la universitat literària

1599Creació de la Universitat Literària de VicEl 26 de juny el rei Felip III concedia a l’Estudi General de Vic el privilegi de graduar els estudiants en Arts i Filosofi a. Començava la Universitat Literària de Vic.

«...sia de son Real servey ferlos mercé y

concedir y atorgar privilegi de poder graduar

los studiants que en dit studi general hoyran

en tots los graus y facultats que en dit studi se

llegiran.

Plau a sa Magt que pugue graduar los

estudiants en arts y philosophia tantum.» (AMV: vol VIII de Privilegis, fol 338)

1717Tancament de la Universitat Com a represàlia per la Guerra de Sucessió, el rei Felip V va imposar el Decret de Nova Planta (1716). L’any 1717, va suprimir totes les universitats catalanes perquè, en general, havien estat contràries a la seva causa. En contrapartida, va fundar la nova Universitat de Cervera, ciutat que li havia estat fi del durant el confl icte bèl·lic. La Universitat de Barcelona va ser suprimida dies després de la derrota de l’11 de setembre de 1714. La Universitat Literària de Vic va ser l’última a deposar els graus i fou clausurada el 1717.

«Por cuanto las turbaciones pasadas del

Principado de Cataluña obligaron mi providencia

a mandar cerrasen todas las Universidades por

haver los que concurrían en ellas fomentado

muchas inquietudes (...) Las Universidades, que

eran fomento de maldades quando devían ser

virtudes (...)»(9 d’octubre de 1717). Fragment del Decret de Supressió

de les Universitats Catalanes

estudis al segle xviii

1749– Es funda el Seminari de Vic. L’existència del

Seminari va implicar el retorn dels estudis superiors de Teologia a la ciutat.

estudis al segle xix

En aquest segle arrela amb força la tradició de l’Estudiant de Vic. Al llarg del segle XIX la ciutat es va convertir en un focus cultural important de la Renaixença. – Personalitats de la talla de Jaume Balmes, Jacint

Verdaguer o el canonge Collell i institucions com la Biblioteca Episcopal, el Círcol Literari o el mateix Seminari en són exemples il·lustratius.

– A mitjan segle XIX el Seminari compta amb més d’un miler d’estudiants

– L’any 1873 l’Ajuntament de la Ciutat va intentar sense èxit refundar la Universitat de Vic, exemple que expressa la preocupació ciutadana per aconseguir un centre civil d’ensenyament superior.

segle xx. escola universitària de mestres balmes

1977-78– Abril de 1977: Es crea l’Escola Universitària de

Mestres “Jaume Balmes” de Vic, adscrita a la Universitat de Barcelona, el titular de la qual és el Patronat del Col·legi de Sant Miquel, i ubicada en les mateixes dependències del Col·legi.

Director ofi cial: Salvador Reguant. Equip tècnic: Ricard Torrents, director gerent; Ramon Cotrina, vicedirector; Enric López, cap d’estudis; Jaume Puntí, administrador.

1979-80– Creació d’Eumo Editorial. L’acrònim EUMO

signifi ca Edicions de l’Escola Universitària de Mestres d’Osona.

1984-85– 5 d’octubre 84. Trasllat de l’Escola i l’Editorial

a l’antiga fàbrica tèxtil HIVISA del carrer de Miramarges.

– Creació de la marca Eumogràfi c per a les tasques de disseny.

– A començaments del 85 es constituí la Fundació Universitària Balmes (FUB) que passà a ser la titular de l’Escola i d’Eumo Editorial, amb Ramon Montanyà, alcalde de Vic, com a president.

estudis universitaris de vic

1986-87– Pere Girbau és elegit alcalde de Vic i pel setembre

s’incorpora com a president de la Fundació Universitària Balmes.

– Creació de la marca Estudis Universitaris de Vic per acollir noves carreres.

1987-88– Primer curs dels Estudis Universitaris de Vic

amb tres escoles universitàries de titularitat de la FUB. Equip de direcció: Ricard Torrents, director general; Enric López, secretari general; Jaume Puntí, administrador; Anton Granero, representant d’Eumo Editorial.

– Escola Universitària de Mestres Balmes. Director, Josep Tió.

– Creació de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials d’Osona, adscrita a la Universitat de Barcelona. Director, Josep Terradellas.

– Incorporació de l’Escola Universitària d’Infermeria Osona, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Fundació Universitària Balmes després de sis anys de ser de titularitat del Col·legi de Metges de Barcelona. Director: Miquel Ylla.

1989-90– Primer curs de l’Escola Universitària Politècnica

d’Osona. Director: Enric López.

1993-94– Primer curs de la Facultat de Traducció i

Interpretació. Degana: Matha Tennent.

1994-95– El mes de maig Jacint Codina assumia l’alcaldia

de la ciutat de Vic i pel juliol s’incorporava com a president del Patronat de la FUB.

universitat de vic

1997– El 21 de maig es va celebrar la sessió plenària

del Parlament de Catalunya que tenia, en el seu primer punt de l’ordre del dia, l’aprovació de la Llei de Reconeixement de la Universitat de Vic. Els 112 diputats presents hi van votar a favor.

“La Universitat de Vic s’inspira en els valors de la pedagogia catalana, en clara sintonia amb la realitat social i territorial, es fonamenta en una activitat de docència i de recerca de qualitat que potencia els coneixements científi cs i tècnics, estimula els ideals humans individuals i socials i, a més, parteix de la decidida voluntat de col·laborar amb les restants universitats del sistema universitari català, per tal de donar un nou impuls a l’aportació efectuada fi ns ara pels Estudis Universitaris de Vic a la societat.”Del Preàmbul de la Llei de reconeixement de la Universitat de Vic.

– 20 de juny. Presa de possessió del primer rector, Ricard Torrents, i de la seva junta de rectorat: Enric Lòpez, Ramon Coy, Ramon Pinyol, Montserrat Vilalta, Jaume Puntí, i Anton Granero.

La Universitat de Vic es constitueix en tres facultats i dues escoles superiors: –Facultat d’Educació, Antoni Tort, degà. – Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques,

Joan Carles Suari, degà. – Facultat de Traducció i Interpretació, Martha

Tennent, degana. – Escola Universitària de Ciències de la Salut, Anna

Bonafont, directora. –Escola Politècnica Superior, Enric Lòpez, director.

2001-02– 21 de juny. Presa de possessió del rector David

Serrat i Congost, i de la seva junta de rectorat: Pere Quer, Josep Burgaya, Josep M. Serrat, Montserrat Vilalta, Antoni Uix i Mercè de Rocafi guera.

2005-06– 21 de juny. Presa de possessió de la rectora

Assumpta Fargas, i del seu equip de rectorat: Carles Torres, Robert Ruiz, Montserrat Faro, Montserrat Vilalta, Joan Masnou i Antoni Uix.

2006-07–Desè curs de la Universitat de Vic.– 27 de maig. Josep M. Vila d’Abadal és elegit

alcalde de Vic i per l’octubre pren possessió com a president del Patronat de la FUB.

2009-10– 13 de juliol. Jordi Montaña va ser nomenat rector

de la Universitat de Vic pel Patronat de la FUB. La Junta de rectorat va quedar formada per Marta Otero, Pere Quer, Josep Terradellas i Pilar Soldevila.

2010-11– 7 de juliol. El DOCG publica la fusió de la Facultat

d’Educació i de la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació, en la nova Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes. Degà, Dr. Francesc Codina.

– 8 de juliol. El DOCG publica la conversió de l’Escola Universitària de Ciències de la Salut en Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar. Degana, Dra Margarida Pla.

2011-12– El 23 de febrer l’escriptor i pedagog Emili Teixidor

és investit primer Doctor Honoris Causa per la Universitat de Vic.

L’exposició Vic, la Universitat i la Ciutat fa un recorregut històric pels estudis supe-riors a Vic. S’inicia amb la creació de la Universitat Literària, arran de la concessió el 1599 del privilegi reial de graduar els estudiants en Arts i Filosofi a, fi ns arribar als estudis superiors del s. XX, amb la creació de l’Escola de Mestres Balmes el 1977, dels Estudis Universitaris el 1987 i de la Universitat el 1997. La part més important de l’exposició se centra en els primers quinze anys de la Universitat, que són els més recents.

L’exposició posa de manifest, ja des del títol, una característica ben peculiar de Vic i que es va repetint al llarg del temps: l’interès per acollir estudis superiors. Un ob-jectiu que trobem ja a l’any 1599, quan el dia 1 de juny el Consell Municipal de Vic i els canonges del Capítol Catedralici deleguen dos síndics per presentar al rei Felip III un memorial amb diverses demandes, entre les quals hi havia la de creació de la Universitat Literària. La resposta positiva arribava el dia 26 de juny i s’iniciava així la singladura de la Universitat Literària de Vic, que Felip V obligaria a tancar el 1717.Cent cinquanta anys més tard, el 1873, l’Ajuntament de la Ciutat va tornar a intentar refundar la Universitat de Vic. Tot i que la iniciativa no va reeixir, és una prova més de l’interès de la ciutat per tenir estudis superiors i de la implicació municipal.

Un segle més tard, la recuperació d’estudis superiors amb la creació de l’Escola de Mestres, embrió de la futura Universitat, va comptar novament amb la implicació decisiva de l’Ajuntament de Vic. La cessió dels espais de l’antiga fàbrica Hivisa a fi nals de 1984 i la creació, a començaments de 1985, de la Fundació Universitària Balmes, l’òrgan titular de l’Escola de Mestres, d’Eumo Editorial i Eumogràfi c, amb Ramon Montanyà, aleshores l’alcalde, com a president, van ser les bases del bino-mi universitat-ciutat que va culminar amb la creació de la Universitat de Vic.

A Vic, doncs, universitat i ciutat s’entrellacen i es potencien formant un tot indes-triable. Aquest ha estat, i és, un tret distintiu de l’una i de l’altra i, de ben segur, una de les claus del seu futur.

Jordi Montaña

Rector

VIC, LA UNIVERSITAT I LA CIUTAT

Dis

seny

: Eum

ogrà

fi cExposició en el marc de la Universitat d’Estiu 2012

Del 15 de juny al 15 de juliol

Sala d’art d’UnnimRbla. Hospital, 17. Vic.

Exposició permanent

Masia Torre dels Frares, Universitat de Vic

C. Perot Rocaguinarda, 17. Vic.

Universitat de Vic