1. La història de Jesús de Natzaret

Sandra Fernández Eva Ruiz

1.1 Dades sobre la seva vida

1- Jesús va néixer 2- Difícil de situar la ubicació

geogràfica del seu naixement. Podria haver nascut en:

*Natzaret (Poble petit de Gal·lilea) *Betlem (ciutat important de

Jerusalem) Ara tots sabem quant naixem,

abans no.

1.1 Dades sobre la seva vida

3- Se sap que va conviure amb Herodes, per tant, com a tard hauria d’haver nascut al 4 aC.

4- Se celebra el seu naixement al 25 de Desembre per solapar la festa pagana del solstici d’hivern, ja que l’església en el seu moment volia augmentar la seva influència.

5- Neix en circumstàncies estranyes. En 2 dels 4 evangelistes es parlarà d’un naixement d’una mare verge (en els altres no diuen res). Alguns textos jueus antics parlen d’un naixement fruit d’una relació extramatrimonial. Es creu que tenien diversos germans (d’això es parla al final de l’evangeli), tothom tenia germans i els jueus ho consideraven com una vendició de Déu, tenien molts fill perquè esperaven a un messies (més fills= abans arriba el messies).

6- No se sap res sobre els seus primers 25 anys de vida. Es creu que es dedicà a l¡ofici del seu pare (fuster). Es creu que va aprendre a llegir i escriure a la sinagoga.

7- En un moment determinat (entre 20-30 anys) deixà casa seva i s’anà a viure al costat del profeta Joan Baptista (en la tradició religiosa es creu que eren cosins) i es tornà el seu deixeble. S¡en va a viure a prop del riu Jordà.

1.1 Dades sobre la seva vida

1.1 Dades sobre la seva vida

8- Joan Baptista era un profeta: Una persona que parla en nom de Déu el qual cridava a la igualtat social. Quan deia aplaneu el camí es referia a que la ira de Déu està a prop.

9- No se sap quan i perquè Jesús es separa de Joan Baptista, amb alguns dels seus deixebles que ara el seguien a ell.

10- Joan acabà empresonat i executat pel rei Heròdes.

Mateu 3, 1-12 Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea dient:--Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:

És la veu d'un que crida en el desert:

Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.

Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:

Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? 8 Doneu els fruits que demana la conversió, 9 i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres. 10 Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 11 Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. 12 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era; entrarà el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.

1.2 El missatge de Jesús: El regne de Déu Jesús es separà de Joan i començà a anar per

pobles predicant el seu missatge: El regne de Déu es a prop. Amb això no es referia a palaus ni reis, sino que parlava d’un lloc on domini allò que és Déu (amor, pau, comprensió...), i no fa cap descripció sobre el que significa ja que això està en la seva cultura.

Mateu 24, 34: Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït.

Mateu 21, 23-27:

Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren:

--Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?

 Jesús els replicà:

--Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això.  El baptisme de Joan, d'on venia: de Déu o dels homes?

Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?"  Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.»

Per això respongueren a Jesús:--No ho sabem.

Llavors els digué:--Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

1.2 El missatge de Jesús: El regne de Déu Ell no es creia el fill de Déu (ni com a messies ni com a l’escollit). Començà a parla de Déu com a un pare, i això molestà molt als jueus

ja que aquests ni l’anomenaven perquè el consideraven una cosa massa gran. Es referien a ell com Abba (que es pot traduir com pare i mare) cosa que converteix en tothom en germans, les conseqüències:

Convertir a tot en un bon món, tot el que hi ha és gratis i s’estima a tothom independentment del que fa.

1.2 El missatge de Jesús: El regne de Déu

Déu tindrà un amor predilecte pels marginats, pobres, nens, dones de l’època... Ho va dir de paraula i ho va demostrar en fets (els miracles no vol dir que passessin realment, sinó que donava atenció i amor).

A partir d’aquí comença a envoltar-se de persones de procedència variable (majoritàriament pobres, antics deixebles de Joan Baptista, pescadors, zalota, publica, Maria Magdalena...).

1.3 La vida publica Els evangelistes parlen de 12 deixebles, cosa que es pot

interpretar com:› Un símbol referint-se a les 12 tribus i així referir-se a tothom› Els 12 predilectes

3 evangelistes situen la seva vida pública en Gal·lilea l’altre el fa aparèixer a Betlem en festes simbòliques. Va estar uns 3 anys predicant.

Lluc 4,16-30

Jesús a la sinagoga de Natzaret

I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:

L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,perquè ell m'ha ungit.

M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor.

Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los:

--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar. Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:

--¿No és el fill de Josep, aquest? Ell els digué:

--Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble. I afegí:

--Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.

28 En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. 30 Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.

Any de Gràcia (Jubiler) posar el marcador a 0. És un reset de les deutes. Està en el Levític (antic testament).La missió de crear un món més just és tant urgent que està per damunt de la ètica col·lectiva del moment.

Mateu 12,1-8 En aquell temps, Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles

tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús:

--Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en dissabte.

Jesús els respongué:

--¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell: com va entrar al temple de Déu i va menjar els pans d'ofrena, que no podien menjar ni ell ni els qui l'acompanyaven, sinó únicament els sacerdots? ¿I no heu llegit en la Llei que els sacerdots en el temple violen el repòs del dissabte i no en són culpables? Doncs jo us dic que aquí hi ha alguna cosa més gran que el temple. Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis , no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa. Perquè el Fill de l'home és senyor del dissabte.

La justícia pesa més que la legalitat.

Marc 3,32: Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen:

--La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen.

Els jueus començaren a dir que Jesús parlava en nom del maligne (Belzebú).

1.4 La crisi

La seva predicció entrà en crisi (retratada en un capítol que apareix 6 cops en l’evangeli) perquè:

Creà inquietud entre els poderosos

Entre els seus seguidors començà a haver-hi gent que el volia convertir en el líder d’una revolta contra el poder establert (Roma i classes altes jueves).

Joan 6,15: Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l per fer-lo rei, i es retirà

altra vegada tot sol a la muntanya. A partir de l’assumpte del pans canvià de tàctica i sen va anar a

portar el seu missatge al nucli del poder a Jerusalem, en concret el temple de Jerusalem i ho fa coincidint la pasqua (la festa major dels jueus).

Joan 12,24: Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no

mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit.

FI