la transicion española
-
Upload
miquel-ferrer -
Category
Documents
-
view
229 -
download
1
description
Transcript of la transicion española
La transició i Espanya fins
a l’actualitat
La Transició Espanyola és el període històric durant el qual es duu a terme el procés pel
qual Espanya deixa enrere el règim dictatorial del general Francisco Franco, passant a
regir-se per una Constitució que consagrava un Estat social, democràtic i de Dret.
Centrant-nos en el
període que sol
considerar-se pels
historiadors com el
més precís, s'inicia-
ria amb la mort del
general Franco, el
20 de novembre de
1975. El denominat
Consell de Regèn-
cia va assumir, de
forma transitòria,
les funcions de la
Prefectura de l'Es-
tat fins al 22 de no-
vembre, data en la
qual és proclamat
rei davant les Corts i el Consell del Regne Juan Carlos I de Borbó.
El rei va confirmar en el seu lloc al President del Govern del règim franquista, Carlos Ari-
as Navarro. No obstant això, aviat es manifestaria la dificultat de dur a terme reformes
polítiques sota el seu Govern, la qual cosa produiria un distanciament cada vegada major
entre Arias Navarro i Juan Carlos I. Finalment el President del Govern va presentar la
seva dimissió al rei el dia 1 de juliol de 1976. Arias Navarro seria rellevat en el seu càrrec
per Adolfo Suárez, qui s'encarregaria d'entaular les converses amb els principals líders
dels diferents partits polítics i forces socials, més o menys legals o tolerades, de cara a
instaurar un règim democràtic a Espanya.
Carlos Arias Navarro
El rey Juan Carlos I La mort de Franco va convertir l'endemà passat, el 22 de novembre de 1975, a Juan Car-los de Borbó en rei, proclamat com a tal en virtut de la Llei de la Successió en la Prefec-tura de l'Estat. Fins llavors, el príncep s'havia mantingut en un discret segon pla seguint
les pautes marcades per Franco. Però la desaparició del general anava a permetre a Ju-an Carlos facilitar, com a rei d'Espanya, la implantació d'un sistema polític democràtic al país. Aquest projecte comptava amb amplis suports dins i fora d'Espanya: els països oc-
cidentals, un sector important del capitalisme espanyol i internacional, la gran majoria de l'oposició al franquisme i una part creixent del propi règim franquista.
No obstant això, la transició va ha-ver de superar les resistències ge-
nerades pel propi règim, en un marc de tensions causades per grups radicals d'extrema esquerra
i grups franquistes d'extrema dre-ta. Aquests últims, a més, compta-ven amb un suport considerable
dins de l'exèrcit. La realització d'aquest projecte
exigia que l'oposició controlés als seus partidaris per evitar qualsevol provocació i que l'exèrcit no cai-
gués en la temptació d'intervenir en el procés polític i intentés sal-var les estructures franquistes.
Davant la nova etapa històrica que s'obria, hi havia tres postures cla-rament diferenciades:
- Els partidaris del règim franquis-ta, defensors del manteniment de
la legalitat franquista, o com a molt, de la seva actualització. Mal-grat el seu escàs suport social,
dominaven l'exèrcit i un òrgan fo-namental dins de l'organització de
l'Estat, el Consell del Regne.
- L'oposició democràtica, organitzada primer en dues associacions de partits polítics, la Junta Democràtica d'Espanya i la Plataforma de Convergència Democràtica, que van
acabar fusionant-se en l'associació Coordinació Democràtica. Aquesta defensava la rup-tura legal amb el règim franquista per passar directament a un Estat democràtic.
-Torcuato Fernández Miranda,expresident interí del govern en 1973, professor de Dret
Polític de Juan Carlos I, partidari de reformar les Lleis Fonamentals del Moviment mitjan-
çant les seves pròpies disposicions per arribar així a la democràcia evitant buits legals.
El projecte que es va elaborar pel govern al setembre havia d'obrir la porta un siste-
ma de democràcia parlamentària. No concretava com anava a ser el nou sistema polític, simplement eliminava els obstacles que oferia el règim franquista a la implan-tació d'un sistema democràtic. Venia a ser, en realitat, l'acta de liquidació del fran-
quisme aprovada per les pròpies Corts franquistes. Al llarg del mes de novembre la llei va ser debatuda per les Corts que, sota la presidència de Fernández Miranda, la van aprovar per 425 vots a favor amb 59 vots en contra i 13 abstencions.
El 8 de febrer s'aprova un decret llei per a la Reforma Política i posteriorment, al març, es legalitzen gran part dels partits polítics amb un altre decreto llei on s'esta-bleixen els requisits per a la seva legalització.
També va caldre reformar el Codi Penal, que considerava sancionables qüestions bàsiques com la pertinença a partits polítics i prohibia associar-se a aquells que pre-
tenguessin: * La subversió de l'ordre públic o l'atac a la unitat de la pàtria. Aquí quedaven inclo-
ses totes les formacions de caràcter nacionalista perifèric, no espanyol. * Estar sotmesos a una disciplina internacional, amb la intenció d'implantar un règim totalitari.
Amb aquests canvis, es van legalitzar els partits o organitzacions més importants:
* Considerats d'extrema dreta: els partits feixistes de Falange i Força Nova o el partit
pro-nazi CEDADE.
Bandera de la Falange.
* Considerats de dreta o conservadors: el principal va ser Aliança Popular (AP) de
Manuel Fraga, que va agrupar a part de la dreta post-franquista.
* Considerats de centre o reformistes: la UCD, d'A-
dolfo Suárez, aglutinant un heterogeni conjunt de
grups moderats de dretes i esquerres d'ideologia
diversa, i una part del propi règim que recolzaven
les noves reformes.Considerats d'esquerra o pro-
gressistes, com el Partit Socialista Obrer Español,
en aquell moment de discurs exaltat, però d'estratè-
gia política pragmàtica.
Adolfo Suarez
La constitució El nou Parlament va formar
una ponència que va comen-
çar a treballar en la redacció
d'una nova Constitució en l'es-
tiu, amb el consens de les
principals forces polítiques en
temes tals com el paper de l'e-
xèrcit, els drets històrics, la si-
tuació de Navarra. Al juliol de
1978, el Congrés dels Diputats
aprovava el text constitucional
per una àmplia majoria que
incloïa als conservadors d'Ali-
ança Popular i al PCE. Alguns
partits d'extrems van votar en
contra i uns altres com el PNB,
que havia estat exclòs de la
ponència constitucional mal-
grat ser majoritari al País
Basc, van demanar l'absten-
ció.
La Constitució va ser aprovada
en sessió conjunta pel Parla-
ment i el Senat en el mes d'oc-
tubre. El 6 de desembre es va
sotmetre la Carta Magna a re-
ferèndum amb una aprovació
majoritària, excepte en algu-
nes províncies i al País Basc
Simbol del partit “Aliança popular”
Bibliografia http://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_Espa%C3%B1ola_de_1978
16-3-11