UniversitatLa UniversitatLaB

U

Recerques en astronomia

550 anys de la UB

Formació continuada enCiències Humanes iSocials

Noves titulacions per al 2000-2001

UNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesAny IV Núm. 13 Octubre 2000400 ptes.

UNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesAny IV Núm. 13 Octubre 2000400 ptes.

Recerques en astronomia

550 anys de la UB

Formació continuada enCiències Humanes iSocials

Noves titulacions per al 2000-2001

Santiago Dexeus (UB-Medicina 1959):

"La medicina pública ha fetun tomb espectacular"

Santiago Dexeus (UB-Medicina 1959):

"La medicina pública ha fetun tomb espectacular"

4ActualitatNoves titulacions per al 2000-2001

9OpinióEl patrimoni del modernisme català

10La Universitat, avuiBellvitge: un campus per a

les Ciències de la Salut

18Antics UBQui són els Antics?

24L’entrevistaSantiago Dexeus: “La qualitat de la

medicina pública ha fet un tomb

espectacular”

28La recercaNoves fronteres en astronomia

32Col·laboració

34Una mica d’històriaEl naixement de la UB

36Formació continuadaCiències Humanes i Socials:

cap a noves professions

38Llibreria UB

Sumari

13Número

La Universitat UBRevista de la Universitat de Barcelona

per als antics alumnes.

Consell editorial:Antoni Caparrós, rector. Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.

Josep Mª Pons, vicerector de RelacionsInstitucionals i Política Lingüística.

Josep Escolano, gerent. Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander.

Director:Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB

Gerent:Susanna Vendrell

Directora de Màrquetingi Patrocini de la UB:Àngela Jover

Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez.

Gran Via, 585, 08007 Barcelona

Tel. 93 403 55 44

Fax 93 317 07 63

c/e: premsa@premsa.ub.es

Versió digital de la revista:www.ub.es/anticsub

Director Antics UB:Pedro Vázquez

Atenció Antics UB:Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2ª

08007 Barcelona

Tel. 93 317 02 53

Fax 93 317 07 63

c/e: anticsub@pu.ges.ub.es

Producció i publicitat: BPMO Edigrup. Tel. 93 363 78 40

Distribució: Interpas,

Associació Ginesta.

Dipòsit legal: B-19682-97 Imprès en

paper ecològic

3

a c t u a l i t a t

Noves titulacionsper al curs 2000-2001

La UB ofereix per al curs 2000-2001que ara comença quatre noves titula-

cions: una d’homologada, EnginyeriaGeològica, que s’impartirà conjuntamentamb la Universitat Politècnica de Catalu-nya; i tres títols propis de segon cicle:Gestió i Oci del Turisme, Meteorologia iClimatologia i Pedagogia Social. Totescomencen oferint 60 places.

Enginyeria Geològica té com a antece-dents la posada en marxa, el curs 1990-91, de la titulació de graduat superior enEnginyeria Geològica, un ensenyamentpropi compartit per la UB i la UPC. Aques-ta titulació té un caràcter generalista iestà orientada a la formació bàsica i apli-cada en les ciències i tecnologies on esplanteja la utilització del terreny, ja siguicom a lloc de pas i assentament d’obresd’enginyeria o com a recurs.

Meteorologia i ClimatologiaMeteorologia i Climatologia vol respon-

dre a la demanda d’especialistes enaquest camp, així com a l’augment d’alum-nes en aquests estudis. L’ensenyament éspioner a Espanya i inclourà els aspectesmés moderns i aplicats en les diversesmatèries.

Gestió de l’Oci i del Turisme vol proveiruna formació general entorn de l’organit-zació d’activitats per al temps d’oci, nonomés centrada en la formació de profes-sionals del sector hoteler, com succeeixnormalment en els estudis d’aquest camp.

La titulació de Pedagogia Social neixarran de la necessitat d’un professionalamb formació universitària superior quesigui capaç d’orientar, dirigir o donarsuport a la feina dels educadors i altresprofessionals socials.

Dels quatre ensenyaments nous un és homologat i els altres propis

Més informació:

Tel. 93 414 29 40c/e ubtransicio@ubmedia.ub.es

Del batxillerat a la universitat

La Universitat de Barcelona i UB Mèdia posen en funcionament aquest cursuna nova oferta formativa anomenada “Transició-UB: del batxillerat a la univer-sitat” (www.ubmedia.ub.edu/ub-transicio.html), adreçada als estudiants queaccedeixen al seu primer curs a la nostra Universitat per facilitar-los uns recur-sos i eines de treball per a la nova etapa que inicien com a universitaris. Es trac-ta de nou cursos, tots ells via internet, amb temes que van des de tècniquesd’estudi a la utilització de programes informàtics, així com continguts més espe-cífics per a l’alumnat de Psicologia i Matemàtiques.Els alumnes podran accedir al Campus Virtual de la Universitat de Barcelona enel qual realitzaran una sèrie d’activitats. Alhora es durà a terme una tutoria amb elprofessorat dels cursos, que resoldrà els seus dubtes a través del Campus. Totsels cursos equivalen a crèdits de lliure elecció per als estudiants de la universitat.Els cursos que s’ofereixen són: Com estudiar a la Universitat, Curs de català inicial,Tècniques d’aproximació al text en anglès. Reading on line i l’ús dels programesinformàtics Power Point 97, Acces 97, Word 97, Excel 97. Destinat al nou alumnat dePsicologia hi ha el de Fem Psicologia: una orientació per als futurs psicòlegs i, per alnou alumnat de Matemàtiques el de Taller de matemàtiques.

4

Els cursos d’estiu de la UB Els Juliolshan arribat enguany a la quarta con-

vocatòria consolidant xifres: 46 cursos imés de 2.500 assistents. Als cursos, quees van fer del 3 al 21 de juliol a l’EdificiHistòric de Plaça Universitat, s’hi ha incor-porat els programats per Formació Conti-nuada-Les Heures sota el nom de Barce-lona European Universities SummerSchool, que van tenir lloc al Palau de lesHeures (Campus Vall d’Hebron).

Per al director d’Activitats i ProjectesInstitucionals, Carles Carreras, Els Juliolstenen com a objectius la “interdisciplina-rietat, pluralitat i rigorositat” així com lavoluntat d’obertura a tot tipus d’alumnes(estudiants, llicenciats, professionals iciutadans), de totes les procedències(UB, altres universitats, institucions oempreses) i amb diferents motivacions(actualització, aprofundiment o introduc-ció a diversos coneixements).

Com en edicions anteriors, s’hanestructurat en quatre grans blocs: recer-

ca interdisciplinària, noves àrees i temesd’estudi, actualització de coneixements iObservatori Polític de la UB.

En Els Juliols van participar-hi més de500 professors, de 45 universitats dife-rents. Només un de cada tres és docentde la UB, mentre que prop del 40 % sónprofessionals en exercici.

El professor de l’Institut d’Estudis Polí-tics de París Georges Tapinos, va serl’encarregat de pronunciar la conferènciainaugural dijous 6 de juliol, amb el títol“¿Son inquietantes las perspectivasdemográficas de los países europeos?”.D’altra banda, el conseller d’Universitats,Recerca i Societat de la Informació,

Andreu Mas-Colell, els va cloure el diven-dres dia 21 amb una conferència sobre“La ciutat com a motor econòmic”.

L’Escola d’Idiomes Moderns també vaorganitzar els seus cursos d’estiu ambmés de 800 matriculats. Junt amb lesclasses van fer-se tot un seguit d’activi-tats culturals com ara projeccions depel·lícules, actuacions musicals, i itine-raris per Barcelona, tot amb un impor-tant ingredient de pràctica de diversosidiomes.

El Servei de Llengua Catalana va ofe-rir igualment uns catorze cursos ambmés de 220 matriculats.

De l’11 al 15 de setembre va tenir lloc aMaó la cinquena edició de la UniversitatInternacional de Menorca Illa del Rei. Sotael títol “Les claus per interpretar el tercermil·lenni”, s’incloïen cursos amb temàtiquesque anaven des del turisme com a factorde desenvolupament, el nacionalismeespanyol i les autonomies o la conservaciói gestió del patrimoni artístic.

a c t u a l i t a t

Més de 2.500 assistents a Els Juliols

Prop del 40 %

de professors són

professionals en

exercici

De Bòsnia a la UBUn total de 50 estudiants de diferents universitats bos-

nianes van participar el passat mes de maig en un cursintroductori a la realitat catalana. El curs era la continuacióde la iniciativa engegada el setembre passat a Sarajevo ambla primera edició de la Barcelona-Sarajevo Joint SummerUniversity. Dins aquesta activitat, més d’un centenar d’alum-nes de la UB i uns altres cent de centres universitaris bos-nians van seguir vuit cursos impartits en anglès sobre temescom dret i institucions europees o la situació a Bòsnia des-prés dels acords de pau, entre d’altres matèries.

L’organització de la Barcelona-Sarajevo Joint Summer Uni-versity, a càrrec de la UB i la Universitat de Sarajevo, amb elsuport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Cata-lunya, va ser proposada ara fa quatre anys durant la inaugu-ració dels primers cursos d’estiu Els Juliols de la UB. L’objec-tiu és ajudar a la reconstrucció del sistema educatiu universi-tari a Bòsnia i Hercegovina i potenciar l’intercanvi d’estudiantsi professors en un context de solidaritat i cooperació. Del 25al 29 de setembre es va celebrar a Sarajevo la segona edicióde la Barcelona-Sarajevo Join Summer University.

5

Dins els actes del 550 ani-versari de la Universitat

van fer-se el mes de juliol Lesrutes de la UB, una visita diver-tida, lúdica i participativa a l’Edi-fici Històric de Plaça Universi-tat, construït per Elies Rogent.Un conjunt de bidells i profes-sors molt especials acompa-nyava grups limitats a una visi-ta pel passat i el present de lainstitució. Aquests papers esta-

ven interpretats pel DoctorSolé, Claret Poltrona, els actorsdel grup T-ATRACO i el grupLisboa Zentral Café. Més d’unmiler de persones van assistir ales representacions. El passat25 de setembre l’Edifici Histò-ric va celebrar una jornada deportes obertes amb motiu deles Festes de la Mercè i es vatornar a representar una versióreduïda de les Rutes.

a c t u a l i t a t

Coincidint amb el 550 aniversari de laUB i el 700 de la creació del primer

Estudi General de la Corona d’Aragó aLleida, la Universitat de Barcelona i la deLleida van organitzar el mes de setembreel XVII Congrés d’Història de la Coronad’Aragó. Dedicada al món urbà des del1137 fins als Decrets de Nova Planta(1716), la trobada va tenir lloc entre elsdies 7 i 12 a Barcelona i Lleida.

El primer Congrés d’Història de laCorona d’Aragó va fer-se el 1908 a Bar-celona, ciutat que l’havia acollit perdarrera vegada l’any 1962.

El congrés, amb un cartell a càrrec de

Josep Maria Subirachs, va tenir com aidiomes oficials el català, el castellà, l’ita-lià i el francès. Els ponents que hi vanintervenir són professors de tots elsantics territoris de la Corona d’Aragó, amés d’experts de la resta d’Espanya,d’altres països europeus i de l’àmbitanglosaxó. Amb un total de 350 assis-tents, 251 comunicacions i 11 ponèn-cies, durant aquests dies es va examinarla societat urbana a través de quatreblocs temàtics: la base econòmica, elsaspectes socials, les relacions institucio-nals i l’àmbit cultural.

El catedràtic del Departament de Bio-logia Cel·lular Eduardo Soriano, mem-

bre de l’Institut de R+D en Molècules Bio-actives del Parc Científic de Barcelona, vaser distingit el mes de juny amb el PremiRei Jaume I en la modalitat d’investigacióen reconeixement a la seva contribuciócientífica dins l’àmbit dels processos dedesenvolupament neuronal.

El jurat ha subratllat la rellevància de lacontribució científica del professor Soria-

no per a l’avenç en el coneixement del’arquitectura de l’escorça cerebral ide l’hipocamp. El guardó també distingeixl’impacte internacional dels treballs del’investigador en neurobiologia i embriolo-gia, com també l’originalitat dels experi-ments dissenyats per a l’estudi del procésde migració neuronal dins el marc d’inves-tigacions de gran importància mèdica.

Membre de l’European NeuroscienceAssociation i d’altres entitats de prestigi,

Eduardo Soriano també forma part delCentre Especial de Recerca en Neuro-ciències (CERN) de la UB, recentmentconstituït per tal de potenciar les investi-gacions en aquest àmbit del coneixement.Autor de més de 110 publicacions enrevistes científiques d’alt impacte, ha estatdistingit amb guardons d’institucions comara la Fundació Ramon Areces (1997) i laFundació de Ciències de la Salut a lamillor investigació (1998), entre d’altres.

Les rutes de la UB

Eduardo Soriano, Premi d’Investigació Rei Jaume I

XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó

6

Acte d’inauguració al Palau de la Generalitat

a c t u a l i t a t

7

Els estudiants de la Facultat de BellesArts Pepa Busqué, Montse Carreño,

Rafael Griera i Amparo Sard van ser pre-miats amb 5.000 marcs cadascun el pas-sat mes d’abril pel Deutsche Bank IdentityArt Competition 2000 i convidats a con-cursar a Frankfurt amb les obres seleccio-nades d’altres tres escoles de Belles Arts(Japó, Estats Units i Alemanya). En aques-ta mostra va ser premiada l’obra de l’alum-na Amparo Sard, que es va exposar a laDB’s Annual Conference de Berlín l’1 dejuny i va ser comprada per 10.000 marcs.

L’Identity Art Competition és una cam-panya promoguda pel Deutsche Bank iproposada a quatre institucions d’ensen-yament d’art de diferents països ambl’objectiu de donar una interpretació artís-tica de la identitat des de l’òptica transna-cional, amb un apropament original i fentús de les noves tecnologies (Vídeo, CD-Rom i internet).

La Facultat de Belles Arts va fer exten-siva aquesta convocatòria durant el mesde febrer a 20 alumnes de tercer cicleque havien mostrat el seu interès pel tema

en treballs anteriors. Les obres es vanexposar a diverses sales de la Facultat ide l’edifici annex.

El jurat estava format pel coordinadorde la campanya i representant de l’Escolade Belles Arts d’Offenbach Bernd Kracke,la representant del Deutsche Bank RuthReichert, la directora del Departament de

Pintura Pilar Palomer, i els professors delmateix departament Joaquim Chancho,Eloy Puig i Antònia Vilà, els quals vanseleccionar nou obres, de les quals final-ment van premiar les cinc esmentades.

El Deutsche Bank ha decidit organitzaruna exposició per tot Alemanya amb lesobres premiades.

“Don Giovanni” de Gazzaniga tanca el cicle de Música

El Deutsche Bank premiaalumnes de Belles Arts

El passat mes de juny es va represen-tar l’òpera Don Giovanni al Pati de

Lletres de l’Edifici Històric, que va servirper clausurar el Cicle de Música a la Uni-versitat. Es tracta d’una obra de Giusep-pe Gazzaniga i amb llibret de GiovanniBertati, estrenada a Venècia el 1787pocs mesos abans que Mozart escrivís laseva famosa òpera homònima basada enla mateixa història. Van interpretar lapeça alumnes de l’Aula d’Òpera del Con-servatori Superior del Liceu, sota ladirecció artística de Carmen Bustamantei amb la direcció escènica de Joan AntonSánchez i musical de Fernando Marina.

7

El jurat i els guanyadors del concurs Deutsche Bank Identity Art Competition 2000

8

Mireia FreixaCatedràtica del Departament d’Història de l’Art. Investigadora principal del Grup de Recerca d’Art Català del Modernisme al Noucentisme

Opinió

Quina interpretació cal fer del moder-nisme arquitectònic? L’arquitectura

del modernisme s’ha convertit en un delselements identificatius de moltes ciutatscatalanes, Barcelona, en primer lloc, peròtambé Reus, Terrassa o Canet de Mar; iaquest moviment artístic que havia estatconsiderat el súmmum del mal gust, s’haconvertit en un dels atractius del nostrepaís. A més dels investigadors i estudiosos,el modernisme interessa a un públic ampli,però sensible, que veu en els monumentsarquitectònics el record d’una memòriacol·lectiva. Però l’arquitectura del modernis-me ha fet arribar també el turisme de mas-ses que, per exemple, ha convertit la Sagra-da Família i el seu museu, en un dels con-junts monumentals més visitats deCatalunya.

El modernisme està de moda i això haportar a organitzar nombrosos actes designe molt divers. Al Passeig de Gràcia deBarcelona, a la casa Ametller de Puig iCadafalch, es pot visitar una exposició dedivulgació sobre el modernisme arquitectò-nic europeu, Les Rutes del Modernisme.L’objectiu de la mostra és donar a conèixeral gran públic el que ha estat l’Art nouveau–el modernisme, tal com l’anomenem encatalà–, per tal de promoure un itinerariideal per les diferents ciutats que estanincloses en un projecte finançat per laComunitat Europea. El Departamentd’Història de l’Art de la Universitat de Bar-celona ha tingut cura de la documentació del’exposició proposant-se, com a punt de par-tida, una revisió dels criteris sobre els qualss’ha escrit la història de l’Art nouveau.L’exposició s’ha pensat des de la perspecti-

va que pot donar la visió de la dinàmicaentre uns centres, París i Londres, que vandefinir un llenguatge i unes perifèries que elvan reelaborar en unes manifestacions moltriques i distintes.

Així mateix, el 2000 s’ha declarat AnyDomènech i Montaner, per commemorar elcent cinquanta aniversari del naixement del’arquitecte. S’han confeccionat uns itinera-ris turístics especialitzats, s’ha fet una expo-sició de dibuixos al Col·legi d’Arquitectes i laUniversitat li ha dedicat un dels seus cursosd’estiu “Els Juliols”. Però, a parer meu, el fetmés representatiu ha estat la cessió perpart dels seus hereus de l’arxiu de l’arqui-tecte al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.Això permetrà la consulta d’aquest impor-tant fons documental. Tot i que cal admetreun excés d’improvisació en algunesd’aquestes activitats, creiem que l’AnyDomènech i Montaner ha estat un bonmodel de com es pot harmonitzar larecerca i la difusió.

Hem de reconèixer, en canvi, que elpatrimoni modernista català no és prouconegut en els grans centres de pro-ducció cultural. Aquest any també, s’hanpogut veure dues grans exposicionssobre l’Art nouveau al Museu d’Orsay deParís i al Victoria and Albert de Londres enles quals les referències al modernismecatalà eren mínimes. Ho podem atribuir aldesconeixement, però també a la despreo-cupació per unes manifestacions plàstiquesque es consideren marginals. La visitad’aquestes exposicions i la consulta delseu catàleg, ens evidencia de nou lavisió centrípeta que domina encarala història de l’art i de l’arquitectu-

ra i, sens dubte, la consolidació d’un turismecultural de qualitat ajudaria al coneixementde la nostra cultura.

El patrimoni modernista ja no interessanomés a erudits i estudiosos i cal trobaruna dinàmica de participació nova, tenint encompte però que una projecció turística malenfocada no converteixi els nostres monu-ments en un gran parc temàtic. Com podrí-em diferenciar el turisme cultural del con-sum indiscriminat de la cultura? Només eltreball coordinat d’investigadors i tècnicspot assegurar que la divulgació del patrimo-ni arquitectònic, no es faci en detriment dela seva protecció i del seu estudi.

Il·lustració: Daniel Esteve, estudiant de Belles Arts

9

del modernisme catalàEl patrimoni del modernisme català

L’actual Diplomatura de RelacionsLaborals presenta diferències impor-

tants respecte al seu títol precedent deGraduat Social, dels quals prové l’ensenya-ment que s’imparteix avui. Aquesta titula-ció va començar a cursar-se a la UB el1994 i en aquest pas a la Universitat elscontinguts van enriquir-se, d’acord amb totun seguit de noves possibilitats professio-nals que s’han obert en l’ampli camp de lesrelacions laborals i els recursos humans.

“Aquests han estat uns estudis quesempre s’han vinculat molt amb la profes-sió”, explica el cap de l’ensenyament, elprofessor Jaime Rodríguez. Les arrelsd’aquest ensenyament són les antiguesEscoles Socials que van néixer el 1925 iestaven vinculades a l’Administració del’estat. A partir de 1980 aquests centresvan transformar-se en Escoles de Gra-duats Socials, depenents del Ministeri deTreball i que expedien licitacions profes-sionals. A finals dels 80 va iniciar-se unprocés per a la integració d’aquestsensenyaments a la Universitat.

Com a conseqüència d’aquesta evolució,el 1994 va començar a impartir-se a la UBla Diplomatura. Es tracta d’una titulació dela Facultat de Dret que es continua impar-tint a l’antiga Escola Social de Barcelona,

al centre de la ciutat, a prop de la plaçaUrquinaona. El canvi no va ser només for-mal sinó que també va suposar un “valorafegit” en els continguts, segons el profes-sor Rodríguez. Tradicionalment, l’ensenya-ment estava integrat per assignatures del’àmbit del Dret. Amb el nou pla d’estudis,que ja està totalment implantat i consolidatdesprés d’un període de transició, conti-nuen havent-hi nombroses hores dedica-des a matèries com el Dret del treball, Dretde la Seguretat Social, etc., però es vanincorporar tot de matèries com Economia,Comptabilitat, Organització d’empreses oOrganització i mètodes del treball. De fet,s’adverteix als nous alumnes que vulguininiciar la Diplomatura que faran un ense-nyament diferent a només una especialit-zació en temes laborals del Dret.

Mercat laboralAquesta evolució vol respondre a canvis

en allò que el mercat laboral demana alsprofessionals amb aquesta titulació. Elprofessor Rodríguez explica que es bus-quen persones que puguin treballar en unàmbit més general de les relacions labo-rals, i fer la seva tasca en escenaris comara negociacions dins l’empresa i enl’organització de les seves formes de pro-

ducció i gestió. “No cal que siguin espe-cialistes en tot això, però sí que puguinentendre’s amb els especialistes, així comamb els representants de diversos sectorssocials”, explica Rodríguez.

Uns 2.000 estudiants segueixenactualment l’ensenyament de RelacionsLaborals a la UB. Una de les característi-ques d’aquest alumnat és l’alt percentatgedels que ja estan treballant, que arribaaproximadament a un 40 %. Sovint jaestan en àrees de personal o de recur-sos humans i busquen una ampliacióde coneixements i majors possibilitats depromoció laboral. Davant aquesta realitat,el centre dóna la possibilitat de cursarl’ensenyament de dues formes diferents:l’itinerari curt (per a alumnes que tenenuna dedicació completa als estudis) i l’iti-nerari llarg (per als que compaginin estu-dis i treball, amb un número de crèditsinferior per any).

Pel que fa al professorat que l’imparteix,hi ha a més de docents universitaris,magistrats, persones vinculades a lapatronal o a l’administració, advocats labo-ralistes… Tot això respon a aquestacaracterística esmentada abans d’unensenyament estretament vinculat a lapràctica professional.

10

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Especialistes

Els titulats en Relacions Laborals gau-deixen d’una bona inserció laboral, afirmael professor Rodríguez. Entre les sortidesque tenen hi ha la tradicional d’establir elpropi despatx i treballar com a professio-nal liberal especialitzat en l’assessora-ment i la representació jurídicolaboral. Enels darrers anys han anat prenent unagran importància les feines incloses dinsel món de l’empresa.

Aquí hi hauria, per exemple, tasquescom ara gestió de recursos humans, con-fecció de contractes de treball, nòmines,treballs en convenis col·lectius, selecció iformació de personal, prevenció de riscoslaborals o creació i gestió d’empresesd’Economia Social (com ara cooperatives,societats laborals, etc.).

Els titulats també poden treballar enl’administració pública, els serveis públics

d’intermediació i col·locació i en la docèn-cia. Un altre camp de treball es troba dinsels sindicats, que cada cop més estancontractant aquests especialistes.

De cara al futur, la formació en Rela-cions Laborals experimentarà un canviimportant amb la incorporació d’una novallicenciatura de segon cicle en Ciènciesdel Treball, les directrius de la qual vanaprovar-se en el Reial Decret1592/1999. Aquesta titulació inclourà

matèries com polítiques sociolaborals,teories i tècniques de negociació, comuni-cació interna o temes de qualitat.

Entre les línies de treball que s’estanimpulsant des del centre hi ha la d’incre-mentar la col·laboració amb organitza-cions socials com ara els sindicats. Enaquest sentit s’ha iniciat una línia de coo-peració amb UGT pel que fa a temes deformació i recerca. Jaime Rodríguez afir-ma que, un cop la Diplomatura s’ha assen-

tat i ha assolit una situació d’estabilitat,ara s’estan començant a emfasitzar elsesforços de cara a una projecció exterior.

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

11

Programa de pràctiques

Una de les iniciatives dins l’ensenyament de Relacions Laborals que ha tingutun millor resultat ha estat el programa de pràctiques per als alumnes, en el qualparticipen actualment més de 100 empreses. Sovint aquestes pràctiques estanservint per inserir laboralment els estudiants en les mateixes firmes o entitatsen què les estan realitzant.Pràcticament tots els estudiants que ho desitgen poden apuntar-se al progra-ma de pràctiques. Entre els alumnes que van participar-hi durant el curs 1999-2000, d’una mostra de 82 estudiants 47 s’han quedat a l’empresa i vuit ambcontracte indefinit. Les pràctiques duren normalment unes 500 hores, amb unmàxim de cinc al dia, i sempre es fan sota la supervisió d’un tutor. Les activitatsque poden desenvolupar els estudiants són aquelles pròpies de futurs profes-sionals de les relacions laborals: des d’assessorament a empreses i treballa-dors, a la confecció de contractes de treball, nòmines, participar en la selecciói formació de personal, etc.

Per a més informació:

Escola de Relacions LaboralsAdreça:

carrer Ortigosa, 2. 08003 BarcelonaTel. 93 268 26 90

en el treball

Una àgora virtual on els professorsintercanvien experiències i reflexions

sobre la seva tasca docent. Aquesta és lanaturalesa del Fòrum sobre DocènciaUniversitària, una iniciativa pionera delvicerectorat de Docència i Estudiants dela UB que després de quatre anys de fun-cionament s’ha consolidat i es troba enprocés de millora i expansió.

Cada tres mesos es fa pública a tra-vés de la pàgina web del Fòrum(www.ub.es/forum/info.htm) una con-ferència sobre algun tema vinculat a ladocència. A partir d’aquí comença la dis-cussió en una llista de debat a través delcorreu electrònic que té actualment uns300 integrants, bàsicament professors dela UB. D’aquesta manera s’han analitzattemes com l’Avaluació dels aprenentatges;Tecnologies multimèdia; Secundària-uni-versitat; L’avaluació de la Docència; Forma-ció inicial; Tecnologies telemàtiques; Endo-gamia universitària; i Els canvis al segleXXI. Actualment s’està debatent sobreL’avaluació de les sessions pràctiques. En

aquest cas, en comptes d’una conferènciael document inicial de treball ha estat unestudi elaborat a partir de dades recollidesmitjançant un qüestionari enviat als matei-xos participants del Fòrum.

De fet, el Fòrum té un important vessantinteractiu. A més de l’espai de discussió, hiha unes pàgines web on s’anuncien inicia-tives al voltant de la docència universitària(congressos, cursos, ajuts, etc.) i a vega-des els mateixos participants del Fòrumsón les fonts d’informació. Els membresdel Fòrum reben igualment les novetatsmés interessants que hi arriben a travésde correu electrònic.

El Fòrum és una iniciativa del vicerecto-rat de Docència i Estudiants i està a càrrecde la professora de Teoria i Història del’Educació Begoña Gros, que explica quehan aconseguit un grup estable de partici-pants. “Ara busquem expansionar-nos”,afegeix. El curs passat van millorar-se lespàgines web del Fòrum de manera que elcontingut se centrés més en l’àmbit de ladocència i es van afegir nous apartats.

A partir d’aquest curs el Fòrum vol esta-blir permanentment més d’una línia dedebat i començar activitats de formaciópermanent en l’àmbit tecnològic.

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Una àgora virtual sobredocència universitària

www.ub.es/forum/info.htmPodeu posar-vos en contacte

amb el Fòrum a través del correuelectrònic

forum@ariadna.d5.ub.es.

La UB en xifres

Personal d’administració i serveis: 1.900

Personal docent i investigador: 4.164

Estudiants: 69.176(1r cicle, 2n cicle, doctorat, postgrau)

DADES DE PERSONALCURS 1999-2000

Els professors intercanvien experiències i reflexions en aquest espai d’Internet

A vegades

els mateixos

participants del

Fòrum són les fonts

d’informació

12

L’oasi de Figuig, una de les zones mésdeprimides del Marroc, és l’indret on

la Fundació Solidaritat UB va endegar elmes de maig un projecte de desenvolupa-ment agrícola. La Fundació, que treballa al’oasi des de 1997, ha començat accionsper frenar malalties que danyen greumentels cultius, optimitzar el consum d’aiguaper al reg i formar agricultors i tècnicslocals. Tot això en una àrea de més de14.000 habitants amb un paisatge presi-dit per les palmeres datileres i on elsrecursos s’obtenen fonamentalment del’agricultura, les divises que envien elsemigrants i la ramaderia.

Entre les accions en concret que esduen a terme hi ha les dirigides a comba-tre el fong Bayoud (Fusarium vascular),que afecta les palmeres datileres. Pel quefa al consum d’aigua es faran estudishidrogeològics, així com s’estudiaran is’introduiran tècniques de regatge i degestió dels recursos hídrics. També es for-

marà el personal necessari per a un viverdestinat a varietats vegetals resistents ide baix consum d’aigua. Totes aquestestasques es fan conjuntament amb unacontrapart autòctona, l’Association deCooperatives Agricoles de Figuig. En lainiciativa hi participen diversos docents dela UB com ara Isabel Trillas i altrescol·laboradors seus del Departament deFisiologia Vegetal, de la Facultat de Biolo-gia, o el professor Josep Maria Carmona icol·laboradors del Departament de Petro-logia i Prospecció Geològica de la Facul-tat de Geologia.

El projecte té un cost de 89 milions depessetes, dels quals 40 corresponen auna subvenció de l’Agencia Española deCooperación Internacional i la resta aaportacions locals. D’altra banda, la Dele-gació d’Agricultura Ramaderia i Pesca il’Entitat Metropolitana de Medi Ambientcol·laboren en el programa regional que téla Fundació Solidaritat UB al Rif i Marroc

Oriental, dins el qual s’emmarca el projec-te de Figuig.

La Fundació té altres programes localsde desenvolupament en el Marroc, com elque actualment s’està preparant per a lalocalitat d’Alhoceimas, al nord del país. Enaquest cas es tindrà la col·laboració de lesassociacions World Wide Fund For Naturei Cooperacció, així com del Fons Català deCooperació. A més, diverses entitatsmarroquines participen en el conjuntd’accions que la Fundació està duent aterme en el país magribí, com ara la Uni-versitat d’Ojda, l’Institut National deRecherche Agricole, la Delegació Provin-cial d’Agricultura i el mateix Ajuntamentde Figuig. “Així, les iniciatives de Solidari-tat UB compten amb una planificació par-ticipativa dels agents de desenvolupa-ment local i les institucions locals i regio-nals del Marroc”, explica el coordinador del’àrea de Cooperació de Solidaritat UBXavi Cipriano.

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

13

Cooperacióen un oasi

Solidaritat UB treballa a l’oasi de Figuig des de 1997

La Fundació Solidaritat UB va endegar el mes de maig un projecte de

desenvolupament en una de les zones més deprimides del Marroc

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

14

Bellvitge, uncampus per a lesCiències de la SalutAquest campus es caracteritza per una important capacitat d’expansió,

especialment com a element d’un pol en recerca biomèdica

La UB està present des de finals delsanys setanta a l’àrea de l’actual Ciutat

Sanitària i Universitària de Bellvitge, tot uncomplex per al treball en ciències de lasalut. Inaugurat com a campus el curs1992-93, Bellvitge es caracteritza actual-ment per una important capacitat d’expan-sió, especialment com a element queforma part d’un pol en recerca biomèdicaen el nostre país.

El campus de Bellvitge s’ubica enl’entorn de l’Hospital Prínceps d’Espanya idel Duran y Reinals, al municipi de l’Hospi-talet de Llobregat en la confluència del’autovia de Castelldefels i la Ronda Litoral.La presència de la UB en aquest espai esremunta al 1979 amb la Unitat Docent deMedicina. Posteriorment, el 1984, va incor-porar-se l’Escola d’Estomatologia, antece-dent de l’actual Facultat d’Odontologia, imés tard l’Escola d’Infermeria i la seu de laDivisió IV de Ciències de la Salut. Tot aixòen resposta a la necessitat d’unes novesubicacions per als ensenyaments d’aques-ta Divisió de la UB.

Els edificis que actualment ocupa la Uni-versitat són l’anomenat pavelló central il’aulari. En aquest darrer, equipat amb salesper a la docència, s’hi imparteixen els ense-nyaments que poden estudiar-se a Bellvitge:medicina (titulació que també s’imparteix alscentres de Casanova i de Sant Joan deDéu), odontologia, podologia, infermeria il’especialitat de llevadores, a part de diversospostgraus. Una de les dependènciesd’aquest aulari és una sala de dissecció deprop de 700 metres quadrats dividits endiferents seccions. En l’edifici també hi tro-

bem equipaments que responen als requeri-ments d’importants complements per a ladocència, com són sales d’informàtica i mul-timèdia. En total les aules d’informàtica delcampus compten amb 50 terminals.

El pavelló central disposa de despatxosi laboratoris per a la recerca de diversosDepartaments. Igualment hi està ubicadauna biblioteca de 402 punts de lecturadividits en dues plantes; es tracta d’unesinstal·lacions renovades recentment i queinclouen sales d’autoconsulta de CD ipunts de vídeo on es poden veure, perexemple, enregistraments d’intervencionsquirúrgiques. També hi ha en el pavellóaltres serveis del tipus de bar, copisteria ollibreria. El mateix edifici acull els despat-xos i instal·lacions de la Divisió IV de Cièn-cies de la Salut.

ClíniquesUna altra de les instal·lacions del cam-

pus és la clínica podològica de la UB.L’existència d’aquesta clínica i de l’odon-tològica és un dels trets característics delcampus Bellvitge. Ambdues estan gestio-nades per la Fundació Josep Finestres idonen assistència a pacients externs.Aquesta assistència s’ofereix sempre enel marc de la docència pràctica d’odonto-logia i podologia. Així doncs, alumnes depostgrau o de pregrau realitzen l’assistèn-cia, sempre amb la col·laboració i supervi-sió de personal docent.

Els responsables de l’administració delcampus expliquen que totes lesinstal·lacions s’utilitzen amb “la filosofia decompartir tota mena de recursos”, cosa que

és un important tret del funcionament deBellvitge. “Per exemple, els ensenyamentsque es troben al campus utilitzen les matei-xes aules i altres espais i recursos docents”,s’afegeix des de l’administració d’aquestcampus on treballen més de 500 docents iun centenar de membres del personald’administració i serveis.

De cara al futur, Bellvitge posseeix unaimportant capacitat de creixement. En con-cret hi ha uns 8.000 m

2sense edificar que

acolliran nous espais universitaris tantassistencials com de docència i recerca.

A més de l’aulari i el pavelló central, estàen construcció un nou edifici que acolliràun estabulari d’uns 1.550 metres quadrats,el qual està previst d’inaugurar l’estiu del2001. El nou equipament, que substituiràl’actual estabulari, estarà equipat per a larecerca quirúrgica i biomèdica.

En aquest sentit una possibilitat d’expan-sió del campus és la construcció d’un edifi-ci dedicat a la recerca en el qual estiguinubicats Serveis Cientificotècnics de la UB,projecte incorporat a la petició de FonsTedor R+D 2000-2006. Així mateix, lareorganització de la recerca al campus esportarà a terme mitjançant la creació d’unInstitut de Recerca o Parc de RecercaBiomèdica de Bellvitge, al qual s’integrarandiferents institucions, a més de les ja pre-sents: la UB, la Ciutat Sanitària i Univer-sitària de Bellvitge, l’Institut Català d’Onco-logia i l’Institut de Recerca Oncològica.Actualment, totes aquestes institucionstenen un potencial assistencial, docent i derecerca molt rellevant. La gestió dels recur-sos de recerca dels investigadors de les

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

15

diferents institucions es porta a terme através de la Fundació August Pi i Sunyer(FAPS). Aquesta fundació té com a objec-tius fonamentals la promoció i la difusió dela recerca biomèdica, afavorint la col·labo-ració entre els equips d’investigació i l’inter-canvi amb altres centres. La FAPS conce-deix beques per a la formació de personalinvestigador, la subvenció de la infraestruc-tura necessària per a la recerca i fa difusiódels resultats més rellevants derivats de latasca investigadora.

Un altre projecte de cara a l’expansió delcampus, ja en l’àmbit assistencial, és laconstrucció d’un edifici que acolliria les clí-niques podològica i odontològica. La pri-mera es troba actualment al pavelló centrali l’altra ocupa una planta en un edifici quecomparteix amb altres entitats en el mateixentorn de la CSUB.

En la docència, de cara al futur es plan-teja la incorporació de nous ensenyaments

en el campus, com ara Fisioteràpia, sempreen l’àmbit de ciències de la salut.

Col·laboració amb l’HospitaletPel que fa a la relació del campus amb el

seu entorn, hi ha col·laboracions de diversostipus amb l’Ajuntament de l’Hospitalet. Perexemple, la Biblioteca de la Universitat acullun important nombre de públic no nomésuniversitari sobretot en algunes èpoques del’any, com ara durant la preparació dels exà-mens. En aquestes setmanes s’amplial’horari habitual per tal de facilitar l’accés perals veïns de la població. D’altra banda, elsmembres de la comunitat universitària queestudien o treballen al campus poden usarun pavelló esportiu municipal de l’Hospitaletamb les mateixes tarifes i condicions delServei d’Esports de la UB a la Diagonal.

L’activitat quotidiana a Bellvitge escaracteritza entre altres coses pel fet deconviure amb les altres institucions de la

CSUB. Així, personal dels hospitals usenserveis universitaris com ara la biblioteca,en la qual poden consultar articles recent-ment publicats, vídeos d’intervencions, etc.

Dins un vessant més lúdic de la vida dià-ria a Bellvitge, el campus celebra cada ter-cer dimecres d’octubre la seva festa, ambl’objectiu de reflectir i potenciar la coordi-nació entre els diferents ensenyaments.Els que treballen i estudien al campuspoden gaudir de jocs, concerts i àpatssovint a l’aire lliure.

Xifres:Superfície construïda: 27.000 m2

Estudiants: 3.800Espais de les Facultats de Medicina,Odontologia, de l’Escola Universitàriad’Infermeria i Podologia.També acull la seu de la Divisió IV deCiències de la Salut

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

16

Els Serveis Cientificotècnics: en suport de la recercaEls Serveis Cientificotècnics de la UB posen a disposició de la recerca universitària, d’empreses i

institucions uns equipaments d’alta tecnologia i personal especialitzat. Amb aquest article s’inicia

una nova sèrie de reportatges per donar-los a conèixer millor

Ramon Seminago i Carmen López-Iglesias en una sessió de treball de la Unitat de Seqüenciació de DNA

La Unitat de Citometria de Flux i Microscòpia Confocal

Detectar components i mesurarfuncions cel·lulars, obtenir informaciósobre la local i tzació tr idimensionald’antigens cel · lulars i estudiar lesinteraccions entre biomolècules sónpràctiques cada cop més habituals enrecerca biomèdica. Representen nomésuna part dels protocols que es fan a laUnitat de Citometria de Flux i MicroscòpiaConfocal, que té una superfície d’uns 100 m2

i uns equipaments valorats en prop de100 milions de pessetes.

Estructurada en dues àreescoordinades pels biòlegs Jaume Comas iSusanna Castel, la Unitat permet unaaproximació integrada a l ’àmbit del’anàlisi cel·lular. Tal i com explica JaumeComas, “cobrim un ample marge decasos, des de l’usuari que és totalmentassessorat i guiat fins al que coneix béles tècniques i equipaments i en fa un úsmés autònom, però sempre sota la nostrasupervisió. També facilitem l’accés al fonsbibliogràfic de la Unitat”.

Pel que fa als equipaments d’altatecnologia de la Unitat, destaquen elscitòmetres de f lux; el microscopi

confocal; el microscopi de fluorescènciaamb captació per CCD; l’equip Biacore,indicat per a l’estudi de les interaccionsbiomoleculars i una estació de treball pera l’anàlisi tridimensional de les imatgesobtingudes per microscòpia confocal, amés d’altres equipaments d’ús mésgeneral. La Unitat també posseix elprimer Laser Scanning Citometer (LSC)de tot l’estat, equipament que representaun element d’integració entre la tascafeta en els àmbits de la citometria i de lamicroscòpia confocal.

La Unitat de Seqüenciació de DNA

La Unitat de Seqüenciació de DNAcompta amb els equipaments necessarisper donar servei tant pel que fa a laseqüenciació de DNA com d’anàlisi defragments de PCR. Dirigida per CarmenLópez-Iglesias, sent assessora científicala catedràtica de genètica doctora RoserGonzález, la Unitat ocupa una superfíciede prop de 50 m2 repartits en diferentsespais i està equipada amb untermociclador per fer amplificacions delmaterial genètic; dos seqüenciadorsautomàtics d’electroforesi en gel –amb

una velocitat de recollida de dades fins a200 parells de bases per hora i unaprecisió del 98 %– i un altred’electroforesi capil·lar –que pot recollirdades de 400 parells de bases cadamitja hora amb la mateixa precisió– amés d’altres aparells de suport. Valorat enprop de 60 mil ions de pessetes,l’equipament s’ampliarà en un futur ambun aparell de PCR quantitativa i un equipd’electroforesi capil·lar de 96 mostres. Amés, des de la Unitat s’orienta l’usuarisobre el processament que exigeix cadamostra, i es posen en marxa assaigs ambkits de seqüenciació i d ’anàl is i defragments de diferents marquescomercials per calibrar la idoneïtat delseu ús. El rendiment de la Unitat és moltelevat. La Unitat també organitza cursosd’un elevat nivell científic de formació iparticipa en congressos de projeccióinternacional.

Jaume Comas i Susanna Castel a la Unitat de Citometria de Flux i Microscòpia Confocal

Més informació:Serveis Cientificotècnics:

C/ Lluís Solé i Sabarís, 1-3

08028 Barcelona Tel. 93 402 16 93

c/e: www@giga.sct.ub.eswww.sct.ub.es

Investigadors del Laboratori de Magnetis-me UB-Xerox, del Parc Científic de Bar-

celona, han descobert el mètode per acon-seguir que minúscules partícules magnèti-ques contingudes a l’interior d’un materialde la família dels anomenats nanocompòsitss’agitin, rodin i girin sota la influència d’uncamp magnètic. Aquest descobriment, queha estat publicat pels directors del Labora-tori UB-Xerox Ronald F. Ziolo i Javier Tejadaa la revista Journal of Applied Physics [87,8008, (2000)], i del qual s’han fet ressòrevistes com The Economist i PhisicsToday, obre les portes a una nova família dematerials amb múltiples aplicacions.

Els nanocompòsits són materials for-mats per pocs components diferents,alguns dels quals, però, amb la presènciade molt poques molècules.

Fent un símil amb la composició d’un pade pessic amb panses, i pensant en la pro-porció que hi ha entre les panses i la

massa, al nanocompòsit magnètic d’UB-Xerox les “panses” són imants d’òxid deferro de l’ordre d’alguns nanòmetres, és adir, de l’ordre de la milmilionèssima partd’un metre, equivalent a la deumil·lèsimapart del diàmetre d’un cabell, mentre la“massa” és una resina sintètica.

Aquest nou material nanomagnèticpresenta propietats diferents de les dequalsevol altre de conegut. “Es tractad’una important innovació científica itecnològica amb aplicacions potencialsconsiderables en els camps de la biolo-gia, la medicina, i també en el sectorempresarial i tècnic”, afirma HervèGallaire, vicepresident sènior de XeroxResearch and Technology.

Fins ara, quan s’incorporava el materialmagnètic a la resina aquest quedava atra-pat en una posició fixa. En canvi, els inves-tigadors han descobert com dipositar lespartícules magnètiques en minúscules

cavitats perquè puguin girar i moure’s quanse’ls aplica un camp magnètic o, fins i tot,quan és el material el que es belluga. Teja-da i Ziolo afirmen que aquest mecanismede rotació dels imants podria també ajudara explicar com els animals s’orienten en elcamp magnètic terrestre.

Aquesta nova família de materialstindrà aplicacions en la construcció dediversos instruments, com brúixolesnanoscòpiques. En el camp dels trans-formadors elèctrics, el nanocompòsitpodria donar peu a una nova generacióde transformadors d’elevada eficàcia.Així mateix, es podrien també generardiversos materials “intel·ligents” capaçosde detectar i indicar l’orientació. “El ven-tall d’aplicacions és molt ampli, peròencara és massa aviat per poder especi-ficar les aplicacions que podria tenir enmolts altres camps com el de la biome-dicina”, afirma Tejada.

l a r e c e r c a

Els pares valoren tant la proximitat com laseguretat, higiene, comoditat i diversió

quan porten els nens a un parc infantil, i totindica que l’ús d’aquests espais d’esbarjo ésforça similar a tots els districtes de Barcelona.Aquestes i altres conclusions il·lustren el tre-ball encarregat pel Servei de Parcs i Jardinsde l’Ajuntament de Barcelona als alumnes deDisseny d’Experiments i Anàlisi de Dades, unaassignatura de quart curs de la llicenciatura deBiologia impartida pel professor Jaume Llopisdel Departament d’Estadística.

Organitzats en unitats de treball delimita-des, els alumnes han fet servir els seusconeixements en estadística per dissenyaruns protocols de treball i conèixer així elgrau de satisfacció de pares i nens en rela-ció amb les àrees de joc de la ciutat. “El tre-ball va sorgir arran d’unes denúncies sobreaquest tema, i un dels objectius era conèi-xer directament l’opinió dels nens –afirmenles estudiants Goretti Guzman i AnnaRedondo– perquè aquest no és un col·lec-tiu fàcil d’analitzar”. La primera fase va con-sistir en l’estudi descriptiu de les caracterís-tiques físiques de les àrees de joc en dife-rents zones de Barcelona.

L’objectiu del segon treball de camp eraclassificar les àrees lúdiques segons parà-metres analitzats pels estudiants. A la ter-cera fase es van fer un total de 200enquestes a pares i es va treballar directa-ment amb nens entre 0 i 12 anys.

Un cop analitzades les dades amb einesestadístiques, els resultats aporten unanova llum sobre els hàbits dels nens en elsespais de joc. “Vam detectar diferències enla manera de jugar dels nens i nenes–expliquen la Meritxell Granell i l’Ainhoa

Garcia. Els nens es distribueixen d’igualmanera en totes les àrees de joc i les nenessón més especialistes i juguen preferent-ment a la zona del tancat del parc. Tambévam comprovar que el tobogan és el rei deles instal·lacions, i per davant de lesinstal·lacions de disseny més innovadores.”

El treball ha proporcionat un diagrama dedistribucions de zones de joc atenent el graude diversió que ofereixen, la possibilitat degeneració de conflictes entre nens o la ido-neïtat del disseny quant a la seguretat física.

Descobriment d’una novafamília de materials

Recerca entre gronxadors

Meritxell Granell, Goretti Guzman, Anna Redondo i Ainhoa Garcia, portaveus del grup

31

Lear Corporation i Nestlé Espanya hanestat els guanyadors en la tercera

edició de premis que concedeix laFundació Bosch i Gimpera de la UB a lesmil lors iniciat ives empresarials decol·laboració entre universitat i empresa ide formació, i que compten amb lacol · laboració de El Periódico deCatalunya. Els premis es van atorgardurant un sopar celebrat el mes de juliolal Palau de les Heures, al qual vanassistir el conseller de Treball de la

Generalitat, Lluís Franco, el secretarid’Estat de Política Científica i Tecnologia,Ramon Marimón, i la tinent d’alcalde deBarcelona, Maravillas Rojo.

El premi Les Cúpules d’Innovació es vaconcedir a Lear Corporation. A la seu queté a Valls hi funciona el Centre TecnològicEuropeu (CTE), que col·labora amb altrescentres tecnològics. Fruit d’aquestacol·laboració s’han registrat quatre patents.

DiverDrugs va ser distingida amb unamenció especial en innovació pel fet deser una empresa creada l’any passat a

part ir de grups universitar is i lacompanyia Lipotec, amb l’objectiu dedesenvolupar tecnologies tendents aidentificar noves molècules amb interèsterapèutic . També Bayer va serguardonada per posar en marxa encol·laboració amb la UB un projected’investigació i desenvolupament quepermet la creació d’un nou fàrmac per altractament oral de la diabetis.

Nestlé Espanya va ser distingit amb elpremi de formació Les Heures. El grup va

obrir el 1964 un centre de formació, peron han passat 1.400 alumnes i és pioneren l ’establiment de programes depràctiques amb estudiants. Retevisión vaser així mateix distingida, entre altresmotius, per l’organització d’un màster pera la formació de professionalsespecialitzats en telecomunicacions.

Agraïment als patrocinadorsEn el mateix acte es van lliurar els II

Guardons d’Agraïment als Patrocinadors iMecenes del Grup UB durant 1999, que

consisteixen en uns gravats originals del’artista i exdegà de Belles Arts HernándezPijuan. Així la Universitat atorga unreconeixement públic als seus col·la-boradors per haver fet possible amb el seufinançament projectes en temes combeques, restauració de la biblioteca idiversos edificis de la UB, promoció del’esport universitari, activitats culturals,cursos d’estiu... Van rebre els guardonsBanco Santander, Airtel, Incyta El CorteInglés, Canon, Cta. Serveis, Guilbert,

Kanguros, Moblisern, Turbosoft, Xerox,Grup Soteras, Freixenet, Iberia, Comago,Agustín Navarro, Josep Trias Saumell,Imecsa, Coca-Cola, General Òptica, BancoZaragozano, Saba, El Mundo Deportivo,Atlàntida Mèdica Assegurances, Caixa deCatalunya, Jordi Sabater Pi, Pere Pericay,Joan Hernández Pijuan, Àngel Camino,l’Agència de Patrocini i Mecenatge de laGeneralitat, l’Institut Municipal del PaisatgeUrbà i la Qualitat de Vida, el MuseuNacional d’Art de Catalunya i la SocietatGeneral d’Autors i Editors.

La Universitat, amb el món de l’empresa

Imatge del sopar amb el rector Antoni Caparrós i els patrocinadors i mecenes del Grup UB durant 1999

c o l · l a b o r a c i ó

32

Universitat de Barcelona-BàsquetFemení és el nou nom de la fins ara

secció de bàsquet femení del Club Espor-tiu Universitari, equip que juga la LligaNacional Femenina. Amb la nova denomi-nació, una iniciativa de la Unitat de Màr-queting i Patrocini, es vol una clara iimmediata identificació del grup amb laUB i facilitar així la difusió i finançamentde les seves activitats.

L’equip, inclòs dins el Grup EsportiuUniversitari, va quedar sisè en la lliga

nacional femenina de la temporada pas-sada, va arribar a quarts de final a la Copade la Reina i va guanyar la Lliga CatalanaFemenina. A més del primer equip, Uni-versitat de Barcelona-Bàsquet Femenídisposa d’un equip sènior, un de júnior,dos de cadets, un d’infantil i un de prein-fantil. Juga a les instal·lacions dels Ser-veis d’Esports de la UB i al Pavelló Muni-cipal del Guinardó. Per a aquesta tempo-rada ha apostat per mantenir la base dejugadores que tenia l’any passat amb qua-

tre nous fitxatges destacats. Es tracta dela jugadora cubana, Gertrudis Gómez,procedent de l’equip portuguès AnadiaC.F., la croata Korana Longuin del Galata-saray, Paula Seguí del Segle XXI i Elisa-beth Cebrián, que torna a l’equip desprésdel seu pas pel Celta.

c o l · l a b o r a c i ó

Wall Street Institute aportarà dosmilions de pessetes per a l’adquisi-

ció de llibres, revistes i altres publicacionsrelacionades amb els ensenyamentsimpartits a la Facultat de Filologia, ambmotiu d’un conveni amb la UB signat através de la Unitat de Màrqueting i Patro-cini. Igualment crearà 70 beques en formade borses d’estudi, destinades a la millora

en formació de llengua anglesa dels estu-diants de la UB. Aquestes bequess’impartiran a partir del proper mes dedesembre als centres de Wall Street Insti-tute de Barcelona.

Anteriorment, aquest centre d’idiomesja havia firmat altres convenis de col·labo-ració amb la Universitat de Barcelona.

Wall Street Institutedóna suport a laformació en idiomes

Nova temporada de l’Universitat de Barcelona-Bàsquet Femení

L’Escola d’Empresarials culminaenguany, coincidint amb el seu 150

aniversari, un ambiciós pla plurianual dereforma integral dels espais del centreamb la rehabilitació i condicionament dela façana del seu edifici, d’estil neoracio-nalista i declarat Bé Cultural d’InterèsLocal.

Per tal de finançar el cost de l’esmen-tada rehabilitació, la Universitat ha signatun conveni de col·laboració amb l’empre-sa Twicetrade, SA, propietària del portalfinancer per a no experts Estuweb.com.L’acord, gestionat a través de la Unitat deMàrqueting i Patrocini, inclou la cessió

temporal d’ocupació de la façana ambfinalitats publicitàries durant les obres.

El conveni amb Twicetrade, des d’araPatrocinador d’Honor de la UB, tambéregula altres àmbits de col·laboració quecontribuiran a finançar les activitats del150è aniversari de l’Escola. Aquestacelebració es compon d’un conjunt d’acti-vitats tant institucionals, acadèmiquescom lúdiques que pretenen difondre elpaper central de l’Escola en la formaciód’empresaris, directius i gestors d’empre-sa catalans en els últims segles, així comdonar a conèixer els seus reptes de futurcom a institució.

Financen obresa Empresarials

Màrqueting i Patrocini

El fet de col·laborar amb la UBsuposa beneficis de caire econò-

mic, de comunicació, d’imatge i dedifusió i desgravacions fiscals.

Més informació:Unitat de Màrqueting i Patrocini.

Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.es/ube

La Universitat de Barcelona i Nutrex-pa han signat un contracte perquèaquesta empresa pugui usar la marcaUB en els envasos i campanyes publi-citàries de Cola Cao Fibra, producte delqual el Departament de Nutrició i Bro-matologia de la UB ha realitzat l’estudinutricional. Es tracta doncs d’un acordd’ús de marca firmat paral·lelament a uncontracte de transferència de tecnolo-gia. La Fundació Bosch i Gimpera vapromoure l’acord entre l’empresa i elDepartament de la UB com un dels con-tractes que gestiona entre grups derecerca de la Universitat i empresesagroalimentàries. Posteriorment lacol·laboració ha tingut continuïtat amb elcontracte per a l’ús de la marca UB, ambla participació de la Unitat de Màrque-ting i Patrocini de la Universitat.

Nutrexpausa lamarca UB

33

L’Edat Mitjana va ser l’època en quèvan aparèixer les institucions que es

van anar desenvolupant fins ser les uni-versitats d’avui. En aquell període històric,però, universitat no era el nom corrent perdenominar aquestes entitats sinó que esconeixien com Estudis, i els més impor-tants com Estudis Generals. Veiem que elsprimers precedents d’aquests Estudis sor-geixen el segle XI a Bolonya i a París. Enel territori de l’actual Catalunya, el primerantecedent és l’Estudi General de Lleida,del 1300. A Barcelona ara celebrem el550 aniversari de l’establiment a la ciutatde l’Estudi General, és a dir del naixementde la UB.

A finals del segle XIV van donar-se elsprimers intents del rei Martí l’Humà dedotar la ciutat d’un Estudi General. Finsaleshores les necessitats docents s’ana-ven cobrint a Barcelona amb escoles pri-vades o públiques, del bisbat o del munici-pi, o bé els fills de famílies benestantsanaven a estudiar a centres universitarisde renom com ara Bolonya, Montpeller,Tolosa i París.

Les intencions de Martí l’Humà de durels ensenyaments superiors a Barcelona,però, no va poder dur-se a terme perquè elConsell de Cent de la ciutat va rebutjarel projecte. Aquesta poderosa institució,que decidia en afers municipals i esteniala seva jurisdicció a la resta del Principaten temes com la moneda o el comerçexterior, es va oposar a les intencionsreials argumentant que el municipi patiriatota una sèrie d’aldarulls fruit de la vida

universitària. El monarca va haver de limi-tar-se a fundar l’Estudi General de Medici-na a la ciutat. El rei va haver de desistirdefinitivament de la seva idea de dotarBarcelona d’un Estudi General complet.

El vicerector d’Activitats i Promoció Cul-turals i Catedràtic d’Història Medieval, Sal-vador Claramunt, explica que el Consellveia els Estudis Generals “amb els seusprivilegis i immunitats com un veritableperill per a la seguretat ciutadana, i alhorasuposava la pèrdua del control delsensenyaments que fins aleshores s’impar-tien a la ciutat, controlats essencialmentpel mateix municipi o la catedral”. Cal teniren compte que els estudiants tenienimmunitat i que ja existia una autonomiauniversitària, aconseguida arran d’unesvagues a París durant les primeres dèca-des del segle XIII.

Així, la fundació d’una universitat a Bar-celona va haver d’esperar al 1450, quanun privilegi atorgat pel rei Alfons elMagnànim establia l’Estudi General deBarcelona. Aleshores la universitat haviade comptar amb aquest privilegi de lacorona, així com amb una butlla pontifíciaa petició del Consell de Cent. En aquellmoment la postura del Consell havia can-viat. Entre els motius que tenia per havermodificat la seva opinió hi havia el d’haver-se adonat de què significaria culturalmentper a la ciutat, però també es trobavendarrere d’això raons de caire econòmic.Claramunt explica com “més que un desigde millorar la cultura, el que hi havia en elcanvi d’opinió del Consell de Cent era la

u n a m i c a d ’ h i s t ò r i a

Ara se celebra el 550 aniversari de l’establiment a la ciu-

tat de l’Estudi General, nom que rebien les universitats

a l’Edat Mitjana

El naixement la Univers

Escut de la institució universitària pertanyent a la primera seu a Barcelona i que avui s’exhibeix a la galeria del Paranimf de l’actual edifici de Plaça Universitat

34

u n a m i c a d ’ h i s t ò r i a

de itat de Barcelona

voluntat de revitalitzar econòmicament laciutat”.

Tot i aquest canvi de postura, però, hi vahaver durs enfrontaments i llargues deli-beracions en el Consell de Cent sobre eltema. Finalment es van enviar ambaixa-dors davant d’Alfons el Magnànim i el 3de setembre de 1450 el monarca va con-cedir en la seva residència de Nàpols que

el Consell pogués fundar, quan ho cre-gués oportú, un estudi general de totesles ciències amb els mateixos privilegisque els de les ciutats de Lleida i Perpinyà.Així doncs aquesta data del 3 de setem-bre de 1450 esdevé clau en la fundacióde la UB. No obstant això, la posada enmarxa efectiva de la Universitat va anarconsolidant-se al llarg de tot un seguit

d’anys amb majors o menors vicissituds.Des del punt de vista urbanístic la rela-

ció de la Universitat amb Barcelona vacomençar el 1536 amb el primer edificique va tenir l’Estudi General.

Primer edificiEl Consell de Cent va cedir els terrenys

per edificar aquesta seu de la universitat.Se situava a la part alta de la Rambla, ambla façana principal orientada a mar idesembocant a una plaça anomenadadels Bergants, que des d’aleshores vapassar a dir-se Plaça de l’Estudi. La partde darrere es recolzava en la paret dela muralla i els laterals corresponien a laconfluència dels carrers de la Canuda i deSanta Anna i al començament del carrerde Tallers. Aquest tros de la Rambla, ontambé es van situar col·legis prestigiososcom el de Cordelles o el de Betlem regitsper jesuïtes, es coneix avui com a Rambladels Estudis. Cal dir que la ubicaciód’aquesta primera seu de la universitatpresentava problemes importants perquèocupava una bona part de la calçada de laRambla i disminuïa notablement l’espaiper als vianants.

L’edifici, que va tenir un director d’obresanomenat Tomàs Barsa, va aixecar-segràcies a una col·lecta pública.

Es tractava d’una construcció de duesplantes que incloïa una capella. A l’exte-rior, la façana principal ostentava un escutde la institució universitària, única peçaconservada d’aquell conjunt i que avuis’exhibeix a la galeria del Paranimf del’actual edifici de Plaça Universitat.

Un cop acabada l’etapa d’edifici univer-sitari, la construcció va utilitzar-se com acaserna, i va ser coneguda amb el nom deQuarter dels Estudis. Finalment va serenderrocada el 1843 per obrir una novaporta a prop de la zona de Tallers i acon-seguir un primer eixample de la ciutat.

Primer edifici de la Universitat de Barcelona, ala part alta de la Rambla, actualment conegudacom a Rambla dels Estudis

L’oferta en formació continuada dela Divisió I de Ciències Humanes i

Socials de la UB està estretament rela-cionada amb el debat sobre les sortidesprofessionals en ensenyaments com lahistòria, la geografia, la filosofia, lesfilologies o les belles arts. Així, s’estanobrint nous camps de formació entemes com ara ocupacions vinculadesa les tendències en el consum, la cultu-ra visual, la música o l’urbanisme. Almateix temps se’n consoliden d’altrescom ara en tècniques editorials, museolo-gia, climatologia o les aplicacionsterapèutiques de l’art.

“En aquesta divisió hi ha ensenya-ments en què tradicionalment l’únicasortida laboral ha estat la docència”,explica el vicepresident de la Divisió I,Fernando Hernández. D’aquesta mane-ra, l’obertura de la formació continuadaa noves temàtiques és un aspecte mésde “la revolució” que cal emprendre enles expectatives laborals d’aquestestitulacions.

Alguns cops l’experiència d’impartirnoves matèries en formació continuadafa que més endavant això condueixi anous ensenyaments també en primer isegon cicle. És el cas de la climatologia,tot un camp per als geògrafs: existeix elmàster de Climatologia Aplicada i lademanda en aquest sector ha motivat amés la creació aquest curs del títol propide segon cicle de Meteorologia i Clima-tologia. El mateix ha passat amb Gestióde l’Oci i Turisme.

FlexibilitatEntre els reptes que té plantejada la

formació continuada en la Divisió I, Fer-nando Hernández assenyala l’estructu-ració en uns mòduls que permetin unamajor flexibilitat dels ensenyaments,una col·laboració amb el món empresa-rial per a una planificació conjunta ambla universitat i la potenciació de l’ense-nyament no presencial.

f o r m a c i ó c o n t i n u a d a

Ciències Humanes i Socials:cap a noves professions

Consulteu tota l’oferta dedoctorats i postgraus de la UB a: www.ub.es/acad/tercer/3index.htm

Climatologia AplicadaFrancisco J. Martín Vide i M. CarmenLlasatDisseny Gràfic (Uruguai)Enric TormoDisseny Gràfic DigitalEnric TormoEstudis de la Diferència SexualMaría Milagros Rivera, Esther Hachuel,R. RabanedaEstudis de les DonesMaría Milagros Rivera, Esther HachuelEstudis OrientalsIgnasi X. AdiegoMuseologia i Gestió del PatrimoniFrancesc Xavier Roigé, G. Coll

Bioètica i Qualitat de VidaMargarita BoladerasCultura Històrica, Societat de laComunicació i Noves ProfessionsFernando SánchezCultura Post-ColonialRosa M. González, Kathleen FirthEl Segle XX a Debat: Història, Art,Filosofia i LiteraturaAgustín GonzálezEstudis sobre la Cultura VisualFernando HernándezExpressió-Comunicació i Llenguatgesa la Pràctica Educativa. Creació deProjectes de TreballSebastià SerranoGeometria i Dibuix TècnicLuis Felipe OrtegaMuseus i EducacióFernando HernándezNoves Aproximacions per al’Ensenyament de les Humanitats al’Educació SecundàriaMarta SegarraTècniques EditorialsJaume Francesc MascaróUrbanisme i Planejament UrbàCarles Carreras

Màsters:

Postgraus:

36

Els alumnes que segueixen algun cursde formació continuada a Les Heures

(Universitat de Barcelona), més de18.000 durant l’any passat, tenen a laseva disposició tota una sèrie de serveis:des d’orientació laboral a disposar d’unFons de Documentació o gaudir de facili-tats per a cursos d’idiomes. Moltsd’aquests serveis s’estructuren a partir dela Comunitat Virtual, un espai a Internetper als estudiants i els membres de l’asso-ciació d’antics alumnes de Les Heures.

Quan un estudiant es matricula rep unusuari i un password per poder entrar aaquesta Comunitat Virtual, on accediràa diversos serveis i informacions pensatsper a ell. Per exemple pot utilitzar el Ser-vei d’Orientació Laboral (SOL), on trobaràun formulari electrònic perquè l’ompli ambel seu currículum i on pot consultar tot unllistat d’ofertes de treball (se’n van intro-duir unes 260 durant la primera meitat del2000). L’alumne pot enviar el seu currícu-lum a través del correu electrònic a lesempreses que presentin les ofertes quemés li interessin.

D’altra banda, les empreses que hosol·licitin poden accedir als currículums dela base de dades del SOL, en el cas delsestudiants que hagin donat permís, isense que els futurs contractadors puguinveure en el currículum el nom de l’estu-diant (només les seves inicials). Així,l’empresa pot posar-se en contacte amb

les persones de perfil més adient. D’altrabanda, el SOL també dóna assessora-ment presencial en temes com ara prepa-ració d’entrevistes o de currículums; orga-nitza presentacions d’empreses perquè esdonin a conèixer a l’alumnat de Les Heu-res i també un fòrum anual que permet unprimer contacte entre estudiants i empre-ses.

Comunitat VirtualA la Comunitat Virtual l’estudiant troba

igualment fòrums de debat sobre diversostemes on els alumnes poden participar, ifins i tot crear-ne de nous; notícies sobreles novetats a Les Heures i informacióacadèmica que l’ajuda a gestionar la sevatasca d’estudi. També rep una adreça decorreu electrònic, que pot redireccionar auna que ell ja tingui.

A més dels serveis de la ComunitatVirtual n’hi ha tot un seguit d’altres comara el Centre de Documentació, ambmaterial sobre els continguts dels diver-sos cursos de Les Heures. Els estudiantstambé poden matricular-se a preus avan-tatjosos a l’Escola d’Idiomes Moderns i alServei d’Esports, així com seguir cursosque el Servei de Llengua Catalana de laUniversitat organitza sobretot per alsestrangers, els quals també disposend’un servei d’orientació en temes d’habi-tatge.

f o r m a c i ó c o n t i n u a d a

● Màster en Direcció Assegura-dora (MDA)

● MBA en Empreses Agroalimentàries

● Màster Interuniversitari enAdministració i Direcciód’Empreses (Full Time / Part Time)

● Màster en Finances

● Postgrau en Especialització enAuditoria de Comptes (Accésal ROAC)

● Postgrau en Marc Jurídic deles Noves Tecnologies: lesDades Personals i Seguretat ainternet

● Programa de Seminaris deFormació Empresarial

● Programa Superior de Forma-ció Farmacèutica

l Màster en Direcció de Recur-sos Humans i Consultoria a lesOrganitzacions

● Màster en Dret del Treball i dela Seguretat Social

● Màster en Prevenció de RiscosLaborals

● Postgrau en DesenvolupamentLocal i Regional

● Màster en Bioètica i Dret: Pro-blemes de Salut i Biotecnolo-gia (presencial/distància)

● Màster La Ciutat: Polítiques,Projectes i Gestió

● Màster en Periodisme-BCNY

Cursos deLes Heures

Les Heures, al servei de l’estudiant

Més informaciówww.heures.ub.esTel.: 93 428 37 1093 428 45 85

37

l l i b r e r i a u b

Als anys setanta, una expedició arqueològica de la UniversitatLa Sapienza de Roma va identificar, a Síria, el jaciment del’antiga ciutat d’Ebla, una troballa de rellevància extraordinària.Retrobada després de segles de silenci, Ebla va ser un delsprincipals centres econòmics i culturals del Pròxim Orientdurant el tercer mil·lenni a.C.

EBLA, UNA CIUDADOLVIDADA. ARQUEOLOGÍA E HISTORIA

Pettinato, GCol·leció Pliegos de Oriente-Trotta,3Edicions UB en coordinació amb Trotta14,5 x 23/ 424 pàg.ISBN: 84-8338-173-7

Els articles que s’inclouen en aquest número són: “El mercadoespañol de hierros comerciales. El caso de San Pedro Araya,1867-1925”, “La transferencia de tecnología en España en elprimer tercio del siglo XX”, “El desarrollo de las mutualidadespatronales de accidentes de trabajo en España” i “Crecimientoasistido de la industria química en España”.

REVISTA DE HISTORIAINDUSTRIAL

Núm.15 1999Dept. d ’Història i Inst i tucionsEconòmiques 24x17/278 pàg.ISSN: 1132-7200

Aquesta publicació neix com a fruit de la col·laboració del Dr.Jaume Llacuna amb el Gabinet d’Orientació Universitària, onha impartit a estudiants universitaris diversos cursos amb elmateix títol d’aquest ll ibre. La publicació s’adreça alsestudiants universitaris que estan a punt d’afrontar la sevainserció en el món laboral.

LA COMUNICACIÓ COM A EINA DE TREBALL

Llacuna, J.Col·lecció GOU, 221 x 15/ 147 pàg.ISBN: 84-8338-146-X

PEDAGOGIA AMB VEU DE DONES

Heras, P. i Vilanou, C. (Ed.)Facultat de Pedagogia21x15/121 pàg.ISBN: 84-475-2315-2

El programa informàtic LEXESP-CORCO és una base dedades de paraules de l’espanyol. El programa respon a lanecessitat de diversos grups de treball com ara la psicologia,la lingüística, la medicina, l’educació o la intel·ligència artificialde tenir informació ràpida i eficient sobre propietatsespecífiques de les paraules.

LEXESP. LÉXICO INFORMATIZADODEL ESPAÑOL

Sebastián Gallés, N. (Coord.); MartíAntonín, M.A.24x 17/32 pàg.+CD-ROMISBN: 84-8338-187-7(en premsa)

El text que ara es publica és la transcripció de les intervencions idel debat de cada una de les sessions del curs "Memòria de laTransició a Espanya i a Catalunya", adreçat als estudiants desegon cicle. L'objectiu del curs era encetar un marc de reflexió idebat que permeti donar als estudiants les claus interpretativesd’aquella important etapa d’ara fa vint-i-cinc anys.

MEMÒRIA DE LATRANSICIÓ A ESPANYA I A CATALUNYA

Aracil, R. i Segura, A. (ed.)Centre d’Estudis HistòricsInternacionals (CEHI)24 x 17/ 452 pàg.ISBN: 84-8338-117-6

Edició de petits assajos sobre els itineraris intel·lectuals i elmagisteri de grans personalitats femenines, l’obra de les qualsés coneguda des de la literatura, la filosofia, la política i lamateixa pedagogia. Es tracta de dones que han fet pedagogia,cadascuna d’elles a la seva manera i amb posicions diferents i,probablement, en alguns casos, oposades.

38

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB i del Servei d’Informació ipublicacions: www.ub.es/edicions/eub.htm i www.ub.es/spub/sipub.htm .

Un altre lloc on podeu adquirir-les és a la llibreria de la UB ubicada al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també hi troba-reu tot de productes de la UB com ara material de llibreria o objectes de regal.