Editado por Eme Comunicación y CuentosJunio 2016

La travessia d´ÀguedaRedacción e idea original: Mireia Corachán

Ilustración y maquetación: Kris Varela

Este és un conte especial per a Àgueda,escrit e il·lustrat únicament per a ella

amb tota l’estima,de part de la tia Laura:

“Artista!!!! Ja tens 3 anys!!!!!Eres super fadrina!!!!

Ara podrás vore´ns sempre que vullgues. Moltissimes felicitats.

La tia et vol moltissim!!!! ”

El Temut

S´´estava fent ja de nit després d’un llarg i calorós dia d’estiu. Àgueda estava un poc nerviosa perquè havia sigut un dia emocionant: sorpreses, festes, acomiadades... El curs havia tocat a la seua fi i ara quedaven dos mesos d’estiu plagats de misteri i fantasia. Va començar a pensar en el mar, que es moria per visitar prompte. La immensitat del gran blau i el rumor de les ones la relaxaven. Seria meravellós navegar pel món, descobrir exòtics llocs i adivinar nous horitzons amb el seu catalejo.

Acabes d’atracar en un gran vaixell pirata de nom El Temut. No saps què rumb prendràs ni quins seran els teus companys de travessia, però amb la teua motxilla en mà i abillada amb un mocador pirata d’allò més chulo et muntes en el El Temut sense dubtar.Per uns instants t’assegues sola però quan ja has recorregut diverses milles marines et sorprèn el crit de la capitana: - Animal marí a la vista! Cobrisquen-se grumets! Emocionada veus que la Capitana no és una altra que la teua cosina Julieta, està bonica amb el seu estil 100% pirata. I tota la tripulació l’obeeix sense dir ni mu! Un gran animal marí que Àgueda mai havia vist tracta de devorar el vaixell, però El Temut ho sorteja amb amabilitat i els canons disparen. Finalment l’animal marí cau sumit en un profund somni i, surant sobre el mar, encara mogut per la voracitat de la lluita, s’albira bressolant-se al són de les ones una lletra A de plata.

El Temut

Heu deixat arrere a l’estrany i gegantesc animal i et disposes a descansar en una improvisada i descurada cabina. En entrar descobreixes amb sorpresa que la teua companya de llit és Roser i les dues us abraceu somrients.- No hi ha temps per al descans pirates! - crida Julieta amb fúria - Ens endinsem en una gruta submarina i heu d’ajudar-me a donar amb l’eixida.

La gruta és estreta i fosca, amb algues que dificulten la visió i que impedeixen maniobrar amb precisió. Hi ha animals estranys i foscos amb cares amenaçadores. Tota la tripulació s’esforça per donar amb el camí correcte fins que després de molta insistència i sofriment recobren l’esperança.

Bé grumets!Per fi heu descobert l’eixida!

A l’eixida, tota la coberta es prepara per a celebrar-ho. Tots tiren una mà muntant taulers i bancs de fusta per a asseure’s. Els cuiners trauen safates amb suculentes llagostes i amanides tropicals que han après de llocs dispars. Un grup de músics pirates delecta a tots amb els seus animats i atrevits temes. Àgueda i les seues cosines ballen sense parar de riure. Després brinden amb rom i Julieta els explica el full de ruta. - Anem a viatjar fins a la ciutat submarina més gran del món, Aquamòn. Allí ens espera el mapa del tresor segons els meus càlculs. Esteu preparades?

D esprés d’algunes hores navegant en la nit sota una gran lluna i un cel plagat d’estels, per fi albiren al lluny la gran ciutat de Aquamòn. Cases de petxina, grans palaus de coral, caragols de mar que són xicotetes tendes amb tot tipus de productes marins... Àgueda mai havia vist gens tan bonic en la seua vida. Per a trobar el tresor hem de cercar primer una sèrie de pistes en aquesta bella vila submarina. Una sirena de cua taronja, un polp groc, una clau i una casa amb tres ximeneres. Preneu la clau i us dirigiu presuroses a la casa de tres ximeneres. Una gran porta de roure us impedeix l’entrada però proveu sort amb la clau i aconseguit! L’interior de la sala és ampli i color nàcar. Tritó us espera amb un vell mapa en la mà i us desitja sort en la vostra aventura. El mapa ve dins d’un sobre segellat amb una ferradura en forma d’U.

Obriu el sobre ansioses i intenteu interpretar-ho. Al costat del número 1 veieu un gran estel de mar violeta envoltat de taurons. - En aquestes aigües no hi ha taurons. Només en els penya-segats del Bufó podrem trobar-los. Anem allà! L’estómac se t’encongeix de por, Àgueda, però la curiositat t’anima a seguir amb valentia. Per a arribar fins al gran penya-segat has d’alçar les veles i ordenar-les correctament: quadrada roja, redona verda, triangular groga, rectangular blau i redona taronja.

Perfecte! Així el vaixell ha pres l’adreça correcta i en poques hores s’endinsarà en la terra dels taurons.

El mar s’embraveix i cal estar molt atentes als taurons. Per sort, estàs en coberta apuntada quan descobreixes sobre les ones una botella surant. Aconsegueixes pescar-la i obrir-la. Dins de la botella hi ha un estel de mar violeta!L’estel porta una nota amb la lletra E i un text que no pots desxifrar tu a soles.

Prens el paper i et reuneixes amb les teues cosines per a descobrir l’endevinalla. “Només hi ha mar a un costat i a un altre, però els micos poden recórrer-te sencera de liana a liana. Allà on s’ajunten els dos mars, i just en el centre d’una figura formada per angles de 45º, hauràs de descendir fins als confins de la terra per arreplegar la següent pista. Arribaràs al teu destí pujada en l’únic animal que és capaç de comunicar-se amb sons. No sóc un quadrat, no sóc un cercle, no sóc un rombe. Què seré?”- Molt bé Àgueda, ja coneixes les formes! - Hem de dirigir-nos al triangle del Volcà, en l’Illa dels Micos, allà on conflueixen l’Atlàntic i el Pacífic. No perdem més temps!

Després de tres jornades de navegació atraquen en el port de l’Illa dels Micos, que és una gran selva humida coronada per un gran volcà en el centre. Gràcies als vostres matxets us endinseu entre els arbres fins a una zona buidada on s’alça el gran volcà. L’escalada no serà fàcil però podeu pujar gràcies a cinc escalons un poc amagats entre els abruptes pendents. Una vegada en el cim, seràs tu qui baixe fins als confins de la terra. Amb una corda a manera d’arnés vas descendint sota l’atenta mirada de la Capitana i de Roser. Al fons només hi ha lava i una gran D d’acer que no s’ha fondit encara amb el magma.

L ’agafes amb cura i tornes amb les teues cosines a la superficie. Darrere hi ha una inscripció: “Sóc bell com el material del que estic fet, sóc rosa i m’amague en els fons marins”. Pujades en el dofí us dirigiu a l’escull de coral més proper a la illa. Ara toca bussejar entre peixos multicolor quan veieu, amagat entre algues i caragols de mar, un cofre meravellós, amb pedres precioses incrustades. En obrir-ho hi ha centenars de monedes d’or, una lletra A de coral i una carta enrotllada: És de la uela! “Estimades nétes, No hi ha tresor si no passeu aquest estiu uns dies amb mi en la caseta del mar. El meu regal per a vosaltres és que vingueu a veure’m i passar-ho pipa totes juntes cercant tresors amagats i el que faça falta. Us vull molt. La Uela Paquita”Feu bots d’alegria disposades a reprendre la vostra travessia amb rumb al país de les aventures.

- Àgueda! - crida la seua mare. La Uela Paquita ha vingut a veure’ns, baixa a desdejunar. Et sentes amb els pares i la uela, encara atordida i confusa. Notes alguna cosa rígida en la butxaca i traus una lletra daurada amb dissimule. Paquita et guinya un ull i exclames: - No sé si somnie encara!- La vida és somni, Àgueda, desperta ja! - diu Paquita abraçant-te. Els seus pares riuen i prossegueixen la frase: - La vida és somni i els somnis, somnis són.