CURS 2010 – 2011

LA VEU DEL COL·LEGI

ELS DE 6è ENS ACOMIADEM TOT REPASSANT EL NOSTRE PAS PER

L’ESCOLA

Des de petits, que no ens paràvem d’estirar els cabells i de barallar-nos,

fins ara, que ja som grans, hem viscut molts bons records. Nosaltres vam

ser els primers en fer enfadar la senyoreta Sandra i en fer-nos notar amb

l’olor dels bolquers. Llavors només érem “quatre gats.”

Amb la senyoreta Mª Jesús (ara jubilada) vam passar bons moments, tot i

que encara manteníem el vici de plorar sovint... Ens va ensenyar a enganxar

gomets i a anar al lavabo solets.

A P-3, com que la senyoreta Marta estava embarassada, teníem la senyoreta

Meritxell, una suplent. Vam fer contes amb titelles.

A P-4, la senyoreta Maria ens va donar un càrrec a cadascú. Llavors ens

barallàvem pels càrrecs (es veu que la qüestió era no deixar de barallar-

nos... )

Quan fèiem P-5, cuidàvem del Pol, el peix de la classe i la senyoreta Anna

ens el deixava prendre a casa cada cap de setmana. No tenim clar què

n’opinava el Pol de tot això... Quan era l’hora de jugar, les nenes sempre

jugàvem a perruqueres i els nens, a fer carreres amb els cotxes.

Vam començar a fer anglès amb la senyoreta Mireia i la senyoreta Enriqueta

ens va ensenyar a llegir.

A 1r, ens vam començar a posar el xandall i ens feia molta gràcia. També

vam plantar una fesolera, que se’ns va morir a tots, però ara ja ningú es va

posar a plorar (ho començàvem a tenir superat això dels plors, les baralles

no tant).

Fent 2n, vam guanyar molts premis amb la senyoreta Maria. Vam ser uns

guanyadors nats!

A 3r, a la senyoreta Mª Dolors la van operar i va venir la senyoreta Helena.

Ens ho vam passar tan bé amb ella que quan va marxar alguns ens vam posar

a plorar. Vaja, no ho teníem tan superat com ens pensàvem....

Vam fer les nostres primeres colònies! Quina il·lusió ens va fer! També vam

començar a escriure als fulls en lloc dels llibres. El primer dia ens vam

equivocar tots!

Amb el profe Ramon, a 4t, ens vam fer un fart d’estudiar les comarques i

cada dia ens visitava el fantasma de la classe, un fantasma que obria i

tancava la porta. Nosaltres ja ens entenem...

Fent 5è, la senyoreta Teresina estava embarassada i la nostra tutora va ser

la senyoreta Judit. Va venir la senyoreta Sussana, amb la qual ens ho vam

passar també molt bé i quan va marxar... Què havíem de fer? Doncs plorar

una altra vegada! També va marxar una nena i com que tots l’estimàvem tant

li vam fer una festa, amb música, patates, olives, begudes, etc...

A 6è ja som els més grans i hem fet moltes coses xules. Vam fer el

Halloween, el Carnaval, la festa de Santa Joaquima, les colònies, hem anat a

una jornada d’esports a Cambrils i també hem anat a PortAventura, on ens

ho vam passar molt bé. Aquest any la nostra classe també ha guanyat molts

premis. Hem guanyat un dibuix de la Fira, un dibuix de Sant Jordi, dos

premis individuals del Certamen Literari i un de grup.

I ara ens acomiadem i agraïm a tots els professors i pares i mares aquests

anys tant meravellosos, i a la senyoreta Marta, la senyoreta de 6è, perquè

ens ha ajudat molt i també hem rigut molt amb ella. Moltes gràcies per

aquests records de primària que no oblidarem mai. Hem necessitat uns

quants anys, però en aquesta escola ens han fet grans com a persones!!!

Gràcies per tot!!!

Alumnes de 2n de CS

SOM EXPLORADORS! Juguem a explorar: diaris, síndria, aigua, colors de la primavera... Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre molt.

ANEM AL MERCAT! Hi havia parades de tota mena: fruita, verdura, roba, plantes... Nosaltres vam comprar maduixes i ens les vam menjar al parc infantil.

FEM D’ACTORS I ACTRIUS! Vam anar a la Residència Jaume I a fer passar una bona estona als avis amb la nostra obra de teatre “El cargol i l’herba de poniol”

ANEM A LA GRANJA!

Per acabar el curs vam anar d’excursió

a la Granja-escola Bell-Lloc de Santa

Coloma de Queralt.

ARRIBA LA CASTANYERA! Els nens i nenes de P-5 vam anar a Vilanova de Prades a veure un bosc de castanyers. La castanyera ens esperava per celebrar la castanyada.

ESTUDIEM ELS CARGOLS! Durant aquest final de curs els alumnes de P-3 hem estat acompanyats per uns amics molt especials: els cargols. Els hem observat i estudiat amb molta atenció.

CONEIXEM AL GORG I

L’SPLUC!

Al llarg del curs els alumnes de P-4 hem

treballat amb moltes ganes per conèixer els

Gegants Neolítics del nostre poble.

CUIDEM LES MASCOTES! Les veterinàries ens van venir a explicar com havíem de cuidar les nostres mascotes.

CONDUÏM I FEM DE PEATONS Els alumnes de Primària vam poder gaudir d’un taller d’educació viària.

ANEM DE COLÒNIES Els dies 14 i 15 d’abril els alumnes de CM i CS vam anar de colònies a la granja escola “La Manreana” de Juneda.

ELS MOSSOS VÉNEN A L’ESCOLA Els mossos van venir a l’escola per fer-nos una xerrada sobre l’ús correcte d’internet.

ELS AVIS ENS EXPLIQUEN RECORDS DE LA SEVA VIDA Aquesta activitat es va dur a terme per valorar els avis com una font històrica oral.

FEM ELECCIONS A L’AULA Gràcies a aquest projecte hem conegut el funcionament democràtic de la societat.

RECOLLIM PLANTES I CONEIXEM LA NATURA A partir d’aquesta activitat hem après a distingir les fulles dels diferents arbres del nostre entorn.

ENS VISITA L’ORIOL VERGÉS Ens va visitar l’escriptor del llibre “L’avi d’Escòcia” que vam llegir durant el segon trimestre.

APRENEM A RECICLAR Aquest taller ens ha agradat perquè a partir d’un joc hem après molt sobre el reciclatge i també ens hem adonat que és importantíssim el treball en equip.

VISITEM EL MUSEU DE LES JOGUINES Els alumnes de 1r i 2n de CI vam visitar el Museu de les joguines a Verdú, i vam confeccionar la titella del logotip del museu.

LA CANTATA Els nens i nenes de CM vam participar, juntament amb altres escoles de la Conca, en la cantata Els Nas de Nap a Santa Coloma de Queralt.

TREBALLEM ELS DIFERENTS PAISATGES AMB PLASTILINA Els alumnes de 1r de CM hem confeccionat unes maquetes sobre els diferents paisatges que trobem a Catalunya: munta-nya, plana i costa.

“Juguem a explorar” és el nou projecte que duem a terme a la Llar d'infants. Tots els dijous ens reunim al pati els tres nivells del mateix cicle� nens lactants, nens de 1 a 2 anys i nens de 2 a 3 anys.

La finalitat d'aquest projecte és conèixer el nostre entorn a través de l'experimentació, la manipulació, l'observació, la degustació... de diferents elements que ens envolten.

P-3

SORTIDA DE FI DE CURS Aquest any i com a sortida de fi de curs els nens i nenes de P-3, juntament amb els de P-4 i P-5 vam anar a Copons per gaudir d´un dia de circ. Vam arribar a l´escola més contents que mai, carregats amb les motxilles que, a part dels entrepans anaven plenes d´il.lusió, nerviosisme i emoció. La senyoreta ens va penjar a cada nen el dibuix d´un pallasso amb el nostre nom, vam fer filera i.....cap a l´autobús!!. Escoltant cançons, xerrant i rient se´ns va fer el viatge molt curt i sense adonar-nos-en compte ja havíem arribat al CIRC!!!. En baixar de l´autobús vam esmorzar i tot seguit uns pallassos amb unes bicicletes molt originals ens van venir a buscar per començar el taller de circ. Vam poder ser malabaristes, equilibristes, acròbates i vestir-nos i pintar-nos com els pallassos. Ens sentíem els veritables protagonistes del circ!!.

Mireu!!!

Amb tanta activitat ens va venir la gana i tots volíem menjar-nos els entrepans que la nostra mare ens havia preparat. Després de dinar vam tornar a entrar a la carpa per a fer d´espectadors d´un divertit espectacle de circ. Era l´hora de marxar, ens vam despedir del pallasso i de la gent del circ i vam tornar a pujar a l´autobús de retorn a l´escola. Va ser un dia molt intens, perquè ens ho vam passar molt i molt bé i vam poder gaudir de ser artistes de circ per un dia!!!

ELS ALUMNES DE P-4 DESCOBRIM EL GORG I L’SPLUC

Aquest any els alumnes de P-4 hem elaborat un projecte que ens ha portat a descobrir els Gegants Neolítics del nostre poble i molts aspectes del folklore del nostre poble.

Els gegants són molt estimats per tots els nens i nenes del poble, i veure els gegants sempre és un motiu de festa, alegria i diversió, i precisament així és com hem

arrencat aquest projecte , amb molta alegria i diversió.

En començar a tocar aquest tema tots els infants van dir el què sabien dels gegants, però també van sorgir molts dubtes els quals no en sabíem la resposta, així que ens vam posar mans a la feina per trobar la informació que necessitàvem. La majoria de la informació la vam trobar per internet i amb l’ajuda dels pares i mares els nens i nenes van portar a la classe moltes fotografies dels gegants. Així vam poder crear a la classe el “racó dels gegants”.

De tota la informació que vam trobar, a algunes de les nostres preguntes hi vam trobar resposta, però a les altres era molt difícil... Necessitàvem que algú ens ajudés. Algú que conegués molt els gegants. Algú com... el seu creador!

Destriant la informació que teníem sobre els gegants vam descobrir que la idea original del projecte dels gegants neolítics era d’un espluguí, el Xavier Lozano, i el vam convidar a la nostra classe perquè ens expliqués moltes coses ja que teníem moltes preguntes per a fer-li.

I així va ser, el passat 17 de novembre el Xavier va venir a la nostra classe. Quina il·lusió ens va fer! Feia dies que preparàvem la seva visita. El Xavier va venir amb moltes ganes i ens va donar resposta a totes les preguntes que li teníem preparades. Va portar alguns dels elements dels gegants com el cistell de l’Spluc i la llança i el destraló del Gorg. Aquests elements dins la nostra classe es veien molt grans! Alguns de nosaltres ens vam posar el cistell de l’Spluc que gairebé era més gran que nosaltres! I vam poder manipular les eines que el Gorg utilitza per anar de cacera.

En acabar la sessió el Xavier ens va ensenyar com ballen els gegants i els nans de l’Espluga. Ens va ensenyar els passos i, amb la música, tots vam començar a ballar per la classe. Va ser un taller molt divertit!Des d’aquí volem donar les gràcies al Xavier ja que gràcies a ell ens hem convertit en uns grans petits coneixedors dels gegants neolítics i de la cultura que els envolta. Va ser molt amable i molt atent amb tots nosaltres i de la seva visita ens n’ha quedat un gran record!.

Els tallers del nostre projecte

El primer taller va tenir lloc el dijous 12 de maig quan vam rebre a l’escola la visita de tres membres de la Colla Gegantera de l’Espluga. Aquests geganters eren el Jordi Batet, el Josep Mª Moya i el José Luís Torre i van venir juntament amb el Gorg i l’Spluc. Els geganters ens van ensenyar com es posen sota dels gegants i com són per dins, i seguidament ens van ensenyar la dansa del Gorg i l’Spluc. Nosaltres vam aprendre els passos del ball i el que ens va agradar més va ser el moment de la caça del senglar. Va ser molt divertit! En acabar el taller, tots els nostres companys de l’escola van sortir al pati amb nosaltres i els gegants ens van tornar a deleitar a tots amb el seu ball.

L’altre taller va tenir lloc el dilluns 16 de maig, i aquí vam comptar amb la presència de la Joana Cervelló, compositora de la melodia de la Dansa dels Gegants Neolítics. La Joana va respondre a totes les nostres preguntes i va portar a l’escola la seva gralla, l’instrument amb el qual toca aquesta melodia, i ens va tocar en directe la melodia dels Gegants Neolítics, i moltes altres com les dels Gegants Antics, la dels Nanos... Alguns de nosaltres vam poder tocar la gralla i ens va ensenyar a tots a tocar el tambor, utilitzant les taules com si fossin tambors. Va ser un taller molt interessant.

Així hem arribat a la fi del nostre projecte sobre els Gegants Neolítics del nostre poble. I des d’aquí volem agrair a totes les persones que han vingut a l’escola a explicar-nos tot el què sabien sobre els gegants i transmetre’ns la seva il·lusió i els seus coneixements.

Ara som uns petits grans coneixedors dels nostres Gegants Neolítics. MOLTES GRÀCIES A TOTS!

Quants anys viuen els periquitos?

Per què no menja?

És normal que sigui tant nerviosa?

Quan passejo a la Puppy moltes vegades no vol caminar. Per què?

TALLER DE LES MASCOTES A P-5

Aquest últim trimestre els nens i nenes de P-5 han fet un taller de les mascotes sota el lema “Estimar-los és cuidar-los”. L’objectiu era que aprenguessin la responsabilitat en la cura de les mascotes que tenen a casa o a l’escola i que s’estimen tant però que no són joguines.

Hem comptat amb la col·laboració del Col·legi Oficials de Veterinaris de Tarragona, i amb la visita a l’escola d’una veterinària, la Maribel, i la seva ajudant, la Montse.

Els nens i nenes van portar les mascotes a l’escola. Abans ja havíem parlat molt de cada animal i de les cures que han de rebre però gràcies a la Maribel i a la Montse vam poder

saber molt més de com cuidar a les nostres mascotes.

Aquestes són algunes de les preguntes que vam fer a la Maribel i a la Montse:

Quan de temps dormen?

Com ho fan per nadar els peixos?

Què mengen els peixos ?

Com respiren les tortugues a sota l’aigua?

Quanta aigua hem de posar a la peixera? I s’ha de canviar sovint?

Poden sortir els hàmsters de la gàbia?

Com mou la cua de darrera?

És igual l’edat cronològica i la biològica dels gossos?

És veritat que caminen enrere?

Per què tenen banyes?

Quans anys viuen els conills?

Per què fan bombolles els peixos?

Què és el primer que es fa quan porten un animal malalt a la consulta?

Quina malaltia pot tenir la meva tortuga?

Per què es barallen les tortugues?

La sortida era el divendres dia 10, però ja feia dies que estàvem nerviosos.

Eren les 8 del matí i molts de nosaltres fèiem cara de cansats, tant que semblava que no haguéssim dormit però, la veritat és que era cert doncs amb els nervis de la sortida i preocupats per no fer tard, havíem dormit poc i malament.

Tots ja érem a l’escola a l’hora de marxar, bé la veritat és que tots no doncs hi va haver companys que es van posar malalt el dia abans i no van poder fer la sortida.

El viatge començava i també amb ell la pluja que ens va acompanyar durant tot el dia. Al cap d’una estona d’anar amb autocar, vam parar a esmorzar. Estava tot moll i no vam poder ni seure.

A l’arribar al museu ens vam dividir en dos grups. Mentre uns visitaven les diferents exposicions de, vehicles antics (cotxes, motos, avionetes, ...), exposicions sobre l’univers, sobre l’electricitat, els metalls, etc, que eren molt interessants, els altres visitaven la part del museu dedicada a allò que havia estat aquest edifici feia ja molts anys, una fàbrica tèxtil.

El més emocionant va ser que vam realitzar un viatge imaginari a través del temps i ens vam traslladar a l’any 1910, quan la fàbrica Amat, Jové i Aymerich era en plena producció.

Nosaltres representàvem els treballadors de la fàbrica. Les nenes portaven una faldilla llarga fins els peus i un mocador de cap que els tapava els cabells per evitar que es podessin enganxar amb les màquines i així no tenir accidents, i els nens portàvem un davantal (anàvem vestits més o menys com els treballadors de l’època).

Ens va rebre “l’amo de la fàbrica”, el senyor Ramon, i ens va informar de quin seria el nostre treball i de com ho havíem de fer. Tots vam quedar bocabadats de saber el quant cobraven, i més després de dir-nos que les dones, encara que treballessin molt, cobrarien la meitat dels homes, i els nens, que també hi treballaven, encara cobrarien menys. També ens va dir que si ens “posàvem malalts” i no podíem venir a treballar, deixaríem de cobrar els dies que faltéssim. Quin munt de màquines i quantes coses diferents que feien. Tot va ser molt i molt interessant.

L’hora de dinar va ser diferent a com ho havien planejat els profes, doncs plovia a bots i barrals i no vam poder sortir.

Gràcies al personal del museu, vam poder dinar i jugar una estona en una sala molt gran que ens van preparar. En acabar, de nou cap a l’autocar i cap a casa. Va ser molt interessant la visita i ens ho vam passar molt bé durant tot el dia i també cal dir que ens agradaria tornar amb els pares i així ensenyar-los tot això que us hem explicat.

2n de Cicle Mitjà

LA TROBADA PRESENCIAL A MONTSERRAT

Els alumnes de 1r de Cicle Superior de l’Escola Mare del Carme de l’Espluga

ens vam aixecar molt d’hora el dia 8 d’abril, per estar a punt per anar amb

autocar a Montserrat.

En arribar a l’estació del cremallera ens

esperaven el Josep i l’Arnau, els escolans

que ens van fer de guies per Montserrat.

Vam esmorzar amb presses, després vam

anar al museu i ens van explicar les

característiques d’un dels quadres pintat

per Joaquim Mir. A continuació vam visitar l’escolania. Ens van ensenyar les habitacions, les aules, la cafeteria,

el poliesportiu, la sala de jocs i el millor, la sala on miraven els partits de

Champions que juga el Barça. En visitar l’escolania vam participar en l’espai

gresca. Allà vam veure actuar altres escoles de Catalunya que també

participaven en el projecte i al cap d’una estona vam actuar i vam fer el ball

que havíem preparat amb la cançó “Like I love you”.

Ja va arribar l’hora de dinar i ho vam fer a la Plaça del davant de la

Basílica. Finalment vam entrar a la Basílica on

vam sentir cantar els escolans, vam escoltar

pregàries (cada escola n’havia preparat una i

l’Espluga va tractar el tema de les

catàstrofes naturals) i també vam cantar la

cançó del telemàtic, la cançó del projecte. A

les 16:00h aproximadament vam agafar el

cremallera i vam marxar direcció a l’Espluga

de Francolí.

VA SER UNA SORTIDA FANTÀSTICA!!

Pacte d’amor

Quan ets petit, et passes els anys desitjant ser gran. Quan ets gran,

desitges ser petit, i quan et fas més vellet, veus que mai has estat

conforme amb el que has tingut...

Els nens petits juguen a pares i a mares, es passen la infància desitjant

tenir un fillet, i el ‘’tenen’’ i somien amb casar-se amb un nen qualsevol de la

classe. Ja es veu, els petits tenen molta imaginació.

Quan et comences a fer una mica més gran, vora els 7 anys, no hi penses pas

en aquestes coses dels nens petits, però tot i això, continues pensant amb

qui et casaràs. En canvi quan ets un adolescent, inventes el més mínim detall

del teu futur fill, però, no en tens ni la mínima idea de qui serà el pare o

mare.

La vida de dos joves enamorats es fantàstica, fins que es casen i decideixen

casar-se i tenir fills, llavors, les seves vides canvien radicalment. Quan t’has

de casar, el dia abans, estàs nerviós com mai ho havies estat en la teva vida.

Quan ja t’has casat, comences a enfadar-te per qualsevol cosa, et surten

més arrugues i ja no ets lliure, però encara tot i així ets feliç.

Quan tens un fill, t’enfades encara més, les arrugues augmenten, et surten

cabells blancs, t’estresses pels fills, pateixes per ells, i completament,

estàs ‘’atrapat’’, els has d’estar cuidant, és clar, no els deixaràs per

qualsevol lloc, són els teus fills.

Quan penses que la cosa ja no pot anar pitjor... hi va!

Els teus fills es casen, i visca! A gastar diners, i no s’acaba aquí. El pitjor és

quan els teus fills tenen fills, llavors, ja et pots morir. Has de seguir tenint

paciència per no enfadar-te, t’arrugues com una pansa, se’t posen els cabells

més blancs, o encara pitjor, et tornes calb, i a sobre has de cuidar els teus

néts!

La casa s’omple de més joguines, es veu que no n’hi havia prou...

Però, rumiant, arribes a una conclusió, perquè al cap i a la fi, és un PACTE

D’AMOR.

Judit Delgado

2n CS

L’autoconfiança

A la gran ciutat de Barcelona hi vivia una nena preciosa que es deia Queralt. Era una nena alta, prima, rossa i d’ulls blaus, era semblant a una Barbie. A la Queralt li agradava molt jugar a bàsquet i jugava amb l’equip de l’escola. Però hi havia un problema, era una patosa jugant al bàsquet. Un dia, cansada que les seves companyes se’n riguessin d’ella, va anar a veure un científic molt important, el doctor Cervell.

- Bon dia Cervell!

- Doctor Cervell. Em dic doctor Cervell. Bon dia. Què hi fa una nena com tu en un lloc com aquest?

- Miri, vull que em fabriqui un invent...

- Quin invent?

- Vull que em faci unes vambes per ser la millor jugadora de bàsquet.

- Però hauries de ser la millor gràcies al teu esforç, no gràcies a unes vambes.

- Ja ho sé... Però és que porto 6 anys jugant a bàsquet, i cada any jugo pitjor. I ja n’estic farta que se’n riguin de mi! Així que, me les farà o no?

- Passa el dilluns.

- Moltes gràcies! Fins dilluns!

El dilluns...

“Espero que les tingui fetes, les vambes” pensava la Queralt mentre anava a casa del Doctor Cervell.

- Bon dia Cervell!

-Doctor Cervell. Em dic Doctor Cervell. Suposo que véns a buscar les vambes, oi?

- Sí! Que les té fetes?

- Sí, ja estan fetes. Mira, les tinc aquí. Quan les vulguis posar en marxa, toques aquest botó.

- Moltes gràcies! Ja ens veurem!

A partir d’aquell dia, la Queralt, va començar a jugar tan i tan bé, que va fer que el seu equip fos campió de Catalunya. Ningú s’ho creia. Jugava molt bé. Quan ja havia passat un any, la Queralt va anar a veure el Doctor Cervell.

- Bona tarda!

- Ei, hola Queralt! Com va?

- Em va genial. Cap companya ni ningú es riu de mi ara.

- I què véns a fer?

- Doncs passava per aquí, i volia fer-li una visita, i tornar-li a donar les gràcies per aquelles meravelloses vambes.

- Parlant de les vambes... Ara ja t’ho puc explicar.

- Explicar el què?

- Que aquelles bambes... són normals.

- Com que són normals?!

- No els vaig fer res perquè volia que agafessis confiança en tu mateixa i llavors començaries a jugar millor.

- De veritat? De veritat ho he aconseguit per mi mateixa?

- Sí. Jo no he fet res, ja t’ho he dit.

- Moltes gràcies Doctor Cervell! Gràcies a vostè he recuperat la confiança en mi mateixa. Li agraeixo de veritat.

Fi

Laura Hernández

2n CS

Escriu el nom dels diferents animals

d’aquests mots encreuats.

Elaborat per: Mar i Júlia (1r Cicle Superior)

w c i z s l i i

m o d z o v n b

e f k y r i i o

s h u ç l l e j

s p g ñ i l s a

i e x v n a t n

e ñ a o l f a r

d x a p v d p l

Elaborat per:Júlia i Blanca (2n Cicle Mitjà)

LA COMUNITAT EDUCATIVA

I L’AMPA US DESITGEM...