La vegetació que conviu amb nosaltres. Plaça Gaudí Sagrada Família.

la vegetacio que conviu

amb nosaltres

Placa gaudi

sagrada familia

barcelona

...................................

Organitza

PatrOcina

Media Partners

cOl·labOra

il·lustració POrtades

ServeiS Qui SomProjecteS cLieNtS

connectaciència coNtActe NewSLetter AvÍS LeGAL

cASteLLANo cAtALÀ

TALLER DIBUIX MUNCYT

JO IL·LUSTRO LA CIÈNCIACicle de divulgació cíentífica, realitzat a la Biblioteca Sagrada Família.

ILUSTRALABMENYS RARES IL·LUSTRAFUTURS

cOOrdinació del PrOjecte

Pepa soler galí

cristina curtosílvia estall

ParticiPa

amèlia estradaanna bruanna ishtarbassellclara baylinacristina curtoguillem iborrajavier aguilarjoan jové sanchezjordi brujudith altamiranoMaria alemany joanMaria josé escuder lopezMaria Àngela builMarta FabregaMontse calbetMontse FandoMontse Valls MaquedaMontse Valls Macaunelisa barnanúria domingonúria FerrerPepa soler galíteresa Moyàteresa suchrosa santolaria

el 27 de novembre de 2015, en el marc del conjunt d’activitats del cicle: jo il·lustro la ciència, organitzat per Il·lustraciència i l’Associació Catalana de Comunica-ció Científica (ACCC) amb el suport de la Fundación Española para la Cien-cia y Tecnología (FECYT) a la Bibliote-ca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte, i amb la col·laboració de la dibuixant cristina curto, va tenir lloc una trobada de dibuixants urbans per il·lustrar la flora i l’entorn de la plaça gaudí al ba-rri sagrada Família de barcelona.

l’objectiu d’aquesta activitat era plasmar en paper les diferents espècies que con-viuen amb nosaltres i donar a conèixer la diversitat d’espècies existents.

en aquest catàleg es poden consultar les obres realitzades per 26 dibuixants.

des d’il·lustraciència agraïm als partici-pants i a les diferents entitats que han fet possible la trobada.

parc sagrada familia

6

CRISTINA CURTO

il.lustraciencia

7


8

ANNA IShTAR

A lzINAÉs un arbre de talla mitjana i baixa, que pot arribar a aconseguir de 16 a 25 metres d’altura. en estat salvat-ge, és de copa ovalada al principi i després va eixam-plant-se fins a quedar finalment amb forma arrodoni-da-aixafada; encara que la seva copa sol ser podada amb l’objectiu de millorar la producció de fruit mit-jançant la poda, obtenint així una forma semiesfèrica. de jove sol formar mates arbustives que es podrien confondre amb el garric (Quercus coccifera) i, en oca-sions, es queda en aquest estat d’arbust per les con-dicions climàtiques o edàfiques del lloc.

il.lustraciencia

9

les fulles són perennes i romanen en l’arbre entre dos i quatre anys, amb una mitjana de 2,7 anys. coriàcies i de color verd fosc pel feix, i més clar pel revés, estan proveïdes de fortes espines en el seu contorn quan la planta és jove i en les branques més baixes quan és adulta, mancant d’elles les fulles de les branques altes. Per això de vegades recorda, quan és arbust, al grèvol.

10

ClARA BAylINAMARIA AleMANy JOAN

il.lustraciencia

11

ClARA BAylINA TeReSA MOyà


12

JORdI BRU

GUIlleM IBORRA

il.lustraciencia

13

JORdI BRU


14

BA lA dReel baladre, o diva (Nerium oleander L.), que es pre-senta en forma arbustiva perenne, pot arribar a petit arbre. Pertany a la família de les apocinàcies, la qual és molt nombrosa, amb més de 180 gèneres i 1.300 espècies. És l’única espècie actualment classificada dins el gènere nerium.

Mª àNGelA BUIl

il.lustraciencia

15

Mª àNGelA BUIl

És un arbust alt, que sol assolir entre 3 i 4 m d’altura, de tija llenyosa amb escorça llisa de color entre marró i gris. Presenta moltes branques, des de la mateixa base del tronc, gruixudes, rectes i flexibles que treuen un làtex tòxic en trencar-se.


16

NúRIA FeRReR

PePA SOleR GAlí

il.lustraciencia

17

MARGA l lóel margalló, bargalló o garballó (a Mallorca) és un vegetal dioic de la família de les palmeres. el seu nom científic és Chamaerops humilis. És una planta poligamodioica (ge-neralment, és dioica). sovint, fa re-brots a la base a conseqüència de la destrucció del tronc per acció humana o dels incendis, als quals és, però, molt resistent. té fulles grosses, en forma de ventall (pal-matisectes), amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, flors grogues en raïms densos i fruits semblants als dàtils.

ATzAvARAl’atzavara, pita, pitera, donarda (Mallorca), pitrera (eivissa) o figue-rassa (Agave americana) és una planta pluriannual originària de Mèxic, on es coneix amb el nom de magüey, i cultivada arreu del món. les seves fulles, de fins a dos me-tres de llargada, generalment de color verd clar o blavenques, car-noses i dures, creixen des del sòl mateix i formen una roseta que pot arribar a tenir un diàmetre de 4 m.l’atzavara només floreix una vega-da al llarg del seu cicle vital (és, doncs, una planta monocàrpica), i, quan ho fa, creix del seu cen-tre una llarga tija de fins a vuit me-tres coronada per una panícula de grans flors grogues. la planta mor després de la floració.


18

MONTSe CAlBeTANNA BRU

il.lustraciencia

19

MONTSe CAlBeT NelISA BARNA


20

MARIA AleMANy JOAN MARTA FABReGA

il.lustraciencia

21

FICUSFicus és un gènere de plantes amb flor dins la família de les moràcies. És el gènere al qual pertany la fi-guera i moltes plantes utilitzades com ornamentals anomenades popularment com Ficus. les plan-tes d’aquest gènere adopten la for-ma d’arbres, arbusts i lianes i fan el fruit (una figa normalment co-mestible) en forma de siconi.una de les característiques de les espècies d’aquest gènere és la se-creció que segreguen en tallar o ferir qualsevol part de la planta. Però el més característic és el ti-pus molt particular d’inflorescència que s’assembla més a un fruit que a unes flors habituals.

MONTSe vAllS MACAU

MARTA FABReGA


22

PePA SOleR GAlí

il.lustraciencia

23

JUdITh AlTAMIRANO


24

l ledONeRel lledoner (Celtis australis) és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d’europa, oest d’Àsia i nord d’Àfrica. la seva utilització com a arbre ornamental, la principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny.

NURIA dOMINGO

il.lustraciencia

25

És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arro-donida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l’escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d’altura. les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubes-cents i ovades.


26

MA lvAvISCUS ARBOReUSÉs un arbust que aconsegueix una grandària d’1.50 a 3 m d’altura. les fulles són més amples a les base o en forma de cor i la vora té dents suaus o marcats i coberts de pèls estavellats. les flors brollen en la unió de la fulla amb la tija, són de color vermell, de 3 a 6 cm de llarg i amb els estams molt sortints, sobrepassant la corol·la que gairebé sempre està tancada.ara és popular en cultiu com a planta ornamental. les seves flors no s’obren totalment i ajuden a atreure pa-pallones i colibrís.És originària de Mèxic i colòmbia. Present en climes càlids i semicàlids des del nivell del mar fins als 1865 metres, associada a vegetació pertorbada de boscos tropicals i boscos d’alzines i de pi.

il.lustraciencia

27

PePA SOleR GAlí

Mª JOSé eSCUdeR lOPez

28

ROSA SANTOlARIA

JAvIeR AGUIlAR

il.lustraciencia

29

ROSA SANTOlARIA JOAN JOvé SANChez


30

BASSell

PI B lANCel pi blanc (Pinus halepensis) o pina, anomenat pi bord a eivissa i Formentera, i sovint pi carrasco al País Va-lencià és un arbre del gènere Pinus originari de la re-gió mediterrània, tant del nord com del sud. el nom científic de l’espècie prové del nom la ciutat siriana d’alep. És un arbre de fins a 20 metres d’alçada, amb les branques i l’escorça són grisenques (d’aquí li ve el nom de pi blanc). les fulles tenen de 0,7 a 1 mm

il.lustraciencia

31

d’amplada i de 3,5 a 7 cm de longitud i són d’un verd groguenc. Floreix a l’abril o al maig i fa moltes pin-yes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames amb escudets poc prominents.es dis-tribueix per gran part de la regió Mediterrània occiden-tal, si bé, a la Península ibèrica habita el sector orien-tal principalment. creix, en general, fins a una cota dels 1.600 msnm.


32

MONTSe FANdO

il.lustraciencia

33

ROSeRel roser silvestre (Rosa canina L.) és un arbust de la família de les rosàcies i és conegut vulgarment com a gavarrera, rosa pendulina, roser gavarrer, i d'altres. la seva distribució és bàsicament europea, ja que el trobem en tot el continent excepte a islàndia. el nom d’aquesta planta, rosa canina, prové de la sem-blança entre els seus agullons i els ullals dels gossos. el fruit, anomenat cinoròdon, és etimològicament una transcripció d’una paraula composta d’origen grec (kion + rhodon), que significa ‘roser caní’. Popular-ment, era coneguda amb aquest nom perquè sembla que s’utilitzava per a guarir la ràbia

Mª àNGelA BUIl


34

TIPUANA TIPUtipuana tipu o acàcia rosa és un arbre de la família Fabaceae (Pa-pilionàcia).És originari del brasil, argentina, uruguai i Paraguai. És un arbre se-micaducifoli (les fulles cauen molt més tard que en altres caducifolis), corpulent, de 10-15 m d'altura, re-sistent i de ràpid creixement. les flors són grogues i els fruits en sà-mara. l'època de floració de la ti-puana és l'estiu. És utilitzat com a arbre ornamental.

xIPReRel xiprer o xiprer mediterrani (Cu-pressus sempervirens) és una co-nífera originària de l’orient del Me-diterrani; abasta una zona que comprèn des de l’iran fins a líbia. actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona medi-terrània, en llocs on les glaçades no superin els -10°c. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d’alt i tenir 100 anys. les fulles són imbricades. la floració és mo-noica amb flors masculines i feme-nines en el mateix arbre. l’emissió de pol·len és al febrer-març. els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm.

il.lustraciencia

35

AMèlIA eSTRAdA


36

ANNA BRU

il.lustraciencia

37


38

yUCAla iuca (Yucca) és un gènere de plantes amb flors molt utilitzat en alimentació i jardineria. el gènere compta amb unes 40-50 espècies de plantes perennes, ar-busts i arbres. són originàries de les parts càlides i àrides d’amèrica del nord, amèrica central, amèri-ca del sud i les antilles. les iuques tenen un sistema de pol·linització molt especialitzat que està a càrrec d’arnes de la família Prodoxidae o arnes de les iu-ques. l’insecte transfereix el pol·len dels estams d’una planta a l’estigma d’una altra planta i a la vegada pon els seus ous en la flor i la larva s’alimenta d’algunes de les llavors però no pas de totes.les parts comestibles d’algunes iuques poden ser fruits, llavors, flors, tiges florides i més rarament les arrels. en tot cas no s’ha de confondre amb la man-dioca que malgrat anomenar-se també iuca és de la família euforbiàcia i no està relacionada botànicament amb el gènere Yucca.

TeReSA SUCh

il.lustraciencia

39

JOAN JOvé SANChez


40

el mirabolà (Prunus cerasifera) és un arbre fruiter de la família de les rosàcies, el fruit del qual també es coneix com a mirabolà. té varietats amb fulles ver-melles que es fan servir molt com a arbre ornamen-tal i es coneixen com a prunera de fulla vermella (Pru-nus cerasifera var. És un dels primers arbres a florir

MONTSe vAllS MAQUedA

PRUNeRA de FUllA veRMellA

il.lustraciencia

41

a l’europa temperada. les fulles fan de 4 a 6 cm de llarg. les flors són blanques amb cinc pètals i fan 1.5-2 cm. el fruit (mirabolà) és una drupa de 2-3 cm de diàmetre de color groc o vermell. els mirabolans són comestibles.

AMèlIA eSTRAdAANNA BRUANNA IShTARBASSellClARA BAylINACRISTINA CURTOGUIlleM IBORRAJAvIeR AGUIlAR

JOAN JOvé SáNChezJORdI BRUJUdITh AlTAMIRANOMª AleMANy JOANMª JOSé eSCUdeR lOPezMª àNGelA BUIlMARTA FABReGAMONTSe CAlBeT

MONTSe FANdOMONTSe vAllS MACAUMONTSe vAllS MAQUedANelISA BARNANURIA dOMINGONúRIA FeRReRPePA SOleR GAlíTeReSA MOyàTeReSA SUChROSA SANTOlARIA

ParticiPants

La vegetació que conviu amb nosaltres. Plaça Gaudí Sagrada Família.

Documents

Transcript of La vegetació que conviu amb nosaltres. Plaça Gaudí Sagrada Família.