La Traca #8 (Octubre 2012)

7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)

1/12

FREE PALESTINEVISC-A LA REVOLUCI

LAREV

ISTAD

ECAS

ALS

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8

7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)

2/12

TERRITORI BADALONA

AJ Demasiats Canyad

AJ La Rotllana La Salut

CJ El Lokal La Pau - Santaco

KAJA Gripau Blau La Morera

CJ Kanpikipugui Sant Crist

TERRIRORI BARCELONA

AJ TEB Raval

CJ El Rac Les CortsCJ Guineueta Guineueta

CJ Les Corts Les Corts

CJ Queix St. Antoni

CJ Queixal den Xves Horta

CJ Xiroc Fort Pienc

TERRITORI LLOBREGAT

Granja Garrafot Castellbisbal

JIS LHospitalet

CJ La Forja Cornell

CAJ La Mola Molins de Rei

CJ Casablanca St. Boi

TERRITORI VALLS-OSONA

AJ Kndurgnt Canovelles

Algo Diferentes Sabadell

El Crit lAmentlla del VallsCJ Enfarrats Palau-Solit i P.

CJ Obriu Pas Barber del Valls

La Guspira Caldes de Montbui

OJU Ullastrell

JOENACC Hostalets de Baleny

LAssociaci de Casals i Grups de

Joves de Catalunya som una e-

deraci que agrupa associacions

juvenils que omenten la participa-

ci dels i les joves, des de la pr-

pia organitzaci i sota els principis

dautogesti, democrcia, lacitat i

transormaci social

El sentit de la ederaci respon a la

voluntat de treballar conjuntament

Associaci de Casals i Grups de joves de Catalunya

c/ Aviny, 44. 08002 Barcelona

T 93 601 16 16 // M [email protected] // W casaldejoves.org

amb la idea que la xarxa dinrcies

ens permeti a tots els casals opti-mitzar recursos, ser ms capaos

dincidir en les temtiques que ens

aecten com a collectiu, intercan-

viar experincies i poder donar su-

port a tots els projectes que, sota

els principis que compartim, vul-

guin sumar-shi.

Defnim un casal de joves associa-

tiu com a projecte juvenil que, com-

proms amb la societat, aglutina

les inquietuds dels i les joves, que

ens mobilitzem per trobar un espai

com dintercanvi dexperincies

i un projecte que ens permet rea-

litzar-nos com a persones, tant a

nivell intellectual com expressiu,ldic, dintegraci, etc. Per tant, el

Casal de Joves Associatiu s un

projecte que est implicat amb la

societat de manera que analitza el

seu entorn i intenta transormar-

lo per millorar-lo. Entenem que la

promoci de la participaci juvenil

s la rmula que tots i totes com-

partim per tal daconseguir el canvi

social.

Per er-ho desenvolupem activitats

de lleure juvenil que, independen-

tment de la seva tipologia, bus-

quen la implicaci dels i les joves.

7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)

3/123

EDITORIAL


PER UNA SOLUCI JUSTA I VIABLENo li sorprn a ning que diguem

que el conicte rab-israeli no t

una soluci cil. De et, no nomsno ens sorprn, sin que aquest

s el marc que habitualment em

servir per analitzar la situaci dall.

Tanmateix, si traslladem la situaci

a qualsevol altre pas, segurament

arribem a una conclusi dierent:

la soluci s tan senzilla com er

acomplir la resolucions internacio-

nals i, en general, la carta dels drets

humans, que tant i tant deensem

en altre casos.

I s que el que lestat dIsrael est

ent, a dia davui encara, s passar-

se pel orro qualsevol acord. No

s nomes que la creaci de lestat

dIsrael os, en el seu origen, un

atemptat als drets humans, sin

que locupaci davui (especialmentels assentaments colons i la cons-

trucci del mur) no t cap justifcaci

legal, lgica ni racional. Locupaci

davui noms pot ser titllada

dinhumana i dassassinat massiu.

De et, noms cal passejar-se pocs

minuts pels carrers de Cisjordnia,

Rellegint 1984, ens adonem de les

grans similituds que hi han entre la

societat narrada en aquell llibre i la

societat actual.

S, s cert que no tenim ministeris de

Pau, ni de Veritat, ni un Gran Germ

que ho controli tot, per tamb s

cert que estem entrant en un mn

consumista, on la tecnologia cada

vegada s ms sofsticada, que no

sabem per qui est controlat.

per adonar-se que aix s aix. No

cal tenir cap idea prvia per veure,

al passar per all, que la situacique viuen les persones palestines

no s resultat dun conicte poltic

entre iguals, sin que s ruit duna

opressi sense mesures.

I s justament aquest el planteja-

ment que els i les companyes pro-

motores de la campanya BDS han

volgut adoptar: un plantejament

que diu les coses pel seu nom i que

noms demana que la gent obser-

vi, pensi i es posicioni. Un plante-

jament que suposa denunciar all

que, a ulls de qualsevol persona, s

injust.

Agaant com a reerncia el procs

de Sud rica, en el qual la comu-

nitat internacional es va posicionara avor de la llibertat i en contra de

lapartheid, la comunitat palestina

sha posat dacord per a demanar-

nos, al mn, quelcom similar: que

no em costat a un estat que no

respecte cap dret de les persones.

Que no comercialitzem, que no ne-

Un mn en el qual sesta desen-

volupant una societat on la des-

confana (por) guanya poder, on

els que manen an servir la por per

tenir-ho tot controlat i on lnica ma-

nera destar contenta es consumir

tot el que sigui possible i ms...

Mitjans de comunicaci massius,

brossa televisiva, sobreexplotaci

de la cultura i oegament de la vida

social i associativa de les persones.

En realitat no estem expressant res

de nou, s noms una petita re-

exi.

La part positiva de tot aix s que

encara ens queden espais on poder

dir la nostra i on intentar canviar la

realitat que ens envolta. Espais on

conscienciar-nos a nosaltres matei-

xes i des dels quals poder mostrar a

la resta del mn una alternativa, mit-

janant les coses que em cada dia.

ANEM CAP A UN MN ORWELLI?

gociem, que boicotegem i que de-

manem als nostres estats el mateix:

que no tinguin relacions amb unpas criminal.

El BDS (Boicot, Desinversions i San-

cions), doncs, neix amb aquesta

pretensi: aconseguir que la comu-

nitat internacional digui prou, amb el

erm convenciment dassolir 3 ob-

jectius: la fnalitzaci de locupaci i

colonitzaci de totes les terres rabs

i el desmantellament del mur; el re-

coneixement dels drets onamentals

dels ciutadans rabs dIsrael per a

una igualtat completa; i la promoci

dels drets dels palestins reugiats a

retornar a casa seva i a les seves

propietats, tal i com ho va estipular

la resoluci 194.

Aix, el BDS torna a situar el conicteen el lloc que li correspon: en el lloc

de trobar una soluci justa. En el

lloc de trobar una soluci viable. En

defnitiva, en el lloc del sentit com.

Des de Casals de Joves, per tant,

tot el nostre suport.

7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)

4/12


LA QESTI PALESTINAINTERNACIONAL // CASALEROS VIAJEROS

En esclatar la Primera Guerra Mun-dial (1914), Turquia va er de Palesti-

na la seva base doperacions contra

Egipte, ocupat per Gran Bretanya.

En acabar el conicte, Palestina

va ser ocupada per les tropes bri-

tniques. Ja abans de la signa-

tura de larmistici, els britnics, a

lanomenada Declaraci Balour (2

de novembre de 1917), preveien la

possibilitat de crear a Palestina unallar hebrea, tot i que sense perjudi-

car en res els interessos de la resta

de comunitats religioses del territori.

Lany 1922, la Societat de Nacions

va atorgar el comandament de Pa-

lestina a Gran Bretanya, que va aa-

vorir lestabliment a aquesta regi

de nombroses colnies jueves. Lespersecucions nazis van incrementar

la immigraci jueva, renada per la

pressi rab sobre els britnics, el

que va originar activitats de guerri-

lla i terroristes dalgunes organitza-

cions jueves.

Gran Bretanya trasllad el conictea lONU, on lany 1947 va decidir

la partici de Palestina en dos es-

tats independents: un hebreu i un

altre rab, quedant Jerusalem sota

ladministraci internacional. rabs i

jueus van reusar el pla i, en fnalit-

zar el mandat britnic sobre Pales-

tina i la retirada de les seves tropes

lany 1948, els jueus van proclamar

lestat dIsrael.

Els estats rabs van atacar el nou

pas, per van ser derrotats i Israel

va augmentar els seus territoris a

costa daquests, quedant Jeru-

salem dividida entre palestins i is-

raelians (1949). Ms de mig mili

drabs palestins es van reugiar als

pasos vens. Jordnia va annexio-nar-se, lany 1950, els territoris a

loest del riu Jord, Cisjordania i el

sector rab de Jerusalem, mentre

Gaza va quedar sota ladministraci

egpcia. A la tercera guerra rab-

israel (1967), Israel va ocupar Cis-

jordania i la pennsula del Sina, fnsal canal de Suez.

Lany 1964 es cre lOrganitzaci

per a lAlliberament de Palestina

(OLP). Mitjanant la lluita de guerrilla

i el terrorisme, lOLP pretenia la des-

aparici de lestat dIsrael i la crea-

ci dun estat laic que englobs a

rabs i jueus a Palestina. LONU va

reconixer lOLP, legtima represen-tant del poble palest i observadora

permanent a lONU. La poltica is-

raeliana dassentaments en els te-

rritoris conquistat va ser contestada

per lOLP amb bombardeigs des

del sud del Lban, el que va motivar

la invasi daquest pas per part de

les orces israelianes lany 1982.

El desembre del 1987 els i les pa-

lestines de Gaza i Cisjordania van

iniciar un moviment de protesta,

anomenat intiada, contra les or-

ces israelianes, al temps que Jor-

dnia renunciava a ladministraci

de Cisjordania. Al Consell Nacional

dAlger, el novembre de 1988, lOLP

proclam lEstat Palest, condem-

nant el terrorisme i accept les re-solucions 242 i 338 del Consell de

Seguretat de lONU, que reconeixia

a Israel.

Lany 1991 es va celebrar a Madrid

una conerncia internacional que

va reunir per primera vegada als

representants dIsrael i als dels pa-

lestins. Les negociacions secretes

a Oslo de lOLP amb el govern de

Rabin van acabar amb lacord sig-

nat a Washington el 13 de setem-

bre de 1993 (els anomenats acords

abans 1947 pla de 1947 1967 2005

7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)

5/125


5

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // JULIOL 2012 // NMERO 7

Desprs de la nostra estada a Pa-lestina durant uns quants dies, tor-

no amb el cap una mica remogut.

bviament, per la vivncia sobre

el conicte, per tamb per haver

constatat que res s el que sembla

en relaci al paper de les dones all.

Encara no sc capa de tenir una

idea clara sobre quines sn les ca-

res del patriarcat entre el poble pa-lest, per, de moment, puc er una

afrmaci: el patriarcat s patriarcat

sigui kornic, bblic o ateu.

Un exemple daix s que, com

aqu, lespai pblic s dels homes.

Si b s cert que cada vegada hi

ha ms dones palestines recone-

gudes i que a la universitat vamveure moltes noies, tamb s cert

que al llarg de la nostra estada hem

interactuat majoritriament amb

PATRIARCAT DE MIL CAREShomes. Crec que podrem comptaramb els dits duna m amb quan-

tes dones hem parlat i crec que

podrem afrmar, tamb, que amb

la majoria delles ho hem et per-

qu estaven vinculades a projectes

per a dones. I clar que aix no t

perqu voler dir res, per, com a

mnim, crida latenci. Ara b, si

agaem les estadstiques del nos-

tre mn associatiu, veurem que elresultat no dista tant: les presidn-

cies sn pels homes, els discursos

els an els homes i el reconeixe-

ment pblic s per ells.

Una altra observaci s la reerent

al cos. s veritat que a Palestina (a

Cisjordnia) no es presenta a les

dones com a objectes de desig enlespai pblic. No hi ha anuncis de

cossos seminus anunciant cotxes,

ni cartells de Corporacin Der-

moesttica pels carrers; i s quelesttica provocativa ni est ben

vista ni s smbol de eminitat.

Ara b, al mateix temps existeix

cert culte al cos en lmbit privat.

A Nablus, per exemple, una ciutat

tericament amb valors tradicio-

nals molt arrelats, vam veure diver-

ses botigues de roba interior que

podien ser, com a mnim, titllades

de llenceria fna. s aleshores quela dona s objecte de desig noms

per al marit? s aquesta opci, una

opci ms lliure que la de les dones

occidentals amb escot?

I s que al fnal, el patriarcat

sadapta all on calgui. Troba el

seu espai i sacomoda. I ho a en

el debat sobre el cos, per tamben el de lespai pblic. Al fnal, pel

patriarcat el com s el menys im-

portant.

INTERNACIONAL // CASALEROS VIAJEROS

dOslo). Els i les palestines van re-

bre ladministraci autnoma de

Gaza i la zona de Jeric lany 1994,

ampliada a tota Cisjordania lany

1995. El gener de 1996, les prime-

res eleccions als territoris autnoms

van donar un slid recolzament a

Yasser Araat, escollit president de

lAutoritat Nacional Palestina.

El juliol de 2000, el president Clinton

va presidir una nova reuni a Camp

David entre Issir Araat i el primer

ministre israeli Ehud Barak amb

lobjectiu de reviar el procs de pau,per les converses van racassar da-

vant la incapacitat de trobar una sor-

tida consensuada a lestatut de Je-

rusalem, reivindicada com a capital

tant per israelians com per palestins.

A ms, lendarreriment en la cul-

minaci del procs de pau i

lagreujament de la situaci en-

tre lANP i Israel van conduir, lany

2000, a lesclat de la segona Inti-

ada quan Ariel Sharon lder del

Likud i responsable de les matan-

ces de Sabra i Xatila de 1982 va

visitar la mesquita dAl-Aqsa, espai

sagrat dels musulmans.

Com a conseqncia de

laixecament palest, els laboristes

de Barak van perdre el poder a leseleccions de 2001, donant pas a

un nou govern del Likud de Sha-

ron, marcat per lagressivitat vers

la causa palestina. A ms, entre els

palestins van guanyar terreny les op-

cions ms radicals representades per

lislamisme de Hamas, que va utilitzar

novament el terrorisme per atacar Is-

rael. Mort Araat (2004), els acords so-

bre el control de Gaza, de novembre de

2005, van obrir novament la possibilitat

de resoluci del conicte, per el triom

de Hamas a les eleccions palestines de

2006 va comportar un nou allunyament

entre israelians i palestins.

Aix, encara avui, els enrontaments

i la convivncia entre jueus i palestins

continuen sent molt conictius, senseque els esoros de la comunitat inter-

nacional per aconseguir una soluci al

problema dOrient Mitj acabin darribar

a bon port.

7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)

6/12

TERRITORIS // BARCELONA

REIVINDIQUEM UN ALTRE MODEL...

Com totes sabreu aquesta setmana han sigut les es-

tes de la Merc 2012. Com a Casal de Joves Xiroc

estem del tot en contra del model doci que aquest

tipus de estes comporten. Per qu, si sn les estes

de la nostra ciutat, no podem ser-hi, tant com per pen-

sar-les com per a organitzar-les? Es per aix que des

de lAssociaci de Casals de Joves de Catalunya

vam engegar el projecte de la MERTXE 2012.

El nostre objectiu s alhora er una denncia de la

manera a qu lAjuntament de Barcelona ens abocaal consumisme ms inconscient (amb lajuda dem-

preses com Estrella Damm) i oerir un model de esta

alternatiu amb un missatge al darrere.

@edufortpienc

Ninja Pastori la peta amb

Bobobo #mertxe12

@CJGuineueta

Discurs institucional a

crrec de Piketon Dulzn

@MarcPuntos

Aquesta nit tornars a nixer a la

Festa Major Jove de Barcelona

@Lluis9B

Escalfant motors! #mertxe12

y tu de quien eres?!

Casal de Joves Xiroc

http://cjxiroc.wordpress.com

@celmi909Les Marujas Sound Sistema

estem calentant per aquesta

nit. Se va a haber un follon!

@casalsdejoves

Grcies a tots i totes les

reporteres que heu documentat

la#mertxe12

@CasalJovesBCN

Horta, Guineueta, Roquetes,

Les Corts, Fort Pienc... Barris units

per la #mertxe12

@suriac@jaume_fv

@klareto

grcies a vosaltres per sacsejar

aquesta BCN grisa i tecncrata

en qu hem de sobreviure.

7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)

7/127


DE FESTA MAJOR!

@LauraBers

Piketn Dulzn a la #mertxe12!

Per unes festes majors obertes

i participatives!

@Lluis9B

@jmontes15

@picasoques1

Preparant la #mertxe12al @CJXiroc.

7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)

8/12

ACTIVITATS // TRANCADA

7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)

9/129


ELS CASALS DEL VALLS

APOSTEM PER LA FORMACI

TERRITORIS // VALLS-OSONA

COM GESTIONARlCoNoMiAde la nostra entitat

i no morir en lintent

El 29 de setembre va ser la data escollida pel te-

rritori Valls-Osona per realitzar la seva ormacianual. La ormaci es va realitzar a lEspai Jove

la Roma de Barber del Valls. I sobre qu hem

decidit ormar-nos? Doncs sobre economia! No

sabem si ser la crisi, si ser que som de lletres o

qu, per la qesti s que ens cal relacionar-nos

millor amb leconomia de les nostres entitats si

volem sobreviure als temps que corren!

iPots demanar ms info [email protected]

7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)

10/120


TERRITORIS // BADALONA

Molta gent es pensa que a Bada-

lona la esta major s al maig, per

no! La esta major s a lagost.Aquest any, fns i tot el govern de

lAjuntament sho pensava... i s

tan tossut que va decidir no posar

ni un duro per a celebrar-la... La

veritat s que, en certa manera cal

donar-li les grcies, i s que arran

daquesta decisi ha nascut la molt

esperada Comissi de Festes, que

ha muntat la esta amb el suport de

la gent i amb sense el de lajunta-

ment. Aix estat grcies a la eina

eta per tres grans coordinadores

dentitats locals: la Coordinado-

ra de colles de cultura popular, la

Coordinadora popular de estes de

maig i el Consell de joventut.

Des de la Comissi sha et molta

eina, contractar policlins, buscar

punts de llum, muntar barres i ermoltes reunions, i tot en tres set-

manes! Per la millor eina que sha

LA FESTA MAJOR S DEL POBLE!et s treballar per crear una xarxa

potent dentitats, algunes de les

quals ni es coneixien. Mentrestantlajuntament demanava reunions

durgncia sota la consigna: per

qu est passant? Passava que les

persones i les entitats comencen a

organitzar-se i que havien decidit

tirar milles.

La esta, muntada amb quatre du-

ros i molta voluntat ha estat de les

millors que es recorden, doncs la

gent shi ha bolcat, ha sortit al car-

rer, les entitats han aportat tot el

material que han pogut per a que a

la esta no li alts de res: cercavi-

la, concert i envelat, dinar popular i

bany nocturn de bsties i diables...

Lajuntament, per, tamb va voler

aportar-hi el seu granet darena i va

enviar la patrulla omega a marcar

paquet i er acabar el concert tresquarts dhora abans del que sha-

via pactat... us sona?

Lorganitzaci de la esta major

dagost ha de ser un exemple per

a totes, amb una moraleja ben cla-ra JUNTES PODEM! I un missatge

ben clar cap a aquells a qui shan

escaquejat dorganitzar la esta ma-

jor, lany que ve no ho podreu er!

Si voleu veure com va anar

aqu en teniu un vdeo resum:

http://tinyurl.com/badalonaesta

Visquen les estes majors populars!

7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)

11/1211


7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)

12/12

La Traca #8 (Octubre 2012)

Documents

Transcript of La Traca #8 (Octubre 2012)