La Torre 26, tardor 2009

Núm. 26 Tardor 2009

La TorreREVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES

LA TORRE2 / Tardor 2009

CARTA DEL PRESIDENT

Canvis de cicle: mateix esperitSANTI TERRAZA

L’assemblea de final de temporada d’enguany supo-sarà un relleu en les direccions tècnica i social de la co-lla. Tant el cap de colla com el president, amb els seusrespectius equips, finalitzen el seu segon mandat de dosanys i han anunciat la seva voluntat que altres castellersassumeixin aquestes responsabilitats. La renovació, elrelleu i l’enllaç de nous cicles constitueixen elementsmolt positius en les colles castelleres si es fan des d’unaperespectiva de normalitat i, especialment, d’unitat.

Aquest és el cas que sempre s’ha produït a la Jove deSitges. Els càrrecs passen, però l’activitat es manté. Elsobjectius poden variar i els mètodes es poden tambémodificar, però l’esperit es manté. Els noms es podensubstituir, però la colla es manté. I això és el més impor-tant.

La colla està per damunt de noms, famílies, tendèn-cies, mètodes i sistemes. Perquè només des d’aquesta vi-sió es pot, no únicament fer gran la colla, sinó fins i totassegurar-se’n la seva continuïtat. Hi ha poques méspostives per a la Jove que un cap de colla que ho acabade deixar de ser –per molt desgast que impliqui aquestcàrrec, que sens dubte és moltíssim– assisteixi als as-saigs i les actuacions amb la mateixa il·lusió de les tem-porades abans. O que un president al qual se li acabamandat que col·labori de ple en la gestió del nou equipdirectiu i es posi a disposició del seu substitut per a totel que convingui.

Crec no equivocar-me si afirmo que aquesta ha estat latònica habitual en aquestes 17 temporades. I no tinc capmena de dubte que ho continuarà siguent així en el futur.

La Jove de Sitges, camí dels seus vint anys, és cada copmés una entitat plural i heterogènea , que recull sensi-bilitats diferents que desemboquen –totes elles– en unmateix destí: el sentiment de color vi.

Els nous responsables que dirigiran la colla el 2010han de saber que tenen el suport ple del conjunt de la co-lla per a dur terme els objectius programats. Aconseguirque aquesta colla mantingui la seva condició de 8 no ésuna tasca fàcil. Només amb la feina que facin la Tècnicai la Directiva no n’hi ha prou. Si volem que la Jove esti-gui considerada com una colla de 8, per tant, afrontiaquestes construccions amb condicions, es necessita l’a-portació, per modesta i limitada que sigui, d’un impor-tant nombre de castellers. Hi ha moltes maneres de fer-ho: anant als tallers i escoles a buscar canalla, assajant-la un cop entra a la colla, col·laborant en les tasques dedifusió i promoció de la colla, implicant-se en l’organit-zació d’activitats, mostrant-se a disposició del cap de co-lla i del president… Fer una colla gran és possible. Lesbases estan implantades i no ens podem aturar.

“Entra a la Jove!” El cartell de la Jove de Sitges d’enguany mostra laimatge de dos castellers fent un pilar al capdamunt de les escales de laPunta, mentre es llegeix una inscripció tatuada a l’esquena: “Hi ha mo-ments a la vida que has de prendre la iniciativa: Entra a la Jove!”

La TorreRevista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges

Consell de Redacció: Jordi Dólera, Lídia Gázquez i SantiTerraza

Hi col·laboren en aquest número: Jordi Farrerons, JordiFigueras i Juanjo Requena

Fotografies: Lídia Gázquez, Angie Mirabent, Fèlix Miró, JuditParetas

Impressió: L’Eco de Sitges SL

Tirada: 500 exemplars. Distribució gratuïta

Adreça: Colla Jove de Castellers de Sitges. Palau del Rei Moro.Carrer d’en Bosch, 14. 08870 Sitges (Penedès)

La Colla Jove de Castellers de Sitges recomana utilitzar els serveis que ofereixen els nostres anunciants

El pòster del mig és el 5de7 de Ribes el passat 27 de juny(Foto de Miquel Arroyo)

LA TORRE Tardor 2009 / 3

A rematar la feina feta!LA JOVE ES PLANTA A LA DIADA AMB UNA BONA TRAJECTÒRIA DE CASTELLS DE 7 DEGAMMA MITJA I LA BONA PREPARACIÓ REALITZADA EN EL 4DE8 I LA TORRE DE 7

La XVII Diada de la Colla con-centra tota l’atenció de la tempo-rada. La Jove arriba a la seva dar-rera actuació amb plena forma,però amb la intenció de plantar enuna exhibició els objectius del’any.

El camí fins la Diada de la Collaha estat singular. D’una banda, elsresultats són inequívocament po-sitius, ja que la colla ha executat,fins la darrera actuació, 27 castellsde 7, tots descarregats (únicaments’hi han desmuntat dues construc-cions de 7). Tant el 5, com el 4amb l’agulla i el 3 amb l’agullas’han plantat sense problemes,posant de manifest que, en capcas, poden suposar el sostre de lacolla. De l’altra, però, el fet de dei-xar fins la darrera actuació els dosgrans objectius de l’any (4de8 itorre de 7) limita el camp d’acció.

Amb tot, la feina feta durant totl’any s’ha de qualificar necessària-ment de positiva. Els avenços re-gistrats en el pom, el tronc i el peuconstitueixen una garantia perafrontar els compromisos de finalde temporada. Els assaigs han po-sat de relleu una progressió im-portant, que situa la colla ambplenes possibilitats d’assolir elsseus objectius.

El 2009 ha estat un any en quès’ha demostrat que la Jove té ca-pacitat per renovar posicions, jaque no hi ha hagut dependènciarespecte cap casteller. El planterde la colla ha estat prou ampli perestrenar castellers en noves posi-cions, siguin en troncs compro-mesos, en els llocs de major difi-cultat del peu o al mateix pom dedalt. La confiança i la capacitat demillora i lluita posada de manifestals assaigs i les actuacions són unacarta de presentació per a assolirels objectius que es mereix, perconsició i capacitat, aquesta colla:el 4de8 i la torre de 7. Som-hi!

Diumenge, 26 d’abril, SitgesDiada de Sant JordiAmb els Castellers de Sants i el Minyons deTerrassaSuspesa per la pluja

Divendres, 1 de maig, Barcelona(Congrés Illa Diagonal)Castells fets: pde4, 4de6net, 3de6, pde4s,pde4

Diumenge, 17 de maig, VilafrancaAmb els Castellers de Vilafranca, Xicots deVilafranca, Nens del Vendrell, Bordegassosde Vilanova i Minyons de l’ArboçCastells fets: 5de7, id4de7a, 4de7, 3de7a,2pde4

Diumenge, 24 de maig, TarragonaAmb la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de TarragonaCastells fets: 3de7, 4de7, 4de6a, 2pde4

Dissabte, 30 de maig, IrsinaAmb la Moixiganga de SitgesCastells fets (matí): 3de6, 4de6, 2pde4Castells fets (tarda): 3de7, 4de7, 2pde4

Diumenge, 31 de maig, IrsinaAmb la Moixiganga de SitgesCastells fets: 3de6a, 4de6, 2pde4

Dimecres, 17 de juny, Barcelona (Congrés Poble Espanyol)Castells fets: 3de6a, tde6, 4de6net, pde4,pde4s

Dissabte, 27de juny, Ribes Amb els Castellers de VilafrancaCastells fets: 5de7, 4de7, 3de7, vde5, 2pde4

Dissabte, 11 de juliol, EsparregueraAmb els Castellers d’EsparregueraCastells fets: 3de6a, 3de6, 4de6net, 2pde4

Diumenge, 19 de juliol, Calafell Amb els Nens del Vendrell i els Castellersde Vilafranca Castells fets: 4de7, 3de7, 4de7a, 2pde4

Diumenge, 16 d’agost, CastelldefelsAmb els Castellers de Castelldefels Castells fets: 4de6a, 3de6a, 4de6, 2pde4

Diumenge, 23 d’agost, SitgesCastells fets: 2pde4, 4de6a, 3de7, 4de7,5dee6, 2pde4

Dilluns, 24 d’agost, SitgesFesta MajorCastells fets: pde4, 3de6a, 4de6ag, 2pde4

Dissabte, 29 d’agost, SitgesExhibició de Festa MajorAmb els Minyons de Terrassa i els Capgrossosde MataróCastells fets: pde4cam, id5de7, 5de7, 4de7a,4de7, vde5

Divendres, 11 de setembre, Les RoquetesAmb els Castellers de CastelldefelsCastells fets: 3de6a, 3de7, 4de6, 4pde4

Dimecres, 23 de setembre, Sitges Castells fets: pd4, 3de6, tde6, 2pde4

Dissabte, 26 de setembre, SitgesExhibició de Santa TeclaAmb la Colla Vella dels Xiquets Valls i elsCastellers de Sant CugatCastells fets: pde4cam, 5de7, 4de7a, 4de7,pde5

Divendres, 2 d’octubre, Fuentes de Ebro(Saragossa)Castells fets: pde4, id3de6anet, 3de6,4de6net, id3de6a, pde4

Diumenge, 4 d’octubre, Hostafrnacs (Barcelona)Castells fets: 3de7, 4de7, 3de7a, 2pde4

Dilluns, 12 d’octubre, CornellàAmb els Castellers de CornellàCastells fets: pde4, 3de7, 4de7, tde6, pde4

Dijous, 15 d’octubre, Barcelona(Congrés Palau Nacional)Castells fets: pde4s, 4de6net, 3de6, pde4

COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES. TEMPORADA 2009

Mans de castellers a la pinya en l’actuació de Festa Major

jo, amb els concerts i els moments defesta.

La Moixiganga de Sitges també vacausar sensació a la vila italiana, teninten compte que durant la seva actuació al’interior de la catedral d’Irsina, mossènGerardo, va quedar impressionat ambla representació dels quadres religiososdel ball sitgetà. En un d’ells apareix la fi-gura de la Mare de Déu de la Pietat, enhonor de la qual es feia la festa. Les da-tes de la celebració de la trobada coinci-dien amb les festes de la Piettá, per laqual cosa, els mossèn de la vila i els irsi-nesos més devots van gaudir de la re-presentació de la Moixiganga sitgetana.La Jove també va posar el seu granet desorra a la patrona, tot fent un pilar al’interior del temple.

Després de l’expedició sitgetana, eraun fet que els italians també havien devisitar Sitges. Les dates escollides vanser les de la patrona de Sitges, Santa Te-cla, concretament, van acompanyar lacolla el cap de setmana del 25 al 27 desetembre, dates de l’exhibició castelleraen la qual també van actuar la Colla Ve-lla dels Xiquets de Valls i els Castellersde Sant Cugat. Igualar el tracte i l’hos-pitalitat que els italians ens van donarera cosa difícil. Tothom recorda el calu-rós adéu dels italians que semblava que

Festival Internazionale delle TorriUmane. Aquest esdeveniment va seruna iniciativa de l’associació Terra diSud, que promou la cultura popular aIrsina i la regió de la Basilicata. Enaquest festival també hi van participar,des de Sitges, la Moixiganga, a més delPizzichentò di Castellino del Biferno i lacolla amfitriona, el Pizzicantò Irsinese,un ball que recentment va ser recupe-rat. El Pizzicantò consisteix en una re-presentació de dos pisos que gira ambcircumferència i avança endavant, altemps que els seus components cantenuna melodia típica de la localitat.

Els italians havien vist els castells no-més en fotografies o vídeos. Així que erad’esperar que generessin expectació, talcom va succeir. Era la primera vegadaque els irsinesos presenciaven en direc-te una actuació castellera, i a més, enplaça pròpia.

Aquesta va ser un experiència inobli-dable per a la colla, castells de 7 benlluny de casa i per sobre de tot, una hos-pitalitat difícil d’igualar per part de totsels membres de l’associació Terra diSud. Mai oblidarem les bones estonesviscudes a plaça, amb uns irsinesos to-talment entregats per a ajudar a fer pi-nya i oberts a conèixer els castells, deprimera mà, i les bones estones d’esbar-

Irisina i Sitges: torres humanes d’amistat

LÍDIA GÁZQUEZEn els moments en els quals escric

aquestes línies, m’agradaria que el mésdestacable de la temporada sigui unabrillant actuació per a la XVII Diada dela Colla, un dia en que tindreu aquestanova edició de La Torre a les vostresmans. Però si no hem aconseguit com-plir els nostres desitjos castellers, sem-pre hi ha una satisfacció constant, la depertànyer a una colla que no defalleix ique cada temporada l’encara amb unail·lusió, ja sigui pels castells que esperaportar a plaça, com els viatges, sortideso esdeveniments en els quals participa,com el d’enguany a Itàlia.

El president de la colla, Santi Terraza,un any abans ja havia visitat Irsina, con-vidat per l’associació Terra di Sud, quees va posar en contacte amb ell a travésde la revista CASTELLS. Els irsinesosestaven molt interessats a conèixer el fe-nomen de les “torres humanes” i, per ales festes de la Madonna della Piettá del2008, el van convidar a fer una xerradasobre castells. Així va ser com es van es-tablir els primers llaços entre l’associa-ció i la colla, i es va treballar per a ferpossible el viatge de la Jove de Sitges aItàlia.

D’aquesta manera, del 29 de maig al’1 de juny, d’enguany, la Jove de Sitgesva viatjar amb avió i com ho fan lesgrans colles, per traslladar-se quilòme-tres endins del Mediterrani i visitar Irsi-na, aquest petit poble de la Basilicata, alsud d’Itàlia, i tenir l’honor de ser la pri-mera colla castellera a participar en el I


El viatge ha servit per agermanar les dues viles

Actuació conjunta a Irsina

no podien deixar marxar els autocars detornada cap a l’aeroport de Roma. Peròdes de la Junta es va treballar per acon-seguir-ho. Els irsinesos van ser acollits al’hotel Subur i van aprofitar per anar ala platja, sortir i gaudir de l’oferta d’ocide Sitges.

En total, van ser 25 italians que vanviatjar a Sitges i van ser rebuts diven-dres a la tarda a l’Ajuntament pel regi-dor de Festes, Rafel Roig, qui va desta-car els vincles nascuts entre les dues lo-calitats arran de la visita de la Jove i laMoixiganga a la vila italiana. Joan Du-ran, president de l’Agrupació de BallsPopulars, i Santi Terraza, president dela Jove, també van expressar aquest fet.I precisament, respecte a això, Leonar-do Zienna, president del Comitato delleFeste della Madonna della Pietá, va ex-posar la seva esperança perquè aquestsvincles poguessin esdevenir en un ager-manament entre les dues viles.

La Jove i l’Agrupació de Balls Popu-lars de Sitges, amb el suport de la Regi-doria de Festes van organitzar l’acte “Deles torres humanes als castells”, ambmotiu de la visita dels italians, els balldel pizzcantò d’Irsina. A més, aquest ac-te va servir per a commemorar els 25anys de la colla de la Moixiganga i els125 anys de la primera actuació castelle-

ra feta a Sitges, per a la Festa Major del1884. L’acte va iniciar-se amb la repre-sentació del ball del pizzcantò, que javam veure a Irsina, des de l’inici del ca-rrer Sant Francesc i fins al Cap de la Vila.

Després de les actuacions de les dife-rents colles i dels italians, tothom va tro-bar-se a el cafè Il Piacere, on la festa vacontinuar fins ben entrada la nit. Els irsi-nesos van tornar a mostrar la seva sim-patia i sociabilitat i van brindar-nos lapossibilitat de suar la camisa però d’unaaltra manera: saltant i ballant al ritme dela millor música folk a la italiana: Peloso-


El pizzicantò d’Irsina al Cap de la Vila de Sitges per Santa Tecla

folk va fer vibrar el públic de la Jove i detots els sitgetans i sitgetanes que vanarribar-se fins a Il Piacere. Després, jocsi brindis i molts somriures.

Aquesta temporada serà recordadaper tots com l’any d’Itàlia. Però el fetés que aquest viatge ha estat més queun viatge. Els vincles nascuts de la vo-luntat de conèixer són només una ma-nifestació més que fent castells, homconstrueix moltes més coses que “to-rres humanes”, com aquests vinclesinsòlits. Un cop més, veiem com n’ésde gran això de fer castells!

Pelosofolk, amb les samarretes de la Jove, tocant a Il Piacere de Sitges

JORDI DÓLERAEl 13 d'agost de 1995, al Cap de la

Vila de Sitges i en el marc d'una dia-da organitzada especialment per al'ocasió, la Jove de Sitges descarregaal primer intent el primer 4de7 ambl'agulla de la història de la colla de lamateixa manera que pocs minutsabans ho havia fet també amb el pri-mer 5de7. Sens dubte, una data i unadiada històrica per a una colla que,en aquells moments i amb menys dedos anys de vida, va esdevenir unade les sensacions del món casteller.

Diumenge, 29 d'agost de 2009. 14any després, la Jove de Sitges com-pleta el 50è 4de7 amb l’agulla de laseva trajectòria. Un número prourodó que ens serveix d'excusa per arepassar la trajectòria de la colla enuna de les construccions bàsiques del'anomenada gamma de castells de 7i mig, juntament amb el 5de7 i el da-rrerament incorporat a la rutinacastellística de les colles: el 3de7amb l'agulla.

Qualsevol que hagi mantingut uncert contacte amb la colla, ja siguicom a casteller o com aficionat, sapque el castell insígnia de la Jove deSitges ha estat i és el 5de7, un castellde més dificultat però que amb elqual la colla sempre ha mantingutun millor feeling que amb el 4 ambel pilar. En el món casteller es diuque hi ha colles que són més de 3que de 4 (de fet el 5de7 no deixa deser un 3 amb una torre adossada) oa l'inrevés, i aquest ha estat i és elcas de la nostra colla.

Ja fa uns anys que la Jove té plena-ment consolidat el 4de7 amb l'agullai de fet des de l'any 2002 se n'hancompletat un mínim de quatre pertemporada, que han sumat un totalde 37 en aquest temps amb poquíssi-mes caigudes (2) o intents desmun-tats (3). Però això no sempre ha estataixí. Després de fer el primer, l'estiude 1995, i de completar-ne dos mésaquella mateixa temporada, els dosanys següents la colla va suar la can-salada per a poder-lo descarregar.Van ser uns anys on els pilars de 5 dela colla no acabaven de rutllar del toti els diversos canvis de segon i terçque s'hi feien van comportar que cos-tés acoplar l'estructura al 4 que, enuns anys d'intens treball amb el4de8, no presentava dubtes.

L'any 1998, enuna de les tempo-rades més com-plertes que ha fetmai la colla, es tro-ba per fi una es-tructura d'espadatestable i amb elsgermans Villanue-va a segon i terços,el pilar rutlla proubé com per com-pletar fins a set4de7 amb l'agullaen tota la tempora-da, que són el sos-tre de la colla en unany. Superada ladevallada de l'anysegüent, la collatorna a dominarl'estructura i des del'any 2000 finsl'actualitat aquestcastell s'ha anat as-solint amb facilitat.

D'aquell primer4de7 amb l'agullade l'any 1995 finsal de Festa Major ha hagut una re-novació constant tant de l'estructu-ra del quatre com del pilar de mane-ra que solament dos castellers “re-peteixen foto”: el Santi Terraza, baixdel pilar en el primer i segon del 4en el darrer, i el Siscu Rosell, terçdel 4 en el primer i segon del pilaren el de Festa Major.

L'entrada en escena, però, del3de7 amb el pilar i la seva normalit-zació en les actuacions com un cas-tell més farà que d'ara en endevantambdós castells amb el pilar “haginde compartir plaça” i potser se'nveurà algun meys cada temporada.

Aportem unes quantes dades es-tadístiques entorn a aquest castell:

• El primer 4de7 amb l'agulla fet aSitges data de l'11 de novembre de1973 i el van fer els Castellers de Sit-ges en la celebració del Dia del Cas-teller, l'equivalent a la Diada de laColla actual de la Jove de Sitges. Eldarrer data de la passada Festa Ma-jor, fet per la Jove de Sitges gairebé36 anys després.

• Els Castellers de Sitges, que ha-vien fet aquest castell per primercop el 12 d'octubre d'aquell mateixany a Vilafranca del Penedès, en van

arribar a completar 12, així com 10més carregats al llarg de la seva tra-jectòria, 8 d'ells a Sitges.

• La primera colla no sitgetana encompletar el 4de7 amb el pilar a lanostra vila van ser els Castellers deVilafranca, el 5 d'octubre de 1975 enl'actuació que commemorava el pri-mer aniversari de la inauguració delmonument als castellers que hi ha ala Plaça dels Castellers del barri deles Cases Noves.

• Fins a 13 colles diferents a mésde les dues colles castelleres que hatingut Sitges, han completat aquestcastell a la nostra vila: Colla Jove deSitges (29 cops), Castellers de Sitges(8 cops), Castellers de Sants (4cops), Castellers de Barcelona (4),Xiquets de Reus (3), Capgrossos deMataró (3), Nens del Vendrell (3),Xicots de Vilafranca (2), Castellersde Sant Cugat (2), Castellers de Vi-lafranca (1), Colla Joves de Valls (1),Colla Jove de Tarragona (1), Caste-llers de Terrassa (1), Bordegassos deVilanova (1), Castellers de la Vila deGràcia (1), Vailets de Ripollet (1),Colla Nova del Vendrell (1) i Xi-quets de la Vila d'Alcover (1); per untotal de 67 completats.


El 4de7 amb l'agulla és marca de la casa

Primer 4de7 amb l’agulla de la Jove (13 d’agost de 1995)


4de7 amb l’agulla a la Festa Major (29 d’agost de 2009)

EMPRESES PATROCINADORES DE LA COLLA

Patrocinadors principals:

Patrocinadors col·laboradors:


5de7 (Dissabte, 29 d’agost de 2009)


4de7 a Tarragona (24 de maig de 2009)

3de7 amb l’agulla a Vilafranca(17 de maig de 2009) 3de7 a Irsina (30 de maig de 2009)

4de7 amb l’agulla a Calafell (19 de juliol de 2009)


4de7 a Sants (4 d’octubre de 2009)

5de7 a Vilafranca (17 de maig de 2009) 3de7 amb l’agulla a Sants (4 d’octubre de 2009)

3de7 a Sitges (23 d’agost de 2009)


4de7 amb l’agulla a Sitges (Santa Tecla)

Pça Ajuntament, 7

Tel. 93 894 01 07 / Fax 93 811 15 35

Carrer Major, 1. Tel 649 759 033

Carrer Major, 3 (Júnior)

Àngel Vidal, 4. Tel 93 894 04 08

Àngel Vidal, 6 (Home). Tel 93 811 12 10

Cap de la Vila, 3

08870 Sitges

Tel. 93 810 22 11

Colla Jove de Sitges els ha aportat coma castellers i, el més important, com apersones. “És una distracció, vinc so-bretot perquè m'ho passo bé”, destacaen Jordi. Les amistat i el sentir-se a gustés un al·licient per tot casteller. “La co-lla et connecta amb molta gent”, diu enDavid. En Fernando va més enllà. “Fasnoves amistats. És com una nova famí-lia”. La superació pròpia i l'aprenentat-ge és també important per al José Luís.“És una manera de conèixer una de lesnostres tradicions. A més, ser a la collam'ha ajudat a entendre els castells”. LaMireia hi afegeix el fet de sentir-se útildins un grup i “veure l'esforç de cadas-cú per aconseguir alçar un castell”.

Alçar un castell. Aquesta és, al cap i ala fi, la fita que persegueix tot casteller,ja sigui des del tronc, o des de la pinya.Una fita, un objectiu, que els nostresprotagonistes tenen clar que seguiranperseguint durant molt temps. Et veusa la colla d'aquí a cinc anys? “Clar”, “se-gur”, “i tant”, són les respostes que s'es-colten. I és que, d'una manera o una al-tra, de casteller, un mai deixa de ser-ho.

els seus fills, fruit de veure els assajos,han volgut fer com els seus pares i en-trar a formar part de la Jove. Aixídoncs, i com apunta la Mireia, ens tro-bem davant d'una “activitat que podemfer en família”.

Un gruix important de la colla, però,està format també per veterans que fancastells des dels inicis de la Jove, i ungrup de joves. Segons el Fernando“aquesta és la màgia dels castells, el se-cret”. El tracte amb gent d'edat diversaes valora positivament per tots els cas-tellers. “És important, ja que tothom téuna tasca”, diu el José Luis. Pel David,és també positiu, “no només pel tracte,sinó perquè junts fem coses”. Les di-ferències en el caràcter i en la manerade veure les coses, però, poden portar amalentesos. “Hem de fer un esforç perentendre'ns. Però crec que a la colla tro-bem la mesura per poder treballar enequip”, sentencia la Mireia respecteaquest tema.

La diversitat no és l'únic aspecte po-sitiu que troben els nostres protagonis-tes, sinó que hi ha altres coses que la

Un casteller ho és sempreSÍLVIA GÓMEZ

És inútil intentar, un cop entres al lo-cal d'assaig de qualsevol colla castelle-ra, trobar un únic perfil casteller. Iquan, un divendres a la nit, arribes alpati del Palau del Rei Moro això nocanvia pas gaire. La canalla, adoles-cents, jovent, adults... (bé, de fet al Pa-lau tothom és Jove). Ningú no és igual itothom compta amb la seva pròpiahistòria que els fa únics. És, possible-ment, aquest fet, un d'aquests que fatant especial les colles castelleres i el fetcasteller.

Però davant la diversitat que trobem,si és possible trobar històries similars.En aquestes línies no parlarem ni de lacanalla, ni dels veterans de la colla, nid'excastellers, ni del jovent que s'incor-pora als assajos. Avui parlarem de cas-tellers que, en la línia dels 40, tenen jauns quants castells a l'esquena i sónpart imprescindible en el dia a dia delsassajos.

En David Lebranchu, la Mireia Age-let, en Fernando Albadalejo, en JoséLuis Aguilar i en Jordi Altimira sónpart d'aquest grup de castellers i recor-den molt bé com va ser la seva arribadaa la colla. ”M'agradaven els castells, i enarribar a Sitges i tenir temps, vaig tro-bar l'oportunitat de provar-ho”, recordala Mireia. Un cop integrada a la colla,ella mateixa ha estat qui ha facilitat l'a-rribada del David i els seus fills, la Day-ma i en Yann, als assajos.

De fet, tenir contactes dins la colla decastells, és un dels motius pels qualsmés gent s'hi afegeix. Aquest també ésel cas del José Luís, que va acostar-se alPalau només per curiositat, de visita.“De fet, vaig entrar de rebot”. La curio-sitat també va portar al Fernando a vi-sitar el Palau. “Primer només anava aplaça. El 4de8 va ser el primer castellque vaig fer. Hi anava per col·laborarperò després m'hi he quedat”. Els actesque organitza la colla, sobretot per lacanalla, ha estat també un motiu d'en-trada a la colla força present darrera-ment. Són força els pares que han co-mençat a fer castells arrel de la partici-pació dels seus fills. És el cas d'en Jordi,que, tot i l'afirmació “al principi no emfeien gràcia els castells”, ja ha tingut l'o-portunitat de fer els seus primers pilars.

Ser pares és una característica comu-na en quatre dels nostres protagonistes.En els casos del David i en Jordi, paresi fills van anar plegats als assajos de cas-tells. No és, però, sempre així. Tant elFernando com la Mireia han vist com


Fernando Albadalejo, entre elgunes de les noves cares de la Jove


Pg. Vilanova, 53 · SITGES · Tel. 93 894 36 46

[email protected]

Av. Sofia, 2 Sitges (Barcelona) SpainTel.+34 93 894 15 00 Fax.+34 93 894 0764

www.hotelcalipolis.com

castellers inicials de la Jove elsanys 92-94 i on constantment hivan castellers de la nostra colla aveure assaigs dels verds. Bona pro-va d'aquesta influència directa quetenim de la colla vilafranquina ésque la Jove de Sitges és l'única co-lla del món casteller, junt amb elsCastellers de Vilafranca, que en un3 i en un 5 fa baixar el dos obertper la rengla esquerra i l'aixecadorper la dreta (la resta ho fan a l'in-revés), o en un 4 la canalleta i elsdosos baixen per les rengles oposa-des per les quals han pujat (a di-ferència també de la resta de co-lles).

Per aquest motiu, designar larengla esquerra d'un 3 com “lafluixa” és, a banda d'una denomi-nació que no és pròpia de la no-menclatura del Penedès, una in-congruència que no s'ajusta a la re-alitat. En un 3 de color vi o verd, ladreta i l'esquerra estan molt méscompensades que en els 3 de laresta de colles. És més, quan al fi-

ges o a l'inici de la nostra colla,quan les influències externes erenmolt més limitades, en no existirinternet, ni les retransmissions te-levisives (que tot just començavenaleshores) o les colles università-ries. La interrelació entre caste-llers de diferents colles és un ele-ment positiu, ja que afavoreix l'in-tercanvi d'experiències i coneixe-ments, però pot arribar a ser per-judifical, com en aquest cas, si técom a conseqüència una erosiódels elements identitaris.

A Sitges (i al Penedès), la renglaper on puja el dos en un 3 sempreha estat “la dreta”. I la rengla peron baixa, sempre ha estat “l'esque-rra”. Això ha estat sempre així aSitges, com ha estat sempre així aVilafranca, perquè cal no oblidarque els sitgetans vam aprendre afer castells a la capital de l'Alt Pe-nedès: és on hi anava a aprendre'nen Ricard Baqués (fundador delsCastellers de Sitges) a comença-ment dels 70, on vam anar-hi els

Qüestió de noms

SANTI TERRAZA“Qui perd els orígens, perd la

identitat”. Aquesta famosa i il·lus-trativa frase de Raimon a la sevacançó “Jo vinc d'un silenci” és so-vint una cita necessària quan par-lem de castells. Els castells sónuna manifestació única i singularque no es poden entendre si elstreiem del seu context històric i te-rritorial. Els castells han arribat alsegle XXI, i es troben en el seu mi-llor moment, perquè formen partd'un història i una tradició que hasapigut vincular-se al territori delqual és pròpia.

Això ve al cas perquè recentmenta la colla s'hi senten denomina-cions i expressions castelleres queno són pròpies del Penedès, regióon estan emmarcats Sitges, Ribes ila comarca del Garraf. Expressionscom “la fluixa”, “la forta” o “acotxa-dor”, entre d'altres, que avui en diase senten massa sovint al Palau, fó-ra impensable que se sentissin al'antiga colla dels Castellers de Sit-


En un 3 o un 5, com el de la foto, a Sitges l’aixecador baixa per la dreta

nal del castell, les forces podenarribar al límit, la rengla esquerraha d'aguantar el pes del dos oberten la seva baixada, que òbviamentés notablement superior al de l'ai-xecador, que és el que agunta ladreta.

La denominació forta i fluixa, oplena i buida, és justificable en al-tres àmbits territorials on existeixforça més diferència en la feinaque han de fer la dreta i l'esquerra,però no pas a Sitges. Per tant, foraconvenient que ajustéssim la deno-minació d'aquestes rengles al quecorrespon per història i condició,per una banda, i per realitat, peruna altra.

L'altre error en la nomenclaturaque cada cop s'utilitza més a Sitgesés la denominació “acotxador”, en-lloc d'”aixecador”, que és el que co-rrespon per les mateixes raons deterritori i història que en el cas dela dreta i l'esquerra. La denomina-ció “acotxador” és pròpia de Tarra-gona, on s'ha utilitzat de maneratradicional. A Valls i a Vilafranca,la denominació ha estat tradicio-nalment aixecador, mentre que al

Vendrell es fa servir “cassola” o“cassoleta” (a Vilafranca, per in-fluència vendrellenca, aquest ter-me també s'utilitza en alguns ca-sos).

L'extensió i popularització delterme “acotxador” cal buscar-la fo-namentalment en un factor medià-tic: les retransmissions queTV3/33 va realitzar de les actua-cions castelleres més importantsabans de l'existència del “Quartsde Nou” des de 1991 fins el 2004.Aquestes retransmissions erenconduïdes i locutades per AgustíForné, un periodista de Tarragona,que, lògicament, feia servir la no-menclatura pròpia d'aquesta ciu-tat. Això va implicar que moltscastellers nous, especialment enzones sense tradició (on, per tant,no havien sentit a parlar de cas-tells als seus pares o avis), utilit-zessin aquest terme exclussiva-ment tarragoní per a la deomina-ció de l'aixecador i que posterior-ment s'estengués arreu del país.Sense anar més lluny, alguns caste-llers de la Jove que són a la collades dels inicis (quan TVC va co-


mençar a regularitzar les retrans-missions castelleres) també utilit-zen aquesta denominació que noens correspon i que també convin-dria corregir.

Hi ha castellers que, malhaura-dament, no valoren que la història,la tradició i la pertanyença a un te-rritori clarament definit com és elPenedès (especialment en termescastellers, culturals i festius) siguiun factor que forma part de la nos-tra identitat i la nostra condiciócastellera. A alguns potser no elssap greu aquesta influència exter-na, que, si no s'atura, pot acabarprovocant que a la torre de 7 l'ano-menem 2de7; a la pinya, soca; i al4 amb l'agulla, 4 amb el pilar. I fó-ra una llàstima. Perquè una de lescoses de les quals ens en podemsentir ben orgullosos com a caste-llers sitgetans (i ribetans) és que alnostre poble s'hi han fet castells demanera més o menys continuadades del segle XIX, bàsicament per-què formem part d'un territori quees diu Penedès, on els castells sónun dels seus principals trets distin-tius i identitaris.

Ctra. de les Costes, 46

08870 Sitges

Tel. 93 894 53 15

amb la

Jove!

Sitges, 125 anys de castells

Els Nens del Vendrell són la colla quefreqüenta en més ocasions la plaça sit-getana: fins l'aparició dels Castellers deSitges hi ha documentada la sevapresència un mínim d'inze cops. De fet,i com a mostra evident que els castellsestaven arrelats a la vila, els vendrellencsvan ser el moment central de l'acte d'i-nauguració de la urbanització Vallpine-da, l'1 de maig de 1965.

Els castelles iniciaven en la segonameitat dels anys seixanta una importantexpansió gràcies a la rivalitat entre Vallsi el Vendrell, que culminaria en l'històricConcurs del 1970. Fruit d'aquesta aficiócreixent, sitges estrenaria colla l'any se-güent: els Castellers de Sitges s'estrena-rien el 1971 i farien de la vila la setenapoblació catalana amb colla castellera(junt amb Valls, Tarragona, el Vendrell,Vilafranca, l'Arboç i Barcelona), una al-tra dada que posa de manifest el pes delscastells a Sitges.

SANTI TERRAZAEnguany, ha estat un any de comme-

moració castellera a Sitges: fa 125 anysde la primera exhibició realitzada a lanostra vila. Amb motiu d'aquestaefemèride -i dels 25 anys de la formacióde l'actual colla de la Moixiganga del'ABPS-, es va celebrar l'actuació de San-ta Tecla, on va ser convidada la Colla Ve-lla dels Xiquets de Valls (en commemo-ració als Xiquets de Valls que van actuaraquell 1884), així com el ball del pizz-cantò d'Irsina i la representació de laMoixiganga. Va ser una simbòlica cele-bració que ens va permetre, d'una ban-da, refermar els llaços d'amistat amb Ir-sina i el seu pìzzcantò (vegeu pàgines 4 i5 d'aquesta revista) i, d'una altra, com-memorar aquesta efemèride.

I és que poques poblacions podenmostrar amb orgull una tradició tanllunyana en el món casteller, que, en elcas de Sitges, és doble: com a plaça queacull colles convidades i com a localitatamb colla pròpia.

L'actuació castellera documentadamés antiga de Sitges data de la FestaMajor de 1884. L'any 1996 l'historiadorPere Ferrando va descobrir que aquell1884 van venir els Xiquets de Valls a fercastells a la vila, ja que el contracte queels Administradors de la Festa Major deVilafranca van signar amb els vallencs(previsiblement, la Colla Nova) per ac-tuar a Sant Fèlix es va fer a Sitges unasetmana abans de la festa vilafranquina.D'aquells mateixos anys, se sap tambéque els Xiquets de Valls (que aleshoresfeien comptadíssimes actuacions) vanactuar, com a mínim, a les festes majorsde 1888 i 1900. També hi ha dades d'u-na possible actuació l'any 1919 anuncia-da en el programa d'aquest any, quan elscastells estaven en plena decadència(aquell 1919 només s'hi van celebrarcinc actuacions castelleres a Catalunya,una de les quals seria precisament a Sit-ges).

La Renaixença castellera, que va néi-xer a finals de la dècada dels vint del se-gle XX i que es va projectar de ple du-rant els anys trenta fins l'esclat de laGuerra Civil, no va deixar Sitges al mar-ge del mapa casteller. Ans al contrari. Hiha notícies documentades d'actuacionscastelleres dels Nens del Vendrell elsanys 1930, 32 i 34 i de la Colla Nova deValls (en aquell moment la formaciómés potent) a la Festa Major de 1935, onpressumiblement (les informacionsaparegudes a la premsa no ho deixenclar) van carregar el 4de8, un castell

que, aleshores, era car de veure, com po-sa de manifest que entre 1932 -quan esrecupera després de 24 anys- i 1936, no-més se'n van fer 19.

Acabada la Guerra, el mateix 1939, elscastells es van mantenir a la vila ambuna altra actuació anunciada al progra-ma de Festa Major.

El 1947, la Colla Vella -acabada de re-organitzar uns mesos abans- també vaser present a la Festa Major. S'iniciaaleshores uns anys de presència castelle-ra continuada a la vila per part de lestres principals colles del moment (a mésde la Vella, la Muixerra de Valls [els con-tinuadors de la Colla Nova i predeces-sors de l'actual Joves] i els Nens del Ven-drell), ja que gairebé cada any el progra-ma de Festa Major inclou una actuaciócastellera. El 1957 s'hi afegeixen al tri-dent d'aquestes tres colles els Castellersde Vilafranca, que fan la primera actua-ció castellera a Sitges.

4de7 dels Nens del Vendrell al Cap de la Vila (1930)



Plans i estratègies de comunicació / Imatge corporativa / Campanyes de publicitat

Disseny / Relació amb mitjans / Publicacions / Marketing on-line

Solucions multimèdia / Creacions audiovisuals

[email protected] • t. 93 894 53 75 • f. 93 811 14 12

carrer sant honorat, 32-34 baixos • 08870 sitges (bcn)

València, 40. 6è 3a · 08015 Barcelona · [email protected] · www.sickstal.com

Amb la Jove!

Avda. Rafael Casanova, 114(08100) MOLLET DEL VALLÉS Tel. 935 795 415

La Torre 26, tardor 2009

Documents

Transcript of La Torre 26, tardor 2009