es-tudi publicat en The Next Web que se centra en el mercat del turismo (considerem Falles com turisme per la declaración de Festa d’Interés Nacional) dins de les xarxes socials.

Ús de facebook i altres xar-xes socials viatjant

En primer lloc veiem l’ús que fan els turistes de les xarxes socials mentre estan viatjant. El 72% d’ells accedeixen als seus comptes diàriament men-tre viatgen. Sens dubte és un percentatge molt elevat que ens torna a exposar la impor-tància que adquireixen les xar-xes socials en l’actualitat.

Ús d’Internet viatjantD’altra banda només el 7%

usa internet mòbil quan fa vi-atges internacionals. Sospitem que els abusius preus de les companyies tenen molt a veu-re, almenys a Espanya.

La indústria dels viatges en les xarxes socials

L’estudi analitza la presèn-cia en les xarxes socials de les principals cadenes hoteleres, companyies aèries i de creuers en Facebook i Twitter: Hilton, United Airlines i Carnival, són respectivament per a cadascun dels sectors les marques amb més seguidors en ambdues xar-xes socials. Com veiem en la imatge el nombre de fans amb el qual expliquen és impressionant.

Socialització del turismeUn 96% dels estudiants uni-

versitaris està registrat en Fa-cebook, pràcticament tots. Les principals motivacions per a viatjar i les idees que inspiren els viatges que realitzen les troben en Facebook:

• Les fotos que veuen en Facebook els fan triar la seua pròxima destinació

• Són convidats a un viatge des de Facebook

• Facebook els anima a visi-tar a amics que viuen en l’es-tranger, a més els estudiants que ixen fora del seu país in-crementen

Importància de les opinions en les xarxes socials

50 milions d’opinions han sigut bolcades en les xarxes so-cials des de Tripadvisor sobre uns 495.000 hotels avaluats. Els usuaris realment compar-teixen les seues experiències en els hotels.

Aquestes dades han de cons-cienciar-nos de la importància que les xarxes socials, princi-palment Facebook i Twitter en aquest moment, poden tenir par a les Falles de Sagunt.

Partint de les premises an-teriors ara podem vore com están de posicionades les falles de Sagunt a la xarxa. I ens cen-

trarem en la xarxa de micro-bloggin TWITTER.

Primer que res, qué és twit-ter? Twitter és un servei onli-ne de comunicació, com el se-ria la missatgeria instantània (messenger, etc.), els blogs, les pàgines web, etc., però limitat al fet que cada missatge només admet fins a 140 caràcters i on la gent, inicialment, escriu res-ponent a una simple pregunta: Què estàs fent?.

Però no solament es pot li-mitar a què estàs fent, sinó que pots interactuar amb els uns i els altres, ja que cada usuari de Twitter “segueix” el que escri-uen altres usuaris, així que la interactivitat entre uns altres és com si fóra un enorme xat, però amb els avantatges que entres quan vols, respons quan et ve de gust i el que et ve de gust, veus només el que escriu la gent a la qual vols seguir, pots enviar missatges privats, rebre gratis missatges d’una o una altra forma en el teu telè-

fon mòbil, etc.Un dels usos de Twitter és

el micro-blogging, és a dir, que hi ha coses que t’agradaria ex-plicar, queixar-te, parlar, de-manar opinió, etc. i no donen per a fer un post complet en un blog. Altres usos és com-partir enllaços, posts, etc. que donaran tràfic al teu lloc web. Els twitts (escrits) normalment són públics , però també pots fer que només qui tu autorit-zes puga veure el que escrius en el teu Twitter.

Altre concepte important és, que és un hastag? en Twitter, segurament observaran que en molts “twitts” d’usuaris als quals seguim hi ha un signe numeral (#) seguit d’una pa-raula, en referir-se a certs te-mes. Bàsicament açò es coneix com hashtag, i el seu objectiu és agrupar twitts que parlen sobre el mateix tema, per a ca-tegoritzar-los.

Posicionament de #falles #fallas #sagunto #sagunt

falles de sagunt reputacio online

35AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

Si realitzem una recerca avançada en twitter amb els paràmetres “fallas falles sagunt saguntí” deuríem d’obtindre totes les actualitzacions, con-verses, etc, referents a les FA-LLES DE SAGUNT. Si ordenem els tuits mostrant tots podem vore com el twitt més nou que torna la recerca és de la Junta Central Fallera amb el has-tag @JCF_Valencia del 15 de desembre de 2014 on diu que “NOTICIA COMISIONES Fede-ración Junta Fallera de Sagun-to .... http://fb.me/6ZIhcixZv”, és aquest l’últim tuit publicat a la xarxa referent a les Falles de Sagunt? Doncs a dia d’avui, 10 de gener de 2015, pareix que si o així almenys una persona de Guadalajara, Extremadura, Se-villa o d’alguna ciutat de fora de l’estat espanyol voria si ferà una simple recerca a la xarxa.

Per altra banda si busquem les actualitzacions de @fa-llesSagunt, el compter oficial de la Federació Junta Fallera de Sagunt podem vore, a 10 de gener de 2015, el següent twitt “La Falla El Romano i el CBM Port Sagunt organitzen el seu primer torneig solida-ri d’handbol http://fjfs.es/la-falla-el-romano-i-el-cbm-port-sagunt-organitzen-con-juntament-el-seu-primer-tor-neig-solidari-dhandbol/ … vía @@fallessagunt” observant que el compter de twitter de la Junta Fallera de Sagunt si que ha tingut actualitzacions però perquè no han arribat a ser indexades a la recerca de Twitter?

En twitter funcionen mitjan-çant tendències. La creació d’un tema de tendència és el Sant Grial per als usuaris de Twitter. Res indica millor que has co-brat importància en l’Univers Twitter que tenir el teu propi hashtag desplaçant-se a través de la pàgina d’inici de Twitter. Per a les empreses i persona-litats públiques que són serio-sos sobre el màrqueting en els mitjans socials, fer un tema de tendència és sovint la pri-mera cosa en la seua llista de tasques pendents. No obstant açò, les tendències de Twitter són molt variables. Vulgues o no, els teus temes de tendèn-cia són en última instància un concurs de popularitat. Res pot garantir una tendència, però hi ha uns quants conceptes bàsics sobre què fer i què no fer quan es tracta d’arribar al estrellat en Twitter.

Per a poder dur endavant un bon posicionament en twitter de les falles de Sagunt cal, usar hashtags amb els teus twiits. Un hashtag és una forma de marcar la teua twiit amb una determinada categoria o pa-raula clau. Per exemple, si ana-res a enviar un twiit sobre un partit de handbol recent, po-dries inclinar-te per escriure: “ Falla El Romano i el CBM Port Sagunt organitzen el seu pri-mer torneig solidari d’handbol “. En el seu lloc, al twittear “ Fa-lla El Romano i el CBM Port Sa-gunt organitzen el seu primer torneig solidari d’handbol #fa-llas #sagunto #falles #sagunt” el teu tweet serà visible a tots

els usuaris que ja estan a la re-cerca de tweets sobre FALLES o SAGUNT.

Com les Falles no son una cosa única de Sagunt també cal investigar quin altres temes estan com a tendència. Encara que l’ideal és que vulgues que el teu tema es destaque entre la multitud, veure el que és popular en aquest moment pot ajudar-te a avaluar si hi haurà algun interès en el teu propi tema. Per a veure quins són les tendències, fa una ullada a la columna de “tendències” de la pàgina principal de Twitter, directament sota la secció “se-güent” en la barra lateral dre-ta. Fes clic en l’enllaç “Canviar” si desitges veure les tendències específiques d’una ciutat. Per exemple durant les FALLES a la ciutat de València son ten-dència les mascletades, durant un dia les Falles de Sagunt son invitades a les mateixes, se-ria interessant clavar dins del hastag #mascletaes els hastags #falles i #sagunt. Podríem.

Per altra banda cal evitar ser massa agressiu en la teua cerca per a obtenir un tema de ten-dència. Els usuaris de Twitter són molt sensibles al “spam tweet” (usuaris de Twitter que twittean massa sovint). Si bé, inundar les teues publicaci-ons amb tweets sobre el teu tema pot semblar una bona idea, aqueix tipus d’estratègia és quasi segur que et costarà seguidors. Demanar constant-ment als teus seguidors que “retwiteen” els teus tweets també té un alt risc de es et

tornen en contra. Recorda que Twitter es comporta com una conversa relaxada entre amics. La usuària mitjana de Twitter no utilitza el servei per a ser comercialitzat. Mantenir els teus missatges de twitter casuals, amables i oportuns, farà que els teus seguidors es-tiguen molt més disposats a escoltar. Açò implica que totes les falles de Sagunt i els fallers i falleres siguen prescriptors dels twitts de Falles de Sagunt (@fallessagunt) per tal de po-der pujar dins de la popularitat de la xarxa.

Sigues selectiu i respectuós quan es tracte de transmetre el teu missatge cap a fora. Res de-sencadena més la ira dels usua-ris de Twitter que trobar tweets etiquetatges que no tenen res a veure amb el tema que els ocupa. Hi ha hagut uns quants incidents desafortunats d’em-preses i associacions al twitear sobre els seus productes o actes durant l’ús de hashtags relaci-onats amb un esdeveniment polític important o un desastre natural. Fins i tot si tractes de traure açò avance d’una mane-ra humorística, els usuaris de Twitter quasi sempre conside-raran que és de mal gust. Man-tingues sempre els teus tweets on pertanyen.

Comparativa amb altre Jun-tes Falleres

Podriem parlar de la presèn-cia o no de les Falles de Sagunt, de manera individual, a les xarxes però la seua presència actualment és testimonial per això compararem la presència

de diferents entitats Falleres en la xarxa Twitter. Primer la de Falles de Sagunt, després Falles de Gandia i després la de Junta Central Fallera de Valencia.

Les Falles de Sagunt (@fa-llessagunt) des del seu naixe-ment tenen un total de 365 twitts i segueix a 228 usuaris. Té 655 seguidors i han marcat com a preferits 78 twitts. El segon en analitzar son les Fa-lles de Gandia (@falles_gandia) una junta fallera que podríem comparar, per quantitat de fallers i falleres i per la den-sitat de població, a Sagunt en este cas la presència la xarxa twitter puja amb 1.564 twitts i amb més de 1.639 seguidors. La tercera per a la comparativa és la Junta Central Fallera de Va-lència (@JCF_valencia) la qual, sorpresivament, tenint tot el recorregut que té ha aportat a la conversa en twitter 8.364 twitts i té 9.833 seguidors.

Aquestes estadístiques ens duu al cap una reflexió, la gent esta acostumada a utilitzar les xarxes en relació a les Falles? Cal més interacció entre les associacions i entitats? O cal fer més pedagogia per a que si-guen els propis fallers i falleres els prescriptors?

Després de vore aquesta re-lació em ve al cap un compter de tuiter que conta el dia a dia, sense censura, de les falles de Valencia, Alacant i Castelló. L’usuari és @malaltdefalles on des de 2009 ha escrit més de 42.000 twitts i té més de 8.000 seguidors, està ha de ser la formula?


ESPORTS

Són les cinc de la vesprada d’un diumenge plujós, hui és el dia que entrevistarem les sis gimnastes locals del Club Gim-nàstica Morvedre que van ser nomenades campiones d’Es-panya el passat mes de desem-bre i la seua entrenadora Julia Marín. Ja les veig, pareixen nervioses però de segur que a poc a poc se sentiran com a casa. Una vegada estan totes assegudes i relaxades em pre-sente i em conten un poc les seues trajectòries esportives per a trencar el gel i, a continu-ació, comencem amb el xicotet “interrogatori” que els tenim preparat.

La primera a la qual em diri-gisc és a Beatriz Mochón, li pre-gunte què li aporta este esport i, sense pensar ni un sol segon en la seua resposta, Bea ens diu que la gimnàstica rítmica en principi li aporta felicitat, però també li ajuda a traure bones notes, perquè sap que, si no les traguera, la llevarien de la gim-nàstica, i per tot açò pot dir que li aporta responsabilitat. Tam-bé li aporta satisfacció, sobre-tot en moments com els viscuts a Saragossa. Continuem amb Violeta Familiar, qui, davant de la pregunta “què se sent en es-tar en el més alt d’este esport?”, ens respon que “no es pot des-criure amb paraules l’emoció que se sent en ser les millors de

tot Espanya en la nostra cate-goria. Fer el muntatge perfecte els tres dies i plorar d’emoció mentre abraces les teues com-panyes i entrenadores, no té preu. Poder pujar al màxim del pòdium nacional i passar a la categoria més alta és el somni de tota gimnasta, i nosaltres ho hem aconseguit”. Ara és el torn de Sofía Marzal, la qual ens par-la del que va sentir en ser pro-clamada al costat de les seues cinc companyes, campiones d’Espanya, “per a nosaltres va ser una experiència increïble, un somni fet realitat, un somni que tota gimnasta desitja, una felicitat infinita, quan acabà-rem l’exercici estàvem molt contentes perquè ens havia ei-xit molt bé, sentíem un cúmul d’emocions que no es poden descriure, quan vam veure la nota en les pantalles no ens ho créiem, estàvem en el més alt, ens sentíem especials, l’esforç i el treball nostre de cada dia i de l’entrenadora havia tingut el seu fruit, rebíem la nostra re-compensa, ser campiones d’Es-panya”. I per a finalitzar amb tots estos sentiments viscuts en les vides d’estes xiquetes, li preguntem a Claudia Guzmán si ha sigut un somni fet realitat, encara que vistes les respostes anteriors, creiem que sí, així i tot Claudia vol dedicar-nos es-tes paraules: “Podem afirmar

que ha sigut un somni fet reali-tat, convertir-se en campiones d’Espanya en el nivell més alt del país. Jo crec que tot somni de gimnasta seria poder pujar al màxim alt del pòdium, i eixe somni nosaltres l’hem complit. Encara no ens podem creure que som campiones d’Espanya, però ha sigut un somni fet rea-litat, tornar a casa amb un bon sabor de boca, una medalla d’or i una altra de plata”.

A continuació, passem a parlar amb Irene López, la més xicoteta del grup i ens con-ta que a elles no els importa portar una vida diferent de la d’una xiqueta de catorze anys, perquè la gimnàstica és el que més els agrada i on millor s’ho passen. A més ens afirma que la majoria de les gimnastes aprenen a ser organitzades i responsables gràcies a este es-port, ja que en entrenar a les vesprades no tenen tant de temps per als deures i s’ado-nen que no poden perdre ni un minut. I per a finalitzar amb la part de les gimnastes, ens dirigim a Rocio Robles i li pre-guntem si li agradaria veure’s en algun ninot de falla, i sense a penes respirar ens contesta: “La veritat és que ens faria una il·lusió enorme tindre un ninot que ens representara, perquè ja que en altres esports quan s’aconsegueix un èxit impor-

tant se’ls presta molta atenció, en la gimnàstica és diferent, per això seria súper especial saber que formem part d’un monument molt popular i que gent de totes les parts ve a pro-pòsit a veure’ns”.

Una vegada ja hem entrevis-tat les sis campiones, passem a entrevistar la seua entrenado-ra, Julia Marín, qui ens infor-ma que “este club porta molts anys col·laborant i participant en molts esdeveniments orga-nitzats per diferents entitats de la localitat, açò es deu al fet que ens agrada ensenyar i trans-metre l’amor que tenim a este esport i el treball que fem dia a dia. Hem col·laborat uns quants anys en la gala de l’Alzheimer, hem fet exhibicions en dife-rents residències d’ancians, centre aragonés, setmanes culturals d’algunes falles, clubs esportius, associacions per a ajudes a xiquets amb diferents malalties, entre altres”. A con-tinuació li preguntem si s’han sentit acaronades per les insti-tucions públiques, per la ciuta-dania i mitjans de comunicació, i la seua resposta és: “En part sí, partim del fet que és un esport minoritari, que encara hi ha molta gent que no el coneix o que no li dóna la mateixa im-portància que als “grans”, com el futbol, per exemple. Jo crec que no són conscients que hem

arribat al màxim nivell en este esport, estem en la primera divisió on només poden acce-dir molt pocs clubs d’Espanya, però, clar, en ser xiquetes de catorze i quinze anys, la gent que no coneix este esport no n’és del tot conscient. Així i tot, estem molt contentes amb totes les felicitacions que hem rebut. I pel que fa als mitjans de comunicació, no tots ens han seguit, però alguns com el diari Levante i Onda Zero han estat molt pendents de nosaltres i van publicar els resultats l’en-demà de ser campiones”. Per a anar concloent ja amb l’entre-vista li comentem a J. Marín que, en les festes josefines, les màximes representants han de seguir un protocol, i li pregun-tem si en el cas de la gimnàstica ocorre el mateix, i ens comenta que “el nostre protocol s’ano-mena disciplina, són xiquetes molt disciplinades, que porten molts anys en este esport i sa-ben perfectament que sense disciplina no hagueren pogut arribar a ser campiones d’Es-panya, però no els costa molt ja que estes sis xiquetes són molt bones des de xicotetes, i tenien el seu objectiu clar des del principi, la qual cosa com a entrenadora em facilita molt la feina”, i per a finalitzar esta entrevista ens centrem en el tema de la indumentària i es-brinem si en este esport passa el mateix que en les falles, que és molt important i comporta una gran despesa econòmica, i Julia Marín ens respon amb un somriure en la cara i ens afirma que “sí, que és molt paregut, la qual cosa és una llàstima per-què en alguns casos la gimnas-ta ha hagut de deixar la com-petició a causa del cost econò-mic. Els pares han d’estar molt compromesos i saber que han d’esforçar-se molt per a po-der arribar, cal pagar, mallots, desplaçaments per a campio-nats d’Espanya, allotjaments, menjars, punteres, material esportiu, llicències..., i la suma total és molt elevada. A més no reben cap tipus d’ajuda, la qual cosa és molt més complicada”. I així acaba la nostra entrevista, ha sigut un plaer parlar amb es-tes xiquetes i veure com viuen la seua passió per este esport i que madures que són per a la seua edat. Ens acomiadem de les campiones d’Espanya, un orgull per a la nostra ciutat.

la gimnasia es fa d’or

37AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

L’Associació Cultural Falla la Vila estàvem en deute, érem conscients d’això. Però és fins al mateix moment en què ens hem plantejat aquest llibret quan ens vam adonar de l’er-ror comés anteriorment.

I és que sempre és gratificant tindre figures rellevants en la teua població, en aquest cas Sagunt, i si ha sigut faller de la teua comissió, encara més. Persones que han arribat a un alt nivell en la seua vida labo-ralment parlant i que és digne d’admirar. Treballadors incan-sables que s’han esforçat per buscar un objectiu i que han arribat a l’èxit per la seua và-lua i esforç.

Parlem del futbolista de pri-mera divisió de la Lliga Espa-nyola de Futbol, Rubén Rochi-na Naixes. Un saguntí que va nàixer el 23 de març de 1991, la família del qual ja pertanyia a la falla en aquells anys i, per això, el protagonista va créixer al cap i casal de la nostra co-missió.

Recordem aquell xiquet ros que, al costat del seu cosí, cor-ria i tirava petards, feia les in-cansables desfilades de princi-pi a fi, sempre cuidats pels seus pares i oncles, els quals són part de la història de la nostra comissió. I, per descomptat, ho recordem jugant al futbol en ple carrer o plaça de Cervantes amb tots els infantils de la falla i, per a llavors, ja destacava.

El treball va voler que s’ha-guera de desplaçar i atendre les obligacions que cada vega-da més li anaven exigint, però

sempre va ser responsable i va atendre-les amb maduresa. Així va anar creixent i avan-çant en un món complicat, el qual va molt de pressa i has d’aprofitar l’oportunitat que se’t posa davant en el moment exacte i això ha sabut assu-mir-ho.

Ara imagine que comprenen la nostra disculpa, és motiu evident que el nostre home-natge era necessari i que mi-llor que retre aquestes parau-les a Rubén, amic de la Vila. I assenyale això d’amic perquè ha sigut molt fàcil accedir a ell, arribar a la seua persona i po-der intercanviar unes pregun-tes perquè ens conte la seua pròpia experiència i la seua situació actual. Esportista de gran èxit es va prestar amable-ment i aquest n’és el resultat.

Rubén, està clar que el club més diferent en el qual has ju-gat és el Blackburn Rovers, ja que és l’únic estranger, però, què ens diries que et va apor-tar a tu personalment i profes-sionalment una experiència com eixa a l’estranger?

Jo diria que em va aportar moltes coses bones, sobretot el conéixer una nova cultura, aprendre una nova llengua... A nivell professional també és una manera diferent de treballar, la gent és molt res-pectuosa.

És tan impressionant com diuen l’ambient de la lliga an-glesa? O solament als grans estadis?

És veritat que és impressi-onant l’ambient, siga l’estadi

que siga i l’equip que siga. Sempre solen estar els estadis plens de gent amb molt bon ambient. Recomane a la gent que vagen a veure un partit si tenen l’oportunitat de poder anar-hi alguna vegada.

Crec que allí vivies prop de Manchester, que et va parèixer la ciutat? Vas saber o et conta-ren alguna cosa del moviment musical d’allí?

Primer vaig estar vivint en un poble als afores de Manchester molt xicotet però molt tranquil i després ja em vaig canviar fins allí. La ciutat com a tal no és gran cosa ni és massa gran. La ve-ritat que a nivell musical no et podria dir res.

Després has jugat cedit al Zaragoza i al Rayo Vallecano. En el Rayo tenen un entrena-dor molt particular, Paco Jé-mez. Com és entrenant? És tan expressiu i sincer com pareix amb la premsa?

Paco és un entrenador molt exigent però que et trau el millor de tu. Ell és tal com es veu a la televisió, és molt sin-cer i expressiu, diu sempre el que pensa i va de cara. Diu molt d’ell i tinc molt bons re-cords d›aquesta etapa meua.

Entesos, anem ja amb el teu fitxatge pel Granada.

Estàs més tranquil i còmode tenint ja un club fix on jugar els pròxims anys?

La veritat és que a dia de hui estic molt content amb la decisió que vaig elegir de vindre a Granada. Buscava assentar-me en un lloc i crec

que ací tinc una bona oportu-nitat de fer-ho.

El Granada també té un president, diguem-ne, especi-al. Pareix que vas a clubs amb presidents carismàtics. És una motivació o ho podem consi-derar casualitat?

La veritat és que a l’hora d’anar a un club no mires qui n’és el president, sinó que hi ha coses més importants a mirar. La motivació ha de ser sempre molt alta siga qui siga el president.

Bé, una vegada ets a Grana-da, quins objectius et marques?

Com a objectius està clar que el que primer busquem és aconseguir la permanència amb l’equip, que és el més im-portant, i a nivell individual està clar que m’agradaria fer una bona temporada i poder ajudar prou l’equip.

Quants gols creus que serien una bona xifra en una tempo-rada completa a primera di-visió? O mai et planteges una xifra al principi d’any?

La veritat és que mai em plantege una xifra perquè no m’agraden aquestes coses, però podríem dir que sobre uns deu gols seria una molt bona xifra per la meua posició.

Tornem a la música i la cultu-ra. A Granada hi ha moltíssima cultura musical. Ja t’han reco-manat algun grup en especial? Coneixes tu algun grup?

La veritat és que Granada és una ciutat amb molta cultura de tot tipus, però a nivell mu-sical no sabria dir cap grup d’ací. Sí que m’han comentat

que hi ha coves i restaurants on fan espectacles flamencs i espere poder-hi anar.

Ja saps el que es el Mirador de San Nicolàs? Has visitat l’Alhambra? Ja has menjat per-nil de Trévelez?

Ja vaig a poquet a poquet sabent coses sobre la ciutat. A l’Alhambra he tingut la sort d’haver-hi pogut estar i és impressionant, em va agradar moltíssim i crec que tot el món que vinga per ací ha d’anar-hi.

I ara preguntes sobre falles...Recordes amb afecte la teua

època de faller de la Vila?Està clar que recorde mol-

tes coses de la meua època de faller, van ser molt anys en els quals vaig disfrutar molt.

Algun record o acte que re-cordes especialment?

Podria dir-te sobretot quan jugàvem al futbol al carrer.

Entenc que ara ja no, però recordes si et feia ràbia (al principi) quan eres faller i no podies gaudir de les falles pel futbol?

Està clar que al principi sí, però jo sabia que tot no po-dia ser, així que em vaig ha-ver de fer a la idea.

Et planteges en algun mo-ment tornar a ser faller? O de moment no se’t passa pel cap?

Hui en dia no m’he parat a pensar-ho perquè si tot va bé encara em queden uns anys de futbol i és molt difícil coincidir amb les dates. Si algun dia po-guera, pensaria de tornar-hi.

La sensació que ens trans-met és de timidesa, introvertit, no és xic de moltes paraules, es nota que ha crescut..., però sabem que en la seua intimitat trau la seua personalitat, les seues rialles i la seua bondat. Agraïm que haja participat en aquesta entrevista i que ens haja pogut dedicar uns minuts de la seua visita fugaç al nos-tre municipi per a assistir a una celebració familiar, amb la qual cosa el seu temps és mínim i el nostre interés molt, però ho hem aconseguit.

Rubén, des de l’Associa-ció Cultural Falla la Vila, ens sentim orgullosos del camí que vas mamprendre, de l’èxit aconseguit i de continuar te-nint persones que sempre han estat, estan i estaran al nostre costat i al costat de la nostra festa, les Falles. Gràcies a tu i a la teua família per la vostra col·laboració.

r. rochina: ‘si algun dia poguera, pensaria tornar a ser faller’


ALICIA ORS AUSÍN Assesrora en la Presidènciade la Generalitat Valenciana

Fa uns anys, algú del meu entorn em va preguntar per a què creia que servien les comissions falleres. Jo, que en aquell moment tenia uns 12 anys, li vaig dir que per a passar-ho bé, fer coses junts i preparar la setmana de Falles. No anava desencaminada la meua resposta, però sí que es quedava un poc curta. I eixa persona em va dir: «I mai has pensat que les comissions són un espai on pares i fills creixen junts?». En aquell mo-ment jo era molt xiqueta per a entendre eixa frase en tota la seua envergadura, però amb el temps m’he adonat de la im-portància i del sentit que te-nien aquelles paraules. El que nosaltres diem «casal» és eixe lloc comú on els pares confien els seus fills per a jugar i dis-frutar des de xicotets, i si es-tos últims forgen allí les seues amistats més primerenques per a créixer amb elles, els pa-res hauran aconseguit un dels seus majors èxits: ser espec-tadors d’eixe creixement sa i familiar des de la primera fila. Segur que coincidiran amb mi que això no és qualsevol cosa.

Els temps canvien molt i els xiquets ho són cada vegada durant menys temps. Allò que sentim dir que els nostres re-

brots creixen massa de pressa no és només una frase feta. És més veritat que mai! Quan su-peren una certa edat, els pares es preocupen, tracten d’estar informats tothora del que fan els seus nanos (que ja no ho són tant) i a més d’u li encantaria saber si estan on diuen que es-tan i fan el que diuen que fan. Doncs bé, a València juguem amb un poc d’avantatge. Ací tenim el nostre casal faller, eixe lloc on conflueixen tant pares com fills, on es reuneixen fa-mílies senceres, on es fan amics des de la més tendra infància i on, inclús, es creen noves pare-lles. És absolutament perfecte. Si el teu fill et diu que està en la falla, sens dubte està allí, per-què si no xafa el casal sempre hi haurà algú que s’assabentarà i t’ho contarà.

En el casal ens hem disfres-sat per primera vegada, ens hem iniciat en el costum de vetlar amb els amics i inclús hem competit per veure qui aguantava fins a més tard. Allí ens hem begut el nostre pri-mer cubata adolescent, davall l’atenta mirada de reüll d’algun dels nostres pares. En la vorera del casal hem encés la nostra primera metxa de petard i tam-bé hem tornat plorant perquè ens ha botat una pedra. De la falla va eixir el nostre primer noviet o novieta, i potser inclús el segon o segona. I allí, sens dubte, sempre tenim i tindrem

els nostres amics. Per ells ens hem canviat de comissió o hem estat en la mateixa durant mol-tíssims anys. Tot perquè el casal és eixe lloc on estem a gust i on els pares veuen créixer els seus fills sense por d’amistats estra-nyes o desconegudes per a ells.

Ara em diran que este mo-del de socialització es repeteix en qualsevol agrupació festiva d’altres comunitats. A Anda-lusia estan les confraries, i a Navarra, les penyes. Sí. No els lleve la raó, però les comissi-ons falleres estan obertes tot l’any. Només es descansa el dia 20 de març, per raons òb-vies, però pràcticament als dos dies ja està en marxa un nou exercici en què sempre fa falta una mà, una menjada que fer o una activitat a organitzar. Des d’aleshores i fins que arri-ba una nova setmana fallera, els actes que se succeeixen són innumerables: playbacks, te-atre, declamació, presentació, visita al taller, notes de prem-sa, llibret, concurs de dibuix… Els més menuts sempre tenen en la falla un lloc on desplegar les seues inquietuds artístiques en diferents disciplines, a més de conéixer nous amics amb què portar-les a terme. Unes activitats que no s’acaben quan arriba l’adolescència. Són molts els actes fallers que s’amenit-zen amb els balls de desenes de jóvens i en més d’una ocasió he escoltat a algú preguntar-se:

«¿Però açò ho preparen fallers o són artistes professionals?». Perquè sí, senyores i senyors, ens organitzem i assagem com si es tractara d’un quadre ar-tístic professional per a posar sobre l’escenari el resultat del millor treball que es puga fer. I no sols en ball o en playback; estic segura que més d’u i d’una podria competir amb un actor o actriu professional per un pre-mi sobre l’escenari d’un teatre. I eixes persones, les que pugen a eixos escenaris quasi profes-sionals, són els nostres fills, els nostres germans, els nostres amics… i així fins a l’infinit.

Les comissions han evolu-cionat, sí, però la filosofia de fons no ha canviat. L’expressió «Estic en la falla» o «Baixe a la falla» perdura amb el pas del temps. És més, el sentiment de tranquil·litat de saber que els nostres estan allí entre gent amiga és reconfortant. I són moltíssimes les ocasions en què, com a pares, s’hauran sen-tit orgullosos de les actuacions dels seus fills, com si hagueren debutat en el Palau de les Arts, com a mínim.

Moltes vegades he recordat aquella conversació que vaig mantindre fa prou anys, pre-cisament en una falla. A hores d’ara, qui em va fer aquella reflexió té fills de vint anys als quals, ell i la seua dona, han vist créixer abrigats per la gent que és la seua comissió

de tota la vida i inclús aquells que consideren ja pràctica-ment de la família. Segur que en més d’una ocasió s’han pre-ocupat per les companyies dels seus fills o per saber si, quan ixen de nit, estan bé i torna-ran perfectament a casa, però el percentatge de vegades en què s’han sentit així ha sigut menor quan s’ha tractat de la falla, estic absolutament con-vençuda. «Els seus amics de veritat, Alicia, estan en la falla. Amb ells estem tranquils. Són jóvens i no deixen de tindre coses d’adolescents, però han crescut junts i es protegeixen els uns als altres». Així m’ho confessava fa poc la mateixa persona amb qui vaig parlar fa més de vint anys. Això, ben-volguts lectors, no pot ser roín encara que es vullga.

Però, com que en açò del pe-riodisme és millor tindre dos fonts que una, els contaré tam-bé el cas d’alguns pares de Cort Infantil de València. Tretze xi-quetes a qui obliguen, després d’una llarga selecció, a conviu-re durant un any sencer i que, en la gran majoria dels casos, acaben sent com germanes. Eixa experiència les marca per a tota la vida, com també en el cas de les senyoretes que inte-gren la Cort de la Fallera Major de València, però en mesures totalment distintes. Estes últi-mes afigen al seu camí noves amistats, però les més xicote-

el nostre casalla nostra casala nostra vida

SOCIETAT

39AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

tes troben en esta experiència companyes de camí vital i els seus pares, majoritàriament, també estan encantats. A par-tir d’eixe moment, no sols te-nen una falla on estar, la seua, sinó 13 comissions més en les quals sempre són benvinguts.

Fa poc em deia una mare de xiqueta de Cort Infantil, ara una adolescent, que se sentia molt feliç de les companyes que havia tingut la seua filla. Estava convençuda que havia tingut molta sort perquè ha-vien congeniat a la perfecció i sabia que a partir d’ara l’expe-riència d’haver sigut un bon equip seria crucial en la seua educació i desenvolupament com a adolescent.

Però, atenció: no sols les xi-quetes troben amigues que seran per sempre, sinó que per als seus pares és també una experiència que marca un abans i un després en les seues vides. ¿El motiu? Tornem a la mateixa: l’element socialitza-dor. ¿Quants dels qui m’estan llegint en este moment no es-tan recordant a esta o aquella família, agraciada amb la Cort Infantil, o inclús com a expe-riència pròpia i ho recorden com a únic? Es tracta d’un any en què es coneixen altres 13 famílies amb qui pràcticament

es conviu 365 dies: desdejunis, dinars, berenars i sopars en els casals dels uns i dels altres. Això, benvolguts, uneix mol-tíssim. I no sols parle de pares, sinó de germans, germanes, tios, cosines i cosins. Tots, ab-solutament tots, s’involucren en la festa a aportar, a ajudar, a disfrutar i a donar suport. Sí. La nostra festa, les nostres fa-lles i els nostres locals són ele-ments d’unió; per a molts ho és de naixement, per a la gran majoria ho és de creixement i per a tots ho és de socialització.

Finalment, deixen-me que els parle del que eixos locals que anomenem falles arriben a allotjar al seu interior. Ba-tejos, comunions, aniversaris i alguna que altra celebració familiar i d’amistat. Ser fallers i estar apuntats en una comis-sió ens dóna dret a fer ús de les seues instal·lacions: el seu saló, la barra, la nevera i tot el que és necessari per a celebrar el nostre esdeveniment en con-dicions. Una vegada més, en la preparació hi ha grans dosis de generositat i solidaritat. L’orga-nització comporta planificació, decorar el local, posar-lo al nos-tre gust i deixar-lo disposat per a celebrar un dia molt especial que guardarem en la nostra memòria. ¿Per què celebrar-ho

en la nostra comissió podent fer-ho en un restaurant on ens ho donen tot fet? La resposta està en el component especial de l’espai. En ell tenim els nos-tres records com a fallers, i pro-bablement estiguen també els dels nostres fills.

En definitiva, un casal és més que quatre parets plenes de quadres amb fotos de les nos-tres falleres majors al llarg del temps, més que premis i corba-tins, més que estendards i es-cuts. Tant és així que arribem a triar les seues instal·lacions per als moments més impor-tants de les nostres vides. Això no ho faríem si no es tractara d’un lloc realment especial.

És més, en els nostres casals podem arribar a ser presidents i presidentes i dirigir equips, quan en la vida real potser ni tan sols tenim ni tindrem mai un càrrec de tanta responsabi-litat. En els nostres casals reg-nem com a falleres majors so-bre un poble que es rendeix da-vant de nosaltres i ens venera com a autèntiques reines de la festa durant un any sencer. En els nostres casals iniciem, sense saber-ho, vides senceres que marquen els nostres presents i els nostres futurs. En els nos-tres casals, potser, hem conegut i hem departit amb gent a qui

mai no hauríem pogut accedir en qualsevol altre context i lloc. En els nostres casals hem men-jat al costat d’artistes, escriptors o polítics durant la setmana fallera, que es mesclen entre els fallers de carrer amb una simple brusa i mocador com un més. En els nostres casals caben dos-centes persones i fem lloc a cinquanta més si cal, perquè on en mengen tants sempre cap algú més. En els nostres casals hi ha fusters, pintors, artistes, cantants, cuiners i decoradors, advocats i metges, periodis-tes i enginyers, però ningú és més que ningú perquè tots ens posem a la mateixa taula per i per a tirar endavant la nostra comissió.

Este que els acabe de des-criure és el lloc on vivim du-rant cinc dies l’any sense cap tipus de descans, i on passem temps amb amics i familiars. El primer local social que xafen els nostres fills i on trobaran també els seus primers amics. Sí. Els nostres casals són un poc més que quatre parets plenes de records. Són espais plens de vida, alguns inclús centenaris que guarden imatges d’un va-lor incalculable.

I mentre continuem pre-servant el patrimoni social i cultural dels nostres casals

estarem contribuint a pros-seguir una tradició que por-tem en el nostre ADN com a valencians. El casal és el nos-tre element socialitzador, el del faller, el de l’amic, el lloc on acollim a qui ve de fora a passar uns dies o a viure a València i s’enamora perdu-dament de la nostra cultura, de la nostra ciutat i del nostre folklore. A tot això i a més és al que obrim la porta quan portem els nostres fills per primera vegada al casal.

Sí, ara que ho pense, la falla és un poc més. En aquell mo-ment, fa més de vint anys, no vaig saber veure-ho del tot. Ara ho veig molt clar, perquè tinc moltes amigues que apun-ten els seus xiquets a una falla, a pesar de no ser elles falleres, perquè els seus nanos esti-guen en un ambient sa jugant amb altres xiquets de la seua edat. Eixa és una bona excusa per a, un poc més tard, acabar apuntant-se tota la família. El casal sempre ens acull. Passa el temps i continua ací, creixent amb nosaltres i acollint les següents generacions. No és poca cosa. Mereix, sens dubte, un homenatge i, per extensió, també aquells que fan possible que siga un lloc per a tots, sen-se distinció.

41AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

ENTREVISTA

No tot el món, siga del sector que siga, es dedicaria tant en cos i ànima a cuidar el seu pa-per triat en aquesta vida. Si, a més, et dediques professional-ment als mitjans de comunica-ció encara ha de fer-se amb més motiu. I açò ho ha tingut molt en compte José Ángel Ponso-da Gómez, el qual a través de la seua pàgina web www.jose-angelponsoda.com, el mateix protagonista conta de primera mà sobre la seua biografia, tra-jectòria, la seua imatge, escriu un blog i fins i tot tenim el seu contacte directe.

Periodista, presentador i co-municador, així és com es defi-neix aquest alacantí de naixe-ment, enamorat de la “terreta”, el qual ens rep sense cap problema amb total amabilitat i cortesia per a entrevistar-lo en aquest llibret de falla. I és que la seua fi-gura va despertar el nostre inte-rés quan vam poder gaudir de la seua professionalitat en els mit-jans de comunicació. Va ser en aquest mateix exercici faller, al mes de setembre, qui va tindre l’honor de ser el mantenidor de l’exaltació de les falleres majors de la Federació Junta Fallera de

Sagunt en el marc incomparable del Teatre Romà.

A partir d’aquell moment no-més van fer falta una sèrie de contactes, un parell de trucades i José Ángel va estar disposat a això a canvi de res, tot al con-trari, amb total proximitat i accessibilitat, atenent les peti-cions que la Falla la Vila li pro-posava com a persona rellevant dels mitjans de comunicació a nivell nacional i autonòmic.

José Ángel, en primer lloc, des d’aquesta Associació Cul-tural sempre estarem agraïts per la disponibilitat que has tingut davant de la comissió. Eres una persona tan accessi-ble i voluntària per a qualse-vol entrevista, invitació, acte o esdeveniment?

Vaja, moltes gràcies a vos-altres. Sempre és agradable que es recorden de tu i et consideren una persona prou important o interessant com per a realitzar-te una entre-vista. Generalment sóc ac-cessible a tot el món perquè el meu treball ho requereix i també perquè sóc, a pesar de la meua timidesa, una perso-na sociable i oberta. Això sí, procure sempre filtrar les sol-licituds que m’arriben perquè no es pot dir a tot que sí. Per volum de treball, i per respec-te a la meua professió. Jo em dedique a açò, a la imatge, als mitjans de comunicació, vull dir: que és el meu treball i a vegades concedisc exercir-lo de manera altruista; presen-tant un acte, escrivint en una publicació, etcètera. Però no puc dir sempre que sí a tot. Sí

que és cert que durant l’any col·labore amb moltes entitats públiques i privades sense percebre cap benefici, perquè considere que moralment és la meua obligació i perquè en molts casos, com vos acabe de dir, es tracta d’un honor.

Afirma que estima el perio-disme, la comunicació i les re-lacions humanes. Per què va decidir ser periodista? És una professió tan vocacional?

Jo vaig aprendre a estimar aquesta preciosa i ingrata professió de manera casual. Podria dir que li vaig posar les banyes a les belles arts (la meua passió de tota la vida) amb el periodisme, el qual acabava de conéixer.

Sempre he sigut una perso-na discretament sociable (re-cordeu la meua timidesa) i per això vaig recalar en la delega-ció d’infantils i artística de la meua foguera d’alacant. Això va provocar que tots els anys fóra el presentador dels actes d’exaltació de les meues belle-ses. A tot açò jo em preparava per a l’ingrés en la facultat de belles arts. Un d’eixos anys, la federació de fogueres em va sol·licitar per a ser el presen-tador de la final del concurs de playback d’aquell any. Jo, sense donar-li més transcen-dència que la purament feste-ra, vaig acceptar la sol·licitud i vaig presentar la gala de la final. La casualitat va voler que per aquella època la tele-visió local d’alacant buscara un presentador per als infor-matius. I la casualitat va vo-ler també que entre el públic

assistent a la gala final dels playback estiguera la dona del director de canal 37 tv alacant. Li vaig agradar, li va parlar de mi al seu marit, em van fer una prova i em van proposar ser el presentador de les notícies… i de llavors fins ara. Allò va ser al gener de 1993. I vaig abandonar les arts per les lletres. Perquè en pocs mesos aquesta professió em va conquistar.

Qui coneix la seua trajectòria, podria considerar-lo un refe-rent del periodisme valencià, ja que ha pogut veure’l en Canal 9 durant moltes temporades, re-alitzant les retransmissions fa-lleres i esdeveniments festius, programes com “El mediador” o “Punt de mira”, la programa-ció del qual va ser de gran èxit. Podria parlar del seu pas per la televisió autonòmica?

Respondre amb propietat aquesta pregunta implicaria omplir tot aquest llibret, així que seré el més breu possible.

A un professional de qual-sevol àmbit laboral li arriba el moment de plantejar-se si ha tocat sostre en el seu treball. I jo tenia eixa sensació en canal 37 tv alacant després d’uns anys allí. Vaig enviar el meu material a la televisió au-tonòmica, els va agradar, em van fer una prova i al poc de temps em traslladava a valèn-cia a viure… i a treballar.

Canal nou ha sigut el gran amor laboral de la meua vida. El lloc on més vaig créixer, on millor ambient de treball vaig trobar, el lloc on més vaig aprendre, on més vaig

un poble sense veues un poble mut


estimar aquesta professió… i també el lloc que més em vaig penedir d’haver-lo triat.

Canal nou ha sigut ma casa i així m’he sentit en molt bona part gràcies a l’audiència que m’ha premiat amb la seua atenció i la seua amistat du-rant molts anys. Jo he sigut dels que pencaven de baix, no ha tingut res a veure la meua presència en pantalla de gaudir d’una nòmina estra-tosfèrica, és més: passat tot, he tingut coneixement que jo he sigut un dels presentadors més reconeguts de la casa, però amb la nòmina més bai-xa d’entre tots els que féiem càmera.

Canal nou ha sigut una casa, una escola, un merave-llós recinte social, un club de bons amics, ha sigut la profes-sió que m’ha donat de menjar i que ha format el professi-onal que ara teniu davant. Quasi res.

El pose en un compromís, però és inevitable preguntar-li pel tancament d’aquesta, ja que José Ángel Ponsoda és un nom associat a la cadena com a tre-ballador en aquesta, quina opi-nió li mereix el que ha succeït?

Lamentable. Decebedor. Trist. Tràgic.

Un poble sense veu és un poble mut. Un poble amb una riquesa cultural i lingüística tan gran i variada com la nos-tra, que no tinga altaveu per a perdurar eixe llegat i fer-lo gran, i traslladar-ho a altres latituds, és un poble sense fu-tur. I en això ens hem trans-format i no per culpa nos-tra, sinó per la roïna gestió d’altres. Muts i sense futur. Hi ha hagut, hi ha i hi haurà (estiga tancada o no la tele) molta gent professional en te-levisió valenciana. Imparcial, lluitadora i el que és més im-portant: implicada en la recu-peració, consolidació, posada en valor i difusió de la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres tradicions, que eixe i no un altre és una de les prin-cipals comeses i obligacions d’un mitjà de comunicació tan potent com el que els valenci-

ans hem perdut, espere que no per a sempre.

També va ser presentador en Antena 3 Televisió, en el pro-grama de televisió “La hora de la verdad”. Imaginem que un gran salt passar a la pantalla nacional?

Un salt quantitatiu… però no penseu que qualitatiu. A ma-drid hi ha molts mitjans i més diners… però moltes menys oportunitats i a vegades no tant de nivell com es pensa des de mitjans més modestos. Però, vaja, a les nacionals… si és pos-sible, cal intentar arribar, en la mesura que siga possible i amb el projecte adequat.

Quins són els avantatges i inconvenients o, siguem més subtils, les diferències que va poder trobar en dos àmbits distints amb un suport polític, econòmic i social distint? Ens referim a l’experiència en ca-denes televisives autonòmica i nacional.

Em sap greu ser tan poc ori-ginal, però em base en el mate-rial: mitjans i diners. I és així de senzill: com més sucre més dolç. Els diners no donen la felicitat… però ajuden prou a aconseguir-la. I si ho traduïm a l’àmbit televisiu la resposta seria aquesta: amb un gran pressupost t’assegures una producció televisiva de molta qualitat. Això sí: l’èxit no te l’asseguren en cap banda.

Un altre dels escenaris que ha pogut gaudir al llarg de la seua carrera és la ràdio. Què pot explicar d’aquesta experi-ència?

La ràdio és màgica i aquesta és una frase feta… però és que és així! La ràdio és màgica ni més ni menys. L’oient només utilitza un sentit, l’oïda, amb la qual cosa posa en marxa amb més força els mecanismes de la imaginació perquè la seua ment fabrique les imatges, les seues pròpies, que són dife-rents per a cada oient… cosa que confereix un halo, un es-pectre, un significat màgic a tots els que treballem davant dels micròfons. Saber que és la nostra veu l’únic element de contacte amb els oients i sa-

ber que en la ment de cada un d’ells la informació es “dibui-xa” d’una manera diferent… és un raonament meravellós per al periodista.

Es veu més en la televisió o en la ràdio, perquè són mitjans totalment diferents? En quin mitjà se sent més còmode o es desenvolupa amb una relaxa-ció/comoditat més gran?

Açò és com preguntar-li a un xiquet: a qui vols més, a papà o a mamà? No és just, ni seria seriosa i real la resposta. Són dos mitjans de comunica-ció, però no tenen res a veure l’un amb l’altre. Em sap greu ser salomònic però he gau-dit molt en televisió (davant i darrere de les càmeres) i el mateix en ràdio (davant i dar-rere dels micròfons) i en amb-dós casos crec que he fet molt bon treball. Cosa que m’enor-gulleix molt.

Quines característiques i ha-bilitats ha de tindre una perso-na dedicada al món de la infor-mació i els mitjans públics?

Et donaré adjectius ne-cessaris: curiositat, cultura, inquietud, minuciositat, im-parcialitat, empatia, netedat, responsabilitat, puntualitat, ordre, amor per la professió.

I molta paciència.No obstant, tu et defineixes

en l’àmbit personal com a tí-mid, no està renyit amb la teua professió i ser un comunicador? Pareix una difícil combinació poder separar ambdues facetes.

Molts dels professionals que ens dediquem als mitjans de comunicació i que en bona part, si no tota, hem estat enfront de les càmeres, som grans tímids… o si no tímids: sí zelosos de la nostra intimi-tat. Retrets o… prudents. Eixa és la paraula! Prudents a l’ho-ra de mostrar-nos socialment tal com som, ja que la gent té una imatge nostra que mai, re-petisc: mai és l’encertada. La gent coneix el nostre “jo” pro-fessional, quan haurien de co-néixer el nostre “jo” personal, que és realment el que som, sense més.

Quan he estat treballant, amb càmeres davant, o en un

teatre, o en un acte en una plaça de bous davant de mi-lers de persones… he sigut (i sóc) la persona més pròxima, resolutiva i social del món. És el meu treball i crec que sóc bo en això.

Però apaga els focus, lle-va’m el maquillatge, aparta les càmeres i lleva’m el vestit i la corbata… i el josé ángel que queda serà el josé ángel tímid que ha sigut tota la vida i que mai deixarà de ser-ho. No sé si m’he explicat bé.

Veiem que eres una persona que es cuida, sempre impeca-ble, amb una imatge impol·luta forma part del teu estil de vida?

La televisió és una dona molt ingrata i es cansa de se-guida de la falta de joventut.

En el meu cas, establisc un triple percentatge per a justi-ficar que el meu estil de vida es base en bona part a tindre un bon aspecte interior i exterior:

Per salut (raó principal), per treball (perquè és neces-sari. Raó secundària), perquè sóc presumit (i qui diga que

no ho és, menteix).Llavors, un presentador o

persona que treballa en els mitjans, com la televisió és ne-cessari sentir-se bé i cuidar els seus hàbits de vida?

Totalment d’acord. Però no sols per al meu treball, sinó per a qualsevol altre.

Vas ser guardonat amb el Premi Imatge, atorgat per l’As-sociació d’Empresaris d’Insti-tut de Bellesa i Esteticistes de València, per la teua elegància, professionalitat i estil. Conta un poc eixos secrets de bellesa.

Vos decebré, però només tinc dos paraules: alimentació i esport.

No em pose més cremes que les necessàries per la meua edat (43). Un gel netejador per a la cara, un altre de diferent per al cos. Xampú especial per a cabells canosos i una crema hidratant per a pells madures.

La resta és senzill: menjar sa. I punt. I fer esport. El que acon-seguim en l’exterior és fruit d’un bon treball interior. Men-jar bé, fer esport, hidratar-se.

43AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

Sabem que entre una d’eixes aficions, avui molt de moda, és córrer o el que s’anomena actu-alment per les masses running, sobretot t’encanta pel riu de la ciutat de València. Té temps una persona tan ocupada i amb l’agenda farcida d’activi-tats dedicar un temps als seus hobbys, família, amistats…?

Bo, ara per circumstàncies laborals visc a alacant i tinc l’enorme sort de poder cór-rer al costat del mar, per la zona del port i de la platja del postiguet. Abans, quan vivia a valència, corria, en efecte, pel riu. Entrene tots els dies possibles: mínim tres dies a la setmana. I faig 10 km diaris, menys impossible perquè em fa la sensació d’haver corre-gut poc. Sóc molt animal en eixe sentit, ho sé.

I clar que tinc temps per als amics, la família i els hobbys. Bo: córrer ja és un hobby im-portant per a mi.

Podem entendre l’amor per la festa de les Falles com una de les teues aficions o ha sigut el tre-ball el que ha fet aquesta tasca?

Jo vaig arribar al treball en mitjans de comunicació per culpa/gràcies a la festa de fo-gueres i les falles. La festa del foc té gran importància en la meua vida i he tingut, i tinc, la sort de viure-la molt més de prop gràcies al meu treball.

Parle’ns de les Falles, la seua visió de la festa i la seua mane-ra d’entendre-la.

Les falles és una festa molt gran. Enorme. S’ha transfor-mat en un cavall a vegades desbocat al qual cal subjectar les regnes perquè no es desvie per camins que l’allunyen del que realment importa: tradi-ció, cultura, música, llengua, indumentària, gastronomia i, per damunt de tot, el monu-ment. Sóc prou tradicionalis-ta en els aspectes festius.

Com a part involucrada en ella, quins són els actes, activitats més atractives per a vosté des del punt de vista com a faller i des del punt de vista periodístic?

Com a fester (permeteu-me que afegisca a “faller” també “foguerer” dins del terme fes-

ter), m’agraden els moments previs a la festa: les jornades de la plantà, la rebotiga de la festa, els preparatius, el que el ciutadà de peu no veu i no coneix perquè eixos moments únicament ens corresponen a nosaltres els festers.

Com a mitjà de comunica-ció gaudisc com un xiquet en les retransmissions, tant em fa el que duren. Hores i hores d’ofrena, hores i hores de cre-mà… jo encantat de poder es-tar ací. Per a quan un canal 24 hores només falles i fogueres?

La idea central d’aquest lli-bret és la influència dels mit-jans de comunicació en el món faller. Quina seria la seua valo-ració respecte d’això?

La resposta la teniu ara ma-teix amb l’absència d’un mitjà de comunicació vital per als valencians. No és que influïm, que va. Un mitjà de comunica-ció “no influeix sobre”… sinó que “influeix amb”. Que no és el mateix. Amb el món de les falles els mitjans de comuni-cació llançàvem al món la nos-tra cultura, promocionàvem a tots els nivells la nostra comu-nitat (en aquest cas parlem de festes tradicionals). Tots eixíem beneficiats. A partir del tancament de la televisió de tots els valencians… on s’informa un ciutadà fester sobre la seua cultura, sobre les celebracions de qualsevol racó de la nostra comunitat? En la sexta? En tele cinco? En les tristes desconnexions ter-ritorials de tve que no són ni seran mai suficients?

Crec que està clar.Hi ha la reciprocitat entre

ambdues parts, és a dir, és ne-cessària l’ajuda d’una a l’altra i viceversa?

Les falles han de treballar per elles mateixes, per la festa i posar a la nostra disposició el seu treball, perquè nosal-tres, els mitjans, les donem a conéixer. Les falles han de tindre el suport responsable de les institucions, i les insti-tucions han de potenciar al seu torn que els mitjans de co-municació que d’elles depenen difonguen de la millor manera

el treball dels fallers, dels fo-guerers, o de qualsevol altre col·lectiu fester.

S’està lluitant perquè les Falles siguen declarades Patri-moni Cultural Immaterial de la Humanitat. Considera que les Falles tenen una visió externa mereixedora o hauríem de tre-ballar més a fer arribar la festa fora de les nostres fronteres?

Les falles es mereixen eixa distinció fa molt de temps. Aconseguir-ho ha sigut cos-tós en el temps però necessari i just. Açò és una carrera de fons. Com quan un restaurant aconsegueix una estrela. Una vegada que te la donen… cal mantindre-la. Eixe és el tre-ball del col·lectiu de la festa. Un treball que jo destinaria en dos direccions: conquistar el col·lectiu social crític amb la festa i treballar per la tra-dició i la recuperació del nos-tre patrimoni cultural/fester. Els playback estan molt bé, però personalment preferisc engrandir la festa destinant energia, temps i pressupost a la cultura valenciana o a la indumentària.

Vosté és col·laborador de la festa, part activa d’ella. Són molts els treballs realitzats per a això? Cada vegada és més gran la demanda de figures re-llevants en aquestes activitats i per què eixa demanda?

He sigut presentador d’exaltacions de belleses i de falleres, guionista d’aquestes, director. He presentat elecci-ons de la bellesa del foc. He sigut mantenidor de falleres i de bellees. Pregoner de fes-tes de pobles i de ciutats. He sigut jurat de la cort d’honor de la fallera major de valèn-cia. Jurat de monuments fo-guerers, jurat de monuments fallers, jurat de paelles, jurat de carrers adornats. Jurat de misses, de reines de les fes-tes… i em deixe molts altres “treballs i honors” que he tin-gut la fortuna de realitzar al llarg de la meua trajectòria vital i professional.

Per què et criden? Supose i espere que perquè els caus bé, perquè se’t considera una

persona important, perquè es fien del teu criteri… i perquè el pes del teu treball fa que la teua presència en eixe acte siga important. Això és molt bonic però et confereix molta responsabilitat.

Parle amb coneixement de causa, ja que tots els saguntins vam poder gaudir de vosté com el mantenidor en l’exaltació de les falleres majors de la Federa-ció Junta Fallera de Sagunt el passat mes de setembre. Com es va sentir i què comporta aquest tipus de compromisos?

Vaig gaudir moltíssim des del minut zero quan em van cridar per telèfon i em van sol-licitar com a mantenidor. Ada i maria són un encant i subscric paraula per paraula ara mateix tot el que vaig dir d’elles en aquell discurs. Va ser un cap de setmana inoblidable.

Vist que és una de les jun-tes més importants de la nos-tra Comunitat, va comportar aquesta experiència un nivell d’exigència? Perquè com bé sap hi ha hagut mantenidors de cert estatus com Félix Cres-po, Máxim Huerta, Palmira Be-najas…, entre altres.

Cada discurs que escric, siga per a on siga, el componc amb la mateixa il·lusió, aten-ció i respecte. Tant em fa que m’escolten milers de perso-nes o només unes desenes. El compromís és el mateix, l’ho-nor és el mateix i el “sabor de boca” que estic obligat a dei-xar en tot moment ha de ser excel·lent.

Sempre s’ha dit que al man-tenidor el que més li imposa de tal acte és l’escenari en què es realitza aquest. Què va sentir en recordar aquell moment?

Al matí vaig tindre l’opor-tunitat de visitar el teatre (no hi havia estat mai) i ja al matí vaig rebre eixe impacte atronador de milers i milers d’anys als meus peus i davant meu. Va ser màgic. A la nit, quan em va arribar el torn de verbalitzar el meu discurs vaig gaudir més de la proxi-mitat de vosaltres, els fallers. Vaig preferir deixar el mo-ment de l’impacte per estar al

teatre a la meua visita íntima del matí. Diguem-ne que el vaig gaudir per partida doble.

Les falleres majors de la Fe-deració Junta Fallera de Sa-gunt, Ada Fraj i María Moli-ner, recorden la seua persona i només tenen afalacs cap a Ponsoda. Parle’ns d’elles, algu-na anècdota que recorde de les trobades i, fins i tot, del dia gran que van viure junts.

Les dos són molt falleres, molt pròximes, molt d’estar per casa però sense excés. Coneixen la festa des de dins, l’han treballat i la viuen molt intensament. Què més es pot demanar? A mi em va cridar molt l’atenció la serenitat i ma-duresa d’ada i la disposició fa-llera de maria: una xica de ca-sal, que és el que a mi m’agrada.

Per a acabar amb l’entrevista, simplement preguntar-li si el podrem veure pel nostre muni-cipi en les festes de sant Josep? Almenys, des de la comissió de La Vila queda invitat al seu ca-sal i poder viure les nostres fa-lles, estarem encantats de gau-dir amb la seua presència.

Arreplegue el guant, enca-ra que és molt complicat, ja que en falles el més probable és que em trobe treballant, però tant de bo trobe l’espai de temps adequat per a acos-tar-me al camp de morvedre i gaudir de les seues festes amb vosaltres.

Acabada l’entrevista, em sent satisfet i orgullós del resultat. Amb l’obligació i el deure d’afir-mar que José Ángel Ponsoda és un professional, dels peus al cap. Amant de la seua pro-fessió, perquè tractar amb ell deixa demostrada que es mou com peix en l’aigua en tots els mitjans, en tots els ambients, i s’adapta a l’entorn que l’envolta.

Em quede amb una frase que assenyala el periodista en el “quadern” del seu web i que tots hauríem d’aplicar en el nostre dia a dia, i això m’he permés jo amb aquest llibret: “Quan tot el món pensa que les coses estan difícils i en la meua contra, més em reafirme en el meu esforç per continuar avant i intentar-ho”.

45AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

ANA CUESTA La Sexta

«Tres minuts i et donem pas». Mentre el realitzador em dona-va les indicacions per l’orellera, al meu voltant, els fallers de la comissió russafenya de Cuba-Literato Azorín festejaven el segon premi de la Secció Espe-cial, el més important que mai havien aconseguit… Cridaven, botaven, brindaven, els únics impassibles semblaven ser els ninots de Pere Baenas que s’al-çaven darrere de nosaltres. De nou em trobava amb el micro a la mà, esta volta no era per a parlar d’inundacions, accidents o visites il·lustres a València. Havia de traslladar la il·lusió i l’emoció encara incrèdula d’un grup de fallers a tot aquell que estava mirant en eixe moment la televisió, Canal 9. Tan fàcil o tan difícil (i potser parle des de la passió que tinc per la meua professió i el camp en el qual treballe), però cap mitjà és ca-paç de transmetre tantes sen-sacions com la televisió.

Tot i que en el món periodís-tic la televisió no passa pel seu millor moment (és una opinió

personal), i que l’espectacle de vegades esborralla la funció de la televisió, reivindique la seua necessitat com a eina informa-tiva, per tal d’acostar-nos allò que passa fora de casa. Ens ha de contar allò que ens inte-ressa sentir, i també allò que no. Ens ha de posar la realitat davant del nostre nas perquè nosaltres en puguem extraure una conclusió. Saber què està passant, quan, on, com i per què. I el que potser és el més complicat, travessar la panta-lla per a fer arribar a l’especta-dor allò que tu estàs sentint al lloc de la notícia, les emocions.

Aquell dia estiguérem hores junt als afortunats fallers, fent connexions per a l’informatiu, per al 24 hores... RTVV feia de manera impecable les retrans-missions falleres (també tenia els mitjans). El desplegament en el lliurament de premis de la Secció Especial, l’elecció de les falleres majors de València, l’Ofrena… era faraònic. Recor-de que es preparaven durant setmanes perquè no fallara res i per a arribar a tots els racons possibles. Era també un servi-ci púbic, ja que les Falles són

la nostra festa, Festa d’Interés Turístic Internacional, i com a mitjà de comunicació públic, pagat per tots, era una obliga-ció donar-hi difusió. El mateix passava amb les Fogueres i les Gaiates, tot i que alguns es quei-xaven que les Falles rebien més atenció. Però allà hi eren les cà-meres de Canal 9 per a acostar qualsevol festa valenciana.

El 15 de març de 2012 va ser el meu últim dia a Canal 9. Radiotelevisió Valenciana ja agonitzava i, després de qua-tre anys a la casa, el meu con-tracte ja no es podia allargar més. Canal 9 encara va viure uns quants mesos més, durant els quals, tot i les dificultats i la tisorada a l’equip humà, va continuar fent arribar la festa fallera a l’espectador. Quan la veu de Canal 9 es va apagar (ara fa més d’un any) indubtable-ment vaig pensar en la nostra festa. La falta d’una televisió amb les característiques de la pública potser enviava a negre també part de la difusió de la festa. Afortunadament no va ser així, les televisions privades amb què compta actualment la ciutat de València han sabut aprofitar eixe buit. Però no ens oblidem, són això, privades, és a dir, empreses on allò que mana són els números, les audiènci-es i com estes poden ajudar a guanyar publicitat. La festa fa-llera ven, arrossega molta gent, espectadors, i per això estos canals aposten per ella. Potser no és la definició més romànti-ca però sí la més sincera. Si les falles no interessaren, no tin-drien quota de pantalla ni espai als mitjans de comunicació. Per molt nostra que siga la festa.

Es tracta d’una relació bidi-reccional, no ens enganyem. També a les falles els interessa

tindre este tipus de difusió, do-nar-se a conéixer. Ja siga entre les mateixes comissions (totes volen que la seua setmana cul-tural o presentació isca a la tele, i si pot ser que no isca la de la competència) o a nivell general.

Els que sentim i volem esta festa acostumem a dir ben alt que és la millor festa del món, coneguda a nivell internacional i que no hi ha ningú que no sà-pia què són les falles. Potser te-nim raó, però malauradament, quan passem Utiel (em ve al cap este poble perquè es l’últim que trobe a l’A3 abans d’abandonar la València) es coneix poc de la festa. Que hi ha uns monu-ments colorits que es planten i després (incomprensiblement per a alguns) es cremen, que hi ha masclets pertot arreu i que pots beure i ballar fins a altes hores de la matinada. Potser la «caixa tonta» ajudaria perquè es coneguera més i millor la festa fora del nostre territori. Eixe vessant emocional de què parlava, sentia amb la televisió pública dels valencians, poder traslladar-la a tot el país i fins i tot fora de les nostres fronteres. Tasca difícil, per no parlar d’im-possible. La televisió és poten-cialment superficial, i tampoc està ara per a moltes festes.

Actualment treballe en un informatiu nacional, a Madrid, i els ingredients amb els quals fabrique notícies ara són ben diferents: política, economia, corrupció, Rajoy, corrupció, Artur Mas, Bankia, corrupció... Ja se sap, el dia a dia. Tal com estan les coses, és difícil colar alguna notícia festiva i moltes vegades ni tan sols cultural. No són bons temps per a la festa als informatius, almenys ara per ara. I no parle només de la nostra, sinó de totes les de la ge-

ografia espanyola. Els informa-tius es troben col·lapsats amb els Gürtel, les black, el Nóos, els Pujol, etc., i sembla que no hi ha espai per a res més. Un detall: recorde que fa un parell d’anys, quan s’acostava la setmana gran, les falles van tindre un lloc a l’informatiu. La notícia que van voler donar els editors era que, sospitosament, havien desaparegut les tisores que por-tava el ninot de Rita Barberà i representaven les retallades aplicades per l’Ajuntament de València. Així és, la polèmica. Trist com a valenciana i fallera, assumit i fins i tot comprés com a periodista. Hi ha qui dirà que sí que es veuen els Sanfermines a les teles nacionals, però jo els recomanaria que reflexionaren si el que de veritat interessa als senyors de la tele és la tradició o el risc, l’adrenalina i la proba-bilitat d’accident que comporta cada encierro. Jo no vull això de la festa fallera.

En la pràctica, allò realment important per a la festa és que tinga el seu espai als mitjans de casa. Que els espectadors va-lencians, fallers o no, puguen tindre accés a esta informa-ció, perquè realment té un pes considerable al nostre territori. Amb la desaparició de la televi-sió pública, les televisions pri-vades ho estan comprovant: les falles són una programació que arrossega espectadors tot l’any. Tindre un espai en la graella és qüestió de saber fer les coses.

Per cert, un estudi recent diu que ens passem 244 minuts al dia davant el televisor. 244 mi-nuts! Fins i tot jo que treballe en l’ofici m’espante. El seu po-der sobre el nostre temps és in-qüestionable. Qüestionem-nos, doncs, quin poder podem tin-dre nosaltres sobre ella.

la tele-emocio

TELEVISIO


PASSATEMPSAJUDA VICENT I CARME A ARRIBAR A L’OFRENA

CREUADES

SEGUEIX ELS PUNTS IDESCOBRIRAS EL DIBUIX

CRIPTOGRAMA

4 LLETRES CAPAJOIA

5 LLETRES FALDAADRESMONYO

BRUSAFAIXACÒFIAMANTA

6 LLETRES MITGESCANCAN

PINTESJUPETÍENAGOS

7 LLETRES POLOLOSENAGÜESMOCADOR

8 LLETRES CORPINYOCALÇOTET

9 LLETRES DAVANTALL

10 LLETRES MANTELLINASARAGÜELLSLLIGACAMES

12 LLETRES ESPARDENYES

A B C C D E F G H I J K L M

X X 4 8 X 3 X

N O P Q E S T U V W X Y Z -X 9 15 X X X X X

47AC FALLA LA VILA

SAGUNT 2015

AGENDA

A partir de l’1 de Març, tots els dies a les 14:00h a la Plaça de l’Ajuntament de València hi haurà una mascletà.

1 de Març

11:00 Concurs del Cant de l’Estoreta, Plaça del Carmen

17:00 Cavalcada del Ninot, eixida de la Glorieta amb direcció Carrer de la Pau

14 de Març

18:00 Proclamació del Ninot Indultat Infantil 2015

15 de Març

18:00 Proclamació del Ninot Indultat 2015

16 de Març

08:00 Plantà16:30 Lliurament de premis a les Falles Infantils de les diferents seccions01:00 Castell de focs d’artifici, Passeig de l’Albereda

17 de Març

09:30 Lliurament de premis a les Falles Majors de les diferents seccions15:30 Ofrena de Flors a la Verge dels Desamparats01:00 Castell de focs d’artifici, Passeig de l’Albereda

18 de Març

11:00 homenatge al poesta Maximiliano Thous, al seu monument del Carrer Sagunt12:00 Homenatge al mestre Serrano, al seu monument al carrer Av. Regne de València15:30 Ofrena de Flors a la Verge dels Desamparats01:30 Nit del Foc, Passeig de l’Albereda

19 de Març

11:00 Ofrena de Flors al Patriarca, Pont de Sant Josep12:00 Misa en honor al Patriarca, Catedral de València19:00 Cavalcada del Foc, eixida del Carrer Ruzafa22:00 Cremà de les Falles Infantils22:30 Cremà de la Falla Infantil guanyadora del primer premi de la Secció Especial23:00 Cremà de la Falla Infantil de la Plaça de l’Ajuntament00:00 Cremà de totes les falles de València00:30 Cremà de la Falla Major guanyadora del primer premi de la Secció Especial01:00 Focs d’Artifici a la Plaça de l’Ajuntament i Cremà de la Falla de l’Ajuntament

2 de Març

20:00 Exposició del Ninot, Mercat de Sagunt

7 de Març

08:30 Convivència G6, Sagunt

14 de Març

08:00 Plantà

15 de Març

09:00 Visita del Jurat de Falles17:00 Visita de Pleitesia, Faura i Gilet

16 de Març

18:00 Entrega de Premis, Ajuntament de Sagunt18:30 Visita de Pleitesia, Sagunt

17 de Març

17:00 Visita de Pleitesia, Port de Sagunt

18 de Març

18:00 Ofrena de Flors, Sagunt

19 de Març

11:00 Ofrena de Flors, Port de Sagunt22:00 Cremà de tots els Monuments Infantils00:00 Cremà de tots els Monuments Majors

La Vila 2015

Documents

Transcript of La Vila 2015