LA VERSIFICACIÓ

Concepte de vers

La paraula vers prové del vocable llatí versus que significa línia o línia d’escriptura. Per això, un vers és una unitat mètrica formada per un nombre determinat de síl.labes sotmeses a una rima que ocupen l’espai físic d’una línia en una composició poètica.

Característiques del còmput sil.làbic en català

El nombre de síl.labes només s’ha de comptar fins a la darrera síl.laba tònica del vers. Això suposa que:1r. Si el vers acaba en paraula aguda, el nombre de síl.labes és el mateix que apareix en el vers.

Ex: “Llarga tremolor de vent” = 7 2n. Si acaba en paraula plana, no es compta l’última síl.laba.

Ex: “Iris d’esfera” = 43r. Si acaba en paraula esdruíxola no es compten les dues últimes síl.labes.

Ex: “Quin pedestal per l’estàtua = 7

Característiques del còmput sil.làbic en castellà

Es compten totes les síl.abes del vers fins a la darrera síl.laba tònica, però n’hi sumarem sempre una de més.

Ex: “En faz de gran aflicción” = 7+1= 8 Ex: “Dijo mi secreto” = 5+1= 6Ex: “Dejaron el féretro” =5+1=6

Classes de versos en català

Art Menor

Considerem versos d’art menor aquells que mesuren 8 o menys de 8 síl.labes. En funció del nombre de síl.labes rebran un nom o altre. Vegem les varietats que hi ha:

Tetrasíl.lab (4), pentasíl.lab (5), hexasíl.lab (6), heptasíl.lab (7), Octosíl.lab (8)

Art Major

Els versos d’art major són aquells que mesuren més de 8 síl.labes i són els següents:

Eneasíl.lab (9), decasíl.lab (10), hendecasíl.lab (11), alexandrí (12)

Classes de versos en castellà

El concepte d’Art Menor i Art Major funciona exactament com en català. Ara bé, pot haver-hi algun canvi en el nom que reben els versos. Vegem-ho a continuació:

Arte menor

Bisílabo (2), trisílabo (3), tetrasílabo (4), pentasílabo (5), hexasílabo (6), heptasílabo (7), octosílabo (8)

Arte Mayor

Eneasílabo (9), decasílabo (10), endecasílabo (11), dodecasílabo (12), alejandrino (14)

La sinalefa i l’elisió

La sinalefa és un fenomen que es produeix a l’interior del vers i que influeix també en el còmput sil.làbic. Té, però, matisos diferents en català i en castellà.

En castellà es produeix quan una paraula acaba en vocal i la següent comença també per vocal, comptabilitzant només una sola síl.laba.Ex: “Es-te- mun-do es -el –ca-mi-no”. La lletra o i la lletra e formaran una sola síl.laba.

De tota manera és un element d’una certa flexibilitat. Els autors, de vegades, no la tenen en compte, sobretot si hi ha una pausa o si la vocal de la segona paraula és tònica.

En català, la sinalefa només es produeix quan la unió d’aquests sons vocàlics (final de paraula i principi de la següent) dóna com a resultat la formació d’un diftong.Ex: “Res-po-neu-me i- re-pa-rau”

Hi ha també un altre fenomen, en català, al qual anomenen elisió. Consisteix a suprimir una vocal àtona formant una sola síl.laba, quan entren en contacte les dues vocals de final de paraula i de principi de la paraula que segueix.Ex. “En una ca-sa estimada”

Les llicències poètiques

Entenem per llicències poètiques certes arbitrarietats mètriques que es permeten els autors. Reben el nom de dièresi i sinèresi.

La dièresi consisteix en la destrucció d’un diftong, és a dir, d’una sola síl.laba fer-ne dues. La seva finalitat és la d’afegir una síl.laba més al vers per conservar la regularitat mètrica d’un poema. En la poesia catalana, però, es dóna amb molt poca freqüència. Seria una dièresi si per exemple en un poema trobéssim la paraula “aire” dividida en tres síl.labes (a-i-re) en comptes de dues (ai-re) que és com realment li correspondria.

La sinèresi és exactament el contrari. Consisteix a fer una sola síl.laba de la unió de dues vocals que no formen diftong, amb la finalitat de restar una síl.laba. Per exemple la paraula “aeronau”, gramaticalment ha de separar-se en quatre síl.labes (a-e-ro-nau), però si fem servir la sinèresi, la dividirem només en tres (ae-ro-nau) tot formant un fals diftong.

La rima

La rima d’un poema consisteix en la repetició total o parcial de fonemes, en diferents versos, a partir de l’última vocal tònica de cada vers. Existeixen diversos tipus de rima:

Consonant: es repeteixen tant els fonemes vocàlics com els consonàntics.

Ex. “roses” / “coses” La rima és: -oses

Assonant: només hi ha igualtat en els fonemes vocàlic.

Ex. “canta” / “salva” La rima és: -a..a

També hi ha dos o tres tipus de rima en funció de la situació de la vocal tònica final del vers, segons sigui aguda, plana o esdruíxola. Vegem el nom que rep en cada cas:

Masculina o aguda: quan l’últim accent del vers recau en una paraula que és aguda:

Ex:Adéu, vila regalada, Adéu, vila del Vendrell,Que fas una olor mescladaDe garrofa i vi novell. (Josep Carner)

Femenina o plana: quan l’ùltim accent del vers recau en una paraula que és plana:

Ex:“Jo tenia cinc anys; anava a estudien mon humil poblet de Folgueroles;de mos pobres esplets digne preludi,portava sota el braç les beceroles.(Jacint Verdaguer)

Esdruíxola: quan l’últim accent del vers recau en paraula esdruíxola.

Ex.“I a trenc d’albada, lleu transparènciacòbits que piulen pels olivers.I sempre un clima d’indiferència” (J.M. de Sagarra)

Vers blanc

Tipus de vers sense rima, però subjecte a una uniformitat sil.làbica.Els versos blancs decasíl.labs amb cesura a la quarta síl.laba reben el

nom de versos estramps.

Vers lliure

Tipus de versos no sotmesos a cap norma, ni de mètrica ni de rima.

Concepte d’estrofa

Una estrofa és un conjunt estructurat de versos que es relacionen entre si pel nombre de síl.labes i pel tipus de rima utilitzada.

Vegem el nom que rep cada estrofa en funció del nombre de versos que tenen:

Tipus d’estrofes

Estrofes amb un nombre fix de versosNombre de versos i nom de l’estrofa

Exemple Esquema mètric

Apariat2 versos

Tothom n’ha sentides dir 7ad’aquest gran senyor Gaudí 7a

que cada hora –no s’hi val!- 7bfa una cosa genial. 7b

Josep Carner

-Dos versos d’art major o d’art menor, o un de cada.-Rima consonant o assonant.-Esquema: aa, AA, Aa, aA.En castellà, l’estrofa apariada és de versos octosíl·labs.

Tercet3 versos

Tercet encadenat

Damunt l’indret callat 6ala boira s’ha aturat; 6ani l’hora que es diria. 6b

Un arbre flota incert 6ci, com una ombra, es perd 6cen llocs de melangia. 6b

Joan Teixidor

-Tres versos d’art menor o major.-Rima consonant.-Esquema: variable.-En castellà, els versos del tercet són endecasíl.labs i l’esquema mètric és: A_ A-En castellà, el tercet d’art menor s’anomena “Tercerilla”.

Ja la glòria del sol ha defallit 10Atot besant les piràmides germanes 10B Ja l’Esfinx pal.lideix davant la nit 10A

I, llur enigma repetint, llunyanes, 10Bcomencen a guaitar constel.lacions, 10Cjeroglífic immens de llums arcanes. 10B

Miquel Costa i Llobera

-Tres versos decasíl·labs sense cesura.-Rima consonant: el primer vers rima amb el tercer; el segon amb el primer i amb el tercer del tercet següent.-Esquema:ABA BCB CDC.-En castellà els versos del tercet són endecasíl.labs.

Quarteta encreuada4 versos

Quarteta encadenada

Baixa la pendent 5ad’estret horitzó, 5bmitja carreró 5bi mitja torrent. 5a

Joan Alcover

A la vall closa del poeta, 8ade matinada hi canta el vent, 8bi entre les pedres, la fonteta, 8aamb un delit inconscient. 8b

Josep Sebastià Pons

-Quatre versos d’art menor.-Rima consonant: el primer vers amb el quart i el segon amb el tercer, o bé el primer amb el tercer i el segon amb el quart.-Esquema: abba, abab.-En castellà, la quarteta encreuada és octosíl.laba i s’anomena “Redondilla”.

Quartet encreuat

Quartet encadenat

Creixen arbres vora el finestral 10AI el cel cobrien, la llunyana vista. 10BEnllà, roman una muntanya trista: 10BTot just apunta entre l’arbre més alt. 10A

Marià Manent

Campaneta daurada del meu carret de fira, 12A cavallet de cartró de mig pam, tot pintat; 12Bhavem caminat tant pels camins sense ira 12Aque ara ens cal reposar i agrair nostre fat. 12B

Joan Salvat-Papasseit

-Quatre versos d’art major.-Rima consonant: el primer vers amb el quart i el segon amb el tercer, o bé el primer amb el tercer i el segon amb el quart.-Esquema: ABBA, ABAB.-En castellà, el quartet encreuat és endecasíl.lab.-En castellà, el quartet encadenat és endecasíl.lab i s’anomena “Serventesio”.

Quintet5 versos

Vinyes verdes vora el mar, 7aara que el vent no remuga, 7bus feu més verdes i encar 7ateniu la fulla poruga, 7bvinyes verdes vora el mar. 7a

Josep Ma. De Sagarra

-Cinc versos d’art menor o major.-Rima consonant, enllaçats, almenys, per dues rimes consonàntiques diferents.-Esquema: variable.-En castellà es distingeix entre l’anomenat “Quinteto” (d’art major, versos endecasíl.labs) i la “Quintilla” (d’art menor, vuit versos).

Sexteta6 versos

Si passo per la Riba 6aQuan l’alga fa el seu bull, 6bEl del Cafè m’esquiva 6aI s’amaga el del trull; 6bSomric als de l’estiba, 6aI em guaiten de mal ull. 6b

J.V.Foix

-Sis versos d’art menor.-Rima consonant, enllaçats per dues o tres rimes consonàntiques diferents.-Esquema: variable.

SextetSi l’altra nit jo cavalcava al ras 10ACom qui torna i s’en va i esquiva el mas,10APertot i enlloc sentia corn i esquella; 10BSona que tunc tan tunc que tocaràs, 10AVénen de lluny, sense brida ni sella, 10BCom qui torna i s’en va i esquiva el mas.10A

J.V.Foix

-Sis versos d’art major.-Rima consonant, enllaçats per dues o tres rimes consonàntiques diferents.

Octava8 versos

Cobla

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, 12A Oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia, 12B dels núvols e del cel de lluny vos distingia, 12B per lo repòs etern, per lo color més blau. 12A Adéu tu,vell Montseny, que des ton alt palau 12Acom guarda vigilant cobert de boira e neu, 12Cguaites per un forat la tomba del Jueu, 12Ce al mig del mar immens la mallorquina nau. 12A

Bonaventura Carles Aribau

-Vuit versos d’art major.-Rima consonant.-Esquema: variable.

Mos ulls, tancats perquè altre no mire, 10Asi els obre, mai, la mort suplic los tanque: 10Bl’aigua de plor, puix no es pot fer s’estanque 10Bun poc espai pendrà per on espire. 10ASol per desert, fugint la primavera, 10Cen ram florit no pendré mai posada 10Dab plorós cant; en aigua reposada 10Dnunca beuré, en font ni en ribera. 10C

Joan Roís de Corella

-Vuit versos d’art major.-Rima consonant.-Esquema: ABBA CDDC, ABAB CDCD, ABBA CDCD, ABAB CDDC

Octava reial8 versos

Rodejat de la sombra formidable, 10Aque difundeix la mort assoladora, 10Bdesterrat a una terra inhabitable 10Aque els tristos moradors cruel devora, 10A¿com cantarà la llum inesgotable 10A

-Vuit versos decasíl.labs.-Rima consonant: el primer rima amb el tercer i el primer de l’estrofa següent, el segon rima amb el quart i el segon de l’estrofa següent i el tercer rima amb el quart.-Esquema: ABAB ABCC

de Sol etern que brilla sens aurora, 10Bque no ha vist de l’ocàs la tomba obscura 10Ci derrama a torrents la ditxa pura? 10C

Anònim

-En castellà els versos són endecasíl.labs.

Sonet12 versos

Si no és amor, ¿què és el que el cor sent? 10APerò, si ho és, per Déu ¿hi ha res igual? 10B¿És bo, si té l’efecte aspre i mortal? 10B¿Cruel, si és més suau que cap turment? 10A

Si em cremo a gust, ¿per què el plor i el lament? 10A¿És a desgrat? ¿Doncs, lamentar què em val? 10BOh mort vivent! Oh delectable mal! 10B¿Com forces tant sense consentiment? 10A

Si hi consenteixo, sens raó en tinc pena: 10Cafronto en alta mar l’advers antull 10Edels vents, en feble nau sense govern, 10F

tan buida de saber i d’errors tan plena, 10Cque jo mateix no sé ben bé què vull: 10El’estiu m’és fred i foc se’m fa l’hivern. 10F

Francesco Petrarca

-Catorze versos d’art major (decasíl.labs).-Generalment és format per dos quartets i dos tercets.-Esquema: ABBA ABBA CEF CEF (els tercets poden oferir unes altres variants).-En castellà els versos són endecasíl.labs.

Estrofes de nombre variable de versos

Estrofa Exemple Esquema mètric

Romanç L’estudiant de Vic

Una cançó vull cantar, 7-Una cançó molt polida 7aD’un estudiant de Vic 7-Que en festejava una viuda.7aBon amor, adéu-siau 7-

-Nombre indeterminat de versos, generalment de set síl.labes.-Rima asonant en els versos parells; els senars queden sols.-Esquema: 7-7a7-7a7-7a...

Color de rosa florida. 7aBon amor, adéu-siau 7-

Popular

-En castellà els versos són octosíl.labs.

Estrofes clàssiques de la

llengua castellana

Cuadernavía4 versos

Seguidilla

Amigos e vasallos de Dios omnipotent 14Asi vos me escuchássedes por vuestro consiment, 14Aquerríavos contar un buen aveniment; 14Aterredóslo en cabo por buen verament. 14A

Gonzalo de Berceo

-Quatre versos de catorze síl.labes.-Rima consonant: la mateixa en tots els versos.-Esquema: AAAA.

Galericas de España, 7-sonad los remos, 5aque os espera en San Lúcar 7-Guzmán el Bueno. 5a

Lope de Vega

-Quatre versos: el primer i el tercer heptasíl.labs; el segon i el quart pentasíl.labs.-Rima asonant: el segon rima amb el quart; el primer i el tercer queden lliures.-Esquema: 7-5a7-5a

Lira5 versos

¡Qué descansada vida 7ala del que huye del mundanal ruïdo 11By sigue la escondida 7asenda por donde han ido 7blos pocos sabios que en el mundo han sido 11B Fray Luis de León

-Cinc versos: combinació d’endecasíl.labs i heptasíl.labs.-Rima consonant: el primer rima amb el tercer, i el segon amb el quart i el cinquè.-Esquema: 7a 11B 7a 7b 11B

Copla de pie quebrado Avive el seso y despierte 8bRecuerda el alma dormida. 8a contemplando 4c

cómo se pasa la vida, 8acómo se viene la muerte 8btan callando; 4c

Jorge Manrique

-Sis versos: el primer, el segon, el quart i el cinquè són octosíl.labs; el tercer i el sisè són tetrasíl.labs.-Rima consonant: el primer rima amb el quart, el segon amb el cinquè, i el tercer amb el sisè.-Esquema: 8a 8b 4c 8a 8b 4c.

Silva8 versos

De tu peso vencido, 7averde honor del verano, 7byaces en este llano 7bdel tronco antiguo y noble desasido. 11ADando venganza estás de ti a los vientos, 11Ccuyas líquidas iras despreciabas, 11Dcuando de ellos con ellas murmurabas, 11Dimitando a mis quejas los acentos (...) 11C

Francisco de Quevedo

-Conjunt variable de versos heptasíl.labs i endecasíl.labs.-Rimen al gust del poeta.-Poden quedar versos solts.-Esquema: no en segueix cap de fix.

Décima10 versos

¿Dónde está ya el mediodía 8aluminoso en que Gabriel 8bdesde el marco del dintel 8bte saludó: -Ave María? 8aVirgen ya de la agonía, 8atu Hijo es el que cruza ahí. 8cDéjame hacer junto a ti 8cese augusto itinerario. 8dPara ir al monte Calvario, 8dcítame en Getsemaní. 8c

Gerardo Diego

-Deu versos octosíl.labs.-Rima consonant: segueix la mateixa rima que dues “redondillas”, unides per dos versos d’enllaç.-Esquema: abba ac cddc.

RECURSOS LITERARIS

Els recursos literaris són els diversos artificis lingüístics que utilitza un autor per fer més expressiu el contingut del seu missatge i per cridar l’atenció del lector. Per classificar els diversos recursos hem de tenir en compte les ciències que descriuen el llenguatge.

Recursos fonètics Recurs Exemple Ús

Al·literació Repetició d’un o més sons amb la finalitat d’expressar un concepte i produir uns efectes sensorials concrets.

La princesa está pálida en su silla de oro está mudo el teclado de su clave sonoro.

Rubén Darío

La repetició del grup cl reforça la sonoritat com element sensorial de l’escena.

Onomatopeia És un recurs semblant a l’al·literació que juga amb la imitació dels sons naturals mitjançant fonemes.

Tots els migdies zumzeig de mosques.

Josep Maria de Sagarra

La repetició de la s i de la z fa referència al so de les mosques.

Recursos semànticsRecurs Exemple Ús

ComparacióConsisteix a relacionar dos significats amb continguts semblants. L’estructura és:- Terme real (R)- Imatge (I)- Element d’enllaç (E)

Vegí el Montseny engarlandat de boscos, vegí el Puigmal de cabellera blancadamunt la serra del Pirineu altívolcom un gegant al cim d’una muralla...

Jacint Verdaguer

El Montseny és un massís imponent i gran com un gegant.

MetàforaConsisteix a identificar dos significats amb continguts semblants sense necessitat de cap element d’enllaç. L’estructura és:- Terme real (R)- Imatge (I)

Les seves mans eren alabastre (R) = (I)

Les mans de l’emperadriu eren tan blanques com l’alabastre.

AntítesiEs relacionen dos continguts oposats entre si.

M’exalta el nou i m’enamora el vell.

J.V.Foix

Mitjançant termes oposats es dóna intensitat al missatge.

MetonímiaD’acord amb la relació entre els continguts, es designa una cosa amb el nom d’una altra.

El nen va beure dos gots.

Observava un Miró.

Esmentem el continent en lloc del contingut.

Esmentem l’autor en lloc de l’obra.

PersonificacióAtribució de qualitats humanes a éssers inanimats o irracionals.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Escribir, por ejemplo: “La noche está estrellada, y tiritan, azules, los astros, a lo lejos”.

El viento de la noche gira en el cielo y canta.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Tremolar és una qualitat pròpia dels humans, i en aquest poema s’atribueix a les estrelles.

Cantar és una acció també pròpia dels humans, i aquí s’atribueix al vent.

HipèrboleAugment o disminució exagerades de les coses de manera que crea una sensació de desproporció.

Érase un hombre a una nariz pegado,érase una nariz superlativa,érase una nariz sayón y escriba,érase un peje espada muy barbado...

Francisco de Quevedo

L’autor exagera la dimensió del nas de Góngora per ridiculitzar-lo.

SinestèsiaRecurs que juga amb les diverses impressions que s’experimenten a través dels sentits.

Se’ns va morint la llum, que era colorde mel, i ara és color d’olor de poma.

Gabriel Ferrater

Amb aquest recurs es combinen diferents impressions sensorials:Vista (color), gust (mel), olfacte (olor), gust (poma).

Recursos morfològicsRecurs Exemple Ús

EnumeracióConsisteix a acumular un seguit de noms, adjectius o verbs per tal d’aconseguir riquesa i precisió descriptiva o crear una impressió de diversitat. En el cas dels verbs, l’enumeració també serveix per accentuar la idea de moviment o d’acció.

... el matí que esclata en mil saluets,els galls que desperta, les penyes que daura, els bous que pasturen, el parell que llaura,les viles disperses en la vall sublim.

Joan Alcover

En aquest exemple podem veure dues enumeracions: Noms del

camp semàntic de pagès

Verbs que transmeten la idea d’activitat rural.

Ús de l’epítetAdjectiu que generalment va davant del nom, subratllant una qualitat que ja queda especificada en usar el nom, que li és inherent.

La veig en fosca nit i en lluna clara.

Tomàs Aguiló

S’intensifiquen més les qualitats de la nit i de la lluna; però, en general, la nit sempre és fosca i la lluna, clara.

Recursos sintàcticsRecurs Exemple Ús

HipèrbatonAlteració, en una oració, de l’ordre normal de les paraules.

Yo soy ardiente, yo soy morena,yo soy el símbolo de la pasiónde ansias de goces mi alma está llena.¿A mí me buscas? –No, es a ti, no.

L’ordre lògic seria: mi alma está llena de ansias de goces.

AnàforaRepetició d’una o més paraules al començament d’alguns versos o oracions.

Volverán las oscuras golondrinasen tu balcón sus nidos a colgar,(...)Volverán las tupidas madreselvas

La repetició de la paraula volverán destaca la idea de retorn.

de tu jardín las tapias a escalar...

Gustavo Adolfo Béquer

Paral·lelismeRepetició de dues o més unitats diferents, reiterant dues o més estructures gramaticals.

Los suspiros son agua y van al aire,las lágrimas son agua y van al mar.

G.A.Bécquer

D’una banda, observem un paral.lelisme sintàctic que engloba la totalitat dels dos versos, i de l’altra un paral.lelisme lèxic en què es repeteixen paraules exactes (senyalat amb negreta).

AsíndetonSupressió intencionada dels nexes que uneixen paraules o oracions.

Car sóc també molt covard i salvatgeI estimo a més amb unDesesperat dolorAquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

Mitjançant l’acumulació d’adjectius separats per comes i sense l’ús de la conjunció i, s’aconsegueix una major expressivitat i dinamisme.

PolisíndetonUnió innecessària de paraules o oracions mitjançant nexes, amb la finalitat de destacar cadascun dels termes.

...i allò etern em revéi les èpoques mortes i la d’aravivent, i el so que fa...

G. Leopardi

La unió de paraules amb la conjunció i aconsegueix de ressaltar el significat de cada paraula i que el lector es fixi més en cadascun dels termes.