LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA ALS MICROPOBLES DE CATALUNYA · Projecte : La Transició Energètica als...

Projecte : La Transició Energètica als Micropobles. full:1

CMES Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible

AREA DE POLÍTICA ENERGÈTICA

Eduard Furró Estany - 2014-

LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA ALS

MICROPOBLES DE CATALUNYA

PRIMER QUADERN agost 2016



PREÀMBUL.

La degradació mediambiental, els conflictes bèl·lics, el canvi dels règims climàtics, els primers símptomes de dificultats d’accés a l'energia en els països desenvolupats......tots ells conseqüències d'un model energètic que comença a agonitzar, ens alerta de la seva fi, i són avui una realitat que cal afrontar sense dilació i de la manera més ferma i immediata possible. Cal substituir el model actual per un nou model energètic que ens permeti continuar avançant en el nostre camí evolutiu i per això és necessari implementar-ne un de nou, que no pot ser d’altre, que l'aprofitament de les fonts renovables d’accés a l'energia. Un nou model que ens permeti l’accés i ús perdurable de l'energia de forma neta i per tant respectuosa amb el medi natural i la seves biodiversitats.

Avui i en el sí del diàleg social, comencen ja a prendre força inquietuds i propostes d’acció vers un necessari canvi del model energètic. Unes accions però que resten exposades a una pluja de tot tipus de propostes i interpretacions conceptuals diverses, fruit en bona part de la manca de projecte i de voluntat política dels darrers governs espanyols per encarar aquest canvi.

Algunes d'aquestes propostes estant fetes amb més intuïció i ganes que no pas amb les lleis de la física i la tecnologia. D'altres resulten clarament interessades en mantenir els interessos creats al voltant del model actual. I d'altres sorgeixen com a reacció en front de les prepotències i corrupcions que hi ha i continua originant el "joc errat, fosc i brut", del casino financer que s`ha apoderat del mercat dels combustibles fòssils i de la fissió nuclear i també de les grans companyies operadores del sistema energètic.

Dins d'aquest escenari, per exemple, és molt freqüent sentir parlar "d’autoconsum" (es a dir que cadascú es pugui generar les seves necessitats d'energia) i parlar de "balanç net" es a dir quelcom així com que qualcú es quedi la meva energia generada quant no em fa falta i m’ha la torni quant jo la vulgui utilitzar. Sense aprofundir en que aquest concepte requerirà, en tot cas, d’accions complexes de control, emmagatzematge i redistribució, també econòmica, que qualcú tindrà que gestionar, amb visió global i garantia de servei.

Altres traspassen la solució de l'energia a la seva gestió a traves d'una xarxa intel·ligent, que anomenem "smart grid". Una espècie de model de xarxa elèctrica única on qualsevol font d'energia pugui ser incorporada segons criteris individuals o de negoci, mentre un sistema de gestió "intel·ligent" procedeixi a bescanviar els excedents o mancances temporals d'energia mitjançant la compra i venda amb altres xarxes. I tot això sense concretar quines seran aquestes altres xarxes, ni saber ben bé com es faran aquests bescanvis, ni qui ho gestionarà, ni qui en serà el responsable, ni qui decidirà com i sota quins criteris s’haurien de fer aquestes compres, vendes i bescanvis. Se solen també oblidar o passar per alt les necessitats d'energia per atendre altres usos, a més dels elèctrics, com son per exemple, les grans cambres de combustió per els processos tecnològics a altes temperatures o els desplaçaments en transports de llarg recorregut i gran tonatge, terrestres, aeris i marítims etc....



Tanmateix, en el sí de la societat, la necessitat d'una transició a un nou model energètic és sol fer girar al voltant de les necessitats domèstiques, obviant que aquestes en són una mínima part de les necessitats energètiques del conjunt de la societat.

Amb tot però, la convicció social generalitzada vers la necessitat d’encarar un model energètic net i renovable, és un fet que sol anar acompanyat d'un fort component d’animadversió vers aquest comportament financer poc transparent i deshonest que s’ha fet amb el control de les empreses de l'energia, que anul·la l'importància del seu paper cabdal com operadores per assegurar l’estabilitat, la continuïtat i la seguretat en els subministraments energètics, que alhora tots desitgem.

Es a dir, tot plegat un garbuix de sensacions, intencions, desitjos i també rancúnies comprensibles i justificades que caldrà considerar alhora d’establir i consensuar un "Pla Energètic" amb capacitat de donar resposta a les necessitats de forma neta i renovable i a implementar i desenvolupar, evidentment, sota uns nous criteris de regulació i governança. Uns criteris que hauran de poder garantir continuïtat, estabilitat, garanties de servei i accés a l'energia per a tothom. Es a dir un model energètic, desitjablement obert a la participació social, que garanteixi la "Sobirania Energètica" com un dret comú.

En el model actual, el fet que les grans demandes energètiques dels grans municipis i les grans conurbacions hagin atret històricament l'atenció de la generació i distribució de l'energia va fer que aquells municipis més petits foren més oblidats i fins i tot patissin mancances energètiques, mentre el gruix de les centrals generadores i les grans xarxes de distribució utilitzaven i utilitzen una bona part dels seus territoris.

Tot plegat posa en evidència que és necessitaran plantejaments seriosos, tan conceptuals com de rigor tecnològic, que ajudin a construir una base sòlida sobre la que impulsar la transició a un nou model energètic, però no solament net i renovable, si no també, inclusiu, transparent i obert a la participació social.

El fet que el sistema energètic actual, on Catalunya importa de l’exterior de l'ordre del 95 % de les seves necessitats energètiques, ens ha fet oblidar conceptes tant fonamentals com la "sobirania energètica". Però les fonts renovables d’accés a l'energia són, per naturalesa, fluxos repartits arreu del territori, que podem captar i canalitzar vers les nostres necessitats d’ús. Uns usos i necessitats que el propi concepte de importació de combustibles fòssils i nuclears ha facilitat que aquests no restin distribuïts uniformement en el territori sota criteris de disponibilitat energètica local. La transició a un model energètic de 100% fonts renovables, per contra, comporta sistemes de generació distribuïts i obre la possibilitat a l’autogeneració, alhora que a cercar el necessari equilibri entre Ocupacions i Activitats, Energia i Territori.

La transició a un nou model energètic 100% fonts renovables, necessitarà d’importants ocupacions de territori, (1) però alhora el conjunt dels municipis més petits (en quant a nombre d’habitants) tenen sota la seva custodia de l'ordre del 35% del territori de Catalunya. Un fet que òbviament els confereix un paper molt rellevant en la configuració d'aquest nou model.



L’objectiu del col·lectiu CMES és l’aportació d’estudis, docència i propostes plausibles de desenvolupament d'aquest nou model energètic i com poder assolir una transició tècnica i cronològicament efectiva alhora que ordenada. I dins d'aquests objectius, intentar també posar en ordre i context les necessitats alhora que sensibilitats socials vers l'energia.

Conscient d'aquestes necessitats i en col·laboració amb Maria Crehuet (expresidenta de l'Associació de Micropobles de Catalunya i membre del col·lectiu CMES) varem decidir reunir un grup de treball per tal d’estudiar tant les possibilitats de la transició energètica a un model 100% de fonts renovables dels municipis més petits, les possibles repercussions d'aquest model vers els seus territoris, així com les possibilitats de participació d'aquests municipis en el disseny i implementació del nou model a Catalunya. Aquest document és un recull de conclusions i treballs realitzats, com a primera fase d'aquest projecte, en col·laboració amb l'Associació de Micropobles de Catalunya i la participació dels equips de govern municipal de 11 micro-municipis. Un document que va ser ratificat en un acte conjunt el passat dia 2 de juliol al municipi d'Argençola.

Eduard Furró Estany. agost de 2016

(1) Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles. Carles Riba Romeva. Edit. Octaedro La Transició energètica del segle XXI. El Col·lapse és evitable. Ramon Sans Rovira. Edit. Octaedro. Cap el 100% renovables. Josep Centelles i Portella. Edit. Octaedro. CATALUNYA aproximació a un model energètic sostenible. Eduard Furró Estany. Edit. Octaedro.



LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA ALS MICROPOBLES DE CATALUNYA

Han participat en aquesta primera fase del projecte :

Grup de Treball de l'Àrea de Política Energètica.

Sílvia Invers. Aurèlia Mañé.

Jordi Parés. Carles Riba.

Ramon Sans. Joaquim Sempere.

Coordinació : Maria Crehuet.

Estudis i direcció tècnica : Eduard Furró.

Amb la col·laboració de :

Carme Freixa. Presidenta de l'Associació

de Micropobles de Catalunya.

i els equips de govern dels municipis de :

Abella de la Conca. Argençola.

El Brull. Castellolí.

Lluçà. Maldà. Ordis.

Palau de Santa Eulàlia. Senan.

Torrebesses. Vilanova de Prades.



Index. 1.0 INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL A UN NOU MODEL ENERGÈTIC 100% FONTS RENOVABLES . full 8

2.0 ESTUDI D'UNA PROPOSTA PERSONALITZADA PER CADASCUN DELS 11 MUNICIPIS DEL PROJECTE. full 24 Abella de la Conca full 25 Argençola full 47 Castellolí full 70 El Brull full 95 Lluçà full 117 Maldà full 138 Ordis full 159 Palau de Santa Eulàlia full 182 Senan full 208 Torrebesses full 230 Vilanova de Prades full 252

L’estudi de cadascun dels 11 municipis consta dels següents apartats:

2.0 Recull inicial de dades 2.01 Dades històriques i geogràfiques. 2.02 Configuració poblacional. 2.03 Activitats productives. 2.04 Organització social. 2.04 Gestió Municipal.

3.0 Proposta de model energètic 3.01 Perfil energètic del municipi 3.02 Possibles aplicacions de les Fonts Renovables. 3.03 Necessitats energètiques del municipi. 3.04 El Potencial Energètic Renovable. 3.05 Fonts renovables aplicades als sectors Domèstic Serveis, Industrial, Agrari i de Mobilitat. 3.06 Configuració d’un model energètic 100% fonts renovables.

4.00 Possibles impactes del model vers el territori.

5.0 IMPLEMENTACIÓ DEL NOU MODEL ENERGÈTIC . full 274

5.01 Pla d’acció i ordre de prioritats. 5.02 Possibilitats conceptuals de finançament. 5.03 Participació Ciutadana. 5.04 Possible acció Municipal.

6.0 CONSIDERACIONS GENERALS. full 276

7.0 ANÀLISI DE DADES I CONCLUSSIONS full 277

8.0 JORNADA DE CLOENDA DE LA PRIMERA FASE DEL PROJECTE I NOVES EXPECTATIVES DE TREBALL full 286



CONSIDERACIONS PRÈVIES.

Aquest document neix d’una iniciativa del grup de treball de Política Energètica del col·lectiu CMES, amb la col·laboració de l'Associació de Micropobles de Catalunya, amb l’objectiu de plantejar les possibilitats d’iniciar el camí vers la Transició Energètica a un model 100% fonts renovables..

En el debat i l’estudi tal com veurem s’han fet paleses les possibilitats alhora que necessitats de col·laboració inter-territorial entre els Micropobles, les comarques i el conjunt de Catalunya.

Dins d’aquest context presentem un document, essencialment d’anàlisi, diagnosi i enfocament de solucions. Essent del tot necessari prendre en compte que per l’aplicació de solucions, acords i tecnologies concretes en cada territori, s’haurà de comptar amb el treball participatiu entre els propis interessats i les institucions corresponents per tal que les solucions adoptades puguin comptar amb el recolzament de la majoria de la societat.



1.0 INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL A UN NOU MODEL

ENERGÈTIC 100% FONTS RENOVABLES.

1.01 Transició energètica, territori i acumulació

En els dos darrers segles, el sistema energètic humà s’ha anat desplaçant des d’usar fonts renovables (força animal, llenya, corrents d’aigua, vent) vers fonts no renovables de molta més intensitat però finites (petroli, carbó, gas natural i urani).

El fet que aquestes darreres fonts siguin d’estoc ha fet que s’hagi pogut créixer en l’ús d’energia fins a unes quantitats abans impensables. Tanmateix, extrapolant el ritme de consum actual i confrontant-lo amb les reserves reconegudes (combustibles fòssils i urani), aquest model s’exhaureix en el termini d’una generació.

Ja es perceben els primers límits que posen en crisi l’economia basada en el creixement continu. A més, en els acords de París 2015 sobre el Canvi Climàtic han sorgit veus autoritzades que manifesten que, per limitar l’increment de temperatura a 2ºC, caldrà deixar sense cremar la major part de les reserves de combustibles fòssils.

En definitiva, la transició energètica ja ha entrat en temps de descompte i l’alternativa no pot ser altra que la basada en el 100% en fonts renovables, que són de flux i menys concentrades que els combustibles fòssils i l'urani. Aquesta transició, que el col·lectiu CMES anomenem projecte TE21, es pot modular en el temps i en l’espai però, si no es completa abans del 2050, ens veurem abocats precipitadament al possible fi de la civilització que avui dia coneixem.

El sistema energètic renovable fa aparèixer dues grans novetats:

Superfície A diferència del sistema energètic actual basat en els combustibles fòssils i l’urani (84% a escala mundial), les energies renovables (hidroelèctrica, fotovoltaica, eòlica, biomassa) són captades en base a la superfície territorial i a determinades condicions climàtiques i geogràfiques. També, a diferència del sistema actual basat en la crema de combustibles, la major part de les noves fonts energètiques renovables proporcionen directament electricitat i algunes d’elles amb certs condicionants.

Per exemple: la Biomassa que tan sols pot cobrir una petita part d’energia, està condicionada a la cura dels boscos i supeditada a la producció alimentària i, la Hidroelèctrica, està condicionada en el temps als flux d’aigua, a la gestió de les seves avingudes i al manteniment dels règims i cabals ecològics dels ecosistemes que alimenta.

Acumulació El sistema energètic actual permet modular la generació (tèrmica, elèctrica, motriu) segons les necessitats de cada moment en base a usar els combustibles fòssils que són un recurs d’estoc. En canvi, per la pròpia naturalesa de l’electricitat, la generació i l’ús han de ser simultànies. El nou sistema energètic renovable fa aparèixer, doncs, la necessitat d’acumular energia per salvar les diferències temporals entre la generació renovable (variable i sovint aleatòria) i les necessitats d’ús (que en part caldrà modificar). I, també, cal un sistema d’acumulació d’energia adequat per a ser embarcat en vehicles (motocicletes, automòbils, camions, ferrocarrils no electrificats, maquinària agrícola, vaixells i avions) així com per possibilitar les altes temperatures dels processos tèrmics industrials (assecadors, forns de ciment, ceràmics, metal·lúrgics etc.)



1.02 El concepte “Micropobles”

Convencionalment, es defineix com a micropobles aquells municipis que tenen 500 habitants o menys. La seva anàlisi fa veure fins a quin punt el poblament de Catalunya (com el d’altres indrets del món) es reparteix de forma molt irregular en el territori i s’ha anat concentrant en les grans ciutats i les aglomeracions.

En efecte, amb dades del 2015 Catalunya té 332 micropobles amb 500 o menys habitants (35% dels municipis catalans) amb una població conjunta de 82.257 habitants (1,1% de la població catalana, comparable a la de Sant Boi de Llobregat, la 14a ciutat de Catalunya).

Aquests 332 municipis ocupen 11.169 quilòmetres quadrats (quasi el 35% del territori català) amb una densitat mitjana de 7,4 habitants per quilòmetre quadrat (poc més del 3% de la mitjana catalana) i que se situen a una alçada mitjana de 500 metres (més de 4 vegades la mitjana del conjunt de poblacions del país).

Les dades, que es resumeixen en el quadre següent procedeixen d’IDESCAT (http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925).

Municipis Població (habitants)

Territori (km2)

Densitat (hab/km2)

Altitud (m)

Catalunya 947 7.508.106 32.111 233,8 118,2

Micropobles 332 82.257 11.169 7,4 499,9

% 35,1% 1,10% 34,8% 3,15% 422,9%

Així, doncs, els habitants dels micropobles s’han transformat en els veritables custodiadors d’una part substancial del territori que pot esdevenir estratègic en la perspectiva d’un nou model energètic de captura dels recursos energètics renovables (fotovoltaics, eòlics, hidràulics, biomassa).

L’objecte dels informes de CMES sobre el MICROPOBLES és doble:

Aportar conceptes i dades als habitants dels MICROPOBLES sobre la TRANSICIÓ ENERGÈTICA per tal de que tinguin elements per intervenir amb el major pes possible en les decisions i l’explotació de les potencialitats energètiques dels territoris, dintre d’un marc de respecte als valors ecològics, ambientals i paisatgístics i, si s’escau, amb una participació justa en benefici del propi municipi.

Posar de relleu la importància dels territoris dels MICROPOBLES i la seva gent, fins ara insuficientment consultada, en la perspectiva de la TRANSICIÓ ENERGÈTICA que avui inicia el camí des d’una civilització basada en els combustibles fòssils vers un nou model basat en el 100% de fonts renovables.

1.03 El sistema energètic

En el moment d’analitzar les necessitats energètiques futures i en la perspectiva de la transició a un nou model energètic, convé prèviament conèixer el punt d’on es parteix en base a les darreres dades existents del sistema energètic català del 2009.



Veure :

Recursos energètics i crisi La fi de 200 anys irrepetibles. Carles Riba Romeva. Editorial Octaedro.

El col·lapse és evitable. La Transició energètica del segle XXI. Ramon Sans Rovira. Elisa Pulla Escobar Editorial Octaedro.

L’energia primària (de fonts de la naturalesa) que alimenta el sistema català és de 295.000 GWh/any (en el 95% combustibles fòssils i urani, no renovables) dels quals tan sols 69.500 GWh/any (23,5%) són generats al país (56.800 d’energia nuclear) i la resta són importats (entre ells 132.300 GWh/any de petroli, 44,8% del, 69.400 GWh/any de gas natural (23,5%) i 21.400 GWh/any per produir l’electricitat importada (7,3%).

Les transformacions i pèrdues del sistema energètic (centrals elèctriques, refineries, transport, distribució) són de 92.000 GWh/any (31,2% del total). Dels 203.000 GWh/any d’energia final, 33.850 GWh/any es destinen a usos no energètics (plàstics, pintures, adobs, 11,5%) i 169.191 GWh/any (57,3%) a usos energètics (quadre adjunt).

Usos finals energètics. Catalunya 2009

GWh/any Usos energètics finals Domèstic Transport Primari Indústria Serveis

Carbó 330 1 0 0 329 0 Derivats del petroli 83.469 3.346 65.965 5.364 7.173 1.620

Gas natural 35.759 12.068 142 162 19.523 3.863 Energia elèctrica 45.202 11.454 940 380 17.273 15.155 Biomassa 3.640 542 2.260 20 680 138 Energia solar tèrmica 213 158 0 0 2 52

Residus no renovables 578 0 0 0 556 22

Total 169.191 27.570 69.307 5.925 45.537 20.851 100,0% 16,3% 41,0% 3,5% 26,9% 12,3%

Aquest quadre ressalta el fet que el sector domèstic (els habitatges dels ciutadans) tan sols usen el 16,3% de l’energia final. Els sectors més voraços són el del transport (41,0%) i l’industrial (26,9%); el sector serveis (12,9%) usa una mica menys d’energia final que el domèstic i l’ús d’energia en el sector primari és molt més reduït.

És cert que en el nou sistema energètic renovable alguns d’aquests usos experimentaran reduccions molt notables (amb el canvi dels vehicles de tèrmics a elèctrics, amb l’optimització de processos industrials, i amb l’aplicació de la bomba de calor en la climatització, entre d’altres), però la ciutadania, que coneix fonamentalment els usos domèstics, no sol percebre la dimensió real de tot el sistema energètic.

1.04 BALANÇOS ENERGÈTICS CONCEPTUALS .

El primer pas que caldrà fer és un anàlisi de cada municipi per tal d’avaluar les possibles necessitats internes d’energia per a la realització de les diferents activitats



que es realitzen en el terme (habitatges, serveis, activitats econòmiques, transport) classificades bàsicament en necessitats tèrmiques, elèctriques i de mobilitat.

A continuació caldrà establir els criteris per atendre aquestes necessitats en funció dels diferents modes de subministrament així com la contribució energètica proporcional als serveis generals del país.

Per altre costat, caldrà avaluar la possible aportació de superfícies per generar energia renovables, que haurà de tenir en compte el potencial i la idoneïtat de les superfície disponibles en el municipi i que haurà de comptar amb una participació determinant dels seus habitants en les decisions, les formes de gestió i, eventualment, els beneficis que se’n derivin.

En aquest sentit cal distingir entre dos conceptes energètics bàsics.

A) Necessitats energètiques pròpies dels habitants i les activitats de cada municipi.

B) Potencial de possibles contribucions energètiques inter-territorials.

De les necessitats i de les possibles aportacions se’n deriva un balanç que, atesa la seva idiosincràsia, en els MICROPOBLES serà en tots els casos positiu.

Analitzem cadascun d’aquests dos conceptes.

A) NECESSITATS ENERGÈTIQUES PRÒPIES DE CADA MUNICI PI.

Correspondria a l’energia (i la seva equivalència en superfície de captació) per atendre el conjunt de les necessitats dels habitants, i les activitats i serveis que utilitza el municipi. Aquestes necessitats energètiques es poden obtenir amb una combinació de tres vies: ENERGIA d'AUTOGENERACIÓ, ENERGIA DE SUBMINISTRAMENT i ENERGIA ASSOCIADA ALS SERVEIS EXTERIORS.

Per tant podrem disposar de :

• ENERGIA D’AUTOGENERACIÓ . Energia que pot ser produïda en les pròpies instal·lacions domèstiques, de serveis o industrials del municipi destinada (amb sistemes d’acumulació o sense) a cobrir una part de les necessitats pròpies, bàsicament tèrmiques, elèctriques fotovoltaiques i eòliques de petit format. Està sotmesa solament a criteris de reglamentació tècnica i sense garantia de subministrament ni responsabilitat de servei públic.

• ENERGIA DE SUBMINISTRAMENT . Energia (i la seva equivalència en superfície de captació) que, més enllà de l’energia d’autogeneració, cal per completar la resta de necessitats domèstiques, d’activitats econòmiques i de serveis que es realitzen en el municipi i que es reben fonamentalment a traves de la xarxa elèctrica i en un futur també de l’hidrogen com a vector energètic acumulable. Està sotmesa a garanties de servei públic.

• ENERGIA ASSOCIADA ALS SERVEIS EXTERIORS . Energia (i la seva equivalència en superfície de captació) que, més enllà dels usos directes d'energia en el municipi, està associada als béns, serveis i infraestructures que els habitants usen dins i fora del seu municipi (aliments preparats, manufacturats, maquinària, utilitats, serveis administratius, transports, sanitat, educació, etc...). Béns, serveis i



infraestructures que han estat elaborats o prestats en altres municipis i que caldrà proveir-ne l’energia en la seva justa proporcionalitat.

B) POTENCIAL DE POSSIBLES COL·LABORACIONS ENERGÈTI QUES INTERTERRITORIALS.

Un cop satisfetes aquestes necessitats energètiques descrites en l'anterior apartat, i en funció dels casos, tal com es desprèn de les taules següents, las situacions de balanç entre energia i territori presenten diferències entre comarques i entre municipis dins de les pròpies comarques. Aquestes diferències obren la porta a possibles col·laboracions energètiques interterritorials.

En aquest sentit cal considerar que mentre els potencials energètiques de les fonts renovables son bàsicament distribuïts i proporcionals a las superfícies de captació, (tal com hem descrit en l’apartat 1.01 superfície), les ocupacions demogràfiques i les necessitats energètiques no han estat configurades sota aquest nou paràmetre.

Per tant caldrà definir necessàriament un nou mapa d’obtenció d’energia que pugui fer compatible les necessitats amb les ocupacions de generació i el respecte als valors naturals, productius, paisatgístics i culturals de cada territori.

A títol d’exemple podem veure unes taules conceptuals, orientatives d’aquestes diferències energètiques territorials, en l’hipòtesi d’unes necessitats energètiques de Catalunya equivalents a unes ocupacions per captació d’energia equivalents al 2% del seu territori.

Es tracta solament de xifres mitjanes que en tot cas caldrà ponderar per cada municipi en funció de la seva situació geogràfica (desplaçaments fins l’ubicació de serveis i centres de treball..etc) , condicions climatològiques i tipologia i quantitat de les seves economies productives.



85 m2 / habitant



L’hipòtesi d’unes necessitats energètiques de Catalunya equivalents al 2% del territori com a superfície de captació, suposarien l’ocupació de :

2% de 3.210.770 ha = 64.215 ha.

Això comportaria una petjada de territori per cada habitant de :

64.215 ha / 7.518.903 hab. = 0,008541 ha / habitant ( 85,41 m2/hab ).

La primera taula mostra la repercussió d’aquesta petjada sobre cada comarca en funció del seu nombre d’habitants. Assenyala que moltes comarques requeririen una ocupació territorial per sota d’aquest 2% mentre que, d’altres, estarien molt per sobre com són el Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Tarragonès, Vallès Occidental, Vallès Oriental i, en el cas més extrem, el Barcelonès.

A més, si aprofundim en l’anàlisi comarcal, en la segona taula observem que també existeixen forts desequilibris intracomarcals. Per exemple, la comarca d’Osona, tot i tenir una repercussió mitjana per sota del 2%, alguns municipis requeririen ocupacions molt per sobre d’aquest 2% com seria el cas de Calldetenes, Tona, Torelló, Manlleu, Roda de Ter i en el cas més extrem, Sant Hipòlit de Voltregà.

Això fa pales, doncs, que caldrà treballar per aconseguir una redistribució dels potencials energètics i també queda de manifest el paper rellevant que, en aquest sentit, poden tenir el MICROPOBLES que custodien gaire be el 35% del territori de Catalunya. Una participació en el sistema energètic que caldrà minimitzar de manera que pugui ser suportable a l’hora que sostenible i curosa dels valors naturals de cada municipi.

Com a prioritat d’aquest equilibri energètic territorial caldrà prioritzant l’ocupació de superfícies ja urbanitzades o construïdes , i sempre sotmeses a figures de planificació territorial o urbana, com per exemple:

• Habitatges.

• Segones residències.

• Serveis públics (escoles, hospitals, recintes firals i de congressos....etc).

• Serveis i centres de lleure.

• Centres comercials.

• Activitats industrials.

• Parcel·les urbanitzables.

• Parcel·les industrials.

• Paviments de vials per vianants.

• Aeroports i estacions terminals.

• Autovies i Autopistes.

• Vies de Ferrocarril.

• Canals artificials d’aigua.

• Làmines d’aigua dels embassaments.

• Pedreres.



• Abocadors.

• Campaments militars. SOLAMENT COM A DARRER RECURS , caldria procedir a destinar terreny rústic amb prioritat per els de més baix interès agrícola, ramader o forestal i sempre a través d’un estudi de compatibilitat amb la conservació dels seus valors ecològics, cinegètics, ambientals i paisatgístics.

En tot cas, caldria PRESERVAR ELS HABITATS NATURALS (biodiversitat, masses forestals, paisatge i cultura)

1.05 Comptabilitat en el sistemes d’emmagatzematge

Un sistema energètic 100% fonts renovables, basat en l’electricitat (enlloc dels combustibles fòssils) ha de preveure un sistema massiu d’acumulació i un sistema per embarcar l’energia en els vehicles a baix pes i volum.

Caldrà fomentar els usos adequats i els estalvis i alhora prioritzar la sincronització en el temps entre els usos energètics i les disponibilitats (variables i aleatòries) dels recursos primaris renovables, fet que obligarà també a canvis importants culturals i de comportament social.

En l’estat actual de la tecnologia, els dos sistemes que semblen oferir més oportunitats són les bateries elèctriques i l’hidrogen.

Les bateries tenen un bon rendiment de càrrega-descàrrega (80% o més) però tenen l’inconvenient de l’elevat cost, pes i volum en relació a l’energia acumulada.

L’hidrogen comprimit a altes pressions té una elevada capacitat d’acumulació d’energia però presenta l’inconvenient d’un relativament baix rendiment electricitat-hidrogen-electricitat que avui dia es pot xifrar entre un 30 a 35% tot i que amb tendència a millorar.

Per tant, en els intercanvis d’energia entre un Municipi i el sistema energètic general caldrà tenir en compte la proporció entre l’energia que s’usa en el mateix moment de produir-se i la que ha hagut de passar per un procés d’acumulació.

En aquest darrer cas caldrà aplicar el rendiment com a factor de majoració (l’electricitat que prové d’un acumulador d’hidrogen costa energèticament unes 3 vegades més que la que s’usa en el mateix moment de la generació). En aquest sentit, tot l’hidrogen utilitzat en els vehicles de llarg abast i gran potència i tonatge correspondrien a aquest segon cas.

Mentre que l'obtenció i emmagatzematge del hidrogen per els seu ús en les grans cambres de combustió per altes temperatures presentaria rendiments energètics propers al 85%.



ESTRUCTURA CONCEPTUAL DEL PRIMER DOCUMENT “CMES” SOBRE LA TRASICIÓ ENERGÈTICA ALS MICROPOBLES DE

CATALUNYA. Del que s’ha exposat anteriorment, aquest primer document proposta quedaria configurat segons els conceptes bàsics que es detallen de forma resumida a continuació. A) Identificació de les possibles fonts renovables de l’energia al municipi. B) Avaluació (amb xifres d’ordre) de les necessitats energètiques pels usos tèrmics,

elèctrics i de mobilitat i transport. C) Avaluació de la quantitat d’energia renovable a generar per atendre els usos propis. D) Avaluació de la quantitat d’energia de fonts renovables que cal generar per atendre

una contribució proporcional a les necessitats energètiques dels Serveis Generals de Catalunya que rep i resten a disposició del municipi.

E) Avaluació dels impactes que cadascuna d’aquestes avaluacions energètiques

suposen en ocupació de territori. F) Una proposta temporalitzada del desplegament del pla energètic donant prioritat a:

1) L’autogeneració d’energia especialment tèrmica, fotovoltaica de petit format, enllumenats públics i d’aprofitament de possibles potencials de biomassa (tant per ús propi com per possible comercialització), així com l’aprofitament de possibles potencials eòlics de petit format o d’altres (hidràulics etc...)

2) Generació d’energia de compensació dels usos propis, ajustada en primera fase a les possibilitats de la xarxa elèctrica de proximitat.

3) Obrir un espai de temps prudencial per l'implementació de les accions 1) i 2), alhora que necessari per poder participar en la construcció del Pla Nacional de l’Energia de Catalunya i negociar les corresponents quotes de contribució als serveis generals, aprofitant com una eina més les dades i conceptes d’aquest propi document.

G) Configurar un conjunt conceptual i quantitatiu de possible potencialitat energètica

del Municipi, que faciliti el control i l’aprofitament a través d’acords de col·laboració, de descentralització d’economies productives o simplement de venda d’energia, destinades a cobrir possibles mancances d’altres municipis, especialment de les ciutats i conurbacions amb necessitats superiors a la seva capacitat territorial de generació.



2.0 ESTUDI D'UNA PROPOSTA PERSONALITZADA PER CADASCUN DELS 11 MUNICIPIS DEL PROJECTE.



ABELLA DE LA CONCA



ABELLA DE LA CONCA

2.0 RECULL INICIAL DE DADES DEL MUNICIPI

Data: 6 d’abril 2016

Lloc : Alcaldia de Abella de la Conca

Assistents: CMES : Maria Crehuet, Jordi Parés, Eduard Furró, Genis Riba Ajuntament : Alcaldessa Cristina Bordes Servós PRIMER BLOC DE DADES.

Aquest primer grup de dades és dirigit a poder fer una avaluació prèvia de quines poden ser :

a) Les necessitats energètiques en funció de la climatologia i orografia. b) Estimar els potencials en quant a tipus de fonts renovables de l’energia disponibles

al municipi i els seus entorns més propers. 1.01 ACCESSIBILITAT.



1.02 PETITA RESSENYA HISTÒRICA.

De l’època prehistòrica s’ha trobat una urna del bronze final amb braçalets de la decoració geomètrica. Segons alguns vestigis, el lloc sembla que fou ocupat també a l’època romana. Aquestes restes, que coneixem des del segle XVIII, són dues inscripcions romanes, una al presbiteri de l’església parroquial, romànica, i l’altra davant la porta de la rectoria, on encara es conserva. De la primera només sabem que era dedicada a un espòs difunt i de la segona, molt malmesa pel fet d’estar a la intempèrie, que fou aixecada per una dona de nom Iulia. Hom també ha assenyalat l’existència de restes d’elements constructius romans al cementiri. D’altra banda, vers a ponent del poble, a la falda del serrat dels Castellots, hi ha una zona de ruïnes d’habitació d’època imprecisa, probablement romana, on es van trobar, superficialment, alguns fragments de ceràmica grollera i uns quants de terra sigillata.

A l’edat mitjana, el lloc fou annexat al comtat d’Urgell, gràcies a l’ajuda del capitost Arnau Mir de Tost. La seva situació estratègica dins la Conca de Tremp, afavorí l’interès dels comtes a fortificar l’indret i repoblar-lo. La població ja és documentada a mitjan del segle XI, i el castell d’Abella és documentat del 1033, on s’esmenta com a límit del castell de Llordà i el 1055 com a afrontació dels castells d’Orcau i de Basturs.

El 1056 afrontava també amb el de Llimiana. El castell amb el temps esdevindria centre de la baronia d’Abella, era posseït abans del 1094 per Miró Sunyer d’Abella, sembla que en règim de castlania pels comtes d’Urgell. El 1097 el tenia el seu fill Pere Miró, i el mateix 1097 Guitard, senyor de Caboet, amb el seu fill Guillem Guitard, manifesten que tenien l’honor d’Abella pel comte Ermengol d’Urgell. Pel testament de Guillem de Guitard del 1110, aquest deixà al seu fill Bernat l’honor d’Abella amb el castell d’Abella i els de Sant Romà i Bóixols. El 1154 era senyor del lloc Pere Estopanyà. El 1157 els comtes Ermengol i Dolça d’Urgell, Bernat Estopanyà i els altres senyors d’Abella atorgaren una carta de població a tots els homes d’Abella i del terme del seu castell. Sembla que la castlania del castell d’Abella, bé que el domini directe fos dels Caboet o dels Estopanyà, continuà en possessió dels Abella, que amb el temps detindrien la jurisdicció de la baronia d’Abella. Aquesta era formada pels castells i llocs d’Abella, la Torre d’Eroles, Bóixols, Carreu, la Rua i Sant Romà d’Abella. A mitjan segle XVII la baronia fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran. El 1817 fou confirmada com a títol del regne.

El cens de 1860 es consignava dins el terme, a més de la vila d’Abella de la Conca, la caseria de Bóixols i la de les Cases de Carreu, el mas de Faidella, les caseries de Llaurtó i de Sarnà, i els masos i albergs següents: la Cova del Trumfo, que era utilitzada per albergar el bestiar, el Mas, el Mas de Casanova, el de la Serra, el del Benardí, el del Berrilló, el del Cardona, la Masia del Digó, la del Gassó, la del Gribers, la del Joquet, la del Manel, la del Mestre, la del Miqueló, la del Serret i la del Sarrot, la del Víctor, la del Vidal i la del Vicenç.

1.03 SITUACIÓ GEOGRÀFICA EXTENSIÓ I ALTITUD DEL M UNICIPI.

El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell. El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona.



El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella. La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental. La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el conjunt d’altres serres, que, com ella, són paral·leles i separen les depressions del Segre i de la Noguera Pallaresa. Al terme trobem la Creueta (1 998 m) i el turó del Pi (2 011 m) sota el cap del Boumort (2 070 m), al límit amb el municipi de Cabó (Alt Urgell) i amb les terres d’Hortoneda de la Conca (el Pont de Claverol). Altres elevacions que hom destaca són el Serrat Blanc, el Pinar, la Molina, el Bonyet (1 792 m), la Torre (1 381 m), el Tossalet (1 628 m), Gallinova (1 681 m) i la Cantolera de les Guineus (1 248 m). Al termenal de ponent amb les terres d’Orcau (Isona) trobem al serrat de Basturs diverses collades, les del Gassó, Faisanet i la Pelosa, i al límit amb les terres de Sant Romà d’Abella (Isona), l’Allau Fonda i la Doba. A migdia, la divisòria amb Isona passa prop del coll de Baió, del Solà i de la Creu, i segueix en part el camí de Cal Curt. A llevant, al termenal amb Coll de Nargó (Alt Urgell), es destaquen el tossal de Set Comelles (1 492 m), el de la Devesa (1 283 m) i Roca Blanca, trifini amb Isona i Coll de Nargó.

Pel que fa a la xarxa fluvial, hi ha dos cursos importants: el riu de Rams o de Carreu i el riu d’Abella. El riu de Carreu drena la vall que passa encaixada a tramuntana entre la serra de Carreu i la del Boumort. Hi vessa dins el terme d’Abella de la Conca el barranc de la Creueta. El riu d’Abella neix entre la serra de Carreu i la de Carrànima. Tributari de la Noguera Pallaresa a través del riu de Conques o riu de Gavet, el riu d’Abella rep per la dreta, tot just a tocar de la vila d’Abella de la Conca, les aigües del barranc de Caborrius, al qual desguassa per l’esquerra el barranc de la Vall. Aigua avall de la Casa del Cucarló, el riu d’Abella rep per l’esquerra el barranc de la Fanguera. També pertany a la conca d’aquest riu el barranc del Gassó, que drena el sector ponentí del terme i al qual desguassa per l’esquerra el barranc de Montequida. El barranc del Gassó vessa les seves aigües al riu d’Abella dins el municipi d’Isona. El sector més meridional del terme és drenat pel barranc de la Coma de Joan.

Tots aquests cursos d’aigua drenen a la conca de la Noguera Pallaresa. Fora del sector que es coneix pròpiament com la Conca de Tremp, a les terres més situades al sector de llevant del municipi, hom troba la capçalera del Rialb. Aquest riu neix a la serra del Boumort, situada al N del coll de Bóixols. El terme compta també amb boscos d’alzines i rouredes, als vessants més baixos, i de pins, al capdamunt de les muntanyes, hi ha també pastures aprofitades pel bestiar.

El municipi comprèn, a més de la vila d’Abella de la Conca, cap del municipi, el poble de Bóixols, el llogaret de la Rua i els nuclis despoblats de Carreu (o les Cases de Carreu), Capdecarreu i la Torre d’Eroles (o la Torre), a més d’un important nombre de masies escampades.

Al sector meridional del terme hi arriba una carretera que des de la C-14, entre Ponts i Adrall, a l’altura de Coll de Nargó, es dirigeix a Bóixols i a Isona, des d’on es pot continuar fins a Tremp, vila on s’enllaça amb la C-13, entre Lleida i la Pobla de Segur. De la carretera principal surten altres vies menors que porten a altres indrets del terme, com la vila d’Abella de la Conca i a la Rua. Carreu, a la part septentrional del terme, es comunica directament amb la Pobla de Segur.



1.04 CLIMATOLOGIA.

El clima al Pallars Jussà està condicionat per la topografia, a gran part de la comarca és Mediterrani Prepirinenc Occidental, si bé al terç nord, que comprèn les parts més elevades, és Mediterrani Pirinenc Occidental. La distribució de la precipitació és irregular, amb un total anual escàs i un règim pluviomètric que varia segons la zona, és PTEH al sud de la comarca, EPTH a la zona central, PETH al nord i TPEH a les zones de muntanya. Pel que fa al règim tèrmic, els hiverns són freds i fora dels indrets d’alta muntanya els estius són calorosos. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig a octubre.

1.05 RECURSOS NATURALS

Extensió 78,27 Km2 Altitud 957m Cabals d’aigües superficials La riera de Abella i de Bóixols passen per el

terme municipal , però no es utilitzat excepte per usos lúdics a l’estiu que la gent acostuma a anar-hi a prendre banys en alguns indrets que tenen corrent i profunditat suficient

Vents dominants No significatius a nivell de les ocupacions habitades

Masses forestals De l’ordre de 28 km2

2.0 SEGON BLOC DE DADES.

Aquest segon bloc de dades se centra en les activitats econòmiques existents. Es tracta de poder copsar la seva doble vessant com a usuàries finals i com a possibles generadores directament d’energia o be de possibles valoritzacions energètiques dels seus productes de rebuig.

Activitats Agràries. Tipologia i Ha L’agricultura és principalment de secà, oliveres i ametllers

Activitats Ramaderes. Tipologia i unitats

3 Ramats d’ovelles. (1.446 caps) 2 Granges de vaquí estabulat. (195 caps). 1 Explotació de vaquí en regim extensiu. (50 caps). 2 Granja de Gallines i Pollastres (80.000 caps). 8 Granges de porcs (17.746 caps).

Activitats Industrials. Tipologia i superfícies

No n’hi ha

Activitats de serveis No n’hi ha



Activitats turístiques. Tipologia i capacitats

Hotels No n’hi ha Càmpings No n’hi ha Turisme rural 1 Allotjament rural de 6 habitacions.

1 Allotjament rural de 8 habitacions. 1 Eco-refugi per a 10 persones. 1 Centre de meditació per a 15 persones

Altres serveis No n’hi ha

3.0 TERCER BLOC DE DADES.

Aquest bloc de dades se centra en determinar les necessitats de tipus domèstic, residencial i cultural. Nombre d’habitants En 2015 estan censats 170 habitants

Nuclis d’habitants . Nombre, disseminats, agrupats......

Abella 15 habitants i Bóixols 15. La resta es troben disseminats

Característiques de les unitats familiars. % de Joves, adults , grans....

> de 24 anys 33 persones De 25 a 60 anys 88 persones. Persones >60anys. 60 persones

Tipologia dels habitatges. Aïllats, entre mitjanceres, verticals, patis, teulats tipus

En els 2 nuclis son mitjanceres, la resta son aïllades

Segones residències. Tipologia, Població, Estacionalitat

Hi ha 12 segones residències la majoria en cases que estan en els nuclis

4.0 QUART BLOC DE DADES.

Aquest bloc te per objectiu situar el serveis i equipaments públics. Un cop més des de la vessant de les seves necessitats energètiques com dels seus possibles potencials de generació i transformació. Serveis socials Delegats al Consell Comarcal Equipaments públics Llar d’infants. No n’hi ha

Escola. No n’hi ha Centres Socials : Un local social a Abella

i un a Bóixols Centre Cultural. : No n’hi ha Esportius No n’hi ha

Servei d’aigua Municipalitzat i per bombeig a dipòsit elevat Gestió dels residus Sense recollida selectiva i a càrrec del

Consell Comarcal



Sistemes actuals de proveïment d’energia

Electricitat : ENDESA Gas. Bombones de butà Biomassa . No hi ha un proveïdor específic

Enllumenat públic Pendent de racionalitzar i passar a baix consum

Despeses municipals d’energia En període de recollida de dades 5.0 CINQUÉ BLOC DE DADES.

Aquest bloc de dades te per objectiu avaluar el potencial de participació ciutadana, de sensibilització mediambiental i teixit associatiu i cooperatiu que existeixi en la localitat. Tipus de gestió municipal. Participativa – Finançament extern

Experiència participativa de finançament: No n’hi ha Deute bancari: No n’hi ha

Accés a programes d’ajut. PAES etc...

No n’hi ha

Pressupost. Ingressos, endeutament Ingressos : 128.000 € /anuals sense subvencions. Deute : No n’hi ha

Entitats associatives Abella Climb. Associació de blues. Associació de festes

Entitats cooperatives No n’hi han Accions de custodia del patrimoni. Natural, Històric, Patrimonial

No n’hi han

Accions amb Entitats de gestió mediambiental i de custodia

No n’hi han

6.0 NECESSITATS – INQUIETUTS I SUGGERIMENTS. • Canviar el sistema d’enllumenat públic. • Fer una auditoria dels consums energètics municipals. • Independitzar la bàscula municipal amb energia fotovoltaica. Abella de la Conca, 6 d’abril de 2016



3.0 PROPOSTA DE MODEL ENERGÈTIC ABELLA DE LA CONCA

3.01 PERFIL ENERGÈTIC.

Climatologia. • Hiverns freds – Estius calorosos. Temperatures mínimes freqüents per sota dels

0ºC i màximes de 35ºC de mitjana amb puntes de 38ºC, suavitzades per les brises de tarda.

Potencials energètics . • Molta insolació durant tot l’any. Absència de boires persistents. • Vents energèticament no significatius en les zones habitades del municipi. • Cert Potencial de Biomassa per gestió de bosc i aprofitament de les esporgues

d’ametllers i oliveres.

Potencial social. • Nul·les iniciatives de caire cooperativista. • Cert associacionisme.

3.02 POSSIBLES EINES PER LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA A UN MODEL 100% FONTS RENOVABLES.

A) SECTOR DOMÈSTIC I DE SERVEIS.

CLIMATITZACIÓ.

La climatologia de hiverns freds i estius calorosos fan aconsellable l’aplicació de la Bomba de Calor de tecnologia aire – aire o “geotèrmica” (si el sol ho permet) per tal de maximitzar el seu rendiment d’hivern i l’aprofitament del potencial de la biomassa. PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA.

Per ordre de prioritats seria aconsellable l’utilització de :

1. Captadors Termosolars Plans que podrien produir fàcilment una mitjana anual del 70% de les necessitats d’aigua calenta sanitària amb uns màxims rendiments durant els mesos d’abril a octubre.

La resta corresponent majoritàriament a les mancances de l’hivern podrien ser ateses de forma complementària mitjançant el sistema de Bomba de Calor utilitzats per la climatització i la pròpia Biomassa.

L’acumulador d’aigua calenta permetria alimentar tant el “rentavaixelles” com la “rentadora de roba” dels que solament restaria la seva despesa elèctrica residual corresponent a l’accionament motoritzat a connectar sobre la xarxa elèctrica.



FRIGORIFICS DOMÈSTICS.

A destacar la possibilitat de disposar d’un equip composat per un panell fotovoltaic combinat amb una bateria elèctrica, per alimentar el frigorífic a traves d’un element ondulador (corrent continu a corrent altern) i un commutador manual que permeti la seva connexió a la xarxa elèctrica solament en cas de necessitat. ENLLUMENAT PÚBLIC.

El potencial Fotovoltaic sobre cobertes i altres espais públics, permetria disposar d’un parc fotovoltaic per alimentar l’enllumenat públic. Caldria prèviament aplicar les làmpades de baix consum i dispositius de reducció de flux. A destacar la possibilitat de minimitzar o complementar aquest enllumenat amb la disposició d’un o més punts de llum a l’entorn de l’accés a cada casa, alimentat amb un petit dispositiu “fotovoltaic/bateria” individual situat i a càrrec de cadascuna d’elles. B) SECTOR TURÍSTIC – AGRICOLA I RAMADER .

CLIMATITZACIÓ D’ESPAIS PERSONA .

PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA . En quant a les necessitats de producció d’aigua calenta de mitjana temperatura 40ºC – 60ºC, residencial o be de higiene en el ramader, poden ser d’aplicació els captadors termosolars plans amb les combinacions descrites per els sector domèstic i de serveis.

CALEFACCIÓ DE GRANS ESPAIS .

Es fa aconsellable l’aprofitament de la Biomassa procedent del modest potencial propi, conjuntament amb l’aplicació dels sistemes de Bomba de Calor de tecnologia “aire – aire” o “geotèrmica” per tal de maximitzar el seu rendiment d’hivern.

TRACCIÓ I MOBILITAT.

L’aprofitament elèctric de la generació Fotovoltaica acoblada a la xarxa elèctrica de distribució permetrien disposar d’un balanç net de potencial per alimentar un sistema de càrrega de vehicles elèctrics (cotxe, moto, bicicletes) tant privats com de servei municipal.

Tanmateix, el sistema permetria obrir horitzons de possibilitats de generació pròpia del vector energètic Hidrogen que ens ha de permetre en un futur no massa llunyà assegurar el recorreguts de llarg abast i tonatge en base al vehicle de tracció elèctrica alimentat amb pila de combustible Hidrogen, com ja s’està implementant en altres països més capdavanters.



POSSIBLES APLICACIONS DE LES FONTS RENOVABLES SECTO R DOMESTIC I SERVEIS



POSSIBLES APLICACIONS DE LES FONTS RENOVABLES ACTI VITATS PRODUCTIVES



3.03 NECESSITATS ENERGÈTIQUES DEL MUNICIPI I POTENCIALS ENERGÈTICS ESPECÍFICS.

La taula ofereix una estimació d’ordre de la demanda energètica del municipi, ordenada en funció dels tres usos bàsics, Tèrmics, Elèctrics i de Mobilitat, per cadascun dels sectors d’utilització.

3.04 EL POTENCIAL ENERGÈTIC RENOVABLE

POTENCIAL DE LA BIOMASSA.

quantitat en volum 175 m3 / km2. any

quantitat en estella 25 Tn / km2. any

poder calòric 2 kWh / kg

Superfície de bosc 28 KM2 + esporgades

Potencial Energètic 1.400.000 kWh/any

La gestió forestal sota conceptes de conservació i custodia dels valors naturals, paisatgístics i històrics porta implícit una moderació del potencial energètic de Biomassa disponible, que en aquest cas esdevindrà inferior a les pròpies necessitats tèrmiques del municipi Cal prendre sempre en compte la necessitat d’emprar la Biomassa mitjançant calderes d’alt rendiment i si s’escau amb filtres de sortida de fums per tal de minimitzar l’emissió de partícules.

DEMANDA ENERGÈTICA ESTIMADA PER SECTORS I USOS

USOS SECTOR

TÈRMIC kWh/any

ELÈCTRIC kWh/any

MOBILITAT kWh/any

DOMÈSTIC 1.570.607 236.250 378.000

SERVEIS 29.916 37.147 3.000

INDUSTRIA - TURISME 149.651 4.320 66.000

AGRIC - RAMADERIA 279.742 27.500 114.000

TOTAL DEMANDA 2.896.134 305.217 561.000

2.752.134 kWh/any



3.05 FONTS RENOVABLES APLICADES ALS SECTORS :

• DOMESTIC

• SERVEIS

• TURISME

• AGRICULTURA I RAMADERIA

• MOBILITAT TRANSPORT



DOMÈSTIC

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

1.570.607

236.250

Termosolar kWh/any

A.C.S

45.455

Fotovoltaica + Bateria kWh/any

Frigorífic

30.008

mini Eòlica kWh/any

Biomassa kWh/any

1.092.000

Bomba de calor

kWh/any

403.143

TOTAL kWh/any 1.806.857 AUTOGENERACIÓ 1.167.464 kWh/any 342.340

SERVEIS

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

29.916

37.147

Fotovoltaica kWh/any

12.647 (Enllumenat públic)

Biomassa kWh/any

Bomba de Calor

kWh/any

29.916

Bateria

TOTAL kWh/any 67.064 AUTOGENERACIÓ 12.647 kWh/any 32.373

Xarxa Elèctrica kWh/any

106.090

236.250


7.873

24.500



TURISME

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

149.651

4.320

Termosolar kWh/any

A.C.S.

5.651


BIOMASSA

kWh/any

98.000

Bomba de Calor

kWh/any

46.000


12.105

4320


AGRICOLA RAMADER

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

279.742

27.500

Termosolar kWh/any

A.C.S.

27.974

BIOMASSA kWh/any

210.000

BOMBA DE CALOR

kWh/any

41.767


10.991

27.500





MOBILITAT I TRACCIÓ

DOMESTIC

SERVEIS

DEMANDA kWh/any

378.000

3.000

245.700

FOTOVOLTAICA kWh/any

3.000

132.300

Transició Petroli a Hidrogen kWh/any

TOTAL kWh/any 561.000 GENERACIÓ ELÈCTRICA 356.700

Elèctrica Petroli - Hidrogen

FUTURA AUTOGENERACIÓ DE HIDROGEN

204.300

TURISME

AGRIC-RAMAD

66.000

114.000

48.000

60.000

18.000

54.000



3.06 CONFIGURACIÓ D’UN NOU MODEL ENERGÈTIC 100% FONTS RENOVABLES.

BALANÇ ENERGÈTIC DE NECESSITATS.

AUTOGENERACIÓ kWh/any 1.521.736 kWh/any

Termosolar : 79.081 Biomassa 1.400.000 Eòlica de petit format 0 Fotovoltaica (neveres) 30.008 Fotovoltaica (enllum. Públic) 12.647 Fotovoltaica (turisme) 0

XARXA ELÈCTRICA 429.630 kWh/any

MOBILITAT LOCAL Elèctrica amb bateries 356.700 kWh/any AUTOMOCIÓ de llarg abast i vehicles pesants futura transició Petroli a Hidrogen 204.300 kWh/any TOTAL GENERACIÓ 2.512.366 kWh/any CONFIGURACIÓ CONCEPTUAL DEL MODEL

Un nou model energètic 100% fonts renovables podria quedar estructurat en base a tres modes claus d’operació que són l’Autogeneració , la Xarxa Elèctrica i el Hidrogen com a vector energètic acumulador.

L’autogeneració es pot aplicar a tots els sectors tant a escala particular (domèstica) com a escala de sistemes col·lectius (serveis municipals, enllumenat públics) i també als sectors industrials, agrícoles i ramaders i pot prendre diverses formes :

A) Energia Solar Tèrmica (aigua calenta sanitària, calefacció) fàcilment acumulables.

B) Energia Solar Fotovoltaica que combinades amb petits sistemes d’acumulació per bateries poden alimentar sistemes autònom en els propis llocs de generació, com poden ser frigorífics, enllumenats exteriors, aparells elevadors etc..

C) L’aprofitament de possibles potencials de Biomassa procedents bàsicament de la gestió forestal sostenible i l’aprofitament de restes de l’activitat agrària, aplicada als usos tèrmics de calefacció i preparació de l’aigua calenta sanitària amb especial prioritat als sectors domèstics i ramaders.

Però tal com hem exposat en l’apartat inicial (1.0) ens queda encara un gruix important d’energia a generar que ineludiblement haurà de ser distribuïda, bàsicament a traves de la Xarxa Elèctrica de manera dosificada entre les diferents temporalitats de les demandes i a traves del vector energètic acumulador Hidrogen.



Tanmateix aquest vector Hidrogen haurà d’atendre també les necessitats energètiques tant de les grans cambres de combustió dels processos industrials com de la tracció elèctrica de la mobilitat i el transport de gran abast, maquinària agrícola i activitats pesqueres de litoral...etc. És evident però que aquest nou vector energètic Hidrogen també tindrà que ser obtingut en base a l’aprofitament d’aquests potencials renovables distribuïts.

En resum podríem dir doncs que el model energètic quedaria estructurat per un sistema de generació d’energia dins del propi municipi tant tèrmica com elèctrica per usos propis, en quantitat ajustada a les necessitats de cadascun, més una aportació d’energia addicional destinada a contribuir proporcionalment a atendre les necessitats energètiques dels Serveis Generals de Catalunya (sanitat, educació, lleure, seguretat, comunicacions, mobilitat.......etc) més la necessària per poder obtenir el vector Hidrogen que ens ha de permetre regular les pròpies diferències temporals entre generació i ús, assegurar la mobilitat i el transport de gran abast així com poder donar cobertura a possibles eventualitats de generació local.

En aquest sentit cal definir com podria ser la participació energètica de cada municipi.

Les quantitats d’energia per autogeneració (bàsicament tèrmica) i generació elèctrica d’ús propi esdevindran ajustades a les característiques de cada municipi, en funció de la seva població, de les seves activitats productives, de la seva mobilitat de curt abast...etc.

Mentre que la contribució a la generació elèctrica del coixí regulador, tant per ús propi diferit com de contribució a la despesa de serveis generals, aquesta podria esser repartida proporcionalment entre els seus Municipis en funció de diferents criteris. Uns criteris que caldrà debatre i acordar, però que si més no i per tal de situar l’ordre de les magnituds proposem fer-ho de manera proporcional al nombre d’habitants (igual per a tots els habitants de Catalunya).

Per tal de poder disposar d’unes xifres d’ordre, vegem com podria ser la participació de cada municipi a partir de l’hipòtesi d’unes necessitats de generació d’energia de 115.000 GWh/any per atendre aquestes prestacions i serveis generals de Catalunya.

INDEX POBLACIONAL

Població de Catalunya 7.508.106 habitants

Població del Municipi (actual +creixement) 170 habitants

Coeficient de participació poblacional 0,00226 %

Generació d’energia elèctrica complementària i reguladora dels usos propis més contributiva als serveis generals de Catalunya

2.603.852 kWh/any



D’aquesta manera la generació energètica del municipi podria quedar repartida en les següents quantitats i conceptes.

Cal considerar encara les possibles aportacions de territori per a les contribucions que hem considerat en l’apartat 1.04 B corresponents al potencial de generació d’energia (i la seva equivalència en superfície de captació) que (més enllà de les necessitats pròpies) cada municipi podria aportar, per necessitats dels sistema energètic global (comarcal i de país), en funció de la seva superfície de territori i les seves pròpies característiques i potencials específics.

Unes possibles aportacions que en qualsevol cas es tindran que avaluar, consensuar i determinar un cop ocupats altres espais ja ocupats per altres serveis i que podem perfectament ser compartits per la generació energètica i que tal com hem esmentat a l’apartat 1.04 tornem a reproduir :

• Habitatges.



AUTOGENERACIÓ 1.521.736 kWh/any

NECESSITATS 2.512.366 kWh/any

Energia Elèctrica per usos propis en horari de generació.

457.609 kWh/any 0,3 ha.

Energia elèctrica que rebem a partir d’acumulació per usos fora dels horaris de generació. Inclòs la mobilitat amb H2

(533.020 x 3 )

1.599.060 kWh/any 1 ha.

Aportació d’energia als serveis generals de Catalunya.

2.603.852 kWh/any

1,6 ha.

Totalment lliure a criteri i responsabilitat de cada persona física o jurídica.

Sota paràmetres de Reglamentació Tècnica

Generació sota criteris de qualitat continuïtat i responsabilitat de Servei Públic.












• Canals d’aigua.


• Pedreres.

• Abocadors.

• Campaments militars. I per descomptat i SOLAMENT COM A DARRER RECURS , procedir a destinar terreny rústic amb prioritat per els de més baix interès agrícola, ramader o forestal i sempre a traves d’un estudi de compatibilitat amb la conservació dels seus valors ecològics, ambientals i paisatgístics. En el diagrama següent podem veure un resum gràfic d’aplicació d’aquests sistemes de generació.



4.0 DESENVOLUPAMENT DEL NOU MODEL ENERGÈTIC . 4.01 POSSIBLES IMPACTES DEL MODEL ENERGÈTIC SOBR E EL TERRITORI. En resum doncs, es pot estimar que el nou model energètic 100% fonts renovables podria suposar un impacte total entre un 0,038 % i un 1,22 % de les 7.827 ha del Municipi (amb balanç positiu de territori apartat 1.04 B ), segons siguin les necessitats de cobertura dels municipis amb manca de superfícies de captació i un cop aprofitats els espais ja ocupats per altres serveis i infraestructures com les esmentades en l’apartat anterior 3.06, així com dels espais a preservar. Unes possibles ocupacions d’espai que en qualsevol cas caldrà pactar i ponderar. Aquest balanç d’energia i les repercussions sobre el territori son xifres d’ordre fetes en base a una hipòtesi vers la futura configuració energètica de Catalunya, que caldrà ajustar a les necessitats reals que vagi configurant l’evolució del propi procés de desenvolupament de Catalunya i de manera especial de les directrius que es derivin del futur model energètic 100% fonts renovables que el Govern de la Generalitat ha començat a elaborar sota el nom de: Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya.

Els 1.521.736 kWh/any corresponents a L ’ENERGIA d ’AUTOGENERACIÓ (inclòs la Biomassa) solament suposen ocupació d’es pais de teulades, terrats o patis propis dels habitatges.

457.609 kWh/any susceptibles de ser generats en proximitat i acobla ts directament sobre la xarxa elèctrica de distribució podrien suposar un parc de 3.000 m2 (0,3 ha.) de panell fotovoltaic.

La resta de 4.202.913 kWh/any d’energia per compens ar les diferències temporals, la mobilitat elèctrica, la de llarg abas t i vehicles pesants, conjuntament amb la contribució del municipi a la d emanda energètica dels SERVEIS GENERALS de Catalunya ( en funció del Coeficient Poblacional ) podrien suposar una aportació futura màxima al volt ant de 2,6 ha de terrenys disponibles per ubicació de fonts renovabl es bàsicament Fotovoltaica.

Quant a la possible participació en el Pla Energètic de Catalunya, a seva repercussió podria estar al voltant de ? ha. que caldrà prendre en consideració a l’hora de ponderar i negociar el seu abast en el marc del pla energètic i els plans territorials en funció d’un e studi previ de possibles disponibilitats i àrees a protegir.



ARGENÇOLA



ARGENÇOLA


Data: 04 desembre 2015

Lloc : Ajuntament d’Argençola

Assistents: CMES : Maria Crehuet – Jordi Parés – Eduard Furró Ajuntament : Toni Lloret Grau (Alcalde) – Gumersind Parcerisas Serra (Tinent d’alcalde)

2.01 DADES HISTÒRIQUES I GEOGRÀFIQUES.


c) Les necessitats energètiques en funció de la climatologia i orografia.

d) Estimar els potencials en quant a tipus de fonts renovables de l’energia disponibles al municipi i els seus entorns més propers.

ACCESSIBILITAT.

Vehicle:

Autovia AP

A-2

Sortida 537



Transport públic: No específic

Nòdul d’enllaç : Igualada a 21 km PETITA RESENYA HISTÒRICA.

Des del segle XIX Argençola inclou la concentració municipal dels poblats d’Albarells, Clariana, Carbasí, Contrast, la Goda, Plans de Ferrant, Porquerisses, Rocamora.

Argençola forma doncs un conjunt de nuclis dispersos configurats inicialment com a Castells de Frontera. En destaquen el Castell de Clariana que data de l’any 960 i el Castell d’Argençola que data de l’any 1012.

ALBARELLS

ARGENÇOLA

POQUERISSES

CONTRAST

CARBASÍ

CLARIANA



SITUACIÓ GEOGRÀFICA EXTENSIÓ I ALTITUD DEL MUNICIPI .

Argençola forma part de la comarca de l’Anoia província de Barcelona.

El terme municipal té una extensió de 47 km2, 768 m. d’altitud a Argençola i 755m. a Carbasí.

Els límits del terme municipal són al NW amb Freixenet de Segarra, al SW fa partió amb els municipis de Talavera (la Segarra) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). A l’Est amb Jorba, i a l’Oest amb Montmaneu.

CLIMATOLOGIA.

El clima de l’Anoia és Mediterrani Continental subhumit, i de tipus Prelitoral Central al sector Prelitoral. La precipitació mitjana anual oscil·la entre els 550 mm al nord fins als 650 mm a l’àrea de Montserrat i la serra d’Ancosa. Les estacions plujoses són les equinoccials i les seques són l’hivern i l’estiu. De fet, els hiverns són freds a bona part de la comarca, amb mitjanes d’uns 6 ºC, i molt freds al nord amb mitjanes de 3 ºC. Els estius són calorosos, entre 22 °C i 24 ºC de mitjan a, causant una amplitud tèrmica anual elevada. No hi glaça de juny a setembre.

Pel que fa a l’àrea més concreta de La Conca d'Òdena s’hi registra un clima de muntanya mitjana i baixa, suavitzat per la protecció que exerceixen els altiplans de Calaf i d'Argençola, i per les influències marítimes citades, procedents de la serralada Pre-litoral a través del congost de Capellades. Al voltant d’Igualada, les temperatures mitjanes oscil·len pels volts de 14 ºC sense superar els 10ºC fins el mes de març. A partir d’aquest mes, les temperatures mitjanes s’eleven ràpidament i no tornen a baixar fins a l’octubre (15,4ºC) restant a partir de llavors, per sota dels 10ºC fins a finals de novembre. Aquestes dades indiquen que tant la primavera com la tardor són estacions curtes a la zona, i que l’estiu i l'hivern arriben de forma sobtada sent les estacions més llargues de l’any. Cal destacar una gran amplitud tèrmica entre el dia i la nit a l’estiu, que junt amb l’arribada de marinades els vespres, fa una mica més suportable l’estació. L'hivern és una mica més llarg i no tan dur com als altiplans de Calaf i de la Segarra, tot i això s’assoleixen sovint els – 5ºC. La forma de cubeta de la conca d'Òdena fa que en períodes anticiclònics, els fenòmens d’inversió tèrmica, que són l’origen de les boires i glaçades, apareguin amb freqüència durant l'hivern.

Tot i les darreres dades oficials, la percepció és que tant les màximes com les mínimes tenen tendència a l’alça o ha ser més persistents les màximes tant d’hivern com d’estiu.

RECURSOS NATURALS

• Cabals d’aigües superficials. La Riera d’Argençola, la de Clariana i el torrent del Molí de ses Vinyes són rieres de conca amb cabals moderats molt irregulars i sovintment secs. Solament te cert cabal el pas del riu Anoia a l’alçada de Porquerisses.



Solament significants a l’Alta Anoia (vents de 5 a 7 m/seg. a 60m sobre terra) i més moderats en les alçades inferiors dels turons d’Argençola.

No obstant hi ha propostes d’aprofitament d’aquests potencials especialment en els termes de Argençola i de manera més rellevant en el terme del nucli actualment deshabitat d’Albarells, molt proper al parc Eòlic de Sant Guim de Freixenet.

• Masses Forestals :

30 km2 dels que al voltant de 1700 Ha són Pinars i Rouredes.

Existeixen algunes iniciatives de gestió forestal a traves del projecte Viu del Bosc, amb possibilitats d’un cert potencial de valorització energètica de la Biomassa i d’usos lúdics impulsats per la tradició de la festa i mercat del Tió.

Altrament cal posar de relleu l’importància cinegètica, especialment la del terme d’Albarells.

El 8/05/2014 es va aprovar el Pla Forestal d’Àmbit Municipal (POFAM), una eina de gestió forestal a nivell de tot el municipi, molt útil en un futur per a activitats forestals, orientades a l’obtenció de biomassa i un ús sostenible del bosc.

• Vents dominants

Albarells

Argençola



2.02 CONFIGURACIÓ POBLACIONAL.

Aquest bloc de dades se centra en determinar les necessitats de tipus domèstic, residencial i cultural. Nombre d’habitants 250 Nuclis d’habitants . Nombre, disseminats, agrupats

Argençola : 58 habitants. Clariana : 58 habitants. Contrast : 6 habitants. Carbasí : 9 habitants. Porquerisses : 18 habitants. Rocamora : 6 habitants. 25 Masos : 95 habitants

Característiques de les unitats familiars

fins 14 anys 22 (8,8%) 15 a 64 anys 184 (73,6%) 65 a 84 anys 31 (12,4%) > 84 anys 13 (5,2%)


Aïllats i entre mitjanceres


No significatiu

2.03 ACTIVITATS PRODUCTIVES.

Aquest segon bloc de dades se centra en les activitats econòmiques existents.

Es tracta de poder copsar la seva doble vessant com a usuàries finals i com a possibles generadores directament d’energia o bé de possibles valoritzacions energètiques dels seus productes de rebuig. Activitats Agràries. Tipologia i Ha 2050 ha. de conreu de cereal, la major part

en regim d’Agricultura Ecològica. Producció de “planters” d’herbes remeieres i espècies. Hi ha agricultura ecològica, encara que no majoritària, que a banda del cereal, conrea llegums (cigrons, llenties.. i espècies (mostassa...)


Ovelles en règim extensiu i granges de Pollastres


Taller de components auxiliars de l’automòbil. No significatiu

Activitats de serveis No n’hi han Activitats turístiques. Tipologia i capacitats

Hotels : no Càmpings : no Turisme rural : 2 Allotjaments rurals



2.04 ORGANITZACIÓ SOCIAL.

Aquest bloc te per objectiu situar el serveis i equipaments públics. Un cop més des de la vessant de les seves necessitats energètiques com dels seus possibles potencials de generació i transformació.

Serveis socials Atenció social a Argençola a càrrec del Consell Comarcal

Equipaments públics Centres Socials : Argençola, Clariana, Porquerisses i Carbasí. Centre Cultural. : Un en cada nucli amb Festes pròpies. Casa de la Vila. : Argençola

Servei d’aigua Els pous, dipòsits i xarxa son Municipals Gestió dels residus 50 Compostadors individuals.

Mini deixalleria. Sistema de recollida selectiva a càrrec del Consell Comarcal


Electricitat : ENDESA Gas. BUTÀ Biomassa. Estelles

Enllumenat públic El nucli de Sta. Maria del Camí disposa de 8 punts de llum autònoms amb energia Solar. Els demés nuclis tenen enllumenat públic amb sistema convencional.

Despeses municipals d’energia 50.000 euros/any 2.05 GESTIÓ MUNICIPAL.

Aquest bloc de dades te per objectiu avaluar el potencial de participació ciutadana, de sensibilització mediambiental i teixit associatiu i cooperatiu que existeixi en la localitat.

Tipus de gestió municipal. Participativa – Finançament extern

Experiència participativa de finançament: No n’hi ha Deute bancari: No n’hi ha


Signants al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses però no hi han fet feina

Pressupost. Ingressos, endeutament Ingressos : 300.000 € /anuals sense subvencions. Deute : No n’hi ha

Entitats associatives Associació cultural El Trill Associació de Veïns del nucli de Porquerisses.


No n’hi han


No n’hi han



NECESSITATS – INQUIETUTS I SUGGERIMENTS. Existeix inquietud per desenvolupar activitats turístiques i lúdiques al voltant de la riquesa forestal, així com de la seva possible gestió d’aprofitament energètic.

S’ha acordat fer una segona trobada a partir d’un informe CMES previ.

L’equip municipal d’Argençola veu molt interessant la idea d’un estudi diversificat de municipis i la nostra proposta de fer una exposició conjunta a tots ells, a partir d’aquests informes previs, per explicar el que i el perquè d’iniciar l’abans possible la transició a un sistema energètic 100% fonts renovables. Argençola, 4 desembre de 2015.

3.0 PROPOSTA DE MODEL ENERGÈTIC ARGENÇOLA

3.01 PERFIL ENERGÈTIC. (informe 04/12/2015)

Climatologia. • Hiverns més aviat freds – Estius calorosos. Temperatures d’hivern al voltant dels 0ºC

a 12ºC i màximes d’estiu de 30ºC amb puntes ocasionals de 36ºC a l’agost. Son presents les matinades inferiors a 0ºC . A l’estiu les marinades de vespre suavitzen les puntes essent aquestes més persistents a les fondalades.

Potencials energètics . • Molta insolació durant tot l’any. Presència de boires poc persistents als nuclis alçats. • Vents persistents especialment entre novembre i març. Amb màximes de 20 km/h i

components Nord Est i Ponents • Materials de rebuig insuficients per obtenció de Biogàs. • Cert potencial de Biomassa.

Potencial social. • Poques iniciatives de caire cooperativista. • Bona predisposició social associativa .



CLIMATITZACIÓ.

La climatologia d’hiverns més aviat freds i estius calorosos amb pics moderats de temperatura admeten sistemes de climatització Hivern – Estiu mitjançant Bomba de Calor o be sistemes de Calefacció per aprofitament de Biomassa pròpia sense refrigeració a l’estiu en les parts elevades i ben ventilades. Puntualment es pot requerir refrigeració per les puntes d’estiu en punts concrets, especialment fondalades.



Es fa admissible l’utilització dels sistemes de Bomba de Calor, ja sigui en la modalitat de intercanvi d’energia aire – aire o bé aprofitant l’intercanvi d’energia terra – aire. Altrament cal considerar que tant la climatització per bomba de calor com l’aprofitament de la Biomassa permetria esdevenir complementaris en la producció de l’aigua calenta sanitària.

PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA.


2. Captadors Termosolars Plans que podrien produir fàcilment una mitjana anual del 60 al 75% de les necessitats d’aigua calenta sanitària.

La resta corresponent a possibles mancances de l’hivern podrien ser ateses de forma COMPLEMENTÀRIA i per ordre de prioritats mitjançant :

3. Captadors Eòlics de petit format. Especialment en cases aïllades, aprofitant que el seu màxim potencial coincideix amb els mesos més freds.

4. Compatibilitat amb el sistema de calefacció per Bomba de Calor o Biomassa.



A destacar la possibilitat de disposar d’un equip composat per un panell fotovoltaic combinat amb una bateria elèctrica, per alimentar el frigorífic a traves d’un element ondulador ( corrent continu a corrent altern) i un commutador manual que permeti la seva connexió a la xarxa elèctrica solament en cas de necessitat.

ENLLUMENAT PÚBLIC.

El potencial Fotovoltaic sobre cobertes i espais públics , permetria disposar d’un parc fotovoltaic per alimentar l’enllumenat públic, acompanyat d’una bona gestió amb bombetes de baix consum i dispositiu reductor de flux.

A destacar la possibilitat de minimitzar o complementar aquest enllumenat amb la disposició d’un punt de llum a l’entorn de l’accés a cada casa, alimentat amb un petit dispositiu “fotovoltaic/bateria” individual situat i a càrrec de cadascuna d’elles. B) SECTOR INDUSTRIAL – AGRICOLA I RAMADER .


En quant a les necessitats de climatització dels espais persona, i enllumenats exteriors, en son d’aplicació les consideracions fetes per els sectors domèstic i de serveis.

PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA . En quant a les necessitats de producció d’aigua calenta de mitjana temperatura 40ºC – 60ºC, industrial o be de higiene en el ramader, poden ser d’aplicació els captadors termosolars plans amb les combinacions descrites per els sector domèstic i de serveis.




Es fa aconsellable l’ús dels captadors Termosolars plans o de tubs de buit, combinats amb la tecnologia de Bomba de Calor o aprofitament de Biomassa pròpia. I la possible participació del potencial eòlic de petit format.


L’aprofitament elèctric de la generació Fotovoltaica acoblada a la xarxa elèctrica de distribució permetrien disposar de potencial per alimentar un sistema de càrrega de vehicles elèctrics (cotxe, moto, bicicletes) tant privats com de servei municipal.




POSSIBLES APLICACIONS DE LES FONTS RENOVABLES ALS S ECTORS DOMESTIC I SERVEIS



POSSIBLES APLICACIONS DE LES FONTS RENOVABLES A LE S ACTIVITATS PRODUCTIVES



3.03 NECESSITATS ENERGÈTIQUES DEL MUNICIPI I POTENCIALS ENERGÈTICS ESPECÍFICS. La taula ofereix una estimació d’ordre de la demanda energètica del municipi, ordenada en funció dels tres usos bàsics, Tèrmics, Elèctrics i de Mobilitat, per cadascun dels sectors d’utilització. POTENCIAL DE LA BIOMASSA.




Superfície de bosc 30 km2

Potencial Energètic 2.580.000 kWh/any

Suposant que féssim un ús domèstic industrial i ramader de 258.000 kWh/any, restaria encara un potencial de 1.160 Tn (2.322.000 kWh/any) d’estella amb possibilitats de comercialització que coordinades amb altres municipis amb massa forestal com per exemple Castellolí, podrien abastar activitats industrials de proximitat com les del nucli industrial de Igualada. Cal prendre sempre en compte la necessitat d’emprar la Biomassa mitjançant calderes d’alt rendiment i si s’escau amb filtres de sortida de fums per tal de minimitzar l’emissió de partícules.


USOS SECTOR

TÈRMIC kWh/any

ELÈCTRIC kWh/any

MOBILITAT kWh/any

DOMÈSTIC 611.929 337.500 378.000

SERVEIS 14.958 52.598 2.000

INDUSTRIA 18.424 46.000 18.000

AGRIC. - RAMADER 41.795 22.500 126.000

TOTAL DEMANDA 687.107 458.598 524.000

1.638.000 kWh/any




• DOMESTIC

• SERVEIS

• INDUSTRIA





DOMÈSTIC

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

611.929

337.500

Termosolar kWh/any

A.C.S

77.987

Mini Eòlica kWh/any

A.C.S

6.000


Frigorífic

42.869

Bomba de Calor

kWh/any

268.353


70.619

337.500


SERVEIS

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

14.958

52.598

Termosolar kWh/any

2.992



Bomba de Calor

kWh/any

6.807


1.791

34.530

Bateria


Biomassa kWh/any

216.720

Biomassa kWh/any

5.160



INDUSTRIA

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

18.424

46.000

Termosolar kWh/any

A.C.S.

5.897

Biomassa kWh/any

5.160

Bomba de Calor

kWh/any

7.367


1.939

46.000

TOTAL kWh/any 64.424 AUTOGENERACIÓ 11.057kWh/any 47.939

AGRICOLA RAMADER

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

41.795

22.500

Termosolar kWh/any

4.180

Biomassa kWh/any

3.000

30.960

Bomba de Calor

kWh/any

3.656


962

22.500



A.C.S




DOMESTIC

SERVEIS

DEMANDA kWh/any

378.000

2.000

245.700

FOTOVOLTAICA o EÒLICA kWh/any

2.000

132.300

Transició Petroli a Hidrogen kWh/any 248.000


0


FUTURAGENERACIÓ DE HIDROGEN

186.300

INDUSTRIA

AGRI -RAMAD

18.000

126.000

18.000

72.000

0

54.000





AUTOGENERACIÓ kWh/any 418.992 kWh/any

Termosolar : 91.055

Eòlica de petit format 9.000

Fotovoltaica (neveres) 42.869 Fotovoltaica (enllum. Públic) 18.068

Biomassa 258.000


MOBILITAT LOCAL 337.700 kWh/any Elèctrica amb bateries

AUTOMOCIÓ de llarg abast i vehicles pesants futura transició Petroli a Hidrogen 186.300 kWh/any

TOTAL GENERACIÓ 1.458.833 kWh/any CONFIGURACIÓ CONCEPTUAL DEL MODEL





C) L’aprofitament de possibles potencials de Biomassa procedents bàsicament de la gestió forestal sostenible i l’aprofitament de restes de l’activitat agrària, aplicada als usos tèrmics de calefacció i preparació de l’aigua calenta sanitària amb especial prioritat als sectors industrials i ramaders.










INDEX POBLACIONAL


Població del Municipi 250 habitants



3.829.500 kWh/any






• Habitatges.




AUTOGENERACIÓ 418.992 kWh/any



504.147 kWh/any 0,31 ha.

Energ ia elèctrica que rebem a partir d’acumulació per usos fora dels horaris de generació. Inclòs la mobilitat amb H2

(535.694 x 3 )

1.607.082 kWh/any 0,97 ha

Aportació d’energia als serveis generals de Catalunya. 3.829.500 kWh/any

2,33 ha
















• Pedreres.

• Abocadors.




4.0 DESENVOLUPAMENT DEL NOU MODEL ENERGÈTIC . 4.01 POSSIBLES IMPACTES DEL MODEL ENERGÈTIC SOBR E EL TERRITORI. En resum doncs, es pot estimar que el nou model energètic 100% fonts renovables podria suposar un impacte total entre un 0,07 % i un 1,25 % de les ha dels Municipis amb més balanç positiu de territori (apartat 1.04 B ), segons siguin les necessitats de cobertura dels municipis amb manca de superfícies de captació i un cop aprofitats els espais ja ocupats per altres serveis i infraestructures com les esmentades en l’apartat anterior 3.05, així com dels espais a preservar. Unes possibles ocupacions d’espai que en qualsevol cas caldrà pactar i ponderar. Aquest balanç d’energia i les repercussions sobre el territori son xifres d’ordre fetes en base a una hipòtesi vers la futura configuració energètica de Catalunya, que caldrà ajustar a les necessitats reals que vagi configurant l’evolució del propi procés de desenvolupament de Catalunya i de manera especial de les directrius que es derivin del futur model energètic 100% fonts renovables que el Govern de la Generalitat ha començat a elaborar sota el nom de: Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya.

Els 418.992 kWh/any corresponents a l’ENERGIA d’AUTOGENERACiÓ solament suposen ocupació d’espais de teulades, ter rats o patis propis dels habitatges.

Els 504.147 kWh/any susceptibles de ser generats en proximitat i acobla ts directament sobre la xarxa elèctrica de distribució podrien suposar un parc de 3.100 m 2 de panell fotovoltaic (0,31 ha).

La resta de 5.436.582 kWh/any d’energia per compens ar les diferències temporals, la mobilitat elèctrica, la de llarg abas t i vehicles pesants, conjuntament amb la contribució del municipi a la d emanda energètica dels SERVEIS GENERALS de Catalunya ( en funció del Coeficient Poblacional ) podrien suposar una aportació futura màxima al volt ant de 3,3 ha de terrenys disponibles per ubicació de fonts renovabl es a compartir entre captació Fotovoltaica i Eòlica




CASTELLOLÍ



CASTELLOLÍ


Data: 04 desembre 2015

Lloc : Ajuntament de Castellolí

Assistents: CMES : Maria Crehuet – Eduard Furró Ajuntament : Teresa Guixá Seuba (Regidora de Medi Ambient i Turisme) 2.01 DADES HISTÒRIQUES I GEOGRÀFIQUES.


e) Les necessitats energètiques en funció de la climatologia i orografia.

f) Estimar els potencials en quant a tipus de fonts renovables de l’energia disponibles al municipi i els seus entorns més propers.

ACCESSIBILITAT.

Vehicle:

Autovia AP Sortida 562

S.562



Transport públic: Estació de Bus trajecte Barcelona - Igualada

Nòdul d’enllaç : Igualada a 9,5 km PETITA RESENYA HISTÒRICA.

El terme està documentat des de l’any 961 i el seu castell des del 1003 quan fou atacat pels sarraïns. En aquella època es coneixia com Castel Hodelino, o Castell d'Aulí, d'on deriva el nom de Castellolí. El Castell d'Aulí fou destruït el 1004 en l'expedició d'Abd al-Malik al-Muzaffar i en la seva defensa morí el noble Audesind. Durant el segle XII el castell va pertànyer a la família Bell-lloc i els Jorba, i finalment als Cardona, que en van conservar el domini fins al segle XIX. El domini directe va ser exercit per la nissaga dels Castellolí en els segles XII i XIV.

El castell de Castellolí és dalt d'un turó, prop de la masia de Cal Jaume Bruguers, a la que s’accedeix per un camí que surt a l’est del poble. Es tracta d'un castell documentat des del 1003. Es conserven algunes restes, disperses al cim del turó, de diverses èpoques. Les més antigues són una cisterna rectangular i els murs d’algunes estances. En el recinte del castell hi ha les ruïnes d’una església romànica, que va ser la capella del castell i també fou parròquia, sota l’advocació de Sant Vicenç. Està documentada des del segle XI i només es conserva parcialment un mur lateral i una bona part de l'absis. S’hi poden observar bandes llombardes.

L’església vella de Sant Vicenç és al costat del cementiri, als afores del poble. Es tracta d'un edifici d’estil barroc, mig destruït des de 1936, que va ser construït l’any 1705, data visible a la llinda de la porta. Té una nau única amb creuer i capelles laterals, i un campanar. Antigament l’interior estava decorat amb pintures d’autor francès.

L’església nova de Sant Vicenç és a l’avinguda La Unió, dins el nucli urbà. Va ser edificada després de la guerra civil espanyola i consagrada el 1940, ja que l’església vella havia quedat molt malmesa l’any 1936. L’edifici és d’estil noucentista, encara que fora d’època, equilibrat i amb referències clàssiques com les columnes del porxo davant la porta d’entrada.

En el terme de Castellolí l’any 2009 es va inaugurar Parcmotor Castellolí, un recinte que inclou circuit de velocitat, escola de conducció, circuit de supermotard i kàrting, circuit de motocròs, zona per a tot terrenys i zona de trial.




Castellolí forma part de la comarca de l’Anoia província de Barcelona.

El terme municipal té una extensió de 25 km2 i 415 m. d’altitud .

Els límits del terme municipal són al N-NW amb Castellfollit del Boix, al SW fa partió amb el municipi de Piera. A l’Est amb el terme municipal del Bruc, i a l’Oest amb La Pobla de Claramunt.



CLIMATOLOGIA.

El clima de l’Anoia és Mediterrani Continental subhumit, i de tipus Prelitoral Central al sector Prelitoral. La precipitació mitjana anual oscil·la entre els 550 mm al nord fins als 650 mm a l’àrea de Montserrat i la serra d’Ancosa. Les estacions plujoses són les equinoccials i les seques són l’hivern i l’estiu. De fet, els hiverns són freds a bona part de la comarca, amb mitjanes d’uns 6 ºC, i molt freds al nord amb mitjanes de 3 ºC. Els estius són calorosos, entre 22 °C i 24 ºC de mitjan a, causant una amplitud tèrmica anual elevada. No hi glaça de juny a setembre.

Pel que fa a l’àrea més concreta de La Conca d'Òdena s’hi registra un clima de muntanya mitjana i baixa, suavitzat per la protecció que exerceixen els altiplans de Calaf i d'Argençola, i per les influències marítimes citades, procedents de la serralada Pre-litoral a través del congost de Capellades. Al voltant d’Igualada, les temperatures mitjanes oscil·len pels volts de 14 ºC sense superar els 10ºC fins el mes de març. A partir d’aquest mes, les temperatures mitjanes s’eleven ràpidament i no tornen a baixar fins a l’octubre (15,4ºC) restant a partir de llavors, per sota dels 10ºC fins a finals de novembre. Aquestes dades indiquen que tant la primavera com la tardor són estacions curtes a la zona, i que l’estiu i l'hivern arriben de forma sobtada sent les estacions més llargues de l’any. Cal destacar una gran amplitud tèrmica entre el dia i la nit a l’estiu, que junt amb l’arribada de marinades els vespres, fa una mica més suportable l’estació. L'hivern és una mica més llarg i no tan dur com als altiplans de Calaf i de la Segarra, tot i això s’assoleixen sovint els – 5ºC. La forma de cubeta de la conca d'Òdena fa que en períodes anticiclònics, els fenòmens d’inversió tèrmica, que són l’origen de les boires i glaçades, apareguin amb freqüència durant l'hivern.

Tot i les darreres dades oficials, la percepció és que tant les màximes com les mínimes tenen tendència a l’alça o ha ser més persistents les màximes tant d’hivern com d’estiu.

RECURSOS NATURALS

• Cabals d’aigües superficials. Cap de significatiu. • Vents dominants.

Solament significants a l’Alta Anoia (vents de 5 a 7 m/seg. a 60m sobre terra) i més moderats en les alçades inferiors dels turons d’Argençola.

A Castellolí, l’alçada moderada i el resguard de les serres del Bruc redueixen significativament els possibles potencials eòlics


20 km2 de Pinars i qualcuna Roureda.




Aquest bloc de dades se centra en determinar les necessitats de tipus domèstic, residencial i cultural.


Castellolí (nucli ): 396 habitants. Can Alzina : 50 habitants. Sant Feliu : 50 habitants. Urbanització Pinyarets : 75 habitants.


fins 14 anys 108 (18,9%) 15 a 64 anys 373 (65,3%) 65 a 84 anys 78 (13,6%) > 84 anys 12 (2,1%)


Aïllats i entre mitjanceres


No significatiu


Aquest segon bloc de dades se centra en les activitats econòmiques existents. Es tracta de poder copsar la seva doble vessant com a usuàries finals i com a possibles generadores directament d’energia o bé de possibles valoritzacions energètiques dels seus productes de rebuig. Activitats Agràries. Tipologia i Ha Conreu de cereal, quelcom de vinya i molt

poca horta Activitats Ramaderes. Tipologia i unitats

Vedella Ecològica


Polígon Industrial amb petits tallers de serveis i 87.398 m2 de sol industrial disponible.

Activitats de serveis 1 forn, lampisteria, electricitat, fusteria i construcció


Hotels : no Càmpings : no Turisme rural : 1 Masia rural Restaurants : 6



• Campus Motor Anoia (ubicat al polígon Industrial Can Parera, gestionat per l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal de l’Anoia)


Aquest bloc te per objectiu situar el serveis i equipaments públics. Un cop més des de la vessant de les seves necessitats energètiques com dels seus possibles potencials de generació i transformació. Serveis socials Atenció social a l’Ajuntament a càrrec del

Consell Comarcal Equipaments públics Llar d’infants La Quitxalla (15 escolars).

Escola Les Passeres (70 escolars). Piscina municipal. Pistes de tennis municipal

Servei d’aigua Els pous, dipòsits i xarxa son Municipals. ESCASSETAT a pic d’estiu

Gestió dels residus 2 Compostadors comunitaris. 6 Punts de recollida selectiva (Vidre – Paper – Envasos) a càrrec del Consell Comarcal.


Electricitat : ENDESA Gas : Natural Biomassa. No

Enllumenat públic Pendent d’optimitzar Despeses municipals d’energia 58.000 euros/any

PARCMOTOR. Equipat amb : • Circuit de velocitat • Escola de conducció, • Circuit de supermotard • Kàrting, • Circuit de motocròs. • Zona per a tot terrenys i trial.



2.05 GESTIÓ MUNICIPAL.


Experiència participativa de finançament: no Deute bancari: 124.000 euros


No

Pressupost. Ingressos, endeutament Ingressos : 300.000 euros/any. Deute : 124.000 euros

Entitats associatives

Veure quadre annex


No n’hi han


No n’hi han

Entitats associatives.

ABOCADOR DE RESIDUS PERILLOSOS Classe III. 2 6 Ha.

Agrupació de defensa forestal. Amics ciclistes de Castellolí. AMPA llar d’infants AMPA CEIP Les Passeres. Comissió de festes. Comissió de Reis. Consell Parroquial.

Coral d’Aulí. Futbol 7 de Castellolí. Grup de teatre La Brillante. Revista L’informatiu. Colla Gegantera. Secció Motociclista. Societat de Caçadors.



NECESSITATS – INQUIETUTS I SUGGERIMENTS.

Disposen de molt potencial de desenvolupament , especialment de sol industrial, si bé la situació esdevinguda en els darrers anys ha fet que restes impossible de valoritzar. La regidora Teresa Guixá ha informat de l’entrevista prèvia a la resta de l’equip de govern i ens ha manifestat , en data 17 de desembre, que l’equip municipal de Castellolí veu molt interessant l’idea d’un estudi diversificat de municipis i la nostra proposta de fer una exposició conjunta a tots ells, a partir d’aquests informes previs, per explicar el que i el perquè d’iniciar l’abans possible la transició a un sistema energètic 100% fonts renovables. S’ha acordat fer una segona trobada a partir d’un informe CMES previ. Castellolí, 4 desembre de 2015.



3.0 PROPOSTA DE MODEL ENERGÈTIC CASTELLOLÍ


Climatologia. • Hiverns més aviat freds – Estius calorosos. Temperatures d’hivern al voltant dels 0ºC

a 12ºC i màximes d’estiu de 30ºC amb puntes ocasionals de 36ºC a l’agost. Son presents les matinades inferiors a 0ºC . A l’estiu les marinades de vespre suavitzen les puntes essent aquestes més persistents a les fondalades.

Potencials energètics . • Molta insolació durant tot l’any. Presència de boires poc persistents als nuclis alçats. • Vents persistents especialment entre novembre i març. Amb màximes de 20 km/h i

components Nord Est i Ponents • Materials de rebuig insuficients per obtenció de Biogàs. • Cert potencial de Biomassa.

Potencial social. • Poques iniciatives de caire cooperativista. • Bona predisposició social associativa .



CLIMATITZACIÓ.

La climatologia d’hiverns més aviat de freds suaus i estius calorosos amb pics moderats de temperatura admeten sistemes de climatització Hivern – Estiu mitjançant Bomba de Calor o be sistemes de Calefacció per aprofitament de Biomassa pròpia sense refrigeració a l’estiu. Puntualment es pot requerir refrigeració per les puntes d’estiu en punts concrets de locals de reunió i escoles.

Es fa admissible l’utilització dels sistemes de Bomba de Calor, ja sigui en la modalitat de intercanvi d’energia aire – aire o bé aprofitant l’intercanvi d’energia terra – aire. Altrament cal considerar que tant la climatització per bomba de calor com l’aprofitament de la Biomassa permetria esdevenir complementaris en la producció de l’aigua calenta sanitària.







6. Compatibilitat amb el sistema de calefacció per Bomba de Calor o Biomassa.

7. Resistència elèctrica efecte Joule, un cop compensades les necessitats amb generació renovable.


2.03 FRIGORIFICS DOMÈSTICS.


2.04 ENLLUMENAT PÚBLIC.

El potencial Fotovoltaic sobre cobertes i espais públics , permetria disposar d’un parc fotovoltaic per alimentar l’enllumenat públic, acompanyat d’una bona gestió amb bombetes de baix consum i dispositiu reductor de flux.




3.02 PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA . En quant a les necessitats de producció d’aigua calenta de mitjana temperatura 40ºC – 60ºC, industrial o be de higiene en el ramader, poden ser d’aplicació els captadors termosolars plans amb les combinacions descrites per els sector domèstic i de serveis. 3.03 CALEFACCIÓ DE GRANS ESPAIS .

Es fa aconsellable l’ús dels captadors Termosolars plans o de tubs de buit, combinats amb la tecnologia de Bomba de Calor o aprofitament de Biomassa pròpia.

4.0 TRACCIÓ I MOBILITAT.




Tanmateix, el sistema permetria obrir horitzons de possibilitats de generació pròpia del vector energètic Hidrogen que ens ha de permetre en un futur no massa llunyà assegurar el recorreguts de llarg abast i tonatge en base al vehicle de tracció elèctrica alimentat amb pila de combustible Hidrogen, com ja s’està implementant en altres països més capdavanters. Es de destacar el complex de PARCMOTOR, que forçosament tindrà que evolucionar de vehicles amb combustible fòssil a tracció elèctrica alimentada amb Bateries i amb Hidrogen . En aquest sentit cal prendre en compte aquestes necessitats energètiques per poder assegurar la seva continuïtat.



3.03 NECESSITATS ENERGÈTIQUES DEL MUNICIPI I POTENCIALS ENERGÈTICS ESPECÍFICS. La taula ofereix una estimació d’ordre de la demanda energètica del municipi, ordenada en funció dels tres usos bàsics, Tèrmics, Elèctrics i de Mobilitat, per cadascun dels sectors d’utilització. POTENCIAL DE LA BIOMASSA.

quantitat en volum 175 m3 / km2. any quantitat en estella 43 Tn / km2. any poder calòric 2 kWh / kg Superfície de bosc 20 km2 Potencial Energètic 1.720.000 kWh/any

Suposant que féssim un ús domèstic industrial i ramader de 359.480 kWh/any, restaria encara un potencial de 680 Tn d’estella ( 1.360.520 kWh/any ) amb possibilitats de comercialització que coordinades amb altres municipis amb massa forestal com per exemple Argençola, podrien abastar activitats industrials de proximitat com les del nucli industrial de Igualada. Cal prendre sempre en compte la necessitat d’emprar la Biomassa mitjançant calderes d’alt rendiment i si s’escau amb filtres de sortida de fums per tal de minimitzar l’emissió de partícules.


USOS SECTOR

TÈRMIC kWh/any

ELÈCTRIC kWh/any

MOBILITAT kWh/any

DOMÈSTIC 1.533.565 862.500 632.500

SERVEIS 57.229 122.953 8.000

INDUSTRIA 30.424 184.000 126.000

AGRIC. - RAMADER 62.671 15.000 114.000

TOTAL DEMANDA 1.683.889 1.194.453 1.600.500

4.487.842 kWh/any

PARCMOTOR 10.000 720.000




• DOMESTIC

• SERVEIS

• INDUSTRIA





DOMÈSTIC

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

1.533.565

862.500

Termosolar kWh/any

A.C.S

178.122


Frigorífic

109.555

Bomba de Calor

kWh/any

970.886


255.496

862.500

TOTAL kWh/any 2.396.065 AUTOGENERACIÓ 562.679 kWh/any 1.117.996

SERVEIS

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

57.229

122.953

Termosolar kWh/any

11.446



Bomba de Calor

kWh/any

15.947


4.196

76.780

Bateria


Biomassa kWh/any

275.002

Biomassa kWh/any

29.837



INDUSTRIA

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

30.424

194.000

Termosolar kWh/any

A.C.S.

5.897

Biomassa kWh/any

16.177

Bomba de Calor

kWh/any

8.351


2.198

194.000


AGRICOLA RAMADER

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

62.671

15.000

Termosolar kWh/any

18.801

Biomassa kWh/any

38.464

Bomba de Calor

kWh/any

5.405


1.422

15.000





DOMESTIC

SERVEIS

DEMANDA kWh/any

632.500

8.000

411.125


8.000

221.375


TOTAL kWh/any 1.600.500 GENERACIÓ ELÈCTRICA 947.125


FUTURA GENERACIÓ DE HIDROGEN

653.375

INDUSTRIA 126.000 108.000 18.000

AGRIC-RAM 114.000 60.000 54.000

PARCMOTOR 720.000 360.000 360.000






Termosolar : 214.266

Fotovoltaica (neveres) 109.555 Fotovoltaica (enllum. Públic) 46.173 Biomassa 359.480 XARXA ELÈCTRICA 1.411.593 kWh/any MOBILITAT LOCAL 947.125 kWh/any Elèctrica amb bateries

AUTOMOCIÓ de llarg abast i vehicles pesants futura transició Petroli a Hidrogen 653.375 kWh/any TOTAL GENERACIÓ 3.741.566 kWh/any CONFIGURACIÓ CONCEPTUAL DEL MODEL














Per tal de poder disposar d’unes xifres d’ordre, vegem com podria ser la participació de cada municipi a partir de la hipòtesi d’unes necessitats de generació d’energia de 115.000 GWh/any per atendre aquestes prestacions i serveis generals de Catalunya.

INDEX POBLACIONAL





8.745.881 kWh/any



D’aquesta manera la generació energètica del municipi podria quedar repartida en les següents quantitats i conceptes. Cal considerar encara les possibles aportacions de territori per a les contribucions que hem considerat en l’apartat 1.04 B corresponents al potencial de generació d’energia (i la seva equivalència en superfície de captació) que (més enllà de les necessitats pròpies) cada municipi podria aportar, per necessitats dels sistema energètic global (comarcal i de país), en funció de la seva superfície de territori i les seves pròpies característiques i potencials específics.


• Habitatges.






Energia Elèctrica per usos propis en horari de generació. 1.391.098 kWh/any

0,84 ha.

Energia elèctrica per generar el que rebem a partir d’acumulació per usos fora dels horaris de generació. Inclòs la mobilitat amb H2

(1.620.995 x 3 )

4.862.985 kWh/any 2,86 ha.


8.745.881 kWh/any

5,14 ha.
















• Pedreres.

• Abocadors.




4.0 DESENVOLUPAMENT DEL NOU MODEL ENERGÈTIC .

4.01 POSSIBLES IMPACTES DEL MODEL ENERGÈTIC SOBR E EL TERRITORI.

En resum doncs, es pot estimar que el nou model energètic 100% fonts renovables podria suposar un impacte total entre un 0,3 % i un 1,5 % de les 2.500 ha del Municipi, amb més balanç positiu de territori (apartat 1.04 B ), segons siguin les necessitats de cobertura dels municipis amb manca de superfícies de captació i un cop aprofitats els espais ja ocupats per altres serveis i infraestructures com les esmentades en l’apartat anterior 3.05, així com dels espais a preservar. Unes possibles ocupacions d’espai que en qualsevol cas caldrà pactar i ponderar.

Aquest balanç d’energia i les repercussions sobre el territori son xifres d’ordre fetes en base a una hipòtesi vers la futura configuració energètica de Catalunya, que caldrà ajustar a les necessitats reals que vagi configurant l’evolució del propi procés de desenvolupament de Catalunya i de manera especial de les directrius que es derivin del futur model energètic 100% fonts renovables que el Govern de la Generalitat ha començat a elaborar sota el nom de: Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya.

Els 729.474 kWh/any corresponents a l’ENERGIA d’AUTOGENERACiÓ solament suposen ocupació d’espais de teulades, ter rats o patis propis dels habitatges.

1.391.098 kWh/any susceptibles de ser generats en proximitat i acobla ts directament sobre la xarxa elèctrica de distribució podrien suposar un parc de 8.400 m2 de panell fotovoltaic (0,84 ha.)

La resta de 13.608.866 kWh/any d’energia per compen sar les diferències temporals, la mobilitat elèctrica, la de llarg abas t i vehicles pesants, conjuntament amb la contribució del municipi a la d emanda energètica dels SERVEIS GENERALS de Catalunya ( en funció del Coeficient Poblacional ) podrien suposar una aportació futura màxima al volt ant de 8 Ha de terrenys disponibles per ubicació de fonts renovabl es captació Fotovoltaica.

A CONSIDERAR POSSIBLES ESPAIS DEL PARC MOTOR I ZONA INDUSTRIAL.


A CONSIDERAR LES 26 ha. ACTUALS DE L’ABOCADOR



EL BRULL



EL BRULL


Data: 26 febrer 2016

Lloc : Ajuntament d’El Brull

Assistents: CMES : Maria Crehuet – Ramon Sans – Eduard Furró Ajuntament : Alcalde. Ferran Teixidó Turner 1.0 PRIMER BLOC DE DADES.


g) Les necessitats energètiques en funció de la climatologia i orografia.

h) Estimar els potencials en quant a tipus de fonts renovables de l’energia disponibles al municipi i els seus entorns més propers.

1.01 ACCESSIBILITAT.

Vehicle: privat.

Transport públic: No

Nòdul d’enllaç : Tona - Seva ( Ferrocarril )



1.02 PETITA RESENYA HISTÒRICA.

El Brull és un municipi de la comarca d'Osona, situat entre la plana de Vic i el massís del Montseny. Tradicionalment era format pels nuclis del Brull, Sant Jaume de Viladrover i Sant Cristòfol de la Castanya, però avui cal afegir-ne un de nou, l'Estanyol, una urbanització que s'ha format entre el Brull i Sant Jaume de Viladrover per efecte del camp de golf que hi ha. El Brull és el nucli principal i la capital administrativa.

El municipi s'estén entre la plana osonenca i la serra del Montseny, bona part del territori és dins del Parc Natural del Montseny . L'economia del municipi varia segons el nucli, a Sant Jaume de Viladrover predomina l'agricultura i la ramaderia, el Brull es dedica sobretot a les activitats turístiques, a la Castanya les activitats principals són la ramaderia i l'aprofitament forestal. La geografia de el Brull és diversa: a Sant Jauma de Viladrover hi predominen els camps de conreu i boscos mixtos. A la resta del municipi els boscos d'alzines, roures, castanyers i pins ocupen la major part de l'espai.

A dalt de tot es troben fagedes, matollars i landes. En el municipi hi ha nombroses fonts com la Font Pomereta i també hi ha molts torrents i rieres com la riera de Picamena i el torrent de Valldoriola, el qual dóna inici al riu Gurri. Dins el Brull hi són presents moltes muntanyes com el Matagalls, el Sui, el Puig Drau, el Puigcastellar, el turó del serrat de l'Ori...


El terme del Brull, de 41,08 km2 , pertany a la comarca d'Osona i fa d'enllaç entre la Plana de Vic i el Montseny. Es troba al SE de la comarca i l'integren tres unitats històriques, centrades per les demarcacions religioses o parròquies de Sant Martí del Brull , de Sant Jaume de Viladrover i de Sant Cristòfol de la Castanya.

Viladrover forma com un apèndix a l'extrem del terme i té un terreny planer, característic del fons de la Plana , que es troba situat entre els 600 i 700 m . d'altitud sobre el nivell del mar. El formen antigues i modernes masies i algun petit sector residencial, perquè la seva demarcació arriba a tocar el nucli de Sant Miquel de Balenyà, creat modernament entorn de l'antiga estació del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i la Tor de Querol. És per tant el sector més ben comunicat del terme delimitat per la carretera de Tona a Viladrau o BV-5303 en el seu extrem N, la carretera local que travessa la urbanització del Montanyà en el seu extrem E i la via fèrria esmentada per l'oest.

El Brull , pròpiament dit o l'antiga parròquia de Sant Martí, és la que fa l'enllaç entre la Plana i el Montseny i és travessada de N a SE per la carretera de Seva a Santa Maria de Palautordera o BV-5301. Les seves altituds oscil·len entre els 700 m . al seu límit N amb Seva i 1.388 al Turó d'en Bassa, estribació del Matagalls, sobre la casa de Santandreu i el Collformic. Centra aquest sector i tot el terme la casa de l'Ajuntament, l'església romànica de Sant Martí, les ruïnes del castell del Brull i pista d'esports.



El conjunt, travessat per l'esmentada carretera, no arriba a formar un nucli de població, però és el centre vital del municipi amb hostals, cases residencials espargides pel seu entorn i un viu Centre d'Informació Turística sobre el Montseny.

Finalment el tercer grup, La Castanya o antiga parròquia de Sant Cristòfol de la Castanya , és un terme plenament montsenyenc que forma l'extrem SE del municipi i es comunica amb la BV-5301 per una pista ben cuidada que surt del Collformic, a 1.145 m . d'altitud. La demarcació de la Castanya , escassament poblada (quatre o cinc famílies) s'endinsa vers la comarca del Vallès Oriental car l'envolten en gran part els termes dels municipis de Tagamanent i de Montseny. La Castanya forma una gran vall en la que s'origina la riera del seu nom, la qual, en entrar al terme de municipi del Montseny, té l'altitud mínima de la vall, 500 m ., que contrasta amb l'altitud del seu extrem N que és el cim de Matagalls, de 1.697 m . i el seu extrem S al Puig Drau de 1.344 m . d'altitud.

Tota la demarcació de la Castanya i la major part de la del Brull pertanyen a la zona protegida del Parc Natural del Montseny.

La diversitat d’alçades i fins de constitució geològica del terme, que va del terciari del fons de la Plana , al triàsic del sector del Brull i al paleozoic del Matagalls, revelen que el terme del Brull és un excel·lent camp d’estudi pels geòlegs, pels botànics i pels estudiosos de la fauna. Ressalta sobretot la varietat del bosc que va de les pinedes, rouredes i alzinars de les parts més baixes a les fagedes, arbres de ribera , ginebres i matollars de les parts més alteroses del Matagalls. És terra de fonts i petits corrents d'aigua, que s’aboquen des del Collformic a la riera del Congost o inici del Besós i de la seva part sud a la Tordera a través de la riera de la Castanya.

Antigament era un terme essencialment agrícola i ramader, avui dia té encara aquesta característica a la part de Viladrover i un petit sector del Brull, però la dinàmica moderna es decanta més a esdevenir lloc residencial i d'atracció turística i per això compta amb cases de turisme rural, llocs de repòs o d'esports entorn del Camp de Golf, que s'estén per l'antiga gran finca de l'Estanyol, una antiga casa pairal i senyorial del Brull.

Altres grans masies com Casademunt, algun temps Sanatori anti-tuberculós i més tard casa d'Espiritualitat, la Castanyera , residència estival del Cottolengo del pare Alegre de Barcelona revelen que la funció primària agrícola i ramadera s'ha anat substituint per noves funcions socials, benèfiques o d'atracció turística com la residència rural de la Morera i Serradases.

1.04 CLIMATOLOGIA.

El Brull disposa d’un clima sec amb temperatures mitjanes que oscil·len entre els 10 i 14 ºC però amb unes variacions de 2 a 5 ºC al gener i 20ºC a l’estiu, amb mínimes puntuals de -15ºC i màximes puntuals de 30ºC.




• Cabals d’aigües superficials. Torrents temporals no significatius respecte l’energia. • Vents dominants : No significatius • Masses Forestals :


Aquest segon bloc de dades se centra en les activitats econòmiques existents. Es tracta de poder copsar la seva doble vessant com a usuàries finals i com a possibles generadores directament d’energia o be de possibles valoritzacions energètiques dels seus productes de rebuig. Activitats Agràries. Tipologia i Ha Es centren bàsicament al terme de Sant

Jaume de Viladrover i bàsicament de farratges


2 Granges de Vaquí en règim de pastura extensiva. 3 Granges d’Ovelles. 2 Granges de Vaquí lleter


Polígon Industrial amb petits tallers de serveis i 87.398 m2 de sol industrial disponible.


Hotels : Està en projecte la conversió de l’antic sanatori Casademont en un hotel important de 5000 m2. Casal d’estiu per discapacitat “Cotolengo del Padre Alegre” amb capacitat per a 50 persones. Càmpings : no Turisme rural : 1 Allotjament de 16 habitacions Restaurants : 4 2 Centre de Hípica . 1 Camp de Golf al Muntanyà .

Les parts d’alçades mitjanes i baixes estan poblades per el roure, l’alzina i el pi. Els voltants dels 1000 m d’alçada dominen els boscos de faigs.





156 Habitants a El Brull 16 Habitants a Sant Andreu de La Castanya 84 Habitants a Sant Jaume de Viladrover. Hi ha una possibilitat de creixement ja urbanitzat per uns 50 habitatges més.


fins 14 anys 65 a 84 anys > 84 anys


Aïllats


No significatiu


Aquest bloc te per objectiu situar el serveis i equipaments públics. Un cop més des de la vessant de les seves necessitats energètiques com dels seus possibles potencials de generació i transformació. Serveis socials Els corresponents al municipi de Seva Equipaments públics Els corresponents al municipi de Seva Servei d’aigua Municipalitzat amb reserves per llacuna i

dipòsit propi. Distribució per gravetat Gestió dels residus A càrrec de la Mancomunitat de la Plana

(Malla) Sistemes actuals de proveïment d’energia

Electricitat : ENDESA Gas : Propà - Gasoil Biomassa : Estelles

Enllumenat públic Reformat amb Leds de baix consum Despeses municipals d’energia 5.0 CINQUÉ BLOC DE DADES.





Experiència participativa de finançament: No Deute bancari: No


Adherits al PAES.

Pressupost. Ingressos, endeutament Ingressos : 600.000 euros/any. Deute : No n’hi ha

Entitats associatives

Comissió de festes. Associació de caçadors. Associació de propietaris forestals “Montseny Ponent”


No n’hi han. Les corresponents al Parc Natural corresponents a la Generalitat


No n’hi han

NECESSITATS – INQUIETUTS I SUGGERIMENTS. La impressió és que no existeixen preocupacions rellevants en quant al funcionament del municipi. No obstant hi ha interès per part de l’alcalde per continuar treballant en la sostenibilitat del Parc Natural, així com d’aportar experiències a altres municipis si s’escau. S’ha acordat fer una segona trobada a partir d’un informe CMES previ. Tanmateix es veu molt interessant l’idea d’un estudi diversificat de municipis i la nostra proposta de fer una exposició conjunta a tots ells, a partir d’aquests informes previs, per explicar el que i el perquè d’iniciar l’abans possible la transició a un sistema energètic 100% fonts renovables. El Brull, 26 febrer de 2015.



3.0 PROPOSTA DE MODEL ENERGÈTIC EL BRULL


Climatologia. • Hiverns freds – Estius molt suaus. Temperatures mínimes d’hivern per sota dels 0ºC

i màximes de 20 a 30ªC a l’estiu. •

Potencials energètics . • Bona insolació durant tot l’any però reduïda d’hores en moltes zones degut a l’ombra

del Montseny. Absència de boires persistents en la major part del municipi. • Potencial important de Biomassa, però d’aprofitament restringit a la funció de Parc

Natural. Potencial social. • Poques iniciatives de caire cooperativista. • Bona acceptació de les iniciatives mediambientals com a Parc Natural.



CLIMATITZACIÓ.

La climatologia de hiverns rigorosos i estius suaus amb pics acusats de mínimes temperatures (-15ºC) determinen la necessitat de sistemes en règim solament de calefacció. A destacar la iniciativa ja desenvolupada de calefacció centralitzada per estelles de Biomassa de les dependències municipals. Es fa aconsellable trobar un equilibri entre l’ús de la Biomassa disponible i l’aplicació de la Bomba de Calor de tecnologia “geotèrmica” per tal de maximitzar el seu rendiment d’hivern. PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA.



La resta corresponent majoritàriament a les mancances de l’hivern podrien ser ateses de forma COMPLEMENTÀRIA mitjançant l’aprofitament local de la Biomassa o el sistema de Bomba de Calor utilitzats per la calefacció.






El potencial Fotovoltaic sobre cobertes i altres espais públics, permetria disposar d’un parc fotovoltaic per alimentar l’enllumenat públic, aprofitant la bona gestió actual amb bombetes de baix consum i dispositiu reductor de flux.

A destacar la possibilitat de minimitzar o complementar aquest enllumenat amb la disposició d’un o més punts de llum a l’entorn de l’accés a cada casa, alimentat amb un petit dispositiu “fotovoltaic/bateria” individual situat i a càrrec de cadascuna d’elles. B) SECTOR TURÍSTIC – AGRICOLA I RAMADER .




Es fa aconsellable l’aprofitament de la Biomassa procedent del potencial propi i de la gestió sostenible del propi Parc Natural, conjuntament amb l’aplicació dels sistemes de Bomba de Calor de tecnologia “geotèrmica” per tal de maximitzar el seu rendiment d’hivern.











La gestió forestal sota conceptes de Parc Natural porta implicit una moderació del potencial energètic de Biomassa disponible, que en el cas de El Brull esdevindrà inferior a les pròpies necessitats tèrmiques del municipi Cal prendre sempre en compte la necessitat d’emprar la Biomassa mitjançant calderes d’alt rendiment i si s’escau amb filtres de sortida de fums per tal de minimitzar l’emissió de partícules.


USOS SECTOR

TÈRMIC kWh/any

ELÈCTRIC kWh/any

MOBILITAT kWh/any

DOMÈSTIC 3.617.716 375.000 900.000

SERVEIS 72.354 27.575 3.000

TURISME 1.128.145 114.000 160.000

AGRIC. - RAMADER 409.417 30.000 105.000

TOTAL DEMANDA 5.227.633 546.575 1.168.000

6.942.208 kWh/any

Cal prendre en consideració que aquestes avaluacions han estat fetes en funció de la població i activitats actuals sense tenir en compte els potencials urbanístics de creixement i el projecte d’un nou hotel de 5.000 m2. No obstant l’estudi pot resultar d’utilitat per incorporar les necessitats de generació d’energia com un element més a considerar en la decisió de dur endavant noves activitats i habitatges.




• DOMESTIC

• SERVEIS

• TURISME





DOMÈSTIC

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

3.617.716

375.000

Termosolar kWh/any

A.C.S

68.450


Frigorífic

47.633

BIOMASSA kWh/any

942.750

BOMBA DE CALOR

kWh/any

2.558.883


673.390

375.000

TOTAL kWh/any 3.992.716 AUTOGENERACIÓ 1.058.833 kWh/any 1.048.390

SERVEIS

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

72.354

27.575



BIOMASSA kWh/any

72.354


7.500

Bateria




TURISME

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

1.128.145

114.000

Termosolar kWh/any

A.C.S.

5.897

BIOMASSA

kWh/any

Bomba de Calor

kWh/any

1.122.248


295.328

114.000

TOTAL kWh/any 1.242.145 AUTOGENERACIÓ 5.897 kWh/any 409.328

AGRICOLA RAMADER

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

409.417

30.000

BIOMASSA kWh/any

235.000

BOMBA DE CALOR

kWh/any

174.417


45.899

30.000





DOMESTIC

SERVEIS

DEMANDA kWh/any

900.000

3.000

585.000


3.000

315.000


TOTAL kWh/any 1.168.000 GENERACIÓ ELÈCTRICA 788.000



380.000

TURISME

AGRI-RAM

160.000

105.000

140.000

60.000

20.000

45.000






Termosolar : 74.347 Biomassa 1.250.125 Eòlica de petit format 0 Fotovoltaica (neveres) 47.633 Fotovoltaica (enllum. Públic) 20.075 Fotovoltaica (turisme) 0

XARXA ELÈCTRICA 1.541.113 kWh/any
















INDEX POBLACIONAL





3.921.095 kWh/any






• Habitatges.






0,9 ha.


(1.313.389 x 3 )

3.940.168 kWh/any 2,5 ha.


3.921.095 kWh/any

2,5 ha.

















• Pedreres.

• Abocadors.





Els 1.392.180 kWh/any corresponents a L ’ENERGIA d’AUTOGENERACIÓ (inclòs la Biomassa) solament suposen ocupació d’es pais de teulades, terrats o patis propi s dels habitatges.

1.395.723 kWh/any susceptibles de ser generats en proximitat i acobla ts directament sobre la xarxa elèctrica de distribució podrien suposar un parc de 9.000 m2 (0,9 ha.) de panell fotovoltaic.

La resta de 7.861.263 kWh/any d’energia per compensar les diferències temporals, la mobilitat elèctrica, la de llarg abas t i vehicles pesants, conjuntament amb la contribució del municipi a la d emanda energètica dels SERVEIS GENERALS de Catalunya ( en funció del Coeficient Poblacional ) podrien suposar una aportació futura màxima al volt ant de 5 ha de terrenys disponibles per ubicació de fonts renovabl es bàsicament Fotovoltaica.




LLUÇÀ



LLUÇÀ


Data: 26 febrer 2016

Lloc : Ajuntament de Lluçà

Assistents: CMES : Maria Crehuet – Ramon Sans – Eduard Furró Ajuntament : Alcalde. Joan Carles Solé 1.0 PRIMER BLOC DE DADES.


i) Les necessitats energètiques en funció de la climatologia i orografia.

j) Estimar els potencials en quant a tipus de fonts renovables de l’energia disponibles al municipi i els seus entorns més propers.


Vehicle:

A-2

Sortida 537



Transport públic: No específic

Nòdul d’enllaç : Prats de Lluçanès


En són centres històrics el castell de Lluçà i l’antiga parròquia i monestir de Santa Maria de Lluçà, castell i parròquia coneguts des del 905, quan el bisbe Idalguer consagrà l’església de Santa Maria, al peu del castrum de Luzano . Depenien d’aquesta església les petites parròquies del terme del castell: Santa Eulàlia de Puig-oriol, Sant Climent de la Riba, Sant Pere de Torroella, Sant Vicenç de Prats, Sant Cristòfol de Borrassers, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Martí d’Albars (dit erròniament del Bas) i part de Sant Boi de Lluçanès. Aquestes sufragànies es repartien les primitives viles o vilars rurals, grans centres d’explotació rural més tard subdividits en molts masos.

Alguns d’aquests vilars esdevingueren grans masos que encara es mantenen: Torroella, Vilatimó, Canelles, Puig-oriol, Comermada, el Vilaró, Maçaneres, Tordelespà o les Heures. Altres masos importants, com el Verdaguer, la Font, la Coma, Gonfaus, Tiratemples o el mas de Roca d’en Bosc, s’originaren en èpoques molt reculades i prosperaren a partir del segle XV.


El municipi de Lluçà te una extensió de 53 km2 es troba al sector NW de la comarca

d’Osona i al centre de la subcomarca a la qual dóna nom: el Lluçanès. Limita al N amb el municipi d’Alpens, a l’E amb Sant Agustí de Lluçanès, Perafita i Sant Martí d’Albars, al S amb Prats de Lluçanès i a l’W amb les terres del Berguedà de Santa Maria de Merlès, Sagàs, la Quar i Borredà.

De forma allargada, s’estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l’apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d’Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa. El terme de Lluçà té un enclavament a les terres meridionals del Lluçanès, entre Oristà i Sant Feliu Sasserra. Biogeogràficament, les terres es troben dins el domini de la vegetació eurosiberiana; potencialment hi predominaria el bosc de roure martinenc ( Buxo-Quercetum pubescentis ).

El municipi comprèn, a més del poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, cap administratiu, el poble de Santa Maria de Lluçà, les antigues demarcacions parroquials de Sant Climent de la Riba i Sant Cristòfol de Borrassers i un nombre important de masies esparses arreu.Travessen el terme la carretera que uneix Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Lluçà i fins a l’antiga comarcal C-154 de Vic a Gironella (amb la qual enllaça al N de Prats de Lluçanès, a la Pedra Dreta), la de Santa Eulàlia a Sant Quirze de Besora (on connecta amb la C-17 entre Vic i Ripoll) i la de Santa Eulàlia a Santa Creu de Joglars.



1.04 CLIMATOLOGIA.

Lluçà disposa d’un clima sec amb temperatures mitjanes al voltant dels 11 ºC però amb mínimes puntuals per sota del 0ºC i màximes d’estiu de 30ºC a 35ºC


• Cabals d’aigües superficials. Torrents temporals no significatius respecte l’energia.

• Vents dominants : Garbí, Tramuntana i Gregal de poca intensitat.

Masses Forestals : Son rellevants els boscos de Roure.


Aquest segon bloc de dades se centra en les activitats econòmiques existents. Es tracta de poder copsar la seva doble vessant com a usuàries finals i com a possibles generadores directament d’energia o be de possibles valoritzacions energètiques dels seus productes de rebuig. Activitats Agràries. Tipologia i Ha Bàsicament de farratges i quelcom de

cereal Activitats Ramaderes. Tipologia i unitats

8 explotacions de Vaquí en règim de pastura extensiva. 4 Ramats d’Ovelles i Cabres. 1 Granja de cria de cavalls per carn, treball i hípica.


Tèxtil Font dedicada a l’activitat de teixir

Activitats de serveis Paletes, electricistes, llauners, 1 empresa d’excavacions amb maquinària, 1 carnisseria, 2 botigues de queviures, 1 petit obrador de productes làctics


Hotels : 1 Hostal Càmpings : no Turisme rural : 3 Allotjaments rurals de 15 habitacions. 2 Allotjaments rurals de 10 habitacions Casa de colònies : 1 Restaurants : 3





100 Habitants a Lluçà 180 Habitants a Santa Eulàlia de Puig-oriol


fins 14 anys 65 a 84 anys > 84 anys


50% Aïllats, 50% entre mitjanceres


No significatiu


Aquest bloc te per objectiu situar el serveis i equipaments públics. Un cop més des de la vessant de les seves necessitats energètiques com dels seus possibles potencials de generació i transformació. Serveis socials Els gestiona el Consorci d’Osona de

Serveis Socials. A Prats hi ha un Centre d’Atenció Primària (1 hora 2 dies setmana)

Equipaments públics Llar d’infants de 8 places. Escola. Local social. Tele Centre. Pista esportiva exterior (amb enllumenat) A Lluçà les antigues escoles fan de centre: L’Estudi

Servei d’aigua Municipalitzat amb bombeig. Gestió dels residus A càrrec de l’empresa RRO (Recollida de

Residus Osona) Sistemes actuals de proveïment d’energia

Electricitat : ENDESA Gas : Butà - Propà - Gasoil Biomassa. Estelles i Pelets

Enllumenat públic Convencional Despeses municipals d’energia



5.0 CINQUÉ BLOC DE DADES.


Experiència participativa de finançament: No Deute bancari: No


Adherits al PAES.

Pressupost. Ingressos, endeutament Ingressos : 568.000 euros/any. Deute : No n’hi ha

Entitats associatives No n’hi han Entitats cooperatives No n’hi han Accions de custodia del patrimoni. Natural, Històric, Patrimonial

No n’hi han.


No n’hi han

NECESSITATS – INQUIETUTS I SUGGERIMENTS. La impressió és que no existeixen preocupacions rellevants en quant al funcionament del municipi, llevat del projecte actual de recollida selectiva de residus i sistemes de compostatge. S’ha acordat fer una segona trobada a partir d’un informe CMES previ. Tanmateix es veu molt interessant l’idea d’un estudi diversificat de municipis i la nostra proposta de fer una exposició conjunta a tots ells, a partir d’aquests informes previs, per explicar el que i el perquè d’iniciar l’abans possible la transició a un sistema energètic 100% fonts renovables. Lluçà, 26 febrer de 2015.



3.0 PROPOSTA DE MODEL ENERGÈTIC LLUÇÀ 3.01 PERFIL ENERGÈTIC. (informe 26/02/2016)

Climatologia. • Hiverns freds – Estius relativament calorosos. Temperatures mínimes d’hivern per

sota dels 0ºC i màximes de 30ªC a 35 ºC a l’estiu. •

Potencials energètics . • Bona insolació durant tot l’any. Absència de boires persistents en la major part del

municipi. • Potencial important de Biomassa. Potencial social. • Poques iniciatives de caire cooperativista. • S’estan posant en marxa iniciatives mediambientals relacionades amb els residus.



CLIMATITZACIÓ.

La climatologia de hiverns rigorosos i estius relativament calorosos determinen la necessitat de sistemes en règim prioritari de calefacció no essent prioritària la necessitat de refrigeració a l’estiu. A destacar la iniciativa ja desenvolupada individualment de calefacció per aprofitament de la Biomassa local . Es fa aconsellable trobar un equilibri entre l’ús de la Biomassa disponible i l’aplicació de la Bomba de Calor de tecnologia aire – aire o “geotèrmica” per tal de maximitzar el seu rendiment d’hivern. PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA.



La resta corresponent majoritàriament a les mancances de l’hivern podrien ser ateses de forma COMPLEMENTÀRIA mitjançant l’aprofitament de la Biomassa local o el sistema de Bomba de Calor utilitzats per la calefacció. També caldria considerar d’aprofitar el moderat potencial eòlic per generadors de petit format connectats a una resistència elèctrica sobre el tanc acumulador d’aigua calenta.










Es fa aconsellable l’aprofitament de la Biomassa procedent del potencial propi, conjuntament amb l’aplicació dels sistemes de Bomba de Calor de tecnologia “aire – aire” o “geotèrmica” per tal de maximitzar el seu rendiment d’hivern.











La gestió forestal sota conceptes de conservació i custodia dels valors naturals, paisatgístics i històrics porta implícit una moderació del potencial energètic de Biomassa disponible, que en el cas de Lluçà esdevindrà inferior a les pròpies necessitats tèrmiques del municipi Cal prendre sempre en compte la necessitat d’emprar la Biomassa mitjançant calderes d’alt rendiment i si s’escau amb filtres de sortida de fums per tal de minimitzar l’emissió de partícules.


USOS SECTOR

TÈRMIC kWh/any

ELÈCTRIC kWh/any

MOBILITAT kWh/any

DOMÈSTIC 2.711.575 412.500 900.000

SERVEIS 88.742 95.584 6.000


AGRIC. - RAMADER 415.808 45.000 153.000

TOTAL DEMANDA 3.661.480 929.084 1.125.000

5.715.564 kWh/any




• DOMESTIC

• SERVEIS

• TURISME





DOMÈSTIC

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

2.711.575

412.500

Termosolar kWh/any

A.C.S

74.867


Frigorífic

52.396


10.000

Biomassa kWh/any

450.000

Bomba de calor

kWh/any

2.124.312


SERVEIS

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

88.742

95.584



Biomassa kWh/any

50.000

Bomba de Calor

kWh/any

38.742

Bateria



559.029

412.500


10.195

73.501



INDUSTRIA I TURISME

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

445.355

376.000

Termosolar kWh/any

A.C.S.

5.897

BIOMASSA

kWh/any

375.000

Bomba de Calor

kWh/any

64.458


16.963

376.000


AGRICOLA RAMADER

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

415.808

45.000

BIOMASSA kWh/any

10.000

375.000

BOMBA DE CALOR

kWh/any

30.808


8.107

45.000






DOMESTIC

SERVEIS

DEMANDA kWh/any

660.000

6.000

429.000


6.000

231.000





294.000

TURISME

AGRI-RAM

66.000

153.000

48.000

108.000

18.000

45.000






Termosolar : 80.765 Biomassa 1.250.000 Eòlica de petit format 20.000 Fotovoltaica (neveres) 52.396 Fotovoltaica (enllum. Públic) 22.083 Fotovoltaica (turisme) 0

















INDEX POBLACIONAL





4.288.698 kWh/any






• Habitatges.






0,8 ha.


(1.114.953 x 3 )

3.344.860 kWh/any 2 ha.

Aportació d’en ergia als serveis generals de Catalunya.

4.288.698 kWh/any

2,6 ha.

















• Pedreres.

• Abocadors.





Els 1.425.243 kWh/any corresponents a L ’ENERGIA d’AUTOGENERACIÓ (inclòs la Biomassa) solament suposen ocupació d’es pais de teulades, terrats o patis propis dels habitatges.






MALDÀ



MALDÀ


RECULL INICIAL DE DADES.

Data: 10 març 2016 Lloc : Ajuntament de Maldà

Assistents: CMES : Maria Crehuet – Joaquim Sempere – Jordi Parès – Eduard Furró Ajuntament : Alcalde Sebastià Mata Molinero 1.0 PRIMER BLOC DE DADES.


k) Les necessitats energètiques en funció de la climatologia i orografia.

l) Estimar els potencials en quant a tipus de fonts renovables de l’energia disponibles al municipi i els seus entorns més propers.


Vehicle: privat



Transport públic : Bus Maldà – Lleida (Tots els dies 2 sortides)

Nòdul d’enllaç : Lleida - Tàrrega 1.02 PETITA RESENYA HISTÒRICA.

Els primers vestigis són de l’època ibèrica i es troben al paratge del Maldanell. Antigament hi havia hagut un poblat i un castell o torre de guaita que estava al cim del turó on avui shi alça l’ermita de Sant Joan del Maldanell. Prop daquest lloc shi ha trobat moltes restes de gran interès arqueològic e històric.

Hi resten un dolmen, tombes excavades a la roca i mostres de ceràmica. També shan trobat restes romanes, tombes del segle II al paratge de l'Oliva.

Els Cardona, vescomtes d'Osona, foren els primers que senyorejaren el terme i el castell de Maldà. És probable que ells fossin els endegadors i repobladors del lloc vers el 1040, data en la qual feren donacions de béns de Maldà a l’església de Sant Vicenç de Cardona, amb motiu de la seva consagració. Aquesta possessió fou confirmada lany 1082 quant els comtes de Barcelona, els germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, amb la comtessa Mafalda donaren a Ramon Folc, vescomte de Cardona, el castell de Maldà, el lloc i el castell del Maldanell. L'any 1273 vengueren les propietats al rei Jaume I, i no fou fins que en els temps de Jaume II aconseguiren de nou els castells de Maldà i Maldanell. Més tard, els béns passaren a mans dels senyors de Ponts. Lany 1585 passà a mans d'Antoni de Frígola i l'any 1667 als Cortada. Lany 1868 heretà la baronia Josep de Càrcer i d'Amat

Hi ha una frase extreta dun llibre de Rafael d'Amat i Cortada que deia que MALDÀ ES EL SENYOR DE LA MARINADA , perquè en aquella zona sempre hi bufa aquest vent.


El terme de Maldà, municipi de l'Urgell, delimita amb la comarca de les Garrigues i està molt proper pel sud a la Conca de Barberà.

Es troba a la ribera esquerra del riu Corb, que li fa de línia divisòria. Pel nord marca la seva partició amb el terme de Sant Martí de Riucorb.

Té una extensió de 31'62 km2 , cosa que el converteix en un dels termes més grans de tota la vall del riu Corb. Per la part meridional és molt accidentat i en les fondalades del rius Maldanell i Corb s’hi troben les millors terres de conreu.

La població de Maldà actualment és habitada per uns 230 veïns, quasi bé tota la població es dedica a l’agricultura i la ramaderia.

El Maldanell, afluent del riu Corb, travessa per l’esquerra el terme nord i en direcció est-oest. Quan porta aigua en recull de la conca, formada per les serres que formen la divisòria d’aigües del terme de Passanant, des del poble de Belltall i de la serra del Tallat pel seu sector de ponent.

Limita al nord amb Belianes i Sant Martí de Maldà, al sud amb els Omells de na Gaia, l'Espluga Calba i els Omellons, a l’est amb Rocafort de Vallbona, el Vilet, Llorenç de Rocafort i Vallbona de les Monges i l’oest limita amb el terme d'Arbeca.



1.04 CLIMATOLOGIA.

Clima sec i càlid amb nits fresques a l’estiu. Els hiverns són freds, amb episodis esporàdics de boira i gelades freqüents.


• Cabals d’aigües superficials.

El riu Corb és un riu que sols es veu superficialment quan hi ha episodis de pluja abundant a la capçalera del riu. En casos de tempesta fins hi tot pot baixar rubinada.

• Vents dominants.

Serè: Vent sec i càlid de l’oest (cierzo)

Marinada: Vent fresc provinent de la costa (sud-est)

• Masses Forestals : 562,6Ha forestals


Aquest segon bloc de dades se centra en les activitats econòmiques existents. Es tracta de poder copsar la seva doble vessant com a usuàries finals i com a possibles generadores directament d’energia o be de possibles valoritzacions energètiques dels seus productes de rebuig. Activitats Agràries. Tipologia i Ha Herbacis: 738Ha

Fruiters (ametller): 370Ha Olivera: 426Ha Vinya: 40Ha Total: 1573Ha


Aviram: 348907 caps Cabrum: 482 caps Porcí: 20218 caps Boví: 100 caps Ovins: 190 caps


1 Indústria farinera 1 Indústria transformació oli i vi 1 Fusteria

Activitats de serveis 1 Bar 2 Botigues de queviures 1 Farmàcia


Hotels : no Càmpings : no Turisme rural : 2 Allotjaments rurals de 4 persones.





Nombre d’habitants 228 Nuclis d’habitants . Nombre, disseminats, agrupats

1 Nucli d’habitants 2 disseminats


fins 14 anys 24 nens escolaritzats 15 a 64 anys 130 persones 65 a 84 anys 74 persones > 84 anys


97 ocupades entre mitjanceres 125 no ocupades entre mitjanceres


24 segones residències. A l’estiu gairebé es duplica la població (500 hab. aprox.)


Aquest bloc te per objectiu situar el serveis i equipaments públics. Un cop més des de la vessant de les seves necessitats energètiques com dels seus possibles potencials de generació i transformació. Serveis socials Serveis socials dependent del Centre

d’influència d’Atenció Primària a Bellpuig Servei social de suport a través del Consell Comarcal de l’Urgell.

Equipaments públics Llar d’infants. No Escola. 1 Centres Socials : Llar de jubilats Centre Cultural. : Local cultural (cinema) Esportius 1 centre d’esports (poliesportiu i piscina)

Servei d’aigua Servei d’abastiment d’aigua públic de gestió municipal

Gestió dels residus Compostadors: No Mini deixalleria. 1 Sistema de recollida selectiva Sí, amb 3 illes de vidre/envasos/paper-cartró


Electricitat : ENDESA Gas : Butà - Propà - Gasoil Biomassa. Estelles i Pelets

Enllumenat públic Convencional Despeses municipals d’energia 5.0 CINQUÉ BLOC DE DADES.





Gestió municipal autònoma, amb finançament precari per part d’organismes públics. Gestió pública de serveis d’aigua, recollida de brossa, clavegueram i d’una residència geriàtrica i centre de dia. Democràcia participativa per tal de resoldre decisions sobre inversions, recursos econòmics.


L’ajuntament de Maldà és signant del Pacte dels alcaldes promogut per la unió Europea, també té un PAES redactat, el qual s’està executant per anualitats. També s’està treballant en un projecte FEDER Eix 4 conjuntament amb la diputació de Lleida i d’altres actors, sobre Biomassa i gestió forestal sostenible.

Pressupost. Ingressos, endeutament Ingressos : 987.530,62 euros/any. Deute :

Entitats associatives Associació Cultural Calaix de sastre. Associació de Jubilats Sant Joan Associació de Joves Tu rai que ets jove Associació de Dones Pedra Viva

Entitats cooperatives Cooperativa agrícola de primer grau del camp de Maldà Cooperativa de Guissona Cooperativa d’Ivars

Accions de custodia del patrimoni. Natural, Històric, Patrimonial

Excavació, consolidació i restauració del castell de Maldà (S. XIII) Ruta Etno-botànica El rebost de la padrina. Setmana de la Mobilitat sostenible i Segura Maldà pertany a l’associació de Viles florides de Catalunya.


No n’hi han


La impressió és que no existeixen preocupacions rellevants en quant al funcionament del municipi.


Tanmateix es veu molt interessant l’idea d’un estudi diversificat de municipis i la nostra proposta de fer una exposició conjunta a tots ells, a partir d’aquests informes previs, per explicar el que i el perquè d’iniciar l’abans possible la transició a un sistema energètic 100% fonts renovables.

Maldà, 10 de març de 2015



3.0 PROPOSTA DE MODEL ENERGÈTIC MALDÀ 3.01 PERFIL ENERGÈTIC.



Potencials energètics . • Bona insolació durant tot l’any., al voltant de les 2.100 hores (algunes boires) • Petit Potencial de Biomassa. (esporgues) • Cert potencial eòlic. Especialment per sistemes de petit format i aplicacions

d’autogeneració, per exemple aplicats a la producció de l’aigua calenta sanitària com a complement dels panels termosolars.

Potencial social. • Moltes iniciatives de caire cooperativista. • Elevat sentit associatiu.



CLIMATITZACIÓ.

La climatologia de hiverns rigorosos i estius calorosos fan aconsellable l’aplicació de la Bomba de Calor de tecnologia aire – aire o “geotèrmica” (si el sol ho permet) per tal de maximitzar el seu rendiment d’hivern. PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA.



La resta corresponent majoritàriament a les mancances de l’hivern podrien ser ateses de forma COMPLEMENTÀRIA mitjançant el sistema de Bomba de Calor utilitzats per la climatització. També caldria considerar d’aprofitar el moderat potencial eòlic per generadors de petit format connectats a una resistència elèctrica sobre el tanc acumulador d’aigua calenta.








quantitat en volum 175 m3 / km2. any quantitat en estella 25 Tn / km2. any poder calòric 2 kWh / kg Superfície de bosc 5 km2 Potencial Energètic 250.000 kWh/any



USOS SECTOR

TÈRMIC kWh/any

ELÈCTRIC kWh/any

MOBILITAT kWh/any

DOMÈSTIC 2.029.944 307.500 492.000

SERVEIS 45.747 78.837 3.000


AGRI - RAMAD 1.209.217 150.000 168.000

TOTAL DEMANDA 3.415.655 623.337 763.800

4.802.791 kWh/any




• DOMESTIC

• SERVEIS

• TURISME





DOMÈSTIC

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

2.029.944

307.500

Termosolar kWh/any

A.C.S

60.963


Frigorífic

39.059


15.000

Biomassa kWh/any

25.000

Bomba de calor

kWh/any

1.889.922


SERVEIS

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

45.747

78.837



Biomassa kWh/any

1.250

Bomba de Calor

kWh/any

44.497

Bateria



497.348

307.500


11.710

62.375



INDUSTRIA TURISME

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

130.747

87.000

Termosolar kWh/any

A.C.S.

BIOMASSA

kWh/any

11.250

Bomba de Calor

kWh/any

119.497


31.446

87.000


AGRICOLA RAMADER

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

1.209.217

150.000

Termosolar kWh/any

A.C.S.

120.922

BIOMASSA kWh/any

35.000

212.500

BOMBA DE CALOR

kWh/any

840.795


221.262

150.000






DOMESTIC

SERVEIS

DEMANDA kWh/any

492.000

3.000

319.800


3.000

172.200





316.200

TURISM - INDUST

AGRI-RAM

100.800

168.000

64.800

60.000

36.000

108.000






Termosolar : 181.885 Biomassa 250.000 Eòlica de petit format 50.000 Fotovoltaica (neveres) 39.059 Fotovoltaica (enllum. Públic) 16.462 Fotovoltaica (turisme) 0

















INDEX POBLACIONAL





3.492.226 kWh/any






• Habitatges.






0,7 ha.


(1.019.024 x 3 )

3.057.073 kWh/any 2 ha.


3.492.226kWh/any

2 ha.

















• Pedreres.

• Abocadors.





Els 537.405 kWh/any correspon ents a L ’ENERGIA d’AUTOGENERACIÓ (inclòs la Biomassa) solament suposen ocupació d’es pais de teulades, terrats o patis propis dels habitatges.


La resta de 6.549.299 kWh/any d’energia per compens ar les diferències temporals, la mobilitat elèctrica, la de llarg abas t i vehicles pesants, conjuntament amb la contribució del municipi a la d emanda energètica dels SERVEIS GENERALS de Catalunya ( en funció del Coeficient Poblacional ) podrien suposar una aportació futura màxima al volt ant de 4 ha de terrenys disponibles per ubicació de fonts renovabl es bàsicament Fotovoltaica.




ORDIS



ORDIS


Data: 28 octubre 2015

Lloc : Ajuntament d’Ordis

Assistents: CMES : Maria Crehuet – Sílvia Invers – Jordi Parés – Eduard Furró Ajuntament : Anna Torrentà (Alcaldessa) – Marc Oliveres (Regidor de mediambient) Juan Ramon Sanz (Regidor d’urbanisme). 2.01 DADES HISTÒRIQUES I GEOGRÀFIQUES.


m) Les necessitats energètiques en funció de la climatologia i orografia.

n) Estimar els potencials en quant a tipus de fonts renovables de l’energia disponibles al municipi i els seus entorns més propers.

ACCESSIBILITAT.

Vehicle:

Autopista AP-7. Sortida Figueres Sud. Seguir C26

C26



Transport públic: Un servei d’autobús tres cops al dia.

Nòdul d’enllaç : Figueres. 9km de servei de Taxi. PETITA RESENYA HISTÒRICA. L’ORDI és el cereal que dóna nom al poble d’ORDIS. Però la fama de l’ORDI és discreta, com discret és el reconeixement que se li dóna dintre de la nostra cultura. I no obstant la seva història és reculada en el temps. Fets d’ordi eren els pans que va beneir Jesús en el miracle dels pans i dels peixos. D’ordi era –i és encara- el pa àzim dels jueus en el seu pas pel desert. Amb ordi es fa el “pa negre”. D’ordi va ser la unitat monetària a Mesopotàmia abans no ho fos la plata. I tres grans d’ordi “ben rodons i secs” equivalien a la longitud d’una polzada a l’Anglaterra del segle XIV.I amb l’ordi es feia una beguda refrescant a l’estiu, “agua de cebada” en castellà, ordiat en català antic del qual sembla que derivà la paraula orxata (potser per això especifiquem “orxata de xufa”) Avui, però, l’ordi es fa servir, bàsicament, per a farratge… i per a l’elaboració del whisky escocès, de la ginebra holandesa però, sobretot, de la cervesa, “el pa que es beu o la beguda que es menja”, segons deien els egipcis. Però el seu cultiu per a l’alimentació ha cedit protagonisme al del blat que ens procura el nostre pa de cada dia


Ordis forma part de la comarca de l’Alt Empordà, província de Girona.

El terme municipal té una extensió de 8 km2 i es troba a 98 m. d’altitud.

Els límits del terme municipal són al nord amb Avinyonet de Puigventós i Borrassà, a l’est amb Borrassà, al sud amb Pontós i a l’oest amb Navata. Té agregat el nucli de Pols.



CLIMATOLOGIA.

Tot i les darreres dades oficials, la percepció és que tant les màximes com les mínimes tenen tendència a l’alça.



RECURSOS NATURALS

• Cabals d’aigües superficials. L’Alguema es una riera de la conca de La Muga que neix a Cabanelles, i transcorre per Lledó, altre cop Cabanelles, Navata, Ordis, Pontós, Borrassà i Santa Llogaia d’Alguema, on desemboca al Manol.

Masses Forestals :

• Vents dominants

Poca quantitat i la majoria del tipus d’arbrat de Ribera, Pi i Alzina.





Té agregat el nucli de 8 cases de" Pols" , 8 cases esparses i 2 masos a Sant Nicolau.


> de 18 anys : 277 persones (73%) 30 nens escolaritzats. (8%) 20 adolescents. (5%) 53 persones grans. (14%)


El gruix important entre mitjanceres i la resta aïllats


Testimonial.


Aquest segon bloc de dades se centra en les activitats econòmiques existents. Es tracta de poder copsar la seva doble vessant com a usuàries finals i com a possibles generadores directament d’energia o bé de possibles valoritzacions energètiques dels seus productes de rebuig. Activitats Agràries. Tipologia i Ha Producció de “farratges” i “cereals”. 400ha Activitats Ramaderes. Tipologia i unitats

Engreix Porcí – Vaquí lleter i vedell – Pollastres. Disposem d’un informe de la Universitat Autònoma de Barcelona en quant al potencial de generació de Biogàs.


GARCIA DE POU. Manipulats de paper. BLOCKPORTA . Fusteria. SALA DE TROCETJAT CÀRNIC.

Activitats de serveis Instal·lador Electricista. Paleta. Artistes.


Hotels : no Càmpings : no Turisme rural : Algun apartament turístic. 2 Allotjaments rurals. 1 Aeroclub al veïnat de Pols




Aquest bloc te per objectiu situar el serveis i equipaments públics. Un cop més des de la vessant de les seves necessitats energètiques com dels seus possibles potencials de generació i transformació. Serveis socials Centralitzats a Vilafant i dependents del

Consell Comarcal. Equipaments públics Llar d’infants.

Escola. Centre Social. Centre Cultural. Casa de la Vila. Pista Poliesportiva (descoberta amb focus)

Servei d’aigua Els pous son Municipals. L’empresa PRODAISA els gestiona conjuntament amb la xarxa

Gestió dels residus 30 Compostadors individuals. 1 Mini deixalleria. Sistema de recollida selectiva ( Consell Comarcal) El rebuig el gestiona l’Ajuntament. (empresa: SERSALL)


Electricitat : ENDESA Gas : Butà - Propà - Gasoil Biomassa. no

Enllumenat públic El gestiona la mateixa empresa PRODAISA. Disposa de bombetes de baix consum i reducció de flux. L’enllumenat de Pols es autònom amb plaques Fotovoltaiques.

Despeses municipals d’energia Enllumenat públic : 9.000 euros/any. Equipaments : 13.000 euros/any

2.05 GESTIÓ MUNICIPAL.





No han provat cap experiència participativa de finançament. El deute bancari està en període de liquidació a 2 anys.


Estant adherits al compromís 20/20/20. Pacte d’alcaldes i alcaldesses U.E. i a la renovació de Mayors Adapt

Pressupost. Ingressos, endeutament Ingressos : 280.000 euros/any. Deute : Residual a liquidar en 2 anys.

Entitats associatives AMPA. Amics dels Tractors d’època. Associació cultural Santa Caterina. La percepció és que no existeix massa interès associatiu. Possiblement per manca d’objectius concrets


Molí Fariner. Ermita de Sant Nicolau. Riera de l’Alguema. Es va fer una iniciativa (sense continuïtat) de conservació de la riera en col·laboració amb els municipis de Cabanelles, Lledó, Navata, Pontós, Borrassa, Sta, Llogaia de l'Alguema i l’entitat Territori i Paisatge


1 Acció de col·laboració amb l’entitat de Custodia IAEDEN


La impressió és que no existeixen preocupacions rellevants en quant al funcionament del municipi. No obstant hi ha interès per part de l’alcaldessa i el regidor de mediambient de treballar iniciatives de cara a fer més sostenible el sistema i engrescar també a la població adolescent que en aquest moment manifesten alguna inquietud però els manca projecte. La contractació de l’energia elèctrica dels serveis municipals es fa en base a la contractació comuna per concurs de l’Associació Catalana de Municipis.


L’equip municipal d’Ordis veu molt interessant l’idea d’un estudi diversificat de municipis i la nostra proposta de fer una exposició conjunta a tots ells, a partir d’aquests informes previs, per explicar el que i el perquè d’iniciar l’abans possible la transició a un sistema energètic 100% fonts renovables. Ordis, 28 octubre de 2015.



3.0 PROPOSTA DE MODEL ENERGÈTIC ORDIS


Climatologia. • Hiverns suaus – Estius calorosos. Temperatures mínimes sempre molt per sobre

dels 0ºC i màximes de 35ªC de mitjana amb puntes de 38ºC.. Les matinades inferiors a 0ºC son testimonials.

Potencials energètics . • Molta insolació durant tot l’any. Absència de boires persistents. • Vents persistents especialment entre novembre i març. Amb màximes de 36 km/h i

components Nord i NW. • Materials de rebuig insuficients per obtenció de Biogàs. • Potencial testimonial de Biomassa.

Potencial social. • Poques iniciatives de caire cooperativista. • Bona acceptació de les iniciatives mediambientals de la gestió municipal.



CLIMATITZACIÓ.

La climatologia de hiverns suaus i estius calorosos amb pics acusats de temperatura requereixen de sistemes de climatització Hivern – Estiu.

Es fa aconsellable l’utilització dels sistemes de Bomba de Calor , ja sigui en la modalitat de intercanvi d’energia aire – aire o be aprofitant l’intercanvi d’energia terra – aire. Altrament la climatització per bomba de calor permetria esdevenir complementari en la producció de l’aigua calenta sanitària.

A destacar també la iniciativa ja desenvolupada de calefacció per terra radiant en el servei de Llar d’Infants, atès que el pic d’estiu resta fora de servei, tot i que és de preveure que els propis efectes del Canvi Climàtic requereixin un possible recolzament de Refrigeració en els finals de primavera i inici de tardor.





12. Captadors Eòlics de petit format. Especialment en cases aïllades, aprofitant que el seu màxim potencial coincideix amb els mesos més freds.



13. Compatibilitat amb el sistema de calefacció per Bomba de Calor..




ENLLUMENAT PÚBLIC.

El potencial Fotovoltaic sobre cobertes i espais públics com per exemple la pista poliesportiva, permetria disposar d’un parc fotovoltaic per alimentar l’enllumenat públic, aprofitant la bona gestió actual amb bombetes de baix consum i dispositiu reductor de flux.




PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA . En quant a les necessitats de producció d’aigua calenta de mitjana temperatura 40ºC – 60ºC, industrial o be de higiene en el ramader, poden ser d’aplicació els captadors termosolars plans amb les combinacions descrites per els sector domèstic i de serveis.


Es fa aconsellable l’ús dels captadors Termosolars plans o de tubs de buit, combinats amb la tecnologia de Bomba de Calor. I la possible participació del potencial eòlic de petit format.

En quant a la moderada disponibilitat de Biomassa i l’aprofitament de possible rebuig de paper de cel·lulosa de la industria de manipulats, seria aconsellable la possibilitat d’aportar aquest potencial a projectes compartits amb altres municipis de l’entorn, inclòs la gran conurbació de Figueres.





Tanmateix, el sistema permetria obrir horitzons de possibilitats de generació pròpia del vector energètic Hidrogen que ens ha de permetre en un futur no massa llunyà assegurar el recorreguts de llarg abast i tonatge en base al vehicle de tracció elèctrica alimentat amb pila de combustible Hidrogen, com ja s’està implementant en altres països més capdavanters. POTENCIAL DEL BIOGÀS . En funció de l'estudi de capacitats realitzat per la Universitat de Barcelona es va realitzar una previsió de potencial energètic corresponent a :

Composició del mix de Gallinassa - Purins de garrins (engreix) - Vaca de llet - Vedell per carn.

No obstant, les dades en quant a capacitats son en aquests moments no determinants i no existeix un estudi real de quantitats totals anuals i quins percentatges es poden destinar a adob i a generació de Biogàs per usos tèrmics o producció d’energia en forma de potencial elèctric. En aquest sentit, la reduïda dimensió del territori fa pensar en una producció molt limitada que podria conduir a un risc de desequilibri entre la inversió més costos d’explotació d’una planta Biogàs / Electricitat i posar en dubte el seu possible retorn econòmic.



3.03 NECESSITATS ENERGÈTIQUES DEL MUNICIPI I POTENCIALS ENERGÈTICS ESPECÍFICS. La taula ofereix una estimació d’ordre de la demanda energètica del municipi, ordenada en funció dels tres usos bàsics, Tèrmics, Elèctrics i de Mobilitat, per cadascun dels sectors d’utilització.


• DOMESTIC

• SERVEIS

• INDUSTRIA




USOS SECTOR

TÈRMIC kWh/any

ELÈCTRIC kWh/any

MOBILITAT kWh/any

DOMÈSTIC 767.292 562.500 420.000

SERVEIS 28.646 51.113 3.000

INDUSTRIA 54.424 176.000 36.000

AGRIC. - RAMADER 70.922 30.000 105.000

TOTAL DEMANDA 921.924 819.613 564.000

2.304.896 kWh/any



DOMÈSTIC

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

767.292

562.500

Termosolar kWh/any

A.C.S

118.640


A.C.S

8.000


Frigorífic

71.449

Bomba de Calor

kWh/any

569.303


149.817

562.500


SERVEIS

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

28.646

51.113

Termosolar kWh/any

Terra Radiant

20.625



Bomba de Calor

kWh/any

8.021


2.111

21.000

Bateria




INDUSTRIA

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

54.424

176.000

Termosolar kWh/any

A.C.S.

5.897


15.000

Bomba de Calor

kWh/any

48.527


12.770

161.000


BATERIA / Elevadors

AGRICOLA RAMADER

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

70.922

30.000

Termosolar kWh/any

39.007


5.000

Enllumenat

Bomba de Calor

kWh/any

26.915


7.083

15.000


15.000

BATERIA


A.C.S




DOMESTIC

SERVEIS

DEMANDA kWh/any

420.000

3.000

273.000


3.000

147.000





192.000

INDUSTRIA

AGRI-RAM

36.000

105.000

36.000

60.000

45.000






Termosolar : 184.069

Eòlica de petit format 13.000

Fotovoltaica (neveres) 71.449 Fotovoltaica (enllum. Públic) 30.113 Fotovoltaica (industrial) 30.000

















INDEX POBLACIONAL





5.820.376 kWh/any






• Habitatges.






791.332 kWh/any 0,48 ha.


(703.948 x 3 )

2.111.845 kWh/any 1,27 ha.


5.820.376 kWh/any

3,5 ha.

















• Pedreres.

• Abocadors.




4.0 DESENVOLUPAMENT DEL NOU MODEL ENERGÈTIC . 4.01 POSSIBLES IMPACTES DEL MODEL ENERGÈTIC SOBR E EL TERRITORI. En resum doncs, es pot estimar que el nou model energètic 100% fonts renovables podria suposar un impacte total entre un 0,6 % i un 1,78 % de les 800 ha del Municipi amb balanç positiu de territori (apartat 1.04 B ), segons siguin les necessitats de cobertura dels municipis amb manca de superfícies de captació i un cop aprofitats els espais ja ocupats per altres serveis i infraestructures com les esmentades en l’apartat anterior 3.05, així com dels espais a preservar. Unes possibles ocupacions d’espai que en qualsevol cas caldrà pactar i ponderar. Aquest balanç d’energia i les repercussions sobre el territori son xifres d’ordre fetes en base a una hipòtesi vers la futura configuració energètica de Catalunya, que caldrà ajustar a les necessitats reals que vagi configurant l’evolució del propi procés de desenvolupament de Catalunya i de manera especial de les directrius que es derivin del futur model energètic 100% fonts renovables que el Govern de la Generalitat ha començat a elaborar sota el nom de: Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya.

Els 328.630 kWh/any corresponents a L ’ENERGIA d’AUTOGENERACIÓ solament suposen ocupació d’espais de teulades, ter rats o patis propis dels habitatges.


La resta de 7.932.221 kWh/an y d’energia per compensar les diferències temporals, la mobilitat elèctrica, la de llarg abas t i vehicles pesants, conjuntament amb la contribució del municipi a la d emanda energètica dels SERVEIS GENERALS de Catalunya ( en funció del Coeficient Poblacional ) podrien suposar una aportació futura màxima al volt ant de 4,8 Ha de terrenys disponibles per ubicació de fonts renovabl es a compartir entre captació Fotovoltaica i Eòlica




PALAU DE SANTA EULÀLIA



PALAU DE SANTA EULÀLIA



Data: 28 de març 2016

Lloc : Alcaldia de palau de Santa Eulalia

Assistents: CMES : Jordi Parés i Grahit Ajuntament : Xavi Camps, Alcalde, i Deli Saavedra regidor de MA PRIMER BLOC DE DADES.


o) Les necessitats energètiques en funció de la climatologia i orografia. Clima suau propi del Empordà calor a l’estiu que rarament sobrepassa els 32-35ºCi per ocs dies en l’època canicular i a l’hivern pocs dies per sota de zero p) Estimar els potencials en quant a tipus de fonts renovables de l’energia disponibles

al municipi i els seus entorns més propers. Sol vent i una certa possibilitat d’explotar boscos propers per aplicacions tèrmiques de calefacció que avui dia s’estan generalitzant. Actualment s’està fent explotació forestal per estella i enviar biomassa a Sardenya, a tots els municipis del voltant i ja a alguns paratges del municipi, per exemple, Palau 1.01 ACCESSIBILITAT.

L’accés al nucli de la població està comunicada per carretera amb la N-II a traves de una carretera comarcal , la GV6226, hi ha també comunicació amb carreteres comarcals sense asfaltar però en bon estat amb les poblacions del voltant , Sant Miquel de Fluvià , Vilaür o Garrigàs, El darrer tram de capil·laritat es te de fer amb vehicle privat o a peu, les dues maneres d’accedir amb transport públic son el ferrocarril amb estacions a Sant Miquel de Fluvià (5-6Km) o una línia de bus local que passa per la carretera GV6226 que va des de Figueres a Camallera que para en una cruïlla a 1,2 Km del nucli, amb una regularitat escassa dues vegades per dia, i una durada de trajecte fins a Figueres d’una hora i mitja , es un recorregut circular i ells estan al començament de dit recorregut, poc utilitzat



1.02 PETITA RESENYA HISTÒRICA. El lloc de Santa Eulàlia és esmentat en documents dels anys 915 i 982. Segons una butlla papal de Benet VIII, l’any 1017 el monestir de Sant Pere de Camprodon hi tenia possessions. El 1281 consta que Santa Eulàlia pertanyia al terme de Palau Sa Ardiaca, i en un document del 1316 s’esmenten els tres poblats del terme: Palatio Archidiaconi et in loco de Stagneto et parrochia Sancte Eulalie de Palatio. El nom de Palau Sardiaca , actualment nucli de Palau . deriva del domini que els ardiaques exerciren en aquest lloc, on tingueren un castell palau. Palau Sardiaca pertanyia a l’ardiaconat d’Empúries, dins la diòcesi de Girona (els ardiaconats desaparegueren l’any 1851, en què el bisbat fou dividit en arxiprestats). En algunes obres s’ha afirmat que el castell de Palau Sardiaca era la residència que tenia l’ardiaca d’Empúries en la seva demarcació territorial. El cert és, però, que, almenys des del segle XIV, apareixen com a senyors jurisdiccionals d’aquest lloc i castell els ardiaques de Besalú i no el d’Empúries, la qual cosa sembla contradictòria. Arnau de Soler, que fou ardiaca a Besalú entre el 1302 i el 1326, tenia propietats a Palau Sardiaca o pels encontorns. Potser el domini dels ardiaques de Besalú sobre l’indret arrenca d’aquest personatge, ja que no n'hi ha notícies anteriors. L’afegitó Sardiaca unit al nom d’aquest lloc és documentat ja al segle XIII. A la fi del segle XVII, el terme era considerat de la batllia reial de Siurana, però continuà fins al segle XIX sota el domini dels ardiaques.




Extensió 8 Km2 , altitud 80-90 m s/nivell del mar



1.04 CLIMATOLOGIA.

Tot i les darreres dades oficials, la percepció és que tant les màximes com les mínimes tenen tendència a l’alça.



El riu Fluvià passa per els límits del terme municipal , però no es utilitzat excepte per usos lúdics a l’estiu que la gent acostuma a anar-hi a prendre banys en alguns indrets que tenen corrent i profunditat suficient.




Un 20% de la superfície son boscos, en la seva majoria de propietat privada , i mal cuidats i gens explotats

Com a dada curiosa diuen que hi ha un indret propietat comunal de bosc , però no el saben ubicar sobre el territori, esperen que fruit d’una actuació que reveuen immediata per part de l’Agència Tributaria, que per motius tributaris i fiscals , s’ha de fer , puguin detectar el punt d’on es troba el dit racó de bosc , i si realment existeix.


Aquest segon bloc de dades se centra en les activitats econòmiques existents. Es tracta de poder copsar la seva doble vessant com a usuàries finals i com a possibles generadores directament d’energia o be de possibles valoritzacions energètiques dels seus productes de rebuig. 2.01 Activitats Agràries. Tipologia i Ha.

L’agricultura és principalment de secà: cereals, blat de moro, farratge, oliveres i vinyes.

• Vents dominants



Hi ha una petita part de regadiu amb hortalisses i farratge. La terra hi és molt repartida i, generalment, en règim d’explotació directa Els agricultors del terme acudeixen al mercat de Figueres i, en algun cas, al de Girona. 2.02 Activitats Ramaderes. Tipologia i unitat Hi ha dues granges , una de vaquí , engreix de vedells de 40-50 places i una de porcí també d’engreix d’unes 800 places, son ambdues del mateix propietari Estan situades apartades del nucli de població. 2.03 Activitats Industrials. Tipologia i superfí cies.

Nargesa , Propietat de Jaume Prada dedicada a la transformació metall-mecànica , es empresa exportadora amb producte propi (maq plegadores , per fer espirals i formes complicades amb ferro, cisalles etc.) te uns 40-50 treballadors , la majoria de la comarca. Albert Tulsa industria que treballa fruits secs els torrefacta , envasa i comercialitza, te varies botiges per figueres i altres indrets de Catalunya Rosina , es un obrador establert en la planta baixa de la seva vivenda treballa amb registre de sanitat i distribueix en restaurants i comerços de la comarca productes del ànec 2.04 Activitats de serveis. En el poble hi ha serveis de construcció, dues famílies , Llauner –electricista , i Jardiners que tots treballen en règim d’autònoms i per fer els serveis en el poble i en la comarca , a vegades força allunyades de palau. 2.05 Activitats turístiques. Tipologia i capacita ts.

• Hotels. No n’hi ha

• Càmpings. No n’hi ha

• Turisme rural. Una casa de turisme rural de 14 places en una masia prop del riu i força allunyada del nucli

• Altres serveis. Hi ha un servei de visites guiades i de dinamització del patrimoni natural històric i social .


Aquest bloc de dades se centra en determinar les necessitats de tipus domèstic, residencial i cultural. 3.01 Nombre d’habitants : En 2015 estan censats 99 habitants 3.02 Nuclis d’habitants . Nombre, disseminats, agrupats......



Dos nuclis :

Santa Eulalia, 90 habitants i Palau 9 habitants , en temps de la República el conjunt s’anomenava Puig florit del Fluvià

Al municipi, exceptuant la rodalia d’Est anyet, hi ha molt poques masies disseminades. Poden esmentar-se el Mas Peire, a l’extrem nord-oriental, i les del paratge dels Comuns. 3.03 Característiques de les unitats familiars. % de Joves, adults , grans.... 3.03 Tipologia dels habitatges. Aïllats, entre mi tjanceres, verticals, patis, teulats tipus

A Santa Eulalia, les cases, estan fetes a l’entorn de l’església, no tenen una disposició urbana estructurada. Són edificis de dues o tres plantes, amb llindes dels segles XVI al XVIII, i formen un conjunt d’arquitectura popular rural.

El nucli de Palau, dit antigament Palau Sardiaca, és agrupat a l’entorn de l’antic palau dels ardiaques i la nova capella. El formen alguns casals grans que hi alternen amb casalots i masoveries més modestes, edificis dels segles XVI al XVIII.

3.04 Segones residències. Tipologia, Població, E stacionalitat.....

Hi ha segones residències la majoria en cases que estan en els nuclis de Santa Eulalia i/o de Palau, tan sols dues de construccions noves que son a quatre vents, aquestes tenen una major ocupació en caps de setmana i a partir del Maig fins Setembre Octubre.

En les noves construccions per gent del propi poble i per voluntat expressament demanada per els habitants i explicitada en el darrer POUM , les noves construccions es preveuen a quatre vents i amb possibilitat de fer en la mateixa parcel·la enjardinaments o be hortes per autoconsum.

Val a dir que en l’actualitat aquesta activitat de construcció es pràcticament inexistent. 4.0 QUART BLOC DE DADES.

Aquest bloc te per objectiu situar el serveis i equipaments públics. Un cop més des de la vessant de les seves necessitats energètiques com dels seus possibles potencials de generació i transformació. 4.01 Serveis socials.

Servei d’infermeria un mati cada setmana Servei mèdic d’atenció al públic un matí cada setmana

4.02 Equipaments públics.

> de 18 anys persones (9%) Tots escolaritzats En edat de treball. (86%) Persones grans. (5%)



4.03 Servei d’aigua.

4.04 Gestió dels residus.

Es un tema que els preocupa i estan intentant gestionar-lo de manera ecològica i racional

4.05 Sistemes actuals de proveïment d’energia.

• Electricitat : ENDESA • Gas. Bombones de butà i una instal·lació de GLP per tres vivendes • Biomassa . No hi ha un proveïdor específic • Hi ha dues instal·lacions de geotèrmia de baixa entalpia i alguna instal·lació més de

plaques FV i plaques termosolars en vivendes particulars

Compostadors tenen la idea de posar en forma immediata tres compostadors en punts estratègics per fer compostatge de MO

Mini deixalleria. fan recollida puntual d’olis usats, bombetes i fluorescents , estris voluminosos i restes de poda i jardineria en contenidors grans que posen en els centres de recollida en forma periòdica

Sistema de recollida selectiva Fan recollida de paper cartró, vidre, i envasos, mes fracció resta

I ara volen posar un recollidor múltiple en el mateix indret per altres productes, com disquets, tòners usats, piles i bateries etc

PRODAISA en règim de concessió Tenen dos pous , un actiu, l’altre de reserva , un dipòsit regulador en cota alta ( el bombament des del pou al dipòsit constitueix una factura important de consum energètic) i la xarxa de distribució , tot a cura del concessionari

Llar d’infants. No n’hi ha Escola. No n’hi ha Centres Socials : Un local social en la planta superior del mateix edifici

del ajuntament Centre Cultural. : colla gegantera Esportius Un poliesportiu descobert de molt alta utilització per

part dels ciutadans i per la població de les segones residències



4.06 Enllumenat públic . 4.07 Despeses municipals d’energia. 5.0 CINQUÉ BLOC DE DADES.

Aquest bloc de dades te per objectiu avaluar el potencial de participació ciutadana, de sensibilització mediambiental i teixit associatiu i cooperatiu que existeixi en la localitat. 5.01 Tipus de gestió municipal. Participativa – Finançament extern.

5.02 Accés a programes d’ajut. PAES etc...

5.03 Pressupost. Ingressos, endeutament....

5.04 Entitats associatives.

La majoria amb vapor de sodi , reguladors de flux i detectors de presencia , poc a poc i en la mesura de reposicions i disponibilitats pressupostaries estan passant a leds

Experiència participativa de finançament: No n’hi ha El deute bancari: No n’hi ha

Ingressos : euros/any. 260.000 € /anuals( amb totes les subvencions) Deute : No n’hi ha

Signants del Pacte d’Alcaldes. PAES SI

Accions fetes i en continuïtat estan fent: Passar de estufes elèctriques a bombes de calor Il·luminació d’incandescència o fluorescents a leds

Biomassa en el centre social i bar adjunt , i del ajuntament per calefacció

Projecte immediat Enllumenat del poliesportiu en base a leds

Cap d’elles te entitat jurídica pròpia , tenen: La Curcullera (festes populars timbals, gralles i gegants) Basquet Santa Eulalia Campionat de botifarra per la festa major



5.05 Entitats cooperatives : No n’hi ha 5.06 Accions de custodia del patrimoni. Natural, Històric, Patrimonial : No n’hi ha 5.07 Accions amb Entitats de gestió mediambiental i de custodia :

No n’hi ha 6.0 NECESSITATS – INQUIETUTS I SUGGERIMENTS. Volen mantenir l’aire de poble, tots es coneixen i s’ajuden quan cal , malgrat episodis anecdòtics de rancúnies que tenen fonaments remots en temps passats. Voles aprofundir en les dues qüestions de Gestió de residus i gestió energètica per arribar a ser sostenibles, interessats en una presentació del TE21 Palau, .28 de març de 2016



3.0 PROPOSTA DE MODEL ENERGÈTIC PALAU DE SANTA EULÀLIA

3.01 PERFIL ENERGÈTIC.

Climatologia. • Hiverns suaus – Estius calorosos. Temperatures mínimes sempre molt per sobre

dels 0ºC i màximes de 35ºC de mitjana amb puntes de 38ºC.. Les matinades inferiors a 0ºC son testimonials.

Potencials energètics . • Molta insolació durant tot l’any. Absència de boires persistents. • Vents persistents especialment entre novembre i març. Amb màximes de 36 km/h i

components Nord i NW. • Materials de rebuig insuficients per obtenció de Biogàs. • Potencial testimonial de Biomassa. Potencial social. • Poques iniciatives de caire cooperativista. • Bona acceptació de les iniciatives mediambientals de la gestió municipal.



CLIMATITZACIÓ.

La climatologia de hiverns suaus i estius calorosos fan aconsellable l’aplicació de la Bomba de Calor de tecnologia aire – aire o “geotèrmica” (si el sol ho permet) per tal de maximitzar el seu rendiment d’hivern. PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA.



La resta corresponent majoritàriament a les mancances de l’hivern podrien ser ateses de forma complementària mitjançant el sistema de Bomba de Calor utilitzats per la climatització. També caldria considerar d’aprofitar el potencial eòlic per generadors de petit format connectats a una resistència elèctrica sobre el tanc acumulador d’aigua calenta.










Es fa aconsellable l’aprofitament de la Biomassa procedent del modest potencial propi, conjuntament amb l’aplicació dels sistemes de Bomba de Calor de tecnologia “aire – aire” o “geotèrmica” per tal de maximitzar el seu rendiment d’hivern.










quantitat en volum 175 m3 / km2. any quantitat en estella 25 Tn / km2. any poder calòric 2 kWh / kg Superfície de bosc 2 KM2 + esporgades Potencial Energètic 80.000 kWh/any



USOS SECTOR

TÈRMIC kWh/any

ELÈCTRIC kWh/any

MOBILITAT kWh/any

DOMÈSTIC 927.542 138.750 222.000

SERVEIS 25.069 31.178 3.000


AGRIC - RAMADERIA 70.297 17.500 82.000

TOTAL DEMANDA 1.187.617 382.148 410.200

1.979.966 kWh/any




• DOMESTIC

• SERVEIS

• TURISME





DOMÈSTIC

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

927.542

138.750

Termosolar kWh/any

A.C.S

26.471

Fotovoltai ca + Bateria kWh/any

Frigorífic

17.624


28.000

Biomassa kWh/any

14.400

Bomba de calor

kWh/any

841.047


SERVEIS

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

25.069

31.178



Biomassa kWh/any

Bomba de Calor

kWh/any

25.069

Bateria



221.328

138.750


6.597

23.750



TURISME INDUSTRIA

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

164.709

194.720

Termosolar kWh/any

A.C.S.

115.297


14.000

BIOMASSA

kWh/any

9.600

Bomba de Calor

kWh/any

25.813


6.793

194.720


AGRICOLA RAMADER

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

70.297

17.500

Termosolar kWh/any

A.C.S.

7.030

BIOMASSA kWh/any

5.000

56.000

BOMBA DE CALOR

kWh/any

2.268


597

17.500






DOMESTIC

SERVEIS

DEMANDA kWh/any

222.000

3.000

144.300


3.000

77.700





203.700

TURIS-INDUST.

AGRICULTURA

103.200

82.000

31.200

28.000

72.000

54.000









INDEX POBLACIONAL





1.516.361 kWh/any






• Habitatges.






499.773 kWh/any 0,3 ha.


(520.462 x 3 )

1.561.387 kWh/any 1 ha.


1.516.361 kWh/any

1 ha.

















• Pedreres.

• Abocadors.




4.0 DESENVOLUPAMENT DEL NOU MODEL ENERGÈTIC . 4.01 POSSIBLES IMPACTES DEL MODEL ENERGÈTIC SOBR E EL TERRITORI. En resum doncs, es pot estimar que el nou model energètic 100% fonts renovables podria suposar un impacte total entre un 0,28 % i un 1,45 % de les 800 ha del Municipi (amb balanç positiu de territori apartat 1.04 B ), segons siguin les necessitats de cobertura dels municipis amb manca de superfícies de captació i un cop aprofitats els espais ja ocupats per altres serveis i infraestructures com les esmentades en l’apartat anterior 3.06, així com dels espais a preservar. Unes possibles ocupacions d’espai que en qualsevol cas caldrà pactar i ponderar. Aquest balanç d’energia i les repercussions sobre el territori son xifres d’ordre fetes en base a una hipòtesi vers la futura configuració energètica de Catalunya, que caldrà ajustar a les necessitats reals que vagi configurant l’evolució del propi procés de desenvolupament de Catalunya i de manera especial de les directrius que es derivin del futur model energètic 100% fonts renovables que el Govern de la Generalitat ha començat a elaborar sota el nom de: Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya.

Els 300.849 kWh/any corresponents a L ’ENERGIA d’AUTOGENERACIÓ (inclòs la Biomassa) solament suposen ocupació d’es pais de teulades, terrats o patis propis dels habitatges.

499.773 kWh/any susceptibles d e ser generats en proximitat i acoblats directament sobre la xarxa elèctrica de distribució podrien suposar un parc de 3.000 m2 (0,3 ha.) de panell fotovoltaic.

La resta de 3.077.748 kWh/any d’energia per compens ar les diferències temporals, la mobilitat elèctrica, la de llarg abas t i vehicles pesants, conjuntament amb la contribució del municipi a la d emanda energètica dels SERVEIS GENERALS de Catalunya ( en funció del Coeficient Poblacional ) podrien suposar una aportació futura màxima al volt ant de 2 ha de terrenys disponibles per ubicació de fonts renovabl es bàsicament Fotovoltaica.




SENAN



2.0 RECULL INICIAL DE DADES DEL MUNICIPI SENAN


Data: 10 març 2016

Lloc : Ajuntament de Senan

Assistents: CMES : Maria Crehuet – Joaquim Sempere – Jordi Parès – Eduard Furró Ajuntament : Alcaldessa Carme Ferrer Cervelló

1.0 PRIMER BLOC DE DADES.


q) Les necessitats energètiques en funció de la climatologia i orografia.

r) Estimar els potencials en quant a tipus de fonts renovables de l’energia disponibles al municipi i els seus entorns més propers.


Vehicle: privat

A-2

Sortida 537



Transport públic: Els residents poden disposar d’un servei de taxi a L’espluga de Francolí a preu taxat de 1,7 euros a traves de Generalitat de Catalunya.

Nòdul d’enllaç : L’Espluga de Francolí - Montblanc 1.02 PETITA RESENYA HISTÒRICA. Senan apareix documentalment com a castrum de Mata de Senan el 1159, sota la senyoria eminent de Guerau de Granyena, que el 1167 donà una jovada de terra en alou a Santa Maria de Montserrat; tres anys més tard el mateix Guerau ampliava amb una nova donació la propietat que hi tenia Montserrat, i concedia permís als monjos benedictins perquè hi bastissin una església i construïssin cases per als homes del dit monestir. Montserrat dugué a terme a la fi del segle XII i el principi del XIII una important tasca de repoblació i colonització del lloc, i així mateix progressivament s’anà annexant els drets que hi posseïen diversos feudataris, fins que el 1244 esdevingué domini absolut del monestir.

Pel fet que Senan, atesa la seva llunyania respecte de Montserrat, era de difícil administració, el prior d’aquest monestir, Bertran —que també era abat de Ripoll—, el vengué el 1264 al monestir de Poblet, en la persona de l’abat Arnau de Preixens. Aquest cenobi, el 1367, aconseguia de Pere el Cerimoniós la jurisdicció damunt el lloc, que fou confirmada pel seu fill Joan el 1392. El 1414, el rei Ferran I en va vendre la total jurisdicció a l’abat del monestir de Poblet, entre d’altres llocs, i aquest la mantingué fins a l’extinció de les senyories.


El municipi de Senan se situa al vessant occidental de la serra del Tallat, formant un queixal entre l’Urgell i les Garrigues. L’església de Santa Maria de Senan és l’edifici més emblemàtic del poble. D’estil romànic, fou construïda a la fi del segle XII sota l’impuls dels monjos benedictins de Montserrat. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil romànic amb dues petites columnates amb capitells llisos que sustenten l'arquivolta central. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls. El Racó de la Font també és un indret molt apreciat on s’hi troba el lloc d’esbarjo, amb parc infantil, taules i barbacoa. Té un paisatge de muntanya mitjana i una altitud de 650 m sobre el nivell del mar. Les aigües van al vessant de la vall del Corb. El municipi s'agrupa al voltant d'un turó al capdamunt del qual hi havia el castell. Actualment s'hi poden distingir tres parts: el nucli antic, de forma allargada, i dos ravals, el de la Creu i el de la Font. En els darrers anys el poble ha esdevingut lloc d'estiueig i d'estada temporal d'antics habitants. Les vessants nord-occidentals de la serra del Tallat, representen el límit meridional del territori, amb unes altituds que ultrapassen els 700 m a la banda oriental (tossal de Cobestran, amb 792 m i la Serra, amb 766 m), el Bosquet (727 m) a la banda central i els Morellons (728 m) a l’W; el terme davalla suaument en direcció NW, amb altituds inferiors (Puig Pedrós, a l’W del terme, amb 584 m).



És drenat pel barranc dels Pous, que travessa tot el terme en direcció SE-NW i conflueix amb el barranc de les Hortes, a l’Espluga Calba. Pel terme circula en direcció S-N la carretera local que de l’Espluga de Francolí es dirigeix als Omells de na Gaia pel coll de Senan, que supera els estreps occidentals de la serra del Tallat. Altres vies menors enllacen Senan amb l’Espluga Calba.

1.04 CLIMATOLOGIA.

En general podem considerar un clima mediterrani de transició entre la suavitat de les comarques tarragonines del litoral, donada la relativa proximitat al mar, i la continentalitat pròpia de les comarques lleidatanes. La modesta altitud de la serra de Miramar i l’estret de la Riba permeten una certa influència dels vents humits i temperats de la costa, però per altra banda, les marcades inversions tèrmiques hivernals accentuen les gelades a les parts baixes. Tot plegat fa que existeixi un diferencial tèrmic notable entre el dia i la nit, amb uns hiverns freds i uns estius no massa calorosos. No obstant això, l’acció combinada del relleu i l’altitud contribueixen a l’aparició de microclimes amb notables particularitats. La pluviometria anual es troba entre 450 i 550 mm, amb el següent règim estacional, de més a menys pluviositat: tardor-primavera-estiu-hivern. Respecte a les temperatures, la mitjana anual se situa entre 13 i 14 ºC, amb màximes a l’estiu que poden pujar fins als 35 ºC i mínimes a l’hivern sovint per sota dels 0 ºC. La insolació està entorn de les 2.500 h/any 1.05 RECURSOS NATURALS


Fluxos intermitents energèticament no significatius • Vents dominants.

Marinades i mestral de moderades intensitats. Possible aprofitament eòlic de petit format aplicat a l’autogeneració.


No significatives energèticament, si bé pot haver un cert aprofitament local.




Aquest segon bloc de dades se centra en les activitats econòmiques existents. Es tracta de poder copsar la seva doble vessant com a usuàries finals i com a possibles generadores directament d’energia o be de possibles valoritzacions energètiques dels seus productes de rebuig. Activitats Agràries. Tipologia i Ha L'agricultura és l'activitat principal. Les

terres són de secà, dedicades totalment als productes típics de la contrada com: ordi, oliveres, ametllers, vinya i petits horts.


No n’hi han


No n’hi han


Hotels : no Càmpings : no Turisme rural : 1 Allotjament rural per 4 persones 2 En projecte de 3 habitacions. Cal esmentar un taller artesà de ceràmica i un taller de pintura sobre seda.



Nucli del Raval de la Creu i el Raval de la Font.


> de 18 anys : 10 persones 19 a 64 amys : 40 persones > de 65 anys : 7 persones


El gruix important entre mitjanceres i la resta aïllats


12 cases habitades regularment tot l’any. 68 cases de cap de setmana i vacances.




Aquest bloc te per objectiu situar el serveis i equipaments públics. Un cop més des de la vessant de les seves necessitats energètiques com dels seus possibles potencials de generació i transformació. Serveis socials Servei de Taxi “a la carta” d’enllaç a

l’Espluga de Francolí entre les 7 i les21h. Subvencionat a traves d’un programa de la Generalitat de Catalunya.

Equipaments públics Llar d’infants. No Escola. No Centres Socials : El propi Ajuntament i a L’Espluga de Francolí Centre Cultural. : No Esportius No. Sanitaris. Un punt TIC

Servei d’aigua Municipal, amb sistema de bombeig. Amb problemes de contaminació, especialment per Nitrats. Pendent de connexió amb la xarxa de L’espluga Calba.

Gestió dels residus A càrrec del Centre de Tractament del Consell Comarcal.


Electricitat : ENDESA Gas : Butà - Propà - Gasoil Biomassa. Local pròpia en estufes i llar de foc.

Enllumenat públic Làmpades de baix consum i reductor de flux. Algun punt de llum autònom amb captador fotovoltaic.

Despeses municipals d’energia



5.0 CINQUÉ BLOC DE DADES.


Experiència participativa de finançament: Si. Sistema de Consell Obert. El deute bancari: No


Adscrits al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses

Pressupost. Ingressos, endeutament Ingressos : 125.000 euros/any. Deute : No.

Entitats associatives No n’hi han Entitats cooperatives No n’hi han Accions de custodia del patrimoni. Natural, Històric, Patrimonial

No n’hi han


No n’hi han


La impressió és que no existeixen preocupacions rellevants en quant al funcionament del municipi, llevat del projecte actual de connexió de la xarxa d’aigua amb L’Espluga Calba per tal de solucionar el problema de contaminació per Nitrats. Existeix també la dificultat d’obtenir el permís de connexió d’una petita central fotovoltaica, que hem aconsellat estudiar la possibilitat d’aprofitar-la per donar servei a l’enllumenat públic i prescindir de la xarxa. S’ha acordat fer una segona trobada a partir d’un informe CMES previ. Tanmateix es veu molt interessant l’idea d’un estudi diversificat de municipis i la nostra proposta de fer una exposició conjunta a tots ells, a partir d’aquests informes previs, per explicar el que i el perquè d’iniciar l’abans possible la transició a un sistema energètic 100% fonts renovables. Senan, 10 de març de 2015.



3.0 PROPOSTA DE MODEL ENERGÈTIC SENAN




Potencials energètics . • Bona insolació durant tot l’any., al voltant de les 2.500 hores • Potencial irrellevant de Biomassa. • Cert potencial eòlic. Especialment per sistemes de petit format i aplicacions


Potencial social. • Poques iniciatives de caire cooperativista. • Elevat sentit associatiu atès el règim municipal de Consell Obert.



CLIMATITZACIÓ.

La climatologia de hiverns rigorosos i estius calorosos fan aconsellable l’aplicació de la Bomba de Calor de tecnologia aire – aire o “geotèrmica” per tal de maximitzar el seu rendiment d’hivern. PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA.



La resta corresponent majoritàriament a les mancances de l’hivern podrien ser ateses de forma COMPLEMENTÀRIA mitjançant el sistema de Bomba de Calor utilitzats per la climatització. També caldria considerar d’aprofitar el moderat potencial eòlic per generadors de petit format connectats a una resistència elèctrica sobre el tanc acumulador d’aigua calenta.











USOS SECTOR

TÈRMIC kWh/any

ELÈCTRIC kWh/any

MOBILITAT kWh/any

DOMÈSTIC 485.728 75.000 120.000

SERVEIS 24.786 32.765 3.000

TURISME 297.116 19.200 78.000

AGRICULTURA 105.000

TOTAL DEMANDA 817.631 126.965 306.000

1.250596 kWh/any




• DOMESTIC

• SERVEIS

• TURISME





DOMÈSTIC

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

495.728

75.000

Termosolar kWh/any

A.C.S

15.241


Frigorífic

9.527


1.500

Biomassa kWh/any

192.000

Bomba de calor

kWh/any

277.461


SERVEIS

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

24.786

32.765



Biomassa kWh/any

8.000

Bomba de Calor

kWh/any

16.786

Bateria



73.016

75.000


4.417

28.750



TURISME

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

297.116

19.200

Termosolar kWh/any

A.C.S.

BIOMASSA

kWh/any

Bomba de Calor

kWh/any

297.116


78.188

19.200

TOTAL kWh/any 316.316 AUTOGENERACIÓ 0 kWh/any 97.388

AGRICOLA

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

BIOMASSA kWh/any

BOMBA DE CALOR

kWh/any


TOTAL kWh/any AUTOGENERACIÓ kWh/any





DOMESTIC

SERVEIS

DEMANDA kWh/any

120.000

3.000

78.000


3.000

42.000





132.000

TURISME

AGRI-RAM

78.000

132.000

60.000

60.000

18.000

72.000








MOBILITAT LOCAL Elèctrica amb bateries 201.000 kWh/any AUTOMOCIÓ de llarg abast i vehicles pesants futura transició Petroli a Hidrogen 132.000 kWh/any TOTAL GENERACIÓ 841.854 kWh/any CONFIGURACIÓ CONCEPTUAL DEL MODEL















INDEX POBLACIONAL





873.056 kWh/any






• Habitatges.




NECESSITATS 841.854 kWh/any


281.572 kWh/any 0,2 ha.


(330.000 x 3 )

990.000 kWh/any 0,6 ha.


873.056 kWh/any

0,6 ha.

















• Pedreres.

• Abocadors.





Els 230.282 kWh/any corresponents a L ’ENERGIA d’AUTOGENERACIÓ (inclòs la Biomassa) solament suposen ocupació d’es pais de teulades, terrats o patis propis dels habitatges.






TORREBESSES



TORREBESSES



Data: 23 març 2016 Lloc : Ajuntament de Torrebesses

Assistents: CMES : Maria Crehuet – Jordi Parés – Eduard Furró Ajuntament : Alcalde Mario Urrera Marsal 1.0 PRIMER BLOC DE DADES.


s) Les necessitats energètiques en funció de la climatologia i orografia.

t) Estimar els potencials en quant a tipus de fonts renovables de l’energia disponibles al municipi i els seus entorns més propers.


Vehicle: privat

A-2

Sortida 537



Transport públic : Línia regular d’autobús

Nòdul d’enllaç : Lleida 1.02 PETITA RESENYA HISTÒRICA.

Les notícies documentals s’inicien els anys de la conquesta cristiana i la repoblació del territori, que fou confiada (com la de Juneda, Sunyer i Torregrossa) a la casa de Cervera. Els templers reberen també honors i la senyoria, que a l’extinció de l’orde (1317) retornà a la corona. Pere III vengué el 1359 la jurisdicció de la Granadella, Granyena de les Garrigues i Torrebesses a Pere Moliner, ciutadà de Lleida, amb la jurisdicció total (mer i mixt imperi) per 14 000 sous barcelonesos (segons consigna un document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó facilitat per Josep Jané, de Torrebesses), i consta en poder del dit Moliner en el fogatjament del 1365. El 1394 Perot Moliner, per una permuta, cedí Torrebesses a Pere Icard, també ciutadà de Lleida, en canvi del castell i lloc de Vilafortuny. El seu fill Manuel Icard vengué Torrebesses (mitjan segle XV) a Bernat i Margarida Boixadors (el 1455 era de Margarida, ja vídua). El 1462, iniciada la guerra contra Joan II, aquest monarca soapoderà del poble, que cedí al seu escuder Pedro de Lizarazo; la seva vídua, des de Saragossa, vengué el seu domini a la cartoixa d’Escaladei per 450 florins d’or i aquesta venda fou confirmada per Carles V el 1519. Torrebesses es mantingué fins a la fi de les senyories (1835) en poder de la cartoixa, que reformà i conservà el magnífic castell palau.


Població (2015) 295

Superfície (km2) 27,4

Altitud (m) 287

Longitud (º) 0,595222

Latitud (º) 41,427392 La comarca del Segrià se situa a l’extrem occidental de Catalunya. La comarca, tot i que forma un conjunt homogeni, presenta un seguit de sectors ben diferenciats: el Pla de Lleida, a banda i banda del riu Segre, que dóna nom a la comarca i la travessa des del nord-est cap al sud-oest; els altiplans d'Almacelles i Alguaire; la serra de Pedregosa, en el límit amb la conca del Cinca i, finalment, el sector de planes i terrasses de transició cap a les comarques de les Garrigues i el Pla d'Urgell. L'origen sedimentari del terreny fa que no hi hagi alçades gaire importants. El punt més alt de la comarca és el puntal d’Escambrons (500 m), tot i que per cinc metres no ho és el tossal de Montmeneu (495 m), mentre que les serres que delimiten el Pla de Lleida estan al voltant dels 300 m d'alçada.



La comarca limita al nord amb la Noguera, al nord-est amb el Pla d’Urgell, al sud-est amb les Garrigues, al sud amb la Ribera d’Ebre i a l’oest, amb el Baix Cinca (a l’Aragó). 1.04 CLIMATOLOGIA.

El clima del Segrià té una marcada tendència continental, amb un règim pluviomètric molt inferior al del conjunt de Catalunya i forts contrastos de temperatura, que ratllen els 40 ºC a l’estiu. Els freds de l'hivern no són gaire extrems a causa de la baixa altitud; però el fenomen de la boira tan típica del Segrià fa que l’oscil·lació tèrmica sigui mínima (i, per tant, les temperatures màximes són molt baixes) durant un període llarg i continuat. Donada aquesta climatologia, el Segrià hauria de ser una terra francament àrida, com la resta de terres de l'Ebre mitjà, però l'aprofitament de les aigües del Segre, mitjançant una xarxa de canals (els d'Aragó i Catalunya, Urgell, Pinyana i Vallmanya), i un complex entramat de sèquies subsidiàries han convertit terres de secà en hortes de regadiu. 1.05 RECURSOS NATURALS


No significatius.

• Vents dominants

Energèticament poc significatius

• Masses Forestals

No significatives energèticament

A destacar el potencial de biomassa corresponent a les esporgades d’ametllers i oliveres. 2.0 SEGON BLOC DE DADES.



Aquest segon bloc de dades se centra en les activitats econòmiques existents. Es tracta de poder copsar la seva doble vessant com a usuàries finals i com a possibles generadores directament d’energia o be de possibles valoritzacions energètiques dels seus productes de rebuig. Activitats Agràries. Tipologia i Ha Oliveres

Ametllers. Quelcom de cereal. Planters de festuc.


Porc d’engreix. Pollastres. Vedella d’engreix estabulada.


Taller de fabricació de maquinària agrícola.

Activitats de serveis Paleta , fontaneria i electricitat.. 1 Restaurant. 2 Bars 2 Botigues. 1 Perruqueria


Hotels : no Càmpings : no Turisme rural : 1 Allotjament rural per 12 persones



1 Nucli d’habitants.


0-3 anys : 4 (1,3 %) 3-12 anys: 16 (5,4%) escolaritzats a l’escola del poble 12-30 anys: 33 (11,2%) 30-65 anys: 140 (47,5%) Jubilats: 102 (34,6%)


El gruix important entre mitjanceres


6 cases de cap de setmana i vacances.




Aquest bloc te per objectiu situar el serveis i equipaments públics. Un cop més des de la vessant de les seves necessitats energètiques com dels seus possibles potencials de generació i transformació. Serveis socials 1 Farmaciola

1 Consultori metge. Equipaments públics Llar d’infants. No

Escola. 18 nens Centres Socials : Cassal d’avis Centre Cultural. : No Esportius: Pista poliesportiva i piscina descobertes.

Servei d’aigua Servei d’abastiment d’aigua públic de gestió municipal per bombeig de pou.

Gestió dels residus Sistema de recollida selectiva: Si (5 contenidors) . Recollida pel Consell Comarcal


Electricitat : ENDESA Gas : Butà - Propà - Gasoil Biomassa. Aprofitament de les esporgades

Enllumenat públic Vapor de Sodi A.P. 2 Enceses 50% - 100%

Despeses municipals d’energia Enllumenat públic : 1.000 euros/mes 5.0 CINQUÉ BLOC DE DADES.





Gestió municipal autònoma, sense experiència participativa de finançament


L’ajuntament és signant del Pacte dels alcaldes i alcaldesses promogut per la unió Europea. Té un PAES en fase de recollida de dades.

Pressupost. Ingressos, endeutament Ingressos : 500.000 euros/any. Deute : Finançament de la morositat de la Generalitat

Entitats associatives Associació de dones. Associació de joves. Associació de caçadors. Equip de futbol.

Entitats cooperatives 1 Cooperativa producció d’oli. 1 Cooperativa Secció de crèdit.

Accions de custodia del patrimoni. Natural, Històric, Patrimonial

No n’hi han


No n’hi han

NECESSITATS – INQUIETUTS I SUGGERIMENTS. La impressió és que no existeixen preocupacions rellevants en quant al funcionament del municipi.


Tanmateix es veu molt interessant l’idea d’un estudi diversificat de municipis i la nostra proposta de fer una exposició conjunta a tots ells, a partir d’aquests informes previs, per explicar el que i el perquè d’iniciar l’abans possible la transició a un sistema energètic 100% fonts renovables. Torrebesses, 23 de març de 2016.



3.0 PROPOSTA DE MODEL ENERGÈTIC TORREBESSES 3.01 PERFIL ENERGÈTIC.

Climatologia. • Hiverns freds – Estius calorosos. Temperatures mínimes d’hivern per sota dels 0ºC i

màximes de 38ºC a l’estiu. •

Potencials energètics . • Bona insolació durant tot l’any., al voltant de les 2.100 hores (algunes boires

persistents) • Cert potencial de Biomassa, principalment de les esporgues d’ametllers i oliveres. • Cert potencial eòlic de vents tèrmics que ajuden a suavitzar l’estiu. Especialment

per sistemes de petit format i aplicacions d’autogeneració, per exemple aplicats a la producció de l’aigua calenta sanitària com a complement dels panels termosolars.

Potencial social. . • Bona iniciativa associativa.



CLIMATITZACIÓ.

La climatologia de hiverns rigorosos i estius poc calorosos fan aconsellable l’aprofitament de la Biomassa per calefacció i de manera complementària la Bomba de Calor de tecnologia aire – aire o “geotèrmica” (si el sol ho permet) per tal de maximitzar el seu rendiment d’hivern. PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA.



La resta corresponent majoritàriament a les mancances de l’hivern podrien ser ateses de forma COMPLEMENTÀRIA mitjançant l’aprofitament de la Biomassa i el sistema de Bomba de Calor utilitzats per la climatització. També caldria considerar d’aprofitar el moderat potencial eòlic per generadors de petit format connectats a una resistència elèctrica sobre el tanc acumulador d’aigua calenta.











Superfície de bosc Esporgades

Potencial Energètic 200.000 kWh/any



USOS SECTOR

TÈRMIC kWh/any

ELÈCTRIC kWh/any

MOBILITAT kWh/any

DOMÈSTIC 2.760.088 412.500 660.000

SERVEIS 83.956 90.083 3.000

TURISME 64.709 20.880 90.000

AGRICULTURA 246.275 21.250 180.000

TOTAL DEMANDA 3.155.028 544.713 933.000

4.632.741 kWh/any




• DOMESTIC

• SERVEIS

• TURISME





DOMÈSTIC

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

2.760.088

412.500

Termosolar kWh/any

A.C.S

80.215


Frigorífic

52.396


20.000

Biomassa kWh/any

190.000

Bomba de calor

kWh/any

2.417.477

TOTAL kWh/any 3.172.588 AUTOGENERACIÓ 342.611 kWh/any 1.048.678

SERVEIS

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

83.956

90.083



Biomassa kWh/any

4.000

Bomba de Calor

kWh/any

79.956

Bateria



636.178

412.500


21.041

68.000



TURISME INDUSTRIA

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

64.709

20.880

Termosolar kWh/any

A.C.S.

45.297

BIOMASSA

kWh/any

6.000

Bomba de Calor

kWh/any

13.413


3.530

20.880


AGRICOLA RAMADER

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

246.275

21.250

Termosolar kWh/any

A.C.S.

24.628

BIOMASSA kWh/any

BOMBA DE CALOR

kWh/any

221.648


58.328

21.250






DOMESTIC

SERVEIS

DEMANDA kWh/any

660.000

3.000

429.000


3.000

231.000





378.000

TURISME

AGRICULTURA

90.000

180.000

51.000

72.000

39.000

108.000









INDEX POBLACIONAL



Coeficient de participació poblacional 0,004%


4.595.034 kWh/any






• Habitatges.






0,7 ha.


(1.090.098 x 3 )

3.270.293 kWh/any 2 ha.


4.595.034 kWh/any

2,8 ha.

















• Pedreres.

• Abocadors.





Els 444.617 kWh/any corresponents a L’ENERGIA d’AUTOGENERACIÓ (inclòs la Biomassa) solament suposen ocupació d’es pais de teulades, terrats o patis propis dels habitatges.






VILANOVA DE PRADES



VILANOVA DE PRADES



Data: 10 març 2016 Lloc : Ajuntament de Vilanova de Prades

Assistents: CMES : Maria Crehuet – Jordi Parès – Eduard Furró Ajuntament : Alcalde Arturo 1.0 PRIMER BLOC DE DADES.


u) Les necessitats energètiques en funció de la climatologia i orografia.

v) Estimar els potencials en quant a tipus de fonts renovables de l’energia disponibles al municipi i els seus entorns més propers.


Vehicle: privat Transport públic : No

Nòdul d’enllaç : L’Espluga de Francolí




Hem de considerar Vilanova de Prades en l’època primitiva com a lloc de pas per la seva situació estratègica i punt de contacte d’unes comarques amb unes altres. El nucli d’habitants d’aquest racó a redós de la Serra la Llena hom creu que seria reduït. Per documents del s. XII sabem que Vilanova tenia un castell, no d’importància bèl·lica sinó principalment com a lloc de refugi per als qui hi passaven. Recordem que sovint els castells es construïen al llarg dels camins. S’ha de tenir present que el pas per Vilanova era obligat per a molta gent de les Altes Garrigues, de la Segarra, i per anar i venir del Priorat. Amb l’entrada dels sarraïns, és probable que molta gent de les nostres comarques marxés cap al nord de Catalunya i anés fins a les terres provençals i el Llenguadoc. Quatre segles més tard, amb la Reconquesta, aquest fenomen es tornà a produir, però aquest cop en sentit invers, i molta gent més enllà dels Pirineus tornà per repoblar les nostres terres de l’interior.

Es movien recercant una major llibertat de treball i un règim de propietat més just, i això es trobava a la Catalunya Nova. Albert de Castellvell, gran personatge militar i de la noblesa, donà Vilanova per poblar a Pere d'Avellanes, i a Pere de Pinós, sacerdot, la mateixa dominicatura. Aquest fet tingué lloc al febrer de 1163. Al mateix temps, Pere de Naveta fa donació a Pere de Pinós de diferents propietats i béns que foren de Bernat de Barona, el Castell de Vilanova i altres terres de les muntanyes de Siurana. Alguns pobladors compromesos amb els sarraïns van marxar i llavors es van afincar a la població altres nouvinguts. L'any 1324, Vilanova fou integrada al Comtat de Prades, quan Jaume II el creà a favor del seu fill Ramon Berenguer. Davant l'abundor d'aquest nom toponímic en el territori català, se li posà l'afegitó "de Prades" per evitar confusió i, al mateix temps, denotar la dependència del Comtat.


Vilanova de Prades Conca de Barberà

Población (2015) 121

Superficie (km2) 21,5

Altitud (m) 893

Longitud (º) 0,958753

Latitud (º) 41,349306



1.04 CLIMATOLOGIA.

El clima de Prades ve definit per les influències continentals i mediterrànies. Això, juntament amb la seva relativa proximitat al mar (27 Km.en línia recta) i la illa altitudinal (950 m.), determinen un petit microclima dins l'atles climàtic català, denominat clima mediterrani pre-litoral Sud.

Un clima rigorós

Amb les dades que disposem, la temperatura mitjana anual es de 9,3º. L'hivern es presenta llarg i dur, amb glaçades que s'extenen d’abril a octubre, i excepcionalment es poden donar també al maig i setembre. Això fa que la mitjana de dies de gelades es situï en 95, amb valors extrems entre -10 i -13º, i es aquest el principal condicionant per als conreus i el seu cicle vegetatiu. Si bé la primavera i tardor son suaus és a l'estiu quan trobem la part més agraïda del seu clima.

Degut als efectes de la marinada i la boira per aquesta proximitat al mar i l’alçada, les temperatures estivals son molt suaus amb una mitjana de les màximes de 25º, i amb valors excepcionals que amb prou feines superen els 30º. És a les nits quan la temperatura davalla a valors molt inferiors, amb una mitjana de 12º. És sens dubte, aquesta suavitat estival, juntament amb el seu entorn, els factors més determinants de la seva atracció turística.

Unes precipitacions irregulars

El règim pluviomètric de Prades és típic de clima mediterrani. Amb un màxim principal a la tardor i secundari a la primavera, i mínim principal a l’estiu i secundari a l'hivern. La mitjana anual és de 673 mm, concentrant-se entre el 30-35 % de la precipitació a la tardor. Això es deu als efectes de les llevantades en aquesta estació que representen el principal aportament hídric. La neu també hi fa acte de presència al llarg de l'hivern amb una mitjana de 3 cops l’any. Si bé algunes d’elles son minses, és fàcil trobar nevades amb gruixos superiors als 20 cm. Això possibilità els seu aprofitament al llarg del segle XIX quan era emmagatzemada als diversos pous de neu o neveres.



Alguns cabals superficials temporals quan hi ha episodis de pluja abundant.

• Vents dominants

L’orientació de l’altiplà pradenc fa que la vila estigui desprotegida dels vents secs i més freds com són el mestral i la tramuntana, que remuntant la canal del riu Montsant, i provinents d'Ulldemolins i Vilanova de Prades, donen aquest caràcter fred i continental al seu clima. Això es veu compensat a la vegada per els vents de procedència marítima, llevants i marinades, que suavitzen la temperatura, aporten humitat, boires i precipitacions, i que en definitiva en condicionen la seva vegetació. També podem trobar altres vents amb denominació local, i molt interessants de conèixer:



El serè que bufa ONO i que fa fondre la neu a l'hivern; el ponent més escalfat de l'O; el vent de la fam que arriba del cantó de Farena (E) a principis d’estiu, molt càlid, sec i perjudicial per les collites; el tortosí (SO) que prové del cantó de Siurana a la primavera i és humit; el vent de Morella (OSO) a l'hivern i que és molt fred; el llevant del Tom Seco, que prové del coll de Sant Roc, i que sovint curiosament no fa ploure.


16 km2 de masses forestals de Pi, Alzina i alguns Castanyers.


Aquest segon bloc de dades se centra en les activitats econòmiques existents. Es tracta de poder copsar la seva doble vessant com a usuàries finals i com a possibles generadores directament d’energia o be de possibles valoritzacions energètiques dels seus productes de rebuig. Activitats Agràries. Tipologia i Ha Avellaners com a cultiu dominant.

Ametllers. Quelcom de vinya.


No n’hi han


No n’hi han

Activitats de serveis Paleta , fontaneria i electricitat.. Activitats turístiques. Tipologia i capacitats

Hotels : no Càmpings : 220 plaçes Turisme rural : 1 Casal Colònies 96 persones 2 Restaurants



Nombre d’habitants 121 Nuclis d’habitants . Nombre, disseminats, agrupats

1 Nucli d’habitants.



El gruix important entre mitjanceres


15 cases de cap de setmana i vacances.




Aquest bloc te per objectiu situar el serveis i equipaments públics. Un cop més des de la vessant de les seves necessitats energètiques com dels seus possibles potencials de generació i transformació. Serveis socials 1 Cassal.

1 Consultori metge. Equipaments públics Llar d’infants. No

Escola. No Centres Socials : Cassal Centre Cultural. : No Esportius: No

Servei d’aigua 4.500m3 són obtinguts de forma natural al naixement d’una mina i arriba al municipi per desnivell 3.000m3 s’obtenen d’un pou a través d’un aerogenerador Els 3.500m3 restants s’obtenen d’altres dos pous amb un grup electrogen de gas-oïl

Gestió dels residus Compostadors: No Mini deixalleria. No Sistema de recollida selectiva: pel Consell Comarcal


Electricitat : ENDESA Gas : Butà - Propà - Gasoil Biomassa. Troncs locals

Enllumenat públic Vapor de Sodi A.P.. Encara queda algun de Vapor de Mercuri

Despeses municipals d’energia 5.0 CINQUÉ BLOC DE DADES.





Gestió municipal autònoma, sense experiència participativa de finançament


L’ajuntament és signant del Pacte dels alcaldes i alcaldesses promogut per la unió Europea. Té un PAES en fase de recollida de dades.

Pressupost. Ingressos, endeutament Ingressos : 240.000euros/any. Deute : Acabant de pagar el crèdit per canvi de clavegueram i canonada principal d’aigua.

Entitats associatives Associació de Caçadors. Entitats cooperatives No n’hi han Accions de custodia del patrimoni. Natural, Històric, Patrimonial

Alguna zona protegida d’especial interès, sense acció significativa.


No n’hi han

NECESSITATS – INQUIETUTS I SUGGERIMENTS. La impressió és que no existeixen preocupacions rellevants en quant al funcionament del municipi, llevat de la necessitat d’una nova depuradora d’aigües residuals. S’ha acordat fer una segona trobada a partir d’un informe CMES previ. Tanmateix es veu molt interessant l’idea d’un estudi diversificat de municipis i la nostra proposta de fer una exposició conjunta a tots ells, a partir d’aquests informes previs, per explicar el que i el perquè d’iniciar l’abans possible la transició a un sistema energètic 100% fonts renovables. Vilanova de Prades, 23 de març de 2016.



3.0 PROPOSTA DE MODEL ENERGÈTIC

VILANOVA DE PRADES 3.01 PERFIL ENERGÈTIC.

Climatologia. • Hiverns freds – Estius relativament suaus i nits fredes. Temperatures mínimes

d’hivern per sota dels 0ºC i màximes de 30ºC a l’estiu. •

Potencials energètics . • Bona insolació durant tot l’any., al voltant de les 2.100 hores (algunes boires) • Cert potencial de Biomassa, principalment de les esporgues d’avellaners i ametllers. • Cert potencial eòlic. Especialment per sistemes de petit format i aplicacions


Potencial social. . • Poca iniciativa associativa.



CLIMATITZACIÓ.

La climatologia de hiverns rigorosos i estius poc calorosos fan aconsellable l’aprofitament de la Biomassa per calefacció i de manera complementària la Bomba de Calor de tecnologia aire – aire o “geotèrmica” (si el sol ho permet) per tal de maximitzar el seu rendiment d’hivern. PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA.



La resta corresponent majoritàriament a les mancances de l’hivern podrien ser ateses de forma COMPLEMENTÀRIA mitjançant l’aprofitament de la Biomassa i el sistema de Bomba de Calor utilitzats per la climatització. També caldria considerar d’aprofitar el moderat potencial eòlic per generadors de petit format connectats a una resistència elèctrica sobre el tanc acumulador d’aigua calenta.











USOS SECTOR

TÈRMIC kWh/any

ELÈCTRIC kWh/any

MOBILITAT kWh/any

DOMÈSTIC 1.112.157 168.750 270.000

SERVEIS 29.658 44.534 3.000

TURISME 88.605 48.640 80.800

AGRICULTURA 49.429 17.500 114.000

TOTAL DEMANDA 1.279.848 279.424 467.800

2.027.072 kWh/any




• DOMESTIC

• SERVEIS

• TURISME





DOMÈSTIC

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

1.112.157

168.700

Termosolar kWh/any

A.C.S

32.353


Frigorífic

21.435


14.000

Biomassa kWh/any

772.000

Bomba de calor

kWh/any

272.369


SERVEIS

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

29.658

44.534

Fotovolta ica kWh/any


Biomassa kWh/any

4.000

Bomba de Calor

kWh/any

25.658

Bateria



71.676

168.700


6.752

35.500



TURISME

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

88.605

48.640

Termosolar kWh/any

A.C.S.

62.023

BIOMASSA

kWh/any

24.000

Bomba de Calor

kWh/any

2.581


679

48.640


AGRICOLA

TÈRMIC

ELÈCTRIC

DEMANDA kWh/any

49.429

17.500

Termosolar kWh/any

A.C.S.

4.943

BIOMASSA kWh/any

BOMBA DE CALOR

kWh/any

44.486


11.707

17.500






DOMESTIC

SERVEIS

DEMANDA kWh/any

270.000

3.000

175.500


3.000

94.500





186.500

TURISME

AGRICULTURA

80.800

114.000

42.800

60.000

38.000

54.000









INDEX POBLACIONAL





1.853.330 kWh/any






• Habitatges.






375.433 kWh/any 0,22 ha.


(453.571 x 3 )

1.360.714 kWh/any 0,82 ha.


1.853.330 kWh/any

1,2 ha.

















• Pedreres.

• Abocadors.




4.00 POSSIBLES IMPACTES DEL MODEL ENERGÈTIC SOBR E EL TERRITORI. En resum doncs, es pot estimar que el nou model energètic 100% fonts renovables podria suposar un impacte total entre un 0,11 % i un 1,28 % de les 2.200 ha del Municipi (amb balanç positiu de territori apartat 1.04 B ), segons siguin les necessitats de cobertura dels municipis amb manca de superfícies de captació i un cop aprofitats els espais ja ocupats per altres serveis i infraestructures com les esmentades en l’apartat anterior 3.06, així com dels espais a preservar. Unes possibles ocupacions d’espai que en qualsevol cas caldrà pactar i ponderar. Aquest balanç d’energia i les repercussions sobre el territori son xifres d’ordre fetes en base a una hipòtesi vers la futura configuració energètica de Catalunya, que caldrà ajustar a les necessitats reals que vagi configurant l’evolució del propi procés de desenvolupament de Catalunya i de manera especial de les directrius que es derivin del futur model energètic 100% fonts renovables que el Govern de la Generalitat ha començat a elaborar sota el nom de: Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya.

Els 943.788 kWh/any corresponen ts a L ’ENERGIA d’AUTOGENERACIÓ (inclòs la Biomassa) solament suposen ocupació d’es pais de teulades, terrats o patis propis dels habitatges.






5.0 IMPLEMENTACIÓ DEL NOU MODEL ENERGÈTIC .

5.01 PLA D’ACCIÓ PER LA TRANSICIÓ.

TERMINI I ORDRE DE PRIORITATS. En qualsevol cas i situació es pot considerar que tant l’Autogeneració, com la generació d’energia elèctrica en proximitat (ajustada a la capacitat de la pròpia xarxa local) i utilitzable al 100% dins de la corba temporal de la demanda, son formes de subministrament energètic que sempre seran útils en qualsevol tipus de configuració final que acabi determinant el nou model energètic de Catalunya actualment en estudi pel Govern de la Generalitat.

Entre d’altres, és per aquest motiu que aconsellem donar prioritat a aquestes accions tal com mostra aquesta proposta temporal de la transició.

TERMOSOLAR + BIOMASSA

FOTOVOLTAICA ( neveres)

FOTOVOLTAICA Enllumenat

Públic

FOTOVOLTAICA Ús local

5 10 15 20 25 30 35

ANYS

SECTOR DOMÈSTIC I DE SERVEIS

VEHICLE ELÈCTRIC HIDROGEN

VEHICLE ELÈCTRIC AMB BATERIES

Comercialització BIOMASSA

ENERGIA DE COMPENSACIÓ I CONTRIBUCIÓ ALS SERVEIS

GENERALS DE CATALUNYA

FOTOVOLTAICA / EÒLICA

full: 275


5.02 POSSIBILITAT CONCEPTUAL DE FINANÇAMENT.

La primera fase de 0 a 20 anys consistent en la implementació de les fonts renovables en l’àmbit domèstic i de serveis pot esser d’un cost d’inversió estimat al voltant dels 200.000 ALS 600.000 euros. El caràcter familiar i d’interès públic d’aquestes aplicacions el fan idoni per als sistemes de finançament a traves del “Crèdit Ètic”.

La tercera fase a l’any +25 pot representar unes inversions al voltant de 400.000 a 1.700.000 euros (actuals), amb caràcter de retorn econòmic per la venda d’energia a la xarxa elèctrica. Per tant presentarà molt possiblement possibilitats de finançament a traves d’una entitat cooperativa formada per la pròpia societat i si s’escau amb les activitats productives del municipi.

5.03 PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

D’acord amb les dades de l’estudi previ (5.04), si be no existeix un associacionisme arrelat, si que existeix la voluntat de recolzar les iniciatives, tant de l’equip de govern anterior com de l’actual, vers les tecnologies netes i renovables. Una sensibilitat que sens dubte anirà creixent d’acord amb els propis esdeveniments mundials i les conseqüències del propi canvi climàtic.

5.04 POSSIBLE ACCIÓ SOCIAL MUNICIPAL.

Seria aconsellable escometre una campanya de difusió pedagògica vers la ciutadania en cinc directrius bàsiques.

1. Explicació de les possibilitats a l’hora que necessitats de implementació de les fonts renovables, especialment d’autogeneració.

2. Implicacions i repercussions socials, mediambientals i econòmiques de la proposta, com a projecte de futur per al Municipi.

3. Possibilitats de participació personal, familiar i de les economies productives en el projecte.

4. Ponderar la possibilitat de començar les accions d’autogeneració en els allotjaments de turisme rural. Podrien tenir un efecte doble. Sobre la rendibilitat i promoció dels allotjaments i com exemple de funcionalitat per la resta de la població.

5. Establir contacte d’assessorament amb una entitat com la Xarxa de Custodia del Territori (www.xct.cat) per tal d’establir una línia de projectes adreçats a fer compatible la gestió sostenible del potencial energètic sota els conceptes fonamentals de :

a) Conservació del Patrimoni Natural, garantint la integritat i la diversitat de les comunitats biòtiques i la diversitat genètica de les espècies que les integren.

b) Conservar el paisatge com element essencial del benestar individual i social que incorpora valors materials (ecològics, utilitaris i científics) i immaterials (identitaris, culturals i simbòlics).

full: 276


6.00 CONSIDERACIONS GENERALS

De forma rellevant, recomanem l’utilització d’aquest estudi com a base, si més no conceptual, per participar al màxim possible en el desenvolupament del Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya que en definitiva marcarà de manera molt significativa l’aprofitament dels recursos energètics de cada municipi; així com participar i aportar els paràmetres de conservació a la necessària Revisió del Pla Territorial de Catalunya.

En relació a les propostes d’acció Municipal recomanem establir un contracte de col·laboració amb un professional lliberal, amb experiència en transmissió pedagògica del nou model energètic vers la ciutadania i alhora coneixements tècnics de les tecnologies a desenvolupar.

En referència a les demandes d’energia a traves de la Xarxa Elèctrica, recomanem com a primer pas immediat la possibilitat de contractar l’energia a traves d’un operador, comercialitzador i generador d’energia procedent de fonts renovables com l’empresa “SOM Energia” o similars en règim cooperatiu. La relació amb aquest tipus d’empreses facilitaria la possibilitat d’arribar a acords pedagògics, econòmics i gestió de la futura inversió en les instal·lacions de generació Fotovoltaica proposades.

La transició energètica a un model 100% fonts renovables, no obeeix solament a una necessitat ambiental sinó que ha de ser considerada també com el nou motor vertebrador del futur de Catalunya. En aquest sentit, la participació de cada municipi esdevindrà una peça fonamental e ineludible per poder dur a terme aquesta fita.

De manera molt especial aquest desenvolupament energètic pot suposar per als “micropobles” no solament un avantatge econòmic per al municipi, si hi ha capacitat i voluntat de participació social, sinó també una nova disponibilitat d’aprofitament dels recursos energètics. Això pot resultar molt atractiu per atraure noves poblacions joves i noves activitats econòmiques que, actualment, estan ocioses i engruixudeixen les llistes de l’atur.

ABAST DEL DOCUMENT

Aquest estudi proposta ha estat elaborat de manera altruista i sense cap ànim de lucre per membres del Col·lectiu “CMES”, amb la col·laboració de “l’Associació de Micropobles de Catalunya” realitzat dins de l’acord de participació en el projecte CMES de “Desenvolupament de la Transició Energètica al micropobles de Catalunya”, i per tant el seu caràcter no és vinculant ni representa cap tipus de responsabilitat per part d’aquest col·lectiu.

No obstant això, el col·lectiu “CMES” vol reiterar la seva predisposició a continuar aportant assessorament i coneixement al projecte, sempre que així ho estimi oportú aquest Municipi.

Barcelona, abril de 2016

full: 277


7.00 ANALISI DE DADES TÈCNIQUES

full: 278


full: 279


full: 280


full: 281


full: 282


full: 283


En la taula resum podem veure que no existeix cap pauta de proporcionalitat directa entre habitants i energia.

MUNICIPI

Habit.

Necessitats kWh / hab. any

Generació kWh / hab. any

Impacte % sobre

territori Abella de la Conca 170 14.779 28.564 0,025

Argençola 250 5.835 20.500 0,06 El Brull 256 16.020 30.989 0,09

Castellolí 571 6.553 20.797 0,26 Lluçà 280 13.612 29.522 0,08 Maldà 228 11.710 27.879 0,11 Ordis 380 4.800 20.348 0,54

Palau Santa Eulàlia 99 13.526 29.376 0,19 Senan 57 14.594 27.139 0,06

Torrebesses 300 8.731 23.835 0,15 Vilanova de Prades 121 14.651 28.191 0,07

RATIO NECESSITATS i GENERACIÓ D’ENERGIA PER HABITANT kWh / habitant.any

full: 284


De l’anàlisi de les dades, es pot concloure que :

Les necessitats d’energia per cada habitant és completament diferent en funció de diferents factors bàsics com : • Situació geogràfica. • Climatologia • Tipologia dels habitatges. • Serveis al municipi. • Necessitats de desplaçaments diaris. • Tipus d’economies productives.

Unes diferències que poden generar valors molt diferenciats entre 4.800 i 16.000 kWh / habitant i any.

Per contra aquests valors s’uniformitzen quant apliquem les necessitats de generació per cobrir aquestes necessitats més les parts corresponents de participació de cada habitant a les necessitats dels serveis generals de Catalunya. Els índex en aquest cas poden oscil·lar entre 20.350 i 29.500 kWh / habitant i any.

Tanmateix i quant a les repercussions d’ocupació territorial de les necessitats de generació, els índex resulten altrament aleatoris degut a les pròpies diferències entre la superfície del territori i la seva població. En aquest cas els índex oscil·len entre valors del 0,025 al 0,54%.

En aquest sentit, el que caldrà doncs és treballar per tal que: Amb caràcter general i com a primera i permanent a cció: • Tots els usos de l’energia (domèstic, serveis, industria etc....) minimitzin les seves

necessitats mitjançant l’estalvi i l’eficiència energètica.

Cada habitant : • S’autogeneri el màxim possible d’energia aprofitant el seu entorn personal. • S’organitzi associativament per accedir a espais de generació propers, amb

prioritat als espais urbanitzats, industrials i de serveis, que permetin compensar al màxim possible les seves necessitats de generació.

Per tant podem considerar que en conjunt no existeixen diferències marcades de necessitats d’energia per habitant ent re nuclis menys poblats i nuclis més poblats . Fins i tot podem trobar índex de necessitats per habitant inferiors en grans conurbacions vers els habitants del micro pobles. La gran diferència està solament en les possibilitats de disponibilitat de territori a les que cada habitant pot accedir per poder compensar la generació de les seves necessitats. I en tot cas d’una manca de redistribució en l’ubicació de les economies productives, fonamentalment industrials.

full: 285


Els serveis generals de Catalunya : • S’autogenerin el màxim possible d’energia en les seves ocupacions. • Aprofitin les ocupacions i espais de infraestructures de serveis públics per aprofitar

el màxim possible els seus potencials. (veure llistat del document base fulls 21, 22) Les activitats productives : • S’autogenerin el màxim possible d’energia en les seves ocupacions. • S’organitzin empresarialment per aprofitar els potencials dels espais industrials i

potencials energètics com la gestió de la biomassa o d’altres dels seus municipis més propers.

• Estudien possibilitats de pactes de generació d’energia compensatòria o descentralització de centres de producció en altres emplaçaments amb disponibilitats territorials per obtenció d’energia.

I solament quant haguem esgotat els potencials de g eneració de les nostres ocupacions, més els potencials energètics de les in fraestructures i serveis públics de Catalunya, podem planificar quines són l es necessitats restants i facilitar l’accés a terrenys rústics per odre de pr ioritat respecte del seus valors productius, paisatgístics, històrics i de conservac ió de la biodiversitat. En la ben entesa que en aquestes darreres necessitats, els micropobles de Catalunya en poden tenir un paper molt primordial que pot revertir també en un benefici propi que ajudi, per què no també a la pròpia custodia dels grans territoris que gestionen. ! PERÓ AMB UNA ALERTA ! Cal no repetir l’errada mantinguda i omnipresent que els centres de decisió política, pressionats per les necessitats energètiques obrin la possibilitat d’emprar territori al marge de les necessitats i voluntats dels habitants d’aquests territoris. Cal encarar una transformació del model energètic des del principi d’aprofitament dels potencials de les superfícies ja ocupades i aprofitament energètics de les necessàries gestions com per exemple de la biomassa excedent dels nostres boscos per en darrer lloc accedir a nou territori. PERO SEMPRE DE MANERA TRANSPARENT I AMB LA PARTICIPACIÓ DECISÒRIA DELS GESTORS DE PRIMERA LÍNI A D’AQUESTS ESPAIS.

full: 286


8.0 JORNADA DE CLOENDA DE LA PRIMERA FASE DEL

PROJECTE I NOVES EXPECTATIVES DE TREBALL.

full: 287


full: 288


Unes reflexions de Joaquim Sempere . Doctor en Filosofia, Llicenciat en Sociologia i membre actiu del col·lectiu CMES De les paraules i reflexions del Joaquim Sempere sembla doncs obvi la necessitat de conèixer a fons les necessitats i potencials energètics de cada municipi per tal de poder elaborar propostes concretes que a traves del futur Pla Energètic de Catalunya assegurin la protecció, per llei i protocols obligatoris, dels interessos, drets i també deures energètics dels micropobles.

És fonamental impedir que les grans companyies i les administracions superiors arribin als micropobles com a conqueridors colonials que imposen les seves condicions. Els micropobles s’han de defensar, i com són febles i dispersos, ho han de fer col·lectivament i promovent lleis protectores.

En primer lloc, crec que cal fixar condicions aptes i favorables als seus interessos pel que fa a la ubicació de les instal·lacions eòliques, fotovoltaiques…etc, o a una explotació sostenible i raonable de la biomassa, els corrents d’aigua, etc. És a dir, es tracta que els ajuntaments dels micropobles tinguin veu i vot i estiguin protegits per llei. Però per exercir eficaçment el dret a veu i vot, cal que cada municipi conegui bé el seu territori i el seu potencial energètic. I en tot això el col·lectiu CMES els pot ajudar.

En segon lloc, convindria que la llei fixés també uns mínims obligatoris d’inversió local i/o cooperativa a fi que la gent del territori pugui beneficiar-se no solament de les avantatges mediambientals si no també dels redits econòmics de les implantacions energètiques renovables i se les sentin seves. La qual cosa representaria una motivació important per incentivar la participació activa de la gent dels micropobles en la Transició Energètica, i no com a simples rendistes d’unes grans companyies que fan i desfan a voluntat i paguen un lloguer dels terrenys ocupats.

Si això s’aconseguís, contribuiríem a construir un model energètic menys oligopòlic, més distribuït i també més democràtic.

full: 289


Amb aquesta finalitat, el col·lectiu CMES donem per tancada aquesta primera fase del nostre projecte i fem entrega d’aquests treballs de possibles plantejaments tècnics i reflexions conceptuals del que hauria de suposar la participació activa dels micropobles (molts d’ells vàlids també per extensió a tots els municipis de Catalunya) en el desenvolupament del Pla Energètic de Catalunya. Per cloure aquesta primera fase i deixar possibles fites per continuar avançant en el projecte, el grup de treball del col·lectiu CMES, hem preparat una llista de 10 propostes de possibles accions de futur a realitzar i que sotmeses a la reflexió de l’Associació i els onze municipis participants han estat prioritzades amb els següents vots :

ACCIÓ VOTS Presentació del document a la resta de micropobles associats.

3

Presentació dels document a la resta de micropobles demanat la seva adhesió a l’Associació.

5

Presentació de la transició a un model energètic net i renovable a la ciutadania dels micropobles associats.

7 3 Redacció d’una proposta de voluntat de participació dels micropobles associats, a la construcció del pla energètic de Catalunya

5

Preparació d’un projecte “LIFE” pel desenvolupament de la transició energètica als micropobles de Catalunya

5

Presentació a les Diputacions d’un projecte de valorització energètica de necessitats i potencialitats integrals (domèstic, serveis, industria, agricultura, ramaderia, mobilitat i transport) de cada micropoble.

7 3

Promoure un projecte d’organització de règims cooperatius de generació d’energia.

10 1 Negociar la possible contractació d’energia elèctrica a traves d’una comercialitzadora d’energia renovable en regim cooperatiu.

5

Editar una guia de desenvolupament de la transició energètica als micropobles

6

Establir una guia de possibles contactes amb empreses productives per el seu establiment en l’àmbit dels micropobles, aprofitant els seus potencials de matèries primeres i captació d’energia

9 2

TOTAL DE VOTS

62

full: 290


Podríem concloure com a criteri, la priorització en una segona fase del projecte de les següents accions : • Promoure un projecte d’organització de règims coope ratius de generació d’energia.

• Establir una guia de possibles contactes amb empres es productives per el seu establiment en l’àmbi t dels micropobles, aprofitant els seus potencials de matèries pr imeres i captació d’energia.

• Presentació a les Diputacions d’un projecte de valo rització energètica de necessitats i potencialitats in tegrals (domèstic, serveis, industria, agricultura, ramaderia, m obilitat i transport) de cada micropoble.

• Presentació de la transició a un model energètic ne t i renovable a la ciutadania dels micropobles associats. En aquest sentit, passem relleu d’iniciativa a l’Associació de Micropobles de Catalunya i restem a la seva disposició com a col·lectiu CMES per participar, si s’escau, i ajudar a desenvolupar aquestes iniciatives i de qualsevol altre ordre (dins de les nostres possibilitats) encaminades a la substitució del model energètic actual per un de nou net i 100% de fonts renovables, que asseguri el seu caràcter distribuït i l’accés a l’energia com un dret comú. Argençola, 2 de juliol de 2016.

LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA ALS MICROPOBLES DE CATALUNYA · Projecte : La Transició Energètica als...

Documents

Transcript of LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA ALS MICROPOBLES DE CATALUNYA · Projecte : La Transició Energètica als...