LA VARIANT DE CELRÀ I BORDILSNEUS ORIOL Per a qualsevol consulta, a Celrà, cal trucar al telèfon...

��

��

��

��

��

��

��

LA VARIANT DECELRÀ I BORDILSEls ajuntaments busquen la millor alternativa pel traçat d’aquesta nova via

F I R A C E R À M I C A

Enfanga’tPRIMERA FIRA INTERNACIONALDE CERÀMICA

E N T R E V I S TA

Lluís BatllePROPIETARI DE L’ESTANC I LA BOTIGADE LA CARRETERA DE BORDILS

40 J U L I O L 2 0 0 6

T E L E F O N S A M À

B O R D I L SAjuntament 972 490003Consultòri Mèdic 972 491177Casal d’Avis 972 491191Escola 972 490115Farmàcia 972 490012Llar d’infants 972 490533Parròquia 972 490067Pavelló Municipal 972 490565Casal 972 490704

C E L R ÀAjuntament 972 492001Cultura 972 493026Serveis Socials 972 492224Piscines 972 493030Biblioteca 972 494141Escola de Dansa 972 492631Ràdio Celrà 972 493003Cap 972 492500Escola l’Aulet 972 492305Farmàcia 972 492018Jutjat de Pau 972 494052Llar d’Infants 972 492452Parròquia 972 492082IES 972 492405Centre Cívic 972 493060

E N C O M ÚAigües, Prodaisa 972 202078Autobusos:Estació de Girona 972 212319Sarfa 972 201796Bombers:Informació 972 240908Urgències 085Consell Comarcal del Gironès:Servei de Català 972 213262Consorci Ambulàncies 972 410010Electricitat:Casas (L’Aurora) 972 201792Enher:Avaries 900 770077Informació 900333330Escombraries 972 250387Gas Girona:Avaries 900 394041Informació 900 303132Hospital Josep Trueta 972 940200Mossos d’Esquadra 088Protecció Civil Girona 972 418655Renfe Informació Girona 972 207093Urgències 972 213262Urgències veterinàries 972 218668Telefònica:Atenció al client 1004Atenció tècnica (avaries) 1002

H O R A R I S D E L C A P D E C E L R À

Medicina de famíliaDR. ARTEMI ROSSELL: Dilluns, dimarts, dimecres i di-vendres al matí. Dijous a la tarda.DRA. M. JESÚS GELADO: Dimarts i dijous al matí. Di-lluns, dimecres i divendres a la tarda.

InfermeriaDI JULIO GIL:de dilluns a divendres al matí.DI MARTA QUIRCH:Dimarts al matí. Dilluns, dimecres, dijous i divendres ala tarda.

PediatriaDRA. PILAR MARTÍN: Dimarts i dijous al matí. Di-lluns, dimecres i divendres a la tarda.

Infermera de pediatriaDI FINA ROMANS: Dimarts i dijous al matí. Dilluns,dimecres i divendres a la tarda.

OdontologiaDR. ALFONS QUINTANA: Dimarts a la tarda.Auxiliar: ESTER MATAMALA: Dijous al matí.

GinecòlegDR. SANTIAGO SEGUÍ: Dimecres al matí.

LlevadoraISABEL ZEGARRA: Dilluns a la tarda i dimecres al matí.

ExtraccionsDimarts i dijous de les 9 a les 10 del matí.

L’horari del servei d’admissions del centre d’atenció primà-ria (cap) de Celrà, per demanar cita prèvia, és de dilluns adivendres, de les 9 del matí a les 7 de la tarda. Ho podeu ferpersonalment o bé per telèfon al número 972 49 25 00.L’horari del servei d’atenció continuada (només urgèn-cies): Els dies feiners, de les 3 de la tarda fins l’endemà a les9 del matí. Els dissabtes, diumenges i festius, les 24 hores.

S E R V E I S S O C I A L S

Educadora socialEVA BARTOMEUBordils: Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdiaCelrà: Dimecres, de 10 del matí a 1 del migdia.

Treballador socialEDUARD BASTERBordils: 1er i 3er dimecres de cada mes, de 10 del matí a12 del migdia.Celrà: Dimarts, de 10 del matí a 1 del migdia.

Oficina d'atenció a la gent gran:Atenció al públic, dimarts i dijous, de 4 a 9 del vespreInfermera: MARIONA RUSTULLETPsicòloga: MARIA ROSA COROMINA

Dinamitzadora d'Atenció a la Gent Gran Atenció al públic: dilluns dimecres i divendres de 5 a 8de la tarda.NEUS ORIOL

Per a qualsevol consulta, a Celrà, cal trucar al telèfon del'ajuntament, el 972 49 20 01.

A la resta de poblacions, per concertar hora de visita caltrucar al 972 49 22 24. També podeu demanar hora per-sonalment o bé per telèfon al vostre Ajuntament.

��

��

��

��

��

��

��

��

��

R E P O R T A T G E L A V A R I A N T D E C E L R À I B O R D I L S

A I G U A B A R R E I G

E N T I T A T S

F I R A C E R À M I C A E N F A N G A ’ T

C R E A T I V I T A T

E N T R E V I S T A L L U Í S B A T L L E

H I S T Ò R I A

C U R S O S D A N S A

C A R T E S O P I N I Ó

E S P O R T S

E N T R E T E N I M E N T S

N O V E T A T S B I B L I O T E C A

F E S T A M A J O R B O R D I L S

C O N S E L L S D E L ’ A B S

40 J U L I O L 2 0 0 6

4-9

10-14

15-17

18-22

23

24-27

28-30

31

32-33

34-38

39

40-41

42

43

Edita: ASSOCIACIÓ CULTURAL LA LLERA.Ctra. de Juià 48 -17460- CELRÀTelèfons: 972 49 30 26 o 972 49 41 41

CONSELL DE REDACCIÓ:Jordi Barrera i Coll, Carme Congost i Escura, Xavier Jou i Viola,Caro Reixach i Bosch, Pere Bussé i Carreras, Jordina Torró iFerrer, Xavier Pi i Companyó i Montse Vila Gotarra.

FOTO PORTADA: Xavier FontanèDISSENY: Xavier FontanèINFOGRAFIA I IMPRESSIÓ: Gràfiques Palahí, S.L.DIPÒSIT LEGAL: GI-737-96

La Llera del Ter no s’identifica necessàriament amb l’opinió delsarticles signats.

La variantde Celrà iBordilsELS AJUNTAMENTS BUSQUEN LAMILLOR ALTERNATIVA PELTRAÇAT D’AQUESTA NOVA VIA

Celrà i Bordils són dues poblacionssituades en una zona privilegiada,amb un paisatge excepcional queles envolta, a 15 minuts escassos deGirona per una banda i molt aprop de la zona turística de laCosta Brava Centre per l’altra. Totaixò són avantatges, sens dubte,però ja se sap que tot té la sevacara i la seva creu. I la creud’aquesta situació és que la majorpart de les persones que esdesplacen a aquesta zona turísticade la Costa Brava, provenint delsdos grans eixos de comunicació delpaís, la Nacional II i l’AutopistaAP-7 i de la zona de Girona, ho fanen cotxe particular i passant pelmig de Celrà i Bordils, així com lamajor part de les mercaderies quevénen del port de Palamós i de tota

��

��


4

Una imatge de la sèquia Vinyals. Per Celrà i Bordils,l’agricultura i els vivers de plantes són una activitatfonamental que es preservarà per davant de tot.

la zona costanera i van cap al granmercat que suposa Girona, ho fanpel bell mig de les nostrespoblacions, en sentit contrari.

Per mirar de pal·liar aquesta situació ja fa anysque es parla de la necessitat de fer una carreteravariant que sigui capaç de desviar gran part deltrànsit que ara creua Celrà i Bordils, però, mirantde protegir també el paisatge i la zona natural deregadiu, patrimoni molt estimat pels habitantsde la zona. Tenint en compte que el temps que solpassar entre que es comença a parlar de fer unacarretera i el moment en què es dóna per acaba-da l’obra és més o menys de 8 anys, -si no hi ha

cap entrebanc- no ens estranya que molta gents’agafi amb escepticisme l’anunci que la variantsigui ja una mitja realitat. Però el cert és queaquesta vegada ens trobem ja en la fase d’exposi-ció pública de l’estudi informatiu de la carreteravariant i això ens dóna idea que aquesta infraes-tructura pot ser aviat una realitat i per tant calprestar atenció per mirar que tot es faci el millorpossible.

Per donar-vos la millor informació hem parlatamb els alcaldes de Celrà i Bordils, FrancescCamps i Albert Serrats, respectivament, i ells enshan explicat el projecte fil per randa i ens han do-nat part de quines són les contribucions que hanfet els respectius ajuntaments per a la millora delprojecte. Tots dos alcaldes coincideixen en el fetque la construcció de la variant és inevitable itambé que l’opció triada és, dins del possible, la

��

�� !��

��

��

��

5

L’actual rotonda de Bordils. Amb la variant es mantindrà encara que se’n construirà una de nova al seu costat, més gran.

millor i la que suposa menys afectació per al te-rritori. Insistim, sempre acceptant que és impos-sible que una obra d’aquesta magnitud siguiinnòcua.

Per fer-nos una idea del que parlem només diremque el volum de trànsit pel mig de les dues po-blacions és en aquests moments de l’ordre dels19.000 vehicles diaris de mitjana, per la poblacióde Celrà i prop dels 18.000 vehicles diaris (tambéde mitjana) per Bordils, una vertadera riuada decotxes, sobretot els caps de setmana, i de camions,a diari. Per aquest motiu l’amplada de la via és re-alment important: 4 carrils, és a dir 25 metresd’amplada de carretera, és el que hi ha planificatsegons aquest traçat que ara explicarem.

Actualment ens trobem en la fase de l’estudi in-formatiu i d’impacte ambiental. Un cop s’haginpresentat les al·legacions de particulars i adminis-tracions, la Generalitat (és a dir la Direcció Gene-ral de Carreteres) resoldrà i posteriorment enca-rregarà el projecte executiu de les obres públi-ques. El que ara està a informació pública ésaquest estudi informatiu, que preveu dues alter-natives, una de les quals, la B, ha quedat desesti-mada pels ajuntaments, i per la mateixa Genera-litat, pel seu major impacte en el medi. Per tant, apartir d’ara, ens referirem només a l’alternativaA, que també és la que recomana la DGC.

Segons explica l’alcalde de Bordils, Albert Serrats,el que ara ha sortit a informació pública és el pro-jecte que a la majoria dels ajuntaments implicats“ens va quasi bé”. Els implicats, en aquest cas, sónCelrà, Bordils, Flaçà, Sant Joan de Mollet, SantMartí Vell, Madremanya, Juià, la Pera, o sigui elsajuntaments des de Medinyà fins a Corçà. “Sobreaquesta proposta –diu Serrats- hi ha quasi acord,és a dir, és la que va sortir del consens de totsaquests ajuntaments. Però dic quasi perquè, perexemple per Bordils, l’ideal seria que hi haguésvariant però que no fessin malbé els camps deconreu que van del polígon de Celrà fins al riuTer. El tram aquest malmet molt de conreu peròés clar... per algun lloc ha de passar, no? Tambémalmet molt a Juià i a Sant Martí Vell i a ells noels soluciona res de res, o sigui en seran molt per-judicats i gens beneficiats”.

��

��

6


La variant passarà per aquest punt, situant-vos a l’alçadade la rotonda de Bordils i mirant cap a la fàbrica que es

veu al fons, que és Medichem S.A., paral·lelament a la lí-nia, uns 50 metres a la dreta.

Aquest és l’indret del camí de Llofira, on hi ha moltscamps de regadiu i de plantes ornamentals. Perpendicu-

larment a la línia s’hi farà el viaducte de comunicació.

Segons explica FrancescCamps, alcalde deCelrà, “l’objectiu de lavariant és passar perfora de la zona urbanaperò al mateix tempslligar les principals in-fraestructures de carre-teres del país, o sigui laNII i l’autopista, ambaquesta carretera”. Peraixò la Generalitat pro-posa una carretera dequatre carrils que tra-vessarà Celrà i Bordilsde forma perpendicu-lar. Hi ha un viaductede 800 metres sobre el riu Ter (per mirar de mi-nimitzar l’impacte causat a la llera del riu) queacaba al trencall de la carretera de Cervià, ontambé, més endavant, hi ha previst un accés al’autopista.

Camps ha explicat que “ja que es fa aquest accés,per facilitar la comunicació cap a la Costa Brava,hem demanat que a canvi ens millorin alguns as-pectes de comunicació local, bàsicament dos. Elprimer, que es construeixi una rotonda en el ter-me de Bordils a l’alçada de cal Milionari i el se-gon, que es faci un pont per a vianants i per a bi-cicletes que comuniqui els nuclis de Medinyà ide Celrà en el mateix lloc que l’antic pas de labarca. Informalment la Direcció General de Ca-rreteres ha dit que li sembla bé. Ara s’ha de veu-re com ho resolen”.

Aquesta segona demanda que es fa en les al·lega-cions que ha presentat l’Ajuntament de Celrà per-metria recuperar la comunicació entre aquestsdos municipis i facilitaria l’accés dels nois de Me-dinyà a Celrà, per venir a l’IES, per exemple.

L’altre aspecte de millora de comunicació, laconstrucció d’una rotonda on ara hi ha la roton-da de Bordils, permetria en el futur poder fer unpas o un carril bici que podria funcionar quan lacarretera de Bordils deixi de ser carretera, aprofi-tant així per augmentar les comunicacions entremunicipis.

I sens dubte, la reivin-dicació més importanten la qual coincideixenels dos ajuntaments ésque es respecti el pla iles zones de regadiu deCelrà i Bordils, que esreguen a través de lasèquia Vinyals. En elmateix sentit, és tambéimportant que es res-pecti l’accés als camps iels camins públics per-què no n’hi hagi capque quedi incomunicatni tallat i també que enel moment de l’obra hi

hagi uns interlocutors entre la Direcció General iels ajuntaments per tal de fer front a coses quepuguin sobrevenir després.

De fet la majoria de les al·legacions presentadesper tots dos ajuntaments van en aquest sentit. Al-bert Serrats ho explica d’aquesta manera: “Lesal·legacions que presenta l’Ajuntament de Bordilsvan encaminades a reparar el mal que es pugui fera zones rurals, tant per facilitar l’activitat agríco-la com tots els altres usos d’aquestes zones, anaren bicicleta i a caminar, o l’ús purament paisat-gístic. Cal garantir les bones comunicacions dinsel territori mateix i protegir camps i camins”.

Francesc Camps explica que el traçat no afectacap zona natural, al menys del PEIN oficialmentaprovat, i que l’únic lloc on pot afectar, sobretoten el moment de les obres, més que no pas uncop fet, és en la zona del pont que travessa el riuTer. “En aquest punt és on es farà el viaducte de800 metres, per salvar la zona que han conside-rat inundable en un període de retorn de 100anys. És a dir en aquesta zona es farà un pontelevat per sobre del riu, els límits del qual arri-baran fins on han calculat que pot arribar l’ai-gua, en cas d’inundació. D’aquesta manera la ca-rretera passarà elevada i quedarà garantida lacomunicació de fauna”.

A més, aquest traçat es va considerar també per-què passa aproximadament pel límit del terme

��

�� !��

��

��

��

7

Els números de lavariant

Actualment passen per Celrà una mitjanade 19.000 vehicles diaris i per Bordils, una

mitjana de 17.600 vehicles cada dia.La variant que es projecta tindrà 4 carrils i

la via tindrà 25 metres d’amplada.Tot el tram de la variant, des de Medinyà a

Corçà, fa 8 quilòmetres 332 metres de llargada.

El total del pressupost calculat per al traçatde la variant que ara s’està estudiant és de

81.500.000 euros (o sigui més de 13.500milions de pessetes).

municipal entre Celrà i Bordils i utilitza el mateixcorredor de la línia elèctrica que passa des deBordils i cap a Medinyà. La carretera passarà pa-ral·lela a la línia, separada uns 50 metres. “L’altraalternativa, la que ha estat rebutjada, en canvi,ocasionava molt més impacte ambiental, xafavatota la zona de regadiu, del pla i de cultiu deplantes ornamentals i hi havia un tram moltllarg que passava paral·lel al riu, sobre la mun-tanya del Congost i fins i tot per sobre de la zo-na Pein. Era més complicada i més impactant”.

A part dels impactes sobre el medi natural s’haintentat també, per totes dues bandes minimitzaren la mesura del possible els impactes visuals quepot provocar una obra d’aquesta envergadura.Tal com explica l’alcalde de Bordils, Albert Se-rrats, “des de les primeres converses vàrem feruna sèrie de suggeriments que ara han estat re-collits. Un d’ells era que en l’encreuament de lavia del tren amb la variant, aquesta havia de pas-sar per sobre de la via del tren, la qual cosa pro-duïa un impacte visual impressionant, perquèno era només passar per sobre, sinó passar persobre de la catenària, o sigui del cable elèctricque hi ha sobre la via, la qual cosa vol dir que esveia una muntanya de formigó de 9 metresd’alçada”. A la proposta actual ja queda recollitque l’encreuament de la via es farà de manera so-terrada, o sigui que passarà per sota la via del treni la carretera actual.

Francesc Camps diu que tal com està planificadaaquesta variant “hi haurà accessos cap a la ctra.de Cervià, cap a l’autopista en direcció Figuereso Girona, cap a la N II i cap a Figueres. És un nusde comunicació important i potent”.Malgrat tot, l’accés cap a dins de Celrà està resolten la mesura de les possibilitats. “S’ha establertuna entrada cap al nucli de Celrà a partir d’unaaltra rotonda que hi haurà entre l’actual roton-da de Bordils i la benzinera. A partir d’aquí espodrà anar per la variant cap a Medinyà o sortirde Medinyà cap a Celrà o cap a Bordils. L’únicque no permetrà és incorporar-se a la variantcap a la Bisbal, perquè està massa a prop de lazona de la via del tren, o sigui que s’haurà d’anara voltar una mica més enllà, fins a cal Milionarii incorporar-se des d’allà a la variant o agafar la

crta. vella, travessar Bordils, on no hi hauràtrànsit i agafar la rotonda que hi haurà per en-trar. És a dir no farem tampoc ni un km més, peranar cap a la Bisbal”.

A la gent de Bordils, per anar a Girona, no li su-posarà cap canvi perquè es continuarà passantper Celrà, que és el camí més fàcil i més curt. Iper anar cap a la Bisbal, s’haurà d’anar cap a SantJoan de Mollet, on hi haurà una rotonda de co-municació i allà s’agafarà l’autovia, per la matei-xa carretera que és ara però ampliada, pràctica-ment amb el mateix traçat.

L’alcalde de Celrà té clar que l’impacte de la va-riant serà positiu perquè permetrà reduir elstrànsit i millorar la qualitat de vida sobretot delsciutadans que viuen a menys de 50 metres de lacarretera, que estan constantment afectats per unvolum de trànsit desmesurat. I l’alcalde de Bor-dils té la mateixa opinió “Nosaltres estem doble-ment afectats pel volum de trànsit, perquè Celràté la circumval·lació que es va fer fa anys pel po-lígon, que els treu molt trànsit. A Bordils no hemsabut fer aquesta alternativa provisional quealleuja molt la situació. És a dir, nosaltres absor-bim el cent per cent del trànsit, inclosos els ca-mions pesats i el transport de matèries perillo-ses, per aquí passa tot el que va o ve de la zonaindustrial de Celrà i tot el que ve del moll de Pa-lamós i va cap a Girona”.

Malgrat tot, tots dos són molt conscients que lavariant és una bona solució per a la majoria de lapoblació però que sempre hi ha sectors que ensurten una mica més perjudicats, encara que s’-hagi d’optar pel bé de la majoria. Albert Serratsho explica molt clarament : “Per a la majoria dela gent de Bordils aquesta obra serà bona perquèguanyaran en tranquil·litat però per als comer-ciants que hi ha, això ja és un altre tema.... el quité una botiga, o un estanc, o un bar o un restau-rant, necessita moviment i per tant, hipotètica-ment poden perdre públic”.

I sembla que en això no hi ha res a fer. En con-trapartida però, el que prioritzen tots dos ajunta-ments és l’arranjament de la carretera de Pala-mós, un cop estigui feta la variant, per tal de re-

��

��

8


convertir la carretera en un carrer més del poble,amb tots els avantatges que això representa per ala qualitat de vida de la major part dels que hiviuen. Francesc Camps diu que ja han reclamat aCarreteres que quan es faci la variant, la ctra. dePalamós es traspassi a l’Ajuntament per poder feruna sèrie d’obres que entre d’altres coses inclou-rien una franja d’aparcament de dalt a baix de lacarretera i altres obres de millora. La segona bo-na notícia és que Carreteres, un cop cedida la viaa l’ajuntament, a més hauria de col·laborareconòmicament en aquestes obres, de maneraque el cost no repercutiria tant en els ciutadans.

A Bordils la situació seria similar. Albert Serratses lamenta de l’estat de les voreres a la carretera

de Palamós però diu que és inútil anar arranjant-les perquè es tornen a aixafar immediatamentperquè hi aparquen molts camions. Segons sem-bla l’ajuntament de Bordils està esperant arribara un acord amb carreteres perquè en el momentque es fes la transferència d’aquesta carretera almunicipi, es faria també una inversió conjunta,per deixar les voreres ben fetes, enrajolades i ambtots els serveis que hi ha sota les voreres ben arre-glats, (clavegueram, etc.). A Bordils mantindrienla mateixa amplada de vorera i el que farien seriaestrènyer una mica el carril de circulació de la ca-rretera, de manera que la vorera d’emergènciaquedés 50 centímetres més ampla i fos la via d’a-parcament.

M. V.

��

�� !��

��

��

��

9

ACTUAL ROTONDA DE BORDILS

CÀRNIQUES JUIÀ

Ctra. PALAMÓS

CAMÍ DE LLOFIR

A

Via del tren

Com cada curs, un grup de persones joves fa elseu punt i final d’aquesta edat en què la som-nolència de la vida i el desig de conquerir-la en-cara no han fet la seva passa llarga cap a la reali-tat. Els esforços del professorat de l’institut deCelrà durant sis anys acaben on aquest grup co-mença, entre ànims i temors, la seva presència en

el món dels “grans”. El dia 26 de juny se’ls va ferun comiat general, i se’ls va lliurar una fotografiade grup, juntament amb altres fotografies i gra-vacions de records, especialment del seu viatge aLondres, i un llibre, Cartes a un jove poeta, delpoeta alemany Rainer Maria Rilke.

10

Promoció 2004-06, batxillerat.IES de Celrà.

Els alumnesconstrueixen lesseves pròpiesembarcacionsEl professor Bosco Plana de l’IES de Celrà va pro-posar a dos grups de quart d’ESO dissenyar i fa-bricar un caiac, un llagut i un veler dingui. El re-sultat es va poder comprovar el passat 1 de junya la platja de Sant Pere Pescador, on els alumnesvan provar les tres embarcacions amb èxit.

Treball derecerca premiatL’alumna de segon de batxillerat, de l’Institut deCelrà, Irene Gallardo, ha guanyat un dels vuit pre-mis en la categoria de treballs de recerca, d’àmbitcomarcal, convocats per la Universitat de Girona.

El treball de recerca de la Irene és un estudi de lallúdriga i el seu entorn, a les nostres contrades. Elpremi està dotat amb la matrícula gratuïta d’uncurs complet de qualsevol titulació oficial en cen-tres integrats de la Universitat de Girona, durantel curs acadèmic 2006-2007, un val per adquirirllibres, material educatiu o informàtic i la publi-cació del seu treball. A la fotografia, la Irene i elsseus companys i companyes de classe.

11

Aquest curs el treball de cartells publicitaris so-bre Bordils ha estat un dels treballs guanyadorsdel Premi de Fotografia a La Mostra, que és elconcurs hereu dels antics premis de FotografiaEscolar.

El treball que ha estat premiat ha sortit de la fei-na de tots els cursos de l’escola, ja que es tractadel material que van recollir per fer la SetmanaCultural de l’escola, dedicada a l’entorn. Durantel segon trimestre, cada cicle va fotografiar unespai concret del poble, les masies, l’aigua, l’es-glésia, el nucli antic, etc. Posteriorment els alum-nes de cinquè i sisè van recollit tot aquest mate-rial i el van presentar al concurs, que finalmentvaren guanyar.

D’altra banda, el darrer dia de curs, els alumnesde sisè de l’escola de Bordils van presentar davantels pares, mares i la resta d’alumnes, les pel·lícu-les que van elaborar dins el projecte Cinema enCurs. El dia 30 de maig ja havien anat a l’Institut

Francès de Barcelona, a presentar els minuts Lu-mière i el curtmetratge que van fer aquest cursL’aventura de l’Oriol, la Lia i la Berta.

Allà es van trobar amb altres escoles que tam-bé havien participat en el taller i tots junts vanveure una selecció dels minuts Lumière i lespel·lícules. Els curts tractaven sobre temes di-ferents però tots havien de durar si fa no fa 7minuts i havien de tenir tres canvis de llum enun mateix lloc, ja que el tema que més havíemtreballat totes les escoles en el taller era lallum.

A més van poder veure una selecció dels films fi-nals de Le Cinéma, cent ans de jeunesse, que sónpel·lícules fetes pels alumnes francesos partici-pants en tallers de cinema.

Els dies 1 i 2 de juny una representació dels alum-nes catalans van anar a París, per presentar elsseus treballs.

12

Activitats de cinema i fotografia al’Escola de Bordils

El dia 10 d’aquest mes de juny passat es va fer lafesta de final de curs de l’escola L’Aulet. En eltranscurs de la festa, que va durar tot el dia, esvan fer tallers, campionats d’escacs i de jocs detaula i un dinar, que van preparar les cuineres del’Aulet i que van servir els alumnes més grans,ajudats dels pares i mares. A la tarda es va cele-brar el campionat de botifarra i la ja tradicionalexhibició d’aeròbic.Aquest ha estat el punt i final d’un curs escolarple d’activitats. Una mostra en són les activitatsque s’han estat realitzant a l’escola durant el mesde maig. Els de cicle inicial, per exemple, han es-tat treballant sobre el procés de fabricació del pai en el transcurs del projecte han pogut veure totsels lloc i fases que calen per arribar al producte fi-nal. Així, els alumnes varen visitar des d’un campde blat, fins a una farinera o una fleca i per aca-bar-ho d’adobar, ells mateixos es varen atrevir afer pa, a classe mateix, amb l’ajut d’una de lesmares.Un altre projecte que es va fer durant aquest mesde maig passat va ser la composició plàstica perpresentar a l’exposició de les flors de Girona. Jafa anys que l’escola l’Aulet participa en aquest fa-mós esdeveniment amb unes composicions flo-rals que es treballen a l’escola, amb l’ajut de laMaria Àngels Artigas i la Maria Dolors Picazo,professora de plàstica de L’Aulet. Un cop fetes, les

composicions es porten a l’Hospital dels Cape-llans, on queden exposades, i durant aquesta set-mana d’exposicions els alumnes de L’Aulet apro-fiten per participar en uns tallers d’art floral quetambé tenen lloc a Girona.I finalment un altre grup d’alumnes de L’Aulet vatenir l’oportunitat de participar en unes colòniesde cinc dies al delta de l’Ebre. Durant els dies quevan estar en aquest paratge, els nois i noies vanaprofitar per gaudir de la natura i per practicarpiragüisme al riu, perxar pels canals, fer bicicletao anar a la platja, en definitiva, passar unes bonesvacances anticipades.

Més Informació:El 12 de setembre vinent començaran les classesa les dues escoles que iniciaran curs escolar aCelrà aquest any.A l’escola L’Aulet, s’hi emplaçarà una aula de P3,dues aules de P4 i dues de P5. Pel que fa a la res-ta de cursos, a l’escola hi quedaran 2 grups deprimer curs, tres de segon, dos tercers, dosquarts, dos cinquens i tres grups de sisè curs.La nova escola, de moment anomenada CEIPCelrà, acollirà dos grups de P3, un de P4 i un deP5, en els mòduls que estan emplaçats al costatde l’IES i que faran d’escola provisional fins quel’any vinent hi hagi la nova escola construïda.

13

Activitats de L’Aulet de Celrà Un inici de curs amb dues escoles

Els nois i noies de 6è, perxant pels arrossars del delta de l’Ebre.Un moment de la festa de final de curs de l’escola.Un moment de la festa de final de curs de l’escola.

L’escriptor ipoeta Josep-FrancescDelgado vavisitar l’escola deBordilsL’autor, que ha escrit molts contes per a nens i lli-bres d’endevinalles, va mantenir una llarga con-versa amb els alumnes del centre i va respondretotes les seves preguntes.

Aquest mes de juny passat s’ha celebrat a Celrà laprimera Festa de la Gent Gran, organitzada pelsmateixos avis i per l’Oficina Gerontològica de l’A-juntament. Aquesta oficina depèn de Serveis So-cials i s’ocupa de proposar activitats i tallers de tottipus a la gent gran perquè puguin mantenir-seactius i potenciar les seves capacitats. Durant elsmesos de maig i juny s’han estat realitzant moltesactivitats, entre d’altres, un debat intergeneracio-nal que va tenir lloc entre un grup d’àvies i un

grup de nens del centre obert de Celrà i que vaunir en el diàleg dues generacions molt diverses.També es va fer una interessant xerrada sobre elmenjar sa, que va fer la infermera del Cap, MartaQuirch, i que va tenir un gran èxit de públic.Durant aquest mes de juliol, l’Oficina Gerontolò-gica organitza unes jornades dedicades a potenciarl’activitat física entre els avis,“Els dijous a la fresca”.Mariona Rustullet serà la professora de gimnàsticaaquàtica, aquagim; exercicis suaus per a gent granque no vulgui renunciar a fer una mica d’exerciciperò sense passar les molèsties de la calor.

Més Informació:Per a més informació sobre qualsevol de les mol-tes activitats que es proposen per a la gent gran,podeu dirigir-vos a l’Oficina Gerontològica del’Ajuntament de Celrà, al telèfon 972 49 20 01.L’oficina està oberta al públic dilluns, dimecres idivendres, de 5 a 8 de la tarda, als locals de Ser-veis Socials de l’Ajuntament.

14

Activitats per a una gent gran molt activa

��

�� !��

��

��

��

15

Ràdio Celrà107.7L’emissora municipal Ràdio Celrà va reprendreaquest passat mes de març les emissions regularsamb una graella de vuit programes propis ques’emeten a partir de les 8 del vespre, de dimarts adivendres. Tània Tápia, periodista i directora del’emissora municipal en aquesta nova etapa, vaexplicar que la programació és encara limitadaperò que abraça molts temes diferents ja que hiha des de programes musicals de diferents estilsfins a un programa cultural dedicat al cinema i alteatre, un de ficció i humor i un altre que tractasobre immigració i medi ambient.

La presentació oficial de l’emissora es va fer el dia7 d’abril a les dependències de la Fàbrica i va anara càrrec de la Tània i de la locutora dels 40 prin-cipals a Girona, Txell Canadell. Segons explica laTània, la gestió de l’emissora municipal depèn del’associació Amics de la Ràdio, i encara que ellan’és el cap visible, reivindica la gran feina quehan estat fent tot l’equip per poder tirar endavantaquesta primera etapa de la renovada emissora.Cal tenir en compte que totes les persones quetreballen a la ràdio o per a la ràdio, siguin locu-tors o col·laboradors en la gestió, estan fentaquesta feina sense cobrar, només per la il·lusióde col·laborar en aquest projecte i tirar-lo enda-vant.

Segons ens explica, els propers objectius que esmarquen serà poder anar ampliant tots els seusrecursos, tant l’equip, com la programació, coml’equip humà. Igualment caldria millorar algunsaspectes tècnics que els facilitarien molt la feina idonarien molt rendiment, com per exempleaconseguir una màquina d’aquelles màgiquesque van posant música ininterrompudament du-rant tot el dia, per proporcionar un fil musical alpoble i que, les botigues de Celrà, per exemple,poguessin tenir connectada l’emissora municipaltot el dia o fer possible que es pogués escoltar i ferràdio a través d’Internet.

De moment de cares a la propera temporada, apartir del mes de setembre, ja està previst que hihagi noves incorporacions de gent que farà nousprogrames, o sigui que sembla que la cosa rutlla.La programació actual de la ràdio, la podeu con-sultar a la web municipal on trobareu els horarisdels diferents programes, el locutor que els pro-dueix i un breu resum del que tracten.

Contacte:Per a col·laborar amb Ràdio Celrà (107.7 F.M.)podeu adreçar-vos a l’Àrea de Cultura de l’Ajun-tament de Celrà o escriure un missatge de correua [email protected] . Penseu que ràdio Celràés una emissora municipal, feta amb i per a lagent del poble i on col·laboren persones des de 15fins a 50 anys, o sigui que vosaltres, la vostra afec-ció, la música que us agrada o la vostra entitat,també hi tenen cabuda.

E N T I T A T S

Alguns dels membres de l’equip de Ràdio Celrà,amb la seva directora, Tània Tapia, al mig.

Una imatge del dia de la presentació oficial de l’e-missora municipal, a la fàbrica de Celrà.

Comissióde festes La GrescaMés de cinquanta persones han col·laborat acti-vament en l’organització de la Festa Major deCelrà d’enguany, segons explica Josep Amores, undels màxims responsables de la comissió de festesLa Gresca. Algun ocellet ens ha dit que en Josepcontinua essent un dels que més estira del carroperò quan li preguntem, es desfà d’agraïment capals quatre o cinc incondicionals que fa anys queformen part de la comissió, en Jordi i la Caro deCultura, l’Enric Faixedas, els de la Comissió deReis, la Comissió de les Flors, l’escola l’Aulet, elcol·lectiu de suport i tota una pila de gent d’altresentitats que, segons diu, són els que han estat or-ganitzant els diferents actes, des de la pintura al’asfalt fins a coses tan essencials com estar darre-re la barra.

El balanç de la Festa Major d’enguany ha estatmolt positiu sobretot per la quantitat de gent quehi ha participat i perquè en els darrers anys s’harecollit el que s’ha estat sembrant: la festa s’haobert al poble i no està centralitzada en un sollloc sinó que es respira festa al carrer. Aquest, se-gons explica en Josep, ha estat un objectiu clar dela comissió que només ha estat possible a base detreball i de buscar molts col·laboradors per poderestendre l’esperit festiu a cada racó de Celrà.

La comissió de festes La Gresca funciona des del’any 1991 però en els darrers anys el cansamentdels més veterans ha fet que hi hagués una micade desfeta a les seves files i ara s’imposa la neces-sitat que entri gent nova, disposada a treballar peral poble. I sembla que això és el que passarà de ca-res a la propera Festa Major, en què es preveu que

��

��

16

E N T I T A T S

Una imatge del correfoc de la festa major de Celrà

entrin a formar-ne part tot un grup de gent joveque de ben segur hi aportaran molta il·lusió.

Mentrestant, quasi sense haver tingut temps derecuperar-se, ja toca posar-se les piles per a laFesta petita. Més o menys quan surti aquest but-lletí que teniu a les mans s’haurà celebrat o estaràa punt de celebrar-se la Festa petita de Celrà, lafesta de Sant Hou, una revetlla d’estiu que aquestany cau el dissabte 15 de juliol. Aquest dia s’es-colten havaneres, amb el grup Mar Blava, es beuuna mica de cremat i després es fa un ball ame-nitzat pel conjunt Clau de Sol, quan ja ha marxatel sol, no fa calor i ve de gust estar-se una estonaa la fresca de la plaça de Catalunya.

I seguidament ja hi ha convocada una reunió peral mes de setembre perquè caldrà posar-se a or-ganitzar la propera festa major. Ho faran els de lacomissió, els de sempre i els nous, però per aaquesta propera vegada hi ha la intenció, si és

possible, d’utilitzar les noves tecnologies per mi-rar de captar propostes que puguin fer els ciuta-dans a través de la plana web, per exemple. En Jo-sep Amores diu que aquesta és una idea que lironda pel cap des de ja fa temps per captar mésidees i fer la festa encara més participativa. Demoment el que podem garantir és que tothomque vulgui col·laborar amb la comissió de festesserà rebut amb els braços oberts i que segur quetambé hi ha feina per fer.

CONTACTE:Per posar-vos en contacte amb la Comissió defestes podeu trucar a l’Àrea de Cultura de l’A-juntament de Celrà 972 49 30 26 i us diran el diade la propera reunió o el telèfon d’en Josep Amo-res. Podeu apuntar-vos a la comissió per treballaro podeu fer-los arribar els vostres suggerimentsper a la festa (els grups que us agradaria que vin-guessin o altres actes que us semblin interes-sants).

��

�� !��

��

��

��

17

Pintar sobre l’asfalt s’ha convertit en una de les activitats més típiques de la festa major de Celrà.

18

Primera firaInternacionalde Ceràmica

Un total de 130 ceramistesvaren participar en lesjornades d’estudi id’intercanvi per aprofessionals que es varencelebrar a Celrà del 6 a l’11 dejuny en el marc de la PrimeraFira Internacional deCeràmica Enfanga’t. L’objectiud’aquesta Fira ha estat ferpromoció de la ceràmicacontemporània i portar-la alcarrer per donar a conèixer alpúblic la cara més modernad’aquest art tan tradicional.

L’alcalde de Celrà, Francesc Camps; la directorad’artesania de Catalunya, Gemma Amat, i la di-putada d’ERC, Maria Mercè Roca, van ser els en-carregats de fer l’acte de presentació d’aquestesjornades. L’esdeveniment consta de dues partsdiferenciades, per una part, unes jornades profes-sionals amb cursets, taules rodones i d’altres ac-tivitats per a professionals del sector o per als in-


teressats en aquest art; i per una altra part, una fi-ra molt especialitzada en la qual es van poderveure i adquirir obres d’art úniques, que va tenirlloc durant el dissabte i el diumenge.

En la fira es van poder admirar uns 38 estands, en-tre els quals hi havia 8 artistes francesos; una repre-sentació de ceramistes espanyols, de León, Oviedo iOsca, i molts artistes catalans, que varen mostrar totel més nou i original en objectes d’art fets amb cerà-mica. El dinamisme de Celrà, la bona predisposicióde l’Ajuntament i sobretot l’esforç de grups comMeme Detràs i concretament en aquesta ocasió delmestre ceramista Carlets han estat claus a l’hora detriar Celrà per a la ubicació d’aquesta fira.

Germán de Juana, representant dels ceramistesde Girona i un dels màxims responsables de l’or-ganització de la Fira, ha destacat l’excel·lent re-

sultat de les jornades professionals, a les quals va-ren assistir 130 persones relacionades d’algunamanera amb l’art de la ceràmica en tots els seusvessants. La diversitat i qualitat dels ponents i lagran tasca pedagògica i d’intercanvi d’experièn-cies han fet que les jornades fossin tot un èxit. LaFira, en canvi, s’haurà d’anar consolidant en elspropers anys, ja que hi va faltar una mica més depúblic. De Juana explica que en un cap de setma-na de bon temps i calor com el de la Fira, és moltdifícil competir amb la platja. Malgrat tot, els or-ganitzadors són plenament conscients que lespersones que la van visitar varen quedar grata-ment sorpreses per la gran qualitat i bellesa delsobjectes que s’hi podien trobar.

Els ceramistes han destacat la idoneïtat de l’em-plaçament de la Fàbrica per a la organització tantde la Fira com de les jornades i la bona disposi-

19

Una vista general dels estands de la Fira

ció que ha mostrat l’Ajuntament per ajudar-losen aquesta tasca de promoció de la ceràmica con-temporània. Aquest fet farà que l’any vinent espugui tornar a repetir aquest esdeveniment aCelrà mateix.

A continuació hem volgut reproduir l’escrit depresentació que va fer l’escriptora i diputadad’ERC, Maria Mercè Roca, expressament per a laFira Enfanga’t. L’autora, que ens l’ha cedit ama-blement, ha sabut condensar en aquest escrit, totl’esperit dels artistes i de l’art de la ceràmica:

A la novel·la La caverna, l’escriptor José Sarama-go hi situa un home que treballa el fang, i el vin-cula directament amb l’enigma de la creació, delmisteri i de la filosofia. La creació comença sem-pre amb la llum. La creació literària, les novel·les,comencen sempre amb un punt de llum, de clarorinicial, que si es treballa, si no s’apaga, dóna llum,vida, a l’obra d’art que és una novel·la. La ceràmi-

ca és també, abans de res, llum; llum vol dir tem-peratures extremes, incandescències, alteracions imanipulacions, perquè en l’art sempre hi ha, perforça, una manipulació de la matèria, ja siguinparaules o gres, sempre hi ha una voluntat perpart de l’artista de domar-la, i el plaer de la crea-ció sempre surt d’aquesta tensió entre la resistèn-cia dels materials i la plasmació de l’obra.

I diuen que el ceramista té el privilegi de veure lacreació del món pel forat del pany quan l’escalforde 1.300º fa sortir d’una peça blanca tota menade colors: verds, blaus, grisos ocres, roigs. Semblamàgia però no és perquè sí, tot hi té a veure: la te-rra, la forma, els graus, el vent, la meteorologia ila personalitat de l’artista i el seu geni, un genique forçosament viu en solitud.Enfront del fang, l’artista està tan sol com l’es-criptor al davant del full en blanc. Però, ¿com ésalgú que crea? ¿Hi ha plaer o dolor, plenitud ocansament, en els seus ulls i en els seus gestos?

20


Un dels artistes aprofita l’ombra de la seva parada per fer una petita migdiada.

¿Surt del no-res la seva obra, com el món va sor-tir, diuen, de Déu? Les experiències que expli-quen aquests peces, les històries que contenen ique cal saber llegir, els materials i el tema triat,l’estil heretat que vol seguir o que vol superar, lesconvencions que l’artista obeeix o que se salta, elrigor obligat, la coherència necessària... tot això,¿el limiten o l’estimulen? L’artista, en definitiva,crea donant forma amb passió i reverència a totel que ha rebut.

Crear és triar; entre totes les formes possibles,tots els materials abastables, entre tots els colorsconeguts, entre tots els imaginats, un de sol perexplicar la història que vols donar al món.A Catalunya tenim un nom, Llorens Artigas, queen la seva senzillesa ha esdevingut un català uni-versal. Artigas era un artista, sens dubte, feia art,no va fer res més en tota la seva vida que treba-llar la ceràmica com un art, cada peça única, des-pullada d’allò superflu. Llorenç Artigas va ser

l’introductor de la ceràmica de gres a Espanya,un concepte totalment diferent del que hi haviafins al moment, per la seva duresa, per les altestemperatures de cocció. Treballava sempre ambforns de llenya, deia que la tecnologia modernaens aporta economia i comoditat però no pasmés qualitat ni més bellesa. I fins i tot posavanom als seus forns...

Era constant i treballava molt, rebutjava lesobres que no li satisfeien, va arribar a ser molt va-lorat i conegut, i artistes com ara Miró i Dufy va-ren col·laborar-hi. De fet la importància que Mi-ró donava a la ceràmica li venia exclusivamentd’haver treballat amb Llorens Artigas. Muralscom els del Guggenheim a Nova York, el Muralde l’aeroport de Barcelona, el de la Unesco a Pa-rís són fruit de la col·laboració dels dos artistes.

Totes les obres que hi ha aquí són diferents. Par-teixen d’unes tècniques comunes però el resultat

21

Els més petits també es varen divertir experimentant amb el fang.

és distint, i el resultats és el que en fa obres d’art.Artigues deia que una obra és com l’escriptura:tots aprenem a escriure igual, però la nostra per-sonalitat modifica les lletres que fem, de maneraque es pot interpretar el nostre caràcter a través

de la lletra que fem, a través de les peces que feu.

Però vosaltres feu encara una cosa més impor-tant, i és que compartiu el saber. El mestre Llo-rens Artigues també ho feia, en plena maduresai reconegut mundialment feia classes a l’escolaMassana de Barcelona. Vosaltres, aquests artistesconvidats –Jordi Marcet i Roser Vila-Abadal; Ja-vier Ramos i Martin Goerg- representant trespaïsos i tres sensibilitats diferents, de la més con-ceptual a la més clàssica, sou prou generosos perdonar als altres una part del vostre geni.Us ho agraïm moltíssim i us desitgem moltsèxits.

I felicito sincerament els organitzadors per la ini-ciativa d’aquesta Fira Internacional, que està cri-dada a tenir continuïtat, que hàgiu triat Celrà perfer-la.

MARIA MERCÈ ROCA

Fira Internacional de Ceràmica Enfanga’t

22


A la fira s’hi van poder veure peces d’art úniques, molt origi-nals i diferents de la ceràmica tradicional

Una peça de ceràmica contemporània que representava una parella llegint

De peus a terra? Així es va titular l’edició d’en-guany del Celrà Caminat, que es va celebrar el 10de juny passat, coincidint amb la Fira Enfanga’t.Catorze accions, localitzades en catorze espais di-ferents del poble i proposades per grups, entitatso persones individuals, van formar part d’aquestrecorregut creatiu, d’aquesta caminada originalque ja fa més de deu anys que es celebra. El

col·lectiu d’artistes Meme Detrás, que és darrered’aquest espectacle ja des dels seus inicis, va volerfer reflexionar sobre el procés creatiu dels artistesi sobre la dualitat necessària entre tocar de peus aterra i deixar volar lliurement el pensament.Nombroses persones van seguir aquest itinerari,que va acabar amb un sopar de cloenda de la jor-nada al pavelló de les piscines.

��

�� !��

��

��

��

23

C R E A T I V I T A T

Celrà Caminat

24

En Lluís Batlle és un tros d’home de 69 anys moltben portats, un home de pagès, alt i ample d’es-patlles. Però malgrat el seu aspecte, ell no ho és,de pagès, no en van fer mai ni ell, ni el seu pare,ni tan sols el seu avi. La seva família és de Bordilsde tota la vida i tenien una botiga de queviures,amb una mica de tot, tal com eren les botiguesabans, fins i tot amb una mica de bar per fer-hiun trago i trencar el cuc. Més endavant hi va ha-ver una carnisseria i llavors hi varen posar l’es-tanc, que encara tenen, i la centraleta de telèfons,ara desapareguda.

En Lluís recorda que l’estanc es va posar l’any1923, al començament de la dictadura d’en Pri-mo de Rivera, i que anava a nom del seu avi imolt després, a nom del seu pare. “Fa uns cincanys vàrem deixar el tema de la carnisseria per-què no hi havia cap fill que ho volgués seguirfent, i ens vàrem quedar només amb l’estanc.”

Quan he entrat, en Lluís i jo ens hem acomodaten una sala d’estar que hi ha al darrere mateix dela botiga. A un costat hi tenim la botiga i l’estanci a l’altra banda, em diuen que hi havia hagut lacentraleta de telèfons, que varen posar cap a l’any50. En Lluís recorda perfectament com, al prin-

��

��


Entrevistaa LluísBatllePROPIETARI DE L’ESTANC I LABOTIGA DE LA CARRETERA DEBORDILS, ABANS CARNISSERIA,CENTRALETA DE TELÈFONS I BAR

cipi, per comunicar amb Barcelona, per exemple,a vegades s’havien de fer tres hores d’espera.

La Margarita, la germana d’en Lluís, és la perso-na que hi havia estat treballant més temps, i diuque la centraleta es va mantenir oberta i en actiufins l’any 1980 o 81 i que després ja ho van auto-matitzar tot. Com sempre, varen començar elprocés per a les ciutats i les poblacions més gransi per això el poble de Bordils va ser un dels de lacua.“A la paret hi havia penjat un quadre enorme,com si fos un quadre de la llum, però hi haviapenjat a mà dreta un telèfon amb una “maneta”i una centraleta amb cinc abonats, bé... quan và-rem començar n’hi havia tres, a Bordils. Llavorses va posar per a cinc i més tard es va ampliar adeu i fins a vint”.

Més endavant, quan ja varen ser més abonats esva substituir el quadre per aquell moble que tot-hom recorda, de les pel·lícules almenys, que eracom un piano ple de clavilles:“Allà es rebien les trucades i veies el número desdel qual et trucaven i llavors s’havia de contestar,preguntar a quin altre número volien trucar iconnectar a través de les clavilles amb la línia co-rresponent i marcar el número des d’aquí ambuna mena de telèfon que hi havia a la centraleta,que tenia una rodeta com les dels telèfons d’a-bans, però sense auriculars...”.

“En aquell temps de què parlem hi havia una so-la línia entre Celrà i Bordils, per exemple, o siguique si volies trucar a Celrà i en aquell moment hihavia algú trucant t’havies d’esperar. Per trucara la Bisbal s’havia de trucar d’aquí a Girona, de

��

�� !��

��

��

��

25

El de la fotografia és el pare d’en Lluís, a la porta de l’estanc.El cartell ha quedat tallat i no s’aprecia bé però al damuntde la porta hi ha l’antic cartell de “Expendeduria” de tabacs.

A la foto hi podem veure la façana de l’estanc ben engalana-da. L’home que es veu en primer pla és el pare d’en Lluís i eljovenet que es veu en segon terme, al costat de l’home de labicicleta, és en Lluís Batlle quan tenia 15 o 16 anys.

Girona a Palamós, de Palamós a Palafrugell i dePalafrugell a la Bisbal, anar fent via per l’únicalínia que hi havia, i a cada lloc parlar amb la te-lefonista de cada poble, que hi connectava”.

Quan varen proposar de posar telèfon, aquí, aBordils, no hi havia gaire ningú que pogués ima-ginar el negoci que representaria el tema de la te-lefonia només uns quants anys després, o siguique no van tenir gaire competència a l’hora dedemanar la centraleta per posar-la a casa seva.

Això sí, els de Telefònica no han anat mai amb ellliri a la mà, ni ara, ni abans o sigui que quan lallista d’abonats va començar a créixer.... es va mo-dificar la política de l’empresa: “quan vàrem co-mençar, ens donaven un tant per cent de cada tru-cada que es feia – explica la Margarita- però quanhi van començar a haver moltes trucades ens vantreure el tant per cent i llavors t’exigien que et fes-sis autònom i et pagaven un tant cada mes”.

En Lluís explica que la companyia volia un llocben situat per posar-hi la centraleta i a casa sevaera un lloc ideal perquè sense ser el centre delpoble, la carretera, pel poble de Bordils sempreha estat un dels punts més importants i de mésactivitat.

Potser això, com tantes altres coses, també can-viarà aviat, diu en Lluís, perquè almenys ell veumolt clar com els afectarà l’obra de la variant que

ara sembla fer-se realitat després d’una pilad’anys de parlar-ne sense resultat: “a nosaltres siens treuen el trànsit de la carretera ja quasi po-dem plegar, perquè vivim molt més dels pas-sants que no pas de la gent del poble”. A ell lisembla que ho notaran molt i que potser passaràcom en altres pobles petits, que quan se’ls treu lavida de la carretera, queden morts. “Encara quenosaltres comprenem que per a molta gent i peral trànsit serà molt millor, els que tenim un ne-goci no n’estem pas gaire convençuts d’aquestcanvi, però bé, ja se sap que no hi pot haver res agust de tothom...”. Això sí, li fa molta ràbia, i emsembla que això és un sentiment general, que ai-xafin una part d’aquest pla de Bordils, que ésl’orgull dels seus habitants.

“Ara a la carretera hi ha 6 o 7 negocis, no n’hi hapas més, quan abans n’hi havia un cada duesportes. N’hi havia més aquí a la carretera que nopas al centre del poble... Hi havia basters, espar-denyers, arreglaven bicicletes, feien esclops, o si-gui, hi havia botigues i indústries, petites indús-tries artesanes. I també un parell de flequers, tresbars, i tot això es va anar perdent...”

En Lluís recorda que per la carretera, just al da-vant d’on estem tots dos, hi passava el tren petit,que anava de Palamós a Girona i llavors de Giro-na a Banyoles. El tren – diu ell - el devien treuremés o menys l’any 56 i també varen tallar els ar-bres, uns plàtans molt grossos que hi haviaabans al costat de moltes carreteres. Nosaltres,quan érem petits, jugàvem a futbol a sotaaquests plàtans i era estrany que ens haguéssimd’apartar per deixar passar algun carro. Nomésen passaven molt de tant en tant.... I per la FestaMajor tocaven les sardanes aquí davant de casa,quan encara hi teníem el bar. Bé, les tocaven da-vant de casa i en dos o tres llocs més del poble.Ho repartien perquè no hi haguessin queixes”.

“Al matí, passaven els carros per davant del barde casa i els homes es paraven un moment, de-manaven una rosquilla i una barreja i au! Nomésper trencar el cuc. Abans, la gent no hi esmorza-va pas, al bar, tothom s’enduia el menjar de casa.Si de cas els diumenges anaven a berenar. Jo noho tinc tan present però recordo sentir el meu

��

��

26


La façana de l’estanc de Bordils, a l’actualitat.

avi que deia que els diumenges a la tarda teníemple de gent a berenar, menjaven pota i tripa, sangi fetge, i cuinats d’aquests...”.

Com han canviat les coses, penso mentre en Lluísm’explica tot això... i m’imagino com seria entraren una granja d’aquestes d’ara, on serveixen be-renars de xuixos, croissants i altres delicadeses, iveure la cara de la dependenta mentre li dema-nem un plat de pota i tripa. Genial...En Lluís recorda tan bé el bar perquè varen ple-gar cap a mitjan dels anys 50, o sigui que ell tenia18 o 19 anys i hi havia passat tota la vida enaquest bar, fent cafès i cigalons, “res de tallats,llavors no se’n feien de tallats. Al matí fèiem unacafetera ben grossa, de tres o quatre litres i ambuna altra cafetera més petita anàvem servint elscafès, en copes. No hi havia coca-coles, noméscerveses i “orangines” i els refrescos es feien ambuna mica de granadina barrejada amb aigua”.Eren els temps de bars sense dones i pel que diuen Lluís amb pocs homes també, perquè erenpocs els que al vespre hi anaven a fer la partida demanilla.

En Lluís recorda que va anar a escola, a la matei-xa que hi ha ara, que va ser construïda als anystrenta, concretament el 35, i que hi havia nomésquatre classes, dues per als nois en un costat idues més per a les noies, a l’altre. “Hi havia unaclasse per als més jovenets i una altra per als mésgrans i s’ha acabat, anàvem junts tots els més pe-tits fins a 8 anys i després els de 9 fins a 14”. I te-nien professors. Pel que sembla en una època hihavia hagut unes monges però en Lluís va estu-diar amb els dos mestres que hi havia per ensen-yar els nens. Per a fer classes a les nenes, per des-comptat, hi havia dues senyoretes.

Abans, quan eren joves, es divertien els diumen-ges a la tarda sortint a ballar, en una de les duessales de ball que hi havia a Bordils o anant al ci-ne del poble. El cap de setmana era només el diu-menge, el dissabte era un dia laborable per a tot-hom i s’esperaven amb candeletes el diumenge ala tarda, cap a les 5, quan començava la música,primer un parell de sardanes i llavors música pera ballar, fins cap a les 9 del vespre. Llavors, a re-collir-se tothom i cap a casa que l’endemà eraSant Tornem’hi, com diuen els més grans. “Hihavia una pista on feien el ball a fora quan arri-bava el bon temps i també hi havia costum decórrer les festes dels pobles del voltant...”. La Te-resa Joher, la seva dona, també de Bordils de totala vida, ja era la seva balladora. Es varen conèixerde petits i han crescut, viscut i treballat junts, finsara.

En Lluís, com moltes de les persones de la sevaedat, és un d’aquells valents que han vist desa-parèixer el tren, els plàtans que guarnien les ca-rreteres i els carros; que han vist, en definitiva,transformacions molt importants del seu entornen pocs anys. Per a ell, a més, els cotxes són el seupaisatge més proper i la carretera, el seu barri, i ésveritat que la variant ho canviarà, segur.Però el què és més segur és que res canvia tant lescoses com el temps, inevitable, i que les personescom ell, en suporten bé el pas.

MONTSE VILA

��

�� !��

��

��

��

27

La festa de Corpus (Corpus Christi) ha estat du-rant anys una de les celebracions cristianes mésimportants. Aquesta festa és un homenatge al sa-grament de l’eucaristia, és a dir, al cos de Crist,d’aquí el nom. En el seus orígens es celebrava eldijous següent a l’octava de Pentecosta però al’actualitat es celebra en diumenge, sempre a laprimavera. La manifestació més popular d’aques-ta festa són les processons, que tenen un caràctermés lúdic que no pas solemne, en contraposició ales que es celebren per Setmana Santa, per exem-ple.En aquestes processons i el seu seguici, s’hi tro-ben les primeres referències escrites d’alguns delselements més tradicionals de les nostres festes,com els gegants, els nans, el bestiari, els balls dediables o les catifes de flors.En moltes poblacions la processó de Corpus pas-sava per sobre de les catifes de flors que diferentspersones o entitats havien preparat esteses sobrel’asfalt.

A Celrà i a Bordils també s’havia celebrat aquestafesta del Corpus amb processons molt concorre-

��

��

28

H I S T Ò R I A L A M E M Ò R I A E N U N C O P D ’ U L L

Lafestivitat deCorpus iles catifesde flors

gudes i fins i tot s’havien fet catifes de flors pelscarrers. En les fotos que hem pogut recollir hipodeu veure una mostra de totes dues celebra-cions, les de les catifes de flors són de Bordils i lesde la processó, de Celrà. No els hem pogut datarexactament però les de Bordils són de la dècada

dels anys 60 i les de Celrà, també de finals delsanys cinquanta o principis dels seixanta.Donem les gràcies a les persones que ens han ce-dit les fotografies de Bordils i al Taller d’Històriade Celrà, i en especial a Delfí Faixedas, que ens haaconseguit les de Celrà.

��

�� !��

��

��

��

29

Fotos de Celrà durant les tradicionals processons de Corpus que recorrien els carrers del municipi a finals dels anys 50 i principisdels 60. Font: Taller d’història de Celrà

En les fotos podem apreciar el tamany espectacular de les catifes de flors que es confeccionaven a Bordils per l’època de Corpus.

��

��

30

H I S T Ò R I A L A M E M Ò R I A E N U N C O P D ’ U L L

Nou llibre del Taller d’HistòriaIMATGES DE CELRÀ D’AHIR I D’AVUI

Fotografies del carrer Major.

Aquest Sant Jordi passat el Taller d’Història deCelrà va presentar el seu nou llibre Imatges deCelrà d’ahir i d’avui, una recopilació de més de160 fotografies, entre fotos antigues i noves. Elllibre té el seu origen en l’exposició de fotos quees va fer per la Festa Major de Celrà de l’any 2004.L’autor del llibre, Delfí Faixedas i altres companysdel Taller d’Història, van treballar durant tot unany en la recopilació de fotos antigues per podermuntar els quatre itineraris que feia l’exposició iveure quina ha estat la transformació del nostrepaisatge urbà i rural més proper, en aquests da-rrers anys. Delfí Faixedas és membre del Tallerd’Història de Celrà des de fa quatre o cinc anys iha estat el responsable del disseny de les dues an-teriors portades dels llibres que ha editat el taller,el de la Fàbrica i el dels masos de Celrà.Els interessats podeu aconseguir el llibre a la lli-breria Biscle, l’antiga llibreria de l’Enriqueta, deCelrà.

��

�� !��

��

��

��

31

C U R S O S D A N S A

Classes regulars d’estiu: Dansa contemporà-nia amb professorat de l’EMDC Nivell principiant - tots els dimarts del 4 juliol

al 26 de setembre Nivell intermedi - tots els dimecres del 5 juliol

al 27 de setembreDe 7 a 9 del vespre, a l’aula gran i a la de l’estació Preu: 44 €, preu alumnes EMDC: 34 €

Curs: Integració cos-ment i improvisació endansa Professor: Ula KornDies: dissabte 1 i diumenge 2 de juliol De les 10 del matí a les 3 del migdia, a l’aula granPreu: 53 €, preu alumnes EMDC: 40 €

Curs: Desaprenent a ballarProfessor convidat: Tomàs AragayDies: de dilluns 3 a dissabte 8 de juliolDe 4 de la tarda a 8 del vespre, a l’aula gran.Preu: 120 €, preu alumnes EMDC: 100 €

Curs: Laboratori de moviment Professor: Carmelo SalazarDies: 8-9-10 i 15-16-17de setembre 2006De 4 a 8 de la tarda, a l’aula granPreu: 120 €, preu alumnes EMDC: 100 €

Dansa creativa i base tècnica per a infantsProfessorat de l’EMDCDies: tots els dijous de juliolDe dos quarts de 6 fins a les 7 de la tarda, al’aula de l’estació Preu: 26 €, preu alumnes EMDC: 18 €Preu: 120 €, preu alumnes EMDC: 100 €

Més Informació:L’Escola Municipal de Dansa de Celrà té la se-va seu al primer pis de l’edifici de la Fàbrica (alcostat de l’aula telemàtica). El telèfon de con-tacte és el 972 49 26 31 i l’horari d’oficina al’estiu serà:• Del 3 al 14 de juliol, de 4 a 8 de la tarda.• Del 17 al 28 de juliol, de les 9 del matí, a dos

quarts de dues de la tarda.• El mes d’AGOST tancat per vacances• I el mes de setembre obert totes les tardes, de

4 a 8 hores.ATENCIÓ:El període de matriculació pel nou curs esco-lar és:Tota la primera quinzena de JULIOL i del 4 al22 de SETEMBRE

Ben aviat rebreu + info d’aquest curs.

Cursos d’estiu a l’Escola de DansaL’activitat continua a l’escola de Dansa durant l’estiu, amb classes regulars impartides per professors dela mateixa EMDC i tallers dirigits per professors convidats, de gran prestigi internacional. El professorTomàs Aragay, per exemple, que farà un curs a Celrà a principis de juliol, és un dels fundadors de la Com-panyia General Elèctrica i dirigeix i participa en nombrosos espectacles de dansa a Espanya i Europa. Amés és un professor de renom internacional i un creador mutidisciplinar (actualment escriu guions ci-nematogràfic en col.laboració amb el director de cinema Cesc Gay).Amb aquesta sèrie de cursos l’Escola Municipal de Dansa es manté oberta durant l’estiu i dóna l’opor-tunitat d’iniciar-se en aquesta disciplina a les persones que no disposen de temps durant l’hivern.Els cursos que hi ha programats per a la temporada d’estiu són els següents:

32

Ara, tot just ha fet un any que vàrem prendre unade les decisions més importants de la nostra vida:deixar la ciutat per anar a viure a poble. S’ha dedir que per una de “can fanga”, venir a viure a unpoble de menys de dos mil habitants, no era unadecisió fàcil...Vaig néixer a Barcelona, ara fa 45 anys. A més detenir la sang de color blaugrana, m’agrada el so-roll de la ciutat, anar de rebaixes a les grans su-perfícies, visitar el MNAC, anar a les exposicionsde la Pedrera i fer l’aperitiu a les places de Gràciaels dies assolellats. Sí, sóc de Barcelona i no m’a-vergonyeixo, al contrari.

Per a mi, deixar la meva ciutat, va ser una de lescoses més difícils, més rumiades, més patides i,també, més encertades de la meva vida. Vàremdeixar la gran ciutat per instal·lar-nos provisio-nalment a Girona, mentre buscaven una masia.Vàrem voltar durant 13 anys amb més o menysintensitat, amb més o menys fe, buscant pelspobles dels voltants, preguntant als veïns finsfer-nos pesats, esperançats i desesperats,... finsque un bon dia vàrem arribar a BORDILS, i per

què no dir-ho: al Paradís, així, amb majúscules.Un poble petit, tranquil, de gent treballadoraque s’aixeca d’hora per llaurar el camp, per tre-ballar a l’hort, per poder anar el vespre a assa-jar al cor de l’església, per preparar les festes,per anar d’excursió, per anar a l’oficina, perprotegir els camps de les pedregades, gent ama-ble que sempre té un somriure, que sempre estàdisposada a ajudar-te, a ensenyar-te coses no-ves, a compartir amb tu allò que els fa il·lusió,allò que tenen. Gent que col·labora, que escompromet, que et saluda quan passes, quesempre té una estona per xerrar, gent que recu-la per deixar-te passar quan el camí es fa estret,que t’indica la drecera més curta per arribar,que treu l’aigua dels camins els dies de pluja,gent generosa que dóna sense esperar res a can-vi, que s’avergonyeix de no tenir més per donar.Gent que des del primer dia m’ha acollit, m’hafet sentir dels seus, m’ha donat el seu afecte,m’ha estimat.

El dia 27 va fer un any que vaig dormir per pri-mer cop a Bordils, angoixada per la decisió que

Opinió

Gràcies, Bordilencs

La Llera del Ter és una revista independent i el col·lectiu de redacció no ha de compartir necessària-ment les opinions que puguin expressar els grups, plataformes, entitats, associacions o els seus lec-tors individuals en aquesta secció d’opinió.

Per garantir la correcció d’aquestes opinions caldrà que la persona o entitat que signa la carta s’iden-tifiqui clarament posant el seu nom i cognoms, DNI, adreça i un telèfon de contacte. En el cas d’unaentitat es farà en nom del grup i per mitjà d’un representant que haurà de signar la carta amb les se-ves dades personals tal com ja hem explicat. Lògicament no s’acceptaran cartes o articles d’opinió quesiguin incorrectes o insultants per a altres persones o col·lectius. Igualment cal dir que quedarà a cri-teri del col·lectiu de redacció d’aquesta revista l’ordre de publicació de les cartes que vagin arribant,que es decidirà segons raons d’oportunitat, actualitat o interès.Podeu adreçar les cartes a la Biblioteca de Celrà, fent constar en el sobre que són per publicar a la Lle-ra del Ter. L’adreça és Biblioteca Municipal de Celrà, Ctra. de Juià 46-48, 17460 Celrà.

33

havia pres d’anar-me’n de la ciutat, atabaladapels entrebancs d’última hora, cansada per unamudança interminable, i sobretot, encantadad’haver fet, per fi, realitat aquell somni d’infàn-cia: viure en una masia. Vaig trigar uns quantsmesos a adaptar-me a Girona, però, no vaig tri-gar ni un dia a adaptar-me a Bordils. En aixe-car-me aquell matí d’abril i sentir l’olor de laterra, el piular dels ocells, el soroll de l’aiguaque corre per la canal, el vent sacsejant els ar-bres, el sotrac dels tractors amunt i avall, la mi-rada encuriosida de les vaques, i també el silen-ci del paisatge, de les parets centenàries queaguanten la teulada de la casa, l’elegància delsxiprers davant la finestra, els colors i la llum,aquest aire transparent i alhora carregat de ma-tisos, aquell matí, deia, vaig sentir-me feliç, fe-liç de Felicitat.

Ara, un any després, encara m’aixeco pensant en lasort que he tingut de venir a parar a aquest poblemeravellós, i em pregunto com podria agrair aaquesta gent el caliu humà que m’han demostrat alllarg d’aquest temps, la tendresa, la simpatia, i so-bretot, l’amor que m’han ofert. I només se m’acutuna manera de fer-ho i és donant les gràcies públi-cament, conscient que la meva sort no té preu,conscient que no tothom és igual i que la gent deBordils és especial, és diferent, és bona gent.I per això, estimada Dolors, Montserrat, Carlos,Narcís, Pep, Ramón Siso, Carme, Montse, Martí,Nuri, Jordi, Xevi, Imma, Maria, Gerard, Dana,Maite, Ignasi, Alfonso, Terri, Anna, Gemma,Lluis, Josep, Pere, Neus, Yolanda, Carmeta, Paqui,Gaspar, Concepció.... i a tota la gent de BOR-DILS, a tots, per tot, MOLTES GRÀCIES.

CARMEN LÓPEZ (BORDILS)

Davant la proposta efectuada per la Conselleriad’Ensenyament respecte a la possibilitat d’am-pliar amb una sisena hora l’horari escolar en lesescoles públiques, un grup de pares i mares vo-lem manifestar el nostre rebuig més enèrgic aaquesta mesura per les següents raons:1. Un increment d’hores lectives no està justifi-

cat des d’un punt de vista pedagògic, i nocomporta una millor qualitat de l’ensenya-ment. Això es desprèn del rendiment escolaraconseguit en països del nostre entorn cultu-ral que disposen d’un horari més reduït queel nostre, i d’estudis realitzats sobre la matè-ria (per exemple, l’estudi fet sobre el modelfinlandès).

2. El paper fonamental en el procés d’educació isocialització dels nens a aquestes edats corre-pon als pares. La transmissió de valors i l’as-pecte afectiu que forma la personalitat de l’in-fant correspon a la família. L’escola només potcomplementar aquesta tasca, però no suplir-la.

3. La conciliació de la vida laboral i familiar quetant defensa l’actual govern s’ha de fer modifi-

cant i adaptant els horaris dels pares al delsnens, tal com ja té lloc en els països europeusdel nostre entorn, i no a l’inrevés.

4. Actualment les escoles concertades ja fan aques-ta sisena hora, però són els mateixos pares qui lapaguen. La implantació d’aquest nou horari al’escola pública suposarà que l’Administracióequipararà ambdós horaris i haurà de destinargran quantitat de diners públics per subvencio-nar també aquesta sisena hora de l’escola con-certada, quan aquests diners (com també elsque es destinarien a la contractació de més pro-fessors per cobrir la sisena hora a l’escola públi-ca) podrien utilitzar-se per millorar la qualitatde l’ensenyament públic i ajudar a solucionarels problemes que actualment afronta (millo-rant instal·lacions existents, incorporant perso-nal docent dintre de l’horari actual per atendrela diversitat de l’alumnat i per aconseguir unaatenció més personalitzada en les aules, etc.).

PLATAFORMA DE PARES I MARES DE FLAÇÀ, CELRÀ I

BORDILS, EN CONTRA DE LA SISENA HORA

No a la sisena hora

El dia 2 d’abril vàrem encetar la programació co-rresponent al segon semestre. Ho vàrem fer ambla tradicional ruta de la costa, que enguany es vasituar a l’entorn del Massísmassís del Montgrí.

Amb un desnivell acumulat d’uns 525 metres,aquesta ruta transcorre íntegrament en l’Espaid’Interès Natural del Montgrí, que ens ofereixuna costa rocallosa d’una colossal bellesa, total-ment verge, amb uns penya-segats imponents iunes caletes força desconegudes pel fet que el seuaccés per terra s’ha de fer a peu. Durant tot el re-corregut trobem pins blancs envoltats de garri-gues, estepes, romaní i d’altres plantes aromàti-ques.

No és un camí dòcil - tipus camins de ronda – si-nó feréstec, sobretot en alguns trams i en els fon-dals dels còrrecs.

Vàrem sortir de Cala Montgó i després de passarper punta Ventosa, la Bateria, cala Ferriol, calaPedrosa, cap d’Ultrera, golfet del Balaguer, calaCalella i el cap de la Barra arribàrem a l’Estartit,ben entrat el migdia.

El mes de maig és tradicionalment intens. S’ini-cia amb la marxa de Bordils i acaba amb la deCelrà. Entremig, una interessant sortida al cim dela Covil, el dia 14, que ja comença a tenir una cer-ta dificultat.

Es tracta d’una ruta circular que ascendeix entreboscos de pins i prats verds, al cim de la Covil,des d’on es pot gaudir (sempre que el temps noho impedeixi) d’una vista impressionant de lesmuntanyes properes del Ripollès i el Berguedà.

Sortint del poble de Campelles, a 1.327 metresd’altitud, s’arriba al coll de l’Erola (1.510 metres).

Vàrem pujar després per la serra de la Llacunafins al coll de Prat de Jou (1671 m) i d’aquí re-muntant un pendent pronunciat, arribàrem a lacollada de la Coma Ermada (1873 m) on amb unpetit esforç més, assolírem l’arrodonit cim de laCovil. Es baixa després per la carena oposada finsal coll Roig i descens cap a la Font Roja i pla dePrats, on entre idíl·lics prats i avets hi ha el refu-gi. D’aquí, ja per pista, ens queda una horeta perarribar altra vegada al poble de Campelles.

Pel que fa a les marxes, una i altra es van celebraramb nombrosa participació. La de Bordils va te-nir un recorregut semblant al de l’any passat, no-més que es va deixar de fer la que anomenàvemmarxa llarga. Pel que fa a Celrà, sí que es va pro-posar un itinerari totalment nou que va consti-tuir un èxit. La majoria de participants varen es-tar d’acord que es tracta d’un recorregut molt in-teressant.

Vàrem acabar el semestre amb una sortida d’undia de durada als cims del Costabona i Roca Co-lom. Amb uns 900 metres de desnivell acumulatés una interessant ascensió als dos primers cimssuperiors als 2.000 metres des del mar, això faque els proporcionin un panorama molt extens iexcepcional. Però abans cal d’haver guanyat elcoll de Pal pujant entre boscos de pins de mun-tanya i prats alpins.

Ocupat per una gran massa granítica, el cim delCostabona (2.465 metres) s’aixeca entre les vallsdel Ter i del Tec. És el punt on diuen que s’aco-miaden els Pirineus alpins que constitueixen lacarena divisòria. La muntanya cònica se’ns apa-reix perfecta, ampla de base i, a l’estiu moltes ve-gades vestida d’un verd intens que fa honor a ladenominació. La costa és realment assequible itanmateix bona pels pasturatges.

��

��

34

E S P O R T S

Activitats del Club Atlètic Bordils idel Centre Excursionista de Celrà

El cim del Roca Colom (2.502 m), que actua defita separadora de tres comarques: Ripollès, Con-flent i Vallespir, presenta un perfil de roquesblanques de quars, d’aquí el seu nom. Tot i quetambé hi ha qui diu que pels seus voltants s’hi

poden veure perdius blanques. El que si que và-rem veure foren cavalls, vaques i fins i tot unisard.

La programació fins a octubre és la següent:

��

�� !��

��

��

��

35

DATAHORA SORTIDA

ACTIVITAT / SORTIDABordils Celrà

22-23/ jul. 9.00 9.10 Posets (3.375 m)

28 / juliol - 21.00 Marxa nocturna a Sant Miquel / Gironès

3 / set. 6.00 6.10 Puig d’en Peric (2.810 m)

16-17 / set. 9.00 9.10 Amb cavall i carruatge del Bages

8 / oct. 7.30 7.40 Ruta de les ermites a Amer

22 / oct. 8.10 8.00 En bicicleta pel baix Fluvià

Situat als Pirineus aragonesos, l’aproximació i ascensió la farem des del refugi Àngel Orus (Vall de Benasc). Es tracta del segon cim més alt dels Pirineus.Vegeu programació a part o consulteu plana web.

""CS#$ 10 h

Estany de la Bullosa – Coll dels Peric – Puig Peric – Estany Blau – Estany de la Llosa – Estany de la Bullosa.

Recorregut de dos dies amb cavall i tartanes i pernoctació en una masia de l’entorn de Manresa.Vegeu programació a part o consulteu plana web.

Amer – El Castell – Ermita de Santa Brígida – Font de Can Catau – Mare de Déu de Sta. Lena – Ermita de St. Roc – Grau de Sta. Maria – Torre de Rocasalva – Amer

El recorregut i la llargada estaran en funció del temps meteorològic.Vegeu programació a part o consulteu plana web.

Se surt de la plaça del Mercat de Celrà. Hi haurà galetes, aigua i vi dolç per a tothom.

"D# 6.5 h

%CS#$

%M# 4.45 h

%D&' 4.5 h

%N 2 h

Una imatge del grup que va participar en la sortida als cims delCostabona i Roca Colom.

��

��

36

E S P O R T S

En aquesta darrera Fira d’Entitats de Celrà es vacelebrar la primera cursa lenta de bicicletes orga-nitzada pel Club. Els participants van ser en Roci en Lluc Faixedas, l’Oriol Rigau, en Guillem Ro-vira, l’Eva Pérez, la Gala i en Jan Cabarrocas, enLluís Xargay i l’Enric Cabarrocas. Finalment, enGuillem Rovira es va proclamar campió d’aques-ta original cursa d’habilitat.

Una altra de les activitats que ha organitzat el Clubha estat una excursió a Sant Miquel que es va in-cloure dins el programa de la Festa Major de Celrà.La jornada va començar a la plaça de Catalunya, esva pujar per can Cornei , aprofitant per visitar unanova boca de mina, recentment netejada, i finsarribar al puig de Sant Miquel, on ens esperava unmerescut descans i avituallament (aigua, sucs,magdalenes) que ens havien pujat el Lluís i en PolXargay. De baixada vàrem gaudir de les vistes.

Cal destacar també la bona actuació dels ciclistescelranencs en la cursa de BTT organitzada junta-ment amb el Consell Esportiu del Gironès el pas-sat 21 de maig. Des d’aquí volem felicitar els ci-clistes que hi van participar: Oriol Rigau, EduardParedes, Arnau Pérez, Joan Sureda, Jan Cabarro-cas i Arnau Reixach i volem agrair la col·labora-ció dels pares; Quim, Xevi , Quico i Carles, entred’altres, en l’organització de la cursa.

Inici temporada d’estiu detriatló i duatló d’altamuntanya

Justament ara, amb l’arribada del bon temps, s’-han iniciat les competicions de triatló amb laparticipació destacada dels triatletes del Club enles proves de Platja d’Aro, Mataró, Barcelona iTerrassa. També hi haurà representació del Cluben els duatlons d’alta muntanya del recent circuit

de duatlons XM-DUATHLON sèries –SALO-MON, a Espinavell, Vallnord, Valls d’Àneu, Llíviai Queralbs.

Els duatletes i triatletes del Club que participaranen aquestes proves són Lluís Rafart, Josep Hurta-do, Marc Hurtado, Lluís Figueras, Jordi Pou, Car-les Martí i Enric Cabarrocas.

Més informació

Les activitats del Club es reprendran amb els en-trenaments, per preparar la propera temporadade cros, a partir del 18 de setembre. Us hi espe-rem a tots!

Activitats del Club Nice Sport de Celrà

Cursa lenta de bicicletes celebradaa la plaça, per la Fira d’Entitats.

Una imatge dels participants en la cursa deBTT que es va fer a Celrà el mes de maigpassat, en la qual els ciclistes celranencs

van fer molt bon paper.

��

�� !��

��

��

��

37

Resum de la temporada esportiva a Bordils

Vòlei

Com sempre, per filosofia, els equips d’iniciacióhan pres contacte amb el nou esport, han fetamics i s’han familiaritzat amb la pilota, la xarxai les quatre regles bàsiques.L’equip aleví, després d’aconseguir el primer llocde la Lliga del Consell, ha participat als JEEC aLloret de Mar, juntament amb equips de totes lesaltres demarcacions, el cap de setmana del 10-11de juny.L’equip infantil femení, campió de Girona, va par-ticipar a la fase final de Catalunya a Tarragona, vaaconseguir el 5è lloc i va jugar excel·lents partits.L’equip juvenil ha fet una temporada molt dignaperò finalment ha perdut la categoria, encara que

ha lluitat fins l’última jornada. Ànims per a lapropera!!!L’equip sènior de 2ª Catalana s’ha mantingutsense gaires dificultats a la categoria i des d’ara jaestà preparant la propera temporada.

Handbol

L’equip aleví ha aconseguit el primer lloc de laLliga de Girona i el cap de setmana del 10-11 dejuny es desplaça a la Seu d’Urgell per participarals JEEC.Els infantils han fet una bona temporada a la Lli-ga Catalana, a punt d’entrar entre els 6 millors deCatalunya.

Individualment, el jugador Pep Reixach ha for-mat part de la selecció catalana, que s’ha procla-mat campiona d’Espanya i ha estat escollit el mi-llor jugador del campionat, a més de participaren diverses concentracions de la Federació Es-panyola.I també cal felicitar els jugadors de l’equip, Ge-rard Farrerons, Gerard Mitjà, Albert Cebrià, Ro-bert Hospital i Pau Carreras, que han estat esco-llits per participar a la Trobada de Centres deTecnificació de Catalunya, que es celebra a Cer-danyola del Vallès.En categoria cadet s’ha completat una excel·lenttemporada amb el 4t lloc a la Lliga Catalana, da-rrere de Corazonistas, Barça i Granollers i elcampionat de la Copa Catalana, guanyat a Vicdavant l’handbol Mataró.Individualment, en Sergi Bruguès ha entrat endiverses convocatòries de la selecció catalana ca-det, en Francesc Reixach ha estat escollit millorjugador cadet de Girona i l’entrenador Zoran Ci-kusa, el millor entrenador de base.Els juvenils varen entrar al sector final de Cata-lunya jugat a Bordils i finalment obtingueren el5è lloc darrere els dos equips del Barça i els dosdel Granollers.

En Jordi González, durant tota la temporada, haestat cridat a las concentracions de la selecció ca-talana amb la qual s’ha proclamat campió d’Es-panya. Igualment l’han cridat per anar amb la se-lecció espanyola en diversos campionats i con-centracions, juntament amb l’Andreu Viladevall.En Jordi ha estat escollit millor jugador juvenil deGirona.

La categoria sènior no ha tingut un dels seus mi-llors anys, però tot i això i el descens de categoriade l’equip de 2ª Catalana, el primer equip s’haclassificat en 5è lloc a la Lliga de 1ª Catalana i haarribat a la semifinal de la Copa Delegació.

Esperem que tingueu un molt bon estiu, quegaudiu de las vacances i que ens retrobem totsplegats altre cop, després de la Festa Major.FELICITATS als guardonats i els millors desitjosper a la temporada vinent.

XXXVI Sardinada del’handbol, a Bordils

El primer dissabte de juny, i ja en fa trenta-sis, lapista vella de Bordils és punt de trobada dels qui,al voltant d’un bon plat de sardines, pa, allioli, iun bon got de vi , clouen la temporada d’hand-bol i donen la benvinguda a l’estiu que s’acosta,entre queixalada i queixalada, xerrameca, gresca ixerinola, pendents del cel que, murri, amb quatregotes, sol voler refrescar l’ambient.

La flaire de sardines s’ensuma, entre xerrics delporró, remenament del caliu o enfilades de “pin-xos”, els últims tocs en els obsequis de la ”Quina”,el “sopar ràpid” dels que couen, dels que reparti-ran la sardina, del qui estarà al bar, el neguit percomençar… paaaammmm!!! El coet s’enlaira iesclata, ja és aquí una altra sardinada!!!!!.

Queden lluny aquells “peus de porc i caps de xai”de l’Avi Xaxu o els bidons per a la brossa folratsde paper blanc i amb la raspa que hi dibuixava enPere Samsó. O el bot de vi negre d’en Quim deCan Sipi, o las caixes de pomes buides queaguantaven els taulons que servien de taula i decadira o els esmorzars amb partit de futbol del’endemà, a primera hora del matí, amb en SisetAliu que no tenia mai son.

Ara, la sardina no es fa malbé i del bot s’ha pas-sat a l’ampolla. Els glaçons ja no necessiten delmartell per trencar-se i els taulons i caixes perseure han donat pas a las cadires i “cavallets.”

L’allioli es fa amb el “turmix” i el pa ja ve tallat,però tanmateix l’esperit de la festa, de la “FestaGrossa de l’Handbol Bordils” es manté amb elpas dels anys, cada primer dissabte de juny, desdel 1.970.

www.handbolbordils.com

��

��

38

E S P O R T S

Amb aquestes dues fo-tografies iniciem unnou espai a la revista.En aquesta secció uspresentarem cada tri-mestre un parell de fo-tografies d’un indret deCelrà o de Bordils quehaureu d’identificar.D’aquesta manera totsplegats farem un petitexercici d’autoavalua-ció i sabrem quin és elgrau de coneixementque tenim del nostresmunicipis. Al númerosegüent de la revista hifarem constar la solu-ció.

Les imatges que us pre-sentem en aquest nú-mero perquè les localit-zeu són les fotos d’unterme, o millor dit, i perno confondre, les duescares d’un mateix ter-me. Haureu de mirard’esbrinar on es trobaaquesta pedra.

��

�� !��

��

��

��

39

E N T R E T E N I M E N T S C O N È I X E R E L S N O S T R E S M U N I C I P Í S

De 0 a 7 anys

• Boer, JoanEl Sultà i els ratolins

• Gisbert, MontseL’Abecedari fantàsticde potam l’elefant

• Grant, JoanGat i peix

• Muller, JorgEl soldadito de plomo

• Besora, RamonApren l’A B C D A R I amb el ratolí savi

• Chih-Yuan ChenGuji Guji

• Nuñez, MarisaCocoriquec

• Scnitzer, Rita10 pollets aventurers

• Jitta, CeseliLa fàbrica dels núvols

• Yamamoto, LaniAlbert

De 8 a 10 anys

• Pommaux, YvanAbans de la tele

• Rabat Serrarlos,CarlesSí, sóc grassa

• Rodríguez Picó, AlfredContes del nen del temps

• Cardeñoso, ConchaEls millors contes deHans Christian An-dersen

• Lechermeier, PhilippePrincesas olvidadas o desconocidas

De 11 a 13anys

• KnisterTina superbruixa i elsvikings

• KnisterTina superbruixa alsalvatge oest

• Pons, PereDidal, didalet,didaleta

• Gordon Langford,Sandra

Ocell roig d’Irlanda• Wilson,Eric

Pesadilla en Vancuver• Rayo, Miquel

El corsari• Sola, Mª Lluïsa

Un fantasma anomenat…

Coneixements

ANIMALS• Jeunesse, Gallimard

El dofí

• Philippo,SophieEls secrets del Mamut

ESPAI• Jeunesse, Gallimard

La lluna

•Llahí, Laura

Descobrim L’univers

POESIA• Anglada, Mª Angels

El cruel de Castelló

MÚSICA• Obiols, Anna

Schumann i els nens

��

��

40

N O V E T A T S B I B L I O T E C A

Narrativa

• Janer, Maria de la PauPassions Romanes

• Mankell, HenningEl retorno del profesor de baile

• Gaarder, JosteinEls nens de Sukhavati

• Ordoñez, MarcosDetras del hielo

• Teixidor, EmiliLaura Sants

• Gordimer, NadineAtrapa la vida

• Falcones, IldefonsoL’Església del mar

• CAMINALS, RoserLa dona de mercuri

• Sierra i Fabra, JordiSinaia. El vaixell del’exili

• Irving, JohnHasta que te encuentre

• Dahl, RoaldIntercanvi de parelles i altres contes

• Moliner, EmparDesitja guardar elscanvis?

• Ordoñez, MarcosComedia con fantas-mas

• Suter, MartinLila Lila

• Gironella, JosepHa estallado la paz

• Orejudo, AntonioReconstrucción

• Pérez Reverte,ArturoEl pintor de batallas

• Kostova, ElisabethLa Historiadora

ASSAIG• Panero, Juan Luis

Leyendas y lecturas

• Sala, JordiDe la Biblia a Joyce

TEATRE• Miller, Arthur

Panorama des delpont

• Sala Valldaura,Josep MªHistòria del teatre aCatalunya

Coneixements

PSICOLOGIA• Punset, Eduard

El viatge a la felicitat

• Urra, JavierEl pequeño dictador.

TEOLOGIA• Onfray, Michel

Tractat d’ateologia

MEDICINA/SALUT• MacFarlane, Aidan

La veritat sobre lesdrogues

• Tanner, JohnMejore su espalda

• Dominguez, MartaGuia pràctica de me-dicines i teràpies al-ternatives

ARQUITECTURA• Bradbury, Dominic

Rehabilitación de es-pacios rurales

DIBUIX• Solà i Dachs, Lluís

La caricatura política i social a Ca-talunya

HISTÒRIA• SOLÉ, Queralt

Catalunya 1939. L’úl-tima derrota

• Roig Rosich, Josep Francesc Macià

DANSA• Anderson, Bob

Estirándose• Frost, Simon

Estiramientos

COL·LECCIÓ LOCAL• Celrà imatges d’ahir i

d’avui

NOVEL·LA JUVENIL• Carranza, Maite

El clan de la loba• Paolini, Christopher

Eldest• Aguilar, Laia

Isona• Funke, Cornelia

Cor de tinta

• Funke, CorneliaSang de tinta

��

�� !��

��

��

��

41

Divendres 18• A les 10 del matí: Repicada de campanes

per anunciar l’inici de la Festa Major.• A la mateixa hora: Concurs de dibuix in-

fantil.• A les 10 de la nit: Espectacle de màgia per

a totes les edats.

Dissabte 19:• A 2/4 de 10 del matí: Torneig d’handbol i

vòlei.• A les 6 de la tarda: Espectacle d’animació

infantil i entrega de premis del concurs dedibuix.

• A les 12 de la nit: Ball de Festa Major, acàrrec de l’orquestra Metropol i tot seguit,DJ JB.

Diumenge 20:• A les 9 del matí: IV Concurs de Pintura

Ràpida.• A les 11 del matí: Missa cantada per la

Coral de Sant Esteve, de Bordils.• A 2/4 de 7 de la tarda: Al Casal, lliura-

ment de premis del concurs de pintura rà-pida.

• A 2/4 de 8 de la tarda: Concert a càrrec del’Orquestra Selvatana.

• Tot seguit: Ball de fi de festa amenitzat perl’orquestra Selvatana i elecció de l’hereu ila pubilla 2006.

Dilluns 21:• A les 6 de la tarda: Audició de sardanes.• A les 10 del vespre: Teatre a la fresca.

��

��

42

F E S T A M A J O R B O R D I L S

Programació del 18 al 21 d’agost

Foto del III Concurs de Pintura Ràpida que es va celebrar aBordils, per la Festa Major de l’any passat. Aquest concurs télloc durant el diumenge de la festa i en la darrera edició,una quarantena d’artistes varen optar al premi de 1.200 euros que es dóna al guanyador. Aquest any passat va ser elprimer que es va obrir a la participació dels més menuts,amb un premi a part. Enguany, per tant, hi podreu participaradults i nens.

Els joves de Bordils, donant mostres d’un gran sentit de l’humor, varen fer aquest cartell per mirar de combatre lamala sort que, només de començar la Festa Major 2005, vafer suspendre els actes del divendres i gairebé tots els ques’havien de celebrar dissabte, en aquest cas per culpa de lapluja. Diumenge, afortunadament, el concert de l’OrquestraSelvatana, sí que es va poder celebrar.

Tots els actes, excepte els que indiquem expressament un altre lloc, es celebraran a la pista vella.

Consells per evitar problemescausats per el calor

L’ONADA DE CALOR:UN PERILL PER A LA SALUT

Les temperatures molt extremes i l’excés de calorprodueixen una pèrdua de líquids i de sals mi-nerals (clor, potassi, sodi, etc.) necessaris per al’organisme. Aquest fet pot agreujar una malal-tia crònica o provocar deshidratació i esgota-ment. Si l’exposició a temperatures tan elevadeses perllonga, es pot patir un cop de calor, que ésuna situació que pot acabar sent greu.

PROTEGIU-VOS DEL SOL I LA CALOR

A casa, controleu la temperatura:• Durant les hores de sol, tanqueu les persianes

de les finestres on toca.• Obriu les finestres de casa durant la nit, per re-

frescar-la.• Estigueu-vos a les estances més fresques.• Recorreu a algun tipus de climatització (venti-

ladors, aire condicionat) per refrescar l’am-bient. Si no teniu aire condicionat, mireu depassar com a mínim dues hores al dia en llocsclimatitzats (centres comercials, cinemes...).

• Preneu dutxes fresques d’una manera freqüent.Al carrer, eviteu el sol directe:• Porteu una gorra o un barret.• Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de co-

lors clars i que no sigui ajustada.• Procureu caminar per l’ombra, estar sota un

para-sol quan sigueu a la platja i descanseu enllocs frescos del carrer o en espais tancats queestiguin climatitzats.

• Porteu aigua i beveu-ne sovint.

• Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.• Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les ho-

res de més sol i no hi deixeu els infants amb lesfinestres tancades.

Limiteu l’activitat física a les hores de més calor • Eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan

fa més calor.

Beveu força i vigileu l’alimentació• Beveu aigua i sucs de fruita tant com pugueu,

fins i tot, sense tenir set.• No prengueu begudes alcohòliques.• Eviteu els menjars molt calents i els que aporten

moltes calories.• Reduïu les activitats intenses.

Hi ha alguns símptomes que ens poden alertar quealgú està patint un cop de calor: temperatura moltalta, mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions,somnolència o pèrdua del coneixement. Davantd’aquests símptomes, traslladeu la persona a un in-dret més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la i venteu-la. I aviseu urgentment els serveis sanitaris (061).

Presteu atenció a aquests consells, sobretot siesteu entre aquests col·lectius o sou familiarso coneguts d’aquestes persones:• Gent més gran de 75 anys.• Persones amb discapacitats físiques o psíqui-

ques i limitacions de mobilitat o autocura.• Persones que realitzen un activitat física

important.• Nadons.• Persones amb hipertensió arterial, diabe-

tis, malalties cardiorespiratòries, hepàti-ques, Parkinson, Alzheimer, obesitat o al-tres de cròniques.

• Persones que prenen una medicació es-pecial (tranquilitzant, antidepressius,psi-cotrops o diüretics).

��

�� !��

��

��

��

43

C O N S E L L S D E L ’ A B S

Un estiu amb salut

��

��"#��"��

�� "�� !��

��

��

�� $��

��

��

��

��

��

��%��

��

��

��%��

��

��

��

��

��

��"��

��&�� &��

��&�� &�� &��

�$��&��&�� '��&�� (��

��)�� "��

��&�� &��

��&�� &��

��&��*�� &��'��&��

��'�� %�� &�� &�� &�� &�� &�� &�� "�� *�� &��%��&�� &��&��&�� (��&��+ �� ,��&�� &�� &�� &�� "��

Amb la col·laboració de:

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��$��(��

��

��

��

��

�� "��

� ��#��+��

��

��

��

��

LA VARIANT DE CELRÀ I BORDILSNEUS ORIOL Per a qualsevol consulta, a Celrà, cal trucar al telèfon...

Documents

Transcript of LA VARIANT DE CELRÀ I BORDILSNEUS ORIOL Per a qualsevol consulta, a Celrà, cal trucar al telèfon...