ACPCREDA Josep M Vila octubre 2009 27/10/2009

1

La veu dels infants sordsBases per a la intervenció logopèdicaBases per a la intervenció logopèdica

Josep M VilaEstudis de Logopèdia

FPCEE Blanquerna ‐ Universitat Ramon Llull

La veu és important en la comunicació

• Definició formàntica de les vocals

• Missatge en les intensitats i timbres

• Missatge en les corbes

• Identitat assignada

ACPCREDA Josep M Vila octubre 2009 27/10/2009

2

Com és la veu dels infants sords?

• Estudis que observen si hi ha diferències en la 

• Estudis que valoren subjectivament la qualitat 

freqüència: Boone (1977), Ryals i Larouche (1992), Kotby (1996), Hocevar‐Boltezar (2005)

• Estudis que comparen la veu amb implant o sense: 

j qde la veu: – Perrin (1999) la veu dels 

nens sords és menys agradable

– Ormezzano (2001): alteracions en el control de la freqüència i de la

Poissant (2006), Monini(1997), Higgins (2003), Hamazavi (2000), Hocevar‐Boltezar (2006)

la freqüència i de la intensitat

En resum ....• La freqüència de la veu presenta oscil∙lacions no

controlades, amb tendència a associar els canvis defreqüència amb l’augment de la constricciófreqüència amb l augment de la constricciófaringolaríngia

• Intensitat mal regulada• Tendència a temps de fonació curts amb pèrdua

d’intensitat progressiva i augment de la constricció

• Veus pobres d’harmònicsp• Timbre contret, amb dominància d’harmònics aguts o, a

vegades, molt enfosquides, amb molta ressonància greu.

• Molt sovint es presenta una veu nasal, amb rinolàliaoberta o tancada.

ACPCREDA Josep M Vila octubre 2009 27/10/2009

3

Discreta crítica als estudis

• Les coses canvien molt amb el temps–Detecció i inici de la intervenció molt precoces;p–Millores tecnològiques importants en les pròtesisauditives;–Avenços en la intervenció logopèdica.

•No sempre s’han tingut en compte variables com:–L’edat auditiva;–El grau de pèrdua auditiva;–El tipus de pròtesis emprada;–El guany protètic;–La no existència de patologia vocal associada.

Influència del tipus de pròtesis

• Estudi realitzat per GRAUVELL Blanquerma en l d b l l b ió d l CREDAels darrers anys amb col∙laboració dels CREDA

• 54 infants normoïents i 62 infants sords

Edat cronològica mitjana 7;4 anys

Tipus de pèrduaDAP 1 33DAP 2 18DAP 3 11

Mitjana d’edat de la protetització 1;10 anys

Tipus de pròtesiAnalògiques 20Digitals 15Implants 27

Llindar auditiu mitjà assolit amb la pròtesis 35,1 dB

ACPCREDA Josep M Vila octubre 2009 27/10/2009

4

Resultats de l’estudiEdat

Auditiva Llindar F0 Jitter Shimmer

Oïents

N= 54

Mitjana -- -- 261 Hz 1,153% 0,361dB

DT -- -- 29 Hz 0.653% 0,134dB

Analògica DAP1: 13DAP2: 7

Mitjana 60,6 m 40,9 dB 323 Hz 1,999% 0,687dB

N= 20 DT 22,87 m 6,56 dB 40 Hz 0,583% 0,320dB

Digital

N= 15

DAP1: 13DAP2: 2

Mitjana 66,2 m 29.9dB 265 Hz 1,009% 0,486dB

DT 28,12 m 7,96 dB 36 Hz 0,377% 0,214dB

Implant

N= 27

DAP1: 7DAP2: 11DAP3: 9

Mitjana 68 m 33,7dB 287 Hz 1,344% 0.526dB

DT 27,5 m 4,92 dB 46 Hz 0,771% 0,230dB

2,00%

2,50%

250

300

350

0,00%

0,50%

1,00%

1,50%

0

50

100

150

200

250

Oïents Analògica Digital Implant

Tipus de pròtesi

F0

Jitter

Perquè és així la veu dels infants sords? 1

• Manca de percepció dels matisos tímbricsM d t l diti i d’ d t ió d l• Manca de control auditiu  i d’adaptació de les habilitats neuromusculars implicades en la fonació– Inestabilitat del flux d’aire fonatori– Deficient control de la pressió subglòtica que implica un augment de l’esforç muscularimplica un augment de l’esforç muscular

– Associació d’esforç muscular amb canvis de freqüència i intensitat;

ACPCREDA Josep M Vila octubre 2009 27/10/2009

5

Perquè és així la veu dels infants sords? 2

• Nasalitat per la permanència de la sensació vibratòria en el vel i en les foses;

• L’accés a la consciència de l’acte fonatori es fa per referents tàctils sobre la laringe  que generen una atenció centrada en la zona perilaríngia i es tradueix en constricció, twang i ascens la laringe;

• Pèrdua d’impedància de retorn a la laringe per la• Pèrdua d impedància de retorn a la laringe per la hiperarticulació per facilitar la lectura labial;

• El treball dels logopedes pot generar molta tensió en la articulació; 

Perquè és així la veu dels infants sords? 3

• Aprendre a parlar és un repte viscut ambpenalitats, amb tensió corporal;

• Gest avançat per acostar‐se a l’interlocutor;

• Comunicació amb molta tensió per si sócentès o no.

ACPCREDA Josep M Vila octubre 2009 27/10/2009

6

Conseqüències comunicatives

• Les dificultats per regular els canvis de freqüència altera les intencionalitats del missatge ( ó)(entonació);

• Les dificultats per regular la intensitat els fa parlar o molt fluix o molt fort quan el so de l’entorn es modifica ràpidament;

• La nasalitat és entesa com a nivell intel∙lectual• La nasalitat és entesa com a nivell intel lectual baix o persona despistada;

• La constricció reflexa una emoció d’enuig o de dificultat en comunicar.

La nostra experiència d’intervenció logopèdica...

• ACAPPS: – Programa pilot de millora de la veu en adults sords 

• CREDA BCN i Comarques IV:S t l iè i d ill d l– Suport a les experiències de millora de la veu en infants

ACPCREDA Josep M Vila octubre 2009 27/10/2009

7

Protocol 1

• Treball postural i respiratori– Cos disponible i alineació del clatell

G b t i t l d l t i ió tib l– Generar obertures i control de la constricció vestibular

– Permetre l’accés a vibracions corporals

• Accés a zones de consciència vibratòria– Obertura de tòrax

– Sons m, n, z, v, ...

• Mobilitat i control del vel del paladar– Vocalitzacions contrastades

– Control de la nasalitat per pinçament del nas

• Modificació i control de la freqüència fonamental d’emissió• Modificació i control de la freqüència fonamental d emissió– Tobogans, feed back del terapeuta

• Modificació i control de la intensitat d’emissió– Identificar per informacions contextuals el nivell sonor de l’entorn i adaptar l’emissió de la intensitat

– Identificar tres nivells d’intensitat vocal per referents d’esforç corporal (modelitzar tres nivells d’intensitat)

– Imatge del regulador de llum

Protocol 2• Modificació i control dels temps d’emissió

• Recerca d’imatges mentals adaptades a l’experiència de la persona sorda• Recerca d imatges mentals adaptades a l experiència de la persona sorda– Exemples de la llum:

• Fo = color• dB = fosc o clar• H = Brillant o Mate• Textura = rugós o llis

• Control de l’atac vocal– Atacs sospirats

• Evitar l’hiperarticulació• Evitar l hiperarticulació– produir frases sense consonants i introduir‐les amb el mínim esforç.

• Modificació de la impedància de retorn per ús del material fonètic seleccionat

• Us de programes de visualització vocal

• Ús selectiu de la desconnexió de las pròtesis auditives

ACPCREDA Josep M Vila octubre 2009 27/10/2009

8

La veu és important en la comunicació

ReferènciesBoone, D. R. (1977). The voice and voice therapy (2d ed.). Englewood Cliffs, N.J.: Prentice‐Hall.Campisi P.; Low, A.; Papsin, B. (2005) Acoustic analysis of the Voice in Paediatric cochlear Implant recipients: a longitudinal study. Larymgoscope, 115, 1046‐1050.Higgins, M; McCleary, E; Carney, A y Schulte, L. (2003) Longitudinal changes in children’s speech and voice physiology after cochlear implantation, Ear Hear, feb., 24, 48‐70.Hocevar‐Boltezar, I., Vatovec, J., Gros, A., & Zargi, M. (2005). The influence of cochlear implantation on some voice parameters. International Journal of Pediatric Otorhinolaryngology, 69(12), 1635‐1640.Horga, D., & Liker, M. (2006). Voice and pronunciation of cochlear implant speakers. Clinical Linguistics & Phonetics, 20(2‐3), 211‐217.Giusti, M. G., Padovani, M., Behlau, M., & Granato, L. (2001). The voice of hearing impaired children. Brazilian Journal of Otorhinolaryngology, 67(1), 29‐35.Nguyen, L. H., Allegro, J., Low, A., Papsin, B., & Campisi, P. (2008). Effect of cochlear implantation on nasality in children. Ear, Nose, & Throat Journal, 87(3), 138.Poissant, S. F., Peters, K. A., & Robb, M. P. (2006). Acoustic and perceptual appraisal of speech production in pediatric cochlear implant users. International Journal of Pediatric Otorhinolaryngology, 70(7), 1195‐1203.Ryalls, J., & Larouche, A. (1992). Acoustic integrity of speech production in children with moderate and severe hearing impairment. Journal of Speech and Hearing Research, 35(1), 88‐95.Seifert, E. Oswald, M. Bruns, U. Vischer, M; Kompis, M. Haeusler, R. (2002) Changes of voice and articulation in children with cochlear implants. Int J Pediatr Otorhinolaryngol, 11, 66,115‐123. Uchanski, R. y Geers, A. (2003). Acoustic characteristics of the speech of young cochlear implant users: A comparison with normal‐hearingage‐mates. Ear and Hearing, 24, 90–105.Valero, J.;  Casanova, C.; Vila, J.Mª y Ejarque, J.  (2002) "Calidad vocal e inteligibilidad fonética del habla en escolares sordos profundos prelocutivos de entre 4 y 9 años educados en la modalidad oralista" Rev Logop Fon Audiolo XXII (1): 32 39prelocutivos de entre 4 y 9 años educados en la modalidad oralista . Rev Logop Fon Audiolo, XXII (1): 32‐39. Valero, J.;  Gou, J. y Casanova, C. (2006) Calidad Vocal en niños sordos. La influencia del tipo de audífono empleado. Rev de Logopedia, Foniatría y Audiología, 26, 2, 84‐90.Valero, J., Gou, J. y Rubio, I. (2008) La repercusión de los avances tecnológicos en audioprótesis sobre la educación auditiva del niño con sordera. En AAVV, Las adquisiciones del niño sordo: aspectos educativos y terapeúticos, 93‐98. Buenos Aires. Ed. Dunken.Van Lierde, K. M., Vinck, B. M., Baudonck, N., De Vel, E., & Dhooge, I. (2005). Comparison of the overall intelligibility, articulation, resonance, and voice characteristics between children using cochlear implants and those using bilateral hearing aids: A pilot study. International Journal of Audiology, 44(8), 452‐465.Vila, J. M. (2006) La mejora de la voz en los niños sordos. Congreso internacional sobre la sordera: comunicación y aprendizaje. Bellaterra, 30 marzo – 1 abril. Universitat Autónoma de Barcelona.Vila, J. M. (2007) Resultats d’un estudi per a la millorade la veu en persones sordes. Comunicar‐nos, 35, 6‐10.